logo

El matí de Catalunya Ràdio


Transcribed podcasts: 1714
Time transcribed: 71d 7h 0m 21s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Son las 10, Óscar Fernández, bon día.
Hola, bon día.
Última hora, el Matí de Catalunya Ràdio.
La noticia hoy es que España ha reconegut ya
l'estat de Palestina, juntament amb Noruega,
Mirlanda i amb les fronteres, en aquest cas,
dibuixades l'any 67.
I amb Jerusalem Est, com a capital d'aquest estat,
ho heu estat seguint el Matí de Catalunya Ràdio.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
qualifica la decisió de necessària
per tal d'avançar cap a la pau a la zona.
A Madrid, Àngels Lafuente.
Bon dia.
D'històric ha qualificat Pedro Sánchez
la decisió que diu té la pau com únic objectiu
i en cap cas es pot interpretar com un atac a Israel.
Una decisión que no adoptamos contra nadie,
menos aún en contra de Israel,
un pueblo amigo, al que respetamos, al que apreciamos
y con el que queremos tener la mejor relación posible.
Y además, esta decisión refleja nuestro rechazo frontal
rotundo a jamás.
I la vicepresidenta segona i líder de Sumar,
Al Jolanda Díad insisteix que s'ha d'anar
més enllà del reconeixement.
Es clave el paso que damos hoy,
pero también permítame decirle
que con lo que estamos viendo
y lo que están viviendo en Palestina
no es suficiente y tenemos que dar pasos adelante.
Àngels Lafuente, Catalunya Ràdio, Madrid.
Doncs tot i les paraules que hem sentit de Pedro Sánchez,
a Israel no ha agradat gens ni una mica aquesta decisió espanyola.
El ministre d'Exterior israelí, Israel Katz,
acusa el president Pedro Sánchez de ser còmplice d'incitar el genocidi jueu
i de crims de guerra per reconèixer l'estat palestí
i per no acomiadar la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz,
quan va dir que Palestina seria lliure des del riu fins al mar.
En un tuit, Katz fa un muntatge amb les fotos de Yolanda Díaz,
del líder suprem iranial i Hamenei,
i el líder de Hamas, Yahya Sinoar.
El ministre israelí diu que els tres fan una crida
a la desaparició de l'estat d'Israel
i al restabliment d'un estat terrorista islàmic.
En canvi, el president palestí, Mahmoud Abbas,
des de Cisjordània, ha qualificat de valenta
la decisió d'Espanya, Irlanda i Noruega
i assegura que demostra un consens internacional
per acabar amb la guerra a la franja de Gaza.
D'altra banda, Bèlgica entregarà 30 avions F-16 a Ucraïna
abans de l'any 2028.
El líder ucrainès, Volodymyr Zelensky,
és avui a Brussel·les per l'anunci,
i el mateix dia en què els ministres de defensa dels 27
discuteixen noves vies per reforçar l'ajuda militar a Kiev.
Brussel·les, Jordi Baró.
Bon dia. Avions de combat F-16 belgues per Ucraïna,
30 en 5 anys.
L'endemà de l'acord amb Pedro Sánchez,
nou pacte amb Kiev, ara amb Zelensky,
avui a Brussel·les amb el primer ministre belga,
Alexander de Croo.
En paral·lel, cita dels titulars de defensa dels 27
que discuteixen com desbloquejar nova ajuda militar
que veta a Hongria
i si permetre a Ucraïna que utilitzin les armes
proporcionades per la Unió Europea
per atacar territori rus.
Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea.
La situació al camp de batalla
està arribant a un moment crític.
Aquesta situació fa que la nostra assistencialitat
encara sigui més important, crucial, crítica.
Pot marcar la diferència.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Rossel·les.
A dos quarts d'onze d'aquest matí començarà una marxa lenta
de taxistes a Barcelona entre la plaça d'Espanya
i el passeig de Gràcia per la Gran Via.
Els taxistes reclamen a les administracions més control
sobre els vehicles de lloguer amb conductor
de plataformes com ara Uber, Cabify o Bolt.
No volen que se'ls permeti circular sense llicència urbana.
Unitat mòbil, Dani Batxiller, Joan García.
Hola, bon dia.
A aquesta hora els taxis ja ocupen pràcticament
tota l'avinguda Maria Cristina.
Els taxistes esqueixen que la llei que ha d'ordenar al sector
no acaba de sortir i que mentrestant a Barcelona
cada vegada hi ha més vehicles de lloguer
amb conductor de plataforma.
Són els Uber, Cabify, Bolt
que diuen que operen sense autorització urbana.
Tito Álvarez, portaveu d'Elite Taxi,
avançava el matí de Catalunya Ràdio
que esperen avui una nova demostració de força del sector.
Bueno, hoy escribiremos una nueva página
en la historia de la lucha contra la economía de plataforma
y lo que esperamos es una movilización masiva
y volver a demostrar que la única manera
de cambiar las cosas es desde la calle.
Dani Batxiller, Joan García, Catalunya Ràdio, Barcelona.
I una cosa més, segons ha pogut saber Catalunya Ràdio
el judici pel presumpte plagi del programa Euphòria
que emet TV3 es farà al jutjat mercantil número 6 de Barcelona
el dia 19 de juny.
Exmembres de la trinca, creadors d'Operación Triunfo,
van denunciar la productora d'Euphòria
perquè consideren que el programa reprodueix
els elements essencials i els aspectes originals
d'OT, Operación Triunfo.
Barcelona, Maria Núria Rebelle.
Hola, bon dia.
Pels denunciants és clar que hi ha hagut una usurpació
de la propietat intel·lectual.
Per contra, veranda, la productora denunciada segura
que confon en gènere i format
i el retreu que no van dir res
durant l'emissió de la primera temporada,
sinó que s'han esperat quan anaven
per la quarta gala de la segona temporada.
El judici està pautat en un sol matí
i no és necessària la presència
ni dels demandats ni dels demandants,
només dels seus advocats.
Ara bé, finalment podria ser
que algun d'ells se'ls cités com a testimoni.
Llavors sí que tindria l'obligació
d'assistir a la vista i declarar.
Eufòria es va començar a emetre a TV3
al març del 2022
i la denúncia es va interposar un any després.
Maria Núria Rebelle, Catalunya Ràdio Barcelona.
El matí de Catalunya Ràdio.
Marina Romero.
Deu i cinc minuts.
Ens acompanya ja la Carme Colomina
en aquest programa especial
en aquest matí de Catalunya Ràdio
que estem fent des del CIDOF.
La Carme Colomina,
que és investigadora sènior
especialitzada, per exemple,
perquè té moltes especialitzacions,
però en la desinformació...
Hola, Carme, bon dia.
Hola, bon dia. Què tal?
I quan seia aquí a la taula
amb el Vicenç Sanchís,
amb el Sergi Sol,
amb la Montserrat Nebrera,
amb la Núria Ribó
i amb el Rafael Vila-Sanjuana
ens deia...
Ahir vau parlar, oi?
Amb el director de comunicació
del Parlament Europeu.
Vam parlar amb Jaume Duc
i li demanàvem també
aquest repte
al qual s'enfronta Europa,
que és el repte de la desinformació.
Ens ho definia així en aquest programa?
Sí, sí, és una guerra.
Avui dia a Europa hi ha dues guerres.
Una guerra, evidentment,
és la guerra d'invasió russa-Ucraïna,
que és una guerra terrible
i que és una guerra molt visible.
Però hi ha també una guerra soterrada,
que és aquesta guerra de la desinformació,
que a més es va fent més gran
i més intensa cada any,
i que el que busca és afablir
la qualitat democràtica
dels nostres països.
Carme, és exagerat
parlar d'aquest concepte
de guerra de la desinformació?
És veritat que la Unió Europea
ho viu així.
Utilitza aquests termes
des del punt de vista
que s'ha sentit vulnerable,
s'ha sentit molt vulnerable
últimament,
en els últims anys,
probablement des de 2014 a 2015.
Ho viu així també
perquè creu que
darrere d'aquesta desinformació
moltes vegades
hi ha interessos
d'altres països.
