Yo no soy ningún para decidir, para decir a los meos clubes lo que han de hacer.
Bueno, en todo caso, yo quería ponerlo sobre la taula porque es un tema estructural y...
Bueno, yo lo único que le puedo decir es que me parece muy bien.
Lo que no me parece bien es que yo haya de cesar una cantidad, en este momento, de directivos meus
para poner una cantidad de directivas.
Potser no hay voluntarios.
No. Bueno, si hay voluntarios, no hay problema, pero no sé, haremos de probar-ho.
Pero yo creo que lo normal sería que en una nueva elección, en una nueva presentación de una nueva junta directiva,
cuando hay unas nuevas votaciones, hacer la paridad.
Eso creo que sería lo normal.
Porque usted cree que el masclismo ha estat la causa de muchas cosas de las que le ha preguntado en Ricardo Estrell,
de todo lo que ha pasado con Rubiales y de muchos temas que...
A ver, Rubiales va tener un acta de masclismo importantísimo, un acta que...
No lo digo él, lo digo el entorno y todo lo que sucede.
Tota la conversa, ¿no?
Tota la conversa, sí.
A veure, a veure, el món del futbol sempre ha sigut un món, a veure, una mica masclista,
i això és la veritat absoluta.
Què passa? Que s'està obrint al feminisme, s'està obrint a la dona.
Aquest moment, doncs, cada vegada tenim més licències de femení,
cada vegada hi ha més noies que volen jugar a futbol, això ho trobo perfecte,
i, bueno, a partir d'aquí hem d'apoyar el nostre futbol i el futbol femení,
que és que això de futbol i futbol femení jo no ho diria, jo diria el futbol,
perquè el futbol és masculí i femení, vull dir que nosaltres som la primera federació d'Espanya
i l'única, perquè Espanya segueix tan prohibit, que una noia pot jugar a categories territorials
amb un equip, o sigui, oficialment, amb un equip que jugui, o sigui, de nois, per dir-ho, no?
Som l'única territorial d'Espanya que ho vam aprovar fa dos anys
i, per tant, doncs, crec que és un pas que vam fer nosaltres que ningú més l'ha fet.
Doncs les dones volem estar a la Junta.
Doncs, bueno, si vostè vol venir, veiem-ho.
No, jo no l'he dic jo, m'he parlat en plural, represento un gènere.
No, no, no, en absolut.
No hi puc venir perquè no hi entenc gens, d'això,
però hi ha dones que hi entenen moltíssim i tenen ganes de ser-hi.
No, jo en tinc tres que hi entenen molt, eh?
I acaben de marcar un gol, senyor Soteres.
O fer un passe. Falta arribar al 40%.
Al 40%.
Al 40%.
Joan Soteres, president de la Federació Cataluña de Futbol, gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
012. La millor resposta.
El meu pare està buscant una residència per a l'àvia,
però no sap per on començar.
El cercador de residències i centres assistencials per a gent gran
és una eina que facilita el procés de selecció
tant a les persones interessades com a les seves famílies.
El web, que compta amb més de 1.800 referències,
inclou fotografies dels espais i informació com els serveis de cada equipament,
la titularitat o el nombre de places, entre d'altres.
Trobareu el cercador a dretssocials.gencat.cat barra cercadorresidències.
012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Descobreix un cor fortiu. La millor biografia imaginable de Josep Pla,
un dels autors més venerats de la literatura catalana.
Un cor fortiu, de Xavier Pla. Un llibre de destino.
Hola, sou l'Alfred Rodríguez Picó i us vull parlar de la humitat.
La pluja fa que la humitat afecti greument la vostra casa.
Infiltracions, capilaritat, condensació, salitre...
Des de fa més de 50 anys,
Murprotec soluciona definitivament els vostres problemes d'humitat.
Demaneu el vostre diagnòstic complet i gratuït al 900-102-103.
Murprotec 900-102-103.
És en Picó qui us ho diu.
El 12 de maig hi ha eleccions al Parlament de Catalunya.
Si desitges votar per correu, ho has de sol·licitar.
Pots fer-ho en qualsevol oficina de correus
o entrar al web correus.es amb un certificat electrònic reconegut.
Tens temps fins al 2 de maig.
I si tens una discapacitat visual,
pots demanar el kit de vot Braille al telèfon gratuït 900-500-912.
Tens temps fins al 15 d'abril.
Més informació al 012 o a eleccionsparlament.cat.
Generalitat de Catalunya
Sí, Carmeta, o sigui, molt bé al matí, molt bé a la tarda,
el presentador, la presentadora, la Carot, l'Ostrell, que sí, que molt bé.
Però un programa presentat per l'Itziar,
ja li dic jo, Carmeta, que ho petaria, eh?
Vull dir, parlar per parlar, per exemple, que es digués.
Parlar per parlar.
És un títol que no, que és nou, que no s'ha fet mai.
L'Itziar parlant, eh?, amb un bombero, amb un peixater,
amb un immigrant, amb un fuster, amb l'empresari, saps?
I reflexionant sobre el dia, vull dir, és que ho veig, eh?, és que ho veig, eh?
Tu vindries amb mi a fer-ho?
Bon dia, bon dia.
Home, jo de col·laborador, jo de col·laborador, allà,
si haguessis de fer algun sorteig o alguna cosa que pogués anar fent allò, saps?,
l'ajudante, l'ajudante de l'Itziar,
perquè jo al nivell teu no hi arribaria allà al programa,
però una mica d'ajudante de fotre alguna cosa, i tant, que m'agradaria.
Bon dia, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Carlos també seria.
Carlos també seria.
Sí, unitat mòbil.
M'enviau d'unitat mòbil.
El títol podria ser El peix ja està venut.
Oh!
Veus?
Veus?
Esclar.
Quan s'acaba el dia, el peix ja està venut.
Exacte.
Què ho sembla?
Ho podíem fer, no?
Home, home, ja podem començar a escriure guions.
Ja podem començar a escriure guions.
Qui ve és una petita secció, El peix podrit, també.
Sí, sí, sí.
Alguna cosa fa pudor a Dinamarca.
Alguna cosa fa pudor, ja és quan entrevistaríem en Joan Soteres, per exemple.
Home, no.
Què vols dir?
No se sap?
No, però per exemple, podríem estar...
Anem a entrevistar la vicepresidenta de la Federació Catalana, Gemma Calvert.
No!
Jo reconec la meva absoluta ignorància dels esports, tu.
Aquí hi ha dones que em valen moltíssim, a Catalunya ens deman moltíssim.
Jo el que veig és que cada vegada que s'entrevista algú que mana a dintre del món del futbol,
és tot molt estrany.
Tot és molt fosc, tot és molt estrany, tots són actes que apareixen que desapareixen,
explicacions que no s'entenguen...
Notaris a Sabadell?
Notaris a Sabadell.
Però el notari és Sabadell.
Fa bastant angúnia, eh?
Fa bastant angúnia.
Jo m'he perdut, eh?
Jo m'he perdut.
Jo crec que hi ha hagut un moment que ho ha fet expressament.
No, sí, però hi ha hagut un moment que ha acusat directament Oriol Camacho
d'estar a mitjà al darrere del robatori, eh?
Em semblava de sèrie de Netflix, això us assegur que m'ha agradat molt.
És molt estrany.
Molt estrany.
És tot...
Però és que a més, amb un llenguatge que dius...
Aquest llenguatge ja fa temps que...
Que està perdut, vull dir que...
Treix el propi pensament i surt potser un pensament real.
O sigui, treix el discurs i surt el pensament real.
Crec que es fa el mateix que veia abans...
Ha dit per això una frase que m'ha agradat, que és que ell no va fotent tiros per tothom, eh?
Perquè tampoc ara...
Calma, és que ho aniria de voltar a camps de futbol també, eh?
Ho aniria de voltar a camps de futbol.
Ah, bueno, això també, clar.
Que entendríeu moltes coses, eh?
Entendríeu moltes coses.
Sí, sí, sí.
Ara que entre això i els teus fills no són els teus fills, sinó els fills de la vida...
El meu fill, per cert, federat a la Federació Catalana en Futbol.
Ah, a mi que veus?
Sí, sí.
I la teva filla?
No.
Ah.
Doncs jo sí.
És còmplice, és còmplice, per tant.
No, és com estan les coses.
A mi m'ha agradat molt el començament, quan heu començat a fotre...
La gent ha començat a fotre el pilot a l'Ostrella.
Ah, sí?
Hi ha hagut un grup aquí.
Bueno, una mica tots, eh?
Però acabar la Gemma dient, el bon periodista és aquell que s'acosta a la notícia.
Ah, que no, i que hi va, hi va, hi va.
Hi va, es desplaça.
Saps aquest, aquest, aquest, això, saps?
I s'ha sentit aquí un crac, crac, crac, crac.
Bueno, jo dissimularé més la propera vegada.
Sisplau, sisplau, sisplau, sisplau, sisplau, sisplau, sisplau, sisplau, sisplau, sisplau.
