a los diferentes países europeos y hemos de dar respuesta.
Es decir, en estos momentos demandan que efectivamente
lo más probable es que una persona titular individual
con los mitos que tenga a la base
intenten atentar.
Es complejo.
Es complejo y por eso la necesidad de tener un dispositivo
bien dimensionado
para poder, de una banda,
hacer los seguimientos que corresponden
con las personas que se consideran oportunas
y de otra, tener suficientes efectivos
que permiten hacer un escaneo sobre la zona
y poder donar una respuesta en caso que fos necesaria.
Pels aficionados del Barça,
que avui pujaran a Montjuïc,
¿es trobaran més controls dels habituals
o més dificultats per entrar a l'estadi?
Home, és probable que tenint
més de 350 efectius policials,
doncs, diguem-ne,
visualment hi hagi
una presència policial
que cridi l'atenció.
Per tant, la recomanació seria anar-hi
amb més temps de l'habitual.
La recomanació és anar-hi com es van
als partits de Champions del Barça, que normalment la gent
ja anticipa molt.
A més a més, des que és a l'estadi,
en què hi ha una ruta bastant llarga
per arribar-hi,
en què, bueno, hi ha un seguit de condicionants
en què la gent vol arribar abans a l'estadi
també per gaudir d'una part de la festa
que es pugui fer abans
i comprar els entrebans o les fosboles o les bebudes,
el que sigui.
Però que es faci molt temps d'anticipació
que es fa normalment.
No d'una manera especial avui
perquè hi hagi més controls.
Abans ho dèiem,
que el conseller destacava que estem a nivell 4,
de fet, vostè te m'ho deia, nivell 4,
amb un nivell 5...
amb reforçat, perdoni,
nivell 4 reforçat.
Un nivell 5 reforçat.
Vostè creu per això
que hi ha motius per pensar
que es pugui canviar de nivell
o ara mateix això no es contempla?
No és una decisió que em correspongui a mi,
però tots els efectius policials
que fan la valoració de l'amenaça
porten mesos que coincideixen
en que el nivell que ens correspon
és el 4 reforçat.
El 4 reforçat és un nivell
que ens permet modular
el dispositiu policial.
És a dir,
per això parlem de 4 reforçat,
a vegades hem estat en un 4
i, per tant,
ens farem un punt menys també
a l'organització.
A dia d'avui es considera
que és un nivell que és correcte
per donar resposta
al nivell d'amenaça
en el que ens trobem.
Però segur que si
es fes una consideració diferent,
doncs això es compartiria
a nivell estatal,
que és la mesa
de la que participem
i on es prenen les decisions
i, de moment,
no estem en aquest escenari
i no s'ha traslladat.
Pere Ferrer,
director general
dels Mossos d'Esquadra,
gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies a vosaltres.
La quarta edició
del Desconcert 2024
fa el salt al Pirineu.
A la Seu d'Urgell,
dos artistes que veuen
de la tradició
de maneres ben diferents.
La Ludwig van
i la Renesa
a l'Idee Sanz.
Vine al Desconcert
de la Seu d'Urgell
el divendres 19 d'abril
a la Sala Guil.
Entrada exclusiva
amb invitació.
Demana-la al web
o a l'abdicat.
Occident,
l'asseguradora
que protegeix
tot el que t'importa
i patrocina
tot, tot i tot
al Desconcert d'Icat.
Aquest dimarts
a l'Eurojackpot
de l'11
per només dos euros
hi ha un pot
de 98 milions.
I vendre milionari
perquè amb l'Eurojackpot
el megassortetge europeu
de l'11
no només et fas milionari tu,
també els teus fills
i els fills dels teus fills
i els fills dels fills
dels teus fills.
Compra ara el teu
Eurojackpot de l'11
que són 98 milions.
Eurojackpot de l'11
milionari
pels segles dels segles.
A tots els que jugueu
a l'11
ben jugat.
Juga't responsablement
i només si ets major d'edat.
Cada dia et mous,
condueixes, pedales.
Però sabies que
més d'un 25%
de les persones
que es desplacen
tenen un incident?
Amb l'assistència del RAC
si tens una varia
amb cotxe o moto
la reparem al moment
o et deixem un vehicle
de substitució.
I si vas amb vici o patinet
et cobrim si et fas mal
o fas mal a algú.
Fes-te del RAC
i mou-te amb tota la confiança.
RAC
i som per ajudar.
Ets dels que comencen el dia
mirant com surt el sol
o dels que es passaria
la nit davant de la pantalla?
Siguis com siguis
la teva mirada
és única.
Per això ara
General Òptica
tens totes les ulleres
amb un 50%
en vidres.
General Òptica
la teva mirada
ets tu.
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Són les 9 i 5
amb Vicenç Sánchez
i Sergi Sol
Montserrat Nebrera
Núria Ribó
i Rafael Vilassan Juan
si voleu després
fem la porra del partit
però més enllà
diguéssim de la porra
avui vull començar
la tartuna
Sánchez és encert
aquesta vegada
Sí, esperem que sí
perquè si no
haurà d'anar pagant
haurà d'anar pagant paelles
Vull canviar de tema
vull parlar d'un tema
en què hi ha força consens
però que sembla ser
que no acaba de funcionar
i ningú
o pràcticament ningú
s'atreveix a obrir el meló
Parlem de la inversió lingüística
a l'escola
un model d'èxit
en les últimes dècades
però que va ser dissenyat
pensant en la demografia
i el model escolar
dels anys 80
i que és molt diferent
del que tenim avui
En les últimes hores
s'ha fet publicar
una proposta
del partit
Alhora
de Carles
de Clara Ponsatí
i Jordi Grau Pera
que ha estat molt comentada
a les xarxes
Sí, i parteix de la base
que la immersió
és minoritària
que només la practiquen
un 15% dels centres
i un 17% dels alumnes
i per salvar
el català
proposa
un model
que defineixen
de doble xarxa
per tant
dos tipus d'escoles diferents
per una banda
escoles
on es faci
tot en català
100% en català
amb l'objectiu
que d'entrada
suposin com a mínim
el 30%
del total
de centres
això s'entendria
com la immersió real
i després
un altre tipus d'escola
no immersiva
aquí
s'haurien de garantir
això sí
uns mínims
de català
que s'anirien controlant
amb avaluacions externes
i si no
se supera
aquesta avaluació
l'escola o l'institut
hauria de canviar
de pla lingüístic
d'aquesta manera
alhora
el partit alhora
entén
que es garantiria
el català
a tot el país
i una immersió
total
per qui ho vulgui
i es revertiria
la tendència actual
que entenen
que formalment
tenim una xarxa
d'escoles públiques
on es pràctica
la immersió
però que a la pràctica
el castellà
va guanyant
cada cop més presència
la proposta
també inclou
altres punts
com
mil milions d'euros
per ensenyar català
als adults
o estímuls
perquè els joves
vulguin estudiar
per ser professors de català
es calcula
que en caldran
uns 5.000
en els propers 10 anys
Lloria Ribó
deia abans
jo no sé
si els joves
parlen català
castellà
d'on aprenen el castellà
perquè aquesta és una realitat
diguéssim
que no tens present
a la teva vida
jo sí que sé
que sento
al meu voltant
i porto
bastants dies
parlant amb els meus amics
dic
feu una prova
quan sortiu al carrer
comenceu
i apunteu-se
jo ho estic fent
la veritat
és que
se'm posa la pell de gallina
és bestial
és bestial
és brutal
el dia
m'arribo
escoltar
dos o tres
petits grupets
que parlen català
dos o tres
petits grupets
però és molt residual
estic
absolutament
ha fet un canvi
tan brutal
que jo no sé
perquè realment
s'ha d'estudiar a fons
si aquestes xifres
de l'hora
són realitat
realment
s'ha de treballar
i bé
però jo penso
que a part
de les mesures
com s'imposen
les mesures
i jo crec
que una part
d'aquest temps
que no ha funcionat
a part de moltes coses
de la irrupció
absolutament majoritària
de xarxes
sobretot
anglès
castellà
però sobretot
anglès
i després
castellà
també hi ha hagut
una actitud
que d'imposar
aquesta l'hi notar
perquè me l'han comentada
i quan la gent
es sent
amb una actitud
de ser imposats
de ser obligats
reacciona amb ràbia
sobretot
la gent jove
perquè això que
vaig veure també
un reportatge
dintre l'escola
que estan parlant
en català
i quan surten
és
uf
aquí ja podem parlar
castellà fora
alguna cosa
respon
i són gent jove
no és una llengua amable
vols dir
bueno
no l'han fet
la llengua pot ser
els que la gestionen
potser no l'han fet amable
Rafael
doncs mira
jo crec que
hem d'anar per parts
és a dir
evidentment
jo em sobta
tot el que estàs dient
Núria
perquè jo crec
que una realitat
és Barcelona
on veritablement
el català
no existeix
pràcticament
però que són
grups residuals
però en canvi
quan vas a
poble
quan estàs
a l'àmbit rural
pràcticament
el català
és la llengua
vehicular
però el percentatge
de Catalunya
