Son las 10.
Última hora, el matí de Cataluña Rádio.
De seguida anem a la peixateria, pero abans actualitzem-nos.
Oscar Fernández, bon dia.
Bon dia.
A aquesta hora está previst que representants del Departament de Justicia
es reuneixin amb els sindicats de presons
per constituir un grup de treball sobre seguretat.
Una reunión que arriba, però, poc després d'una nova protesta
d'un grup de funcionaris de presons
que, de fet, denuncien que els sindicats
estan incomplint la petició de la plantilla
que reclamava dimissions al departament
abans de seure a negociar.
El bloqueig ja s'ha aixecat,
però els funcionaris avisen que hi haurà més protestes.
Anem cap a Abrians. Miquel Jarké.
Bon dia. La plantilla se sent traïda pels sindicats
que han començat a negociar
en declaracions al matí de Cataluña Rádio.
En francès, portaveu de Maria Blava,
exigeix que es tanquin les taules de diàleg
perquè el govern està obsolet i en funcions.
La mobilització exigeix,
la mobilització d'avui exigeix
que es donin per acabades
aquestes meses de negociació
que, per una altra banda,
no tenen cap sentit en un govern en funcions.
Dues hores i mitja ha durat el bloqueig
abrians 1 i 2 amb fogueres i barricades.
Des de dos quarts de 10 s'ha reprès l'activitat
als dos centres penitenciaris.
Miquel Jarké,
Catalunya Ràdio,
Sant Esteve,
Mentrestant continua es confassa la precampanya electoral.
El president Pere Aragonès confirma que dilluns anirà al Senat a Madrid
per defensar l'amnistia i el referèndum.
Tornarà així a la Càmera Alta,
tal com va fer a l'octubre amb la resta de líders autonòmics
per debatre la llei.
En una entrevista a CERT Catalunya,
Pere Aragonès diu que tornarà al Senat
per portar la contrària al Partit Popular,
que té majoria al Senat
i és qui ha forçat aquest debat.
Si el PP el que volia era convertir
aquesta sessió de dilluns
en una calarre contra el govern de l'estat espanyol,
com va intentar fer-ho l'altra vegada,
l'altra vegada els hi vam espatllar,
i escolti'm,
com a independentistes de república i d'esquerres,
trolejar el PP sempre ve de gust.
Mentrestant el PSC està obert
a arribar a acords amb tots els partits,
inclòs el PP,
després de les eleccions catalanes el dia 12 de maig.
El cap de llista del socialista, Salvador Illà,
només tanca la porta a l'extrema dreta
de Vox i d'aliança catalana.
En una entrevista a Televisió Espanyola,
Illà no ha descartat l'opció
de teixir aliances amb els populars.
Per què no?
Amb coses jo no m'hi he tancat mai.
Jo no poso un vètu a...
Tenim diferències importants,
però en altres coses no es podria...
Per això a mi em faria...
Crec que seria positiu
que en els pactes que hem fet per la llengua,
per gust del català
i per la promoció de gust del català,
s'incorporés-ho per import.
Com ja hi havia sigut,
en altres moments, no?
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
Jo és que, permeta,
tant parlar dels 90...
Vull dir, és que em venen...
Vull dir, apunti aquesta alineació, eh?
Jesús Gil, Mendoza, Núñez,
Lopera, Lendoiro,
Del Nido, Caneda
i Ruiz Mateus.
Ara, ara.
O sigui, com veus, eh, Maria,
com veus allò, dius,
bueno, ara ha sortit en Rogueles,
però és que llavors allò era com una plaga,
és que obries la porta d'un despèix d'un club
i et trobaves cada fenòmeno
que allò era tremendo, eh?
Allò era disfrutar del futbol,
la mare que em va.
Bon dia, bon dia.
Aquells puros que es podien fumar allà als estadis,
aquells puros, eh?
Hòstima, hòstima.
Aquells gatorrassos de whisky,
aquelles reunions que fotien.
Aquelles gabardines que amagaven coses,
aquells brics llargs,
allò, allò, allò...
Escolteu una cosa,
jo crec que la tertúlia del dijous
es consolida com la generació de...
La que té la capacitat de generar samarretes
del Matí de Catalunya Ràdio.
O sigui, necessitem samarretes ja,
Matí de Catalunya Ràdio.
Sí, amb lemes.
Amb lemes, jo què sé.
Rubiales és un millet cutre,
per exemple, saps?
Allà, ben gros, Ramon Espada, saps?
Coses així.
Necessitem...
Això és molt dels 90, Maria Vila.
Perfecte, saps?
Sí, sí, sí.
Una mica de merchandising,
està bé.
A mi el que m'agrada la Verónica
és força interessant.
Les coses per ella són bastant força interessants.
Sí.
No ho són molt ni poc, són força.
Llavors és allò que dius,
però li ha agradat o no?
Bueno, força interessant.
No ens passem, no ens passem.
No, no, sí, està molt ben dit.
Està molt bé, està molt bé.
Sí, sí, sí, no, no, està molt bé.
I a mi el buil que m'ha passat,
us traig, és que encara no sé
si aquella associació dels treballadors
de les prons era brava o blava.
Sí, sí.
Saps?
Sí, sí, a mi t'ha passat.
A mi t'ha passat, eh?
T'ha passat, eh?
Sí, sí.
I després ha arribat en Maiol
amb la supercòpia d'Espanya
i dic, això sí que és una copa
que no coneixia, la supercòpia, saps?
Vull dir que porteu un dia vosaltres dos
que no sé a quina hora us heu llevat,
no sé a quina hora vau anar a dormir,
però uns trabalengües
que dèiem als anys 90,
que Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí, sí.
S'ha d'acabar la setmana, ja.
S'ha d'acabar ja.
Hi ha hagut una mica d'emulació
de còpia de Vicenç Sánchez,
a l'estil Vicenç Sánchez.
Què ha passat?
Ha saltat la frase
un gos prim no se li pega les pusses
i això és molt frase de tertúlia del dimarts, eh?
Sí, clar.
Però, eh, eh, que m'ha agradat, eh?
Que m'ha agradat.
Però vull dir que això és molt tertúlia del dimarts.
Vull dir, intentem no barrejar coses, eh?
Si no, confonem l'oient.
Doncs jo, que estem molt sobre la Verònica,
vull fer-li marcatge.
M'agradaria que provis...
Ah, sí, aquella del saio.
Com és, aquella?
La cap al saio...
De la cap al...
Fer de la cap a un saio.
Però això és del meu poble.
Bueno, la faré servir, la faré servir, la faré servir.
S'ha marreta.
S'ha marreta, també.
S'ha marreta.
S'ha marreta.
Quan el meu fill, quan el meu fill...
Els ha fet els deures.
No, no els he fet,
però estàs fent de la cap un saio.
I això no m'agrada.
Vull dir, que la faré servir força, aquesta.
No, però s'ha de dir...
Ai, ai, ai, avui la tertúlia...
Com he començat?
La Maria, abans de començar la tertúlia,
ja venia amb aquella mala llet.
Què?
Què?
Sí, noia, avui estava...
Dic, com han anat les vacances?
Però per què hem hagut de fer les vacances?
N'has cregut?
N'has cregut?
Sabia que havíem de parlar de les nostres intimitats.
Jo, bueno, jo, jo, jo.
La Maria, una pregunta que no n'has de fer res.
Tu, quin despertar tens?
Bo.
Sí?
Costa una mica llevar-me, la veritat, perquè no...
Però em refereixo...
Jo no, jo no.
No?
Jo tinc un despertar horrorós.
Jo també, jo també.
És que per això he pensat estil la Maria.
Fóssim preies, així que és el dematí de mal humor,
a casa seria invivible, saps?
Què mires?
Per què estàs mirant?
La Maria fa la Maria.
Fols cafè?
Quin cafè?
Quin cafè?
No tinc res a cafè, jo.
