Marcat al Corte Inglés, tan sols
Fins al 24 de abril
I el 5 de maig, TMB
Et porta a correr la cursa al Corte Inglés
Agafa el billet senzill
Juntament amb el dorsal a la fira del corredor
Inscripciones gratuïtes
A cursailcortinglés.cat
Això es tot per avui, adeu, fins demà
Són les 10
Ens actualitzem, Òscar Fernández
Que tal, bon dia
Els Mossos d'Esquadran ha alliberat una dona
Que estava retinguda a casa seva
Santa Coloma de Farners, a la selva
Ella mateixa havia acollit una altra dona
A l'habitatge, que és qui l'hauria deixat
Lligada de mans i peus
Fèlix Martín, bon dia
Hola, bon dia, la víctima és una dona en situació vulnerable
Que viu en un pis d'acollida a Santa Coloma de Farners
Per a víctimes de violència de gènere
Un veí va començar a sentir critsa i al matí
Valertar els Mossos
La porta estava tancada i van poder entrar amb els bombers
Un cop a dins se la van trobar lligada de peus i mans
Va explicar que la responsable d'aquella situació
Era una companya de pis seva
A qui, per fer-li un favor
Havia acollit a casa amb els seus fills menors
La presumpta agressora, a qui han detingut
Havia sortit una estona abans
Per portar un seu fill al metge
I va ser quan ella va aprofitar per cridar i demanar ajuda
Fèlix Martín, Catalunya Ràdio, Girona
Els intents de suïcidi van augmentar a Catalunya
Més d'un 50% després de la pandèmia
Sobretot entre dones i menors
És el que assegura un estudi d'investigadors
De l'Institut de Recerca de Sant Pau
Que ha analitzat dades de tots els hospitals catalans
La recerca, publicada en portada a The Lancet Psychiatry
Demostra el fort impacte de mesures
Com ara el confinament
En les conductes suïcides dels ciutadans
Això és el que explica Víctor Serrano Jimeno
Que és del grup de recerca en salut mental
De l'Institut de Recerca de Sant Pau
Al principi de la pandèmia els intents de suïcidi van disminuir
Però que després de les mesures restrictives van augmentar
Les conductes suïcides sense arribar a la mort
A nivells superiors d'abans de la pandèmia
Dic que això ha estat de forma molt important en el curs del temps
La recerca ha analitzat tres moments diferents
Abans, durant i després del confinament
I és dels pocs estudis a escala mundial
Que ofereix conclusions sobre com aquestes mesures
De contenció del virus van afectar les conductes suïcides de la població
En la informació internacional, els Estats Units
Canvien de parer i es mostren favorables
A l'ofensiva israeliana a Rafah
Al sud de la franja de Gaza
A canvi, que la resposta a l'atac de l'Iran
Sigui molt limitada
Així ho revelen aquest matí els dos principals diaris israelians
Que citen fons de Qatar
Expliquen que Tel Aviv no voldria tensar més
La relació amb Washington
Tenint en compte el paper principal que van tenir
En repelir l'atac iranià de dissabte
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu
Ha afirmat que ningú li ha de dir
Com ha de contestar a l'Iran
El president del Consell Europeu, Charles Michel
Confia que la Unió Europea lliuri els sistemes
De defensa aèria requerits per Ucraïna
En qüestió de setmanes
Els 27 dediquen el segon dia de Cimera
A mirar de ser més competitius
De cara als Estats Units i a la Xina
També reforçant la indústria militar europea
Brussel·la, Jordi Baró, bon dia
Bon dia
Promesa de la Unió Europea
D'actuar ràpid per subministrar a Ucraïna
Sistemes de defensa aèria
Davant l'anèssima petició ahir
Als líders europeus de Zelensky
I de la pressió avui també
Dels països bàltics com l'Atònia o Estònia
Charles Michel, president del Consell Europeu
No és una qüestió de mesos
Sinó de dies o setmanes
És important que complim les nostres promeses
I els puc assegurar
Que tots els actors estan fent tot el possible
Per accelerar lliurement
El reforç de la capacitat militar europea
És un dels motius de discussió
A la segona jornada de Cimera
Amb un informe de l'exprimer ministre italià
Enric Oleta
Que urgeix a fer més competitiva
L'economia europea
Enfront dels Estats Units
Jordi Baró, català i de Ràdio Brussel·les
I ho esteu explicant durant el matí
Avui és el dia de la llengua
Els mitjans 3Cat
Aprofitem per dir-vos que
La majoria dels catalans
Es van mantenir monolingües
Fins a mitjans del segle XX
Segons un estudi sociolingüístic
Però ara, segons el baròmetre del seu
Només el 36%
Dels majors de 15 anys
Declaren que el català
És la seva llengua habitual
Sí, què vol que li digui
O sigui, ja vam començar dimarts
Per i Sant Germany
Tot en l'aire
Dius, bueno, va
Un guardiol ens ho salvarà
Tampoc
Desastre
Casament no he dormit
Va, escoltaré la tertúlia
Començo a sentir
Com estan els instituts d'aquest país
Començo a sentir
Que ens quedem sense el català
Després ens surt una explicada
No sé què
De l'Apple Card
I el cotxe
I les connexions
Que no sé ni què m'ha explicat
Que jo
Que m'expliqueu
De les apps
De Catalunya Ràdio
Que jo escolto
El transistor
Com tot a la vida
I com voleu que acabi la setmana
Sisplau
Que s'acabi ja d'una punyetera vegada
Oh, que demà
Demà
Que demà
Demà la presentaria
La fem des de Calonja
Sí, sort no tenim
És l'únic licit
Que tinc aquest cap de setmana
Ens anem a Calonja
Agafem la furgoneta
Carregada de peix
I ens anem a Calonja
És l'únic por
El poble de llibres
El poble de llibres
Home, allà fotran
Quan ens n'escalfarem el tema Sant Jordi
Ens anem
Anem allà
Bon dia
Bon dia
Bon dia
Sí, sort t'entendrem de demà
Sort t'entendrem de demà
Feixades
Perquè això
A mi
Jo començo
Bueno
A mi m'ha agradat
Que
I això em dóna esperança
La notícia
Que en Romàrio
Torna a jugar a futbol
Feixades
Saps?
58 anys
58 anys
No, és que veig que
Potser
Ara
Com acabi la peixateria
Em fotré calça curta
I vaig entrenar una mica
Perquè em sembla que
Bueno
Una mica de defensa
Al costat d'en Romàrio
Puc fer-ho encara
M'hi veig
Jo t'hi veig
Jo t'hi veig
Amb en Romàrio
Quan acabi el partit
Us veig, tots dos
Quan acaba el partit
Sempre has tingut un joc
Molt semblant al d'en Romàrio
Quan acaba el partit, eh?
Però
Sí, sí, sí
Al mig del camp no
Però fora camp
Et veig amb un estil
Bastant semblant a Romàrio
No ho sé
A mi el que m'agradaria saber
Feixades
És en Ferran
En Ferran Espada
De petit com era
Perquè
No eres un nen problemàtic
És que
Que et fotessin hòsties
Amb les dues mans
I
I que et tiressin
Borradors pel cap
Jo me'n salvava bastant
Sí?
Els sabies esquivar, eh?
Però te'n dic
Que hi ha alguns
Que van rebre
Mare meva
Jo
El que recordo és
Els dits junts
I amb un regle de fusta
Picat
Però on t'anàveu a l'escola
Vosaltres?
Perdona
Però parleu com si fos del segle passat
Però
Tampoc teniu 80 anys
No, no
Ja conec gent a la ràdio
Que tira ampolles d'aigua plenes
Pel cap, eh?
Que t'has d'apartar
Nimma, això m'ha passat
M'ha passat
Treballant a l'altra banda
Veus?
