Todos los cultivos, todas las plantaciones que nuestros padres y nuestros ancestros nos han dejado, poco a poco, y así sucesivamente, disparados, todo lo que necesitamos para producir, disparados, y los productos que nosotros producimos somos incapaces de poder meterlos en el mercado.
Muchas gracias, que vayan muy bien.
Gracias, gracias.
Doncs Ricard, aquesta és la intenció, fer sentir aquestes protestes, bloquejar el centre en una foto que pot ser històrica, hi haurà també per ser representació d'agricultors catalans, la majoria enriben d'aquí poca estona amb tren a totxa, alguns sí que vindran amb tractor en una de les cinc columnes, la que ve des de Segovia.
Ho explicarem amb la Paula Brujats i també amb la Tania Tàpia, Tania Tàpia, també des de Madrid, bon dia, què tal, com estàs?
Bon dia, què tal?
Els pagesos que volen arribar al Ministeri d'Agricultura en una tracturada convocada per Unió d'Unions, que és l'organització que inclou Unió de Pagesos, i aquí el ministre Planes no té com a interlocutora.
No, i avui tampoc, perquè s'especulava si podria haver-hi alguna trobada, doncs fons del Ministeri ens diuen que no, que Lluís Planes avui el que es limitarà és després de la sessió de control, té algunes preguntes precisament sobre la crisi de l'agricultura, el que farà és cap a les 10, una breu declaració des dels passadissurs del Congrés on es referirà a les protestes.
Aquesta en concret està convocada des del gener, després de setmanes ja de protestes de tot el gremi.
Unió d'Unions, com deies, és la quarta associació per importància de l'Estat, creada el 2008, sota els principis diuen de democràcia i pluralitat,
però fins ara al marge de negociacions que capitalitzen les tres principals associacions.
Deixar clar que res té a veure amb la plataforma 6F, que té alguns tints d'extrema dreta, però que els dona suport a aquesta 6F, que avui diu que es podria sumar en aquesta manifestació de Madrid.
Des de Unió d'Unions ens deixen clar que ells no han pactat res, ni van de la mà amb 6F en aquesta protesta.
Per ser una protesta convocada sota el lema No sobren los motivos, robant a Sabina el títol de la seva cançó.
I a banda d'aquesta gran protesta que seguirem avui des de Madrid a la capital espanyola, atenció perquè els pagesos anuncien més mobilitzacions, Berta Torrades.
Sí, ja sabem quan seran, eh? Seran la setmana que ve. Apuntem al calendari.
El 27 i el 28 de febrer tenen previst tallar la frontera de la Jonquera i tornar a complicar-hi molt la mobilitat.
Volen que reaccionen, en aquest cas a Europa, coincidint amb la reunió dels ministres d'Agricultura europeus a Brussel·les.
Demanen mesures concretes que ajudin a la pagesia o, diuen, les protestes van per llarg.
Josep Ballosera és de la Plataforma Pagesa.
Estan fent inspeccions sorpresa, ens estan apretant molt i molt fort de la pagesia i això tindrà conseqüències.
I aquest cop crec que o hi ha coses fermes de veritat o no ens desmobilitzarem.
Sobre la possible flexibilització de les mesures diuen sentir-se sobretot discriminats.
No es tracta tant flexibilitzar les nostres mesures, que tothom entén que si no plou no hi ha aigua,
sinó que si els pagesos hem de reduir un 50%, un 80 o un 100%, perquè no hi ha aigua,
però hauria de reduir tothom el consum.
Hi ha sectors econòmics que es veu que són intocables.
Demà el govern, recordem, reunirà amb representants dels agricultors
i fons dels sindicats ja ens avancen que confien que s'acabaran relaxant
les restriccions de consum d'aigua per rec, que arriben ara al 80%.
I ara mateix Pedro Sánchez, al Congrés dels Diputats.
Por tanto, usted plantea aquí que vemos explicaciones.
Yo estoy aquí dispuesto a dar explicaciones, señor Feijó,
pero usted también debe tener el coraje de explicar a los 350 diputados y diputadas
y a los 48 millones de españoles lo que dicen privado a 16 periodistas.
És el primer cara a cara després de les eleccions gallegues entre Sánchez i Feijó,
del qual també estem pendents avui aquest matí,
perquè es produeix això al Congrés dels Diputats,
mentre hi ha aquesta marxa de pagesos, i per tant també n'interessa sentir la reacció.
Sentim ara Feijó.
...por el reconocimiento incontestable de la victoria del señor Rueda y del Partido Popular.
Es una lástima que llegue después de 15 días de campaña de insidias y de insultos contra mí.
Quizás, si me hubiese insultado menos, hubiese sacado un mejor resultado.
Será la explicación que es evidente que ya la he encontrado.
Hablar de la amnistía y de los indultos.
Mire, yo le reconozco, señor Sánchez, que cada día usted se supera.
Usted empezó mintiendo sobre lo que hago, sigue mintiendo sobre lo que digo
y ahora miente sobre lo que pienso.
Realmente, señor Sánchez, por mentiras me gana usted por goleada.
Señor Sánchez, fue usted el que dijo que esto era un plebiscito sobre mi persona.
Dijo usted, literalmente, el cambio en Galicia es imparable.
Y también imparable la caída de Feijó.
Pues aquí me tiene, de pie.
Y el resultado del plebiscito, 40, resultado del plebiscito, 40 a 9.
Ah, eso sí, probablemente intentará darle usted la vuelta.
La España, al revés, que usted señala, dice que los trabajadores del campo,
que están en todas las carreteras españolas, son unos fachas, unos ricos y que quieren destruir el planeta.
La mitad de su gobierno se ha ido a Galicia a montar un nunca más.
Eso sí, nadie de su gobierno ha ido a Barbate a dar la cara ante la Guardia Civil.
A los independentistas, señoría, que están en contra de la Guardia Civil, todo.
A la Guardia Civil, nada.
Pero ahora va a saber usted lo que es el independentismo preguntándole sobre los presupuestos.
Nada más y muchas gracias, señoría.
Porque ahora hay una pregunta de Mèdiam Nogueres de Junts.
Pero, d'entrada, clar, són significatius, diguéssim.
Estem vivint unes protestes al carrer, al costat del Congrés dels Diputats, molt a prop,
i estem veient aquest debat tan encès, tan polaritzat al Congrés dels Diputats.
Per tant, una desincronia absoluta entre el que la gent reclama, que és afinar els solucions,
i el que veiem a la política és que no hi ha grans majories per grans solucions.
La veritat és que estàvem pensant el mateix sense dir-ho,
perquè estàs escoltant aquest debat i se't cau l'anima als peus.
És tristíssima que la política hagi acabat d'aquesta manera tan estèril, tan infantil,
tan poc curosa amb la decència estètica de dir,
bé, ens estan escoltant la gent, això és un moment clau,
estem amb el problema de l'aigua, estem amb els problemes derivats dels pagesos,
i aquí l'únic que fan és insultar-se mútuament o fer-se retrets,
a veure qui té més raó, sense entrar en contingut.
No és nou, això evidentment és la història de la política democràtica,
però jo sí que diria que és nou que això sigui el tot,
perquè sempre hi ha hagut estirabots,
recordo l'època del Guerra, després l'Aznar,
és a dir, hi ha hagut sempre una dialèctica d'aquest tipus,
però amb tanta buidor i amb tanta constant baralla,
jo crec que això està passant molt cost,
és un tema que s'han de plantejar molt seriosament els partits,
però molt seriosament,
perquè si no la democràcia n'ha aguantat ni dues ni tres generacions,
la gent no anirà a votar,
i és un tema que s'han de plantejar molt en sèrio,
molt en sèrio,
i aquí al Parlament de Catalunya també,
jo crec que ara estan les coses millor,
també us ho dic, eh?
