¿Vota? ¿Sabes de quién?
No, no lo sé. He visto el Oscar, abans.
No sé si para...
¿Qué es eso?
¿Pero qué os ha pasado?
Y el Vota l'he visto.
¿Y el Vota l'he visto, abans?
¿Vota?
Es bien roseta, Vota, ¿eh?
De petito debería ser el vino de ulls blaus, ¿eh, también?
Gracias, Marina.
Adéu.
Pero, un moment, un moment.
Que te has fixat avui amb el Vota.
Avui no, Marina.
Mare meva, es que el Vota deixa anar.
Ell, és que és com un carobinet, ¿eh?
Jo me giro despullet i amb bales, ¿eh?
Vins d'aviat.
A veure, però tenim el Vota o qui tenim aquí?
Bon dia, us informa Joan Vota.
Bèlgica investiga una interferència russa a les eleccions europees del mes de juny
i portarà la qüestió a la cimera que faran els líders dels 27 la setmana que ve.
El primer ministre belga reclama que es prenguin mesures a nivell comunitari.
Brussel·les, Jordi Boro, bon dia.
Bon dia.
Investigació oberta per part de la Fiscalia Federal Belga
després que els serveis d'intel·ligència del país
han apuntat a l'existència d'una xarxa prorussa
en presència en diferents països europeus
per interferir en les eleccions europees de principis de juny.
Segons el primer ministre belga,
l'objectiu és que surtin elegits més eurodiputats prorussos al Parlament Europeu.
Alexander de Crou s'ometrà a discussió dels 27 en la cimera de dimecres i dijous que ve.
Estic convençut que hem d'actuar a nivell europeu.
Necessitem més instruments per lluitar contra la propaganda russa
i per lluitar contra la desinformació russa.
Jordi Boro, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Més notícies, Sara Riera.
Més de 5.000 estudiants examinen demà de les proves d'aptituds pedagògiques.
Són les proves que fins ara demanaven les universitats.
Els alumnes que volien entrar als estudis de magistèrica a partir del curs que ve
només exigiran les universitats públiques.
L'any passat, poc més de la meitat dels aspirants van superar la prova.
És el segon pitjor resultat obtingut des que es va estrenar fa 7 anys
i queda lluny del 72% d'aprovats en la primera edició.
L'Audiència de Barcelona començarà a jutjar un monitor irresponsable esportiu
de l'Escola d'Educació Especial Taiga.
En el moment dels fets, acusat d'agradir sexualment 7 alumnes
entre el 2015 i el 2017.
L'acusat que s'enfronta a 37 anys de presó està en llibertat provisional.
Anem a Barcelona, Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia.
Segons el relat de la Fiscalia,
algunes de les víctimes eren menors d'edat quan s'haurien comès els fets
i totes tenen un grau important d'incapacitat.
L'encausat aprofitava en la confiança que li tenien
per intimar amb els joves quan estaven de colònies, per exemple,
o fent alguna activitat extraescolar.
L'home se'l va apartar de la seva feina
després que tres famílies denunciessin els fets.
El judici que arrenca avui amb les qüestions prèvies
està pautat en diverses sessions
que s'allargaran en el temps fins al mes de maig.
La Fiscalia també demana al processat
amb un total de 57.000 euros.
Maria Núria Rebella, Catalunya Ràdio, audiència de Barcelona.
Junts carrega contra les propostes de Salvador Illa
de desplegar l'Estatut i crear un consorci tributari per Catalunya,
d'acabar també amb el dumping fiscal i d'ampliar l'autogovern.
Per Jordi Turull no té cap mena de credibilitat.
Del finançament de Catalunya la seva credibilitat és exactament de menys zero.
I és de menys zero i no és una opinió, sinó que és una constatació,
perquè mentre ell va ser ministre al govern de l'Estat,
coincideix en el moment en què l'Estat ha invertit menys a Catalunya.
Coincideix en que hi ha més invasió competencial.
La responsable del sistema d'alertes per tsunamis de l'oceà
indica alerta davant la cimera dels oceans de la desprotecció
en què es troba una bona part de la població d'aquesta zona.
La Unesco vol que el 2030 el 100% de les comunitats d'aquesta regió
disposin d'aquests sistemes, però ara mateix estan lluny d'aconseguir-ho.
Anem a la conferència dels oceans. Barcelona, Montse Poblet.
Bon dia. Amb l'experiència del tsunami que el 2004 va provocar
a prop de 230.000 morts a Indonèsia,
Uikorita Kanawati alerta que encara falta molt
per garantir una resposta efectiva davant d'aquest tipus de fenòmens.
A la llista de dèficits, el fet que molts països de l'oceà indigni
tan sols han pogut digitalitzar la recollida de dades.
Tenim al davant el repte de poder predir què passarà amb l'oceà
i necessitem millorar per ser capaços de respondre a les condicions canviants del mar.
Montse Poblet, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Esports, Marcos García.
El secretari general de la Federació Catalana de Futbol, Oriol Camacho,
admet el matí de Catalunya.
Ràdio que va donar cobertura jurídica al frau a les darreres eleccions
que va guanyar, recordem, Joan Suterres.
Camacho es mostra penedit per no haver denunciat abans aquests fets
i argumenta que se sentia assajat processalment.
L'Espanyol viatja a hores d'ara cap a Léganes per jugar avui.
A dos quarts de nou, és el partit que obre la 35a jornada segona.
A la llista són baixa Puado i Aguado.
Per sanció, Ikeita Valde amb molèsties.
La principal novetat dels de Manolo González és el jove Rafael Baussá.
Avui a les 9 a primera, Betis Celta.
Demà juguen els dos catalans de primera a l'ètic de Madrid-Girona i Cádiz-Barça.
El Barça Pro de Basca tanca la fase regular de l'Eurolliga,
la pista de l'Esbel-Biller-Bahn francès a les 9.
Els blauranes estan ja classificats per als quarts de final
i amb el factor pista a favor.
Tant a la ganés espanyol de segona com al Villervan-Barça de l'Eurolliga de bàsquet
els podreu seguir en directe a l'antena digital de Catalunya Ràdio
i també per la plataforma 3CAT.
I avui també comença la Copa Masculina de Waterpolo.
Ho fa a Palma amb aquests aparellaments.
A l'ètic Barceloneta, Mataró, Sant Andreu, Barcelona,
Sabadell, Mediterrani i Terrassa, Tenerife.
Fins aquí les notícies.
Gent normal.
Qualsevol persona en qualsevol moment pot tenir un problema mental.
Per què encara és un tema tabú i per què l'estigma,
la incomprensió i la desinformació s'assumen a les conseqüències de la malaltia?
Gent normal.
El podcast d'Adam Martín que explora la relació de la societat amb les malalties mentals.
Jo mateix, si hagués escoltat un podcast semblant en anglès al 2070 a Londres,
m'hauria estalviat 6 anys.
Extremadament desagradable.
Gent normal.
Guanyador del Premi Ondas del Podcast a la categoria en llengua catalana.
Catalunya radiu.
¡Pom! ¡Pachín! ¡Pachón! ¡Papom! ¡Papapachín! ¡Papom! ¡Papapachín! ¡Papom! ¡Papapapom!
12 y 7, avui us veig molt més contents i molt més animats que Divendres Passat,
que em vaig arribar a quedar tan preocupada que Divendres a la nit vaig trucar a l'Aida i el Divendres Passat...
¿Qué dius?
Es veritat, em va trucar.
Hosti, ni me'n recordo de Divendres Passat. ¿Qué ens passaba?
Que l'Aida estava enfadada per un tema seu.
Ah! No? És això...
Saps que ni me'n recordo.
Ni se'n recorda.
No me'n recordo què va passar.
Podria ser alguna cosa de mitjans digitals.
No, però si mitjans digitals...
Però si són el millor departament de Catalunya Ràdio amb qui em porto superbé.
Ah, doncs llavors ja està.
Que siguem de tema, que ens farem mal.
Què tenim avui?
Avui tenim el millor pitjor cantant del món.
Soc jo.
Allò que t'ha agradat preguntar-li la cançó i ell no te la vol dir.
Sí, que jo no te la vull dir.
Però sempre me la cales dient.
Sempre te la acabo dient.