Doncs mira
Vull dir que
No, no
Són estils
Són estils
Són estils
Jo estic ben content
Amb els meus professors
Que he tingut
I
Carai
Poc he vist situacions d'aquestes
Bueno, no sé
On t'anàveu vosaltres
Jo anava a Arbúcies
I he viscut
Mala mar de feliç
Tampoc no he tingut cap trauma
Perquè em piquessin
A veure, tu també has fet patir
Algum professor
I alguna professora
Feixades
Vull dir
Com a estudiant
Caso un nen
Ets mig de l'incuïne
Com a estudiant
Era una cosa
Però com a alumne
Els professors
Estaven enamorats de mi
Trempat com un pèsol
Ara, no els hi fotia ni cas
Però el problema
Està bé
Vull dir
No t'interessava res
No m'interessava
I m'interessen molt poques coses
A la vida
I aquesta setmana
Que m'he interessat una mica
Porto una depressió de cavall
Mira, a mi hi ha
Del tema del futbol
L'única cosa
Que m'il·lusiona
Perquè estic destruïda
És la perspectiva
D'anar a dinar
Amb vosaltres
Abans d'un partit
De Champions
A Montilivi
Sisplau
Maria
Avui ja buscarem
El Sinofós
El més d'octubre
Podem anar al Sinofós
Podem anar al Sinofós
Podem anar a fotre una rosseta
Al Sinofós
Llavors podem arribar al camp o no
Potser no arribem al camp
Bueno
Mira
Tot el dia que hi ha
Ja estarà fet
Ja hi ha teles
Exacte
I llavors
Mirem amb alguna tele
Mira, veus
Ara m'has d'haver-ne
T'una alegria
Maria
No hi pensàvem
Veus?
Jo és com
S'estaven mirant davant sempre
Mirant davant
Volia dir Maria
Perquè dic
Hòstia, començava la Maria
Diguent que estava desolada
Dic
Alguna poc ho aixecarem
Avui això
Bona
Mira, ja tenim aquest dinar per davant
Ja està
Vinga, va
Ja està
Entre el de Calonja i el dinar
Mira, ja m'heu agradat el dia
Gràcies
Gràcies a tots
Heu fet el vostre servei
Però demà què fareu a Calonja?
Demà a Calonja
Recollem-nos a veure vendre peix
Sí, però la gent us pot venir a veure
Això és real, eh?
Estareu allà
Estareu allà
Estarem per allà fora a l'Ajuntament
Per allà a aquella plaça a l'Ajuntament
Sí, demà a aquesta hora
A les 10 del matí
Que vinguin a veure
Si hi ha gent al voltant de Calonja
Que us vingui a veure
Sí, que us vinguin a veure
I estarem allà
Voltant 10 minutets per allà
Perquè clar, tenim feina també
Tanco la peixateria en un moment
Enxuriera
Perquè hi ha volta amb la furgoneta
Però jo vaig amb ell demà
No corris amb la furgoneta demà
No, no
Potsarem l'Apple Fork
O no sé com es deia
En el cotxe
Ja veuràs
Apple CarPlay
Ja escoltarem la SER
Si muntem tot això
Ja no tindrem pas pebrots
De connectar-nos
Ja ho veig venir
I res, estarem per allà
Comentant
I que ens expliquin
Què passa amb tot això
Dels llibres
Que aquesta setmana
Que avés se'n
Començà amb una bestiesa
La quantitat d'escritors
Que hi van
I de músics
Sí, sí, sí
No, no
És que el de Calonja
És molt fort
El de Calonja
És molt fort
El de Calonja
És molt fort
El de Calonja
És molt fort
El de Calonja
Demà anem a veure
Amb què hi passa
Perquè no
Això és una bestiesa
Estarà la prèvia del Sant Jordi
Doncs demà
Exacte
Fotem la prèvia de Sant Jordi
A nivell català
O sigui
L'encetem nosaltres dos
Sant Jordi comença
A la peixateria
Amb la peixateria
Ara
Ara sí que està
Bueno
Un futur
Hi veig aquí
Un futur
Sí, sí
Hi ha gent
Que ha acabat encara
Més depressiu
Sentint això
Fèl patxera
És Carles Joriguera
Va, fins demà
Un moment
Això té una paraula
I tant
Persuporsmàstica
Persuporsmàstica
Persuporsmàstica
Mira, ara ve el Màrius
Ara l'hi direm
Ara l'hi direm
Va, Déu
Que vagi bé
Adiós
Ja ho agotet
Faran Espada
Maria Vila
Verònica Fumanal
I Aida Martoni
Gràcies per acompanyar-nos
Gràcies a tu
Xavi, volia parlar amb tu
Digues
Has de tenir personalitat
És que no pot ser
Que portis els cabells
Com tothom
Amb el serrell recte
Els cabells llisos
Detalls daurats
I l'ull maquillat
Estil Cleopatra
És que no pot ser
Però si tu vas igual
Ja, ja
Però jo he arribat primer
Ja ha arribat el nou
Rasca Gran Cleopatra
De l'11
Amb premis de fins a 500.000 euros
I gran diversió
Rasca Gran Cleopatra
Es porta més que mai
11
Ben jugat
Juga responsiblement
I només si ets major d'edat
T'apassiona el món
De la restauració?
Vols feina des del primer dia
Fent allò que t'emociona?
A ESOP
L'Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona
Trobaràs el teu objectiu
Cicles formatius oficials
I cursos especialitzats
En cuina, sala, pastisseria
I direcció de restauració
Ara és el moment
Matrícules obertes
Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona
Practica el teu futur
Surt a la recerca de la millor rosa
Obre't passa cops de colze
A les parades de llibres
Vés a la caça de la signatura més preuada
Viu Sant Jordi a Abacus
Tot l'abril
Amb un 5% de descompte en llibres
I més de 200 signatures
A les nostres llibreries i parades
Abacus
Si tu hi creus
Nosaltres t'hi portem
Escolta, el teu pare no volia un pernil?
Perquè és la setmana de les ofertasses al Corte Inglés
Hi ha un pernil de greix ibèric de 7 quilos
50% racer ibèrica
Per només 99 euros
I a més de moltes més ofertes
Ara t'emportes el 10% de totes les teves compres de regal
Setmana de les ofertasses a Supercor
Hipercor i supermercat al Corte Inglés
Què necessites avui?
Preus bàlids a la Península i les Balears
A la botiga Web i App
Sí que ha baixat la temperatura
Oriol Brogi, què tal? Bon dia
Bon dia
Fa aquests dies que fa una mica de calor
Després torna a fer una mica de fred
Jo m'he refredat
Amb aquestes pujades i baixades m'he refredat
Però ara, perquè aquests dies estàs assajant
Estàs fent...
Sí, jo just acabo de començar un nou procés d'assaig
I just fa la setmana passada
I m'he refredat
Però no per l'obra de teatre, sinó pel temps
Tot i que per l'obra també m'hagués pogut...
Per què?
És una obra forta, sí, és una obra important
Jo em plantejava aquests dies
Dic, ostres, mentre...
Clar, mentre...
Ara el món va parlant de guerres molt
I de futbol, aquests dies de futbol
Però avui no se'n parla gaire
Avui no se'n parla tant
Tot i que la remuntada i les coses d'ahir
També van ser molt...
Tot plegat ha sigut molt fort, no?
Molt teatral, molt èpic, molt algo
Però és veritat que mentre parlàvem de futbol
Nosaltres hem començat aquesta obra de teatre
Que parla sobre uns temes molt actuals
I ens passa que aquesta obra
Que és una obra d'un autor libanès
Del Moawad
Avui no parlem de teatre, eh?
Però m'agradaria parlar de...
De què parlen les obres i de què parla el futbol, diguéssim-me
De...
Aquest autor li ha passat una cosa
Justament ara, amb una altra obra
Que no té res a veure amb nosaltres
Que havia d'estrenar una obra a Beirut
I...