és baixíssim
ja
però per això
jo tampoc
m'imagino
què està passant
a les escoles
per exemple
de Berga
de Torre d'en Barra
d'aquest joc
què està passant
està passant
el mateix que aquí
perquè aquí
efectivament
hi ha aquesta sensació
que com que aquest
és l'idioma
de les aules
no el parlarem
fora de l'aula
i això és un
en fi
és un gran problema
que tenim
perquè s'està parlen
s'està parlen moltíssim
i per tant
hem d'adaptar-ho
tu digues una cosa
hem de canviar
o hem de modificar
la immersió
llingüística
jo crec que
cada any
s'ha d'adaptar
a les situacions
que hi ha
no només la demografia
que és molt important
perquè molta de la immigració
ens ve
de Llatinoamèrica
i és molt més fàcil
continuar amb el castellà
però
per moltes altres qüestions
és a dir
xarxes
pel·lícules
les plataformes
de televisió
els diaris
tot
va haver-hi una època
on
es va fer
el primer esforç
aquest ha de ser continuat
però hem de revisar
permanentment
com qualsevol altra política
Issen
aquí hi ha molts
se barregen moltes històries
i jo a veure
intentaré ser ràpid
jo no
no estic d'acord
amb la doble línia
que proposa
no estic d'acord
personalment
ni com a professor
no crec que sigui
la millor solució
ara mateix
i crec que
s'han anat buscant
sistemes
i depèn en cada moment
però ara mateix
canviant el concepte
d'inmersió
que hi ha hagut
a Catalunya
encara que no s'estiga
practicant
com s'ha de fer
per una doble línia
en la qual
els 70% de centres
poden introduir el castellà
d'una manera
majoritària
per dir-ho així
no em sembla
cap gran idea
després
estic en contra
també del concepte
llengua amable
i que les llengües
no s'imposen
i tal
perquè el francès
no és una llengua amable
l'anglès no és una llengua amable
l'alemany no és una llengua amable
el rus no és una llengua amable
el castellà no és una llengua amable
és a dir
sembla que estiguem dient
llengües que han de ser
obligatoriament amables
perquè són llengües perdedores
per dir-ho així
són llengües que estan en contacte
amb una altra
molt més potent
que ara ja seria
el 99% de llengües del món
i unes altres
que poden permetre's
el luxe de ser poc amables
doncs no
les llengües
ni són amables
ni deixen de ser amables
les llengües
o donen utilitat
o serveixen
o serveixen
o no serveixen
si tenen utilitat i prestigi
funciona
i si no en tenen
no funcionen
i a partir d'ahir
les coses sempre
s'han de fer amabilitat
evidentment
i finalment
és la demografia
la que ara ha fet aquest canvi
evidentment
i la immigració
la que ha fet aquest canvi
evidentment
però i no passa res
i s'accepta
si a Catalunya
en els últims 15-20 anys
veníem d'una dictadura
on es parlava castellà tot arreu
sí, veníem d'una dictadura
en la qual també hi havia hagut
un fenomen immigratori
en el cas de Catalunya
del País Valencià
dels països catalans en general
en diferents moments
i que han tingut un efecte
que ha tingut
i que aquest efecte
encara es manté
perquè evidentment
quan tu agafes una població
de part
en aquell cas
espanyola, castellana
potentíssima
que es reuneixen llocs
on són el 90% de la població
és bastant complicat
i això no vol dir
que aquesta població
efectivament
i els seus pares
no tinguin la millor voluntat de món
sobretot
perquè els fills l'aprenguin
i d'això hem viscut
però ara què passa?
Ara passa que hem tingut
un milió i mig
dos milions més de persones
i l'actitud dels catalans
respecte a aquesta gent
és la mateixa
que teníem abans
però com que hi ha tanta gent
se complica
complica les coses encara més
quanta gent
que parla català
quan ve una persona
que considera
que és immigrada
que no és del País
no que en medi idioma
d'entrada
i ho pot fer
per simpatia
el concepte de simpatia
i de llengua amable
i no sé què
per educació
que ja me contaràs
etcètera
és a dir
el 90% d'aquestes persones
es troben que
quan intenten aprendre català
és impossible
que ells facin una inversió
perquè els catalans no parlants
es parlen castellà
i respecte a l'escola
el problema és que
quan s'ajunten
com estan ja dient
algunes entitats
que s'adiquen a estudiar això
més del 90% dels alumnes
que no són de pares
catalanoparlants
la llengua que es tria
vehicular entre ells
és el castellà
i els mestres
poden cantar missa
perquè en la societat
el castellà
és la llengua
de vehiculació
de sentiments
i de relacions
entre tot aquestes
però és que hi ha una cosa
que és super...
mira, tinc una filla
que té dos anys i mig
tot el seu entorn
és catalanoparlant
va a una llar d'infants
o catalanoparlant
ningú li parla castellà
l'altre dia va cantar
com l'any és feliç
no sé d'un guatret
és que no ho sé
a casa d'alguna amiga
no, no
és que és impossible
és la palla amb recursos
això s'explica
en bona mesura
és que no hi ha ningú
que li hagi cantat això
s'explica en bona mesura
és que si hi ha algú
perquè si no
no s'entén
evidentment
no s'entén
per la potència
del castellà
perquè té dos anys i mig
no hi ha xarxes
no, no, i tant
que li arriba
a la ràdio
li arriba qualsevol cosa
que algú val
qualsevol vídeo
que algú pugui tenir
hi ha una diversitat
diguem de cançons
de fenòmens
de tot en castellà
que no la té el català
la castellà té una potència
que no la té el català
i és evident que això
que això entra
diguem subtilment
vendrant
vendrant
també t'he de dir
que quan jo era petit
recordo
i jo sempre
he fet tot en català
malgrat
fins i tot en castellà
recordo que el meu germà
no sap per què
quan jugàvem
a l'Ordol
que hi havia
als Ergan Bois
ens posàvem a jugar
en castellà
i la pregunta és
per què ho fèiem
els anuncis
no sé per què ho fèiem
però és veritat
que quan jugàvem
si assegurem
els anuncis
quan jugàvem
en set o vuit anys
ens posàvem a jugar
en castellà
recordo uns
per exemple
el canvi que va suposar
el primer moment
el primer moment que vaig veure
un western en català
a TV3
hi havia fins i tot
aquests anys que en feien
bromes
ens hi semblava
poc mascle
el que s'expressa
és el western
el forajido
en català
i bueno
és una de les coses
que ho explica
però tampoc
no són fonaments tan nous
què és el que ha canviat
què és el que ha canviat
una de les coses
que ha canviat
els darrers anys
és que hem passat
de sis a vuit milions
que jo crec
que és una de les coses
que ha apuntat el Sánchez
i això s'ha de tenir present
és evident
que és un impacte
bestial
de sis a vuit milions
en tant que no només
fixa't que passa
per exemple a Holanda
que també ha crescut
la població
mai és un factor només
mai és un factor només
sempre són
però aquest és un dels principals
fixeu-vos
Josep Benet
que no pot
per part de ningú
ser acusat
diguem
de ni ser una persona
dretes
ni espanyolista
ni res que s'assembli
que són coses semblants
Josep Benet
no no
ho dic perquè
perquè el que vaig dir
no necessària més
no està necessà
no parteix d'una persona
que tingui
diguem
cap
perdició d'una priorisme
Josep Benet
ja deia
Josep Benet
que fa molts anys
que ja us entenem nosaltres
que o bé ens espavilàvem
o ell detectava
que el català
estava
que estava en parell
això deia Josep Benet
Carme Junyent
Carme Junyent
és més recent
Josep Benet
que havia estat
el cap d'ell
ja fa temps
l'any 1980
ja estava
ja estava
amb això
ja estava preocupat
doncs com
com no hem d'estar ara
com no ha hagut
què diria Josep Benet
si hagués viscut
aquest canvi
que hem d'estar
6 a 8 milions
no pas perquè els catalans
diguem
ens multipliquem
diguem
per una gran natalitat
sinó perquè
hi ha hagut unes fornades
gent que ha anat arribant
que és el que ha permès
aquest increment
demogràfic
a Catalunya
aquest per exemple
és un dels temes
que treu sovint
l'Aliança Catalana
i més enllà
del que pensem tots
d'Aliança Catalana
de vegades
crec que
en aquest aspecte
també caiem
en debats molt superficials
i el debat acaba sent
si l'Aliança Catalana
ha d'estar o no
als mitjans
quan hauríem de tractar
els debats de fons
l'Aliança Catalana
s'adumenta precisament
de fomentar
la crispació
contra la immigració
i en particular
contra la immigració
magrivina
el que no vol dir
el que no vol dir
que com a país
no tinguem un repte
enorme
immens
i hagin de portar
una política nacional
d'immigració
com a mínim
i hauria de quedar
aquesta voluntat
i no hi és
i no hi és
i la segona qüestió
és la de l'escola
i aquí ho matis
home
