Salva-os, si os plau, no puc.
Catalunya Rádio, las noticias de las 12.
Pues parlem de Pasco, os informa Joan Bota.
Porque uns 575.000 vehicles está previst que surtin de l'àrea metropolitana de Barcelona
desde demá, dijous, hasta el matí de divendres.
Són els càlculs del Servei Català de Trànsit que, per primera vegada, instal·larà carrils adicionals de sortida a la P7 en sentit nord i sud.
Barcelona Marriera.
Bon dia a la P7, com passa sempre. Serà la via que es preveu més conflictiva.
Per això s'instal·larà un carril adicional de sortida en el tram nord de Montornès a Sils,
que s'instal·larà demà mateix durant tot el dia,
i un altre tram de Martorell fins a la P2, que estarà operatiu dijous i també divendres al matí.
I en tots dos casos es limitarà a la velocitat, com ha destacat el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel.
En aquests llocs on hi haurà carril adicional, en els trams d'autopista on hi ha carril adicional,
a banda i banda, en els dos sentits, s'haurà de circular a 100 quilòmetres per hora
i els vehicles pesants a 80 quilòmetres per hora i per la dreta.
I això és per donar seguretat.
Marriera, Catalunya Ràdio Barcelona.
Més notícies, Eva Pineda.
El deute de Catalunya del 2023 s'acosta als 86.000 milions d'euros,
segons les dades del Banc d'Espanya,
i representa el 31% del Producte Interior Brut.
És la quarta comunitat amb més deute en relació al PIB per darrere del País València,
que supera el 42%, Castella-La Manxa i Múrcia.
El 86% del deute de Catalunya, més de 74.000 milions,
són amb el govern espanyol, a través del FLA,
el fons de liquiditat de les comunitats autònomes.
El PNB i Bildu empatarien a 29 escons,
segons l'última enquesta del govern basc de les eleccions del 21 d'abril.
El PNB baixaria a 2 escons i Bildu en pujaria a 8.
Pel que fa als socialistes bascos, es mantindrien els 10 diputats que tenen ara.
Amb aquest resultat es podria repetir la fórmula del govern actual
entre el PNB i el Partit Socialista,
ja que tornarien a sumar majoria absoluta pel que fa a la resta de partits.
El PP obtindria 6 escons, sumar 1,
i Podem i Vox quedarien fora del Parlament basc.
Els Mossos d'Esquadra de la Comissaria de Premià de Mar
han detingut dos homes de 43 i 44 anys
per haver robat en cases de persones grans,
fent-se passar per falsos operaris de la llum i del gas.
S'haurien de les altres atribueixen 5 robatoris
des del mes de febrer a Tiana, Vilassà de Mar i Montgat.
Els dos detinguts seleccionaven persones d'edat avançada,
generalment de més de 80 anys.
Vestits amb roba de treball i amb una identificació falsa,
alertaven les víctimes d'una presumpta avaria urgent
o de la necessitat de fer la inspecció periòdica
per entrar als seus domicilis.
Un cop a dins, se les enginyaven
per quedar-se sols en alguna de les habitacions,
robar diners en efectius i objectes de valor,
especialment joies.
L'Ajuntament de Calafell limita l'obertura dels supermercats
a les 11 de la nit en temporada turística
per evitar que venguin alcohol.
A banda, també se'n restringeixen els horaris
de les cuines dels restaurants.
Tarragona, Jordi Barranca.
Bon dia. Abans d'aprovar-ho,
l'equip de govern ha parlat amb totes les entitats implicades.
Un cop hagi passat el tràmit d'exposició pública,
la intenció és que estigui en vigor ja per la revetlla de Sant Joan.
Tot plegat es fa per posar ordre i evitar així barri nocturn.
Marc Castells és el regidor de Seguretat Ciutadana de Calafell.
Si nosaltres tallem el subministrament d'alcohol a les 10 de la nit,
intentarem evitar que una certa gent ja no puguin anar a comprar
altes hores de la nit alcohol per poder fer les seves festes i tot.
Llavors ja ho evitem per aquí.
Igualment els menys esperen portar tres quarts del mateix.
Jordi Barranca, Catalunya, Ràdio Tarragona.
Esports, Marcos García.
El comitè de Palacio confirma els dos partits d'ascensió
per a Xavi Hernández després de l'expulsió contra l'Atlètic de Madrid.
Xavi no podrà seure a la banqueta contra les Palmes i el Cádiz,
però sí que dirigirà al Barça el clàssic al Bernabéu.
La seleccionadora espanyola de futbol, Montse Tomé,
ha donat la llista de convocades per els dos primers partits de classificació
per l'Eurocopa 2025 contra Bèlgica i la República Txeca.
Hi ha vuit jugadores del Barça, Ona Batlle, Aitana, Mariona, Cata, Vicky López, Salma, Paredes i Alexia.
Tomé també ha convocat les catalanes que juguen a la Premier, Laia Cudina i Laia Alexandri.
Polònia, Ucraïna i Georgia, classificades per la fase final de l'Eurocopa masculina a futbol del pròxim estiu.
Dels amistosos de les darreres hores destaquem l'Espanya-Brasil,
acabat amb empat a tres i un paper important del blaugrana, la Minyamal.
Encara en futbol, denunciades irregularitats a les últimes eleccions de la Federació Catalana.
El secretari general de la Federació, Oriol Camacho, admet davant el jutge
que es va afavorir la victòria de l'actual president Joan Suterres.
En tenis, el número 1 mundial Novak Djokovic
anuncia que trenca amb el seu entrenador, Goran Ibanicevic.
I en hockey patins, el noi a Freixenet renova i va amb Morales per una temporada.
Fins aquí les notícies.
A la hora del migdia, a Catalunya Ràdio, que no surti d'aquí.
Ah, que ara tenim un pianista al programa?
Sí, he pensat que crea un ambient especial aquí a l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh, però estic gestionant el departament de queixes.
Ai, no em diguis que se'ns queixa molta gent.
Doncs sí, és que no és fàcil obrir el camí del cor en un país com aquest.
A la hora del migdia, a Catalunya Ràdio, que no surti d'aquí.
El món dels famosos a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
el forfet radiofònic dels vostres migdies,
amb uns písters de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Hola, Quim Morales.
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbi i en José González a la producció.
Al control de Soi tenim l'Albert Joder i qui us parla.
En Quim Morales.
Dimecres, 27 de març, tenim el país a mitja màquina
entre els que ja estan de vacances i els que fan veure que treballen.
No és el cas, no és el cas d'en Joel Díaz,
que ara mateix i en rigorós directe gravat
us explica què fa avui amb els vostres impostos.
Doncs mira, avui és dimecres sant, no, Quim?
Sí, sí, dimecres.
Hollywood's Day.
Yes.
Tota la setmana és santa, com si diguéssim dilluns sant, dimarts sant, dimecres sant.
Llavors em queda dijous sant, divendres sant, dissabte sant.
Dissabte no és sant?
Sí, que ho és, dissabte sant, sí, home.
Em queden quatre dies, cinc dies per arribar a dilluns sant,
que és el dia de la mona de Pasqua.
Correcte.
En algunes cases ho fan diumenge.
Això no s'acaba d'aclarir mai, però jo crec que és dilluns, no?
Algunes no ho fan.
Cases apòcrifes.
Llavors, queden quatre dies.
Sí.
Jo he calculat que en aquests quatre dies, si demano hora avui,
temps per anar-me a extirpar un ronyó, vendre'l al mercat negre,
i el dilluns tenir diners per comprar una mona,
perquè tinc, no una, dues mones.
O sigui, tinc dos fillols, una fillola i un fillol.
Ostres, home.
Això són dues mones.
A 74.000 euros que va la mona avui en dia,
m'he d'extirpar un ronyó.
Poca broma.
Una cosa, amb cara i ulls,
per petita que sigui, de seguida passa dels 60 euros, eh?
Em pensava que parlaves de ronyons, ara.
No, de ronyons, això ja va depèn del mercat i de la pressa que tinguis.
Necessiteu algú que vulgui un ronyó,
perquè si ho fem de particular a particular,
i és molt més àgil.
Jo tinc dos i estic bé.
No bé canviar un ronyó per dues mones directament.
És a dir, si algú té dues mones i vol un ronyó,
jo li vol un ronyó i li creiem don quina dues mones.
No, no, no, jo estic...
En principi no, eh?
Bueno, ho deixo.
No, i després l'altre tema.
De què compres la mona?
Ah, jo sempre tradicional, eh?
Sí, l'ou aquell.
Una mona de mantega, amb l'ou...
Sí, sí, una cosa ben de posguerra.
Ben...
Sí, sí, sí.
No fas la...
Una mona que no faci il·lusió, el nen.