I com que era una obra que no parlava de la guerra
I dels conflictes libaneros de la zona
Sinó que parlava d'una altra cosa
Parla d'una altra cosa, finalment, molt diferent
Que és l'amor
L'amor
És una manera de veure el món
Diferent, però també molt real
Va i li han suspès l'obra, no?
Però per què?
Perquè no era un tema d'actualitat
No, perquè han rebut amenaces
Allà en el teatre de Beirut
És una producció del teatre
És una...
Jo penso que és una notícia important, no?
Hi ha una producció d'un teatre de París
D'un teatre nacional francès
Una coproducció en diferents països
Entre ells un teatre libanès
I ja es fa una obra d'un autor libanès
Que és director d'un teatre nacional a París
Sí
Que porta una agenda cultural d'una forma important
I que diu coses molt fortes
Molt potents
Que parlen de la realitat
Però que miren la realitat d'una manera completament diferent
I que et fan veure la realitat d'una manera completament diferent
Com és la gran funció del teatre
A part de ser un passitemps també com el futbol
I en el moment en què ha d'estrenar aquesta obra a Beirut
Queda sospesa l'obra
A mi aquesta notícia m'ha colpit
He pensat
Ostres, que fort
N'he de parlar d'això
Amb el Ricard
Clar, i vols dir que poses la ràdio i no ho sents
Aquesta notícia
Bé, també és veritat que és una notícia
Per la gent de teatre
És molt important
Però jo penso que en general molt important
Perquè, clar, de què hem de parlar?
Molts dies
Ens plantegem abans de començar la passejada
De què parlarem?
Parlarem de coses molt, molt reals
Continuarem parlant de coses molt reals
Amb la visió de l'Oriol
Que és una visió que no és gaire docta
A lo millor de molts temes
De moltes guerres
Jo, per exemple, miro les guerres
I el dia que ve en podem parlar
I penso
Per què aquests noms?
Per què guerra de Gaza
I no guerra d'Israel?
O per què guerra d'Ucraïnia
I no guerra de Rússia?
Perquè passa a Ucrania?
O perquè passa a Gaza?
O perquè no intentem veure
Que és bàsicament una guerra entre dos
I intentem pensar que un ja no quedi
Amb el teatre
Amb la manera de veure'n diferent
Podríem parlar d'aquesta mateixa notícia
D'una forma diferent
O bé parlaríem d'altres coses
En dos casos correm el risc
Que l'oïdor digui
Ara, per què et fos anar a parlar d'això?
No, però entenc que fem poc aquesta reflexió
De per què parlem com parlem, no?
I per què parlem com parlem?
El teatre, l'art
És una manera de posar en qüestió
Les paraules
I quan un autor de teatre
Quan un dramaturg
Parla de mirar una guerra
I ell diu, explica aquests dies
Que els artistes sempre, des de sempre
Han parlat de les guerres
La mateixa tragèdia grega neix
D'unes obres d'Eskel
Que parlen sobre unes guerres
Per qüestionar-les
Per mirar-les de forma diferent
En aquest moment
Això és un acte molt, molt, molt important
Revelador
Que en podem fer molt de cas
O poc cas
Però que
Parla de les guerres
I en lloc de parlar de política
Parla d'amor
I en lloc de parlar
De la identitat respecte al lloc
Parla de la identitat respecte de com et sents
I elabora aquest com et sents
I la paradoxa segurament és que una obra que parla d'això que estàs explicant
S'acabi censurant en aquest moment present
Sí, no sé si ben bé és la paraula censurar
Que no sé què ha passat exactament
Diguéssim, s'ha suspès
Perquè creava un rebombori excessiu
O sigui, el fet que una obra de teatre
S'hagi de suspendre per rebre amenaces
Perquè crea un rebombori excessiu
M'ha sorprès moltíssim
Doncs investigarem i en parlarem
Oriol Brogi, gràcies per aquesta passejada
Moltes gràcies a vosaltres
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Les calces al sol
De Regina Rodríguez Sirvent
És el fenomen literari del moment
Amb més de 50.000 exemplars venuts
Les calces al sol
Publicat per la campana
Segueix imparable i torna a les llibreries
Amb una edició especial només per Sant Jordi
Ja a les llibreries
L'edició especial de les calces al sol
Aquest Sant Jordi regala la rosa
I les calces
Benvinguts als 8 dies d'or del Corte Inglés
Només fins al 21 d'abril
Tens més de 600 marques
Amb fins a un 30% de descompte
Totes les teves marques preferides de moda
Llenceria, sabateria, accessoris
Bellesa, esports, llar
Entra ara els 8 dies d'or
A la botiga web i app del Corte Inglés
Dissabte 20 d'abril
Al suplement celebrem Sant Jordi
Des de l'Abacus de Sants a Barcelona
Carrer de la Creu Coberta
Ho farem amb els grans protagonistes de la diada
Els escriptors
Abram Murriols, Maria Climent, Xavi Coral, Pau Cosí
Marc Serrat, Zofelia Carbonell
I molta música
Tindrem la Maica Navarro
El comunista Joel Díaz
I també el Pep Noguer
Tot amanit amb el directe de Venus i Guillem Ramissa
Aquest dissabte 20 d'abril
Sant Jordi arrenca el suplement
Viu Sant Jordi a Abacus tot l'abril
La solució per mantenir les plantes de l'hort i el jardí
Sempre ben hidratades
Us ofereix l'Enigmàrius
L'Enigmàrius
Amb Màrius Serra
Com era la paraula, Màrius Serra, la que has dit abans?
Prosopagnòsia
Prosopagnòsia, què era?
La paraula que ens va regalar la Carme Junyent
perquè ella em patia
És un trastorn que fa que et confonguis de fesomia
Que de vegades dius
Ui, tu et conec, però disculpa que no...
De vegades ja ens vindria bé, segons qui...
Sí
Confondre la fesomia
Avui no era tan complicat com això
No era de 13 lletres
Però feia així
Colar la farina fins que et surti grisa
La resposta ara la pronunciaré, diguem, de manera canònica
Era cendre
Ara bé, tots diríem cendre
Aquesta R abans de la N
Com arbre, que diem arbre
Doncs cendre
El verb cendre vol dir
Fer passar pels sedats una matèria reduïda a pols
Com la farina
I el truc era associar-ho al color gris cendre
929 dels 1.318 participants l'han encertada
Per tant, dona 11 punts per a la Lliga
Guanya el lot de productes antissequera Flower
Lina Casanovas esclusa
I també ens heu dit
Tamisar, cendrar
Que estava a prop però no era
O bé, refinar
L'Inca
El teu enllaç amb la cultura
A Catalunya Ràdio
Avui en dia
Els criminals
De Ferdinand Brukna
El TNC
En versió i direcció
De Jordi Prat i Coll
Diversos veïns d'un edifici
Han comès un seguit de delictes
Que posaran al descobert
Els errors de la justícia
I els abusos de poder
Quin grau de criminalitat
Estem disposats a assumir
Els criminals
A partir del 18 d'abril
A la sala gran del TNC
Més informació a
TNC.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
Omnium Cultural
Us convida al Festival Límbic
El festival itinerant de creació contemporània
Amb una trentena d'activitats de música
Humor, dansa, teatre, poesia i circ
Tot gratuït
Amb les actuacions de Julieta
Maria Heine
Clara Aguilar
31 fam
Oriol Sauleda
Mariona Esplugues
Joel Díaz
Charlie Pee
I molts més
El 3 i el 4 de maig
A Santa Coloma de Gramenet
Més informació
A l'imbicfestival.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
L'Inca
A Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Jordi Vir, que tal?
Com estàs?
Bon dia
Hola, bon dia
Avui ens acompanya el Jordi Mir, que és doctor en Humanitats, experta en moviments socials
I amb ell volem reflexionar sobre un tema que crec que és interessant, més per les d'altres que ens acompanyen, que és
Què passaria si s'acaben els partits polítics?
D'entrada, la pregunta, potser molta gent diu, home, s'acaba la democràcia?
