¡Oh!
¡Catalunya Rádio!
Las noticias de las 12.
Han fet cort. Bon dia, os informa Joan Bota.
Els pressupostos de la Generalitat
per aquest any han entrat al Parlament.
La consellera d'Economia, Natàlia Mas,
els ha alliurat a la presidenta de la Cambra, Anna R,
i inicien així el recorregut parlamentari.
Anem al Parlament. Pilar García, bon dia.
Hola, bon dia.
La consellera els ha portat en una tauleta.
Els pressupostos incrementen la despesa en 2.400 milions d'euros,
especialment en sanitat, educació i drets socials.
Pujant a 43.600 milions,
també hi ha una partida de 1.000 milions per combatre la sequera.
Els ingressos creixen un 12%,
sobretot per l'increment de l'import derivat del model de finançament.
Segons la consellera Mas,
els comptes donen resposta a les necessitats del país.
Uns comptes que són expansius,
que són ambiciosos
i que són, al mateix temps, responsables.
Que trobaran els suports necessaris
per tirar-los endavant.
Igualment, la presidenta de la Cambra, Anna R,
ha fet una crida a la responsabilitat dels grups polítics.
Ara la consellera explicarà els comptes
als grups parlamentaris
i després a la societat civil.
Pilar García, Catalunya Ràdio Parlament.
Més notícies, Mireia Sala.
La fiscalia ha demanat que retiri el passaport
a l'empresari Juan Carlos Cueto,
considerat un dels cervells del cas Coldo.
Cueto ha declarat aquest matí a l'Audiència Nacional
i ha assegurat que la seva operació de compra de mascaretes
es va fer al servei dels espanyols.
Madrid, Marta Viladot, bon dia.
Bon dia.
Juan Carlos Cueto,
l'empresari que controlava la societat
a la qual es van adjudicar els contractes
ha assegurat que els preus
van ser els que hi havia al mercat
i que el marge de benefici va ser escàs.
Per això ha arribat a dir
que ho va fer per ajudar els espanyols
i no per treure'n benefici.
La declaració com a investigat
d'un dels presumptes cervells
del cas Coldo ha estat curta.
El fiscal ha demanat
que no pugui sortir d'Espanya
i el jutge podria acordar aquesta mesura cautelar
de manera immediata.
Marta Viladot, Catalunya Ràdio, Madrid.
Els funerals per l'opositor rus Alexei Navalny
mort el dia 16 en una presó
es faran a Moscou divendres
que ve al migdia
segons ha anunciat el seu entorn
a les xarxes socials.
Des de l'entrega del cos
als familiars dissabte passat
les autoritats els han pressionat
per minimitzar un adeu públic
i multitudinari.
Els han posat tots els impediments possibles
fins que la família ha aconseguit el permís
per enterrar-lo en un cementiri
als afores de la capital.
L'objectiu de les autoritats
és evitar una mobilització massiva
que posi en risc la imatge del president Putin
a les portes d'una nova relecció.
A l'alt de Ribagorça creix la tensió
entre els pagesos
que tallen des d'ahir
la Nacional 230, Pont de Suert
i els camioners que hi porten
hores i hores atrapats.
El fred i el vent
també compliquen la protesta de la pagesia.
Catalunya Ràdio, Pont de Suert,
Pau Rovira, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs si els talls només per camions continuen
i tot i que la majoria de transportistes
amb qui hem parlat
es mostren bastant comprensius,
també hi ha hagut escenes d'atenció.
De moment, els manifestants
asseguren que entenen aquestes molèsties
però que no cediran,
tal com explica el coordinador
de la plataforma Revolta Pagesa
del Pallars Sobirà, Xavier Rivera.
Continuïtat, l'esforç del sector
és gran perquè de moment
encara no m'ha aconseguit res,
ni tan sols entablar diàleg
amb el conseller
i continuarem, hem de continuar.
Com que aquest moviment
fa dies que l'hem començat
i com que els resultats
que esperàvem no s'han aconseguit,
doncs hem de continuar
a modulitzar-nos-hi
i estem aquí
siguem solidàries
tots els rebel·lats amb tots.
De moment, un helicòpter de la policia
sobrevola aquí al tall de les bordes,
els relleus van arribant
i els bloquejos continuen
tant aquí a l'ENA 230
com a Puigcerdà a l'ENA 152.
Pau Rovira, Catalunya Ràdio,
al Pont de Suèrb.
El raper Morat ha acceptat
dos anys de presó
pels incidents que hi va haver
durant la gravació d'un videoclip
l'any 2021 a l'Hospitalet de Llobregat.
Les parts han arribat
a un acord de conformitat
i l'artista ha abonat
2.400 euros
en concepte de responsabilitat civil.
El raper s'enfrontava
a set anys de presó
per incitació a desordres públics
i atemptat agreujat
amb instrument perillós
per haver llançat
ous i pedres
a la policia.
Les parts han arribat
a un acord prèvi al judici
que s'havia de fer avui
i la defensa ha demanat
la suspensió de la pena
que la fiscalia ha acceptat
a condició que Morat
no delinqueixi
durant els pròxims dos anys.
Esports, Marcos García.
La capitana del Barça,
Alexia Potej,
es forma part de la convocatòria
de la selecció espanyola
per jugar a la final
de la Lliga de les Nacions
a les 7 del vespre
entre Espanya i França.
Alexia no ha jugat
cap partit
des del novembre
passat per lesió.
A més,
la directiva del Barça
estudia la possibilitat
que les portes
del 9 com 9
duguin els noms
de personatges destacats
de la història del club.
El Vaxi Manresa
i Elias Baltonen
arriben a un acord
per la desvinculació
del jugador finlandès
després de tres temporades
al 9 congost.
En Cana Basquat,
l'Uni Girona
incorpora
l'alera australiana
Lauren Nicholson
que firma
fins a final de temporada
per substituir
la nord-americana
Rebecca Garner
lesionada
de llarga durada.
En Waterpolo
aquest vespre
juguen els partits
de Lliga Masculina
Barcelona-Mataró
i Sabadell-Sanfeliu
a la femenina
Tenerife-Xeide-Matiterrani.
En Ciclisme,
aquesta tarda
es presenta a Barcelona
l'edició
número 103
de la Volta a Catalunya
Masculina
i la primera edició
de la femenina.
I a partir
de les 7 del vespre
el Tot Costa
entrevista
amb el director esportiu
del Barça,
Teco.
Fins aquí
les notícies.
A l'hora del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
Ah, que ara tenim
un pianista al programa?
Sí, he pensat
que crea un ambient especial
aquí a l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh,
però estic gestionant
el departament de queixes.
Ai, no em diguis
que se'ns queixa molta gent.
Doncs sí,
és que no és fàcil
obrir el camí del cor
en un país com aquest.
A l'hora del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell,
Juliana Canet
i Marta Montaner.
Catalunya Ràdio
Vinga, va, que arriba
l'equip de l'última hora.
Aquí Morales, què tal?
Com estàs?
Bon dia.
Bon dia, Ricard Ostrell.
Com va, tot bé?
Bé, molt bé, molt bé.
Per ser dimecres
jo trobo que no podem demanar més.
Bé, no sé que es pot demanar més.
Sí, sí, però de vegades
per molt...
Els pressupostos de la Generalitat
van de 1.000 milions
a 1.000 milions.
Ah, ja, ja, ja.
2.000 milions més.
Quants anys se'n toquen aquí?
Sabem o no?
No.
Aquí a la ràdio una miqueta...
Home, segur.
Algui hi haurà, no?
Només per canviar la moqueta
de fa 30 anys ja estaria bé.
Sí, home, sí.
Amb 300 euros ja la canviem.
Per les renovacions, l'any que ve...
Sí, però bueno, en principi això
és el mateix número
d'aquest any quadreria una mica, no?
Sí, però i l'IPC?
Ah, això sí.
Això s'ha de mirar, eh?
S'ha de mirar.
Perquè la vida puja i el sols no.
Jo que la xocolata
s'ha disparat molt.
Ah, sí?
Molt.
I les mones d'aquest any
seran molt cares.
Ai, mare de Déu.
Més encara.
Més encara.
Més encara més.
Ja, eh, això de les mones?
Sí, sí, sí.
Si t'interessa, aquí a la Farga
em fan unes de...
Aquí no, jo els vaig a buscar a Sabadell.
A Sabadell, com ha de ser.
Eh, molt bé.
No, no, no, però hem vist aquí
unes que deuen ser barates, eh?
Molt, com per diversos llocs, perquè...
Ah, sí, perquè...
Clar, que no s'enfadi.
Però quants fill els tens?
No tant.
No, no, però és més
per als pastissis de Sabadell.
A vegades hi ha senyors que em trobo al carrer
i li regalo la mona.
Molt bé.
És que no...
És per vostè, avui.
És que és molt difícil ser de Sabadell.
Sí, per tenir-ho content a tothom, no?
Clar.
És que, home, què està passant?
O fas un any un o un any l'altre.
