No le demandamos nada, primero porque ella ya va a participar
y por segundo porque aquí ni se nomenan, ni se nomenan a las dos nenes.
El documental son opiniones de diferentes gente que estaba allá.
Es un trabajo para distancia, es un documental.
Es un trabajo para... Evidentemente, es información.
Información o opinión, pero al final es opinión.
Pero lo otro es un espectáculo, es un guión, es un invento.
Y dentro de lo invento, tú no puedes, a más...
El personatge de la nena, per spoiler, el personatge de la nena no passa per allà.
És un personatge central, central en el que se li posa damunt
gairebé tota la sèrie que la Rosa va acabar a la presó
perquè la seva filla la va inculpar.
Perdó, però el spoiler, si algú no l'ha vist, és igual.
O sigui, clar, això és molt greu, perquè quan passi...
No sabem si algú li ha dit a la nena
que la teva mare estarà a la presó perquè tu la vas inculpar.
Això és el que hi ha aquí sota tot el guió.
Això nosaltres entenem que és molt greu.
Perquè es podia haver explicat la sèrie.
Total, s'han inventat la meitat de les coses.
Els pocs anys que han passat, diguéssim,
també fa que tot això sigui més complicat.
Perquè si les filles tinguessin 30 o 40 anys,
seria una altra situació.
Gemma Calvet, com ho veus?
Doncs clar, jo estic molt d'acord amb l'anàlisi que fa l'advocada
i, a més a més, jo vaig veure la sèrie
i em va sobtar moltíssim el paper, en el guió,
que li donen a aquesta nena, a més instrumentalitzat,
si no recordo malament, perquè ja fa mesos que la vaig veure,
a través de la companya actual, diguem, del seu pare.
I crec que és així, oi?
Que és ella, la nena, la que parla amb aquesta senyora
i aquesta senyora diu que la nena ha inculpat la mare.
Bé, però això, Gemma, permeten...
Això que va sortir a la instrucció,
el propi jutge ho va desestimar
i no es va poder tenir en compte perquè, clar, específicament...
És que jo és el que anava a dir,
que això, el seu testimoni de referència,
i no imparcial, precisament,
la pròpia sentència ho va desestimar.
I, en canvi, la sèrie ho recupera
i ho posa en valor com la prova de càrrec essencial.
Això és el que una persona normal i corrent
quan veu la sèrie i no ha llegit la sentència
ni coneix el procés, doncs creu.
Per tant, la causa és claríssima.
És a dir, jo entenc perfectament
aquesta línia de treball jurídica
i jo crec que és un cas aquest
que sortiran coses.
És a dir, entre el que ha passat ara
amb l'autoinculpació d'Albert López
i la bona feina que estan fent
les advocadeses de la Rosa Peral
en matèria de garantia de drets
i, sobretot, de protecció dels drets a menors,
que ara mateix és el que està sortint,
però també és veritat, com ella diu,
que es causa un dany de caràcter irreparable,
perquè moltes vegades els menors,
i sobretot si viuen traumes,
no recorden el que han viscut
de violència vicària, per exemple,
i en aquest cas pot ser que estigui passant això.
No hi ha hagut capacitat,
moltes vegades, d'extreure informacions
que els nanos tenen de patir
i que han viscut situacions molt traumàtiques,
molt traumàtiques, i en canvi fan un vel
perquè han de sobreviure,
han de sobreviure i fan un vel,
però això els surt de manera indirecta
amb altres trastorns mentals
o amb algun tipus de dany moral.
Això ja és irreparable ara,
és bo que es practiqui un dret d'aquest tipus,
on els menors no són comitats de pedra.
Són subjectes de dret.
No, a mi, clar, em sembla una gran contribució,
perquè suposo que això marcarà una jurisprudència,
que serà ja un referent,
i que ja podrem començar,
inclús a nivell legal,
a dir què passa amb les vides de les persones,
en relació als Netflix
i a tot aquest negoci
una mica extractivista de vides, no?
Però és veritat que potser estem en un punt
en què com que veiem tantes ficcions de tantes coses,
és a dir, que com a consumidor
hem naturalitzat que...
És a dir, és normal que es faci una pel·lícula
del crim de la valia urbana,
perquè sabem que és un tema que interessa,
sabem que genera molta audiència,
sabem que té morbositat,
és a dir, té tots els elements perfectes per una sèrie,
tots els elements perfectes, a nivell audiovisual.
I que ja seria...
Ara, clar, té unes conseqüències,
i en aquest cas afecta a unes menors.
I ja seria discutible que un cas subjudice
se'n faci una sèrie,
imagina't si hi ha menors.
I aquí jo crec que,
per afegir el que ha dit la Itzi i la Gemma,
només una qüestió,
jo crec que s'ha ajuntat,
o s'han col·lidit
dues coses dels nostres temps,
que és aquesta voracitat
de la producció audiovisual,
aquest estrès, aquest estrenem-ho tot,
aquest d'allò,
i que té en les estrenes de les sèries
el seu màxim exponent,
cada divendres hi ha moltíssim material,
s'ha ajuntat això,
aquesta voracitat, aquest estrès audiovisual,
amb l'antitud de la justícia.
És a dir, l'antitud quan no passivitat.
De què serveix aplicar avui unes mesures cautelars
quan ja l'ha vist tothom?
Jo crec que podem posar el fre de mà en moltes coses.
Algunes no,
algunes tenen pressa,
algunes no.
Jo crec que una estrena de Netflix pot esperar.
Pot esperar les mesures cautelars de la justícia.
És a dir, és que a Netflix,
si l'atures,
li fas la propaganda.
Però fins i tot així,
perquè parlaves de la voracitat dels consumidors,
està molt bé,
però abans que els consumidors som ciutadans,
la base de la democràcia és la ciutadania,
no els consumidors.
Els consumidors,
moltes vegades invertim els termes,
i en l'evolució dels últims anys,
jo crec que aquest és un cas que mostra bé l'evolució del capitalisme.
Els negocis,
l'espectacle,
està per millorar la societat i servir-la,
no al revés.
O sigui,
el primer és garantir que la ciutadania té uns drets,
que la ciutadania viu,
i després,
òbviament,
es necessiten negocis
perquè aquesta ciutadania pugui viure.
No al revés.
No donar prioritat al negoci
en contra dels interessos de la ciutadania,
i crec que aquest cas ho exposa bé,
i que abans dels consumidors
tenim la ciutadania
com a principi fonamental
al que hem de servir.
No els drets dels consumidors,
sinó de la ciutadania.
Només un detall,
només un detall,
que ara semblarà marciano,
però és així.
Quan una persona mor,
fins al cap de cinc anys morta,
l'Ajuntament en qüestió
no es pot començar a plantejar
que pugui tenir un nom,
un carrer, una plaça,
el nom d'aquella persona que ha mort.
Per si en aquells cinc anys
es descobreix alguna cosa
que no el fan lo suficientment honorable
perquè porti un carrer o un municipi.
Compareu això
amb una persona
que encara està a la presó,
però sobretot amb els fills
i els menors,
que tenen tot el dret del món
a ser fills de qui siguin,
malgrat que qui sigui
hagi fet el que hagi fet.
Tenen dret a tenir una vida neta.
I sobretot un personatge de ficció
inventat amb el seu nom.
I per tant és molt més greu fins i tot.
I també han fallat els adults al voltant.
És a dir, el pare, per exemple,
el pare d'aquestes nenes,
és que el que havia de fer
era protegir les menors,
no utilitzar-les
i dir-li a la seva dona
que, a més a més,
en el personatge
de les sèries llueix de manipuladora
i d'aquestes segones parelles
que no poden suportar les ex,
el mal que els està fent a les seves filles.
És a dir, que les deixi tranquil·les.
Els nanos han de poder desenvolupar-se.
La Convenció de Drets dels Menors diu
el dret al lliure desenvolupament
de la teva personalitat.
Hi ha molts, molts menors,
fills de parelles separades,
que no estan podent gaudir
d'aquesta calma.
Doncs perquè els adults
que estan al voltant
els estan inflant el cap.
I això perturba moltíssim
el desenvolupament de les nenes.