I m'agrada molt que l'Itziar...
Digues-hi, escàpia.
Reconeixement.
No, no, és el que anaves a dir, el reconeixement de l'Itziar com a metafísica.
Bueno, és que això, Itziar, no, està bé...
Està creant un gènere nou.
Que t'ho sàpigues, que nosaltres ja t'ho tenim en compte, però si no ho anem dient és perquè és que és tan evident, ja tothom ho sap, Itziar.
El que no és tan evident, mira, m'has sobtat, és la teva part puruga.
Allò, ostres, tinc por.
Bueno, soc una persona amenaçada de mort en el seu moment, i això m'ha deixat tocada.
No, esclar, esclar, no, no, aquí no m'hi fico, no m'hi fico.
Però jo...
Això és greu, això és greu.
M'he sentit molt identificat perquè jo, sense estar amenaçat de mort, reconec que soc una persona puruga.
Ah, vine.
I llavors, llavors quan us explicaves, dèiem, mira, jo sempre dic que si pogués no sortiria de casa.
Vull dir, aquí dins és allò on te'n sentim més segur.
Home, això és perquè estàs molt bé, no?
Bueno, també, però fora, tu te'n vas a qualsevol lloc, unes gentades, unes desgràcies, poses la ràdio, poses la tele, mires la xarxa.
Som tots vivents a Barcelona, oi?
Clar, clar, és que tot el puto diu, passen coses que siguin destrals, que siguin morts, que siguin malalties, que siguin pendents...
Bé que vas a Montilivi.
No, no massa, aquest any no massa, aquest any...
Des d'aquest percent de l'Argúcies no hi ha hagut res, no.
Clar, estic voltant els camps de Catalunya, que per això us deia, volteu camps de Catalunya i entendreu moltes coses, eh?
Perquè si en un lloc hi ha masclisme és els camps de futbol, és tremendo, és d'una vergonya infama, és tremendo, espero que canviï, però costarà molt, costarà molt, perquè se senten uns insols, unes bestieses...
Això són declaracions del president, és de tertulià...
Sí, però una mica, ara una mica, ara una mica, ha saltat...
No, volia dir-se que ser poruc no vol dir no ser valent, eh?
O sigui, ser poruc vol dir, simplement, que un és conscient...
Ser prudent.
Sí, un és conscient...
És que viure és un miracle, eh?
Viure és un miracle.
Voleu parar de fer samarretes, ja?
Exacte.
I després, la zona de confort, que tothom diu, has de sortir de la zona de confort.
Escolta, què passa? Ha costat molt arribar a la zona de confort.
Tan bé que si estàs ja, ens voleu fotre fora de la zona de confort.
Ara has de marxar de la zona de confort.
I estàs segur i tranquil en llocs que et generin confiança...
Posta, t'han trobat-los, que els trobes que ja s'ha de quedar, tu.
Ara, ara, ara, sí, sí.
De tota manera, hem de seguir la Gemma amb...
És que avui he fet també una mica, saps, com que esteu tant de futbol...
Saps allò que fan els resums i els hi posen un adjectiu?
A la Gemma avui li posa l'objectiu optimista.
Optimista.
Perquè, ostres, malgrat tots els problemes, malgrat tot el que vivim i passem,
malgrat les nostres circumstàncies personals, allà endavant, endavant.
Sí, home, i tant.
A mi m'ha agradat això.
Sempre endavant.
Sempre.
I en Pere Rossinyol, golejador, perquè avui l'heu estat aplaudint tots, eh?
Sí, sempre.
Cada cop que obria la boca l'aplaudiu, vull dir que...
És que ens agrada molt el Pere, ens agrada molt.
A poc no et confiïs, eh, Pere, que ja m'ho sé, això, eh?
M'agrada, m'agrada.
Carles Oriquera, Fel Feixeres, adéu, que vagi molt bé.
Adéu, espai-ho bé.
Gràcies, Jocelyn Bar, Gemma Calvet i Zia González i Pere Rossinyol.
Farem una pausa, passejarem amb en Toni Báss i després Tartúlia Esportiva,
avui la prèvia del PSG Barça.
Ara tornem.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Si us plau, m'obres a la propera parada.
I, per cert, recorda't d'agafar una rebaqueta que està refrescant aquests dies
i truca'm quan arribis, que hi ha gent estranya a tot arreu.
No tinc el seu mòbil, senyora. No la conec.
No passa res. Te'l dono ara mateix.
Deixa'm com a mama. Apunta.
Sí, sí, apunta tu.
Per 17 milions d'euros, et fas mare de qui sigui.
Ja hi ha a la venda el cupó de l'extra dia de la mare de l'11.
El 5 de maig, 17 milions d'euros.
Extra dia de la mare de l'11.
Ara, qualsevol vol ser mare.
11. Ben jugat.
Juga responsiblement i només si ets major d'edat.
Soc Pedro Casablanca.
Estaré a Barcelona al Teatre Poliorama del 17 d'abril al 12 de maig
amb don Ramon Maria del Vall d'Inclan
a través de Ramon Gómez de la Cerna.
Un espectacle emocionant, màgic i deliciós
creat per Xavier Albertí
amb música en directe interpretada al piano per Mario Molina.
Venda d'entrades a teatrepoliorama.com
Ei, som-ho a Xavi i ja som aquí.
Que si ens necessites?
Clar que sí. Tu, la teva roba i el planeta.
I és que som el detergent ecològic
que deixa la teva roba neta i en pau al planeta.
Honest al moviment planetampau.cat
Recorda, som-ho a Xavi.
Torna l'oportunitat d'avançar-te a l'estiu
amb un 20% en aire condicionat MIDEA.
A més, 10% en la instal·lació
i finançament fins a 12 mesos.
Recorda, 20% de descompte
en aire condicionat MIDEA al Corte Inglés.
Només fins al diumenge 14 d'abril.
Finançament ofert per financir el Corte Inglés
i subjecte a la seva aprovació.
Consulten les condicions i exclusions al cortinglés.es.
Ai, els dilluns!
No t'apassionen els dilluns?
El sol brilla amb més força,
el mar fa més olor de mar,
la gent somriu...
Com m'agraden els dilluns!
I els dijous, també!
Eurodreams, el joc de loteries i apostes de l'estado,
pot fer que els dilluns i els dijous
siguin els teus dies preferits.
Perquè amb Eurodreams
pots guanyar 20.000 euros al mes
durant 30 anys i molts premis més.
No t'oblidis d'Eurodreams,
perquè si ja hi ha 9 guanyadors a Espanya,
tu podries ser el següent.
Eurodreams.
Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh-oh!
Entonces, muy bien.
Passejamos por fuera de los estudios de la rádio.
Muy agradable.
Hoy nos trobaremos a Xavier Trias porque era TV3.
Ah, pues bueno, podría ser que agafes...
Podría ser que hagués tornado rápidamente, sí.
No se sabe, no se sabe.
Sí, porque el Xavier Trias siempre tiene como el despatx aquí a La Farga,
que es un bar que hay al costado de la rádio.
Sí, y cuando pasejamos, sovint nos lo trobamos.
Y hace 15 días nos lo vamos a encontrar esmorzando con un adversario político.
Exacto, exacto, exacto.
Con Jaume Assens era.
Con Jaume Assens, sí.
Potser estaría llegiendo el diario El País, con la entrevista de Zapatero.
L'has llegit?
Sí, sí, m'ha semblat molt interessant.
És una entrevista que li fa a Carlos Coe a propòsit d'un llibre que publica Zapatero
sobre el diàleg, el diàleg en política i explicar episodis de la seva etapa a la presidència.
I parla en detall del final d'ETA, que ell va insistir molt en un final dialogat.
Esclar, podia insistir en un final dialogat perquè ETA, la policia i els serveis secrets
ja l'havien debilitat moltíssim, però finalment ell volia acabar-ho.
Va acabar amb els morts i establir un diàleg i es va trobar amb l'oposició de Rajoy,
que aleshores era cap de l'oposició.
I explica que, no m'ha determinat, van tenir la idea amb el rei Joan Carles
de fer una reunió en privat tots tres.
El rei, Zapatero com a cap de govern i Rajoy com a cap de l'oposició
per convèncer Rajoy que el PP fos més flexible.
I hi ha un moment a l'entrevista que diu, diu, hi va anar molt bé.
Diu, perquè Rajoy en privat era més flexible amb el tema d'ETA que amb l'Estatut de Catalunya.
Bé, he caigut de col a terra quan he llegit això, no?
Perquè, en fi, no és que em vingui de nou, però atenció a l'afirmació,
és a dir, és més flexible amb el final dialogat amb una banda terrorista
que amb la continuació d'un diàleg en democràcia,
amb una, entre cometes, comunitat autònoma que vol plebiscitar un estatut.
I quan, a més a més, el Partit Popular feia bandera discursiva del contrari, no?