Per tant,
és veritat
que la desinformació
o que la Unió Europea
vincula moltes vegades
aquesta voluntat
de manipular
la conversa pública europea,
els debats polítics europeus
amb les agendes
d'altres països
de fora de la Unió Europea,
però no només,
també hi ha governs europeus
que desinformen,
ho hem vist
en els últims anys,
i finalment
també ho viu així
perquè ha decidit
construir, diguem,
tot un arsenal legislatiu
per fer-hi front.
S'ha dotat d'instruments,
ha fet lleis
i lleis agosarades
que no hi ha
a altres parts del món,
precisament,
per intentar acotar
aquesta capacitat
tan bèstia,
si m'ho permets,
que té la desinformació
de penetrar
en els discursos públics.
Però com es lluita,
a nivell legislatiu,
per exemple,
com es lluita
contra aquesta desinformació
que és inabastable?
És inabastable,
i de fet,
jo crec que
en aquesta aproximació
de la Unió Europea
hi ha dues lògiques.
Hi ha una lògica
de seguretat,
per dir-ho d'alguna manera,
hi ha una lògica
mediàtica,
o fins i tot,
abans la Montserrat
deia que
la construcció europea
s'ha fet moltes vegades
pensant en la protecció
del consumidor.
Hi ha una lògica
en tot el procés
de legislar
la digitalització
i la Unió Europea
que té molt
de protecció
del consumidor.
I van barrejant
aquestes dues coses,
com enfortir
el periodisme tradicional,
com enfortir
els mitjans
de comunicació,
garantir
la pluralitat
mediàtica,
i per una altra banda,
sí,
com limitar
aquesta capacitat
d'expansió
que té la mentida.
Perquè el problema
no és la mentida,
o sigui,
la desinformació
ha existit sempre,
la propaganda clàssica
ha existit sempre,
el que ha canviat
en aquests moments
és aquesta capacitat
d'expansió
tan brutal
que li donen
l'algoritme,
que li dona
precisament
el procés
de digitalització
i aquesta capacitat
tan gran
que té de penetrar
en el discurs públic
perquè tots
estem en aquests moments
online,
tots estem a internet
i allà és on
es configuren
les nostres opinions.
Parlem de desinformació,
de fake news,
però fins a quin punt
aquesta desinformació,
per exemple,
pot condicionar
o pot afectar
uns resultats electorals?
Estem en aquest punt
fins i tot?
El que sí que és veritat
és que hem vist
créixer també
exponencialment
els últims anys
aquest discurs
de la manipulació
electoral
com un instrument
més
per desestabilitzar,
per un instrument
més
per sembrar
aquesta desconfiança
en els processos electorals.
Hi ha casos,
jo crec que és
una estratègia global,
no només europea,
tots podem pensar
que va passar
amb les eleccions
al Brasil
quan Bolsonaro
perd les eleccions,
com el discurs
de la manipulació electoral,
un discurs
que no només
s'amplifica des de Brasil,
s'amplifica directament
des dels Estats Units
a través de les xarxes
i dels instruments
que té, per exemple,
l'entorn
de Stephen Bannon,
però hi ha
un informe europeu
que diu
del 2023
que en només un any
aquest discurs
de la manipulació
electoral
l'hem viscut
en processos electorals
a Txèquia,
Estònia,
Finlàndia,
Grècia,
Eslovàquia,
a Polònia,
als Països Baixos
i acabem de viure
un episodi
com ha passat
a Eslovàquia
de polarització
màxima
on aquesta
exaltació,
aquesta emocionalitat
que hem impregnat
en la política
acaba creant
fins i tot
un atac
en aquest cas
al primer ministre
però hem vist
atacs
polítics
a Alemanya,
a eurodiputats
penjant cartells
que han estat agredits.
És veritat
que aquesta desinformació,
aquesta emocionalitat
en la comunicació,
aquesta expansió
que tenen
determinats
missatges
que criminalitzen
a uns o a altres,
sí que han embrutat
moltíssim
l'ambient polític.
La Unió Europea
va viure
de manera molt dramàtica
la sortida
del Brexit
i el fet
que sobre aquesta
campanya
per decidir
si marxaven o no
afectessin
aquestes desinformacions.
Clar,
des del 2018
la Unió Europea
comença a fer
directives,
comença a dir
d'alguna manera
ens hem de posar
a lluitar
contra la desinformació.
A Espanya ja
l'any 2020
que va haver-hi
tot un enrenou
a nivell polític
de si feien
el Ministeri de Veritat,
anem a lluitar
contra la desinformació,
tindrem
a través del Consell
de Seguretat Nacional,
posaríem les eines
per, bueno,
quan ara s'ha pres
els cinc dies
Pedro Sánchez
per reflexionar,
el primer que va dir
va ser
hem de lluitar
contra la desinformació
perquè això
és un atac
a la democràcia,
la qual cosa vol dir
que des del 2020
fins al 2024,
per posar l'exemple,
del nostre país
no s'havia pogut fer res
perquè si ara
està queixant-se
i jo crec que amb raó
com qualsevol altre
que es barreja
en aquestes desinformacions
ja barreja
de veritat
i mentida
de tal manera
que queda una mena
de sofisme
i és més difícil
de desenmascarar.
Si fos una mentida
molt clara
avui,
ara és de nit.
Home,
això estaria
poder més clar
i jo crec que
es viralitzaria menys.
Però quan hi ha alguna coseta
cap al mig
pot semblar
que és veritat
és més fàcil
que es transformi
en un fake.
Clar,
això vol dir
que des del 2018
a la Unió Europea
ja es parlava d'això
i que estem al 2024
i parlem de la mateixa amenaça
i continuem igual.
És a dir,
poder que les eines
que es posen als Estats
i que es posen a la Unió Europea
són ineficaces
o és que realment
no hi ha manera
de combatre
un fenomen com aquest.
El que passa
és que hi ha hagut
una evolució.
El fenomen és nou
i ens hi hem anat aproximant tots
de maneres diferents
també a la Unió Europea
perquè la pròpia Unió Europea
ha fet una evolució.
La primera vegada
que es comença
a parlar de desinformació
a nivell europeu
és 2014-2015
i està molt vinculat
al conflicte d'Ucraïna,
està molt vinculat
a l'anecció de Crimea.
Per tant,
la primera vegada
que això arriba
a un Consell
de cap d'estat
i de govern
que és al març del 2015
és perquè els bàltics
diuen a la UE
que tenim un problema
amb la nostra opinió pública
perquè les narratives
del que està passant
a Ucraïna
russes penetren molt
en el debat
i això què fa?
Això fa,
per una banda,
que tot el debat
de la desinformació
entri a la Unió Europea
molt vinculat a Rússia
i que,
per tant,
la relació bilateral
que tenien els estats membres
en Rússia
també afectava
si un es creia
més o menys vulnerable
a la desinformació.
La desinformació
era un problema
que uns percebien
i els altres negaven.
Això és l'arrencada.
Després,
tu has anomenat
el Brexit perfectament,
2016 ve un altre canvi.
Se'n va més
enllà d'Ucraïna
perquè se n'adonen
que hi ha unes conseqüències
electorals
i aquí sí que ja
entra una altra dinàmica.
És a dir,
si el que hi ha
és una conseqüència electoral
que ens pot afectar
a nosaltres també
i a la nostra capacitat
de comunicar
qui som i què fem,
pensa la Unió Europea,
hem de començar
a posar ordre.
I el primer que fan,
una vegada més,
abans,
quan començàvem,
el Pol deia
i hi ha coses
que es poden fer
a nivell europeu
i coses en les que
la Unió Europea
no té competències,
aquí és on la Unió Europea
pensa,
jo què puc fer
per regular això
quan hi ha legislació
diferent entre estats membres,
hi ha diferents aproximacions
al que és
o no és desinformació
entre estats membres
o on puc fer la diferència?