És que això és el més maco.
Però aquestes són més barates, no?
Vull dir, aquestes no són...
No, són més cares perquè són les bones de pastisseria bona catalana.
Independentista.
Molt bé, molt bé.
Com veus, no domino gaire de mones.
No, no, ja es veu que no n'has tingut gaires, no?
Sobretot, sobretot.
Les justes.
Prou de pollets grocs, absolutament deformats.
Però si és el millor.
Sí, home.
Tenen un ull endavant, l'altre darrere, una pota...
Una pota mirant a cuenca, l'altra velladolit.
Allò no.
Els pollets aquells no.
No hi ha un supervisor de pollets d'aquests, el que els mirin.
No hi ha un sacxador de pollets de plàstic, però és una...
Quina angúnia, és que estan molt malament.
De fet, el que es fa com un concurs a les xarxes,
a veure qui té el pollet més lleig.
No, no, és...
El que passa és que la gent ja els comença a manipular.
Ah!
I llavors, clar, llavors...
És el lleigisme de la mona, eh?
Això mateix.
Doncs bé, Joel, molta sort, eh?
Amb el temps no podem ajudar gaire, perquè, esclar,
ara mateix no m'interessa un ronyol.
Si un sinus ja, si ho faci en negre, tampoc el coneixeu, eh?
No, però el xavi potser sí que té família metges.
Sí, ja ho parlàvem fora.
O el seu germà és forense.
Ah, mira.
Vull dir que deu saber treure coses, no?, i mirar com estan.
El que passa és que el forense, no...
O sigui, ell, ell, vull dir, el client del forense ja no necessita el ronyol.
Ja no es pot queixar.
No, no, clar.
No es pot queixar.
És veritat.
Bé, doncs, aquesta setmana hi ha una novetat important a l'última hora,
i és que la fita de la setmana s'hauria de dir el Castellbí de la setmana,
o la Castellbí de la setmana, perquè se n'ocupa l'Alba Castellbí.
Com ja sabeu, aquesta setmana estem buscant el truc de salut o de bellesa més original.
Vale.
De moment...
Ens estan dient unes coses...
Sí.
Jo estic al·lucinant.
De veritat, eh?
Aquell que es posava aquella crema...
No, no.
No, no.
Aquella crema.
No, no, no.
Que feia ell mateix.
Sí, que l'estil chumar i el faro.
Sí, sí, sí.
Hauria que ferit no saber-ho, la veritat.
Que tant servia per la cara com per les crispetes.
Sí, sí, sí.
Avui us porto més, avui us en porto més.
M'encanta.
Soc la Laura i jo tinc un truc perquè el cabell em quedi hidratat i brillant.
Em faig una mascarilla de mel i cervesa i me la posa després del xampú durant uns 30 minuts.
En principi té molts beneficis i un d'ells és que no et surtin ganes.
Oh, què dius?
Mel i cervesa, no?
I tanyeix, a més a més.
Sí, sí, i deu fer una olor horrorosa.
Això mateix és el que veuen els elfos i aquesta gent, no?
Els elfos.
Els elfos veuen molts anys, vull dir, d'alguna cosa anirà bé.
I no tenen cabells blancs?
No.
No, però són rossos.
No, són rossos.
Això sí.
És veritat.
Li he dit a la nostra oient que ens envia una foto d'aquí uns 20 anys per comprovar-ho.
Sí, sisplau.
Perquè si és veritat...
I les proporcions, també, perquè, clar, cervesa i mel, però quanta de cada?
Quanta de cada, no?
Perquè si hi ha molta mel també queda molt enganxipós, això.
No, estic per treure-la després.
Uf, mare meva.
Però no és l'única mascareta del pèl que he sentit jo.
Per exemple, a vegades ho he sentit amb el bocat.
No sé si ho heu sentit mai, fer una mascareta amb el bocat.
Amb l'albocat, directament.
A veure, amb l'albocat, que és l'albocat, jo...
Home, no, no, no.
Per què t'has de rastregar l'albocat pel cap?
No, crec que fas...
Un guacamole.
Una miqueta amb un guacamole.
Un guacamole i capilar.
Estem posant l'albocat a massa llocs?
Sí, i tant.
Perquè jo l'altre dia vaig anar a fer un cafè, vam posar un albocat a dins del cafè.
Això és mentida, això t'ho estàs inventant.
No, que no.
És un albocrec.
A un lloc d'aquests a brunch.
Llavors sí que albocrec.
Sí, allà posen de tot a dins del cafè.
Doncs parlàvem de salat, ara us porto un truc molt dolç.
I a mi el que em funciona molt bé és posar-me les cremades.
Et cremes amb els solbes a la platja, el que sigui.
Et poses mel barrejada amb sucre.
Sé que són estrany, però si t'ho apliques i t'ho deixes allà posat, funciona molt bé.
Mel i sucre per les cremades, eh?
Jo no ho havia sentit mai.
A les cremades de tota la vida t'hi has de cagar a sobre.
No, home, és veritat.
No, és veritat.
Així que t'has de tornar des de quan?
Hòstia, això des de tota la vida no ho fa mai.
No, que cagar.
Cagar, és veritat?
Sí, alguna cremada.
No, és veritat, eh?
És molt àcid, jo.
Jo, algú tenia un fetitge i es va inventar.
Vols dir que no t'estàs confonent amb les picades i el pipiri?
No, no, mi la meva iaia de Galícia m'ho va dir.
Ai, ai, la teva iaia de Galícia, jo crec que...
Jo l'ha dit, jo l'ha dit.
I aquesta escena ha passat, eh?
Sí, sí.
Però a més com ho fas?
Com ho fas?
Doncs quan vas al vàter...
Ai, ai, ai, ai, ai.
No, no, no, no.
Per això la gent amb restrenyament no ho podem fer.
No, clar.
Però pot ser la...
És igual.
És igual, perquè si he costat fàstic...
Jo la mel i el sucre encara i a les farmàcies hi ha unes cremes fantàstiques també per posar-te les cremades, eh?
Això ho diuen, això ho diuen, això ho diuen, que refresca.
Si la teva iaia pot participar a la fita, que enviï un àudio ja.
Sí, hi ha problema que està morta, però li dic igualment...
Sí, no, no, farem una uija i parlarem amb ella.
Seguim amb el següent àudio.
Quan estàs constipat és posar una ceba a la teva habitació per poder respirar millor i poder dormir bé.
Això m'ho feia la meva mare de petit i era una cosa que odiava, ja que el dia següent em despertava olorant malament i marejat.
Però, bueno, com a truc, funcionava.
Pobre.
Ai, pobra.
Té un trauma.
Però si es llevava a sentir olor de ceba, és que s'havia destapat al mòsit.
Clar, clar.
Senyal.
Saps que també va molt bé? Posar un alvocat al costat de la ceba.
Sí, això sempre. Que no falti, que no falti.
Ho poses sobre una teva?
Peren els vampirs, també.
És un dos per un.
És l'all.
És l'all, és l'all.
Ja no sé res.
No pots ajudar a fer un capató.
Sí, no, avui és que entra la caca i...
Quin pasta.
Bueno, perdó, perdó.
No passa res, no passa res.
I a la masturbació ja no en podia parlar, de la caca tampoc.
No, no, sí, home, sí.
No, no, no.
És que ens ha sorprès.
Ens ha sorprès, home, aquí té llibertat d'expressió.
No pots parlar del que...
Vale, vale, vale.
Ja està, no ens faltaria.
I vosaltres aquesta setmana podeu parlar-nos de consells de salut una mica insòlits,
com aquest de la iaia d'en Joel.
Ens ho envieu amb notes de veu al 667-37-27-29.
667-37-27-29.
I a veure si acabem la setmana amb una salut molt més vigorosa.
Tots plegats.
Espero que sigui així.
Gràcies, Alba.
I atenció amb en Jordi Ramoneda avui,
que ens visita amb els caos que es produeixen de vegades
en els programes de ràdio i televisió,
avui és dia de problemes, problemes tècnics.
Sí, senyor, i avui tenim molts problemes,
bàsicament perquè anirem a un partit que TV3 retransmetia
de la Lliga de Bàsquet italiana cap als anys 80,
i la Rai estava en vaga.
Ah, carai.
Aleshores tenim a Jordi Rubirosa i Lluís Canut amb viats especials,
i, noi, ho estan passant fatal.
Perquè entra la vaga i que no funciona tot,
i descobrirem com acaba aquell dia.
Doncs avui, problemes tècnics vintage, amb dos cracs.
Això sí, si algú ha de tenir problemes tècnics,
han de ser el Rubirosa i el Canut,
que són tios que tenen el cul bastant pelat, de tot plegat.