no això
quan parlem en termes
d'imposició del català
jo no hi estic d'acord
perquè això no entraríem
de cap de les maneres
en aquell moment
només hi ha hagut
una llengua
que s'ha imposat històricament
a menys que ens creiem
aquella patranya
allò del Juan Carlos I
quan deia allò
que nunca fui el castellano
o lengua d'imposició
no se n'encontra
que aquest de fet
és el discurs
de fons
que fa molts anys
que s'ha tirat
des de determinada dreta
i fins i tot
també des de determinada esquerra
sí
com diu ara
abans citava
l'Ensa Catalana
sí com diu ara
el Graupera
perquè ho digui
un membre
d'una formació política
no vol dir
que no pugui tenir
una certa raó
o com a mínim
que no ens hagi d'interessar
el debat que proposa
comparteixo també
aquí
amb alguns
dels que m'han precedit
en què el tema
de la immersió
jo ara carregar-los
la immersió
per la doble línia
no ho veig
no veig quina és la solució aquesta
altra
és que comencem a revisar
si aquesta immersió lingüística
que a més a més
és tan qüestionada
des de determinada dreta
si aquesta immersió lingüística
s'està aplicant
perquè si damunt
tens el cost
no s'aplica
això mateix
tens el cost
tens el cost
d'una campanya sistemàtica
que es fonamenta
precisament això
en la imposició del català
i pobrets nens a Catalunya
que no saben parlar en castellà
que és una altra
de les mentides
colossals
ja no parlem d'allò
que deia aquell
el Pablo Casado
que amb els nens a Catalunya
els hi posaven
motxilles
diguem pedres a la motxilla
o que s'havien de pixar
al damunt
si no parlaven en castellà
que això
diguem que
claríssim és un delicte d'odi
que en suma
va ser denunciar
però la fiscalia
va considerar
que no
que això no
escolta
la venyança
segona vostè
que està parlant
del doble que jo
ha dit al principi
no, vostè encara no ha parlat
per això ho dic
deixem parlar
deixem parlar
la conservadora
deixa'm dir només una cosa
una de les propostes
del partit de l'hora
de Grau Pere
era una mena de plat formatiu
en la qual la gent
que no ha pogut passar
per l'escola catalana
pogués rebre una retribució
si superava
diferents proves
de nivell de català
i per tant demostrava
que hi havia
voluntat d'aprendre el català
com un incentiu
per exemple
jo tinc la sensació
que s'està confonent
el que proposen
respecte de l'escola
amb el que passa al carrer
si hem de parlar
del que passa al carrer
el meu pare
que era fill d'Andalusos
va prendre el carrer
el català
perquè no el parlaven
a l'escola
ves per on
ara els al revés
resulta que l'aprenen
perquè la major part
de les enquestes
diuen que la major part
de la població a Catalunya
que surt de l'escola
sap el català
i resulta que no es parla
al carrer
aquest és un tema
i d'aquest tema
segurament els sociolingüistes
podrien parlar
el que sigui
jo estic d'acord
amb la Núria
que hi ha certes llengües
que sí que han de ser amables
perquè com conviuen
amb un altre
que també és oficiant
en el territori
els gestors
clar
els gestors
no la llengua
quines són les polítiques
públiques que es fan
de manera que sigui
això incentivar
com ara s'estava dient
quin premi
quin incentiu
pots tenir
que hi guanyo
que hi guanyo
d'alguna manera
perquè això és una qüestió
de guanyar i perdre
com en tot
ara bé
des del punt de vista
del que proposen
per la immersió
això ja ho va
jo estava en política
jo això ja ho vaig proposar
és a dir
en el territori
hi ha dues maneres
molt diferents
d'entomar la immersió
i en llocs
en els que no caldria
perquè la gent
està ja
immersional
el seu univers
és pràcticament català
encara que
hi hagi persones
que no hagin sentit
complènyos felici
després el cantin
però
hi ha també
una part del territori
que no hi arriba
perquè aquesta immersió
no es produeix
s'ha de tenir
una capacitat
de com a basos comunicants
aportar el català
allà on cal més
i potser
aportar altres llengües
allà on no calen
perquè el que estem demanant
és no solament
aprendre el català
sinó donar
el màxim d'oportunitats
als que surten
de l'escola
i el màxim d'oportunitats
estan a aprendre
tot el que sigui possible
i més
incentivat
per suposat
una puntualització
sobre l'amabilitat
no facin trampa
amb això
no és una trampa
no és una trampa
per què l'ho para la va petre
perquè per ell era instantiu
torni a insistir
no faça trampa
amb l'amabilitat
vostè va
diu
l'amabilitat
el dèbil està obligat
a ser amable
el dèbil no
el que existeix
en un altre
que també té dret
i el castellà
perquè no és amable
si també està coexistint
que no és un problema
de ser amables
això és el que acaba justificant
que és de bona educació
passar-se el castellà
està dient això
que tots hem de ser simpàtics
que els gestors polítics
no
escolta
doncs amable
perdone
doncs no entenc l'amabilitat
és a dir
si l'amabilitat
no entenc el que diu vostè
i el que diu ella
no estic d'acord
si l'amabilitat
s'entén
perquè has de ser educat
i has de ser dir-ho tu sempre
no
doncs
quin és l'amabilitat
no
defineix que en vostè
el concepte d'amable
que no és el mateix
incentivat que castigar
però escolta'm una cosa
el castellà
el castellà
no castiga
i en canvi
i en canvi
com que té el paper
que té predominant
sense que
ara
ara
el castellà legisla
i legisla
en base a un concepte
constitucional
que es diu
el castellà
és la llengua
que ha de conèixer
tot el món
obligatoriament
i això no és amable
i resulta que
els forts se'n surten
sense ser amable
i els pobres
i els perdedors
per dir-ho així
damunt han de ser amables
és com l'amabilitat
l'amabilitat
la de practicar
la trampa la fas tu
no, jo no ho dic
cap trampa
la trampa la fa
un concepte
que porta cap a l'educació
una realitat
que està per sobre
de les lleis
de la constitució
de les no imposicions
de les facilitacions
de la llengua
i tot això
ara en parlàvem
dos milions
de persones
que han vingut
de fora
si aquesta gent
tot i que entengui
el català
es troba en una situació
on ha de parlar català
o castellà
parlar de castellà
perquè és la seva
la seva llengua natal
i com que aquí
coexisteixen dues
no, no
doncs llavors
és molt difícil
que ells facin el canvi
perquè no
no tenen aquesta idea
de l'idioma actiu
el tenen passiu
nosaltres només
hem de treballar
els dos milions
de persones
no són tals
no són tals
perquè hi ha un percentatge
altíssim
un 60 o un 70%
d'aquesta gent
que no ve
d'Hispanoamèrica
no, que són
magranins
que són pakistanís
el problema
és que quan
vostè diu
amabilitat
la gent sempre
immediatament
identifica
que amabilitat
i educació
vol dir
canviar d'idioma
per facilitar-los
la vida
i això no
som habilitats
ho hem entès
Vicent
ho hem entès
Núria
la gent
la gent que ve
evidentment
primer
que potser
han après
el castellà
els seus països
una mica
si no
l'aprenen aquí
perquè són gent
que evidentment
perquè és un idioma
que parlaran
a més llocs
que la seva estabilitat
aquí no està assegurada
i segurament
seguirà en camí
aleshores
que és la força
clar que és veritat
si segueix en camí
el castellà
cap a Europa
no serveix d'erro
clar que és veritat
la immigració
que té un poder econòmic
de la qual estem parlant
molt més baix
és la que té la capacitat
d'imposar una llengua
jo crec que no
el que hem parlat
del tema
de la llengua al carrer
que és evident
que amb això es nota
si la llengua al carrer es nota
també és la llengua
a l'escola
perquè si hi ha una majoria
tan aclaparadora
a l'aula
fem aules d'integració
si hi ha una majoria
tan aclaparadora
de gent
que esteu no parlant
i que a més a més
té dificultats
amb el català
és evident
és evident
que el català
pateix a l'aula
és que pateix
és normal
no li acabes
la importància
també
i és molt
molt
és les xarxes
els jocs
la forma que es relacionen
i això ho esteu deixant de banda
i sobretot
és aquesta gent jove
la que està marcant el camí
els que som ja grans
o altra gent grans
ja està
ja ho tenen per la mà
ho han fet
i no hi ha problema
però aquesta gent gran
aquesta gent jove
perdó
és la que dintre
evidentment
el parla
i és veritat
el parla
però surt al carrer
i deixa de parlar-lo
i un altre dels punts
també m'agradaria
fixat els punts
aquest de l'hora
és
prou castellà
els mitjans públics
de comunicació
a més d'aquesta manera
prou castellà
i prou contractes públics
amb empreses
que no respectin la llengua
què vol dir?