Molt bé.
A més, tots ho fan bo.
Clar, no, no, a més això.
Doncs, escolta'm, i quines són les més...
No!
No, anem per aquí.
Entrenem per aquí.
No, entrenem per aquí.
Sí, jo en conec una, però no diré noms
que no em paguen, tampoc.
No digui res.
Les belgues del Genesca, sempre.
Ah, aquesta.
Vinga.
La xocolata del Genesca és boníssima.
Aquesta és la que coneixia jo.
I què?
No, ja està.
No has dit res, tu?
No, jo respecte a mones tinc una cosa que és que...
Vaig a molts, vaig a molts.
Els valls, els cellers.
Els cellers, home, i tant.
Jo, com que la meva n'a boda viu a Suïssa...
Sí.
Porta-la en mona a Suïssa.
Ah, però allà fan mona, també, eh?
Allà fan xocolata.
Allà fan xocolata i després fas la forma que tu vulguis.
Sí.
Què vols dir, que després...
No, que no hi ha mona.
No hi ha mona.
Ah, és que no, és impracticable portar la mona a Suïssa.
Bueno, la meva avia va decidir que jo, quan tenia 4 anys,
ja ara em pregunten com per tenir mona.
I va deixar-me de fer la mona.
Què dius?
Sí.
I no et donava diners o així per compensar?
No.
En sèrio?
A casa meva es regala la mona fins que es mor el padrí.
No, no, el normal.
Clar.
Jo vaig tenir el meu primer trauma és aquest.
Hòstia, Ricard.
Jo no tinc padrí.
Però és que tu no estàs ni batejada, filla.
Doncs per això.
Doncs ja està.
Que no he tingut mai mona, imagina't.
Tu què vols, llavors?
Què demanes?
Què demanes?
Que em regalin xocolata, a mi és igual.
Ah, sí, mira, clar, tu vols que et penses que això...
Cau del cel, això?
No.
No.
S'ha de treballar, eh, la terra?
Jo he de donar litúrgia per arribar fins la mona.
Clar, penses que això...
No, no, no, no.
Bueno.
Bueno, tot vostre, va, que si no, no tindreu temps avui.
No, no, sí, estem a la barra d'aigua, eh?
Sí, jo també, però...
No, no, tinc feina, tinc feina.
Has quedat amb algú i deu, es dirà i deu.
Sí, i deu, i deu.
Què toca avui?
Encara queden 30 segons.
Vinga, doncs podem aprofitar-los.
Sí, avui, sí, avui, reunions i coses.
I col·lapses i...
Sí, i col·lapses també, tota una mica, tota una mica.
Va, doncs ens hi posem.
Sí, segur?
Vinga.
Segur, eh?
De veritat.
Ah, d'acord.
Vinga, va.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
la revelació radiofònica dels vostres migdies,
amb uns predicadors de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Ha!
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbi, en José González a la producció,
en Miquel Jario i en Víctor Lorenz consolidant-se un dia més.
El control central, el control de sol, Albert Joder i qui us parla, en Quim Morales.
Dimecres 28 de febrer, avui s'encarrega de ser la molèstia nacional de Catalunya.
Però abans hem de demanar en Joel Díaz que ens expliqui què farà avui amb els vostres impostos.
Vostres impostos?
Vostres impostos?
Vostres impostos?
Tuts.
Ai.
Ai, Joel.
Sabeu què passa?
Que quan cantem les sintonies des de l'estudi,
o sigui, nosaltres ens sembla que sona bé,
però quan ho escoltes des de fora...
Encara sona millor, no?
Sí, sona molt bé, Quim Morales.
Que deu passar pel compresor i aquestes coses que diuen.
És exactament això.
És el compresor, sí.
Avui he gastat pocs impostos per fer la meva missió de cada dimecres,
que és molestar un famós.
Sabeu a qui molestarem avui?
Aquí.
Aquí, aquí.
Avui molestarem l'home que va inspirar Harrison Ford
per preparar el seu paper a Indiana Jones.
Ai.
Suposo que ja sabeu de qui estic parlant.
Em sembla que sí.
És un dels científics més importants que ha parit aquest país nostre.
És un arqueòleg.
És l'arqueòleg.
No és un arqueòleg.
És l'arqueòleg, és l'audal carbonell.
Hombre.
Llavors he pensat, saps per què gastaré pocs impostos avui
anant a molestar aquest famós?
No has anat a Puerca, no?
No he anat a Puerca, d'acord?
Perquè no tenia bona combinació des de casa meva.
Ja.
Aleshores el que he fet és, calla, que aquest home està...
M'han explicat que estava a Catalunya Ràdio ara fent unes entrevistes
pel programa dels Solidaris, aquell programa tan solidari de Catalunya Ràdio.
I altruista.
Dir, calla, on pot estar aquest home?
Perquè la ràdio no hi era.
I dic, calla, ja sé on serà.
I he vingut aquí a un parc que hi ha d'ara la ràdio,
que hi ha una mica de sorral.
Què dius ara?
I he dit, aquest home, els arqueòlegs,
la cabra tira el monte.
Aquest home deu estar aquí amb el raspallet,
amb el raspallet, raspallant coset.
I, efectivament, aquí me l'he trobat.
Mira, hola, hola, Eudal, què tal?
Eudal?
Sí.
Ara, sí.
Ara el sentim.
Mira, aquí el tenim, aquí el tenim.
Ara mateix l'he trobat amb un raspallet.
N'ha trobat un fòssil de Barcelona i...
Australopithecus?
No, és conya.
Eudal, em permets que et molesti res d'aquí una estona?
10 minutets, eh?
Sí, ja m'ho diràs, ja m'ho diràs.
Molt bé.
Però molestat de veritat, eh?
Que et molestaré molt, eh?
Molt, molt.
Estàs preparat, eh?
Molt preparat.
D'acord, doncs, Quim...
Amb la de coses que ha vist aquest senyor,
crec que està preparat per ser molestat per en Joel Díaz.
Ho veurem de seguida.
Espera't, espera't.
És un home que l'admiro molt,
llavors avui és un repte també.
Ai, doncs repte pels dos.
A veure què passa avui amb l'Eudal Carbonell.
Aquí molestarem de seguida amb en Joel Díaz.
Fins ara, Joel.
Fins ara, guapos.
I aquesta setmana us estem molestant una mica,
perquè us estem obligant a comptar
quantes lletres té el vostre cognom.
Aquest és el repte que s'ha proposat l'Aida Fita
a la fita de la setmana.
Aquesta setmana estem buscant a la persona
amb els cognoms, cognom més llarg.
Sí, sí, sí.
Veníem ahir de...
No me'n recordo.
Ui, com era aquell d'ahir,
que tenia onze lletres.
Sí.
Però avui hem rebut, per exemple, l'Enric.
El meu cognom és Gutiérrez de Pando.
El primer, estan llarg.
Mai els formularis deixen espai
per posar aquest Gutiérrez de Pando.
I sí, és un cognom amb escutaràldic
i, bueno, teníem els comptarmes
i coses d'aquestes.
Gutiérrez de Pando.
Clar, Gutiérrez de Pando, el primer cognom.
Sí, sí.
I després diu...
Bueno, no sé si es pot dir.
Potser no, no es pot dir, no ens deixa.
Sí, home, però bé que ho hem de comptar.
Sí, corones.
Corones de segona.
Gutiérrez de Pando, corones.
Com són, això, per favor?
Sembla de la burgesia, aquesta persona.
I quantes lletres deu tenir, això?
Doncs mira, dos, quatre, sis, vuit, nou,
deu, onze, dotze, tretsa, catorze, quinta...
Setze, ja només el primer.
Setze el primer, més les corones de després.
Disset, i vuit, i nou, vint, vint i tres.
Vint i tres lletres.
Vint i tres lletres té el cognom del senyor
Enrique Gutiérrez de Pando, corones.
Busquem l'oient o l'oient amb el cognom més llarg,
sumarem totes les lletres del seu cognom,
i n'hi ha algun més.
Tenim, en Jaume, també.
Bon dia.
Soc en Jaume Serra de Sant Ferm, d'Arbúcies,
i us truco perquè el meu cognom té catorze lletres.
Home!
Catorze lletres, Serra de Sant Ferm.
M'agrada molt.
Té xunt, és increïble, i en total,
el segon és Sureda, són vint.
Vint, però estan molt bé.
Però, clar, el primer són catorze lletres seguides.
Serra de Sant Ferm.
Primer cop a la vida que sento bé cognome.
Nom de bandoler, una mica, eh?
Sí, amic d'en Serrallonga.
Sí, Jaume Serra de Sant Ferm.
I en Serrallonga, que anàvem per lletres canyons.
Fent-los, eh?
Clar, és que a més recordeu que ahir ens deien que crec que el nom d'Espanya
són dotze lletres al cognom més llarg,
però és que aquí en tenim un de catorze.
No, no, aquí ja guanyem, directament.
Aquí ja directament.