Sentim Míriam Nogueres.
...en Catalunya, mai, mai que persona que viu o treballa a Catalunya
ha cobrat allò que li correspon,
sempre molt menys.
Senyor Sánchez,
com pensa, convèncer el poble de Catalunya
que aquesta vegada es compliran els pressupostos
si no s'han complert mai?
Gràcies.
Senyor Presidente, quan vostè vulgui.
Moltes gràcies, senyora Presidenta.
Senyoria, jo tinc que discrepar de aquesta afirmació.
El Govern d'España ha cumplit sempre
amb els seus compromisos en Catalunya.
Allí estan els fets, els datos,
i, per suposant, compartir aquests datos
en la resposta a la seva segona pregunta.
Gràcies, senyor Presidente.
Ruego silenci, senyores y señoras diputadas, por favor.
Tiene la palabra la señora Nogueras.
Li preguntava com pensa,
convèncer el poble de Catalunya
que aquesta vegada els pressupostos es compliran
perquè vostè ens expliqués què pensa fer diferent.
Perquè, veient les dades,
el que passa, senyor Sánchez,
és injust, és inexplicable
i també és insostenible.
De cada 100 euros que vostès han pressupostat
a Catalunya, el 2014 només en van pagar 68.
El 2016, 56.
El 2018, 58.
El 2019, 62.
El 2021, només 36.
A Madrid, 184.
De fet, la mitjana del grau d'execució
de les inversions a Madrid és del 120%.
A Catalunya, només del 60%.
I a la baixa, perquè les darreres dades que tenim
són de només el 16%.
Tots els actors econòmics, polítics i socials de Catalunya
han denunciat aquest infrafinançament.
Ja no es tracta només d'evidenciar el que fa per a todos.
De fet, es tracta d'explicar que ni tan sols existeix el que fa per a todos.
El que sempre ha existit i s'ha imposat a Catalunya
és el treballa, paga i calla.
Creu que som nosaltres els que tensem massa la corda?
Molts desitgem la independència
perquè ens sentim catalans i no espanyols.
I no passa res.
Perquè tenim un sentiment de pertinença
que és molt més fort que qualsevol proposta
que vostès ens puguin fer.
Segurament el més significatiu d'aquesta intervenció
de Miriam Nogueres al Congrés
és que ni una paraula de l'amnistia.
És que crec que és molt significatiu barrejant les dues coses.
Una, el que deia la Gemma
de parlar de les coses que interessen a la gent
perquè ara estava apuntant les xifres
no tinc per què posar-les en dubte
però si això és veritat
això no és una qüestió d'independència o no.
Si vius a Catalunya o no vius a Catalunya
potser es generen més independentistes
precisament perquè l'estat al qual tu pertanys
i pagues els teus impostos
després no es reverteix en serveis, en inversions, etcètera, etcètera.
Això és un altre debat.
Però el que sí que em sembla significatiu
és que Junts vulgui passar pantalla.
El PSOE per descomptat que vol passar pantalla
però Junts vol passar pantalla.
Aquí hi ha un intent de desviar focus, sens dubte.
Sí, però aquí hi ha una qüestió.
La qüestió és si per tregar-se la llei tal com està
o perquè s'està negociant
i per tant hem de preservar la negociació.
Molt senzill.
Si avui Miriam Nogueres planteja ja el debat dels pressupostos
és perquè vol afrontar la següent batalla.
Perquè hi hagi següent batalla hi ha d'haver legislatura.
Perquè hi hagi legislatura hi ha d'haver llei d'amnistia.
Per tant, donem per entès que l'amnistia,
si no hi ha cap abans...
Sí, però alguna cosa hauran de pactar també.
És a dir...
Dit d'una altra manera, no tocarem ni una coma.
Igual sí que posen una coma, i és una coma,
i amb aquesta coma tothom content.
Tots aquests dades que ha donat
d'incompliments pressupostaris
són tots de pressupostos del Partit Popular.
Del Mariano Rajoy a la presidència.
Una presidència que va començar a Catalunya i a Madrid
amb una connivencia entre el partit de la Miriam Nogueres,
que va governar amb l'Alícia Sánchez Camacho a Catalunya
aquest començament d'aquest cicle polític,
i el Partit Popular a Espanya amb programes simètrics.
Austeritat, retallades, etcètera, etcètera.
Llavors, no acabo d'entendre
a què treu cap retreure incompliments pressupostaris
del govern del Rajoy
en el senyor Pedro Sánchez.
De veritat que em costa entendre.
A més a més, descontextualitzat.
Els governs, jo voldria saber també
els graus de complement pressupostari
a altres comunitats,
els graus de complement pressupostari a Catalunya,
perquè una tàctica molt habitual
quan es fan pressupostos,
i sobre això s'hauria de posar el focus,
de manera global,
no és una cosa només de Catalunya.
Per exemple,
cada any es posa un pressupost per defensa
que acaba sent molt superior al que es pressuposa,
perquè, com que estem a la imatge,
es fa veure que es fa un pressupost petit,
es fa la gran roda de premsa
per dir que no es gasta en defensa,
i després, quan vas a l'execució,
és molt més gran.
És a dir, és un problema
que va molt més enllà de Catalunya
i que em xoca moltíssim
que se li retregui al Pedro Sánchez
els pressupostos aprovats pel PP
i el Mariano Rajoy.
Em sembla increïble.
Però tot enllaça amb el que ens avisava la Gemma,
aquesta escenificació,
haver agafat la cambra alta,
un lloc importantíssim
de transmissió de la feina dels polítics
de la ciutadania
i convertir-ho en un lloc de fake news
o de manipulacions o de distorsions
o d'eufòria,
perquè, clar, avui veiem
el president del PP eufòric, no?
O sigui, traient pit.
És a dir, això és una quantitat
de dosis d'ego molt insuportable
per, com deia la Gemma,
persones que estan petites.
Jo crec que realment
hauríem de deixar de filmar
o d'escoltar aquestes sessions
i mirar les tripes, no?
Les reunions.
O sigui, jo crec que hauríem de fer
el fora de camp,
que en el cine es fa.
Que seria més interessant
que ens transmetissin en directe
les negociacions,
els pactes,
els papers,
perquè és que l'altre
és molt, molt realment avorrit.
Sí, amb això que he dit abans
no vull, perdó,
donar la imatge
que els polítics no treballen.
No, no, no.
Simplement la imatge
que donava aquestes dues situacions
que hem contestat
i que era un context molt evident.
L'allunyament amb la realitat.
Hi ha moltíssima feina
i moltíssimes lleis
que s'estan treballant
i tot el tema de...
inclús de l'esforç
que s'està fent
amb el tema de finançament,
perquè jo crec que ara
la intervenció de la Míriam
ha estat encertada,
posant números.
Ara, una altra cosa
és que se sap
que s'està treballant
moltíssim en aquesta direcció
perquè és una de les exigències
que va fer Junts també
i Esquerra Republicana
per la legislatura.
De fet,
s'estan movent coses
en temes de pressupostos,
Maiol, ara mateix.
Clar, perquè en tenim
tres sense aprovar
els de l'Ajuntament de Barcelona
que ja s'han pactat
entre PSC i Esquerra,
els de la Generalitat
que tot apunta
que s'acabaran pactant
en un període de setmanes
entre Esquerra i el PSC.
La peça que més balla
és la del Congrés dels Diputats
perquè fan falta els vots de Junts,
però ara ja Míriam Nogueres
està almenys situant la negociació
perquè abans de l'estiu
amèric de la Universitat
de Ramon Llull,
Santiago Núñez Becerra.
Què tal? Bon dia.
Com estàs, professor?
Bon dia.
No sé com veu aquest retret
d'incompliments pressupostaris
que sentíem.
Bueno, a veure,
és que aquí hi ha un tema
que es va posposant
i és el fet que a Brussel·les...