No vull cafè.
No, no.
El que passa és que és aquesta...
Perquè, clar, si em feu preguntes impertinents,
com on he estat de vacances,
doncs no he de fer res.
A veure, no, context.
Ara has arribat i has dit que no t'han preguntat res
perquè ja s'ho havien preguntat abans.
Dic, doncs jo, per deferència, t'he preguntat
com hi haurà les vacances.
I a sobre et queixes que et preguntem per les vacances.
I si no li preguntes, és que seria que no li preguntes.
Clar, ara, sí.
Maria, Maria.
Bueno, ja us ho explicaré.
Val, fantàstic.
Escolta, Estrell, jo sí que m'agradaria una...
gairebé diari, diria, una xerrada
Herrera-Rubiales del matí de Catalunya Ràdio, eh?
Els vostres Herrera-Rubiales.
Sí.
Hòstia.
Sí, sí, s'hauria de produir alguna cosa.
Home, s'hauria de produir alguna cosa
perquè això té un futur, eh?
Ho hem d'entrevistar aviat, Herrera l'hem d'entrevistar un dia d'aquests.
Vinga, va, vinga, va.
I en Rubiales, sí, hòstia, què vols que et digui?
Ara et diré una cosa.
Des del matí de Catalunya Ràdio me l'heu fet simpàtic, saps?
Ja.
A mi m'agrada sentir-ho cada dematí.
Com que ja... sí, sí, ja t'entenc.
Saps?
La imitació l'ha fet bona persona, no?
Ara, ara, ara.
Ja dius, aquest tio hi ha algú a la família, no?
Clar, hi ha un punt que avui l'entrevista aquesta que ha fet la periodista...
Ja, ja, ja.
Dic, no sé si és el de veritat o és el de Cachandeu, saps?
Vull dir que aquest personatge a mi em té fascinat.
Doncs a partir de tres quarts d'onze el podràs sentir d'aquí una hora,
d'aquí una hora, un mica més d'aquí una hora, al matí de Catalunya Ràdio.
Estaré pendent.
Adéu, feixades, adéu, xuriguera.
Adiós, passi bé, bon dia a tots.
I gràcies a la Maria Vila, el Faran Espada, la vònica fan,
fumarà el i el Jaume Clotet, realment avui...
Adéu!
És espès com la xocolata.
Adéu, que vagi bé.
Adéu, adéu.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Torna l'oportunitat d'avançar-te a l'estiu
amb un 20% en aire condicionat panassònic.
A més, 10% en la instal·lació i finançament fins a 12 mesos.
Recorda, 20% de descompte en aire condicionat panassònic al Corte Inglés.
Només fins al diumetge 14 d'abril.
Finançament ofert per financer del Corte Inglés
i subjecte a la seva aprovació.
Consulta en les condicions i exclusions al Corte Inglés.
Quan rasques un rasca cleopatra,
un rascaling o qualsevol dels rasques de l'once,
no només pots rascar premis.
Ah, no? I què més pots rascar?
Doncs pots rascar un bon moment,
una anècdota divertida amb els teus amics
i potser fins i tot molts de dinerets.
Aquesta sí que seria una bona anècdota.
Vinga, dona'm un rascar.
Amb els rasques de l'once tens un munt de maneres divertides
de rascar momentassos i premis de fins a un milió d'euros.
Rasques de l'once. Rasca el moment.
A tots els que jugueu a l'once, ben jugat.
Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Ai, els dilluns.
No t'apassionen els dilluns?
El sol brilla amb més força, el mar fa més olor de mar,
la gent somriu.
Com m'agraden els dilluns.
I els dijous, també.
Eurodreams.
El joc de loteries i apuestas de l'estado
pot fer que els dilluns i els dijous
siguin els teus dies preferits.
Perquè amb Eurodreams pots guanyar 20.000 euros al mes
durant 30 anys i molts premis més.
No t'oblidis d'Eurodreams,
perquè si ja hi ha 9 guanyadors a Espanya,
tu podries ser el següent.
Eurodreams.
Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Catalunya radiú.
Ara sortim a passejar, Oriol Brogi.
Què tal? Bon dia, com estàs?
Hola, bon dia.
Com va la vida?
Bé, bé.
És un dia feliç per tu, no?
Sí, sí, exacte.
Avui la meva filla petita fa 17 anys.
Veus? Això no passa cada dia.
No, no, però vol dir que les grans són més grans encara.
Clar.
I jo també.
Això no falla.
Tú tienes fillas pequeñas, ¿no?
Muy pequeñas, una filla muy pequeña, una filla muy pequeña.
Pues ya, ya n'anirán creciendo, ¿sabes?
Sí, supongo que sí.
Pero es verdad que el pas del temps,
yo sé que lo he notado cuando va a nacer la mea filla,
que de cop y volta veía que, claro,
con que con dos o tres años la evolución que hacen es muy grande,
de cop y volta te n'adones que ya no se atura el rellotge.
Fins aleshores crees que el temps no pasa de alguna manera, ¿no?
No, yo lo que he anat veient es que realmente
tú vas veient el pas del temps amb la...
Això.
A part amb la pols que se va acumulando en los prestatges,
també en que tu et vas fent gran, però tu no ho notes.
I les teves filles ho notes moltíssim.
I com més en tens, més canvis vas notant, més canvis vas notant.
I és molt bonic i molt fort alhora, ¿no?
I tu com vius, per exemple, l'aniversari avui de la teva filla?
Bé, bé, bé, molt bé.
Jo encantat, em fa molta il·lusió, ella és feliç, és content, no?
És un motiu, és curiós perquè l'aniversari,
fer-se gran en aquests 17 anys,
és la sensació que estàs a punt de poder menjar-te el món,
que els teus somnis estan per aparèixer, per créixer,
i a la meva edat ja és diferent.
A la nostra edat ja comences a pensar, bueno, els somnis aquells,
ja comences a veure com els pots recol·locar i com...
Però clar, a la seva edat és competent diferent.
I també pensava, pensàvem això, no?
Que d'aquí a un any, ara que venien eleccions,
pensava, ara d'aquí a un any ja podrà votar.
I pensàvem també, ostres, i ara, i què votaràs, no?
I que, com t'ho faràs per saber què votaràs?
Que ni jo mateixa què pensar, i ara no sé ben bé què votar.
Tinc la sensació que a vegades aquests somnis nostres,
que ja no són els seus i que els hem de recol·locar tot aquest liu,
no els expulsi una miqueta a ells.
Si tu creus que estem embolicant massa,
que els estan deixant poc clara les coses, no?
Jo tinc la sensació, no ho estic segur, no ho estic segur,
perquè costa molt de saber.
Sí que penso que...
Ella, per exemple, està interessada per la política, li interessa?
No gaire, no gaire.
El problema és aquest, és a dir,
pot ser que no hàgim sabut,
la societat no sàpiga generar-li un interès real a ella,
perquè ella, diguéssim, està més preocupada
de moltes altres coses,
de les coses que li passen dia a dia,
i no sentim.
Jo mateix no sento la política,
tot i que sé que és important,
i que afecta el meu dia a dia,
no m'hi sento reflexat,
no m'hi sento...
No estic cridat,
no hi ha alguna cosa que m'hi cridi
i m'hi faci sentir partícipat,
així com d'una novel·la,
d'un amic,
d'una conversa,
d'un outfit, a lo millor,
ells en diuen outfit,
d'una manera de vestir-te,
de la teva estètica,
dels teus amors,
dels teus enamoraments,
desamoraments, mil coses.
Però això no es passa perquè ens comparem molt
amb la nostra generació d'aleshores?
És a dir,
de quan nosaltres vam viure aquell moment
de votar,
que potser teníem altres...
O teníem més motius,
però tu, en el teu cas,
potser teníem més motius
per lligar-te a la política.
No hi havia tanta opció per no lligar-t'hi.
