La noticia de las 11
Bon dia, os informa Joan Bota.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha perdut la confianza del ple de l'Ajuntament
i a partir d'ara s'activa el rellotge de 30 días perquè s'aprovin els pressupostos
si l'oposició no presenta un candidat alternatiu a l'alcaldia.
Un cop els comptes entrin en vigor, Collboni ha anunciat que el següent pas serà ampliar el govern municipal.
Anem cap a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Corbalan.
Collboni només ha rebut la confiança d'Esquerra amb qui ha pactat els pressupostos.
L'alcalde ha anunciat que ara toca ampliar el govern sense posar data ni soci.
Els vull anunciar que el proper pas que donarem serà justament l'ampliació del govern municipal.
De fet, realitat aquesta ampliació del govern municipal, que ja amb uns pressupostos que estiguin en vigor puguin continuar amb l'acció de govern.
Si en 30 dies l'oposició no presenta una moció de censura amb un alcaldable alternatiu,
els pressupostos quedaran aprovats automàticament el 2 de maig.
Jordi Corbalan, Catalunya Ràdio, Ajuntament.
La inflació ha pujat al març fins al 3,2% de mitjana a Espanya, 4 dècimes més que el febrer,
segons dades provisionals de l'Institut d'Estadística.
L'augment es deu a l'increment de l'IVA de la llum, del 10 al 21%, i a l'encariment dels carburants.
En canvi, els aliments han moderat la pujada.
Des del Col·legi d'Economistes, Carlos Puig de Travi, apunta que la inflació continua sent una variable negativa de l'economia espanyola,
que encara no ha tocat sostre.
Els preus dels serveis estan pujant una mica, els preus dels productes elaborats,
i sobretot que encara els preus dels productes d'alimentació estan alts.
O sigui, no és una variable que haguem de descuidar-la, no?
Que igual d'aquí a l'estiu seguirem tenint algunes tensions inflacionàries petites,
L'Obra Cultural Balear culpa el PP i Vox de les agressions cada vegada més freqüents a les illes per parlar català.
L'última coneguda ha passat a una perruqueria d'Inca, a Mallorca,
on l'encarregat ha expulsat una clienta del local exigint-li que parlés en castellà.
En declaracions als matins de TV3, el president de l'Obra, Antoni Llebrés,
assegura que les mesures regressives contra la llengua han creat una sensació d'impunitat.
Creen un brau de cultiu, un clima en què poden proliferar aquest tipus d'agressions.
Aquesta consideració que el català no és en absolut necessari per viure i per treballar a les illes per lears,
que és un idioma a reconar, de segona categoria,
i que, per tant, els drets lingüístics d'aquells que volen expressar-se en tots els moments
i totes les instàncies de la seva vida en català són per cabanyar.
Precisament avui l'Ajuntament de Palma, governat per PP i Vox,
podria aprovar eliminar el català com a requisit i rebaixar-ho a mèrit.
El turisme de sequera ha duplicat en un any el nombre de visitants
al centre d'interpretació del pantà de la Baells, que ha passat de 800 a 1.700.
Abans el turisme en aquesta zona es concentrava a l'estiu per fer activitats aquàtiques
i ara n'hi ha tot l'any.
Aleix Villegues és el director del centre d'interpretació
i n'ha parlat avui al matí de Catalunya Ràdio.
L'embassament sec té més visites que quan hi ha aigua.
Malgrat tot, de moment, no està necessari implantar restriccions en la mobilitat,
com si s'ha hagut de fer a altres punts del país, com per exemple el pantà de Sau.
Com a molt, hi ha alguna cadena en camins, en mal estat,
però és més per un tema de seguretat i per prevenir que la gent es faci mal.
Els nivells a la Baells han pujat un parell de punts amb les pluges dels últims dies,
però continua un 21% de la cega de capacitat.
Mentrestant Sau, que és un dels altres pantans on és habitual aquest turisme de sequera,
no arriba al 4% de la capacitat.
Esports, Marcos García.
El comitè d'apal·lació confirma els dos partits d'ascensió per a Xavi Hernández
després de l'expulsió contra l'Atlètic de Madrid.
Xavi, doncs, no podrà seure a la banqueta contra les Palmes ni el Cádiz,
però sí que dirigirà al Barça el clàssic al Bernabéu.
Polònia, Ucraïna i Georgia, classificades per a la fase final de l'Eurocopa masculina de futbol del pròxim estiu.
El partit entre Polònia i Gales, ahir a la nit, va acabar amb empat a zero i l'equip de Lewandowski es va imposar als penals.
L'Ucraïna, amb els jugadors del Girona, Dobik Isigankov, va superar a Islàndia per 2 a 1
i Georgia, després dels penals, va eliminar Grècia.
Dels amistosos de les darreres hores, destaca l'Espanya 3-Brasil 3,
amb un paper important del blaugrana, la Minyamal.
La seleccionadora espanyola de futbol, Montse Tomé,
donarà aquest migdia a la llista de convocades per als dos primers partits de classificació per a l'Eurocopa 2025.
Són contra Bèlgica i la República Txeca.
Encara en futbol, denunciades irregularitats a les últimes eleccions a la Federació Catalana.
El secretari general de la Federació, Oriol Camacho,
admet davant el jutge que es va afavorir la victòria de l'actual president, Joan Soteres.
Entenis, el número 1 mundial, Nova Djokovic,
anuncia que trenca amb el seu entrenador, Goran Ibenícevic,
després de 6 anys de feina plegats i a Noguei Patins, el noi a Freixenet.
