Nos han de dar eines, nos han de dar eines porque ahora que hay esta cosa en Rússia,
yo recuerdo cuando era joven, los años antes de los 90, una presentación a la universidad
que era el profesor contra jefe, el profesor Bach, un ruso y un alemán, que se barallaven,
eso en los años 90, que se barallaven porque decía, los russos lo que voléis es el cambio climático
porque tendréu el graner d'Europa. I això ho dèiem fa 30 anys. I ara Rússia comença a ser el graner d'Europa
i Ucraïna ja no ho és tant. Vull dir que el canvi climàtic està canviant la geopolítica
i en això ens hi hem de posar també. Ens hi hem de posar i ens hem d'adaptar.
Adaptar vol dir, veient aquest futur que ens ve, hem de buscar les solucions per enfrontar-nos-hi millor.
Has parlat amb companys diputats, que ara mateix són diputats o diputats al Parlament Europeu,
que t'expliquen del que han pogut fer aquests últims anys.
No, amb la Diana, la Diana Riba, que...
O sigui, ella m'explicava i em diuen que són actius, de fet és la paraula, són actius,
i estan dintre del grup els verres, ale, per tant ja tenim, com a Esquerra Republicana tenim una presència
i una capacitat d'acció i de fer-nos notar a dintre del Parlament Europeu.
Nosaltres, per exemple, dic nosaltres perquè ja estic integrat, però amb el tema aquest de les acords internacionals,
sobretot quan arriben els temes agrícoles, també a Catalunya.
Això s'ha començat a fer força perquè la cosa canviï, però s'ha de fer més.
Però jo crec que aquesta força s'ha de fer des de la convicció.
La convicció, a part de votar, que es vota, hem de fer-ho també des de la convicció com a grups.
Hem de treballar més políticament amb aquestes agrupacions de persones del sud i de països del sud
per buscar aquesta nova política.
Ja sé que potser són ambiciosa, però ha de ser una política coordinada la que fem, sobretot als països del sud.
I amb Jordi Soler, per exemple, hi ha parlat?
No, no el conec, no.
Ha ocupat el seu lloc a la llista fa cinc anys.
Va reaccionar dient que la política a vegades no és justa.
No sé.
El dia que el trobi i en parlem, jo crec que era una reacció com a vegades persones tenim, no?
I ja està.
És que no li dono més.
Per mi no és molt rellevant, francament.
Quan ens coneguem, que no el conec, doncs parlem-ne i no sé.
Però vaja, em consta que és membre de l'executiva i no ha canviat la seva situació.
Llevat, doncs que ha fet només dues legislatures en el Parlament Europeu.
Ara hauria torn de preguntes als tertulians.
Però abans, com ha estat el comiat, entre cometes, de TV3, ara mateix?
No tinc comiat, jo segueixo treballant. El que no surto és per la tele.
Però vas fer l'últim TN, per exemple, a divendres?
Sí, però no vaig dir res de res, Déu-me'n guard.
No, no.
Jo no puc sortir per la tele, això és per convicció personal.
Per convicció personal jo no puc sortir per la tele si soc candidat.
Per tant, ara jo soc un treballador...
Però a convicció personal no hauries d'apartar-te ara de treballar d'una empresa pública?
Per què? Si soc un treballador...
Pregunto, pregunto.
No.
Bé, tu, clar, tots els treballadors tenen dret a presentar-se a les eleccions, no?
Ara, jo soc un home del temps, més o menys conegut, però soc un treballador normal i corrent, no?
Per tant, sí, ja puc seguir treballant, vaja, segueixo treballant i si eventualment surto escollit,
doncs tindré un permís, que també és legalment obligat, no?, d'anar a fer una comissió de servei pel servei públic, no?
Tant una excedència.
És un permís, en realitat, sí.
Però vull dir que estaràs uns anys en excedència, per tant, és probable que d'aquí cinc anys et puguem tornar a veure TV3.
Quants anys tinc?
Seixanta.
És això.
Bueno, però podria ser.
Podria ser.
Podria reclamar la plaça, diguéss.
Sí, sí, sí.
Jofre.
Hola, Tomàs.
Bon dia.
Què tal?
No, mira, jo entenc el que preguntava el Ricard, en el sentit que això de la política, efectivament, com deia el Jordi Soler, és injust,
però no és que sigui la política, és el sistema polític que tenim.
És a dir, mentre hi hagi llistes tancades, mentre no es pugui votar a la persona, sinó que es voti al partit,
la figura de l'independent, per desgràcia, perquè és una figura molt interessant, la figura de l'independent no existeix.
T'ho diu una persona que ha estat 15 mesos en política, no com a càrrec votat, sinó en un perfil tècnic, etcètera, etcètera, però dintre d'un govern,
i per més que el meu cap aleshores fos un independent i que jo fos independent, ja t'assenyalen, i per tota la vida seràs d'aquell partit que et va anomenar.
Crec que és una injustícia. Què vull dir amb això? Que a partir d'ara et demanaran que siguis i que defensis de manera com una adhesió,
com si fossis militant des dels 16 anys, d'Esquerra Republicana.
Per això l'entrevista te l'han fet en el sentit de, hi podia haver, si assumeixes amb una qüestió pràcticament d'adhesió,
tot el programari d'Esquerra Republicana. Si ets independentista, si ets republicà, si ets d'esquerres, etcètera, etcètera,
i t'ho preguntaran fins a la societat. Com que ja t'ho faran altres, jo et pregunto una altra cosa.
Si és que, precisament, sobre aquesta dinàmica de partits, en aquestes 72, 96 hores que portes,
què has notat d'això que t'estic explicant? És a dir, has deixat de ser una persona independent
per passar a ser el candidat d'Esquerra Republicana a totes, totes?
O tens alguna veu pròpia que pugui discrepar d'això, del que diuen les doctrines del partit?
Jo, primer, no tinc prou experiència com tu, per tant, ja m'ho trobaré, això,
però jo sí que crec que els independents aportem alguna cosa.
I és, com a mínim, un canvi o una entrada d'una imatge, d'una personalitat i d'un punt de vista diferent.
I això, jo crec que és important.
Perdona que tinguis raó. No, no, sí, això és cert, és així.
És la resta de la societat que t'assenyala i que et diu, sí, sí, molt bé que la veu pròpia,
molt bé d'allò, però què vull dir d'una altra cosa?
A partir d'avui sempre seràs d'Esquerra Republicana.
Per això m'he mirat el seu passat i per això he fet una decisió conscient.
Jo soc un tio de ciències, creieu-me, no coneixeu un cap quadrat més quadrat que el meu.
Igual, segur, però més, l'hagia, us costarà.
Bé, l'Hagia, crec que també quadra bastant recte.
No, jo t'animo molt.
Jo trobo que no estàs aquí per casualitat, com tu bé deies.
Jo crec que l'empatia que tens amb la ciutadania, no?
La relació que tens diària, quotidiana, amb la ciutadania t'ha compromès a fer alguna cosa per aquesta ciutadania.
Per tant, jo crec que els motius que et porten a la política són molt clars, són contundents.
Jo crec que faràs molta feina.
Gràcies.
Jo el que et demano és que ens ho expliquis.
És a dir, que muntis un informe setmanal explicant-nos com està el temps allà.
És a dir, que ens traslladis les contradiccions que trobes.
A nosaltres, la ciutadania, el que ens falta és finestres per entrar allà on hi ha la cuina.
És exactament aquest el meu compromís.
Doncs aleshores, munta un programa setmanal, on notícies de Tomàs Molina, de com estan les coses.
Perquè, o sigui, el que has d'aconseguir és augmentar l'interès polític de la ciutadania cap a Europa.
I cap a aquests grans reptes.
Per tant, a part que et demani al partit, a part que et demani a la pròpia Parlament Europeu,
et demanem això a nosaltres.
Que no ens abandonis.
Tinc un compromís, que faig públic aquí, davant de l'Austrell i d'altres altres.
El meu compromís vol fer de lobby de Catalunya a Europa.
O sigui, jo em comprometo, el compromís Molina, és que faré això que m'has demanat.
Escoltaré a les persones, vindré a Catalunya, escoltaré, m'asseuré,
i em comprometré a resportar això fins a la institució o a aquella instància que sigui adequada,
i tornar a resposta a qui m'ho hagi preguntat, o a qui ho hagi plantejat.