Doncs bé, hi serem de seguida,
però ara connectem amb l'exterior de Catalunya Ràdio.
I no us sorprengui si avui us trobeu el nostre reporter mirant-vos fixament a la boca.
No, no ho fa perquè sigui un pervertit amb una filia estranya,
sinó que vol comprovar la davallada del consum d'un producte que, segons diuen, va a la baixa.
Els xiclets.
És veritat.
Llegíem al diari El País que les vendes d'aquesta popular llaminadura
han caigut dràsticament per culpa del teletreball.
A casa no tenim xiclets i no en comprem, per tant.
De l'ús de les mascaretes, que feia més incòmode mastegar xiclets.
Clar, i no per fer bombolles, per exemple.
No, no, quin merder.
O per alguns canvis socials.
No sé que ara no estigui ben vist mastegar xiclet.
No, és que a mi m'ha passat, perquè l'altre dia vaig agafar xiclets del bar de mon pare
i feia molt, molt, molt que no menjava.
I em vaig posar...
Bueno, estava al pal metro i estava menjant xiclet i em sentia estranyíssima.
Era com...
La gent et mirava, no?
Sí, sí, era com...
Què estic fent?
Està mastegant.
Molt estrany tot.
És veritat, és veritat.
Doncs avui a Xavi tocarà comprovar si la gent mastega xiclet o no.
Si és veritat aquesta notícia, que no té per què no zero,
anunciada al país, segons la qual el consum d'aquesta llaminadura va a la baixa.
De moment n'hi estic fixant, bon dia, Quim,
que hi ha gent que té com una goma, una goma d'aquestes que retenen...
És una retenció lingual d'aparells que porten a la boca i semblava que era un xiclet.
Però no.
No, no, no, és difícil.
M'està costant trobar gent que mastegui.
Sí, sí, molt bé, Xavi.
Ara estava pensant en tu menjant xiclet.
No hi ha res que s'ho porti menys.
Oh, perquè m'agrada mastegar-lo amb la boca oberta.
És fastigós.
No, no.
Sí, sí, és una cosa...
Em sap greu, eh?
Però sí, sí, m'agrada.
A mi a més m'agraden aquells que tenen un líquid a dins.
Ai, m'encanten.
Ah, calla.
Els bobalús, eh?
Bobalús.
Ai, estan boníssims.
Els bobalús.
Encara se'ls fan, els bobalús, encara?
No ho sé.
Tu saps, Xavi, si encara fan bobalús?
Sí.
Pots anar-te'n a comprar un?
Porta'ns bobalús, home.
Ai, porta'n un.
O ni que sigui un per tu, per fer la propera connexió amb un xiclet a la boca,
ja veureu quin fàstic que fa.
Oh, que bé, ja veureu.
Doncs hi tornem de seguida, Xavi.
Fins ara.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Què li sembla aquest cartell?
No em sembla res, soc cega.
Ah, perdó.
I a continuació us oferim l'oportunitat única de conèixer amb profunditat
un dels periodistes més atrafegats d'aquesta casa.
Amb l'Aida Fita obrim una nova carpeta de la Corporació Confidencial.
Doncs aquesta setmana coneixerem ni més ni menys que Maiol Roger.
Oh, que guapo.
És guapo, eh?
Uns ulls blaus que té.
Sí.
Que té presència, té, saps?
Sí, que té.
Porte.
El Michael Fassbender dels periodistes.
Sí, senyor.
Sí, senyor.
Que ho ha dit.
Doncs per qui no el conegui, és el subdirector del Matí de Catalunya Ràdio
i és un periodista molt de prestigi, que jo coneixia des de fa molt de temps, clarament, com bé sabeu.
I bé, clar, ell em va explicar que ell estava molt bé a la feina, que treballa moltíssim, però bé, que li agrada.
Però clar, què passa?
Que al ser subdirector d'un programa, i a més del Matí de Catalunya Ràdio, has d'estar tot el dia connectat.
I quan ell ha de fer coses, doncs, no li és... ha d'avisar.
I a mi em passa una cosa que a vegades dic, vale, doncs me'n vaig a córrer aquesta tarda.
I llavors, aviso el Ricard, aviso el redactor de tarda i aviso tres o quatre persones més,
que són les que em poden dir coses de dir, eh, si passa alguna cosa, em truqueu, m'ho guiseu i ja està.
Però apagar el mòbil, per exemple, és una cosa impensable.
Clar, d'estar tot el dia connectat.
A mi fa molta gràcia això, no, de marxo al súper.
Escolta, que me'n vaig un moment al súper, eh, sisplau, no...
Si necessiteu qualsevol cosa, aviseu a l'altre.
És molt esclau, aquesta feina.
És el preu que s'ha de pagar pel bon periodisme, eh.
Sí, sí, sí.
Però també hi ha l'opció de no anar a córrer, que a mi em sembla una millor opció que anar a córrer.
Sempre.
Però deixa el que s'esbravi una mica.
Si el major Roger no anés a córrer, no tindria aquest cos atlètic i frat que té, saps?
Doncs bé, a banda d'anar a córrer, també té altres aficions.
Jo soc altè picnic violinista.
Jo vaig tocar fins als 18 anys el violí, llavors sempre havia tingut curiositat per tocar el piano,
i des dels 30 que toco el piano.
Llavors són com tres quarts d'hora a la setmana que em reservo per anar a la classe.
Amb la Lluisa, que sempre li dic que he estudiat d'una hora a la setmana, cosa que no ha passat mai,
perquè sempre dic que no tinc temps perquè estic al matí.
Però tenim un piano a l'estudi, podries aprofitar.
He tocat aquell piano, però encara no en directe.
Ei, doncs escolta'm.
Jo vaig aquí una proposta en obert, que vingui un dia al programa a tocar el piano,
que faci ell les sintonies totes amb el piano de fons.
No, però un dia que ens vingui a tocar alguna cosa.
Sí, un pare Lluisa, una cosa, un Freda Jack, una cosa, un clàssic.
Allò que tinguin una estona morta, no? Allò que no en té cap, però és igual.
Bueno, va tocar per Nadal, una Nadal amb el Kikopi de la Serra,
i amb el violí molt celebrada.
Sí, sí.
Llavors m'ha dit molt celebrada.
Tu vas estar gravant-la, la Nadal, això va passar molt bé, no?
Sí, bé, bé, molt bé, molta harmonia.
Era una mica com veure els Beatles treballar, no?
Sí, però els Beatles en l'actualitat.
Noto certa ironia, Ramon.
No va anar bé aquella actuació.
He dit que va ser molt celebrada.
La recuperarem.
Per cert, quan jo vaig dir que entrevistaria en en Maiol,
a mi se'm va dir, parla-li dels seus acudits,
que es veu que és conegut per fer acudits molt dolents.
Bé, a mi em fan gràcia, perquè són de jocs de paraules,
i els trobo molt enginyosos.
Exacte, i li vaig preguntar, òbviament.
Tinc una certa propensió al joc de paraules.
Sóc aquelles persones que li venen jocs de paraules molt absurds,
i els dispara.
Vull pensar que tinc un cert filtre.
Tens algun per l'últim hora?
Hòstia, no ho sé.
Et no has de posar a pensar, eh?
Hòstia, és que ara...
Són aquelles coses que surten...
Han de sortir.
Vull dir, potser d'aquí una estona surten...
Mira, fa uns dies li vaig sentir dir
que amb ell els ànecs ni fu ni fuà.
Eh, que fa gràcia.
Està bé, eh?
Va fer gràcia.
Ben tirat, ben tirat.
A mi m'agraden molt els jocs de paraules, de veritat.
I una cosa que no coneixeré d'ell,
que per cert, a tu, sou molt amics.
Home, clar.
Sou molt amics, i tu tens dos gats.
Sí.
No sé si mai l'has convidat a casa teva, en Maiol.
No hem arribat.
Bé, no, perquè no pot venir.
Perquè no té temps.
No té temps.
Perquè no té temps, i per què?
Jo tinc fòbia als gats.
Jo sóc la típica persona que veu un gat i s'allunya del gat.
Ara ja la tinc una mica controlada,
però jo he arribat a tenir més por a un gat
que a un terrorista amb un kalashnikov.
Home, no és al·lèrgia.
Jo diria que és perquè no ha vist mai un terrorista amb un kalashnikov.
Sí.
És a dir, si algun dia veu un terrorista amb un kalashnikov davant,
dirà, hòstia, no, em fa més por això que un gat.
Però o sigui, no és al·lèrgia, és fòbia.
No, no, és fòbia, és fòbia. Això sí que és una putada.
Doncs bé, a banda de fòbia, els gats també té alguna altra mania curiosa.
Mira, ho diu la gent que porta el ritme amb les mans en un concert.