En aquest cas eren petites,
eren molt petites.
Una cosa,
en la línia de la justícia restaurativa,
Netflix hauria de promoure
una sèrie
amb un guió
de la Núria González
explicant la lluita judicial.
Núria,
teníem-ho a fer de guionista.
Aquest és un altre capítol,
és un spin-off.
No, no, no, no.
No, però m'entenc que també estaria bé
que també Netflix desenvolupés
un document
posant en valor
totes aquestes qüestions
que està defensant.
Però hi ha los documentos
de Rosa Peral?
En quina plataforma estan?
Hi ha un document
que també...
Sí, a Netflix també.
Sí, sí, sí.
Sí, per això,
que també s'han esforçat, eh?
S'ha de dir que
també s'han esforçat
en donar l'altra mirada.
El que nosaltres volem deixar molt clar
és que en tota aquesta història,
ja et dic,
o sigui,
nosaltres creiem en sèrio
que ningú que ha vist la sèrie
l'hagués deixat de veure
si la nena no s'hostissa la sèrie.
Tothom l'hagués vist igual.
O sigui,
el que s'està fent
és utilitzar
una menor que existeix.
És que aquest és el tema
que existeix
que continua sent menor
i és localitzable
per fer caixa,
per intentar posar-li
més morbositat,
per intentar, a més,
donar la sensació
al que ha dit també
el que ho he dit aquí,
que és que
ella és la prova de càrrec.
Jo no sé com això
afectarà
a la seva relació
en un futur
quan ella sigui adulta
i tal,
però clar,
tenir una sèrie
que han vist
200 milions de persones
o no sé quants
dient que tu vas enviar
a la presó a ta mare,
és complicat.
I a més que és mentida,
no és veritat.
Però només,
i crec que el que posa
el punt a això
és que només ha sigut
per fer caixa,
o sigui,
per posar-li una mica
més d'amor
al tema.
Jo crec que
per aquí hem d'anar,
nosaltres estem
bastant convençudes
que hi ha una possibilitat
de protegir
la integritat,
la intimitat
d'aquestes nenes,
però clar,
també és el que esteu dient,
la justícia
arriba molt tard
i el que és veritat
és que hi ha
una actuació judicial
al mes de setembre
que nega
l'accés a la justícia,
que és el més drog de tot això
i que jo crec
que això és el que marcarà tot,
tant en els danys irreparables
com a partir d'ara,
com ens ho hem d'alora,
perquè també això
ens ha donat
un únic avantatge,
que és que
ens reiterem
molt més
en el que van dir
després de veure la sèrie.
Gràcies, Núria González.
Que vagi molt bé.
Bon dia.
Vinga, gràcies.
Estim parlant.
Adéu.
Em preguntava ara,
per exemple,
si hagués sigut un nen
en comptes d'una nena
a la sèrie,
hagués canviat alguna cosa,
Gemma?
No.
És el mateix.
És un menor.
No, perquè,
clar,
la lliència creativa
també et permet,
com fan això
de canviar el nom d'ella,
no?, per exemple,
hi ha maneres també
de suposos de fer-ho
sense que fos
exactament igual.
És impossible
dissimular-ho
i a més
el paper que fa
la Úrsula Corberó
és...
Sí, sí, és que sí.
De canta,
de canta moltíssim
la interpretació.
Bueno, i el títol
i tot plegat.
Són les 9 i 10.
S'ha de controlar
la mateixa marxa
al Congrés dels Diputats.
Tania Tàpia,
que és el que ha dit
fins ara
el president del govern espanyol.
Doncs mira,
s'ha tingut un cara cara
amb Feijó.
Bàsicament,
s'ha entrat en el resultat
de les eleccions basques.
Tira-li encara
Feijó,
que ha tret
un gran resultat,
Bildo.
Diu,
gràcies al suport
de Pedro Sánchez.
En canvi,
Sánchez traient pit,
diu que 9 de cada 10 vots
del passat diumenge
van anar partits
que recolzen
el govern espanyol
i Feijó,
tira-li encara
que gràcies
a l'independentisme
ell és president.
De moment,
ni una paraula
sobre un dels temes
del dia
i és l'obertura
d'aquestes diligències
per un jutjat
de Madrid
a la dona del president,
Begoña Gómez.
Sabem que Sánchez
ha arribat molt d'hora
aquí al Congrés
dels Diputats,
que és un tema
que està tractant
amb el seu gabinet
i que el Partit Popular
vol reaccionar
en aquesta decisió,
ho farà més tard,
ens diuen,
no abans de les 11 del matí.
Pel que fa a aquesta causa,
afegir-vos
que el Tribunal Superior
de Justícia de Madrid
ens diu que
s'ha decretat
el secret de les actuacions,
canviarà més informació
properament,
però que confirmen
que ja està en mans
del jutjat número 41
de Madrid
i és una querella
presentada per Manos Límpies.
Per tant,
aquest jutjat de Madrid
que hi ha obert
diligències contra Begoña Gómez,
que és la dona del president
del govern espanyol,
hi investia aquesta relació
que tenia la dona
del president espanyol
amb empreses privades,
com per exemple
en Europa,
que van acabar
rebent fons públics.
Gràcies, Tània.
Fins ara,
pendents de la reacció
del Gabriel Rufián,
que és la següent a preguntar.
Com veieu això?
Mira,
que parlin les persones
que ja en tenen,
que aquí n'hi ha dues.
És a dir,
això és la dona
d'un president
que treballa en una empresa
que rep fons diners públics.
Sí,
ara elles que entrin
en el tema legal,
ètic,
però des del punt
de vista comunicatiu,
des del punt
de vista d'exemplaritat,
molt senzill.
Què diríem si
la dona
de Pere Aragonès,
què diríem si
en el seu dia
la dona de Mariano Rajoy,
què diríem si
la dona
de Carles Puigdemont
en el seu dia,
què diríem si
la dona,
etcètera,
etcètera,
etcètera,
hagués participat
en unes reunions
en favor
d'una empresa
que després
aquesta empresa
va rebre fons públics.
Què diríem?
Doncs el que diríem
és el que jo
ara dic
sobre el cas de Pedro Sánchez.
El que hem dit
de l'empresa de Ferrusola
amb la gespa del Camp Nou,
tot i que no era directament
un exemple,
però era una empresa
que podia tenir relacions
amb la Generalitat.
Bé,
jo estic d'acord,
és obvi,
és a dir,
el que jo
no deixa de sorprendre'm
és que les persones
que estan a prop
de persones
amb responsabilitats
i públiques
no se n'adonin
que han de ser
absolutament
exemplars
en aquestes coses bàsiques.
Jo penso que hi ha
una confiança
i una tranquil·litat
que no tenim cultura
com el nostre país
no té la cultura
per saber
el que és correcte
i el que no
o no li donen
més importància,
però és important,
és rellevant,
un s'ha d'inhibir
d'aquestes determinades...
Jo no dic
que aquesta senyora
no pugui fer la seva vida
en la seva empresa,
però en determinades reunions
com a mínim
inhibir-se,
fer un gest
de tenir consciència
que això
pot semblar que,
no?
Sí,
és que no és,
però en tot cas
el semblar que
en el món formal
de les representacions
que tenen
els que tenen
càrrecs públics
és evident.
A mi el que em preocupa
de tot això
és quan s'utilitza
aquesta exigència
per derruir
un adversari polític.
O sigui,
el que em molesta
és que només veiem
defensa
o lluita
contra la corrupció
només
que per atacar
a un rival polític,
no per un tema
cultural
d'integritat pública.
Això és el que em preocupa,
Gemma,
no sé com ho veus tu.
Clar,
perquè ara ja està embolicat
políticament,
és a dir,
sembla que si tu dius
que són correctes
que estàs fent el discurs
del Partit Popular
o de la dreta.
Sí, sí.
Jo prohibiria
parlar de corrupció
durant les eleccions
i obligaria
a parlar
de corrupció
a la resta de l'any
en el sentit
no de la corrupció,
sinó de com s'està avançant.