Doncs bé, si algú té més de vint i tres lletres en els seus cognoms...
O simplement vol presumir de cognom llarg.
Clar, també.
Estava recordant ara, no ens pot escoltar perquè és morta,
però la duquesa d'Alba,
jo crec que és, no com a cognom,
però és el nom més llarg de la història de la humanitat.
Us el llegeixo?
Sí, que era de Fitz Stuart, no sé quantes.
Maria del Rosario, que hi ha tant a Paloma, Alfonso, Victoria, Eugenia, Fernanda,
Teresa, Francisca de Paula, Lourdes, Antònia, Josefa, Fausta, Rita, Castro, Dorotea,
Santa Esperanza, Fitz, James, Stuart, Silva, Falcó i Gurtubuay.
Doncs mira, podria guanyar la fita de la setmana si no estigués morta.
Ah, és un petit detall.
I si participés, també, esclar.
Com heu d'estar per participar, ja.
No ho crec, no ho crec.
No li vindrà de 30 euros el...
Ah, no, això no són 30 euros, és un sopar.
És un sopar per dues persones, altres estem restaurant.
Això potser sí, eh?
Figa-li més.
Això potser sí.
Bé, doncs ja ho sabeu, 6-67-37-27-29.
El dic més a poc a poc perquè ho l'apunteu.
6-67-37-27-29, un número que hauríeu de tenir a la nevera, de casa.
Sí.
Perquè cada setmana tenim un repte i sempre podeu participar.
Presumeu de cognoms llargs i a veure si hi ha sort.
Mira, he tingut una idea, que us la deixo aquí, reunió del programa.
Fem reunió del programa.
Un dia podem fer fita.
La persona que té més coses a la nevera, a la porta de la nevera.
Oh!
M'encanta.
Ja està, ja ho apuntem la setmana que ve.
Perfecte, mira.
Perquè jo, per exemple, també depèn molt de la vida.
Jo ara, per exemple, hi tinc dos o tres imants i moltes coses de vacunes de la nena.
Esclar, esclar.
I de menjar.
I imants d'aquells per enganxar-ho, no?
Sí, imants, que ara està molt de moda, això.
Que me'l va regalar l'Alba Carreras, que he escrit un llibre, però cert,
que és un imant que és per obrir cerveses.
Ah, jo en tinc dos d'aquests, eh?
Ah, sí.
Està bé, això.
Jo en tinc un de la tarda.
Ens el va regalar la carot.
Ah, sí.
El de la tarda i un de Montiogudo del Castillo.
Veus que ve, eh?
No us emboliqueu, cognoms llargs i divendres veurem qui s'emporta la fita de la setmana
i avui mateix comprovarem que complicat és de vegades treballant un mitjà de comunicació
amb en Jordi Ramoneda, que ens porta els seus polemes tècnics.
Sí, senyor Quim Morales.
Avui descobrirem com poden arribar a cansar els polemes tècnics.
Que cansen.
Clar, perquè és com...
Saps allò que quan plores molt que s'has cansat?
I tant.
El polem tècnic és com...
Esgota.
Doncs escolta, avui esgotament total per polemes tècnics
que tindrem als mitjans de comunicació i que ens portaran Jordi Ramoneda.
En el moment, ara mateix, passen dos minuts d'un quart d'una del migdia
que connectem amb l'exterior de Catalunya Ràdio.
Espera, espera, no, espera, espera, sí, no, sí, no, sí.
L'heu sentit fa una estona al matí de Catalunya Ràdio
i és un dels protagonistes d'aquest dimecres.
Un home que des de fa 10 anys es fica a casa vostra per explicar-vos com està el món.
Parlem d'en Toni Cruanyes, que celebra la seva primera dècada
al capdavant del Telenotícies Vespre.
I avui en Xavier Breda Esquerdo, fora de Catalunya Ràdio,
li vol fer un particular homenatge.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, Quim Morales.
Doncs sí, m'agradaria que la gent el felicités a la cara,
no a la pantalla, sinó a la cara.
A la cara, perquè...
M'hagués pogut acompanyar per aquí, pel carrer,
que la gent li digués coses.
Sí.
El que passa que després de participar al matí de Catalunya Ràdio
ha hagut d'anar a TV3A per aparar el seu informatiu.
Com és normal.
Així que el que tinc és una fotografia d'ell...
Què dius, ara?
Sí.
Les vas amb mínims.
Vas amb una fotografia de Toni Cruanyes pel carrer.
Sí, del Toni Cruanyes,
però no allà al plató de TV3 de l'informatiu del TN.
Ah, no?
Una foto fora de plató per veure si saben qui és
i, evidentment, que l'acabin felicitant
després d'aquests 10 anys de TN.
O sigui, doble repte, eh?
Reconeixer Toni Cruanyes.
Jo crec que el coneixerà molta gent, no?
No trobeu?
Home, ara el que és Catalunya l'ha de conèixer, vull dir.
Sí, però ara s'ha fet uns canvis, no?
S'ha deixat de tenyir i tal.
Home, però tot i així és reconeixible, no?
No, però la cara és la cara.
La cara és la cara.
I a la cara volem que el felicitin avui
les persones que se'n trobin pel carrer
amb en Xavier Pere d'Esquerdo.
Però recordem que no va amb Antoni Cruanyes,
sinó amb una reproducció en 2D,
és a dir, amb una foto.
Fins ara, Xavi!
Fins ara, Quim Morales!
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Van dos i cau el d'en mig.
Xavi, per favor, Xavi!
I això està en directe.
Sí, sí, sí, vol ser-ho d'algú?
Lamentablement, sí.
Passen 4 minuts d'un quart d'una del migdia
i arriba el moment a l'última hora
de descobrir els secrets més ben guardats
de la gent que treballa a la ràdio
i a la televisió públiques.
L'Aida Fita es converteix
en una detectiu de la comunicació
a l'espai Corporació Confidencial.
Doncs aquesta vegada he parlat
amb la Marta Montaner,
qui és una de les presentadores
del que no surti d'aquí,
que és el programa que ve just després a nosaltres.
Que nosaltres som del final de taoners
del que no surti d'aquí.
Exacte.
És així.
Mira, hi ha el Carandell aquí.
Ara està passant Roger Carandell.
Ah, mira, adeus, Roger Carandell.
No saps què estàs parlant d'ell.
No saps què estàs parlant d'ell.
No saps què estàs parlant d'ell.
Són molt macos tots.
De fet, ja vaig parlar
en aquesta mateixa secció.
Ja havia parlat amb la Juliana
i amb en Roger també,
ja els coneixem.
I ara faltava la Marta,
perquè, clar, què passa?
Que la Marta va venir una mica més tard
perquè havia sigut mare.
Sí, senyora.
Sí, és mare fa res.
D'una nina.
D'una nina.
No que tingués una nina.
No, no.
La nena és una nina.
No d'aquesta gent
que es compren i no es diu...
Ai, que s'assemblen molt als nens, no?
No, no.
Ai, que m'ho fa...
Quina por.
Canvia de tema.
Canvia de tema.
Que m'està venint una cosa.
Doncs bé, com ho va portar,
això de no estar els primers mesos del programa?
Vaig tenir un fumo.
T'ho juro, eh, gegant.
Que sí que estava molt contenta de ser mare
i de tenir la meva nena al davant,
però alhora pensava
i per què estan fent aquesta entrevista?
I no se n'ha esperat que jo torni.
Vaig tenir aquest punt de fumo
de dir és que vull clonar-me
i ser a dos llocs alhora.
Clar, és que a la Marta li agrada molt la seva feina, no?
Sí.
I al final passa que dius,
hòstia, depèn de quines entrevistes fan, no?
Diu que li va fer molta ràbia, per exemple,
que va venir Dulceida
i diu, hòstia, és que a mi em feia molta il·lusió,
jo no podia ser-hi, clar, no...
I, clar, li vaig preguntar, dic...
Però torni a venir un altre dia a la Dulceida, home.
Clar, també la torni a convidar.
I, clar, dic...
Doncs així, llavors, com que tenies tant de fumo,
vas intentar com participar al programa d'alguna manera?
Sí, Isenda, arriba a mirar el grup de WhatsApp de l'equip,
em trauria tota la prestació del permís, tu, digues,
perquè jo estava cada dia enviant temes.
Saps com aquest tipus de persona que diu,
si jo no col·laboro, això quedarà pitjor?
Però tenia la sensació que havia de participar en el programa
d'una manera o l'altra.
Doncs sí, ella anava, ella seguia,
ella es donia aquí proposant,
per això el programa va també com va,
segurament perquè està la Marta allà vigilada.
Sempre hi és al darrere, fins i tot quan no hi és, hi és.
Exacte.
Però això de Isenda, que no ho digui, per exemple, per la ràdio.
No!
Clar, no, i vaig dir,
podria treure-ho i no fer-la quedar malament,
però ja sabeu que no és la meva feina aquesta.
Que encara no ha prescrit, vull dir que fins a 25 anys
em sembla que la poden multar igualment.
