Mundial del Teatre.
Postdates.
La institución de las letras catalanas
y Cataluña Radio
con la literatura.
Cataluña Radio.
Son las 10 del matí.
Última hora.
El matí de Cataluña Radio.
De seguida anirem cap a la peixateria,
pero abans, Oscar Fernández, bon día.
Actualizem-nos.
Acabeu d'explicar que Esquerra Republicana
i el PSOE acorden no reunir la taula
de negociació de governs fins després
de les eleccions catalanes i europees.
Tots dos partits coincideixen que no té sentit
fer-ho durant el període electoral.
Per tant, no hi haurà reunions de la taula de diàleg
entre Esquerra i el PSOE en aquestes pròximes setmanes.
El secretari d'Estat nord-americà
Anthony Blinken ha arribat a Israel
en una visita que es preveu tensa
amb el seu aliat arran de la situació
per la guerra a Gaza. El cap de la diplomàcia
dels Estats Units es reunirà amb el primer ministre
israelià, Benjamin Netanyahu, just el dia
en què el Consell de Seguretat de les Nacions Unidas
es vota una resolució impulsada precisament
per Washington en què es demana un alto
al foc immediat. El text inclou
explícitament que l'alto al foc estigui
vinculat a l'alliberament dels ostatges retinguts
per Hamas, tot i que no ho posa
com a condició prèvia. La novetat és
que anteriorment els Estats Units ho havien
vetat. Blinken, doncs, té previst
i insistir en la necessitat de permetre l'entrada
de més ajuda humanitària a Gaza
i no llençar una gran ofensiva contra Rafà
al sud de la Franja.
I precisament sobre això, diversos socis europeus
fan una crida perquè s'implementi aquest alto al foc
reclamat per la Unió Europea a Gaza.
Els 27, finalment, han endurit la seva
postura unitària sobre el conflicte i demanen
també a Israel que no ataqui Rafà, igual que fa
a les Estats Units, i permetre l'excés
d'ajuda humanitària. Anem a Brussel·la.
Jordi Baró. Bon dia. Pressió des de la Unió
Europea a Israel i Hamas perquè facin
cas de la petició d'alto al foc. Els 27
van demanar-ho ahir per primer cop des
de l'inici de la guerra a Gaza i avui
alguns dels socis que més han abandonat
aquesta reclamació, com Bèlgica i Irlanda
demanen que es faci efectiva.
L'Io Baratkar, primer ministre irlandès.
Que la Unió Europea demani un alto al foc
no fa que es produeixi. El que cal
és que les parts del conflicte acordinin
un alto al foc. Hem de posar tanta pressió
com puguem perquè això passi.
Els líders europeus es tornen a reunir
avui en el segon dia de Cimera
amb les crisis migratòria i del sector
de l'agricultura sobre la taula.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
En l'actualitat preelectoral, Salvador Vergés
per Girona, Mònica Sales per Tarragona
i Janina Vella per Lleida
acompanyaran a Carles Puigdemont
com a caps de llista de Junts per Catalunya
a les eleccions del 12 de maig.
Aquesta nit s'ha acabat el termini
de presentació de candidatures
i tots quatre són els únics
que han presentat candidatura
en les seves circunscripcions.
Per tant, la sindicatura electoral del partit
els ha ratificat com a caps de cartell.
I els casos de tosferina a Catalunya
estan disparats des de principis d'aquest any.
Les últimes dades de l'Agència de Salut Pública
mostren que els dos primers mesos d'aquest any
hi ha quatre vegades més infeccions
que en tot l'any 2023.
Hem passat de 564 casos l'any passat
a gairebé 2.300 entre el gener
i el febrer d'aquest any.
El gran focus de contagi
se situa als dos vellesos
amb més de la meitat
de totes les infeccions de Catalunya.
La franja d'edat d'entre els 10 i els 14 anys
és on més infeccions hi ha.
I és que la vacuna de la tosferina
es posa als nadons de 2, 4 i 11 mesos
i després, als 6 anys, hi ha un recordatori.
Tot i això, es va perdent la immunitat.
Per això, el doctor Toni Soriano, infectòleg i pediatra
de la Vall d'Ebron,
explica a Catalunya Ràdio
per què tenim aquests brots de tosferina.
Si unim que la cobertura
tampoc és la millor en el recordatori
aquest dels 6 anys
i que la vacuna per si mateix
dona una pèrdua de protecció
al llarg dels anys,
no arribem a la franja d'edat dels 10 a 14
i fa que tinguem més casos
en aquesta franja d'edat.
I els esports haurís disputat
a la cinquena etapa
de la Volta Ciclista a Catalunya,
167 quilòmetres,
final a Viladecans
amb dos ports de segona categoria,
Pogatxar torna a sortir com a líder
i a l'orolliga de bàsquet
hi ha un partit
Benatina i Coss-Barça
un quart de nou
amb transmissió per l'àvia
i el web de Catalunya Ràdio
per la plataforma 3CAT.
Em sembla que ara sí,
Hermet, eh, escolti,
ja va,
conmemor...
No, fes.
Conmemoració.
Ah, bon dia.
Hola,
el Feixera,
què tal?
Què?
Ens has quedat ben clavat, eh,
a primera hora?
Sí, com, com, com, com,
però al final sí.
Sí, sí.
Conmemoració.
Hem quedat aquí a la peixateria
tot zai que li he agafat un ictus
o alguna cosa.
No, al principi no.
Es quedat clavat aquí
i dic, hòstia,
és pobra d'això.
Escolta,
estic en un punt d'eufòria.
He sentit l'espeach
d'en Guardants
i bravo, bravo, bravo
per anar a fer
les metàfores futbolístiques.
Estic totalment d'acord.
Estem en un país de fanàtics
i això és el que té el futbol,
que som un punt de conèixer.
Quan vas a mirar el futbol...
Bueno, cada vegada menja el futbol,
també t'ho dic.
Sí, és veritat, és veritat.
Vull dir que s'està portant més...
La gent suposo que el futbol...
Saps?
Diu, què fotu aquí
si no cridem?
S'ha traslladat.
La política s'ha posat
l'ambient de futbol.
Ha anat a la política.
Exacte, s'ha futbolitzat
i el futbol s'ha desfutbolitzat.
Bon dia!
És que hi ha tots el dia avui.
Al Girona, al Girona.
Hola, Xuriguera, què tal?
Bon dia, amics, bon dia, amics i amics.
On pares avui, Xuriguera?
Oh, vol tu, vol tu per Catalunya.
Ara anava a camí del...
Com es deia?
Del Palmar de Troia anava.
Ara anava a portar peix
cap al Palmar de Troia.
M'ha fotut molta gràcia.
Avui en Governants està molt fi.
Haig de donar...
Vull dir, jo amb un punt també
el que diu Enfel.
Està molt fi, aquest home.
I penso que...
Bueno, res,
li ha d'enviar unes quantes galetes
de la Sílvia Còpolo
perquè se les mereix.
Se les mereix.
Sí, sí.
Ja les enviarem.
Sí, sí, sí.
No, i per cert,
espero que la classe de Periodisme Express
que es fa a primera hora
s'aguanti.
Vull dir, perquè jo ja m'hi he apuntat,
la classe que fa la Sílvia Còpolo.
Això, pim-pam.
Ah, no és a primera hora,
ja ho fem algunes tardes
a la Universitat de Barcelona.
No, no, no, no, no, no.
Aquesta que fas aquí el divendres,
a la ràdio.
Ah, no, no, jo aquí no, res.
Aquesta de 3 minuts que has fet.
Aquesta conversa que hem fet
de Periodisme ser un ofici o no un ofici, no?
Sí, gràcies.
Aquesta, aquesta, jo m'hi apunto,
jo em puc treure algun títol en aquesta vida
i m'ha agradat molt aquesta classe
de Periodisme Express.
M'ho prenc bé, eh?
Per si de cas, jo tot sempre m'ho prenc bé.
M'ho prenc bé.
Gràcies.
Són fans, eh?
Gràcies, gràcies.
A mi, quan en Maior l'ha dit,
un titular, sempre quan et diuen
digues un titular,
jo m'he imaginat ja la portada del diari,
dient, ja, amb quin titular,
collons, era un titular que he vist
anar girant pàgines, eh?
No, perquè dius,
una idea, una idea, una idea.
Ah, val, val, era una idea.
Una valoració global.
És veritat, és veritat, teniu raó.
A més, la Síria,
i veig que tu, Joan, també feu molts apunts, no?
Sí, sí, fan molts apunts, amà.
Sí, sí, sí.
Amà.
Sí, sí, Joan, Déu-n'hi-do.
Ostres.