Doncs algú diria que no. Algú pensaria que sí, perquè segurament avui ens fa molt difícil imaginar una ciutat que es vol democràtica sense partits polítics, però hi ha una senyora de la qual parlarem avui, Simone Weil, que en un moment determinat, just al mig de la Segona Guerra Mundial, va fer una proposta, que és que va proposar el que havia de ser la França post-Seona Guerra Mundial, el que seria el govern a l'exili de la França que en aquell moment estava ocupada,
democràcia, s'havien de suprimir els partits polítics. Per tenir una veritable democràcia.
El Jordi Mir, de fet, ha traduït per primera vegada al català un llibre que es diu Assatj sobre la supressió dels partits polítics, que és d'aquesta filosofa francesa, que va escriure fa 80 anys.
Sí. Perquè, clar, això fa molts anys. És vigent, aquesta tesi? Tu diries que és vigent?
Jo diria que sí. Només un apunt primer, l'hem traduit junt amb la Paula Baciana, que és la que està més francès, jo he portat la qüestió més filosòfica, i ja que avui esteu en parlant del català,
que és el dia, és la primera vegada que podíem tenir aquest text en català. Jo, quan el vaig començar a treballar, només estava en francès, després el van traduir l'any 2000 en castellà, i ara, el 2023, diguem-ho així, ja el tenim en català.
Ha arribat tard, però ha arribat.
I jo crec que també és interessant quan apareix. Apareix en un moment en què, des de l'editorial, des de Polen Edicions, pensen que té vigència.
Si no, una petita editorial que cuida molt els seus textos no s'hagués posat a publicar aquest text. Per què pensen que té vigència?
Segurament perquè detecten, o pensem, unes quantes persones, que hi ha un cert desgast, que a més això apareix en molts indicadors més sociològics,
d'hemoscòpics, de la gent respecte als partits polítics. I això no és alguna cosa nou, no ha passat només ara, o no només ha passat avui,
en altres moments del segle XX ha passat en diferents ocasions, i en el seu moment també va passar.
Per què aquest desgast? Segurament perquè hi ha gent que ha confiat molt en els partits polítics,
i els partits polítics no han retornat allò que aquestes persones esperaven,
però el que ens diria Simone Weil és que no només això, no només és una qüestió d'una confiança no corresposta,
sinó és que també els partits polítics han de repensar com actuen.
I ella situa tres elements que li sembla que són especialment problemàtics.
Els partits polítics tendeixen a preocupar-se principalment pel seu manteniment,
per créixer al màxim possible, i això fa que tot passi per aquest objectiu.
Per altra banda, els partits polítics tendeixen a voler crear un sentiment general
orientat a pensar d'una determinada manera.
Tercerament, aquelles persones que no pensen com els partits polítics consideren que hem de pensar,
a vegades queden en un segon plan, dintre del partit polític poden tenir problemes,
però també en la societat veiem com els partits polítics tendeixen a marcar línia,
i qui es separa d'aquestes línies pot tenir difícil per explicar els seus plantejaments
o per participar de la vida pública.
És a dir que en aquest punt últim, tenir afinitat per un partit polític ens fa menys crítics, per exemple,
ens fa tenir menys veu pròpia.
Ella pensa que si ella és molt russoniana, de Rousseau,
i molt pensant en la Revolució Francesa en 1789,
pensa que el que fa democràtica una societat
és que la gent pugui participar de la vida política.
I perquè la gent pugui participar de la vida política,
a la gent ningú li ha de dir que ha de pensar,
i això pot tenir a veure amb mitjans de comunicació també,
pot tenir a veure amb diferents poders que intenten situar-nos
com hem de respondre davant determinades realitats que ens passen.
Ella el que pensa, i molta gent ja ha continuat pensant això,
és que el que hem de donar a la gent és eines
perquè puguin pensar obertament, lliurement.
Avui ens acompanya un espai educatiu,
l'educació, ella també parla de l'educació,
ha de ser donar eines.
No hem d'ensenyar què pensar, hem d'ensenyar a pensar.
I això val per l'educació, val per partits polítics,
o val pels mitjans de comunicació.
Un altre punt que ha destacat al llibre
és aquesta idea que la gent no té temps ni recursos,
no tenim temps ni recursos per saber
si allò que llegim, per exemple, en un llibre és veritat o no.
Per què? Perquè no hi ha espai.
Llavors, clar, si tu dius
aquest autor jo el crec, m'agrada,
ja m'ho crec, d'entrada, no?
No el poso en qüestió.
I això jo crec que també és un tema molt actual
quan parlem, per exemple, dels elements de verificació,
quan parlem de les informacions.
En la societat actual, moltes vegades diem,
clar, ens expliquen tantes coses que no podem saber.
Clar, ella, l'any 40, ja està pensant sobre això
i com que ella entén,
i això ho explica en un altre text meravellós,
també molt breu d'aquesta època,
que els éssers humans tenen unes necessitats
que han de ser satisfetes.
La necessitat de l'ésser humà és la veritat.
Necessitem veritat.
Però a la vegada també hem de ser conscients
que no, sobretot, hi ha veritat,
però hem de saber si alguns estan enganyant
i ens està dient una cosa que no és.
Però preferim saber la veritat o que ens doni la raó?
Ella diria que l'ésser humà necessita la veritat.
És a dir, necessita no viure enganyat.
La persona humana no pot viure enganyada.
Evidentment, a tot ens agrada que ens diguin que són guapos,
que ho fem bé i segurament que ens doni la raó,
però l'ésser humà, per poder desenvolupar la seva vida quotidianament,
però també políticament,
no pot considerar-se enganyada,
perquè si no, no podrà tenir els elements necessaris
per poder formular el seu judici,
participar dels debats necessaris.
I jo crec que avui les persones que ens escolten
pensaran que a vegades,
quan sentim algun portaveu d'algun dels partits polítics,
tenim la sensació que no ens estan dient tota la veritat
i que a més ells o elles saben
que ens estan només mostrant una part de la realitat.
I això, Simone Weilance dirà,
això potser a tu et convé pel càlcul que tu has fet,
però pensant en una ciutat democràtica
necessitem tenir un debat onès i rigorós
per poder aconseguir que la gent articuli les seves idees,
participi dels debats necessaris i després prengui decisions.
De fet, sovint a les enquestes,
molta gent mostra aquest malestar
sobre molts aspectes del funcionament de les institucions mateix,
però hi ha poc debat real
de com funcionen, de per què funcionen així, no?
És a dir, ens queixem,
però no busquem una manera d'afrontar una reformulació d'això, no?
Clar, jo crec que els partits polítics,
des del que podríem dir al final de la dictadura,
es consideren que són una peça essencial de la nostra solidaritat.
El mateix sistema electoral està pensat
perquè hi hagi uns partits polítics
que siguin els més sòlids possibles.
Amb una idea, jo crec que, ben intencionada,
és una societat democràtica necessita de vehicles,
com els partits,
que serveixin per canalitzar les idees,
la representativitat de la ciutadania.
Ara bé, quan aquests partits
no acaben de fer bé la seva feina,
llavors els hem de qüestionar.
Què passa?
Que els partits polítics ens costarà molt.
Segurament, en aquest estudi,
molt poques vegades arriba un representant d'un partit polític
i fa un veritable exercici de transparència i autocrítica.
M'agrada molt aquestes autocrítiques de
segur que hem fet moltes coses malament,
però ja ho hem pogut electoralment,
i ara endavant dius
no, no, això no és fer autocrítica.
Fer autocrítica és entendre que no hem fet bé,
entendre, per exemple,
quan vam dir coses que no havíem d'haver dit,
entendre quins exercicis potser de manipulació hem fet,
entendre que la ciutadania espera
que més enllà de les posicions que tingui cadascú
i del que cadascú faci amb el seu vot,
hi ha assumptes sobre els que ens hem de poder entendre,
hem de poder arribar a acords sobre aquestes qüestions,
més enllà dels interessos de cada partit.