que han de fer
parlant
els treballadors
no sé què
evidentment
és uns desitjos
de màxims
que llegit d'aquesta manera
prou de castellà
els mitjans públics
a mi em sembla
una imposició
que puguin
que puguin passar coses
que considerem
o no
excessives
d'acord si sí
però això és la proposta concreta
d'una formació política
que mereix tan respecte
com qualsevol altra
hem començat a parlar
a partir de la proposta
de l'hora
l'altre dia
l'altre dia
precisament
l'altre dia
però vostè està contra la imposició
perdone
és que no ho entres
perquè davant de la polèmica
no l'havia envoltat
no, inquisidor
ara deu ser vostè
i jo vostè no ho entres
prou, prou
quan diu prou català
quan diu prou castellà
tal
ho diu
perquè està en contra d'això
de que en certamen
es limiten-nos a castellà
i els mitjans públics
l'anunciat prou
no és una imposició
tu creus que els mitjans
com estem comprovant
amb els mitjans públics
parlen en català
castellà
anglès
traducció
d'acord
i per què Televisió Espanyola
no té unes quotes d'ús del català
molt més altes
em semblaria
no, em semblaria no
és que sempre insistim
en una direcció
que sempre és la mateixa
que sempre és Catalunya
Ràdio TV3
i resulta que aquí
Televisió Espanyola
o Ràdio Nacional
o els és igual a vostès
és a dir
és que no ho entenc
9 i 26
9 i 26
9 i 26
deixa'm saludar la Maite Puigdevall
Maite Puigdevall
professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UAC
què tal Maite?
bon dia
bon dia
bon dia Ricard
i bon dia a la resta
i disculpa per l'espera
perquè ja veus que està la cosa animada
tu com ho veus Maite això?
és que la llengua
sí
primer de tot veig que la llengua
realment és un element altament emocional
ja veieu que
ens encallem
i realment
ens interpel·la molt a tots
i evidentment
tots som parlants
i tots som oients
i per tant
tots ens configurem
opinions
idees
sobre les llengües
i això és bo
també
que se'n pugui parlar
i contrastar
contrastar
posicions
que són complexes
per tant
és un tema
és un tema espinós
ja ho veig
ja ho veig
tu diries per això
que el model d'immersió
funciona bé ara mateix?
no
no no
sabem perfectament
que no funciona
una altra cosa
és que aquest model
sigui
sigui
encara l'òptim
això es pot debatre
però
ja fa temps
des de l'acadèmia
durant molt de temps
ja s'estava veient
ja s'estava fent recerca
a les aules
recerca antropològica
recerca d'observació
la Carme Junyent mateix
altres sociolingüistes
ja estaven posant
el dit a la llaga
una cosa
és el model
i la llei
i l'altra
és el que estava passant
a les aules
i ja vèiem
que en bona part del país
no dic pas tot el país
tenim un país molt divers
tenim un país
divers demogràficament
això s'ha dit a la taula
i per tant
no és el mateix
a Barcelona
a l'àrea metropolitana
etc.
la costa
perquè tenim com un país
amb costa interior
per tant
sí
que veiem
que en molts
d'aquests espais
el model
també s'ha de ser curós
amb la terminologia
una cosa és la immersió
i l'altra és el model
de conjunció
el model de conjunció
realment és el model
d'escola catalana
el model de conjunció
és el que s'hauria de dir
i la immersió
és una tècnica
per tal
d'afavorir
que
en un moment donat
els infants
i joves
que no tenen el català
com a llengua inicial
poguessin
bàsicament
funcionar perfectament
en les aules habituals
per tant
s'ha de distingir
aquests dos conceptes
justament ara
fa cosa d'un any o dos
una col·lega nostra
la Sandra
i la Montse Sendra
va escriure aquest llibre
la immersió lingüística
amb l'Alvira Riera
ho dic perquè
s'explica molt bé
quina diferència hi ha
tornant al tema
de si funciona o no
no
ens l'hem de mirar
i remirar
i ens l'hem de poder
qüestionar
Clar, aquí per exemple
estan parlant molt ara
Maite
de la demografia
però clar
penso en el model d'escola
com fem les classes
per exemple
aquelles classes magistrals
s'han acabat
ja
és a dir, ara
hi ha molt més interacció
amb els alumnes
per tant diguéssim
que també dificulta
encara més l'ús del català
entenc
Sí, sí
comencem per la demografia
és important
saber en quin país vivim
heu parlat
de dos milions i mig
sí, evidentment
però Catalunya
no és només
un país d'arribada
és un país de partida
han arribat
més de dos milions i mig
però un milió ha marxat
això significa
que és un país
on hi passa gent
si està una temporada
evidentment
doncs aquí entren
els serveis públics
l'escola
sanitat, etcètera
que ha de proveir
per aquesta població
però després
marxa
veiem que també marxa
per tant
això també té
unes conseqüències enormes
a nivell de la vitalitat
de la llengua
perquè nosaltres també
invertim
en l'escola
amb adults, etcètera
per tant
és una situació
molt complexa
si per exemple
Catalunya
fos un país independent
seríem potser
el quart país al món
que repi migració
hem de ser conscients
que Catalunya
és un país
que es reprodueix
per model
de reproducció
forana
això ja
la nostra demògrafa
de capçalera
la Carme
l'Anna Cabré
perdona
ja ho explica
per tant
i això ho hem viscut
i segur que tots
tenim referents
familiars
que venim
d'andalusos
d'amorcians
d'aragonesos
i ara
amb la nova
immigració
per tant
hem d'entendre
que som un país
d'immigritut
el problema
és que no tenim
aquesta narració
ni aquesta narrativa
clara
nosaltres mateixos
i per tant
això és una cosa
això és un repte
l'altre
què passa
en l'arribada
d'aquest
degoteig
que arriben
molts nens
i joves
a les altres aules
crec que
20.000 i 30.000
alumnes anuals
de matrícula viva
això és un sistema
això és molt
complicat
i carregós
i complex
per gestionar
les escoles
per tant
hem de ser molt conscients
de les dificultats
que tenim
i això només són
dues de les dificultats
que tenim
com a societat
en general
per tant
tot això
afecta l'escola
és clar que sí
afecta la vitalitat
sociolingüística
hi ha al carrer
és clar que sí
però és tota una cadena
d'aspectes
que s'ha tenint en compte
evidentment
hi ha l'escola
etc.