No sé què apuntar bastant,
quan estàs tan lluny que et veig,
però la Cúpula sí que la veig,
que sempre està escrivint.
És una forma de concentrar-me, eh?
Sí, però la Cúpula agafa dinar 3, agafa.
Sí, agafa dinar 3 i el doblo, eh?
Llavors és com si tingués quaderns.
Llegeix-lo d'en Puig Sercós,
que potser li posa comprar pernil dolç,
el matxa, el pa de mig.
Vull dir, que no estigui fotent, també,
el recordatori de la llista de la Cúpula, saps?
Avui no, però algun dia potser sí, eh?
En joves, a l'escala.
En joves, en joves, en joves, l'inviarem.
D'allò, posar, de salar el bacallà.
Home, el divendres ja l'hauries de tenir fa hores, eh?
Home, bueno, igual no és per divendres,
per Setmana Santa, home,
ara haurien de començar de salar.
Ah, bueno, sí, per això,
però vull dir, que els divendres pensi
jo crec que amb aquestes setmanes
que ens venen d'eleccions per aquí davant,
la tertulia del divendres
serà de les ben parides, eh?
Serà d'aquelles de tenir l'esmorzar
al costat de la ràdio.
Saps com aquell que mira un parell de futbol al vespre?
Que dius, avui jugo al Girona o al Barça
en foto aquí al sofà.
Doncs el divendres, va, vinga.
I el divendres abans del dia de la jornada de reflexió,
ja ho veuràs.
Això serà...
Això serà...
Això serà...
Bueno, jo la faria...
Mira, al mig de l'estadi Montjuïc,
allò que dèiem, saps?
Aquell dia, guardants, podries venir a l'estudi, no?
Això estaria bé.
Ignasi, et portaré moltes galetes.
Si es pot anar a recollir galetes...
No pots dir que no, Ignasi.
No potser.
Quina oferta, quina oferta.
Aquesta de Sílvia Coppola...
Ara te l'he canviat.
És absolutament irrenunciable, aquesta oferta.
La ràdio amb colors m'he posat per mèdic.
Bé, escolta, surinaré a faixades.
Que tinguem un bon cap de setmana.
Igualment...
Ens veiem demà col·lapsa, no?
Ens veiem demà col·lapsa.
Molt bé.
Què fareu, què fareu?
Bueno, sorpresa, sorpresa.
Si ho preguntes tu...
A veure què?
Perquè deixeixeu anar alguna cosa, algun ganxo, no?
Bueno, bueno...
Hi ha una tensió.
Hi ha una tensió.
Hi ha una tensió.
Jo baixo amb una muda.
Baixo amb una muda.
Això és important.
Jo també.
Jo la tinc preparada.
Sí, sí, sí.
Bueno, va, vagi bé.
Bon cap de setmana.
Apa, faci-ho bé.
Estefania Molina, Agnès Marquès, Iliacopo, Ignasi Guardans i Joan Poixer.
Gràcies, gràcies.
Adéu-siau.
Són les 10 i 9 minuts.
La Fundació Catalunya La Pedrera presenta
Barcelona. Ceràmiques. Tots som grecs.
La retrospectiva més completa de la ceràmica de Miquel Barceló,
que s'ha fet fins ara a Barcelona.
Fins al 30 de juny, gaudeix a La Pedrera de l'obra en fang
d'un dels creadors més destacats del panorama artístic contemporàni internacional.
Més informació i entrades a barceló.lapedrera.com
Marmassó, Fidei Comís, Pacte Successori.
Et sona xino, però tot s'entén molt bé després.
El testament és l'eina imprescindible per poder planificar una herència.
Una quarta part dels catalans mor sense fer testament.
El batibull que deixes quan et mores, assegura una lluita.
Tocats per l'herència, 30 minuts, a TV3, diumenge a la nit.
L'art no és, l'art és una cosa que es fa.
No hi ha cap norma celestial que digui com ha de ser l'art.
Tu te'l pots inventar cada dia, l'art.
En el marc de l'any Tàpies s'obre un diàleg viu i actual
al voltant del llegat escrit d'en Toni Tàpies.
Avui és Tàpies.
La paraula de Tàpies és més viva que mai
i podem seguir tenint converses d'aquestes idees.
Avui és Tàpies.
El podcast de Rita Roig, en coproducció de 3CAT i Museu Antoni Tàpies.
10 i 10. Olga Viza, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
On ets?
On ets?
T'he fet alçat.
Què ha passat?
Què ha passat?
Ricard, soc a Madrid.
Però què ha passat?
Doncs jo tots els dijous vaig a Madrid i torno en el mateix dia.
I ahir ni un bitllet de tren de totes les companyies, ni un bitllet d'avió.
Ni l'Oigo, ni l'Ave, ni res.
Ni l'Oigo, ni l'Ave, ni Europa, ni Ibèria, ni Bueling, ni res.
I jo deia, però com és possible?
La producció de la tele em deia, no ho entenem,
perquè, home, tothom sap que hi ha dies claus quan comencen les vacances d'estiu,
quan comencen la Setmana Santa, però ahir era dijous.
Ja.
És més, quan vaig arribar a primera hora de la tarda a Madrid,
hi havia una munió de gent a tot, els trens de gom a gom,
i jo no entenia res, i a la tele em deien, és que no ho entenem.
I el taxista va ser el que em va treure de polleguera,
perquè jo li vaig dir, escolti'm, que estan fugint del clima polític.
Perquè jo això ho entendria, eh?
Clar.
I la raó és tan...
És a dir, que volem fugir ja d'aquí com sigui, no?
Que la gent està marxant per potes.
Exacte, per potes.
Perquè els dies són, doncs, una raó tan domèstica com...
I és que avui estan xapats els col·les i els instituts.
Els nens madrilenys començaven ahir la Setmana Santa.
Vaja, és a dir, que ahir era el dia de l'operació sortida.
Clar, és que és un calendari que varia any rere any, no?
Vull dir, no hi ha un dia...
Doncs, ahir els nens amb Gia acabaven.
I a l'èxuda.
I aquí estic.
Ni un billet, Ricard.
Ni un billet.
Perquè a Madrid ara com està?
Diguéssim que comença la Setmana Santa...
Perquè a Madrid sempre està plena.
No sé què passa últimament, que hi ha com aquesta moda d'anar tots a Madrid.
Però sempre està plena.
Clar, en Setmana Santa suposo que deu venir encara més gent.
Sí, esperen...
Vuit no està, ja t'ho dic.
Esperen una ocupació llegit del 70%.
S'omplirà per les processons, pel que sigui.
Però hi plourà, a més plourà.
Sí, però ara fa calor, no?
M'han dit que 25 graus, fins i tot, a les terrasses.
Doncs ara mateix, on estic jo, que són les 10 i 5...
10 i 13, sí.
10 i 13, 12 graus.
I sol.
Càrrec.
I sol, fa sol.
Sí, sí.
Però, i a Barcelona, què?
No, a Barcelona s'està molt bé.
Sí, perquè a la primavera ja la comencem a notar, diguéssim.
Ja la comencem a notar.
Escolta, ja que et tenim aquí, Olga,
avui aquest matí ho hem explicat a l'informatiu,
per primera vegada a la història han transplantat un ronyó de porc
a una persona viva, Marc Jurado.
Sí, Ricard, un pas importantíssim al transplantament d'òrgans.
Fins ara només ho havien fet en persones amb mort cerebral.
No ho han fet aquí, sinó als Estats Units,
concretament a l'Hospital de Massachusetts, a Boston.
Es tracta d'un ronyó, el del porc, genèticament modificat
per retirar-li els gens porcins perjudicials
i afegir-li alguns gens humans per millorar la seva compatibilitat.
El pacient és un home de 62 anys que pateix una malaltia renal en etapa terminal.
S'està recuperant, diu, en bé i rebrà l'alta en breu.
L'equip mèdic que l'ha operat està convençut que el ronyó aguantarà un mínim de dos anys
i quan li torni a fallar asseguren que podrà tornar a diàlisi.
A mi sembla una notícia fascinant.
És meravellós, perquè tu saps,
les milers de persones que se beneficien d'això,
la gent que està en llistes d'espera, perquè hi ha manca d'òrgans,
vull dir, si això realment funciona,
és que la ciència està obrint una porta absolutament meravellosa.
Després hi ha una altra cosa, Olga,
que segurament tot el dia estem parlant de la política, del no sé què,
però, ostres, científicament hi ha uns avenços increïbles.
Jo reivindico la ciència, reivindico.
I li donem l'espai que li donem,
que això és una crítica que em faig cap a mi, també.
Però, ostres, és que és increïble el que estem vivint.
És increïble.
