No hauríem d'exagerar los riscos de una guerra, pero nos hauríem de preparar.
Y, ante este escenario que dibuixa, propone a los socios europeos que facin una compra conjunta d'armes.
La vista von der Leyen se suma al que ya feia a principios de la semana con el Macron.
El presidente francés advertía que Europa se ha de preparar por un posible ataque de Vladimir Putin.
Diu que estamos en riesgo.
De manera molt clara, constatem col·lectivament que, en el fons, la nostra seguretat, la de tots, està avui en joc.
I justament el Financial Times explica que avui que Rússia ha fet assajos nuclears preveient una guerra amb un superpoder militar.
Es refereix, en aquest cas, a una possible resposta davant d'una invasió xinesa.
A aquesta hora afegim a la tertúlia Ticafon, que és investigadora del Centre de l'As d'Estudis per la Bàutica.
Què tal, bon dia.
La bon dia.
I gràcies per acompanyar-nos.
Deia la presidenta de la Comissió Europea, la guerra no és imminent però tampoc és impossible.
Comencem d'aprendre aquestes paraules?
Home, jo crec que el primer a preguntar-li seria la guerra contra qui?
Aquí és el que ens posa com a enemic el que ens hem d'enfrontar militarment.
Perquè si està pensant en Rússia, llavors jo crec que el debat a tindre és quina és l'opció que volem.
La de dissuació, que és la que ella presenta, que és armar-nos més, adquirir més força i que tingui port nostre.
O, sabent que és un veí que també és europeu i en el que acabarem, tenim que tindre relacions de veïnatge si l'estratègia és la de distensió.
Perquè llavors les estratègies...
És a dir, rebaixar l'atenció o incrementar l'atenció.
Clar, però ara mateix, és a dir, com a europeus, quan sentim aquests discursos, ens posen els pèls de punta, diguéssim, ens posen alerta.
Què està passant? Què ens estem perdent? Com està la situació de greu que això pugui acabar amb una guerra, no?
O què no estan fent prou bé els polítics?
Bé, el que no estan fent bé és la distensió. I aquesta és evident.
L'opció que han pres... Mira, jo crec que el que intenten és fer que l'opinió pública sigui favorable als passos que van a donar,
però per això necessiten generar una certa por, i la por ens l'han de posar en Rússia.
La gran majoria de mesures que estan proposant-se ara des de la Comissió Europea ja estaven sobre la taula el 2017, 2018, 2019,
i no estava la guerra d'Ucrània. No estàvem en un escenari de por que va a la Rússia aquí.
Mesures com la de la compra conjunta no estava expressada com ella l'ha fet ara, estava ja expressada de la següent manera.
Tots aquells països que com a mínim tres facin una compra conjunta, la Unió Europea els subvencionaran el 25% de la compra.
Ja estava sobre la taula i es va aplicar que com que teniu que fer inversions en adquisicions d'armaments,
això suposarà incrementar el dèficit públic, perquè són compres a 10 anys, 15 anys, 5 anys,
i, acord, treurem del compu de dèficit públic les adquisicions d'armaments.
Això que no computi. Així no us afectarà la normativa al respecte.
Dos normes que no es van aprovar llavors i que ara tornen a estar sobre la taula és
treure l'IVA de les armes, no del menjar.
Els pagesos els tenim al carrer, però sobre aquests no hi ha qüestionament de treure l'IVA.
O les compreses de les dones.
Amb les vacunes per la Covid.
Exacte.
O, per exemple, amb el gas natural, quan, de fet, després de les sancions amb Rússia per la guerra d'Ucraïna,
també hem vist aquestes tipus de mesures, no?
És a dir, que és una manera de funcionar la Unió Europea bastant comuna.
Sí, la compra conjunta té una, diríem, un avantatge, que és la que ella te diu.
Si comprem tots conjuntament, primera, comprem el mateix, i això ja evidencia que la indústria ha de produir el mateix.
No cada indústria produirà per cada estat, sinó que tots tindrem el mateix tipus de munició o el mateix tipus d'arma.
Per tant, uniformizem les adquisicions, eh?
I te diu, i per l'altre baixarem el preu per producte, perquè tindrem tots exactament el mateix,
i la compra és molt gran, compra a 10 anys vistes...
Per això també és una forma d'intentar fer què?
Que la indústria té que fer-se més gran.
Que és també l'objectiu, que després ve el segon objectiu que li posen a la Caminho.
Eh? La presidenta del Banc d'Inversions Europeus.
S'han de canviar els estatuts del Banc d'Inversió perquè la indústria pugui entrar a demanar crèdits.
Clar, i aquí no sé si també hi veu alguna relació amb la por que tenen ara mateix a la Unió Europea
que hi hagi cada vegada més partits de dreta govern...
Bueno, les eleccions que hi haurà el mes de juny, segurament tot això anirà cap a la dreta.
Per tant, si aquesta posició de l'Unió Europea actual va cap a aquesta posició d'enarmar-se,
potser això debilita d'alguna manera electoralment el que pot passar?
O no necessàriament, perquè la dreta podria ser també més partidària de la guerra.
Per tant, no sé de quina manera influenciaria entre extremes dretes o la població normal.
Perquè a vegades l'extrema dreta, si tu li canvies que no és l'immigrant el que li hem de tindre por,
sinó que és el rus, és possible que això el debiliti, però si se suma a la corda, doncs...
Ja. Ferran.
Bueno, primer, sobre el tema de dissuasió.
La dissuasió no es pot ampliar infinitament.
O sigui, jo crec que són molt importants les dades, no?
El conjunt de la OTAN, entre Estats Units i la Unió Europea,
tenen, almenys l'últim informe que em vaig mirar, que és el del 2020,
i la TICA em corregirà,
és la meitat de la inversió en indústria militar del món,
la té la OTAN.
Vull dir, Rússia està de l'ordre de 255.000 milions de dòlars,
el conjunt de la OTAN un bilió de dòlars, aproximadament.
Per tant, quan parlem de la dissuasió respecte a Rússia,
entrem en el debat nuclear, no?
Perquè en el debat armamentístic ha pes, per dir-ho d'alguna manera,
poca dissuasió.
I l'altre és que a mi m'agrada molt com treballa el centre de l'AS,
que és un organisme que, si no existís, s'hauria d'inventar,
perquè els enfocs econòmics que fa crec que expliquen molt més.
Acostumem el tema militar sempre a centrar-nos molt
en el tema més sociològic, no?
La por que tu plantejaves, etcètera, etcètera.
I és evident que els interessos econòmics tenen molt a veure,
i aquest és el que diu el circuit econòmic armamentístic,
és un circuit molt viciat.
Menys una petitíssima part de comerç,
que o bé és il·legal, o bé és legal, però és molt petit,
la immensa majoria d'aquest circuit el controlen els estats.
Són produccions d'estats, vendes a altres estats.
I, per tant, aquí hi ha uns interessos molt concrets
d'unes empreses que no juguen al mercat lliure,
sinó que juguen a un mercat que està controlat pels estats.
I que es financia bàsicament,
és un circuit econòmic que es financia bàsicament
amb els nostres impostos.
I no se'ns demana si volem finançar aquesta indústria
o no la volem demanar.
Maria.
A mi em va cridar molt l'atenció
de les paroles de von der Leyen
que venen després de les paroles de Macron.
Vull dir, d'aquí tampoc no hi ha exactament
una veu pròpia de la Unió Europea.
I em genera moltes contradiccions, també,
perquè és evident que és més fàcil impedir
que bombardegin Sarajevo,
que bombardegin Kosovo,
que no pas si tens armes,
que no pas si no en tens.
I al mateix temps,
una guerra com la d'Ucraïna,
que es pot eternitzar,
com es va eternitzar la guerra del Vietnam,
on efectivament acaba
i no hi ha tampoc uns guanyadors
i uns perdedors clars,
però sí que s'han perdut moltes vides pel camí,
tampoc no sembla la solució.
La Tica deia que entre aquesta dissuasió
i aquesta distensió,
em sembla que ara la Unió Europea
vol optar amb aquesta compra d'armament
per la dissuasió,
perquè la distensió no l'està fent bé.