Tu notes falta de sensibilitat
també pel català
en comparació
amb el que s'havia fet
fa una dècada
per exemple
Sí
tornant al que em deies
sobre els canvis
també evidentment
hi ha els canvis pedagògics
evidentment
que venim
de canvis pedagògics
que potser venen
d'espais
i de països
amb un altre
model social
com poden ser
Fillàndia
Dinamarca
etc.
en què
evidentment
s'estan introduint
metodologies
més participatives
en relació
a la participació
horitzontal
abans
la nostra
metodologia
docent
era molt vertical
això també
en parlen molt
Xavier Vila
Montse Centra
etc.
molts d'aquests
sociolingüistes
que han treballat
aquests tipus
de models
i quin efecte
tenen
per a l'ensenyament
i l'aprenentatge
de la llengua
el que han vist
és això
un canvi
també
de model pedagògic
i això
també
afecta
què significa
que abans
el professor
parlava molt
teníem un professor
o professora
de model lingüístic
que ocupava
moltes hores
a les classes
ara què passa
hi ha una distribució
d'aquestes hores
de parlar
perquè els infants
els joves
treballen en equip
es fan projectes
i què passa
doncs molts
d'aquestes activitats
que passen
a nivell horitzontal
entre ells
parlen en castellà
perquè és la llengua
que utilitzen al pati
tot i que evidentment
estic segura
que els professors
ho vigilen
però
no tots els professors
estan tan implicats
jo el que he vist
sobretot tracto moltíssim
amb el sector
de professorat
de llengua i literatura
catalana
a secundària
i també s'ha de distingir
primària
és una cosa
secundària
és una altra
aquí
el gran problema
que tenim
sobretot
és a secundària
d'acord
a secundària
veiem també
uns equips
que
d'alguna manera
no sé
tinc la sensació
que sí que s'ha perdut
pistonada
i s'ha perdut
aquesta sensació
que el català
no és una llengua normal
el català
és una llengua
minoritària
i minoritzada
i per tant
l'esforç
que significa
no és el mateix
ensenyar català
que ensenyar anglès
o francès
diguem a França
o Espanya
o ja em sigui
i ensenyar una llengua
minoritzada
no és el mateix
perquè no
podem ensenyar
de la mateixa manera
el català
que el castellà
però també potser
perquè el català
és a dir
abans
això que hi havia
als anys 70
no ho sé
o 60
hi havia una idea
de pertinença
és a dir
tu arribaves a Catalunya
i volies parlar català
per entendre la cultura catalana
perquè sabies que
significava moltes altres coses
potser també
hem despolititzat
d'aquesta manera
no sé si estic fent servir
la paraula correcta
però
sí
el sentiment de pertinença
potser ja no és
només el català
a Catalunya
sí
evidentment
evidentment
el país
que tenim ara
24
no és el mateix
que als anys 80
i evidentment
la globalització
ja no és que el català
per ser català
aquest és el drama
també
aquí
sí
d'alguna manera
què està passant
és que la demografia
hi té molt a veure
i tu
pots participar
de la cultura catalana
potser
no amb la llengua catalana
això ja ho hem vist
a altres països d'Europa
altres llengües minoritzades
jo vaig lliure molt de temps
al país de Gal·les
i aquest debat
has de ser galès
has de parlar galès
per ser galès
o etcètera
aquí veiem
que hi ha unes segregacions
culturals
i que es dona
unes activitats
en uns espais
on hi ha gent
que no hi arriba
perquè
vivim en una societat
bastant segregada
segregació d'escolars
segregació per barris
educativa
sanitària
etcètera
per tant
totes aquestes forces
influeixen moltíssim
en com utilitzem
en qui parlem
en qui no parlem
si no ens trobem
a les places
i als carrers
no parlarem
en una llengua comuna
si no ens trobem
a l'ambulatori
al pediatre
etcètera
tota la qüestió
de la segregació
escolar
també
és molt important
a tenir en compte
o sigui
els dos contingents
poblacionals
els que tenen
el català
com a llengua inicial
o la llengua habitual
o que se senten
el català
com la seva llengua
principal
ens hem de trobar
i ens hem de barrejar
no
amb la gent
que arriba
no
i evidentment
no
s'ha parlat aquí
d'aquest hàbit
que tenim
que prové
d'estadis anteriors
de repressió
de la llengua
en què considerem
que tenim aquest radar
no
aquest segon instantani
en què decidim
aquella persona
no
aquesta persona
que tenia d'abans
segur que no parla català
i l'hi canviem de seguida
o ja ens hi dirigim
no
en castellà
això
forma part
de
som un grup
subaltern
no som parlants emancipats
els catalanoparlants
som un grup
que hem estat
prohibit
foragitat
etcètera
etcètera
i tot això
sembla que no
però costa moltíssim
de canviar
en aquests hàbits
no
per tant
som molts elements
que influeixen
no
a la situació
bona fotografia
gràcies per acompanyar-nos
una abraçada
moltes gràcies a vosaltres
passa que dijous
al matí de Catalunya Ràdio
i tota la programació
de Catalunya Ràdio
dedicarem
el dia a la llengua
David Guzmán
què tal
bon dia
com estàs
què tal
molt bon dia
com esteu
i de què anirà
això del dia de la llengua
mira el dia de la llengua
és el segon any
que ho fem
això va començar
l'any passat
inspirat en una iniciativa
que fa molts anys
que fan a la Ràdio
la Ràdio Italiana
allà li diuen
jornada programàtica
i una mica la idea
és ara sentir
una fotografia
i ara és molt realista
la situació de la llengua
ara
però estem molt habituats
a sentir el plan
que efectivament
estem en un moment
d'emergència lingüística
el retrocés del català
tot allò
és la idea
és que a la Ràdio
on l'ADN
el cor i l'epicentre
la nostra feina
és la llengua
i la paraula
per molt que tinguem també
càmeres i imatges
però al cap de vall
som un mitjà
de paraula i de llengua
tota la graella
des del matí de Catalunya Ràdio
des de vosaltres
fins a la nit dels ignorants
tot tingui continguts
que vagin a algun tema de llengua
no únicament en un sentit
divulgatiu i acadèmic
sinó
diguem-ne
aquesta tria de clàssica
a la Ràdio
informar, formar i entretenir
doncs una mica
per aquí
és a dir
que a tot arreu
la llengua sigui protagonista
també és un punt de vista lúdic
és a dir
informar amb la llengua
però també podem jugar-hi
tu potser recordaràs
una secció
quan fes el suplement
que es deia bla bla bla
i tant
que és un exemple d'això
de com la llengua
serveix per articular discursos
però a la vegada també
per formar part
de la manera
com ens comuniquem
com fem ràdio
com entretenim
com mirem la realitat
i més enllà d'això
a veure que
tot l'any debatem sobre llengua
això és evident
sovint a un punt pessimista
que aquest dia
el dia de la llengua
el dia 18
mira hem de contrarrestar
i passar-nos-ho bé
tenint sempre aquesta idea
de la llengua
al cor
i al voltant
d'una reflexió
que transversalment
omplirà tota la garella
aquesta és la gràcia
fins i tot els bolletins
els esports
és a dir
tot el dijous 18
els oblients
que es connectin
amb Catalunya Ràdio
fins de llengua
diguem-ne
a tot moment
i des de molts entrevistes
doncs no us ho perdeu
el dia 18
i ara m'has fet pensar
en el Joan Ulla
i per tant
mira
li enviem un record
perquè el trobem molt a faltar
David Guzmán
una abraçada
una abraçada
fort ben
el matí de Catalunya Ràdio
el 12 de maig
hi ha eleccions
al Parlament de Catalunya
si desitges votar per correu
ho has de sol·licitar
pots fer-ho
en qualsevol oficina
de correus
o entrar en el web
correus.es
amb un certificat
electrònic reconegut
tens temps
fins al 2 de maig
més informació
al 012
o a eleccionsparlament.cat
Generalitat de Catalunya
Ara a Carglass
per la reparació
o substitució del teu
parabrisa
t'endús gratis
una caixa d'eines casals
i t'arreglem el dia
Carglass canvia
Carglass repara
Demana cita
a Carglass.ponès
promoció vàlida
fins al 27 d'abril
consulta bases i condicions
a Carglass.ponès
La Laura
la reina del True Crime
les 8 del matí
la millor hora
per anar escoltant
crims de camí a la feina
per relaxar-se
més True Crime
la Laura
no en té mai prou
Doncs per ella
una teca
Hi ha un SEAT
que porta el teu nom
perquè amb fins a 10 anys
de garantia
hi ha un SEAT
per tu
Estrena-l'em
SEAT Flex
Ei, vinga, som-hi ja
És el moment
de fer el pas
A casa, a la feina
i al carrer
Quan anem de festa
o al taller
Parla'm
amb el teu asset
Només hem de començar
Aprovem-ho en català
Tu per mi
i jo per tu
I quan vulguis
tots plegats
Molt per parlar
Molt per parlar
Molt per dir-ho
Generalitat a Catalunya
A Catalunya Ràdio
Allò que val
és la consciència
de no ser res
si no ser poble
De Llibre de Meravelles
De Vicent Andrés Estellers
Cent anys del seu naixement
Postdates
La institució de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
Amb la literatura
El matí de Catalunya Ràdio
012
La millor resposta
Ahir vaig veure la Maria
I com està la seva filla?