Doncs mira, Isenda, ja sabeu.
Doncs bé, ella ja sabeu que és molt treballadora, tot això,
i què passa?
Que en el nostre sector ja sabeu que la gent també
sol ser bastant ambiciosa, no?
Té ganes d'aconseguir coses noves,
de fer coses noves, no?
Més o menys?
Sí, sí, sí.
Vosaltres feu cara de, no, jo estic bé com estic amb això.
No, no, no, escoltem.
No ens volem apalancar.
No, clar, tens ganes, no?
Ara faig això, doncs?
Això, sí.
Ah, doncs vull provar coses noves.
Però ella sembla, bueno, li volia preguntar si ella estava bé.
Em sento supersatisfet ara, ara mateix.
També et diré que no soc gaire ambiciosa, eh?
Jo tot m'ho he anat trobant molt sobre la marxa,
no tinc cap somni, allò de dir,
el meu propòsit és treure-li el lloc a l'Ostrell
i presentar-li un dia al matí de Catalunya a ràdio.
Tot el que em vagi arribant és un regal
i jo ben contenta d'anar fent la feina dia a dia.
Com va dir el Pep Guardiola, partit a partit.
Ella viu tranquil·la.
Ben vista, sí, sí.
El som oi, el Pep Guardiola?
Partit a partit.
És el que ho diuen tots, ara ja.
Algum dia ho va dir el Pep Guardiola,
per tant, ben tirat.
Doncs a mi em fa molta enveja aquesta gent que viu tranquil·la
i que diu, mira, jo estic bé amb el que estic.
Jo és que m'avorreixo cada dos dies del que faig
jo he d'anar fent coses noves.
Perquè ets d'aquest trastorn, una mica, no?
Sí, una mica.
Ets inquieta de mena.
Exacte, inquieta de mena, això.
Doncs bé, a banda d'una persona que viu tranquil·la a la vida,
quines aficions té la Marta Montaner?
Jo des dels set anys que he fet ballet,
he fet dansa més contemporània,
he fet funky, he fet danses una mica més urbanes.
M'encanta, m'apassiona.
Jo a la Nina, al principi, la dormia ballant.
Que ballant, breakdance.
No, bachata.
Ballant bachata.
Bachata, que és el millor, Manuel Turizo.
No saps el que m'ha ajudat a mi per adormir la Nina.
Ha estat el gran truc, la gran fórmula màgica
durant els tres primers mesos.
Doncs mira, per la gent que tingui fills,
un truc que us endueu,
Manuel Turizo, per adormir el bebè.
A veure com funciona.
A veure com funciona.
A veure com funciona molt bé, Lluís Miguel.
A mirar, també.
I a ell li va anar bé, Lluís Miguel, també.
Perquè va cobrar-ho.
Oh, i tant, clar, els drets que vam pagar.
La teva nena, com s'adorm?
Doncs mira, ara estic pensant en una cosa,
que a les nits jo intento fer silenci,
no li poso música perquè hi ha més gent dormint a casa,
bé, més senyora, bàsicament,
però jo li poso molts musicals.
No s'està implementant el musical a la meva filla,
i la meva sogra, que l'adorm pels matins,
també li posa bachata.
Que no estiguem descobrint
que la bachata té uns efectes narcolèptics?
Si hi ha algun oient que ha tingut una criatura fa poc
i ho vol provar, que ho intenti.
Sí, posa bachata.
Perquè a la meva filla també li funciona, jo.
El Manuel Torrezno, aquest.
Ai, Torrezno, que bo.
Doncs bé, com a força m'encanta.
Com a persona humana,
doncs la Marta, òbviament, també té alguna mania.
Soc força maniàtica i a mi, per exemple,
veure tota la gent que està, jo què sé,
a un vestuari, no?,
i va descalça.
Amb aquell terra, que hi ha pèls,
que està mig moll, tot,
i que no es posa les xancletes,
la veritat és que em podria arrencar els ulls pràcticament.
I a casa meva sóc molt escrupolosa
amb el tema dels peus.
Si vas a casa meva, Aida,
et demanaré que treguis les sabates.
A la meva també, eh?
Jo els aviso.
Sí, sí, sí.
Però a vegades això no pot portar problemes
perquè hi ha gent que a vegades
li fa una mica de puto als peus.
No, home, però té molt poca gent.
Però una pregunta...
Tu ara que tens més gent a casa,
treballant, per exemple...
Sí, sí, sí, sí.
Els hi fas treure les sabates també.
Les peletes també.
Les peletes d'amban d'escalda sense sabates.
I els hi poses un espelma de feng shui.
Els hi tinc preparades unes pantumples.
I per últim,
no podia marxar sense fer la pregunta de rigor.
Quin és el membre
de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
que et cau millor?
Que no se'n fa de ningú?
Jordi Ramoneda.
Saps per què?
Perquè ara ens lliga una cosa que és fantàstica,
que és la criança d'una criatura,
i a part és que es porten cinc dies només.
L'Arlet i la nina seran amigues,
i a part ens vam ensenyar fotos de les nenes.
S'assemblen fins i tot.
Tinc unes ganes de fer un sopar de parelles,
i que hi vagin les nenes també.
Jordi, estic apuntant amb l'Alba.
Bé, Jordi, ja ho saps, aquí la proposta.
Doncs, Marta, fem un sopar de parelles.
Jo estic interessat especialment,
perquè és que és veritat,
s'assemblen molt les nostres filles,
i m'agradaria tenir-les juntes algun dia
per veure que no són la mateixa.
Exacte.
Saps que no estem compartint-la d'alguna manera, saps?
És que sí que us assembleu una mica.
Els dos sou parelles de gent molt guapa.
Perquè sou guapos.
I molts com similars.
Tenen unes característiques similars.
Els pares guapos tenen fills
que s'assemblen a l'Alba i a la Nina.
I el que podríem fer en aquest sopar,
que jo proposo des d'aquí,
és ara que, per exemple,
que la meva filla,
ja estic convençut que la seva també,
estan provant els primers aliments.
Ah, sí?
Menjar triturat.
Un sopar de menjars triturats.
De menjar patata.
Saps?
Els hi doneu un kiwi alhora,
a veure com reaccionen.
Ai, sí, sisplau.
Doncs, escolta'm,
la cita està a punt de tancar-se.
Jo faria més aviat un dinar, eh?
Això de sopar,
és quan t'has triturat pedida,
va millor dinar i després ja a dormir.
No, però llavors passa
que els nens es passen de voltes,
passen de rosca.
Estan esbarats i llavors es desprogramen.
I alguns pares també.
També, també, també,
perquè sortir sopar i dir-me,
ara bé, va, visca, visca.
Doncs bé, moltes gràcies a la Marta Muntaner
per passar per la Corporació Confidencial
i a l'Aida Fita,
que l'ha entrevistat,
tot i que no ets la persona
que més s'estima de l'última hora.
No passa res,
ja ho anirem treballant, això.
Sí, home, sí, poc a poc, poc a poc.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Què fas, Quim Morales?
Home, quina sorpresa.
Estem en directe
per l'últim dia del matí de Catalunya Ràdio.
Tot bé?
L'últim dia, molt bé.
L'últim dia.
L'últim dia.
L'últim hora del matí de Catalunya Ràdio.
L'últim dia.
L'últim dia.
4 minuts i dos quarts d'una del migdia
a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Avui, com tot el món de la comunicació del país,
estem d'enhorabona.
Estem celebrant un aniversari.
Són els 10 anys d'en Toni Cruanyes
al capdavant del Telenotícies Vespre.
Vaig parlar amb la batxata.
Fa de mal ballar la música del Telenotícies.
És com dansa contemporània, no?
Ah, això, sol picó.
Una mica de sol picó.
M'estic recordant ara d'un gag de malalts de tele
que Toni Soler feia ballar la sintonia del Telenotícies a la gent.
Era la casa més inballable del món.
Però era quan era el tan-tan-tan-tan-tan.
Sí, sí, sí.
Ara encara és més atmosfèric, tot plegat.
Però això s'ha de celebrar 10 anys de Toni Cruanyes
i per molts més.
Bé, escolta'm, els que decideixi ell o la tele,
però vaja, que nosaltres estem encantats.
Fins que s'acabin les notícies.
Exacte.
Que em vagi explicant, que em vagi explicant.
I en Xavier Pret d'Esquerdo,
que ha decidit que vol fer-li un homenatge
i que la gent el feliciti en directe des de Catalunya Ràdio.
Sí, però abans hauran de saber qui és.
Exacte.
D'acord.
Ara estic aquí.
Hola, què tal? Bon dia.
Com es diu?
Bon dia, Jordi.
Estic amb el Jordi, jo sóc el Xavi,
estem en directe per l'última hora del Matí de Catalunya Ràdio.
I espero...
No, no, estem bé, no?
És que està venint l'ambulància i s'està...
Saps com que ve l'ambulància i tots els cotxes s'aparten?
Sí, clar, clar.