És a dir, Espanya té un problema
que de moment no sap resoldre
o no vol resoldre,
que és un problema
de dèficit pressupostari.
És a dir, Espanya va incomplir
l'any passat
els compromisos de dèficit.
Tothom, el Banc d'Espanya,
tots els organismes,
diuen que aquest any
també l'incomplirà
i possiblement el següent.
Llavors,
això per una banda.
En segon lloc,
està el tema
de les...
l'elaboració del pressupost.
Una elaboració del pressupost
que sembla ser
que en la llei de despeses
està molt pintada,
però que a nivell d'ingressos
no s'ha tan clar.
Amb la qual cosa,
tenint en compte
que a partir d'ara ja
les noves regles,
que de fet són les antigues,
de limitació de despesa,
de dèficit
i de deute pública
entraran en funcionament,
Espanya evidentment
té un problema.
És a dir,
Espanya jo crec que el problema
que té,
resumint,
és un problema d'ingressos.
Llavors,
aquest problema d'ingressos
d'alguna forma
ho ha d'anar
movent
d'un posto a un altre.
És a dir,
un dia,
pot ser
durant una època
un problema
en segrets
i roviaris,
un altre dia
pot ser un problema
amb el finançament
de les regionals,
de les unions autònomes,
en concret,
evidentment,
en postos com Catalunya
o la comunitat valenciana,
un altre serà
un compromís
que adopti
amb un tema
d'espesa
normalment
per compromisos
a l'OTAN.
És a dir,
i això arribarà
fins que Brussel·les
li digui
bueno,
això s'ha acabat.
Jo crec que això passarà.
És a dir,
jo crec que Brussel·les
li dirà a Espanya,
Espanya,
escolta'm una cosa,
és a dir,
tu tens uns compromisos
de dèficit
i això s'ha de complir.
I llavors aquí
jo crec que les coses
començaran a posar-se
lletges.
De gent que ja
que el tenim aquí
i que també tenim
aquests tertulians avui,
parlem una mica
del que està preparant
el govern,
perquè l'últim
que hem sentit,
el govern català en aquest cas,
és que vol flexibilitzar
algunes de les restriccions
que estableix
per l'emergència
per la sequera.
De fet,
estem en el pitjor moment
d'una sequera
sense precedents,
però l'executiu
el que veu és que
el pla que hi ha ara mateix
té fissures pel foradada.
Sí,
un pla de sequera
recordem aprovat al Parlament
fa quatre anys,
el 2020,
que és el que marca
quines mesures
s'han d'anar aplicant
cada cop que els embassaments
baixen d'un determinat llindar,
que durant la tardor
el govern,
quan anava pujant graons,
ja anava fent
petits retocs,
també es va fer
el mes de gener,
i ara que estem
en la fase més dura,
la d'emergència,
el govern també preveu
què pot retocar
o què caldrà retocar
si d'aquí a l'estiu
continua sense ploure,
com a mínim
ploure suficient.
Bàsicament,
està estudiant fer
tres canvis,
canvis en tres àmbits.
El primer,
rebaixar les restriccions
d'aigua
al sector de pagesia
i ramaderia.
Recordem,
és el sector que fins ara
més ha hagut de reduir
el consum d'aigua,
són uns canvis
que es van comprometre
després de les protestes
de la setmana passada
però que encara
no s'han concretat.
Segon àmbit,
ser més comprensius
amb els ajuntaments
que consumeixen
més aigua
de la que poden.
S'està parlant aquests dies
amb les associacions
d'aquests municipis
per establir
en quins casos
es poden suavitzar
o eliminar.
Les multes
no és el mateix
que els veïns
gastin més
perquè reguen jardins
o omplen piscines
que perquè hi ha fuites d'aigua
o si hi ha fuites d'aigua
si s'estan reparant
o encara no s'està actuant.
I tercer,
que segurament és el tema
més polèmic
o del que més parlarem
d'aquí a l'estiu.
Què fem amb les piscines?
En fase d'emergència,
recordem,
càmpings, hotels,
piscines municipals
no es poden reomplir.
Això a la pràctica
vol dir
que no es podran fer servir.
S'estudia,
encara sense congressió,
com es poden determinar
si algunes d'aquestes piscines,
sobretot les municipals,
poden definir-se
com a refugi climàtic.
I després,
en paral·lel,
també hi ha
el govern
que haurà d'anar
trampejant iniciatives
com la que hem explicat
en aquests últims dies
dels hotelers de Lloret,
que han comprat,
ells,
amb els seus propis diners,
una desalinizadora privada.
Això,
en principi,
amb el pla sobre la taula,
no es podria fer servir
per omplir piscines,
però el govern
ja ha dit
que s'haurà d'estudiar.
Sateago Niño Becerra,
com valera vostè
que el govern
s'obri ara
a flexibilitzar
aquestes restriccions?
Bé,
és que a mi,
quan parlem de la saquera,
és a dir,
és que jo,
de veritat,
que al·lucino.
Fem una mica d'història.
Catalunya va patir
una saquera molt forta
l'any 1991.
La història es va repetir
l'any 1996.
I el 2008
va ser la bomba,
la saquera que va haver.
El que passa
és que sempre,
sempre,
ens ha salvat la pluja.
Per què?
Perquè
sent realistes.
I abans,
mentre estava esperant
entrar en antena,
un paciès
ha parlat
que no plou.
Bueno,
és que continuem esperant
a l'aigua que cau del cel.
Bé,
en segon lloc,
el 25%,
25%
de l'aigua
que circula
per la xarxa
es perd
en fuites.
Però això
ha passat avui,
l'any passat,
l'anterior,
l'altre,
l'altre...
És a dir,
què s'ha fet
realment
per afrontar
aquesta problemàtica?
Per què
la desalinizadora
del Prat
està subutilitzada?
Entre cometes,
és la més gran
d'Europa,
la desalinizadora
del Prat.
Vostè creu
que és lògic
que avui dia,
tal com estan les coses,
s'estigui discutint
com
s'alimentarà
elèctricament,
és a dir,
com es resoldrà
el problema
d'alimentació elèctrica
de la desalinizadora
de la Tordera.
És a dir,
és que jo crec
que anem
15 anys tard.
I ara,
és a dir,
és tot anar
d'ara per després.
I,
evidentment,
aquí hi ha un altre problema
que ningú parla
perquè,
evidentment,
és lleig,
què passarà
amb els turistes
quan comencin a venir
a partir del maig?
Jo només recordo,
recordo,
que un client
d'un hotel
de 5 estrelles
consumeix
545 litres
d'aigua
al dia
i un de 4 estrelles
373.
Quan arribin
tots aquests turistes,
què passarà
amb el consum d'aigua?
És a dir,
suposo que també
tot això que estàs dient
passarà ara
amb el mobile,
la setmana que hi ha
el mobile
i això aquí,
a la ciutat de Barcelona
almenys es notarà,
segur.
Evidentment que sí,
però és a dir,
jo crec que,
i molt important,
és a dir,
cap partit,
el color és exactament igual,
cap partit ha posat
aquest problema
de veritat,
de veritat
damunt de la taula.
Jo personalment crec
que el més greu de tot,
d'entrada,
és a dir,
una llista de coses greus,
aquesta pèrdua
del 25%
de l'aigua.
25% és un litre
de cada quatre,
és a dir,
per exemple,
és famosa
aquesta fuita
que porta anys
a Badalona
de 150.000 litros
al dia,
és a dir,
per què no s'ha resoldre això?
Sí, sí.
I ara,
evidentment,
ara s'afegeix
a aquest problema
amb el turisme
que,
evidentment...
No, no,
i exigir també
a les empreses
que no han mantingut
la xarxa
durant molts anys,
també,
perquè, clar,
aquí ningú
assumeix responsabilitats
del que està passant,
no?