Si parléssim més de ciència,
si parléssim més de les coses capdalts,
d'allò que ens fa realment avançar
i mirar el futur en l'optimisme,
no estaríem cabrejats tot el dia, Ricard.
Ens hi fixem, i és lògic,
amb les coses puntuals, amb el rumrum, amb les polítiques,
però la ciència està fent coses que no sabem
i que de vegades no podem ni entendre.
Però que, si ens hi dediquéssim
i es pogués explicar d'una manera planera,
jo crec que faríem espais llarguíssims, els programes, sobre això.
Sí, sí. Mira, aquesta hora anem a saludar la directora de l'Institut Borja de Bioètica,
la Montserrat Esquerda. Montserrat, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Estem parlant d'una institució pionera a Europa en l'estudi de la bioètica.
Reflexcioneu des de l'any 76
sobre els problemes ètics que plantegen aquests progressos de les ciències.
Això que estem explicant avui sobre aquest trasplantament de ronyó de porc a una persona,
d'entrada, entenc que és una bona notícia, aquest trasplantament.
Sí, sí. I el que passa és que és fonamental pensar que serà una bona notícia,
però que encara ens falta una mica de temps.
Sí, ho dic perquè a vegades, quan tenim notícies de fets excepcionals,
pensem que això es podrà aplicar molt aviat
en aquells milers de persones que ho necessiten ara.
I potser el que hem de tenir en compte primer
és que això és un fet excepcional,
no és un procediment que estigui ja aprovat,
que és un procediment que diem d'ús compassiu, excepcional,
i que encara ens falta...
Jo crec que ho veurem, els que tenim certa edat ho veurem,
però encara ens falta una part de camí per arribar a poder arribar a tothom.
Clar, d'aquest trasplantament, diguéssim, animal o humà, se'n fa ja?
Sí. Aquí és una bona pregunta.
Amb òrgans és el tercer que es fa.
S'han fet dos trasplantaments cardíacs
i tots dos les persones han mort molt poc temps després.
Sí, per això ho dic, és una tècnica que jo crec que ens cal perfeccionar.
De fet, aquests dos trasplantaments previs que s'havien fet de cor,
la mort a mi no es va produir, per exemple,
per un tema que segueix preocupant, que és el tema del rebuig.
Jo crec que el primer, quan hem d'entendre la ciència,
quan diem el porc que es va modificar genèticament amb el CRISPR,
que és una eina fantàstica,
perquè els gens poguessin ser,
que no produïssin un rebuig tan immediat en humans.
Pensem, per exemple, que el CRISPR és una tècnica fantàstica,
però no és 100% efectiva.
És a dir, que el 100% de les cèl·lules no estan genèticament modificades.
Això dona encara un risc de rebuig.
Això sumeix a que, per evitar aquest risc de rebuig,
hi pot haver un altre gran avenç,
que jo crec que queda com a més amagat,
que és com anticossos monoclonals per evitar aquest risc de rebuig.
I és com la suma de dos grans avenços.
A pesar de tot, hi ha encara aquest risc de rebuig.
Clar.
És a dir, per això aquesta modificació genètica
que acaba de complementar aquest procés, no?
Sí.
Però entenguem que és una cosa que en aquest moment és ús compassiu.
Òs compassiu és quan us utilitzen fàrmacs o procediments
que encara estan en investigació i no hi ha una aprovació ferma.
Ja.
No, clar, en el cas d'aquest pacient estem parlant d'una persona
que tenia una malaltia en fase terminal.
Per tant, diguéssim que...
Per això se li ha aplicat, no?
Per això s'ha aprovat de fer això.
Per això.
Per un ús compassiu cal que estigui la persona en una situació excepcional.
És a dir, una persona que ja no tens cap alternativa.
Sí.
Sí, sí, sí.
No, he llegit, perdoni, he llegit que amb aquest pacient
li han dit, li han parlat de dos anys.
No hi ha...
Quan parlem d'ús compassiu, no hi ha estudis previs
que ens puguin dir la durada o no.
Això va en un primer punt de l'ús compassiu.
La informació de ser exquisita.
Nosaltres, com siguéssim amb el millor dels escenaris, podem pensar en dos anys,
però serà el millor dels escenaris.
I entre mig, no tenim suficient evidència en investigació
per saber tot el que podrà passar.
Sí, estem en escenari d'excepcionalitat.
No estem en un escenari que és una cosa que...
Jo crec que ho arribarem a veure, eh?
Vull dir, arribarem a veure que això es podrà...
I podrà arribar a les persones que ho esperen.
Però és fonamental també transmetre que encara ens falte molt que a mi.
I quantes...
És a dir, l'assaig...
Perquè potser es pot aplicar un ús compassiu la setmana vinent, també.
Vull dir, l'assaig, què va durar?
Quina ha de ser l'estadística?
El problema...
La recerca, per dir-ho així.
Si em pregunto des de quan va durar,
doncs diria que per arribar aquí,
segurament porten 50 anys.
O 60 anys.
Perquè...
No, no.
Perquè la recerca és com una suma de petites recerques
en què es van introduint petites millores.
I algunes d'aquestes sumes de petites millores
fan un gran pas.
Clar.
És a dir, hi ha hagut molts fracassos,
molts intents, diguéssim, que no han funcionat.
Molts intents abans.
Sí.
Que és una gran fita,
perquè alguna altra vegada que s'havia intentat
només implantar l'òrgan
és produir un remit immediat.
Sí, el remit immediat
és que l'òrgan ja s'ha de treure
en la mateixa intervenció
perquè no ha pogut implantar-se.
Amb el que aquest és un gran, gran pas
amb el que estem comentant.
Sí, però és un pas més en aquest camí.
No és encara el pas final.
Clar.
Però és a dir,
l'acceleració d'aquest procés
també deu tenir en compte
la inversió econòmica que hi hagi, no?
Perquè entenc que aquestes coses...
Sí, és clar,
la potencialitat és enorme.
Sí, sí.
Sabeu que hi ha escassés d'òrgans,
però a part tenim bosses d'injustícia.
Per exemple,
les persones amb minories ètmiques
ho tenen molt difícil per rebre un trasplant.
Per exemple,
els nens,
pel tema del tamany,
no poden rebre qualsevol trasplant,
necessiten un tamany determinat.
És a dir,
que tenim unes bosses de persones
dintre d'aquesta diàlisi,
d'aquests tractaments crònics,
que ho tenen molt difícil per rebre actualment un trasplant humà.
I les expectatives són enormes.
Però com que ens pot estar escoltant persones
que potser estan amb aquestes expectatives,
dir,
no és per passat de mar.
Ja, ja.
De tota manera,
jo sempre recordo,
i ara que parlava que potser porten 50 anys,
segurament no és comparable,
però podria ser-ho.
Jo recordo quan,
fa més de 60 anys,
el doctor Christian Barnett
va fer el primer trasplantament de cor.
Sí.
I també anava fent
ai, ai, ai, ai, ai, ai,
i anem amb compte.
I mira...
Sí.
No,
és una peixa del camí,
no estan anant amb compte.
És una passa que donem més,
que aquesta passa representa una gran passa,
però encara no és la definitiva.
Sí, penseu això,
s'han fet tres trasplantaments de porc,
dos cardíacs,
i aquest és el primer renal,
i els altres dos,
les persones han mort
molt poc temps després.
Clar.
En tot cas,
quan hi ha un avenç,
sempre s'ha celebrat,
i això és el que hem fet avui també
amb l'Olga Viza,
i la Montserrat Esquerda,
que és la directora
de l'Institut Borja de Bioètica.
Montserrat,
gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé.
Olga,
i tu pren-te una calla,
no sé,
quan tornaràs de Madrid?
D'aquí unes hores,
avui no hi ha problema.
Avui ja està.
Avui a tothom ja ha fugit
de la capital espanyola.
Sí.
Hola,
una abraçada.
Fes la canya.
Adéu.
Fes fotografia i envia.
Adéu.
Una abraçada.
Adéu.
Avui l'enigmàrius feia quantitat de filòsof i la resposta era pensament.
A la cuina, un pensament és una quantitat petitíssima, de sal, per exemple,
i els filòsofs es dediquen al pensament.
Només 523 dels 1.105 participants l'han encertada.
Per tant, avui dona 15 punts per a la Lliga.
Guanya el lot de xocolates torres,
Helena Dalmases Palacio.
I avui també ens heu dit proporció, descartes o raciocini.
10 i 23, comencem la secció de sèries i cinema
i ho fem amb els nostres col·laboradors Mariola Covells i Toni García Ramon.
De seguida, el Toni García Ramon arriba, però abans, Mariola Covells, bon dia.
