¿Estás recuperado ya, Isaac, o encara no?
Sí, sí, sí, sí, encara no me lo creo de los dos, pero sí, estoy yo.
Lo dirás.
¡Los noticias de las dos!
Estoy con la mi madre, y la mi madre está flipando también.
¡Feliz cumpleaños, eh!
Explica-li el voto, explica-li, explica-li, Isaac, qué ha pasado hoy, explica-li.
Vota el de la noticia, sí.
Es que, en catalán, ¿no?
Sí, hombre, sí, en catalán.
A ver si te entienden.
La mi madre venía de Barcelona en el coche y me ha sortido la notificación a la aplicación de Cataluña Radio.
El concurso de Miami.
Bota, escolta, no estàs escoltant el voto.
Escoltant, estic escoltant.
Grande, Bota.
I, bueno, he trucat i estic a les costes del Garraf.
No hi ha bona cobertura, hem pogut parar un moment.
Qué bueno.
Sí, sí.
Bueno, ja ha guanyat dos vols a Miami, eh, Bota, què et sembla?
Doncs mira, que estic pitjor que l'Isaac, però estic una mica millor que el protagonista de la primera notícia, ja veuràs.
Bueno.
Però vols deixar-ho aquí?
Tenint Isaac, que està en aquest moment d'emoció, Bota,
què és més important que escoltar una emoció com aquesta, ara?
Doncs depèn de si estàs fent un programa com tu, a les notícies com jo, suposo.
Ai, no m'ho puc creure, en sèrio, eh?
I jo ja estàs escoltant la ràdio i jo, hòstia, estic aquí ara.
De fet, Isaac ho has guanyat amb un concurs d'una mica d'actualitat, no, això?
Sí, sí, sí.
Per tant, és important estar ben informat, també.
Això sí, això té tota la...
Ho està lligant, ho està lligant, Bota, ho està lligant, Bota.
Vinga, ja anem encarrilant, tu, diguéssim.
El Messi de la notícia.
Vols que anirem sintonia una altra vegada o anem directe?
No, espera, que comiado l'Isaac, no?
Ah, endavant, sí, sí.
Isaac, pelotudo, disfrutad mucho el viaje y llamame cuando estés allá, que no vamos a comer un asado.
Dale.
Muchas gracias.
Isaac, quan vulguis, tu mateix digues, Joan Bota a les notícies, i ell ja arrenca.
Val.
Per acabar la connexió.
Em preparo.
Tot teu.
Endavant.
Joan Bota a les notícies.
Doncs vinga, a la sintonia.
I les notícies que passen perquè el PSOE dona 24 hores a José Olís Ábalos
perquè entregui l'acte de diputat arran de la seva relació amb Koldo García,
investigat per un cas de suposada corrupció en la compra de mascaretes,
ho ha decidit l'executiva socialista,
que també ha anunciat que demanarà crear una comissió d'investigació al Congrés.
Ho ampliem, Madrid.
Paula Bruxats.
Bon dia, últim àtum del PSOE Ábalos.
L'executiva li ha reclamat que deixi a l'escola un màxim de 24 hores
i ho ha de fer per responsabilitat política,
l'ha advertit la portaveu socialista Ester Peña.
Sabemos que José Luis Ábalos no está investigado,
ni señalado, ni imputado.
No nos erigimos en jueces.
No somos fiscales.
No juzgamos.
Pero, a pesar de todo,
la Comisión Ejecutiva Federal
considera que sí existe una responsabilidad política.
El PSOE evita avançar escenaris
i no contemplen que Abalos es resisteixi a plegar,
tot i que fins ara s'ha negat a dimitir.
Els socialistes volen tallar darrere la polèmica
i també impulsaran al Congrés una comissió d'investigació
de totes les suposades trames irregulars
de compres de mascaretes durant la pandèmia.
Paula Bruxats, Catalunya Ràdio, Madrid.
Més notícies a la Riera.
Els telèfons mòbils continuen sent protagonistes
del Mobile World Congress,
encara que el saló s'hagi obert a la connectivitat
de molts altres objectes,
a la robòtica o a la intel·ligència artificial.
Els grans fabricants porten les seves novetats
en aquest certamen,
que recordem que ha obert avui
i que s'allargarà fins dijous.
Recent a final de l'Hospitalet, Carme Montero.
Bon dia.
Com cada any, les marques porten els seus mòbils plegables,
també els hem vist amb els seus rellotges intel·ligents
i cada vegada més incorporen càmeres
i intel·ligència artificial.
És el cas del Samsung Galaxy 24,
que més incorpora un sistema de traducció en temps real,
que vol trencar les barreres de la comunicació.
Puedes estar hablando con una persona
en una llamada normal
y tú hablas en español,
la otra persona te va escuchar en el idioma
que tú le programas francés, inglés, italiano,
portugués, alemán, coreano, chino
y esa persona contestará en su idioma,
en inglés, por ejemplo,
y tú lo estarías recibiendo en español.
Carme Montero, Cataluña Radio, Fira Gran Vía.
En pitjor el risc de pobresa a Catalunya l'any passat,
el 21,2% de la població
estava en aquest risc de pobresa o d'exclusió social,
gairebé un punt més que el 2022,
segons dades de l'IDESCAT i de l'INE.
També ha pujat el nombre de famílies
amb carència material i social severa,
fins a un 8,9%, gairebé un punt més que l'any anterior.
Segons l'enquesta de condicions de vida,
gairebé el 21% de les famílies
no es poden permetre mantenir casa seva
amb una temperatura adequada
i un 34% no poden fer front a despeses imprevistes.
Avui s'ha obert la convocatòria d'ajudes al lloguer
per a persones de menys de 35 anys i de més de 65.
En els pròxims dies es podran començar a presentar les sol·licituds.
La Generalitat concedirà ajudes
que van dels 20 als 250 euros mensuals,
segons els ingressos dels sol·licitants,
i l'esforç que els suposi pagar el lloguer.
Per accedir-hi hi ha requisits de renda
i la condició també que el preu de lloguer no superi certes quantitats.
El màxim són 900 euros mensuals.
A l'àrea metropolitana de Barcelona allà s'enfila
fins a 950 en el cas de llogaters joves.
Els pagesos tornen al carrer aquesta setmana.
Avui s'estan manifestant a la capital europea, a Brussel·les,
i també a l'Espanyol, a Madrid,
on pretenen recórrer el centre de la ciutat.
A Catalunya hi ha convocades tracturades per demà al matí arreu del país,
però a aquesta hora ja se'n fa una a trem.
Al Pallarsu Jossà, anem cap allà.
Pau Rovira.
Hola, bon dia.
Sí, el tall ha començat cap a dos quarts de la dotze del matí
amb una quinzena de tractors i un centenar de manifestants
tanyant la C-13 i l'Avinguda d'Espanya aquí al centre de Trem,
just davant de la delegació territorial del govern,
on els convocants de la plataforma Revolta Pagesa
han llegit el manifest del Pirineu amb les seves reivindicacions.
Una nomenclatura per al departament sense eufemismes.
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Prou burocràcia.
Més discriminació positiva per la petita pagesia professional
en la PAC i les polítiques fiscals.
I en aquests moments representants del Ramadès
s'estan reunint amb les autoritats
per entregar aquest manifest
i explicar totes les mobilitzacions i tracturades massives per demà.
El tall de via espero que s'allargui fins a les dues de la tarda.
Pau Rovira, Catalunya Ràdio Trempe.
Esports, Montsemir.
El Barça presentarà aquest migdia Riqui Rubio,
que tot i que fa uns dies que s'entrena amb l'equip blau gran
encara no hi ha disputat cap partit.
El base del mes nou va tornar a tenir minuts
ahir en la derrota d'Espanya contra Bèlgica,
la segona seguida de l'equip espanyol
en partit de classificació per l'europeu.
Va acabar el partit amb una lleugera sobrecàrrega.
La presentació serà el president del Barça, Joan Laporta,
i el directiu de la secció de basca, Josep Covells.
El Girona podria recuperar aquest vespre
la segona posició de la classificació de primera
i situar-se una altra vegada a sis punts del Madrid
si guanya el Rayo Vallecano a Montilivi.
A més, deixaria l'Atlètic de Bilbao
el primer equip fora de les places de Champions a deu punts.
Blind continua lesionat
i tornen a l'equip David López i Jan Couto.
El Girona Rayo començarà a les 9 del vespre
i el podreu seguir la transmissió del Totgira
de Catalunya Ràdio.
I avui faran proves mèdiques a la pivot de l'Uni Girona
Mariana Tolo. Es va lesionar ahir
el partit de Lliga contra el Haïdis.
