50 años y tranquilo, ¿eh? Se funciona igual, seguimos funcionando igual y tal, unas broncas, unas bromas y tal.
Només en un clima d'aquest tipo, un personaje como en Rubiales pot tener esta superviviencia y este atrevimiento...
Bueno, tú tú, Manuel, alguna vez habías hablado que habías rebut ciertas amenaces, ¿no?, fins i tot.
Bueno, amenaces, amenaces, sinceramente, yo no he rebut.
Yo, el que sí es verdad, es que voy a ver, por ejemplo, de negociar con el señor Núñez y con el señor Gaspar, ¿no?
I amb el señor Gaspar i amb el señor Núñez arribaves a un acord que exactament era 3.000 milions de pesetes per els drets del Barça, igual el Real Madrid, per la Lliga i per la Copa,
i l'endemà et trucava el señor Núñez i et deia, escolti, Campo, he pensat una fórmula millor per vostès, millor per nosaltres, dona't per mort,
perquè si ho havia pensat durant tota la nit, evidentment no era perquè fos millor per mort.
Això no són amenaces, això són intent, diem-ne, de veure si puc, que treu una miqueta més.
Ja, ja. Són les 10 i un minut.
Última hora, el matí de Catalunya Ràdio.
De seguida anem a la passeteria, però avant, Joan Bota, què tal, bon dia.
Bon dia, doncs aquí pendent de la compareixença de justícia que diu en la seva compareixença del Parlament
que l'intern que va assassinar la cuinera de la presó de Mas d'Enric la setmana passada
no tenia problemes mentals i tenia tots els informes de rehabilitació favorables.
Anem al Parlament, Maria Núria Rebella, bon dia.
Hola, bon dia, Gemmo Besar ha defensat la política de reinserció de la Generalitat
i ha valorat com a excepcional l'assassinat de Mas d'Enric.
Sempre es va mostrar com una persona educada, correcta en el tracte, reservada,
amb poca interacció amb la resta d'interns del centre.
Es considerava una persona digna de confiança i bona treballadora.
Durant tot el compliment de condemna, les valoracions en el sistema d'avaluació i motivació
van ser molt majoritàriament nivell A.
La compareixença de la consellera ja ha acabat, ara està intervenint el representant del PSC
que el dia ha retret, que no ha aportat res de nou i li ha dit
enrocar-se no és la solució, vostè ha d'oferir una pista d'aterratge a les plantilles i als sindicats.
Maria Núria Rebella, Catalunya, Ràdio Parlament.
A banda d'aquesta compareixença de la consellera Ubesar del Parlament,
l'altre focus d'interès d'aquest matí és a Brians II.
Daniel Vest s'afanya a reunir la fiança d'un milió d'euros
i poder sortir avui mateix de la presó.
I l'Audiència de Barcelona, recordem-ho, va acordar la seva posada en llibertat provisional
a l'espera que la sentència sigui ferma.
Més detalls, briantons. Miquel Jark, bon dia.
En aquest sentit, cal posar en context que encoraren...
Bon dia. Expectació mediàtica màxima amb mitjans nacionals espanyols i estrangers
ja ha plantats des de primera hora del matí a la porta de Brians II.
Ahir a la tarda, a l'entorn d'Albes, va poder aplegar el milió d'euros de fiança
per sortir en llibertat provisional als seus amics,
entre els quals el pare de Neymar, que ja li havia pagat un dipòsit de 150.000 euros,
ingressarà els diners aquest matí.
Un cop el jutjat tingui ingressada la fiança,
ho ha de notificar per escrit al centre penitenciari
i la presó engegarà el procés d'excarceració.
Miquel Jark, Catalunya Ràdio, presó d'Abrians II.
Rússia ha llançat a primera hora d'avui un atac amb míssils contra Kiv,
la capital d'Ucraïna, que ha repel·lit els sistemes de defensa antiària.
Les utilitats ucraineses informen que han interceptat 31 míssils balístics,
això a la prèvia d'una cimera europea on s'ha de parlar i molt d'Ucraïna.
I, una informació d'última hora, l'actor nord-americà Emmett Walsh
ha mort als 88 anys d'un infart.
Va ser l'etern secundari de grans produccions
i va aparèixer a més d'un centenar de pel·lícules
i a 250 produccions de tele.
Entre altres, és conegut per haver sortit a Blade Runner
o a la boda del meu millor amic.
El Matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.
A veure, Carmeta, haig de reconèixer que és trist
que un paio com en Rubiales ens alegri el matí
perquè és que els altres temes de la tertúlia...
Hombre, si te alegro la mañana
y si te vienes a República Dominicana conmigo vas a ver.
Fa xerda, madre mía.
En Santo Domingo, vamos, domingo y domingas.
Som l'últim, una mica de respecte, senyor Rubiales.
Domingo y domingas.
Sou amics a Manfel, sí?
Hombre, con Fel hemos hecho yo desde pequeñito la veritat
que, bueno, nos metíamos una farra, el Fel y yo.
¿Cuántos teníeu?
Bueno, cuatro añitos.
¿Ya os viaja ya...?
Sí, sí, yo empecé joven.
Empecé joven, la verdad,
porque me gusta tomar un poquito de alcohol, ¿no?
¿Qué hacíamos, Fel?
Sí, con la fanta naranja y un poco de ron y ya, ya.
Sí, hombre, cuatro añitos ahí en Arbúcia, ¿no?
Hacíamos la verema.
Hola, hola, bon dia.
Si no, ya verema.
Si no, ya verema.
De río, la verema, no, sí.
Churiguera, ¿qué tal?
Ey, ey.
Fos.
Ey.
No, no, no, no.
Usted ya, el que queda clar.
Hombre, Churiguera, otro que conozco desde vera pequeñito, madre mía.
¿Cuántos años tenías?
Este dos.
Dos.
Nuestras madres nos juntaron porque ya vieron que éramos canallitas.
No hable de mi madre.
No hable de mi madre.
Éramos canallitas.
Millor que este maldeixemos.
Som amigos.
Sí, ballàvem cerdanes junts.
Amb en Rubiales ballàvem cerdanes junts aquí a la plaça de Torolla Vilavella.
Com és això de la cerdana?
Bom, bom, bom, bom, bom, bom, bom, bom, bom, bom, bom, bom, bom, bom, bom, bom.
A mi m'encanta la cerdana.
No ho feia, eh?
No m'ho imaginava, no m'ho imaginava.
A jo m'enfeixades m'ho suposava perquè el món del futbol és el que té, saps?
Els presidents, és molt fosc.
És el que deia en Manuel Campo a Vidal, que hi havia tota una sèrie de presidents i en aquesta llista també s'hi ha de posar Rafal Feixades.
Hombre, el chico este Vidal también, amigo.
Y hombre, desde chiquitito, ahí teníamos, vamos, 5 o 6 años, ya empezó un poquito más grande,
pero sí, sí, es que todos son unos canallas, ¿eh?
Madre mía.
Si yo te contara la de fiesta que nos hemos hecho.
Manuel Campo a Vidal también.
Sí, hombre, con dinero de la federación nos hemos hecho una fiesta.
Y una fiesta que, hombre...
María Vila también, hombre, claro que sí, Marina Vila.
María, María.
María, María, sí, no, es que a veces yo con las María y las Marina tengo tantas que me confundo.
Pero también nos íbamos de fiesta, ¿eh? ¿Es que sí?
¿En cuantos años?
No, ya teníamos más mayores, ¿eh? ¿No? 14, 15, ¿no?
No es posi amb la María que sortirà escaldat.
Bueno, lo que me gusta es salir escaldado.
Ya, ya, ya.
Ya tú sabes.
Ya tú sabes.
Ens ha deixat bastant emplacats, ¿eh?
Per ser el Dia Internacional de la Poesía o el Dia Mundial de la Poesía m'ha tritut un bon poeta.