Per tant, la meva feina serà anar i tornar d'Europa i intentar fer arribar els contactes que tenen els parlamentaris europeus,
doncs fer arribar fins allà on calgui la reivindicació.
Que això se solucionarà o no? No ho sé.
Però, com a mínim, fer de lobbyista dels catalans i de les catalanes, aquest és un compromís ferm,
que si no me'l reclameu, perquè si surto és exactament el que intentaré fer.
Gemma.
Bé, a mi em toca el paper de l'AUCA, perquè jo he passat pel teu recorregut,
vaig estar tres anys independent amb Esquerra Republicana, al Parlament de Catalunya,
i, per tant, entenc ben bé el pas que dones, perquè jo el vaig fer en el seu moment.
Crec que quan un ha de sortir després d'aquests trànsits ha de guardar-se molt,
de tenir sentiments d'amargor, de ressentiment, perquè la política és una selva.
I els partits polítics, doncs, moltes vegades a les eleccions projecten un interès general molt elevat,
i el dia a dia, després, a tots, eh, de venir del govern o del Parlament o del que sigui,
doncs s'obliden d'aquest interès general i tornen a mirar les enquestes de vots, no?,
i aquesta és una lògica.
Crec que el Parlament Europeu és un marc diferent,
que et permet aprofundir en temes temàtics,
i tindràs uns assessors que fa molts anys que es dediquen a política,
i sabran com articular-ho, perquè allò és un engranatge superbèstia,
i més per un home del temps, diguem, amb quatre carreres o tot el que vulguis,
per qualsevol.
Jo també t'animo i et felicito i et reconec un pas de servei,
que això és el més important.
Com ho pot fer-ho ara, doncs, la candidata independent de Puigdemont,
l'Anna Navarro, que deixa un post, doncs, d'altíssima retribució
i es posa a caminar al costat del president Puigdemont
amb una posició d'independent.
Jo em pregunto, i la pregunta és,
per què creus que t'han vingut a buscar com a independent?
Perquè jo, això de cara que està, ja fa anys que es va incorporar,
després hi va haver-hi aquí a Catalunya aquella massa d'independents
que va entrar, i si preguntéssim un a un,
segurament la resposta sobre la seva optimització real,
el seu talent en l'impacte de l'organització,
doncs, no sé si seria del tot positiu o no.
I et parlo des de la malaurada Muriel Casals
fins a, no ho sé, el Lluís Llach,
o passant pel Germabel, o passant pel Canadell ara mateix, no?
És a dir, són gent que a les eleccions apareixen en primer plànol
i després, quan es governa o quan s'ha de posar en marxa aquest talent,
doncs desapareixen perquè no hi ha micro, no?
Llavors, la pregunta que et faig és,
creus que podràs, diguem, sostenir amb l'edat que tens ja
que no t'hi juga res perquè tens la jubilació garantida?
Que això és molt important.
No, sobretot perquè arribarà inexorablement.
No, i la jubilació del Parlament no està malament,
o sigui que com a mínim...
Com a mínim, te'n vas en uns passos professionals segurs, segurs, no?
Hi ha gent que, doncs, hem donat passos i després, com deia,
has triat molt temps, han treurat unes sigles de sobre,
perquè si ho has fet com a independent és que ets independent
tot i que pots estimar en aquell moment en què fas l'opció
una història, un coneixement, diguem, referencial del partit,
però no ets mai del partit.
Això és així, no?
Però dues coses.
Jo crec que l'entrada del talent...
Aquí parlem poc de la necessitat de talent.
La meva filla està als Països Baixos
i és talent que importen als Països Baixos, no?
Ara estan posant sobre la taula que si sí, que si no, no?
I amb tota aquesta polèmica de la fàbrica d'aquells,
sabeu que els que fan la màquina que imprimeix els xips,
perquè volen augmentar els impostos,
però el que han fet als Països Baixos és importar talent,
importar joves que tenen energia i que tenen capacitat de canviar.
I jo crec que aquesta és la feina,
o almenys és la meva percepció de la feina dels independents
dins dels partits.
Els partits no acaben de ser una maquinària que funciona,
i que està molt bé que funcioni,
perquè al final són els que fan funcionar el país,
però al mateix temps necessiten també incorporació de talent,
de noves visions,
i que els facin sacsejar una miqueta.
Jo crec que quan he parlat...
Una cosa són els assessors,
però l'altra és posar-te al capdavant.
No, assessor, no.
Tu, l'assessor, assessora, però...
Però, Tomàs, tu hauràs de posicionar-te, per exemple,
si s'ha de recuperar el servei militar,
com està fent Suècia.
Això ho hauràs de fer, com a euro-diputat.
I la ciutadania t'exigirà a tu una resposta sobre això.
Però molt probablement, com que jo...
Per cert, quina és?
No ho sé.
Sí, si jo soc un expert...
Jo soc un expert en les meves coses.
I quan sigui, si ho soc, euro-diputat,
m'hauré de basar en l'experiència,
en els partits de les persones que en sàpiguen.
Per tant, com més talent tinguem
i més capacitat tinguem, millor.
Per tant, la meva feina serà
envoltar-me del màxim talent possible
que em permetin prendre les decisions correctes,
perquè si em fas prendre a mi una decisió
sobre una cosa que no sé...
Jo soc de ciències, eh?
Per tant, que el polític el que ha de fer
és informar-se amb els millors experts
i representar aquella idea.
Al final tu seràs un representant del poble de Catalunya.
Correcte.
Però també en l'àmbit militar, per exemple.
Sí.
Jo tindré les meves opinions,
però necessitaré persones que en sàpiguen més que jo
de cada cosa.
De les meves...
Per què?
La segona part de la teva pregunta era...
Jo.
Jo agafo un compromís que jo podré complir.
Això és el que vull que s'entengui.
El que jo em comprometo, si jo surto, passarà.
Que s'entengui.
I em coneixes tu, eh?
No soc persona que parli per parlar.
Si jo agafo un compromís i surto, passarà.
I per què?
Perquè agafaré un compromís que jo podré fer.
La resta del partit...
Fé del lobby, el Parlament Europeu, de lobby català, diguéssim.
Correcte.
I això, si jo surto, ho faré.
Que s'entengui, eh?
La resta del partit...
No ho sé.
Fa dos dies que estigui en aquest partit.
Per tant, miraré de fer-lo...
Jo crec que sí.
La meva percepció, almenys pel que he vist fins ara, molt bé.
No tinc cap paraula que no sigui bona per definir-lo.
Ara, si després acaba passant que no és tan efectiu com...
Doncs miraré de canviar allò que jo pugui fer canviar.
Però, clar, és una estructura molt gran.
Per tant, no ho canviaré tot, és evident.
No soc il·lus.
Però allò que jo pugui fer, ho faré.
I això no en tingueu cap dubte, eh?
Espera, ho prendo.
No, felicitats, i crec que és una gran notícia que gent com tu s'incorpori a la política, professionals, etcètera, estem tots d'acord.
Sembla una teràpia de grup, eh?
Sí, una mica sense greu.
Molt escèptica.
Jo soc l'únic dels d'aquí que no he fet mai aquest pas.
Tots n'han sortit amb coses bones i dolentes, però més aviat diria que escaldats.
No, Dimitri és una de les coses que recoman-ho més.
Si em calgués, no em creu.
Però, en tot cas, segur que és una bona notícia.
És molt important.
La meva pregunta és, estàs Esquerra Republicana?
Estàs content del seu balanç?
És molt important la política europea pel canvi climàtic, que és la teva motivació principal.
Però aquest partit governa també Catalunya.
És el partit que governa Catalunya.
Estàs content també del balanç d'Esquerra Republicana amb la lluita contra el canvi climàtic a Catalunya?
És un partit que fins fa quatre dies defensava els Jocs Olímpics d'hivern?
Jo també.
Això és una polèmica...
Jo us diria.
És que, en veritat que em fa enfadar, perquè en el tuit...
Home, no t'enfadis.
No, però, a més a més, és una pregunta legítima.
Correcte.
El balanç d'Esquerra Republicana com a govern de Catalunya amb la lluita contra el canvi climàtic, el fas teu també.
N'estàs content?
A mi la Teresa Jordà, per exemple, i ara també és el conseller Mascos, que em sembla que ve després, no?
Sí, sí, ja deu estar escoltant.
Ah, perdó. Bon dia, conseller.