És a dir, que en el cas d'ETA era innegociable, que no es podia parlar de res.
Sí, aquest sempre ha sigut el seu discurs, no?
Però en aquell moment, ell ja ho diu, en privat es mostava més flexible.
No, a mi m'ha semblat interessant perquè és un anèssim reconeixement
d'una cosa que jo crec que ara que falta un mes per les eleccions a Catalunya
val la pena que tinguem en compte, no?
Ara, aquestes últimes hores, ha parlat molt de Puigdemont,
quan ha dit que plegarà si no és president
i que ahir el PSC va sortir a respondre a l'entrevista
una mica de manual, fent un desmenjat de manual
del que va davant a les enquestes.
Destacava el personalisme, no?
Sí, i va dir això, no?
Va dir, diu, bueno, Catalunya ja ha passat pàgina del personalisme.
Bueno, ja ho veurem, però en tot cas,
no, no, com es diu a les tertúlies,
no ens fem trampes al solitari, Ricard, no ens fem trampes al solitari.
Sí, perquè una cosa és que tu diguis
els personalismes de Puigdemont i tal,
però, escolta una cosa,
abans eren els personalismes de Carot Rovira.
Si vas més enrere, abans eren els personalismes del mateix Jordi Pujol.
És a dir, sempre hi ha una excusa per guanyar temps,
sempre hi ha una hipocresia política consistent a dir
que el problema és una persona,
que el problema és una manera de fer política.
No, el problema és,
l'Estat té algun interès en trobar la manera
de conviure amb Catalunya
si creu realment que Catalunya ha de continuar sent espanyola?
És a dir, ja ho intenta...
Com encaixa l'independentisme a l'Estat?
És a dir, si l'abraça o no l'accepta, no?
Bueno, és a dir, i si el vols combatre,
lògicament, perquè va contra l'unitat d'Espanya,
amb totes les implicacions que això té,
diguéssim, les de dret, però també les econòmiques,
aleshores digues tu, bueno, doncs, quina és la solució?
És a dir, podem parlar...
Perquè, clar, de què es pot parlar?
Si ja no es podia parlar-hi en un estatut el 2006,
podem parlar de bilateralitat ara.
La bicapitalitat se n'enriuen.
És una cosa que no els ha interessat mai.
I no sé, si tu tens en un estat una potència econòmica
com Catalunya i la d'una ciutat com Barcelona,
alguna cosa podries fer, no?
Recordo la proposta de Maragall, te n'acordes?
De portar el Senat a Barcelona?
Val, però això era un símbol.
Era un símbol?
Era un símbol.
Però era un símbol, però que al final segurament
hi havia aquest missatge d'intentar com...
Correcte, que hauria arrossegar...
...decentralitzar i donar una imatge que espanyes més coses.
Exacte.
Per tant, ara, l'Estat pot haver declarat a Puigdemont
l'enemic públic número 1,
però si ara, d'aquí uns mesos, Puigdemont ve,
no és president i plega,
el problema continuarà, el problema subsistirà.
I a mesura que vas fent anys,
i veus que sempre estem amb la mateixa història,
aquests dies estic llegint l'excel·lent biografia
que Xavier Pla ha escrit sobre Josep Pla,
aquesta biografia que ha estat 10 anys per fer-la,
i, esclar, Pla és cronista parlamentari
de l'època de la dictadura de Primo de Rivera
i, sobretot, de la Segona República.
I és que hi ha pàgines i textos i frases
que es podrien aplicar calcats al present 80 i 90 anys després.
Sí, sí, com les sensacions que no es resol, no?
Que és una cosa que no acaba de resol.
Hi ha hagut alguns intents,
val a dir que portar Tarradellas l'any 77,
l'Espanya de les autonomies,
respon a una voluntat de reconeixement,
però, esclar, les realitats no són estàtiques.
Els països evolucionen,
els problemes de la societat també,
i cal donar-hi alguna resposta.
I aquest immobilisme és exasperant,
perquè es fan la trampa,
o ens volen fer la trampa de dir
no, el problema és aquesta persona,
que és una font d'inestabilitat, fins i tot econòmica.
Bueno, sí, d'acord, però què faria vostè
si no hi hagués aquesta persona, no?
Clar, que mires també el que està passant al País Basc, no?
I tampoc es resol el problema, no?
És a dir, han aconseguit un concert econòmic,
una pau al País Basc,
que és molt destacable, diguéssim,
i és veritat que, per exemple,
ha vingut aquestes eleccions,
no fa una bandera independentista.
No.
Està parlant de causes més socials i econòmiques.
És que jo crec que ni l'Estat,
ni en el País Basc mateix,
tenen la impressió que la relació amb Espanya
sigui un problema,
o almenys no la plantegen així,
perquè algunes qüestions estructurals
les tenen absolutament resoltes,
i em refereixo sobretot a la qüestió del finançament, no?
De manera que...
Per això aquestes eleccions basques
són una mena de bassa d'oli,
també perquè la societat basca
ha pagat un preu altíssim
en forma de terrorisme i de violència,
i les ferides encara deuen estar cicatritzant,
i aleshores és un mal que no vol soroll, no?
Però no, és com sempre,
el problema no és el País Basc,
el problema és Catalunya.
Per ser, aquesta nit tenim partit, eh?
Ara en parlarem amb tertúlia esportiva.
Extraordinari.
Sí? Tens ganes de viure-ho?
Tinc ganes de viure-ho.
Tens ganes de dosi de realitat?
De bany de realitat?
No, tinc confiança que...
Ah, sí?
Que anirà bé l'eliminatori.
Avui potser...
En fi, el factor camp és molt important
i tot el que tu vulguis,
jo crec que el PSG clarament és el favorit,
i que el Barcelona no és ni el tapat de la Champions,
de la manera que ha jugat aquesta temporada.
Eh, però els partits s'han de jugar.
Sí que et dic una cosa,
després d'haver vist ahir la velocitat
a la que van jugar el Madrid i el City,
i el partidàs que ens van fer i els gols que van marcar,
em pregunto,
i tinc una resposta que no donaré
per no desmoralitzar ningú a les 10 i 21 minuts,
em pregunto si estem a la mateixa pàgina aquells.
Ja arribaria, ja arribaria.
Si arriba ja en parlarem.
Em temo que no.
I també la Champions és la Champions.
Sí, no, no, per això, oh, no, esclar,
si ets s'ha de disputar, sí, sí.
A Tori Bassas, gràcies per aquest passeig.
A tu, Ricard.
El Matí de Catalunya Ràdio, Ricard Tostrell.
Aquest Sant Jordi, l'advocada feminista Carla Vall,
ens presenta A la Foguera,
un estudi sobre les bruixes
i una reflexió sobre la persecució des de fa 600 anys
de les dones de tots els temps que han pensat diferent.
Des de Margarita de Besa,
una de les primeres dones jutjades per bruixeria,
fins als casos més mediàtics recents.
Aquest Sant Jordi, no oblidem les dones que ens han precedit
i les que seguim lluitant.
A la Foguera, de Carla Vall.
Per explicar un conte,
per recitar un poema,
per dir les notícies,
per descriure el món,
per parlar amb propietat i amb el nostre accent,
per fer preguntes,
per formular respostes,
per cantar un gol,
per celebrar una victòria,
per entendre'ns,
per desentendre'ns,
per ser nosaltres.
En qualsevol format i en qualsevol moment,
fem servir la llengua.
A Catalunya Ràdio, torna el Dia de la Llengua,
una jornada on la parla, la llengua i el llenguatge
hi seran per tot.
El dijous 18 d'abril,
durant tot el dia,
subjectes, verbs i predicats.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar el...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí,
a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia,
t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia,
amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres...
L'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia,
l'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
Catalunya Ràdio...
Flower,
la solució per mantenir les plantes de l'hort i el jardí
sempre ben hidratades,
us ofereix l'Enigmàrius.
L'Enigmàrius.
Amb Màrius Serra.
Màrius Serra, què tal? Bon dia.
Bon dia i bona hora, Ricard.
Què vull, què?
A veure, avui l'Enigmàrius
no era molt difícil.
Feia brut
com a la residència d'estiu.
Jo tenia un B.
La servies o no?
Brut.
Brut.
Tu tenies un B, què vol dir?
Jo tenia un B.
Com a la residència d'estiu.
Un B on?
Un B brut?
No, que el senyor Màrius Serra
ara no el podem interrompre.
Anem.
No, no, no.
La resposta, la resposta era
llardós.
Hòstia.
Perquè llardós és brut.
I la segona residència
és la llar número 2.
Llardós.
Llardós.
Llardós, llardós, ja està.
A veure, l'han endevinat
en 1.045 dels 1.226
que han participat.
Per tant, dona't 10 punts a la lliga
que és taula mitjana, diguem, eh?
No és ni dels difícils ni dels fàcils.
Guanya el lot de productes
anti-Seguera Flower,
Carmel Tarriba i Sant Martí.
I avui també ens heu dit
suardós, reserva o estable?