Sí,
evidentment,
però recordem,
jo torno a parlar
del turisme,
recordem que el turisme
genera el 12%
del PIB de Catalunya.
Cuidado, eh?
És a dir,
si comença a córrer
per a l'exterior
que aquí,
a Espanya en general,
però bàsicament
a la zona mediterrània
de Catalunya
hi ha un problema
d'aigua,
què passarà?
És a dir,
quantes anul·lacions
hi haurà
de turistes?
El que han fet
a Lloret?
Bueno,
el que han fet
a Lloret
ens pot semblar
més bé
o més malament,
però és la reacció
lògica
d'uns empresaris
que tenen un problema
i que ningú
els ha resolt.
Llavors,
bueno,
han tirat pel dret.
Sí,
al final,
al final,
d'aquí ve la importància
de la planificació,
no?
O sigui,
vivim en un món
en què s'ha assumit,
s'ha assimilat,
en què el mercat
és simplement
el que gestiona,
el que determina
les coses.
I hem oblidat
que l'economia
està al servei
dels ciutadans,
de com volen
organitzar-se
i que,
per tant,
s'ha de planificar.
I en funció
d'aquesta planificació,
després veurem
si tenim un dèficit
i com l'assumim,
un dèficit
pressupostari o no.
Perquè, a lo millor,
potser han de venir
unes èpoques de dèficit
perquè s'han de construir
infraestructures,
s'ha de reconvertir
alguns sectors econòmics
com a conseqüència
del nou marc
del canvi climàtic
i després veurem
com s'afronta
aquest dèficit
que no pot ser estructural.
Però si hi ha
una planificació al darrere,
estic segur
que la Unió Europea
serà capaç d'entendre
que hi ha en joc
moltes altres coses,
no?
Per tant,
jo crec que sempre anem
exabades al revés
del que hem d'anar.
No es tracta
d'anar afrontant
problemes fragmentats,
problema global
que exigeix planificació,
dir què volem fer
com a societat,
quins sectors econòmics,
com s'han de reconvertir,
com afrontem
el nou marc
d'emergència climàtica
i en funció d'això
fer uns plans,
unes despeses
que no tenen a veure
amb el mercat.
El mercat després
serà la manera
en què operarà
en el dia a dia,
però tota aquesta planificació
amb la seva
corresponent part econòmica
és el que trobo a faltar
en un debat
que vagi més enllà
del dia a dia
i del que dia passa any empeny.
Pere, però això no
no ho aconseguiràs
des de,
malauradament,
els partits polítics,
sinó que hauríem
d'implementar
com la ciutadania
pot participar
junt
als partits polítics,
vull dir que
votant-los
o al costat d'ells
o com sigui,
però com creem
aquesta àgora
que prengui
aquestes decisions.
O sigui,
hem de definir
l'interès general
d'aquesta societat
conjuntament,
però no poden ser
només els nostres
representants polítics
fent equilibris
entre els lobbies
econòmics
i la ciutadania
desesperada.
Vull dir,
el partit polític
en aquest moment
està hipertensionat
en la gestió
del dia a dia,
en els equilibris
amb els lobbies,
amb l'exigència
de la ciutadania
i els hem d'ajudar,
jo penso,
realment,
creant espais
i hi ha experiències
d'això,
la Lliga de l'Avortament
a Irlanda,
per exemple,
s'ha fet amb
l'Assemblea Ciutadana
o la Constitució
Islandesa.
Jo crec que hem d'anar
a això,
o sigui,
és un moment
de tal crisi
que tampoc podem
anar en contra
dels polítics
en general,
al contrari.
Tenim un sistema
polític caduc.
Sí,
totalment.
És a dir,
des del 1978
es decideixen
les coses iguals
i les coses
passen a una velocitat
molt més gran
i això explica
a vegades
en els últims anys
les legislatures
difícilment arriben
als quatre anys
a qualsevol institució,
als ajuntaments,
perquè ja estan obligats
per llei,
però si no,
estic segur
que també anirien
canviant,
no?
I mira que hi ha
mètodes
que es podien implementar
sense tocar
la Constitució,
no?
Consultes,
etcètera,
etcètera.
Què passa?
Que els debats polítics
van a la mateixa
velocitat
que duren
els titulars
o la polèmica.
Vull dir,
quan plogui
deixarem de parlar
de sequera.
És així.
I els experts
ens diuen
i mira
que han anat
anticipant
tot el que passaria
i està passant.
És a dir,
tindrem
sequeres
més severes
més freqüentment.
Doncs que el problema...
Si ja ho sabem,
perquè no ens hi posem.
El problema jo crec
que hi ha una...
Primer,
que el sistema
es caduc
no sols aquí,
sinó a Europa.
És a dir,
el sistema parlamentari
ara mateix
ha de recollir...
Sí, però hi ha altres països
que no sé per què...
Suposo que sí,
perquè la Constitució espanyola
es va voler fer
precisament
per estabilitzar
durant un període
tant
que s'ha tornat
molt fèrria.
Altres
tenen
mecanismes
d'obertura
de consulta popular
per no caure
en l'exemple
tòpic
de Suïssa,
però vaja,
a Suïssa
voten...
Hi ha una proposta
de...
Perdona, Gemma,
que està...
No, no,
digues-ho,
digues-ho.
No sé si ho coneixes,
el David Van Reibrook,
que és el que es diu
contra les eleccions,
que proposes que la gent
no voti.
És a dir,
que per sorteig...
No, que per sorteig
et toqui ser diputat
com a ciutadà,
i això provoca
que hi hagi
més democràcia,
ell és el que defensa.
Gemma, digues.
Jo crec que el que anula
és el principi
de la democràcia,
que és que hi hagi
una representació
legitimada
per uns projectes
ideològics
o uns projectes
de fer coses, no?
Ell defensa que hi hagi
la participació activa
del ciutadà, diguéssim.
Aquí és veritat
que tenim un problema
a nivell comparat igual
als Estats Units
ja no en parlem,
d'abstenció.
És a dir,
ara parlàvem de Galícia,
a Galícia no han arribat
a votar ni al 50%,
i tot i així
ha pujat la participació.
Per tant,
quina validesa té
això
en termes d'èxit absolut
com es planteja
el senyor Feijó,
o després els números.
Ningú explica
que l'únic que tenen
el PP
és 30.000 vots més
que el bloc d'esquerres,
que hi ha un fraccionament
de l'esquerra
que ha penalitzat
els escons
i que, per tant,
totes aquestes lectures
que són una mica
més en rigor
del que està passant
amb les democràcies,
doncs és el que
s'hauria de reconduir.
Però què ens trobem?
Ens trobem.
La llei electoral
a Catalunya
mai s'ha pogut fer,
mai s'ha pogut fer,
perquè no s'ha volgut fer,
perquè,
vull dir,
que ningú digui
que ha posat tot,
no,
ningú vol perdre
els seus comptes,
els seus números,
no?