Doncs, això que vam fer, aquesta idea, que després ara ens hem barallat una miqueta amb el territori,
però el concepte aquest d'ajuntar agricultura i medi ambient, el concepte aquest de medi ambient i protecció de la natura
amb un sol departament, això és una revolució dintre de l'àmbit polític, de l'àmbit de la gestió de la política,
perquè històricament la protecció natural i els pagesos no sempre s'han entès molt bé.
Per tant, fer-lo seure en una taula, això és molt important, perquè quan seiem en una taula com ens passa ara,
hem de parlar, ens barallem, però al final arribem a conclusions i arribem a un mínim acord, no?
És que és això el que importa. Hem d'arribar a acord.
Si per alguna cosa em poso la política també, és per intentar arribar a consensos.
Perquè ja em diràs tu, si hem estat tota l'estona, arribem a consensos, parlem-ne, estirem tan fort cap a cada un i després arribem a un consens.
Jo crec que la feina que s'ha fet en seure a la taula, visions molt diferents del territori, és imprescindible.
Sense això no arribarem a la conclusió.
Però l'ampliació de l'aeroport, per exemple, és una opció de consens?
No, no. Per tant, s'ha d'arribar a consens, no?
Quina és la... Hi ha moltes coses que tenim sobre la taula a les quals cal arribar a consensos.
Però no només un consens de partit, perquè avui en dia la política és una política de batalles i, a més a més, de grupúsculs, gairebé.
Perquè tots els parlaments són en grups col·legats, no?
Ja no hi ha grans majories.
Doncs si estem en un món sense grans majories, ha de ser un món de grans acords.
I haurem de deixar enrere un dia o altre, i jo intentaré que això també passi,
que és la baralla caïnita. Carai, és que prou caïns i abels.
No sé si som... Estem aquí, per tant, arribem a acords.
Però és probable que al Parlament Europeu et trobaràs una gran majoria de dreta i d'extrema dreta.
Però voten junts. Ah, d'extrema dreta sí.
Però a mi, una altra de les coses que vaig fer va ser anar a veure el Parlament Europeu.
I voten moltes coses junts.
I fan enormes majories de partits que són teòricament diferents.
Per què? Perquè han pactat.
Doncs aquesta idea del pacte, que jo vull també aprendre,
és també... Això ja és una més esperança meva, però portar-la a Catalunya.
Hem de pactar, carai. Hem de pactar.
Tu no m'ho has preguntat, tu ho dic jo, el Hard Rock Café.
Això ho volem o no ho volem?
Jo, si em preguntes, no. A mi no m'agrada.
Catalunya, com el lloc del joc, no m'agrada.
Però és veritat que va haver-hi un altre govern que va dir que sí.
Llavors, com tires una cosa enrere una cosa que ha fet un altre govern?
Primer, aquesta gent tenen drets.
Per tant, si tu tires enrere, acabaràs pagant una multa i acabaràs pagant...
Ho pots fer, Tomàs. Això es pot fer, però ho pots fer.
Es pot fer, però tot té un cost.
Sí. També té un cost ambiental, fer-lo.
Correcte. Però també té uns terminis i té una... Tu ho saps més que jo.
Sí, sí, però la millor manera també d'arribar a un acord és preguntar-li a la ciutadania realment què pensa del Hard Rock.
Per exemple, jo crec que hauríem de normalitzar també els referèndums. Sempre estem parlant del referèndum.
Ah, molt bé, referèndum amunt, referèndum amunt. Doncs normalitzem...
Multireferèndums.
Això ho dic jo, que soc un molt nou en la política, que quedi clar per tots els dies.
En el cas del Hard Rock, qui vota?
Tota la ciutadania.
Els suïssos.
Catalunya.
Anem a Suïssa.
De Catalunya.
Anem a Suïssa i aprenguem dels suïssos.
No, no, vull dir que un ciutadà de Viella opinarà sobre una cosa que els de Tarragona, doncs,
igual estan esperant encandeletes per revitalitzar.
El que passa és que aquí hi ha una sostenibilitat i un diner col·lectiu.
És a dir, que jo crec que si comencem a fraccionar sobiranies de votar...
No, perquè és interessant, és interessant.
Veus que hi ha de ser oberta així immediatament?
Sí, però...
Sí, però ja no ens posem d'acord, Tomàs.
Però podem arribar a un... Jo crec que podem arribar a acords.
I si en voleu, jo intentaré que hi hagi.
Posar sobre la taula la realitat, la veritat...
També has de tenir línies vermelles, entenc.
És a dir, que, per exemple, podria ser que tu diguessis
escolta, jo com a meteoròleg i porto tants anys lluitant contra el canvi climàtic,
si hi ha polítiques que van en contra de frenar això,
jo no representaré aquest partit i per tant plegaré.
Però no, no.
Això podria ser també...
No t'està dir que no, no.
T'està dir que té una actitud de flexibilitat.
Sí, sí, em estàs dir això.
Però torno a un altre que algú...
És allò que em preguntaves tu del Twitter, no?
I dels Jocs Olímpics.
Vosaltres creieu que hi hauria la ronda sense els Jocs Olímpics de Barcelona?
Hi hauria rondes a Barcelona?
Hi hauria. No, i no tindríem tants cotxes.
Però no era el marc del canvi climàtic quan es va fer allò.
Molt bé, però si notem el marc del canvi climàtic,
és diferent de quan no hi havia aquest marc.
És a dir, hi ha rondes de Barcelona perquè passin cotxes.
Poden passar tants cotxes encara?
No, no només hi ha rondes, sinó que no tenim aquella...
Aquella visió que tenim ara del mar no la teníem abans, tampoc.
A mi el que em surt d'escoltar-te, t'ho dic francament,
és que la proposta que facis perquè la gent pugui votar-te
respecte del canvi climàtic, que és l'eix de la teva aposta política,
sigui clara.
Sí.
Perquè jo crec que els consensos són necessaris,
però han de venir d'una posició claríssima.
Llavors, jo avui em quedo una mica confós amb aquests elements.
És a dir, quina és l'aposta real, tècnica,
per l'Europa del canvi climàtic que tu representes?
El primer, el consens.
Bueno, però això és un mètode, no és una idea de fons.
No estic d'acord.
Ah, no?
No estic d'acord.
Perquè el consens...
Jo el que crec és que l'adaptació és el motor de la reducció.
Això és el primer.
La primera cosa que hem de fer és adaptar-nos
i això ens ha de portar a la reducció de les emissions.
I això com ho farem?
Fent que la societat arribi a un mínim consens.
Sense mínim consens de la societat és impossible avançar,
perquè la societat té tendència a parar-ho.
Però el que ha passat a l'última cimera és que el consens ha vingut...
La manca de consens ha vingut dels polítics i les pressions del sector petroler.
Vull dir, el que està passant en termes geopolítics a Europa és gravíssim.
O sigui, estem davant d'una guerra.
Estem en una situació climàtica límit.
En situacions que demanen una contundència i una determinació
que això pot anar acompanyada d'un consens final.
Perquè qui no comença fort no pot arribar a un bon acord.
O hem de buscar el consens des de l'inici.
El que no hem d'esperar és arribar a la guerra
per arribar a un consens després d'una guerra.
Fem el consens abans.
Home, evidentment.
Però el que està passant ara és que hi ha un...
Bé, no sé, jo potser he perdut ingenuïtat.
Però el que veig és que a Europa estan passant coses greus
i calen cops de puny a la taula internament en els despatxos.
O calaixos.
Calaixos i anar solucionant les coses per calaixos.
La meva idea...
És interessant les mirades.
Sí, sí.
Clar, jo soc ciència.
No, però el que ets és...
Estàs fent una proposta formal, metodològica...
Correcte.
Però és metodològica que jo subscric 100%.
És a dir, jo soc la que sempre ha defensat pactes entre dretes i esquerres, per exemple, per governar.
Si ho fas per calaixos, si volem arreglar-ho tot, no ens posarem d'acord.
Però has de saber si la calaixera té ben posades les potes, perquè si no...
Molt bé, doncs fem calaixos i de moment anem tancant calaixos.
Jo soc capaç de posar calaixos, separar-los i arribem a acord.
Potser en aquella cosa nosaltres no ens entenem.
Molt bé, doncs en aquest calaix ens hem entès.
I en l'altre, de moment, no ens hem entès.
Però quan ens posem d'acord en tres calaixos, potser arribar al quart serà més senzill.