És possible que hi hagi moments
de la ciutat
que sentim que estem més lligats
perquè hi ha més opcions,
o s'han explicat més opcions.
Jo tinc la sensació que ara,
quan jo vaig començar a votar,
tenia clar què volia votar
i a cada elecció ho pensava una mica,
ho canviava,
però jo tenia opcions.
Ara tinc la sensació,
jo,
que no hi ha opcions
per poder-los...
Per poder...
Per poder pensar el món
d'una forma lleugerament diferent
i que aquesta...
I que la persona de 17 anys,
de 20 anys,
fins a 25 jove,
pensi que ell pot entrar en aquesta roda
i pot també canviar el món.
Però potser perquè no tenim en compte
o els partits no tenen en compte
d'aquestes noves generacions?
No ho sé,
a vegades em sembla
que els tenen en compte
d'una manera com folclòrica, no?
És a dir,
fan veure que ens tenen en compte.
A vegades,
tinc la sensació que els polítics
fan veure que ens tenen en compte.
I en lloc de tenir-nos en compte,
de veritat,
jo penso,
els donaria molts més vots
si realment ens transmetessin
les ganes de tenir-nos en compte.
És a dir,
quan fan una campanya simpàtica
i ens fan una campanya de
hola, bona tarda,
i fan un rap
o fan una cançó diferent de la...
El Tomàs Molina cantant, sí.
No, aquesta no l'he vista encara, però...
No, encara no ha aparegut,
però segur que no tria gaire.
I aleshores hi ha una cosa de dir
ah, vale, vale,
tu vols semblar...
Quan el joves...
No et facis el jove, pare, no?
No et facis el jove ara, no?
No ens emprenyis.
És a dir,
senta-t'hi,
posa't en nosaltres,
i els polítics podríem dir
poseu-nos en nosaltres
i transmeteu-vos aquesta sensació
en lloc de fer-ho veure.
I a més a més,
sigueu realment crítics
amb allò que estem fent.
Parlem en sèrio de les coses,
perquè tinc-los en joc
que les opcions es van...
Per això no només ho fa la política,
ho fem també els mitjans de comunicació, no?
Tots els aparadors que hi ha...
És a dir,
totes les opcions culturals que hi ha, també,
quan s'enfoquen cap als joves,
segurament és una caricatura, no?
No parla dels problemes reals,
les preocupacions que puguin arribar a tenir, no?
Segurament allò que realment...
O la gent gran, per exemple.
Sí,
diem els joves i a la gent jove no hi ha cosa que li fa més ràbia
que aquesta sensació dels joves.
Però realment,
les coses...
Em sembla que allà on es lliguen
a un col·lectiu com el...
quan diem la gent jove,
és justament quan no hi ha opció,
quan ningú el vol tractar de jove o no jove.
És l'esport.
Simplement és...
No tens necessitat d'enganxar-t'hi.
O quan hi ha un concert,
doncs allò està...
Aquelles persones estan cantant aquelles cançons
a viva voz,
a voz ingrid...
Cridant,
amb ràbia, no?
Però hi ha la qüestió generacional, no?
És a dir,
els joves també acompanyen
les noves tendències,
la nova tecnologia...
A mi em sembla que no tant, això.
És el que estan vivint,
però acompanyen allò que senten com a real.
De fet, tots.
S'acompanyes allò que sents com a real i necessari
i que no que estan fent veure que és per tu.
I realment la política és un bon exemple
d'una cosa que queda en un altre plano
i de tant en tant et diuen
no, però és molt important, eh?
Estem pensant en tu,
ho fem per tu.
I dius no,
no m'emprenyes,
ensenya-m'ho cada dia
i jo ja m'hi sentiré atret per aquest crit.
I no t'hi has apuntat a cap llista electoral,
tu, per cert,
aquesta vegada?
No, no,
junts ni una mica, no, no.
No, no, no.
Ho sé,
encara que comencen a aparèixer noms...
Noms medallàtics.
Però primer vean els periodistes,
gent de ràdio
i després ja vindran a...
No, sempre hi ha l'opció,
però hauria de ser una cosa
que ens creiéssim molt més, no?
Tinc la sensació.
Almenys a mi.
Julio Albreu,
com sempre,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Fem una pausa
i parlarem del Papa Francesc.
Ara tornem.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
El partit més especial
mereix una TDT especial.
El 21 d'abril
et convidem a viure al Madrid-Barça
des de la Casa SEAT de Barcelona.
Podràs vibrar amb el partit en directe
i un cop acabat
participar en el Tercer Temps.
Viu el clàssic més especial
amb la comunitat de la TDT.
Entra a catradiopuncat
i omple el formulari
per optar a una de les places disponibles.
El 21 d'abril,
un clàssic que et farà vibrar.
El 21 d'abril,
forma part de la comunitat de la TDT.
L'INCAT.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
De l'11 al 14 d'abril,
la 35a Mostra Igualada
proposa una programació d'arts escèniques
sense límits ni fronteres
amb 37 espectacles de teatre,
música, circ, dansa i titelles.
A més, en aquesta edició
de la Fira d'Espectacles Infantils i Jovenils
de Catalunya,
tornaran els espectacles de gran format
al carrer gratuïts.
Més informació a mostraigualada.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'INCAT.
Del 18 al 26 d'abril
torna al Barcelona Film Fest
amb les millors pel·lícules
basades en llibres i fets històrics.
Aquest any el festival rebrà
la visita de Mick Ryan,
Richard Ringleiter,
Belén Rueda,
Vincent Pérez i David Verdaguer,
entre d'altres.
Viviu les catifes vermelles
i participeu en els col·loquis
amb els convidats
després de les projeccions
als cinemes verds de Barcelona.
Més informació a
bcnfilmfest.com
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'INCAT.
L'INCAT.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Flower.
La solució per mantenir
les plantes de l'hort i el jardí
sempre ben hidratades
us ofereix l'Enigmàrius.
L'Enigmàrius.
Amb Màrius Serra.
Avui l'Enigmàrius feia
proposicions abans de passar per l'altar
i la resposta era premisses.
Les proposicions d'un silogisme
s'anomenen premisses
i el truc era llegir-les
separant el pre de les misses
per indicar anterioritat
al pas per l'altar.
907 dels 1.327 participants
l'Enigmàrius.
El matí de Catalunya Ràdio.
Riccardo Estrell.
Un papa va geminando con la Iglesia
y la Iglesia se encamina.
Las cosas que se han clarificado
en el último siglo
respecto al dogma, la moral,
que estaban,
pero era necesario clarificarla.
Hoy día, por ejemplo,
decimos que la pena de muerte
es inmoral.
Eso hace dos siglos
no se podría decir.
Hoy lo digo yo,
y es como más gente.
Hoy decimos que la posesión
de armas atónicas
es inmoral
por el riesgo que producen.
Hace un siglo
no se podría decir.
O sea, que se va progresando
en el conocimiento
de la moral,
de la fe, ¿no es cierto?
Realidades de fe
que se van expresando mejor.
Aquesta que sentíem
és la veu del papa francés
i està parlant
amb el periodista
Javier Martínez Brocal,
corresponsal del Vaticà
de la Sexta
i el diari ABC
i expert vaticanista.
El podem saludar
avui al matí
de Catalunya Ràdio.
Javier Martínez Brocal,
bon dia, buenos días
i gràcies per acompanyar-nos.
Ricard,
muchas gracias a vosotros.
Un honor.
El honor es mío.
Acabas de publicar un libro
que se llama
Papa Francisco,
el sucesor,
que és un llibre
on el papa francés
explica en primera persona
com va ser conviure
durant gairebé 10 anys
amb un altre papa
que era el papa Benet XVI.
Antes de nada,
¿desde cuánto tiempo llevas
dedicado a esta información
del Vaticano?