I Iván Morales han arribat a un acord per assegurar la continuïtat del jugador de Palau Solità i plegamans,
la propera temporada.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio. Marina Romero.
Ja no tindré més fills.
No tornaria a sentir l'escalfor d'un nadó propi contra el meu pit,
la lleugera repugnància de canviar un bolquer,
i la satisfacció, tan banal, tan completa,
una vegada el nen està net i polit i tranquil.
Ni la identificació, ni el reconeixement, ni l'afany de protecció.
Tres quilos i mig de pes ja no significaran res més per mi.
No tornaré a creure que una cosa miraculosa ha succeït i que la tinc entre els braços.
Doncs així és com comença la darrera obra literària de Milena Busquets.
És un recull de 30-30 narracions breus en què trobem bocins del seu pensament,
el que li passa en el seu dia a dia, el que li ha passat,
reflexions que ens situen en un univers que qui més qui menys ha transitat o transitarà,
i que és l'univers Milena Busquets.
Bon dia.
Bon dia, què tal?
No, no t'ho diuen.
Univers Milena Busquets no ho sé, és molt dir.
Jo penso que és una mica l'univers de tots,
i que per això a la gent li agrada i li enganxa i s'hi reconeix.
Però sí, és una visió del món que ja, clar, aquestes alçades ja és la meva.
No sé si canviarà moltíssim.
Però aconsegueixes que, segons quin moment de la vida estiguem creuant
o segons el que ens hagi passat en les nostres experiències anteriors,
parla la Milena, però és que parla de nosaltres, de cada un dels lectors,
no que estem llegint aquella novel·la o aquell llibre.
Sí, però això és l'agressió una mica dels escriptors,
és una mica intentar, doncs és una feina molt solitària
i que es fa durant, a vegades, durant anys, totalment aïllada.
Aleshores, doncs l'únic desig és un desig de...
Bueno, també és una mica la teva feina, doncs, de comunicació amb els altres,
d'apropar-nos als altres i, finalment, doncs, de dir
que res és tan greu i que tots som molt semblants, molt iguals,
que això que et sembla ara que és molt dramàtic,
que estàs patint com un animal,
doncs també li està passant a la veïna que surt a passejar el gos,
també li està passant a aquest senyor que sembla molt normal i molt content,
que són molt semblants, jo penso, que al final...
Perquè a la vida també això tan greu que t'està passant passarà, no?
També això passarà.
Molt bé, bona referència.
Això, exacte, això, clar, això ja fa quatre llibres que ho vaig dir.
Doncs sí, això també, clar, passarà i passarà tot,
amb la qual cosa és millor, doncs, intentar ser feliços
i intentar, sobretot, donar-nos compte que ens semblen molts,
que no som un cas únic al món,
perquè llavors et sents molt sol, no sé, no m'agrada sentir-me sol.
I aquí, quan passen moments tan tràgics, no?,
que sentim en aquell moment, després diu, no n'hi havia per tant,
i diu, ara emprendré la vida amb menys intensitat.
Tinc la sensació que tu no, tu ets de les que necessita viure cada moment
de forma intensa, perquè és l'única manera d'exprimir cada segon dels que estem vivint.
Jo he dit moltes vegades, emprendré la vida amb menys intensitat,
és un objectiu, també crec, de molta gent,
però jo simplement no soc capaç,
no penso que és una cosa que puguis decidir gaire.
Hi ha formes de protegir-se,
però jo penso que quasi tot és una qüestió de caràcter i de temperament
i d'aquí ets tu i d'aquí eres tu quan tenies cinc anys o sis anys
i costa molt canviar-ho.
Sí, et pots protegir, però també és una forma d'empobriment, no?
Jo penso que és millor anar sense armes i veure què passa.
I normalment no passa res al principi, no passa res tan greu
i et tornes a aixecar.
Sí, jo estic a favor de la intensitat, clar.
Hem de reivindicar més, eh, potser.
Sí, potser sí.
Potser amb algunes coses sí ens hem tornat molt precavuts
i molt covards, molta gent i molt...
Bueno, tenim por, clar.
És cèrtics, no?
Sí, també perquè...
Però tot és per por.
Clar, per por, però és per por perquè a tots ens han fet mal
en sèrio en algun moment.
Vull dir, és complicat viure i és difícil
però alhora és una cosa que passa tan ràpid la vida
i que estem tots amb el mateix vaixell i tal
que sí, jo penso que es pot anar amb tot el que tens,
amb tota la teva ànima i amb tota la teva força
i amb tots els teus somnis
i molt mal parat.
O sigui, no sortirem pitjor parats
que els que estan protegits
i que tenen murs altíssims
perquè palmaran igual que nosaltres,
els posaran malalts...
No per viure amb més distància i amb menys intensitat
deixaràs de patir, deixaràs de tenir por...
No, deixaràs de viure.
A més, deixaràs de viure.
Tot el que més, les desgràcies i les coses bones
perquè passa amb l'amor igual.
L'amor et cau a sort del cap.
Estiguis preparat o no, estiguis protegit o no.
Incluso la gent que ho té més parcialitzat,
amb un no, jo l'amor ho faig així,
o sigui, ho tinc així, ja m'he casat o ja no m'he casat,
he decidit que viure així.
De sobte un dia te'ls trobes pel carrer
i s'han tornat totalment bojos.
L'amor no pot esperar quan arriba, quan marxa i quan...