Con las chicas hasta los 14, nada, ¿no?
Ya.
Yo antes solo tenía amigos y a partir de los 14, pues, tienes amigas, ¿eh?
Ya, ya, ya.
Ya tú sabes.
¿Sabes? Bueno, no voy a dimitir.
Bueno, ya se ha quedado claro.
Diga, xulimera, venga.
No, no, no.
No, dic que per ser el Dia Mundial de la Poesía, doncs, que ens treus uns poetes i uns temes molt poètics avui.
Vull dir que, bueno, felicitats, felicitats.
Haig de reconèixer, Austrell, que ahir ens queixàvem, amb en Carlos ens queixàvem de...
De les coses petites, sí.
De que parlàvem massa política, no?
Sí, però la veritat és que són els únics temes que llavors hi podem riure, eh, amb la política.
Clar, vols dir que hi tornem.
Millor que hi tornem.
Bueno, anem-ho, anem-ho, anem-ho canviant, perquè quan s'ho és la tertúlia d'avui, doncs, què collons hem de fotre broma avui?
Avui has de plorar, eh?
Avui has de plorar.
Avui és la Maria contra tothom, eh, també, una mica?
Sí.
Perquè és el seu tema, però, esclar.
Només, en algunes coses hem estat d'acord.
Sí.
També et diré, xulimera, jo tinc la sensació que la Maria xala, eh, quan és ella contra tots, saps?
L'Ambri, tot és que sí, veus?
Ah, que sí, Maria.
Quan li donen massa la raó, la Maria, m'estic avorrit.
Contra todo, sí que se lo pasa bien, a la Maria.
Ah, no, yo solo estoy relatando esto.
Sí, sí, sí.
Cuando ella está contra todo, le gusta.
Ja està, o sigui, fins aquí, fins aquí, senyor Rubiales.
Este que está muy estremendo.
En fin.
Bé, doncs ja ho tindrem present, ja anirem combinant la cosa.
Sisplau, i hem de trobar puixos.
Sí, he arrenyat el Ferran Espada, eh, això no ho destaqueu o no?
Oh, sí, sí, és veritat, és veritat.
Ah, avui he rebut.
Sí, sí, sí, sí.
Està bé, està bé aquesta cosa, eh, que els posa tot, perquè si no els pensen molt, que saps?
Vinga, aquí, aquí, ja, ja, aquí, jo parlo el que vull.
No, no, no, no, no.
S'han de seguir les ocares.
Però no, hi ha un guió.
Ferran, hi ha un guió, eh?
Vull dir, no el podem saltar.
Aquí a la peixateria hem quedat tots en silenci, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Hòstia.
No, però ja ha avisat, ell.
Sí, ja ha avisat, ja ha avisat.
Sí, ja ha avisat.
Ha sigut, exacte, ha sigut ell que ja ha fet la prèvia.
Ay, la peixateria, si los peces hablara, madre mía.
Escoltem, ja és l'últim que faltava.
Madre mía, la peixateria.
Ahí tenéis, a eso venía yo, eh?
¿Cuántas almejitas tenéis ahí?
Madre, guau.
Mejor que en Santo Domingo.
Ay, señor.
Ya te digo yo.
Bueno, a fer el passear d'Escarra Soriguera.
Fins demà, que vagi bé.
Ja vinga.
Adéu, adéu.
Adéu, Maria Vila, Fernanda Espada,
Benenca Fumeral i Manuel Campo Vidal.
Gràcies per acompanyar-vos.
No, no, estoy honrado que hoy habéis hablado de mí.
La verdad, me da un poquito de lástima porque con un piquito,
pero bueno, gracias.
Gracias, de verdad.
Estoy emocionado.
Gracias.
Muchas gracias.
Soy los mejores.
Los mejores de todo el mundo.
Y estoy feliz, por fin, después de todo lo que me ha pasado en Cataluña.
Podemos avanzar o...
Bueno, no sé, yo estoy hablando de tu manda en este programa.
Adéu.
Ara anem amb Oriol Brogi a parlar d'altres coses.
Ara tornem.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
La Fundació Catalunya La Pedrera presenta
Barcelona. Ceràmiques. Tots som grecs.
La retrospectiva més completa de la ceràmica de Miquel Barceló,
que s'ha fet fins ara a Barcelona.
Fins el 30 de juny gaudeix a La Pedrera
de l'obra en fang d'un dels creadors més destacats
del panorama artístic contemporani internacional.
Més informació i entrades a
barceló.lapedrera.com.
T'has fixat en la gent rica?
Ens referim a aquesta gent rica en sobretaules.
En ratx de sol.
En capvespres.
En calma.
Rica.
Riquíssima en riures.
En bons moments.
Rica en tranquil·litat.
A deixar-se portar.
Cada divendres pots guanyar fins a 6 milions d'euros
amb el cuponazo de l'once.
Cuponazo de l'once.
Siga rica en vida.
A tots els que jugueu a l'once, ben jugat.
Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Vols saber l'autèntic secret de les magdalenes
i pans de pessic de la granja?
Agafa només ingredients de la millor qualitat.
Posa-hi molt d'amor i paciència.
Fins a aconseguir aquest sabor i textura tan inconfusibles.
Mmm, tan bons.
La granja.
La qualitat que et mereixes.
Comarcal 947.
Una carretera sonora que passa pels 947 municipis de Catalunya.
Semi.
Sí, Pau.
Comarcal 947.
El podcast de Catalunya Ràdio per recórrer el país,
per trepitjar el territori i conèixer la gent que hi viu.
Ha estat en perill fa cosa de 10 anys o una cosa així.
Sí, vam arribar a quedar amb 5 alumnes.
Jo recordo que les famílies coneixien molt bé
les persones que vivien aquí.
Comarcal 947.
Amb Eloi Barrera.
Descobrim històries apassionants fora de la ciutat.
A l'app i al web d'aquest ràdio i al 3K.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Ara, de seguida, al matí de Catalunya Ràdio,
conversarem amb Ignacio Ramonet,
el director de Le Monde Diplomatique en versió espanyola.
Parlarem amb ell de la situació internacional,
de la guerra a Gaza, també de les amenaces
que hi ha a la Tercera Guerra Mundial.
Però abans, Oriol Brogi, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs?
Bé, prou bé.
Avui havíem de passejar, però...
Estem aquí.
Sí, estem aquí.
Jo també, estem a la mar de bé.
A més, tenim un fantàstic públic.
Podeu aplaudir?
Hola, bones.
Molt bé.
Ho dic perquè segurament l'artista amb l'applaudiment
ja tot neix diferent, o no?
No, si no has fet res abans, no.
Però així se'ls veu i se'ls sent.
Està molt bé.
Clar, és veritat.
Això d'applaudiment d'abans...
El aplaudiment d'abans serveix per donar-te com ànims
i per, jo crec, senyora l'atgut de saber que estem aquí, no?
O sigui, que ells estan aquí i que som
i que ens, diguéssim, no podem parlar tots alhora,
però piquem de mans per explicar que som aquí.
Com del gest de que comença un diàleg, no?
Estem junts, estem aquí, som, i som presents i som el futur.
No els ciutadans, sí.
Ara parlàvem de Lluís Rubiales,
parlàvem també de Dani Alves,
que sembla que avui podrà sortir de la presó.
Una de les preguntes que avui ens volem fer també amb l'Oriol Brogi
és això, com es paga una pena realment, no?
Perquè s'està debatent molt de si és suficient la pena o no,
si el fet que surti repara o no, en aquest cas, els fets que ha fet.
És que es fa estrany.
Abans de res, es fa estrany per nosaltres,
que en sabem relativament poques coses, relativament,
no sabem de dret ni de com funciona exactament el sistema,
però se'ns fa estrany.
Però hi ha tantes coses que se'ns fan estranyes
i aquesta és molt evident i molt marcada
i és, clar, és molt important perquè és un exemple, no?