Avui és un homenatge a una...
Ara mateix crec que és la persona que m'estimo més jo del món, fora de la meva família.
Ai.
Jo?
No.
Que és aquell cantant de jazz que un dia vas anar a entrevistar i que no coneixia ningú.
Jo no recordo haver entrevistat cap cantant de jazz.
Però de soul.
De soul.
De soul.
De soul sí que podria ser.
Un que un dia vas anar a entrevistar.
El vas anar a molestar.
Sí, el que es feia instruments a casa seva.
Ah, no, era de blues.
Era de blues.
Era el Sergi Estella.
Era el Sergi Estella.
Ara, perdó.
Bluesman i Luthier.
No, avui li dedico una cançó a Pau Coversí.
Home, per favor.
El que jo crec que hauria de ser el general, el comandant de les forces catalanes de guerra.
Futbolística.
No, no, no, no, no.
En general.
Pobre nano.
Però si vol, hauria de comandar l'exèrcit català d'alliberament nacional.
Pau Coversí.
I musicalment?
Musicalment he triat una cançó que no és de la Amy Winehouse.
És d'un grup que ara no recordo com es diu.
Que es diu Valerie.
Oi, és que sí.
Ah, sí.
No, no, no, no, no.
Coversí.
Però la cantava la Winehouse, també.
La cantava la Winehouse perquè la va versionar el Marc Ronson,
que era el seu productor de l'època,
que a la vegada l'havia tret d'un grup que ningú li va fotre ni puto.
Que és clar, ben fet.
Dels 90, crec, en la Terra.
Et diria que és la millor cançó que té.
Amy Winehouse.
Doncs si ho dius tu, amb això ens quedem.
I no és seva, però...
No, no, ja està, ja està.
Va, amb moltes ganes de...
Vinga, va.
Sou valents, eh?
Ànimes.
Ah, bé.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
La Gavarra radiofònica dels vostres migdies,
amb uns Nico Williams de l'humor, com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
L'Ai de Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Hola.
L'Ai Naustrei.
L'Àlex López, a la producció.
Tenim avui el...
El Víctor Lorenz, al control central.
I el Xavi Vall.
I el Xavi...
Que no és el Xavi Valls.
No, sisplau, eh?
Diferent.
No fotem el Xavi Valls al control central.
Si ell volgués ser-ho, podria ser-ho.
Però si vingués el Xavi Valls, seria descontrol central.
Xavi Valls, aquesta hora, està dormint encara.
Home, va acabar tara i ho ves per a dir.
I a més va a l'Utegas.
L'altre dia el veig jo era, després del partit del PSG-Barça,
que feien un sky per comentar.
Jo crec que estava a l'Utegas.
Però es van portar com una cortina.
Ah, clar.
I aquells skypes són molt interessants sempre.
Es diuen reflexions pausades i de molta qualitat.
Però això, home, s'ha extès a totes les, diguéssim, emissores.
No, però aquell especialment, perquè hi ha en Xavi Valls,
Víctor Pazzi...
I Jaume Creixell.
No, i...
Escolta, Jaume Creixell, poca broma, el vaig sentir en una tertúlia,
va fer el pronòstic del que seria el partit del Barça.
No cansat molt, Jaume Creixell.
Va dir el que s'havia de fer, com s'havia de jugar,
i és exactament el que va fer Xavi Valls.
I va cridar-te i collons.
Home, clar que crida. Encara crida, encara crida.
La tallo i el fas monja.
Avui és divendres 12 d'abril, dia de comiat a l'última hora,
perquè avui acaba la seva estada en pràctiques amb nosaltres,
l'Alba Castellbí.
Oh, Alba, Alba, Alba, Castellbí.
Gràcies, Alba, per la feina feta,
pels dònuts que ens has portat avui,
que ja en podries haver portat més dies,
però vaja, no passa res.
I moltíssima sort d'ara endavant.
A sobre que no cobra.
A sobre que no cobra.
Encara li fas portar dònuts cada dia.
Paga, paga.
I moltíssima sort d'ara endavant.
Tant de bo puguis tornar ben aviat a la ràdio pública
i, com fa en Joel Díaz, et beneficis dels vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Catalans i catalanes, jo avui amb els vostres impostos
no he fet ni crec que faci res.
No?
Però avui, o més ben dit,
fa uns dies, amb els vostres impostos,
Ràdio i Televisió en Espanyola
va decidir gastar-se 28 milions d'euros
per fitxar el David Broncano
i el seu programa aquell de la resistència.
Sí, sí, sí.
Us ho dic perquè a l'hora de fiscalitzar
què es fa amb els vostres impostos
a nivell de ràdios i televisions públiques,
recordeu que no només hi ha la CCMA,
també tenim altres nivells d'administració
que fan coses amb els vostres impostos per la tele,
com, per exemple, Televisió Espanyola.
I si viviu en un municipi amb Televisió Local,
també Televisió Local.
És a dir, que repartiu una mica
les vostres ganes de fiscalitzar.
Està bé que ho feu amb TV3 i Catalunya Ràdio,
però ho feu també amb Televisió en Espanyola
i pregunteu-vos per què
el PSOE ha decidit que s'han de pagar
28 milions d'euros per un programa de dos anys.
Jo és que no hi entenc,
però hi ha gent que diu
home, no és tant, perquè clar,
és un programa diari,
no són diners pel Broncano,
sinó per tot l'aquí.
I va, Quim, sí, clar,
sota això serà el material,
potser hi ha molts claus en mà
i han de llogar càmeres...
Ho han de llogar tot,
han de llogar el Broncano.
Bàsicament han de llogar el Broncano.
Però es veu que és una cosa
per fer-li la competència al Pablo Motos,
que ja ho tenen perdut de bon principi.
Bueno, el Pablo Motos es veu
que fa campanya una mica per Vox i pel PP,
jo entenc que el Broncano ho farà pel PSOE, no?
Quina mandra!
Però no eren programes d'entreteniment, això,
per passar-ho bé, eh?
Ai, no ho sé, Quim.
Quan hi havia el Cárdenas a Televisió Espanyola,
això no passava,
perquè no fèiem campanya per Vox i pel PP.
Bé, doncs ja ho sabeu,
s'ha confirmat la notícia
que feia dies que rondava
i finalment a Televisió Espanyola
ha contractat l'equip de David Broncano.
I la Resistència,
suposem que farà la Resistència?
O faran un programa nou?
Jo crec que faran un programa nou,
perquè la Resistència és Movistar.
Clar, clar, per això mateix.
El mateix amb un altre nom, segurament.
I l'estil serà allò de...
Potser presenta Pedro Sánchez, directament.
No ho sé.
I el Broncano està allà com de segon,
com de Berto Romero.
Ah, ostres, estaria bé això, eh?
No ho sé, no ho sé.
Ja ho veurem, ja ho veurem.
Tenim ganes de veure
quin serà aquest projecte nou
de David Broncano a Televisió Espanyola,
que passa d'una cosa més alternativa,
que és Movistar.
És molt alternatiu, Movistar, sí.
No, home, no,
però vull dir que és que
poden jugar una mica més
amb les línies vermelles de l'humor.
Sí, ja saps tu.
Que te'n vas a Televisió Espanyola
i ja la cosa canvia.
Ja veurem què passa.
Però bé, avui la distància tindrà un premi
perquè sabrem qui és l'oient
que ens escolta des de més lluny
i que serigirà com a guanyador
de la fita de la setmana.
Ai, de fita!
Ai, de fita!
De la setmana!
Doncs bé, ja sabeu
que aquesta setmana
estem buscant l'oient
que viu més lluny de Catalunya Ràdio.
Sí, senyora.
Teníem en Lluís des de Londres,
al barri de Barbican,
amb 1.497 quilòmetres.
Lluny físicament dels estudis centrals,
perquè ja sabeu
que la ràdio sempre està a prop.
Sí, efectivament.
Catalunya Ràdio sempre està al vostre costat.
Sí, però a nivell geogràfic
doncs hi ha gent que ens escolta
des de molt lluny.
Dins teu, eh?
Dins teu?
Dins teu?
És que era prou a petal
i al final hi era dins.
Dins teu.
Jo l'anotava dins, eh, a vegades.