Bueno,
yo estoy siguiendo
el papa y el Vaticano
como vaticanista
desde hace 20 años.
llegué a Roma
en los últimos años
del pontificado
de Juan Pablo II
y, bueno,
me ha tocado seguir
el fallecimiento
de Juan Pablo II
y la elección
de Benedicto,
el pontificado de Benedicto
y luego el de Francisco.
¿Y te ha sido fácil
conseguir información
en el Vaticano,
trabajar con la información?
Bueno,
es que no hay nada fácil
en el periodismo.
Entonces,
el problema es
comprender los códigos,
comprender lo que significa
en una determinada ceremonia.
Es un ámbito periodístico
especializado,
pero muy interesante.
A mí lo que me gusta
es que es transversal.
Cuando sigues al papa
y al Vaticano
hablas de guerra
como estábamos escuchando ahora,
de armas,
hablas de religión,
de fe,
hablas de política,
hablas de deporte.
El papa,
el Vaticano,
es como una especie
de soft power,
como una especie
de Naciones Unidas
en la que se afrontan
todo tipo de temas
y la verdad es que
para un periodista
pues es muy interesante.
¿Y por qué dirías
que ahora el papa
ha querido explicar
estos diez años
de convivencia
con el emérito?
Sí,
yo creo que él ha querido
dar su versión,
que él ha querido
por una parte
corregir
ese malentendido
de que entre los dos
había mala sangre,
que entre los dos
pues que no se entendían
y al mismo tiempo
reflexionar sobre
cara al futuro,
qué significa
para un papa
convivir con su predecesor,
qué significa
que haya un papa
emérito.
Yo creo que
estas son
las claves
así más
importantes.
Esto es lo que
a él le interesaba,
que se conozca
su historia,
no por
referencias externas
sino en primera persona.
¿Y por eso
ha contado
contigo?
Bueno,
yo se lo propuse
y aceptó.
Ya, ya, ya.
Yo ya le había
hecho una entrevista
pero es verdad
que digamos
que él tiene
confianza
en tu trabajo,
¿no?
Pues, bueno,
esto habría que
preguntárselo a él
pero vamos,
creo que si no se hubiera
fiado
no me lo habría dado
pero bueno,
también él es muy,
creo que él le facilitaba
la idea
de compartir
el idioma,
¿no?
Poder expresarse
sin tener que medir
las palabras,
sin,
eso quizá
le dio más tranquilidad.
Pero bueno,
el resultado
ahí está.
Aquest és el moment
en què l'11 de febrer
del 2013
Benet XVI anunciava
que renunciava
al seu pontificat.
És un gest insòlit
que feia gairebé
600 anys
que no es produïa.
Tu, Javier,
ja estabas en el Vaticano
en estos momentos.
¿Qué pensaste
cuando viviste
esta renuncia?
Bueno,
pensé en el...
pensé en muchas cosas
y la verdad es que
ahí tiene la adrenalina
y pensé
ahora cómo explicamos
esta historia,
¿no?
Ahora cómo explicamos
este gesto de Benedicto,
qué es lo que ha pasado.
Yo me interrogaba
qué es lo que había pasado
para que Benedicto
diera ese paso.
Sí que,
viendo al Papa
lo veíamos muy cansado
los meses anteriores
y como...
Bueno,
se veía que estábamos
en un fin de pontificado
pero como con pocas energías
que Papa Benedicto
estaba ya muy cansado.
Entonces,
pero claro,
nadie se esperaba
una renuncia
o un gesto
de este tipo
era impensable.
Sin embargo,
Benedicto era
mucho más revolucionario
de lo que creemos.
Yo creo que él
con ese gesto
de la renuncia
rompió en pedazos
la idea
de un Papa
conservador,
¿no?
Porque rompió
con una tradición
de...
Bueno,
yo creo que es el primer Papa
que renuncia
a la historia.
Hubo otras renuncias
pero eran completamente
distintas
porque eran por presiones
externas,
¿no?
Entonces,
él rompió en pedazos
con el concepto
de papado
que teníamos
y rompió en pedazos
con la imagen
de Papa
conservador
que está
apegado
a una tradición.
Claro,
supongo que los días
posteriores
a la renuncia
debían ser
un hervidero
de rumores,
de intrigas.
No sé cómo lo recuerdas.
Sí,
así lo recuerdo,
así lo recuerdo,
así.
Pero es cierto
que también
cuando él explicó
su versión
era verosímil.
Él decía,
mira,
quizá
se comprendería
bien una renuncia
en el caso
de impedimento
físico,
por ejemplo,
pues que el Papa
tuviera una enfermedad
o entrara en coma,
por ejemplo,
o que tuviera
una situación
de impedimento
total,
pero él dijo,
bueno,
pero no hace falta
que el impedimento
sea total
si yo no tengo
las fuerzas
o las energías
para gobernar
la Iglesia,
pues creo que
este paso
es lo más
honesto,
honesto
es lo que
lo ha definido
Benedicto
el Papa Francisco
en el libro.
Se veía también
que Benedicto
no era una persona
que buscara el poder
y bueno,
decidió dar este paso
y el problema
fue adelante,
los minutos después,
¿no?
O sea,
¿cómo lo recibieron
los católicos
y cómo lo recibieron
los cardenales?
¿Cómo leyeron
ese gesto?
Eso pasaba el febrer
del 2013
y el 13 de marzo
del 2013
Anuncio
So robis
Gaudium magnum
Habemos papá
Habemos papá
Es decir,
poc més de dos minutos
después
s'anunciaba
que ya tenía
que ya tenía
el nombre del nuevo Papa
Jorge María Bergoglio
que es el Papa
francés
que ahora
conocemos.
¿Fue una sorpresa
para ti
su elección?
Bueno,
fue una sorpresa
completa.
Dice,
pero ¿qué es lo que
ha pasado ahí dentro?
¿Qué ha pasado ahí dentro
para que eligieran
al cardenal
Jorge María Bergoglio
que no estaba
en ninguna lista?
Aquí ha pasado algo
en el sentido
que hay algo
que se nos ha escapado
completamente
y efectivamente
se nos había escapado
quizá nosotros
estábamos buscando
o leyendo
el cónclave
en clave
como
se nos había escapado
que los cardenales
estaban buscando
algo completamente
diferente
estaban de alguna forma
traumatizados
por el
por el gesto
de Benedicto
Benedicto
había visto
necesario renunciar
no había encontrado
probablemente
la ayuda necesaria
para seguir siendo
Papa
y entonces
hacía falta
algo
como una persona
completamente nueva
un perfil diferente
que rompiera
con todas esas
estructuras
que habían impedido
a Benedicto XVI
gobernar con serenidad
Benedicto XVI
de alguna forma
estuvo como muy
hiperprotegido
por sus colaboradores
y pues quizá
estaba más encorsetado
para hacer lo que
él consideraba
que era necesario hacer
¿Cómo te ha contado
el Papa
Francesc
esta situación
que estamos contando?
¿Cómo vivió
estos días?
Sí
bueno
cuenta anécdotas
así
más
ligeras
de cómo
cuando él
llegó a Roma
de la despedida
de Benedicto
él se conmovió
cuando escuchó
que Benedicto XVI
se despidió
de los cardenales
diciendo que
prometía
lealtad
y obediencia
a su sucesor
y el Papa
Francisco
dice
te aseguro
que cumplió
esa promesa
con una delicadeza
espectacular
el Papa fue
en todo momento
leal
y bueno
obediente
no hacía falta
porque no es que tuviera
nada que obedecer
pero completamente leal
¿no?
Habla como si fuera
un padre
¿no?