És una persona que tots coneixem bastant.
No sabem bé per què és tan important el Dani Alves, jo,
a mi em passa, penso, és un senyor que persegueix una pilota,
per això és molt important, però és un referent.
Sí que penso fa uns dies, va, està molt bé que se'l castigui,
diguéssim que tingui una pena per allò que ha fet,
que ha quedat demostrat, que ha fet,
almenys hi ha hagut un judici, si creiem, amb el sistema,
creiem que ha passat, i, per tant,
és un bon exemple perquè no es pot fer això impunament, no?
Ara, justament, pum, surt per uns diners,
per molts diners, però és igual, finalment són uns diners,
i dius, ara ja, ara no passa res, no?
No passa res. Pot sortir, no passa res, va, no ha estat res.
I dir, home, sí que ha estat, ha estat molt important.
Clar, al final també estem parlant d'uns actes
que generen tanta impotència i tanta ràbia, no?
Que sempre el que un pensa quan llegeix aquestes coses
és com més anys passi la presó, no?
La pena pot ser més justa, però això realment és així.
Jo, clar, jo realment no ho sé, perquè realment tot això,
però és un tema que costa, a mi em costa molt d'abastar, no?,
d'entendre ben bé, té a veure amb el nostre sistema,
amb la nostra societat, amb la nostra comunitat,
i no sé ben bé com s'ha de resoldre, perquè, clar,
tampoc és una garantia de res que algú es passi molts anys
tancat en un lloc on no s'hi quep i que no hi pot entrar més gent.
Passa que tu et roben la cartera pel carrer
i ja veus que la persona aquella se sent molt impuna,
perquè finalment el sistema no podria assumir
que qualsevol acte pot ser castigat.
Per altra banda, castigar, castigar, tampoc és...
no arribes enlloc, no?, tu t'enfades molt amb algú,
doncs pots pagar-te un moment, però pots pagar una bufetada,
però després, finalment, què, no?
Si aquella persona no hi has arribat a parlar i no t'hi has comunicat
i no us heu entès realment que allò no t'ha anat bé a tu,
no serveix per res castigar-hi prou.
Penso que sense... una altra vegada, i tornem a anar al mateix lloc, no?,
sense educació i cultura, en el sentit ampli, eh?,
no en el sentit de les escoles o de la cultura de llegir un poema,
sinó en el sentit de formar-nos com a societat
i tenir la sensació que som una societat,
no arribem enlloc, no serveix per res,
només castigar si allò no es reeduca.
Ara, és veritat que...
Al mateix temps, també, com a víctima,
necessites també alguna compensació, no?
Necessites tenir la sensació que qui la fa la paga d'alguna manera.
Hi ha casos molt bèsties i que necessiten, sens dubte,
i tampoc sé si això ho acaba de reparar del tot, no?
Perquè mai més podràs tornar a ser aquella persona d'abans.
Clar, no arribaràs mai a ser una persona d'abans,
però sí que el sistema, la idea és,
passes un temps en una presó
i et pots recol·locar.
Recol·locar, reducar, reinsertar,
és a dir, tornar-ho a pensar.
La persona que ho ha rebut,
davant de la societat en general,
davant d'una sensació que hi ha una pena,
un càstig,
una sensació que no és impuna allò que ha passat,
és bona perquè ens ajuda a gestionar la nostra ràbia,
sensació que funciona,
creure en el model, pensar que anem bé,
volguer-hi col·laborar, volguer-hi estar.
Perquè això és el bàsic, no?
Aquest és el gran tema.
Creure en això perquè funcioni,
perquè és l'única manera de relacionar-nos.
Finalment estem aquí, estem vius,
i només podem relacionar-nos bé amb els altres.
Però jo no sé si això serveix d'alguna...
No ho sé, se m'escapa realment.
Entenc que l'exemple és important,
entenc que l'exemple d'ara és terrible,
que surt...
Vols dir socialment, no?, el missatge que es dona.
Social, sí.
Per la persona que ha rebut aquella...
Aquella injustícia, aquella...
Agressió, sí.
Aquella agressió forta, no?
A més a més, pel que hem llegit,
és una agressió especialment forta.
I per la repercussió que té el cas,
és important que ara no pugui sortir
per un milió d'euros.
Perquè, per altra banda, fa quatre dies
no es van aprovar uns pressupostos per això,
i que també em costa d'entendre.
Hi ha tantes coses que em costen d'entendre
que et vas col·locant fora.
I el cas de la justícia i de les presons
t'expulsen una mica d'entendre la societat.
A l'abocada, per exemple, de la víctima
deia que hi havia una justícia per rics
i una justícia per pobres.
I és cert que aquest, sense entendre-hi,
molt...
Aquest és el missatge que s'està donant a la societat.
Sí, sí, tu pots fer una cosa,
però no hi ha problema.
Si la pots pagar, doncs no, no hi ha problema, no?
Entenc que això pugui passar amb les multes,
les multes de tràfic,
en el sentit que has d'anar amb compte
perquè allò és una...
Però és clar, és una pena petita,
és relativament petit.
Relativament, perquè també pot tenir
conseqüències molt i molt grosses.
Però sí que és evident que queda...
Si té raó aquesta advocada, tenim aquesta sensació.
Tots nosaltres aquí a la sala dient,
val, si tu pots pagar una fiança,
pots fer qualsevol cosa,
la pagues i avall, no?
Però això no hauria de ser possible.
També és clar que ha estat un any a la presó, eh?
Sí, sí, clar, sí.
També hi ha hagut un abús, segurament,
de la presó preventiva per risc de fuga, en aquest cas, no?
Perquè en el cas de...
Sortint ja del cas d'Anil Alves, eh?
Sandra Rossell, no?
Que va estar dos anys en presó preventiva per risc de fuga
i al final va sortir...
Va resultar que no havia passat res.
Que no havia passat gaire res.
Aquests dos anys com els retornes a la vida, no?
D'una persona que encara no havia estat jutjada.
I sí.
I, per exemple, en el cas de Daniel Alves
ha estat dos anys en presó preventiva
sense un procés de...
sense un programa per reinserir-lo en la societat.
Però un programa, què voldria dir?
Que li han fet unes explicacions...
No, és a dir, un pres,
quan hi ha una condemna,
se li fa un protocol, diguéssim.
És a dir, tu tens una condemna de sis anys.
Doncs amb dos anys farem un pla
perquè puguis entendre d'aquest culpable.
Perquè això no torni a passar.
Perquè el que vol la presó és això.
És a dir, que no torni a produir-se aquell fet.
Clar, perquè no es torni a produir el fet,
tu pots incidir en el pres, en el seu moment,
però realment l'important és que aquella persona
no tingués la necessitat de violar ni de robar,
que no tingués la necessitat econòmica
d'haver de fer alguna cosa mal feta
i que tingués prou cultura,
que hagués llegit prou obres de Shakespeare
com per no voler tenir una relació sexual
i una relació de relació amb l'altra gent
més normal o més no tan agressiva
i més amable amb els altres.
Realment aquesta seria la...
És a dir, que la ciutat ha de pensar...
Ara amb el Dani...
Bé, ja ho hem fet.
El que em deia important és que el Dani,
que està a punt de néixer o que està creixent a no sé on,
d'aquí 20 anys no tingui aquestes ganes de fer
i tingui uns comportaments més ètics,
més morals, més socials.
I per tant, com a societat i com a justícia,
haguem donat el missatge correcte a la societat.
Sí, sí, però és que això no...
Clar, després alguns ens estan escoltant
i diran, bé, això és una quimera, això...
No és tan...
És molt difícil, però no és tan impossible.
És a dir, més cultura, més educació
i les coses, les penes aquestes es reduiran
perquè hi haurà una mica menys.
I aquest una mica...
Hi ha una mica aquí, una mica aquí, una mica aquí.