Un exemple molt clar.
Recordo uns estudiants de primer a la universitat,
d'un grau d'aquests que es fan superelitistes i superpotents,
estudiants superbrillants,
d'un grau de filosofia política i economia,
que van fer l'exercici d'anar a parlar,
havien de fer l'exercici d'anar a parlar
amb representants dels partits polítics
i que els hi van explicar
que com que ja estaven arribant,
en aquest cas eren les eleccions municipals,
tot i que estaven d'acord amb algunes mesures
del govern municipal corresponent en aquell moment,
que era el de Barcelona, era el 2018,
que no les votarien a favor.
Van tornar a classe
en què el que podien creure d'aquest sistema institucional
se'ls havia caigut a terra.
Segurament els representants d'aquell partit polític
que els hi va explicar no van imaginar
la repercussió que ells tindria,
que per ells és el més normal.
Quan s'apropen a eleccions,
ens posem el més dur possible amb els rivals.
Per aquelles noies joves
era la constatació que aquest sistema està malalt
i nosaltres no volem participar d'aquest sistema.
Però llavors, quina és la solució?
Què proposa?
Simone Weil no proposa res més enllà
de fer una crítica, jo crec que molt interessant,
i de suprimir els partits polítics.
Ella va tenir una vida molt curta,
neix el 1909 i neix just poc després de fer aquest text,
i segurament hauria sigut molt desitjable
que el pogués desenvolupar.
Ella no ens fa una proposta i ens diu
mira, sí, heu de substituir això per això.
El que ella sí que té molt clar,
en forma de proposta,
és que el que hem d'aconseguir
és que la ciutadania,
el conjunt de la societat,
pugui estar informada,
amb informació rigorosa,
i pugui participar dels espais necessaris
per prendre les seves decisions.
Evidentment, si estem parlant d'un municipi petit,
això no fa tan necessari als partits polítics.
Hi ha altres espais.
Quan parlem d'una societat més complexa,
amb més milions de persones,
segurament als partits polítics
se'ns fa difícil imaginar una alternativa.
Però això no vol dir que no hi pugui ser,
i el més important no vol dir,
des de la meva perspectiva,
que els partits polítics
hagin de fer un veritable exercici
de reflexió autocrítica,
també potser els mitjans de comunicació,
també la societat nacional,
sobre com actuen.
Si en voleu saber més,
aquest assaig sobre la supressió
dels partits polítics de Simone Weil.
Jordi Mir, moltes gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres per la invitació.
Aprendre a esquivar les bales
és el debut literari del periodista
de TV3 Xavi Coral.
Una història d'amistat i d'amor
dels que van perdre la guerra,
però no van rendir-se mai.
El llibre que tothom regalarà a aquest Sant Jordi.
Aprendre a esquivar les bales
de Xavi Coral.
Publicat per la Campana.
Ja a les llibreries.
Viu Sant Jordi a Calonja,
poble de llibres.
Parades de llibres,
roses, espectacles,
signatures i un poble sencer
celebrant els llibres.
Amb la participació de Bernat Deveu,
Xavi Bosch,
Sílvia Soler,
Ramon Jané,
Laura Fa,
Marta Pontnou,
Santi Valmes,
Maria Barbal,
Lolita Bosch i molts més.
Del 18 al 27 d'abril,
vine a Calonja,
poble de llibres,
la primera booktown de Catalunya.
Més informació a
poble de llibres.cat
La quarta edició del Desconcert 2024
fa el sal al Pirineu.
A la Seu d'Urgell,
dos artistes que veuen
de la tradició
de maneres ben diferents.
La Ludwig Van
i la Renesa Alider Sanz.
Vine al Desconcert de la Seu d'Urgell,
el divendres 19 d'abril
a la Sala Guil.
Perquè aquesta no et passarà...
Entrada exclusiva amb invitació.
Demana-la al web o a l'abdicat.
Oxide,
l'asseguradora que protegeix
tot el que t'importa
i patrocina tot, tot i tot
al Desconcert de la Seu d'Urgell.
El Desconcert de la Seu d'Urgell.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
10 i 83,
canviem ara de tema radical.
Fa 5 anys d'aquesta notícia.
A Morneus Català,
els 103 anys,
supervivent dels camps
de concentració nazis,
lluitadora incansable
contra el feixisme,
activista de la memòria històrica
i del feminisme.
El 13 d'abril del 2019,
Catalunya perdia tot un símbol
de la resistència.
Si perdíem la república,
perdíem la llibertat.
I així va ser.
Va ser així.
Van perdre la guerra
els republicans.
Aquell dia es va pagar
una veu reivindicativa
incansable.
Que desopereixin
aquestes desigualtats.
Jo no he desitjat mai
viure en un palau.
Els palau han de ser
pel poble, eh?
Però que tothom
tingui una vida digna.
Una vida digna,
que tingui treball
i que pugui
instruir-se.
La cultura
és fonamental
per avançar
als dos pobles.
Avui,
al matí de Catalunya Ràdio,
ens hem proposat
recordar a Neus Català,
des del poble
que la va veure
morir i néixer.
És un municipi
carregat d'història.
Avui,
som
els guiamets.
En Nil Marvà
ha quedat amb el Miquel Parelló.
Ell és historiador,
professor i exalcalde
d'aquest petit municipi
del Priorat.
Miquel Parelló,
bon dia.
Hola, bon dia.
On som ara mateix?
Doncs ara estem a la vora
de casa
de la Neus Català.
Aquí,
als guiamets,
Priorat.
Com explicaries
qui és neus català?
Des d'un punt de vista
de guiamets,
la Neus és la persona
més famosa,
més popular
que ha sortit
d'aquesta vila.
I la Neus Català
l'hem d'entendre
com una persona
lluitadora
en el camp social.
Ella és
fundadora
de les joventuts
socialistes unificades,
aquí al poble,
i del Pesuc,
és una persona marxista,
és a dir,
és comunista,
i que a més
és una persona
que no desisteix
amb la seva ideologia,
i això
és una cosa
a destacar,
és una persona
que fins a l'últim moment
ella té una ideologia,
la té
i la té,
és fidel
i és ferma.
A part d'això
és una persona
internacionalista
perquè ella
acaba a l'estranger,
en una època de sa vida
està a l'estranger
i és detinguda
per continuar lluitant
contra el feixisme
i a més
és un referent
de la Catalunya rural
que no tothom
ho pot dir.
En Níria i Miquel
passegen
pels carrers
dels guiamets
que són
pràcticament buits,
caminen uns quants metres
i s'aturen
davant de la casa
de Neus Català.
Què és aquesta peça?
Això és l'Estoppelstein,
això vol dir
Pedra d'en Sopegà
en alemany
i és una iniciativa
que porta fent
doncs un senyor
que a totes les cases
de persones
que han sigut víctimes
dels camps de concentració,
dels camps de l'horror
del règim nazi,
doncs es col·loca
aquest allà en borda
per recordar
que allí
aquella persona
doncs
en molts casos
no va tornar
dels camps de la mort.
Una pedra de memòria
que ella mateixa
va poder veure
com s'instal·lava
davant de casa seva.
I el dia
que es va col·locar
aquest allà en borda
doncs hi havia la Neus
i va ser un dia
molt xuló,
va ser un dia
molt bonic.
Dolça Catalunya,
patria del meu cor.
De fet,
va acabar cantant
Dolça Catalunya
amb la Marina Rossell,
es van posar a cantar.
Quan de tu s'allunya
d'enyorança
és mort.
Dolça Catalunya,
patria del meu cor,
quan de tu s'allunya
d'enyorança
és mort.
Els més petits del poble
no la van conèixer,
tot i que senten molt
a parlar d'ella.
Els grans
es creuaven amb ella
pel carrer
i recorden
la seva simpatia.