És que avui
l'informatiu
que obríem
tot era corrupció,
o sigui,
les mascaretes,
això de la dona de Sánchez,
Salvador Illa,
això que torna avui
al Senat,
és a dir,
tot,
tot,
tot,
ara mateix
té a veure amb la corrupció.
Però quan una persona
alertadora
diu que hi ha corrupció,
no li dediquen
a aquests espais mediàtics.
Això és el que crida l'atenció.
O sigui,
la ciutadania
que està alertant,
que està fent,
aquesta no ens dona
cap mitjà de comunicació.
Però en canvi,
com siguis un candidat
contra un altre candidat,
aquí tothom
dona
hores i hores de mitjà.
I a més que hi ha una cosa
que parli legendament,
però hi ha una cosa,
que és que
de tant volum d'informació
s'arriba a un punt
en què la creença
és que tots els polítics
són iguals.
I aleshores empates per sota.
Aleshores
queden difuminats
les desenes,
els centenars,
els milers de polítics
que fan molt bé
la seva feina
de tots els partits polítics
i que
són molt pulcres.
És a dir,
jo conec gent
que és exageradament pulcra
i que crec que ho ha de ser,
conec el cas
d'un antic conseller
de la Generalitat
que sortia del despatx,
l'escola del nano
li anava de camí,
feia baixar,
anava ell,
agafava el seu cotxe
i anava a buscar
la criatura
a l'escola.
Clar.
Què és el que ha de ser?
Què és el que ha de ser?
Però portava fins...
És a dir,
fins i tot
el que guanyava
com a exemplaritat
ho perdia
en emissions de CO2
perquè havia de fer més volta,
havia d'anar a buscar,
etcètera, etcètera, etcètera.
O centenars i centenars
de polítics
que fan bé
la seva feina
però per culpa
d'aquest volum
d'informació
aconsegueixen
empatar per sota
els polítics
que no fan bé
la seva feina.
Sí,
sens dubte
hi ha molta gent honesta
i no hem de pressuposar
res encara d'aquest cas
però estic d'acord
amb el que s'ha dit
que no té bona pinta
en independència
de la seva responsabilitat
penal
o final
perquè és estrany
com a mínim
que la dona
o si fos l'home
exactament igual
del president del govern
el sol fet
que tingui reunions
amb una empresa
que no és que
hagi tingut una subvenció
sinó que va ser rescatada
amb més de 400 milions d'euros
en plena pandèmia
doncs és un...
a la sola reunió
a mi
se'm posen els pèls de punta
i per tant
per molt que
és indiscutible
que hi ha un ús
d'aquest cas
per fer mal
però hi ha un element inicial
que no té bona pinta
però alhora
voldria sobrevallar una cosa
també
perquè ho considero
també igualment preocupant
l'entitat
que han anat als tribunals
aquesta Manos Límpies
és un autèntic escàndol
i una vergonya
com opera
a l'última dècada
després fins i tot
de ser condemnada
perquè els seus dirigents
han estat a la presó
ara estan amb recursos
i han sortit
però
amb independència
de la tipificació penal
del que van fer
aquests dirigents
de Manos Límpies
ha quedat acreditat
com operen
i operen com una màquina
d'extorsió
en l'última dècada
i com un dispositiu
al servei
dels interessos
de l'extrema dreta
que tenen un disseny
polític i judicial
que primer
emmerden
en els tribunals
i després utilitzen
els rèdits
i recullen els rèdits
políticament
sempre contra
qualsevol cosa
que soni a progressista
per tant
una cosa no treu l'altra
és increïble
que Manos Límpies
continuï operant impunament
amb la seva actitud
d'extorsió permanent
al servei
d'ideologies
d'ultradreta
i alhora
quin greu
que se li hagi donat peu
per algunes
actituds
clarament inapropiades
jo totalment d'acord
amb el tema
aquest processal
de Manos Límpies
crec que ja haurien
d'estar fora
de qualsevol exercici
de l'acció popular
ni no se'ls hauria
d'admetre
per les raons
que ha exposat el Pere
i que jurídicament
són clares
depèn
això també
del jutge
i aquí
ens trobem
amb el que sempre
ens trobem
que hem de
voler creure
que la justícia
és independent
però depèn
del magistrat
que vagi
a parar
i en la instància
que vagi a parar
tenim una justícia
espanyola
que no dona garanties
d'una independència
i entre altres
pel que està succeint
al Consell General
del Poder Judicial
que evidentment
és un escàndol
i que Europa
ni amb mediació
està podent superar
aquest escenari
d'absoluta politització
del Consell
però dit això
i respecte
del que plantegeu
a mi em falten
moltes dades
per arribar
a conclusions jurídiques
però sí que penso
que hi ha un element
clau aquí
que són els qüestionaris
de conflictes
d'interès
si realment
s'ha emplanat
un qüestionari
de conflicte
d'interès
i aquesta reunió
s'ha fet pública
internament
de forma breventiva
aleshores
no necessàriament
és un tema
d'ordre
penal
en absolut
pel que fa
al tracte de favors
per què?
doncs perquè
s'hauria de mirar bé
quin paper té
aquesta senyora
a l'empresa
i si hi ha hagut
o no hi ha hagut
una relació
de causalitat
entre aquella reunió
i l'adjudicació
de determinats ajuts
això és el que s'ha de mirar bé
ara
evidentment
la posició
de l'esposa
d'un president
de govern
no és una posició
professionalment
fàcil
per estar conviscent
amb determinats negocis
més aviat
per una raó estètica
i de sospita general
que no pas
per potser
il·lícits penals
que no s'han pogut
cometre
què passa
amb això?
doncs mira
jo recordo
la dona
la Carmen Romero
quan va ser president
el Felipe González
se'n va anar a Itàlia
i va fer una tesi doctoral
i va haver d'interrompre
qualsevol activitat
en el món privat
no?
amb això
que penso
doncs que realment
hi ha càrrecs públics
que les parelles
queden molt afectades
amb les seves activitats
professionals
i aquesta senyora
que pot ser molt capaç
i molt brillant
en aquest cas concret
tret d'un context
i analitzat
només per titulars
doncs hi ha
l'ombra de la sospita
l'ombra de la sospita
i amb això
es volen carregar
claríssimament
el possible
marca electoral
del Partit Socialista
en les properes eleccions
europees
o catalanes
però també hi ha aquest tema
per neutralitzar
el marit de la Díaz Ayuso
no?
