logo

El matí de Catalunya Ràdio


Transcribed podcasts: 1714
Time transcribed: 71d 7h 0m 21s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

La Gemma Calvet, que tiene una pota a l'Empordá, no en eres tú?
Sí, sí que l'hagués hagut desmantar, la Ratafío.
Estaba pensant, pero digo, es que esto de fe...
Sí, tienes razón, tienes razón.
Yo creo que...
No, está bien que batlleu para los actores y así,
que sepa un lugar para sopar a la noche, que estigo obert,
pero también que...
Pero que los fin, también que los fin, ¿eh?
Un lugar que estigo obert y que los fin,
porque tenemos con las butchas tan buidas que...
Un lugar para ir a comer a los actores.
Dicen, bueno, primer si podem menjar, saps què?
Menys he pensat en vosaltres, eh?
Menys he pensat en vosaltres, que allà...
I escolta'm una cosa.
Què?
No, que nosaltres fem des de la peixateria,
però vull dir, nosaltres tenim l'oli tancat amb candau.
Ah, sí? Per si de cas.
Per si de cas.
Vull dir, el que hem dit això, hem anat a la farteria aquí davant
i hem fet un candau que no sigui que les clientes ens robin l'oli, tu,
perquè això és pitjor que la juiria.
Bueno, mira, és que jo crec que...
A veure, Òscar Fernández, bon dia.
Què tal? Bon dia.
Tu vas al cas, o no, del robatori d'oli que hi ha a Catalunya Ràdio?
No.
Ah, doncs han posat càmeres al menjador?
Ui, que dissimula molt.
Ui, que dissimula molt.
Sí, exacte.
A veure, ara no et tens davant,
però hauries d'enviar-me els ulls i dir-me que no et creus tu.
Ara posaré un focus, eh, un focus.
Ara em posaré un focus allò, enfocant-me directament als ulls.
Tu dines aquí, no? Tu dines al menjador, o no?
No, al menjador no.
Però estàs acusat.
Sí, és bo que sí.
Faig una cosa que no s'ha de fer, que és dinar davant de l'ordinador.
Jo tinc un sospitós, eh, Òscar?
A veure.
No, no te'l diré, però és d'informatius.
Oi, oi, oi, oi, oi.
Tu, Òscar, jo tinc o d'informatius o de promocions de Catalunya Ràdio.
Informatius o produccions de Catalunya Ràdio.
Els meus sospitosos.
Del matí de Catalunya Ràdio no sospites de ningú, no?
No, no, perquè d'altres coses tothom a les dotze se'n va com, vaja, per potes correts.
Aquí l'únic que es queda és l'Ostrell.
No, jo també marxo.
Del matí.
Jo pensava que la...
Havien robat paper de vàter.
Una vegada a Catalunya Ràdio robaven paper de vàter.
I ampolles d'aigua, sí, sí.
Sí, ampolles d'aigua també recordo.
Si no queda res, és que a Catalunya Ràdio.
El Bas m'estava fent un apunt lingüístic.
Jo pensava que dic, encara m'explicarà el Bas és de la seva època, que hi havia robatoris també contundents, però no.
Jo proposo...
S'ha de dir que ha d'anar en català.
Però feu amnistia a la persona que ho ha agafat, ho tornarà a posar.
Bé, després d'aquesta amenaça que estem fent de desvalar el nom...
S'ha de contemplar la reparació.
Se li queda amnistiat, no?
Sempre a l'utopia, sempre a l'utopia.
Sempre a l'utopia de l'utopia.
Aquí es faria l'oli carot.
Bueno, ho deixarem aquí.
Sí, en Jofre, com fa aquestes sentències, ens està indicant que s'està acabant el matí a la tertúlia.
Això, per llum bar, ja m'acabaràs, i t'hi arruiré.
Del cas Topúria, el que hem fet el Maiol i jo, d'intercanvi.
S'esclau, sí.
Ara és el moment de les compassions.
O acabarem així, o acabarem així.
Que entri, que entri, que entri.
Entra per corrents, Maiol, que si no l'escarfanat ja se m'enfada.
Escolta'm una cosa, aquest en Topúria, l'han fet espanyol, ens podem apuntar perquè ens desfagin de ser espanyols?
Prova-ho, prova-ho, ja, què passa?
Entro perquè algú pugi al nivell dels jocs de paraules.
Acabarem aquí, eh? Ja us dic adéu, eh?
Quan s'acabi això, eh? Reproduïm, eh, Maiol?
Un moment que troba, ara.
Quan s'acabi això, sí, sí.
Tu n'hi ha d'informatius, eh?
Jo l'hi dic.
No, cap comentari.
Jo l'hi dic.
El cas Topúria m'ha deixat cau.
L'hem fet perquè és un tema amb ganxo.
Espera, espera, espera.
Iam, iam, iam.
Vinga.
El cas Topúria m'ha deixat cau.
L'hem fet perquè és un tema amb ganxo.
Sempre i quan no us posi contra les cordes.
Gent que es nacionalitza en un dia i d'altres triguen 5 anys.
Quina paraboxa.
I segurament Topúria es deu haver salvat per la campana.
Demana permís i entro al rinc.
Entraré dient que fa falta algú que pugi el nivell.
Uf, et dono la victòria pels punts.
Som molt bons.
Som molt bons.
Vinga, Patxeles, adeu.
Adéu, jo fa un batre que el veig.
Jo no ho sabem ni Pere Rosanyol.
Última hora.
El matí de Catalunya Ràdio.
Va, Òscar, aixeca-ho.
No sé si podré aixecar el nivell després d'això.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
ho esteu explicant durant el matí,
ha anunciat que accepta canvis en la llei d'amnistia
a poc més de 24 hores que la tramitació de la norma arribi
a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats.
Sembla imminent aquest acord entre el PSOE i Junts.
Sánchez ha estat disposat a ampliar les garanties
per tal que Carles Puigdemont i altres encausats pel procés
es puguin acollir a la mesura.
El Tribunal Suprem investiga l'expresident de la Generalitat,
però també la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira,
i altres càrrecs independentistes per terrorisme
per les accions del tsunami democràtic.
I Pedro Sánchez no ha aclarit, però,
si aquests canvis estaran relacionats amb el delicte de terrorisme,
però ha volgut deixar clar que tots els implicats
en el procés quedaran amnistiats.
Estarem pendents de si coneixem més detalls
abans de demà d'aquest nou redactat de la llei d'amnistia.
A tot això, a Catalunya, el govern busca una abstenció
per aprovar els pressupostos de la Generalitat.
En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio,
la vicepresidenta Laura Vilagrà ha advertit
que els comptes estan en risc per la falta d'entesa amb els comuns,
però diu que confia en un mínim acord amb els de Jèssica Albiach
per tal que en facilitin la convalidació
al Parlament, Albert Prat, bon dia.
Bon dia. A primera hora d'aquesta tarda,
els dos equips negociadors es tornaran a reunir aquí al Parlament
per mirar de llimar diferències.
S'intensifiquen, doncs, els contactes
quan falta exactament una setmana
perquè els pressupostos se sotmetin a la primera prova de foc
i, per tant, els comuns hagin de mullar-se.
Els de Jèssica Albiach són ara mateix la preferència del govern
i la vicepresidenta Laura Vilagrà
espera arribar a un acord de mínims
que permeti almenys salvar els pressupostos
per la via de l'abstenció.
De moment, sobre la taula,
el possible perill de no tirar endavant els pressupostos.
És cert que tenim ja el suport
de 66 diputats i diputades
que en tindríem prou amb abstencions,
per tant, continua la negociació intensa
amb comuns, però també sobre la taula
hi ha documents amb Junts per Catalunya,
per tant, en aquest sentit, treballant intensament
perquè no ens podem permetre el luxe
de perdre més de 2.400 milions d'euros.
En privat, el govern adverteix
que si els comuns acaben bloquejant els pressupostos
hi haurà conseqüències.
Albert Prat, Catalunya Ràdio Parlament.
Mentrestant, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni,
replica a Ada Colau que a les últimes hores li ha retret
que no vulgui negociar un pacte de govern d'esquerres
per aprovar el pressupost municipal.
En una entrevista als matins de TV3,
Collboni ha deixat clar l'ordre de prioritats.
Primer van les polítiques i després van les cadires.
Si ens posem d'acord amb les polítiques,
després podem parlar d'altres temes.
Però primer van les polítiques
i les polítiques s'acorden amb un pressupost.