Sí
a mí eso es lo que me sorprendió
porque a lo largo del pontificado
siempre lo definía
como un abuelo
era como tener al abuelo
en casa
que te acompaña
que te ayuda
y ahora
cuando le propuse la entrevista
me dijo
Benedicto se merece algo así
porque para mí
fue un padre
me decía
no te puedes imaginar
lo que me ayudó
en estos años
yo cuando me dijo esto
le dije
Santo Padre
no es esta la percepción
que tenemos
yo creo que
ayúdenos a entender
de qué modo
Benedicto le ha ayudado
porque la historia
que nos han vendido
es muy diferente
¿y quién enredaba?
bueno
más que enredar
frenaban
mira
por ejemplo
un ejemplo
para entender
porque
quizá a veces
lo entendemos
con categorías
un poco más políticas
o
cuando Benedicto
renuncia
él quiere llamarse
Padre Benedicto
y entonces
él cuenta
yo
contaba Benedicto
yo quería llamarme
Padre Benedicto
que era una solución
muy buena
porque
mantiene el nombre
de Papa
no vuelve a llamarse
Joseph Ratzinger
pero no se llama ya
Papa
y entonces
cuenta Benedicto
pero
mis colaboradores
me dijeron
que era mucho mejor
ser Papa
Emérito
o Romano
Pontificio
Emérito
y yo no tenía
la energía
para imponerme
o sea
él en sus decisiones
era como muy
humilde
muy obediente
hacía lo que
lo que le pedían
lo que le sugerían
lo que
los demás
veían oportuno
y él no tenía
esa libertad
entonces
el Papa Francisco
de alguna forma
en estos años
lo que está ganando
es libertad
para él
y para sus sucesores
puede parecer tontería
¿no?
pero la cuestión
por ejemplo
del color
de los zapatos
del no llevar
un coche
de lujo
de vivir
donde le da la gana
de ser enterrado
donde le da la gana
pues esto es ganar
ámbitos de libertad
para él
y para sus sucesores
no no
también el modo
de llevar la comunicación
el modo de hablar
sin medir las palabras
es ganar ámbitos
de libertad
en una institución
pues que quizá
por el paso
de los siglos
pues quizá se había
en las formas
quiero decir
no en el contenido
se había encorsetado
y tenía
menos libertad
de movimientos
claro
en este libro
además el Papa
habla sin tapujos
dice que le durió
que se usara
a Benedicto
¿no?
y habla también
del histórico
secretario personal
de Benedicto XVI
que es quien un poco
enreda la situación
¿no?
y los enfrenta
uno contra el otro
sí
quizá
era una persona
muy buena
que
pues que
es el que cuidó
de Benedicto XVI
Benedicto XVI
lo nombró
albacea
de su testamento
pero
efectivamente
quizá
no se dio cuenta
de lo que estaba pasando
¿no?
no
el Papa
Francisco
dice en la entrevista
me lo hizo pasar
pasar mal
pues porque
daba por ejemplo
entrevistas
a medios de comunicación
que eran
ostensiblemente
contrarios al Papa
Francisco
llevaba
a casa
Santa Marta
a personas
o fotografiaba
a personas
con Benedicto XVI
que
de alguna forma
ponían en dificultad
al Papa Francisco
eran
pequeñas
pedradillas
¿no?
claro
al final
es lo que decías tú
¿no?
o sea
creció mucha
la historia
de que
eran rivales
o sea
que no se soportaban
efectivamente
que eran dos equipos
eran dos equipos
el problema
no era con Benedicto
y eso era evidente
porque Benedicto
nunca se dejó usar
Benedicto nunca tuvo
una palabra
o un gesto
que fuera hostil
hacia Benedicto
hacia Francisco
pero sin embargo
pues en su entorno
sí
de hecho el día
que fallece
Benedicto XVI
publicaron un libro
con cartas privadas
de Benedicto
a Francisco
y con conversaciones
privadas
de Benedicto
en las que se critica
al Papa Francisco
no es que Benedicto
lo critique
pero era por enseñar
las diferencias
los cotilleos
de palacio
ahí estamos
los medios de comunicación
¿no?
que nos encanta eso
sí, sí
hombre
no, a veces
jugamos con una
yo creo que más que los medios
de comunicación
son las películas
¿no?
siempre
hay la película también
hay la película
sí, sí
es que lo tenemos todo
hay la película
y ahí siempre tiene que haber
un bueno y un malo
¿no?
entonces es siempre
el Papa Francisco
contra la Curia
o bueno
Francisco contra Benedicto
Benedicto contra Francisco
la realidad es siempre
mucho más rica
en este caso yo creo que
la realidad es mucho más
interesante
¿no?
no significa
mira yo creo que es un libro
sobre la polarización
de la sociedad
¿no?
y la iglesia es parte
de la sociedad
y también hay polarización
¿no?
entonces el Papa
viene a decir
más o menos que
pues Benedicto
y él
no tenían las mismas
visiones de la realidad
¿no?
y evidentemente
digo no, no, no
sería absurdo decir
que son iguales
y que
pero
esto no significa
que no pudieran
trabajar juntos
o que
o que hubiera oposición
entre ellos
y pues
tenemos visiones
modos distintos
de considerar la iglesia
o prioridades distintas
pero hemos trabajado juntos
muy a gusto
y los dos contentos
de que al otro
le haya ido bien
y de que las cosas
vayan bien
o
bueno
compartimos la pena
porque no hayan ido bien
no lo sé
yo lo he visto
como un libro
con un subtexto
sobre la polarización
en la iglesia
y en la sociedad
estamos conversando
con Javier Martínez Brocala
es autor del libro
Papa Francisco
El Sucesor
donde el Papa francés
también explica
cómo se va acomiadar
de Benet XVI
Benedicto estaba acostado
en la cama
seguía consciente
pero no conseguía hablar
me miraba
me apretaba la mano
entendía lo que yo le decía
pero no lograba
articular palabra
estuve un rato
con él así
lo miraba
y le tomaba la mano
recuerdo perfectamente
sus ojos claros
le dije unas palabras
con cariño
y lo bendije
de esta forma
nos despedimos
y me marché
pero entonces
pasó una cosa muy fea
yo estaba saliendo
me acompañaba allí
uno de los enfermeros
y uno de los médicos
que estaban en el monasterio
le dijo
tú sei un espione
eres un chivato
acusándolo
con tono despectivo
esto que cuento
es histórico
la mentalidad
de los médicos
era mantener
todo cerrado
de alguna forma
me hizo caer
en la cuenta
de que tenían
a Benedicto
casi bajo custodia
entiéndame
no digo preso
o encerrado
pero si algo custodiado
es impactante
¿no?
es impactante
es impactante
¿cómo le afectó
al Papa
la muerte de Benedicto?
yo le pregunto
si la muerte de Benedicto
le cambia
en la perspectiva
del pontificado
si de alguna forma
le da
si cambia la forma
de gobernar
la iglesia
¿no?
por ejemplo
el dice
no
dice en el sentido
me dio mucha pena
porque es una persona
a la que yo apreciaba
mucho
pero no me afectó
en el modo
de gobernar
la iglesia
no es que me cambiara
seguía adelante
recordándolo siempre
decía el Papa
¿y ahora cómo está
él?