El que em pregunto també,
i m'agradaria conèixer la seva opinió,
és què hauria d'estar fent la Unió Europea
perquè aquesta distensió realment funcionés.
Jo crec que també,
en un moment, a més a més,
on als Estats Units
la Unió Europea sempre hi ha anat a remolc,
amb unes eleccions a la porta
on la Unió Europea
no ha tingut fins ara,
i aquest és un dels grans problemes
de la Unió Europea,
una política exterior,
ja no comuna,
sinó clara,
sobre cap tema.
No sé si també
von der Leyen,
en aquest cas concret,
o Macron,
pensa que per aquí ha de passar també
que la Unió Europea
tingui una veu pròpia.
Tika.
Bueno, mira,
jo crec que, per exemple,
el que és rellevant
és que no hem de trencar
ponts i espais de diàleg
en Rússia.
No ha estat bé
que se l'atregui de l'OCDE,
no ha estat bé
que no vagi
a les reunions de Múnich,
perquè trencar espais de diàleg
és abocar-nos
a que a vegades
en aquests espais
es dirimeixen coses
que no són pròpies de l'espai,
però que tens espais
on parlar en l'altre.
Si anem traient d'aquests espais
i tu ara li dius
doncs mira,
ara Rússia no podrà actuar
en el SWIF
aquest econòmic.
Ara no podrà
intercanviar comercialment
en dòlars.
Doncs escolta,
els estàs abocant a què?
A generar un altre sistema
d'intercanvi comercial.
Jo crec que això
a la llarga tampoc
de caràcter...
Però sigui qui sigui,
diguéssim,
el rival polític, no?
Sigui qui sigui,
de la ideologia que sigui.
No renunciar mai
a cap espai de conversa.
Les espais de diàleg
no s'han de trencar mai.
Jaume.
Jo tinc la sensació
que aquí hi ha dues esferes
de debat.
Una,
que estic bastant d'acord
amb el que dieu,
que és la relació
gairebé pornogràfica
entre els governs
i la indústria militar.
És a dir,
la lesió de govern espanyol
amb les grans empreses
armamentístiques espanyoles
sempre és opaca,
el tema dels impostos,
el tema dels concursos,
sempre hi ha una certa
sospita
que hi ha alguna cosa més
que concursos públics
normals.
Dit això,
jo el que no estic d'acord
és que en aquest cas,
ja que parlem de Rússia,
la política,
la TIC ha parlat
de la distensió,
la dissuació,
diguem-li com vulguem,
és que no ha funcionat.
És a dir,
tinc la sensació
que hi ha alguns països
amb qui aquesta política
no funciona
i la història ens ensenya
a vegades
que això no funciona
i després,
és molt fàcil
o és més fàcil
des de Catalunya
o des de l'estat espanyol
tenir una sensació
de seguretat,
home,
no tenim una guerra imminent
que la sensació
que poden tenir
els països bàltics
o els d'Europa de l'est
que han patit Rússia
i evidentment
tenen un punt de neguit
i jo crec que és justificadíssim,
no només per la guerra
que tenen al costat de casa
sinó perquè ja han hagut operacions,
els rei van atemptar
contra el cotxe
d'un ministre
que era d'Estònia,
és a dir,
tenen la sensació de perill
reforçada en realitat
fins al punt
que països
tan històricament neutrals
com Finlàndia i Suècia
que havien,
per cert,
matejat la paraula
finlandització
com una cosa
que era admirable,
han acabat entrant
a l'OTAN,
és a dir,
la sensació de por
jo crec que és real
i acabo
amb el tema
de les inversions.
Si els mateixos països
de l'OTAN
es fixen un 2%
del PIB
com a inversió
en defensa
ho han de complir,
és a dir,
el que tampoc
ens podem estrenyar
és que es fixen
uns objectius
que a més fa molts anys
com ha dit la Tica
que es van fixar,
doncs s'han de complir,
això ens pot agradar o no,
però jo crec
que a la situació
que estem avui en dia
un rearmament d'Europa
no em sembla malament.
Mira,
hi ha coses
que si ens les venen
de manera diferent
són comprensibles.
Hi ha una...
el debat
el 2017,
18, 19,
abans dels pressupostos
que no estava condicionat
per la guerra
d'Ucrània
era un altre escenari.
L'escenari era
cada estat
té una indústria
i cada estat
compra el que
li dóna la gana.
El dia
que anem a fer una guerra
no hi haurà
qui s'entengui
perquè no tenim
l'armament compartint
ni la munició
compartida.
Hem d'unificar-ho
i tu dius
això
és de sentir comú,
és eficiència
en la despesa.
La següent és
si hem d'incrementar
el pressupost de defensa
i no hi ha una indústria
que ho acompanyi,
la realitat
és que estem comprant
el 78%
als Estats Units
i quan Trump
diu
heu d'incrementar
la despesa
està dient
heu de comprar-me
més a mi
i dius
bueno,
i per què no en Europa?
Clar,
però jo crec que aquí
és quan
Macron i Von Der Leyen
en el fons
estan dient
que Europa
no només
compri armament
sinó que generi
una indústria
que evidentment
ara està en bones mans
en part dels Estats Units.
Però que no me diguin
que ho anem a fer
perquè tenim port
a la inversió de Rússia.
La qüestió
de fons
és una altra.
Però ens l'estan dient
com puc fer
perquè la població
estigui
d'acord
en què anem a invertir
grans quantitats
de diners.
És un context
per justificar
la inversió
que volen fer.
Però aquest context
es basa en una realitat
que és que
Rússia ha enviat
un país d'Europa.
Jo vull fer un matí
sobre aquesta realitat
que no em quadra.
O sigui,
dos cases
molt exponencials.
Rússia no és una cosa
que acabem d'inventar
i la potència militar
de Rússia
no és una cosa
que s'acabi de crear.
Fa només 20 anys
hi havia acords
entre Rússia
i els Estats Units
perquè Estats Units
tingués
bases militars
en països
de l'òrbita
exsoviètica
en la seva guerra
a l'Afganistan.
Vull dir,
es van fer bases militars
gairebé compartides
amb Rússia.
Crec que encara hi sona
si s'entrada.
Però més raó
per la tica
que alguna cosa
deu haver
fora del que
se'ns està venent
de la por militar
a Rússia.
I dos,
home,
tu has citat
el cas de Finlàndia
que té una història
molt particular
amb Rússia
des de la seva independència,
no?,
amb una frontera
molt important
i una invasió
que va tenir
i una partició
de...
la independència
de Finlàndia
pràcticament
és a costa
d'una partició
del país.
Tal qual.
Home,
Finlàndia
va viure
amb una política
de distensió
tota l'etapa
de la Unió Soviètica,
que hi era
una Unió Soviètica
de potència militar
i nuclear
i molt més,
de caràcter
molt més expansiu
que l'actual Rússia.
Vull dir,
que arribava
fins a mig Berlín
i Finlàndia
mai va tenir
ni la necessitat.
Més aviat,
l'opinió pública
era contrària
a l'entrada
de l'OTAN
perquè considerava
que no era
la millor opció
per a la seva seguretat.
I ara,
de sobte,
aquesta opinió pública
ha començat
a canviar
fruit
d'aquesta història
que s'ha anat generant
respecte a una guerra
que encara no tenim clar
exactament
quins són els orígens
i com s'han produït.
Verònica Fumanal.
Sí,
a mi m'agradaria
preguntar-la a la Tica
perquè, clar,
la senyora
Derleijen
parla d'una guerra,
d'una guerra imminent,
però jo crec
que hi ha una guerra
que ja s'està fraguant
que és la guerra híbrida.
Tenim dos processos
electorals
importantíssims
a la Unió Europea
i també als Estats Units
on Rússia
intentarà
ficar
la seva poteta
com a factor
de desestabilització
i a mi m'agradaria
com des de la Unió Europea
podem evitar
aquestes ingerències russes
en els processos electorals
que se celebraran
aquest any
i el proper.
Sí, sí,
aquest és un gran,
bueno,
és un altre gran punt
que configurem
un món
en el que tot
no seran
les guerres
en sentit convencional
d'armament,
sinó que actuarà
també en el ciberespai,
en l'espai,
en les xarxes socials.