Fins aquí, les notícies.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides al moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia.
Amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les 3, l'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia.
L'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
Au!
Que t'has transformat en puny.
Què passa, aquí?
No, que aquí hi ha molta xerrameca.
Abans que comenci el programa ens hem de concentrar.
És veritat, he vist molta distensió, eh?
Oi que sí?
És que és dilluns.
No, no, una tertúlia sobre el món de la comunicació molt interessant, eh?
Molt.
Ara no sé si és l'ostrell de veritat o el virtual.
Perquè, clar, ha anat al mobile...
Que era una bona idea tenir uns iguats ostrells d'intel·ligència artificial.
Ricard, crec que és el següent pas.
Qui et diu que no ho estic fent, ja?
Clar.
Ah!
Ah!
Que no siguis un programa.
Toca-la, a veure si és veritat.
Pots tocar?
Sí, sí, jo.
Sí, sí, sí.
T'aporta.
Potser d'aquí uns anys, en els iPhones, en lloc de la Siri, hi ha l'ustre.
L'ustre.
L'ustre.
L'ustre.
L'ustre.
L'ustre.
L'ustre, cuenta-te'n un minuto.
Jo vigilaria, també, amb les bromes al Ricard, perquè vols que no sé tu que l'has començat a fer.
Ara hi ha un virtual aquí, però hi ha un de la boca, probablement has d'escoltar, això.
Això sí, sempre està sentint la ràdio, tio.
Sí, sent tot, ho veu tot.
Sempre.
24 hores.
Per separar.
24 a 7.
Què?
Què?
Què, què?
Bé, bé, comencem la setmana avui parlant del Mobile World Congress.
Vaja.
És nou, és nou, aquest tema.
No, però més que res, això és el que ens interessa.
Què sap la gent del Mobile World Congress?
Hi ha molta gent que es pensa que és una fira de mòbils.
Sí, que venen...
I no és això.
Venen en lòquies.
És de tecnologia.
Hi ha gent que es pensa que és una fira de prostitució.
Ara em sonava el mòbil.
Et truquen, Ricard.
Ah, és d'una reunió que tinc pel col·lapse.
Pel col·lapse.
Ah, pel col·lapse.
Sí, d'aquí 5 minuts la tinc.
Oh, carai, doncs mire, que anem per feina.
Algum dia et confondràs, eh?
És possible.
Ah, un dia et confondràs.
Que no hagi passat, ja.
I posaràs TV3 el dissabte a la nit i el tio estarà fent el matí...
Bon dia a Catalunya!
Què està fent aquest home?
I un dimecres estarà entrevistant algú de...
A l'Anna Belén.
Un dia petaner.
Això és així.
No, però mentre no petis, vés aguantant.
Que ens interessa a tots, eh?
Avui he anat al mobile.
En relació amb això que deies, que les coses que fan al mobile estan molt bé, són molt maques.
Sí.
No veig cap d'aquestes coses dins de la vida real.
És veritat.
No, no, perquè són prototips, Ricard.
Són prototips.
Clar.
En prototips no viu la gent.
No, és veritat.
És veritat que la gent no viu de prototips.
S'anuncia... Es ven molt fum. Es ven molt fum en general.
Jo crec que les ulleres aquestes, que sembles idiota, vist des de fora...
Que l'altre dia te les vas posar tu, Ricard.
Això seguirà sense... La gent això no ho vol.
La gent no vol anar amb aquestes pintes pel carrer.
Això sí que és un prototip, però l'estan venent.
Aquest sí que l'estan venent.
No, però que fotin unes lentilles, alguna mica més discret, jo m'ho plantejaria.
Tot arribarà. Tot arribarà, suposo que sí.
La senyora que vol és el de sempre. La ràdio.
La ràdio.
La ràdio.
Si voleu ràdio.
I voleu bona ràdio.
Sempre a la ràdio.
L'última hora.
Som-hi.
Visc a la ràdio.
Som-hi, Ricard.
A partir de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
al Radiofònic World Congress dels vostres migdies,
amb unes blackberries de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
L'Aida Fita.
Good morning, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Hola.
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbí i en José González a la producció.
Atenció que es repeteixen Víctor, Lorenz i Miquel Jario.
Com es consoliden ja a la davantera del control central?
Els stars quijats del control central.
Ja ens assemem la alineació.
El control de sol Albert Joder i qui us parla, en Quim Morales,
és dilluns 26 de febrer i comencem l'última hora amb informació de servei.
En Joel Díaz ens informa de l'estat, de les seves finances
i ens explica què fa avui amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Ai, ai, ai, ai.
Vostres impostos.
Doncs mira, Quim, les meves finances estan una mica regolint-hi
perquè encara no hem cobrat, que ara penso que t'he de fer la factura.
Mira, m'està bé, no?
Aquí tothom l'ha entregat ja, eh?
Ah, soc l'únic?
Els seus companys l'han entregat tots ja.
Jo no vull cobrar, perquè m'ho passo tan bé...
No passa res.
Que em fa pena cobrar per fer aquest programa.
Fes una factura negativa.
O sigui, pagant-te.
De pagar-te jo a tu.
No estaria malament, eh?
Llavors, mira, això serviria per, d'alguna manera, retornar els meus impostos.
No a tu, eh?
A Catalunya.
No, clar.
Això ja ho vaig dir un dia.
Si algú vol part dels seus impostos, que vingui aquí quan acabi el programa,
jo li dono 5 euros.
Vale?
Molt bé.
I avui, amb els vostres impostos, catalans i catalanes,
he pensat que pagaria el que fos, però de veritat el que fos, per veure en directe un concert de la Guillermina Mota,
que avui fa 82 anys, una de les millors artistes de la història de Catalunya.
Felicitats.
Per molts anys, la Guillermina Mota, que també té una trajectòria radiofònica molt interessant.
Bueno, perquè és una dona que tot el que fa ho fa bé, aquesta senyora, eh?
Jo no sé si està ara amb 82 anys per fer concerts, no ho sé,
però si ho està, jo vull que sàpiga que pagaria el que fos, Guillermina,
per escoltar-te cantar meravelles com aquesta cançó que us posaré ara, un trosset,
que es diu, quan som al llit, no em parlis del partit,
i que em fa molta gràcia perquè és la nòvia d'un militant polític del PSU,
que és una cosa així, pesadíssima.
Ah, em pensava que parlava de futbol, no, no, de política.
No, no, no, la nòvia del militant aquest pesat li diu,
jo t'acompanyo als mítings a repartir octavetes, a córrer davant dels grisos,
però, sisplau, quan follem, no em fotis la turra.
Home, no.
Llavors, espere's.
Posaré bombes, faré mítings, aniré a manis, soquers, carlins,
allà on em diguis, allà aniré.
Festa, rebell, llapsant, PSC.
PSC, PSC.
Jo sempre a punt, si vols que pugi, ja ho saps, ja a punt.
I ara diu.
Sempre de dia ho ve de nit, però tu perdona quan som allà.
No em parlis, no em parlis, no em parlis del partit.
Uau, i quina producció musical, eh?
És que ja no es fa música així.
Ja no es fa música.
No.
Amui ho fan amb una maquineta, amb una maquineta.
No, no, aquí hi ha una orquestra tocant...
Això és música, hòstia.
El so de la Guillermina Mota per molts anys, 82 anys que fa avui,
i que nosaltres celebrem gastant els impostos d'en Joel Díaz i comprant els seus discos.
Potencialment jo en gastaria molts de diners amb el concert de la Guillermina,
però com que no torna...
Doncs mira, escolta'm, qui sí ha tornat és l'Aida Fita.
Aquí la teniu, amb la seva cara de xerida,
perquè us han de proposar un repte durant tota aquesta setmana,
el que nosaltres anomenem la Fita de la Setmana.
Doncs mira, aquesta setmana m'he proposat una cosa perquè jo hi ha una cosa que em fa molta enveja,
que és la gent que li posen motes, o com es diria, amb...
Malt noms.
Malt noms.
Malt noms.
Malt noms.
Malt noms.
Malt noms, amb els seus cognoms, allò que tenen com cognoms llargs i divertits.
L'altre dia parlàvem amb en Costi Lluela, de Mas Costi.
Mas Costi.
Mas Costi, que li deien Costi.
Exacte.
I és com, jo sempre he tingut un Aida Fita.
Fita.
Molt curt, molt escuet.
És que Fita ja és com un sobrenom, ja, la Fita, no?
Sí, i és com, bueno, però així, com avorridot, no?
No té gaire gràcia.
I, per tant, aquesta setmana dic,
doncs vull buscar la persona amb el cognom més llarg.
Oh!
Hòstia, clar.
Cognom o cognoms.