no, però s'utilitza diferent
fixa't que l'altra persona
està processada
amb una imputació
ha negociat
amb la fiscalia
ha reconegut
la infracció penal
diguem
i tot i així
estan indemnes
des del punt de vista
bueno, no va anar
a un casament
com a acompanyant
però tret d'això
no els ha passat
massa pena
des del punt de vista
electoral
jo penso que
ara s'està transformant
molt
la cultura
d'integritat
jo vull ser
optimista
hi ha espais
de societat civil
que hi estan treballant
molt
i professionals
dintre de l'administració
que també
jo penso que
d'aquí a cinc anys
aquestes situacions
de conflictes d'interès
ja no es veuran
tan habituals
sinó que
com deia el Jofre
cadascú
prendrà
les seves pròpies mesures
però hi ha d'haver
uns procediments
que acompanyin
i hi ha uns instruments
que estan fets
per això
ara
quan s'han volgut
posar en marxa
home
doncs
molta gent
se't tira a sobre
perquè a ningú li agrada
que li controlin
mira
abans repassàvem
algunes de les notícies
que dèiem avui
sobre corrupció
hi ha una altra
d'una de les notícies
d'aquestes últimes hores
que és que la jutgessa
investiga la corrupció
a la Federació Espanyola de Futbol
durant la presència
de Rubiales
i ha bloquejat ja
els comptes de Cosmos
que és l'empresa
Gerard Piqué
el motiu són
les famoses comissions
de la Supercopa
tia tío
se paga ocho
a Madrid ocho
al Barça
a los otros
se les paga
a dos
y uno
son diecinueve
y os quedáis
a cero
seis kilos
Jerry
es que només aquest àudio
ja explica coses
el compte que s'ha bloquejat
és on Cosmos
rep les comissions
procedents de l'àvia saudita
que és on es disputa
la Supercopa
i unes comissions
que estem parlant
de gairebé
4 milions d'euros
anuals
fins al 2026
és una mesura cautelar
que es prenen instàncies
de la fiscalia
i Cosmos matisa
que no estan sent investigats
i que es tracta
d'una mesura desproporcionada
que recorreran
ja que no estan imputats
per cap delicte
que no estan imputats
però és una mesura inusual
aquesta no Gemma
és a dir
si es prena aquesta mesura
cautelar
i no hi ha cap motiu
d'investigació
és totalment desproporcionat
per tant entenem
que sí que hi ha algun motiu
deuen estar investigats
clar
perquè si no
els diuen que no
doncs és bastant estrany
que hi hagi una mesura cautelar
aliena un procediment
jo no
a no ser que sigui
un procediment
de caire
només tributari
però és molt
llavors hi hauria
un requeriment
d'Hisenda
és que no sé exactament
com ha anat això
jo ho desconec
però francament
és estrany
és estrany
tècnicament
amb la informació
que sabem
però estic bastant segur
que hi deu haver
altres coses
en la mesura
en què és una operació
que és indiscutiblement
que s'ha d'investigar
o sigui
sense pressuposar
igual com dèiem abans
sense pressuposar res
hi ha suficients elements
com per
que es necessita
ser investigat
en el marc
d'un sector
que ha sigut
extremadament opac
que és el del futbol
i que hi ha uns conflictes
d'interessos
bestials
que en aquest cas
s'exposen d'una manera
més per sobre
fins i tot
de l'habitual
però que sens dubte
en algun moment
s'haurà d'entrar
i que tant de bo
tot aquest embolic
a la federació
ens ajudi
a entrar de veritat
en aquesta vessant
tan oculta
i putrefacta
del món del negoci
del futbol
és que jo crec
que els àudios
són letals
és a dir
hi ha una alarma social
ja ho intuïem
però hi ha aquest àudio
és que parlen
sisplau
poseu-hi mà
potser
tècnicament
judicialment
no estan encara investigats
però la societat
sí vol investigar
és motiu suficient
per explicar
aquesta mesura cautelar
des del meu punt de vista
i tornem allò
de l'empatia
per més culers
que puguem ser
i tot això
aviam
tot això
aquest àudio va passar
mentre Piqué
encara era jugador
del Barça
ara imagina't
torno allò de l'abans
de l'exemple invers
ara imagina't
que hi ha un àudio
entre el president
de la Federació Espanyola
de Futbol
i Carvajal
i que pacten
8 milions aquí
8 milions allà
2 aquí
2 aquí
per jugar
l'Arabés Saudi
cada dia
cada dia
i els propers companys
els propers companys
de l'equip
és que és una cosa increïble
és increïble
més
que Piqué
va deixar
el futbol
per motius esportius
però també
perquè se'n van
a dedicar-se
a les empreses
que si això
ho hagués fet
amb ordre invers
doncs
potser no estaríem
parlant tant
però aquesta conversa
en gran sentit
va passar
quan Piqué
encara era
jugador de futbol
del Barça
que va jugar
a una competició
per la qual
ell havia negociat
i cobrat
9.25
tornem al Congrés dels Diputats
tan etapa
que és el que ha dit
Gabriel Rufián
i que ha respost
Pedro Sánchez
doncs mira
Gabriel Rufián
que bàsicament
ha preguntat
per la guerra bruta
a l'independentisme
però ha fet referència
també al cas
que estem explicant avui
aquestes diligències
obertes
contra Begoña Gómez
la dona del president
espanyol
Rufián
li ha dit
que senten
en les seves pròpies carns
el que està fent
la justícia
i el que ha patit
l'independentisme
atenció a la resposta
de Sánchez
que diu
i aquesta és la clau
a pesar de tot
confia en la justícia
Está usted
sintiendo
en sus carnes
la guerra sucia
Insisto
en lo que he dicho
en un día como hoy
a pesar de todo
sigo creyendo
en la justicia
de mi país
en la autonomía
la independencia
en su caso
en la separación
de poderes
y lo que le puedo garantizar
tanto a usted
como al conjunto
de la ciudadanía española
es que en el momento
en el que nosotros
entramos en la Moncloa
hace ya casi seis años
salieron
todas estas
corrupciones
que efectivamente
avergüenzan
a los demócratas
es sorprèn
que el Partit Popular
de moment
guarda silenci
hi ha hagut cara a cara
entre Feijó
no ha tret aquest tema
a fons del Partit Popular
diuen
que valorar
aquestes informacions
sobre Begoña Gómez
durant aquest matí
no abans
de les 11
recordar
que es guarda
la carta
el Partit Popular
de citar Begoña Gómez
a la comissió
d'investigació
del cas
que ha portat
també aquest assumpte
a l'oficina
de conflicte
d'interessos
s'havia arxivat
aquesta denúncia
han presentat
un recurs
per tant
al PP
que activa
tota l'artilleria
per intentar
fer d'aquest tema
el cas
de Begoña Gómez
un dels que pugui
desestabilitzar
el govern
de Pedro Sánchez
El matí
de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Si des de l'11
expliquéssim
els desitjos complets
dels premiats
per les nostres loteries
el 2023
seria una cosa
incalculable
perquè
Serien concretament
més de 1481 milions d'euros
Ja, però així
seria més metafòric
Que sí
però a base de metàfores
no fas per exemple
la volta al món
i col·labores
amb una gran tasca social
D'acord
El 2023
des de l'11
vam repartir
més de 1481 milions d'euros
en premis
Milions de desitjos complets
gràcies a tothom
perquè la loteria de l'11
toca molt
i toca molts
11
Ben jugat
Juga responsiblement
i només si ets major d'edat
Ei, som-ho a Xavi
i ja som aquí
Que si ens necessites
Clar que sí
Tu, la teva roba
i el planeta
I és que som el detergent ecològic
que et deixa la roba neta
i en pau el planeta
Entra a PlanetaEmpau.cat
i emporta't un 25% de descompte
en la primera comanda
Recorda, som-ho a Xavi
Tots els noms es posen
per algun motiu
I el nostre és UiGo
per una raó molt senzilla
Ui de Si
Go de Somi
UiGo
Viatge en alta velocitat
a qualsevol
de les nostres destinacions
des de només 9 euros
Consulta condicions
i compra el teu bitllet
a UiGo.com
UiGo
Let's go
Si tota la vida has somiat
en banyar-te a Miami Beach
veure un musical a Broadway
o voltar per les botigues
de Beverly Hills
aquest estiu
ja estàs a un level
perquè l'Ebet
et porta de Barcelona
als Estats Units
sense escales
i el millor preu
Reserva el teu vol
a flightlevel.com
Comptes remunerats
Bank Inter
hi ha una escala de risc
que va d'1
menys risc
fins a 6
més risc
els comptes remunerats
Bank Inter
els correspon
el risc 1
de color verd
entitat adherida
a l'FGT espanyol
que cobreix
fins a un màxim
de 100.000 euros
per titular
Si cada dia
treballes
per els teus diners
a Bank Inter
fem que els teus diners
treballin per a tu
amb el compte digital
sense comissions
amb rendibilitat
sense límit de temps
l'únic d'un banc
cotitzat
sense condicions
i que ara et dona
fins a un 1,5%
1,44%
tind de rendibilitat
sense límit de saldo
per a saldos
iguals o superiors
a 50.000 euros
i amb liquidació
mensual d'interessos
Font Intelligence
oferta fins al 30
de juny de 2024
Informa-te'n a
Bankinter.com
El banc que veu els diners
com els veus tu
Podríem explicar
per què és tan emocional
en el nou Tiwan
però val més
que ho faci tot
un campió del món
Connectem amb el circuit
Bé, el nou Tiwan
completament equipat
i a més
l'etiqueta ECO
és en un cuchàs
Nou Volkswagen Tiwan
s'obren les paraules
Descobreix-ho
el teu concessional
Volkswagen
Cada año
se repite el mismo fenómeno
Chicos, ¿dónde vamos
de vacaciones?
No podemos ir a una playa
tipo Bali
¿Pero hay wifi
o no hay wifi?