No, per això que no...
Aquestes proteccions, aquests murs són falsos murs
perquè després les coses ensorren.
Per malaltia, per amor, per...
Jo què sé, el que sí.
Algú està bé, la vida és així,
de sobte ve un cop de vent i ho canvia tot.
És genial.
És terrible, però és genial.
Si no acceptes aquesta regla del joc, que és la bàsica,
és que tot el que més ja és un desastre.
Deixar de lluitar contra la intensitat,
que al final és el que ens salva també, Milena.
Clar, exacte, totalment.
És el que fa que la mort,
que és un desastre,
i perdre la gent que estivem,
i pensar que morirem nosaltres,
i els nostres fills, i els nostres nets,
i tothom, tothom ha mort des del principi de la història,
no hi ha ningú que no hagi mort,
doncs és el que ho fa una mica més tolerable.
No és el regal que ens han donat els déus
per aguantar això,
que de sobte hi ha coses que són increïblement
intenses i fortes,
i que valen la pena tot ho de més.
I avui la Milena està per parlar de la seva vida,
però també per parlar d'estat general.
Els escriptors sentim com una ofensa personal
que el nostre llibre no estigui a tot arreu.
En el fons, desitjaríem que a les llibreries
només hi hagués un llibre, el nostre.
Assegut en un tron,
amb una corona al cap i un ceptre a la mà.
Potser acceptaríem que hi hagués també
alguns exemplars del Quixote
i de la recerca del temps perdut,
però res més.
A quantes llibreries has buscat?
No, no, escric això?
No, perquè després em fa tanta por
que no estigui a cap
o que sigui un total desastre
que no, no, no sóc aquest tipus d'escriptor,
sóc molt narcisista, com tots els escriptors,
i molt egocèntrica,
però no he anat, al contrari, les evitaria.
Em fa com vergonya perquè és com...
No, no, no sóc gens...
No, perquè a més mai saps...
Sempre tens por d'haver escrit una cosa
que no sigui prou bona
o que no estigui prou bé
amb la qual cosa que tinguin raó de no posar-la.
Tu encara tens por d'això?
Sí, molta por.
De que realment el que publiquis no arribi...
Totalment.
Sí.
Cada vegada.
Cada vegada que publico,
cada vegada que em poso escriure,
penso que és l'única cosa
que equilibra una mica aquest ego
tan enorme que tenim els escriptors.
La por aquesta de pensar que finalment
hem de fer alguna cosa
que estigui molt propera a la humanitat de tothom.
Si no, és...
Sí, sí, jo escric en mig de la por.
Explica, sense fer cap mena d'espoiler,
què hi trobarà el lector a Saig General?
Què hi trobarà?
No sé, perquè són moltes coses.
Hi ha des de textos que són més com articles,
que haurien pogut estar publicats
potser en algun diari,
però que evidentment no s'han publicat,
fins a peces més literàries
que són com petites històries,
fins a una peça central
que és la peça sobre els 10 anys
després de la mort de la meva mare
i el que m'ha passat aquests 10 anys.
Què trobàrem?
Reflexions, jo crec, molt sobre l'amor,
sobre la vida, també penso.
El de sempre, la por a morir,
el pas del temps,
la gent que ja no hi és,
i alhora el que queda
continua sent increïblement
euforitzant
i increïblement esperançat
i que tot està ple,
que tot està obert.
És un llibre que em va costar escriure
perquè estava com trista,
s'havia acabat una estrella d'amor
molt important.
Va ser un any dolent el 2013,
que m'ho ha dit molta gent,
he parlat, menys els nens o els adolescents,
que tots els anys són bons.
Molta gent m'ha dit,
l'any passat, me'n recordo,
quan s'acabava l'any,
en pla, molta gent no,
quin any, quin fàstic, quin tal,
i jo vaig tenir un any difícil,
com quan no es mou el mar
i les veles no t'emporten a cap lloc.
Sí, que ara estem a l'any bo.
Sí, sí,
perquè és veritat,
és bastant així,
és bastant altern,
i un any bo poden ser
tres anys bons o quatre,
però després hi ha anys
com cada repete.
Més de quatre ja no?
O igual sí,
tampoc els tinc comptabilitzats.
En tot cas,
els que són dolents
o els que són,
no dolents,
perquè no és que passi res dolent,
però són anys com estancats.
Que pesen més,
que un està...
La gràcia és avançar,
la gràcia és dir
ara faré això,
ara faré jo,
ara m'ha passat això,
ara...
I en anys amb què tot està com molt parat,
que potser és bo també,
per pensar
i per agafar amb l'ensida
i per veure,
però jo que soc tan...
que parlo tan ràpid,
que soc tan de la velocitat,
que vull que tot passi ja
i que hagi passat
i no una altra cosa,
jo ho diu aquests anys.
Jo ho diu la...
Aquesta cosa que està de moda
entre certa gent de la lentitud,
jo ho diu la lentitud,
tampoc la mà alta.
Ho diu la gent lenta.
Ets impulsiva i impacient, no?
Soc impulsiva.
Impacient...
Bé, quan tens nens
deixes una mica de ser impacient,
perquè clar,
t'has...
No, no és que...
Impacient...
No, soc molt impulsiva,
però impacient penso que...
Tampoc hi ha que precipitar els altres,
cada un té el seu ritme.
Jo tinc...
Penso que les coses,
i com és un mateix,
no ho escollim gaire.