Jo aquell any vaig anar molt incòmode
de portar Catalunya Ràdio dins.
Però tu on l'anotaves?
Que et feia fregament?
Com aquí a l'alçada de...
També de l'Ingle, no?
Sí, sí, sí.
I a mi també, jo l'anotava per aquí.
Però si s'ha de fer, es fa, eh?
A la zona dels intestins.
La Maria Antonia des de Llívia,
la Núria des de Carmel Valley,
Marc des de Abu Dhabi,
Mònica des de Texas,
Adrià des d'Equador.
Mare meva!
L'Olga i la Júlia des de Nova Zelanda.
Ai!
Uepa!
I hem seguit rebent gent que,
per exemple, la Cristina viu a Madrid,
que ella ja sap que perdrà.
Però és que jo vull que escoltem el seu àudio.
Em dic Cristina i soc madrilenya.
Visc a Carabanchel
i és veritat que no és molt lluny de Catalunya Ràdio,
però crec que és força difícil trobar una persona madrilenya
que escolti la ràdio catalana.
Estic fent un curs de català des de fa cinc mesos
i gràcies a vosaltres estic aprenent més ràpid.
Me'ho passo molt bé.
Felicitats a tot l'equip i una abraçada.
Mireu, creu de Sant Jordi per la Cristina.
Cinc mesos.
Fa només cinc mesos
ja he estat parlant un català molt millor
que molta gent que treballa en aquesta ràdio.
Sí, sí, senyora.
O gent que porta vivint...
Com, per exemple, jo mateixa, eh?
M'està parlant de mi.
Que porta vivint a Catalunya 50 anys.
Tota la vida.
El Pérez de Rosas, per exemple.
I ja només per això, per mi, és veritat.
Sí, sí.
Però és que el Pérez de Rosas és d'aquí.
Per això, per això et dic.
Un cop ja farem alguna fita de persona
que hagi pres el català més ràpid.
Sí, sí, això també està bé.
I després tenim l'Anou i Sergi,
que viuen a Camboya a 12.581 quilòmetres
i en Magí a Brasil a 8.452 quilòmetres.
En Magí viu a Brasil?
Sí.
El meu Magí no crec que sí.
Perquè viu a l'Hospitaleta.
Doncs bé, llavors després sabrem qui és el guanyador o guanyadora.
Ai, quin germans.
I la marinera.
Però molt contenta perquè molta gent ens escolta des de molt lluny
i jo sóc feliç ja només amb això.
El premi me l'enduc jo.
Ara falta que ens escoltin aquí a Catalunya
i que ens sortin dels estudis d'audiència.
Els de l'EGM truquen a l'estranger també?
Sí, sí, sí, a Brasil.
Truquen a Brasil.
Ah, si no estem perdent dades aquí.
Són les millors trucades que fan.
Clar, potser tenim més oients dels que ens pensem
perquè estan tots fora.
Doncs mira, vés-li dir al Jordi Borda.
Jordi, ara vinc.
Penseu una cosa, que la setmana que ve buscarem l'oient
que viu més a prop de Catalunya.
Això serà molt bo, eh?
I tenim la teoria que no serà tan a prop
perquè en aquest barri on vivim
no fan molta pinta de sentir-nos.
No, no.
Perquè vius.
És zona alta de Barcelona, no?
Són més aviat calletants.
Exacte.
Però veurem què passa la setmana que ve.
Avui sabrem qui s'emporta aquest àpat per dues persones
al Tastem restaurant
perquè viu molt lluny de Catalunya Ràdio
i quan vingui aquí ens podrà venir a veure la ràdio
i gaudir d'un menú degustació del xef.
I ara, atenció, que avui també gaudirem
de les millors compres que es poden fer a la ràdio.
Deixeu-vos estar de teletiendes,
d'Ali Express, de Temu,
que no sé què és això de Temu que em surt a mi a totes les xarxes.
Això no ho sé, però m'està posant nerviós.
I tot és molt barato.
Molt barato i molt útil, eh?
Exacte.
Un recogedor de...
Com es diu engrunes?
Sí, de molles, sí, sí.
D'engrunes.
Ah, no, no.
Tot.
Doncs em sembla útil, això.
Sí, sí.
Ahir vaig veure un trast que era per alinear,
saps quan les taules no t'acaben de quedar al mateix nivell?
Ah, sí, sí.
Llavors ho posaven com una mena de cargol a dins
i es tiraven i s'hi es nivellaven i digui,
això ho necessito, i valies 50 cèntims.
I quan t'arriba?
Això típic que t'arriba el 2022?
Ai, això ja no.
Pensa que quan una cosa és gairebé gratuïta
vol dir que el producte ets tu, eh?
No s'ha dit mai, això, Joel.
Gràcies, Joel.
Per què no escrius un llibre d'economia i filosofia?
Perquè això no s'ha dit mai, eh?
No s'ha dit mai, tu.
Bé, doncs això que anirem de compres al Selecció Ramoneda.
Sí, i avui tenim espais.
Espais en venda o espais en lloguer.
I us diré una cosa.
Un d'aquests dos espais és, per mi,
el millor producte que s'ha venut mai o a la poc.
Però tu, nen, que necessitem un despatx, nosaltres, eh?
Per a la productora.
Ah, bueno.
Ens interessa un d'aquests o no?
Un Blu Space.
Per aquí al barri.
Per aquí al barri.
Despatxo.
Necessitem un despatxo.
Necessitem despatxo.
Per començar, no, un despatxo.
Avui.
Un despatxo.
I també necessiteu Selecció Ramoneda.
De seguida ens n'anem de compres a un establiment emblemàtic.
Però primer, quan passen 3 minuts d'un quart d'una del migdia,
el gran combat de la setmana de l'Aida Fita contra la nostàlgia.
No seré jo, no seré jo.
Doncs sí, posem en un compromís generacional a la bona de l'Aida Fita.
Heu aconseguit que ho digui els divendres.
Que no, dona!
Però si està molt bé.
Sí, home.
Molt bé, molt divertit.
Preguntes de nostàlgia boomer a una persona que no arriba als 30 anys, encara.
L'any que ve potser ens haurem de plantejar aquest concurs,
però de moment encara comptes com a jove.
Per tant, comencem, estimada Aida, quan trobi el concurs,
perquè ja vés a saber què n'he fet, ja l'he guardat on no tocava.
El teu viatge d'avui a la nostàlgia fa una primera parada en un saló de jocs.
Estàs a punt de jugar a una de les màquines recreatives més populars dels anys 80.
Street Fighter!
Això que sent són la música i els efectes sonors originals d'aquest videojoc
creat per la companyia Capcom l'any 1978
i que va causar furor i addiccions diverses entre els joves de l'època.
Queda una partida a mà!
Una partida a mà!
La gent atrecava per jugar partides de la Street Fighter, eh?
Clar, a tu et robaves i després et trobaves els que t'havien robat allà jugant.
Sabeu que ahir un cop vaig posar veu a un personatge d'un videojoc estil Street Fighter?
Què dius?
Sí, que va fent llimó i vaig fer de Cleopatra.
Tu no saps el que era gravar aquelles veus a casa fent...
Molt bonic.
El joc era divertidíssim per això, gairebé com l'Street Fighter,
que és el que es coneix com un joc de batalles 1 contra 1 amb enfrontaments a patacades
entre tota mena de peculiars lluitadors.
Sabries dir-nos, Aida, quin d'aquests noms no correspon a cap personatge de Street Fighter?
No correspon, eh?
No, no t'ho sé dir.
L'opció A és blanca, amb K.
L'opció B, Sergent Gael.
Com?
Sergent Gael.
Sergent Gael.
Gael.
I opció C, doctor Auslander.
Doctor Auslander.
Doctor Auslander.
Auslander.
Blanca amb K, Sergent Gael.
Jo diria que potser més lògic és Blanca amb K.
Que Blanca amb K no sigui un personatge de...
No, perquè els altres em sonen més a personatges de videojoc.
Però clar, potser la meva lògica no sé si funciona gaire bé en aquest focus.
Doncs la teva lògica funciona molt malament, Aida, perquè no és correcte.
Oh!