I tenim en marxa un dispositiu policial
coordinat per l'Europol
contra un grup criminal especialitzat
en el blanqueig de capitals procedent del tràfic de drogues.
S'estan fent diverses entrades i escorcolls
a Sant Cugat, al Vallès Occidental,
i a Valls, a l'Alcamp.
Allà hi tenim el Manel Sastre.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Sí, aquí a Valls hi ha hagut un detingut.
Ara mateix s'està fent un escorcoll
en un pis del passeig de l'estació
de la capital de l'Alcamp
i hi participen també la unitat canina,
la recerca de diners amagats en aquest pis.
El dispositiu, recordem, forma part
d'una macrooperació dels Mossos
i la Policia Nacional
contra un grup criminal
que estaria especialitzat
en el blanqueig de capitals
procedent del tràfic de drogues.
A més a més de Valls, com deies,
també s'està fent un escorcoll a Sant Cugat,
al Vallès Occidental.
En total hi participen en aquesta operació
150 Mossos d'investigació
i de seguretat ciutadana.
S'estan fent registres també a Madrid,
a Almeria i a Portugal.
I és que l'operació està coordinada
per l'Europol
i també intervé la policia judicial portuguesa.
Manel Sastre, Catalunya, Ràdio Valls.
L'Evele porta a Miami
i t'ofereix les passejades
del matí de Catalunya, Ràdio.
Antoni Bassas, bon dia.
Bon dia, Ricard Ostrell.
Com estàs?
Bé, aquí, passejant amb tu
pel carrer Betoven de Barcelona.
Avui hem estat a explicar una mica
l'actualitat del dia.
L'has anat a sentir.
Bé, evidentment estàs plenament informat.
Clar, no sé què...
Com veus tot el que ens va passant?
Perquè avui hem parlat, per exemple,
d'aquesta proposta d'un nou finançament per Catalunya.
Hem parlat també del cas Coldo,
un cas de corrupció que esquitxaria el PSOE.
Sí, sí, sí.
Tot això et sona d'alguna cosa?
Bé, jo a vegades tinc la impressió
que tu ets jo fa 20 anys,
o una cosa així.
És igual, que els diaris d'avui...
Amb una mica més de pèl·l, eh, Toni?
Sí, això sí.
Bueno, i moltes altres virtuts
que t'adornen com tot el país sap.
Però, a més a més de tot això,
tu agafes portades...
Tu agafes la portada d'avui de l'Ara, per exemple,
ara, per parlar d'una cosa més pròxima.
20 i no sé quantes associacions del món civil català
demanen un nou sistema de finançament.
I en pàgines interiors,
reclamació històrica de la societat civil catalana
per un nou sistema de finançament.
Mira, el primer programa que jo vaig fer a Catalunya Ràdio,
quan vaig venir aquí a Mampullal, l'any 1985,
es deia El tema del dia,
com el seu nom indica,
agafàvem la notícia més important i la comentàvem,
i el primer dia del primer programa que vaig fer aquí
el vam dedicar al sistema de finançament.
D'això fa 39 anys, Ricard Tostrell.
O sigui, saps a què vinc a referir?
Hi ha dies de la marmota,
hi ha dies que està girant sobre la roda del hàmster.
I aleshores, jo no dic que aquest problema,
el del sistema de finançament,
sigui fàcil de resoldre,
com el pas dels anys indica,
però, home, aquí hi ha hagut partits catalans
que han tingut influència a Madrid,
governant a Catalunya i decidint governs a Madrid.
Realment no ho hem sabut fer millor,
perquè, a més a més, esclar,
la diferència amb els anys en què jo m'ocupava d'aquestes coses
és que hem passat per un procés d'independència.
És a dir, hi ha hagut una consciència clara en aquest país
que hi ha coses que ens han quedat molt...
que fem curt, que no ens van bé
i que necessitaríem fer un canvi estructural, no?
Però tens la sensació, diguéssim,
que tot això no avança?
És a dir, que anem a la roda del hàmster?
Que avança molt poc, sí.
Que en alguns debats continuem corrent sobre el mateix punt, sí.
I en el cas de la corrupció, doncs, semblament, no?
Ara tens el cas Koldo, però, no sé,
fa 10 anys o 15 anys tenies el cas Kitschen.
Aquest afecta, el d'ara afecta el PSOE,
el d'abans afectava el Partit Popular.
Aviam, la corrupció és tan antiga com l'home,
com se soltien aquests casos,
segur que amb els romans ja hi havia casos d'aquests,
ja hi havia Koldos i Kitschens,
però, i sortosament estem en democràcia,
i a vegades la justícia funciona
i fins i tot posen problemes al partit que està en el govern,
vull dir que em sembla una mostra de salut,
de funcionament de les institucions,
però no ens ho traiem de sobre,
i llavors el debat que produeix és una miqueta decebedor,
perquè aquests dies la resposta del PSOE
està consistint a dir-li al PP, i tu més,
tu no tens autoritat moral per dir-me a mi res de la corrupció,
perquè si tu vas ser condemnat com a partit...
Sí, que tot això jo crec que provoca una distància
encara molt més gran a la ciutadania,
perquè el més habitual seria, escolta'm,
aquest cas, doncs mira, aquestes són les factures,
aquí vam fer això, aquí vam fer allò,
i s'acabaria el tema.
Bueno, aviam, ja...
En comptes d'atacar l'altre, no?,
donar respostes,
és el que has de fer com a governant.
Sí, jo no dic que en la possibilitat,
en l'arsenal de rèpliques, diguéssim,
tu no tinguis dret a dir...
També, eh?
Per cert, li recordo que vostè, tal.
També, també.
Ara, doncs no, això que han fet avui,
escolta, han cessat o ahir,
van cessar el Deports de l'Estat, per exemple, no?
És a dir, hi ha notícies que no se n'acaben,
que ens fan anar a la roda del hàmster.
Per això no m'estranya que aquest matí
Pedro Sánchez hagi volgut canviar el sentit de les converses,
i ell personalment s'hagi encarregat de dir
ep, que això de l'amnistia ja està a punt.
Clar, però aquí el nostre paper també és complicat, no?,
perquè al final el Partit Popular vol marcar agenda
amb el cas Coldo,
i Sánchez ara li interessa més que mai parlar d'amnistia.
Bé, això sempre passa.
A més a més, en el cas concret que ens ocupa,
el Partit Popular deia, fixa't,
hem guanyat a Galícia,
el Junts no li ha votat l'amnistia a Sánchez,
i ara a sobre tenen un cas de corrupció,
aquesta és la nostra, ara ens toca,
i aquest xiclet l'estiraran tant com puguin.
Si ara, com va dir Valdano del futbol,
a vegades la política també és un estat d'ànim,
i potser si ara demà aproven l'amnistia,
i la setmana que ve i anuncien
que tenen encarrilats els pressupostos,
doncs semblarà que Pedro Sánchez, el resistente,
ha tornat a les andades i torna victoriós.
Tot això aquí, perquè també quan mirem
el que està passant d'una mirada més àmplia,
Europa, per exemple, o França,
que l'altre dia van aprovar que l'avortament
estigués de la Constitució, no?,
és un pas molt important que blinda l'avortament.
Però veus el que està passant a Europa,
que s'estan rearmant.
Europa s'està rearmant per una guerra.
Sí, el problema d'aquestes rodes del hàmster
és que hi ha una part de la vida
que no corra sobre el seu propi eix,
sinó que avança a marges forçades.
I quinze vies...
O sigui, per mi el més important del que està passant
els últims dies no és ni l'amnistia,
que ho és, ni la corrupció,
que ho és i tot plegat,
sinó aquest anunci de la setmana passada
de von der Leyen que diu
que la guerra no és impossible.
Parem un moment.
O sigui, la Unió Europea es va fer,
entre altres coses,
perquè mai més no tenés a haver-hi guerra a Europa.
D'acord que era entre estats membres de la Unió Europea,
en aquest cas entre França i Alemanya,
però semblava que ens disposàvem
a entrar en una època
en què les diferències no es dirimirien
en termes militars.
Ara, quan tu vas parlant de la guerra,
sembla que t'estiguin preparant per això,
perquè et dic una cosa,
si el que volien dient això
és espantar Putin,
primer, segur que no l'han espantat,
i segon, si en algun llenguatge
se sent còmode Putin,
és en aquest.
O sigui, en això segur que no el guanyarem.
Aleshores, a qui s'estan adreçant?