Com estem, Ricard?
Bé, i tu? Com estàs?
Molt bé, estic en Sevilla.
Ah, i què fas a Sevilla?
Doncs que vinc d'un bolo de Càdiz i estic a Sevilla.
De bolo en bolo...
Mira, Toni García Ramon, hola.
Hola.
Tu d'on vens?
Hola.
Tu d'on vens?
El de sa casa, clar.
De?
Del set.
Del set.
De Fort Pieng.
Què tal, companys? Com esteu?
No, això tu, que et deus portar una nit maca, no?
De finito aquí, finito allà, tiqui-tiqui.
I Mariola, vull estar...
Sí, vaig sopar en el lloc este de Camarón, que ara no recordo com es diu.
Què, Camarón?
De Camarón, sí, perquè era en Sant Fernando, estàvem en Sant Fernando de Càdiz.
El lloc en el que ell corria.
Cambados.
No me'n recordo com es diu, Ricard.
És massa pronte per recordar-me.
Però a veure, Mariola.
Que gran t'estàs fent, eh, Mariola.
Bueno, escolta.
Bueno, va.
Anem a començar a parlar.
Escolteu-me.
Jors Javier Vázquez, què ha passat? A veure.
Bueno, han passat diverses coses.
L'altre dia anava a contar una cosa que no em va donar temps,
i és que va estar molt divertit,
que ell en el programa tenia a un torero,
i li va dir,
me alegra molt que estigues així,
porque así no estás matando toros.
Que me parece una frase en directe, eh,
li va dir en antena.
Que me pareix maravillosa la frase.
Fantàstica.
Fantàstica.
Llavors, ara, sabeu que...
No sé si se'n recordeu d'aquella història
en el cas de la violació de Gran Hermano,
de Carlota Prado,
que valen denunciar a la cadena,
que la xica va a denunciar a la cadena,
va a denunciar a la productora.
¿Vos en recordeu d'aquella història o no?
Sí, jo no.
Jo en recordo bé, sí.
Jo no.
La cosa és que un dels guanyadors...
Jo no.
Tu no.
Bueno, pues va a ser molt, molt potent allò,
Ricari, molt dolorós,
perquè en un moment donat,
era quan encara feien servir l'alcohol,
i en les imatges,
en les imatges que es van quedar gravades,
es veia clarament que ella estava completament inconscient,
i que un dels concursants,
amb el que ella tenia un afer,
la va violar, bàsicament, no?
A seu Gran Hermano, això es va veure?
Sí, sí, sí.
De fet, este Gran Hermano
és l'últim que es va fer,
varen passar anys,
l'últim que es va fer abans d'este últim,
perquè varen passar anys sense tornar a fer-ho,
precisament per aquesta polèmica,
que va ser molt controvertida.
Llavors, el guanyador d'aquell Gran Hermano,
que es diu Pepe Herrero,
va a publicar en les seues xarxes i a YouTube,
crec que també,
un vídeo en el que, bueno,
esclavava a Jorge Javier
i la acusava de haver tapat una violació.
Clar, Jorge Javier no estava allà,
era, bueno, la cosa va a ser molt controvertida,
però se suposa que les alarma,
això va a passar de nit,
i les alarmes havien de haver saltat,
quan tu estàs mirant,
tu eres redactor,
saber que cada redactor
segueix a un concursant,
amb una càmera fixa.
Llavors, amb el rotllo este,
les 24 hores,
allò es va a passar,
i ningú se'n va adonar
que això estava passant,
perquè si s'hagués adonat,
tenien que haver entrat i dir,
però para.
Llavors, aquest tio,
el que va fer va ser denunciar Jorge Javier?
No, li va dir en Antena,
en esto,
que li va acusar de haver tapat una violació.
Clar.
Llavors, este...
Això és molt greu,
és una acusació molt greu.
Clar,
però con que ell formava part del programa,
clar,
en ese programa
se varen dir coses supergroses,
i a més,
després de la violació,
imagineu-vos,
llavors,
ell,
de fet,
el concursant de Gran Hermano
que va a viure a esta xica
va estar condenat,
varen condenat 15 mesos de presó
per abusos sexuals a esta xica.
Sí,
a esta xica,
a Carlota López,
sí,
perquè mai es va quedar,
mai se va clarificar tot,
és a dir,
era una falta de consentiment
per part d'ella,
evidentment,
perquè ella tu la veies
de les imatges
que es varen por.
Llavors, Mariola,
si es falta de consentiment,
tampoc...
Sí, sí,
no, no, clar,
Sí, pero, bueno,
va a quedar ahí
como un poco
en tierra de nadie, Toni,
es a dir,
va a ser una cosa
molt confusa.
El cas es que
Jorge Javier,
evidentment,
no estaba ese día
en el programa
fent eso.
Sí que es de ver
que la cadena
no va a actuar
amb tota la celeritat
que se suposa
que había de haber actuat.
Però, bueno,
dona el mateix.
No, no va a actuar,
el cas es que ell va a dir...
No va a actuar,
no va a actuar.
No és que no actués
amb celeritat,
no va a actuar.
L'han condamnat a aquesta persona
a pagar-li a Jorge Javier Vázquez
y 60.000 euros
para que estés culo.
Y 60.000 euros,
perdir eso,
perdir eso.
El caso es que
ahora la han condenat a ell
y, claro,
Jorge Javier,
que está, vamos,
on fire ya
en esta nova etapa
de no presentador
de supervivientes,
le ha contestat
en Instagram
y en Twitter
di el link,
en fin.
Bueno,
pues, básicamente,
ahora te jodes.
O sea,
así de claro.
Y eso es lo que...
Y es una indemnización altísima,
¿eh?
Es altísima
y es más alta
que la que le va a tocar
la víctima, ¿eh?
Totalmente, ¿eh?
Totalmente.
Mirad,
6.000 euros
de indemnización
a la víctima.
Hombre, es que yo
cuando he visto...
A que sí,
a que sí,
es que yo
estic alucinada.
Es un delirio.
Es un delirio.
Es un delirio.
No dic que Javier
no s'ho mereixi,
pero...
No, no,
pero no le puedes
donar 6.000 euros
a una víctima
de violación
y 60.000
de un señor.
Claro,
exactamente.
Y después
una otra cosa,
es a dir,
clar que él
no va a hacer...
Clar que él
no va a hacer...
O sea,
vull dir,
clar que él
no es responsable
en absolut
del que va a pasar,
pero la frase
de tapar una violación
volía dir
que, bueno,
que él formaba
part de l'engranaje
televisivo,
que era el que estaba...
Saps?
Vull dir,
que era part
de la cadena,
¿no?
Que no te resabores,
es a dir,
és com si
tingueren que pelar
per això tots els...
No, no,
és una barbaritat.
Hi ha aquesta gran
leitmotiv
del dret anglosaxó
que és
no és el que saps,
és el que pots demostrar.
Exacte.
Potser moltes coses,
però si no pots demostrar
que el Jorge Javier
sabia res,
no pots dir res.
Clar,
no, no,
està clar.
I és curiós
perquè això,
mira,
que no es va a dir
en antena,
ho va a dir ell
en un vídeo
a YouTube.
O sigui,
que ara ja
et dona el mateix,
és a dir,
hem d'anar en compte
amb tot.
Clar,
però aquell cas,
Mariola,
o sigui,
aquella violació
televisada
que m'estaves explicant...
Televisada,
televisada,
televisada.
Això avui en dia
ja no passaria.
No passaria en...
Mira,
no passaria
perquè la Mariola
ja...
No passaria
perquè la Mariola
ha marxat.
Ja ha marxat.
Ha marxat.
Per mi,
que és una cosa
que ara seria,
vaja,
crec que hi hauria uns filtres,
uns mecanismes de...
Saps que jo
segueixo pensant que...
Que no m'ha pensat tant.
No,
realment,
amb aquest tipus de formats
de 24 hores
de cases i tal,
on es permet
l'ús d'alcohol,
que ara ja no es permet,
a Gran Hermano,
per exemple,
sempre hi ha aquest perill
de que passen coses
que tu no sabràs
que passen
i que després,
òbviament,
la cadena...
És que,
clar,
tu imagina't a Telecinco
el marrón que tens
amb això,
clar,
i tu decideixes
perquè,
o sigui,
tu a mi és responsable
no fer-ho,
o sigui,
no comunicar-ho,
no explicar què ha passat
i després te les acabes carregant
com et mereixes,
vaja.
Jo,
de todas maneres,
com que no entenc
aquests formats...
No,
però és veritat,
és a dir,
que no passaria,
no,
ara,
també és veritat
que tal com està el país,
també,
per què no passaria?