Penso, aquí hi ha una persona que és normalment la bateria
o la persona que fa la percussió, que s'ha currat un ritme
perquè tu, que ets un analfabet rítmic,
vinguis i ens ho estiguis molestant amb les teves palmes
que a bandes quadrades, si us plau,
troba una altra forma d'expressar la teva alegria
que està així tot el puto concert.
Em va semblar...
O sigui, al final m'anava explicant, perquè té moltes més manies,
el que passa és que no tenim prou temps per repassar-les totes,
però li vaig dir, al final, tu què passa és que tens mania a la gent, no?
Vull dir, la gent sent gent...
És el desencadenant, això.
I bé, no podia marxar sense fer-li la pregunta de rigor.
Quin és el membre de l'equip
de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
que et cau millor?
Ets tu, de fet.
Vale, vale, espera, espera.
Perquè no va pensant...
Un moment, un moment, crec que no va pensant.
És una mica editat, no?
Entra molt ràpid aquest tall.
Vale, és possible que hi vagi tergiversat
una miqueta de la informació,
però és que, clar, mi em feia il·lusió que em digués a mi,
però ara escoltaré amb la seva resposta.
En serio, en serio, ja veureu.
Clar, és que el Ramoneda era membre de...
També estava amb nosaltres,
llavors el Ramoneda li té un carinyo especial,
però tota la gent de l'equip de l'última hora
ens l'estimem perquè són els nostres.
No siguis tan pilota, és el Ramoneda, no?
No, és tu, de fet, però, clar,
però el Ramoneda és que ha estat amb nosaltres molts matins.
Quan veus algú amb aquelles llaganyes
de primera hora del matí,
al final de l'acabes estimant.
Ha! Toma, Joel!
Juliano, del seu programa.
No se'n recorda.
No se'n recorda.
Franchament, un book insígnia.
Imagina't, imagina't el que t'escolta.
Però ara quin disgust ha tingut en Joel.
Home, sí.
Sí, no.
Ni citar-me, d'ahir.
No, no, no, no.
Ha dit tota la gent,
vull dir, t'ha ficat amb la gent de l'altre.
No m'ha ficat, va, com...
No me'n recordo dels noms,
dic tota la gent de l'altre.
Tota l'equip.
Està, molt bé, Mallor.
I a mi era la primera vegada que parlàvem,
imagina't.
I, per cert, abans d'acabar...
Què?
Òbviament.
Què?
No, doncs al final no he aconseguit colar cap joc de braules,
tot i que hauria sigut una fita, aconseguir-ho.
Home, ja!
Que la propera!
Crac, crac.
Aquest tio.
Em tenia una mica en safata, eh, per això.
Sí, sí.
Però, vaja, per ser la primera vegada que parlàveu,
et va donar molt de sí aquesta conversa
amb en Maiol Roger,
que ha format part avui del nostre Corporació Confidencial.
Enhorabona, Aida.
A tu.
A tu, enhorabona.
No, no, no, a mi sempre.
A tu sempre.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Jo ser un robot
i ser una admiradora d'este programa.
Avancem en aquesta última hora del dimecres sant.
Avui amb en Xavier Pérez Esquerdo
a l'exterior de Catalunya Ràdio,
molt preocupat per la davallada de consum dels xiclets.
Mira, ja l'estic sentint mastegar.
Oh, quin ràstic.
T'has comprat un xiclet, Xavi?
Oh, Quim.
A més, m'he comprat d'aquests boomers
que són llarguíssims,
que són un o dos metres.
Un kilométrico.
Un kilométrico boomer.
No pot ser.
I aquest, a més, no havia tastat mai el de Coca-Cola.
I què és bo?
És un bici que no puc...
Estic trencant i m'estic menjant-ne de noix.
A veure si t'agafaré mal de panxa, eh?
Allò és per anar repartint, eh?
No fa gaire bon efecte per la ràdio, aquest xoroll, Xavi.
Mira, ara està petant globus.
Sembla del Jordi Bastet.
Com bolles.
Mitja entrevista.
Per dient de la Generalitat.
Xavi, el tema és que
a tu va a la baixa, ja.
Cada cop menys gent que menja xiclet,
segons deia un article del País,
i és el que volem comprovar amb tu.
Si trobes gent pel carrer menjant xiclet
o que en menja habitualment.
Sí, ara mateix ho faig, eh?
Molt bé.
Però et podries posar el xiclet a l'orella, mentrestant?
Ja.
Va, ja.
Vinga.
Mira, aquí, estic veient algú que està mastegant.
Hola, que parli que estàs menjant xiclet?
No, estic esmorzant.
Però esmorzas xiclet?
No, no, no m'agrada gens.
Ah, calla, que porta un entrepà.
De què és l'entrepà?
De sacallona.
Sacallona.
Però per què no menges xiclet?
Perquè em sembla desagradable.
Què dius?
Aquest tio té les coses claríssimes.
Però com et dius, perdona?
Jo, Joan.
Quants anys tens, Joan?
Setze.
Setze?
Joan, és molt madult, Joan, eh?
Mira, jo tinc aquí un...
Li diu el seu pare pel nom, eh?
D'aquests maxi-roll, d'aquests, que és de cola.
El vols tastar, vols o no?
No.
Però què?
Però per què l'ho dies tant?
Em sembla desagradable, sobretot el soroll.
Clar, mira, estem d'acord, eh?
Sí, però si mastego amb la boca tancada?
Bueno, no em sembla tan desagradable, però em segueix semblant desagradable.
D'acord, de què res, no t'he convençut, eh, veig.
No, no m'es convençut.
Prefereixes l'entrapa de Llonganissa?
Sí, el prefereixo.
A veure si ja trobo més en castigues.
Aquest senyor serà president de la Generalitat.
Tu estàs mastegant?
M'imposa respecte.
Sí, sí, sí.
No, per què? No t'agrada el xiclet?
Em fa mal de panxa.
Ah, tu tens mal de panxa? Com et dius?
Hermès.
Hermès. Caram, de bona marca.
De Colònia.
Bé, bé.
Bueno.
Escolta'm, és que tinc xiclet, vols una miqueta de xiclet?
Li fa mal la panxa, home.
Home, que t'ho dic que no.
Però, però, però...
Però li estàs donant el teu xiclet, Xavi.
Ah, però dic que sí, eh?
Sí.
Sí, però és de cola, eh? Vols o no?
Sí, sí, vinga, va.
Vinga, va.
Perquè el gratis és més important que el mal de panxa.
A veure, explica, què tal? Quin gust té?
Ai, quin tast de xiclets, eh?
Està bé, li agrada?
Està bo, eh?
Sí.
Tornaràs al xiclet?
M'agrada més de menta.
Ah, sí, a mi també.
El que vallos regalats, tu, Hermès.
Ara m'agradaria que es fessin amics aquest i el noi madur.
Li has de presentar al Joan, en aquest, eh?
S'has mastegant xiclet, tu?
Ah, la galla de sossos.
Què m'estegues?
No, res.
Res?
Res.
Tens amics, que estàs així amb la boca?
No, no, m'he menjat el bocata encara.
Ah, tu, ah, escolta'm, i què?
Per què no menges xiclet?
No t'agrada el xiclet?
No, jo menjo, jo menjo.
Ah, tu sí?
Sí.
Ah, he trobat una persona que sí, com et dius tu?
Pau.
Quants anys tens, Pau?
16.
I per què t'agrada el xiclet?
Perquè et marca més la mandíbula.
Ah!
Quan tinc gana, menjo un per fer la gana.
Mala meva.
Pum.
Fitness de boca.
Perfecte.
Però, tio, per això m'estega un pneumàtic, una cosa més dura.
Quan tinc gana.
No ho he pensat mai, clar, si ho venen, i tal, i perdo la gana, i puc durar una miqueta més,
fins a xupar o brenar o alguna cosa.
Ah, mira, allarga, si té gana, l'ajuda a mantenir sense gana, i a més a més fas la mandíbula quadrada.
Però si té mandíbula, sí, sí.
Els músculs d'aquí i tot.
Ah, ostres, ostres, i això qui t'ho ha recomanat?
És veritat que tens la mandíbula?
Sí.
Gràcies.
A veure, dóna't així un...
Està catxes de mandíbula?
Però això no ho fa el xicleta, eh?
No m'humillar, i tant.
Una miqueta.
Ja és de configuració de sèrie, això.
Mamau de cara.
Ara, Xavi, que li estocina el noi.
Aquests xorollets.
Li estàs picant la mandíbula?
Amb quina part.
Sí, sí, sí, però el tio té forta, eh?
Molt bé.
Escolta, veig que...
Tu estàs menjant xiclet?
No, no, no.
Què estàs menjant?
Galleta, galleta.