Després,
a nivell europeu,
l'extrema dreta
està pujant,
entre altres coses,
perquè partits
que s'han atrevit,
per exemple,
a plantejar
reformes necessàries,
hi ha hagut uns sectors
de les esquerres
que han estat
absolutament bloquejant
qualsevol reforma
que fos evolutiva
en termes de mantenir
el sistema
d'estat de benestar
i,
com que no poden abordar
ni econòmicament
ni políticament
amb receptes
utòpiques
la realitat,
doncs,
s'aprofita
l'extrema dreta,
mireu
què va passar
amb el Partit Socialista
grec
en el seu moment,
amb Sirisa,
què ha passat
amb el Partit Socialista
francès,
què ha passat
amb els arboristes,
amb el Brexit,
que ara ningú vol el Brexit
i tenen allà instal·lat
el Brexit
perquè va ser
una esbranzida
a l'extrema dreta,
tot això que està passant,
o Macron mateix,
Macron va pujar
amb uns criteris
d'eficiència
i jo,
que al principi
no era
de les persones
que creia
que podia fer
una bona feina,
al final estic veient
que està gestionant
la complexitat
a nivell francesa
amb molta més capacitat
i coratge
que altres polítics
i això
per parar
la Le Pen,
entre altres coses,
però tots aquests matisos
ens introdueixen
a nosaltres també
que jo crec
que no hagin de mirar
tant
el nostre malic
sinó parlar
en termes europeus
i globals
de què està passant
amb el sistema democràtic,
esperant-se
que les noves generacions
de polítics
que siguin membres
de partits polítics
o no,
perquè estic d'acord amb tu
en què es poden fer
moltes coses
des de cintacs
i des de societats
de pensament,
que s'enfrontin
a les tecnològiques
amb seriositat
perquè el gran problema
que tenim ara
és aquest,
que mentre aquí
ens estem discutint
uns altres
estan manegant
el món
i aquest
és un tema
que potser dóna
per un altre dia
però que és el tema clau
del sistema democràtic
i a més a més
que hi hagi cultura
de pensament lliure
i de respecte
que això és bàsic
bàsic
i que la gent jo entengui
que és apassionant
implicar-se en la cosa pública
que no és un negoci
de corruptes
sinó que és apassionant
estudiar
per poder treballar
també
pel benefici
comú
i des del periodisme
des de la medicina
des del dret
des de la informàtica
des d'on sigui
però aquest vincle
i jo crec que això
és possible fer-ho
i és els deures
que hem de fer
aquest segle XXI
com deia Harari
a veure
jo
abans he dit
que el problema
que té Espanya
és un problema
d'ingressos
no de despeses
no hi ha cap partit polític
almenys que jo sàpiga
que hagi tret
hagi abordat
a nivell nacional
o a nivell local
més igual
el tema del frau fiscal
estimacions que s'han fet
perquè clar
això és estimat
estimacions que s'han fet
a Espanya
apunten que
la suma de frau
i elusió fiscal
pugen a l'any
entre 60 i 90 mil milions d'euros
a l'any
per què no es parla d'això?
és a dir
aquest és un problema
que afecta la gent
que afecta les persones
per què no s'explica?
per què no s'explica
que de mitja
les empreses de l'IBEX
tot legal
cuidado
tot legal
estan pagant
menys d'un 6%
d'impostos
quan l'impost
de societat
és del 30%
totalment d'acord
és que és així
perdó?
que totalment d'acord
Espanya té pendent
de crear una cosa
que es diu
Estratègia Nacional Antifraude
encara no l'ha feta
l'OCDE
ha fet el plantejament tècnic
els ha ajudat a fer
però això no s'ha aprovat
i és un dels països
que encara no té
aquesta Estratègia Nacional Antifraude
això tens tota la raó
i és un tema gravíssim
perquè en les contractacions públiques
el nivell de sobrecostos
i el nivell de números
que no s'expliquen com tu dius
és efectivament
en el moment de la transparència
inexplicable
inexplicable
i aquí és on es troben
les conclusions
de com estan anant les coses
ideologies al marge
no sé si estàs d'acord
Sí, sí, clar
però és el que he comentat
és a dir
el color polític és igual
cap partit aborda aquest tema
cap partit ho presenta
en el Parlament
o amb els parlaments locals
és a dir
el tema del frau
i de la erupció fiscal
inclús a nivell d'Europa
el que passa és que Europa
és a dir
si a Espanya
el frau fiscal
oscil·la entre
el 7 i mig
torno a dir
que són estimacions
entre el 7 i mig
i el 9%
a Alemanya
està en el 3-3,5%
és a dir
també hi ha frau
però molt menys
per caràcter
perquè el luteranisme
és més estricte
no ho sé
però
és a dir
no s'aborda
és a dir
és un tema
que queda bastant diluït
i és un tema
és a dir
per exemple
això és ciència-ficció
però si Espanya
recuperés
tot el frau
i la il·lusió fiscal
que hi ha
els seus problemes
de dèficit
desapareixerien
i Espanya
tindria superhàbit
ja està
ja has donat el titular
hem d'anar aquí
aquí el que s'ha de fer
és com s'articula
un sistema d'observadors
enmig de la gestió
de lo públic
o sigui
com ens fem presents
per veure
com s'implementen
totes aquestes qüestions
o sigui
hem de dissenyar
amb quina autoritat
la ciutadania
que no ha passat
a través de l'organització
del partit polític
revisa
revisa
o sigui
pot haver
podem tenir
un sistema
d'observadors
acompanyadors
mediadors
entre nosaltres
i els nostres
representants polítics
perquè en aquest moment
és obvi
que no estan
posant prioritat
a coses
que com ara
deia
l'Iñeo Becerra
ens donen pistes
de com podríem
superar el dèficit
gràcies per acompanyar-nos
com sempre
una abraçada
que vagi bé
el catedràtic
a mèrit
de la Universitat Ramon Llull
farem una pausa
amb la publicitat
i de seguida
parlarem
de la delinqüència
multireincident
a Barcelona
el 2023
atenció
perquè es van detectar
526 casos
la xifra representa
un augment
del 82%
respecte
l'any 2022
ara ho expliquem
el matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
els teus gestos èpics
inspiren Zurich
assegurances
per ser millors
per això
en contractar
ara l'assegurança
de la llar o de cotxe
amb Zurich
pots guanyar
4.800 euros
per complir
el cistell
d'anar a comprar
fins a dalt de tot
vols ser un dels 5 guanyadors
consulta en les condicions
a Zurich.es
i fem-ho èpic
Zurich
el Martí
és un propietari
que es vol vendre
el pis per 250.000 euros
la Sara es vol comprar
un pis com el del Martí
a la Sara i al Martí
els creuarà el destí?
no
els creuarà House Fight Connect
la tecnologia de House Fight
que troba el comprador ideal
3 vegades més ràpid
informa't a House Fight.com
sí
House Fight
toc toc
te n'has assabentat?
arriben al Suzuki Days
3 dies de descomptes exclusius
a la gama Suzuki
què?
fins a 6.500 euros
de descompte
amb vehicles en stop
i un bo de 500 euros
de descompte adicional
estrena Suzuki
a preu imbatible
imbatible
Suzuki Days
21, 22 i 23 a febrer
consulten les condicions
a la xarxa de concessionaris
Suzuki de Catalunya
fa 4 dies
eres un nen petit
i mira't ara
fet un home
amb feina
amics
casa teva
ai
estic molt i molt orgullós
de tu
fill meu
gràcies
em pot arreglar la cisterna
o
hauré d'encarregar una peça
però sí
fill meu
sí
per 17 milions d'euros
et fas parar de qui sigui
ja hi ha la venda
el cupó de l'extradia
del pare de l'11
el 19 de març
17 milions d'euros
extradia del pare de l'11
ara qualsevol vol ser pare
a tots els que jugueu a l'11
ben jugat
juga responsablement
i només si ets major d'edat
Renew
Descobreix Renew
una àmplia gama de vehicles d'ocasió
per totes les teves necessitats
tria entre elèctrics híbrids
de gasolina o dièsel
recondicionats i certificats
endut en un vehicle de segona
mà totalment revisat
i aprofita la garantia Renew
a més a més
et taxem el teu cotxe actual
i et financem el que compris
Descobreix els vehicles d'ocasió
a es.renew.auto
i a més
aquest mes
condicions especials
al teu concessionari
Renault i Dacia
de la comunitat de Catalunya
Continua encara jo
Fèlix
la toca per la mit
som-hi la vinxut a la mit
Tot és possible un dia de partida
Tot és possible a la TDT
la transmissió d'en Torquemada
Avui a partir de les 8
la TDT del Nàpols-Barça
a Catalunya Ràdio
La narració del partit
és una exclusiva de CaixaBank
CaixaBank dona suport a l'esport
A CaixaBank sabem la importància
de tenir algú a prop
a l'illa més remota del món
i aquí, a prop teu
Per això tenim presència
en més de 2.000 municipis
per promoure l'economia rural
Impulsem l'ocupació dels joves
amb la formació professional dual
i donem suport als emprenedors
amb més de 100.000 microcrèdits l'any
CaixaBank
Tu i jo
Nosaltres
La TDT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial
d'assistència sanitària
DAM i CaixaBank
Tot s'accelera
I el pop-up
s'adapta als nous hàbits
i te'ls explica
T'expliquem com tenir una vida digital en català
com trobar informació contrastada
esquivant les notícies falses
Saber cap on va el món audiovisual
Descobrir les claus per ser viral
T'ajudem a entendre
la cultura d'internet
Pop-up
El videopodcast de Mariola Vinerès
a l'app i al web de Catalunya Ràdio
i al 3Cas
Atenció, jurat
Posarem un on-field review
perquè valoreu la possibilitat de premi
Atenció, sisplau
Reverse Left
A poc a poc
Reverse Left
amb l'aposta decidida
per generar llenguatge esportiu en català
Sí?