Jo crec que,
sobretot,
a part d'influir
en els processos electorals,
vol dir
que, sobretot,
s'incidirà
en donar
més impuls
a grups
que siguin
poc
o que siguin
crítics
o pocs
afins
amb el sistema
polític democràtic,
és a dir,
que se posaran
apostes
de desestabilitar
el sistema
electoral.
Jo crec
que aquí
el gran repte
serà
el control
de les xarxes
socials.
Serà
un repte
rellevant
i no només
de caràcter polític,
sinó que és
de caràcter social.
Jo puc fer
una última pregunta?
Però,
sisplau, sí.
Volia saber,
tenint en compte
que un dels principals
actors en tota aquesta
qüestió
armamentística
als Estats Units,
els canvis
d'administració
afecten
a la seva
política
en aquest sentit?
Vull dir,
que ara torni
a guanyar
Trump
o que es mantingui
Biden
demòcrates
republicans?
Fins ara
no s'ha notat mai.
En política exterior
no es notava el canvi.
No es veia la diferència?
No,
en les apostes
no.
I a vegades
quan aquests
es tira boig
que ara fa
Trump
diuen
aquests que paguen
o si no
què?
Se'n va de l'OTAN?
Doncs està,
el millor
li estem estagraït
que se'n vagi
de l'OTAN.
Quin tipus
d'amenaça
és aquesta?
Les amenaces
que a vegades
ha fet,
i estic pensant
també en el 2018,
quan en la Unió
Europea
estava el debat
dels fons
a la indústria
per la recerca
de nous armaments
dotats
d'intel·ligència artificial,
què va dir?
Si no deixeu entrar
a la indústria
nord-americana
a gaudir
dels fons europeus
de recerca
de noves armes,
us muntarà
una guerra comercial.
I la Unió Europea
va ser dir,
segon cosa
que va ser dir,
no només entraré,
sinó que no m'heu
d'impedir
que jo pugui
utilitzar-ho
sense que veteu
una exportació
després meva.
Perquè el reglament
que es va desenvolupar,
com que la patent
és europea,
li podíem impedir
una exportació
als Estats Units.
Va demanar-ho,
va fer guerra comercial
i vam treure
el reglament
de joc.
Tant aquí
hi ha molt més
de caràcter
comercial
i de diners
que de política,
diríem,
exterior,
de Rússia.
Ticafon,
investigadora
al Centre de l'As
d'Estudis per la Pau.
Gràcies,
com sempre,
per acompanyar-nos.
Com sempre,
un plaer escoltar-te.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Són les 9 i 19.
I tenim una última hora
perquè Helena Fort,
directiva del Barça,
serà nova diputada de Junts
per la Déu de Coevilles.
Sí,
és la que li toca a la llista.
Ja sabeu que
quan plega un diputat
el segon de la llista
és a qui li toca
i és Helena Fort,
que és vicepresidenta
institucional
i portaveu
de l'entitat blaugrana.
No és una neòfita Junts,
ja en va ser diputada.
Un cop no va sortir
escollida a les eleccions catalans
va ser quan va entrar
a la candidatura
de Joan Laporta
i ara hem preguntat
al Barça
si el fet de ser diputada
és compatible o no
amb ser membre
de la directiva.
Recordem que els directius
del Barça no cobren,
per tant,
si el Parlament acceptés
la compatibilitat
dels càrrecs
sí que podria fer-ho,
però no sabem
si el Barça
acceptarà
o si ella mateixa
voldrà mantenir-ho.
Anem explicant
les novetats que tinguem.
Clar,
en principi això,
Jaume,
és compatible.
Que jo hi sàpiga
és compatible
perquè per ser membre
de la direcció del Barça
de la directiva
no està remunerat.
Estatutàriament pot ser,
jo no em voldré mullar,
però...
Què és el tema ètic?
Òticament,
jo crec que no s'aguanta.
Vull dir,
entenc que hauria de deixar
el càrrec al Barça.
I de fet,
aquests dies,
com que el relleu
no és notícia
perquè,
evidentment,
des que Jaume Ló
en Soqueria
es va presentar a la dimissió,
el relleu
s'havia de produir,
el debat era aquest,
si entraria ella
o el següent
per la incompatibilitat
ètica,
ja dic,
estatutàriament,
no sé,
amb el càrrec al Barça.
Jo no sé si és tan incompatible
èticament,
és estrany,
és veritat.
El Barça ha de fugir
de tenir directius
tan partidísticament
instal·lats,
per dir-ho d'alguna manera.
A veure,
com ha dit el Mallor,
tothom sabia
que havia estat ja
diputada anteriorment
i,
si els estatuts del Barça
fixen,
o de qualsevol altre equip,
que la dedicació
és desinteressada,
doncs jo també entenc
que la gent té la seva vida.
Sí,
el que passa és que una cosa
és que la dedicació,
o sigui,
que ser directiu del Barça
no et comporti
cap remuneració
i l'altre és
que tinguis un càrrec públic
amb el que això significa
en una institució
com el Barça.
Em sembla que s'hauria
d'intentar separar al màxim.
És veritat que hi anava
a les llistes,
però també pot renunciar-hi.
I a mi em semblaria
una llàstima
que deixés de ser
part de la Junta del Barça
per començar
perquè és l'única dona
que hi ha ara mateix.
També hi ha un tema
d'hores de feina,
perquè les dues feines
requereixen molt de temps.
No sé tampoc
a què es dedicava
a ella fins ara,
perquè no és que fins ara
no tingués res on viu.
Home, jo crec que hi ha
un conflicte evident
d'interessos,
perquè un,
quan és diputat,
ha de legislar
sobre moltes qüestions,
també relatives a l'esport
i als interessos econòmics
d'una institució
tan important
com a les del Barça.
A mi em sembla
que els diputats
haurien de tenir
una dedicació exclusiva
perquè per això
se'ls hi paga
un sou públic.
O una altra cosa
és que després
un li agrada
el Barça,
un li agrada
una altra NG
i va llejar
com a voluntària,
però no es pot treballar
a dues coses
al mateix temps
i més
si tens
un càrrec públic
i un sou públic.
El president del Barça
és exdiputat, eh?
Vull dir que...
Clar,
això és cap problema.
Una cosa és ser diputat
i entre coses
imaginem-nos que
Sant Laporta
es presentés a les eleccions
i tornes a ser diputat.
Però és interessant això
que diu la Verònica
i crec que val la pena
també incidir
i que realment
ser diputat
ja és una feina
que per anar bé
t'hauria d'absorbir prou
com per no poder fer
cap altra cosa.
Ara la Jéssica Albià
que ens ho explicarà,
però prendre-s'ho seriosament
perquè hi ha una cosa
que passa
que a mi m'indigna moltíssim
cada vegada
que és quan hi ha eleccions
que no són al Parlament
de Catalunya
l'hemicicle es buida
perquè els diputats
són candidats
del seu poble
de les eleccions d'aquí
o de les eleccions d'allà
i al final
tot és
la mateixa gent
repartint-se allò
Albià el recordo
que en una època
era alcalde, senador
i diputat del Parlament
Vull dir que
pensava que aquest home
deu tenir moltes vides
perquè clar
Mira, jo això
Ricard
si només es cobra
per una cosa
a mi
Hi ha gent que ho fa
i llavors renuncia a sous
Això és veritat
que hi ha gent que ho fa
Això podria ser
però és que
la majoria de la gent
acumula sous
i acumula càrrecs
i acumula dietes
No, però encara que no renuncis
Si tu et prens seriosament
la feina
i jo crec que ser diputat
és una cosa seriosa
o hauria de ser
altra cosa és que
la institució
cada cop estigui més degradada
t'hi has de dedicar plenament
i tu has de prendre seriosament
que hi hagi algú
ja no em fixo
és que com si acumulessin els sous
més igual
la qüestió és
que si tu estàs fent allò
estàs fent només allò
perquè és prou important
i perquè hauria d'incorporar
una feina
que molts diputats
ja no deuen fer
perquè estan fent altres coses
a les comissions
on sigui
que forma part
home, és un poder
el poder legislatiu del país
em sembla que és prou seriós
per
per no intentar
compaginar-ho amb altres coses
ens acompanya la presidenta
del grup parlamentari
en Comú Podem
Jessica Albiach
bon dia
molt bon dia
com està?