Ah, una galleta.
Galleta, galleta.
Qui ho deixa el xiclet?
A veure, quina galleta és?
Què, una príncipe?
Ah, d'aquestes oreos.
Ah, una oreo.
Una oreo.
Una oreo.
Tu sí que estàs menjant xiclet.
Jo no, no.
Veus, ningú menja xiclet, Xavi.
Molt bocata.
Però per què? Que no t'agraden?
No, a mi sí.
Jo no estan de moda.
Ah, sí, quin?
Jo, de menta o hierba buena.
Ah, molt bo.
Ah, sí, de aquí, de la hierba.
No, és la diferència, però...
No, aquella no, aquella no, aquella no.
Aquella no.
Així, per matins, per quitar el costillo, ese...
Quan et despertes el costell de la boca, que...
Home, una raspallada potser seria millor.
Ah, mira, tu sí que tu tens alguna cosa a la boca que tens a la boca.
Res, res, res.
Estàs mastegant xiclet?
No, no, no.
Sí que té.
Ui, ui.
Nada, nada, nada.
Estàs mastegant xiclet?
Porta ferros.
Porta ferros.
Estàs mastegant tabac.
Estàs mastegant tabac.
Si portes ferros, el tema dels xiclets es complica bastant.
Estàs mastegant xiclet?
No.
Què mastegues?
Patates.
Ah, patates.
Noi.
T'agraden els xiclets, però?
És que ha baixat el consum, a més de la meitat, eh?
Diuen que és per el tema de les mascaretes i tal.
Afectadíssim.
Estàs afectat?
No.
No, però em menges.
De quin gust?
Tinc un dubte.
No sé si és presar-lo ara o esperar-me que el Xavi acabi de parlar amb aquesta persona.
I tu, menges xiclet?
És que, tècnicament, jo crec que no es pot menjar xiclet.
M'estagar.
Menjar implica empassar.
Sí.
M'estagar si no em passes.
És mastegar xicleta.
Xavi, dèiem que potser és més mastegar xiclet que menjar xicleta, perquè el xiclet no te'l menges.
Ah, el mastegues, clar.
Sí, no?
El mastegues.
De vegades sí que accidentalment te'n passes un xiclet i penses que et moriràs.
No, o fins i tot no accidentalment, eh?
Ah, sí?
Jo de petit tenia una certa tendència a fer això.
Ah, ja.
Després ho cagaves, eh, no?
Sí.
Jo de petit menjava les pipes amb closca.
Ah, sí?
Jo també coneixia algun.
Sí, sí.
Ho diuen que menjava xiclets, eh?
Sí.
Jo si m'havien passat algun em pensava que després en sortirien globus pel cul.
Home, tot és provar-ho, eh?
Tu m'ha d'estar l'arriba idiota.
Ai.
Hola, llua.
Què tal? Estàs mastegant xiclet?
Eh?
Menges xiclet?
No.
No, mastegues no?
No.
No t'agrada?
No.
És que ha baixat el consum del xiclet.
I què?
I què?
I què?
Bueno, que és una indústria...
A veure què passa.
T'imagines?
Hola, estàs mastegant xiclet?
No.
Què fas?
Fumar-me un cigarro.
Ah, vale, vale.
Ai, no ha fet mai això de fumar i mastegar xiclet?
Hi ha gent que ho fa.
Has arribat a això de mastegar xiclet mentre fumes?
Home, això no s'ha de fer mai.
Sí.
Sí?
De quin gust?
De menta.
Ah, clar, però saps que venen cigarretes també amb gust de menta.
Sí.
I xiclets amb gust de tabaco, també.
També?
Ah, sí?
És veritat que hi ha xiclets de nicotina.
Home, com han de vendre xiclets de tabaco?
Que sí, home.
Sí, els de nicotina?
Sí, amb nicotina sí, però no tenen gust de cigarro.
No sé quin gust té, home, no.
Home, no.
M'han de tenir gust de cigarro.
Però tu, de totes maneres, preferis les dues coses, eh?
El xiclet de menta i la cigarreta corrent habitual.
Bueno, no ho prefereixo, però a vegades sí que m'ha passat.
Que ho fas per arribar a casa i que no es noti que has fumat, oi?
No, no.
Sí?
No.
Sí, sí.
Una mica.
No, ja ho saben.
Allò, uns és minys, eh?
Uns és vins, eh?
Quants anys tens?
24.
Com a tius?
Carlota.
Des de quan fumes, Carlota?
Des dels 15 anys.
15 anys que fuma, fixa-me.
Molt malament.
15 anys que fumo, no, no, no.
No me lies, no.
Esto no va a salir a ningú, l'havia.
No, home, no.
Esto no lo escucha nadie.
És un exercici.
És una exercici de ràdio que estic fent.
Mola, mola.
Vale, moltes gràcies, eh?
A tu.
A veure, vas acompanyada.
A tu t'agrada el xiclet?
Sí, sí que m'agrada.
De què t'agrada?
De menta, també.
També?
Sí.
Jo tinc una aquí de Coca-Cola.
Vols provar-lo?
Vale.
Té.
Agafa't un tros.
També estàs fumant.
Però a quina edat tens, tu?
Jo, 19.
19 anys i fumant.
Ai, els pares.
Bé, menja.
No té 19 anys.
Ah, quan acai.
No t'agrada barrejar xicleta i tabac?
No m'agrada barrejar.
No deu ser gaire bo, m'has tocat xicleta i fumar, alhora.
Bé, Xavi, escolta, m'hem comprovat que, efectivament,
es mastega molt poc xiclet per aquests mons de Déu,
i llavors això certificaria la notícia del país
que ha caigut el consum d'aquesta llaminadura a la meitat gairebé.
Et deixem amb el teu xiclet de Coca-Cola
i, si te'n queda una mica,
després el comparteixes amb la gent de l'equip de l'última hora.
Bé!
Bé!
Bé!
Fins ara.
Fins ara, Xavi.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
És fan de la mortadella?
De la mortadella bona, sí.
Ara s'ha posat a moda, mira.
Perfecte, m'alegro molt.
Gràcies.
A l'última hora, ja ho sabeu,
aquí al matí de Catalunya Ràdio
tenim una manera molt particular
d'analitzar els nostres governants.
Els nostres i els vostres i els altres, eh?
En Joel Díaz, de l'anècdota,
en fa una categoria a l'espai
Talls Curiosos de Polítics.
Amics i amigues dels Talls Curiosos de Polítics,
avui estic molt content,
estic molt content,
perquè avui podré fer servir
la meva pròpia hemeroteca, Quim.
Bé!
Està molt bé, això.
Tens una hemeroteca, tu.
Jo penso tenir prou base,
prou coneixement acumulat,
com per jo nodrir-me de mi mateix.
O sigui, amigues dels Talls Curiosos, eh?
Sí, sí, sí, sí.
I tornarem als polítics en el sentit ampli,
perquè parlarem de Xavi Hernández,
jo crec que pocs càrrecs més polítics
que els de l'entrenador del Barça,
si t'agafes a la definició, diguéssim,
platònica de política.
I llavors vaig recordar
que en aquesta mateixa secció,
que recordo que abans es deia
curs de demagogia avançada
o seminari de demagogia...
La mateixa secció, no ens enganyem.
Era molt llarg.
El títol, vull dir, era molt llarg.
Sí, massa sèrio.
Ara és...
Ara ja és més patillero, no?
Doncs quan feia aquella secció,
que, insisteixo, s'assemblava bastant a la d'ara,
vam analitzar les paraules de Xavi
tot just aterrat a la banqueta del Barça.
Jo no me'n recordava, però ho vam fer.
I dic, calla, dic, deixa'm repassar-ho
per veure, perquè, clar,
s'està jutjant molt a Xavi,
que ha fet la dimissió aquesta absurda.
I després del que va passar a la Champions,
recordeu?
No, no, no.
No me'n parli.
Quina situació hi ha, ara, eh?
No, però és un resultat
que es pot llegir en clau positiva o negativa.
Sí, no, no.
Qui ho havia de dir?
Jo m'havia de dir que al final ens menjaríem algunes paraules
i d'altres...
I d'altres no ens les estem menjant.
Ara, que ningú s'ho esperava, eh?
No, no, no.
Ni per bé ni per mal, eh?
Bueno, ningú.
Sí.
Hi havia gent que sí.
En fi, Ramoneda,
tot just a Xavi aterrat a la banqueta del Barça,
jo vaig recollir aquelles paraules
perquè vaig considerar que era important
veure amb quina actitud entrava aquell tio.
I, efectivament,
crec que són interessants aquelles paraules
perquè Xavi va ser més intel·ligent del que ens pensàvem,
perquè va entrar i es va blindar.