Hi ha moltes petites miques que sí que es poden fer
i que arribarà a fer.
Per tant, aquesta reinserció del Dani Alves
hauria de ser prèvia, hauria de ser preventiva.
No la presó preventiva, sinó l'educació preventiva.
Oriol Brogi, com sempre, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I bona setmana santa.
Una pausa i de seguida Ignacio Ramonet.
Aquest dissabte 23 de març
a Capravo i Capravo a casa
acumula l'IVA a la teva targeta.
Capravo.
Amor etern a l'estalvi.
Més informació a capravo.com.
Aquest dijous, a la tarda de Catalunya Ràdio,
l'Ajuntament de Barcelona
descobreix els esdeveniments,
els serveis i totes les activitats
que no et pots perdre a la ciutat de Barcelona.
Et sents buit per dins?
Així quedaran els nostres magatzems
amb l'operació Estoc Fora de Mediamark.
Aconsegueix fins a un 30% de descompte
en la millor tecnologia.
Emporta-t'ho tot.
Ja a la teva botiga i a Mediamark un és.
I a la...
Avui l'enigmàrius feia
au de rapinya pròpia de les eleccions presidencials.
I la resposta era
Caracarà.
El Caracarà és un falcònit americà
d'un metre d'envergadura
i a les eleccions presidencials
el debat entre dues persones
és un Caracarà.
880 dels 1.244 participants
l'han encertada.
Per tant, dona 12 punts per a la Lliga.
Guanya el lot de xocolates torres
Joan Fuster Tovella.
I avui també ens heu dit
Esparvé, Xuriguer o Aferran.
012. La millor resposta.
Ho fas molt bé.
Has pensat a dedicar-t'hi?
Sí, al curs vinent m'agradaria estudiar un grau en música.
Els estudis de música i dansa
són ensenyaments amb vocació professional
i de llarg recorregut.
En el cas de la música hi ha tres nivells.
Les escoles de música, el grau professional
i els ensenyaments artístics superiors
en els quals es pot escollir entre diferents especialitats.
I, pel que fa a la dansa,
també s'ofereixen tres nivells d'estudis.
Les escoles, el grau professional
i els ensenyaments artístics superiors.
Informa-te'n a triaeducativa.gencat.cat.
012. La millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
De tant en tant, al matí de Catalunya Ràdio,
ens agrada aprendre la temperatura del món
i per això saludem ara aquesta hora
el periodista i director de l'edició en castellà
del Món Diplomàtic, que és Ignacio Ramonet.
Des de Panamà, bon dia, buenos días, com estàs?
¿Qué tal? ¿Qué tal? Buenos días.
Contento de estar aquí contigo hablando.
Jo també que ens acompanyis.
De fet, des de l'últim cop que vam parlar,
vam parlar de Rússia,
de la situació que es trobàvem ara mateix,
però cada vegada més la guerra ucraïna
sembla que s'està embolicant
i ara es parla molt d'una possibilitat real,
d'una guerra, per exemple, amb Europa.
Tu això ho veus realment com una possibilitat, Ignacio?
Creo que algo está pasando porque, digamos,
el frente ucraniano se está derrumbando, ¿verdad?,
en las primeras líneas.
Las victorias recientes de Rusia en Bahmut
y Abdika, sobre todo,
y el hecho de que estén como avanzando,
aunque sea de pocos centenares de metros,
pero no cesan de avanzar,
esto crea una gran inquietud
en el, digamos, en el campo occidental,
en los aliados de Ucrania,
en la OTAN y Estados Unidos, el Reino Unido.
¿Por qué?
Porque, digamos, por una parte,
Estados Unidos no acaba de conseguir votar
la ayuda de 55 mil millones de dólares
que se le ha prometido a Ucrania
porque los republicanos que controlan
la Cámara Baja, la Cámara de Representantes,
bloquean esta ayuda.
Y, por otra parte,
los europeos no son capaces
de procurarle a Ucrania
las municiones que necesita
para resistir
y, eventualmente,
para relanzar una ofensiva de primavera,
como se hizo el año pasado.
Entonces, el Frente está,
por lo menos, inmovilizado
y hay cierto pesimismo.
Recordemos lo que dijo el Papa
hace unos diez días
cuando dijo que cuando se había perdido
una batalla,
lo normal y lo valiente,
dijo él,
es sentarse a una mesa de negociación.
Entonces, este elemento,
añadido a lo que acabo de decir,
crea una atmósfera
que explica, en parte,
las declaraciones de Macron,
diciendo, bueno, pues,
si no hay más remedio
para sostener a Ucrania,
hay que enviar tropas de combate,
tropas de primera línea.
Obviamente, esto sería una opción
ya de entrada en guerra frontal con Rusia,
así lo ha advertido Putin.
También creo que la reelección de Putin,
en las circunstancias que todos conocemos,
pero con este resultado tan abrumador,
le da muchos argumentos a Putin
para conducir la guerra,
como lo entiende.
Y esto también, paradójicamente,
es una buena noticia
para los partidarios
del reforzamiento
de una política de defensa,
primero,
de una economía de guerra en Europa
y, por otra parte,
que se intensifiquen
los presupuestos de defensa
en el conjunto de los países de la OTAN.
Es decir, que es comprin més armes, ¿no?
Anem a repassar,
Frederic Vincent,
¿qué tal?
Bon dia.
Bon dia.
Com hem anat assistint
a aquesta escalada,
cada vegada més gran,
de context de violència
i, per tant, de guerra?
Sí, ho deia l'Ignacio,
el primer va ser Emmanuel Macron.
Nosotros vamos a hacer lo que es necesaria
para alcanzar nuestro objetivo.
Porque si la Rusia...
Això va dir fa setmanes,
però aquests últims dies
hi ha insistit.
Farem el que calgui
per aconseguir el nostre objectiu,
perquè no ens podem permetre
que Rússia guanyi Ucraïna,
perquè diu que la seguretat
de tots estarà en joc.
I això, aquest,
farem el que calgui,
inclou, si és necessari,
pel president francès,
enviar soldats.
Li va dir que no pràcticament tothom,
als Estats Units d'entrada.
Moscou, també,
com deia l'Ignacio,
va avisar que si això es fa,
però hi ha hagut altres avisos
en aquesta línia,
per exemple,
la presidenta de la Comissió Europea.
The threat of war
may not be imminent,
but it is not impossible.
Va sorprendre molt
que Ursula von der Leyen
digués que l'amenaça de la guerra
no és imminent,
però no és impossible.
Aquesta setmana,
la ministra Margarita Robles
també anava en aquesta línia,
i aquesta mateixa setmana,
aquí al matí de Catalunya Ràdio,
també ho deia
l'exministre d'Exteriors,
Aranxa González-Laya.
La gran disjutiva
a la que los europeos
nos enfrentamos
es saber
si nosotros vamos a ser capaces
de defender nuestro modelo.
Y nuestro modelo
no es un modelo de guerra,
es un modelo de paz.
Pero hoy,
defender la paz
pasa por invertir
en defensa
para podernos
proteger
frente a quienes
no solo nos amenazan
con agredirnos,
nos están agrediendo ya.
I aquest és el punt,
Ignacio,
que ara deies,
no?
És a dir,
cada vegada sentim
més veus
que justifiquen
el rearmament d'Europa,
és a dir,
que la despesa militar
augmenti,
per tant,
que si comprem armes
i en comptes
dedicar-ho a fer hospitals
ho fem amb armes
és perquè estem
en un context
d'amenaça.
Exacto.
Se trata,
evidentemente,
de pasar a este proyecto
que ya se viene defendiendo
desde hace varios años,
de que,
en todo caso,
en la Unión Europea
los países de la OTAN
deben consagrar
por lo menos 2%
de su presupuesto
al rearmamento,
digamos,
a las industrias de defensa.
Esto es muy deseado
por todo lo que podemos decir
empresas armamentísticas,
empresas de inteligencia,
empresas de tecnología.