No,
Mariola?
No,
no passaria,
no passaria.
Jo crec que no passaria.
Jo ja no sé,
també és veritat
el que diu el Toni,
que jo crec que ja estem
en un punt
que ja no sorprèn res.
No,
però a veure,
escoltem-me una cosa,
no passaria,
de fet,
aquesta violació concreta
que es va televisar
va ser el punt d'inflexió
perquè Gran Hermano
va tancar la temporada,
és a dir,
mai més ha tornat
a fer un Gran Hermano
anònim,
diguem,
i després els filtres
van passar anys
fins a que varen recuperar
la marca,
no?,
que va ser esta última
presentada
per Marta Flick.
I jo crec que no passaria
per això,
perquè ara està,
el focus està posat
sobre ells
i aquestes mesures
saben que
els hi poden passar
factura
econòmicament,
encara que
aquesta indemnització...
La cadena
no va patir,
també vos ho dic,
la cadena no va patir,
va ser la productora
la que va tindre
que anar a judici,
això és una altra.
Perquè aquí fora de la ràdio
estan gravant com una cosa
i és la...
o sigui,
estan gravant com
si fos una actriu,
és la secretària del director,
és que no...
no entenc...
Què dius?
Sí,
no entenc...
no entenc què estem gravant.
Ara estic per sortir amb el micròfon
a preguntar-ho,
a veure si pots anar Marta
viant amb el micròfon,
perquè és que no entenc res,
no entenc res.
Bueno,
anem a parlar de sèries.
Ara intentem esbrinar
perquè realment
m'ha deixat impactat
veure la secretària del director
fent actriu.
Palm Royale,
Apple TV.
¿Això què és?
A veure,
és una de les comèdies de l'any.
Palm Royale és una de les grans apostes
d'Apple TV,
no,
com a...
no diria que és una comèdia,
diria que és més veritat
una comèdia dramàtica,
un melodrama,
amb Kirsten Wick
fent d'una persona
que l'any 69
vol entrar en el...
diguem-ne un cercle social
molt més alt,
no,
a Palm Beach.
Mira,
m'esperava molt i no.
Jo també,
mira,
t'anava a dir...
Jo he vist...
Sí,
jo he vist els dos primers,
Toni,
jo també esperava molt i...
Ja la puc abanjar,
jo l'abandono.
Per què no?
Perquè no funciona.
El guió...
Sí,
és fluix.
És molt fluix,
el guió és molt,
molt fluix,
no s'entenen les motivacions
del personatge,
Kirsten Wick fa el que pot
amb uns diàlegs,
a vegades,
delirants,
el seu personatge està ben construït
pels altres no.
Ricky Martin surt per allà.
Bé,
d'acord.
Sí,
Ricky Martin com a actor,
bueno,
però que tampoc és...
que tampoc és el Ricky Martin
que...
No,
clar,
clar.
No sé,
és que...
No,
no,
no.
No,
li surtin malament,
a Ricard.
No,
no,
no.
Amic,
Ricci.
Li mirem,
eh?
Val,
vinga,
adiós.
Ja està,
vinga,
vinga,
no las devore.
El següent,
Roadhouse,
va en vídeo.
No l'he vist.
Abans de començar,
li pregunta el tio,
el que li va...
Està a punt de donar-li una hòstia
com un camió de gran
si té assegurança
i si l'hospital
està molt lluny.
Li pregunta Jake Gyllenhaal
a la persona
a la que està a punt d'agradir.
Roadhouse.
Molt divertida.
No sé si recordeu
una pel·lícula
de Patrick Swayze
fent de porter
de discoteca.
Sí,
eh?
Roadhouse,
de professió enduro.
Això és el remake.
Ah,
molt bé.
És el remake
amb Jeff Gyllenhaal
que s'ha posat el tio
en sèrio.
O sigui,
està a rebentar
a full de body pump
que diuen els joves ara,
però una cosa tan bestial
en sèrio.
Ai, Patrick,
quina bestia?
D'aquesta pel·li
de Patrick Swayze.
Sí,
si la pel·li jo la recordo.
No,
a mi tampoc.
No m'agrada Patrick Swayze.
No el suporto.
A mi m'ha encantat.
Jo no el suporto,
exacte,
jo no el suporto.
No volia dir oixina,
però...
Aquesta pel·li és clàssica.
Dissabte nit.
Després del col·lapse,
pum.
Poses això i...
Pots això i dius,
hòstia,
eh, divertidíssima.
Sí, eh?
Divertidíssima.
I hi ha un moment
que un cocodri
les menja a una persona.
I jo rec com això
i dic,
dèiem,
és tot el que li demano jo
a una pel·lícula
dissabte nit.
Que surt un cocodri
menjat-se a algú dolent.
Ja fa dies
que hi ha aquesta moda
als remakes,
no?
Que es tornen a fer...
Sí,
però aquest és un remake
una mica estrany,
també,
perquè no és un remake a l'ús.
Però bueno,
tu el recomanes o no?
És divertida?
I tant que el recomano,
és divertidíssima.
Roadhouse o Prime Video.
És divertidíssima.
I tu, Mariola,
també vols recomanar
un acte que digues,
Toni.
No,
jo vull la antirecomanació.
Vull la antirecomanació.
Antirecomanació?
Sí, sí.
A veure,
estaria bé
que ens proposéssiu coses
per mirar.
No, jo no.
No, no,
perquè jo vull...
No,
perquè també és allò de dir
esto no.
Ja.
Enteneu?
És el que és.
Claro,
esto no.
Vinga.
A3Player ha fet un remake.
A3Player,
és que ja...
No, no,
és que no sabeu lo que és.
És una sèrie
que és un remake
de la pasió en turca.
La peli,
¿vos en recordeu
de la peli d'Anna Belén?
Hombre,
d'Anna Belén
i aquell senyor
que no era
de fer una pel·lícula famosa.
Madre mía,
madre mía,
quina vergonyeta,
tot,
tot,
tot,
tot,
tot,
ganes de veure la sèrie,
el remake en sèrie.
Bueno,
jo vos ho conto
perquè, en fi,
si algun oyent diu
la pasió en turca,
tal.
Bueno,
és horrorós.
O sigui,
no s'ha de veure.
Hem de fer la llista
del que s'ha de veure
i el que no s'ha de veure.
Mira,
n'hi ha dos coses.
En la llista també
una altra
que tampoc s'ha de veure
que és Bandidos
en Netflix
con este espósito.
Això sí que ho he vist.
Oh!
Perdona,
però està allà,
allà,
amb Reina Roja
i Zorro,
eh?
De què va,
Bandidos?
Perquè pot ser el trio
de l'any.
Bandidos de què va?
Bandidos és una espècie
de thriller
com de banda de...
Ah, pensava que seria
un remake del...
De la peli...
De la cançó,
no?
De la cançó.
De la cançó
de Miguel Bosé.
No, Ricard,
no.
Bueno,
pues ésses dos, Ricard.
Ésses Ricard,
ésses fora.
No digues que no!
I ara, Toni,
jo no sé,
he vist...
Però de què va,
Bandidos?
No m'explica res.
No,
pues és una banda
d'atracadores.
Vamos,
així de claro.
Uxans element cutríssim.
Sí,
exactament.
Ja està,
posa otro tema,
venga.
Jo vull recomanar
molt Còpola.
Còpola.
Còpola,
molt representante.
Ho has dit molt, això.
Sèrie.
A Disney Plus, no?
Dels responsables,
correcte,
de l'encarregado
i nada,
sobre el tio
que representava
Diego Armando Maradona.
Ah,
és del Donada
i companyia?
Correcte.
Home,
hem fet el guió
i l'hem produït.
I va del mànager
de Diego Armando Maradona.
Guillermo Còpola.
Són sis capítols
de disfrutar
com un porc al fang.
Impressionant.
Vaig començar a veure-la
sense saber
que era d'ells,
perquè com que sempre
Disney Plus,
aquesta cosa tan estranya
de penjar-la
i no fer cap tipus
de màrqueting,
perquè no han fet
cap tipus de màrqueting,
vaig dir a Còpola
el representante,
Juan Mijungi.
Què collons?
Juan Mijungi.
Jo ho vaig veure
i em va cridar la tensió.
Vaig posar el primer
i vaig dir,
hòsties,
i el segon i el tercer
i vaig ara cinc seguits
i vaig dir,
em deixo al final,
però és que té
uns canvis de to.
El tio que fa
de Guillermo Còpola
és tan collonadament bo.
Està tan ben escrita,
juga també amb els formats,
està tan ben muntada
que quan acabes dius,
hòstia,
putos argentins.
Ho fan molt bé.