O cognoms.
Clar, hi ha gent que té uns cognoms molt llargs.
Aquests que es diuen Ruiz López de la Vega de Salisacs, de Monsenyor, no sé què cal.
Amb guions i coses.
Exacte, sí, sí, sí, el cognom més llarg.
Més llarg, més llarg, més llarg.
Més llarg, més llarg.
Allò que dius que tardo tres hores en explicar tot el meu nom complet,
doncs aquesta gent.
Oh, que bé.
Un dels Javis, els directors, actors, guionistes, el Javier Ambrosi,
es diu Francisco Javier García de la Camacha Gutiérrez Ambrosi.
No fotis.
Però tot això és el primer cognom.
No, no.
Això és el nom complet.
Però Déu-n'hi-do.
Doncs jo vull noms d'aquests.
Pot ser que aquest Javi sigui de bona família?
No, és d'entrevies.
Jo n'he trobat un ara a internet, que és difícil de superar,
que és Garroguerricacheberria.
Ostres, vas...
Sí, aquest és el cognom més llarg,
que diuen que hi ha només 13 persones en tot Espanya que el tenen.
12 lletres, eh?
Sí, una persona té aquest cognom.
Molt bé.
Però també, clar, com ho demostren?
Però si m'envieu fotos del DNI, tatxeu els números...
Les dades importants.
Sí, tatxeu les dades i aquestes coses, eh?
Sí, sí, sí, però ens interessaria veure el vostre DNI
per comprovar que teniu aquest cognom tan llarg
i que guanyeu l'àpat per dues persones
al T'estem restaurant al carrer Provença 88,
on, per cert, aquest dissabte hi ha actuació musical.
Joel, a tu que t'agraden les actuacions musicals?
Mentre sopes, aquest dissabte al T'estem restaurant
hi haurà en Jofre Verdejí.
Home, què dius?
Home, el dels meus ulls glaucs.
Sí, senyor.
I veus que no te la canti, eh?
Que no siguin els teus, no?
Ai, ai.
Els, clar, els teus.
Els teus, sí, perquè els seus no són.
Cantar-te una cançó als teus propis ulls.
Oi, és que ets molt maco.
Molt egocèntric.
Jo una vegada estava a la zona de fumadors
de la nova terminal de l'aeroport del Prat.
Molt maca, molt maca.
Com un pati exterior, diguéssim,
que hi ha un Starbucks, allà, unes coses.
Sí.
Doncs hi havia el Jofre Verdejí fotent un concert, tu.
Què dius?
I m'ho vaig passar, no volia ni pujar a l'avion.
Perdona.
Li van dir, jofre, vine a la zona de fumadors
de l'aeroport del Prat.
No, no.
Us imagineu el Jofre Verdejí tocant en una habitació de fumadors.
És un lloc gran, era un escenari maco.
Era una cosa digna.
Hi havia producció.
Sí, sí, sí.
Doncs aquest dissabte, mira, com totes.
Mira, en directe, si aneu a sopar, és una cita romàntica,
que per exemple, no?
Perquè no veig jo ara amb els meus pares
anant a un concert de Jofre Verdejí.
O sí, o sí.
Per què no?
Per què no?
Per què no?
Doncs el tindall el t'estem restaurant
i, a més a més, hi haurà un dels oients de l'última hora
perquè tindrà el cognom més llarg d'entre tots vosaltres.
O sigui que ja podeu anar-nos-ho explicant el nostre WhatsApp,
que és el...
667-37-27-29.
667-37-27-29.
Apunteu aquest WhatsApp per enviar-nos el vostre cognom
i la persona, l'oient que tingui el cognom més llarg,
divendres se'n va a sopar, el tastem restaurant.
I avui el que farem és tastar una mica
la pedagogia d'en Jordi Ramoneda,
que és un especialista en criar bons catalans.
Doncs sí, Quim, i avui, aquesta setmana,
que a Barcelona i a Catalunya estem fent el Mobile World Congress,
que estem sent anfitrions de moltíssima gent,
més de 100.000 persones...
Ara en parlarem amb l'Empere d'Esquerdó.
Avui aprendrem com s'ha de rebre convidats
perquè Catalunya serà bona anfitriona o no serà?
Molt bé, molt bé.
Ser ben educat, tenir un pica-pica, alguna cosa.
Ja tenim el nen perdut aquí,
que està molt atent al que expliques cada setmana.
Què?
Ja veus que atent, que està.
Però és que té TVA, Gui.
I a més, ell no ha de criar cap bon català.
L'hem de criar nosaltres.
Connectem amb l'exterior de Catalunya Ràdio.
Vinga, som-hi.
Doncs sí, sí, ja tenim en marxa la nova edició del Mobile World Congress,
aquest congrés dedicat a la tecnologia i als mòbils, també,
però bàsicament és a la tecnologia en el sentit més ampli.
I l'internet de les coses.
Ara, ara ho has dit.
La connectivitat.
Un esdeveniment que de moment encara no ens han robat a Madrid.
No, a mi m'agrada molt perquè un dels titulars era
Mòbils que es pleguen, com un dels primers Motorola
que vaig tenir fa 20 anys.
Estem allà, encara.
Tot torna, tot torna.
Però no estem cada any amb el mòbil que es plega.
Cada any, eh?
Jo no sé si la societat està demanant un mòbil que es plega.
Jo crec que no, eh?
Jo crec que no.
Home, si es plegués molt petit, amb molts plecs, sí que m'agradaria.
Saps què demana la societat?
Què demana?
Mòbils que durin anys.
S'adurin, sí, senyor.
Menos plegai, més un mòbil que dure 10 anys, hòstia.
Jo saps què hauríem d'inventar?
Mira, l'altre dia pensava, perquè, clar, com que m'han robat el mòbil...
T'han robat el mòbil?
Me'l van robar, me'l van robar fa uns mesos.
Com algun tipus de...
Que si l'agafa algú que...
Tu puguis tenir un botó, que si te l'han robat, tu apretis i...
Electrocuta.
Electrocuta o alguna cosa així.
O exploti.
O exploti i mates al llarg, eh?
No, perquè et quedes sense mòbil.
Però llavors no en robaria.
Una sirena així com molt...
Una alarma, alguna cosa així, saps?
Per exemple?
Te l'acaben de robar.
I, clar, l'han apagat el que sigui, doncs tu apretes allò i es queda a cau.
I a tu casa.
Sí, home, sí.
I en canvi d'això, és de dir que han a fer robots en forma de gos que...
Així ho sap.
Ara, ara, l'Aibo que ell...
Anda, vés a la merda, home.
En fi, hem amb en Xavier Peret, d'Esquerda, bon dia, Xavi.
Què tal, bon dia?
Avui ens interessa la realitat del carrer del Mobile World Congress.
Què en sabem d'aquesta fira, Xavi?
Doncs mira, farà potser 18 anys, no?, aquest any.
Doncs és el primer any que no hi vaig.
Potser, potser.
Perquè sempre és el mateix, sempre hi ha el mateix, sempre hi ha el mateix.
Sempre hi ha el mòbil plegable.
Sempre m'entara...
Mira, m'he assabentat que crec que és Samsung que arriba a crear una funció que et tradueix directament una trucada.
Ah, sí?
Et tradueix una trucada a temps real?
Hòstia.
Sí, sí, a temps real.
És una passada.
Està guai, eh?
Però bueno, jo no en parlo amb gaire gent d'altres idiomes.
No, però vaja, però si ho haguessis de fer,
que tingués una feina així internacional,
doncs, escolta, aniria prou bé això.
Doncs sí, doncs sí.
I fa molts anys, sí que estava de moda,
quan érets un superempresari, no tenir despatx.
No tengo despatxo.
No, perquè el despatx és el teu mòbil, el teu ordinador, no?
Doncs ara...
Què?
És no tenir mòbil.
No tenir mòbil?
Que el tingui un altre per tu.
Oh, carai.
Ostres.
Una mena de majordom de mòbil.
Clar.
Sí, bé, de fet això els artistes ja ho tenen, no?
Sí.
Que tenen algú que els porta a les xarxes i paga molts quartos.
I tant, i tant.
Mira el Quim Masferrer, per exemple.
Què dius?
El Quim Masferrer, les xarxes aquelles, no les porta ell.
Doncs ara mateix li faig un follow.
No, home, no.
Home, si no és ell.
No, perquè li porta gent molt professional.
I que sembla que sigui ell.
Perdran la feina.
Si li fas un follow, aquesta gent perdrà la feina.
Home, hosti, ara no m'enfio de cap Instagram dels que segueixo.
No te'n refiïs gaire.
No te'n refiïs gaire.