Obviamente,
esto es también
un proyecto
de relanzamiento económico,
como si fuese un plan,
un proyecto planificado
para los próximos 5 años
que le daría
un oxígeno importante
a toda la industria
con el proyecto
de reindustrializar Europa.
También se está hablando
cada vez más
de, bueno,
de regresar
al servicio militar obligatorio.
Guilamarca lo acaba de hacer
para,
en particular,
para las chicas.
Y los países nórdicos
están pensando
en volver a establecer
el servicio militar.
Todo esto
produce un rearmamiento general
y un contexto
en el que
finalmente
la idea
es mantener
esta guerra abierta
cuando,
digamos,
en el terreno
la guerra está
globalmente
inmovilizada
y parece muy difícil
invertir
la dinámica
para derrotar
militarmente
a Rusia
en este momento,
obviamente.
Interessant aquest 2%
que deia del PIB
en defensa
que han de gastar
els estats membres
de l'OTAN,
Frédic Vincent,
perquè és una dada
que l'OTAN demana
però no es compleix,
no?
No es compleix del tot,
històricament no s'ha produït mai,
compleix cada vegada més,
per exemple,
perquè ens fem una idea,
l'any 2017
de la trentena de membres
de l'OTAN
ho complien 4,
l'any passat van ser 11
i l'OTAN l'últim
que va dir
que quan acabi aquest any,
quan acabi el 2024,
seran 20,
per tant,
dues terceres parts
dels membres.
Els defensors diuen
que això farà
que Europa
depengui menys
dels Estats Units,
els detractors que,
com deia Ricard,
estem en una cursa
desenfrenada
d'inversió militar
que retroalimenta
a si mateixa.
Per tant,
com que no es compleix
aquest 2%,
encara justifica més
que els governs
segueixin fent inversions
en armes
perquè no estan
complint
aquell límit
que demana l'OTAN.
I a tot això,
en aquest espiral
que estem vivint,
evidentment,
qui té un paper principal
és Vladimir Putin.
Crec que tot és possible
en aquest món,
però ja ho he dit abans
i crec que és clar
que un conflicte
entre l'OTAN i la Rússia
ens portaria
a un pas
d'una tercera guerra mundial
a gran escala
i no crec que això
interessi a ningú.
Ignacio Ramonet,
tu veus Putin
realment disposat a tot
ara mateix?
Yo creo que Putin
ahora que está muy reforzado
por otra parte
es verdad
que esta,
por ejemplo,
esta elección
también le ha permitido
verificar
la solidez
de su alianza
con China.
Es muy importante
esto,
el primer país
que se precipitó
para felicitar
a Putin
ha sido China,
ha sido Xi Jinping,
Corea del Norte,
Irán,
que son sus aliados
militares
procuradores
de mucha munición
que está utilizando
en el frente,
por otra parte
Bielorrusia,
evidentemente,
todo esto
hace que
hay que tomar
en serio,
además,
Putin
profundamente
está convencido
de que
Ucrania
no es un país,
de que Ucrania
es un fragmento
de Rusia,
que la Unión Soviética
cometió un error
al crear
una especie
de entidad
estatal
con Ucrania,
pero que
desde el punto
de vista histórico,
desde el punto
de vista,
no sé,
racial,
etcétera,
este etnonacionalismo
que defiende Putin
hace que
para él
Ucrania
forma parte
incluso
es como
la madre patria
de Rusia,
el núcleo
fundamental
y fundador
de Rusia.
Entonces,
creo que
no hay que tomar
a la ligera
cuando él
dice que
hay líneas rojas
que no se pueden
franquear
y yo creo
que estaría
dispuesto
a utilizar
por lo menos
un arma nuclear
de teatro,
lo que se llama
un arma nuclear
táctica,
es decir,
una bomba pequeña
nuclear
que ya las tiene
preposicionadas
en el territorio
bielorruso
y por consiguiente
sí que estamos
ante una situación
que quizá
no se ha conocido
desde los años 80
cuando
cuando
cuando
Reagan
era presidente
de Estados Unidos
y cuando se
desplegaron
los Pershing
en Europa
y estuvimos
ante
un pulso
muy
preocupante
y muy peligroso
en
digamos
la historia
de la
confrontación
nuclear
entre
Occidente
y la Unión
Soviética
en la época.
Sobre això
també hi ha
una cosa
interessant
que es la qüestió
de l'oposició
ara ho deia l'Ignacio
obviamente
l'oposició
en aquestes eleccions russes
ha estat molt bandejada
se li ha prohibit
fer mítings
han permès només
un tipus concret
d'opositors
que no fessin massa soroll
però abans de morir
l'opositor
Alexei Navalny
va animar la gent
a anar als col·legis electorals
a la mateixa hora
al migdia
com a gent simbòlic
contra Putin
perquè es visualitzés
que amb tota aquella gent
allà
no estava d'acord amb ell
la fiscalia va dir
si es presenta massa gent
a la mateixa hora
començarem a detenir-los
però hi ha imatges
realment de cues
algunes d'elles llargues
que per tant
s'interpreten
com un gest
encara que simbòlic
de rebuig a Vladimir Putin
d'alguna manera
Ignacio
hi ha també una Rússia
contra Putin
i això també és important
matisar-ho
perquè sempre
en aquestes guerres
acabem mimetitzant
tot el poble rus
i el que faci Putin
no és el que faci
o el que voldria
el poble rus
claro
sí
esta es una realidad
muy importante
evidentemente
esta guerra
le cuesta muchísimo
a Rússia
lo que supone
sacrificios
para los ciudadanos
y esto
puede pasarle factura
en un momento u otro
no por el momento
¿verdad?
porque digamos
Rusia ya está
en una economía de guerra
y por otra parte
estamos viendo
los digamos
indicadores económicos
hace que Rusia
tiene crecimiento
el rublo
se ha mantenido
no se ha derrumbado
las exportaciones
rusas
se han mantenido
incluso se han
han aumentado
de ahí
la ofensiva actual
Ucrania
en contra
de las refinerías
de petróleo
que es
el producto
digamos
exportador
más importante
y más rentable
de Rusia
entonces
pero
todo esto
crea un contexto
en el que una guerra
que se prolonga
indiscutiblemente
se vuelve
impopular
y esto es un peligro
indiscutiblemente
para Putin
claro
estas últimas horas
también hemos sentido
como la Xina
por ejemplo
dice que si
atención
si el OTAN
entra a Ucrania
aquí la Xina
también
también
s'hi posa
y a más
es importante
porque la Xina
tiene una tremenda
inversión militar
desde los 90
ha aumentado
la inversión
en defensa
un 9%
cada año
año
año
año
año
ahora
es el segundo
país del mundo
que más
inverteja en defensa
por darrere
muy por darrere
es veridad
pero por darrere
de los Estados Unidos
y Xi Jinping
dice que
l'exército
ha de ser de clase mundial
el 2035
algunos lo tradueyen
dien que
vol rivalizar
con los Estados Unidos
les projeccions
diuen que
la Xina
continuarà
molt de temps
per sota
de la inversión
militar
dels Estados Unidos
pero que
la diferència
es va reduint
reduint
reduint
i reduint
clar
i quin interés
té Ignacio
la Xina
en aquesta espiral
bien
la Xina
puede
estar
aprovechando
esta tensión
que está
por el momento
concentrada
en Ucrania
como lo estamos
diciendo
para
desarrollar
su propio
sistema
de defensa
China
tenía
un retraso
muy importante
en particular
en términos
de armada
de marina
militar
y lo está
recuperando
a toda velocidad
ya tiene
una serie
de portaaviones
y está produciendo
más portaaviones
aún
ya se ha desarrollado
muchísimo
en términos
espaciales
y
está desarrollando
también
bueno
misiles
de tipo
hipersónico
¿verdad?