Aleshores pressionar l'altre
perquè és massa lent
o perquè és massa ràpid
o perquè està una mica ensimismat
amb les seves coses
o perquè...
No, això crec que amb l'edat
t'aprens que...
No, no serveix per res.
No...
I no, llavors impacientar-se
amb els altres
és el que menys serveix.
Si tant lents són,
doncs igual millor no els tracti.
Millor deixar-los anar, no?
Diu, escoltar,
tu a un ritme hi ha un altre.
Clar, millor deixar-los anar
i que es busquin gent
que vagi més a un ritme.
Que vagi al ritme de cargol, no?
Sí, hi ha un ritme...
Bueno, al ritme mig.
Jo potser vaig massa ràpid
i vaig perdent coses,
m'oblido de les coses.
Però és buscar gent
que tingui una mica el teu...
la teva energia i el teu ritme.
Perquè hi ha coses
que a vegades hi ha gent genial
però que simplement
van a un ritme molt diferent.
O a vegades són més valosos que tu,
no són la més ràpida.
Jo hi ha gent molt més ràpida.
Albert Serra, per exemple,
és molt més ràpid que jo.
Mentalment, amb tot.
Molt més efectiu.
Per parlar d'un dels protagonistes del llibre.
Sí, sí, sí.
Però...
Hi ha reflexions divertidíssimes.
Per exemple,
expliques la relació que mantenen editor i escriptor.
Dius,
tenir un bon editor
és una cosa semblant a tenir un bon amant.
Et dona gairebé tot el que necessites,
gairebé sempre hi és,
et coneix gairebé perfectament,
però saps
que hi ha més dones,
que no ets l'únic.
Això és un altre cop
que a vosaltres no us passa tant
al món de la ràdio.
Doncs l'ego,
l'ego i alhora la solitud dels autors,
perquè és una feina molt estranya,
perquè altres feines
que requereixen un ego tan gran
com pot ser,
jo què sé,
ser actor,
d'alguna forma
estan rodejats de gent molt més sovint.
O sigui,
aquest ego és nutrit
d'una forma molt més contínua i permanent.
Un escriptor, no?
Un escriptor,
primer perquè no guanyem
molts diners,
perquè és una professió
que em sembla molt raonable
i molt bé,
que no ens convertim
en estrelles de Hollywood
ni molt menys.
I per altra banda,
perquè la fem tan sols
en quant als editors.
Clar,
jo tinc una relació
complicada
amb...
Sobretot amb la meva editora,
perquè clar,
jo vaig començar,
vaig publicar el meu segon llibre,
també això passarà
amb el Jordi Arralde,
que és un editor
que ara té
deutàniques
i 90 anys,
jo crec,
89,
així dir que és un editor mític,
però que a més era molt amic
de la meva mare,
la coneixia de petita,
era com el meu somni
publicant el grama
i publicam el Jordi.
I clar,
el Jordi s'ha jubilat,
aleshores ara no res més
és la idea d'una amant,
sinó que t'han canviat de amant,
t'han posat a una altra amant
i és...
doncs és tota una història.
Però, per exemple,
els catalans,
ara llibres ja em serran
que m'han publicat tot
i els adoro
i no hi ha cap...
no hi ha cap problema.
És...
Déu ser,
jo vaig fer d'editora,
és una feina complicada
perquè és...
és parlar,
és tractar amb molta gent,
molt insegura,
molt delicada,
molt prepotent alhora,
que vol molta atenció.
Jo entenc que...
Tu creus que només
en el món dels escriptors
hi ha tant d'ego?
No ho sé,
amb el vostre també.
Horrible, no?
La meva mare,
mira,
la meva mare que és mestra
sempre em deia...
Què et penses?
Que a les escoles
no hi ha ego?
Ja.
No, igual,
hi ha molt ego a tot arreu,
però està...
però...
doncs està bé
quan el aconseguim
rebaixar una mica, no?
I mira més els altres
i estar més pels altres.
Sempre és bo,
sempre que fas això
surts guanyant,
sempre.
És d'aquestes coses
que mai...
mai faia.
Jo penso,
quan concebim
calmar-nos una mica
de tot el que volem,
pensem,
creiem,
no?
I quan et calmes
em respires
i et fiques un moment
amb el paper de l'altre
o amb donar alguna cosa,
alguna cosa que pot ser res,
un somriure al carrer
o saludar el tio del gos o...
Sí.
Sí,
els egos
l'estan molt gran,
però clar,
també és el que ens protegeix
també d'alguna forma,
no?
El que fa...
el que ens fa...
doncs seguir endavant,
no ho sé.
No ho sé.
Dius que les dones
te les llegeixen
amb condescendència,
que les dones
poden escriure
de coses serioses,
però que si ho fan
sobre coses íntimes,
pròpies,
se'ns pregunta
si no tenim pudor.
Sí.
És una pregunta
que mai se li faria
a un escriptor.
Jo crec que no,
perquè a més...
I també tampoc
se li faria mai la pregunta
de si no li fa vergonya
escriure el que escriu
tenint nens.
A mi m'ho han preguntat,
no m'ho pregunten cada vegada.
I els teus fills...
Quan escrius sobre sexe,
per exemple,
o sobre...
Sí, sobretot.
O sobre la desesperació,
o sobre les visites
al psiquiatre,
o sobre...
M'encanta escriure sobre sexe,
però tampoc escric molt,
i sobre el psiquiatre
tampoc,
perquè tampoc hi vaig molt,
però sempre hi ha
com l'última pregunta,
com ja...