I avui amb en Xavier Pere d'Esquerdo sortim al carrer
per veure què en sabeu vosaltres del Mobile World Congress,
si esteu al cas d'alguna de les novetats.
I en parlem de seguida, Xavi, fins ara.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Aquell tros de penis que queda, diguéssim, amagat pel pèl,
si tu treus el pèl, hop, sembla que tinguis més pèl.
Trobo que et fixes en moltes coses, tu, al gimnàs.
Jo, al gimnàs, sí.
Escolta, tu.
No voldria passar per alt la promesa que vas fer, Joel, aquest divendres,
com a millor, pitjor cantant del món, que era de depilar-te.
Sí.
Em depilaré, ha tingut molt d'èxit a les xarxes, la gent animant-te a fer...
També hi ha gent que diu, aquesta merda feu amb els meus impostos.
També hi ha gent a les xarxes que...
Però sempre és el mateix que ho diu això.
Però a mi m'afecta això, la gent ha de saber que a mi m'afecta això.
Quan algú diu, aquest tio és gilipolles, jo...
Això és lleig, no hi sortem.
Però queda't amb tota la gent que t'ha felicitat per aquesta cançó,
que queda divertit, i fins i tot n'hi havia un que deia, n'està prenent, eh?
N'està prenent, eh?
Sí, és que la vas cantar molt bé, Joel.
A mi no em surten aquests els bons, només em surten els dolents.
Això és l'algoritme.
Deu ser que vas per la vida a buscar una mica el costat fosc, no ho sé, però vaja.
N'hi havia un que deia, el que s'ha de fer per cobrar la pagueta.
La pagueta.
Bueno, sí, sí, no?
Sí, literalment veritat.
No li neguem.
Tota la raó del món, però veig que encara hi ha pèl al teu cos, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí.
No, no, ja estàs.
No, Joel, no t'espullis.
No, home, no, ja.
No, que hi haurà un desmaios.
Per favor.
No, no, i a més ens hem de concentrar una mica a fer un exercici molt interessant
que fem els dilluns amb l'Aida Fita, que és mirar la tele a través de la ràdio.
I ho fem amb la pantalleta.
Que estàs contenta?
Estic molt contenta, perquè divendres va haver-hi eufòria!
Què passarà a la segona tongada dels càstings, on vam conèixer la resta de concursants
que eren 10 més, vull dir, són 16 en total, per tal, de la marinera, i jo se'ls portaré
així un tastet una mica de tots, perquè jo us vull demanar una cosa així, que pareu
bé les orelles, perquè és que us demanaré dues coses, d'acord?
Primer, qui creieu que serà el guanyador d'eufòria?
Òbviament hem de fer porra.
I segons...
Ja?
Una persona amb els cabells blaus.
Jo crec que serà.
Crec que no n'hi ha cap amb els cabells blaus.
Una persona amb els cabells blaus.
Va, i seguim.
I qui creieu que serà el primer o la primera eliminada?
D'acord, molt bé.
Jo ja et dic que em vaig enfadar, veient eufòria l'altre dia.
Per què?
Em va semblar injust una eliminació.
Quina?
Quina?
Puc parlar o no?
Sí, clar que pots parlar.
És el teu programa, Quim, eh?
No, jo ho sé, però com que ella t'he preparat uns talls...
No, sí, però jo es porto els que passen directament.
Hi havia una noia de Badalona que cantava molt i molt bé.
No, ja estem en Badalona.
No, no.
Si hagis ressaltat que és de Badalona abans de dir com cantava...
Doncs sí, perquè s'ha anat en Badalona, Quim.
No, perquè crec que ha d'haver lluitat molt per aconseguir sortir per la tele una persona de Badalona.
És una història de superació.
De superació.
I després estava al costat d'un noi molt simpàtic, amb una cara molt divertida, que era de la Catalunya Nord.
Ah, ja.
I no cantava gaire bé.
I em dóna la sensació que va ser...
El Julien.
El Julien.
Va ser quota Catalunya Nord.
És que una cosa diré.
Jo no voldria rajar d'eufòria perquè no ho he fet mai.
No, mai rajaràs.
Mai he fet rajar d'eufòria, però està clar que busquen personatges.
I busquen el que dius tu, una mica de quota...
Què buscaran? Escombres?
És que la veritat és que busquen gent que doni joc.
Clar, busquen una 360, que puguis fer una miqueta de tot, perquè per exemple va haver-hi un noi, el noi aquell, el Roquero, que li van dir
molt bé el que fas tu, però busquem algú que pugui fer moltes més coses.
Tu ho fas molt bé el teu només.
Aquell noi, el Roquero, semblava que anava a entrar i no va entrar, eh?
I qui va entrar va ser la Valeria.
Ai, la Valeria.
Que la Valeria juga una mica amb aquest, el Roquero, flamenco.
M'agrada molt.
I que després la resta de cançons no m'encanta ni una amb flamenc, però és igual.
No, no, és que aquest tipus de perfil després els fan cantar, jo què sé, el tractor amarillo i no els hi surt bé.
És veritat.
Ja ho veurem. També qui va entrar va ser el Lluís.
Ah, és de la guitarra.
Aquests que ploren, quan canten.
Ah, això és oques grasses, no?
Que té 28 anys, que per cert, en aquesta...
Pot ser que aquest noi, disculpe, Aida, s'estigui apagant.
I al final de la capiçó.
És que ara es porta molt això, Jordi.
Ara es porta molt el rotllo l'ànguit.
Sí, sí.
Ha estat cantant frenant.
Aquesta gent, t'he de dir que em fa molta gràcia, perquè hi ha molt de 28, 30 anys, o sigui, com de la meva quinta, llavors em segueixo sentint jove.
Demà te'l posarem als laments, aquest.
La gent podrà demanar, lamentar-se al ritme d'aquest concurs.
És un ànima en pena, eh?
Un cafetó, aquest noi, abans d'entrar, no?
Anem a la Vita, 22 anys.
M'agrada.
Ai, però escolta, però per què?
Bueno, és que bé, la Frida, perquè controla els aguts, aquests així més suaps...
No, no, no, canta xiu-xiuajant.
Però és bonic, mira la Bili Aguix.
No, no.
Poses la Frida aquesta, amb el noi d'abans.
Res, un pare de veu.
En Catalunya adormida.
D'acorda-nos, la Vita no és la vostra guanyadora.
Ai, de fet.
A mi un que m'agrada molt va ser en Frederic, que es veu que ja s'havia presentat ara, el primer Euphoria.
Però està fort aquest tio, eh?
Està fort, però és que el glow-up que ha fet aquest senyor és increïble, sembla una persona diferent.
I a més, com que canta òpera, doncs a mi ja em té guanyada.
Però aquí no cantarà òpera.
Eh, què ha passat aquí?
És que ha agafat la Crimosa i el tio ha fet una cançó.
Doncs mira, a mi...
Aquest m'agrada, com es diu?
Com en Frederic.
En Frederic, de moment em sembla que vaig amb el tros de suec, eh?
Un tros de suec.
Llavors també tenim a la Misti.
Ai, ara venia una altra pujada, eh?
Sí, però és que el Foria farà aquesta cosa, que posen a parlar per sobre, que dius, home, deixa el subidor, per favor.
Calla, covino, calla, covino.
Però no passa res, bé.
Després tenim en Lluc, però amb Y, U, K.
Mira.
No, no, no, no.
A mi, mira, és que en Lluc, a mi em va caure bé, el que passa que...
No, no em vagis de panxo, eh, tio.
Esti, tranquil·lítsa't, Lluc.
No forcis, aquest és així, capcata, així, capcata.
I te canto.
Lluc, que tens nom d'esquimal.
Lluc.
Perquè algun nom normal, no hi ha cap...
No.
La Teresa, no.
No hi ha...
Doncs mira, vols un nom normal.
Vols un nom normal.
És tot líquid, és tot molt líquid.
Molt líquid.
Doncs escolteu a la Maria.
Maria.
Ah, molt bé.
Maria.
Maria.
Aquesta noia no entén el que està dient, eh.
Està llegint l'anglès fonètic.
Doncs aquesta noia també és actua de doblatge, que em va sorprendre.
Molt bé.
Sí, perquè feia el Doraemon, el feia molt bé.
Feia el Doraemon.
Mm-hm.
Després tenim el Lugo.
Collons, si que n'hi ha.
Ui, molt afectat, això.
Això no m'agrada.
Després tu, quan estaves parlant d'en Julián, Julián, de 30 anys...
Julián, Julián, de Pespinyà.
Tu creus?
Però falta la base, no?
I el ritme.
Però que no, home, no?
Ho està fent a capela, pobre nano.