Doncs mirad
estos mateixos argentins,
m'he vist Sancera,
que la estrenen el dia...
Jo també l'he vist.
Crec que 4 d'abril.
Belles Artes.
Belles Artes,
i m'ha encantat.
Boníssima.
Aquests que no paren
de fer coses, no?
No paren.
Oh, increïble, eh?
Increïble, eh?
Ja estan rodant
la tercera de l'encarregado
i la segona de nada.
Mentrestant?
En serio?
Sí, sí.
Ai, que bé.
Bueno, pues esta,
la de Belles Artes,
las devore
quan s'estrena,
Ricard,
perquè és divertidíssima,
divertidíssima,
amb Óscar Martínez,
que jo era un actor
que no li tenia massa tal,
però m'ha encantat.
M'ha encantat.
Belles Artes és a Movistar Plus, eh?
Que serà Movistar Plus,
que serà el dia 4.
És la primera que han produït
fora del seu ambient.
Sí, del seu rotllo.
Sí, sí,
perquè té producció de...
Sí, sí, sí.
I a Argentina
i a Espanya és...
És la sèrie de Gastón Duprat
i Mariano Con.
Sí, de veritat.
Escopola el representante.
Us ho passareu de conya.
De les dos.
Tot el que he vist d'aquests dos,
o sigui, m'ha encantat.
Nada per mi és una sèrie espectacular.
Molt important,
perquè si ho veieu d'entrada,
Guillermo Con,
el representante,
i us expliquen què és la història
del representante de Guermando Maradona,
pensareu...
Sí, vaya rotllo.
Futbol, quina turra.
No surt res.
Surt un segon.
Això m'agrada.
Surt un segon d'un partit
i no surt Guermando Maradona,
surt en una imatge.
Bueno, aquesta és l'altra.
Ahir sortia el CEO,
les enquestes dels centres d'estudis d'opinió,
que parlava dels temes
que interessen la ciutadania.
Hi havia el canvi climàtic,
la societat ciutadana
i l'economia primers,
i el futbol i feminisme és l'últim.
Vull dir que també
ens hauríem de fer mirar una mica
els mitjans.
Doncs sí.
Quina pena, no?,
que estiguen en el mateix lloc,
futbol i feminisme.
Bueno, no, perdona,
no és ben bé així.
Es mentit.
Es mentit.
Oh, no, no he mentit,
no he mentit.
Però feminisme ens sembla que hi ha un...
Has ofuscat la veritat.
Un 60% que diu que li interessa molt
i el futbol un 40%.
Però el canvi climàtic
i la seguretat i l'economia
està per sobre el 85%.
I deixem, Ricard,
fer un últim apunt,
que és el problema de los tres cuerpos,
que es va estrenar ahir a Netflix,
el pressupost més gran
de la història de la tele,
d'acord?
I que és una autèntica barbaritat
en termes de contingut i de concepte,
que és l'adaptació del llibre
de Li Chiulín,
em sembla que es diu l'autor,
que són tres llibres
i que és com una reflexió filosòfica
sobre com el passat afecta el futur
amb extraterrestres de per mig.
Està bé?
Ui, quina màndra em fa.
Perdona, perdona, Mariola,
això que fas és molt lleig.
Sí?
Jo necessito coses ara.
Aquesta setmana necessito coses.
Mira el primer,
comença amb la revolució xinana
i segueix amb el suïcidit d'uns gentí.
Increïble.
Ja, ja, sí,
jo t'entenc,
els extraterrestres.
Faré cas que jo ja saps que...
Sí, però no és...
I amb els Javis ja veiem...
A Mariola li agraden els Javis.
Ai, que pesada.
A Mariola li agraden els Javis,
però no li agraden
els responsables de Xoc de Trons,
que són els que han fet aquesta setmana.
No, a veure,
jo no l'he vist, llavors,
no ho sé,
però és que ja...
És que ja començem amb aquests comentaris.
Ai, quina màndra,
quina màndra.
Me fa màndra, Toni,
me fa màndra.
Però la voré.
A veure,
em fa màndra,
però jo la voré perquè jo...
A veure si l'has vist o no.
Vale, va.
Et faré un examen.
Prepara, Marta Vian,
a veure, bon dia.
Un vídeo corporatiu?
Encara ens conegui més gent.
Però sí,
sortia la secretària del director,
la Judit Martí.
No, però m'ha dit la Judit,
que surt com a...
Que havia anat a la perruqueria i tot,
allà amb l'ordinador portàtil,
fent com un teatret.
Sí, a Trillo sempre,
però va com...
Va com una persona treballadora normal,
sense que sigui Judit secretària de Jordi Bordà.
Va, com...
Com una més.
Fa un paper de treballadora...
Fa un paper de treballadora més,
l'ha maquillat una mica,
l'ordinador,
ha passeït amunt, avall...
Llavors,
això és un vídeo corporatiu
que es penjarà a les xarxes
per anunciar què?
Perquè ens coneguin.
Perquè coneguin la Corpo.
Sí,
que sortiran els diversos espais
d'aquí,
de la ràdio,
també de TV3...
A mi no m'ha...
No se m'ha trucat per què surti.
Per això,
perquè...
Ricard,
un vídeo corporatiu
és un vídeo corporatiu.
Sí, bueno,
però vull dir que tampoc...
Bueno, no ho sé.
Més de 100 persones,
eh?
Diu que sortirà el vídeo...
Vull dir que 100 persones.
Què ha de vendre,
una ràdio,
una televisió?
Què ha de vendre...
El seu...
El seu...
Gràcies.
Hasta aquí les notícies.
10 i 41.
Mariela Covell,
és Tàni García Ramos.
Gràcies.
Adeu,
adeu,
un cap de setmana,
adeu.
Hola a todos.
Molt bon dia.
Vol en el streamer del año.
El Retorno.
Veu espatllat la sorpresa.
This is my quest.
Vinga, va,
a hora dels temes pendents.
10 i 41.
Amb Gerard Jovany Carles Roig,
¡Bon día!
Nos quedan pendientes de muchas cosas a esta hora.
Después de las 11 tindremos una hora feminista.
Núria Barín, pasejaremos hoy con la Marina Romero
y tendremos humor feminista también.
Pero antes, Tania Tapia, tenemos una última hora.
¿Qué ha pasado, Tania?
Sí, pues que ya evoluciona el caso de la parella de Diaz Ayuso
y el juez obre una causa contra él.
En cua diligências es como se conoce formalmente
y abans se calcitará como investigado por dos delitos fiscales
per aquestes factures falses que va presentar...
Fins ara la investigació no només la feia la Fiscalia, no?
Per tant, la notícia és que ara hi ha un jutjat sobre la investigació.
Exacte, és la magistrada que veu que sí que hi ha indicis
i ja abans se calcitarà perquè creu que exactament
va presentar dues factures falses per no haver de pagar imposts de societats
i, per tant, ja no parlem d'un cas que investiga la Fiscalia
sinó que està en mans d'una magistrada de Madrid
que afecta no només a la parella de Diaz Ayuso
sinó en altres socis.
¿Qué tal, Tània? ¿Cómo estás?
President Sánchez, ¿qué tal?
No tan bé com vostè, eh?
No, no, tu sí que estàs bé, Tània.
Aquí hi ha una fitxa.
Vas muy bien, muy elegante, me gusta.
¿Hu fa bé, president? ¿Hagrada?
Lo hace fantásticamente bien, es el que más me gusta.
Bueno, escolta'm, mira.
Gràcies, Tània, va.
Ho celebro, fins ara.
Que vagi bé, no celebris tant.
Que ens queda pendent a aquesta hora, va.
A aquesta hora ens queda pendent conèixer algun detall més
de la participació de Carles Puigdemont a les eleccions del 12 de maig.
Ahir va dir que està disposat a tornar
encara que no tingui totes les garanties de no ser detenido.
Mira, igualito que yo,
que tampoco tengo garantía de no ser detenido.
Senyor Rubiales, això no té res a veure amb vostè,
perquè vostè es troba a la República Dominicana.
No, mira, es más, cuando regrese, también será para presentarse...
Emma, jo em dic Ricard, no em dic Emma.
No, es más.
Ah, es más.
Es más.
Cuando regrese...
Accent de Motril.
Hombre, claro.
También será para presentarme a las elecciones a la presidencia.
Pero de la Federación, eh?
No de Cataluña.
No, només falta...
Ahir la seva advocada va comunicar que està a tornar de la República Dominicana,
però serà el 6 d'abril, perquè...
¿Quién lo ha dicho?
La seva advocada.
La que tengo aquí colgada.
De veritat, de veritat.
No se pongáis nerviosos, hombre, que estamos en un clima festivo, de colegueos.