¿cómo se encuentra?
pues mira
ha tenido un mes
difícil
con problemas
de resfriado
respiratorios
pero las pruebas
médicas
que le hicieron
no dieron ningún
resultado preocupante
y los médicos
dijeron
que bueno
que tiene 87 años
y que necesita tiempo
para recuperarse
de estas gripes
de invierno
yo temía
que en Semana Santa
no pudiera
leer los discursos
el domingo
de Ramos
de hecho
no leyó
pero los otros días
sí
tuvo un evento precioso
una misa
el jueves santo
fue a una cárcel
de mujeres de Roma
y fue impresionante
como lavó los pies
a estas 12 presas
fueron gestos
de gran humanidad
se le vio
en buena forma
relativamente
para una persona
de 87 años
con una agenda
de trabajo
que para mí
sería agotadora
pero bueno
ahí sigue
¿pero hay movimientos
en el Vaticano?
fíjate
ahí
hay ambiente
a veces cuando lees
las crónicas periodísticas
los análisis
hay ambiente
de fin de pontificado
pero esto es siempre
un riesgo
el fin de pontificado
del Papa Juan Pablo II
se empezó a hablar
del fin de pontificado
ya en 1996
y falleció en 2005
o sea
del fin de pontificado
es mejor hablar
a posteriori
porque
bueno
Roma es una
en Roma puede pasar de todo
yo ya después de la renuncia
de Benedicto XVI
ya no me sorprende nada
aquí puede pasar todo
pero
pero bueno
no
no hay
por parte del Vaticano
no hay ningún
movimiento especial
y el Papa
está muy tranquilo
en el libro
cuenta como
tiene proyectos
para
para el año que viene
y
no está diciendo
bueno ya no tengo
nada más que hacer
ya he hecho todo
al menos
no lo dice explícitamente
sino que cuenta
que tiene proyectos
de futuro
Javier Martínez Brocal
periodista
corresponsal
al Vaticano
a la Sexta
i al Diario ABC
gràcies per acompanyar-nos
de veritat
simbolosa a més
Papa Francisco
el sucesor
que vagi molt bé
Javier
muchas gracias
gracias
el matí de Catalunya
ràdio
som 3CAT
les europeanlemans
siries arriben
al circuit de Barcelona
Catalunya
el 13 i 14 d'abril
viu espectaculars
curses de resistència
de prototips
i GTS
accedeix al paddock
la graella
i visita el pitlane
tot a partir de 12 euros
al cap de setmana
entrades a circuitcat.com
les persones joves
són un dels col·lectius
més fràgils
davant les pujades
del preu del lloguer
per això
s'ha posat en marxa
un ajut
perquè puguin
continuar vivint
a casa seva
l'import dels ajuts
varia
en funció
de l'esforç
de cada persona
per pagar el lloguer
i també
de la situació
geogràfica
de l'habitatge
els joves de fins a 35 anys
poden sol·licitar
aquest ajut
fins al 12 d'abril
més informació
a habitatge.gencat.cat
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
Eufòria
els nervis
estan a flor de pell
aquesta setmana
en Rangel i la Lluna
s'ho jugaran
tot a dalt
de l'escenari
el seu destí
serà a les vostres mans
amb les vostres votacions
les nits de divendres
són d'Eufòria
divendres
cinquena gala
a TV3
i a la plataforma
3CAT
Catalunya
Radio
Atenció
a aquesta història
Diuen que
si creus molt
en una cosa
es pot acabar
fent realitat
però potser
no sempre és així
hi ha històries
que sí que ho demostren
la Sara Formoso
tenia clar
des de molt jove
que volia treballar
al circ
més conegut
del món
fent d'acordionista
ara la Sara
té 29 anys
i treballa
exactament d'això
Sara Formoso
bon dia
bon dia
com estàs?
En Nil Marbà
ha quedat amb ell
a l'Hospitalet de Llobregat
són dins del Cirque du Soleil
que torna a Catalunya
amb el seu espectacle
més icònic
Alegria
Estem dins d'una carpa
una carpa que és força gran
que sembla un gimnàs
no?
Sí, sí, sí
de hecho
toda la parte del backstage
esta que tenemos aquí
en el centro
se utiliza para entrenamiento
tenemos
como podéis ver
todas las colchonetas
trampolines
equipamiento de gimnasio
para que los acróbatas
se puedan entrenar
El Cirque du Soleil
és un transatlàntic
es necessiten 8 dies
per muntar tot el recinte
la carpa més gran
on hi ha l'escenari
fa 19 metres d'alçada
per transportar tot l'espectacle
que ha girat per tot el món
des de l'any 94
fan falta 70 camions
que carreguen
prop de 2.000 tones
d'equipament
En aquest circ
no hi ha hagut mai
ni animals
ni dovedors
el que destaca
són els colors
i la música
M'interessa molt
aquesta part d'allà
perquè veig
molts vestits
tota la roba
Esta es la parte de vestuario
El mío es uno de los azules
allí al fondo
Sí
O si no
está en la zona de vestuarios
tenemos nuestro propio vestuario
también
Veo mucha gente
¿no?
Trabajando
Sí, sí
necesitamos bastante gente
somos muchos artistas
somos como 64 artistas
y cada artista
además
tiene
más de un vestuario
Aquí a la izquierda
es la zona
de fisioterapia
Tenemos
dos fisioterapeutas
con nosotros
que
bueno
pues si necesitamos
si estamos rotos
nos arreglan
Me llamo
Sara Formoso
vengo de Ferrol
en Galicia
y soy acordeonista
en este show
que es
Alegría
bajo una nueva luz
La Sara
no té cap familiar
que es dediqui professionalment
al món de les arts
Mi madre enfermera
mi padre era médico
entonces
yo pensaba que iba a tirar
por lo que
más bien
por lo que mi familia
había hecho
Pero a casa seva
sí que hi ha
molta afició a la música
Mi tía
sí que estudió música
y es profesora de música
de hecho
pero no es intérprete
Mi padre tocaba
la armónica
entonces
no de forma
profesional
pero sí
o sea
siempre ha habido música
en casa
pero no somos
una familia de músicos
como tal
Cuando comences a tocar
allo
els primers instruments
el teu primer record
de fent música
com és?
Cuando le pedí a mi mamá
que quería empezar
en el conservatorio
y ahí fue cuando elegí
acordeón
bueno
lo elegí con mi familia
al principio
yo quería arpa
Arpa?
Sí, sí
yo quería arpa
No sé si fue por el precio
o por lo que ocupaba
en casa
que pensaron
bueno pues
¿qué instrumento
le podemos decir
que nos gusta mucho
y que por qué no lo prueba?
Y me aconsejaron
el acordeón
y dije
bueno pues
¿por qué no?
La Sara
havia sentit
parlar del Circo del Soleil
des que era molt petita
Mi abuela
siempre nos decía
yo os quiero llevar
a ver el Circo del Sol
y el espectáculo
más conocido
siempre del Circo
es Alegria
entonces siempre
he tenido
las melodías
presentes
o sea
no me las había
de memoria
pero era algo
que sabía que existía
Pero no va ser
fins que va ser
més gran
quan ja estava estudiant
al Conservatori de Ferrol
que va descobrir
que el Circo
tenia música en directe
Yo Circo del Sol
era más bien
no sé
pensaba acróbatas
no sé
danza
y todo esto
pero no pensaba
que la música
fuera en directo
entonces cuando lo supe
dije bueno ya está
revelación
yo tengo que conseguir
llegar aquí
Des d'aleshores
va fer saber a tothom
que el seu somni
era treballar en un Circo
Yo se lo decía
a todo el mundo
yo le decía
a mi familia
que yo quiero estar
en el Circo
a mis profesores
yo quiero estar
en el Circo
mis amigos
entonces todo el mundo
sabía que yo quería
llegar a esto
y justo el mismo año
que había acabado
la carrera
un de sus profesores
le iba a dar una noticia
que lo cambiaría todo
me mandó un casting
online
me dijo
oye el Circo del Sol
lo ha publicado esto
en Facebook
y sé que tú quieres
hacer esto de siempre
entonces porque no te presentas
y mi primera reacción
fue
ay no sé
no sé si voy a estar preparada
porque en ese momento
estaba un poco floja
de ánimos
y me dijo
venga que no tienes
nada que perder
al cap d'11 mesos
va rebre una trucada
a mi me llama
un número muy largo
y a mi
el único número largo
que me llama
era mi madre
desde el hospital
porque los números
de la UCI
son larguísimos
entonces estaba
dando una clase
de acordeón
y pensé que era ella
entonces no cogí
la seva mare
treballa a l'hospital
i sempre li truca
des d'un número
de telèfon similar
per això en aquell moment
com que estava ocupada
va ignorar la trucada
no cogí el teléfono
y me dejaron un mensaje
de voz
y dije
uy
esto ella no lo hace
entonces le dije
a mi alumno
oye espera un momento
porque creo que tengo
un mensaje de voz
que puede ser importante
creo que es mi madre
y era uno de los
los cazadores de talento
del circo
que me decía
que bueno
que me querían hacer
una propuesta
de contrato
y que le llamara
en cuanto pudiera
no me lo podía creer
y
o sea
ahora cuando pienso
en ello
me lo sigo
sin poder creer
que me hubieran
no sé
no me lo esperaba
para nada
a mi això em fa molta ilusió
ahora que es
on estem
esto es el túnel
que lleva
hacia el escenario
en Nil i la Sara
s'estan acostant
a l'espai
més impressionant
del circo
si vamos aquí
a la izquierda
hay la mesa
donde recogemos
los micrófonos
los packs
para las baterías
auriculares
que vamos a utilizar
para tocar
creuen
un llarg
passadís
que está
muy fosc
y
llegan
a l'escenario
imaginar
todo esto
¿como es la vida
al circo?