El nom que no corresponia a cap personatge de Street Fighter és el doctor Auslander,
que era un personatge de Corobert, una sèrie de metges que es feia també aquella època TV3.
Sí, amb una cançó molt divertida.
L'hospital San Elysius.
San Elysius, sí, senyor.
Aida, ara em toca a mi.
L'animació infantil, que a tu t'agrada molt, però és la dels anys 80, que no et pot agradar tant perquè no existies tu als anys 80.
Però la puc haver vist després.
Clar, doncs a veure si és veritat.
L'animació infantil dels anys 80 va arribar a quotes de qualitat i flipamenta altíssimes,
segurament degut a que aquella dècada també va ser la de l'heroïna.
Això és una hipòtesi meva, no ho sé.
Estàs especulant?
La gent tenia massa imaginació en aquella època.
Dibuixos com Los Osos Amorosos, Los Diminutos o David el Nomo ens van entretenir durant hores, quan érem petits.
Nosaltres tres, no tu, perquè tu no estaves escut.
Però avui la pregunta va d'uns dibuixos absolutament llegendaris, que eren Los Fruitis.
Era aquesta sèrie on una sèrie de fruites convivien amb una nena a la selva i va arribar a tenir 91 episodis, que és molt bé per l'època.
Però la pregunta és, com es deien dues de les fruites protagonistes de la mítica sèrie Los Fruitis?
Com es deien?
Opció A, fresa i platanito.
Opció B, manzana i lechuguito.
O opció C...
Senyor lechuguit.
Això és un ullet.
O opció C, gazpacho i mochilo.
A veure...
Fresa i platanito, manzana i lechuguito.
A mi em sona molt que hi havia un que es deia gazpacho.
Gazpacho i mochilo?
Però fruitis...
Ai, ens podríem disfressar nosaltres de fruitis.
Ai, que l'han cap de fer...
Ni de conya, companys.
Jo aposto per gazpacho.
Gazpacho i mochilo és la teva resposta?
Correcte!
Correcte!
Pocho i mochilo.
Escolta.
Siempre van con pincho.
Somos fruitis, adios, sí.
A veure, es diuen los fruitis i el gazpacho.
Mochilo i pincho que era un cactus.
No, pincho era el cactus, però que dona aquello dels higos chumbos.
Ah, sí.
Era una fumada increïble.
I després hi ha una història molt interessant d'aquestes produccions,
que és que a partir de cert capítol ja tenien totes les escenes rodades.
I llavors ja els guionistes havien de treballar amb el que ja tenien.
Ostres!
Canviar els diàlegs...
De reciclatge?
Sí, sí, sí.
I de poc pressupost.
Ja vi.
Potser hauràs sentit a parlar del programa infantil
que es feia a Televisió Espanyola els matins del cap de setmana,
que era la bola de cristal.
Que tiene esta bola que a todo el mundo le mola.
Te sientas en frente y es como el cine.
Todo el mundo es una luz.
Es como un ordenador personal.
Es la bola de cristal.
Els protagonistes de la part més infantil
eren uns ninots anomenats Electroduendes.
Ai, sí.
I un personatge molt dolent que rebentava tot allò bonic que havien fet els Electroduendes.
Era la Bruja Averia.
I sempre acabava les seves intervencions malèfiques amb una frase.
Quina frase.
Ai, ai, ai.
Que feia, pero que feia soy?
Pobre.
Que mala, pero que mala soy?
Fas molt bé, Xavi.
O que malèfica, pero que malèfica soy?
No teníem molt repertori, no?
Trobo.
Jo aposto per què feia.
Què feia, soeia?
Sí, perquè aquella època...
Escoltem la resposta.
Que mala, pero que mala soy.
Hòstia, quins hostiu.
O que feia molta por, eh, la Bruja Averia.
Sí, bueno, no va ser res.
Bé, de moment em portes una de tres.
A veure si remuntem amb aquesta quarta pregunta
i passem a la Televisió Nacional de Catalunya
que als 90 va emetre una de les millors comèdies històriques
de tots els temps.
Hello, hello.
Aquesta producció de la BBC One
era una paròdia en clau d'humor del drama bèlic Secret Army
i estava ambientada en l'època de l'ocupació alemanya de França.
L'escenari principal d'aquesta comèdia
era un típic cafè francès
que amagava els membres més pintorescos
de la resistència, de la resistència.
De la resistència.
Digue'ns, Aida, com es deia el propietari
d'aquesta icònica cafeteria?
Ah, no sé pas.
Alerta.
Es deia Antoine?
Antoine.
Es deia René?
René.
O es deia François?
François.
Jordi, tu saps.
Digues.
No, no ho sé.
No ho saps?
No ho sé.
A veure.
No vaig veure aquesta sèrie.
Antoine.
François.
René.
René.
François.
En Bat.
Antoine.
Antoine?
Doncs em sap greu dir-te que no és correcte.
Oh, nana.
A mi ho estàs fent.
Era el que ho estàs fent.
El cafè d'en René.
Però què mala eres, intenta fer-ho una mica millor.
Què mala soc?
Va, que aquesta potser...
Aquesta potser la saps.
Va, Aida.
A veure.
Al final de la dècada dels 80 va estar marcat lamentablement pel que va ser, s'ha de reconèixer,
una victòria apostoflant del món liberal sobre el que es coneixia el bloc soviètic.
El comunista.
Clarament sembla la resposta.
Ah, i el Roger Escapa?
Hola, què tal?
Sembla la secció El comunista, que per cert encara no ha rebut cap premi i ondes, però no, no ho és.
Tota l'aire de fites.
No, no, que te la calmes tu.
Aida, estem parlant de la caiguda del mur de Berlín, la URSS, la Guerra Freda, tot això te'n recordes més o menys.
No, doncs molt bé.
Mikhail Gorbachev, l'home de l'ataca al front, va ser l'últim líder de la Unió Soviètica,
sens dubte un personatge controvertit que després que desaparegués l'URSS l'any 1991,
el polític rus es va convertir en la imatge icònica d'una era.
Sobretot pels Estats Units que li van dedicar tots els homenatges possibles,
evidentment perquè va ser l'home que va signar la rendició.
Fins i tot es va convertir en una icona pop el Mikhail Gorbachev.
Quin anunci va protagonitzar el bo del Mikhail Gorbachev l'any 1998
que certificava una mica el que vindria a ser la rendició de la URSS?
No badallis, per favor.
No estic badallant.
Opció A. Gorbachev va protagonitzar un anunci de Rolex.
Opció B. Va protagonitzar un anunci de Pizza Hut.
Opció C. Va protagonitzar un anunci de Volkswagen d'aquells de Me gusta conducir.
En rus, ho deia.
Jordi, vull comodir, sisplau.
No sé per què.
Rolex Pizza Hut o Volkswagen.
Penso que era Pizza Hut.
Jo, si diu en Jordi, farem cas.
Doncs és correcte.
Gràcies, Jordi.
O sigui, és molt fort això, eh?
És un anunci de Pizza Hut.
Sí, no, i m'imagino ara, no sé, José María Aznar protagonitzar un anunci de Domino's Pizza.
No ho descartis.
No ho descartis.
Bé, doncs, escolteu, ets a temps de salvar els mobles, de fer un 3 de 6, per tant, molt atenta a l'última pregunta que et fem avui al teu combat contra la nostàlgia i de fita i te la fan Xavier Verde Esquerdo.
Dissabte 11 de maig se celebrarà la final de la 68è en edició d'Eurovisió.
Ostres!
Això serà a Malmo, a Suècia.
Però tirant 50 anys enrere, l'any 74, al Regne Unit, es coronaven com a reis de la cançó europea Abba.
Ai, quantes bones ballaruques, som Dancing Queen, mamma mia, el aquest...
Waterloo!
Waterloo!
Aquesta és com una mica de jockey, no?, aquí presentat.
Quantes ballaruques, eh?
Ràdio Cambria.
Si no ho vaig massagir, tirant musiquetes.
Bé, saps què significa el nom acrònim d'Abba?
Abba, Abba, Abba, A-B-B-A, Abba, Abba.
Agneta Bjorn Benny Aniflid,
Anson Billy Brimes Antilop
o Arthur Bernard Brenda Aida.
Crec que no sé per què l'última no és.
D'acord.