Com ha de ser?
Estava venint a buscar en Jordi i dic, home...
En Jordi es troba bé, no?
Aprofitat que està al terra.
No el venen a buscar a vostè, no?
No, no, no.
No, també, de moment, de moment.
Jordi, mi ara ja l'ensenyaré a la fotografia d'una persona.
Saps qui és aquest?
Sí, sí, sí.
L'acabo de veure fa poc.
Ah, sí?
Ah, sí?
Sí, doncs per la Diagonal.
Crec que era per la Diagonal.
Fa poc, fa mitja hora.
Cert, cert, perquè estava amb nosaltres al Matí de Catalunya Ràdio,
però ha hagut de marxar.
Saps qui és o no?
Sí, Toni Coroanyes.
Molt bé, doncs avui fa 10 anys del seu primer Telenotícies.
Ah, molt bé.
Volria felicitar-lo?
Doncs...
Ara imagines que està aquí de veritat.
Suposo que si tinc que quedar bé, doncs el felicitaria.
No, però si no...
No vol, eh?
No vol fer-ho.
No sóc dels seguidors o més seguidores que crec que té,
que en té molts, no?
O moltes.
Perquè habitualment no llegeixo...
O sigui, no veig les notícies per televisió.
S'està posant nerviós.
Bàsicament m'informo online.
A veure si l'ambulància al final sí que...
Vaig conèixer amb el seu moment el seu pare,
quan era advocat de l'Associació d'Il·lustradors.
Ah, sí?
De Catalunya.
Sí, sí.
Ara estan fent obres.
O estan disparant amb un patrallet.
Però va conèixer personalment el pare?
Però el pare el coneixia vostè personalment, eh?
No, bueno, el pare a mi no.
Jo el vaig conèixer,
ell era advocat de l'associació de la que jo formava part
i el vaig conèixer jo amb ell.
No, no, no, personalment no, eh?
Jordi, doncs ja està.
Si el vol felicitar bé, si no, també.
Sí, sí, sí, felicitats.
Felicitats, felicitats.
Gràcies.
Perfecte.
Vinga.
Adéu-siau, que vagi molt bé.
Aviam.
Coneixem una dada més del Toni Cruanyes avui,
que el seu pare era advocat de l'associació d'il·lustradors.
Però il·lustradors de gent que dibuixa.
Sí, no? Deu ser d'això, de gent que dibuixa.
Hola, què tal? Bon dia.
Que sap qui és aquest senyor?
Sí, el...
Ai.
Cruanyes.
Molt bé.
Espera, deixa'm pensar.
Mentrestant, com es diu vostè?
Lluís.
Lluïsa?
No.
Lluís Cruanyes, no.
Lluís, Xavier Cruanyes...
No, Lluís Caïlles.
Xavier Cruanyes.
Xavier Cruanyes, sí.
Crec que és que tampoc ho sé.
A veure, anem a fer una petita pausa.
Vostè com es diu?
Rosa.
Rosa, en l'amor s'hi posa.
Jo sóc el Xavier.
Molt bé.
Doncs aquesta persona sap quina feina fa?
Sí, home, presenta el TN a nit.
Ara?
Molt bé.
Molt bé.
Sí.
I fa 10 anys avui del seu primer TN.
Ah, està molt bé això.
Ara hem fet una petita pausa, ja està més tranquil·la.
Sí, però és que no...
No li ve.
Vinga, va, va, som-hi.
No és Xavier, no és Lluís.
Toni Cruanyes.
Molt bé.
Ja ha vingut.
Molt bé.
Sí senyora, Toni Cruanyes.
No res, que avui fa 10 anys.
El vol felicitar?
No 10 anys ell.
10 anys que treballa.
Que falta la notícia, home.
10 anys ja fa?
Sí.
Com passa el temps, eh?
Sembla que era ahir.
He parlat una mica, eh?
Primer era molt més moreno, ara, molt que a ell aquest se li ha tornat blanc.
El vol felicitar?
No, si és que...
Ara, estigui d'aquí davant.
Pidi-li amb ell.
Si ha de sortir la meva imatge, no.
No vull que...
No, no, no, no, no, no vull sortir.
No, no, no.
Jo sí que el felicito de tot cor.
Moltes gràcies.
Et felicito de tot cor.
Fas un telediari perfecte.
I m'agrada molt, el veig cada dia.
Fantàstic.
Gràcies, Rosa.
Ah, que contenta s'ha quedat.
Sí, però no volies sortir per la tele, eh?
Això queda clar.
I això passa molt sovint, eh?
Sí, sí.
Que es pensen que estàs a la tele.
Hola, què tal?
Que sabeu qui és?
Sí.
No.
No saps qui és?
No, no.
Perquè allà no és de Barcelona.
Ah, d'on és?
Ah, no.
De Sitges.
Ah, no.
Allà no arriba, al TN.
No, no, però ja està.
Clar, no saps qui és?
No l'has vist mai per Sitges?
Clar, el 7 de Sitges...
No, clar, que no tenen tele.
Lucía.
Lucía.
Bé, aquest senyor no diries mai per on...
A veure si la teva mare...
És la teva mare, no?
Sí.
Sou igual.
No, sóc l'àvia.
Ah, és l'àvia.
Ai!
Bé, digue-li a la teva neta qui és aquest senyor.
Aquest senyor surta a TV3.
Molt bé, exacte.
I com es diu?
No ho sé.
Si que ho sé, però me'n recordo.
Sí.
No sap com es diu vostè?
No.
Vostè?
Ah, jo, sí, Carmen.
Va, Carmen.
Va, Carmen.
I aquest senyor és en...
Amb...
Una pista, una pista.
Una pista.
Comença per T de Toni.
T de Toni?
No es diu Toni.
No, no, no.
No, no, no.
Doncs en T.
No.
Tomàs.
No estàs enredant.
Doncs amb C de Cruanyes.
Toni Cruanyes.
Cruanyes.
No?
Que sí, però, però...
Què?
Lucía.
La pella.
Doncs res, noi.
Doncs sí, és en Toni Cruanyes i avui fa 10 anys del seu primer Telenotícies.
Veus?
El vols felicitar?
Sí, a la nit.
Digue-li.
Però surt a la nit.
Felicitats.
Sí, al vespre, sí.
Ja, la felicitat.
Ja està.
Adéu.
Passi-ho bé, la senyora i la seva neta, que és de Sitges.
Avui felicitant els 10 anys, que és el capdavant del Telenotícies Vespre, el Toni Cruanyes.
De part de tot l'equip de l'última hora també vagi aquesta felicitació.
I l'agraïment a en Xavier Peret d'Esquerdo.
Gràcies, Xavi.
Felicitats, Quim Morales.
En vida teva.
Adéu.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
El cançó, bàsicament, és una cebollet que se colpora en la puntil.
Passen 3 minuts de dos quarts d'una del migdia i ara hem de saludar en Joel Díaz,
que s'enfronta al repte de la incomoditat,
perquè ha sortit a incordiar una eminència de l'arqueologia
en aquell experiment que nosaltres anomenem Molestem un famós.
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Fames.
Oh, per favor, famós.
Ja està, Joel, ja l'he encantat.
No, la cara que està fent, Eudald Carbonell, ara mateix.
Espero que quedi reflectida.
Ai, ja l'esteu veient?
No, però se'l sento riure.
Ah, se'l sent riure.
És que és un catxot, és un catxot.
Eudald, què?
Què?
Què hem de fer?
No sé.
Bé, t'estic molestant.
D'entrada fa fred.
Fa fred, sí.
Fa fred.
T'estic fent passar fred.
Sí.
Ha plovisquejat una mica, també.
Sí.
I ara toca molestar-te.
Què et sembla si donem entrada ja directament a una cosa que jo li dic al qüestionari molestador?
Qüestionari molestador.
Qüestionari molestador.
Recordeu que sou a un sorral aquí al costat de la ràdio perquè el senyor Carbonell té certa tirada a remenar entre la sorra i les pedres i tot plegat.
Remenar entre la sorra i les pedres és una manera de definir la teva professió, Eudald?
És una mica batussera, no?
És una mica batussera, sí.
He de dir que avui el senyor Carbonell no ha vingut amb la seva, diguéssim, vestimenta habitual d'explorador de coronel tapioca.
Avui va amb uns tons una mica més, diguéssim, normals, no?
Una jaqueta de blau marí, una camisa de diversos colors, no és allò del caqui i el color sorra, eh?
No, avui no.
Perquè no estàs...
No toca.
No estàs raspallant cosetes.
Eudald, dius tu, el gran avantatge d'aquesta crisi evolutiva serà la desaparició del capitalisme.
Sí.
No ho entenc, Eudald, perquè quan surt el Salai Martín per la tele, que en sap molt d'economia, diu que el capitalisme és la solució, no és el problema.
Què passa? Que en saps tu més que el Salai Martín o què?
D'economia potser no, però de vida, de societat potser sí.