la verdad es que
vivimos muy bien
o sea
tenemos
la cocina
con cocineros
profesionales
que nos cocinan
de verdad que
como en casa
o
mamá no me mates
mejor que en casa
porque cocinan
muy bien
vivimos
en hoteles
normalmente
entonces
la calidad
de vida
ya solo
con eso
con el alojamiento
y con la comida
cambia
muchísimo
porque si et pregunto
que es el más dur
de trabajar
al circo
¿qué es?
yo creo
que
lo más duro
son
los días
más largos
que tenemos
que son
tres espectáculos
tocar durante
seis horas
en un día entero
el mismo repertorio
tres veces
llega un momento
que no sabes
dónde estás
a veces
¿quin consell
li donaries
a algú
que está comenzando
que li agrada
la cordió
o qualsevol
altre instrument
y que vol
treballar
aquí al circo?
que tenga paciencia
porque yo
la verdad es que
al principio
me costaba
tener paciencia
y quería
las cosas
ya ya ya
pero la música
no funciona así
hay que tener paciencia
hay que tener disciplina
y sobre todo
soñar
grande
soñar
o sea
no poner límites
a lo que
tú eres capaz
de hacer
porque la verdad
es que
yo pensando
que soy
de Ferrol
que es una ciudad
pequeñita
en Galicia
llegar al circo
del sol
yo quería
hacerlo
pero no estaba
en los planes
de nadie
que yo pudiera
conseguirlo
Sara
moltes
gràcies
muchas
gràcies
El matí
de Catalunya
Ràdio
Ricard
Ostrell
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
El matí
de Catalunya
Ràdio
Som
3CAT
Ara
si ets
d'Ikea
Family
els divendres
tens dinars
berenars
i sopars
amb un 50%
de descompte
en els plats
principals
És ben fàcil
Menges
al restaurant
d'Ikea
el divendres
i t'estalvies
helften
és a dir
la meitat
Els Fridac
vull dir
els divendres
fes el suec
paga la meitat
Més informació
a Ikea
Pones
barra Catalunya
A Catalunya
Ràdio
Postdates
Res no m'agrada tant
com enremar-me
d'oli cru
al pimentó
torrat
tallat en tires
Duracianes
de Vicent Andrés Estellers
Cent anys
del seu naixement
Postdates
la institució
de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
I ara per arribar al punt
de les 11
Bernat
Adéu
Bon dia i bona hora
Bon dia de nou
I a la guitar
Bon dia
Bon dia i bona hora
Dues setmanes
per Sant Jordi
Això està aquí
Sí, escolta
Nervis
Nervis
Què compraràs tu
Bernat?
Jo res
perquè
jo ja ho tinc tot
És com aquells nens
que quan ves a Nadal
que dius
no cap joguina
perquè ja les té totes
No, és que a més a més
és el pitjor dia per comprar
Per mi
Ah no, però s'ha de fer
Sí, home
S'ha de comprar per Sant Jordi
anar una vegada l'any a Montserrat
i votar s'ho s'emergència
Jo no m'he preparat cap de cala
Què Ricard?
A mi no em preguntis
Menjar calçots
Bueno, no sé jo en de cala
Menjar calçots
I panellets
Si en no agar-se en panellets
Avui vols parlar
Bernat
del Premi Òmnium
Sí
D'una novel·la fantàstica
que ha tingut un cert recomanatge
no només amb l'Òmnium
sinó amb el Premi Amel Piniella
Un premi que a mi m'agrada destacar
perquè es fa novel·la publicada
que és una cosa poc habitual
en les nostres terres
Els Premis Literaris
en general serveixen
per captar
escriptors
o per publicitar-los
En generalment
els Premis Literaris
es donen
i crec que és un error
autors massa joves
que es tendeixen a explotar molt
en el seu primer llibre
i després
n'oblidem una mica
la carrera
però aquesta vegada
el Premi Òmnium
a més a més
ha optat
per una cosa
que la literatura catalana
de tant en tant
en desestima
la Llucia Ramis
n'ha parlat molt
d'aquest tema
que és la veterania
i parlo de la Imma Monçó
i d'una novel·la
que es diu
La Mestra i la Bèstia
una novel·la fantàstica
d'una escriptora fantàstica
que a més a més
és un llibre
molt interessant
jo diria
no només per lectors
sinó també per escriptors
perquè és una novel·la
a vegades es parla
despectivament
d'un escriptor d'ofici
quan es diu
aquest és un escriptor veterà
o un escriptor d'ofici
o una novel·la ben feta
però sobretot
jo penso que
les novel·les ben fetes
no crec que sigui
el millor llibre de la Montçó
però és un llibre
molt interessant
les novel·les ben fetes
van molt bé
sobretot com a base
a partir de la qual
diguéssim
a partir d'aquí
desventrar-les
és a dir
una novel·la ben feta
és una novel·la
que té uns personatges
que funcionen
perquè expliquen
una història
com Déu mana
i que està
que hi ha ofici
i a partir d'aquí
es poden fer
la postmodernitat
ha fet notes
a peu de pàgina
canvis de noms
estranys
fantàstics
però que a la base
fa una cosa
molt difícil
que és explicar-nos
a més a més
una història
ella ho va dir
quan li van donar
el Premi Idiòmnium
d'un personatge femení
més aviat
poc empoderat
és a dir
avui veiem
i és bo que sigui així
novel·les
amb dones molt poderoses
és un personatge
que explica la història
de la Mestra i la Bèstia
d'una mestra
que en ple franquisme
se'n va fer de professora
a un poble inventat
de l'Alta Ribagorça
a Dusa
durant les etapes
més bèsties
del franquisme
i la novel·la
és una sèrie
de flashbacks
entre una aparent idíl·lica
vida rural
que ella descobrirà
que no és així
perquè els pobles
són paradigma
de secrets
inconfessables
i de passats
turbulents
i més en un entorn
com el franquisme
on tothom té un passat
sobretot si és
del bàndol perdedor
que fa una certa
vergonya
i els flashbacks
que fa de la seva joventut
ella creix en un poble
de la costa
la Severina
amb uns pares
que ella intueix
en aquell moment
quan és petita
que són contraris
al franquisme
que treballen
per seccions
anarquistes
de la CNT
el seu pare
és una espècie
d'informant
que va fer
de comercial
a França
de tant en tant
d'una forma
molt sospitosa
llavors és una noia
que aprèn
s'escolaritza a casa
llavors
és un personatge
molt ambigu
que per exemple
sap cantar
el cara al sol
se'l sap de memòria
però no obstant
té accés a llibres
per dir-ho així
molt molt progres
hi ha una biblioteca
molt progre
a casa seva
i que de mica en mica
després amb els anys
va descobrint
qui eren els seus pares
i qui és ell
en el fons
és un llibre
molt ben interessat
perquè aquests flashbacks
que són molt difícils
fer-los en prosa
amb el cine
és molt fàcil
perquè es canvia de pla
la Montçó
els fot
de puta mare
la mestra i la bèstia
ella és la mestra
i després
la bèstia
en tota novel·la catalana
que passa en un entorn rural
i això passa des de solitud
sempre hi ha un personatge
l'Anna se l'ha llegit
no suposo
perquè riu
sempre hi ha un personatge
que acostuma a ser
més gran que la protagonista
com el pastor de solitud
que li desperta
un cert instint sexual
o una espècie
de sexualitat utòpica
aquí també passa
terra baixa
terra baixa
també passa una mica
que en aquest cas