No.
Brut com un estable?
No sé.
Bueno, depèn de l'estable.
Sí, com sempre.
Brut com una persona, podria ser.
També.
Hi ha gent bruta.
Sí.
Màrius Serra, gràcies.
A vosaltres.
Adéu.
Adéu.
Sallers Maset, vins i caves directes
del celler a casa vostra,
us ofereix la tertúlia esportiva.
Sallers Maset.
Emplenador Josep Guardiola.
Així va ser la xiulada i el Bernabéu a Pep Guardiola.
Carme Llobera, Joel Diaz, Ramon Besa.
Què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Quin partidàs ahir, Ramon?
Oh.
Com, Ramon?
Sí.
Ah, perdó.
És que ahir no va venir el Ramon Eixiu.
Ramon quin partidàs, he dit, sí.
Acabes esgotat, però amb la sensació que el voldries tornar a veure
i que s'anirà repetint, no?
Perquè hi ha interès, hi ha competitivitat,
hi ha dues maneres de fer diferents.
És el Bernabéu i després tota la litúrgia que acaba amb aquesta frase
que a alguns els hi ha fet amb pipada el Guardiola
quan diu això és fenomenal,
perquè aquest estadi és perfecte,
però la gespa no està prou bé.
Que és una mica la denúncia del que està passant amb les...
Ha dit això, ha dit això.
La verdad es que el estadio ha quedado impresionante.
La verdad es que es un estadio de fútbol.
Ahora solo tienen que cuidar la hierba.
Solo tienen que mejorar esto.
Florentinos solo tienen que preocupar del próximo paso
a hacer un buen campo,
que como siempre el Madrid lo había tenido.
Com a seguidor de Cruyff,
que ell sempre deia,
bueno, es posa el camp bé i després fes el que vulguis.
Tothom es cuida, doncs, de tot l'aparador,
però no es cuida del que és la gespa.
En qualsevol cas va ser un partidàs
que demostra que són els dos grans candidats,
diré jo, a la Champions.
El Madrid perquè s'hi arrapa com una paparra,
o sigui, és un equip que sempre sap estar
quan el, doncs, per mort ressuscita,
quan sembla que té el partit resolt,
troba un rival com el City que és capaç de disputar-li,
i, per tant, tenia tots els ingredients
del per què els bojos del futbol ens agrada aquest esport,
que de vegades em diuen,
no sé què hi trobeu,
doncs, bueno, seria un partit per posar
i perquè la gent s'ho passés bé.
La veritat és que ahir...
Perdó.
No, no, no, et cedeixo la paraula.
Ahir vam dir-nos què pensava.
Ahir vam estar dient,
aquest partit no esperem un gran partit,
ni gaires gols,
perquè segurament...
Ho vaig dir jo, concretament.
No, no, no passa res.
Segurament els equips especularan,
no arriscaran tant,
i a vegades hi hem coses i...
Sis gols.
Sis gols, un partit on jo crec que a mi em va sorprendre...
A veure, sorprendre tampoc, però...
Com corrien?
Sí, ara.
Jo pensava, aquí el Barça, aquí el mig...
És que no...
No, no, o sigui...
Perquè realment t'ho compares.
Tu penses, el Barça ha de passar ara a semis,
ja es troba, o al City va al Madrid...
Però no l'hagués deixat córrer, segurament, el Barça.
I jo crec que a la frenta és dir
que tots dos necessiten saber en quin joc.
Tu de vegades, perquè tots dos jugaven...
Vaig a negar el rival,
i aleshores pots fer un plantejament.
I en aquest cas, tots es van afirmar,
no des de la negació,
sinó des de les virtuts de cadascú.
No, i les contres al Madrid.
És que ja sé que sempre és el mateix el Madrid,
i es basa en aquestes contres,
i aquest és el seu principal perill,
però és increïble l'actitud, la competitivitat
que té sempre el Madrid en aquests partits.
Sí, sí, jo el que diria
és que si saps perfectament
que l'arma del Madrid són les contres,
doncs potser, potser el Manchester City
ahir hagués pogut estar una mica més prudent
en algunes fases del partit.
Penso jo, crec que...
A mi em sap greu de dir-ho,
però crec que ahir el Real Madrid
va deixar marxar viu del Bernabéu
al Manchester City.
Jo vaig veure,
tot i que no he vist estadístiques de possessió ni res,
però jo vaig veure un Madrid
amb la sensació de tenir el partit
molt més per la mà i molt més controlat
que el Manchester City en molts moments.
A mi la tornada, la veritat és que em fa molta por.
Em fa molta por perquè el Madrid anirà allà
amb la millor de les situacions,
que és anar a defensar un resultat.
El Madrid allà, d'entrada,
no sortirà a obrir-se
i sortirà a jugar el que més li agrada,
que és esperar que vingui el Manchester City.
El Manchester City, per mi,
dels últims anys del Manchester City
és el que té la defensa més dèbil i més fràgil.
Però perquè té les junats
i s'ha plantat aquí en una situació, diguem...
I a més a més,
que tu d'entrada o de sortida,
vull dir, entrada al partit,
perdis a De Bruyne,
que és un jugador per ells fonamental,
que té vòmits o no té no sé què,
doncs ben veritat que són situacions
que has d'anar gestionant.
A mi el que dic és
que maldita la hora que jo m'haig de...
En passat, tots els partits del Barça
no aquesta temporada
i especialment la meitat de l'anterior,
en molts moments de 0-1,
de no sé què,
i partits, per mi, abominables,
comparat amb això.
Això és canela.
I el Barça i la majoria dels partits
de la Lliga Espanyola, tampoc...
No m'en miro tants, jo, de la Lliga Espanyola.
Aviam, si m'enténs.
Jo tinc bàsquet, entens?
Que no és només la cosa del Barça, segurament.
Jo tinc bàsquet que enjoio molt més
perquè això era molt més semblant
al que era, diria una mica,
la teoria del bàsquet, no?
És a dir,
entres i encara no m'havia assegut en el sofà
i ja ha fotut un gol, aquells.
I jo dic, un gol que ja et diré,
ja et diré, però és igual,
no cal analitzar.
Igual que el primer del Madrid...
No, no, i llavors,
amb dos minuts al Madrid,
li gira el marcador,
després torna una altra vegada.
Això és diví,
és a dir, això és esport.
És a dir, per mi,
l'equip de Guardiola
ja no és com, per exemple,
es vol aquí encara tan contemporitzador.
Jugadors que xuten des de fora d'allò,
és com si tiressin triples, m'entens?
Jo m'ho analitzo una mica com el bàsquet
i dic,
Cordis, això té un sentit, entens?
El que jo moltes vegades durant la setmana
no li veig tant sentit.
A mi m'ha encantat,
és veritat,
que jo dic que l'equip de Guardiola
també deixa viu en el Madrid
i això, atenció...
Sí, tu creus així, jo...
Ai, hombre,
el Madrid, mira,
t'ho has dit,
anirà a tancar allà,
anirà a tancar allà
i anirem a...
Saps?
Aviam, anirem...
És que jo crec que és una eliminatòria
en la que van jugar
com si no hi hagués partit de tornava,
que és el que jo celebro
del partit de nada,
que és el marcador
i les alternàncies del joc
et van portar
que tu havies de salvar aquell partit,
no a pensar què passarà a l'Eti Had.
I pot ser que es torni a repetir
la mateixa situació.
I en el que diu el Joel,
crec que el Pep
va estar molt pedagògic
a la roda de premsa
quan ho va explicar,
dient que
la tàctica és
no deixar córrer el Madrid,
però no saps
com frenar el Madrid.
No perder la pilota.
Ell confessa
la seva incapacitat
perquè diu
hi ha moments
quan ho pots posar tots enrere,
llavors és espamolar,
no seria el cític.
No, no, no,
no perder la pilota.
Perdona'm,
el Guardiola
ja ha anat a especular
el Bernabéu,
ja ho ha fet això.
Ja hi ha un precedent.
Però va donar
la pista aquesta
i després una altra
que és veritat
i que això forma part
de suposo que una cosa
que anirà sortint
de l'ADN aquest famós
del Barça.
Que ell diu
no estem acostumats
a les pèrdues de pilota.
El que passa ahir
és que hi ha un moment
en què jugadors
tan fiables
com Bernardo Silva,
com Rodri,
que en aquella bogeria de partit,
en aquella tramontanada
del Bernabéu
perds l'Oremus.
I quan perds l'Oremus
no tens la circulació
de pilota bona
que té...
Per defensar el Madrid
has de tenir
un control
i un toc de pilota
amb una velocitat
molt bona.
I això ahir el City
no ho va tenir.
I no ho va tenir també,
crec,
perquè és un equip
que així com el Madrid
jugui qui jugui
i haigui qui haigui
l'entrenor
té un ADN,
és dir-ho,
un caràcter de la Champions,
el City és un equip
que s'està fent.