¿Y sería tan fácil
dejarte ayudar
que como lo sé
porque yo
soy tus vacaciones
Reserva el teu estiu
amb fins a 500 euros
en cupo regal
del corte inglés
i sense despeses
de cancel·lació
Consultant les condicions
Viajas el corte inglés
Cuando viajes
Viaja
Avui juga l'eurobarça de bàsquet
El Barça de Grimau
continua el camí
continua el camí cap a la final
fort de l'eurolliga
Viu l'emoció del millor bàsquet europeu
en directe
al web o l'app
de Catalunya Ràdio
amb Ernest Macià
Carme Lloberes
i l'equip del Tot Gira
Avui, a partir de 3 quarts de 9
el primer partit del playoff
Barça-Olimpiakos
El teu cotxe
que soni Catalunya Ràdio
Ja pots escoltar la nostra app mòbil
també mentre condueixes
Gaudeix de totes les nostres emissores
i podcasts preferits
directament des de la consola
del teu vehicle
Allà on vagis
tant si ets aquí
com a l'estranger
Escolta la primera aplicació
de ràdio en català
per al teu cotxe
L'app de Catalunya Ràdio
ja circula
Compatible amb Android Auto
i Apple CarPlay
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Passa un minut a dos quarts de 10
Som al matí de Catalunya Ràdio
amb Jofre Llombar
Gemma Calvet
I Zier González
i Pere Rossinyol
Atenció perquè el govern espanyol
ha fet un pas endavant
per indemnitzar les víctimes
d'abusos sexuals
per part de l'Església
Sense entrar encara en xifres
ha aprovat la creació
d'un fons
tot i que encara no està clar
d'on sortiran aquests diners
L'Església ja ha avisat
que no sumirà
aquells casos
que no reconeix
I aquesta hora
podem saludar
Manuel Barbero
que és el pare
de la primera
de les víctimes
d'abusos sexuals
que va fer-se públic
i que va denunciar
del cas dels maristes
Manuel, què tal?
Bon dia
Hola, bon dia
Què et sembla
en l'anunci del govern espanyol?
Un anuncio
Ni més ni menys
Creo que el anuncio
creo que és insuficient
Se necessita que el govern
tome un compromis
un compromis
increverantable
de abordar la crisi
en todas sus dimensiones
no solo en la compensación económica
que no es tan importante
para las víctimas
sino en la no repetición
en garantizar el abordaje
adecuado a todas las víctimas
en hacer justicia
en escucharlas
en que se reconozca
aquello que pasó
y haciéndolo unilateralmente
sin el consenso de las víctimas
sin la otra parte
que es la Iglesia
difícilmente podremos cerrar la herida
Luego
la Iglesia
la Iglesia no va a hacer
no va a hacer nada
ya lo ha demostrado
en todo este tiempo
no va a hacer nada
no va a dar ningún paso más
a no ser que le toquemos la cartera
y
y la única manera de tocársela
es a través del
del IRPF
a través de los beneficios
que tiene la Iglesia
y cuando les toquemos la cartera
entonces accederán
a reconocer a sus víctimas
no puede ser que la Iglesia
esté cobrando 300 millones
en vía directa
vía IRPF
a través de la casilla
ahora que se están haciendo
declaraciones de la renta
aprovecho para decir a la gente
que no ponga la X en la Iglesia
hasta que la Iglesia
no reconozca
todo lo que ha pasado
dentro de sus puertas
la intención del gobierno
per això és que la Iglesia
col·labori en aquest fons
però de fet
la Iglesia ja ho va condicionar
a fer que serveixi
per indemnizar
totes les víctimes
de pedràstia
però no només
a les que afecten
a l'Església
vostè creu que les víctimes
d'abusos per part de l'Església
s'han de tractar
a banda
de la resta
Bueno, es que los abusos
de siempre
en todas las cámaras autonómicas
y en la Cámara del Congreso
también
se han abordado
todos los abusos
de forma igual
¿Qué pasa?
Que de forma igual
se está buscando respuesta
a todas las víctimas
pero resulta que la Iglesia
no quiere reconocer lo suyo
por lo tanto
es evidente
que la responsabilidad
la última responsabilidad
la tiene el gobierno de España
que es el que tiene que buscar
si a la ciudadanía
no le damos una respuesta
el gobierno
tiene la última responsabilidad
de responder
porque ya te digo
si la Iglesia
no percibiera dinero del Estado
ya
mira
es una empresa
a por la empresa
hasta donde se pueda
pero aquí está cobrando dinero
el Estado
por lo tanto
tiene que dar una respuesta
y el gobierno
tiene la responsabilidad
de buscar respuestas
para todas estas víctimas
indudablemente
vuelvo a decir
todas las cámaras
todas las cámaras
autonómicas
y estatales
todas las cámaras
trabajan
por la liquidación
del abuso sexual infantil
y por dar respuestas
quien no está dando respuestas
a día de hoy
o está tirando balones fuera
es la Iglesia
y la Iglesia
tiene que dar un paso enfrente
abrirse en canal
abrir sus puertas
¿vale?
abrir sus puertas
a la verdad
a la transparencia
a explicar
los procesos arbitrarios
endemoniados
durante años
abrir las puertas
al reconocimiento
abrir las puertas
¿por qué no?
a la reparación
es que es así
Manuel
¿tenías algún cálcul
de cuánta gente
s'hauria dit
damnitzar en este caso?
ellos tienen miedo
la Iglesia
la Iglesia
tiene miedo
al
al
al efecto llamada
al abrir un proceso
de reconocimiento
de reparación
y tienen miedo
a un proceso
de que el país
esté diciendo
que sean dos mil
como que sean
veinte mil
la Iglesia
la Iglesia
només ha anat
més mil
de víctimes
¿no?
mil
sí
claro mil
pero podemos
estar hablando
de que fueran
cien mil
o trescientas mil
igual que en Francia
¿vale?
el tema es
el tema es
que no todas las víctimas
van a ir a ese proceso
no todas las víctimas
van a ser
reconocidas
¿vale?
pero trabajemos
por las que sí
quieren ser reconocidas
¿vale?
no podemos
obviar
que hay un número
indeterminado
de personas
que tenemos
que darle respuesta
¿vale?