Et dic, diries que tu ets un llicenciat en la Universitat de la Calle?
Sí.
I el Salai Martín no, eh?
No.
Valé, valé.
Eudald, tu ets un home expert en passat, en el sentit estricte de la paraula, però últimament t'està donant molt per parlar del futur.
Sí.
Et consideres un profeta de l'apocalipsi?
Sí.
Sense dubtar.
No l'estic molestant perquè està d'acord amb tu.
D'acord amb tu, sí, sí.
No, però és veritat que estàs obvio, que ve el col·lapse, que ve el col·lapse.
Sí, sí, sí.
Ve el col·lapse, eh?
Ve el col·lapse.
Però a quina hora vindrà, més o menys?
Col·lapse, no sé, més aviat que tard.
Sí, eh?
Sí.
Tu creus que tu el veuràs, el col·lapse?
Sí.
Hòstia, però això, a veure, no t'ho frenguis, Eudald, però vull dir...
Tens 30 anys.
Tens 30 anys.
Tens 70 anys.
Ara pot viure 80.
10 anys.
10 anys.
10 anys, eh?
O més, o més.
En 10 o 20 anys estarem ja aquí...
Hòstia.
O sigui, per exemple, hi ha una hipoteca i jo no la demano, no?
No val la pena.
No val la pena.
No val la pena.
No val la pena.
Mira tot això que em trec.
Moltes preguntes d'economia a l'Eudald Carbonell, que no és la seva matèria, però vaja.
No, però una cosa llar de termini es veu que...
Perdona, aquest senyor és un savi 360, que dic jo, d'acord?
Molt bé, molt bé.
I si vol parlar d'economia, que parli d'economia.
Eudald, de cara al col·lapse, que parlàvem ara de la humanitat, en una entrevista que et vaig fer,
em vas dir que em preparés, i jo et vaig preguntar, què puc fer, Eudald, perquè jo això del col·lapse em fot por,
i em dic, prepara't per sobreviure amb molt poc, em vas dir, i desenvolupa les teves habilitats de supervivència.
Sí.
Jo estic practicant amb el matxet, últimament.
Bueno.
Què més em recomanes?
Que tu com t'imagines que jo em podria guanyar la vida?
Com es pot treure profit d'una situació de col·lapse?
Que no tenen res.
No tenen res.
No tenen res.
Si tens alguna cosa, t'ho fotaran.
M'ho fotaran, eh?
Sí.
Que jo pensava dir que em faré un búnquer amb un pou d'aigua.
Clar, vindran i em mataran.
Em mataran.
Ho esteu sentint, això, eh?
És que m'està dir el del carbonell.
Sí, clar, tu dius el del carbonell i et venen ganes d'anar directament al coronel Tapioca,
a comprar una brúixola, un pic i una pala.
I una cantimplora.
Sí.
Eudal, tu dius que els humans som imbècils.
Sí.
I jo, em sap greu, però tinc una cosa que refuta aquesta teoria.
Veiem.
És la meva mare.
Veiem.
La meva mare no és imbècil i com diguis que és imbècil, m'enfado.
Bueno, en tot cas no es pot dir mai d'una mare que és imbècil.
Va, llavors, no pots... O sigui, digues, corregeix la teva frase, tots els humans són imbècils,
menys la mare del Joel.
Llavors, sí.
Menys la mare del Joel?
No, menys totes les mares.
Menys totes les mares.
Clar, que sí.
Ah, és que n'hem d'anar a pams.
Però com a espècie sí que som imbècils.
Sí, com a espècie m'han de mostrar.
Som bastant imbècils.
Sí, bastant imbècils.
Escolta, em té llegit en una entrevista.
Dius, que s'ha descobert la intel·ligència artificial generativa.
Sí.
Val?
I que d'aquesta intel·ligència artificial generativa generarà la intel·ligència creativa.
Creativa.
I que aquesta intel·ligència creativa, si de veritat és intel·ligent, el que farà serà eliminar-nos.
Ah, sí.
Hòstia puta.
Però això és Terminator 2.
Això és l'argument de Terminator.
Exactament.
L'has vist, Terminator?
Sí, l'he vista.
Ara ens vindran aquells tios d'allò que són com metàl·lics.
Has fet mai servir el xat GPT, tu?
Sí.
L'has fet servir?
Sí.
Què li preguntes?
Preguntar futur de la humanitat.
I què diu?
Hòstia, i què et diu?
Em diu que el futur de la humanitat està per fer.
Hòstia.
Mira.
No, digue-li tonto al xat GPT.
També que ho has que t'hi.
Una mica patillero, eh?
Una mica patillero.
Escolta, el teu nou llibre, que es diu Homo Antecesor.
Antequesor?
Antequesor.
Antequesor.
Antequesor.
Hòstia, vale.
Antequesor.
Vale, perquè és llatí, no?
Sí.
L'Homo Antequesor, aquí a tu i al teu company Bermúdez de Castro, expliqueu com va anar la descoberta d'aquest
Homo Antequesor a les excavacions de Taporca.
L'Homo Antequesor aquest vindria a ser un entremig entre l'humà modern, no?
L'Homo modern i el d'abans, que ara mateix no et sabria dir com es diu.
Vindria a ser el nou modern, l'Homo modern.
O sigui, la transició de l'Homo Antic, Arcai, a l'Homo modern.
Ah, o sigui, la gent ens pensàvem que l'Homo modern tenia 400.000 anys.
Té 800.000.
I de cop i volta sortiu vosaltres a dir, no, no, no, que...
Efectivament.
És fort això, eh?
És fort.
Té una cara que és una cara absolutament moderna.
Sí, de fet, si mireu la portada del llibre, cosa que us recomano, és fins i tot atractiva.
Em sembla que és una senyora, la que surt és.
Sí, una senyora de 14 anys, de 15 anys.
En aquella època...
En aquella copulada.
I era molt gran.
I eren àvies.
I eren àvies, era molt gran.
I era molt gran.
Tu creus que l'Homo Antequesor tenia ansietat?
Sí, segurament.
I depressió, i aquestes coses?
Possiblement.
Es preguntava ell mateix, ai, què faig jo amb la meva vida?
D'aquesta manera, no, però poder si es preguntava.
Tu creus que tenia crisis existencials l'Homo Antequesor?
Fa un milió d'anys ja hi havia crisis existencials.
Aguanta la nota.
És fort això, eh?
És fort.
Tinc més preguntes estúpides encara, Audoal, per exemple.
M'he fixat que els arqueòlegs treballeu sempre amb un raspallet molt petit.
Sí.
I jo crec que és això el que us fa anar tan lents en les excavacions.
Per què no utilitzeu, ja no et dic un raspall més gran,
sinó directament un bufador d'aire, una aspiradora, una càrxer.
No, l'aspiradora l'utilitzem moltes vegades.
Jo sempre us veig allà amb el raspallet.
No, no, no.
Joel, tens tota la raó, eh?
Ho utilitzem, sí, sí.
Sí que utilitzeu també càrxers.
S'utilitzen càrxers.
Estem aprenent moltíssim avui.
M'estan venint ganes de fer-me arqueòleg.
Eh que sí?
Ara sí.
Escolta'm una cosa.
Ara és una pregunta complicada, val?
Audoal, tu ets un expert en l'evolució.
En l'evolució no, eh?
O potser sí també.
Potser també.
Bueno, aquí ja no m'hi fico, Audoal, eh?
O si vols m'hi fico.
No, no, no.
Llavors, en quin punt de l'evolució humana
situes tu algú com, per exemple, Santiago Abascal?
És a dir, m'entens el que et vull dir o no?
Sí.
Se suposa que hem anat evolucionant,
però després ens trobem que ara mateix
hi ha personatges que evolutivament no...
No evolucionats, suprimats poc evolucionats.
Què ha passat?
És un homo antequésor, Santiago Abascal?
No, no arriba, n'hi ha un homo antequésor.
És la baula perduda, l'eslabón perdida.
Però és que antequésor no vol dir antecessor, eh?
A vegades ens sembla que un senyor antic no, eh?
No, no vol dir antic, vol dir explorador.
Exacte.
Sí, antequésor vol dir explorador.
Soc bon burro, tu.
Jo crec que mai havies estat tan lluny de molestar algú, eh?
Sí, no, m'està molt tranquil.
No, perquè és que tu pensa que la confiança que et dona la vida
és saber tantes coses, eh?
Clar, vas una mica amb la xorra fora, que dic jo.
Però, bueno, escolta'm, aviam, una altra pregunta.
A veure, he vist que no tens la creu de Sant Jordi.
A veure, he anat mirant, no la tens.
Vols que t'ho mogui?
Vols que faci algunes trucades?
No, no fa falta.
No, home, no fotem, tu.
Però que això és que a algú se li ha oblidat.
Això és que a algú se li ha oblidat.
Sí, ja ho sé.
No, no fa falta.
No, en els teus ulls veig, la mirada m'està dient, vull la creu de Sant Jordi.