Me l'has tirat un tall molt traïdo.
Jo tiro el millor que han fet.
No, realment.
No, el que em triga en dir quatre paraules, l'Eminem, i ha dit tota la cançó.
És veritat.
Però escolta'm, aquest nano...
Aquest cunt de blue, un vegada.
Però que canti en francès, no?
Sí, clar.
Clar, també va cantar una mica en francès, però bé, a mi amb aquest noi no em va fer gaire gràcia.
Molt bé.
Que cara de simpàtic, i sembla que simpàtic, però això no s'hi val per cantar.
Qui és molt simpàtic és l'Aina de Silva.
Say my name, say my name, when no one is around you.
Say baby, I love you if you went running games.
Say my name, say my name, what a sudden change.
Molt bé, molt bé, aquesta.
I aquests són els deu concursants.
Ai!
Sí, sí.
Nous.
Per tant, sabem que l'altre dia teníem en Ranger, la Tamara, la Lluna, en Pau Culleret, en Xavi Noms i la Dunia.
En Pau Culleret sembla d'una altra història.
Sí, és un conte.
És un d'aquests que participa a la glosa.
Per tant, vull que em dieu guanyador i el primer eliminat.
De tots aquests que hem sentit.
Jo, aquesta noia que cantava la cançó Semanue, Semanue, que està dedicada a un senyor que es diu José Manuel, llavors diu Semanue, Semanue.
Però ha d'aprendre a respirar, eh?
O sigui, la realitat.
Perquè al final ja no li queda mai.
Però aquí quina, la que guanya o la que guanya?
Aquesta, aquesta, la que guanya és aquesta, claríssimament, la Semanue.
Jo dic que guanya la Dunia.
Vale, Dunia.
Mira, jo dic en Frederic, tu.
Frederic.
Oh, i tal.
Mira.
Vale, Frederic.
I després, qui creieu que eliminen?
En Pau Culleret, perquè se l'emporten els tradicionaris.
Pau Culleret.
Pau Culleret, molt malament.
Jo dic que eliminen el de la Catalunya Nord.
Sí, home, sí.
I el qui més?
Qui és el de la Catalunya Nord?
El Ranyet, no es diu Ranyet?
No, es diu...
El Julien.
El Julien.
El Julien.
El Julien.
Aquest, aquest.
Vale.
És que això és...
I el que plorava al principi, jo crec que també caurà pel camí.
Ah, i els Sussorritos.
I els Sussorritos, jo crec que se'n va.
Molt bé, caurà.
Molt bé, doncs jo ho deixo aquí apuntat.
Que bé.
I a veure si guanyeu.
N'anirem parlant, eh, aquest divendres, a la primera gala.
Primera gala.
Com ell for.
Primer s'eliminats.
I hem de veure com actuen en directe amb el públic, tot això és...
Comparant, segurament, molt millor dels càstings.
Jo espero que canti la cançó d'Eminem.
Ai, això ho espero.
En Julien.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Grita a la reina!
He, he, he, he!
Passen dos minuts de dos quarts d'una del migdia, com sempre, clavant l'escaleta, és una cosa increïble.
Sempre anem tard, no sé, hi ha alguna cosa que falla i ens ho anem bé.
No, al revés, que ho fem tan bé, eh.
Ho fem tan bé, eh, que ens trobem còmodes.
Creieu que jo ja puc plegar per avui, perquè està claríssim...
No, Jordi, no.
No?
No, no, no, abans plego jo, eh.
No per què et dic, eh.
D'aquí un minut ha de començar una secció.
Doncs ha de començar la secció de després d'aquesta secció.
Doncs mira, Xavi, avui tens un minut per parlar del Mobile World Congress amb la gent del carrer.
Endavant.
Doncs endavant. Hola, què tal, bon dia, com et dius?
Sebastián.
Sebastián, tu saps que s'està celebrant el Mobile World Congress?
No.
No? No en tenia idea.
Ostres, no.
Doncs és l'única persona que no sap que s'està celebrant.
Ah, acabo de llegar.
Ah, clar, de d'on, de Perú.
Ah, del Perú.
Però vens pel Mobile?
No.
Vivo aquí, vengo, porque vivo aquí.
D'acord, no saps què s'està fent en el Mobile?
No, no sabía.
Què creus que s'està fent?
Una feria de mòbils.
No, muy bien.
No, de mòbils no.
¿Cómo que no es de mòbils?
Tecnologia.
No, perquè una miqueta, una miqueta de mòbils.
Sí.
Sobretot ara d'intel·ligència artificial.
Ah, vale.
Donde, en la fira?
Sí, a l'hospitalet.
A l'hospitalet.
Vas cap allà?
Sí, podria ir.
D'acord, gràcies.
Ah, podria.
Molt bé, mira, veus.
No, que val una pasta a l'entrada, a veure si es pensarà que és gratis aquest noi.
Sí, doncs sí.
Mira, aquest senyor té pinta de saber que s'està celebrant al Mobile World Congress, oi?
Sí, una miqueta.
Com et dius?
Ui, Xavier Testar.
Mira, jo també, Xavier.
Escolta'm, què creus que s'està fent al Mobile?
No, però ell es diu Xavier Testar.
Doncs, bàsicament, s'estan fent dues coses.
Per un cantó, la part del Mobile tradicional és una gran exposició, una gran fira tecnològica,
on es presentaran els darrers avenços, amb 5G, intel·ligència artificial.
6, 6G.
També, també.
Ah, ja estem al 6G?
Al 5G ja.
Anem pel 6, ja.
I què fa al 6G?
Més ràpid.
Això en el camp de la innovació i la tecnologia ja passa.
I, evidentment, la intel·ligència artificial, que serà un dels eixos de debat, i de controvèrsia
també, pels seus impactes en la societat.
I per l'altre cantó, el Forio de Fraunau, és una fira de start-ups, en la que participen,
m'he llegit aquest debatí, Spin-off i start-up.
Ai, que està plorant.
Ai, sí, senyor.
No, no, no, no, no.
Què ha passat?
Participen a spin-off i start-ups de 70 periodos del món, el nombre supera...
Però aquest senyor què és?
El director del moment?
El congrés o què?
I, en particular, hi ha una gran presència de start-ups i spin-off sorgides d'aquí,
de Catalunya, de les universitats, entre altres llocs, com la universitat que jo estic,
que és la Universitat de Barcelona.
Ah, i és professor?
I estic treballant també amb temes d'innovació i emprenedoria.
Ah, ja.
Aquest senyor fa pintes de nit en LinkedIn al dia.
Sí, sí, sí.
És que vostè tenia cara, eh, d'intel·ligent artificial.
No ho sé si, bueno, propi, ser intel·ligent natural, cosa que no sempre s'aconsegueix,
però, en tot cas, benvinguda sigui la intel·ligència artificial...
Benvinguda.
A la mesura que sigui una ajuda...
Sí, escolta, estava preparat, això.
Quina turra ens estàs fotent, aquest home, no?
Hi ha molta controvèrsia des del punt de vista ètic.
Controvèrsia.
Que faci un podcast.
Què tal?
Escolta, que faci un podcast amb el Jordi Sellas.
Xavi, et deixem parlant amb aquest senyor, que nosaltres tenim feina, val?
Tu, feu, feu, eh?
Feu.
Ensafeu, feu.
Més que el Jordi Sellas, aquest.
Que parli, que parli.
Ja anirem connectant.
Fins ara.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Quant pot costar arreglar grífols?
Quanto me gusta arreglar grífols.
Mira, una vez por semana está bien.
Tenim en Xavier Pérez d'Esquerda amb un senyor que ens sap molt com el Bible Congress.
Vull dir, s'està matent pel digital.
Quina passió que té aquest senyor.
Salgar-ho al narratiu de Catalunya Ràdio, perquè nosaltres hem de fer altres coses.
Aquest senyor deu tenir el mòbil que es plega, el teu.
Ah, el teu.
Deu ser l'únic tio de Barcelona que té el mòbil que es plega.
Quan puguis preguntar-li, Xavi, si té el mòbil que es plega, aquest senyor.
Sí, és el Samsung, però què és el que es plega?
No, no, no, és el CIP aquest.
Ai, llàstima.
Particularment aquest, el CIP per mi és un alt de gama, tot i que sí.
Bé, deixem-me'n aquest senyor que és d'alta gama.
I el que també és de molt alta gama és la feina que fa els dilluns en Joel Díaz, convertint-se en el noi dels encàrrecs.
Encàrrecs.
Extra, extra!
Fa moltes vegades, a part dels...
Calli, senyor, ets molt pesat.
No és pesat, aquest senyor li han preguntat pel mobile i ho està explicant tot.