que son
los que
pueden evitar
el
ser derribados
en su
trayectoria
entonces
China
puede
aprovechar
estos años
de guerra
en Ucrania
para desarrollar
un sistema
de defensa
que sea
disuasorio
siempre con
su objetivo
principal
que es
que
Taiwán
tiene que
regresar
al
territorio
digamos
al conjunto
China
solo hay
una China
eso es un
eso es un
principio
fundamental
de la
teoría
política
china
una sola
China
y aunque
haya varios
sistemas
como lo hay
en Hong Kong
entonces
pero no hay
que olvidar
una cosa
que
todos estos
países
en particular
China
Estados Unidos
Rusia
y la
OTAN
están
sobrearmados
en términos
nucleares
pues en miles
de cabezas
nucleares
suficiente para
destruir
literalmente
la vida
en el planeta
verdad
para
no solo
la vida
sino incluso
posiblemente
fracturar
el planeta
entonces
aquí estamos
hablando ya
de la
posibilidad
de la
última jugada
después de esta
no hay otra
claro
todo esto
arriba también
en un momento
en que
estamos
haciendo la carrera
para las elecciones
europeas
en el caso
de casa
nuestra
pero también
a Estados Unidos
y a elecciones
americanas
al mes de novembre
y por tanto
seguramente
Joe Biden
queda tocat
o si más no
Donald Trump
más reforzado
Federico
Vincent
en aquest context
de violencia
que estem
expressant
sí
recordem que tots dos
ja han assegurat
ja han falcat
la nominació
ja ha aconseguit
els delegats
necessaris
en les primàries
del partit demòcrata
i el partit republicà
i és curiós
com
hi ha determinats
temes
on
segons les enquestes
la gent veu
Donald Trump
més ben preparat
no només en defensa
que també
sinó per exemple
en economia
economia
els indicadors econòmics
del país
van com un tiro
l'economia americana
va perfecta
és a dir
té un atur
que ja el voldríem aquí
té unes xifres
de la inflació
que l'han controlat
bastant bé
però quan els pregunten
els americans
creu que Joe Biden
està preparat
per gestionar
l'economia
molts prefereixen
a Donald Trump
tot i que és
qui ha menat
els últims 4 anys
o sigui
com si no fos
mèrit seu
a la gestió econòmica
i això per què passa
Ignacio
als Estats Units?
Sí
no cabe duda
de que
ahora sabemos
quiénes son
los que se van
a enfrentar
en noviembre próximo
Trump i Biden
aunque las primarias
no están terminadas
evidentemente
y
tenemos dos
proyectos
bueno
ya ha habido
esta declaración
de Trump
diciendo que si no
es elegido
va a haber un baño
de sangre
en Estados Unidos
y por otra parte
efectivamente
como lo acaba de decir
nuestro amigo
los resultados económicos
son excelentes
hay una especie
de Biden economics
en Estados Unidos
que en términos
de empleo
en términos
de crecimiento
en términos
de reindustrialización
están dando
están dando resultados
por eso
aunque
muchos analistas
piensan
que
la reelección
de Trump
prácticamente
está asegurada
no podríamos
afirmarlo
porque
por una parte
no todos los republicanos
son trumpistas
y se ha visto
en esta batalla
se está viendo
en esta batalla
por las primarias
republicanas
aunque Trump
ha ganado
muy ampliamente
y
los resultados
de Biden
pueden
pueden también
ayudar
resultados económicos
y sociales
pueden también
ayudar
a hacerle
ganar más votos
por parte
de los republicanos
decepcionados
lo que puede debilitar
a Biden
es lo que está pasando
en Gaza
porque
una parte
importante
de
la opinión
demócrata
liberal
progresista
que vota
precisamente
por el partido
demócrata
en Estados Unidos
está muy
sensibilizada
con el drama
que está
padeciendo
el pueblo
palestino
en la franja
de Gaza
y por consiguiente
esto puede
restarle
votos
como lo vimos
en Michigan
en particular
donde hay una
minoría importante
de origen
árabe
y que
no votó
en favor
de Biden
para las primarias
sense dubte
marcaran
el to
de la política
mundial
a aquestes eleccions
americanas
Ignatia Ramonet
com sempre
moltes gràcies
per acompanyar-nos
desde Panamá
avui
per certificar
que aquest escalfament
global
també afecta
la política
mundial
una abraçada
un abrazo
muy fuerte
adeu
el matí
de Catalunya Ràdio
Ricardo Estrell
arriba al Liceu
el Macías de Händel
amb l'arranjament
que va fer Motze
un viatge espiritual
i una celebració estètica
sota la mirada
de Bob Wilson
i amb la direcció musical
de Josep Pons
del 16 al 26 de març
entrades a liceu.cat
el meu pare
no plora mai
i mira que amb els Jocs Olímpics
hi va estar a punt
però res ni així
ara quan li vaig dir
que amb el Fort Miele
podria veure el dauradet
dels seus canelons
des del mòbil
li van saltar les llàgrimes
Forts Miele
amb càmera
i sonda tèrmica integrada
estrena d'ara
a un preu especial
als distribuïdors oficials
o a la teva botiga Miele
A Catalunya Ràdio
ens apassiona el ciclisme
i per això
sintonitzem
Ràdio Volta
Ràdio Volta
el podcast de Catalunya Ràdio
amb tota l'actualitat
del món del ciclisme
amb el Joan Antoni Fletxa
el més difícil que tria
la Mireia Benito
Ràdio Volta
amb Isaac Vilalta
a l'api web
de Catalunya Ràdio
i a 3CAT
A Catalunya Ràdio
Postdates
Enyores el que tens
i no saps deixar de dir
l'absència
D'altres plagues
de Laia Emma Llobera
21 de març
Dia Mundial de la Poesia
Postdates
Postdates
La institució
de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
El matí de Catalunya Ràdio
avui parlarem d'un llibre molt especial
entre d'altres raons
perquè el seu autor
hi ha treballat
més d'una dècada
i perquè l'obra
té més de 1.500 pàgines
però sobretot
perquè és una obra
esperadíssima
que retrata
un dels pesos pesants
de la literatura catalana
Josep Pla
I per parlant avui
podem saludar
des de la Fundació
Josep Pla
a Palafrugell
Xavier Pla
que és director
de la càtedra
Josep Pla
i autor
d'Un Cor Fortiu
Xavier, què tal?
Bon dia
i felicitats
enhorabona
Hola, bon dia
Moltes gràcies
Has tret un bon paès
de sobre
però en tot cas
ens l'has regalat a nosaltres
L'important era acabar-lo
Això m'ho imagino
I també des d'aquesta
institució cultural
del Baix Empordà
també ens acompanya
l'Anna Guitart
Què tal, Anna?
Com estàs?
Què tal, Ricard?
Bon dia
A punt per aquesta nit o no?
Sí, sí, sí
Estrena
sisena temporada
ja de Tot el temps del món
i a més
ens estrenem amb un autor
que sé que t'agrada molt
A veure
Sergi Pàmies
Home
Sí, sí, sí
Ens va donar una entrevista
fantàstica
Quina il·lusió
El 33, aquesta nit
A dos quarts d'onze, no?