Però als guiamets
encara hi ha veïnes,
companyes de lluita,
que la van conèixer
quan era jove.
Persones com la Pepita,
que té més de 100 anys.
Vostè va conèixer
a la Neus.
Sí,
tant que la vaig conèixer.
Vam treballar juntes
amb un sindicat.
Com era la Neus?
La Neus era
una bona persona.
Com creu que se l'ha de recordar?
No tenia por de res?
No,
però sí,
era una gran dona.
Per mi,
no fa res que ho digui,
no?
Per mi,
era una bona persona.
Clar,
a vegades
les persones
més conegudes
dels municipis
són gent
que surt per la tele,
empresaris,
cuiners,
no?
Artistes.
En aquest cas,
és una persona
molt diferent,
no?
El perfil
de la persona
més famosa
d'aquí a meix
és molt diferent
del que estem acostumats
habitualment.
Sí,
sí,
ho has dit.
Moltes vegades
anem a una ciutat
i veiem l'estàtua
d'un senyor
amb un sabre
i un cavall,
no?
O veiem un senyor
que va anar a les Amèriques
a evangelitzar no sé qui,
un senyor
que se li atribueix
un miracle,
no?
En aquest cas,
tenim una dona
antifeixista,
internacionalista
i comunista.
Això és motiu d'orgull?
Per mi,
sí.
Per mi,
sí,
evidentment.
Evidentment,
és motiu d'orgull.
I tant.
És impossible
parlar dels guiamets
sense parlar
de la Guerra Civil.
El rastre
d'aquella etapa fosca
de la història
és pertot arreu.
Per exemple,
a la fossa comuna
del cementiri.
Aquí estan parlant
de gairebé
un centenar de persones.
Un centenar de persones
que són
soldats republicans,
que estaven lluit,
que moren,
no, no moren,
lluiten a la Batalla de l'Ebre,
acaben traslladats
als vagons quiròfan
i als trens hospitals
que els guiamets
i allí moren
i són enterrats aquí,
al cementiri.
En aquest poble
també hi queda
el record
d'un hospital militar
que va existir
al municipi
i que tenia
un volum de feina
ingent
durant la Batalla de l'Ebre.
Hi ha dies,
segons les partides
de funció
que veiem,
que hi ha moltíssims morts.
Són els dies
de més intensitat
de la Batalla de l'Ebre.
Són dies
on hi ha
moltíssims morts,
però hem de pensar
no només
en els morts,
sinó en el volum
de ferits.
Llavors,
hi ha molta gent
que venia
des de posicions llunyanes,
que podien ser
Villalba
o podien ser
els voltants
de Gandesa,
i venien
fins als guiamets.
O sigui,
hi havia una estructura
muntada,
precària,
però funcionava,
que permetia
que vinguessin
tots aquests soldats
ferits
o que acabaven morint.
I si agafem el cotxe
i conduïm uns minuts...
Arribem a un punt
estratègic
clau
de la batalla
més sanguinària
de la Guerra Civil,
la Serra de Pàndols.
Avui he tornat
a la Serra
de Pàndols
i a la cova
he trobat
les sabates
d'en Jaume.
I ens hem d'imaginar
sempre les petites coses
quotidianes,
menjar,
anar al lavabo,
rentar-se les dents,
fer un cigarret...
Totes aquestes coses
estaven, evidentment,
condicionades
pel fet d'estar
en combat.
Aquí dalt,
baixar un ferit
era una feinada.
Enterrar un company
que s'havia mort,
també.
Gairement no és tot pedra.
Són aquestes coses
les que ens ajuden
a imaginar-nos més
la quotidianitat.
Al cap de la fili,
la quotidianitat
és el que ens marca.
Imaginem-nos aquí
com els hi pujaven el menjar,
com baixaven,
les municions,
tot això,
els relleus,
era molt complicat
i molt dur.
Quanta gent va perdre
la vida
aquí,
a la batalla de l'Ebre?
Depèn dels historiadors,
diuen una xifra
o una altra.
Jo he vist historiadors
que diuen
30.000 persones
i n'he vist
que diuen
10.000.
Jo no estic
en posició
per dir una xifra,
jo crec que
d'una entre això
entre 10.000
i 30.000 persones
que és molta gent.
Dels dos bàndols, eh?
Sí, i a més
hem de comptar
que hi ha molts ferits
i els ferits
no són persones
que tenen un esguins,
són persones
amb amputacions,
són persones
amb trets,
són persones
amb metralla
que els hi ha fet
ferides molt greus.
És un cost humà
increïble.
Tu ara ets professor,
professor d'un institut,
no?
Sí, sí,
jo soc professor
de ciències socials
a Mora d'Ebre.
Vas ser alcalde
durant 8 anys,
coneixes molt la zona,
coneixes molt
la seva història.
Tu creus
que les noves generacions
són conscients
del que va passar aquí,
en tot aquest espai?
Jo crec que en general
no,
però sí que
s'estan fent coses
i no podem generalitzar.
Que hi hagi molts joves
que no els interessa
la història
no vol dir
que n'hi hagi en alguns
que sí que els interessa,
val?
El que sí que és cert
és que si a vegades
volem fer,
des del món adult,
volem fer entrar
les coses en calçador,
tenim l'efecte contrari.
Per tant,
hem d'anar amb cura.
Clar,
la Guerra Civil
apareix al temari.
Potser al final,
no?
Però hi apareix.
Sí,
això és un gran problema
que tenim els professors
d'història,
que normalment
la Guerra Civil
és un tema
que queda sempre
al final de temari.
Llavors,
nosaltres tenim
unes programacions
que queden molt bé
al món de la teoria,
estan molt bé,
però que a l'hora
de dur-les a terme,
el professorat
ens sentim.
Entre moltes altres coses,
la manca de recursos
a la qual estem sotmesos,
ràtios molt grans,
no podem exercir
bé la nostra feina
i a vegades
ens quedem
que al final de temari
dius,
ostres,
m'he de petar
un parell de temes
que no els donaré
perquè vull donar
la Guerra Civil
i el franquisme.
I això,
a vegades,
ens toca decidir-ho.
Tu imagino
que la Guerra Civil
sempre l'expliques,
eh?
Els meus pobres alumnes
s'intenen a quart de l'ESO,
pillen
i els hi cau
la Guerra Civil
sí o sí.
Al cap i a la fi,
que històries
com la de Neus Català
segueixin
a la memòria col·lectiva
és a les nostres mans.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
Dia de la Llengua
a Catalunya Ràdio.
De què parlem
quan parlem
de com parlem?
Aquest Sant Jordi
l'Elisenda Pineda
ens fa un resum
de la història
del català
des de les homilies
d'Organyà
fins als nostres dies.
Una feinada de por.
A la catalana llengua,
lluny de fer el ploricó,
s'alcen defensa
de la llengua
des de l'humor
i el sarcasme.
Aquest Sant Jordi
la catalana llengua.
Un llibre
d'Elisenda Pineda
il·lustrat pel cap.
Un incunable
que convida
a parlar en català
i, si calgués,
a conquerir Mallorca.
Si busques autenticitat,
t'esperem
als mercats
de Barcelona.
Perquè portem
al teu barri
autèntic producte
de qualitat
i proximitat.
Perquè som sostenibles.
Perquè t'assessorem
i t'oferim
troballes
que ni t'imagines.
Perquè, com tu,
els mercats
som autèntics.
Ajuntament de Barcelona.
Connecta't a la cursa
al Corte Inglés
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
tots a córrer.
No perdis temps.
T'hi pots inscriure gratis
a cursalcortinglés.cat.
Posa't a entrenar
i dóna-ho tot el dia
de la cursa.
Siga solidari
i corre
per la Fundació
Catalana Tela
Miquel Valls.
Recorda-ho,
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
connecta't a la cursa
al Corte Inglés.
En moments excepcionals
sempre hi som.
Amb un equip
de professionals
compromès
amb l'actualitat.