Està jugant amb Haaland,
no juga igual
sense Haaland,
o sigui,
porta dos anys
adaptant-se
amb un nou sistema
i això és la riquesa
del futbol,
que no hi ha fórmules
matemàtiques.
Això era ahir,
anem a parlar d'avui.
No és una estratègia
quan dic això.
Jo ho penso de veritat,
penso que són els favorits
que ens han tret a Dembélé,
que han gastat
molt més que nosaltres,
que tenen un equip
de fa molts anys
fet per guanyar la Champions.
És l'objectiu principal
d'aquest club,
els conec bé,
són de Catar,
el nostre no,
el nostre és diferent.
Els conec bé,
són de Catar,
deia Xavi en roda de premsa
i afegir això.
Crec que la paraula
és il·lusió.
És il·lusió.
Crec que,
així us ho vaig dir
fa un parell de setmanes,
que s'havia generat,
que podríem somiar,
que hi havia la il·lusió.
Estem molt motivats.
Davant tenim un equip
fet per guanyar
la Champions,
aquesta competició,
i estem davant,
en la meva opinió,
d'un dels millors entrenadors
del món en aquests moments,
que és Luis Enrique.
Ara,
si hi ha un debat
que és el que vull obrir ara
i el malò que vull obrir ara
és...
Qui té el millor ADN a Barça?
Luis Enrique.
Sin ninguna duda,
jo.
No es una opinión.
Mirar los datos.
Mirar en términos
de posesión de balón,
en ocasiones de gol,
en pressión alta,
mirar en títulos,
mirar en trofeos.
Sin ninguna duda,
jo.
Ah,
evidentemente,
hay otros que opinan
de manera diferente.
Pero vamos,
sin ninguna duda,
jo.
I Xavi.
Bé,
és Luis Enrique.
Crec que el coneixeu també vosaltres,
el conec molt bé,
de fet tinc molt bona relació,
personal.
Per mi és un dels millors entrenadors del món.
Els dos busquem el mateix.
Podem presumir que Luis Enrique és ADN Barça,
evidentment Pep,
fins i tot Miquel Arteta,
i nosaltres.
Quatre entrenadors que estem a quarts de final de Champions
amb ADN Barça.
No cal competir de si ha guanyat més la possessió del 2%.
Per primera vegada,
Xavi,
per primera vegada,
en molts mesos,
Xavi respon intel·ligentment.
No, no, no,
espere-te.
Bé intel·ligentment.
Sí.
No ho sé.
No pots competir,
és que diu,
no hem de competir,
és que tu no pots competir.
Podia haver-hi respost qualsevol altra cosa.
No, no,
número 1,
número 2,
atenció,
respon bé ara,
espera't al final de l'eliminatòria,
que si la guanya.
Hem vist aquesta temporada
algunes situacions de revenge,
en algun cas,
que no cal tornar una altra vegada a les expectatives.
A mi em xifla,
Luis Enrique,
és a dir,
a l'hora de la veritat,
a les rodes de premsa...
Perquè no ets periodista,
Carme,
perquè no et xiflaries.
Els periodistes tenen carn?
Jo no el tinc...
Hosti,
doncs jo,
els periodistes que han hagut de treballar,
que han hagut de...
diguéssim,
de lidiar amb la seva política comunicativa...
Perquè respon el que respon el que vols dir.
És molt curiós,
perquè en aquesta mena de bif,
de pique,
Xavi,
Luis Enrique,
ara s'han enfrontat,
diguéssim,
dues polítiques comunicatives
molt diferents,
no?
És el Luis Enrique,
que té un accés,
potser,
de sinceritat,
i un altre,
que no li diuen la veritat,
ni el metge.
Aleshores,
l'enfrontament
d'aquestes dues polítiques comunicatives
dona lloc a una situació
bastant absurda.
Jo el que aniria a analitzar
és perquè Luis Enrique salta
d'una manera tan bèstia,
sense cap mena de necessitat.
Ja saps que hi ha aquí,
diguem,
coses...
Jo crec que hi ha alguna parideta...
Se vol tornar al Barça,
vol tornar al Barça.
Jo no ho sé.
Fins ara,
la prèvia d'aquest partit,
en cap moment,
ha tingut oportunitat,
Luis Enrique,
ha parlat moltes vegades,
moltes rodes de premsa,
moltes entrevistes,
aquests dies,
i mai ha fet cap referència a Xavi
ni per bé ni per malament.
No t'ha sobtat?
I ahir,
a veure,
potser hi ha molta gent
ara que ens escolta
i diu,
però què va passar?
És cert que
ells,
Luis Enrique,
quan va ser entrenador del Barça,
va tenir Xavi
de jugador
i Xavi va ser
aquells anys en què
primer va dir que marxava,
després va dir que un any més,
es quedava
i...
Bueno,
una mica com a entrenador,
eh?
Sí, sí.
Bé,
de moment encara no s'ha quedat.
Una mica com el que ha fet
d'entrenador,
me'n vaig,
em quedo,
me'n vaig.
Ja ho té,
ja ho té.
De moment,
em mentec a marxa,
a Xavi.
D'acord.
A veurem què passa a mi,
a la temporada.
Aquest gest no es veu per la ràdio.
Ens agrada molt jugar dinars?
Jugeu-vos un dinar a que marxa,
a Xavi?
No,
jo no me'l jugaria.
Jo no me'l jugo.
Perdona,
Laia.
Oh,
jo sí,
aviam-ho,
espérate.
Te'l jugues a que marxa?
A què?
A què ha de marxar?
No,
no,
no,
si Xavi marxa,
et paguem tots nosaltres un dinar,
i la Ruth Vila al tot costa ho explicava,
que en aquella etapa no va acabar del tot bé la relació,
més per part de Luis Enrique segurament,
i per tant,
doncs ahir,
un dels motius pel que diu això,
ve encara d'allò.
Ara,
sí que sorprèn el per què ara.
No sé si busca desestabilitzar-lo d'alguna manera,
el coneix tan bé,
o el coneix bé,
Luis Enrique a Xavi,
potser pensa que dient això el pot arribar a desestabilitzar.
A la línia del que diu la Laia,
m'agradaria recordar que el...
el problema o la contenció es venia
perquè jugava,
per exemple,
Rakitic,
que molta gent,
quan discutíem sobre l'ADN,
dèiem,
Rakitic no és un jugador d'ADN Barça,
i el Zubi deia,
doncs que per jugar a les tres bèsties que hi ha a dalt,
que eren,
recordem que jugava Luis Suárez,
Messi i Neymar,
necessitava un jugador de més desplegament,
i això va fer que el Xavi,
doncs,
tingués menys protagonisme,
això d'una banda.
Sí, sí.
Dos,
el Luis Enrique creu que sap que se sent estimat pel Barça,
i que sap d'alguna manera que representa el Barça,
perquè ell és un entrenador que es mou en la precarietat i en el conflicte.
I s'estima molt el Barça,
ell també.
Tot el contrari de Xavi,
és a dir,
és un entrenador en conflicte,
aleshores Xavi fuix al conflicte,
i un busca el conflicte.
Per què?
Doncs és possible també perquè vulgui jugar al partit al començar a la sala de premsa,
és a dir,
jo no conec tant el grup del PSG,
però estic segur que és una tàctica de dir,
el partit es comença a jugar ara,
no al camp.
I això crearé una expectació,
és possible que així,
amb una tàctica...
O desviu la tensió, també.
Ningú em parlarà d'Empbapé,
ningú em parlarà de qui juga,
i em parlaran de mi.
I per tant jo m'ho trec de sobre.
Saps molt Mourinho, eh?
No, no,
això és possible.
No, no,
això és possible.
No, no, no.
No passa entrenadors guanyadors.
Però hi ha un altre detall,
en la línia del que deia la Laia i el Joel.
No oblidem que en aquest Twitch que ell té,
ell va citar quins eren per ells els periodistes de referència.
Ell no posa tots els periodistes al mateix pack.
A ell el que no li agrada és tot el paper que va passar amb la selecció espanyola,
deixem-se d'orgas, eh?
És a dir, amb tot el que es va sentir en el Mundial de Catar.
I va citar, curiosament, a Ricard Torquemada,
va citar Santiago Segurola,
va citar Carlos Martínez,
i ell va dir,
a mi aquest tipus de gent són els que m'interessa.
Ara, si vostè em voleu el conflicte,
no m'hi trobareu.
I el contrari ha estat que l'ha provocat ell el conflicte.
Però vèze, llavors...
Llavors, per tant,
és una d'aquestes temporanis el que ha fet que la gent se sorprengués.
Tots els entrenadors busquen, diguem,
aquest nucli de protectors periodistes,
perquè Guardiola també en tindria,
i podria m'anomenar de dues quantes.
I d'això, per tant...
Però els va anomenar ell, no els periodistes,
que és la gran diferència.
El Luis Enrique va posar noms,
no és el que els suposa,
ho va dir ell.
Sí, sí, sí.