A dos quarts d'onze
Ens admirarem, Anna
Segur
Moltes gràcies, Ricard
I Bernat, adéu
Bon dia
Bon dia, Ricard
No tenies res a fer avui
Has dit, mira, aniré a Palafrugell
No, jo soc mig empordanès
Jo ara estic al millor dels mons possibles
Estic al Baja Empordà
Estic a una biblioteca
Estic a la biblioteca de la Fundació Josep Pla
i veig que el meu amic Xavi Pla és viu
després d'haver escrit
No, no, Ricard
La cara del Bernat és de fotografia realment
Està aquí platòric
De fet, tindrà els problemes perquè torni
Però bé, celebrem moltíssim aquest llibre
que en Xavi ha dit que li ha costat 10 anys
però treballant Pla em porta molts més
perquè ja va fer un llibre extraordinari l'any 97
que es diu
Ficció autobiogràfica i veritat literària
que podeu trobar quaders crema
si no recordo malament, Xavi
i per tant la companyia que ha tingut
amb l'obra i la vida d'en Pla
és molt llarga
I aquest llibre arriba
i cal salvar-lo perquè no tenir-lo
era una anomalia
És a dir, estem parlant del nostre prosista més gran
un prosista del qual hauríem de tenir
abans ho comentàvem amb els membres de la Fundació
l'obra completa crítica
que no la tenim
i accessible a tothom
però de moment, si més no tenim
en Xavi ha parlat de la cara bé del llibre
que va fer ell sobre la literatura d'en Pla
ara tenim una mica la història de l'home
que és el que ens faltava
perquè és una història que tenia molts buits
i és una biografia molt difícil de fer
perquè Pla parla contínuament d'ell
però parla contínuament d'ell d'aquella manera
Efectivament, sí, sí
Vaja, la primera cosa que és òbvia
que hem de dir
és que si parlem d'aquest home
d'aquesta persona
doncs és perquè és un gran escriptor
si no la seva vida potser no tindria tant d'interès
o no suscitaria tants interrogants
com ens els suscita
Jo he intentat explicar la vida d'un home
i aquest home resulta que és l'autor de la Quedengris
i el periodista més important segurament del segle XX
D'on surt el nom del llibre?
Em va costar molt, eh, posar un títol
perquè jo m'inclinava més aviat a parlar dels ulls
de la mirada
perquè en Pla és una persona que li agrada el paisatge
i d'escriure
però aviat em vaig adonar que
de fet l'interrogant de tota la seva vida
és el cor
no només perquè té molt bona salut
però al llarg de la seva vida
té tres atacs de cor
i per tant
en alguns moments d'aquesta vida
li falla el cor
i què passa amb aquest cor?
com és que no en parla mai?
com és que sempre es mostra
com un antisentimental?
Fins i tot a vegades cínic davant de l'amor
Antiromàntic
Antiromàntic
però que després
doncs
Un cor de pedra
Semblaria un cor de pedra
però no
és un cor que batega amb molta força
és algú que
a més a més és molt enamoradís
estima molt
és molt estimat per moltes persones
i per tant em semblava que valia la pena
posar el cor al centre
del títol
però
i alhora subratllant amb aquest adjectiu
furtiu
perquè
doncs perquè és un cor que queda amagat
queda ocult
i que Pla
doncs té com uns prejudicis
antiromàntics
com deies tu Bernat
i prefereix no mostrar-lo
i per tant
però no no mostrar-lo
però és cert que
quan se l'entrevistava
per exemple
ara escoltarem uns fragments
uns reflexions que feia
aquella mítica entrevista
que va fer a fondo
amb Joaquín Soler Serrano
l'any 77
i deia coses com aquestes
No sé, por ejemplo
lo que es de la mort
no sé
jo
me he enamorado
de un paisaje
de una ciudad
de un árbol
de una hierba
pero
tratándose de seres humanos
yo tengo una idea
bastante contraria
a los seres humanos
y yo no soy más
que un gerraire
eso que dice
el señor Bernat
es verdad
yo nacido para hablar
el primerismo
se puede hacer
de muchas maneras
hay que buscar
el adjetivo siempre
y entonces sirve
para el libro
entonces lo que pone usted
en una gacetilla
cualquiera
si el adjetivo
es exacto
entonces sirve
para hacer el libro
cuando Montaigne
dice
la vida
es donde hay otra
eso está muy bien dicho
o sea
tot el que diu
en aquella entrevista
es magistral
pero es verdad
que también
hay un pla personatge
y hay un pla literari
no?
sí
exacte
es una mica difícil
de vegades
de veure
que el Josep Pla
que coneixem
en els seus articles
i en els seus llibres
no es ben bé
el Josep Pla real
de la seva biografía civil
que aquest era el repte
entenc Xavier
i aquest sí
és el repte
i és un misteri
de la literatura
com aquesta persona
a partir del seu material
vivencial
biogràfic
fa literatura
però ho fa d'aquesta manera
furtiva
és una vida molt furtiva
li agrada tot el que queda
amagat
clandestí
li agrada el contraband
li agrada la pesca
l'home ha disfressat
hagués estat també
un bon títol
d'aquesta novel·la
autobiografia
perquè ho vences parlant
i és molt interessant
de la dèria
que ell tenia
de posar-se la roba d'altres
t'ha agradat començar així?
molt
molt perquè
el més fàcil
era començar
Josep Pla
va néixer l'any 1897
blablabla
és que això ja ho saben
tots els lectors
ja ho saben tots els lectors
per tant
és l'última
l'última frase
de la biografia
és
Josep Pla va néixer
el 8 de març
de 1897
i a més
aquesta entrevista
és molt interessant
perquè és la imatge
que tots tenim
d'aquest pla
hi ha una mica derrotat
una mica pagès
una mica
passat de voltes
clar
aquest és un senyor
que sembla un pagès
però que ha estat
a tots els països d'Europa
quan tocava
Alemanya
quan tocava
Anglaterra
que ha viatjat a Nova York
va estar pocs dies
a Nova York
i va fer un retrat
de Nova York
extraordinari
llavors aquesta idea
del pagès
melancòlic
és una idea
que ell promovia
però que no té res a veure
és una manera fàcil
de dir-ho
però amb en Dalí
ho veiem molt més
clar
que en Dalí
feia de Dalí
davant d'una càmera
o davant d'un micròfon
però en pla
en realitat
té la mateixa estratègia
de revestir-se
d'un personatge
que sembla un pagès
que sembla molt humil
i molt modest
però que en realitat
és un escriptor
d'una ambició
que a vegades espanta
i després hi ha una altra cosa
Anna
que és que
clar
va escriure molt sobre ell
i aleshores
tot el que coneixem de Pla
és perquè ell ha parlat d'ell
en bona mesura
en bona mesura
i a vegades també
intentar
suposo Xavier
la cosa aquesta
d'estriar
el que explicava
el que realment
era ell
i el que no
perquè clar
ell es feia
fins i tot autoentrevistes
això és una de les coses
noves que porto
jo com a mínim
he trobat
quatre entrevistes
de Josep Pla
que he demostrat
que ell fa les preguntes
i les respostes
això és molt interessant
això ho feia
per ell posar-se
en aquesta tessitura
perquè clar
també s'inventava
l'intervistador
també tenia un rol
són diàlegs imaginaris
són diàlegs imaginaris
i per tant
és una forma
d'autoretratar-se
però com en diagonal
i que és molt efectiva
perquè clar
ell parla de si mateix
però fent parlar
amb un altre
i jo
vaja
jo en reprodueixo
tres o quatre
algunes són molt famoses
però algunes altres
del revista Destino
les he
bueno
no és que les hagi descobert
les he explicat
per primera vegada
i hi ha un moment
en què
ell parla
de l'extranya forma
de vivir-les
Josep
diu
qui és?
nadie sabe
qué hace
nadie sabe
a quién conoce
quién le conoce
nadie
casi nadie
és que oblidem
que és un escriptor
del segle XX
sí
bona
bona
i aquesta idea
també de la cosa
furtiva
hi ha un moment
que diu
como él mismo dice
es un vagabundo
un fugitivo
una sombra uidiza
això és pura literatura
totalment
això oblidem
també hi ha aspectes
extraordinaris
d'aquesta biografia
com una de les coses
que els planians
sempre ens ha inquietat més
sempre s'ha parlat
de la relació
amb Franco
de la relació
amb Can Bó
aquí també va ser furtiu
pla
perquè sempre li va interessar
el poder
és a dir
ell es va mitja
enamorar de Can Bó
per exemple
que era una obra
vaja
un personatge
com per enamorar-se
també coqueteja
en Franco
perquè veu
que serà
diguéssim
una opció d'ordre
respecte al desordre
de la república
però no obstant això
no obstant
està fascinat
pel poder
ell sempre
per dir-ho així
el sorteja
sobretot
pensant en ell
perquè la seva
única obligació
és escriure
amplava la seva
i ell vol
que el seu projecte literari
triomfi
i està disposat
a vendre's l'ànima
al diable
una de les sorpreses
Xavier
que et trobes
és que quan vas començar
a treballar
és que ja havia volgut
que escrivissin una biografia
mentre ell era viu
no?