estava seguint aquest debat
amb interès
estava seguint aquest debat
perquè
és cert
que la feina de diputada
és molt exigent
sobretot
bueno també
és cert
tu pots prendre teu
com vulguis
és a dir
jo veig diputats
i diputades
de tot
i aleshores
com dieu
n'hi ha gent que s'edica més
a l'alcaldia del seu poble
perquè ho compatibilitzen
altres
que també són professors
d'universitat
i se desentren més en això
també
ho sé de dir
no és el mateix
un grup gran
o un grup de 8 diputats
i diputades
com és el nostre
que
que estem a totes
evidentment
i que no podem compaginar-ho
en res més
perquè aleshores
seria impossible
Jessica Albiach
ens acompanya avui
perquè és una de les
protagonistes
de la setmana
tota l'atenció mediàtica
pel que fa als pressupostos
de la Generalitat
va cap a
en Comú Podem
i de fet el president
de la Generalitat
n'ha parlat
Sí, entrevista aquest matí
el Café de Ideas
de Gemma Nierga
tres moments
que ha destacat
el primer
sobre el Harrock
que és el gran tema
el gran escull
pel vot dels comuns
als pressupostos
diu que la decisió política
ja es va prendre
i que ara només
està en mans
dels inversors privats
Això depèn
fonamentalment
dels inversors privats
que hi participen
no depèn
no és una decisió
doncs
del govern de Catalunya
Però no depèn
només dels inversors privats
no?
De fet
També depèn
de la decisió política
que vostè prengui
Una decisió política
que ja es va prendre
l'any 2014
al Parlament
Això és el que diu
després diu que
canviar aquesta decisió política
tindrà conseqüències econòmiques
Si ara tu decideixes
políticament
escolti'm
imaginem-nos que tenim
les majories
al Parlament
per fer-ho
es decidís
tirar enrere
aquest projecte
ens hauríem d'afrontar
a unes reclamacions
Després veuríem
si tenen raó o no
però a unes reclamacions
segur
I un tercer punt
perquè tots mirem els comuns
però segons el president
hi ha més opcions
Jo estic convençut
que arribarem a un acord
o amb comuns
o amb qui sigui
però
Ah, digui'm
amb qui més
Bueno, això també
hi ha altres urs parlamentaris
aquí també estem
en converses
com Junts
o com la CUP
Què li sembla, senyora Albiac?
Doncs clar
escoltant el president
jo no sé si és
no sé que és pitjor
no sé
si és pitjor
que el president
no li posi límits
al PSC actual
perquè estem veient
com li està comprant
tota l'agenda
la B40
la taula per ampliar
l'aeroport
el casino més gran d'Europa
al Camp de Tarragona
no sé si és pitjor
que no li posi límits
al PSC actual
o que diga
que és hostatge
d'una decisió
que va prendre
fa 10 anys
Convergència
el Partit Popular
i el Partit Socialista
de Catalunya
i jo el que li voldria
recordar al president
és que no és un gestor
és un president
i que per tant
ha de liderar
i ja comença a dubtar
si quan diu
bueno, és que aquest model
del jarro
que aquest model
del macrocasino
no és el nostre
bueno, carai
poc se nota, no?
Què li demanen per això
al govern
per aprovar aquests pressupostos?
Doncs mira
primer tenim una condició
que és imprescindible
que és
que se descarta
que no s'aprove
el pla director urbanístic
del casino
més gran
més gran d'Europa
al Camp de Tarragona
i a partir d'ahir
per pagar indemnitzacions
si fes falta
per aturar això?
Bueno, és que fins i tot
el mateix president
ha reconegut
que pot ser
no n'hi hauria
que pagar indemnització
i tot el que ens arriba
a nosaltres
perquè també hem estat
parlant amb advocats
és que no s'hauria
de pagar indemnització
i també ho reconeix
així la plataforma
Aturem el Jarro
que diu
que no s'hauria
de pagar indemnització
per tant
nosaltres el que diem
és
no s'hauria de pagar
indemnització
el pla director urbanístic
va quedar suspès
quan va estar
recorregut
al TSJ
i per tant
el contracte
va quedar
va quedar
extingit
i a partir d'ahí
el que diem
és
és una decisió política
no és una decisió tècnica
i per tant
si no és el seu model
que ho demostri
i sobretot
que li posi límits
al PSC
i que no digui
que està segrestat
per una decisió
que va prendre
fa 10 anys
convergència
amb el Partit Popular
Per tant
és el principal escull
ara mateix
el Jarroc
per la resta
diguéssim
No
per la resta
t'hi diré
ahir nosaltres
vam tindre
una reunió
amb el govern
perquè el que sí que hem dit
és
fins a última hora
no perdrem
l'esperança
que el govern
rectifique
davant d'aquest disbarat
i sí que hem constatat
ara mateix
que som molt reticents
a tirar endavant
mesures
que nosaltres
també estem plantejant
és cert que el Jarroc
és com el més mediàtic
i és la condició
imprescindible
per entrar en continguts
però estem parlant
que els centres públics
han de recuperar
la sisena hora
és una retallada
que va fer en el seu moment
Convergència
tenim una crisi educativa
de primer nivell
per tant
la sisena hora
seria una política equitativa
pel dret a l'educació
i per millorar també
aquestes condicions
també estem dient
els centres educatius
ara mateix
són un forn en estiu
i ja no en estiu
sinó que a partir
d'un o dos mesos
en primavera
fins i tot m'atribiria a dir
i són una nevera a l'hivern
i per tant
s'han d'aclimatar
s'han de climatitzar
els centres educatius
que ara mateix
són les famílies
moltes vegades
les que estan pagant
fins i tot
i portant els ventiladors
beques menjadors
nosaltres volem arribar
a la gratuïtat
del menjador escolar
però és cert
que si ara
no es pot fer tot
sí que necessitem ampliar
aquestes beques menjadors
i el govern
veiem que va en línia contrària
la setmana passada
explicava
anunciava
un augment
del preu
del menjador
habitatge
per exemple
estem parlant
de mil milions
d'euros
en polítiques
d'habitatge
i també regular
els
joguers de temporada
que ara mateix
són la porta de darrera
en la qual
els propietaris
poden seguir incrementant
els preus
de joguers
o si parlem
de salut
per nosaltres
sabeu que és una batalla
que portem
amb el govern
des de fa molt de temps
estem parlant
de l'accés
a l'atenció primària
s'ha d'arribar
al 25%
del pressupost
de salut
destinat a l'atenció primària
que no ha de ser
la porta d'accés
al sistema
que ha de ser
el cor del sistema
jo crec que ningú
ens coneix més
que el nostre metge
metgeçà de capçalera
i també reforç
de la salut mental
estem en una ràtio
que fa vergonya
pel que fa
en nombre de psicòlegs
psicòlogues
no arribem
a 5 psicòlegs
per cada 100.000 habitants
quan a Europa
la mitjana
és de 18
per tant imaginat
això està previst
teòricament
en els pressupostos
això està previst
però veiem
que no s'acaba
de concretar
per un costat
és cert
que n'hi ha
una manca
de professionals
però per un altre costat
tampoc estem veient
que el govern
estigui posant
esforços suficients
sí que han reforçat
centres educatius
amb una figura
de benestar
de referents
de benestar emocional
però pensem
que si n'heu dit
que ara mateix
amb el malestar emocional
amb la crisi
de salut mental
que tenim
al nostre país
que jo crec
que ja venim arrossegant
que les xarxes socials
encara agreuixen més
i que jo crec
que la pandèmia
també va a posar
encara
i no ens hem recuperat
va a impactar
fortament
i a més
amb un problema especial
entre la gent
més jove
no tota més pot pagar
50, 60, 70 euros
que és el que et costa
un psicòleg
una psicòloga
ara mateix
per anar
cada setmana
o cada 15 dies
si tu vas
exacte
i si tu vas
igual te donen mitja hora
cada 15 dies
o al mes
clar
però tot això
hi ha marge de negociació
vostè confia que això
pot arribar a un acord
tal com estan les converses
ara mateix
jo no m'aixecaré
de la taula
perquè crec que és important
ara mateix
tenim un problema
per la transició justa
un problema
amb l'educació
la sanitat
i l'habitatge
i el govern
ha de centrar
aquí també
els seus esforços
veiem que l'acord
al qual ha arribat
amb el PSC
és un acord
poc ambiciós
que posa pedaços
i que no va
a l'arrel
veritable dels problemes
i per tant
el que diem és
anem amb totes
i a més
està el govern dient
és que potser
són els últims
pressupostos expansius
que tenim en molt de temps
doncs carai
aprofitem-los
al màxim
clar però no és el primer cop
que en les negociacions
dels pressupostos
els comuns
posen aturar
diguéssim
aquesta aprovació dels pressupostos
i al final
s'acaben aprovant els comptes
aquesta vegada és diferent
què hi veu de diferent
amb altres experiències
que hem tingut?