Encara és complicat
però es troba molt millor
Les Bernajús
són uns equipaments
d'atenció integral
per a infants i adolescents
que han estat víctimes
de violència sexual
Pioners al sud d'Europa
En un entorn amigable
els infants i les seves famílies
són atesos per psicòlogues
pediatres
o treballadores socials
Se centralitzen
tots els serveis d'atenció
en un únic espai
per evitar un dolorós
itinerari d'entrevistes
Actualment
ja hi ha 13 centres
Bernajús operatius
arreu de Catalunya
Si és petit
o coneixes algun cas
de violència infantil
truca al 116-111-012
La millor resposta
Generalitat de Catalunya
Hola
Sou l'Alfred Rodríguez Picó
i us vull parlar de la humitat
La pluja fa que la humitat
afecti greument la vostra casa
Infiltracions
capilaritat
condensació
salitre
Des de fa més de 50 anys
Murprotec soluciona
definitivament
els vostres problemes
d'humitat
Demaneu el vostre
diagnòstic complet i gratuït
al 900-102-103
Murprotec
900-102-103
És en Picó
qui us ho diu
Necessites un cop de mà
per cuidar els teus pares
Cuideo
L'empresa líder d'atenció
a domicili
per gent gran
La teva tranquil·litat
en mans de
Cuideo
Ets dels que comencen
el dia mirant
com surt el sol
o dels que es passarien
la nit
davant de la pantalla
Siguis com siguis
la teva mirada
és única
Per això ara
General Òptica
tens totes les ulleres
amb un 50%
en vidres
General Òptica
La teva mirada
Ets tu
Si em toca la grossa
Penso construir un centre
per la gent gran
del barri
que t'hi c***
Tu somia
em plaers més terrenals
que nosaltres ja destinem
tot el nostre benefici
a causes socials
27 d'abril
sorteig de la grossa
de Sant Jordi
amb un premi
de 2 milions d'euros
Loteries de Catalunya
Juga amb responsabilitat
i només si ets major
o t'invita
Roque
El tità de l'Avapiés
Rei indiscutible
del crossfit
Un tipus dur
impenetrable
com el granit
Toca paella
Ell només se'n menja
el sucarrat
Doncs per ell
una teca
Hi ha un Seat
que porta el teu nom
Perquè amb fins a 10 anys
de garantia
hi ha un Seat
per tu
Estrena-l'em
Seat Flex
Durant dècades
a Sicília
la màfia
ha anat de bracet
de l'Església
L'Església
no els ha suposat
cap problema
Estem convençuts
que amb una bíblia
en una mà
i un arm a l'altre
poden matar
sense remordiments
La crònica
d'una connivència fonesta
Nits sense ficció
El déu de la màfia
A TV3
aquesta nit
I ara
entrem al búlter
Pares molt iguals
Sí
És molt sospitós
Parelles que semblen en germans
Sí
Ui, ui, ui
Sí
És veritat
Ui, sí
No ens agrada
Ui, sí
Els dos pèls rojos
Ai, ui, ui
I llavors
el nen surt totalment diferent
Ai, ui, ui
És veritat
Perquè l'ADN diu
Eeeh
És veritat
Eh, no em toquis
L'ADN és més llest
del que fem
Al búnker
Amb en Peyu
En Jair Domínguez
i la Neu Rossell
Aquest dimarts
a partir de les 9 del vespre
a través del canal
exclusiu digital
de l'avial web
de Catalunya Ràdio
L'ADN és molt llest
i de pares molt lletjos
pot sortir una criatura preciosa
Sí
I al revés també ho hem vist
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
9 i 42
Avui a la tertúria
El matí de Catalunya Ràdio
ens acompanya
en Vicenç Sanchi
Sergi Sol
Montserrat Nebrera
Núria Ribó
i Rafael Vila-San Juan
Hem de parlar ara
de fuites d'aigua
perquè la plataforma
d'aigua és vida
ha denunciat aquest matí
que les empreses privades
s'acabaran emportant
la meitat
de les ajudes públiques
per reparar aquestes fuites
Margo Ell
Sí, d'entrada
situem-nos
hem de recordar
que un 25% de l'aigua
es perd per culpa
de les fuites
i en aquest context
de sequera
per reparar
i modernitzar xarxes
per arreglar
tota aquesta situació
l'acaba obrir
una línia d'ajudes
que sumen
128 milions d'euros
Es destinaran
a projectes
de més de 700 municipis
És una convocatòria
que per cert
encara no està tancada
que s'ha resolt
de moment
provisionalment
Per tant
estem parlant
de diners
que reben els ajuntaments
però sí que hem de tenir en compte
que l'abastament d'aigua
en baixa
majoritàriament es fa
a través de concessions privades
La plataforma Aigua és Vida
asseguren que 65 milions
d'aquests 128 milions
la meitat per tant
acabaran
en mans
d'operadors privats
i segons aquesta plataforma
el gruix gran
48 milions
recaurien en Acbar
Hem parlat per cert
també amb la companyia
però no vol entrar
en aquestes dades
i el que denuncien
des d'Aigua és Vida
és que es pagaran
amb diners públics
inversions
que en gran part
ja s'han cobrat
en els rebuts de l'aigua
Només a saludar a aquesta hora
per tenir més detalls
el portaveu de la plataforma
Aigua és Vida
és Dante Maschio
aquest al Dante
com estàs?
Bon dia
Bon dia
Què tal Ricard?
I gràcies per acompanyar-nos
D'entrada
com heu arribat
a aquest càlcul
de 65 milions?
Bé
nosaltres fa molts anys
que tenim
el mapa de l'aigua
penjat al nostre web
és un mapa
que molt abans
que l'ACA
el tingués
a l'Observatori
del Preu de l'Aigua
i informés sobre
el model
de gestió de l'aigua
que té Catalunya
nosaltres ja l'havíem realitzat
entenent que és important
saber
quin model de gestió
de l'aigua
tenim als municipis
i ara el que hem fet
és caçar
l'Excel
de subvencions
aquesta subvenció
provisional
amb el nostre Excel
i hem vist
doncs això
que més de la meitat
d'aquesta subvenció
va a parar
a mans privades
i que el gran beneficiat
és el grup AGBAD
que aleshores
en el comunicat
anuncieu
que hi haurà
aquests diners
que acabaran
en mans privades
però qui rep
les ajudes
són els ajuntaments
és a dir
quina és la vostra
proposta exactament?
Bé
la reben els ajuntaments
però evidentment
qui farà
aquestes obres
és l'operador
i com
la major part
de la població
de Catalunya
és abastida
per operadors
privats d'aigua
és de lògica
que són els operadors
qui faran
aquestes obres
i per tant
hauran de rebre
una prestació econòmica
per fer-les
és a dir
acabaran
cobrant
d'aquesta subvenció
Per això t'ho pregunto
és a dir
la proposta
quina seria?