sí
això
considero que és una cosa
força sorprenent
més aviat
ell sabia
que per ser el gran
escriptor que volia ser
havia de dominar
tots els ressorts
i controlar
tots els ressorts
de la seva imatge pública
i per tant
en un moment determinat
s'adona que
necessita que algú
faci una biografia seva
i com que sembla
que no hi havia candidats
ell les incita
i ell proposa
a quatre persones
diferents
fa un encà
sí, sí, sí
vostè escriurà
la meva biografia
vingui al mas
li ensenyaré
els meus manuscrits
parlarem de tot
el portaré aquí
el portaré allà
i després vostè
fa la meva biografia
perquè alguna d'elles
hauria tingut gràcia
la del porcel
hauria tingut gràcia
però clar
però el porcel
reacciona de seguida
perquè se n'adona
que en Pla
vol un transcriptor
de la seva versió
de la seva vida
i en Pla
que és un murri
i un maliciós
li diu
bé bé
doncs vostè faci
el que vulgui
i diu
però si el presenta
en el premi
Josep Pla
el guanyarà
és d'una sofisticació
malèbola
l'altra sorpresa
també són
les cartes familiars
perquè aquí vas poder llegir
cartes de Pla
amb els seus pares
i els seus germans
que això
és un atèntic regal
exacte
és el millor regal
que pot tenir un biògraf
llegir les cartes
del biografiat
amb el seu pare
perquè una de les coses
que vaig detectar
de seguida
és que
recordeu que en Joan Fuster
parlava de la grafomania
d'en Josep Pla
doncs bé
la grafomania
era de tota la família Pla
és a dir
tots s'escriuen constantment
tots s'escriuen entre ells
estutegen
estutegen
s'escriuen en català
i com que
el fill gran
volta pel món
doncs constantment
hi ha cartes i postals
cartes i postals
però és una família
com oberta
no?
vull dir
amb mentalitat
bastant oberta
això és molt interessant
sí
perquè potser
en Pla
no ens va acabar
de saber explicar
aquesta obertura familiar
d'uns pares
que
bé
d'uns pares
que primer de tot
el pare era rendista
i era un home molt ric
el que passa és que es va arruïnar
però que eren una gent
que anava al teatre
a Barcelona
cada dos per tres
o ara són a Bordeus
passant uns dies
de vacances
o ara han anat a París
que tenien unes terres
que es remunten al segle XIV
el segle XIV
és molt interessant
la història del Mas Pla
que diu
que diu
sovint que se n'hauria de fer
una història particular
d'aquesta casa
podria ser un altre llibre
explicar la història
d'un Mas
que està documentat
des del segle XIV
fins ara
però sobretot
la relació amb el pare
és curiosíssima
perquè
en realitat
el fill fa de pare
és molt curioso
en Josep Pla
tutela el seu pare
perquè el seu pare
és una personalitat
com apàtica
que bé
que per exemple
té la casa hipotecada
perquè s'arruïna
amb el negoci
de l'arròs de pals
i s'oblida
de pagar
les quotes
de l'hipoteca
i els dos fills
li diuen
ep
vigila que has de pagar
el banc
i el pare
sempre els diu
tranquils
que ho tinc
tot en ordre
i arriba un moment
que la casa familiar
surt a subhasta
perquè els estan
a punt d'embargar
i el fill
el germà
d'en Josep Pla
ha de comprar
la casa
dels seus pares
us imagineu això
és una situació
molt curiosa
és un pare
com molt gris
molt apàtic
i que té una relació
amb els diners
i crec que explica
després
la relació
del seu fill
amb els diners
que veu que el pare
que tenia diners
els perd
de manera
absolutament
per la desídia
i les ombres
de Pla
perquè clar
aquí hi ha moltes
i a més
se'ns ha promès
jo t'he de dir
Ricard
que quan llegia
clar
abans de tenir
el llibre a les mans
que fins ara
encara no hem aconseguit
llegir les 1.536 pàgines
fa tot just dos dies
que el tenim
no encara
et sorprendrà
jo ho he fet
però encara no
si el Bernat fa ulleres
perquè ha passat la nit
llegint
ha arribat a les 721
també t'ho diré
això l'higueu a casa
Bernat
això l'higueu a casa
l'higueix
no no
es llegeix molt bé
però sí que és veritat
que un dels atractius
o un dels reclams
era aquest
o sigui
totes les ombres
ara em surt allò
tan horrible
i tampoc planear
de dir
posarem llum a la foscor
però una mica
és això
també
sí clar
perquè Pla
és una
bé
jo no l'he santificat
vull dir
és un home
evidentment
com qualsevol home
com qualsevol dona
amb moltes contradiccions
ara
potser Pla
és com una versió
disparada
de les contradiccions humanes
és un home
que tant és egoista
com generós
ell intenta
ell intenta sobreviure
Ricard
en moments molt bèsties
i a vegades
és també molt ambiciós
això que diu en Xavier
és molt interessant
en aquesta entrevista
amb el Soler Serrano
quan li parlen
d'altres escriptors
grans
contemporanis seus
se n'en fot
quan li parlen
d'un altre gran
prosista del segle XX
al meu entendre
que és Sagarra
però quan li dius
què pensa vostè Sagarra
i Pla directament fa
no li dedica ni un adjectiu
a l'autor de les memòries
que és un dels grans llibres
de pros del segle XX
quan parla de Roïra
bueno
d'aquella manera
quan parla de l'Espriu
és muy cuco
Espriu
és muy cuco
llavors clar
és un tio
que té una direcció
molt ben posada
amb el que vol fer
des dels 16 o 17 anys
ell ja té consciència
que és un escriptor
i vol ser un gran escriptor
i és un escriptor modern
com deies tu ara
és a dir
modern vol dir
i europeu
també
i europeu
i europeu
evidentment
però modern vull dir
que home
ell el preocupa
doncs els contractes
els drets d'autor
les liquidacions
el preocupa
com és el títol
com és el subtítol
quina fotografia
apareixerà a la premsa
ell tria la fotografia
recordeu que tria
el color vermell
dels volums
a l'obra completa
perquè diu
que les biblioteques
són tan avorrides
que cal una mica de color
i això que a vegades
sembla també
com un anecdòtic
o una broma
però és tot un
tot un sistema
de pensament
d'un escriptor
que no només vol
escriure bé
que ja ho fa
crec
sinó que vol controlar
tota la seva imatge
pública
i arribar
a milers de lectors
que és el que aconsegueix
si en voleu saber més
Un cor fortiu
vida de Josep Pla
és l'obra magistral
que ha fet el seu dia Pla
amb qui hem conversat avui
amb Bernat de Déu i Anna Guitart
i a partir d'aquí Ricard
a llegir Pla
exacte
això és per llegir
ha de servir per tornar al quadern
a l'aigua de mar
a les guies
hi ha feina
hi ha molta feina
això és veritat
mira, ens en va deixar feta
això és veritat
que ens va deixar feina
Anna, et veiem a partir
de quarts d'onze de la nit
amb tot el temps del món
que vagi bé una abraçada
adeu Bernat
adeu, una abraçada
adeu, bona feina
una pausa
notícies de les onze
i de seguida
conversarem avui
amb Letícia Dolera
al matí de Catalunya Ràdio
ara tornem