Doncs, companys, jo m'he estat informant, i tu es veu que això ho has de...
No ho pot demanar l'interessat, perquè queda malament, saps?
Ah, ho demanem nosaltres.
Ho demanem nosaltres, clar.
Llavors, per què no ens organitzem un dia o una tarda, anem allà on ja s'hi ha d'anar, a la Generalitat...
Sí, alguna oficina de la Generalitat, deu, eh?
Per favor, home, que estem fotent el ridícul, com a catalans, que aquest home no tingui la creu de Sant Jordi.
Doncs, escolta'm, fet, eh?
I en nom de molts oients, segurament, que ens estan escoltant,
i que estan sorpresos que el senyor Odal Carbonell encara no tingui la creu de Sant Jordi.
És que és vergonyós, però en tot cas, jo, Odal, jo el que et demanaria és acabar,
perquè ja... i a més, m'estic passant de temps, eh, que sí, Quim?
Correcte, vas bé de temps, però dues preguntes més i ja aniràs tard.
Res, no, mira, una només, Odal, perquè la del Fac Merry Kill em fa vergonya de fer-li, Quim.
Em sap molt de greu, vale?
D'acord, d'acord.
Saps què va, el Fac Merry Kill?
És igual, ja t'ho explicaré un altre dia.
Li podries dir un neder dental, un...
Ah, un homo sapiens.
No, doncs, jugarem a això.
Jo, quan molesta un famós, l'última pregunta és jugar al Fac Merry Kill,
que jo et dic tres personatges, i tu m'has de dir,
amb quin et cases, a quin mates, i amb qui te'l folles d'una nit tota.
Llavors, et posaré homo sapiens, australopithecus i l'antequesor.
No, m'antequeso m'ho follo.
Hòstia, perquè és guapo, perquè és guapo.
Tenim titular, ja.
Crec que tenim titular, et folles l'antequesor, llavors ens queda que t'has de casar
i has de matar l'homo sapiens i l'australopithecus.
Mataria abans l'homo sapiens.
Hòstia, Odal.
Clar, perquè és imbècil.
Clar.
Clar, perquè és imbècil.
I llavors et queda, et cases...
cases amb l'australopitheco.
Amb l'australopitheco.
És que tenim estret en titulars, Joel, d'aquesta entrevista.
I un que t'agafaria dels cabells, no?
Els tralopithecus són aquells que agafaven la dona dels cabells.
Ah, no, no.
Això és més els picapiedres.
Això són les legendes urbanes.
Això és el picapiedra, perdona.
Odal Carbonell, moltíssimes gràcies per rebaixar-te al meu nivell d'estoltícia.
I que vagi molt bé, això que fas amb el raspallet.
Molt bé.
Odal Carbonell, un home savi i un home amb molt sentit de l'humor,
com heu pogut comprovar avui a l'última hora,
perquè no s'ha deixat molestar gens, ni una mica, per en Joel Díaz.
Moltíssimes gràcies, Odal.
Adéu.
Compreu els seus llibres, compreu-los, que són boníssims.
I gràcies també a en José Antonio Rodríguez
per aquesta connexió impecable
des de les excavacions que tenim aquí darrere de Catalunya Ràdio.
Som els de l'última hora, matí de Catalunya Ràdio.
No, són tres quarts del migdia, justament,
i hem d'anar a publicitat, però quan tornem,
ara sí que s'embolicarà la troca,
perquè bé, en Jordi Ramoneda, amb allò que nosaltres anomenem
Polemes Tècnisc.
Polemes Tècnisc.
I és que n'hi ha, i molts, i de vegades alguns,
que fan posar-me molt nerviós. Fins ara mateix.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Fac, Merri, Quil.
Un tal fac, un tal Merri i un tal Quil.
Només et diré una cosa, n'hi ha un que ja me l'he follat.
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Catalunya Ràdio.
Fars d'escoltar la mateixa cançoneta de sempre?
Les Dones i els Dies t'explica el món com t'agrada sentir-lo.
El programa per a les persones amb les orelles netes de prejudicis.
Volem trencar amb el discurs dominant.
Teniu una cita a Catalunya Ràdio amb el feminisme.
Les Dones i els Dies, amb Montse Virgili.
De dilluns a divendres, d'11 a 12 de la nit.
Si en aquesta hora us enganxem arreglant el món, podeu escoltar-nos a l'app de Catalunya Ràdio i a catradio.cat.
El matí de Catalunya Ràdio.
Repta final de les rebaixes de la llar del Corte Inglés.
Ara amb fins a un 60% de descompte en una selecció de raba de llit o bany.
I també en articles d'aparament de taula i decoració.
I tota la marca al Corte Inglés.
Fins al 29 de febrer, últims dies de les rebaixes de la llar.
A la botiga Web i App, el Corte Inglés.
I'm feeling for you.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Desde luego, esto no ha pasado.
Això no ha passat.
El que passarà a continuació a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
és que ve en Jordi Ramoneda amb la seva carpeteta d'incidents tecnològics
que s'han produït als mitjans de comunicació
i que gràcies a l'Agustí Forner de TV3 nosaltres anomenem Polemes Tècnisc.
Tenim Polemes Tècnisc.
Gràcies, Agustí, que l'altre dia, Quim, vam poder parlar amb ell.
Vam tenir l'ocasió de parlar amb l'Agustí.
Em va fer, i no és broma, molta il·lusió.
A mi també.
Em vaig posar com nerviós perquè és com una persona que no coneixia
i quan el vaig veure, ostres, li vaig dir, som els de Polemes Tècnics.
I diu, què, què, què dius?
O sigui, vaig explicar les coses molt desordenat.
Molt malament, però no passa res, Quim, perquè ell és un gran professional,
ho va saber.
Jo només pensava allò que diuen, a qui et mires no el coneguis.
No, no, no, doncs en aquest cas és l'excepció, eh?
Perquè saps que sempre et decebrà, però no, no, és que...
Simpatiquíssim, perquè a més a més, això era l'entrada de TV3.
En Jordi havia entrat ja, havia passat les portes de seguretat
i no podia tornar a sortir per saludar l'Agustí.
I diu, no puc sortir, i diu, tens Polemes Tècnics?
Exacte, no, no, és que, a mi, Quim, després d'haver-lo conegut,
faig la petició, li faig des d'aquí,
d'un dia poder que ell vingui a comentar el seu Polema Tècnic que vam tenir.
Que dona nom a l'excepció.
I tant, i tant, i tant.
M'hi faria molta il·lusió.
Edició Deluxe.
Edició Deluxe amb Agustí Fornet, doncs ja es treballarà.
Anem, però, deixem TV3 d'aquests Polemes Tècnics
i anem a Tele Madrid, d'acord?
Comencem amb un Polema Tècnic que van tenir al seu magazín matinal,
que era un petit problema de coordinació tècnica en quant a so, val?
Quin era?
O sigui, comencem amb el sentit i a veure què creieu que passa.
Acuanyament urgente en Madrid se buscan famílies d'acogida, Yolanda.
Pues sí, es un llamamiento que necesita la familia de Madrid existe,
tiene el problema de acogimiento familiar de urgencia.
A veure, això, en principi, és molt clàssic de no té el micròfon obert.
Exacte.
Aleshores, se sent aquest periodista explicant la crònica
per un micròfon d'enviant o per un micròfon d'un company,
però se sent fatal.
O de la càmera, de vegades.
Què passa?
Normalment això és culpa del tècnic,
però lo típic, això, que no li han obert el micròfon,
però atenció que aquí s'ajunta a un altre factor.
Una veu en off entra insospitadament
i ens explica què és el que realment està passant.
O sigui, no se ha dado cuenta de que no tiene micro.
La noia ha sortit a fer la crònica...
¿Y tú no te has dado cuenta de que te estamos oyendo?
No, no, claro...
Que lo tienes tú, el micro.
Espera, a ver, els micros no es posen sols.
No.
En principi has de fer una mica perquè te'ls posi algú.
Sí.
Clar, el que és més divertit és per què sona aquest senyor.
Doncs perquè com que ha sortit el tècnic de sona
ha obert tots els micros que tenia per allà.
No se ha dado cuenta de que no tiene micro.
No se ha dado cuenta de que no tiene micro.
Clar, aquí arriba el moment extremadament violent
on els presentadors tallen a la companya.
Ella no sap per què la tallen.
Ai, pobre.
I bueno, és un moment molt temps.
Bueno, pues enseguida tenemos un problema de sonido.
Yolanda, enseguida volvemos.
Sí, volvemos ese tema.
Sí, bueno.
Es que esta chica, de verdad.
Perquè portes 50 anys fent tele
i no saps que t'has de posar el micro.
En fi.
El següent tall és un petit homenatge als periodistes
que han de fer cròniques fins a altres hores.
Han de fer connexions en llocs de merda.
Fins a altres hores de la matinada.
En aquest cas, concretament, des d'una benzinera.
A mi, a veure, a mi una benzinera
no és un lloc on m'hi trobaràs.
No?