Per què?
Jo diré la primera.
La primera?
Sí.
Correcte!
Abba!
Que seran els membres del grup, Abba.
És que me la sabia sense cap a ella, em donessis opcions.
Doncs mira, al final has aprovat,
has salvat el teu combate contra la nostàlgia aquest divendres,
ja pots celebrar el cap de setmana.
I així tota la vida, eh?
Vaig passant, hi vaig fent, i mira.
No, no, acostuma't dir que la vida és així, eh?
Anar pels pèls...
Enhorabona, Aida.
Gràcies, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Eh!
Eh!
Eh!
Eh!
Eh!
Si sentiu coses estranyes és que, abans que s'obri el micro, juguem a cridar,
però sense que ens enganxi el micro obert.
I de vegades queda una mica de reverberació a l'espai.
Mira, això podria ser un dels documents que recopila cada divendres l'Aina Austrell
que ens porta les pífies de la setmana.
Pífies, pífies!
Pífies, pífies!
Pífies, pífies!
Pífies, pífies!
Aina Austrell, què tal?
A veure, després passa el que passa, eh?
Què ha passat?
Home, que si us poseu a cridar, normal que després enxampi crits estranys en moments del programa.
Perquè hem d'alliberar tensions.
Estem molt nerviosos.
Bé, si us sembla, comencem la secció de les pífies.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del Martí.
Del Martí de Catalunya Ràdio.
Això va ser ahir, que veníem del Barça.
La primera frase, ja.
La primera?
La primera frase.
Però i amb quin Martí pensaves?
Jo tinc un nebot que es diu Martí i és el meu fillol.
Ah, potser com que li vas fer la mona, fa por, no ho sé.
En Martí Morales.
Els dilluns el Joel és el noi dels encàrrecs.
Truca gent per encàrrec i aquesta setmana, Joel, et feia patir el nom de la persona a qui trucavem.
L'encàrrec d'avui, a mi, em té una mica preocupat perquè jo no em crec que hi hagi una persona que es pugui dir així.
Haurem de preguntar per una persona que es diu Senon Gol.
Bé, el cas és que truquem a la persona i la mateixa persona ens fa sortir de dubtes.
Hola, bon dia.
Senon?
Sí, Senen, jo mateix.
Sen, sen, perdona?
Senen.
Senen, sí.
Bé, i a partir d'aquí, amb tres minuts que dura la trucada, li dius 15 vegades el nom diferent al pobre Senen.
Sí, sí, sonent, sí, sí, segon gol.
Senen, senen, sonen, sonen, sonon, vale, segon gol.
Home.
Home, perquè és un nom molt estrany.
I no només això, sinó que avui el tens de públic aquí amb nosaltres.
Ah, ets tu!
Ha vingut a Senen.
No et vull disculpar en persona, Joel.
Mira, almenys no em vaig dir semen, que és el que t'ha dit l'Anna Austrana.
Perdona, jo no l'hi he dit així, eh?
Algú l'hi ha dit semen.
No.
Ah, l'hi he dit jo, perdó.
T'han fet la broma de dir-te semen?
Aquesta és la broma que em feien de petit.
Ai, pobra.
Sí, sí.
Bueno, has superat el bullying i em nota, no?
Perquè ets un tio ara molt ben parit.
L'he superat, l'he superat.
Molt bé, semen.
També li volia dir al Jordi que ha perdut, que no el vaig mencionar.
Estàs perdonat, estàs perdonat.
No, no, no.
I més perdonat, estàs amb les ampolles de vi que ens has portat?
Ens han portat unes ampolles de vi.
Recordem que el més fascinant del Senen,
increïblement, no és el nom, sinó el cognom.
Senen, senen.
És la mare que em va arribar a parir-ho, ja, prou.
I que es diu gol de cognom.
Es diu gol de cognom i llavors pots fer allò
que gol ha marcat gol o gol de gol.
Gol de gol.
Sí.
Bé, seguim.
Els dimarts no fem...
Seguem, seguem, seguem.
Els dimarts no fem el concurs de Capravo.
No.
I ja sabeu que el Quim sempre té moltes ganes de fer el concurs de Capravo.
No, però ja fa setmanes que me'n recordo, d'això.
És que ha costat mitja temporada, Quim, que ho aconseguissis.
I ara vas tu, Jordi, i comences a dir-ho els dimarts, per favor.
Quim, d'aquí a poc hem de donar un balde.
Ah, no, avui no.
Avui no.
No tenim cap bravo.
A veure demà si truca la Maite.
No sé de què estàvem parlant, però bueno...
Sí, que no truqués la Maite,
que era una de les protagonistes de Polònia Estècnica.
Bueno...
No conviguis de tema.
No, no, no.
Els errors del Quim es fa tan bé que jo els vull replicar.
Clar, clar, clar.
Tot s'encomana.
Ui, tant.
L'hi pots comptar.
Ojo que això queda registrat, eh?
Sí, sí.
Quim, no pateixis que tu aquesta setmana també has ficat la pota.
També.
I que aquest sopar, menú degustació del xef, serà per la persona aquesta setmana que superi una fita...
Una illa de fita...
No, una illa de fita no.
Tu pots.
Una fita de la setmana geogràfica.
Bueno, al final, més o menys, vaig arribar a una mena de cosa coherent.
Mínimament coherent.
Bona de fita.
Bona de fita.
Has fet un Joe Biden.
Sí, sí, sí.
És que no tenia res al cap en aquell moment.
És allò que dius, no sé per on vaig.
Un moment que em reinicio.
Ja, ja.
Però vaja.
I acabem amb la pífia de la setmana.
Ara.
El Joel aquesta setmana a la secció...
Espera, espera't.
A la secció molestem un famós, vas molestar el Santi Millán.
Sí.
Passa que semblava que parlés des de l'ultratomba.
Oi.
Santi Millán.
Què tal?
Tu encara n'has fet esport avui.
He fet...
Saps que ens hem trobat abans de les 12 anys?
Està parlant per un internet.
He fet mitjure.
Un moment.
Podeu pujar una mica més el micro del Santi i explotarà l'emissora.
Gràcies.
Sona superbé, Santi.
No sabia que havia sonat així.
No ho senties així?
No, no, que va, jo el tenia al costat.
Jo el sentia, diguéssim, en directe.
He de dir que aquesta pífia no s'almadin puta a mi.
No, no, no.
Se l'ha d'empotar el José Antonio Muñoz,
que quan li passa això, jo li dic José Antonio Muñoz.
Home.
I el José Antonio Muñoz et dirà que no era culpa seva.
Ja sabeu que això és una cadena, eh?
Si ja s'ho fan.
Al final serà culpa meva.
Si serà culpa meva, no passa res.
Sort que has dit que el Santi Millán no el senties saturat així, cara a cara,
perquè has de tenir una veu molt greu per s'aturar en directe.
Oh, que tingués aquesta veu, oi?
Déu-n'hi-do, eh?
Repàs de pífies de la setmana amb l'Aina Austrell,
impecable com sempre, amb la seva lupa radiofònica la setmana que ve,
més a veure si ho fem pitjor.
Segur que sí.
Gràcies.
M'estan fent fotos.
No em feu fotos.
No, pitjor no.
Pitjor no.
Hi ha algú que parli català aquí?
Sisplau.
No em feu fotos.
Parles català?
No, no, no, estic treballant.
Estic treballant.
Ah, no?
Els matins del cap de setmana, el suplement...
Molt bon dia, eh? Benvinguts.
Estic patint perquè sempre que hi ha públic et creixes, d'alguna manera,
i si a tu ja et donen un...
No puc créixer gaire més, eh?
Et donen un ditet i agafes el braç, doncs avui...
Estic en procés d'enconjiment, no de creixement, o sigui que no em provoquis.
Teniu una imatge meva diferent?
Que estic prima i guapa, veus?
Sí, i que arribo d'hora, veus?
Això sí que a poc a poc anem corregint el mite que mai canavaro ha arribat ara a tot arreu.
El suplement.
Ràdio amb esperit de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
En aquesta temporada ens has fet patir poc.
Res, si sóc una nova persona.
El matí de Catalunya Ràdio.
Per gaudir d'uns peus sants al llarg de la teva vida,
assessora't sempre per un podòleg col·legiat.