Bueno
nosaltres
sempre diem el mateix
en públic i en privat
i això
la gent
ho pot
ho pot dir
i per tant
nosaltres tenim paraula
quan agrada el que diem
i quan no agrada el que diem
jo ja fa
molt de temps
que li vaig dir al president
primer
descartem
el macro casino
i a partir d'ahir
comencem a entrar
en continguts
i encara no m'ha donat
una solució
i així estem
i per tant
jo torno a dir
si se suposa
que no és el seu model
si no hi ha un gest
amb el hard rock
vostès no aprovaran els pressupostos
és que el gest que necessitem
és que no s'aprova
el pla director urbanístic
perquè el pla director urbanístic
és el que permet
que s'active tota la resta
si no hi ha canvis
no aprovarà els pressupostos
no
i a més t'he diré
és curiós també
quan el president diu
és que no tenen
un sol euro
els pressupostos
o l'acord de pressupostos
al qual hem arribat
amb el PSC
bueno
mirem-ho
per què?
perquè si tu
vols uns pressupostos
que creixin
en salut
en lluita contra
l'emergència climàtica
sobretot per fer front
a la sequera
i en seguretat
i al mateix temps
m'estàs instal·lant
un projecte
megalomania
que és més propi
d'Ajuso
que una altra cosa
que necessitarà
incens recursos
per fer front
als problemes
d'inseguretat
que se'n deriva
als problemes
de salut mental
que se'n deriva
i que consumirà
8 milions de litres
al dia
doncs sí que té
un impacte
amb el pressupost
i a més
afegiria
un parell de qüestions més
jo crec que se sap poc
però va haver
una aprovació
en el seu moment
segons la qual
quan tiren davant
el hard rock
l'impost del xoc
que se paga actualment
passaria
del 50%
al 10%
per tant
hi ha una mimba
clara
d'una rebaixa
una pèrdua
de diners
públics
que ara mateix
es recapten
per l'impost al xoc
i en tercer lloc
crec que també
hem d'escoltar
els economistes
els experts
l'altre dia
hi ha un informe
d'un grup de recerca
de la Universitat Rovira i Virgili
que ens explicava
com el model
ara mateix
a les comarques de Tarragona
que és cert
que ha donat
rèdits
tots aquests anys
és un model
basat
en un model
dels anys 60 i 80
s'està quedant obsolet
i que ara mateix
hi ha una diferència
abismal
entre el que la gent
de Tarragona
està produint
és a dir
el PIB
i per un altre costat
la renda
per càpita
de les persones
i per tant
la renda
de les famílies
i que s'han de fer
bàsicament dues coses
primer diversificar
l'economia
perquè el turisme
de massa
es pesa massa
això ho diuen
els experts
i fins i tot
alguns acadèmics
que venen
de l'orbita
de convergència
i segons
s'ha de fer
una quarta revolució
industrial
allí
i això passa
bàsicament
per tecnologia neta
i tecnologia digital
per tant
vostè també té
més enllà
dels pressupostos
que el país
s'estigui
acostant
més cap a la dreta
és a dir
que Esquerra
amb el PSC
estigui
portant el país
més cap a la dreta
jo el que estic veient
és que d'alguna manera
n'hi ha
com una espècie
de lluita
entre lo bé
i lo nou
i que ara mateix
Esquerra Republicana
i el PSC
i diria
que d'alguna manera
també xunts
perquè no deixen
de compartir
model
estan
portant-nos
les mateixes
receptes
de sempre
Parla del PSC
que és el partit
amb què a Madrid
vostès governen
que és el PSOE
Bueno
i jo crec que ja
comença a ser
un lloc comú
en el nostre país
que el PSC
fins i tot
està més a la dreta
que el Partit Socialista
El PSC
i a més
això és una cosa
inaudita
perquè el PSC
el Partit dels Socialistes
de Catalunya
sempre havia estat
a l'esquerra
del Partit Socialista
obrero espanyol
Vostès també
d'alguna manera
no vostès directament
però sí
el que representen
durant molts anys
han governat
amb aquesta força política
A Barcelona
per exemple
estàs dient
Per exemple
Bueno
hi havia moltes més opcions
és a dir
nosaltres
som conscients
que s'ha d'arribar a acord
amb altres forces polítiques
jo crec que la diferència
és
qui marca l'agenda
i jo crec que ara mateix
el PSC
li està marcando
l'agenda
Esquerra Republicana
i ho estem veient
si mirem
les diferents administracions
Interessant
Jaume
Jo
per una vegada
crec que estic d'acord
amb Jéssica Albiac
amb un tema concret
que és
jo estic d'acord
que el govern de Catalunya
Hi ha esperança
pel diàleg
sempre
sempre
estic d'acord
que el govern de Catalunya
pot fer bastant
allò que vol fer
i per tant
si vol aturar
aquest projecte de Tarragona
el pot aturar
és a dir
jo crec que
és un exercici
poc edificant
des del punt de vista polític
de dir
no és que aquest tema
jo no hi puc fer res
hi ha un cas molt petit
però que és semblant
que quan es va intentar edificar
a Sant Cugat
la Torre Negra
crec que es deia
que també es deia
que no es podia canviar
perquè ja estàvem completos els terrenys
finalment es va aturar
és a dir
si el govern vol
aquest projecte no es farà
i al revés
si vol es farà
dit això
jo també
si mirem una mica des de fora
ho ampliem el focus
a Madrid hi ha un govern
de vostès
amb el PSOE
amb el suport d'Esquerra Republicana
a Barcelona hi ha un govern
o hi haurà un govern
suposo aviat
del PSC i Esquerra
segurament
més jugaria diners
amb el suport de vostès
i crec que els pressupostos
de la Generalitat
s'aprovaran
amb el suport d'Esquerra
evidentment
del PSC
i segurament de vostès
per tant
jo crec que d'alguna manera
Jaume
seré molt clara
si no
si no n'hi ha un compromís
explícit
del president
de la Generalitat
dient que no s'aprovarà
el PDU
nosaltres no donarem suport
als pressupostos
de Catalunya
segur que hi haurà una fórmula
en la qual
ni vostès
ni el govern
tindran el 100% de raó
però jo
m'hi jugaria un sopar
que hi haurà un pressupost
una moratòria
per exemple
no sé si una moratòria
d'un any
això serviria alguna cosa
bueno
nosaltres
el que li estem dient
al govern
és proposa
alguna cosa
és a dir
és que ara mateix
no està liderant
no està fent propostes
i senzillament
està encallat
dient
que és una decisió
que es va prendre fa anys
i que ell
no pot fer absolutament res
i per tant
bueno
no sé
aquesta figura
d'impotència
que demostra
el president
jo no sé
si creurem-la o no
perquè com ara
deia el Jaume
o sigui
realment
si es vol
es pot
també és cert
que el PSC
posa com a condició
aprovar aquest projecte
també
bueno
però és que
clar
quan
quan me pregunten
per què ara
sí que poseu el Harrock
com a condició
i no el poseu
l'any passat
bueno
és que n'hi ha
jo crec que n'hi ha
dos qüestions
que són fonamentals
i que van en la línia
el que comentaves ara
Jaume
que és per un costat
n'hi ha un context
climàtic
més greu
encara que l'any passat
i per tant
el context de sequera
jo crec que facilita
que encara es veja
com una major aberració
aquest
aquest macrocasino
i per un altre costat
és que sabem
que el PDU
estava a punt
de ser aprovat
i per tant
això és definitori
és a dir
l'any passat
no necessitàvem
perquè no era
tan urgent com ara
la PDU
perquè no sàpiga
l'aprova al govern
ah claro
sí sí sí
és una decisió política
sobre això
ara que ha sortit
el tema
del pla director urbanístic
i també
per entendre-ho bé
perquè ho desconec
en quin punt
està la tramitació
perquè tinc
una mica la sensació
que això pot acabar
perfectament
amb que el dia de demà
vostès diguin
tenim el compromís
del president
perquè hi ha ganes
d'aprovar els pressupostos
jo crec
una mica en la línia
del que deia el Jaume
forma part d'un joc
molt més gran
a l'Ajuntament de Barcelona
i a Madrid
per tant
aprovem els pressupostos
perquè el president
Pere Aragonès
ha dit
que això
o algun tipus
de declaració
que ja ens satisfà
en el sentit
que això
no tirarà endavant
però en realitat
el pla director urbanístic
en quin moment
de la tramitació
està
és a dir
en quin moment
s'ha d'acabar plorant
aprovant
en quin moment