La diferència la puc fer
negociant amb les grans plataformes
perquè no és el mateix
intentar seure a la taula
el senyor Meta
quan un representa
40 milions d'habitants
o a 400
i aquí és on la Unió Europea
posa l'accent
durant molt de temps
de quina manera
es pot responsabilitzar
unes plataformes tecnològiques
que fins al 2018
vivien de l'argument
que elles eren
només una autopista
de la desinformació
sense cap responsabilitat
del que ja circulava
a començar a responsabilitzar-les
i es comencen a posar
les primeres mesures
de control de contingut
ara bé
després
com que tot això
és una evolució
quan tot ho apostes
al control del contingut
et ve un altre dilema
perquè aquí comencen
les crítiques
de fins a quin punt
podem considerar això
externalització
de la censura
fins a quin punt
acabes convertint
en guardians
del que debaten
o del que reben
del que consumeixen
els teus ciutadans
a unes plataformes
que regeixen
amb interessos privats
i aquí
entre l'última
evolució
de totes
que estem veient
ara
a nivell legislatiu
de la Unió Europea
que és que cada vegada més
es posa menys
l'accent
en el control
del contingut
i molt més
en les tàctiques
d'expansió
que té la desinformació
el problema
el problema no és la mentida
mentides
n'han existit sempre
i fins i tot
des d'un punt de vista
filosòfic
tenim dret a mentir
el problema és
la capacitat
que té aquesta mentida
de penetrar
tot el discurs
i ara
les legislacions
que s'han posat
en pràctica
en aquests últims temps
el que busquen
és sobretot això
retallar
aquesta coordinació
aquestes tàctiques
aquesta amplificació
algorítmica
és dir
ara el que s'exigeix
no és només
retirar el contingut
és volem
transparència algorítmica
de per què uns continguts
funcionen
i s'estenen
molt més bé
que d'altres
Núria
jo voldria fer un plantejament
entre l'ultra greta
d'abans
que li volia preguntar
a l'Hèctor
i ara amb la Carme
que al·lumina
a veure
sempre he pensat
que l'Europa
la Unió Europea
és un vell continent
d'estats-nació
el que passa
que ha anat avançant
ha anat dissimulant
va néixer
amb uns objectius
econòmics
que més o menys
han funcionat
però quan s'ha volgut
estendre
és molt difícil
o sigui
l'ADN
penso
d'Europa
és l'estats-nació
la individualitat
d'un continent vell
això és el que penso
aleshores
quan veig que creix
l'ultradreta
que realment està
amb aquest plantejament
que és
desfer
la Unió Europea
des de dintre
desmuntar-la
tornar
a la força
individual
de les nacions
quan veig
com creix
la desinformació
que en definitiva
el que fa
és destruir
de la desinformació
està destruint
els estats
d'alguna manera
entre una cosa
i l'altra
no estem
aquest 9 de juny
no serà
aquesta revisió
que es fa
de la construcció europea
el plantejament
que jo veig
només d'escoltar
els corresponsals
que parlaven
d'aquesta
pujada tan brutal
a França
el 32
a Itàlia
etc.
realment
no estem
en un retorn
amb totes aquestes
tàctiques
a l'estat-nació
que és l'ADN
penso
de la Unió Europea
la veritat
és que
la desinformació
com a fenomen
és transnacional
té molt poc a veure
amb l'estat-nació
el que passa
és que
tu per mi
has dit
una de les paraules
claus
que per mi
conformen
el problema
avui en dia
o fins i tot
com ha canviat
aquesta
aquesta esfera pública
tu parlaves
de la individualitat
de la individualització
jo crec que
el procés
de digitalització
ha reforçat
aquesta idea
de la individualització
perquè
la manera
com es debat
és des de la nostra
pròpia individualitat
amb les nostres xarxes
amb qui nosaltres
decidim relacionar-nos
o no
aquesta és la primera
i la segona
per mi
el segon gran factor
és l'emocionalitat
com les xarxes
també alimenten
aquesta capacitat
precisament
de crear nínxols
o fins i tot
de criminalitzar
de forçar
determinats discursos
d'uns contra altres
i aquí
és on
l'extrema dreta
ha trobat
una oportunitat
una extrema dreta
que per començar
com que durant molts anys
estava exclosa
dels mitjans tradicionals
va saber utilitzar
perfectament
les xarxes
han anat molt
per davant
de la política tradicional
que com que ja tenia
altres mitjans
i altres altaveus
no se sentia
tan necessitada
després
perquè hi ha
moltíssimes oportunitats
en aquests moments
avui en dia
hi ha agències
que es dediquen
senzillament
a vendre
comptes falsos
o a vendre
tàctiques
o estratègies
de disseminació
de determinats
continguts
hi ha
els instruments
si a tot això
a més
és l'extrema dreta
que té
com a principi
aquesta idea
de desconfiança
en les institucions
de desconfiança
en els mitjans tradicionals
què diu Trump
quan arriba
a la Casa Blanca
la primera roda de premsa
que fa el portaveu
de la Casa Blanca
davant dels periodistes
acreditats
que han qüestionat
les xifres
que donaven
d'assistència
a la presa
de possessió
hi ha una frase
per mi
lapidària
que els diu
nosaltres
no us necessitem
a vosaltres
Trump és un líder
que parla directament
als seus votants
que té les eines
per arribar directament
als seus electors
i a partir d'ara
som nosaltres
qui sometrà
a la premsa tradicional
el control
no a l'inrevés
i és que hem canviat
realment
la manera
com consumim
la informació
com ens relacionem
amb els mitjans
i fins i tot
la comunicació política
en certa manera
Sergi Sol
i Vicent Sánchez
superbreu
així que
no ens estalviarem
o no
la resposta
en tot cas
només una breu reflexió
respecte al que
s'ha anat comentant
hi ha un llibre
del Thomas Piketty
que és un
l'intel·lectual
de les esquerres
de referència
en bona mesura
jo em vaig llegir
el llibre
Capital Ideologia
també us he de dir
que no em va semblar
res extraordinari
però hi ha un punt
molt interessant
on diu
què és el que mou
els electors europeus
en aquests moments
i diu
hi ha dos factors
que sobretot
mobilitzen els electors europeus
la redistribució
de la riquesa
i la immigració
i a França
l'extrema dreta
precisament
a bandera
aquestes dues qüestions
la redistribució
de la riquesa
i la immigració
a Espanya
a Catalunya
la de la immigració
també
la redistribució
de la riquesa
ja és més complex
perquè aquí hem tingut
una extrema dreta
que també té
els seus trets
singulars
i que també és fruit
que el nazisme
va ser derrotat
el feixisme
va ser derrotat
i el franquisme
va guanyar
i a més a més
aquest franquisme
com a catalans que som
té un component essencial
té un component
fundacional
que és
l'anticatalanisme