Es va blindar.
Ell va fer un discurs
que, vist en perspectiva,
t'adones que el tio ja sabia bastant el que passaria, d'acord?
La primera paraula clau del discurs de Xavi
al desembre de 2021,
que feia 3 setmanes que estava d'entrenador,
va ser realitat, d'acord?
Ens hem de concentrar amb la idea de realitat.
Va insistir molt en què teníem una realitat
i no era una realitat guai.
Era una realitat de merda, d'acord?
És això.
Porque esta es nuestra realidad
y me jode mucho.
Me jode mucho afrontar esta realidad.
Esta es nuestra realidad
y hay que afrontarla, no queda otra.
Avui he vist una realitat molt dura.
Y esta es la realidad,
la dura realidad que tenemos ahora.
Es una dura realitat la que tenim avui en dia.
Jo crec que va apuntalar bastant
aquest concepte de realitat en aquest moment.
L'idea força.
L'idea força és realitat.
Què ens estava dient?
Això està fatal.
Hem de ser consents d'aquesta realitat.
Llavors, segon ítem del discurs de Xavi
recent aterrat a la banqueta del Barça.
La idea ha de començar des de zero.
Molt bé.
La idea pràcticament de la resurrecció.
Sí, sí, sí.
Que és exactament el que ha fet.
Xavi començava una nova etapa,
però volia deixar clar
que la començava des de la merda també absoluta.
Des d'aquella realitat que pensàvem abans.
Des de la caca.
Ya les he dicho a los jugadores
que hoy empieza una nueva etapa.
Nueva etapa.
Hay que exigirnos muchísimo más.
Mucho más, sí.
Somos el Barça.
Y a partir de hoy
esto tiene que ser un punto de flexión.
Flexión.
Para ir para arriba,
para trabajar todos juntos,
para cambiar la dinámica
y para cambiar muchas cosas.
Cosas.
Y insistir.
Hoy empieza una nueva etapa para el Barcelona
y vamos a trabajar muy duro
para poner al Barça donde se merecen.
Y han de començar des d'allà,
des d'avui,
des de zero,
para recuperar el barcelonisme
y posarlo en es mereix.
Des de zero.
Recordem aquest concepte.
Recordem també el concepte
de punto de flexión,
que no és el mateix
que dir inflexión.
No, no, no.
Ella es presentava
com un punto de flexión,
però tu et pots flexionar
cap avall,
cap a dalt,
cap a moltes bandes.
I si flexiona,
després es queda igual tot.
Exacte.
Ja ha flexionat
i ja torna al seu estat original.
És que això no ho estava mantenint
per a monitori.
No va enganyar ningú.
I perdoneu,
un apunt que vull fer,
que avui el Joel Díaz
està fent història,
perquè està donant pas
a un tall on parla ell.
Sí, sí.
S'està donant pas a ell mateix.
El metatall curiós de la política.
I ara hi acabo,
hi acabo amb el moment clau
anunciat el 9 de desembre de 2021
per Xavi Hernández,
que ara dos anys i pico després,
per mi és el que clarament
exculpa Xavi
de tota responsabilitat.
Atenció.
La paraula fracassa no me gusta.
Lo hemos intentado
y el que lo intenta nunca fracassa.
Ha tomado.
Ha tomado.
Vinga,
següent entrenador,
que passi.
Això sí.
Fracassos no existen.
Si no existe,
tu no pots fracassar,
si no existe la pròpia acció de fracassar.
No, no, no, clar.
El que no li podem negar
a en Xavi Hernández
és que sigui coherent,
que sigui més bo,
més dolent entrenador.
No, per ell,
les idees clares...
La consciència, tranquil·la.
I des del primer dia,
a més a més.
Sí, sí, sí.
Vull dir que potser
si ens l'haguéssim escoltat
amb atenció el primer dia
ja hauríem començat
a buscar-ne una altra.
Joel,
moltes gràcies
per aquesta hemeroteca pròpia
que ha generat
els talls curiosos
de polítics d'aquesta setmana.
Gràcies.
A vosaltres sempre.
I ara el que farem
serà refer-nos una mica
d'aquesta impressió
que ens ha fet retrobar-nos
amb en Xavi Hernández
del passat,
anant a publicitat.
I quan tornem,
escolta'm,
un lloc on també hi ha problemes,
que és el...
a part del Barça,
que és el món de la comunicació.
Sí, noi.
A la ràdio i a la tele
tenim problemes,
però saps com es diuen aquí?
Com?
Problemes tècnics.
De seguida.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Josep,
no seràs tu
la persona
que fa una estona
ha trucat
per explicar
això mateix
que estàs dient?
No, no, no,
no,
no,
no,
sí, sí.
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio,
Ricard Tostrell.
Albert Tom,
bon dia.
Bon dia, Ricard.
Sembla que tothom fa vacances,
que tothom marxa,
que tothom fa viatges,
que tothom fa escapades,
que agafa avions,
que se'n va a la segona residència,
però dos milions i mig de catalans
no faran vacances.
Olga Vita,
què tal,
bon dia.
Molt bon dia.
Si parléssim més
de les coses capdalts,
d'allò que ens fa avançar
i mirar el futur en optimisme,
no estaríem cabrejats
tot el dia, Ricard.
Sergi Pàmies,
bon dia.
Bon dia,
com estàs?
Bé,
estàs viu?
Sí.
El Google aquest et diu tot.
Si hi ha farmàcies,
si hi ha prostíbols,
una misura de ràdio.
Jo trobo que és massa informació.
Abans en els mapes,
com a molt hi havia en les benzineres
o en un hospital.
Els protagonistes de Cada Dia
els tens aquí.
El matí de Catalunya Ràdio
amb Ricard Tostrell.
Cada dia
desapareixen nou persones al mar
intentant arribar a Europa.
Llamada general,
llamada general,
Seguim el rastre
de tres embarcacions
que van sortir
de les costes del Marroc
i del Sàhara Occidental
amb destí a Espanya.
Els seus noms
no consten
en cap registre oficial.
Jo necessitava
saber de mon cunyat,
necessitava
fer una denunciar
perquè has de buscar,
no?
Hablamos de parecidos,
muy bien,
entonces piensa
en tu hija
que se fue
a la discoteca
el viernes por la noche
y que es lunes por la mañana
y que no responde
en su móvil.
El mar,
el mur.
Un podcast de Mercè Folk,
Anna Sorinyac
i l'equip dels Solidaris
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
i al 3CAT.
Catalunya Ràdio
Fins al 31 de març
podeu seguir fent
els vostres donatius
a la Marató
per la salut sexual
i reproductiva.
Entra a 3CAT.cat
barra Marató
i tria la modalitat
que et vagi més bé
per fer la teva aportació
a través de la web,
visum,
caixer automàtic
o transferència.
Recorda-ho,
més informació
a 3CAT.cat
barra Marató.
La Marató
que dona llum.
Catalunya Ràdio
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Mís Miguel
no va Sabadell
a fer un concert, no?
Ni Sergio Dalma
sent de Sabadell
crec que faci concerts
a Sabadell.
Continuem a l'última hora
del matí
de Catalunya Ràdio
i ara és quan
en Jordi Ramoneda
arriba amb una anàlisi
exhaustiva
dels desoris
més catastròfics
produïts
als mitjans de comunicació.
Ja sabeu
que a l'última hora
quan tot va malament
arriben
els polemes tècnics.
Tenim polemes
polemes tècnics.
Gràcies, Agustí Forner.
Polemes tècnics.
M'agradaria que ho fes en directe
això, l'Agustí Forner.
Però això és parlar-ho
en vida.
Vindrà, eh?
Agustí,
t'estic convidant.
Molt bé.
Em faria moltíssima il·lusió.
A veure si després de Setmana Santa
un dia passa per aquí
i fem la secció
polemes tècnics amb ell.
Un especial, Agustí Forner.
És que això seria...
Bé, és que jo, Quim,
després d'això
potser et deixo la ràdio.
No, no.
T'has de retirar.
Que no vingui llavors.
Avui un polem tècnic de TV3
que és una cadena fantàstica
sempre número 1.
Sempre.
Sempre.
Però que, evidentment,
també té polemes tècnics
però mira si és bona
TV3 i els polemes tècnics
que quan en té
no són culpa d'ella.
Són culpa
d'una altra televisió.
Escoltem, si no,
l'any 1986
quan hi veia prevista
una missió d'un partit de bàsquet
de la Lliga Italiana
doncs va haver de sortir
abans una presentadora
a anunciar això.
Senyores i senyors,
TV3 els informa
que causa d'una vaga
dels càmeres
de la ràdio-televisió italiana
a la Rai.
El partit,
que començarà a continuació,
es realitzarà
només amb dues càmeres.