Bueno, és molt diferent.
Xavi no ho diu, o Pep tampoc ho diu.
Xavi no ho diu, no ho diu.
Xavi encara no en té.
És a dir, és que Xavi encara no és entrenador.
És a dir, aviam si ens aclarim.
Fa dos anys i mig que s'entrenem.
Fa dos anys i mig que s'entrenem.
Fa dos anys i abans al...
Vamos, la carrera de Guardiola i la d'això digues.
Això que has dit, Lloberes,
em tronca amb una altra cosa
que va dir el Luis Enrique a la premsa,
que per mi és encara més interessant
que aquesta collonada del Xavi,
que és quan va dir que jo...
Va dir alguna cosa així com...
El Xavi no el conec com a entrenador.
Que això era una manera una mica condescendent
de dir-li que encara no has empatat amb ningú.
No, no, condescendent no,
és directament, diguem, una evidència.
Jo tinc una hipòtesi.
Tinc una hipòtesi, Lloberes.
La meva hipòtesi és
que el Luis Enrique és prou intel·ligent
com perquè ve haver fet aquestes declaracions
per provocar a Xavi
que surti, diguéssim,
d'una manera potser una mica massa envalentonada
a jugar al camp dels prínceps.
És l'únic que s'ha macut,
que és una manera...
Avui és la dosa de la realitat.
Avui sabrem ben bé si el Barça que vam veure fa...
Que hi ha un mes deu fer ja.
El Metropolitano, per exemple, amb la LTE de Madrid.
Avui veurem si allò continua
o s'acaba la festa i anem recollint.
Hi ha una cosa que no depèn ni del Luis Enrique,
ni depèn de ningú, que depèn de Xavi.
És un partit en què l'alineació
i la tria dels futbolistes és important.
Entre altres coses perquè l'equip ha remuntat,
teòricament,
amb els tres que eren els titulars,
presumptament,
abans de començar tota aquesta remuntada,
que jugaven Christensen,
Pedri i De Jong.
Això era l'alineació que es creia.
I ara, cap d'aquests tres,
els últims partits ha jugat.
Ha jugat un noi que es diu Sergi Roberto,
ha jugat Bundogan,
ha jugat Fermín,
i a més a més ha jugat Rafinha a la banda esquerra.
Això és una decisió d'entrenador
i per tant veurem la capacitat que té Xavi.
No, veurem si avui es fa unir o no.
I l'opció del marcatge individual
que va sortir sobre la taula fa uns dies,
que potser Xavi es plantejava...
No, Oriol Domènech va explicar al club de la mitjanit
que el Xavi estava plantejant-se
alguna cosa diferent tàcticament
per enfrontar-se al PSG.
I entre les opcions que van posar sobre la taula
llavors van dir que podria ser un marcatge individual
per Mbappé o per alguns jugadors.
Va dir que no.
Xavi va dir que el marcatge individual
no li ha agradat mai,
cosa que abans Lluís Enrique en la roda de premsa
havia parlat de marcatge individual també,
ell, d'una altra manera.
I sí que va dir que hauran de tenir especial atenció
els avaners com Mbappé.
Això no sé si vol dir.
Però marcar Mbappé és que no l'atrapes.
És el mateix que plantejava.
Les transicions de l'Mbappé són terribles.
Una cosa és defensar individualment,
per exemple, un jugador com Haaland,
per exemple, que aquest sí que fixa la defensa,
i l'altre és un Mbappé,
que se'n va, diguem,
per tots els espais que hagués trobat.
Haaland ahir es marcava sol en molts moments del partit.
No, perdona,
jo crec que Rudiger va fer un bon defensa.
De totes maneres,
crec que no cal establir-se
si el defensarà individualment o no.
Haurà de defensar si Condé-li a Ronda Parià,
si Araújo i a Ronda Parià...
L'últim partit que va fer a la Real Societat,
el de Champions,
la gran figura va ser Dembélé jugant de Fals 9.
És a dir,
Luis Enrique també jugarà,
amb això no sabem com substituirà la cram,
com posarà l'equip.
És un equip que, per tant,
el partit comença a la sala de premsa,
continua amb les alineacions durant el partit
i s'acabarà al final,
perquè això també no tindrà segurament
la intensitat d'un Madrid-Unite City.
Perquè no hi ha la mateixa qualitat al camp.
És just, és una altra història,
però que té el seu què,
de quan estàs a la Champions,
a vegades la gent pregunta
i això de la Champions per què?
Perquè té una litúrgia
que el fa especialment atractiu.
Una litúrgia i requereix d'una cosa
que el Barça no va sobrat,
que és d'intensitat i tensió
durant 90 minuts.
El Barça,
durant tota aquesta temporada,
s'ha acostumat a tenir
desconnexions de mitja hora,
a vegades tota una part...
És un equip inestable,
també, suposo, per la joventut,
és un equip inestable,
a l'hora de...
No, no, és perquè no entrenen prou,
deixa't estar.
No, no crec que sigui un tema de físic.
No, no, és que no ho creguis tu,
és que és així.
Bueno, Llobera,
a mi em fa la sensació
que és un equip una mica...
No, tu no pots tenir sensacions,
però això és així en l'esport, collons.
És a dir,
són coses que no cal,
diguem, les sensacions,
el que tu puguis pensar, no?
Sí, anava a dir
que és un equip una mica dèbil mentalment
i que les eliminatòries de Champions,
l'únic que no et permeten
és ser dèbil mentalment.
Has d'estar concentrat i fort
durant 90 minuts
la debilitat mental
ve una mica per això.
L'impacte per mi de Luis Enrique,
que les coses com siguin
és indubtable
en el seu equip,
de l'arribada a PSG.
L'únic que jo puc arribar a dir
és que tinc molt clar,
però claríssim,
que ell no té la mateixa competició,
per exemple,
que puguin tenir, doncs,
en el...
Diguem, com té, doncs,
els de Guardiola, no?
I, per tant,
la competició domèstica.
I, per tant,
jo tampoc no crec
que el ritme sigui tan poderós
aquest partit
com pugui ser el que vam veure ahir.
Ho hem de deixar aquí.
Demà quedem a la mateixa hora
per parlar del partit,
si us sembla.
A cellers Maset sabem que ara valora
més que mai poder compartir dinars i sopars
amb família.
Perquè gaudeixi d'aquests moments
durant aquest mes,
comprant els nostres vins i caves,
aconseguirà regals i descomptes excepcionals.
Truqui ara al 900-200-250
o entri a maset.cat
i li portarem els nostres productes
com sempre a casa seva
sense despeses d'enviament.
Cellers Maset.
Directe del celler a casa seva.
El matí de Catalunya Ràdio.
Arriba al DEA,
Festival de Cinema de Barcelona.
Un radar del millor cinema internacional
i el nou talent independent
i d'autor del país.
Del 4 al 14 d'abril,
més de 120 pel·lícules.
El CCCB,
el Cinema Zeribau,
la Filmoteca de Catalunya
i els Onzeig.
Amb la col·laboració de TMB.
Més informació i venda d'entrades
a dafilmfestival.com
Si em toca la grossa,
penso construir un centre
per la gent gran del barri Catic.
Assumir emplaers més terrenals,
que nosaltres ja destinem
tot el nostre benefici a causes socials.
27 d'abril,
sorteig de la grossa de Sant Jordi
amb un premi de 2 milions d'euros.
Loteries de Catalunya.
Juga amb responsabilitat
i només si ets major.
Va, t'això i toca ja.
Si vols preparar plats brutals,
maleta de romer
o en un pim-pam,
devora el nou llibre de Cuina.
A la venda a la botiga 3Cat
i als punts habituals.
Surt a la recerca de la millor rosa.
Obre't passa cops de colza
a les parades de llibres.
Vés a la caça de la signatura
més preuada.
Viu Sant Jordi a Abacus
tot l'abril.
Amb un 5% de descompte en llibres
i més de 200 signatures
a les nostres llibreries i parades.
Abacus,
si tu hi creus,
nosaltres t'hi portem.
Si buss autenticitat,
t'esperem als mercats de Barcelona.
Perquè portem el teu barri
autèntic producte de qualitat i proximitat.
Perquè som sostenibles.
Perquè t'assessorem i t'oferim troballes
que ni t'imagines.
Perquè, com tu,
els mercats som autèntics.
Ajuntament de Barcelona.
Connecta't a la Cursa al Corte Inglés.
El dia 5 de maig a les 9 del matí
tots a córrer.
I pots inscriure gratis
a CursaAlCorteInglés.cat
fins al 4 de maig.
Comença a entrenar
i dóna-ho tot el dia de la carrera.
Siga solidari
i corre per la Fundació Miquel Valls
per un futur sense L.
Recorda-ho,
el dia 5 de maig a les 9 del matí
connecta't a la Cursa al Corte Inglés.
I aquest sofà al llit?
Si ja en tenim un, nosaltres.
És per ta mare.
Com?