¿Y no digas nerviosos?
Pero a ver, ¿tú un rarausis d'abril o no?
Efectivamente, esa era la idea.
Ah, era.
Pero ahora estaba repasando la agenda y veo que el día 6 tengo clase de submarinismo.
Vaya.
Y es que no creo que pueda regresar porque le dije a las tres monitoras que sí que iría.
Pero ¿usted cree que una clase de submarinismo, encara que siguin tres monitores, ha de seguir
evitant la justicia per això?
Bueno, es que me interesa mucho porque hacemos buceo libre, ¿sabes?
¿Qué es eso?
Es allò que es fa sense bombones d'oxigen, ¿no?
No, aquí en República Dominicana es sin bañador ni nada.
Això és...
Buceo libre...
Sí, buceo libre es sin nada, tal como Dios te trajo al mundo.
Las bombonas ya te contaré dónde las llevan, madre mía.
La de oxígeno que cabe en las bombonas que me traen.
Escolti, doncs quant tornarà a les hores? Tornarà l'endemà, el dia 7 o...
A ver, déjame consultar l'agenda...
Té una agenda de paper, eh?
Sí, el 7 no podrá ser tampoco, que tengo un concurso de agarrar cocos.
D'agafar cocos.
El secreto es agarrar un coco con cada mano.
Así, un cuarto de vuelta.
Ves lo que te estoy haciendo, pues...
Escolti, però llavors, si no pot tornar al 6 ni al 7, quant tornarà?
A ver, 8 de abril, 8 de abril, 8 de abril...
A ver, 8 de abril no es el 8 de abril, eh?
Tal com indica.
8 de abril, 8 de abril, tampoco podrá ser, eh?
Es que tengo clase de música.
La clase de música también fa...
Sí, estoy aprendiendo a tocar los bongos y las maracas.
Ya, ya, ya, ya, ya, ya, ya, ya.
Eso es usted, ¿verdad?
Eso es, ya.
Luis Rubiales, desde la República Dominicana, mientras la está buscando la Guardia Civil.
Sí, sí, mira, ha visto lo...
Está tocando los bongos.
Pero ha visto lo bien que toco?
A ver.
Es que tengo una maestra...
Madre mía, qué señora.
Eso no es una maestra de música.
Eso es la quinta sinfonía de Beethoven.
A ver si hay suerte.
Deixi els bongos, perquè...
El dia nou, miri el dia nou.
Molt bé.
Escolta'm, no, no, el dia nou, miri el dia nou.
No, a ver si hay suerte.
És que és igual, claro, no.
Tampoco.
Veo que tengo que ir al aeropuerto a recibir un amigo.
Ah, sí, quin amic.
Jerry, el Jerry, que m'ha comentado que...
Gerard Vique.
Sí, sí, sí, que le vaya buscando alojamiento por la zona.
Ah, sí.
Si per alguna cosa relacionada amb els casos...
No, no, no, no, no, no.
No té res a veure amb allò.
No, es que le ha pasado con a mí, de repente, pues le ha surgido un interés muy fuerte por el béisbol.
Ja, ja, segur que és això.
Mira, haremos una cosa.
Como yo tengo la agenda más apretada que el bikini de la...
Ja, no, es toquí, es toquí, es toquí aquestes cosas.
Lo que haremos será lo siguiente.
A veure.
Cuando yo vea que tenga un agujero para regresar a España para que me detengan,
yo os llamo.
Vale.
Vale, si yo no llamo...
Es que no li va bé que el detinguin.
Vosotros no llameis.
Molt bé.
Lo digo sobre todo por vosotros, eh, para que no espereis ni nada.
Molt bé, doncs res, senyor Rubial, és fàcil el que vulgui i que li vagi tot molt bé.
Por cierto, los viernes no presenta Marina, porque pensaba que...
Ni a partir de les 11 ara sí cosa.
Dile a Marina que si en vez de salir a pasear con Olga Viza quiere venir a pasear en Punta Cana,
aquí estamos.
Molt bé, parlem de política.
Puigdemont.
Deixeu espatllar la sorpresa.
Què passa?
Deu espatllar la sorpresa perquè ara anava a dir...
És per això que he decidit presentar-me a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Molt bé.
Puigdemont que va dir a Eufòric que està disposat a tornar per la investidura encara que no tingui totes les garanties de no ser detingut.
Bueno, això sí té la possibilitat de ser investit, clar.
Catalans del món.
Unes votacions abans.
Uniu-vos a mi.
Carles Puigdemont, president, bon dia.
Invoco tots els partits polítics, associacions, entitats, clubs, colles geganteres, travocaires, esbarts, dancaires, associació cultural Latin Kings, associació cultural Nyetes, etc.
Us convido a sotmetre-us.
Com? Sotmetre?
A participar del meu projecte de país.
Això ho va dir ahir, ja tindrem temps aquests dies de fer mítings, d'escoltar-ho, de fer propostes.
A calcular mai que si el Barcelona i el Girona subessin els seus punts, junts tindríem més punts que el Madrid.
Molt bé. Està parlant de la Lliga.
No es veu el mateix.
I pel que fa a la campanya electoral, no descarto deixar-me veure de manera sorpressiva.
Això, durant la campanya, eh?
Durant la campanya, durant la precampanya...
Això serà aviat.
En qualsevol moment. Seré com el 3-24.
Què vol dir el 3-24?
A tota hora, a tot arreu.
Molt bé. Com pensa tornar?
Jo heu dit abans que, en aquests anys, he tingut temps de perfeccionar tècniques d'aparició i desaparició.
Puc ser invisible com el vent, ràpid com el vent, silenciós com en Jordi Roca.
I quan menys us ho espereu, patapam, apareixeré.
Faré un discurs contundent i desapareixeré com el vent.
I les forces d'ocupació no em detectaran. Seré indetectable.
Com ho ha après a fer, això? A veure.
M'ho ha ensenyat el Mago Pop.
Mago Pop.
Mago Pop.
Vaig anar a veure el seu espectacle, Amèrica, i m'ha ensenyat tot el que sap.
Molt bé. Per exemple, ara mateix el tenim aquí davant nostre.
Vostè ara pot desaparèixer, per exemple.
Jo ho puc desaparèixer, i tant.
Miri-me bé.
3, 2, 1...
Però què fa?
A veure.
He desaparegut.
No, o sigui, l'estem veient.
Ha tirat un llençol a l'aire i s'ha quedat a sota la taula.
Ha tombat una cadira d'aquí l'estudi.
No soc jo.
Més ho ha fet molt poc àgil.
La veritat és que no...
S'ha de perfeccionar aquesta tècnica, eh?
Ara t'ho diré.
Aquí a la taula amb vostès, eh?
Molt bé.
Hola.
Va, és que és bon.
Sóc aquí.
A que no us esperàvem.
No, no.
Estic preparat per aparèixer i desaparèixer com el fantasma de l'òpera.
Ho torno a fer.
No cal, no cal.
Ara, estic camuflat entre el cul.
Està anant molt a poc a poc.
La tècnica de la...
Se li veu tot.
De la distresa.
Escolti, a més s'ha posat la gorra al revés.
Sí, sí.
No, no, és igual.
Ja torno-s'aquí.
Estic cansat ja, eh?
Déu-n'hi-do, les corredisses, per fer això.
Prepareu-vos per una campanya electoral que serà màgica.
Molt bé.
Adéu, me'n torno a l'àmbit.
Gràcies, ho deixarem aquí.
Podeu demanar un taxi?
Bon dia, són les vuit.
Home, Antoni Bassas.
Bon dia.
Vens a parlar de Carles Puigdemont?
No, per què m'ho preguntes?
Ah, bueno, no, perquè estàvem parlant de Puigdemont i has aparegut.
No, per res, no sé per què em preguntes per Carles Puigdemont.
No, no, jo tampoc sé per què em preguntes.
Avui farem una passejada molt especial, Ricard.
Ja n'hem fet una, amb el Gavissa, però si en vols fer una altra, vull dir, avui sortiré a passejar amb un robot.
Sí.
Recordeu el robot que dilluns davant les càmeres de TV3 es va fotre de lloros en directe?
Ah, sí?
Sí, sí.
Doncs avui, senyors i senyors, tinc el robot aquí amb mi, al meu costat, i m'acompanya a passejar.
Senyor robot, bon dia.
Bon dia, Antoni.
Tens algun nom, robot?
Neymar, perquè sóc el primer robot que es tira a terra.
Ha, ha, ha.
Hòstia, ja, humor de robot.
I com et sent, robot, després de la patacada que et vas fotre davant de tot Catalunya?
Em sento humiliat.