ha estat sempre
profundament
anticatalà
abans ella cita
jo recordo una cita
d'aquell Podellano
un dels generals
africanistes
i deia
declaració d'intencions
convertiremos
Madrid
en un bergel
Bilbao
en una gran fàbrica
i Barcelona
Barcelona
en un inmenso solar
aquesta és l'extrema dreta
que patim aquí
i que a diferència
de les altres
és a més a més
profundament
anticatalana
com a tret
identitari
fundacional
Vicent Breument
home ha de ser molt breu
però lligar-li el concepte
de desinformació
amb la crescuda
de l'extrema dreta
ara ja fa una estona
que semblant una facultat
i jo no sé si la gent
pot aguantar
mos pot aguantar
o ja estan anant-se
en altres
l'avantatge és que la Carme
colomina
s'explica també
que ho faria una altra persona
i et perdries
però ja se la pots seguir
Universitat a distància
enhorabona a tots
bueno no ho sé
jo crec que el concepte
de desinformació
quin és
desinformació
s'ha fet sempre
menys en alguns països
algunes societats
el centre d'Europa
anglosaxones
que eren capaços
de tindre
eren capaços
de tindre
mitjans de comunicació
més o més lliures
què ha passat ara
el món s'ha globalitzat
i tot el món
pot arribar a tota la informació
a través de les xarxes
quants països
en el món
i estats
en el món ja
que no creuen
en la llibertat
i no creuen
en la democràcia
tenen les mateixes armes
que tenen els altres països
i són molts més
per fomentar
les seues idees
bueno
abans
els estats
tenien un arma
que era la desinformació
i ara la té
tot qui esqui
i ara és molt més fàcil
per dir-ho així
enganyar a la gent
entre cometes
que és el que sempre
han intentat practicar
els estats
enhorabona també
i a més a més
damunt
hi ha una contrarrèplica
que no m'hem parlat
que és que la gent
se defensa
amb teories de la conspiració
és a dir
allò que no
que no li acaben de dir
o que li diuen
que no és veritat
immediatament pensa
que hi ha algú
controlant tot allò
ho estem complicant
tot
absolutament moltíssims
i al final
se'm queda una idea
i és que
no sé
entre tots plegats
el que he fet moltes vegades
és menys tenir
que som una illa
de llibertat
encara molt
molt
molt
molt pautada
i molt limitada
en un món
o en un no n'hi ha
i després també
que en aquesta illa
de llibertat
no li donem importància
a les percepcions
és a dir
si la gent sent
que la immigració
la perjudica
i nosaltres
fem un
diem que això
és una
desinformació
i intentem
fer un discurs
que li diem
a la gent
que és idiota
el resultat final
és extrema dreta
Carme Colomina
investigadora
senyor
del SIDOP
especialitzada
entre moltes altres coses
en la desinformació
gràcies
per aquestes explicacions
tan precises
tan clares
i que hem pogut
entendre tots
moltes gràcies
10 i 23 minuts ja
7 minuts seran
dos quarts d'onze
del matí
i semblaria que
després d'aquest matí
hauríem d'estar
amorrats
hauríem d'estar
allà una cosa
enfonsada
i m'ara
quin rotllo
que ens han fotut
i l'alegria
que tenim
de sentir en Sergi
sol aquí
saps què vull dir
ens heu alegrat
ens heu alegrat
i mira
i mira que costar
avui alegrar-nos
bon dia
bon dia
totalment d'acord
totalment d'acord
jo recolzo
la frase d'en Sánchez
estem amorrats
vull dir
no podem més
i l'alegria
de collons
de sentir una veu
com la d'en Sol
i tant que sí
doncs gràcies
benvingut Sol
ben tornat
jo de fet
Mastel Veré
ara jo
sempre he volgut
competir amb l'audició
amb el Sánchez
però és difícil
i ara pensava
potser competiràs
amb calvici
però no passarà això
no passarà
jo
quan li he sentit
abans
de dir això evita
la que ho ha dit
què passa amb la queigua
del cabell
home
a veure si no està bé
també no tindré cabell
caram
és que m'he sentit
humiliat
pobre noia
escolta
jo vull el màxim
suport a la Marina
perquè el moment
que agafes l'antena
t'ha tocat
un puto rotllo
de tema
ja ha passat
ja ha passat
bueno no sé
aquestes eleccions europees
potser esteu disfrutant molt
vosaltres
pels que som a casa
hi ha moments
que no sabeu pas
de quins parlem
vull dir
jo no sé pas
vull dir
la Marina
amb lo que li ha
d'aquest ràdio
amb lo bé
que està acompanyada
que hagin de tractar
aquests temes
també
ja és
home però avui
és el dia més divertit
i és el dia
imagina't
imagina't
no
però perquè
tenim tots els investigadors
del CIDOP aquí
els hi pots fer
totes les preguntes
que et fas a casa
i que els analistes
moltes vegades
no saben respondre
pensa que no ha vingut ningú
no ha vingut ningú a la peixateria
perquè tothom està a casa
tancat a escoltar
les explicacions
de la gent
aquesta del CIDOP
escolteu
pregunteu
pateixo per en Joan
per en Joan Garcia
que no sé si l'heu enviat
a casa
pregunteu si està bé
perquè
a la connexió
que han fet
amb els taxistes
s'ha decidit
un parell de bombes
que han caigut al costat
aviam
no ho sé
la família pateix
la família d'en Joan Carcone
connexió amb en Garcia
i jo jo ho deixaria
avui aquí ja
saps que us està escoltant
l'Albert Tom
des del final de la sala
al final de la sala
hòstia
també podríeu haver
tancat la peixateria
per un dia
i venir aquí al CIDOP
un dia
que us demanem que vingueu
i ni així
ara em dius
on t'has al CIDOP
i no t'ho s'hauria pas
dia
doncs mira
doncs llavors
és que
exacte
digue-li el número
el Raval
el Raval
jo confeixo
que estic
com en Xurigueria
amb Fel
jo tampoc no sé
on t'hi ha
no
el Morillas
això haurà de fer
alguna cosa
sí home
fem un dinar
veus un dinar
està tot fet
Fel
moltíssimes gràcies
aquí hi ha un restaurant
que està molt bé
que és estrany
el Vicenç Sànchez
i d'alguna cosa en sap
és d'alimentar-se de dos
també
Fel
Carles
moltíssimes gràcies
però
torni
torni ara
adeu-siau
però sobretot
moltíssimes gràcies
als tertulians
que avui ens han acompanyat
des del SIDOP
i el Sergi Sol
mira saps què
a tu no t'agrada
que t'aplaudeixin
no?
bueno
ara et farem un aplaudiment
perquè avui has vingut
i estem contents
ja has tornat
va petita pausa
i tornem al Matí de Catalunya Ràdio
el Matí de Catalunya Ràdio
Marina Romero
aquest estiu
viatja a la teva pròxima
illa preferida
Sardenya
i amb un 15%
de descompte
i viatjant amb vaixell
i portant el teu cotxe
molt millor
esclar
viatja amb Grimaldi
la vela recreativa
és molt senzilla
entesos?
davant la proa
la proa
darrere la popa
esquerra mirant a la proa
és bavort
esquerra mirant a la popa
estribort
queda clar?
sí, sí
clar i català
genial
perdona
estribort què era?
estribort
sí, sí, tribort
però què és?