Veiem?
Super slow
on es veu punt d'impacte
es veu clarament l'adaptació
a l'actualitat dels nous formats
D'acord?
Sí?
Veig claríssim
Acabem
High Behind
que demostra com comparteixen
la passió per l'esport amb l'oient
Estem d'acord?
Sí?
Voleu un look?
No, no, no, no cal
sense dubte
hi ha premi
hi ha premi claríssim
El Concedim
El Tot Costa de Catalunya Ràdio
està guardinat
amb el Premi Ràdio Associa
la passió 2024
com a millor programa de ràdio
de dilluns a divendres a les 7 del vespre
Tot Costa
amb Jordi Costa
i Sònia Gelmà
El Matí de Catalunya Ràdio
Dos quarts i mig a deu
els Mossos d'Esquadra
van detectar 526 delinqüents
multirreincidents
a Barcelona el 2023
és una xifra
que representa
un augment del 82%
respecte del 2022
Andreu Merino
Sí, dels 526
estem parlant
de lladres multirreincidents
487
van ser detinguts
un total
de vegades
repartides entre ells
de 4.200
dels restants
dels que no van ser detinguts
els Mossos expliquen
que quan es va tenir informació
van veure que
o bé
eren ja a la presó
o que havien marxat
a un altre país
com deies
el 2022
la xifra
de lladres multirreincidents
detectats
va ser molt inferior
estem parlant
aleshores
fa dos anys
de 289
delinqüents
detectats
els Mossos
atribueixen
aquest augment
del 2023
a un augment
d'un increment
de l'activitat
policial
i davant de tot això
també ens hem de preguntar
de què parlem
quan parlem
de multirreincidents
perquè hem llegit
moltes informacions
hi ha criteris
diferents
en aquest cas concret
els Mossos
no es basen
en les condemnes
a l'hora de dir
qui és multirreincident
i no
sinó en les detencions
ho són
per exemple
aquells detinguts
els últims 6 mesos
a la ciutat
per 7 furs
o per 7 robatoris
amb força
per conèixer més detalls
d'aquesta informació
podem saludar
la persona
que coordina
la investigació
sobre la multirreincidència
a Barcelona
Sònia Rius
intendenta
bon dia
gràcies per acompanyar-nos
hola bon dia
com s'explica
disculpem
perquè avui estic monofònica
intentaré ser molt clara
però m'hauran de disculpar
gràcies per atendre'ns
i fer l'esforç
com s'explica
que els multirreincidents
detectats
hagin crescut
un 82%
com dèiem ara
a Barcelona
bé
el cas és que
per parlar
d'aquest increment
que és cert
que si
mirem les xifres
d'entrada
sí que sembla
que hi hagi
una evolució
a l'alça
però sí que hem de
contextualitzar
molt les dades
pensi que el pla tramall
és un pla
que neix el 2020
per tant
que si tenim
són dades
del 2021
2022
i 2023
no disposem
d'unes dades
d'un any
en plena normalitat
i per aquest motiu
tampoc podem treure
conclusions precipitades
el que sí que li puc dir
per exemple
és que les dades
dels multirreincidents
del 2021
i del 2022
són dades
d'època pandèmica
per tant
el perfil
del lladre multirreincident
que teníem a Barcelona
en aquell moment
amb una restricció
de mobilitat
estava molt més enfocat
a una problemàtica
de delinqüència local
i també molt enfocada
a les vulnerabilitats
i les problemàtiques
que hi havia
en aquesta època
per tant
tenien poques persones
que concentraven
en molts fets
si ens anem ja
al 2023
és cert
que es produeix
un increment
de les detencions
tenim dades
que ens diuen
que hem incrementat
un 30%
de les detencions
en l'àmbit
dels multirreincidents
en concret
però a més a més
és a dir
quan més detencions
fem
més visibilitzem
el fenomen
més aflora
aquesta xifra negra
sempre n'hem tingut
de multirreincidència
però també hi ha
altres arguments
que hem de posar
sobre la taula
és a dir
2023
és una dada
que recuperem
xifres de turisme
activitats
socioeconòmiques
en tot el seu
esplendor a Barcelona
i per tant
també recuperem
aquesta delinqüència
itinerant
a banda d'això
pensi
que nosaltres
ens enfoquem
en la intel·ligència
policial
a mesura
que nosaltres
evolucionem
en el pla
tenim més coneixement
del fenomen
fem intervencions
molt més efectives
i molt més quirúrgiques
i per tant
té molt de sentit
que detectem
més multirreincidents
per tant
jo crec que són dades
que s'han de posar
sobre la taula
i que poden explicar
aquesta diferència
en les xifres
Clar
què és per vostès
un multirreincident?
Bé
aquí és cert
que hi ha
diferents conceptes
per el que s'entén
el multirreincident
tenim el concepte
del legislador
que introdueix
en la reforma
del codi penal
del 2022
que ens diu
que un reincident
és aquella persona
que té tres
condemnes fermes
de la mateixa
naturalesa
el concepte
del ciutadà
que entén
que una persona
multirreincident
doncs
és una persona
que comet
molts fets
il·lícits
en diferents
tipologies delictives
aquí podríem
incloure
estafes
la salut pública
i altres
delictes patrimonials
i després
què és el que nosaltres
treballem
com a multirreincident
per nosaltres
el multirreincident
és bàsicament
un criteri tècnic
estrictament policial
després de fer una
diagnosi prèvia
el 2019
del perfil
de les persones
multirreincidents
i quin tipus
de cancions
tenien
i per quins motius
vam decidir
que una persona
multirreincident
era una persona
que tenia
una altra
activitat
delictiva
amb furts
robatoris
amb força
i robatoris
violents
en la via pública
bàsicament
parlem de rellotgers
estrabades
telèfon
cadena
a partir d'aquí
el que fem nosaltres
és
establim
un número
de detencions
per aquesta tipologia
per exemple
que ja ho han comentat
vostès
furt
7 detencions
robatori
amb força
7
i una sèrie
de combinacions
és una mena
de fórmula
matemàtica
però
però ho fan
perdoni eh
intendenta
però ho fan
en base
a antecedents policials
entenc
no condemns judicials
detencions
no
condemns judicials
no perquè aquestes dades
no les tenim
nosaltres treballem
amb dades
de detencions policials
clar però això pot ser
que vulneri la presumpció
d'innocència
d'algun cas
no?