Aparentment els estats els estan dient,
escolta, hem de comprar armes
com aquell que comprava vacunes.
Hem de fer compra centralitzada,
i a més a més seria important
que tinguéssim sobirania militar
i que no ho haguéssim de comprar als americans,
que ho fabriquéssim nosaltres
i ens ho compréssim a nosaltres.
Però després, clar,
ens ho estan dient a nosaltres els ciutadans.
O sigui, el que ens venen a dir és,
mireu,
ara, si hi ha menys diners per educació
o per sanitat,
o per inversions,
o per ajuda a la dependència,
és que ens hem d'armar.
Perquè, és clar,
tens Macron...
És bestial.
...dient a França
que el contrari és covardia,
que hem d'estar alçada del moment
perquè tenim una guerra a Europa, no?
I nosaltres, aquí,
enfancats en els nostres problemes,
que són reals,
sembla que t'hagis de posar
un nou càrrec de consciència a sobre
consistent a pensar
aviam si seré un covard
perquè estic en contra
de l'augment de la despesa militar.
I després que els unia a l'accions europees
i, per tant,
en aquesta entrada forta
que tothom pronostica
a l'extrema dret
al Parlament Europeu,
entrada no,
perquè ja hi és,
diguéssim,
però que podrà entrar
amb molta més força,
evidentment,
en un procés
i en un moment
de rearmar-se
i de context de violència,
encara li dóna més ales.
Sí,
alguns analistes creuen
que, en el fons,
l'anunci de Macron,
o aquesta insistència de Macron
en la necessitat
de rearmar-se
i de plantar-li cara a Putin,
hi ha la necessitat
de desmarcar-se
de Marine Le Pen,
de dir
tu ets amiga de Putin,
jo no,
fins al punt
que jo estic disposat
a anar a la guerra contra Putin.
Tu què dius?
Com posar-la en un atxocac.
Però, clar,
el preu que paguem
és un preu
de pes psicològic,
moral,
de pessimisme
i d'una certa
depressió col·lectiva
sobre
quan sents
els teus responsables
polítics més immediats,
perquè Brussel·les
no és política internacional,
és política local
per dir-ho així o nacional,
dient-te
que la guerra
no és impossible.
És un quart d'onze del matí.
Antoni Bassas,
gràcies per aquesta passejada.
Vinga, a tu, Ricard,
que veig molt bé.
Bon programa.
Ja no cal ser
vuit vegades pilotador
per marxar a Miami.
Perquè amb Level
ara tens vols a Miami
i, com sempre,
des de Barcelona,
sense escales
i el millor preu.
I per celebrar-ho,
sortegem cada dia
un vol d'anada
i tornada
per a dues persones.
Continua escoltant-nos
i descobreix
com hi pots participar.
Level.
Fly your way.
Estic cuinant
i penso,
aquesta cuina
necessita un canvi.
Me la imagino.
Oh, i tant,
com a les pel·lícules.
Vaig a Bauhaus.
Em quedo a aquests armaris
i també a aquest taulell.
M'animo?
Esclar.
I tot el millor preu.
I un servei integral.
Bauhaus.
Fidel aliat
de les meves reformes.
Fet.
Coina nova.
Imagina.
Crea.
Sorprenta.
Bauhaus.
Bricolatge,
reformes,
decoració i jardí.
Obriu-s'hi els ulls.
On som?
El meu poble.
Però si és preciós.
I tu sempre deies
que era molt lleig.
És veritat.
Sempre deies això.
Bé, ara és bonic.
I quan va deixar
de ser un poble lleig?
Quan vaig pensar
que podia ser bonic.
Sí, home.
Que tu penses
que el teu poble
pot ser bonic?
I passa?
Euromillones sorteja
un pot especial
de 130 milions d'euros.
Euromillones.
No hi ha res més gran.
L'otariès et recorda
que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Arriba al Teatre Romea
la disputa.
Josep Maria Flotats
i Pep Planes
encarnen Volter i Rousseau.
Un apassionant combat
al Teatre Romea
durant sis úniques setmanes.
Compra les teves entrades
a teatreromea.cat
i promentrada.com.
Quan la realitat
és trista i avorrida
el millor
és inventar-se
una bona història.
Paco Mir dirigeix
Esperant Mister Bojangles
amb l'U Amat
Lluís Villanueva
i Sílvia Abril.
La boja
i divertida història
d'amor
d'una família
molt poc convencional.
Esperant Mister Bojangles
Últimes funcions
al Teatre Poliorama.
Avui l'anigmàrius
feia
el llit més inestable
i la resposta era
elàstic.
Un llit elàstic
està pensat
per votar-hi
i no parar mai quiet.
Només 367
dels 1.472 participants
l'han encertada.
Per tant,
dona 17 punts
per a la Lliga.
Guanya el lot
de xocolates torres
Jordi Crucelles
al Berg.
I avui
també ens heu dit
Brassol
llitera
o
fluvial.
012
La millor resposta
Vols fer-te autònom
i no saps
per on començar?
Saps quines ajudes
pots demanar
si tens poc
recursos econòmics?
Ja coneixes
els tràmits
que cal fer
quan neix una criatura?
El web
gencat.cat
ofereix un espai
dedicat a les situacions
de vida més comunes
amb informació
senzilla i pràctica
per resoldre-les
o gestionar-les.
Un sol portal
on pots trobar
tota la informació
referent a qualsevol
experiència vital
independentment
de quina sigui
l'administració
que presti el servei.
Informa tant
al web
gencat.cat
012
La millor resposta
Generalitat de Catalunya
Dani
Sí?
He pensat
que si vols
em podries dir
papa
Com dius?
Si això et veig
com un fill
i t'estimo com un pare
t'he sentit, no?
Tu no és que m'estimis a mi
tu el que vols
són els 17 milions
Per 17 milions
et fas pare de qui sigui
Extra dia del pare de l'11
El 19 de març
17 milions d'euros
No et quedis sense cupó
Extra dia del pare de l'11
Ara
qualsevol vol ser pare
A tots els que jugueu a l'11
ben jugat
Juga responsablement
i només si ets major d'edat
Si la primera gala
et va semblar brillant
espectacular
emocionant
prepara't per veure la segona
Arriba la nova gala
en directe d'Eufòria
divendres a la nit
a TV3
I a la plataforma
3Cat
No és razonable
un país que té abiertos
sus restaurantes
a la una de la madrugada
El otro día
hace diez días
me reunía
con todas las patronales
del sector turístico
y hablábamos
de las diferencias
con el resto de Europa
Es decir
es una locura
pretender casi
que seguir ampliando
los horarios
hasta no sabemos
qué hora
Es una bogeria
diu la vicepresidenta
del govern espanyol
qualificant aquests horaris
de bars i restaurants a Espanya
com a horaris
que no s'han de permetre
Berta Torrades
Si la ministra proposava
avançar el tancament
dels restaurants
diu que els horaris actuals
no són raonables
considera de fet abusiu
que estiguin oberts
des de les dues de la tarda
fins a la una de la matinada
o fins i tot més tard
com passa a molts restaurants
de Madrid, Santander
o Màlaga
on alguns cambrers
fan torns
de fins a onze hores seguides
Unes declaracions
molt criticades
per part de la patronal
de l'hostaleria
i també per la presidenta
de la comunitat de Madrid
Isabel Díaz Ayuso
que a les xarxes socials
ha piulat això
Espanya diu
té la millor vida nocturna
del món
amb els carrers plens
de vida
i de llibertat
això dona llocs de treball
ens volen puritans
sense ànima
sense llum
avorrits
i a casa
és la reacció
de la presidenta
de la comunitat de Madrid
i a aquesta hora
podem saludar
el professor Xavier Salai Martín
catedràtic de la Universitat
de Colúmbia
i col·laborador
també d'aquest programa
senyor Salai Martín
bon dia
com està?
molt bon dia
com esteu vosaltres?
si em plou a Catalunya
o encara no?
bueno no
encara no
però ara tornarà
aquest cap de setmana
tornarà a ploure fort
què li semblen
aquestes paraules
d'Iolanda Díaz?