tu tranquil
que si et toquen els milions
de l'eurojackpot de l'11
tens tota la vida
per aprendre a gastar-te'ls
aquest dimarts
per tan sols dos euros
pot de 96 milions d'euros
eurojackpot de l'11
milionari forever
11
ben jugat
juga responsablement
i només si ets major d'edat
el 9 de juny
se celebren les eleccions
al Parlament Europeu
si aquell dia
has de ser lluny
del teu poble
de la teva terra
de la teva ciutat
o alguna cosa
t'impedeix anar a votar
pots fer-ho per correu
si ja tens la documentació
electoral a casa
pots enviar el vot
fins al 6 de juny
per correu certificat
és totalment gratuït
per correu
el teu vot
té tot el valor
Ministeri de l'Interior
Govern d'Espanya
3bw.interior.gob.es
que bé que et ve el finançament total
per clients amb targeta
al Corte Inglés
finança les compres
fins a 12 mesos
en electrònica
electrodomèstics
esports
modelar i molt més
finançament total
a la botiga web i app
del Corte Inglés
fins al diumenge 2 de juny
per compres superiors
a 200 euros
finançament ofert
per finançar el Corte Inglés
si subjecta a la seva aprovació
consulta en les condicions
i exclusions
al Corte Inglés
punès
Aquest dimarts 28 de maig
al Museu Antoni Tàpies
assisteix a la gravació
del podcast
Avui és Tàpies
amb Rita Roig
i a la conversa
de Nana Shimomura
i Ricard Bru
sobre Orient i Occident
Anada i Tornada
Avui és Tàpies
La paraula de Tàpies
és més viva que mai
i podem seguir
tenint converses
d'aquestes idees
Acompanya'ns aquest 28 de maig
a les 6 de la tarda
al Museu Antoni Tàpies
Informa-te'n
a la web del museu
L'Enigmàrius
amb Màrius Serra
Avui l'Enigmàrius feia
Poden ser espècies afins
literaris
o de punt
i la resposta era
gèneres
Calia associar
diverses vessants
dels gèneres
que poden ser
grups d'espècies
animals afins
obres literàries
o bé
teixits
1.401
dels 1.473
participants
l'han encertada
per tant
dona 6 punts
per a la lliga
l'aspirant
el vol setmanal europeu
de Vueling
és
Enric
Quatrecases
Pascal
i avui
i avui
i avui
també ens heu dit
classes
patrons
o teixits
Ja m'entens
tot i que estimem igual
i patim igual
hi ha coses
que són diferents
i no només
parlem d'amor
Ja m'entens
Tornem a la batalla
amb David Avila
a l'àvia web
de Cat Ràdio
i el 3K
Són dos quarts d'onze
Alberto
bon dia
Què tal Marina
bon dia
Saps que
quan pensava
de què voldries parlar tu
no sé per què
vaig imaginar-me
que parlaries
de la sèrie
o Europa
Doncs
I no
No
No sé per què
vaig pensar
Deus ser un referent
No, no, no
Quan a tu et diuen Europa
És que clar
Jo ahir
rebo un missatge
del Franqui
del productor
i em diu
Escolta'm demà
el Cidob
que això ja m'ho havia avançat
Perfecte
Elisabeths 12
El Raval
Jo ho tenies clar
on estava
Jo ho tenia clar
i llavors em diu
Estaria bé
que parlessis d'Europa
I dic
Hòstia
Europa
Saps que és com allò
un examen d'Europa
que si hi ha tots els experts
què pots aportar
I després
me'n vaig recordar
fixa't que
ho heia esborrat
que és que jo fa 25 anys
vaig fer un viatge
de 3 mesos
per Europa
per escriure un llibre
que es diu
Els veïns de dalt
i que és com
la crònica
d'aquest viatge
de 3 mesos
per tots els països
que eren de la Unió Europea
en aquell moment
Que llavors eren
14
14
Hi havia per exemple
hi havia el Regne Unit
cosa que ara no passa
i van ser això
o sigui
van ser 3 mesos
88 dies
exactament
25.000 quilòmetres
i 62 habitacions diferents
diguem-ne
i mira em va anar molt bé
perquè és un llibre
que no havia tornat a agafar
els veïns de dalt
des de fa 25 anys
des que es va publicar
i ahir a la tarda
vaig estar follejant
a veure amb qui era jo
fa 25 anys
i com era aquesta Europa
de fa 25
i com era aquesta Europa
que vas escriure els veïns de dalt
no sé
mira per començar
clar dius
un viatge
que has d'anar
per 14 països
has de fer 25.000 quilòmetres
sense GPS
això vol dir
un mapa físic
un mapa d'aquells
que
i a més a més
una cosa
que
vaig comprar
un planificador
de rutes
per carretera
amb CD-ROM
de manera
de manera que tu
jo portava un ordinador portàtil
i a la nit
a l'hotel
posava el disquet
a dins de l'ordinador
i li deia
mira demà
vull anar de Berlín
fins a Múnich
i em deia
doncs mira
hi ha 524 quilòmetres
o els que fossin
no
i la ruta
és més o menys aquesta
clar
imagina't
havies de tenir aquest CD-ROM
que el consultaves abans
no anaves veient
què passava
durant el trajecte

era com
com la versió
amb CD
del Google Maps
actual
de qualsevol navegador

era com la prehistòria
del navegador
per entendre'ns
no això
l'any 1999
l'altra cosa
és que aquest
diguem
l'excusa del viatge
perquè m'ho plantejava
és que era com
l'últim viatge
en el qual
descanviaria moneda
abans de l'euro
l'euro va entrar
en pràctica
o sigui
en període de pràctiques
el 2000
i el 2002
l'1 de gener
va ser quan va entrar
finalment
no
i llavors
clar
si llegeixo coses
al llibre
clar
he d'anar canviant
a cada país que vaig
però a més a més
clar
em queixo
que hagin establert
que un euro
siguin 166,3
pessetes
que dic
hostia
no hi podia haver
un canvi
una mica més
fàcil
més rodó
que no pas aquest
i llavors
no sé
mil coses
perquè clar
imagina't
tres mesos
dóna per molt
però per exemple
l'ultradreta
que en parlàvo ara
llavors només hi havia
els oients
els oients ho recordaran
segurament
el primer vist
de l'ultradreta
va venir d'Àustria
amb un tio
que es deia
Georg Heider
i aquest era
en el capítol d'Àustria
sí que parlo
de l'ultradreta
sí que la immigració
surt a uns quants països
hi ha com una
com un problema
que es comença
a apuntar
però clar
no hi ha aquest esclat
de l'ultradreta
que hi havia
per exemple
o coses curioses
que per exemple
no sé quin país
ara del nord d'Europa
em crida molt l'atenció
i dedico dues pàgines
a dir que
a les gasolineres
no et posen la gasolina
perquè aquí encara
te la posaven
o sigui
la gasolinera
autoservei
aquí encara
pràcticament
no havia arribat
i llavors em crida l'atenció
que hi hagi un país
on no tinguis ningú
que et posi la gasolina
que hi hagi un senyor
que només et cobri
i punt
i que te l'hagis de posar tu
una cosa que ha acabat
arribant aquí
les bicis
clar les bicis
o sigui
clar no hi havia bicis
aquí a Barcelona encara
fa 25 anys
o sigui
aquest esclat
ha sigut d'això
dels últims 20 anys
i clar llavors
et meravelles
quan vas a Amsterdam
o quan vas a Copenhague
i dius
hòstia però això què és
aquí tothom va amb bici
i clar
era un país
era un país diferent
en fi
que va ser una experiència
boníssima
perquè clar
són 3 mesos
allò
seguit
de la connexió a internet
jo recordo
que portava mòbil
però clar
no hi havia
o sigui
no el podies engegar
diguem
perquè clar
era una cosa
absolutament caríssima
llavors
buscaves a la nit
quan dormies
els Bettenbregfes
per exemple
per tot Gran Bretanya
o quan dormies
en un hotel
buscaves connectar-te allà
i llavors
tu pagaves una factura
a l'hotel
de les trucades telefòniques
que haguessis fet a casa
i a més a més
de les hores que et vies connectar
d'internet
és a dir
si havies estat dues hores connectar
a internet
per buscar
no sé què
per tal
o pel correu electrònic
llavors pagaves
aquesta factura
també a l'hotel
o sigui
que és una mica
això la prehistòria
sembla
i ara
que has recuperat
aquest record
per què no fas
la segona part
dels veïns de dalt
25 anys després
si 25 anys després
primer
hauria de ser mitjany
perquè clar
els països són 27
en comptes de 14
aquesta és una cosa
també
que no sé
si s'ha desdibuixat
una mica o no
o diguem
aquesta ampliació
perquè al final
el llibre també en parlava
que deia
vale
sí he anat per tota Europa
però no sé
quina és la identitat
comuna
a tot això
per exemple
jo deia
el que trobo a tot arreu
són McDonald's
o sigui
que el McDonald's
fins i tot
davant de Mauthausen
hi havia un McDonald's
que dius
hòstia
et cridava l'atenció
això era un referent
aquests referents americans
aquell any que sonava
Ricky Martin
aquell estiu del 99
absolutament a tot arreu
però aquesta falta
el Pacito Palante de la Maria era?