y no por el efecto
llamada
el maldito efecto
llamada
que nos escondamos
detrás de una toga
que nos escondamos
detrás de un crucifijo
y no seamos responsables
que la Iglesia
tiene que ser responsable
igual que la sociedad
también
la sociedad
tenemos que dar
una respuesta
y la sociedad
la respuesta
de la sociedad
es que
basta ya
de que tenemos
que dar
una respuesta
a todas esas víctimas
sí, sí
hem de hacer
una reparación
diguéssim
social
todo lo que ha pasado
y tanto que sí
ya está bien
se conocía
se sabía
se intuía
vale
pues ya está
ahora es el momento
de la responsabilidad
el momento
de pedir respuestas
las cámaras autonómicas
lo están haciendo
pero nos damos
con el muro de la Iglesia
con el muro de la Iglesia
con el muro de la Iglesia
el muro de la Iglesia
se rompe
tocándole el bolsillo
toquémosle el bolsillo
ya verás tú
si se abren
a un proceso
de reconocimiento
y reparación
hostia
que estamos hablando
que tienen que indemnizar
el 20%
el 30%
el 50%
de lo que cobran
un año
pues que lo paguen
pues que lo paguen
lo pagarán una vez
no lo van a estar pagando
toda la vida
y que las víctimas
tengan el
que tengan
el reconocimiento
que se merecen
vuelvo a decir
que no es un tema
económico
que es un tema
de reconocimiento
y el gobierno
lo que va a hacer
es un tema económico
reconocimiento
a todas las víctimas
pero la Iglesia
no va a reconocer
sus errores
y lo que quieren
las víctimas
es que la Iglesia
reconozca
sus errores
no solo basta
con el tema económico
increíble
porque el Manuel
que fa molts anys
que ens coneixem
té una força
que és increíble
no se atacaba
no se atacaba mai
aquesta força
no
y no lo dejaré
porque creo
creo en un proceso
reparador
porque ya lo intentamos
con Maristas
y lo conseguimos
no a todas
pero lo conseguimos
y creo en un proceso
reparador
y sigo insistiendo
porque yo todos los días
llamo a la conferencia
Episcopal
intento crear
un proceso
reparador
para todas las víctimas
de España
y no hay manera
y no hay manera
y nos vamos con el muro
de que no quieren
no quieren hacer la suya
luego mienten
mienten a la sociedad
como si solo fuera
la Iglesia
hay cuatrocientas
y pico órdenes religiosas
hay que pelearse
con todas las órdenes
religiosas
la conferencia Episcopal
no puede hablar
por todas ellas
es un tema tan complejo
y tan mentiroso
porque es un tema
tan mentiroso
porque los propios
los propios gobernantes
no hablan
de lo difícil
que es negociar
todo esto
y son incapaces
de negociar
porque lo más grave
de todo esto
o sea
la noticia de hoy
no es el anuncio
que hace el gobierno
sino la incapacidad
del gobierno
para sentar
en una mesa
a la Iglesia
ese es el verdadero
el verdadero titular
la incapacidad
del gobierno
para sentar
a la Iglesia
en una mesa
a negociar
con sus víctimas
ese es el verdadero
el verdadero titular
eso es lo que a mí
me enfada
que seamos incapaces
como sociedad
a que esta gente
a doblegar
a esta gente
a que reconozcan
a sus víctimas
deia que es increíble
la força que té
no sé si puc explicar
i crec que sí
Manuel
però ho compartiré
públicament
una vegada
em va trucar
perquè volia fer
un cara a cara
televisiu
amb Joaquín Benítez
que és el professor
que va abusar
del seu fill
i tu em deies
i tu em deies
que ho volies fer
perquè
per tu
una manera
de tancar
alguna manera
i de dir-li
la cara
tot
explicar-li
el dolor
que tu havies patit
i que el teu fill
havia patit
però això és un acte
d'una valentia brutal
brutal
clar
perquè
parlam sempre
de víctimas
de números
de víctimas
de lo que interesa
a les víctimas
lo que verdaderamente
interesa
és el drama
de la víctima
i el drama
familiar
que té
cada una
de les víctimas
un drama
que muchas veces
és incalculable
mi hijo
lleva un montón
de tiempo
sin salir
a la calle
estas secuelas
las llevarà
tota la vida
perquè las llevarà
tota la vida
i això és incalculable
ni econòmicament
ni emocionalment
és incalculable
o sea
detrás de cada
número
hay una familia
hay una víctima
y tal
y no nos hacemos
cuenta
del verdadero drama
que tenemos
y creo que
cada persona
como yo
activista
cada persona
se deja la piel
porque creemos
en un proceso
en el que
las víctimas
puedan salir
de ese agujero
porque creemos
y por eso
continuamos
continuamos por eso
no hay nada más
ni económico
ni poder
ni un asiento
en un despacho
ni nada
yo me dedico
a montar
aires acondicionados
me dedico
a montar
calentadores
no cobro
ni un duro
público
de ningún sitio
pero creo
en un proceso
en el que
podamos dar respuesta
a todas las víctimas
sí
jo el felicito
per tot l'esforç
que está haciendo
y estoy convencida
que arribarán
a bon port
segur
y yo aquí
aquí hay una reflexión
que voy a hacer
suggeriment
incluso
porque estoy convencida
que no hay nada más
no hay nada más
no hay nada más

si d'aquest dinero
traiem



poden entrar en suspens
si ustedes no assumeixen
aquests delictes
responsabilidad
es lo que diuen
el senyor Barbero
el que es más flagrant
es que
tot un estat
el govern
d'un estat
no sigui capaç
de fer seure
l'església
què vol dir això
és veritat
té tota la raó
és molt alarmant
perquè aleshores
a mi ja no m'agraden
les qüestions de poder
però si té algun poder
seria el de mirar
de fer una acció
restaurativa
iniciar un camí
i per què no
tenen veu
aquestes víctimes
per què no les reconeix
com a ciutadania
altament implicada
per què no es posa
l'estat
al servei
d'aquestes persones
i fa seure
en aquesta altura moral
a l'església
que falta empatia
falta empatia
i falta
és una deixadesa
de funcions
i jo sempre
dic una cosa
en aquest sentit
és posar al centre
la víctima
és a dir
no ens perdem
amb l'església
i l'estat
que també
però el que vull dir
és
per exemple
el debat de la prescripció
em sembla que la notícia
que dèieu era
obligarà a pagar
encara que el gas
hagi prescrit
és que ja
hi ha un primer debat
sobre la prescripció
és que depèn
de com
les seqüeles
en aquestes víctimes
mai prescriuen
com és que prescriu el delicte
i no prescriu
entre altres coses
perquè si ens posessin
en termes judicials
de prescripció
també pensem una cosa
les víctimes
ho són
en un moment determinat
del temps
però possiblement
i això
porteu un psicòleg
o els que siguin
i us ho subscriuran
no comencen
a sentir-se víctimes
i no poden
no poden començar
a explicar el seu cas
i no poden començar
a denunciar
o fins i tot
primer comencen
a assenyalar
i després
primer comencen
a explicar els símptomes
i després
poden assenyalar
perquè la situació
de bloqueig
és tal
que passen uns quants anys
entre
que hi ha l'agressió
i que la víctima
es reconeix com a tal
i a partir
que la víctima
es reconeix com a tal
podria començar
el procés judicial
és aquí on
el rellotge
de la prescripció
està absolutament desfassat
per no parlar
de fins quan arriben
les conseqüències
de salut mental
de tot tipus
de salut psicològica
que diuen
que l'inici del període
pot comptar
a partir de la consolidació
del dany moral
es diu
que és allò
tan pervers
de
i per què no ho havies dit
adans
doncs perquè les víctimes
se senten
que poden parlar
quan poden parlar
si és que poden parlar
moltes no en parlen mai
moltes no poden parlar
per les raons que siguin
i és absolutament legítim
i n'hi ha moltes
que poden parlar
i possiblement
no ho hagan
i possiblement
no ho hagan
perquè no reúnen
les condicions
perquè poden parlar
amb tranquil·litat
perquè si hi haguera
un procés
que poten
escuchar, que nadie
las quiere escuchar, escuchar a las
víctimas, posiblemente, sí que
aparecerían muchísimas más de las víctimas.
El problema es que
miran, ven lo que hay,
que no se quiere escuchar a las víctimas,
que sin ninguna hay a las víctimas día tras día,
que se hacen anuncios vacíos
de contenido, y las víctimas
lo que hacen es callar. ¿Para qué voy a salir yo
ahí a ese jardín que a mí no me interesa?
Y desde el punto de vista
psicológico, para rematar el comentario,
que és, jo vull rematar el comentari
per això que està dient el senyor Barbero,
que és, no hi ha res
més reparador
o que ajudi a la reparació
i a la restitució de la víctima, que és que
l'agressor reconegui
a la víctima com que ho és.
No que en defugi,
no que li maquilli,
no que digui, bueno, això és que ho vas viure així,
jo no tenia aquesta intenció, no, no, no.
El procés de restauració
psicològica d'una víctima d'assetjament,
sigui laboral, sigui sexual,
sigui el que sigui,
és que de manera sincera,
que aquesta és l'altra,
l'agressor, per començar,
reconegui els seus fets
i reconegui la víctima com a tal.
Ni diners, ni indemnitzacions, ni res.
No hi ha res que faci més bé
que una restitució autèntica.
I això costa moltíssim.
Sí, el problema que tenim aquí,
perquè això pugui passar,
és doble, no?
D'un cantó tenim,
a la conferència episcopal,
a la cúpula de l'Església,
la més reàcia d'Occident
a entrar en aquest procés.
És a dir, hi ha hagut reconeixements globals
a França, a Irlanda,
a Estats Units,
a una pila de lloc.
A Espanya és com el búnquer,
també dintre d'aquesta oposició,
en el papa francès,
també aquí es dona
un dels lideratges
boncaritzats més reaccionaris
i, per tant, tenim
una Església a Espanya,
una cúpula,
que no s'ha de confondre mai
l'Església amb els fidels,
la cúpula directiva de l'Església,
la més reàcia a entrar en aquest procés.