Doncs intentar-ho en aquest...
Jo soc metodològic.
I després una altra cosa de la política, la mediàtica i tal.
Prepara't també...
Sembla això, de la teràpia aquella.
Sí, sí, la teràpia de grup.
Prepara't també per la demagogia barata.
No, no, t'ho dic perquè, per exemple,
cal que el Parlament Europeu es reuneixi 15 dies a Brussel·les i 15 dies a Estrasburg?
Això no ho podré arreglar jo encara, eh?
Però quantes emissions de CO2 genera aquest simple trasllat?
Per exemple?
No, això no és el més greu de les institucions.
El tema és que el que es vota el Parlament Europeu tingui un valor.
Estem en una societat on el que fan els polítics,
que són els representants públics,
té un valor.
Que interessant tot avui, eh?
S'ha passat...
L'Ixia està gaupit avui.
S'ha passat que el president de la Generalitat tenia un avió privat,
llogat, no en propietat, però privat,
a que el president de la Generalitat viatja en turista.
Això és Esquerra Republicana, també, eh?
No, perdona, això ho va fer Artur Mas,
que amb les retallades va decidir
que el president de la Generalitat volava en turista.
I jo crec que hi ha d'haver un punt mig.
Jo el que vull dir és,
en la lluita contra el canvi climàtic,
crec que el propi funcionament del Parlament Europeu,
i ho sé perquè hi he estat,
és poc eficient.
És així.
Això no em comprometo a canviar-ho,
perquè crec que em costarà canviar una cosa de aquesta.
Vull dir, que l'altre dia vas fer un vídeo...
Tu com viatjaràs?
A Europa com viatjaràs?
Amb avió.
Cada tres dies agafaràs un avió.
No, em sembla que la setmana són quatre dies
que estàs a Brussel·la...
Cada tres dies agafaràs un avió.
I cada setmana no hi ha ple, eh?
Crec que estem fent una mica massa...
No, però...
No, per saber-ho.
Jo crec que és el que ha fet tothom,
de tothom, de tots els meus fills.
Però posem més coses en valor.
Però jo només pregunto, ja està.
Deixeu-me que us digui.
No, però jo t'entenc,
perquè amb el tema del canvi climàtic,
segurament venen temps
on també els símbols són importants.
No, suposo que us per això.
Però, per exemple, jo per què deia allò dels avions?
No, és per això, no.
El que no té sentit
és que puguis anar, no sé on,
per 30 euros.
Això no té sentit, no pot ser.
És a dir, ara hi ha...
Aleshores molta gent no podria agafar l'avió, Tomàs.
I et diran que això és classista.
No és...
Tomàs, t'estem fent teràpia d'Europa,
t'estem fent una sessió gratuïta de preparació.
Però...
Si dius, o jo crec que si dius
que per 30 euros no es pot viatjar,
que efectivament el que estàs fent és...
Què passa, que només poden viatjar els rics?
A les classes altes?
No, però qualsevol persona entén
que 30 euros és molt baix per viatjar amb avió.
I qui no ho entengui, em sap greu,
però seguéssim molt baix,
que sigui més barat viatjar amb avió...
Per tant, veure el bon de Carles III a Praga,
o no sé quin pont és,
només poden fer-ho les persones
que es puguin pagar 150 euros per un bitllet.
Jo crec que el Jofre està entrant en el marc
que ell ha definit prèviament de demagògia barata.
No, sí, sí.
Però algú ha de dir la veritat.
O sigui, no és normal que viatjar amb avió valgui 30 euros.
Sí, però alhora hi ha uns plans
que, com que hem estat tants anys
que no acceptàvem aquest marc,
no teníem,
però hi ha uns plans de construcció de ferrocarril
que puguis viatjar sense metre tant,
i per tant això estan vies d'arreglar-se.
És a dir, no pot ser que els avions
no paguin els impostos que paguen els trens
a dia d'avui.
I per tant això no és.
És evidentíssim que s'ha de canviar.
Moltes gràcies.
Si no tens una alternativa
per anar a Brussel·les o Estresburts...
Ah, sí, sí.
Òbviament has d'agafar avions.
Tomàs, quan necessitis alguna cosa,
vens, passes per la tertulia del dimecres...
Però sí que et volia demanar una cosa, Tomàs.
Perquè un dels grans debats que hi ha
per reduir emissions
és el paper del món nuclear.
Sí.
A França això s'està debatent fort.
Això és un debat europeu.
Tu creus que s'ha de reduir emissions
tornant a apostar per l'energia nuclear?
Jo...
Ja sé que em voleu...
Que jo digui alguna cosa, però...
Jo era de...
Quan jo era petit, tothom...
Bé, jo portava en la carpeta
posava nuclear no gràcies.
Saps què vull dir?
Tota la meva vida he portat nuclear no gràcies.
I això jo no m'ho puc treure del cap.
Però jo cada any,
els meus alumnes a la universitat,
els hi pregunto.
Cada any, eh?
Vosaltres què?
Això de l'energia nuclear, què?
No dic gaire més cosa que què.
I què, i què?
La resposta ara,
els alumnes, els joves que tenen 23 anys,
no estan en contra de l'energia nuclear.
Ho entengueu.
Els meus alumnes,
ara últimament,
no em surt ni un.
Ni un.
I malauradament,
en els joves,
també està creixent alguns trets.
Però jo no estic de gran malauradament.
Hem d'entendre...
No, et dic que la percepció de la jovent,
amb aquests temes tan importants,
que poses de relleu,
i és superimportant que ho posis de relleu,
perquè són les futures generacions...
Ah, és que són els que ens manaran, eh?
Per exemple, tenen indicadors també de manca de sentit crític,
de manca d'interès pels diaris i les notícies...
No estaria d'acord amb tu, ho sento, però no, eh?
Ah, no?
No.
I per què creus que estan a favor de l'energia nuclear?
Doncs perquè tenen la seva opinió.
I l'opinió es basa en una informació.
Sí.
Per què no?
En el context de canvi climàtic.
Jo no estic d'acord que no hi ha hagut mai en la història de la humanitat
tanta joventut tan ben formada.
I a mi que tota l'estona se'ls hi digui...
No, no, et parlo de l'energia nuclear.
És que ara m'estàs esquadrant.
O sigui, tu estàs defensant l'energia nuclear.
No, no estic defensant res.
He dit que jo cada any pregunto als meus alumnes què.
Fixa't que no faig...
No, utilitzes els alumnes per no dir-ho tu.
No, no.
Jo cada any els pregunto als meus alumnes i no els hi pregunto.
O sigui, això de l'energia nuclear, què?
No els hi faig ni pregunta.
I ells manifesten naturalitat, anem a dir-ho així, davant de l'energia nuclear.
I jo, que crec que sóc una persona formada, però que tinc el meu passat
i que tinc el meu entorn, i treballo amb nanos i amb joves,
si alguna cosa faig...
Jo cobro 200 euros per fer el mes, per fer classes, que s'entengui.
Sóc un professor associat, eh?
Si per alguna cosa ho faig, és perquè vull saber què opina la joventut.
I vull...
Tots ho fem, això, i és molt interessant.
És molt important.
Però és que els hem d'escoltar, també.
Home, i tant.
Per això ens hi apropem.
Jo us dic que jo tinc el nuclear no gràcies clavat a dintre,
i és impossible treure'l.
Perquè està aquí dintre meu i és impossible moure'l.
Ara, escoltos nanos aquests i les noies aquestes,
i això és el que em diuen.
I tu, com a professor, què els hi dius?
Ho aprenc.
Ho aprenc, que el meu punt de vista no té per què ser el més correcte.
Clar, jo et felicito en una cosa, no?
Que jo crec que realment tens un mètode científic
que permet escoltar l'altre sense jutjar-lo ni prejudjar-lo.
Estàs amb una actitud oberta i de...
I segurament això sí que et permetrà arribar a consensos.
Ara, ideològicament, pot ser que en algun moment perdem perfil.
Per això jo crec que incorporar gent rara en la política
també pot ajudar a sacsejar una mica la política.
És una de les coses que també pretenc.
És a dir, intentar portar sentit comú, amb carinyo,
però que no sigui tot rifirrafe i baralles,
sinó que el sentit comú també, ni que sigui una estoneta,
s'imposi en una taula.
No sé si tornarà mai més aquest pobràm aquí.
Home, i tant!