veurem d'una manera
clara i diàfana
més enllà dels compromisos
del president
que això realment
tirarà o no tirarà endavant
ara mateix
el que falta
és que el govern
aprovi o no
aprovi el pla director urbanístic
o sigui
perquè la gent ho entengui
un pla director urbanístic
és
quan s'ha de fer
una modificació urbanística
sobre uns terrenys
que afecten
a més d'un municipi
en aquest cas
estem parlant de Salou
estem parlant de Vilaseca
no sé si estem parlant
d'algun altre municipi més
s'ha de fer
una modificació urbanística
això
ho acaba aprovant
el govern
com ara deia el Jaume
i per tant
el govern pot dir
mira
és que no vull fer
aquesta modificació urbanística
perquè pensa que ara
aquest projecte
no és positiu
pel nostre país
per tant
si tu tires endavant
la modificació aquesta
el pla director urbanístic
i després li dius
als inversors privats
mira
és que ara no ho pots fer
sí que tendríem
un problema d'indemnització
però si tu no tires endavant
la modificació
del pla director urbanístic
tu aquí no has d'indemnitzar
perquè no es donen
senzillament les condicions
medioambientals
o de seguretat
que ha de tindre
de fet per això
va estar suspès
pel TSJ
pel Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
perquè tal com estava planificat
estava massa a prop
de la petroquímica
i tenia un risc
per la gent
que anés allí
clar
llavors podria ser
que el govern
decidís aturar això
o suspendre-ho
durant un any
tenir el suport dels comuns
per aquests pressupostos
i reactivar-ho
el dia de demà
és a dir
en realitat
no hi ha cap pressa
ni cap no pressa
per entendre'ns
per aprovar o deixar
d'aprovar aquest PDU
la història és
que l'any passat
el partit dels socialistes
de Catalunya
ho posa damunt la taula
i urgeix
el govern
a aprovar aquest PDU
ja
i bueno
han anat passant els mesos
i ara sabem
que estava a punt
de ser aprovat
el pla director urbanístic
però això
nosaltres diem
alto
Braumet
Ferran Espada
sí
aquesta contraposició
entre allò vell i allò nou
m'ha fet pensar
en J.B. Foix
m'exalta el nou
i m'enamora el vell
ara ara
veig que
això
és que sí que el vià
no l'enamora el vell
està clar
no
dues preguntes molt ràpides
molt ràpides
de veritat
una
jo voldria que m'aclarís
fa poc
al Parlament va passar una cosa
que ens va deixar una mica parats
que vostès van presentar
una proposta de resolució
per una moratòria
que es va aprovar
la setmana passada
que es va aprovar
i es va aprovar
curiosament
amb l'error
de dos diputats del PSC
el suport d'Esquerra
però l'error
de dos diputats del PSC
que no es van equivocar
només que en aquesta
proposta de resolució
jo voldria que m'expliqués
què ha passat
amb aquesta proposta de resolució
i si això
pot ser
diguéssim
el camí
per trobar el desllorigador
de tot això
i la segona
molt ràpida
és
no hi ha una mica
de contradicció
quan
vostès
en els governs
que han estat
l'Ajuntament de Barcelona
o el govern espanyol
han pressionat
moltíssima Esquerra
en les negociacions
de pressupostos
en contra
de posar
condicions
extrapressupuestàries
recordo
per exemple
Jolanda Díaz
en les negociacions
finals del 2022
les negociacions
del pressupost general
del 2023
que deia
a Esquerra Republicana
vostès
no poden
frustrar
tots aquests recursos
a la ciutadania
per unes demandes
que són legítimes
però que no són
pressupostaris
estaven parlant
de la reforma
del Codi Penal
estaven parlant
de determinades coses
també
es va pressionar
Esquerra
respecte
als pressupostos
de l'Ajuntament de Barcelona
quan ha de col·laborar
alcaldessa
una mica en aquest mateix sentit
vostès estan fent
una mica el mateix
fixa't
però és que jo aquí
esmenaria la major
perquè el Harrock
sí que té un impacte
pressupostari
té un impacte
pressupostari
per totes les conseqüències
que comporta
té un impacte
pressupostari
per un tema
que torni a dir
jo crec que es parla poc
per la rebaixa
de l'impost al xoc
que implica
és a dir
tu li estàs dient
a una perruqueria
que ha de tributar
el 15%
i en canvi
li estàs dient
a un casino
que pot tributar
el 10%
parla d'una perruqueria
parla d'una fruiteria
i això va ser
una modificació
d'una llei
que van fer
en el seu moment també
no perdó
que això seria
d'aquí uns anys
un cop el projecte
ja estigués activat
per uns pressupostos
d'un any
la qüestió és
entenc
si s'aprova el PDU
o no
que sí que està al marge
dels pressupostos
pròpiament
i després
hi ha un altre tema
que torni a dir
la província de Tarragona
és la que té
més desigualtat
en el sentit
de comparar
si tu compares
el que és el PIB
el que produeixen
i el que és
per un altre costat
la renda
per càpita
i aquí n'hi ha
un desatges brutal
una desigualtat
que també té
un impacte
que també té
un impacte
pressupostari
per tant
sí que té
un impacte
un impacte
pressupostari
sobre el que comentaves
al principi
la setmana passada
nosaltres vam portar
una proposta de resolució
al ple de sequera
i contra l'emergència climàtica
que deia
que no pot haver
una modificació
urbanística
mentre hi ha
un context
de crisi hídrica
i curiosament
van passar
diverses coses
mira
Junts
es va abstindre
que nosaltres pensàvem
que
diria que no
directament
el PSS
va dir que no
menys
aquests dos diputats
no sé si es van despistar
o què va passar
la CUP
a favor
Esquerra Republicana
a favor
nosaltres evidentment
a favor
i
perquè a més va prosperar
perquè Cristina Casol
diputada
que ve
de Junts
però ara està
en els noats crits
va tirar endavant
nosaltres ahir
a la reunió
amb el govern
en la reunió
de pressupostos
li vam preguntar
com penses
materialitzar
aquesta cosa
aquesta proposta
de la qual tu
vas donar suport
i no ens van fer retorn
i la veritat
és que ahir
estaven poc receptius
de tota manera
ho dic perquè
jo estava cobrint
la roda de premsa
posterior a l'executiva
d'Esquerra Republicana
a la seva porta d'or
a Raquel Sen
se li va preguntar
directament
i va assegurar
que
el govern
estava compromès
en complir
les propostes
de resolució
que provés
del Parlament
no sé si és una pista
d'aterratge
o és
doncs si ho és
encara no ens fan comunicar
l'avió continúa
sense poder aterrar
Jessica Albiach
presidenta del grup
parlamentari
com ho podem
gràcies per acompanyar-nos
aquest matí
al Matí de Catalunya Ràdio
un plaer
gràcies a vosaltres
són tres quarts de deu
fem una pausa
ara tornem
al Matí de Catalunya Ràdio
som 3CAT
mira
colesterol alto
yo estoy igual
y si no haces nada
te sigue subiendo
ya pero es que yo no quiero
cambiar mi vida
pues yo
cuido mi alimentación
hago ejercicio
y tomo un Danacol
todos los días
Danacol bloqueja parcialmente
l'absorció de colesterol
el tradueix en tres setmanes
i a més
després
ajuda a mantenir-lo
Danacol
reconegut per la Fundación Española del Corazón
mireu nois
us presento
aquest és el meu tiet Àngel
a veure
el tiet
el tiet
per ella
sóc com un pare
que no
que ets el meu tiet
però com si fos el seu pare
home
si t'he estimat com un pare
des de ben petita
si m'és com un tiet
sóc com un pare
sí sí
un pare
doncs au
ets el meu pare
per 17 milions d'euros
et fas parar de qui sigui
ja hi ha la venda
el cupó de l'extradia
del pare de l'11
el 19 de març
17 milions d'euros
extradia del pare de l'11
ara
qualsevol vol ser pare
a tots els que jugueu a l'11
ben jugat
juga responsablement
i només si ets major d'edat
tota aquesta història
va començar
al setembre
del 73
vam sentir
ben bé
6 o 7 drets
a la porteria
hi havia un vessant
de sang
i el Salvador
tirotejat
i han matat
un policia
però així
ens era bèstia
50 anys després
de la seva mort
descobrim
tota la veritat
Puig Antic
el llibre vermell
disponible
a la plataforma digital
3CAT
descarrega-te-la
mama