Sí,
perquè com que diu que és tan còmode
i sempre la tenim a casa,
he pensat que n'hi podríem regalar un i...
Lluís!
Relaxem-nos més.
A Galeries del Tresillo
són els dies del sofà al llit
i això vol dir
que tens fins a un 30% de descompte
en tots els sofars al llit
de la botiga i de la pàgina web.
Galeries del Tresillo.
A la una del fix dia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
Ah, que ara tenim un pianista al programa?
Sí, he pensat que crea
un ambient especial
a qui l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh,
però estic gestionant el Departament de Queixes.
Ai, no em diguis que se'ns queixa molta gent.
Doncs sí,
és que no és fàcil
obrir el camí del cor
en un país com aquest.
Ai!
A la una del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell,
Juliana Canet
i Marta Montaner.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
10 i 46, Toni García Ramon.
Hola!
Ara t'ha fet gràcia això.
Bon dia, bon dia.
Jo he dit,
ostres, li haurà dit
que entrarà per telèfon.
No, no.
Està venint, pobret.
Què vol dir, està venint?
A veure.
Pues que ha tingut un problema
amb el bus.
I què?
Clar, i què?
Com ho fem, això, ara?
Ostres, jo he dit,
està arrencada si no està aquí,
però els oients que no...
Que els oients ho sàpiguen.
Que no està aquí,
que no està aquí.
Que no s'ha presentat a l'hora.
On estàs, on estàs?
Bueno, pues yo no estaré en el estudi,
però sempre estic.
Tu sempre hi ets.
Bueno, bon dia, Ricard.
Bon dia, bon dia.
Escolta, a veure,
que Sancho,
ja sabíem que hi hauria
molta expectació mediàtica i tal.
Ara ha aparegut un documental
a HBO,
que ja l'has vist, tu.
Hombre, mira,
ahir el varen penxar a les 9,
perquè jo pensava...
Ara què hi ha?
Un capítol zero.
Un capítol només,
perquè ells el que van a fer
és, en temps real,
Ricard Ostrell,
que això, vamos,
ja és increïble,
van a fer una espècie
de true crime
en temps real.
És a dir,
han fet el primer capítol,
que és simplement
una entrevista
en profunditat
i en exclusiva
i previopago,
clar,
amb Rodolfo Sancho,
que és el pare
del presumpte assassí.
Per cert,
és presumpte assassí,
no?
Encara?
Vale.
És que jo tenia dubtes.
Perquè ell ho que no el va matar,
que va ser un accident
i que després el va esquartaritzar
perquè no sabia què fer del cos.
I el dia abans va a comprar coses
per esquartaritzar.
Diu que sí,
però que no té res a veure,
que era per fer un vídeo de YouTube.
Sí, clar.
Se'ns va dir l'advocat ahir,
al matí de Catalunya Ràdio.
Sí, sí, ho vaig sentir,
ho vaig sentir.
Bueno, és que l'advocat
està dient coses com el pare.
És a dir...
Al final, clar,
han de buscar com ho fan això.
He de dir que entenc perfectament
que tu pugues fer
pel teu fill el que siga
i necessites diners
per pagar la fiança,
la defensa,
val?
Però,
en el documental,
ell arriba a dir coses...
Primer,
demostra una poquíssima empatia
amb el fet en concret.
Una xuleria
que a mi
m'ha sobtat moltíssim.
Per ell,
perquè no t'esperaves
que el pare fos així.
Hombre,
no m'esperava
que si tu dones una entrevista
per intentar calmar,
per intentar empatitzar,
per intentar contar la teua,
tingués esta espècie
de soberbia dialèctica,
de soberbia,
fins i tot una soberbia intel·lectual
que jo m'he quedat bocabada.
Anirem a sentir-lo.
En primera reacción
ya tenía esa estupefacción
y no creerme
a pies juntillas
lo que están contando
porque no
no cuadraba nada,
¿no?
Todo era
todo era muy extraño.
Bueno,
yo creo que
al día siguiente
ya consigo hablar con él,
cosa
absolutamente
estrambótica
porque le dejaban
tener el teléfono
y todo.
Y hombre,
está ahí
pues muy
en un estado de shock.
Como que se lo dejaban
y se lo quitaban
el móvil
o bueno,
algo así.
No fui muy larga
pero vamos,
o sea,
no hacía falta más.
Parla también
de assetjament mediático.
Vivo en una urbanización
cerrada,
por suerte
no podían entrar
aunque se colaron
en propiedad privada.
Llegaron
hasta la puerta
de mi casa
y eso que yo nunca
he,
jamás he vendido
mi vida
ni nada,
¿no?
Si te digo la verdad,
eso pasó
a segundo plano.
No he estado yo
siguiendo
la prensa
ni nada,
porque no es mi interés
ni donde tenía que ir
mi energía,
mi energía tenía que ir
a ayudar a mi hijo.
I también afegez
a eso.
No sé muy bien
por qué va Edwin
a la isla.
Habrían quedado allí.
Puede que con la intención
también de
ver algún negocio allí.
Bueno,
para pasar unos días.
Pero no sé
el motivo
exacto
por qué va.
Edwin
a la isla,
la verdad.
Quedan allí,
entiendo.
¿El recibió dinero
de Edwin?
Pues no lo sé
a ciencia cierta.
Creo que
al principio
cuando le ofrece
invertir
y no sé qué,
pues sí,
creo que algo recibió
y no sé si tenía
una tarjeta conjunta.
¿Algunas de las cosas
que dijo?
Pero más allá de eso
de las frases que
fa servir...
Bueno, te voy a decir una.
Mira.
Tiene una edad
influenciable.
Perdona,
de 30 años,
el señor,
es un señor,
Ricardo.
Es un adult
en toda regla.
¿Tú tens qué?
¿34?
33.
33.
¿Tienes una edad
influenciable, tú?
Eso me interesa.
Bueno,
diu,
llevo toda la vida
preparándome para esto.
¿Qué tú dius?
¿Para esto?
Bueno.
Y después,
hay una cosa
que a mí me has optado
que es,
hay cosas peores,
mucho peores.
¿Qué tú dius?
No.
Pichores que eso...
Que un fill
que un fill
puga...
Un mati a algú
i les cuartaritzi.
Después,
diu coses,
molt de frases
de autoayuda,
d'estes de...
que podrían estar
en samarretes,
que no toquen,
pero a mí
lo que más me ha optado
es el to
y después
el docu
no sé
a qué sirveix.
Es a dir,
es de ver
que n'hi haurá
una part de la gente
que empatizará
y dirá pobre...
Porque lo que se está intentando
desde los mitjans
es blanquechar
absolutamente esta historia.
Es a dir,
es un pobre chico
blanc
heterosexual
en el fons
que ha sigut
manipulado
per una
marica
sudaca.
Este es el relat
que heu dit tal cual.
Sí, sí, tal cual.
Que dona a ell,
que dona
el advocat
i que donen
els mitjans
que estan
seguint el cal.
Des d'ací.
Llavors,
jo entenc perfectament
que un pare
puga fer tot això,
però, mira,
crec que el to
podria haver sigut
un altre.
Hi ha una espècie
de consens
de, mira,
no,
és a dir,
no,
Rodolfo Sánchez,
no.
Després,
hoy también
ha arribado
al juzgat
y la manera
de enfrentarse
a los periodistas.
Y hay una cosa
muy importante
y es que tú
has hecho este documental
ya,
si se está ahí,
ya te has posado
en el focus total
por dinero,
a más,
y tú ya está.
Es a dir,
tú ahora ya no puedes
demandar ciertas cosas.
Es a dir,
no puedes decir,
no,
yo no he hablado,
no,
yo no he dicho nada,
no,
yo no estoy entrando,
no,
tú sí que has entrado.
Llavors,
los otros
hauran de también
demandar la tu opinión,
demandar el teu juicio,
¿no?,
el teu punt de vista.
Porque, claro,
acudir diners
et tengo
per donar
a esta entrevista.
Eso,
por supuesto,
eso lo hace
la productora
de Ana Rosa.
No,
la productora
de Ana Rosa
ya no es Cuarzo,
ya lo voy a explicar.
Bueno,
la que va a fundar
la Ana Rosa,
no sé si.
Sí,
la va a fundar,
es la productora
de Supervivientes,
La Isla de las Tentaciones,
la productora
de Ana Rosa.
La que té aquest estil,
això que dius tú,
que ya saben
lo que van a buscar.
Liar Lapardo,
sí,
ya saben
lo que van a buscar.
Liar Lapardo,
també.
Liar Lapardo,
el programa
aquell que feia
a las sextas,
de Cuarzo.
Mira,
ara t'enteres tú
d'eso.
Sí.
¿Y qué?
Te quedes...
No,
ya em comencen a lligar
coses.
Ah, vale,
bueno.
Liar Lapardo
també és d'esta productora,
fa entreteniment,
ha fet algun documental
també com
El asesino de la baraja,
bueno,
en fin,
té este estil.