no sé quina devia ser
sé que hi havia
no sé si era
el Living la vida loca
pot ser
Living la vida loca crec
i llavors l'altre
que també sonava a tot arreu
era el
el Bailamos
de l'Enrique Iglesias
era d'aquella època
Bailamos
que llavors va ser
i
en fi
aquesta falta
com d'una identitat
europea
aquesta Europa
més popular
més de construir
això
que per exemple
l'Erasmus
que a mi no em va
agafar tot
l'envasada d'Erasmus
sí, sí
a Holanda
al nord d'Holanda
Groningen
és una ciutat universitària
que el públic masculí
sempre ha conegut
molt més que el femení
perquè es veu
que hi havia
un gran equip de futbol
Groningen
sí, sí, sí
Groningen
s'ha de dir així
Groningen
Groningen
has vist que ho dic
a l'aula
ho dius bé
ho dius bé
ho dius bé
no home, clar
per exemple
l'Erasmus
jo crec que és una cosa
que ha contribuït moltíssim
potser per exemple
amb l'Incerso
es podria fer també
un Incerso barra
Erasmus
diguem que en comptes
d'anar-se'n a Torremolinos
diguem la gent
se'n pogués anar també
a altres països europeus
en fi, que va ser una cosa
molt divertida
aquest viatge
de tres mesos
i que no sé
em apunto la idea
però ho veig una mica difícil
ets una capsa de sorpreses
Albert Tom
gràcies per tot
a tu Marina
que vagi molt bé
10 i 36
petita pausa
i parlarem
del robatori de coure
amb els Mossos d'Esquadra
amb les persones
que finalment
han aconseguit
desmantellar
una de les bandes
que s'hi dedicava
El matí de Catalunya Ràdio
Marina Romero
Tria Formidable Solar
i emporta't ara
tres anys de consum
de llum gratis
s'instal·les
les teves plaques solars
i ho combines
amb la tarifa solar
Simpli Zero
perquè tot Indesa
és formidable
Consulta condicions
i contracta
en indesa.com
en el 800
76
0909
o en els punts
de vent d'Indesa
Les pupiles estilaten
la freqüència cardíaca
augmenta
i sense un impuls
irrefrenable
Revolucionat
abans d'accelerar
amb els nous A3 Sportback
Old Street
i Sedan
Condueix-los
des de 250 euros
al mes
amb visirenting
en 36 quotes
assegurança
i manteniment
inclosos
entrada 9.545 euros
Oferta a Volkswagen Rending
fins al 30 de juni
Consulta les condicions
Audi Boners
Xerxa de concessionaris
oficials Audi
012
La millor resposta
Tu savies
que el germà
de la Laia
patia
d'assetjament escolar
Ah, sí?
I com està?
Molt millor
Gràcies a la intervenció
de la USAP
La unitat de suport
a l'alumnat
en situació de violència
dóna resposta
a les violències
que viu l'alumnat
Si vius una situació
de violència
contacta amb la USAP
a través del telèfon
900
923 098
El correu electrònic
usap.educació.gencat.cat
o l'aplicació web
ho saps?
T'escoltem
t'ajudem
t'ajudem
et protegim
012
La millor resposta
Generalitat de Catalunya
Benvinguts
El Pal de Pallet
Què estaríem disposats a fer
per ser la millor parella
de pagesos
de Catalunya?
Hem corregut
com a desgraciats
és que al final
és així
He flipat
amb el Sónim
és un crac
No, no, no
no és tan complicat
és un remor
No m'agrada
que em facin trampes
transforma
per agafar la paleta
i marxar a casa
El Tros
dimecres a la nit
a TV3
Anna Barratxina
Actriu
Elles ho saben tots
saben com ets
saben com tractar-te
i saben molt
de la teva malaltia
Saber cuidar
és una professió
se n'ha de saber
i en saben molt
Elles
Infermeres
Infermeres
En la venda del teu cotxe
com en tot
pots ser un loser
o un pluser
Un loser no valora
el seu temps
Un loser es deixa
amb el camp
ofertes de compra
que no es respecten
Vols ser un pluser?
Vine directe
a Ocasión Plus
per rebre sempre
la millor taxació
pagament a l'acte
i sempre amb una
transparència total
Ocasión Plus
Ja som més de 200.000 plusers
T'hi afegeixes?
Decorar casa teva a Ikea
trobar el teu look
d'estiu a Oniglo
menjar saludable
a Ones Grins
fer la compra a Carrefour
i gaudir d'una pel·lícula
al cinema
I si poguessis fer tot això
un diumenge?
Això només passa
a Westfield Glòries
amb dues hores
de pàrquing gratuïtes
Els diumenges
són dies de plans
Ara els diumenges
són de Westfield Glòries
5 minuts i seran 3 quarts d'11 del matí
si són aquesta careta
vol dir que hi ha
la Rebeca Carranco a punt
Hola Rebeca
Bon dia
Hola què tal
Bon dia
Hi ha el Miquel Jark
com sempre també
més que a punt
des de les 6 del matí
i avui precisament
recordarem
el que passava
fa 16 dies
perquè el temps vola
però fa res
dues setmanes
que Rodalies
intentava reparar
l'averia més greu
que han patit mai
els trens de Catalunya
Ja està
la tenim en aquest any
el 2024
Ens acompanya també
l'intendent
Joan Carles Granja
cap de la Biodivisió
d'Investigació Criminal
dels Mons d'Esquadra
Bon dia
Bon dia
Una investigació
que de moment
té com a balanç
4 detinguts
2 dels quals
han ingressat
a la presó
Exacte
El robatori de coure
ja que estem al CIDOP
és un fenomen
que es produeix
a tot el continent
és un fenomen global?
Al final
el robatori de coure
és com altres elements
tenen un valor
al mercat
a les d'ara
està en un preu alt
en el seu moment
va ser l'or
al final són
són metalls
que es poden
es poden vendre
molt ràpidament
i el coure
és un d'ells
i el preu
és tan alç
per tant
sempre que hi hagi oferta
hi haurà la
la possibilitat
d'agafar-ne
Però tan fàcil
és de sostreure
aquest coure
dels cables?
Vist des de fora
qualsevol pensaria
que no
que té
el seu horari
de dificultat
i la seva perillositat
sobretot
ens imaginem
xarxes elèctriques
d'alta tensió
per tant
d'alguna manera
diríem
que si no tens coneixements
no ho faries
també hi ha un punt
no diré de valentia
però sí
un punt
d'inconsciència
perquè al final
t'estan afrontant
a un element
que en qualsevol moment
podria acabar
en la teva vida
quan veus
en el marc
d'aquesta investigació
com ho feien
i com el robaven
doncs veus
que aquí el que hi ha
és un acte
d'inconsciència
i a partir d'aquí
doncs la sort
que no ha passat res
i parells
que han pogut robar
expliqui'm sisplau
com ho feien
en aquest cas concret
com despenjaven
com es protegien
abans de començar
com ho feia
encara mateix us ho diré
el que sí m'agradaria
és que quede molt clar
la cronologia de fets
de com va anar
aquesta investigació
i quan el cos de Mossos
detecta
aquest grup
i la seva activitat
que va ser
el 26 d'abril
en aquest cas
per la policia local
de Castell i Sisbal
que d'alguna manera
van començar
a adonar-se'n
que aquest grup
estava actiu
com ho feia
aquest grup
entenem
en la part més pràctica
pals de fusta
de veritat
alçada de 3-6 metres
si vols dir
pals de fusta
on pujaven
no no no
tenim un pal de fusta
un pal de fusta llarg
d'acord
enganxat un
a vegades
juntament amb l'altre
amb cinta americana
a la seva punta
de la llança
posaríem una radial
que li baixa el cable
amb unes bateries
per tant
a partir d'aquí
feien pressió
cap a la catenària
en aquest cas
engegaven la radial
engegaven la radial
i a partir d'aquí
la radial
havia d'anar fent
la seva feina
i anar tallant
el seu cap
i això com ho sabeu
com arribeu a descobrir
que aquesta és la manera
en la que estan
robant aquest coure
que després ha provocat
tots aquests
estralls
a nivell general
quan parlem
de com ho vam fer
és d'aquest club concret
nosaltres ja dit
el 26 d'abril
vam fer una identificació
a la policia local
de Gastevisbal
en aquí
va ser molt interessant
perquè vam
identificar
uns vehicles
i unes persones
en concret
una parella
un home i una dona
que sempre
així a nivell
més
més com a excusa
utilitzaven sempre
que estaven buscant
espais
per tenir relacions íntimes
d'alguna manera
el policia
quan arribava allà
no és que s'ho cregués
perquè inclús
veien sobre actuació
en aquesta
en aquesta relació íntima
però sí que d'alguna manera
podia generar
algun tipus de dubte
era sempre de nit
sempre de matinada