I, per l'altre,
tenim un estat absolutament impotent
que no és d'ara.
O sigui, és des de la transició
en què es van colar
restes del nacionalcatolicisme
al màxim nivell
amb un concordat que les blinda
i que fa que l'estat
sigui completament impotent.
És a dir, en els últims 20 anys
no és només l'IRPF
o que no paguen impostos.
Hi ha hagut un procediment massiu
d'immatriculacions,
que és que l'Església,
la cúpula episcopal,
ha registrat el seu nom
una pila, milers,
centenars de milers de terrenys
que estaven en disputa
i l'estat ha estat completament incapaç
de fer-se,
de com a mínim, negociar.
Tot això mostra
una extrema impotència de l'estat
i, per tant,
el que no hauria de ser
és que aquest procediment
que busca reparació,
com molt bé s'està explicant,
acabi amb diner públic
pagant indemnitzacions.
Primera,
les indemnitzacions no és lo fonamental
i, segona,
no poden ser de diner públic
perquè el diner públic
és per quan
algú que ha fet algun delicte
és insolvent.
O per l'administració,
en tot cas.
És clar,
però estem parlant
d'una organització
que té unes propietats
i que té
molts diners,
aquí no hi pot haver
diner públic
perquè, a més a més,
no és el que es persegueix.
La reparació
és molt més enllà del diner
i, en tot cas,
no pot ser diner públic.
Jo li faria una pregunta,
senyor Barbero.
Què podem fer
per reforçar
la lluita
que esteu fent
des de la ciutadania?
Com ho podríem
ajudar?
Bé,
bueno,
lo vuelvo a reiterar,
la Iglesia no darà
ningún paso
hasta que no vea
peligrar su estatus.
Su estatus
hoy por hoy
es el económico,
porque es el estatus
económico,
y mientras ellas
no vean peligrar
su estatus económico,
el que tienen ahora,
el que tienen actual,
gracias al Estado español,
un Estado laico,
¿vale?
Pues mientras no se les toque
el bolsillo,
pues ellos no van a dar
su brazo a torcer.
Nosotros lo conseguimos
con maristas
de que se sentaran
a reconocer
a una serie de víctimas,
tampoco fueron todas,
ellos fueron muy inteligentes
y conseguimos
que reconocieran
a 26,
que fueron
la acreditación
que tuvimos
por parte de las víctimas,
que tuvieron las víctimas
que nos dieron
una acreditación
a la asociación
para que hablásemos
en su nombre,
y con eso juegan,
con eso juega
la Iglesia,
que si no están
acreditados,
acreditados delante
que se han puesto
de rodillas delante
de ellos,
no los reconoce,
y hay muchísimas víctimas
que simplemente
con el hecho
de contárselo
a un familiar,
con el simplemente
de contárselo
a quien fuera
tendría que ser suficiente,
pasando por,
pasando por,
indudablemente,
por un,
como se hizo
el marista,
que se hizo
un equipo
de psicólogos
que reconocieron
a las víctimas,
vieron
la plausibilidad
de que fuera
una víctima
y se reconociera
como una víctima,
pero juegan
al ninguneo,
están jugando
al ninguneo,
al ninguneo
de contratar
a un equipo
de abogados
para hacer
una auditoría,
se salta
a la auditoría
porque no les gusta
lo que dice
la auditoría,
nos montamos
nuestros propios
números
y seguirán
dándole vueltas
a los números
hasta la saciedad,
hasta que las víctimas
se cansen,
se piensan
que las víctimas
se van a cansar,
cuando las víctimas
están más reforzadas
que nunca
porque se sienten
acompañadas
por la sociedad,
pero que se piensan,
el problema
es que no tienen
fuerza para sentar
a la iglesia
en el otro lado
de la mesa,
pero sí la tiene
el Estado
y el Estado
lo que hace
es ningunear
también,
están ninguneando,
sacando normas
y sacando cosas
que lo que no van a hacer,
que sí que va a haber dinero,
pero que no se tapa
con dinero,
que eso ya lo ha hecho
la iglesia,
la iglesia lleva
decenas de años,
decenas de años
tapando a sus víctimas
con dinero
y lo que no queremos
es más de lo mismo,
lo que queremos
es el reconocimiento.
Está claro,
está claro,
muchas gracias.
Manuel Barbero,
gracias por acompañarnos,
como siempre,
una abraçada
y fuerza.
Venga,
vosotros,
gracias.
10 minutos serán las 10.
También tenen enquestas
avui,
Mayor Roger.
Sí,
doncs,
segona part de l'enquesta
que ahir publicaba
al periódico,
ahir bàsicament
el que feia
era dibuixar
clarament
les tres primeres
posicions
del Parlament
amb el PSC
acostant-se
als 40 diputats,
junts afiançant-se
en la segona posició
entre 32 i 34
i Esquerra
amb risc
de quedar-se
per sota els 30.
I avui pregunten
entre aquests tres
candidats,
entre Salvador Illa,
Pere Aragonès
i Carles Puigdemont,
diferents qüestions.
Aquí veuen més preparat
per gestionar la sequera,
per un millor finançament.
La conclusió és que,
en general,
confien més en Illa,
però aquí veuen més preparat
per ser president.
Aquesta pregunta concreta
és Carles Puigdemont.
I dades preocupants
per Esquerra Republicana.
L'enquesta dibuixa
una mobilització de vot
del 50%.
La mobilització de vot
és quan li preguntes
a algú
que ha votat
Esquerra Republicana
si està disposat
a tornar-la a votar.
I un 50%
a tres setmanes
de les eleccions
és molt baix.
I quan pregunten
aquestes preguntes concretes,
per exemple,
hi ha gairebé
els mateixos votants d'Esquerra
que veuen
tan preparat
a Carles Puigdemont
com a Pere Aragonès
per ser president.
O preguntats,
per exemple,
en una altra qüestió,
a qui veuen preparat
per negociar
un millor finançament,
és veritat
que prefereixen
a Pere Aragonès,
però un 22%
veuen més preparat
a Carles Puigdemont.
És a dir,
que hi ha dades
en aquesta enquesta
que haurien de preocupar
especialment
Esquerra Republicana.
Doncs,
encàrrec,
deures per la setmana que ve.
Necessitarem un sobre tancat
amb la vostra aposta
de diputats.
Qui s'acosti més
podrà portar una mica
la tertúlia,
si guanya.
Ah, sí?
I qui s'acosti menys
pagarà un esmorzar.
Però hem de dir
tot l'art parlamentari.
Tot l'art parlamentari.
La setmana que ve
s'entrega al sobre,
tancadet.
Molt bé.
D'acord,
ho fem, no?
No, no,
ara estava pensant
que la setmana que ve
justament no puc venir,
però hi ha una cosa
que es diu correu,
hi ha maneres.
Imagina't que és una cosa
que es digués correu electrònic.
Tinc guanyes.
Una pausa,
ara tornem.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
Necessites un cop de mà
per cuidar els teus pares?
Cuideo,
l'empresa líder
d'atenció a domicili
per gent gran.
La teva tranquil·litat
en mans de
Cuideo.
Si em toca la grossa,
penso construir un centre
per la gent gran
del barri que t'hi...
Tu somia en plaers
més terrenals,
que nosaltres ja destinem
tot el nostre benefici
a causes socials.
27 d'abril,
sorteig de la grossa
de Sant Jordi
amb un premi
de dos milions d'euros.
Loteries de Catalunya.
Juga amb responsabilitat
i només si ets major
no t'invita això.
Ull sec,
miopia,
vista cansada,
cataractes.
Confia en la salut
dels teus ulls
a l'IMO Grup Miranza,
clínica capdavantera
en oftalmologia
amb més de 35 anys
d'experiència.
T'hi esperen
els millors especialistes
perquè t'oblidis
de les ulleres
per tractar
els problemes oculars
o per atendre't
si tens una urgència
oftalmològica.
Demana visit
al 93 400 07 00
o a imo.cat.
Cada año
se repite lo mismo.
Chicos,
¿dónde vamos de vacaciones?
No podemos ir a una playa
tipo Valle.