Rigorós amb la informació.
A tot hora
i a tot arreu.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Informació.
Connecta'm
Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Per ràdio,
pel web,
a través de l'app
o pel nostre canal
de Telegram.
A Catalunya Ràdio.
Ara torna
el que és cert
i dolorós.
La joventut
no s'encomana.
La joventut passa
i no torna.
De l'ordre de les coses
de Laura Tejada.
Postdates.
La institució
de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura.
El teu cotxe
que soni
Catalunya Ràdio.
Ja pots escoltar
la nostra app mòbil
també mentre condueixes.
Gaudeix
de totes
les nostres emissores
i podcasts preferits
directament
des de la consola
del teu vehicle.
Allà on vagis,
tant si ets aquí
com a l'estranger.
Escolta
la primera aplicació
de ràdio
en català
per al teu cotxe.
L'app de Catalunya Ràdio
ja circula.
Compatible
amb Android Auto
i Apple CarPlay.
Catalunya Ràdio.
Viu Sant Jordi
a Abacus
tot l'abril
amb un 5%
de descompte
en llibres
i més de 200
signatures
a les nostres
llibreries
i parades.
Abacus
us ofereix
aquest espai.
Passen dos minuts
de tres quarts
d'onze del matí.
Avui a Catalunya Ràdio
és el dia de la llengua.
Estem gaudint
molt de la llengua catalana.
Bernat de Déu,
bon dia,
com estàs?
Bon dia,
bonic,
com estàs?
S'ha de gaudir
de la llengua també.
S'ha de gaudir
de la llengua
i com heu parlat
fa uns quants minuts
en una entrevista
que m'ha colpit
i suposo que ha colpit
molts oients,
hem de cuidar
els nostres professors.
Cosa que no estem fent,
com heu comprovat.
Al contrari,
al contrari,
en alguns casos, no?
Quin drama.
Ara saludem
l'Anna Guitart
que de seguida es connecta.
Parlem avui de llibres
també amb el Bernat de Déu
i l'Anna Guitart.
Tu què ens portes avui, Bernat?
Doncs mira,
més que un llibre
us vull parlar
d'un esdeveniment
perquè sovint
la cultura catalana,
i ho puc dir
una mica sense cofoïsme,
està a l'avantguarda
d'Europa.
I ho dic
perquè fa ben poc
que s'han publicat
els dietaris
d'un escriptor importantíssim
que van de l'any 1990
a l'any 2017.
Aquest és un autor
que ha fet
molts volums de dietaris
en romanès
i ara
la magnífica editorial
Mallorquina
Lleonar Montaner
que ja havia publicat
un llibre de narracions
del mateix autor
que és fantàstic
que es diu
Per què estimem les dones
i també un recull
de la seva poesia
perquè és també
un poeta molt consumat
tot plegat
traduït molt bé
per en Xavier Montoliu.
Doncs ara s'han publicat
aquests dietaris
dels quals només
se n'havia fet
una traducció al suec
i per tant el català
ha estat una de les
avui que parlem de la llengua
justament
ha estat a l'avantguarda
de publicar
una obra inèdita
a banda de l'original
d'aquest autor.
Per mi aquest autor
el Mirxell Carteresco
que fa pocs dies
va estar a Barcelona
és un dels millors
escriptors del món
deixa'm dir-t'ho així de clar
a casa nostra
és bastant conegut
fins ara era un autor
de culte
sobretot quan Periscopi
va traduir
una obra magna
que és un totxo
de llibre extraordinari
que és una novel·la
que es diu
Solenoide
i després Periscopi
també en una traducció
de l'Antoni Escandelltur
que és magnífica
va publicar en tres volums
que també són
tres tutxanes brutals
que es diu
Ensegador
i són unes obres
que per mi ja mereixerien
el Premi Nobel
perquè de fet
és un escàndol
que Carteresco
no el tingui
i la setmana passada
vam tenir la sort
i per això també en parlo
que Carteresco
estigués a Barcelona
jo el vaig poder
jo i entre altres companys
de la premsa
el vam entrevistar
va fer un acte molt bonic
a la llibreria
No llegiu del Poble Nou
i també a la biblioteca
Joan Fuster
i us deia
clar
sovint
ens flagelem molt
com a cultura
però jo penso
que tenim editorials
com Lleonar Montaner
que fan una cosa
que pràcticament
no s'havia fet
al lloc del món
i a més a més
avui també
jo també en volia parlar
perquè suposo
que estaràs d'acord
sempre parlem de novel·les
a vegades d'assaig
a vegades una mica
menys de poesia
i encara menys de teatre
però de dietaris
en parlem molt poc
A mi m'encanten els dietaris
però m'encanten
els dietaris i les cartes
són dos
si m'encanten
Això
no llegim més dietaris
bàsicament
una mica per ignorància literària
si em perdoneu la pedanteria
perquè són un gènere
fonamental
de la literatura
de fet
a mi em passa el mateix que tu
són un dels meus gèneres favorits
perquè
a banda d'aspectes anecdòtics
de la vida d'un autor
del seu dia a dia
molts dietaristes
han aprofitat aquest format
per fer llibres
que barregen
doncs el pensament
la prosa poètica
fins i tot la poesia
i a més a més
sense filtres
perquè clar
són
en moltes ocasions
Cartaresco
ja porta molts dietaris
i ja sap
que quan els escriu
la gent els llegirà
però
ara dirien els joves
els autors
fan una cosa
com més aviat
no filtre
saps?
no hi posen filtre
perquè són papers
que parlen amb si mateixos
i el que passa
és que els dietaris
ens fan por
perquè
la majoria
d'editorials
fins i tot
els venen
com textos
que són únicament
aptes per experts
en una obra
evidentment
si tot has llegit
l'obra
Cartaresco
com en aquest cas
ajuda a llegir
aquests dietaris
però hi ha obres
dietarístiques
que tenen
pes per si soles
vaja
no hem de parlar
dels grans dietaris
de la tradició
europea
com poden ser
Kafka
Renard
Pavese
Leon Blois
que és un dietari
fantàstic
però és que també
la nostra llengua
en català
i que també parlem
de la nostra llengua
nosaltres tenim
dietaris brutals
com el de
Joan Estalric
el de Pere Gimferrer
el de Manent
i de fet
la nostra obra
prosística
per excel·lència
del segle XX
fa poques setmanes
érem a Palafrugell
parlant de la biografia
d'en Xavi Pla
de Josep Pla
és el quadre gris
i el quadre gris
és un dietari
bàsicament
és un dietari
ficcionat
però al fons
és un dietari
llavors tenir
els dietaris
en català
d'un autor
tan bèstia
com aquest
que jo
vaja
m'en declaro
grupi
és una
grandíssima
notícia
pensa que ell
fa dietaris
des que té 17 anys
aquesta selecció
que ha fet
en Xavier Montoliu
el traductor
comença
quan en té 34
i a més
és una molt bona selecció
perquè
es centra
bàsicament
en els aspectes
més literaris
i menys polítics
per tant
els aspectes
que ens poden interessar
més els lectors catalans
per dir-ho així
molt bé
doncs
ja ho revisarem
Cartanesco
jo ni el coneixer
imagina't la meva ignorància
doncs te l'has de llegir
són llibres grans
els seus
però és un autor
extraordinari
a més a més
aquest és un llibre
molt interessant
per a escriptors
perquè quan és jove
sobretot
parla dels dubtes
que té
té una prosa
extraordinària
el punyatero
és com si fos
un prust
passat per l'est
passat per
tot el deliri
de la dictadura
comunista
és un autor
extraordinari
i ja et dic jo
sobretot sabent
a qui li han donat
el Nobel
els últims anys
a mi em sembla
un escàndol
que no el tingui Cartanesco
molt bé
ara Gitar
què tal?
bon dia
ara sí
com estàs?