he llegit que l'univers
és infinit
el teu fill
cada dia descobreix
coses noves
perquè res no aturi
les seves ganes d'aprendre
vine a generar l'òptica
ara
amb el Pla Família
tens les ulleres
del teu fill
a meitat de preu
i amb dos anys
d'assegurança de trencament
vine a generar l'òptica
i aprofita el Pla Família
General òptica
la teva mirada
ets tu
Reniu
Descobreix Reniu
una àmplia gama
de vehicles d'ocasió
per totes les teves necessitats
tria entre elèctrics
híbrids de gasolina
o dièsel
recondicionats i certificats
endut en un vehicle
de segona mà
totalment revisat
i aprofita la garantia Reniu
a més a més
et taxem el teu cotxe actual
i et financem el que compris
Descobreix els vehicles d'ocasió
a es.reniu.auto
i a més
aquest mes
condicions especials
al teu concessionari
Renault i d'àcia
de la Comunitat de Catalunya
Crec que ha arribat l'hora de canviar la bomba de calor
Algunes bombes de calor i equips de refrigeració contenen gasos fluorats
que en cas d'una manipulació o instal·lació incorrecta
es poden alliberar i contribuir a l'escalfament del planeta
Per evitar-ho s'ha posat en marxa una normativa
que implica tant comercialitzadors
instal·ladors
com consumidors
Tots ells hauran de complimentar una documentació
per garantir que professionals habilitats
han fet la instal·lació
L'incompliment d'aquesta normativa
comportarà sancions
Informa-te en a
L'Agència Catalana de Notícies i Catalunya Ràdio
us ofereixen el primer programa de Catalunya Ràdio
totalment en anglès
Filling the Sink
el podcast en anglès sobre l'actualitat social catalana
Hello and welcome to Filling the Sink
a podcast from Catalan News
I'm Lorcan Doherty
and this week we're coming to you
from the Mobile World Congress
Filling the Sink
amb Lorcan Doherty
Cada dissabte a l'app i al web de Cat Radio
i al 3Cat
El matí de Catalunya Ràdio
Connectem ara amb el Corte Inglés
per saber totes les novetats
Bon dia
Molt bon dia
Jo, a l'hora de fer la compra per cada dia
prefereixo gaudir de molta més qualitat
i molta més varietat per poder escollir
I per això, res millor que Supercord
Hipercord i el supermercat El Corte Inglés
Que busques un via especial
l'edició limitada
El Corte Inglés
Entens?
Que busques un salmó salvatge
capturat amb pesca sostenible
El Corte Inglés
Entens?
Que busques un pernil 100% raça ibèrica de gla
i de la marca més exclusiva
I així tot el que vulguis
A més, hi tens espais exclusius de grans marques
com la Finca, la Real, Hamburguesa Nostra
en els quals gaudiràs de totes les seves especialitats
I amb serveis que ningú més t'ofereix
com el seu bullidor de marisc propi
o el tall envasat al buit de peces senceres de pernil i espatlla
Si aspires a molt més per la teva compra
Vine als supermercats del Corte Inglés
a la botiga web i app
Què necessites avui?
I demà divendres t'esperem al Corte Inglés de Sabadell
a dos quarts de set de la tarda
per explicar-te un conte al sac
Recorda-ho, demà divendres a la tarda
més que contes al Corte Inglés de Sabadell
I això és tot per avui
Adéu-siau
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
10 minuts seran les 10 del matí
Maiol Roger
Abans explicàvem que l'Ena Fort, directiva del Barça
serà nova diputada de Junts
i compaginarà o no els càrrecs?
En principi ho compaginarà
tant el Barça com Junts consideren que és compatible
recordem que és perfectament legal
el Barça és una entitat privada
els directius no cobren
per tant és perfectament legal
és senzillament una qüestió que ella
pugui organitzar-se com a agenda
per fer les dues coses
hem parlat directament amb ella
diu això
que no hi ha cap incompatibilitat
però sí que haurà de decidir
si pot o no assumir les dues coses
Aquest és un dels temes del dia
l'altre és el cas Coldoc
ha tornat a posar el focus
en els contractes que van fer
les administracions durant la pandèmia
una emergència que va simplificar
els tràmits al màxim
facilitant així el descontrol
i algunes irregularitats
Pol Foradada
Sí, no ho diem nosaltres
ho han advertit
Tribunal o Sindicatura de Comptes
o l'oficient antifrau
que ja a l'abril del 2020
avisava que en situacions
com una pandèmia
augmentaven els riscos
de frau, corrupció
o malbaratament
bàsicament
perquè amb l'argument
de l'urgència
les adjudicacions
s'acabaven fent a dit
i una de les primeres coses
que van sobtar
van ser els preus
per exemple
el de les mascaretes
va multiplicar
per més de 10
en qüestió de dies
hi haurà qui diu
que és llei oferta a demanda
però quan apareixen
aquestes inflacions sobtades
surten molts interrogants
i surten molts intermediaris
la Fundació Cibio
que fiscalitza
els poders públics
ha fet diversos estudis
al respecte
per exemple
abans de l'estat d'alarma
Cantàbria va pagar
80 cèntims
80 cèntims d'euros
per cada mascareta
FFP2
que són aquelles
que protegeixen
una mica més
que les quirúrgiques
pocs dies després
el Ministeri de Sanitat
ja en pagava
2 euros
de 80 cèntims
a 2 euros
i a l'abril
per tant
un mes després
toquen sostre
el Port de València
en paga 8
o el Banc d'Espanya
n'arriba a pagar
9,44 euros
per cada mascareta
de 80 cèntims
a 9,44 euros
9 euros i mig
aquella tardor
pocs mesos després
el Ministeri de Sanitat
ja en tornava a pagar
25 cèntims
per mascareta
Preus disparats
i contractes
amb empreses
que anaven sortint
com a bolets
un exemple paradigmàtic
és de com funcionava
tot plegat
que l'Institut Català
de la Salut
per exemple
Sí, el vam tenir
aquí a Catalunya
el 19 de març
per tant
acaba d'esclatar tot
l'ICS
contracta
una empresa
que es diu
Basic Devices
pel subministrament
de mascaretes
EPIs
o respiradors
el valor del contracte
és de 60 milions d'euros
per tant
no estem parlant
de poca cosa
l'endemà
el 20 de març
Economia paga
anticipadament
que això és estranyíssim
en un contracte públic
anticipadament
paga 35 milions d'euros
més de la meitat
del preu del contracte
però algú
en poques hores
perquè aquella mateixa
tarda sospita
sospita que és una empresa
estranya
que no està registrada
que no consta en treballadors
que porta temps inactiva
perquè al matí
la Generalitat
paga 35 milions d'euros
i a la tarda
amb els Mossos
a denunciar una possible estafa
al final
l'estafa es retira
perquè al cap d'uns dies
l'empresa
suposadament
aporta informació
que garanteix
com així el govern
assegurar més endavant
que acabaria subministrat
tots els productes
però perquè ens imaginem
una mica
com era el descontrol
d'aquells dies
fins i tot
l'oficina antifrau
va revisar aquest cas
i va dir
que havia estat
una operació
temerària
per part del govern
pel risc
que havia suposat
ara bé
quan després
el conseller Argimon
que el 2020 no era conseller
però si estava al departament
va anar al Parlament
a explicar-se
ho justificava així
era una operació de risc
sí
sí
però calia assumir-lo
perquè no ens podíem quedar
sense uns elements
de protecció
fonamentals
per als nostres professionals
que sempre és més fàcil
i còmoda
no assumir cap risc
però la situació
en què ens trobàvem
crec
que tots els que vam intervenir
tots els que vam intervenir
en aquell procés
de compra
van fer
el que tocava fer
un altre exemple
aquí al govern català
que també en vam parlar sovint
8 milions d'euros
va pagar el govern
per uns respiradors
per uns respiradors
a una empresa
que tenia un treballador
i que no es dedicava
a fer respiradors
en aquest cas
sí que la Generalitat
va acabar admetent
que era un error
va pagar
i evidentment
els respiradors
no van arribar
saludem a aquesta hora
l'Eva Belmonte
que és codirectora
de la Fundació Cibio
que treballa contra
l'opacitat
de les administracions públiques
Eva, què tal?