Per l'interès del partit,
TV3 el transmet
tot i les limitacions
que això comporta.
Gràcies.
Bé, ja t'estan dient
anem a mínims.
Vull dir,
han vingut dos senyors,
han posat dues càmeres,
els hi han donat el rec
i han marxat.
Vull dir,
no hi ha res més, company.
I quin plà no hi duria bé
a les dues càmeres?
Un general?
Un general.
O només banda i banda,
potser?
Un camp i l'altre camp.
I ja està.
I res més, eh?
Poso que sí.
No només això,
sinó que hi havia dos enviats,
dos enviats,
que eren,
com ho he comentat abans,
Jordi Rubírez
i Lluís Canut,
dos totems
de la comunicació catalana
i en llatí,
englobant la gent
que parla
i el llatí.
Aleshores,
no podien connectar.
Estaven allà,
apretant el botó,
els de la raïda vaga,
connecta'm Itàlia,
bueno.
I hi havia a Barcelona,
l'Arcadi Alibés,
un altre referent històric
d'aquesta Santa Casa.
És això,
els tres tenores.
Que de cop i volta
el truquen
i li diuen,
Arcadi,
no estem connectant,
ves tu,
agafa un micro
i ves dient
que no podem connectar.
Aleshores,
els companys de No Tenim Vergonya
van fer aquest muntatge
de totes les vegades
que l'Arcadi
va haver d'anar dient
que no podien connectar.
Bé,
sembla que hem perdut el so
amb els nostres enviats especials,
Lluís Canut i Jordi Rubirosa.
Esperem,
en la segona,
restablir la connexió,
el contacte
amb els nostres enviats especials.
De moment,
continuem sense poder establir
contacte amb els nostres enviats especials,
Lluís Canut i Jordi Rubirosa.
Bueno,
a veure,
a la primera jo entenc
que no es puguis connectar
perquè on està el fàder
o on està el cable.
A la segona,
potser perquè el senyal va lent.
No arriba.
A la tercera,
pot ser
que el Canut i Rubirosa
estiguin fent
uns fetos xinis.
Sí,
amb l'excusa de la vaga
no diem que no.
Perquè el partit anava,
jugadors estaven suant,
que ja l'he vist al partit.
Però finalment
arriba el moment
on connecten.
Ah,
connecten.
Arriba el senyal,
connecten.
I atenció
que tinc una exclusiva,
en realitat no,
perquè això és a més
per la tele
fa com 30 anys.
No,
però ara mateix
és una exclusiva
per nosaltres.
Una exclusiva per vosaltres,
no?
Connecten
i hi ha un redactor
que parla
amb control central.
És un àudio
que no s'hauria de sentir,
tampoc diuen res,
d'acord?
Però jo tinc la sospita,
no la certesa,
però sospita
que ara
és un famós periodista.
Sembla que podrem ja
connectar
amb els nostres enviats
especials
Lluís Canut
i Jordi Rubirosa.
Trieste?
El rebot estàs
pel cuintur
i tant,
no és la pilota.
Trieste?
Hola.
Gentile?
Ui,
sento molt de soroll.
Escolta una cosa,
us heu quedat
sense retorn,
però està a l'aire
el protagonista vostre
tenint el quatre fils,
eh?
Ah,
a l'aire.
Ei,
ojo.
Crec que sembla.
Creus que sembla.
Crec que sembla,
però no és.
Esteu pensant el mateix que jo,
no?
Jo,
a veure,
digue-ho tu,
Robert.
Jo penso,
sense cap prova,
que és Jordi Basté.
Sí,
sí,
jo també l'he sentit.
Jo també l'he sentit.
Jo no ho sé,
podria ser,
podria ser que estigués
treballant amb en Rubirosa.
Trieste!
Trieste!
Amb en Rubirosa
i el Canut
i els hi feia de
de pinxer,
no?
Una mica.
I si us...
connectàvem els nostres
com dius Trieste.
Trieste?
Hola?
Trieste?
Hola.
Ui,
et sento molt de soroll.
Escolta,
una cosa sense retorn,
però està a l'aire
el protagonista vostre...
Em retracto,
em retracto.
Crec que sí que és Jordi Basté.
Crec que sí que ho és.
Bueno,
li hem de preguntar.
I si no n'havera,
vam trobar-li.
Ara,
aquest tall guardem-lo,
eh,
el de Trieste?
Trieste!
Hola!
Bueno,
i finalment tenim la connexió.
Jordi Rubirosa
ja té,
diguéssim,
banda ampla,
així que Jordi Rubirosa
a donar-ho tot.
Estuperem els problemes
i els comentaris.
Ens haurem de passar el telèfon
i podrem comentar-los
a tots vostès
tranquil·lament
les incidències
d'aquest partit
tan accidentat
pel que fa
a les qüestions tècniques,
però tan intens
i, si no bonic,
almenys tan emocionant
pel que fa al joc.
Bé,
el pobre Jordi Rubirosa
va haver de passar el telèfon
dels anys 80.
Devia ser també maco.
Un d'aquests de Baquelita,
no?
Duria de ser.
En fi,
això és una mica
una crònica
d'aquella vaga
de la Rai.
Tinc una mica més detalls?
Va, sí, home,
posa, posa.
Va, tinc més detalls.
Aleshores tenim,
o sigui,
el problema tècnic
ara no ve
d'una connexió
i d'una vaga.
No és una cosa humana,
una cosa natural.
Si no,
comencem amb aquest problema tècnic
anomenat vent,
que quan hi ha connexions
no ajuda mai.
Si no,
mireu la connexió
que es fa amb un paraigua
amb una reportera
de televisió de Galícia.
Os estará mañana
en aviso vermello
e o nivel
imposible
vantero paraigües aberto,
perdón,
e o nivel máximo
de alerta
por ondas
que van superaros.
Bueno,
ho heu sentit, no?
És que se li importa
la veu.
La veu i tot.
Se li importa el discurs.
Li marxa la vida.
Se li va girar
el paraigua o no?
No és que se li veia...
És que va marxar a illa
amb el paraigua.
Com la Mary Poppins.
Com la Mary Poppins.
És que ha arribat el moment
que els col·legis de periodistes
fa molt vent,
on hi ha el foc a un pam...
És que un dia
tindrem un disgust, eh?
Bueno,
al volcà de la Palma.
Xau, home!
Mira, és lava!
Bueno, no sé...
Sí que és lava, sí.
És lava, sí.
Fora és lava.
També tenim un altre problema tècnic
que pot presentar-se
quan graves en llocs
que no estan fets per gravar.
Per exemple,
el metro.
El metro és un lloc
que està per anar a pujar,
anar i invertir, baixar.
Sí, sí, sí.
Hi ha prou feines, eh?
Hi ha prou feines.
Perquè no es pot aguantar.
En aquest cas,
el problema es queda
amb el fet que les portes
es tanquen
i el càmera es queda dins
i la reportera fora
i el metro se'n va.
No ha de ser obligatòria
a partir de mañana,
aunque hemos hablado
con muchos pasajeros.
¡Ay, mierda!
Però és ella
la que es queda dins del metro
i se'n va.
No, no, és el càmera.
El càmera marxa.
Vé ara agafar
el metro de tornada
i ja està.
Sí, ja està.
Hi ha un compte de TikTok
que es diu
gent que perd el metro.
I graven a gent,
això no,
com gent de dins del metro
i veus la gent corrent
que va a buscar el metro.
Llavors potser
que ets podrien sortir
al càmera.
No correu, no correu, no correu.
Corrineu ràpid,
però no correu,
perquè quan perds el metro corrent
et fas molta vergonya.
Per la dignitat també.
Totalment, sí, sí.
I si voleu acabem
amb el xiringuito.
No és un problema tècnic
el xiringuito,
és un problema social.
No, és un problema social.
Però el xiringuito
fa del problema tècnic virtut.
Ara, ara.
No, no,
és que ara descobrirem
com d'un efecte que passa
en fa contingut de programes.
Veus?
Clar que sí.
Per exemple,
una rata
entrant en una connexió
és un problema tècnic
o és un contingut de programa.
...y noche los operarios
para que pronto,
muy prontito,
¡ay va, estoy viendo una rata!
Carlos, una rata!
I el Carlos,
que és el càmera,
ha de buscar la càmera,
ha de buscar la rata.
Però on era aquest noi?
Això estava passant,
perquè ja us ho explico,
i va haver-hi un moment
que Mbappé
no fitxava pel Madrid.
Ah, sí?
No, no hi havia manera, eh?
No, i Calibanori va dir
no fa falta que vinguis.
Ara, ara.
No eres digno d'este escudo,
li deia el Roncero.