em sembla que
no
la senyora
aquesta ministra
no sap
el paper
que ha de jugar
el govern
en una societat
el paper del govern
no és decidir
les hores
en les que
han d'estar oberts
tots els negocis
del país
no és la seva feina
no és la seva missió
si ell el que vol
com diu
és protegir
els treballadors
perquè no treballin
més de vuit hores
doncs que faci una llei
que digui
que no es pot treballar
més de vuit hores
i aleshores
els bars i els restaurants
que decideixin obrir
hauran de contractar
més gent
si els hi s'haurà
contractar més gent
i estar més hores oberts
ho faran
i si no
tancaran
però que sigui ella
la que decideixi
si en un país
la gent ha d'estar
dormint a la una
o no ha d'estar
dormint a la una
o si a Europa
obren unes hores
i a Espanya
haurà d'obrir
unes altres
em sembla a mi
que això no és feina
d'un govern
i per tant
s'està ficant
en una zona
en una àrea
de l'economia
en la qual
ella no s'hauria de ficar
a Nova York
per exemple
on vostè viu
a quina hora tanquen
allà els bars i restaurants?
cadascú a l'hora que vol
cadascú a l'hora que vol
i...
hi ha bars i restaurants
oberts tota la nit
i hi ha bars
i hi ha tots els negocis
si tu vas a la cinquena
vinguda
el diumenge a la tarda
i hi ha uns negocis
que consideren
que els seus clients
no estan per allà
i per tant tanquen
i el negoci del costat
està obert
i vas a supermercats
a les 4 de matí
i n'hi ha uns
que estan oberts
i uns altres
que estan tancats
i hi ha llibertat
el que no hi ha llibertat
és amb el tema
de l'alcohol
l'alcohol
sí que és veritat
que als Estats Units
que són molt puritans
per mi massa puritans
però diguem
hi ha estats
on els diumenges
no es pot beure alcohol
o on els negocis
de l'alcohol
no poden vendre alcohol
a partir de les 11 de la nit
és a dir
aquí hi ha molta restricció
que a mi també
em sembla fora de lloc
escolta
si la gent vol beure
el diumenge
escolta
doncs que vegi
el diumenge
no sé per què
està prohibit
però a banda
d'aquestes restriccions
estratosfèriques
en el tema de l'alcohol
els negocis
tenen les llibertats
de poder obrir
quan els donen la gana
que és el que hauria de ser
insisteixo
si tu vols protegir
el treballador
que una altra cosa
és que el treballador
vulgui estar protegit
perquè clar
si tu li dius
tu no pots fer hores extres
al treballador
aviam quants d'aquests
que estan treballant
fins a les dues
dirien
no
prefereixo no fer hores extres
que no pas fer hores extres
però bueno
si tu el que vols
és que no facin hores extres
doncs
prohibeix
o fes una llei
que digui
que no
que no
que no es pot tenir
un treballador
treballant 11 hores
i
si el restaurant
no li surà compte
contractar un altre
doncs ja tancaran
i si li surà compte
contractarà un altre
però els clients
poden estar
diguem
després de dinar
doncs
fotent-se
les seves copes
fins a l'hora
que vulguin ells
i vulguin l'amo
s'ha sentit
també l'argument
que així
també tindrem
un horari
més europeu
és a dir
que anirem
a sopar
més d'hora
perquè
tancaran
abans
els restaurants

però és que els horaris
els ha de decidir
la gent
la gent
per què
per què ha de decidir
la ministra
l'hora que he d'anar a dormir
jo
o sigui
fins a aquest punt
hem d'arribar
que la ministra
em digui
a mi
no
és que com a Europa
sopen a les 6
tu has de sopar a les 6
com que a Europa
se van a dormir a les 10
tu has d'anar a dormir a les 10
escolta'm
no
jo vull dormir
vull anar a dormir tard
i vull llar-me tard
si això
m'impedeix a mi treballar
doncs
ja m'acomiadaran
els
no
si
em llevo tard
arribo tard
a treballar
el banc
doncs escolta'm
el banc ja em fotrà fora
perquè sóc un
sóc un incompetent
i si no vull que em fotin fora
doncs jo ja canviaré
però tot això
que no ho ha de decidir
la ministra
a mi
el que no
no estic d'acord
és que la ministra
es fiqui fins als detalls
més íntims
de la nostra vida
com és l'hora
en la qual
hem d'anar a dinar
hem d'anar a sopar
o hem de tancar
el nostre bar
o el nostre restaurant
o la nostra botiga
sí sí
anem a canviar de tema
i parlem d'un dels temes
d'aquesta setmana
Catalunya
atenció és a la cua
en inversions de l'Estat
l'Espanya
només va executar
un 16%
de la inversió
que va prometre Catalunya
i això ha indignat
el govern
i bona part
de l'empresariat
Berta Torrades
en concret
durant el primer mig any
del 2023
el govern espanyol
va executar
370 milions d'euros
això és només
el 16%
del que hi havia pressupostat
són unes xifres
que el Ministeri d'Higenda
ha deixat de publicar
però que ha enviat
al Congrés
perquè hi té obligació
segons aquesta informació
ADIF
per exemple
només va executar
94 milions
dels més de mil previstos
Renfe
va invertir
36
dels 151 milions
pressupostats
i ports
de l'Estat
15
dels 182 milions
que s'havien aprovat
el president
Pere Aragonès
qualifica
aquestes xifres
dirrisòries
és un dia
per reclamar
a l'Estat
transparència
per reclamar
al govern
de l'Estat
que publiqui
totes les dades
però sobretot
que els compromisos
s'executin
Si ens fixem
en el que va passar
el 2022
les dades
no milloren massa
també veiem
que a Catalunya
només es va executar
el 43%
del que es va
pressupostar
en canvi
destaca sobretot
la Comunitat de Madrid
per exemple
amb un grau
d'execució
del 179%
és a dir
es va executar
més obra
de la que estava
pressupostada
Mentrestant
els socialistes
que hi diuen
doncs bàsicament
defensen
que la situació
és millor
ara
que quan governava
el Partit Popular
Avui ha fet
ahir
el govern
reclamava
l'estat
dels 5.029 milions
pressupostats
i no executats
no sé
professor Salai Martín
per què
sempre
s'acaba executant
molt menys
del que s'ha promès
doncs mira
no ho sé
però això fa anys
fa anys que ho diem


no és una cosa
d'ara
és una cosa
històrica
hi ha diferents
possibilitats
una seria
que
els catalans
d'alguna manera
som incompetents
i el govern
de Madrid
que vol
executar
les inversions
doncs no pot
perquè els catalans
doncs no els deixem
i segur que aquí
amb aquesta teoria
s'hi aferren
quan diuen
no és que nosaltres
volíem ampliar
l'aeroport
i vau ser vosaltres
els que vau preferir
protegir els ocellets
i no ens vau deixar
invertir
no?