Vivia millor quan era un Satisfyer.
Ha, ha, ha.
Ha fet gràcia, ha fet gràcia a mi, m'ha fet riure, Antoni.
Hi ha dos tipus de gràcies.
Un és l'humor extensiu, i l'altre és quan és un humor picantero.
Ric, però no ric.
I ara, robot, què faràs?
És a dir, com et va la vida?
M'han fet fora de la feina.
Hòstia, pobre nano.
T'han acomiadat al restaurant avant de l'incident.
M'han modificat.
Ara sóc una rumba.
Ai!
T'he tornat a caure.
T'ajudaré el robot.
Ara, penso que et podria interessar per cert robot un llibre que casualment porto aquí a la butxaca.
És un llibre de l'escriptor i pensador Tomas Mann.
Home, Tomas Mann.
En versió original es titulava Ich bin Grab Robot.
Autodestrucció en...
I és un llibre...
Quatre.
No.
Tres.
Dos.
Pobre.
No, robot.
Doncs ho acabeu de veure, companys.
Els robots no estan fets per suportar el grau de la cultura.
Has guiixat la taula, Toni?
Ah, perdó.
Pensava que era el...
Per què ha sigut això?
Això que ha sigut.
Bueno, deixarem aquí els temes pendents.
Senyor Rubiales...
Bueno, bueno, bueno.
Neteja això.
Sí, ara passarà a netejar això perquè...
Ja ho faig, ja ho faig.
No, ho fem nosaltres perquè...
Si queréis que lo limpie yo, que llevo...
No, vostè, va ser tranquil.
La selección de volei femenino detrás mío,
aquí de República Dominicana, si queréis,
lo pueden limpiar un poquito.
La selección de volei no es dedica a això.
Bueno, pero aquí se dedican a todo lo que yo les diga, ¿sabes?
Bueno, en tot cas això ara ho netejaré a vosaltres
perquè costarà de marxar.
Jo crec que la gent de Canotres trobarà un autògraf
que no sabrà ben entès de què és.
Però vaja, també és un lloc on...
Penseu que hi posem molts papers sobre la taula,
vull dir que tampoc no...
Què ha hecho, Gerard?
¿Lo puedes repetir?
No, per treure això m'he posat una mica...
¿Puedes repetir lo que has hecho?
Una mica saliveta al dit.
Has tirado saliva.
No, però mira.
Madre mía.
Tenim la cançó del dia, està preparat?
Hombre, claro que estoy preparado.
Mira, és que...
Una cançó de dia de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró.
Bueno, pues soy yo, ¿vale?
Franco Lluís Giró, hoy soy yo
y te llevo la canción de Alfa,
de Maluma, Fit, su puta madre y...
Sí, sí, sí.
No, no, no, no.
Moment, no, no, no.
A ver, no, no, no, Rubiales.
Aquesta secció té un prestigi.
Sí, és la cançó del dia primer,
no la fa vostè, la Frank Lluís Giró,
però quan tenies li demanar si ho vol fer.
Sí, hombre, però yo te lo digo, mira...
Fa si ho en respecte...
Bueno, lo vuelvo a intentar.
Venga, torna.
Sí, por si no digues su puta madre.
La cançó del día de Catalunya Ràdio...
A Mluís Giró.
Bueno, madre mía, ¿cómo están, cómo están?
Hoy os traigo la canción
Sacúdelo, del Alfa, Maluma Chopra.
¿Qué?
Es de hoy.
Mira, mira.
¿Cómo es que es verdad?
Sacúdelo.
¿Qué llevo?
Mira, mira, este, este...
Este te lo fa molt a gust.
Això li agrada a vostè, eh, senyor Lluís?
Este ritmo latino por aquí se trae muy bien.
Però a què fa referència, això?
Sí, de què va la letra?
Hombre, la letra va de sacudir,
de que te cogen i te...
Pues, pa atrás, pa lante.
Bueno, va, prou.
Fins aquí la cançó del dia.
Venga, ara tornem.
Venga, venga, ara tornem.
Sacúdelo.
La cançó del dia de Catalunya Ràdio,
amb Frank Lluís Giró.
Hola, segueixo a la feina.
Passa tu pel Corte Inglés si fes la compra al súper.
Tenen la segona unitat a meitat de preu amb milers de productes,
com en l'Ariel original, que no en quedava,
o la terrina de maduixes de 400 grams, boníssimes.
Aprofita-ho, que un 50% és molt de descompte.
Supercori, percori supermercat al Corte Inglés.
Què necessites avui?
A la botiga, web i app.
El meu pare no plora mai.
I mira que amb els Jocs Olímpics hi va estar a punt.
Però res ni així.
Ara, quan li vaig dir que amb el Fort Miele
podria veure el dauradet dels seus canalons des del mòbil,
li van saltar les llàgrimes.
Forç Miele amb càmera i sonda tèrmica integrada.
Estrena l'ara a un preu especial als distribuïdors oficials
o a la teva botiga Miele.
A Catalunya Ràdio hem trobat l'invent perfecte per a les teves tardes.
La tarda de Catalunya Ràdio amb Elisenda Caron.
Un invent que et transporta a una altra dimensió.
Això és un son.
T'esperta i apunta-t'ho.
Un programa que t'ensenyen noves frases fetes en català.
No tinc la gamba per maioneses.
El que et fa pensar en les preguntes més transcendentals.
Nen, tu ets més d'eslip o de bóxer?
O en els dilemes científics més rellevants.
Vaig provar a ficar-me el comandament del cotxe al costat del cervell
i vaig comprovar que s'obria com més lluny estava.
El seu cap amplifica el senyal.
De dilluns a divendres de 4 a 7, la tarda de Catalunya Ràdio amb Elisenda Caron.
Que mi que sí que està la tarda.
Catalunya Ràdio
Avui juga l'Eurobarça de bàsquet.
Treballem aquí, ens creem tots junts i treballarem molt.
El Barça de Grimau continua el camí cap a la feina al fort de l'Eurolliga.
Triple, triple, triple!
Viu l'emoció del millor bàsquet europeu en directe al web o l'app de Catalunya Ràdio
amb Ernest Macià, Carme Lloberes i l'equip del Tot Gira.
Molt i molt ben defensat per Jocoball.
Avui a partir de les 8, para Tinaikós, Barça.
L'Inca, L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
L'Inca, L'Inca.
Del 28 al 30 de març, el Festival Paralada us proposa l'edició de Pasqua.
Un viatge de descobriment del patrimoni musical i encàrrecs de nova creació.
Les obres dels grans mestres del barroc a càrrec dels millors intèrprets del gènere.
Tres dies per gaudir de l'està batmater o de la visita de l'orquestra de Barçalles.
Més informació a festivalparalada.com
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca, L'Inca, L'Inca.
L'Orquestra Sinfònica del Gran Teatre del Liceu
arriba a l'Auditori de Girona
per interpretar quadres d'una exposició de Mussorgsky
amb la coneguda orquestració de Maurice Rebel.
El 7 d'abril, la formació sinfònica oferirà també
el concert para violí en re menor de Sibelius
sota la batuta de Susanna Malchi.
Més informació a auditorigirona.org
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca, L'Inca, L'Inca.
A Catalunya Ràdio.
En moments excepcionals sempre hi som.
Amb un equip de professionals compromès amb l'actualitat
rigorós amb la informació
a tot hora i a tot arreu.
Catalunya Ràdio. Catalunya Informació.
Connecta amb Catalunya Ràdio i Catalunya Informació
per ràdio, pel web, a través de l'app
o pel nostre canal de Telegram.
Aquest cap de setmana sense futbol de primera
el tot gira també anirem forts.
Atenció!
Dissabte en directe a la Cursa Esprint
de la Gran Premi de MotoGP de Portugal
i el desenllaç de l'etapa reina de la Volta a Catalunya
des de Caral.
També seguirem les semifinals
de la Copa d'Espanya de Futbol Sala,
el Girona Manresa de l'ACB
i l'Espanyol Tenerife de Segona.
Diumenge serà dia de clàssic.
Des de Madrid,
Reial Madrid-Barça de la Lliga F
amb Pere Escobar.
A més, viurem el Penya-Barça de l'ACB,
la final de la Copa d'Espanya de Futbol Sala,
la Copa de la Reina de Bàsquet
i l'etapa final de la Volta a Catalunya.
Tot gira!
Dissabte i diumenge a partir de les 4 de la tarda
amb David Clopés.
L'aquest cap de setmana el tot gira
és de traga i mocador.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar el Delta...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí,
a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem
tot el que està passant.
Catalunya Migdia
amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les 3...
L'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia,
l'informatiu central del dia
de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.