És un apassionat, és un apassionat de la connectivitat.
Però ara el que toca és servei públic, ara el que toca és donar resposta als encàrrecs dels catalans i les catalanes.
Que una cosa, pareu ja de demanar encàrrecs, perquè és un no pareix.
No, no, que no parin, tu.
Jo més val que s'obrin que no que en falten.
Vinga, a l'última hora, robacatradio.cat, està ple d'encàrrecs per en Joel Díaz, que perquè truca aquí, truca allà...
Però és normal, és normal, perquè més trucar és una cosa que cada vegada fa més mandra, perquè ens hem acostumat als xats, i ara és una cosa violenta trucar.
Sí, sí, ho vam comprovar amb en Xavier Pere d'Esquerdo, la gent jove no vol trucar, va sortir un dia pel carrer a demanar a nois que truquessin a algú, no, no, trucar no, trucar no.
Mira, ara que dius això, que m'encarreguin coses, gent jove, com per exemple la que m'ha encarregat avui la cosa, que és un tio que és jove, passa que em sembla que es diu...
Sí, es diu Josep. Què tenim aquí? Tenim dos amics, no sé l'edat, jo m'imagino que tenen a la vora de 30 anys, i aquests dos amics van de vacances junts per Setmana Santa.
N'hi ha un que li vol retreure a l'altre, que l'altre no s'està implicant en l'organització del viatge, sempre hi ha un que diu, bueno, ja t'ho faràs tu amb el booking, els bitllets i tot, i jo vaig allà a taula posada.
No és millor així?
Enfadats abans de viatjar?
És la pregunta que deixo caure?
Segurament.
Em sembla que sí. El fet de ser amics, també, clar, no són una parella.
No són una parella, és a dir, les parelles normalment ja tenen entrenada una relació de dir, tu ets la que s'encarrega de les reserves, jo m'encarrego, després, per exemple, de buscar els restaurants.
Sí.
En el cas dels amics, potser la cosa no és tan clara, i és per això que el Josep em demana que truqui a l'Àlex, i és el que faré, d'altres coses, per preguntar on van.
Estem trucant, Lluia, em sembla que sento el contrabaix.
Estem trucant.
Jo, si no sento el contrabaix, em dóna la sensació de...
Sí, sí, ara sí, ara sí, el contrabaix.
Àlex.
Hola.
Àlex.
Digui.
Mira, Àlex, què més?
Àlex Farga.
Àlex Farga. Et truco de Catalunya Ràdio. Estem en directe, Àlex Farga, d'acord?
Ah, hola, molt bé.
Mira, t'explico. Estàs fent alguna cosa important?
Estudiava, però, bueno, escolta'm...
Això no és important, perquè tothom sap que estudiar no serveix de res, Àlex.
I vas directe a la precarietat laboral.
Bueno, a no ser que estiguis estudiant algú de tecnologies, mòbils, que llavors sí que és molt important.
No, no, geografia, geografia.
Geografia?
Però tu que tens 13 anys.
No, però, bueno, m'agrada aprendre coses.
Però geografia? Hi ha adults estudiant geografia?
Hi ha una carrera que és geografia?
Però encara t'has de saber la capital de Lituània, tu. A veure, capital de Lituània, Àlex, ràpid.
No me la sé.
Ostres, mira, va per la L, ell deu estar a la B, per exemple.
Àlex, no et truco per preguntar-te a la capital de Lituània, que per cert em sembla que és Caunes, però tampoc t'ho s'hauria de dir, segur.
Mireu-me si és Caunes.
Àlex, et truco de part del teu amic Josep. Saps qui és?
Sí, clar que sé qui és.
D'acord.
Segons el Josep, tu i ell, heu de... No, la capital de Caunes, ai, la capital de Lituània és Vilnius, no és Caunes.
Molt bé.
I nom més xulo, no? Vilnius.
Sí.
Són les notícies d'en Vil.
Sí, tenim aquí l'Àlex, que l'hem trucat interrompint el seu estudi.
Àlex, et truco de part del Josep, perquè es veu que voleu anar de viatge. És així?
Sí, sí, sí, sí.
Ah, per Setmana Santa. És així?
És així, és així.
On teniu pensat anar?
La idea era anar a Roma.
A Roma, eh? Molt maco.
Que original.
I per Setmana Santa, molt bé, eh?
Sí, no hi ha ningú. No hi ha ningú a Roma per Setmana Santa, Àlex.
Santana de i Trevi, ja no...
Escolta'm, Àlex, que ara ve la part violenta.
Això és una secció que es diu el noi dels encàrrecs, i l'encàrrec que té el Josep per tu és retreure't,
que no estàs fotent res a nivell d'organització i logística relacionat amb el viatge.
Es veu que ho ha de fer tot ell, està ell buscant...
L'art via en via aquest que voleu anar, el tema dels bitllets, el tema de què visitar,
i tu aquí tocant-te...
Tocant-te el...
És el Perineu, segurament t'estàs tocant. No sé què t'està tocant, Àlex, però què passa aquí?
Les cuixes.
T'estàs tocant les cuixes, Àlex?
No té vergonya, eh? No té cap vergonya.
No, el que no té vergonya és tu, tio, que t'repenges en una altra persona perquè et prepari el viatge
i tu vas allà a Cuarpo de Rei.
Però ja està estudiant geografia, quan hi vagi sabrà la capital.
No sap arribar-hi ell.
Exacte.
Bé, clar, tu t'encarregues de la geografia, no?
Tu seràs el que quan arribeu a Roma diràs...
D'acord, confirmo que això és Roma, no?
No necessita Google Maps.
Hi ha hagut equivocacions, però no el cap.
Bé, Àlex...
El que passa és que el tio...
Ah, ara, ara.
No, no, el tio el que passa és que li agrada lligar per Instagram.
Lliga sota... es pot lligar en temps d'arreu d'Europa.
Llavors, quan em té alguna de buscada...
Què dius?
He pensat en ens d'anar...
Ah, però en realitat té alguna regatza per allà, ja, eh?
Alguna...
Clar.
I encara tinc jo la culpa, saps?
És que no...
Em sembla...
Doncs escolta'm, Àlex...
Però a tu realment et ve de gust aquest viatge?
Perquè és que em sembla que no...
Molt, sí, a mi m'agrada molt.
I la pot deixarà tirat, eh?
Clar, però llavors, quan el Josep se'n vagi amb la regatza aquesta que ha trobat per Instagram,
tu què faràs?
Doncs no és res, visita la Fontana i Trevi.
Bé, no, la Fontana i Trevi és una merda i a més està buida ara.
Vés-te'n al Vaticà, és el que val més la pena.
Sí, molt maco.
Sí, allà també hi ha plan.
La capella Sixtina.
Sí, sí, allà lligaràs també, si vols.
D'acord?
Sí, sí, sí, i tant.
No, no soc tan jove, eh?
No soc tan jove.
Quina edat tens, Àlex?
Doncs en tinc 29.
29 i estudiant geografia, eh?
Ets superjove.
I tant, que ho ets.
Super.
Bueno, Àlex, jo per part meva ja estaria.
L'encàrrec està fet i no sé si tens alguna cosa a dir-li al Josep, no?
Està?
Sí, jo no, que sí.
Ja va pa millor on veig.
Doncs vinga, ja parlareu.
A seguir estudiant les capitals de província.
Ja saps, la de Lituània és Vilnius.
Vilnius.
I gràcies, Àlex, que tingueu bon viatge en qualsevol cas.
Perfecte.
Ja ho sabeu, si voleu reservar la vostra trucada del noi dels encàrrecs,
li escriviu ara mateix en en Joel Díaz.
No deixeu passar que estic...
No, a mi no, eh?
Quim, sisplau, eh?
No, a la ràdio.
A la ràdio.
No diré el del programa, que és l'última hora, arroba canradio.cat.
I també diré una cosa, Joel, el senyor del mobile encara parla amb en Xavier Pérez.
El sistema de salut de Catalunya, per facilitar el procés de diagnòstic i ajudar els metges i metgesses.
Molt bé.
Però ara ja parla mòbils.
Cal veure.
Perquè la intel·ligència artificial també és la intel·ligència artificial.
I sabem que a vegades també menteix.
De vegades menteix la intel·ligència artificial.
Cal ser curosos.
Exclusiva.
Bé, gran tema, Xavi.
Però la intel·ligència artificial no pot mentir.
No, però...
No pot mentir.
No saber coses i fer veure que ho sap.
No pot mentir la intel·ligència artificial.
Pot equivocar-se, pot equivocar-se, però no pot mentir.
Si no li diguis mentir, si no vols, digue-li que et dona resultats o respostes que no s'ajusten a la...