No s'hi veu tractant molt bé.
Home, pobre, si avui només s'ha iniciat,
ja veuràs el que li espera a la carrera.
Perdona, eh? Sense dir noms.
Ha vingut a la millor tertúlia, eh?
Això és veritat.
Per fer aquesta tasca perquè altres se t'haguessin berenat.
No l'oblidaràs mai, tu, vas.
No, és la meva primera.
Si surts, que gaudeixis moltíssim de l'experiència,
perquè és un privilegi.
Ara et podràs treure de sobre allò que et vagin preguntant pel temps?
No, no, ahir tot ha comprenat.
Tant del mal temps tota l'estona.
El que més és que surtis, per això, si no surts,
perquè ara mateix la coalició a la que et presentes
en tenen tres, tu vas de quatre.
Si no surts, seguiràs en política o tornes a...
No.
Aviam, la possibilitat de sortir hi és, eh?
Però per mi no és el factor més rellevant, eh?
I és per què? Doncs perquè estan pujant.
Això és una coalició.
El BNG està pujant molt, el Bildu està pujant molt.
Hem incorporat, doncs, les illes.
I et diria que el País Valencià no s'ha incorporat,
però, diguem-ne, que tan lluny no és tant, eh?
Per tant, aquests quants milers o centenars de milers
de vots que faltaven...
Però si no s'acaba aquí, diguéssim,
o no descartaries, per exemple,
a ser conseller de Medi Ambient?
No he vingut per ser conseller.
No.
Vaja, la vida dóna voltes, no?
Però no he vingut a ser conseller.
Jo he vingut per intentar aquestes coses que us he dit.
S'ha de treballar des d'Europa i des de Catalunya
per adaptar-nos al canvi climàtic.
I això és imperatiu que s'entengui, eh?
No fixa't fins a quin nivell ho dic.
Tomàs Molina, molta sort.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Una pausa i ara tornem.
El Matí de Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Has deixat de prendre llet perquè et causa malestar?
A Ametller Origen recuperem la llet fresca amb proteïna A2
que bevien els nostres avis.
La Llet Llet d'Ametller Origen és vintaj,
però mola perquè és, segons diversos estudis,
naturalment més digerible.
Descobreix la nova gamma de llet fresca i iogurts Llet Llet,
així com els seus beneficis a LletLlet.cat.
El Federal, la nova novel·la de Sebastià Elzamora.
La insurrecció de 2.000 homes a l'abisbal el 1869
contra la corona espanyola.
El Federal, un llibre de proa.
Ei, som Guaixavi i ja som aquí.
Que si ens necessites?
Clar que sí, tu, la teva roba i el planeta.
I és que som el detergent ecològic
que deixa la teva roba neta i en pau al planeta.
Onesta al moviment planetempau.cat
Recorda, som Guaixavi.
Celebrem la cuina mediterrània
més autèntica i diversa en cuinar al mediterrani.
Un gran homenatge de la mà d'un cuiner excepcional.
Cuinar al mediterrani.
El nou llibre de Joan Roca.
Si us plau, m'obres a la propera parada
i, per cert, recorda't d'agafar una rebaqueta
que està refrescant aquests dies
i truca'm quan arribis, que hi ha gent estranya a tot arreu.
No tinc el seu mòbil, senyora. No la conec.
No passa res. Te'l dono ara mateix.
Deixa'm com a mama. Apunta.
Sí, sí. Apunta tu.
Per 17 milions d'euros, et fas mare de qui sigui.
Ja hi ha la venda al cupó de l'extra dia de la mare de l'11.
El 5 de maig, 17 milions d'euros.
Extra dia de la mare de l'11.
Ara, qualsevol vol ser mare.
11. Ben jugat.
Juga responsablement i només si ets major d'edat.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
9 i 33. La preocupació per la sequera és màxima ara mateix.
Atenció a l'Alt Empordà.
És la comarca del país que té més risc
de quedar-se sense aigua de manera immediata.
12 municipis van entrar, recordem,
en la fase 2 d'emergència per sequera fa un parell de setmanes
i preocupa com evolucionarà tot plegat.
Anem cap allà. Marc Güell, què tal? Bon dia. Com estàs?
Hola, bon dia.
On et trobes?
Estem a Sant Miquel de Fluvià, a l'Alt Empordà.
I, per tant, les pluges d'aquests dies, aquí en aquest punt,
ara, tal com explicàvem, no s'estan notant.
Sí, la situació aquí és preocupant.
Heu de pensar que el pantà d'Arnius Boadella
està per sota del 12% de la seva capacitat.
Estem parlant de mínim històric,
perquè de mitjana a aquesta època,
els últims 10 anys, ha estat al voltant,
per sobre del 40%.
Això fa que la situació sigui crítica,
que s'arribi a l'estiu amb problemes
i, per això, 12 municipis d'aquí a l'Alt Empordà,
com Figueres, Roses, Cadaqués,
o aquí on estem, Sant Miquel de Fluvià,
s'hagi entrat en aquesta segona fase
d'emergència per sequera.
No tots aquests municipis s'alimenten
d'aquest pantà, però sí que, bona part,
igualment la situació és crítica,
i més ara que s'acosta l'estiu
i, per tant, arriba aquí molt més turisme.
I ens acompanya en Xavier Camps,
que és el president de l'associació
Empordà Turisme,
una associació que aglutina
entitats públiques i privades.
Xavier, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
D'entrada, com afronteu
aquests mesos d'estiu de turisme
que venen aquí a l'Empordà?
Bé, nosaltres estem preparats
per enfrontar el turisme
i també estem preparats
per enfrontar la sequera.
L'Empordà, tant l'alt com el baix a Empordà,
ja fa molt de temps
que està patint sequeres continuades.
Aquesta és veritat
que és la més exagerada
que hem tingut fins ara
i, per tant,
tot el que és el gremi turístic
ja fa molt de temps
que està prenent mesures
per aquestes restriccions d'aigua
o per la falta d'aigua,
precisament conscienciant el turista
que ve aquí
que no en gasti tant,
però és que
millorant les tècniques,
millorant les eines,
perquè quan siguin aquí
també hi hagi poc consum d'aigua
o consum d'aigua just
per quan estiguin aquí.
S'han començat a prendre mesures
per exemple,
connexions amb canonades,
alguns municipis com Lloret
que compren una destaladora mòbil,
els hotelers ho fan.
Tu defenses un pacte de territori
per afrontar aquesta sequera
i les que vinguin.
Quina és la teva idea?
És molt important.
És molt important
que fem un pacte de territori,
que no ens llencem els plats
pel cap els uns als altres,
perquè al final
tots ens som responsables,
tots els gremis ens som responsables.
Ni els pagesos
ens som responsables,
ni el turisme és responsable,
ni la societat civil
és responsable.
Tot el país n'és responsable.
Per tant,
una cosa que ja estem treballant
amb la Conselleria d'Acció Social
és precisament
fer un pacte de territori
que vol dir
si a casa ja hem fet la feina,
i de fet ja s'ha de mostrar
que hi ha percentatges
que han baixat el consum,
tots plegats,
el que hem de fer
és a nivell de territori
com ho fem
per millorar
tot plegat.
Perquè al final
hi ha un concepte
que és bàsic
per tothom
i és
no hi ha aigua.
I no hi haurà aigua
perquè el canvi climàtic
ens ho està dient.
Per tant,
hem d'escoltar més els tècnics
i hem de veure
a nivell de territori
com afecta
des de com es gestionen
els boscos
a la capçalera,
com es gestionen
els embassaments
o com es gestionen
els propis rius
i després
les canonades
a cada municipi.
Per tant,
hem de pactar
entre tots
sense fer guerres mediàtiques,
sense fer guerres
diguem,
de despatx
i fer una cosa
que ens costa molt
en aquest país
si m'ho permets
que és
sentem-nos tots
en una taula
sisplau
i parlem entre tots
com ho hem de fer.
O sigui que hi ha
massa soroll.
Xavier Camps,
president de
Empordà Turisme,
moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
I aquesta és la realitat
aquí a l'Empordà.
Gràcies Marc.
Saludem aquesta hora
el Consell d'Acció Climàtica
que ens acompanya
David Mascor,
conseller, bon dia
i gràcies per acompanyar-nos.
Molt bon dia, senyor Estrell.
Com estem?
Bé, i vostè com està?
Doncs, home, bé, bé.