És evident que té este estil.
El docu
és molt de Cuarzo,
en el sentit estricte
de la paraula,
no només
per la entrevista
que li fa,
sinó per tot,
no?
I després,
per la manera
que van a fer,
a mi em sembla
una miqueta arriscat
fer això
quan el judici
està...
Ara mateix,
tinc la sensació
que no hem après res,
és a dir,
jo recordo
quan jo vaig fer
el judici
d'Alcàcer
en Canal 9,
que va ser paral·lel
al judici del matí
i jo creia
que aquestes coses
ja teníem claríssim...
Ho havíem superat,
ja alguna cosa.
Ho havíem superat,
no?
I no.
I no,
i veig que no s'ha superat.
Llavors,
Ricard,
però els altres capítols
que falten,
què hi haurà?
En els altres capítols
faran seguiment del judici,
primer,
i després,
quan estiga la sentència
ja acabada,
veurem l'últim,
diguem,
la sentència,
què ha passat
amb el resultat.
A veure,
tu veus que has d'arribar
a sis minuts
abans d'acabar la secció,
Toni Garcia Ramon?
Què ha passat?
A veure.
Mira,
vull un recado
per la gent
que porta el recorregut
del 7,
l'autobús,
el 7 autobús,
sí.
Que ha de passar
cada set minuts.
I passa cada...
47 minuts.
Jo,
no sé,
si...
Alguna cosa
ha d'haver passat?
No, no,
és que...
Ara ens informarem
per explicar-ho.
Informa't,
però vaja,
no ho sé,
però ja està bé.
Em sento malament,
pensava que venia
des de Tailandia,
jo.
Ja és això,
t'has perdut parlar
del cas Sancho?
De fet,
ho podíem haver fet
des del taxi
i jo dient
que estava d'enviat especial
a Tailandia.
Doncs mira,
sí,
perquè n'hi ha
600.400
enviats especials.
Ah, clar,
perdona,
és que avui hi ha vaga
de transports.
Ah,
si no s'ho hem explicat.
Madre mía,
Toni.
A partir de les 10 del matí
hi havia vaga de transports.
El proper dia
hi posa Catalunya Ràdio.
Aquesta,
perdona,
estava posada Catalunya Ràdio
i no ho he sentit.
Quan ho has dit això?
Ho hem explicat a les 7,
a les 8...
Clar,
a les 7,
a les 7,
a les 7,
jo encara no estic actiu.
Sí, clar,
si posa Catalunya Ràdio
a les 9,
a dos quarts de 10,
doncs...
Deixeu-me només dir una cosa
d'això de Sancho,
que no sé què heu dit,
però que ja...
De tot,
ja hem dit de tot,
però digués-ho.
Mira,
ara farem un push.
Ara demanaré,
sisplau,
si podem fer un push
per recordar els nostres
oients
que hi ha vaga de transports.
Gràcies.
No,
jo només volia dir
que m'ha fet molt de fàstic
això.
Del Daniel Sancho.
I que hi ha fins i tot
un,
no sé si això ho has comentat,
hi ha una cosa formal
en aquest documental
que és els canvis de plànol
que hi ha
quan l'estan entrevistant a ell.
Sí,
totalment.
Que de sobte és frontal,
de sobte canto esquerre,
i ell surt,
es posa la mala barbeta.
La gran decepció de la setmana.
Només falta que
miri a càmera el cantó
perquè és com un mal actor
declamant una obra de teatre
terrible.
Si m'ha fet molt de fàstic.
Anem a ovejas elèctriques.
Això em fa molta il·lusió
perquè és una estrella
d'Alberto Romero,
no?,
a la 2.
Sí.
Què tal, això?
És un programa de cultura.
Sí,
és un programa de cultura,
narratives relacionades
amb diferents disciplines
narratives,
mai millor dit,
amb un tema concret.
Ahir era la guerra.
Però està bé.
Està molt bé.
Sí, està molt bé.
Tenia ganes d'haver-se.
És un programa cultural
d'aços de guais,
de...
A més, està fet...
Un programa cultural de guais?
Sí, guai, sí.
És un programa guai.
És un programa cultural
d'aços que dius,
ostres, que bé...
Però és d'humor?
No.
No és d'humor,
però és desenfadat.
És la clau.
És un programa,
aquesta paraula
que es fa servir
últimament,
que és un programa casual.
Sí,
però aquí no estem tan acostumats
a veure perfils
com Berto Romero
al capdavant de programes culturals.
Exacte.
I això és una cosa
normalíssima a Estats Units,
per exemple.
El que passa és que
la cosa és que
José Antonio Pérez,
que és el director
i el creador,
és molt amic de Berto,
van a parlar del tema,
van a dir, sí, sí,
a Berto li havia molt
fent una cosa diferent
completament al seu registre
i la idea és molt,
molt, molt, molt bona.
Podria ser un late, això.
Mira què et dic.
Sí, bueno, sí, total.
De veritat, sí.
Podria ser un late tranquil·lament.
Un 3 al 3 va tindre d'audiència,
que està molt bé
per a la 2.
A Espanya.
Sí, a Espanya, clar.
Que està molt bé
per a la 2,
de Cachitos
i que ha tingut
un 3 amb 8
i jo crec que és una franja
molt completa
el que tenen ese dia.
Una gran aposta.
Jo crec que si ho fan bé...
Una gran aposta, sí.
Ho faran bé, ho faran bé.
Si ho fan bé,
jo crec que és un format
que el comprarà algú.
Bueno, la 2.
No, no,
que el podrem veure, sí,
amb una televisió.
Jo crec que sí.
Amb quina televisió?
No tinc ni idea.
La sexta, per exemple.
Anant una miqueta més tard.
Programa cultural,
la sexta, d'aquest tipus...
Amb Berto al front, i tant.
Bueno, no sé.
Jo crec que està bé on està, eh?
Sí, sí, sí.
Fa de talonet del Marc Giró.
Sí, exactament.
Primer va ell,
abans anava a Marc Giró
després de Cachitos,
ara va ell
després de Berto.
Està molt bé.
I, sí, és un dimarts apanyat.
És un dimarts apanyat.
Jo crec que la 2 està fent molt bé les coses.
Bueno, la 2 en IC França
i en IC Tipus de Format...
Però en general,
fan augmentar la tria...
Fan coses...
Tu recordes el 33 fa anys, Ricard?
Sí que el recordo, sí.
I què ha passat?
Què ha passat?
Doncs que, bueno, les coses...
Què ha passat?
No, ha passat que ja no hi ha.
El 33 és així com a tal, no?
Hi ha programes culturals,
de TV3,
però com a canal,
el que hi havia abans,
jo faria el 33...
No vosaltres feu de TV3.
Jo no em queixo.
No, jo no m'estic queixant.
Jo li he comentat al Ricard
que el 33 fa molts anys
era la 2 ara.
O sigui que la TV3 va ser pionera
en fer aquest tipus de portes
per programes culturals
que aparentment no tenien més importància
però que després han acabat sent molt rellevants.
I que donen un prestigi també.
Home, i tant, collons.
Aquest 3, la 2,
que és una cadena també molt maltractada
durant molt de temps, eh?
Sí.
Sí, bueno.
Sí, maltractada...
Sí, no s'han cregut res.
No s'han cregut res.
No, no, però ja fa anys que se la creuen
i què tal.
Què passa?
És que té un pressupost ínfim
i ahí tira, però ahí tira.
Sí, sí.
El que passa és que, a més,
és que...
Però la 2 no més pot estar en la tele pública, eh?
És a dir, cap televisió,
tu dius, lo de la 6a.
Jo només...
No se pot permetre un 3.
Jo només et diria
que hi ha una part...
En Prime Time.
HBO, quan era HBO,
tenia...
Lo que ha sido, lo que ha sido.
No, era la part d'esports
que era la que permetia pagar
tota la part cultural.
Quina és la part que recorda tothom d'HBO?
La part cultural.
Clar.
I era només un segell.
Totalment.
Jo mirava molt poca gent en aquell moment.
La gent mirava el hockey, el rugby
i el no sé què més.
Ves esmorzar, ja, que ets aquí,
perquè fins aquí, quan es veu,
no passarà el bus.
Gràcies, amic.
Ara parlarem de taques.
No n'hi deia peu a casa.
Totes les taques es poden treure.
Bueno, m'han regalat una...
En sèrio?
El convidat que vens ara...
Tens Flexene, Flexene.
Perdona, sí.
Me l'han regalat i així el tinc.
Línies obertes.
9-3-0-1-7-4-7-4-4.
Si teniu una taque que s'ho resisteix,
truqueu i us direu quin producte heu de posar.
Jo vaig a quedar-me a sentir-te.
Vaig a quedar-me a sentir-te.
Escolta, es taques.
Voleu quedar-vos?
Jo sí, jo sí.
Jo us quedeu.
9-3-0-1-7-4-7-4.
Taques al matí de Catalunya Ràdio.