El nostre compromís.
Millorar la salut de la societat i la qualitat de vida en l'àmbit laboral, esportiu i lúdic.
Els teus peus.
Sempre en bones mans.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
És correcte, Josep Xavier.
Els 30 euros, pel que trobo, per tu.
Gràcies.
S'ha escapat una gallina per aquí per l'estudi i no passa res.
Ja l'agafarem.
Són coses que passen a Catalunya Ràdio.
Passen vuit minuts de dos quarts del migdia.
Ja està, ja l'he trit fora.
Passen vuit minuts de dos quarts del migdia, que em centri jo un momentet, perquè avui és un dia especial.
Sabeu que és el dia que ve a actuar el millor o pitjor cantant del món, en Joel Díaz.
S'està preparant, està escalfant la veu, però abans anem de compres.
Traieu les targetes, sisplau, perquè visitem un establiment llegendari.
Selecció Ramoneda.
Ramoneda, selecció Ramoneda.
És la selecció Ramoneda.
Què? Comencem amb una persona que per 3 euros es veu en una pel·lícula.
Es veu en un DVD.
El que passa és que crec que la pel·lícula no li va agradar gaire.
No vull anar de crític de cine, però si diu pel·li de mierda, crec que si la títola així...
Ah, no sé.
No sé que la pròpia temàtica de la pel·lícula sigui de caca, no?
No, no, no.
No és Pink Flamingo.
No és per l'Antonio Ball.
La pel·lícula es diu...
És que, clar, jo crec que li han congolat una falsificació.
Heu vist una pel·lícula que es diu Ratatull?
Sí.
Sí, home, i tant, i tant.
Doncs aquesta diu Ratatoll.
Ai, que deu ser una versió...
És aquestes versions.
Vendo esta ferida de mierda que me compré en una estación de servicio por 5 euros.
Es un plagio asqueroso.
Y hace que se te caigan los ojos.
Los ojos.
Si va perdre fins i tot la capacitat d'escriure.
En fi, si voleu Ratatoll.
Ai, a mi no em faria gràcia veure aquesta pel·lícula.
Sí, Ratatoll.
Passa-li de l'aire.
Té aire per tu, carinyo.
Va, també tenim una altra persona que per un euro es ven el disco de los Gemelliers,
que és un CD que es titula Gemelliers.
Lo mejor está por venir.
Com dient, lo que han fet ara és normalíssim.
Però ja no va venir, no?
Lo mejor...
Ah, que s'han separat aquests.
Ah, no, són els Andy Lucas els que van separar.
No vols dir que no són els mateixos tots aquests?
Els Andy Lucas s'han separat i a més han invertit, diguéssim, les seves anatomies.
Sí, ara el primer és gordo i el gordo és primer.
Sí, no, no...
Andy Lucas és un grup musical que té un mèrit increïble,
que són l'únic grup musical que ha fet omplir la nova creu alta.
Ostres!
El Sabadell mai s'ha emploat.
En el seu moment era...
No, no, però que té collons que no s'hi omplir mai pel Sabadell,
però sí per l'Andy Lucas.
I tant que sí.
Aquesta persona es ven per un euro al disc dels Geminiers.
Diu, és el disco dels Geminiers que se lo quité a mi hermana major
perquè està tot el dia escutxando semejante mierda
i, claro, així no hi ha quien vea Hora d'Aventures.
Home, és que tenint Hora d'Aventures no hi ha Geminiers que valgui, home.
Home, tu diràs...
I també us he promès espais.
Espais.
Avui s'ha de ser remunyat espais.
Una mica real estate.
Sí, una mica de negoci immobiliari avui.
Ara ens comencem a guanyar la vida aquí.
Deu euros.
A veure...
Sitio libre en el metro.
Això està bastant ben jugat.
Una persona que t'estàs parant al metro, que sap quina és la teva parada...
Ah!
Jo pujo a Fontana.
Sí.
A tal hora del matí m'esperes del vagó i em fas el bízum en aquell moment
i s'aixeca.
S'aixeca i et deixa seure.
A més, a la descripció està molt bé perquè diu
és per assentar-se, que això està bé que m'especifici.
Sí, home, clar.
I afegeix que ja està calentito.
Evidentment, perquè te l'escafa amb la pròpia...
Això està molt bé.
A l'hivern, sí, a l'estiu, fa una mica més d'angúnia.
Sí.
Però també et pagues el fet que si ve una senyora gran
no et sents culpable per no aixecar-te?
Bueno, és que sentir-te culpable és una decisió teva.
Va inclòs amb el preu.
Va inclòs amb el preu.
Va, clar.
No me levanto, senyora, he pagado por este...
Perquè el tio està especulant amb un mobiliari urbà, com a dir.
Sí, sí, sí.
No m'agrada.
No t'agrada.
I la logística, eh?
Com avides aquella persona que tu faràs justament aquell vagó del tren?
O sigui, potser quan el trobes ja has de baixar, eh?
I acabem amb un altre espai que aquesta setmana s'ha posat a la venda
i era molt ocasional aquesta setmana.
Com sabreu, l'Atlètic Club de Bilbao aquest cap de setmana passat
va guanyar la Copa del Rei.
Sí.
I ahir van fer la desfilada, no?, amb la Gavarra, que és aquell barc
i aquella mena de barcassa pel riu de...
I cabien tots allà, eh?
Home, és que és molt gran, eh?
Que escolta'm, tu saps què?
Hi havia l'Iñigo Martínez.
Sí, imagina't si hi cabia gent.
Però què fa, que no juga al Barça?
Això, mira, no em facis parlar, eh?
Parla, parla.
El conyo de la Bernarda.
Però ell és molt de l'Atlètic de Bilbao, no?
Però si no de l'Atlètic de Bilbao, no?
Però i què?
I què?
Ara, bueno, total, una persona...
És com si tu anessis a una festa de RAC1, ara.
Com si anessis a una festa de RAC1.
És que no m'hi conviden pas.
Doncs ja està.
Seria molt raro que hi anessis sense que t'hi convidessin.
Però cara, el Barça guanyés la Champions, que és el que passarà,
que ja ho sabeu, fa dies que ho dic,
i vingués el Messi a celebrar-ho.
No, no, no.
No el deixaria.
O el Valverde.
El Valverde, el que ha sigut entrenador del Barça.
Mira, saps qui vindria?
El Dembélé.
Però per despistat.
Saps?
Perquè no sabria ben vent.
Quin equip era el seu?
Total, aquesta persona diu,
el quilo de terraza per haver-la a Gavarra, 750 euros.
Bones vistes, eh?
Bones vistes des del balcó.
Això sí.
Més que aquesta oferta,
que el cabron devia vendre-ho i devia guanyar-se bé la vida,
750 euros,
ella ha compartit una conversa amb un possible lloguer.
Ah, sí, clar, aquelles negociacions que es fan, no?
Sempre diuen 700.
Caixo Anne.
Caixo.
Que es diu Anne.
Quantes persones podrien cabre a la terraza?
I diu, hola, la terraza té 7 metres quadrados.
Això et dona per tauleta amb cerveseta.
Un metre quadrat per persona.
7 persones.
7 persones.
6 i taula amb cervesa.
Sí, també és veritat que sí,
per estar tan apretats.
6 i taula, 6 i taula amb cervesa.
6 i taula, va, va, va.
Home, surt bé, surt bé de preu.
Diu, total, el tema és que mi padre tiene lierna.
Tiene lierna?
¿Habría algún problema?
Què és lierna?
Lierna diu, què és lierna, efectivament?
Ai, ai, ai.
Diu, una polla com una pierna.
Ande, ande vas alquilando la terraza por 750 euros.
Home, no feu això.
No, a mi em sembla bé.
No feu això.
Bé, la celebració va passar i aquí hi ha algú que es volia fer el negoci a sobre.
Doncs, escolteu, això són els productes que trobem cada setmana en un negoci en expansió.
Sí.
Perquè avui ja ens ocupem d'espais immobiliaris, de pisos, d'espais que us poden interessar.
Selecció Ramoneda.
Són tres quarts gairebé d'una del migdia i a l'última hora tot preparat per l'actuació,
tant preparat per l'actuació del millor pitjor cantant del món, en Joel Díaz.