Estic esperançat
i, bueno, treballant
treballant com sempre.
Li preguntava
per què vostè no surt
a les llistes d'Esquerra Republicana.
Ah, no, no,
perquè jo soc un home de govern.
Jo he tingut moltes oportunitats
a la meva vida
d'anar a llistes
i mai hi he anat.
Bueno, mai hi he anat.
Alguna vegada hi he anat
a revés de tot, eh?
Perquè les llistes
s'han d'acabar complir.
Però jo soc un home d'acció,
un home executiu,
un home de govern
i no un home de Parlament
i, per tant,
cadascú ha de saber
quin és el seu lloc
i treballar des del lloc
que està.
I jo tinc molta feina
a gestionar la sequera,
gestionar els compromisos
amb la nostra pagesia
que tant ens necessita
i, per tant,
em centro
en allò que m'haig de centrar.
Per tant,
si no hi ha govern
d'Esquerra Republicana
vostè no hi serà.
Això és evidentíssim.
Si no hi ha govern
d'Esquerra Republicana
jo no hi seré segur.
Podria tenir un càrrec polític
o dins del partit
o de l'organització
o algun no.
No, no.
Jo, si
la nostra organització
o el nostre projecte
no està a govern,
jo me'n tornaré
a la meva feina
que és el que sempre he fet
i el que sempre m'ha agradat fer
i és el que és fer de professor.
Anem al tema que ens ocupa.
Ara ho explicàvem,
estàvem sentint
la preocupació
que hi ha ara mateix
a l'Empordà.
És màxima per la sequera.
Vostè diria
que es podria arribar
a quedar sense aigua
realment aquest estiu
a l'Empordà?
No, sense aigua no.
Deixem-me fer
una reflexió.
Us he sentit
amb en Tomàs,
he sentit ara
en Xavi Camps
que també ens coneixem
i fixa't
que la proposta
de tots
és la mateixa.
Escolteu-me,
asseiem-nos
i parlem tots plegats
de com ho hem de fer
i arribem a consensos.
És el que jo porto
fent
des que sóc
conseller.
Intentar arribar
a consensos
amb tothom
perquè ho deia en Xavi
el problema
és que no hi ha aigua.
Llavors hem de fer
els possibles
tots plegats
per allargar
l'aigua que tenim
i per tant
aquest estiu
tindrem aigua
però és veritat
que en aquesta zona
concret
en tenim molt poca
i tots hem de fer
molts esforços
per allargar
la que tenim.
Nosaltres estem treballant
per trobar solucions
per poder tenir
més recursos
però mentrestant
de fet les dades
així ho diuen
estem reduint
el consum
la gent està
estalviant molta aigua
i hem de fer els possibles
per allargar
la que tenim.
La situació
a l'embassament
de Darnius
és la pitjor
de la història
i per tant
si tots en som conscients
l'altre dia està
reunit
amb els regants
de la muda
i en som molt conscients
si no plouen
no podran regar
i hem de fer els possibles
perquè amb els pous
que tinguin
puguin regar una mica
per tenir una mica
d'acollita
i mentrestant
nosaltres els haurem d'ajudar
com hem fet aquest any
amb les ajudes del 23
intentarem fer-ho més aviat
això segur
però els intentarem ajudar
i mentrestant
amb què treballen?
Com ho faran conseller?
Com farem què?
Que hi hagi aigua
Estic intentant explicar-ho
hem d'allargar
el màxim
el que tenim
per tant
tots hem d'establir
molta aigua
i els pagesos
saben que no podran regar
per exemple
si no plou
els municipis
tenen ara
el màxim
de 180 litres
a metre quadrat
ai
180 litres
aigua
i ells
estan fent els esforços
de fet
hem atorgat subvencions
i molts d'aquests ajuntaments
tenen subvencions
per millorar les naixes
tenen subvencions
per fer pous nous
i llavors
hem de buscar
la manera
entre tots
d'allargar la que tenim
per poder tenir aigua
tot l'estiu
Clar
aquests dies
hi ha hagut pluges
és veritat que són pluges
que no han solucionat el problema
de fet ja ho sabíem
però vostè confia que això
pugui arribar a arreglar-se
d'aquí a l'estiu
quina és la previsió
ja li estic demanant
la previsió meteorològica
gairebé
però vull dir
en què treballes
quin és el pla d'acció del govern
en què contempla el govern
de fet hem tingut
hem tingut la mala sort
que ha plogut molt
a Roses
ha plogut molt
a Castelló d'Empúries
però aquesta aigua
no cau a l'embassament
de Dernius
que és on havia de caure
si hagués caigut uns quilòmetres
més amunt
estaríem tots plegats
una mica més tranquils
la previsió és
que aquesta setmana
no plogui
la previsió és
que la setmana que ve
sembla que plourà
però hem d'estar pendents
de si plou o no
primera
i segona
també hem de gestionar
l'aigua que tenim
de la millor manera
i tots els actors
d'aquest territori
són molt conscients
que hi ha poca aigua
i estan fent
molts esforços
tots
per estalviar aigua
llavors
la que tenim
l'hem de fer durar
i intentar
per exemple
estem fent l'obra
de portar l'aigua
de la deponadora
de Figueres
amb una canonada
i portar-la riu amunt
fins a Pont de Molins
perquè tinguem
més aigua regenerada
al riu
acabar l'ambiental
recuperació de la cuífer
etc
llavors
estem fent
actuacions puntuals
uns nous pous
a parlada
estem fent
actuacions puntuals
per tenir més recursos
però és veritat
que si no plou
no en tindrem gaire més
llavors
l'esforç
és primer estalvi
i segons
fer actuacions puntuals
per obtenir
una mica més de recursos
que no és molt
però és una mica més
i cada gota suma
hi ha una opció
hi ha alguna opció
de poder aixecar restriccions
si per exemple
els pentans
pugen més d'un 17%
de fet
vostè fa un parell de setmanes
obria aquesta porta
si parlem de l'Alt Empordà
hauria de ploure bastant
perquè estem en emergència 2
de Montsella
hauria de ploure bastant
en el conjunt
de les conques internes
que ara estem
pràcticament
al 17%
jo vaig dir
si hem d'aixecar
l'emergència
haurí de tornar
a excepcionalitat
per al cap de 15 dies
tornar a declarar
l'emergència
no ho farem
si tenim previsió
que hi hagi pluges
i que arribem
a un percentatge
important
de les conques internes
és possible
que ens plantegem
a assecar
l'emergència 1
però perquè
això sigui sí
així
hem d'arribar
a un percentatge
semblant el de l'any passat
que era del 27-28%
no del 17%
o del 18%
perquè al cap d'un mes i mig
ho haurem de tornar
a declarar l'emergència
i això no tindria sentit
Per tant
estaríem parlant
que hauria d'haver-hi
moltes pluges
durant aquests mesos
d'abril i maig
perquè aquesta situació
es pogués produir
en alguna part del país
Clar
si passés el mateix
que va passar
l'any passat
del maig i el juny
que va ploure molt
i ens va salvar
d'entrar en emergència
ens podríem plantejar
sortir de l'emergència
si ha de ploure
una miqueta
doncs no ho farem
perquè és que
és de sentit comú
no té massa sentit
aixecar l'emergència
i tornar a excepcionalitat
i al cap de 15 dies
tornar a declarar l'emergència
el que és important
és la consciència
del conjunt
de sectors
i de la ciutadania
en general
que estan estalviant
molta aigua
de fet
les dades del març
ahir del febrer
perdó
que les del març
encara no les tenim
les del febrer
ens diuen
que a tota la regió
metropolitana
hem consumit
un 9% d'aigua menys
que l'any passat
el mateix mes
això és important
la gent està fent
l'esforç
i estem allargant
l'aigua que tenim
ara hem recollit
pràcticament
13 hectòmetres més
doncs perfecte
això ens allarga
unes setmanes més
l'entrada en emergència 2
doncs això ens va molt bé
i si plou una mica més
encara allarguarem més
i per tant
segur que aquest estiu
pràcticament