Bon dia
Hola, bon dia
Diries que van abusar
de la contractació d'emergència
durant la pandèmia
a les administracions?
Home, jo crec que
era necessària
o sigui
era
si
en algun moment
es pot fer servir
la contractació d'emergència
i va ser a la pandèmia
i llavors
es va fer servir
quan hi havia
algun desbordament
d'un riu
una tormenta
un volcà
alguna cosa
molt, molt, molt greu
jo crec que
era útil
que va ser
massa, massa fàcil
a aquests casos
que dieu
perquè això
que estava a dir
de pagar
abans
de rebre res
era legal
o sigui
es va aprovar
que es podia fer
així
o sigui
no només
van fer servir
l'emergència
que ja és
prou laxa
amb tots els tràmits
sinó que
van posar-lo
encara més fàcil
potser no
no calia
anar tan lluny
però és veritat
que el problema
no és tant
què va passar
perquè teníem presa
i havíem de contratar
mascaretes
sinó que passa
després
perquè els controls
que hi ha hagut
a posteriori
no estan funcionant
perquè
el que està passant
és que s'ha publicat
molt poca informació
dels contractes
només
què van comprar
i aquí
i quan
hi ha alguns
que s'han publicat
un any més tard
amb molt poca informació
llavors el problema
és com controlem
ara
què va passar
llavors
perquè
quants contractes
es van fer
és a dir
hi ha alguna estimació
de quants contractes
hi havia
que podrien tenir
per exemple
alguna irregularitat
el que nosaltres
vam fer
vam agafar
tots els contractes
d'emergència
que es van adjudicar
i publicar
el 2020
no estan tots
perquè hi ha alguns
que es van publicar
molt més tard
i tenim una base de dades
de 700.000 contractes
una mica més
que són com
6.000
6.500 milions
i el que vam descobrir
primer
és que estava molt concentrat
va haver-hi
4 empreses
que es van emportar
un de cada 10 euros
o sigui
que no era tant
contra
aquí podem
acabar
era una mica
més concentrat
i també
el que vam descobrir
és que
primer
que hi havia contractes
que es deien d'emergència
i no haurien d'haver
d'emergència
que vam fer servir
la pandèmia
per contractar
pistoles tràssers
la piscina
d'un ajuntament
la concessió
d'una televisió pública
fins i tot
els camellos
de la cabalgata
de Reis
i també vam descobrir
que
amb aquestes empreses
que els van portar
més diners
la gran majoria
no es dedicaven
a la majoria
o sigui
l'empresa
que més diners
es van portar
es dedicava
a la venda
de begures energètiques
i de sobte
van aparèixer
aquests mediadors
que en alguns casos
van acabar
amb els casos
que estem veient
aquests dies
Li ha sorprès a vostè
el cas Koldo?
No, l'hem sorprès
sobretot perquè
estic convençuda
i això pot sonar
una mica pessimista
i no ho soc
i de veritat
crec que es pot
controlar això
però estic convençuda
que hi ha molts casos
com aquest
o sigui
no tenim dades
aquest assessor
sabem que
era assessor
perquè
preciàvem el ministre
una mica
estava totes les fotos
per això
hi ha tantes imatges
d'ells
però la majoria
del personal eventual
que hi ha els ministeris
no sabem ni com es diuen
no sabem qui són
i tots els governs
estan com tancats
en no donar
aquesta llista de noms
o sigui
no sabem
qui treballa ahir
no sabem
si intercedeix
i després
amb els contractes
d'emergències
que no tenim prou informació
i no podem
per exemple
creuar
quin contracte
s'ha donat
amb qui està
darrere
de cada empresa
perquè aquestes dades
no són obertes
o sigui
que jo estic convençuda
que com que
no hi ha prou control
i no hi ha prou informació
per vigilar
perquè tots
poden vigilar
no només
un local
i més anticorrupció
els primers
però també els periodistes
al final
estic convençuda
que hi ha
moltíssims més casos
perquè sabien
que no passava res
saben que no passa res
si contractaves
algú
que darrere
ja havia el tot possible
perquè aquestes dades
no són públiques
El Montes
codirectora
de la Fundació
Sibio
que treballa
contra l'opacitat
de les administracions públiques
gràcies per acompanyar-nos
gràcies
bon dia
una abraçada
Vull tenir conegut
que el jutge
de l'Audiència Nacional
que investiga
aquestes presumptes
comissions irregulars
en la venda
de bascadetes
a administracions públiques
durant la pandèmia
el que s'ha batejat
com a cas
Coldo
assenyala directament
a l'exministre
José Luis Ávalos
com a intermediari
d'aquesta trama
què en penseu
de tot plegat
Verónica Fumanal
Sí
acabo de llegir la notícia
i efectivament
com tu dius
s'acredita
que hi va haver
una conversació
al gener
entre
el Coldo
i l'exministre
Ávalos
on
es pressuposa
que li demanava
ajuda
amb un
enviament
de mascaretes
a Balears
que li reclamàvem
perquè no havien
sigut de la qualitat
suficient
etcètera
a partir d'aquí
a mi em sembla
que tot
és una mica
esperpèntic
des de la resistència
del propi
Ávalos
fins com
s'ha fet tot
des del Partit Socialista
perquè un secretari
d'organització
és una figura
molt i molt
respectada
dins de l'organització
i com
s'han publicat
a diferents mitjans
hi ha una corrent
de simpatia
amb
Ávalos
que no té
res saber
amb el cas
que s'està jutjant
i que jo crec
que a poc a poc
anirem coneixent
la dimensió
de la tragèdia
sinó
amb com
s'han
gestionat
les coses
a través
dels mitjans
de comunicació
amb
últimàtums
de 24 hores
jo crec
que
este
sigui
tot
un
espectacle
bastant lamentable
a partir d'aquí
home
jo crec
que
era un moment
molt complicat
on tothom
estàvem
en una situació
distòpica
ningú sabia
què havíem de fer
però
ara sabem
que hi havia gent
que en aquesta situació
estaven pensant
com
fer-se
d'or
i jo crec
que
Coldo
sí
es demostra
que
finalment
es va
cobrar
comissions
i es va
enriquir
a través
de portar
mascaretes
pels matges
per les
policies
per la gent
pels servidors
de correu
i