entre la una
cinc de la matinada
quan veiem els fets
i els avisos
dels vigilants
i aquí sí que vull llançar
una
una llança a seu favor
molts dels fets
que hem pogut esbrinar
és gràcies al treball
de la vigilància
de Ciutat Privada
que ens han avisat
i alertat
en primera instància
el que volia dir-vos
aquest grup
dos autors
un tercer
que pràcticament
aportava tota la logística
i els contactes
que després
aquest marc de confiança
tenia
amb el centre
de llestor de residus
quan parlem
de quatre persones
ens hem de fer
una imatge
de dos autors
directes
materials
un altre
que bàsicament
aportava la logística
com els vehicles
del seu nom
i aquest quart
que feia
que feia el que diem
en matèria penal
el delictor de receptació
al final
quan el centre
de residus
accepta
aquell coure
de lícita procedència
l'està blanquejant
l'està convertint
i posant
en el mercat
del coure
que s'ha de comprar
de bona manera
avui estem parlant
amb el cap de la divisió
d'investigació criminal
dels Mossos d'Esquadra
l'intendent
Joan Carles Granja
que ha format part
d'aquest operatiu
que fins ara
ha aconseguit
de tenir
quatre persones
que estaven
involucrades
en aquest robatori
de coure
que com ara deia
la Rebeca Carranco
ha posat
Rodalia Renfa
de cap per avall
sí, sí
és així
ha posat
Rodalia Renfa
de cap per avall
i només una cosa
només un detall
perquè a vegades
quan parlem d'això
sembla que només passi aquí
que aquí tenim
una xarxa ferroviària
i uns lladres
que poden fer
tot el que vulgui
llavors una mica
preparant aquest tema
veient l'impacte
que teníem
que hem començat
amb això internacional
només dir dues coses
a Europa
el febrer
per exemple
es van paralitzar
els trens
d'alta velocitat
a Alemanya
que moltes vegades
és un referent
de com es fan bé
les coses
i va ser robatori
de coure
només el 2023
això va provocar
retards
en 2.644 trens
i més de 700 hores
en total
en aquesta companyia
nacional de ferrocarrils
això és Alemanya
si anem al Regne Unit
el robatori de coure
també està provocant
constantment
problemes al tren
acumula un total
de 50 dies
en retards
els trens
cada any
és a dir
que constantment
hi ha persones
que es veuen
afectades per això
i també
per exemple
estem veient
als Estats Units
que estan molt
preocupats
que té com un pas més
hi ha una afectació
com més personal
per exemple
amb el tema
dels Teslas
i els carregadors
dels Teslas
allà
s'està robant
s'està robant
del carregador
del Tesla
que tu portes
el teu cotxe
per carregar
allò té uns cables
que també tenen coure
i llavors també
està afectant això
i també està robant
és a dir
que estem parlant
de trens
que aquí és una cosa
que afecta molt
però que podem trobar
el robatori de coure
que ens afecti
a uns nivells
fins i tot
com més personals
per dir-ho així
i ara avui parlem
d'aquest cas concret
però
les xifres diuen
que el robatori
de coure
representa
un 3%
del total
del coure
que es roba
que hi ha una gran
massa
de coure
que es roba
fonamentalment
també
a empreses
i mira
i un apunt
perquè
vam tenir accés
a la comissaria central
dels noves d'esquadra
a veure
com eren
aquests cables
i així l'audiència
també ho podrà veure
si tanquem el puny
una mica
el gruix del cable
seria
el nostre puny
o sigui
són cables
molt molt gruixuts
pels quals passa
moltíssima tensió
i que pesen moltíssim
per això
amb pocs metres de cable
a vegades es diu
no?
40, 50 metres
60 dobles
60 d'anada i tornada
que eren 120
però allò pesa
que no es pot carregar
a sobre
i aquestes 4 persones
per exemple
que vau detenir
com transportaven
tot aquest pes
perquè clar
no són tantes
no?
Principalment
el seu modus operandi
era per una banda
tenien amagat
per la zona
on volien fer
el robatori
tot el que era
la perxa
les radials
tot aquest material
que necessitàvem
per fer el tall
i posteriorment
van a una furgoneta
on carregarien
o aquella nit
o més endavant
el coure
que havien agafat
dir-vos que
el dia 12
quan
quan Catalunya desperta
el dia de les eleccions
exacte
i l'afectació viària
és enorme
el cos de Mossos d'Esquadra
va activar
de manera interna
en els serveis d'investigació
un nivell
que diem
a l'hora de fer l'experiació ocular
pugem un nivell
vam enviar especialistes
en incendi estructural
sobretot
per veure si hi havia
algun tipus d'accelerant
a l'hora de fer
l'incendi
es va descartar
aquesta banda
i després també
com a investigadors
el que fem és
ens activem
darrere de grups
que desconeixem
si en aquell moment
estan actius o no
i un d'aquests
va ser un dels grups
que vam estar darrere
el mateix
dia 13
dilluns al matí
és a dir
el dilluns dia 13
el cos de Mossos d'Esquadra
estava darrere
d'aquestes tres persones
i les van observar
com havien anat
a la deixalleria
posteriorment
van anar a un restaurant
molt a prop
a esmorzar
i repartir-se
el botí
és evident
que en aquell moment
el cos de Mossos
encara no sabia
els investigadors
que coneixien
que eren els autors
del robatori
de l'endemà
però evidentment
quan tota investigació
comença a caminar
i sempre ho diem
quan mires una investigació
pel retrovisor
sembla tot molt fàcil
t'has d'anar posant
les ulleres
del moment
en què et trobes
i el dia 13
aquest grup ja estava
diguem d'una manera
enfilat
i és
els dies posteriors
quan comencem
a obtenir més proves
que ja els acusen
directament
dels robatoris
i especialment
del robatori
del dia 12
per tant
vostès tenien
aquí vigilància
sobre diversos grups
i el dia 13
un dels grups
que vostès vigilen
el que veuen
és que s'estan
repartint els diners
i posteriorment
el que casen
és el que havia robat
només en 24 hores abans
ja s'havien desfet del material
i havien cobrat els diners
el seu modus operandi
sempre era
a l'endemà
del robatori
l'endemà dia hàbil
s'adreçava
en aquest centre
de residus
d'acord
i allà feien la venda
l'objectiu era
ràpidament convertir
aquell cobre en diners
i el receptador
feia el mateix
ràpidament
s'havia de desfer
perquè
volia apuntar
que el mateix receptador
dies abans
de les eleccions
i després
té dues inspeccions
al seu local
i ell es nega
per tant
prefereix enfrontar-se
a qualsevol
qualsevol repercussió
que tingui
a nivell administratiu
per negar
l'entrada
a la policia
que deixar passar
i que puguin
arribar a trobar
el material
però
per quan van poder
vendre aquest material
de quines quantitats
estem parlant
dels fes que tenim
del maig
de la seva activitat
estem pensant
que els robatoris
que es denuncien
tant a DIF
com ferrogaris
de la Generalitat
estan entre els 40
i els 120
com a màxim
hem de pensar
que això
són molts viatges
de cotxe
s'han de continuar
fent més talls
si no t'emportes
d'una tirada
no t'emportes
120 metres
correcte
sí però això
amb diners
quan són?
ara està al mercat
entre els 8.000
9.000
al quilo
de cobre
són molts diners
hi ha aquesta
la teoria del caos
si tu mires
la borsa de metalls
de Londres
que és una mica
la referència
i quan veus
ha pujat en 5 anys
un 30%
però de cobre
no para de créixer
la teoria del caos
quan està marcant
10.300 dòles
la tona
milers de persones
es queden tirades
a una andana
de rodalies
fem un simil
amb l'or
al final
quan sentim
que han robat
algun conegut
una estrabada
d'una cadeneta
d'una polsera
etcètera
moltes vegades
té molt a veure
amb el valor actual
de l'or
ah sí?
per tant
qualsevol
metall
que pugi el preu
té la probabilitat
que sigui
sostret
que a més
hem de pensar
que potser
en uns 50 centímetres
de coure
poden arribar
a pesar
jo
clar
no ho vaig arribar
a valorar
però ben bé
era una garrafa
petita d'aigua
un tros així
per tant
el rendiment
és brutal
el benefici
que obtenen
on van a parar
aquest material?