no perquè és un treball
intern policial
no vulnerem
la presumpció
d'innocència
nosaltres treballem
amb aquestes detencions
que són
les dades
internes
que nosaltres tenim
a partir d'aquí
el que nosaltres fem
és
evidentment això
tenim un listat de persones
que compleixen aquests requisits
i després evidentment fem
un segon filtre
i això ho fem
sempre mensualment
en què
en aquest segon filtre
el fem
és
quines són les persones
més actives
durant el mes en curs
evidentment
aquestes dades baixen
i totes aquestes dades
per exemple
les facilitem
a les patrulles
de seguretat ciutadana
en quant
tenen un coneixement
ampli
de quines persones
tenen operant
en les seves zones
d'influència
quina és la seva activitat
delictiva
i a partir d'aquí
fins i tot arribem
a fer un tercer filtre
que és
aquelles persones
que tenen
una activitat
més activa
durant els darrers
tres mesos
i amb això
realment
baixem moltíssim
les dades
i són aquestes persones
en les quals
fem una activitat
molt proactiva
podríem parlar
en aquest punt
fins i tot
d'un top 10
i en aquestes dades
tan concretes
d'aquestes persones
que són
d'interès
per nosaltres
les treballen
les unitats
d'investigació
de manera
molt proactiva
en coordinació
amb la fiscalia
en les últimes setmanes
hi ha hagut
en el debat polític
aquesta relació
entre multiresidència
i immigració
vostès realment
hi veuen relació
treballen en aquest tipus
de relació
com ho estudien
això?
Primer de tot
dir-li que
la procedència
d'una persona
en la seva nacionalitat
des del punt
de vista
de la seguretat
no és una dada
rellevant
que nosaltres
ens aporti
cap valor afegit
perquè nosaltres
treballem
sobre la persona
i sobre
la seva activitat
delictiva
després
pensi també
que els delictes
basats
en la multireincidència
és cert
que tenen
uns trets
associats
molt vinculats
a l'exclusió social
a la vulnerabilitat
a l'accés
als mitjans
i als recursos
i que molts
d'aquestes persones
fan aquesta
diguéssim
activitat delictiva
com el seu mitjà
de vida
en tercer lloc
pensi que
no és prudent
fer un anàlisi
poc rigorós
només amb unes dades
fredes policials
perquè
crec que
afavorim
un discurs
polaritzat
que no
que no ens afavoreix
a la convulència
ni a la inclusió social
i després
també
finalment
jo crec que és important
contextualitzar
les dades macro
hi ha alguns estudis
del CIS
del 2022
que fan estudis
de 10 anys
basats en la immigració
i també en l'impacte
delinqüencial
i que desvinculen
perfectament
aquest bilum
és Sònia Rius
intendenta coordinadora
d'investigació
de Barcelona
gràcies per acompanyar-nos
moltes gràcies
adeu bon dia
Itziar
bueno jo felicitar
la intendenta
Sònia Rius
perquè
tot i que no tenia veu
li ha sortit
clara
i contundent
amb les explicacions
a veure
a mi
m'interessa
aquí
posar
diverses coses
en reforçar
diverses coses
una és
l'esforç
que està fent Mossos
sempre
i com afecta
la moral
de la pròpia policia
i de la guàrdia urbana
anar fent
aquesta feina
i que al cap de res
els tornen a veure fent
i això
aquesta desesperació
com Mossos
ha trobat
aquest sistema
d'anar
demostrant
científicament
aquest fenomen
això és molt interessant
per què?
per acabar
incidint en el legislador
és a dir
jo crec que
els Mossos
a més de fer
la seva feina policial
també estan fent
una feina
quasi científica
del comportament
de per què
per què està passant
la vulnerabilitat
i això
traslladat al legislador
li ha de donar pistes
per fer unes lleis
més eficaç
i també
li ha de donar pistes
als governs
de les ciutats
de com garantir
un recorregut
un itinerari
a aquestes persones
o sigui
tu una persona
que és top 10
que l'has agafat
tantes vegades
arriba un moment
que la solució
no és exclusivament
jutjar-la
i ingressar-la
sinó que tens que dir
mira tu
amb tu
jo faré
un projecte pilot
de reconversió
tu li has de tornar
a la societat
una sèrie de coses
i per tant
faig aquest itinerari
laboral
o alguna mena
de projecte
de reconduir
no hem de
només descriure
què està passant
sinó que hem de ser creatius
i dir
com ho reconduïm
és a dir
quines opcions
li donem a aquestes persones
multireincidents
que ara ja sabem
que la seva vulnerabilitat
és el seu modus operandi
és el modus vivendi
i que per tant
anem a veure
com agafem
i reconduïm això
o sigui
què et dona la societat
per sortir del carrer
i deixar de fer això
això no funciona
Gemma
Home, jo francament
crec que el tema
de la multireincidència
s'ha d'abordar
d'una manera
molt diferent
que s'ha abordat
fins ara
perquè el perfil
criminògen
no hem d'arribar
a pensar
que només
sigui violent
ni que mati
i tal
sinó que hi ha
un nivell
de risc
importantíssim
creixent
en aquest perfil
que genera
inquietud
a la ciutat
i per tant
no és incompatible
una visió humanitària
del dret penal
amb una visió eficient
del dret penal
i ara mateix
que no és un problema
de la policia
és un problema
d'aplicació jurídica
i de dispersió
en molts casos
jurisdiccional
és a dir
això és un tema
de bon govern
és un tema
de bon govern
i això implica
el que es va fer
fa molts anys
que era centralitzar
les dades
intentar acumular
procediments
i sobretot
quan una persona
és reincident
no posar-la
en el carrer
tan gratuïtament
per què?
doncs perquè
malauradament
en la majoria
d'aquests casos
és infraganti
la detenció
i molts casos
després en el judici
no es presenten
i no es pot fer
el judici
i han sigut
entrades
a domicilis
per una finestra
o robatoris
al carrer
amb una estirada
perquè sempre
hi ha víctimes
al darrere
a més
jo penso que aquí
s'hi hauria
de visionar
una resposta
que fos
que fos rigurosa
rigurosa
no vol dir
rígida
ni intensiva
però per part de qui
qui l'hauria de donar
aquesta
des del punt de vista
legislatiu
alguna reforma
s'haurà de fer
i una altra cosa
la instrucció
de la fiscalia
també pot
dirigir
o redirigir
les preses
de decisió
judicials
actuals
que moltes vegades
la fiscalia
no demana
presó
perquè no reuneix
els requisits
bàsics
per una presó
provisional
perquè no es té
en compte
la multireincidència
llavors aquest
és el tema
i és un tema
de política criminal
i de dir
bueno
fins aquí hem arribat
perquè això
no es pot sostenir
a mi m'ha agradat
molt
el fet
quan ella mateixa
ha dit que
la nacionalitat
d'origen
no és matèria
d'encasillament
i tot això
i jo amb això
vull ser
també molt
contundent
perquè
la immigració
l'arribada massiva
de gent
que no és tan massiva
etcètera
té uns altres tipus
de reptes
però des del punt de vista
estrictament
de seguretat jurídica
de legalitat
etcètera
ni que tots
els multireincidents
fossin
d'una sola nacionalitat
que no és el cas
no converteix
a tots els habitants
d'aquella nacionalitat
a casa nostra
en sospitosos
posa un altre viatge
m'imagino
que el tant percent
de delinqüents
multireincidents
si no és el 100%
un 90%
són homes
això no es converteix
als homes
en sospitosos
habituals
a tots els homes
vull dir que
la vinculació
es desmunta
de manera molt fàcil
però insisteixo
ni que tots
fossin
crec que l'estat de dret
ha d'emparar
la presumpció d'innocència
en funció
del teu lloc
de procedència
etcètera
i una altra cosa
crec que aquí
la qüestió està
en
si determinades accions
i aquí sí que
s'hauria de ser contundent
en la línia
d'aquesta reforma legislativa
que algunes accions
potser estan mal tipificades
m'ha semblat sentir
el comentari
que ha fet
l'Anna
aquest matí
sobre aquesta qüestió
que una estrabada
és un furt
una estrabada
de vols
no
una estrabada
és un roatori
amb violència
d'acord
quan hi ha ús de la força
i hi ha una estirada
l'Anna deia
que un furt
és a dir
un furt
és que t'agafin
la cartera
de sobre
de la taula
del bar
doncs ja està
ho dic
perquè aquí estem parlant
d'una cosa
que es diu
inseguretat
que igual que terrorisme
fixeu-vos que són percepcions
és a dir
la inseguretat
és una percepció
el terrorisme
en el fons
no deixa de ser una percepció
què crea terror
i què no crea terror
potser ens hauríem de focalitzar
més en les accions
un robatori
és un robatori
un robatori
amb força
és un robatori
amb força
un assassinat
és un assassinat
i l'assassinat
tu bé ho saps
el fet de matar una persona
fins i tot
hi ha una escala
que va d'homicidi
homicidi involuntari
assassinat
no sé què
bla bla bla
vull dir
jo em centraria més
en els fets
que en la qüestió
de percepcions
perquè
pel que una persona
és sensació
d'inseguretat
o és que vas en aquell barri
i tens sensació
d'inseguretat
però ha passat
alguna cosa?