bé
mira molt contenta
de sentir
aquesta recomanació
del Bernat
a mi m'agrada
Cartanesco
encara no he tingut
encara no he agafat
aquests dietaris
però m'han fet venir
moltes ganes
tan brutals
fas veu
de periodista cultural
d'abans de Sant Jordi
ara?
com dient
estàs esgotada ja
sense comentaris
sense comentaris
sí sí
en fi
què ens portes Anna?
va
ambientem-nos
ambientem-nos
volen lligar-te
un discurs
a una bandera
tot el que eres seràs
volen lligar-te
una marca
a una idea
volen que digues
si és negre
o si és blanc
volen la nit
de la vida
la volen buida
no volen
volen dubtar
volen quietud
i la volen
indefinida
volen la seguretat
per què et poses Jo?
què t'ha passat Anna?
què m'ha passat?
doncs mira
avui és el dia de la llengua
no?
avui esteu
esteu celebrant
a Catalunya Ràdio
durant tot el dia
que després a les 11
ara vindrà el David Guzmán
i recuperarem un espai
que fèiem al suplement
amb el Joan Ullé
no sé si el recordaràs
el bla bla bla
i tant
que me'n recordo
era un joc de paraules magnífic
i el tornarem a emetre avui
a Catalunya Ràdio
i serà a partir de les 11
fantàstic
però abans
digues
doncs mira
he triat un llibre de gènere negre
que passa al País Valencià
d'aquí
aquesta connexió
amb Zoo
diguem que no he estat
especialment fina
però em sembla que queda claríssim
no?
o sigui
allò
grup valencià
allò ara que estigui de moda
que heu dit
cinc dies d'aquí
per Sant Jordi
doncs escolteu ja
he posat una música i tot
què més voleu
l'autor és en Xavier Aliaga
que és nascut a Madrid
però criat a Xatibai
i teniu moltes ganes
de reivindicar
aquest gènere
aquest gènere negre
que es fa en català
avui és un llibre
que edita clandestina
però també hi ha llibres
del Delicte
o Pagès
la veritat és que
tenim grandíssims
grandíssims autors estrangers
però també n'hi ha molts aquí
i l'Aliaga
és un boníssim escriptor
i jo m'he enganxat
però moltíssim
el llibre que us recomano
encara no us he dit
el títol és
això no és un western
que com zoo
veus
com hi ha una doble intenció
també és molt reivindicatiu
això vol dir que hi ha
molta denúncia social també?
també
sí
el gènere negre ja ho té això
d'estar com molt lligat
a l'actualitat
feia molt que no escrivia
de gènere negre
no Xavier?
hi he fet alguna cosa abans
però
sí, sí
ara aquest llibre
és el tercer
que protagonitza
un policia valencià
d'origen guineà
bastant curiós
que es diu
Feliu
o jo no
el que passa és que
també us dic una cosa
els ha publicat
al llarg dels anys
ara feia molt
com deies tu molt bé
Ricard
que no n'hi havia cap
però
si no heu llegit
els anteriors
no passa res
perquè
podeu entrar a la història
i no necessiteu
tenir la informació
sí que és veritat
que passa allò
que quan hi ha alguna saga
de detectius
de comissaris
que vas llegint
la tota sencera
hi ha alguna informació
sobre aquest comissari
algunes dades
sobretot biogràfiques
perquè sempre aquests llibres
combinen
el crim
l'assassinat
el que sigui
però també
aquests personatges
els treballen
etcètera
i això la Liaga
aquí ho fa superbé
clar hi ha coses
que d'alguna manera
sí que ja han passat
però és veritat
que hi ha molts apunts
que de seguida
tot t'ho contextualitza
o sigui que
si teniu ganes
d'un bon llibre
de novel·la negra
i aquest
pel que us explicaré ara
us fa il·lusió
no patiu
si no coneixeu
les històries anteriors
de Feli Goyono
com dèiem
efectivament
fa una mirada
molt crítica
a la societat
i especialment
Ricarda
la violència
cap a les dones
perquè el llibre
s'obre amb aquesta dedicatòria
diu
a les dones assassinades
vexades
i maltractades
per ser dones
ara més que mai
i de fet
hi ha una altra cançó
que si et sembla
podem vincular al llibre
Això és la
Billy Holly veia
aquesta cançó
que es diu
Strange Fruit
que de fet
en vam parlar
just el primer dia
que vam fer secció
a la temporada
perquè hi havia un llibre
que parlava del racisme
als Estats Units
que es deia
Els arbres
que en parlava
precisament
que la citava
i és curiós
perquè el Xavier Aliaga
també la cita
Strange Fruit
aquestes fruites estranyes
de les quals
parla la cançó
són els negres
que penjaven
dels arbres
i aquí
precisament
la víctima
també és una noia
que troben
penjada
d'un arbre
que ha estat
violada
amb molta
molta violència
i que ha estat
després
assassinada
i és important
també aquí
el context actual
com dèiem abans
sobretot en relació
amb Rússia
i amb la guerra
ucraïna
realment és un llibre
que es llegeix
des de l'actualitat
més actual
i que fa posar
és boníssim
tens la sensació
que crec que es fa
molt bona literatura
en el País Valencià
però ens arriba
molt poca cosa
aquí
si som uns centralistes
absolutament
ens queixem del centralisme
de Madrid
i a Barcelona
i som iguals
jo s'acundo molt
la recomanació
que està fent l'Anna
perquè
l'Aliaga
és un gran periodista cultural
té una novel·la
que es diu
Ja estem morts a morts
a publicar d'Angla
que és una meravella
de construcció
i és un escriptor
extraordinari
molt a tenir en compte
aquí juga molt també
amb la construcció
és un llibre
que comença
amb una escena
que podria estar al final
i després va
com anant
endavant i endarrere
és realment
un autor molt hàbil
i t'hi quedes enganxada
o sigui
jo realment
estava aquí
pensant que
volia saber què passava
hi ha diverses parts
jo crec que si l'agafeu
això no és un western
de l'Aliaga
ostres
passareu unes bones hores
de lectura
i gaudint molt
de la llengua
que això també
és un gust
agafar un llibre
hi ha llibres que t'enganxen
i que al final dius
m'ha enganxat molt
i m'ha agradat molt
i és fabulos que així sigui
però mira
la llengua
però no
aquí no
aquí realment
vas veient
que és un gust
i a més sense cap dificultat
és aquest plaer màxim
que la història
i la manera com està explicada
van absolutament lligades
que bé
sí sí
molt d'ofici
aquest escriptor
i en parlem poquíssim
i tenen rols
els valencians
i també els llencs
de que
en parlem poc
mira avui hem parlat
d'un escriptor valencià
i d'una editorial mallorquina
o sigui que
escolta
dimarts que ve que Sant Jordi
alguna cosa farem
no o què
jo vull venir
ah d'acord
Bernat tu què
estaràs prenent el sol
hauríem de fer
el tema
com estarem prenent el sol
què hauríem de fer
no el tema dels més venuts
o sigui prou ja dels més venuts
ah va
si ho enfoques així
d'acord
és que jo faré els menys venuts
Ricard
no no
i jo per començar
si et sembla
parlaré de llibres infantils i juvenils
mira
a veure
perfecte
m'encanta
menys venuts
i jo Ricard no faré els més venuts
faré els més bons
o sigui que els menys venuts
exacte
no sempre
no sigueu dolents
no sempre
a vegades hi ha coincidències
a vegades hi ha coincidències
molt poques
no
però sí
sempre hi ha excepcions
sempre hi ha excepcions
molt poques
doncs així ens veiem dimarts
que bé
escota que també està bé
vull dir
a mi m'agrada el futbol
saps què et vull dir
a mi últimament no
després d'ahir
abans d'ahir
de l'equip que siguis
això em sembla
adéu Anna Guitart
adéu Arnat
gràcies
dobra fara
dobra fara
fins aviat
m'agrada
m'agrada
m'agrada
m'agrada
baró
baró
Gracias por ver el video.