no entrarem en emergència 2
si plou una miqueta
doncs aquesta és una bona notícia
ara sortir de l'emergència 1
hauria de ploure
com l'hi dic
bastant
per arribar a uns percentatges
dels empassaments
com els que teníem
l'any passat
el govern espanyol
aquestes últimes hores
ha dit que es compromet
que les platges catalanes
estiguin a punt
per la temporada d'estiu
mentre estudiés
i aclarar l'emergència
al litoral
vostè està a favor
diguéssim
de recuperar
aquestes platges catalanes
això
és una qüestió
que hem d'abordar
amb una mirada llarga
és a dir
una cosa és la
situació puntual
d'aquest estiu
i les solucions
puntuals
conjunturals
d'aquest estiu
en algunes platges
a portar sorra
perquè tinguem platja
perquè ha desaparegut
i l'altra és
la solució estructural
a mig llarg termini
que hem d'adoptar
el canvi climàtic
ens porta a això
cada vegada
serà més frequent això
i per tant
hem de pensar
en solucions estructurals
de fet
l'estudi que hem presentat
fa poques setmanes
que hem fet amb l'OPC
ja ens diu
que hi ha una sèrie
de llocs
del nostre país
del nostre litoral
que estan molt amenaçats
per aquestes garbinades
que s'emporten
a la sorda de les platges
per tant
haurem de pensar
solucions estructurals
per aquestes zones
per aquestes platges
per aquests passejos
perquè hem d'adaptar-nos
a aquesta situació
allò de la lluita
contra el canvi climàtic
en alguns llocs
s'ha acabat
hem de parlar
de com ens hi adaptem
i com mitiguem
aquests efectes
del canvi climàtic
conseller David Mascor
gràcies per acompanyar-nos
moltes gràcies a vosaltres
que vagi bé
bon dia
tres quarts de deu del matí
ara parlarem també
de Mònica Oltra
avui repassàvem
totes les portades
dels diaris
del 22 de juliol
del 2022
era l'endemà
d'aquesta dimissió
de Mònica Oltra
en tots els casos
tots
la principal fotografia
el principal titular
era per la deu
de la vicepresidenta
valenciana
i avui
després de l'arxivament
de la seva causa
només apareix
en un breu
en una portada
del país
a la resta
res
ara en parlem
Crec que arriba
l'hora de canviar
la bomba de calor
Algunes bombes de calor
i equips de refrigeració
contenen gasos fluorats
que en cas
d'una manipulació
o instal·lació incorrecta
es poden alliberar
i contribuir
a l'escalfament del planeta
per evitar-ho
s'ha posat en marxa
una normativa
que implica
tant comercialitzadors
instal·ladors
com consumidors
tots ells
hauran de complementar
una documentació
per garantir
que professionals
habilitats
han fet la instal·lació
l'incompliment
d'aquesta normativa
comportarà sancions
informa-te'n
a canviclimàtic.gencat.cat
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
Torna a Haruki Murakami
un dels escriptors
més aclamats
del nostre temps
hi ha barreres
que només l'esperança
i el desig i el desig
poden tirar a terra
descobreix la ciutat
de la ciutat
i les seves murals
de Haruki Murakami
un llibre de la ciutat
ai els dilluns
no t'apassionen
el sol brilla amb més força
el mar fa més olor de mar
la gent somriu
com m'agraden els dilluns
i els dijous també
Eurodreams
el joc de loteries
i apostes de l'estado
pot fer que els dilluns
i els dijous
siguin els teus dies preferits
perquè amb Eurodreams
pots guanyar 20.000 euros
al mes
durant 30 anys
i molts premis més
no t'oblidis d'Eurodreams
perquè si ja hi ha
9 guanyadors a Espanya
tu podries ser el següent
Eurodreams
Loteries et recorda
que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat
El 12 de maig
hi ha eleccions
al Parlament de Catalunya
si resideixes
permanentment a l'estranger
rebràs la documentació
i tota la informació
necessària per votar
a l'adreça on estàs inscrit
com a resident
pots enviar el teu vot
per correu certificat
entre el 17 d'abril
i el 7 de maig
i també podràs votar
presencialment
als llocs habilitats
per l'ocasió
o al consolat corresponent
entre el 4 i el 9 de maig
segueix atentament
les instruccions
per tal que el teu vot
sigui vàlid
més informació
al 012
o a eleccionsparlament.cat
Generalitat de Catalunya
Hi ha herències
que són com un regal
que hi cop del cel
Roger Coma
torna per trobar
els destinataris
d'herències
sense testament
i comencem
amb el cas
del músic català
amb un pis a Madrid
No comparteixen
algun nom
Ui, ui, ui, ui
A Catalunya Ràdio hem trobat
l'invent perfecte
per les teves tardes
La Tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Caron
Un programa que t'ensenya
en noves frases fetes
en català
No tinc la gamba
per mayoneses
El que et fa pensar
en les preguntes
més transcendentals
Nen, tu ets més
de sleep o de box
o en els dilemes
científics més rellevants
Vaig renovar
a ficar-me
el comandament del cotxe
al costat del cervell
i vaig comprovar
que s'obria
com més lluit ja estava
El seu cap
amplifica el senyal
De dilluns a divendres
de 4 a 7
La Tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Caron
Que mi que si està la tarda
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
I amb Joffa Llombar
Gemma Calveti
Zier González
i Pere Rossinyol
Parlem ara de Mònica Oltra
Com dèiem
repassà avui les portades
dels diaris del 22 de juliol
del 2022
Era l'endemà
de la dimissió
de Mònica Oltra
com a vicepresidenta
valenciana
a tot arreu apareixia
una fotografia
als principals titulars
però ara
després de l'arxivament
de la seva causa
només apareix
en un breu
a la portada del país
i a la resta
res de res
Pol Foradada
Sí, de fet
en la famosa roda de premsa
d'aquell 22 de juliol
de fa un parell d'anys
en què anunciava
que plegava Oltra
ja explicava
que ho feia a contracor
ho feia per salvar
el govern
que compromís compartia
amb el Partit Socialista
des del 2015
al País Valencià
Oltra
que havia estat una
de les principals figures
que havia impulsat
el canvi polític a València
ja es preguntava
aleshores
just quan marxava
en què quedaria
tot plegat
No li vull donar
la coartada a ningú
per a poder
decidir unilateralment
que compromís
no formi part
del govern valencià
Me'n vaig en la cara
ben alta
També he de confessar
los camels dents apretades
perquè aquesta història
passarà a la història
de la infàmia política
jurídica i mediàtica
d'aquest país
que ningú se preguntarà
que ningú se preguntarà
si 20 anys
què collons va passar
en aquest país
Doncs no han passat 20 anys
han passat 21 mesos
el jutge
el jutge
el jutge
després d'examinar
a prop de 50.000 correus
ha dictaminat
que no hi ha cap indici
que pugui demostrar
que Oltra
o ningú
de la seva conselleria
donés cap ordre
per encobrir el seu marit
recordem
que Oltra
juntament amb una quinzena
dels càrrecs
i de funcionaris
del govern valencià
havien estat investigats
des del 2019
per suposadament
encobrir
uns presumptes abusos
sexuals
a una menor
per part
de l'exmarit d'Oltra
els fets haurien passat
entre els anys
2016 i 2017
poc abans
que Oltra
i el seu marit
es divorciés
sinó un marit
que per cert
és a la presó
Compromís
al partit d'Oltra
ja li ha obert
la porta
a tornar
a la primera línia política
tot i que recordem
ja no governa
I aquesta és la gran pregunta
és a dir
com es repara
per tirar una figura política
personalment
diguéssim
ja és una altra qüestió
però políticament
com es fa?