el que passa
és que
clar
això pot ser
en l'any
aquest
de l'aeroport
però el que no explica
és que això passi
cada any
cada any
cada any
cada any
que el govern
promet
que invertirà
100
i només
inverteix
30, 40, 50
s'ha de dir
que això que deu
del 16%
de l'any passat
és de les primeres
els primers sis mesos
és a dir
els primers sis mesos
de l'any 2023
Espanya
més o menys
es va
executar
40, 50%
a Madrid
52%
i a Catalunya
només 16%
que estava
a la cua
juntament amb Cantàbria
em sembla que era
a la cua
del
del
del país
Clar, i Madrid
no per polaritzar
però sí que s'ha acabat
executant
gaire bé
el doble
del que s'havia
pressupostat
Sí, sí
això està
és que estem
barrejant dues coses
una és les dades
de l'any 2022
i l'altra
que s'han fet
públiques ara
les del 2022
i els primers sis mesos
de l'any 23
Ja
El que he de dir
de Madrid
és del 2022
Estem parlant
del 2022
exacte
i a Catalunya
em sembla
que és el 42%
o així
43
Després
l'any 2023
els primers sis mesos
a Catalunya
s'han executat
el 16%
però
la comparació
no és
amb el 100%
perquè encara
no s'ha acabat
tot l'any
però
si comparem
amb el que s'ha
executat
durant el mateix
període
a Madrid
Madrid
el 52%
Rioja
el 52%
Balears
47%
Navarra
43%
Extremadura
43%
és a dir
que
en les comunidades
autònomes
que no són
Catalunya
s'inverteix
40-50%
del que s'ha
pressupostat
en la primera
meitat
de l'any
de fet
s'hauria d'invertir
més o menys
la meitat
si és la meitat
de l'any
haurien d'estar
al 50%
i això és el que passa
a Madrid
a Rioja
a Balears
Navarra
a Extremadura
a Gó
etc
però
a Catalunya
només al 16%
i per tant
per tant
doncs
no
no anem
per bon camí
per arribar
al 100%
per entendre'ns
i això
que el PSOE
diuen
no
és que
és millor
que
quan governen
el PSOE
que el PP

quan governen
el PP
per exemple
es va
a la primera
meitat
de l'any
arribaven
al 15,7%
i ara
el 16%
15,7
16
molt millor
tampoc
una mica millor
però tampoc
és per
començar a celebrar
perquè estem
molt lluny
dels 52
52
47
43
que tenen
les altres
comunitats
per tant
per què passa
tot això
doncs a mi
només em queda
una explicació
que és
que no hi ha
voluntat política
que
s'executin
les obres
a Catalunya
no es vol
ni el PP
ni el PSOE
simplement
no sé si
tenen
una mania
persecutòria
o és
perquè no pot ser
incompetència
si fossin incompetents
diguem
no executarien
a Catalunya
ni a Madrid
per tant
l'única
explicació
viable
és que tenen
alguna mena
de pressió
política
no sé
si
a base
de putejar
Catalunya
doncs
obtenen
més vots
a d'altres
indrets
o què passa
però
la realitat
és que
hi ha un problema
greu
d'execució
d'obra
no de pressupost
quan pressuposten
sempre surten
amb els números
mireu
mireu
invertirem
a Catalunya
més que mai
molt més
que a les altres
comunitats
llavors les altres
comunitats
es queixen
com podeu
robar-nos
els calés
per enviar-los
a aquests
dolents
que volen
independitzar-se
aquests
terroristes
llavors tothom
es queixa
però després
una cosa
és el pressupost
el que dius
que faràs
i l'altra cosa
és el que fas
l'execució
del pressupost
i l'execució
del pressupost
si s'ha
pressupostat
cent
doncs
només
s'arriba
a la meitat
o molt menys
de la meitat
i això
quan passa
any rere
any rere
any rere
any
doncs
un només
pot sospitar
que hi ha
alguna voluntat
política
de no
complir
ni tan sols
amb les seves
pròpies lleis
perquè els pressupostos
són lleis
s'aprova en el Congrés
i diuen
nosaltres hem de fer això
doncs no
nosaltres
el Congrés
ens diu
que fem això
i no ho fem
any rere
any rere
any rere
any
i clar
a base de sumar
tots els mils de milions
que havies d'invertir
l'any 13
més els que havies d'invertir
el 14
més els que havies d'invertir
va sumant
va sumant
va sumant
i clar
el que passa
és que al final
la gent va treballar
i la catenària es trenca
i tot està
perquè moltes partides
que han quedat al tinter
són infraestructures
bueno
en aquest moment
estem parlant d'infraestructures
estem parlant d'inversió
després hi ha un altre tema
un altre tema
que és el dèficit fiscal
perquè aquí estem barrejant
tres temes
diguem
com que han sortit els empresaris
a dir que
que
que volen un nou model
de finançament autonòmic
exacte
que la generalitat
estava mal finançada
estem barrejant
tres conceptes diferents
deixa'm que expliquem
primera
els catalans
paguem impostos
i amb aquests impostos
s'ha de finançar
la generalitat
el problema és que
nosaltres paguem
els diners a Madrid
i llavors Madrid
envia els diners
a la generalitat
nosaltres no paguem impostos
directament a la generalitat
paguem a Madrid
una part
directament
se'n va a la generalitat
passa per Madrid
però diguem
està obligada
el govern
a enviar-ho a la generalitat
perquè en aquelles
recordeu el pacte del Majestic
que el 15%
havia d'anar directament
després el 15%
va pujar el 30%
i va anar pujant
doncs hi ha uns diners
que van directes
però després hi ha una altra part
que els tenen a Madrid
i que el passen
o no el passen
depèn de si els surt
els nassos o no
això és el finançament
de la generalitat
punt número 1
punt número 2
els catalans
aquests diners
que paguem amb impostos
van a parar a Madrid
però una part
com que Catalunya
forma part d'Espanya
i hi ha moltes
infraestructures
que les fa el govern espanyol
doncs aquestes infraestructures
aquests diners
han de tornar
per finançar
infraestructures
per exemple
la Renfe
a Catalunya
no a través de la Generalitat
sinó que el govern espanyol
ho ha de fer
directament
diguem
perquè té la responsabilitat
de fer
tot d'infraestructures
a tot Espanya
això és el que estàvem parlant
ara mateix
els diners
de l'inversió
i després
hi ha el tercer concepte
que és
que els catalans
paguem diners
a Madrid
una part
torna
cap a la Generalitat
una altra part
torna
en forma d'inversió
una altra part
torna
en forma
d'altres despeses
per exemple
el salari
del rei
el salari
del rei
com que és el rei
de todos los españoles
doncs una part
d'aquesta
ha de ser comptada
com que beneficia
Catalunya
els salaris
dels ministeris
al Museu del Prado
tot això
doncs
tot aquestes despeses
llavors
quan comptem
tot el que els catalans
paguem
funcionaris
etc
totes les despeses
que no són inversió
fins ara
parlàvem d'inversió
en infraestructures
doncs hi ha altres despeses
que no són inversió
però que també
s'han de comptar
i per tant
si tu calcules
la diferència
entre el que els catalans
paguen
i el que els catalans
reben a canvi
això és el famós
dèficit fiscal
i per tant
són tres conceptes
diferents
el que sabem
el que sabem
és que aquest tercer concepte
el dèficit fiscal
un cop tu calcules
el que els catalans
paguen
i els que reben a canvi
tenint en compte
que rebem
o paguem
també el deute
del govern espanyol
un cop tens
en compte
tot això
surt que històricament
sempre
sempre
sempre
com una constant
universal
com la velocitat
de la llum
que no canvia mai
doncs
els catalans
el dèficit
sempre és
del voltant
del 8%
i si calculem
el 8%
amb el PIB
català actual
que el PIB
català actual
és que més o menys
el 244.000 milions
d'euros
doncs
surt
els famosos
20.000 milions
i per què
hem de calcular-ho així?
per què hem de calcular
si la velocitat
de la llum
és constant
si el dèficit
és constant
i és el 8%
del PIB
doncs
ara mateix
el dèficit
més o menys
hauria de ser
del 8%
del PIB
que són
20.000 milions
ho hem de fer així
perquè
quan va haver-hi
un gran rebombori
els anys
11, 12, 14, 15
etc.