Ara, ara, però això també ho fa la intel·ligència normal.
Sí.
Ja estem.
No sé, sabràs, jo aquí l'entrevistador ets tu.
Molt bé.
Encantat.
No, però...
Deu parlar d'alguna cosa, jo no sé.
És el mobile, l'enguany, eh?
I vés a visitar els estants de les universitats, que val la pena.
Mira, sí, si t'hi acostes.
El tema que dona de si és Facebook, eh?
I meta i tot això, eh?
No sé si n'heu parlat del tema de la privacitat.
Jo vaig utilitzar Facebook.
Ah, mira, doncs.
Particularment no m'agrada, diguéssim, que la meva activitat més personal i privada...
Després d'aquest senyor ens explica què n'opina de Facebook, nosaltres anem a publicitat.
I quan tornem, us expliquem com criar un bon català amb en Jordi Ramoneda i el nen perdut, eh?
Sí.
Sí, vinga, va, sol-hi.
Separat.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Di cocodrilo.
Digo, digo.
No cocodrilo.
Digo, digo, digo.
A Catalunya Ràdio hem trobat l'invent perfecte per les teves tardes.
La tarda de Catalunya Ràdio, amb Elisenda Caron.
Un invent que et transporta a una altra dimensió.
Això és un som.
T'esperta i apunta-t'ho.
Un programa que t'ensenya noves frases fetes en català.
No tinc la gamba per maioneses.
Que et fa pensar en les preguntes més transcendentals.
Nen, tu ets més d'eslip o de boxset?
O en els dilemes científics més rellevants.
Vaig trobar a ficar-me el comandament del cotxe al costat del cervell
i vaig comprovar que s'obria com més lluny estava.
El seu cap amplifica els senyals.
De dilluns a divendres de 4 a 7, la tarda de Catalunya Ràdio, amb Elisenda Caron.
Que bé que sí està la tarda.
El matí de Catalunya Ràdio.
Recta final de les rebaixes de la llar del Corte Inglés.
Ara, amb fins a un 60% de descompte en una selecció de raba de llit o bany.
I també en articles d'aparament de taula i decoració.
I tota la marca El Corte Inglés.
Fins al 29 de febrer, últims dies de les rebaixes de la llar.
A la botiga Web i App, El Corte Inglés.
L'aigua s'està acabant i és una situació realment molt d'angoixa.
Podem veure l'aigua que ens donaran i com la podrem distribuir.
Si comencem maig-juny en molts territoris en situació d'emergència,
s'haurà de passar a fer reduccions segurament de producció.
Podem produir aigua com a Israel, Aràbia Saudita, Emirats Árabs,
però em preocupa el medi ambient.
Es podria haver evitat arribar a una situació així?
Nits sense ficció.
Especial sequera.
Canvi de cicle.
A TV3, dimarts a la nit.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Tu chiflo tienes oler.
Mentre el canal exclusiu de Catalunya Ràdio, aquest senyor,
ens està parlant del Mobile World Congress amb en Xavier Pere d'Esquerdo
des de fa mitja hora, nosaltres ara tenim el nen perdut aquí molt atent
perquè vol saber què explica en Jordi Ramonet a la secció
Com criar un bon català.
Com criar un bon català.
Com criar un bon català.
Molt bé, nen.
Com criar un bon català.
Com criar un bon català.
Molt bé, molt bé.
Pot ser que se li estiguin posant els fums, aquest nen.
Sí.
És que ara m'he inventat un ball per fer TikTok amb aquesta cara.
Ah, doncs ja en seguirem a TikTok.
Sí, i tant.
Però tu no pots tenir TikTok, ets molt petit.
És petit, eh?
No, però jo tinc 28 anys.
No diguis mentides.
No diguis mentides.
No sap comptar.
És que no sap comptar.
Clar.
Sí, perquè tinc dos anys i tinc quatre...
Quatre dits.
Molt bé, carinyo.
Això és l'Aida que no sap comptar.
No sap comptar.
Això no és el nen, eh?
Quim!
Si tu vols criar un català català, a ser un gran anfitrió l'has d'obligar.
Perquè el català sap com cuidar bé la gent que té a taula.
Encara que siguin persones que venen molt de lluny, els catalans ja ho sabem fer.
Sí.
Per demostrar-vos això, m'he remuntat a una visita oficial al més alt nivell
que van fer a Catalunya l'any 1994, unes persones molt importants.
Els emperadors del Japó, Akihito i Michiko, han tingut un dia complet a Barcelona.
Un dia complet a Barcelona no és que et robin el rellotge,
l'RBnB sigui en realitat un armari empotrat
i que et venguin unes entrades a 700 euros sense visibilitat
per un Barça 3 Villarreal 5, que això és el que està passant avui en dia.
Som a l'any 1994, com hem sentit a la crònica,
i el turisme era diferent, era turisme de qualitat,
que és una cosa que també n'has hagut de fer, què vol dir?
Sí.
Què he de fer en català quan reps algú a casa?
Què has de fer? Doncs donar la tabarra amb l'oteu.
Amb l'oteu de català.
Has de fer propaganda.
És que si no la fas tu, qui la farà?
No, no.
Anem a descobrir quin és el pla que teníem per aquell dia.
Reunió amb el president de la Generalitat, Jordi Pujol,
i dinar oficial al Saló de Sant Jordi.
Visita l'Ajuntament, on han estat rebuts per l'alcalde Pasqual Maragall
el Museu Picasso i el Parc Güell.
És Jaume Barbra, oi?
Sí, sí.
Esteu pensant el mateix que jo, que efectivament és més divertit que el Robin.
No?
Que passar aquest matí...
Però ha dit que van ser rebuts per Pasqual Maragall i el Museu Picasso.
Sí, sí.
Total, en una visita d'estat tan important com la de dos emperadors,
perquè ja no és rei, és emperador, moles molt més,
amb l'emperatriu que es deia Michito.
No, Michico.
Ah, Michico, que ara és emperatriu emèrita, diguéssim.
Ai, pobre.
Que havia creat algun equívoc, eh?
L'emperador i Michico.
No, calla.
No, hosti, Michico.
¿Dónde vienen tú chico con el emperador?
Que raro, no?
Total, en una visita tan important tot ha d'estar molt ben mil·limetrat, pactat,
no pot sortir res del guió, a més són japonesos aquesta gent.
Clar.
Saps?
Vull dir, són molt ordenats.
Els japoneses és molt...
Però clar, tu véns a Barcelona.
Clar.
Tu saps què passa quan véns en aquesta ciutat?
Que sempre hi ha moments en què no pots acabar de calibrar-los.
La jornada ha començat al Museu Picasso.
Abans d'entrar, uns pastissers no s'han pogut estar d'oferir als emperadors
uns típics panellets de pinyons.
Bé, molts nervis, nois.
Però un moment, un moment.
Uns espontanis pastissers.
O sigui, jo us explico, la imatge és tota la comitiva, Jordi Pujol, emperadors del Japó,
molta seguretat, i per davant arriba un pastisser amb el drap al braç.
Ai.
No, mira, guapa, mira.
Tot brut de farina, poc.
Clar, els serveis secrets.
Els serveis... O sigui, molts nervis.
De fet, hi ha tants nervis que fins i tot el periodista, a l'hora de dir la crònica,
et diu això.
O faria els emperadors.
Emperadors.
Emperadors.
Clar, perquè els va saber greu aquest assalt, no?
Clar.
No el van aturar.
Que si això passés ara, els segurades agafarien el pastisser i el convertien a ell en un panellet.
Vale?
El pastisser arriba fins als emperadors i passa això.
Michico ho ha agraït.
I discretament.
Vale.
Discretament, què?
Discretament, què?
Què, què, què, què?
Què creieu que va passar?
Ha menjat el panellet, la Michico.
Però és complicat, un panellet, per algú que no l'ha tastat mai.
De pinyó.
De pinyons.
De pinyó.
A ell els recorda un nigiri, no?
Sí.
És com un nigiri de pinyons.
I un mochi, també.
Un mochi.
Creieu que el va menjar?
Què creieu que va fer?
Jo sí, jo sí.
El va escupir.
Per educació.
No li va agradar.
Jo crec que se'l va posar al bols.
Atenció, panellet imperial o no panellet imperial?
Michico ho ha agraït i discretament se'ls ha guardat a la bossa.
Oh!
Per què ho va fer?
Doncs perquè l'emperatriu és, per sobretot, àvia.
I una àvia es guarda el panellet al bolso.
Al bolso no, es diu Misako.
En aquest cas.
El Misako, perquè quan torni a Tòquio,
diu, mira, nen, mira què t'ha portat la iaia.