El tema de les reparacions
no m'ho preguntis a mi
perquè és un tema
que porto malament
sí
perquè jo sempre he estat
esperant reparacions
que m'han fet a mitges
però després no
però sí
total
la reparació no existeix
és simplement
haver aportat
un acte exemplar
per part d'ella
de dir
si ja sospita
jo abandono
això va ser
la seva gran aportació
i el preu que ha pagat
des del punt de vista personal
altíssim
però també polític
perquè era una gran política
i no ha pogut fer
la seva feina
no repara
crec
que no repara
A veure
aquí hi ha un tema
que és que
tal com està muntat
abans en parlàvem
amb el Tomàs Molina
tal com està muntat
el sistema polític
l'acte de diputat
quan la deixes
és irreversible
no la pots recuperar
igual que la de regidor
és a dir
com que és un càrrec
escollit a les urnes
quan el deixes
corre la llista
l'ocupa la persona
que anava darrere teu
i
després no
no ho pot recuperar
ara fa unes setmanes
recordareu
aquella discussió
que teníem
amb Avalos
i ens preguntàvem
quan s'ha de dimitir
és a dir
jo crec que fins i tot
els comuns
les confluències
han sigut víctimes
del seu propi sistema
us recordareu
que el 2015
quan van aflorar
una de les primeres coses
que van dir
és
en la lluita contra la corrupció
persona imputada
persona que dimiteix
no persona condemnada
persona imputada
clar
estàs obrint la porta
a que et caigui l'oufer damunt
l'oufer
jurídic
polític
i mediàtic
i hagis de dimitir
i després passa el que passa
és a dir
jo no preguntaria
com t'ho fas per restituir
és com t'ho fas
per retenir el càrrec
ara
a mi em costa
i mira que és difícil
defensar José Luis Avalos
en aquest moment
però jo no posaria l'em al foc
ni perquè és culpable
ni perquè és innocent
i encara
el defensaria en el sentit de
i si no va fer res mal fet
però no sé d'innocència
jo
jo amb aquest tema
pregunto eh
crec que no li fem massa favor
amb tots els respectes
a la Mònica Oltra
parlant del cas Avalos
i comparant-la
per què?
primer
perquè la Mònica Oltra
en cap cas
se la va embolicar
amb algun tipus de corrupció
dintre del seu voltant
el que li va passar
que és una desgràcia absoluta
és que el seu ex-marit
va estar processat
per un abús a menors
i que amb ella la van acusar
van aprofitar això
amb tot l'escarni polític
de dintre i de fora
perquè moltes vegades
als mateixos partits
hi ha gent que està esperant
el teu cap
per poder treure el cap
i es va produir
una onada mediàtica
incentivada
per les posicions polítiques
pròpies i alienes
que li va costar
la dimissió
perquè no va tenir
més marge de maniobra
en aquells moments
aquest és el tema
sí, però espere
deixa'm acabar l'argument
per què penso
que no es pot comparar
amb el tema
de Avalos
i de la corrupció
perquè jo penso
que en aquest cas
en aquest cas concret
hi va haver-hi
una mena
de bullying col·lectiu
perquè aquesta senyora
no pogués continuar
responent
del seu propi
itinerari professional
que no té res a veure
amb les conductes
absolutament abominables
del seu marit
en el cas
que ha estat condenat
em sembla
en el cas d'Avalos
hi ha
una investigació
que està vinculada
a càrrecs de confiança
del seu immediat entorn
decidits per ell
sostinguts per ell
i al costat
del seu propi despatx
per tant
amb una relació
professional
constant
i acreditada
on aquest espai
de probabilitat
de presumpció
d'innocència
que tècnicament
ha de prevaldre
fins que hi ha
una sentència ferma
i amb això
estem d'acord
és a dir
jo no et dic
que no sigui
un tema
complicat
el que no podem
és comparar-los
perquè la corrupció
associada
a l'exercici abusiu
del poder
no té res a veure
amb el que li va
passar a aquesta senyora
avui hem de parlar
d'una dona
que se la va
dilapidar
en termes
metafòrics
i que ara
és ella
que haurà de decidir
si vol o no
vol tornar a la política
i si això li dona
la força necessària
per assumir
un lideratge
que va perdre
que jo espero
que ho faci
francament
espero que ho faci
i que introdueixi
a la política
una dinàmica
de fortalesa
i de justícia
sobre l'honor
perquè en aquest cas
és sobre l'honor
i jo amb això
no dic
que no respecti
la teva posició
però crec que no
li fem un favor
barrejant debats
d'acord
t'ho puc comprar
però
de la mateixa manera
que aquí
el nucli radiador
de la cosa dolenta
per entendre'ns
era una persona
del seu entorn
en aquest cas
el seu marit
ex-marit
ex-marit
qui diu
que
Caldo
actuava
de manera
independent
és que no
vull barrejar-ho
no en tinc ni idea
això ho ha de dir
un jutge
d'acord
molt bé
et compro
que no és el millor
exemple
però crec que
hem de fer
una profunda reflexió
sobre en quin moment
una persona
imputada
ha de dimitir
sobretot
perquè té una qüestió
d'irreversibilitat
per més
que ara
tornés
no ho pot fer
en les mateixes
condicions
per desgràcia
jo malauradament
tinc una posició
personal
respecte a l'Avalos
perquè m'he passat
moltes hores
llegint moltes coses
investigant trajectòries
i al final
no havíem quedat
que el traiem de l'equació
ja l'he tret jo
mira m'has provocat
no no
però reflexions
se n'han d'obrir moltes
ha d'haver-hi un moment
on també dius
escolta no siguem ingenus
és a dir
no es pot fer una extracció
per mi la setmana passada
l'Albert Batalla
li va passar exactament
el mateix
el 2017
unes setmanes abans
de l'1 d'octubre
una denúncia anònima
que això també
n'hauríem de parlar
una denúncia anònima
provoca una causa judicial
que
el 2019
comporta
un escurcoll policial
aparatós
espectacular
amb 10 cotxes
de la Guàrdia Civil
a la plaça de l'Ajuntament
de la Seu d'Urgell
entrant
a dos mesos
de les eleccions
del 2019
des del primer moment
es va veure
jo almenys
la vaig tenir
la percepció
i ha quedat
aquí m'he llegit
els dos textos
el de l'Oltra
i el de l'Albert Batalla
i diuen una cosa similar
que és que
el jutge instructor
la va vessar
en el sentit de
no és que
entri en
és que no veu
ni indicis de delicte
no és que vegi
miri
m'ho he mirat
i d'això
que podia ser delicte
no és delicte
no no
és que no hi havia
ni indicis de delicte
és que és molt gros
sí però
vull dir que
el problema de fons
jo crec que aquí
i que és una de les reflexions
que tenim pendents
és el paper
dels mitjans de comunicació
en tot això
els mitjans de comunicació
són
i ho explicava el mateix Ricard
ara dient
ningú posa en portada
ningú
excepte un breu
en el país
una cosa que va omplir
muntanyes de portades
llavors
tots ho sabem això
això és una vergonya
en el que els mitjans
de comunicació
són un element fonamental
en què la política
sigui invidible
i per tant
jo abans deia
la Gemma
m'agradaria
que la Mónica Oltra
tornés a la política
a mi també m'agradaria
però crec que
el que ha de fer
és decidir
si li val la pena
o no
perquè aquest ecosistema
mediàtic
no ha pas canviat
i per tant
està sotmesa
permanentment
a aquest tipus
de mitjans de comunicació
que
ojo
els mitjans de comunicació
han de ser implacables
amb la seva feina
però professionalment
amb molta professionalitat
tant quan hi ha sospites
com després
amb la reparació
i malauradament
l'ecosistema mediàtic
que tenim
no és així
són les 9 i 58
Li dic que sí
Carmeta
ara ho diran
les notícies de les 10
ho diuen
que
ara m'acaben
d'avisar
que en Tomàs Molina
ha dimitit
que després
de passar
per la taula
de la tertúlia
el tio
ha dit
que de què
amb totes
les contres
que li han trobat
ui
això
no ha durat ni dos dies
pobre Tomàs
és que ja es veia
que no podia anar
a aquesta tertúlia
que són uns savis
ho han viscut
tot ells ja
o sigui
i l'home ha dit
jo després del que m'ha dit
aquesta taula
jo em plego
i fins aquí
bon dia
bon dia
bon dia Carlos
ja t'has fet la bossa
que portes el berenar bé
abriga't eh
que a Estrasburgui fa fred
ui
t'has rentat les dents
abans de marxar de casa
cada dematí
sobretot eh
renta't la cara
i ves pitillat
no no
de veritat
és que l'heu tractat
com
bueno pobre nano
bueno
renta't les dents
apaga l'aixeta
mentre et respalles
les dents
per no gastar aigua
exacte
ara us faltava
que li diguéssiu això
però va Molina
ostres
mare meva
quins massatges
quins massatges
que li heu fotut
és que esclar
aquí l'únic que
jo la que veia
que notava
que estava gaudint
era Litzia
Litzia
estava gaudint molt
Litzia
està esperant
està esperant
homes del temps
a tenistes
a botiguers
tot el que sigui
gent fora de la política
Litzia
els abraça
els acull
després els hi dona els consells
que els hi hagi donat
perquè allà ho ha viscut
però està encantat
jo també et dic
que ets gira
tant de bo
plegueixin tots
i més Tomàs Molines
a la política
sí
i tant