Vull dir, benzinera, vas...
És el tema d'allò que puxen els preus i baixen els preus.
Sí, sí, era això.
Sí, això.
Ipig, ui, la benzina, que ara acabà, no sé què.
Sí, que hi ha les cues.
Què passa?
Que hi ha un moment que vas tan cansat
que a mitja crònica et canses.
I aquí s'acaba la crònica.
Sí, es algo curioso, pero es diferente a lo habitual.
I és que en les últimes gasolineres...
Ja està, tu.
O sigui, és que m'esteu demanant per cinquena vegada avui
que faci una connexió des d'una benzinera.
Però s'ha cansat moltíssim.
Sí, sí.
Molt, molt, molt.
No, però deixeu-ho descansar.
Aquesta periodista, per favor.
Quantes hores ha treballat?
No, i a més, és que seguir el preu de la benzina cansa molt.
Sí, no, i a més és allò que a vegades treballes a Barcelona
i t'envien a una benzinera de Lleida.
Clar.
Que dius, però per no anar aquí al costat.
No, no, a Lleida, perquè...
I també acabarem amb un altre problema tècnic.
Bueno, no el acabarem, no en tindrem més.
El problema tècnic és de la sexe.
Sentirem... Ara, què passa?
Va haver-hi un allau de vídeos, que dic jo,
que és que de cop i volta comencen a aparèixer molts vídeos.
Això no ho veurem, perquè són vídeos sense so.
Saps què apareix ara també?
En Joel Díaz, que acaba de deixar el doctor Odal Carbonell.
L'ha deixat aquí al taxi.
Hola, Joel.
Ja l'he deixat allà.
Molt bé.
Què tal?
Estem aquí amb els problemes tècnics.
Sí, sí, sí.
Doncs ara tindrem un problema tècnic, Joel, que és el Ferreres,
que dona...
O sigui, hi ha un vídeo de Gerard Piqué fent l'oceu del Twitch no sé què,
entren milions de vídeos...
Ferreres.
El Ferreres d'aquell...
Sí, de la sexe del Florentino Pérez.
El camarengo del Florentino.
De cop i volta, veu aquest allau de vídeos,
o sigui, a sentir la seva reacció, que és cansament.
Qui soy yo, que puedo sospechar que Rubiales va tener contigo.
Para hablar, a lleu de vídeos i...
Bueno.
Bueno.
Bueno.
El que ha sortit d'aquí, mare.
Bueno.
I acabarem amb una connexió que ja comença molt malament,
amb un nou actor, el problema tècnic,
que no n'havíem tocat fins ara, que estic molt content,
que és l'acoplement sonor.
Vidal, el Capità.
Vincenco.
Mora meva.
Ai.
Què passa?
Com que no entra la connexió,
hem de fer allò tan meravellós que és omplir el temps.
Sembla...
Sembla que no podem contactar amb la nostra...
Sembla que no podem contactar amb la nostra companya Teresa Violeta,
que està, com dèiem, al port de Vinarós.
Però...
Però si...
No.
Ai, que és que la tele és molt punyetera quan passen aquestes coses.
A la ràdio, mira, puja sintonia i avall,
però aquí estàs tu donant la cara i a veure què passa amb el port de Vinarós.
Has de tirar molt de la paraula sembla.
Sembla, sembla, sembla.
Sembla que vol dir m'estic cagant amb els tècnics.
Sembla que m'estan venent.
Què li passa?
Que aquesta periodista, el poema tècnic, com he dit avui, cansa.
Ara sentim com cansada estar donant pas a la següent notícia
que no pot més amb la seva vida.
Anem a parlar de l'encaïment de la cistella de la compra
que tensa el debat com a elaborant entre agents socials i polítics.
Uf, està molt cansada.
Sense aire s'ha quedat, eh?
Està molt cansada.
Mare meva.
Quin esgotament que suposen els problemes tècnics cada setmana
i a més en Jordi Ramoneda que els ha de reviure
i portar la millor tria aquí a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Jordi, moltes gràcies.
A tu, Quim Morales.
6 minuts i l'onada al migdia.
És moment pel concurs de l'última hora, el concurs de Caprabo.
Hi ha en joc un bal de 30 euros per gastar en qualsevol dels supermercats
i dels establiments de Caprabo.
I atenció que avui serà per la persona que marqui el 93-201-7474
i ens faci una pregunta, la resposta de la qual sigui 10.
Per exemple, quin dorsal portava el Messi?
Per exemple.
Val.
Quants anys fa que el Toni Cruanyes presenta el TN?
10 anys.
Doncs ja està.
Us volem respondre 10.
Vosaltres ens heu de fer una pregunta que correspongui a aquesta resposta.
93-201-7474.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Em petaràs alguna cosa, no?
Sí, encara no.
Fos-li, doctor.
M'acaba de petar.
Déu meu.
Sortir al balcó no compta com prendre l'aire.
Escapa't ja amb Welling a més de 80 destinacions des de 24 amb 99 euros.
Vinga, reserva ja amb Welling, que després sempre et queden dies de vacances per gastar.
Consulta les condicions a welling.com o a la nostra app.
Més rectores.
Més directives.
Més dones caps de recerca.
Més dones caps de tecnologia.
Més directores de cinema.
Més dones caps d'obra.
Més comandantes d'avió.
Més presidentes.
Més dones.
Moltes més dones caps.
Trenquem el sostre de vidre.
Perquè les nenes d'avui siguin les caps de demà.
Ajuntament de Barcelona.
Vendermi cotxe.
Et comprem el cotxe.
Vendermi cotxe.
Et comprem el cotxe.
Vendermi cotxe.
Et comprem el cotxe.
Vendermi cotxe.
Compromís de pagament en 24 hores i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit.
Vendermicotxe.es.
Som al carrer Rocafort 78, prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
L'última hora.
Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Caprabo us ofereix el concurs de l'última hora.
Oi, Caprabo.
Oh, no.
Oi, oi, Caprabo.
Per què no vas a Caprabo a comprar una mica de mel?
Sí, sí, de pròpolis.
Hola, es muy emocionante.
Quina escanyada.
Es que me emociona mucho.
Estaban hablando del doctor Oda Carbonell,
y es un señor que me emociona.
Es fascinante, aquest señor.
Deia que Capravo os regala un bal...
De Carrius, de Carrius, que lo digo en serio.
No, no, del pollastre infinit del Quim.
Ha sido de los bons, aquest.
Era una granja avícola.
En fi, això, que tenemos un bal de 30 euros
para gastar a cualquiera de los supermercats Capravo,
y será por la persona que nos diga una pregunta,
la respuesta de la cual sea 10.
O sea, nosotros hemos de responder 10.
Sí.
Cuando ella faci la pregunta.
Correcto.
Vale.
I llavors, Joel, no diries mai com es diu
la senyora que tenim al telèfon.
Montserrat.
Correcto.
Totes les oients de Catalunya Ràdio
es diuen Montserrat,
i els oients es diuen Jordi.
Que teniu una bona clientela.
Clar que sí.
Montserrat, des d'on truques?
Jo des del Prat.
Des del Prat.
Montserrat, ens has de fer una pregunta
perquè nosaltres responguem dient 10.
Val.
Com està avui el Toni Cruanyes molt de festa,
avui?
Quants anys fa que fa el Telenotícies?
Aquesta no s'hi val.
No.
Perquè l'he fet nosaltres, aquesta.
Una altra.
Ara s'he fet una altra.
A veure.
I que tampoc sigui una suma matemàtica.
No.
7 més 3?
7 més 3.
M'ha gustat, eh?
Quan fan 7 més 3?
No, que no s'hi val, tampoc.
Tampoc s'hi val.
No?
No, no, estarem aquí fins que tretis.
5 i 5.
No, s'hi val fer una suma.
Tampoc.
Bueno, però adeu.
No, no, no.
Adéu, no.
Adéu, sí.
Adéu.
Adéu.
Nosaltres diem adéu.
Adéu.
Montserrat, per tu, els 30 euros
per gastar el Capravo.
Gràcies.
Vale, a vosaltres.
Bon dia.
Bon dia, bon dia.
Tot s'accelera.
I el pop-up s'adapta als nous hàbits
i te'ls explica.
Aquesta setmana especial pop-up
des del Mobile World Congress 2024.
Més enllà de les novetats,
com els mòbils AMIA
i la connectivitat 6G,
entrem al Congrés
buscant un futur més sostenible.
Te expliquemos soluciones para gastar menos energía y conseguir bienestar digital.
¡Oh, oh, oh!
¡Cataluña Rádio!
I fins aquí a les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio.
Demà a les 12, Ricard, ho tornarem a deixar tot per l'última hora que vagi bé.
Doncs vinga, sí, ho deixem aquí, Quim.
Demà hi tornarem a les 6 del matí, com sempre, fent-vos companyia,
acompanyant-vos en el vostre despertar a partir de les 6 del matí al Matí de Catalunya Ràdio.
Sous-titrage Société Radio-Canada