Pero hay wifi
o no hay wifi.
Y sería tan fácil
dejarte ayudar
que como lo sé
porque yo
soy tus vacaciones.
Reserva el teu estiu
amb fins a 500 euros
en cupo regal
del corte inglés.
Consulta en las condiciones.
Viajas el corte inglés.
Cuando viajes,
viaja.
Per fi hem trobat
una persona professional
i atenta
que atén la mare
unes hores a la setmana.
Això ens ha donat
molta tranquil·litat
a tota la família.
El servei d'atenció
a domicili de Suara
és un servei presencial
realitzat per persones
professionals expertes
en l'atenció
a la gent gran i dependent
perquè tinguis
la tranquil·litat
que reben l'acompanyament
que necessita.
Truca'ns al 937 076 376
937 076 376
i t'ajudarem.
Emporta't un disman
per només 20.000 pessetes.
Media Marc.
Jo no sóc.
Let's go.
A Media Marc
t'estem donant
des del 99
la millor tecnologia
i sempre hi serem
per fer-te viure experiències.
Media Marc.
25 anys
sempre llestos.
Ei,
som Guaixavi
i ja som aquí.
Que si ens necessites?
Clar que sí.
Tu, la teva roba
i el planeta.
I és que som
el detergent ecològic
que et deixa la roba neta
i en pau el planeta.
Entra a
planetampau.cat
i emporta't
un 25% de descompte
en la primera comanda.
Recorda,
som Guaixavi.
Una muntanya
molt valuosa.
Trets en famílies
i un pacte
que creme.
Tor,
una història
de Carles Porta.
Estrena el 29 d'abril
a la plataforma
3CAT
i a TV3.
3CAT
Líders
en crònica negra.
Carme,
dicis una cosa.
Hem parlat de política,
de futbol
i l'església.
Només ens ha faltat
un tema
de la Guàrdia Civil
i ara teníem
tot el pacte
del que és
el país
aquest i l'altre.
Ho teníem tot
i a tot arreu
un lloc corrupció,
l'altre corrupció,
l'altre abusos sexuals.
Si anem a parlar
a la Guàrdia Civil
on n'hem parlat,
allà ens sembla que hi trobaríem
també una mica
bastant de tot,
diria jo.
Això és una opinió,
no és informació.
Però ho veu,
Carmeta?
L'Ostret Lliu
anem a fotre uns temes
patapamba,
te foten tot un ventall
de temes.
Pots triar?
Pots triar?
Hem tingut l'èxit de la parala.
Jo fotia dies que...
Si no parlem mai més
de la parala...
Hola.
Hola.
Hola.
Bon dia a tothom.
Bon dia.
Bon dia a Carlos.
Bon dia a Carlos.
Bon dia a tots.
Bon dia a tots.
T'haig de dir
que la Iglesia hemos dado,
amigo Sancho.
Ostres,
toquemos-le
els bolsillos.
Hòstia,
m'ha agradat molt,
eh?
Estava accelerat aquest home,
eh?
Sí, home, clar.
Estava accelerat,
no, no, no.
A veure,
ha anat a petar
a la tertúlia
de benvinguts,
abracem-nos tots,
agafem-nos de les mans,
lluitarem plegats
i ens en sortirem.
Vull dir que
aquest en Manuel
ha anat a petar
a la millor tertúlia
per ser escoltat.
Això és veritat.
Sí.
Veiem,
a quantes tertúlies
te trobaràs?
Un tertúlia que digui
Manuel, sisplau,
digues-me
què podem fer nosaltres
per ajudar-vos,
saps?
Clar, vull dir,
aquí s'hagués pogut trobar
l'Igir,
ara dir,
mira,
estem venent uns números
i l'Igir venguin un número,
saps?
Vull dir que...
Ara sortim que
a fora de la diagonal
a vendre
unes bulletes...
Ja estic pensant
coses que podrem fer,
a partir del que m'ha dit.
Sí, a mi ja se m'estan
acudint coses.
I tant.
És una màquina,
aquesta no és una màquina,
vull dir que...
I a mi hi ha una cosa
que també...
Però t'ho ha tocat a treballar,
no us penseu que això
només és escoltar-la,
després tu que fes feina.
No, no, no.
No, no,
nosaltres som...
Som la tertúlia
i formem part
de la gent honesta,
la gent honesta
que sempre predica
en aquesta colla de quatre.
Jo, el que m'agradaria saber
és, en aquest joc
tan apassionant
que has fet ara
que si ho endevinen
poden portar algú
a la tertúlia,
que he trobat un premi
meravellós.
Un amic.
Un amic?
Poden dir els noms
de qui portarien?
Potser s'ho han de pensar
una mica, no?
Sí,
si no són pas tant amics,
una mica ets ràpid.
Dius, jo portaré en Zoom,
saps?
Jo portaré en Callis.
Seria molt bon Zoom.
En Zoom o la tertúlia?
Poder en Zoom o la tertúlia?
Feu el sobre també vosaltres.
Ja te'l faré el sobre.
Els concursos de l'Ostrell.
Va, va.
Què has dit que s'ha de fer?
El resultat del Barça?
No, el resultat del Barça no.
Has de marcar
quants escons creieu
que traurà cada partit polític.
Val, eh?
A les europeus o a les catalanes?
A les catalanes.
El 13 de maig
sabrem qui ha guanyat,
qui s'ha costat més.
Val, i això,
correu postal,
tu haig d'enviar això?
Sí, o t'ho podem venir a buscar.
Quan es veiem tant,
són 20 concursants, no?
Sí, una mica més, crec.
Sí?
Val, val, val.
S'han de presentar...
El sobre s'ha de presentar
amb el selfie de germanor, eh?
Si no hi ha selfie de germanor
a la carta, diguéssim, a fora,
no es pot presentar.
Vull dir,
en el nostre cas
seran faixetes i jo i prou.
Vosaltres sou vosaltres quatre,
vull dir cada tertúlia
que faci el seu selfie de germanor.
Això és importantíssim.
Un altre dubte.
Vaig posar un dubte sobre la taula.
En Jofre,
per què ara pot venir la setmana que ve?
Vols que et digui la veritat?
Sí, clar.
No és perquè és 1 de maig
que és festa.
Ah, estic bona.
És perquè tinc una entrevista
precisament d'un dels candidats electorals.
Ah, et toca fer aquestes coses.
Sí, sí, sí.
Veus?
Ostres, 1 de maig, ara aquí penso...
Pere?
Sí, sí.
Els de l'economia social sostenible
i...
Solidari.
I total...
Vindràs a treballar, no?
Sí, home, clar.
Sí.
El 1 de maig que hem de fer?
Sí, home, a treballar
i després d'anar a la manifestació,
si et sembla bé, també, clar?
Sí, sí, sí, quedem.
Jo ara sóc molt d'en Pere.
Bon dia, revistes,
molt...
Jo hi seré, però faré distància, eh?
Em quedo al lot.
Ah, molt bé.
Sí, treballant, però treballant, també.
Bueno, em quedo allà perquè és molt cansat pujar i baixar.
Molt bé, fantàstic.
Sí, sí, sí.
Ara va entenguent, ara va entenguent.
Però si algú més es queda fora, ja avisareu, ja avisareu.
No, no, ja vinc deia.
Sí, escolta'm, un altre dubte.
Jo no hi seré.
Quina hora arriben, Pere, aquí a la tertúlia?
Un quart, a l'hora que ens diuen, un quart.
És el més puntual.
Un quart de nou.
És l'únic, no?
El Pere és el més disciplinat, francament.
Vinc de més lluny i he de prendre precaucions per arribar a l'hora.
És per això.
No, no, és que el Maio el diu, està escalfant,
he pensat que parli d'elles,
que els altres tres ni han aparegut,
ni de moment no hi ha intenció que arribin tan aviat.
Estàvem venint, estàvem venint.
Ja, ja, ja.
No, no, m'ha fet gràcia que el Maio ho ha sabut disfressar.
A mi la Marilus m'ha donat el justificant,
que ha dit que hi ha un vehicle variat a dins dels túnels de Vallvidrera.
Sí, això està bé, no?