Ben sec.
Que no passa res, perquè els seus nets van néixer com 20 anys més tard.
Però a 20 anys més tard li va donar el panellet.
Així que no tenien descendència?
No, la primera era trist.
Era ben sec, la Michochi.
Seguim amb més coses.
Una altra cosa que ha de fer un català quan rep algú a casa
és una clucada d'ull a l'oseu.
Tu ja li has donat la tabarra amb l'oteu,
amb Picasso i amb aquestes coses,
doncs ara clucada d'ull amb l'oseu.
Mireu quin xeris més bonic van tenir amb ells.
L'himne japonès ha sonat quan la parella ha arribat a la seu del govern català,
on s'ha fet el dinar oficial.
No sé com somna l'himne japonès, però així segur que no.
El ding-dang-dong aquest era l'himne japonès.
Però el vam tocar amb el carrilló.
Sí, ja.
Bé.
Total, acabem la jornada també en un moment
també molt, molt, de molt bon anfitrió,
que és el de donar encara més a xapa, que és aquest.
I després de l'àpat ha vingut el brindis d'honor.
Pujol ha destacat el paper de l'emperador
en la modernització del seu país.
Heu sentit que Jordi Pujol dona tant la xapa
que fins i tot l'han de posar sota la crònica,
que no sap si la crònica l'està fent el Pujol o per dir...
Com el senyor aquell del Mobile, que no sé si queda el xerro.
El Pujol, en certa manera, també era emperador, ell, de Catalunya.
Encara ho és.
Era una cosa d'emperador, emperador.
Total, que ara descobrirem una cosa que a mi em fascina,
que és que el japonès és una llengua que comprimeix molt les idees.
És a dir, a vegades amb una paraula,
només un concepte, pots dir moltíssimes idees.
I per la seva banda,
Akihito s'ha congratulat del desenvolupament de Catalunya
i ha fet vots perquè s'incrementin els intercanvis
entre Japó i Catalunya.
Conyi.
Eh, conyi vol dir tot això?
Conyi vol dir...
Anem a fer més coses entre Japó i Catalunya.
Conyi.
Conyi.
Ara mateix podeu anar a Tòquio, baixes, i dius...
Conyi.
Conyi!
I et donen una embaixada de Tòquio.
Són minimalistes, els bandidos?
En fi, aquesta és la visita ideal a Catalunya.
Si voleu ser un bon zafitreus,
doneu la xapa amb lo vostre,
perquè així us assegureu que aquesta gent no tornarà,
perquè no va tornar mai més.
No, no, no, però escolta'm,
si voleu aprendre que hi ha bé un català,
que sigui hospitalari.
Amb molt de conyi.
Amb molt de conyi, sempre conyi.
Amb molt de conyi.
Conyi a tope.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
Set minuts i la una del migdia,
moment pel concurs de l'última hora
i per guanyar un...
Mira, encara xerra el senyor.
Una part important d'aquesta ciència,
aquesta recerca,
es transforma i innovació.
Però que no té feina, aquest home.
No, però que està fent divulgació.
És feina d'un professor.
Això també, eh?
93-201-7474,
si voleu guanyar un bal de 30 euros
per gastar a qualsevol dels supermercats
Capravo,
avui us demanem
que truqueu a aquest telèfon
i us oferiu per apadrinar
el nen perdut que tenim a l'estudi.
Ai, sí, per fi.
Perquè sigui el teu padrí
o padrina
i que et regali la mona
el dia de la mona.
Ai, mira, en dilluns de Pasqua,
què et sembla?
Em sembla molt bé.
93-201-7474,
busquem algú que sigui padrí o padrina
del nen perdut
i que es comprometi a portar-li una mona
el dia de la mona.
Vinga, va.
Bon nit.
Bon nit.
Bon nit.
Bon nit.
Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Benvinguts al podcast olímpic de Catalunya Ràdio.
A la vile de París.
Així trobaràs tota la informació
relacionada amb els Jocs Olímpics,
amb els aspectes més significatius
de l'organització d'estrès de veniment,
de la competició,
també dels esportistes catalans
que hi participen,
així com de les estrelles internacionals
que estan cridades a brillar en estos Jocs.
A la vile de París.
El podcast que fa camí cap als Jocs Olímpics 2024.
Amb Marta García.
A l'api web de Catalunya Ràdio
i al 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio.
Sortir al balcó no compta com prendre l'aire.
Escapa't ja amb Welling
a més de 80 destinacions
des de 24 amb 99 euros.
Vinga, reserva ja amb Welling
que després sempre et queden dies de vacances per gastar.
Consulta les condicions a welling.com o a la nostra app.
VendermiCotxe.com
VendermiCotxe.com
Et comprem el cotxe.
VendermiCotxe.com
Et comprem el cotxe.
VendermiCotxe.com
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit.
VendermiCotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants,
Sabadell i Cornellà.
Més rectores, més directives,
més dones caps de recerca,
més dones caps de tecnologia,
més directores de cinema,
més dones caps d'obra,
més comandantes d'avió,
més presidentes,
més dones,
moltes més dones caps.
Trenquem el sostre de vidre
perquè les nenes d'avui
siguin les caps de demà.
L'última hora
amb Quim Morales
a Catalunya Ràdio.
Que prova us ofereix
el concurs de l'última hora.
I avui al concurs de l'última hora
busquem un padrí o una padrina
pel nen perdut.
Vols donar-t'ho a saludar la trucada?
Hola, Ivan.
Hola, bon dia.
Em compraràs la mona de xocolata
més grossa i més cara
de totes les pastisseries
de tot el món?
De totes.
Farem una mida.
Oh!
M'encanta!
No saps on t'has fotut, eh?
Escolta, que nosaltres confiem en tu,
et donem el val de 30 euros
per anar al Capravo
i comprar-li la mona
al nen perdut, eh?
Doncs ja està,
amb 30 euros tinc una mona.
Gràcies, Ivan!
Doncs ja ho tenim arreglat,
quedem pel dilluns de Pascua
i no, que fem festa,
però el dimarts en vens
i ens la portes, val?
Molt bé.
Gràcies, Ivan.
Adéu, adéu.
Vinga, una abraçada!
Oh!
Oh!
Oh!
Oh!
Catalunya Ràdio
Mireu com ballo,
jo sóc en Tito
I aquest és el peluix del Tito.
Mireu com n'és també de bufó.
El peluix del Tito,
a la venda a la botiga de TV3
i als ponts habituals.
El matí de Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Durant el mes de març,
el Cicle Gaudí presenta
El mestre que va prometre el mar.
En el viatge per trobar
les restes del seu besavi,
desaparegut durant la Guerra Civil,
l'Ariadna descobreix
la història d'Antoni Beneiges,
un jove mestre de Montroig del Camp
que, mitjançant un innovador
mètode pedagògic,
va inspirar els seus alumnes
i els va fer la promesa
de portar-los a veure el mar.
El Cicle Gaudí
arriba a més de 117 poblacions de Catalunya.
Més informació a CicleGaudí.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
La reina del metal
neix a partir de la col·laboració inèdita
entre el ball flamenc de Vanessa Ibar
i els sons de la percussió metàl·lica
i la música electrònica d'Enric Montfort.
Una original cerimònia artística
que es podrà veure el 29 de febrer
i l'1 de març al Mercat de les Flors.
Més informació a mercatflors.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
L'Inca.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar el Delta.
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant.
I n'estem pendents aquí,
a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides al moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem
tot el que està passant.
Catalunya Migdia.
Amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres...
L'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia.
L'informatiu central del dia
de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
Oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh.
Oh, oh, oh.
Catalunya Ràdio.
I fins aquí les set hores del matí de Catalunya Ràdio.
Atenció que demà dimarts tindrem el mur de les alimentacions
amb en Joel Díaz i us podreu queixar i rondinar del que vulgueu.
Recordeu que tindreu el telèfon a la vostra disposició,
però si voleu escriure-li un correu electrònic,
ho feu a l'última hora arroba catradio.cat.
Muro de les alimentacions.
Si me'l voleu escriure, bé,
però jo prefereixo que truqueu en directe,
que la ment és més càlid i més orgànic.
I nosaltres demà a les 12
ho tornarem a deixar tot per l'última hora.
O sigui que, Ricard, quan vulguis,
nosaltres ja anem recollint.
Que vagi bé. Fins demà.
Fins aquí, doncs, al matí de Catalunya Ràdio.
Gràcies, Quim.
Ho deixem aquí nosaltres
i tornarem demà a les 6 del matí,
com sempre puntuals,
després dels senyals horaris,
a la Ràdio Nacional de Catalunya.
Adéu-siau.
Fins demà.