Bé
la proposta
és molt clara
i és
per la que apostem
fa molts anys
que és
remunicipalitzar
el servei d'aigua
hem d'entendre
que la gestió privada
és
una pedra a la sabata
per fer prona
als reptes
socials i ambientals
com és
aquesta sequera
i el fet
que un de cada 4 litres
es perdi
per les fuites d'aigua
i pel mal estat
de la xarxa
té molt a veure
amb aquest model
de gestió privada
la gestió pública
en canvi
és un 22% més barata
és molt més transparent
molt més democràtica
i ho veiem
en municipis
com Barberal Vallès
que té l'eficiència
el rendiment
de la xarxa
més alt de Catalunya
gestió pública
el Prat de Llobregat
amb campanyes
per reduir
el consum
d'aigua municipal
també gestió pública
Mataró
el mateix
els municipis
amb gestió pública
estan sent capdavanters
per fer front a la sequera
mentre els privats
es caracteritzen
per opacitat
preus més cars
i evidentment
un marge de benefici
pels accionaristes
i aquests inversors privats
per tant
des del nostre punt de vista
la gestió pública
és una oportunitat
per fer front
als reptes
que tenim per davant
amb la sequera
i que tindrem
perquè l'emergència climàtica
impacta
sobre el vector aigua
i és molt important
tenir eines de gestió
i capacitat
de govern
i d'inversió
el que veiem
és que
avui dia
amb diners públics
volem solucionar
una crisi
i celebrem
que el govern
posi
al servei
dels municipis
aquests diners públics
però el que no pot ser
és que estiguem pagant
la festa
dels de sempre
perquè aquí el problema
és que tenim
ajuntaments
que han delegat
la gestió
d'un servei essencial
com l'aigua
a operadors privats
amb contractes molt llargs
i per tant
aquests contractes
no s'han fiscalitzat
i aquests operadors privats
que tenen
la majoria d'ells
actuen
amb opacitat
s'han aprofitat
que aquests ajuntaments
no han fiscalitzat
els contractes
i per tant
no han invertit
i ara estem pagant
dues vegades
unes inversions
que segurament
en la majoria de casos
ja s'han cobrat
amb els rebuts
a l'aigua
i això és el que denunciem
Tante Basquio
portaveu de la plataforma
Aigües Vida
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
bon dia
i abans d'això
en el 847
el govern també aprovarà
avui un decret
per flexibilitzar
l'obertura de piscines
tot i la situació
de sequera
es vol garantir
que els equipaments
públics o privats
puguin ser declarats
refugis climàtics
i per tant
puguin funcionar
per tothom
aquí hi ha moltes preguntes
no sé si per exemple
podrem anar tots
a la piscina
del Sergi Sol
o
clar
si és un refugi
climàtics
estàs buscant paella
també o no?
paella
casa meva
és casa vostra
que deia
si és que hi ha
casa d'algú
a remullar-vos els peus
on ve en aquella bassa
que si el vols anomenar
piscina
endavant
endavant les atges
aquí tenim un problema
que és un problema greu
a mi
jo sentia ara
molt de respecte
al que se'ns comentava
el que se'ns comentava
tinc la sensació
que acabem fent debats
que no és el debat en si
és com quan parlem del català
i que vam parlar
de l'escola concertada
i de l'escola pública
i ara parlem
d'un problema
que és el de l'aigua
i vam parlant
de qui la gestiona
o la gestiona millor
que això sempre és discutible
el que és evident
és que tenim un problema
amb la llengua
i torno al que
d'on està
i tenim un problema
amb l'aigua
tenim un problema
perquè tenim
aquest país
que és un país
mai eternit
té poc aigua
i perquè més tal com
està definit
les conques
hidrogràfiques
de Catalunya
pengem
el gruix
de la població
penja només
de les conques
hidrogràfiques
del Ter
i del Llobregat
aquest és el problema
de fet
si no tinguéssim
desal·ladores
si no tinguéssim
les desal·litzadores
que en el segon
es van posar en marxa
si no les tinguéssim
és que avui
això ja seria
el caos
no tindríem aigua
per res
per tant
jo crec que el debat prioritari
després l'altre no dic
que no es pugui fer
al contrari
el debat prioritari
és com ho fem
per disposar
per aguantar
aquests recursos
i per a més a més
ser més eficients
a través de les xarxes
és a dir
que no es perdia tanta aigua
que no toca
però sobretot
tenim un problema d'aigua
d'escassetat d'aigua
aquest és el tema
i insisteixo
si no fos
per les desal·litzadores
ja no tindríem aigua
de fa molt de temps
aigua per revestir
la regió metropolitana
i tota la zona
més poblada de Catalunya
però l'eficiència
perdona
no, no, no
l'eficiència de l'aigua
a Catalunya
no és gaire diferent
a la que passa
a tota Europa
vull dir que no pensem
que aquí estem
llançant l'aigua
i que la resta d'Europa no
clar, aquí hem de parlar
d'una cosa
això té raó
però quan és més escassa
és evident que has de fer més escassa
ara bé
aquí hi ha milers de quilòmetres
milers de quilòmetres
per on l'aigua circula
perquè arribi a les nostres cases
aquí són
hi ha les fuites aquestes
que s'han de cuir
el debat hauria de ser
escolti'm
si són companyies privades
no forma part de la seva despesa
a l'arregle això
i si no
una sèrie de multes
perquè no es faci
evidentment això
què passarà
que ens repercutirà
el preu que paguem nosaltres
bueno, escolti'm
si el preu que paguem nosaltres
significa
que no
en fi
que no llençarem l'aigua
doncs benvingut sigui
perquè el que tenim
evidentment
és una manca d'aigua
aquest és el gran problema que tenim
ara
volem posar tot el debat
de si privades, públiques
ara per ara
no crec que ni en un decret llei
que digués
escolti'm
tots els municipis
poguéssim ser capaços
ni d'aturar la sequera
ni de ser més efectius
com a mínim
a curt termini
després
escolta'm
posem aquest debat
l'engestim
i parlem
i d'això en parlem
perquè estem amb sequera
i totes les seves conseqüències
l'eficiència de les xarxes
ja fa mil anys
aquell cas que és de Badalona
que cada any surt
i que després et diuen
els que en saben
bueno
però allò representa
molt pocs litros
per molt que sigui
no sé què
bé
això
políticament
no és gens rentable
pels polítics
perquè és molt lent
és moltes inversions
i si surten del pas
com va passar l'any 2008
2009
de la sequera
cap endavant
les xarxes
no passa res més
no hi fan la inversió
perquè políticament
no interessa
és lenta
la política
és d'avui per demà
i això és
anys pel davant
inversió
seriosa
dintre d'uns pressupostos
per posar-ho a punt
per quan torni
a venir la sequera
però
però el que es plantejava
aquí era
per part d'aquesta
plataforma
és que
la gestió
de l'aigua
sigui feta
pels propis municipis
i per tant
que no hi hagi
un model de col·laboració
públic-privat
en un aspecte
com aquest
en el que probablement
tots els municipis
no es poden permetre
hores d'ara
fer-ho
clar
ell deia
com
el fa privat
doncs no el podem fiscalitzar
no
és que el que li toca
al públic
crec jo
respecte d'aquesta
col·laboració
és fiscalitzar
i per tant
que l'opacitat
no existeixi
que aquestes
companyies
facin bé
la seva feina
evidentment
a més es pot controlar
que això no signifiqui
un benefici desaforat
és a dir
si tu estàs col·laborant
en la gestió
d'un recurs
que és imprescindible
per la ciutadania
no estàs col·laborant
en vendre gelats
i per tant
ha de ser
el públic
el que controli
el privat
i el privat
el que faci bé
aquesta feina
si després
hi ha algunes
que són un model d'èxit
fantàstic
i si ho poden
continuar fent
també
però segurament
per molts municipis
això seria ara mateix
una càrrega
que no és assumible
i jo crec que
per tant
aquesta plataforma
desvia
no, no, no, no, no, desvia
al contrari
la porta a l'aigua
mai millor
que el seu molí
és a dir
hi ha gent
que dient
com que estem de sequera
el que posem en tela
de judici
és el model de gestió
i el volem públic
molt bé
és una opció
que ho diguen
i ja està
ara
jo crec que és igual
d'injust
que l'administració
pública
és lenta
inoperant
burocratitzada
que els funcionaris
són persones
que no els agrada
treballar
que quan crides
a un ajuntament
és igual d'injust
dir això
perquè hi ha
10.000 casos diferents
i nivells d'administració
diferents
que començar a dir
que els de la privada
són opacs
que són us lladres
que només es preocupen
pels accionistes
etcètera
és a dir
jo crec
que si jo digués ara
que un municipi
que porta bé l'aigua
públicament
és impossible
perquè els funcionaris
són tots com són
i perquè no tenen tècnics
i perquè no es preocupen
i perquè els polítics
volen resoldre el problema
i és igualment injust
dir no
com que és una empresa privada
és el dimoni
el capital és el dimoni
i les accionistes
són el dimoni
jo crec que
el model que s'ha trobat
a Catalunya
és correcte
si algú el critica
l'acaba de fer
és portar aquest programa
als partits polítics
i que vagin posant-lo
però
però
em sembla que avui en dia
intentar que l'administració pública
agafe tot aquest pes
que porten empreses privades
Agbar per exemple
i porten anys
i anys
i que siguin capaços
d'assumir-ho
sense trencar les regles del joc
això és complicat
és molt complicat
no
complicat
no crec que és impossible
per tant
mentrestant
mentre no tinguem un model
com vol aquesta gent del tot públic
el que el tenim
és un model mixt
fem-lo funcionar bé
i no diguem
no no
és que
tot s'arreglaria
si fora públic
bueno i mentrestant
què fem
doncs mentrestant
el que ha de fer
és funcionar millor
aigua d'ampolla
aigua d'ampolla
bueno
és que
al final
em sembla que coincidim
tots bastant
que hi ha
que hi ha debats
i que a vegades
sobreposem debats
sobre un altre debat
el debat sobre la privatització
o que sigui
la gestió
sigui pública
és un debat
que es pot fer
evidentment
i no hi ha
capaç que no es pugui fer
i segur que hi ha
opinions
per a tot
però insistim
que aquest no és el debat
que cregui en el que estem
avui
avui el debat
en el que estem
és com
ho fem
per aconseguir
dotar-nos de més aigua
i per ser
més eficients
precisament
perquè som un país
amb poca aigua
però la piscina
com ho resolt?