un rebombori
que per cert
en el qual
jo vaig formar part
perquè jo formava part
d'una comissió
del govern
per calcular
aquest dèficit fiscal
doncs
el govern espanyol
es va emprenyar
i va dir
doncs ara ja no es publica
mai més
o sigui
la seva solució
al problema
del dèficit fiscal
no va ser
arreglar el problema
va ser
deixem de publicar-lo
i per tant
ara no sabem
quin és
però
com que sabem
que és més o menys
constant
doncs podem inferir
que més o menys
serà de 20.000 milions
però la realitat
és que el govern espanyol
està amagant les dades
i per això
és curiós
que la reacció
del govern
davant d'aquests informes
que són diferents
que no estem parlant
de dèficit fiscal
sinó
de l'execució
de les obres
d'infraestructura
com que
ara aquesta dada
tampoc els agrada
doncs també hem decidit
doncs que no ho publicaran
quan ho havíem publicat
fins ara
ho havíem publicat
però ara de sobte
clar
com que quedem tan malament
com que els catalans
s'enfaden
com que això
crea malestar social
doncs deixarem
de publicar-ho
com el dèficit fiscal
igual
a mi això
em sembla
una barbaritat
si el govern
té els pebrots
de no
complir
el deure
amb Catalunya
i recordeu
recordeu
que a l'estatut
a l'estatut
que van votar
les cortes espanyoles
i que va signar
el rei d'Espanya
l'estatut
a la disposició
adicional tercera
diu
que
el govern espanyol
gastarà
la proporció
de la població
a Catalunya
és a dir
que si Catalunya
té el 19%
de la població espanyola
el govern
està obligat
a gastar
el 19%
dels diners
a Catalunya
i això
no ho compleixen
i no ho compleixen
perquè diuen
clar
un cop
han fet la llei
fan la trampa
diu
no
és que les disposicions
adicionals
no estan
per ser complertes
s'estan allà
no sé ben bé per què
però
ells es passen
pel forro
l'estatut
que és una llei orgànica
de l'estat d'Espanyol
se'l passen pel forro
any rere any
rere any
perquè un cop
està signat
i és una llei orgànica
i un cop
ja ha tingut els vots
que van portar
el Zapatero
o qui fos
a aprovar l'estatut
per tenir
les prevendes polítiques
que calguessin
un cop ja està
escrit en llei
ja no cal complir-ho
ja està
ens ho passem pel forro
invertim el que ens surt
dels nassos
i que es fotin els catalans
i
diguem
avui
o ahir van sortir
els empresaris
i han dit
escolta
ja n'hi ha prou
necessitem
que el govern
gasti
el que promet
que gastarà
que no ens promete
una lluvia de millones
cada any
i que després
no compleixen
però també cal que
la Generalitat
estigui ben finançada
i avui dia
la Generalitat
està infrafinançada
aquests diners
que deia
que paguen els catalans
i que se'n van a Madrid
doncs només una part petita
i si li dona la gana
el ministre
doncs paga
i si no
no paga
si no
recordeu què passava
amb el Montoro
que deia
doncs ara no m'he de la gana
perquè ets de complir
amb el dèficit
i us foteu
i heu de fer retallades
vosaltres
perquè
perquè no hi ha
un sistema clar
i els empresaris
reclamen
que hi hagi
un sistema clar
i un sistema clar
vol dir
quatre alternatives
hi ha
ells només n'han posat tres
però n'hi ha quatre
una és
un sistema federal
com passa als Estats Units
cada estat
recapta els seus impostos
i els gestiona
un altre seria
el concert econòmic
tipus basc
és a dir
que Catalunya
recapta tots els seus impostos
i li paga una quota
d'espanyolitat
o de solidaritat
al govern espanyol
el pacte fiscal
el tercer seria
una reforma
de l'Estatut
tot i que ja sabem
que quan reforç
l'Estatut
et prenen el pèl
i després ells diuen
que no l'han de complir
i la quarta alternativa
és la independència
que això sí que és
l'autonomia fiscal total
els belgues
tenen els seus propis calés
els holandèsos
tenen els propis calés
doncs si Catalunya
fos un país
nosaltres ja estreniríem
els nostres propis calés
sense necessitat
de demanar explicacions
a Espanya
cada dia que els empresaris
aquesta quarta opció
no la posen sobre la taula
només en posen tres
però clar
els empresaris
se n'adonen
que això no pot seguir
que any rere any
rere any
les inversions
les infraestructures
la despesa
tot estigui
per sota
de lo normal
fa que Catalunya
vagi empobrint
empobrint
empobrint
empobrint
i al final
doncs serà
la desaparició
per ells
la desaparició
dels empresaris
perquè diran
aquí no podem treballar
ens hem d'anar a un altre país
perquè aquí no hi ha
ni infraestructures
ni serveis
ni res de res
com sempre
professor Xavier Salai Martín
gràcies per acompanyar-nos
catedràtic d'economia
de la Universitat de Colúmbia
que tinguis una bona setmana
que vagi bé
igualment a reveure
adeu-siau
una pausa i ara tornem
el matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
em miro el meu bany i penso
això necessita un canvi
ho visualizo
uf, m'encanta
vaig a Bauhaus
vull aquest mirall
i el moble també
res m'atura
i tot el millor preu
m'ajuden en tot
Bauhaus
fidel aliat de les meves reformes
fet
bany nou
així sí
imagina
crea
sorprenta
Bauhaus
bricolatge reformes
decoració i jardí
per tots els que diuen
l'estiu és la millor època de l'any
és que no coneixen la primavera Nissan
gaudeix d'una baixada excepcional
de la TAE a tota la gamma
fins al 20 de març
sí, sí
baixem la TAE a tota la gamma Nissan
visca la primavera
i a més un 25% de descompte
en accessoris
finançant amb ERC i Banc
aquest dijous
a la tarda de Catalunya Ràdio
l'Ajuntament de Barcelona
descobreix els esdeveniments
els serveis
i totes les activitats
que no et pots perdre
a la ciutat de Barcelona
estimats viatgers
estiu a la vista
l'estiu és més a prop
del que creus
reserva viatge amb travel plan
per les vacances d'estiu
a l'illa Maurici
Cap Verde
Grècia
o Tailàndia
aconsegueix un cupó regal
de fins a 600 euros
al cort inglès
fes-ho ara
i anticipa la reserva
consulta en les condicions
a viatges
al cort inglès
cada dia som més
els que practiquem esport
els que gaudim fent
el que més ens agrada
entrenant
competint
donant-ho tot
el cort inglès
de l'1 al 10 de març
aconsegueix marques
de fitness
running i trail
com ara Nike
Adidas
Anderarmoor
i moltes més
i emporta't un 30% de regal
per futures compres
en tots els esports
només el cort inglès
Are you ready for it?
Catalunya Ràdio
amb el 8 tema
Dia Mundial de les Dones
Are you ready for it?
Som dones
els 365 dies de l'any
El Dia de les Dones
a les 7 de la tarda
vine a la Fundació Tàpies
Itziero Carits
protagonitza una acció artística
que incideix
en l'efecte de les paraules
una activitat
en el marc de l'any Tàpies
Més informació
Fundació Tàpies.org
Problemes a la finca?
Conflictes entre veïns?
Gestió millorable?
A Finques Carbonell
administrem finques i patrimonis
des de 1929
i pel nostre servei integral i proper
hem obtingut el segell de qualitat
del Col·legi d'Administradors de Barcelona
Si cerca un bon administrador
per la seva comunitat
Finques Carbonell
Ah, i si vol
també l'ajudarem a vendre el seu pis
carbonell.com
Sortir al balcó
no compta com prendre l'aire
Escapa't ja amb Vueling
a més de 80 destinacions
des de 24 amb 99 euros
Vinga, reserva ja amb Vueling
que després sempre et queden dies
de vacances per gastar
Consulta les condicions
a Vueling.com
o la nostra app
El meu pare no plora mai
i mira que amb els Jocs Olímpics
hi va estar a punt
però res, ni així
Ara, quan li vaig dir
que amb el Fort Miele
podria veure el dauradet
dels seus canalons
des del mòbil
li van saltar les llàgrimes
Forç Miele
amb càmera i sonda tèrmica integrada
Estrena l'ara a un preu especial
als distribuïdors oficials
o a la teva botiga Miele
Us comuniquem un esdeveniment
que portarà cua
Aquest dijous
el piano de cua
del concurs Maria Canals
torna al carrer
Com cada any
tindrem un piano
a la porta de Catalunya Ràdio
a la Diagonal de Barcelona
perquè el puguis tocar
També vindran a interpretar
la seva música
Laura Andrés
Bruno Oro
Manu Guix
Ignasi Cambra
Els amics de les arts
És el millor que hi ha
Aquest dijous
omplim l'aire de música
amb el piano
del concurs Maria Canals
Vine i comparteix
la teva música
en directe
I tu
hi toques?
Molt bé, home
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Començant la secció de televisió
ho fem amb Toni Garcià Ramon
Bon dia, Toni
Què tal? Bon dia
I Mariola Covells
Bon dia, Mariola
Està acabant de...
Té coses...
No, està arribant
Mariola
Està arribant
Hola
Mariola
Mariola
Avui tenim públic
quan entri la Mariola
que veureu que entra una persona
per l'estudi
heu de fer el dia amb bujeria
Sí, dieu hola, Mariola
Anem a assajar-ho
Anem a assajar-ho
Aplaudiments i hora
Hola Mariola
Hola Mariola
Quan entri...
Que flipi una mica
Ah, nois
De quina escola veniu?
Que esteu tan...
Ja, ja, ja
Es nota, ja
A veure, aplaudiu
A veure, aplaudiu
Ara, ara
Quan entri la Mariola
aplaudi
I Mariola
Ja, provem?
Vinga
Entra la Mariola i...
Mariola
Mariola
Veig poc entusiasme
No és tan entusiasmat, eh?
Veig poc entusiasme
Falta una mica d'energia
Una mica d'energia
Ara, quan entri la Mariola
Mariola
A veure, com heig
Bueno, heu vist com és a la ràdio en directe

Voleu fer ràdio en directe, consell de grans?
No
No us interessa per res
Us interessa més la televisió, segurament, no?
Sí, no?
La tele
Us agrada més la tele o la ràdio?
Doncs és el que farem a aquesta hora
Parlar de televisió
La ràdio
Ah, la ràdio
L'altre dia parlàvem de Cuéntame
Que evita Déu
I avui hem de dir que diu adéu
Atenció a Mar
És para siempre
Antena 3
Acaba després de 12 temporades
11 anys i més de 2.800 episodis a mesos
2.800 episodis
No he vist mai res
Mai res
2.800 episodis
A veure, Mariola Covells, hola
Que estàs a...