és el personatge
de la bèstia
que és una persona
que una mica coneix
el passat del poble
coneix les misèries que té
i tenen una espècie
sense contacte sexual
d'història d'amor
paterno filial rara
que la Montçó
és que l'explica
molt bé
de domini també
de domini
no
no no no
ell al contrari
és un personatge
que no és conscient
al masculí
que no és conscient
de la seva
de la seva atracció
ella tampoc és
plenament conscient
de la seva sexualitat
hi ha un moment
que la Montçó
descriu molt bé
on ella
sembla que es masturba
en un prat
on té una espècie
d'orgasme oníric
i tenen una relació
així una mica autista
de dues persones
que es desitgen
però no saben
com s'acaben de desitjar
està molt molt molt ben parit
recomanada
la vestra
i la bèstia
segona recomanació
bueno
una mica de rona
amb cola
home
aquesta hora
no et sembla ideal
fantàstica
ara has de fer llena
hi ha vídeo
no d'aquest moment
per favor confirmeu-m'ho
sí home
ja te'l farem
ja te'l farem
escolta
ja saps que a mi m'agrada molt
triar cançons
que vagin
amb el llibre
que recomano
jo crec que avui
ja he donat prou pista
però per si de cas
dir-vos que podria haver triat
una altra cançó
per exemple
ho faig també com vosaltres
quin horror
ho ha quedat una mica mesurat
aquest ho ho
m'acosta algú i em diu
ho ho d'aquesta manera
i me'n vaig corrents
i si va amb barba
de pare Noel
molt bé
fins aquí la secció
compreu llibres per Sant Jordi
gràcies
Xavier Cugat
Xavier Cugat
sí
quin serà
quin serà
avui parlo de confeti
del Jordi Puntí
el premi
la novel·la
segurament
una de les que la gent
busca ara més
el dia de Sant Jordi
és el premi Sant Jordi
que té com a protagonista
el Xavier Cugat
ja fa molts anys
Bernat segur que tu també
t'ho havia explicat
en Puntí
que estava preparant
aquest llibre
al voltant de Cugat
va estar instal·lat a Nova York
a la biblioteca
fent recerca i tal
vau entrevistar-lo
fa uns dies aquí
al Madrid
va ser fantàstic
hi ha una beca
per la qual
tots vendríem
la nostra família
que és la que ell va tenir
que és la beca Kuhlman
de la New York Public Library
que et donen un sou
que no ho citarem
perquè això dels catalans
per la diners
ens fa pudor
però et donen
pràcticament 12 mesos
un any
amb accés il·limitat
al seu catàleg
i un despatx
és un gaudi
pels palerrates
de la biblioteca
això és
estudiar per fer feina
està al cel
en aquest llibre
per això Anna
és un farsant
Cugat
sí
és un farsant
és un farsant total
ja està
diem-ho
totalment
ell fabulava molt
jo crec que també
podem dir que és un gran fabulador
que jo crec que aquesta és la part
que deu haver interessat
més a Puntí
aquesta cosa
segur que coneixeu
segur que teniu algun amic
que s'inventa històries
i després te les explica
com si fossin de veritat
o sigui
les explica tant
que hi ha un moment
que se les creu
com de l'í
com de l'í
sí mira
podria ser el mateix calaix
no?
i això és el que li passava
i això és el que li passava a Cugat
que des del primer moment
comença a inventar
a afabular
aquest llibre
hi ha una cosa
Ricard
que a mi m'agradaria dir
que és que no és una biografia
de Xavier Cugat
i per què ho dic això
doncs perquè a mi per exemple
Xavier Cugat
és un personatge
que a priori
molt no m'interessa
o sigui
en realitat
sí
les quatre coses que en sé
trobo que ja en tinc prou
llavors pensava
no sé si m'agradarà
aquest llibre del Jordi Puntí
clar
era una reflexió bastant idiota
perquè el Jordi Puntí
escriu també
que em podries parlar
durant cent pàgines
de les pàgines grogues
i jo ja estaria enganxada
i de fet
el que fa ell
és això
és inventar-se un narrador
tota la part final del llibre
a mi em sembla
una fabulació
absolutament meravellosa
del Jordi
que es desenganxa
més directament
de la figura de Cugat
o sigui
no vull fer gaires espòilers
però hi ha un concurs
d'imitadors de Cugat
també per exemple
que és molt divertit
i aleshores
si us interessa
Xavier Cugat
és fabulós
perquè descobriu
moltíssimes coses
però si no us interessa
Xavier Cugat
acosteu-vos al llibre
igualment llegiu-lo
perquè jo crec
que us pot agradar molt
és un llibre
més que té un posicionament
perquè tu saps Ricard
que a part de ser
una mica afabulador
també
una mica la llegenda
que circula
és la de la seva relació
amb les dones
molt més joves que ell
ostensiblement
ostensiblement
doncs què fa
el Jordi Puntí
fa una cosa
que a mi
em va ja
robar el cor
quan vaig obrir
la primera pàgina
el primer capítol
no està parlant
Xavier Cugat
no està parlant
el narrador
qui obre el llibre
és
l'Evilane
que va ser
una de les ex-dones
de Cugat
amb qui va estar
durant molts anys
i em sembla que són
31 anys de diferència
llavors Jordi Puntí
és tan intel·ligent
que diu
no, no
jo sé la història
d'aquest senyor
la primera
serà una de les ex-dones
clar, treus el barret
i dius
aplaudim
aplaudim
no podem fer una altra cosa
Jordi Puntí
jo vaig estar a la tomba
del seu Chihuahua
ostres
a Brooklyn
que bo
un poquito
el Chihuahua bailarín
que bo
i grande
i treballar el Chihuahua
el Chihuahua també ho gran
no, no
a veure
un personatge supercarismàtic
vull dir que a mi no m'interessés
i un grandiós músic
sí
sí, absolutament
aquestes orquestes
que escoltes ara
semblen gravades avui
el tio gravava això
els anys 50 i els 60
no, no
era un musicarro
confeti de Jordi Puntí
amb dues recomanacions express
Bernat, la teva?
mira
vull que tradueixin un llibre
els nostres editors
vinga
un llibre del Jonathan Rosen
que es diu
The Best Minds
el Jonathan Rosen
és un col·laborador
del New Yorker
i de la New York Magazine
un periodista acreditadíssim
que ha fet un llibre
molt interessant
sobre el seu millor amic
el seu millor amic
es deia Michael Laudor
Michael Laudor
va ser un home
que es va fer molt famós
perquè era esquizofrènic
i va ser un dels primers esquizofrènics
que es va graduar
a la Yale University Law School
és a dir
una de les escoles de dret
més famoses dels Estats Units
i després va tornar a ser famós
perquè en un atac d'esquizofrènia
va matar
va assassinar la seva dona
20 segons
i és una biografia brutal
d'un amic
a qui estima
a un amic horrible
una recomanació teva
pels més petits
Anna?
mira faré un cliffhanger
saps quan una sèrie
et deixen una mica
com esperant
el següent capítol?
doncs la setmana que ve
us ho explico
oh!
xan xan xan
l'he fet millor
aquest efecte
que l'altre o no?
xan xan xan
m'ha quedat millor?
millor que el gogo
semblava el pare Noel
si em miteu així
per l'amor de Déu
sí, em vull parlar bé
i amb calma
ho farem
gràcies Anna
adeu
gràcies
Gracias por ver el video