això és una piscina d'una
a mi
la majoria
la majoria de gent
la majoria de gent
per exemple
sense donar en olla
no omple la piscina de nou
és que la teu emperta
tot l'any
no, no, no
però el tema
és que si ara són
d'aigua
és climàtics
podrem entrar a la piscina
de qualsevol
això és un cos
que no serà
exactament així
però no justifica
aquí la contradicció
serà
si estem entrant
a un espai privat
o és un espai públic
i quines són
les condicions
o el reclamament
de l'espai
primera
que l'aigua d'una piscina
evidentment no es canvia
cada any
l'aigua d'una piscina
l'aigua dolça
si les piscines
siguin públiques o privades
són refugis climàtics
tu
si et fa una conada de calor
tens dret a pujar
a l'hotel no sé què
i dir-te
escolta i et deixin banyar
que jo ara m'estic morint de calor
el que passa
això vol dir
però dir refugi climàtic
dir refugi climàtic
és una excusa d'administració
per dir
com que no es vorrem
cargar el turisme
hem de buscar
una excusa legal
que sigui entesa
des del punt de vista
de l'esquerra
que és qui governa
la majoria
de les institucions
a Catalunya
per poder permetre
que aquestes instàncies privades
tinguin aigua
d'acord?
i que no els apliquem
en el decret de la sequera
és una excusa
ara
si a vostè la secura
l'excusa li serveix
per agafar-hi
anar-se'n a la piscina
en un hotel
i dir que com això
és un refugi climàtic
l'he acompanyat
sí
l'he acompanyat
plenament d'acord
amb vostè
o una casa privada
clar
el que sigui
ha dit un hotel
o una casa
l'hotel et diria
que fins i tot
és més fàcil
però tu veus
una bona piscina
que és sortint
per la diagonal
però contra el refugi climàtic
contra el refugi climàtic
hi ha l'argument
de la regula privada
d'aquí
d'aquí tres setmanes
la tertúlia els dimarts
des de la piscina del veí
veiem
que remeta una cosa
o sigui
si hi ha una masterclass
de tertúlies
és el dimarts
fixi
avui han parlat
o sigui
amenaça terrorista
pam pam
les seves opinions
correctes
després
el català
canviem de tema
radical
pam pam pam
acabem amb piscines
pam pam
aigua pam
això
a la que hem acabat
amb piscines
aquí han sortit
els nens
que si jo em vull tirar
a la piscina
que si vull anar
a la piscina
llavors tota la masterclass
que ens han fotut
durant el dematí
a la que s'ha parlat
de piscines
i una mica aquí
d'esbarjo
ja se'ns han tornat
veureu l'hi sent saltant
en bomba
a la piscina
home
per favor
i els manguitos
ensolen manguitos
ja l'hi veig
amb uns manguitos
de color tranja
amb els petits
sí
hola
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
jo crec que
però el tema
i la gran pregunta
és
qui ensenya el castellà
a la filla de l'ostrell
ara
aquest és el tema
aquí hi ha algú
que per darrere
li fot classes
ara ara
el pinganillo
no sé
no sé
si hi ha
un
no sé
un canguro
hi ha una mà negra
hi ha una mà negra aquí
o és
l'avi
ella té d'ots
clar
no ho sé
clar
és que aquí hi ha una cosa
que m'agradaria posar sobre la taula
no sé si ho percebeu vosaltres
el jovent català
que parla català
tenen un gran problema
amb dir
escoltar o sentir
si no hi
us heu fixat
això?
sí
no saben quan senten
i no saben quan escolten
i encara menys quan ouen
i encara menys quan ouen
perquè oir
encara s'utilitza en alguns llocs
i oir missa és prescriptiu
per tant ja
si no saben quan senten
quan escolten
imagines oir
hòstia
aquí a Argúcies no ha arribat això
però
ja ho he sentit això
jo ho he sentit
a Argúcies estic segur
a Argúcies estic segur
que ouen
Argúcies
gent d'Argúcies
a Argúcies estic segur
que ouen missa
que ouen missa
pocs
no ha escoltat mai allò
de parlar d'oïda
o l'oïda
o els oïdors de la ràdio
o el que em dèiem
en parà a mi
Vicent
tu ous o no ous?
tu ous
a mi a Argúcies
aquesta gent del Montseny
estan una mica
una mica
tocats al bolet
però a mi a Argúcies
em diuen
feixedes tu ous
i no
saps què ho he dit?
no, no, no
no, no
no, no
no, no
no, no
no, no
no, no
no, no
no, no
no, no
no, no
no, no
no, no
no, no
però és això
eh
no sé
vull dir
és curiós
com dius
avui
he escoltat un ocell
no, no
no l'has escoltat
l'ocell
l'has sentit
perquè n'has poc
a veure
hi ha gent que escolta
els ocells
eh
bueno
ja hi som
ja hi som
sort que no estic a la tertúlia
ja aprofitem per fer pedagogia
escoltar té l'actitud
voluntària de tensió
allò que és
allò que és
això es diu allò de
cents però no escoltes
la meva sogra xoriguera
m'ha enviat un whatsapp
dient que ella segur que no li ensenya el castellà
vull dir que ara estem
movent una investigació
la sogra
la sogra
la sogra
la sogra
la sogra
la sogra
la sogra
la sogra
la sogra
la sogra
la sogra
la sogra
la sogra
la sogra
la sogra
la sogra
la sogra
siguin vostès amables
siguin vostès amables
a la piscina d'en Sol
que és una base
penseu Feli Xuriguera
que això per vosaltres
em trauria
el menjar de la boca
a casa meva
el teniu tot
tot pagat
per tota la vida
i avui
avui mateix
a venir a veure el Barça
que si no el nostre
avui ens impedirà
parlar de la Champions
veniu a banyar
com diuen els bufos
i aquesta noia
la Marlucas
today is the day
today is the day
avui
per primera vegada
D'E perchè
em