On ets?
On ets?
Hola
Estic en Francesc Macià
Vaig caminant cap a ell
Tranquil
Sobretot no corris
No corris
Des d'on vens?
Des de Múrcia?
No
Doncs és que no
El metro s'ha parat
Sense explicacions
Bueno, me vaig a disparar-ho perquè
M'he agobiat molt
Perquè jo tinc claustrofòbia
I no podia aixir
Què ha passat?
No ho sé
S'ha parat
Perquè a tu t'han donat una explicació
No has d'agafar mai el metro, Mariola
Bueno, escoltem una cosa
Amar es para siempre
Amar es para siempre

És una sèrie que vosaltres no heu vist
Perquè sou dos intelectuals
I ja no puc més
De intelectuals
Sabeu?
És addictor
A tu t'agrada perquè és espanyol, Mariola
Com sempre
No, a mi m'agrada
No tens sentit parlar mai malament res
Que sigui espanyol
Està feta per dir un alt TV, aquesta sèrie
Un dia farem un rànquing
Un dia farem un rànquing
De les sèries espanyoles
Que no m'agraden, Toni
Però esta
Vull dir
Sabe, sabe
Mira
TV3 té una llarga tradició
De sèries diàries
Que han fet indústria
De la que han existit molts actors
Molts guionistes
Sempre
Les mireu sempre
Molts directors
Vale
Amb esta sèrie passa el mateix
Primer ha tingut un guió
Fantàstic
Que ha contat coses
Que no se contaven
Des d'altres llocs
I que arribava a gent
A la que no podia arribar
A un altre
Eixemissatge
Mariola, però ningú l'ha criticat la sèrie
Només hem dit que no l'havíem vist
Ah, vale
No hem dit
Hòsties, quina merda
Líder absoluta
La sèrie es la més longeva
De la tele
Ara mateix
Se'n va
Per la porta gran
Se'n va
Ens alegrem
Estem contents
Més que cuéntame, no
No, però de diària
De diària
De diària
De diària
De diària
Home
Perdoni vostè
Perdoni vostè
Jo no puc més
I de diària
I de què va
De què ha anat això
Amar en tiempos revueltos
Començava
Que era
Amar
Se llamava
Amar en tiempos revueltos
Primer quan estava en televisió espanyola
Va tindre una crisi de producció
Per que va rebre una oferta
FEPEN
De A3 Media
I se'n va a anar
Això ho fa Diagonal Televisió
Que sabeu que és una productora catalana
Molt reputada
Sí?

I tant
T'ho has vist els 2.800 episodis, Mariola?
No
No, però mira
Quants has vist? 2.000?
No, espera un moment
Tinc una història molt bonica
Amb esa sèrie
Que és la següent
Endavant, però ràpida
Va, va, va, ritme
I esa sèrie començava
Amb l'època de Franco
Val?
Molt bé
Contava l'època dura
Del franquisme
No hem vist mai aquesta sèrie
No, tampoc, eh?
No, no, novetat
Realment
Novetat, eh?
Seria molt de Franco
Endavant
Endavant
Llavors
Durant prou anys
Jo anava a dinar a casa de ma mare
I jo veia esa sèrie amb ma mare
A la vesprada
Que és una cosa que fa molta gent
Ja ho sé
Era una sèrie sobre taula
Ma mare es va fixar en coses
Va recordar coses
Se va emocionar de coses
A mi esa sèrie, ma mare
I molta gent com ella
Però no ho estic dient
En el sentit peyoratiu
Tot el contrari
Perquè jo també
Es alucinava
De que es tractaren
Ni haguen personatges antifranquistes
En una època
Digamen que
Televisió española
No era precisament
Una
Finna teleprogresista
Va connectar
Va connectar amb el cor
De moltíssima gent
És a dir
I això no ho fa
Quan se vol ferir
No sé si m'expliques
Sí, tu estàs ofegant
Estàs caminant
No corris
Estic correguent
T'ho he dit tres cops
No corris.
Yo no sé si era emoción o que
se estaba ofegando. Pero es verdad que las series
diarias, es decir, es una cosa
muy delicada, ¿eh?
Es muy delicada. Es que TV3
lo ha clavado, eso.
Aquí estamos muy bien acostumbrados, pero
es que es muy difícil.
Y han estado bastante enostados durante
mucho tiempo, y lo que quería decir
es que ahora mismo
están en un buen momento.
Televisión española tiene la promesa, ahora
a Tresmedia también
es la que va a sustituir
a Mares para siempre, es diu
Sueños de Libertad, también los noms
habrían de hacer un pensamiento.
Sueños de Libertad.
Pero si es feina de Bellina, no me deixo.
Però clar, que he de tenir una bona sèrie, Toni,
diaria, perquè aguanti tan bé.
Aquí estem molt ben acostumats
perquè ens hem acostumat.
L'estructura dramàtica d'un culebró,
molts personatges, repartiment coral,
que connectis amb algú, suposo...
Nosaltres no som el target
d'aquesta sèrie, d'aquesta concretament.
Però, per exemple, com si fos ahir,
és una sèrie que es concep, segurament sí,
perquè TV3 ja duran molt les sèries.
Es concep que comença d'una manera
i acabarà totalment d'una altra, no?
És a dir, tu conceps aquesta sèrie
per quatre anys, cinc, les trames...
Home, suposo que...
Any a any, ja ho sé.
Clar, any a any.
Any a any i després s'ha de tenir, suposo.
Però llavors agafes la sèrie i dius
aquest any matarem a un,
posarem un...
Naixerà una altra...
A veure, jo crec que això ja seria
entrar en detalls de guió,
però hi ha una cosa important.
Has de ser capaç sempre d'incorporar
coses que estan passant en aquell moment.
És a dir, si està passant alguna cosa
en aquell moment, a l'actualitat, al present,
has de ser capaç de tenir la cintura
per posar allò que surti a la sèrie.
Crec que, per exemple, com si fos ahir,
això ho fa molt bé.
Sí.
Sí.
Sí, sí.
Sí, sí.
Com si fos ahir...
Clar, això depèn de la temàtica,
és a dir, però...
Hi ha una cosa molt important
i és que és tindre trames troncals
i personatges troncals.
És a dir, a Marx, para siempre,
tenia l'Asturiano,
que era el bar de Manolita i Marce,
on passava tot.
Com el bar de Tessió del Llaix,
no?
Que sí, exacte.
Un cafè o què?
Manel, gent va estar emprenyat.
Llavors, després, clar,
la gent va creixent,
els fills van creixent,
els personatges corals
i ha tingut un repartiment impressionant,
uns cameos impressionants,
vull dir que és una sèrie de més a defensar.
A mi em molesta molt...
Escolta una cosa, Mariola,
has dit que estàs a Francesc Macià?
No, no és veritat.
Has dit que estàs a Francesc Macià,
no estaves.
Està al monument de Francesc Macià
que a plaça Catalunya.
No pot ser que tinguis 80 minuts
d'arribada a Francesc Macià.
Camina lenta, la Mariola.
Bueno, entra i agafa un vas d'aigua.
Entra, agafa aire,
agafa un got d'aigua.
Sí, perquè no és...
Vinga, una cola,
ja esteu preparats, eh?
Però és veritat que a les sèries a Catalunya
estem molt ben acostumats.
Ara sí!
Mariola!
Mariola!
Mariola!
Mariola!
Oh, quin Mariola!
Sí, tot espontani, eh?
Quina rebuda espontània aquesta gent...
Com a l'estudi ha fet...
Increïble, increïble.
Bueno, què, què?
Es nota la vida que andava a l'estudi.
Que has vingut per 3 minuts?
Ai!
Que bo!
Que es puc quedar allà...
Metre de Barcelona.
Jo m'hagués assegut a un banc.
Quina bobi.
Has molt bona olor.
Bueno, eso sempre, no?
Sí, és veritat.
Bueno, però ara, com cas, com cas,
m'ha vingut la olor.
Bueno, de què m'heu...
No he parlat de res més.
No, ara n'hem parlat.
No, ara n'hem parlat de Paz Padilla,
que és el teu teu favorit.
Paz Padilla, vinga.
Hombre, Paz Padilla.
No, ara n'hem parlat de Paz Padilla.
Por, bueno, pues venga.
No, entreveus de Ruitaré per parlar.
No m'hires a mi, tu mira allí.