Quan ja pensen
que ja tens la intimitat
suficient,
i escriuen molt bons periodistes,
i els teus fills et llegeixen?
Com si escrivís coses diabòliques,
com si fos una cosa en plan...
Els meus fills...
A part, els meus fills,
un té 25 anys,
i l'altre fa 17.
O sigui,
tampoc són bebès.
Però a part això,
hi ha aquesta idea com de...
Que evidentment
no li preguntarien
ni al Nausward,
ni al Carregg,
ni al Welbeck,
ni a molts autors
que parlen de la seva vida
i que fan el que es diu
autoficció.
Sí, és com en plan...
Tu nena estaries millor...
Igual que hi ha data
perquè dius coses
que no tindrien que fer vergonya
perquè tens nens,
és que és tan antic...
Què els hi respons?
No,
doncs amb...
Totes les preguntes
s'han de respondre,
jo penso.
Doncs el que penso
que no,
que...
Que un escriptor
és quasi...
És com preguntar-li
quasi a una bailarina
de striptease.
O sigui,
un escriptor
es té molt a prop,
molt a prop
dels baies exòtics.
Perquè mostra
despullars allò
amb cada obra.
En principi sí.
En principi sí.
Bueno,
però qualsevol
expressió artística
en principi
vol anar al nucli
d'alguna cosa
i al centre d'alguna cosa
i vol mostrar...
I és quan mostres això,
que mostres alguna cosa
que és universal
i que s'hi pot sentir
reflectit
doncs qualsevol persona.
Si el que vols
és donar una imatge,
si vols ser paraescriptor
i que tothom pensi
que ets molt gest
i molt brillant
i molt bo
i molt tal...
Llavors estàs fent per mi
una literatura
que és falsa.
Jo mai intento...
Tinc...
És veritat que soc narcisista
perquè si no,
no escrius
però
les meves...
Els meus defectes,
els meus problemes,
els meus fallos
no tinc cap problema
en parlar-ne
perquè és que
em sembla que és la meva obligació
d'intentar acostar-me
a una veritat.
Ja no a la veritat
que tant de bo
però almenys a una veritat.
I si vaig de
Milena,
que simpàtica,
que guapa,
que tal,
doncs no,
escriuria d'una altra manera.
Ho podria fer,
ho sabria perfectament
com fer-ho.
Perquè ets molt intel·ligent.
Perquè d'automa
estigues content,
però no.
Em sap molt de greu
escriure això
i ho escric
amb molta pena
i amb tot el dolor
del cor.
Però amb els homes
cal sortir corrent
a la primera oportunitat,
sense dubtar-ho,
sense vacilar.
El primer senyal,
per molt petit que sigui,
que alguna cosa
no funciona,
una sensació vaga
i difusa,
que alguna cosa
no està bé,
una lleugera
esgarrifança,
un lleu mareig,
una petita nàusea,
cal marxar.
Ja.
No tinc paraules.
No.
És que hauria fugit
sempre jo, llavors.
Clar,
però alhora
som tots,
som tots
molt bona gent
i ens costa molt marxar.
O sigui,
això que no,
tothom és dolent,
tothom...
No,
no és...
Malgrat tot,
som molt bona gent
i malgrat tot,
doncs tenim l'esperança
que les coses funcionin
i que...
d'entendre l'altre
i que ens entengui
i...
Però no,
jo penso que
quan comences a sentir fred,
primer has d'aprendre
a saber
què és el que està sentint.
Ja.
A meva edat,
que en tinc 52,
doncs ja ho sé,
quan sento fred,
a costat d'algú.
Com ho saps?
Doncs ho sents,
ho sents físicament.
Sents el fred.
És que molts boïns
és un fred,
és un fred
o un calfred físic.
I aleshores,
doncs...
Sí,
no val la pena i clus,
a vegades passa després
d'anys de relació,
no té que ser en plan
un noi nou
que et vols lligar
o una relació nova.
A vegades són després
de dos anys o tres
d'una relació feliç,
de sobte,
aquella persona
doncs es converteix
una mica
en un estranger
o aquella persona
doncs ja no...
Te la mires i dius
qui és?
Sí,
qui és o què fa
o simplement
ja no sents
el cor calent
quan estàs amb ell
i aleshores
també penso
per respecte
a la relació
que has tingut
perquè llavors
deixes d'estimar la persona
i evidentment
que l'altre se n'adona
quan el deixes d'estimar
i d'alguna forma
es devalua tot
perquè no és res més tu
que hagis deixat d'estimar
sinó que li fas passar
a l'altre
el que és una relació
de desamor
i això és molt indescent
amb algú que has estimat.