Bé, abans, per insistència de la Marina Romero, ja he explicat de què anava la cançó.
És això, és un homenatge directament sortit del meu cor blaugrana,
pel que jo considero que és, diguéssim, la millor troballa,
el millor que ens ha passat en dècades al Futbol Club Barcelona
i és la irrupció d'aquest jugador que no només amb 17 anys ja és capaç de posar-se a l'esquena
la defensa del Futbol Club Barcelona, sinó que a sobre, com ja he dit abans,
és molt català, no?
I això li dona un punt més, un punt més que és el fet que, hòstia,
tenia un nano que a sobre de defensar els colors del Barça,
crec que també el sabria defensar de Catalunya en un moment donat
si anéssim a la guerra contra l'estat espanyol,
cosa que no vull que passi mai de la vida.
No li volem donar tanta feina al cobercí que després se'ns lesiona.
Però jo penso això, ha de ser acabar la guerra i torna a lesionar.
Si és un nano que se'l veu educat, que se'l veu que tot el que guanya
que ho dona a casa, segur, que truques a la mare cada dia...
Que té discurs quan parla i fa declaració.
Que té discurs, que té cara de bona persona,
que segurament encara no té ni pèls a la zona escrotal...
Que va al cole amb corbata...
Tot això, i que treu bones notes.
De tot això fa bona pinta.
Cau pobercí.
Anaves a dir Calvo Sotelo, potser?
Anava a dir Cau pobercí.
Perquè és pober.
És pober.
Doncs jo no ho dilataria més.
Voleu dilatar-ho més?
No, no, no.
No ho dilatem més.
Tu manes.
Pau, pobercí, va per tu.
La cançó és Valerie, de Limey Winehouse,
que ja ha dit que no era seva.
Però és igual, ja ens entenem.
Vinga, va.
Ai, és molt exigent aquesta.
Tornem-hi, tornem-hi, tornem-hi, tornem-hi, tornem-hi.
No.
Vols que t'avisi, Joel?
Sí, avísa'm, sisplau.
Perdona, Albert, joder, a vegades ens passen aquestes coses.
Vosaltres no tirem gravats.
Ningú s'espanta.
Això és en directe.
És en directe.
La gent ho ha de saber, això.
És que si fos gravat i la caguéssim així, seríem tontíssims.
I ara la gent està a casa seva apoyant-me a mi, donant-me suport.
I a més, hem posat un cartell que posa veu en directe.
Veu en directe.
Va, ara calleu.
Podria ser perfectament que fos fill meu i de la meva primera nòvia.
Amb això vol dir que és bastant jove i que jo sóc bastant vell.
És del 2008.
Boqueta de pinyó i galtetes de conill.
Joga com un senyor de 30 anys i 4 fills.
De quin planeta vingueres per ser tan jove i jugar així?
Com pot ser tan bon nano, coberçí?
Coberçí.
Coberçí.
Coberçí.
No parles bé el castellà, se't veu noble i educat.
No gastes diners en roba.
I fas pinta de trucar a ta mare puntual cada dia a les 12.
Has nascut a l'estanyol.
No es pot ser menys espanyol.
Segur que balla a Sardanes.
Coberçí.
Ets d'orígens molt humils.
I ton pare és fuster.
Joder, sembra un passebre, eh?
Com si fos Jesús.
Vinga, va.
Boqueta de pinyó, de pinyó i galtetes de conill.
Juga com un senyor de 30 anys i 4 fills.
De quin planeta vingueres per ser tan jove i jugar així?
Coberçí, com pot ser tan bon nano, coberçí?
M'ha pagat, m'ha pagat el Jordi Ramoneda, m'ha pagat.
Sí, que és un accident.
Bravo!
Bravo!
Bravo!
Bravo!
Hola!
No ha ajudat.
L'humanaix definitiu a aquesta jove estrella del Futbol Club Barcelona,
amb Pau Coberçí.
Pau Coberçí.
Ja pot estar content, segur que li arribarà.
Espero que li arribi.
Jo li faig arribar, que viuen dels seus avis allà al meu poble.
Ah, clar, sí.
Allò és per la Pasca, no, i tot allò, no?
A Vilabrereig.
Vilabrereig.
Vilabrereig, el millor poble de Catalunya.
Doncs mira, et farem un caset, perquè segur que els avis encara tenen casets.
Exacte, perquè sentin la cançó que li hem dedicat al seu net.
Fantàstic, Pau Coberçí.
És que el pare és vostè, eh?
Sí, sí, tot.
És que és tot, eh?
Segur que venés en un estable.
I van venir els tres reis.
I van venir els tres reis.
Pau Coberçí, va per tu, que és una carrera que comença,
però que espero que ens doni moltes alegries.
Quinze anys, com a mínim, espero que sigui central del Barça.
Millor, pitjor que tant del món, Joel Díaz.
Moltes gràcies.
A sempre a vosaltres.
Pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau, pau.
Teniu ganes de guanyar 30 euros per gastar qualsevol dels establiments de Caprabo?
Tu no, eh, Aida?
Em adreço als nostres oients perquè marquin el 93 207 474
i participin al concurs invertit de l'última hora.
Aquest concurs en què és fàcil, us donem la resposta
i vosaltres ens doneu la pregunta.
I d'aquesta manera us emporteu 30 euros per gastar qualsevol dels establiments Caprabo?
Atenció, que avui la resposta és...
Lebron James.
Hosti, Lebron James.
Quina pregunta ens faríeu perquè la resposta sigui Lebron James
i us emportareu 30 euros...
Això pot ser molt divertit, eh?
Quina pregunta.
Per gastar a Caprabo.
Fins ara.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
En Perú siguen las protestas contra el gobierno de Dina Boluarte
que ya han dejado 48 muertos en un mes.
No puedo.
Cataluña Ràdio.
Ara, a l'aulet del Corte Inglés del Centre Comercial de Meridiana
trobaràs ofertes increïbles.
Irresistibles.
Tot el que vulguis amb un 20% de descompte adicional.
I a més, un 10% de regal per les teves pròximes compres a Can Dragó.
Gaudeix de l'aulet del Corte Inglés del Centre Comercial de Meridiana.
T'hi esperem.
Consulta condicions de la promoció.
VendermiCotxe.
Et comprem al cotxe.
VendermiCotxe.
Et comprem al cotxe.
VendermiCotxe.
Et comprem al cotxe.
VendermiCotxe.
Compromís de pagament en 24 hores i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit.
VendermiCotxe.es.
Som al carrer Rocafort 78, prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
Conecta't a la cursa al Corte Inglés, el dia 5 de maig, a les 9 del matí, tots a córrer.
No perdis temps.
T'hi pots inscriure gratis a CursalCorteInglés.cat.
Posa't a entrenar i dóna-ho tot el dia de la cursa.
Siga solidari i córrer per la Fundació Catalana Tela Miquel Valls.
Recorda-ho, el dia 5 de maig, a les 9 del matí, connecta't a la cursa al Corte Inglés.
L'última hora, amb Quim Morales, a Catalunya Ràdio.
Capravo us ofereix el concurs de l'última hora. Capravo, preus bons sempre.
El concurs invertit de l'última hora, amb el que podeu guanyar 30 euros per gastar, o malgastar, si voleu, vosaltres mateixos.
Però ho heu de fer en qualsevol dels establiments, Capravo.
A veure què ens explica en Jaume. Bon dia, Jaume.
Hola, bon dia.
Des d'on truca, Jaume?
Des de Sant Martí i Sarroca.
Sant Martí i Sarroca. Què fas, que estàs tan cansat?
No, no, estàs curant el cultivador.
Estàs curant el cultivador?
Sí, em saps curant el cultivador, perquè si no em quedes res de merda.
Està a ple d'herba, eh?
Bé, doncs Jaume, ja saps quina és la resposta. Quina pregunta ens fas?
Què juga aquest noi?
No, no, no.
No anem bé, no anem bé.
Això tu estaves preguntant a tu mateix, crec, amic.
No vaig bé.
No vas bé, eh, Jaume.
A veure, va, vinga.
Torna a intentar una altra pregunta. A veure si va ser.