Por todas las mujeres de España,
trans o lo que sea, humorista,
madre, por todas las mujeres.
Ha tornat a TV5.
¿Puedes preguntarles a estos chavals
si saben qui és Paz Padilla?
¿Saben qui és Paz Padilla?
Sí que ho saben, sí que ho saben, mira.
I per què ho sabeu?
Per el Sálvame.
Per el Sálvame.
Que sale la que s'avecina.
La que s'avecina y Sálvame.
¿Veus?
Ah, no estàs conactada.
A Sálvame no estaba clar.
Sí, sí, no estaba clar.
Va a tornar el programa de Ana Rosa, ¿no?
Va a tornar el programa...
¿Sabeu que Paz Padilla vais a ir tarifando de...?
De...?
Tarifando.
Tarifando, no, no sabeu esa expresión.
No, tarifando vol dir fatal.
Sí, sí, vais a ir fatal de Telecinco.
No ho sabía, no ho sabía.
Sí, sí, vaig a ir fatal de Telecinco, va quedar...
Bueno, va tindre molts líos y la varen fer fora y, bueno, va tindre...
I llavors, ara, en esta especie de nova televisión que Telecinco...
Avui he fet el comentari de la 7.55 que fa la Mariela Covells cada dia de televisió,
que va ser tan certadíssim, que parlaves de...
A veure, Telecinco ens van prometre que seria una gran nova televisió
i estan tornant allà de sempre.
Anem a veure.
Però per què van agafar el del Telediario, si al final volen tornar a fer el mateix?
No, perquè els hi plegava el Pedro Piquera.
Exactament.
Ja, però se suposa que tu comences per aquí a fer una...
O sigui, se suposa que és la primera pedra d'una tele nova, no sé si.
La baula, no.
Clar, no.
I llevar tota la part esta més fosca de cor i de més, ara està.
Els divendres a la nit hi ha un sucedanio de salvament, que és una cosa que dius, bueno...
I ara han fichat a una altra que també vais ir tarifando de Telecinco, que és Rosa Benito,
que vosaltres dos no sabeu qui és.
Perdona, Rosa Benito jo la conec bastant, a més.
I tu?
Que vaig a Madrid i vaig treballar amb ella.
Què m'estàs parlant?
Rosa Benito, qui és Rosa Benito?
No, no la busques.
No saps qui és Rosa Benito?
Rosa Benito.
La cuñada de Rocío Jurado.
Molt bé, ara la has buscat.
No, no, no, no surten lloc.
Vale, la cuñada de Rocío Jurado, dona de Amador Moedano,
que esta tia ha ha sigut molt a la televisió a Telecinco,
i a Bia Isidro.
Per fotografió se la sé perfectament qui és.
Vale, i ara, i estava fora.
I ara torna a Telecinco al programa del divendres, sí.
Bueno.
Això és una alineació de luxe, eh?
Però torna també a Anabel Pantoja.
Canilla, Rosa Benito, Anabel Pantoja.
Divendres ho fa Fran Blanco.
No.
El divendres, el de viernes ho fa Santi Acosta.
Ah.
¿Vos en recordeu de Santi Acosta?
Sí, però...
Però mal, perquè tú eras molt petit quan feia...
No, sí, sí.
Salsa rosa, no?
Salsa rosa, sí.
Bueno, pues Santi Acosta ha tornat a Telecinco
a fer este programa...
Ha tornat infladíssim, ha tornat, eh?
No, vull dir, amb ganes, no?
Vull dir, amb...
Què passa?
Rius com una espècie de zarigüella?
Ha tornat que sembla...
Bueno, sí, exacte.
Ha tornat en plenitud.
Està molt content.
Ha tornat en plenitud.
Jo el que vull dir és, Telecinco,
si anàvem a fer el mateix,
per quina raó...
Per quina raó ens vareu prometre
fundido en negro,
vareu baixar les audiències...
Vau fer fora d'una manera
qüestionable
Basile, no?
Sí, bueno, això per una banda.
I després també torna Jorge Javier,
perquè va a presentar
Supervivientes.
Això sí que em fa il·lusió.
Mare meva, quina...
Això, sí, per què?
Paz Padilla.
Perquè m'encanta, m'encanta.
Paz Padilla milla, no?
L'altre dia vaig parlar amb ell,
estava a Bogotà.
Fem què?
S'estava despertant.
Ah, però...
Està parlant amb ell una estona.
És molt rellevant, eh?
Per què vas tocar-lo?
Bueno, perquè a vegades
parlem una mica.
Ah, sí, eh?
Sí, però en directe.
No, mira...
No, en directe a la ràdio.
No, va ser a la tarda.
Una trucada de telèfon.
A la tarda.
A la tarda.
Torna a fer...
Que em va dir que no li havia agradat gaire a Colòmbia.
Torna a fer Supervivientes.
Esta informació era molt important.
Rellevant, i tant.
Torna a fer Supervivientes.
Home, si que ho és,
si penses bé ho és.
Què més?
Torna a fer Supervivientes,
torna a dir...
I ell, diguem,
és també un dels personatges
que va aixir mal
de Isateles.
Sabeu que el Varenferfora també...
Bueno, Varenferfora,
però a Salva-me el que passa
és que ell té un contracte de cadena.
Sí.
Que és una cosa...
Que deu ser una cosa, Toni,
meravellosa.
Però que jo crec que ja no passa.
O sigui, això passava molt abans.
Ara jo crec que ja no ho fan.
Bueno, hi ha gent que ara...
És una mica de contractes de Bartomeu.
És una mica de Bartomeu.
Però ja ve d'una època antiga.
Sí, sí.
Ara mateix...
Ara jo crec que ja no és...
Ara mateix ja no és tan habitual,
però la gent que ho agaudi...
Tornen perquè tenien contracte, Mariola.
Ostres, però...
Ja, però tindre un contracte de cadena
de ser fantàstic.
Per això et dic,
però torna'm al que veiem contracte.
Sí, perquè si la cadena no et posa a fer cap programa,
tu ho s'haiguis cobrant.
Exactament.
Saps?
Que és una cosa que no ens ha passat
a cap dels tres, no?
Pas cuento xinos.
Ah, no va bé.
Ah, ah, ah.
Me'n vaig a casa.
Deixem dir que a Pasparilla
és probablement la pitjor presentadora
que hi ha hagut mai a la història de la tele.
Però ella no va de presentadora.
És igual.
Va de col·laboradora, ara.
Col·laboradora, presentadora, humorista...
O sigui, crec que no ha triomfat en cap...
Jo la conec personalment i...
Com és ella?
Bueno, ella és molt simpàtica,
com en la distància curta és molt simpàtica,
jo crec que és una tia...
I després t'apartes dos metres i ja no, eh?
No sé, jo no...
O sigui, jo com la veig en la tele,
a mi la seva figura televisiva no m'interessa
ni m'aporta res,
però ella és simpàtica,
és una xica simpàtica.
Aquesta persona que se sent obligada
a posar un acudit cada dos paraules,
que és una cosa que a mi em sembla...
Bueno, sí, és pesadíssim, això.
Molt pesat.
Sí, sí.
Sí, perquè també ha construït el seu personatge
en funció de...
Perquè és una gran humorista.
Hombre, és que si no té humor...
Molt.
El que he arribat a riure jo amb Paz Padilla
és que no us ho puc explicar.
Però mira,
en la que s'avecina sí que vos fa gràcia, o no?
Us fa gràcia Paz Padilla, eh?
En la que s'avecina...
Fora!
Fora els quatre o cinc fora!
Perquè interpreta...
A tu no, eh?
A tu no fa gràcia.
Interpreta un personatge.
El divendres anem a parlar dels,
Òscar, tinc moltes ganes.
Sí, però també és el dia...
És vuit tema.
Per tant, alguna cosa haurem de fer
de pel·lícules de...
No?
Sí, sí.
Vuit tema.
Vuit de març.
Ah, avui de març.
El Dia Internacional de les Dones.
Ai, pues sí,
podem fer de sèrie.
Mariola no sap.
Vuit de març, sí, sí.
És que està bé perquè, de fet,
al matí de Catalunya Ràdio
se'n va a Los Ángeles.
A vos!
És una cosa que me queda...
I va.
Tu vas.
Tilluns estigues enganxada al programa.
No va cap.
No va cap.
Sí, que va.
Se'n va a Los Ángeles.
Una pausa.
Notícies seguita.
Marina Romero,
el matí de Catalunya Ràdio.
Adéu-yo.