Jo penso que és més honest
dir doncs
s'ha acabat
que no fer-li passar a algú
i aquesta gent
que té aquesta tècnica terrible
que estan tan orgullosos
de no, jo
ja ho que me dejen
jo quan vull deixar
em començo a portar malament
fins que em deixen
Això ser malvatge
això ser dolent
Bueno, fer mal que podem
és que és molt difícil
deixar algú
és molt difícil
perquè en el fons
els sers humans
malgrat que poden fer
coses espantoses
ens estimem
ens estimem
volem estar amb els altres
volem estar junts
i a l'amor
ens donem molt
clar, donem molt
hi ha esperances
hi ha idees de futur
hi ha idees
el nen o la nena
que era
entren en joc
moltes coses
molt barrejades
però
sí, està bé saber marxar
és horrible
és duríssim
és una salvatge
però
està bé arrencar-se
d'algunes coses
s'ha de fer
s'ha de fer
és que l'altre
és una putada
per l'altre
també
si l'has estimat
és una super putada
per l'altre
ara que parlem de l'amor
diu
no cal tenir fills
ni haver-se enamorat
20 vegades
per saber què és l'amor
coneixem l'experiència
de la maternitat
pel fet d'haver tingut una mare
no per tenir fills
i una mica més endavant
del llibre horribles
i dius
després de tot
és bastant fàcil
fins i tot
un nadó ho entén
o t'acullen
o et rebutgen
no hi ha res més
clar
sí
aquí hi ha dos temes
un això
aquesta obsessió
amb la maternitat
a mi jo sabia
des que tenia 5 anys
que volia ser mare
perquè és molt el meu caràcter
però hi ha moltes dones
que ensullin
no tenir fills
i que estan perfectament bé
i em fastidia
quan els hi diuen
i quan sento
perquè això de perdre
és l'experiència
de la maternitat
perquè no crec
que se la perdin
crec que inclús
si no has tingut fills
hi ha un coneixement
de la maternitat
i de la paternitat
hi ha un coneixement
per haver estat fills
d'algú
i per haver-te passat
doncs
fins als 18 anys
observant
algú de molt a prop
amb la qual cosa
això és un mite
que no m'agrada
com si ser mare
fos un estat
una mica superior
al de no ser mare
o ser pare
em sembla molt injust
i fals
o sigui
hi ha gent
que pot parlar
de la paternitat
sense haver tingut fills
perquè ha tingut pare
i l'altre
el de l'amor
doncs sí
l'amor
és molt fàcil
això
un nadó ho sap
però tu saps
quan t'enamores
o sigui
tu saps
quan sents aquest fred
quan tot ha acabat
jo sé
quan amb algú
sento
sento
que no em sento
acollida
protegida
i sento
que no
o sigui
sents més
aquí no hi ha res
no
enamorar-se
no t'he contestat
perquè estava pensant
jo per una banda
m'enamoro
cada cinc minuts
jo
no
perquè tinc aquesta visió
de la vida
que això
que surto
avui m'he creuat
amb el senyor holandès
hi ha un senyor gran
holandès
que passeja el seu gos
i el veig cada dia
i anava
amb una camisa
de lenyador
i parlem del temps
perquè sap molt
els holandèsos
la gent del nord
saben molt del temps
no estic enamorada
clar
és un senyor gran
però
em provoca una autèntica felicitat
veure-la amb el seu canitxe
pels matins
i després
doncs
ahir em va portar
un taxista
no sé on
i vam tenir
una gran conversa
i
clar
no són relacions d'amor
perquè
la vida fa que
aquesta gent
no te la trobaràs més
però
jo crec que sí
que si estàs despert
estàs enamorat
i t'enamores
molt sovint
de moltes coses
després hi ha
les històries d'amor
i després hi ha
els homes de la teva vida
que són un o dos
a lo llarg de la teva vida
però jo crec que enamorar-se
sí, és fàcil enamorar-se
si estàs despert
perquè la gent està molt bé
perquè malgrat això
de
fem fàstic
som horribles
que també ho som
però alhora
alhora som genials
o sigui, són molt grans
i llavors a mi
m'és molt fàcil
m'és molt fàcil
enamorar-me
de molta gent
sí, molt fàcil
però no vol dir
començar
una relació
perquè després
començar una relació
també li pots
fotre la vida
en l'aire a l'altre
veus que te la poden fotre a tu
després hi ha el respecte
també del que
tens davant
però jo penso que
sona molt cursi
però jo penso que si
ens enamoréssim
tots més
uns dels altres
doncs
en aquest sentit
diguem el sentit
de mirar-te als ulls
que guapa
somriure tot
no sé
doncs penso que és més fàcil
això que si no
que no venir jo
amb els meus tres punts
sobre el llibre
que vull parlar
tu amb el teu temps
que vols omplir
doncs seria molt més
trist i depriment
del que està sent
i penso que això també
doncs ho veu tothom
per el que dèiem
perquè
perquè
perquè al final
tot es veu
sí
per molt que ho vulguem amagar
tot es veu
no i perquè tots volem vibrar
i perquè tots volem
sentir
sentir
perquè tots volem sentir
que estem vius
i això
doncs ens podem ajudar
mútuament a sentir-ho
però
amb coses molt fàcils
amb el súper
o avui aquí les dos
doncs donant
el millor que
podem donar
en canvi
quasi és festa
és igual
ja ho veurem
estic cansada
si hem vingut
és a jugar
jo no és muntrat
per exemple
l'estic morta de gana
home però haver-ho dit
no perquè
havia de treure la cosseta
i després tal
no però estic genial
estic super feliç
no tinc gana
tampoc els bons homestars
sempre
però bueno vull dir
que queixes
i que coses tenim tots
que tinc en plan
saps
però