I llavors el reporter aquest
i el Carlos
van anar a davant de Notre Dame,
a París,
a fer una connexió,
no sé què,
i hi havia una rata per allà,
una rata de París.
Sí.
La rata, què li expliques?
Home, però si és la rata,
la rata tu, i tu...
Hola, clar,
en Rémi.
Una rata.
Aleshores, de cop i volta,
a veure,
el fitxatge d'Empbappé
era molt binari,
ara fitxo o no fitxo?
Vull dir, tampoc hi ha més contingut de portar.
No, no, però és igual,
però enviem un tio a París
per explicar-ho.
Aleshores, el tio de París,
que he dit, no va a fitxar,
veu la rata
i troba una oportunitat
de fer anar contingut.
¿Dónde es el suelo?
Eh?
¿Dónde?
Mira, se ha visto, se ha visto.
Se ha visto, sí, sí,
por el agujerito, eso.
Si no, pueden coger NUVS.
Cógela.
Tu vas a pocar una rata
que tienes que hacer andorra, tu.
I ja està.
Ja està, ja està.
I el Pedral fa el que s'enfada,
però no se'n fa molta gràcia
que diu,
¿Dónde está?
En el suelo.
No, volando.
No estarà volant.
No volen.
Per favor.
Doncs escolta,
amb els problemes tècnics
que avui ens han deixat
a Notre Dame,
en vez de saber
on anirem a parar la setmana que ve.
Bueno.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
Anem arribant al tram final
de l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio
d'aquest dimecres sant
i ho fem amb el nostre concurs,
el concurs de Capravo,
el concurs que us permet
aconseguir un val
de 30 euros
a qualsevol
dels supermercats Capravo.
És un autèntic luxe
al premi que tenim
aquí a l'última hora
i avui
aquest premi
serà per la persona
que respongui
a una pregunta
relacionada
amb aquestes, diguéssim,
commemoracions catòliques
que vivim aquests dies.
D'acord?
La pregunta és
93201474
En quin dia de la setmana
va caure
dimecres sant
a l'època de Jesucrist?
Ostres,
s'ha de pensar, eh?
S'ha de pensar.
En quin dia de la setmana
Sí, el primer dimecres...
En quin dia de la setmana
va caure el dimecres sant?
Vale, vale, clar.
Has de començar a restar.
Sí, sí, resta, resta.
Resta, Joel,
que nosaltres de seguida
ens hi posem.
932017474
A veure, l'any 0, no?
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Que el Barça visc a Catalunya, eh?
Sempre, sempre, sempre.
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell.
Alberto M, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Sembla que tothom fa vacances,
que tothom marxa,
que tothom fa viatges,
que tothom fa escapades,
que agafa avions,
que se'n va a la segona residència.
Però dos milions i mig de catalans
no faran vacances.
Olga Vita, què tal?
Bon dia.
Molt bon dia.
Si parléssim més
de les coses capdalts,
d'allò que ens fa avançar
i mirar el futur en optimisme,
no estaríem cabrejats
tot el dia, Ricard.
Sergi Pàmies, bon dia.
Bon dia, com estàs?
Bé.
Estàs viu?
Sí.
El Google aquest et diu tot.
Si hi ha farmàcies,
si hi ha prostíbols,
una missió de ràdio...
Jo trobo que és massa informació.
Abans en els mapes,
com a molt hi havia en les benzineres
o en un hospital.
Els protagonistes de Cada Dia
els tens aquí.
El matí de Catalunya Ràdio
amb Ricard Tostrell.
A Catalunya Ràdio
hem trobat l'invent perfecte
per a les teves tardes.
La tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Caró.
Un invent que et transporta
a una altra dimensió.
Això és un som.
T'esperta i apunta-t'ho.
Un programa que t'ensenyen
noves frases fetes en català.
No tinc la gamba per maioneses.
El que et fa pensar
en les preguntes més transcendentals.
Nen, tu ets més de sleep o de voxet?
O en els dilemes científics més rellevants.
Vaig renovar a ficar-me
el comandament del cotxe
al costat del cervell
i vaig comprovar que s'obria
com més lluit estava.
El seu cap amplifica els senyals.
De dilluns a divendres de 4 a 7,
la tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Caró.
Que mi que si està a la tarda.
El matí de Catalunya Ràdio.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta,
vine i te la millorem.
100% garantit.
Vendermi cotxe.es.
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants,
Sabadell i Cornellà.
A Catalunya Ràdio
hem trobat l'invent perfecte
per a les teves tardes.
La tarda de Catalunya Ràdio
Elisenda Caró.
Un invent que et transporta
a una altra dimensió.
Això és un som.
T'esperta i apunta-t'ho.
Un programa que t'ensenyen
noves frases fetes en català.
No tinc de gamba per maioneses.
Que et fa pensar
en les preguntes més transcendentals.
Nen, tu ets més d'eslip o de bòxer?
O en els dilemes científics més rellevants.
Vaig novar a ficar-me
el comandament del cotxe
al costat del cervell
i vaig comprovar
que s'obria
com més lluny estava.
El seu cap amplifica el senyal.
De dilluns a divendres de 4 a 7
la tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Caró.
Que bé que sí que està a la tarda.
Hi ha un lloc
on viuen totes les paraules.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ens movem,
canviem
i amb tu
ens connectem.
Som 3CAT.
L'última hora.
Quim Morales
a Catalunya Ràdio.
Capravo us ofereix
el concurs de l'última hora.
Capravo.
Preus bons
sempre.
I quin goig
que fa aquest val
de 30 euros
per gastar als supermercats.
Capravo.
I que serà per la persona
que respongui
el gran enigma del dia d'avui
perquè realment és complicat.
Hi ha gent amb llibretes
fent càlculs
arrels quadrades.
No ho estic trobant.
Mirant calendaris.
Sí, però l'any 0
és del 0 a l'1.
Jesucrist és del 0 a l'1, no?
El 1 és del 0 a l'1.
No, ell n'és l'1, no?
Sí, el primer dimec...
En quin dia de la setmana
que hi ha el primer dimecres sant?
La pregunta és
en quin dia de la setmana
va caure el dimecres sant
a l'època de Jesucrist?
Bé, pots agafar el Google Maps,
ai, el Google Calendar...
A veure, fins al dimecres sant
de l'any 0.
A veure què passava.
Li preguntem a en Ricard.
Bon dia, Ricard.
Bon dia.
Ja has vist que la pregunta
és complicada,
però sabem que tu ets
un home llest,
un home espavilat,
que podries dir-nos
en quin dia de la setmana
va caure dimecres sant
a l'època de Jesucrist.
A veure,
és molt difícil,
molt difícil,
molt difícil,
però diria que és en dimecres.
Sí, senyor!
Mira que em fa d'anys, eh?
Mira que em fa d'anys.
Tu ho has calculat tan ràpid?
Ets catedràtic o alguna cosa?
No, però a veure,
vull dir,
fent restes i sumes
i multiplicades,
m'ha sortit dimecres.
Doncs t'ha sortit dimecres
i t'ha sortit un bal de 30 euros
per gastar a qualsevol supermercat
dels Caprabo, d'acord?
Molt bé, perfecte.
Gràcies, bona pasqua.
Gràcies, igualment.
Adéu-siau.
Adéu-adéu-adéu-adéu.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Arreglim el problema,
ho tornaré el proper rebut.
Jo diria que aquí no anava l'estribillo.
Ara el podries tornar a cantar.
Ho tornaré el proper rebut.
Pom, pom, xim, pom, pata, pim, pom.
No, però ho estem salvant, eh?
Sí, sí, sí, molt partíssimes, Déu-siau.
De pel·lícules i sèries sobre presons
n'hi ha moltes.
Però són ficció.
Eres com molt jove.
Nadie t'avisó,
nadie t'ha posat en alerta.
Yo solamente en ese momento pensaba
en que todo iba a salir bien.
Tens Mort,
el podcast de Núria Hortín,
entra a les presons catalanes
per parlar amb joves
que han ingressat a la presó,
per entendre què els ha portat allà,
quina està sent la seva experiència
i comprovar si la reinserció funciona.
La família, a fora,
els meus germans petits,
no era conscient
fins que entres aquí que...
El que els estimes.
Sí.
Tens Mort,
a l'app i al web de Cat Ràdio
i al 3Cat.
Catalunya Ràdio.
Ràdio inquieta.
Oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh.
Catalunya Ràdio.
I fins aquí les 7 hores del matí
de Catalunya Ràdio.
De seguida,
un lletí informatiu
i les tefaneries
que us convenen saber
el que no surti d'aquí.
Nosaltres,
demà a les 12,
el tornarem a deixar tot
por la última hora. Que vagi bien, que tengáis un gran día
y ¡fins demá!
¡Suscríbete al canal!