Jugar a bàsquet, al Los Ángeles Lakers.
Sí, sí, sí, sí.
A veure.
Endavant, Jaume.
Va, Jaume.
Aquell noi moranet que juga a bàsquet, com es diu amb els Lakers?
És que n'hi ha molts.
No, i aquest referèix és per Moranet, home, per l'amor de Déu.
Bueno, perquè és bueno.
Que t'ajudarà en jugar? Va, que t'ajudarà.
Aviam, vols dir aquell que és el jugador amb més punts anotats de la història de l'NBA, vols dir aquell?
Sí, podria ser, sí.
Ah, doncs llavors crec que estic parlant, i estem parlant tots, del...
L'Ebron de Déu.
Hòstia, Jaume, és que estaves aquí escurant la cultivadora i no n'acabàvem de centrar, eh?
Però ho has aconseguit, t'emportes 30 euros per gastar qualsevol dels establiments Capravo.
Quin és el que tens més a prop? Ho saps?
Jo a Vilafranca, sí.
Doncs cap a Vilafranca, amb el que sempre està bé, passa per Vilafranca.
A fer gasto, tu.
I gràcies per trucar-nos.
A vosaltres.
Adéu, Jaume.
Adéu, bon dia.
Aida Fita.
Soc jo, hola.
Aida Fita de la setmana, la fita és de vegades que els nostres oients facin bé la pregunta del concurs.
Sí.
A veure què juga aquest noi.
No, no, no anàvem bé.
No, no, no.
No anàvem bé.
Amb el que anem molt bé és amb la fita de la setmana, aquesta proposta que us ha fet l'Aida durant tots aquests dies,
que és trobar l'oient que ens està escoltant des de més lluny dels estudis centrals de Catalunya Ràdio,
és a dir, de l'Avinguda Diagonal 614 de Barcelona.
Quins nervis.
Recordem que teníem dues persones que estaven escoltant des de Nova Zelanda, era la gent que estava més lluny.
Sí, sí, que ja vam dir que bàsicament són els antípodes d'aquí, no?
Exacte.
Llavors, l'Olga està a Queenstown, a 18.849,46 quilòmetres, presca la Júlia.
Ai.
Està a Auckland, a 19.201,44 quilòmetres.
Soc la Júlia, estic a Nova Zelanda, Auckland, i espero, quan torni a Barcelona, poder gaudir d'aquest premi.
Doncs, efectivament, Júlia, podràs gaudir d'aquest premi perquè ets la guanyadora de la persona que ens escolta des de més lluny.
Bravo.
Júlia, des d'Oakland, també pots passar a saludar-nos aquí a la ràdio, que ens faria il·lusió conèixer l'oient de Catalunya Ràdio,
que ens escolta des de més lluny.
Gairebé és impossible superar aquesta marca.
No, perquè són les antípodes, totalment.
És que n'hi ha un mil quilòmetres, eh?
O sigui, has d'estar a les antípodes i agafar un globo aerostàtic, i llavors sumes la distància a lo llarg i a lo alt.
Que em diuen que són els antípodes, eh?
Ah, perdó.
En català l'hem de dir així.
Sabeu, aquelles coses que a vegades passen...
Sempre és al revés, en català.
No sempre, aquest és el problema, Xavi.
Per això que no li acabem d'agafar el truc.
Veig en Xavi que està mirant algun dels plats que podrà tastar la Júlia quan vingui des d'Oakland al tastem restaurant.
Quan vingui.
Quan vingui.
No sé quan vindrà, però hi ha un plat avui que és guerrí amb escalopa de foie.
No, hòstia, però escalopa de foie.
Però què és el que està escalopat, el guerrí o el foie?
El foie... Escaixo que hi ha foie a dalt i a baix i el guerrí està d'entremig.
Però què és aquesta genialitat?
Si fos un entrepà...
Qui fos guerrí.
El que jo no veig és l'escalopa.
Perdó, eh? No veig l'escalopa enlloc, eh, Xavi?
Però bueno, si tu dius que hi ha un escalopa aquí, jo m'ho crec.
Però deu estar com lleucerament arrebossat, potser, no?
Ah, està tènuament escalopat.
Ha de ser això, ha de ser això.
És un sopar menú de degustació del xef al tastem restaurant al carrer Provença 88
i que gaudirà la nostra estimada Júlia.
El restaurant Testem us ofereix cada divendres la fita de la setmana.
I ja podem avançar la fita de la setmana que ve, Aida, per si la gent vol anar fent feina.
Exacte, ja podeu enviar els vostres missatges al 667 37 27 29
perquè busquem a la persona que visqui més a prop de Catalunya Ràdio
que està a Avinguda Diagonal 614, m'ho he dit bé ara?
Sí, sí, molt bé, molt bé.
A Barcelona.
La persona que visqui més a prop de Catalunya Ràdio, eh?
A veure que no sigui la Júlia, també, ara.
T'imagino.
Si fa un pas més, ja s'acosta.
Exacte.
Doncs ens ho trobarem la setmana que ve.
Però ja podeu anar fent feina, 667 37 27 29.
Viviu molt a prop de Catalunya Ràdio.
Expliqueu-nos-ho i us en portareu un sopar pel tastem restaurant.
Benvinguts al 8 dies d'or del Cort Inglés.
Només fins al 21 d'abril tens més de 600 marques amb fins a un 30% de descompte.
Totes les teves marques preferides de moda, llençeries, sabateria, accessoris, bellesa, esports, llarg...
Entra ahora los 8 días de or, a la botiga web y app del Corte Inglés.
Aquest dijous, a la tarde de Catalunya Rádio,
el Ayuntamiento de Barcelona descobreye los esdevenimientos,
los servicios y todas las actividades que no puedes perder a la ciudad de Barcelona.
Bon día, que he sortido antes y soy el Corte Inglés haciendo la compra.
Tienen la segunda unidad a la mitad de preu con miles de productos,
como ahora las pizzas Dr. Edgar y el rentabaixella, máquina, fire y all-in-one.
Mira a ver si nos falta res más.
Que un 50% és molt de descompte.
Supercori percori supermercat al Corte Inglés.
Què necessites avui? A la botiga web i app.
Les desigualtats comencen quan naixem.
Els nens que viuen en entorns socioeconòmics desfavorits
tenen més problemes quan són més grans, de depressió, dificultats en l'aprenentatge.
Això que no forma part del codi genètic,
sinó que més aviat forma part del seu codi postal.
L'entorn i l'educació són vitals per reduir-les.
Hi ha tota una part que és molt social,
que aquí té a veure amb els estímuls que reps,
amb les habilitats socials que desenvolupes,
amb la teva capacitat de contacte i de relació amb els altres.
Començar de zero, 30 minuts, a TV3 diumenge a la nit.
Un minut i haurem passat aquestes set hores del matí de Catalunya Ràdio
i també tota la setmana.
Ha passat volant, eh, nen?
N'hem perdut.
Nen, que estàs aquí balant.
Sí, perdó, és que estava despedint-me d'en Joel.
Perquè en Joel se n'ha anat, que se'n va de viatge aquest cap de setmana.
No, és que està fent, que ara té un mòbil.
I està amb el mòbil en les pantalles,
que per això no parla bé aquest nen,
perquè està tot el dia amb el mòbil.
Però és mòbil...
Hi ha un joc que es diu Candy Crush, molt divertit.
Hòstia, no, no comencis amb el Candy Crush, de veritat.
Vaig per llibre dos.
Hola!
És molt fort.
Ets molt intel·ligenta.
Sí.
Eh, molt bé, molt bé.
Doncs escolta'm, ens trobem dilluns?
Dinaràs dilluns aquí?
Ja ho veurem.
Ja ho veurem.
Ja ho veurem.
I veurem que ens trobem la setmana que ve a l'última hora.
Nosaltres marcem, arriba el bolletí informatí.
U, U, més a la U.
No, no, és que es diu així ara aquí.
Un matí, U.
I arriben els que no ha sortit aquí.
I abans de marxar, la Marina Romero ens dirà que...
Ai, és divendres.
Ai, és divendres.
Ja ho tenim.
Fins aquí al Matí de Catalunya Ràdio.
Gràcies, Quim Morales.
Nosaltres tornem dilluns.