tens una màgia
i un univers
que estaríem amb tu
fins a les 10 de la nit
i encara ens faltaria temps
jo també amb tu
la veritat
Milena
però hi ha una frase
que vull que l'expliquis
que la trobaran
els oients
en aquest assaj general
que dius
els meus fills
mai s'haurien de preguntar
si la seva mare
els estimava
o els havia estimat
vols explicar-la
o vols que els oients
agafin el llibre
i descobreixin el per què
perquè en el llibre s'explica
no
les dues coses
no
jo penso que
jo penso que mai
ningú tindria
que tenir el dubte
de si ha estat estimat
pels seus pares
penso que aquesta certesa
és un dret
ja sé que no ho és
però
i penso que
si decideixes
finalment tenir fills
doncs
l'únic que importa
segurament
és que aquests nens
quan siguin adults
hagin tingut aquesta
tinguin aquesta herència
haver-se sentit
sense cap dubte
estimats
però clar
és molt difícil
perquè és molt difícil
ser pare
és molt difícil
ser fill
estem tots molt bojos
a part de ser molt bona gent
i enamorar-nos i tal
estem tots molt sonats
llavors
a vegades
l'amor dels altres
no el veiem
no l'entenem
i ja passa
i el tens
hi ha gent
jo em sento molt sovint
que no m'estimen
i em diuen
però no veus que t'estima tothom
que tampoc és veritat
ni tanto ni tampoc
però ho anem a l'entens
sí
ara
hem d'aguantar fins a les 12
però a les 12
potser et truco
i ens anem a fer un gintònic
ja que hem de parlar
és el millor final
per aquesta entrevista
o a Madrid
amb la Guiomar
sí
genial
o a Madrid
amb la Guiomar
genial
Milena Busquets
gràcies de tot cor
i per molts anys
d'intensitat
i de vida viscuda
i tu també
gràcies
un pato molt gran
un abraçada gegant
sí que bé
el matí de Catalunya Ràdio
Marina Romero
han suat la samarreta
han patit
però les blaugranes
han sobreviscut
el fred noruec
i ja tenen un peu
a la semifinal
de la Champions
Champions League
Futbol Club Barcelona
Brand
dijous a la tarda
a TV3
en la venda del teu cotxe
en la venda del teu cotxe
com en tot
pot ser un loser
o un pluser
un loser no valora el seu temps
un loser es deixa en vaucà
amb ofertes de compra
que no es respecten
vols ser un pluser
vine directe a Ocasión Plus
per rebre sempre
la millor taxació
pagament a l'acte
i sempre amb una transparència total
Ocasión Plus
ja som més de 200.000 plusers
t'hi afegeixes
i ara entrem al búnquer
ara sí que entra en acció
una altra xarlot
la Cordai
sí
la Cordai
la Cordai
de veritat que
estic segur que
a la Universitat de Sevilla
s'ha dit això
espero que s'hagi dit
però no fem humor
d'aquest estil
que llavors al Twitter
se'ns critica
que som l'Arevalo
i Albertines Borne
de Catalunya
Catalunya Ràdio
cada vegada cau més baix
si és el que agrada
jo què vol que ho digui
el búnquer
amb en Peyu
en Jair Domínguez
i la Neu Rossell
cada nit a les 9
a Catalunya Ràdio
i a YouTube
també en podcast
o a Cordai
o a Cordai
el matí de Catalunya Ràdio
11 i 33 minuts
Llucia Ramis
Samantha Villar
bon dia
com esteu?
bon dia
com estàs?
i on sou?
on sou?
jo a Sencelles
a Sencelles
a Mallorca
jo a un pàrquing
a Tordera
per tenir cobertura
a Neu d'hotel
aquests dies o no?
no
jo no
jo tampoc
jo a Ca Nostre
de Mallorca
que és aquí
estic envoltada
de nebots
de germans
de cunyades
de mon pare i ma mare
estem tots aquí reunits
avui voleu parlar
d'hotels
no?
la polèmica del dia
la vostra polèmica
és
hotels
que prohibeixen canalla
sí o no?
hotels
only adults
sí o no?
qui comença?
és que això depèn
és que depèn
depèn
depèn
és a dir
no val
tu havies de dir
una cosa
i jo
l'altra
però és que jo
vinc ara mateix
de tres nens
demanant-me
tota l'hora
jo en aquests moments
necessitaria
un hotel
per adults
però no hi vaig
i en realitat
hi estic en contra
malgrat tot
malgrat que els estic patint
els nens
que estan de vacances
i tot això
jo estic en contra
d'aquestes etiquetes
d'only adults
o només d'adults
no
és que cada vegada
ens fem més intransigents
no pot ser?
no
jo estic a favor
que existeixin
aquest tipus d'hotels
per un
un exemple
molt molt molt senzill
ja no és una qüestió
de com es comporten
en públic
ni res de tot això
sinó que si pensam
en els hotels
en piscina
per exemple
a l'estiu
fora època sequera
clar
si tu vas
a un hotel
d'aquests tipus
encara que es portin
superbé
els al·lots
sempre
faran soroll
sempre
es llençaran de bomba
sempre faran jocs
a la piscina
etc.
llavors
els que no
volen tenir
aquest tipus
de vacances
crec que haurien de tenir
la possibilitat
d'anar
a un hotel
en piscina
que no hi hagués
sempre tant de tru
i que no hi hagués
sempre tant de soroll
llavors en aquest sentit
no estic a favor
evidentment
de la discriminació
però sí que hi hauria
la possibilitat
d'anar a un lloc
a descansar
i també
tenir la possibilitat
d'anar a la piscina
sense que això comportes
que hi hagi
de veure
infants
tot el dia
sí o sí
però és que
jo crec que aquesta
és una derivada
de la baixa natalitat
que tenim
en aquest país
o sigui
ens estem
desacostumant
dels nens
quan abans
es tenien
11 fills
a les famílies
tu ja no senties
el soroll
de la piscina
m'entens?