jo crec que precisament
això és el que m'ha semblat
de les coses més interessants
de la intervenció
de la comissaria
de quina manera
s'estan refent
l'acumulació de dades
la dada
és
la política de dades
de la bona recepció
i classificació
i perfil
de les dades que tenim
jo crec que forma part
del que la Gemma deia
de demanar
rigorositat
i que és la base
de la bona política
i per tant
jo crec que això
el context que ha explicat
és el que
ens posa de manifest
que en aquest sentit
com a mínim
es va en la bona direcció
això obliga després
o provoca després
que es puguin manipular
aquestes dades
perquè ell ha explicat
molt bé
que no hi ha
un augment exponencial
com pugui semblar
dels delinqüents
multireincidents
sinó que és una manera
de classificar
molt més rigorós
que si tu no tens
el context
pots destreure
aquestes conclusions
per tant
jo crec que la política
de dades
és fonamental
i que ens hauria de
conscienciar
tots
d'evitar
tant políticament
com periodísticament
titulars
exagerats
que no tenen en compte
tot aquest context
que és imprescindible
tota aquesta acumulació
i reorganització
dels perfils
per en algun moment
millorar la situació
i òbviament
segur que calen coses
com ha dit la Gemma
també des d'un punt
de vista legislatiu
però tot
ha de partir
d'aquesta diferent manera
d'organitzar les dades
que jo crec que s'està fent bé
haig d'anar
haig d'anar cap a la veixateria
9 i 55
no ho sé
Carmeta
vull dir
portem 6 mesos
i jo
els dimecres
no ho sé
perdoni eh
Carmeta
parli vostè si vol
però
és que estic en aquest estat
que a mi això
a què no la passes
a què no la passes la Carmeta
que si em pots passar la Carmeta
se'ns ha quedat adormida
ah
avui està adormida
hi ha aquest to
aquí aquest to relaxant
saps que la gent
digui
oi escolta la tortúlia
com es barallen
i entrem en aquest estat
quan es barallen massa
sempre et queixes
quan no es barallen
ara també
la qüestió
és criticar-lo tot
perdona Ricard
deixa'm parlar Ricard
sisplau
tu pots entendre
que no m'estic queixant
estic només
posant en evidència
un estat
que l'audiència
d'aquest país
sí sí sí
va agafar
jo ara aquí a la peixateria
la gent entra
què voldrà
bueno espera
no tinc pressa
què tens avui
no sé
encara no ens ha arribat
el peix
no passa res
esperem
ja passarem
esperem
i per l'altre costat
després et sento tu
dir les notícies
a les 8 del matí
i avui tens mal dia
Ostrell
què ha passat
no sé
t'entrada banques
avui t'he notat bastants cops
no sé si és que has dormit poc
avui
si has sortit de juerga
si la veïna no et deixa dormir
però portes un dia
un parell de dies
sí sí sí
ja està
això ja s'acaba
bueno
no ho sé
i res
bon dia
bon dia
abans no s'acabi
deixeu-me dir bon dia
bon dia
com esteu?
bé
bé
no no
a mi la classe dels bons alumnes
que és la classe del dimecres
jo és que vull viure en el món que planteixen ells
és veritat
l'idealisme aquest delitzia res
avui m'he passat
avui m'he passat
amb els itineraris de vida dels delinqüents
com la classe dels bons alumnes
si diu
el sistema es caduc
no
pleguem
pleguem
pleguem
home
renovem-lo
sí sí sí
i despleguem tota una utopia
no és fantàstic
jo vull viure
amb la Gemma Calvet
i amb l'Inziar
i amb l'economia d'en Rossinyol
jo vull viure d'aquesta manera
i avui
avui com que ja a primera hora hi ha hagut
el joc de paraules amb el Kafka
hi ha hagut el joc de paraules
amb el Ruan
avui el Llumpar ja s'acabi
i el que t'has perdut a la pausa
i el que t'has perdut
ui a la pausa n'hem fet de bones
eh
ja
es pot
es pot
és que hi ha
que hi ha
la Gemma parlava del Gates
que s'està llegint un llibre
sí
i jo deia que
parlàvem de què es diu Gates
no?
portes
i llavors el Jofre ha dit
que va fer el Windows
va fer el Windows
i el Jofre ha dit
que el cap de gabinet
d'en Joan Laporta
es diu Finestra
és així
això és real
això és real
és veritat
res a dir
res a dir
res a dir
res a dir
a veure
també heu donat
heu donat una notícia
a la primera hora
que és que el primer àpat del dia
s'apugia
la notícia ha donat la Berta
Torrades
ja que hi som
hi ha una secció
que m'agrada molt
un espai
que m'hi enganxo cada dia
bueno
molts eh
els protagonistes del dia
però allà
on van parar
on van aparar
els nostres diners
que ho faci un senyor
que es diu Foradada
com la butxaca
suposo que allà
no és nou
no?
això està pensat
hi ha els pols econòmics
exacte
hem de fer el torneig
hem d'organitzar el torneig
ja de joc de paraules
i la persona
que té el cabell
més bonic
de tot l'equip
es diu Calvet
vull dir que
gràcies eh
és molt legal
calvet i xera Gonzàlez
i Pere Rosinol
gràcies per acompanyar-nos
adeu xoriguei
adeu feixades
adios
adeu
connectem ara
amb el Corte Inglés
per saber totes les novetats
bon dia
hola
com va
bon dia
que bé que et va
el finançament total
del Corte Inglés
oi?
que bé que et va
per el teu nou televisor
al frigorífic
al sofà
per tot el que t'agrada
per el que et calgui
finançament total
per clients
amb targeta
el Corte Inglés
amb fins a 12 mesos
per pagar
d'electrònica
electrodomèstics
llarg
moda
rellotgeria
juilleria
esports
de tot
i més
a més a més
no carreguis tu
les bosses
gràcies al servei
carta de compra
que et permet
recollir
i abonar
en un sol punt
totes les compres
i així
pots finançar-ho tot
en un sol tiquet
informa-te'n i sol·licita'l al personal de la botiga que tinguis més a prop
aprofita el finançament total a la botiga web i app del Corte Inglés
fins al 21 de febrer i per compres superiors a 200 euros
finançament ofert per financer el Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació
consultant les condicions i exclusions
al Corte Inglés
punt és
i una altra cosa
aquest divendres t'esperem al Corte Inglés de Sabadell
a dos quarts de set de la tarda
amb La màgia per recordar
de Nil Hidalgo
i
et
i
i
i
i
i