o sigui
tenim aquí
una empresa
que vostè explica
que rep
recepta
aquest material
que és com li diuen
vostès tècnicament
i d'alguna manera
el blanqueja
com ho fan això?
a través de la societat
això ja és
un tema financer
a través de societats
com es blanqueja el diner
i on va parar
aquest material?
el que podem saber
és una mica
el circuit
que fa
qualsevol material
d'un centre
de gestió
de residus
aquí el punt clau
és
quan un
coure il·lícit
el convertim
en aquesta compra
en lícit
a partir d'aquí
el gestor de residus
ja comença
a fer el seu circuit
natural
legal
i aquest coure
ja està
en el mercat legal
una cosa
que expliquen
des del gremi
de recuperadors
de Catalunya
és
ells tenen la teoria
que aquest coure
sortia
amb furgonetes
que van fora
estem veient
que en aquest cas
no és així
aquest coure
es comprava aquí
i deien
que es podia donar
la paradoxa
perquè en el moment
que aquest coure
ja està triturat
i ja torna
a posar-se a la venda
que és immediatament
una vegada l'envenut
que pot ser que
a díf estigui
comprant
el seu propi coure
robat
per tornar-ho
a posar
a les seves
pròpies
cadenàries
que això és una cosa
dins del cercle
doncs segurament
si ell és un client
de coure
és probable
que aquest coure
o un altre
torni a les
a les seves mans
una pregunta
tan fàcil és
vendre aquest coure
és a dir
totes aquelles persones
organitzades
que el roben
tan senzill és
trobar algú
que te'l compri
en aquest cas concret
fixeu-vos
que he dit
que hi havia
dos autors materials
i un tercer
i un tercer
que era el que
proporcionava tota aquesta logística
posava els vehicles
i era qui realment
tenia el contacte
el que realment
tenia aquesta confiança
amb el receptador
amb l'encarregat
del centre
de gestió de residus
per tant
veiem que els autors
a priori
no tenien la capacitat
de vendre
tenien la capacitat
de jugar-se a la vida
però no de vendre
el coure
l'altre
entra
dins d'aquest grup
dins d'aquest entramat
més
en la part més fàcil
en la part de la relació
del contacte
i de la compra-venda
del coure
en aquest cas
hem vist una cosa
que no acostumem a veure
que també és una queixa
recurrent
que feu
policial
que és que hi ha dues persones
que estan a presó
que en aquest cas
és d'aquesta parella
l'home
i la persona
amb aquests contactes
però no sé si us ha sobtat
aquesta entrada a presó
i quines són
les principals dificultats
que trobeu
quan investigueu aquests grups
que a més expliqueu
que molts són multireincidents
perquè entrin a presó
no sé si el delicte
s'hauria de tipificar
d'una altra manera
no sé com ho veieu vosaltres
el cos de Mossos
pel que fa la multireincidència
a Portemà
enlluitant
en la ciutat de Barcelona
s'ha parlat molt
ja es va crear en el seu moment
el pla d'acció tremall
tota aquesta lluita
i sempre parlem
de la poca pena
que té el delicte
el que passa
que com a policies
que no legislem
el que ens toca
és inventar
és pensar
què podem fer
i a partir d'aquí
per exemple
en qualsevol investigació
de multireincidència
has d'anar
a la tutela de la fiscalia
aquí és un dels punts
on la fiscalia
aquí dona un gran suport
i ens dirigeix
la investigació
què més
hem de fer
la lluita
contra la multireincidència
augmentar
la qualitat
dels atestats
què vull dir amb això
doncs
el jutge
que ha de decidir
que tingui tota la informació
no només del fet concret
pel qual s'ha detingut
sinó
la carrera delictiva
d'aquella persona
que es dedica
per exemple
a una d'aquestes dues persones
que entra a presó
no treballava
l'única seva feina
era aquesta
per tant
la reiteració delictiva
és molt probable
i la reiteració delictiva
és un dels elements
que fa que entrin a presó
en la lluita
contra la multireincidència
i me'n vaig aquí
a la ciutat de Barcelona
en tot el tema
dels carteristes
per exemple
s'ha lluitat molt
i s'han aconseguit
moltes ordres
d'allunyament
que seria una mica
si l'ingrés a presó
per la poca pena
el procediment penal
no m'ho deixa fer
me'n vaig a buscar
una altra eina jurídica
que és l'ordre
d'allunyament
és a dir
que no es puguin apropar
a les vies
i si s'apropessin
a les vies
això seria
com una pena més gran
però això ho esteu aconseguint
és a dir
la fiscalia
ho ha demanat alguna vegada
o...
De moment
aquest cas
era un cas molt clar
per poder arribar
a esperar què passava
el que passa
que van agafar
la decisió més
més greu
en aquest cas
és l'ingrés a presó
per tant
la reiteració delictiva
aquí
l'has d'oblidar
però
sí que és veritat
que nosaltres atestats
el que hem de fer
és sobretot marcar
quina zona volem
que ens acostin
per tant
no pots fer
ordres genèriques
no podrien dir
a priori
que algú
per exemple
no entri
per qualsevol
xarxa ferroviària
has d'especificar molt
perquè evidentment
ens podem arribar a qüestionar
que aquesta zona
pot agafar el tren
com a transport públic
per tant
has d'anar molt en cuidado
i després també
tot el tema
de que ho entengui
sembla que sigui una obvietat
la persona
vols dir
la persona afectada
que no es pot apropar
per què?
perquè la motorenciència
moltes vegades
trobem gent
que venen de fora
amb aquesta itinerància
i moltes vegades
és un tema
de no entendre
quina és la prohibició
per tant
hi ha elements
que han de quedar
molt clars
perquè realment
aquest ordre d'allunyament
sigui real
Joan Carles Granja
cap de la Divísia
d'Investigació Criminal
dels Mossos d'Esquadra
doncs ja m'hem entès
una mica més
com funciona
tot aquest operatiu
per robar aquest material
tan preuat
i felicitats
per un cas
que s'ha resol
i que el tenim tan viu
i amb unes conseqüències
tan clares
gràcies també
per acompanyar-nos avui
des del SIDOP
Miquel Járquez
Rebeca Carranco
un plaer
com sempre
gaudir del vostre coneixement
i la vostra expertesa
gràcies
que arribem al punt
de les 11 del matí
al matí de Catalunya Ràdio
i de seguida
Vicky Luengo
aquí al matí
de Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
9 de juny
eleccions europees
espais gratuïts
de propaganda electoral
menys CO2
més verd
menys ultradreta
més drets
menys fons voltor
més fons de recuperació
menys sostres de vidre
més igualtat
per una Europa
més social
més feminista
i més verda
el 9 de juny
vota més Europa
vota socialista
Europa es troba
en una cruïlla històrica
o serveis públics
o austeritat
o ecologisme
o negacionisme
o pau
o genocidi
d'extrema dreta
l'extrema dreta
no ens pot marcar el camí
hem de plantar cara
jo ho faré
portant el meu compromís
amb la democràcia
el planeta
i els drets humans
al cor d'Europa
per la pau
per la pau
pel planeta
pel futur
Europa
Jaume Sens
el 9 de juny
vota comuns

por todo ello
seguiremos trabajando
porque el 9 de juny
lo importante eres tú
vota ciudadanos
estem aquí
per assegurar
un planeta millor
per a les generacions futures
davant l'extrema dreta
reivindiquem
l'Europa
de les nacions lliures
per una Europa verda
per una Europa
de nacions lliures
vota
Europa Republicana
vota
Esquerra Republicana
van marxar a l'exili
fa quasi 7 anys
van dir que ens detindrien
que ens jutjarien
i condemnarien
que mai entraríem
a l'eurocambra
però hem persistit
i una i altra vegada
hem guanyat
i amb tu junts
seguirem persistir
per l'oficialitat del català
per teixer aliances
per la independència de Catalunya
i per avançar en drets i llibertats
per seguir guanyant a Europa
Junts Més
lliures per a Europa
Hi ha un lloc
on viuen totes les paraules
El Matí de Catalunya Ràdio
Som 3CAT