tu ja eres capaç
d'abstraure't
en un moment donat
i llegir
quan els teus fills
estaven allà
i els de l'habitació
del costat també
però com que ara
cada vegada
tenim menys fills
i fins i tot
no en tenim
i abunden
les parelles
que tenen
doble ingrés
i no tenen fills
és que clar
no han desenvolupat
aquesta tolerància
cap als fills
dels altres
però fixa't
en una cosa
ara el món
està dissenyat
pels menuts
està dissenyat
pels nens
és a dir
quan nosaltres érem petites
no fa tant de temps
però una mica sí
el món estava dissenyat
pels adults
llavors
jo recordo
que quan mon pare
i ma mare
quedaven per dinar
els caps de setmana
amb els seus amics
els fills
hi havíem d'anar
com una motxilla
i havíem d'estar
amb ells
mos agrada
o no
i havíem d'estar
aquelles sobretot
les infinites
i avorridíssimes
i eternes
havíem d'agontar
no podíem fer-les
ara com són
els caps de setmana
estan dissenyats
pels fills
és a dir
quan no tenen móvil
tenen colònies
quan no tenen colònies
tenen l'aniversari
de no sé qui
saps?
és a dir
tothom s'ha d'adaptar
en els fills
i no l'inrevés
tothom s'ha d'adaptar
a la vida
dels nens
llavors
això
canvia tant
que al final
necessites un descans
també
d'aquesta dinàmica
jo trobo
que per tenir
en fi
els pares
i mares
que necessiten
un cap de setmana
de tranquil·litat
i de relax
també necessiten
aquesta desconnexió
de tenir fills
encara que sigui només
un cap de setmana
i llavors
on han d'anar?
a un hotel
on també hi haurà nens
que a més a més
no seran els seus
perquè a més a més
els fills dels altres
molesten més
que els propis
però és que hi ha dues coses
una
d'entrada és il·legal
tu no pots discriminar
l'entrada dels nens
a un restaurant
o a un hotel
perquè és una discriminació
molt evident
imagina't si diguéssim
que no deixem entrar
gent gran
a un hotel
posaríem el crit al cel
no, però sí que hi ha
és que quan tu
dessenyes les coses
per nens petits
no te deixen entrar
directament
d'una forma explícita
però és veritat
que dius
això no està fet per mi
clar, efectivament
i els hotels
només per adults
ja ho fan això
perquè d'entrada
són una mica més cars
no tenen cap servei
pels nens
i fins i tot
com que saben
que legalment
no poden dir
nosaltres prohibim
l'entrada dels nens aquí
doncs fan servir
camins secundaris
estratègies
com
és que no tenim bressols
no podreu venir amb bebès
o l'hora de sopar
és molt tard
o fins i tot
el propi preu
perquè ja
es ven com una sofisticació
això és un nivell superior
i d'això em queixo
i aquesta mentalitat
que viure sense fills
és una cosa
efectivament superior
o que evitar-te
aquesta nosa
que fan els nens
dels altres
és un objectiu
lluable
d'això em queixo
exactament així
perdona
perquè jo
per Nadal
nosaltres vam estar cercant
una casa rural
que hi haguéssim tots
érem bastanta de gent
i hi havia
quatre nens petits
llavors
a mi m'hauria agradat
que explicitassin
que no hi podien anar
els nens petits
saps?
perquè així
ens hauríem estalviat
molta feina
a l'hora de cercar
una casa rural
quan no t'expliciten
per aquest motiu
perquè no queda bé
dir que no accepten
menors de 14 anys
o perquè no volen entrar
dins una possible discriminació
com no fan aquesta explicitació
t'ho fas a reserva
te diuen que sí
que endavant
i quan
te posen
que has d'omplir un formulari
i quan dius
que hi ha nens petits
llavors
ja desapareixen
ja no et pots tornar
a contactar mai més
jo m'estimaria més
que estigués clara
des del començament
i això
estalviaria molt de temps
a l'hora de fer
espera que tinc una sorpresa
per vosaltres
a veure
aviam
afegim a la conversa
la Glòria Pérez
és la propietària
de l'hotel
Masset Rabió
la Pere Tallada
vol dir a l'Empordà
un hotel
però més grans
de 14 anys
Glòria
bon dia
hola
bon dia
què tal
per què va optar
per tenir un hotel
sense nens
doncs mira
ho vam muntar
jo fa 14 anys
que estem aquí
a l'Empordà
la casa ja era
de la meva mare
i ella tenia
un turisme rural
i nosaltres
fa 14 anys
que vam decidir
doncs
deixar Barcelona
i venien aquí
una mica
doncs
recordo la Heidi
que vaig a per les muntanyes
en pla molt feliç
i la veritat
és que
teníem nens
i tenim famílies
ara
que ja són
els nens
ja tenen 17
i 18 anys
i ara
ja venen
però
què passa
doncs
una de les dues
he estat escoltant
i tenia raó
no és discriminació
el que passa
és que crec
que cada vegada
la vida
està més dissenyada
per als nens
o sigui
els adults
ens adaptem
amb ells
i això
és un problema
és un problema
perquè llavors
els deixem fer de tot
que soc àvia
soc mama
i després
de la pandèmia
potser
me'n vaig acostumar
al silenci
i ara
estic molt orgullosa
que no hi hagi
molts nens
voloteant
per l'hotel
perquè
criden
ploren
se'ls hi permet
tot
absolutament
tot
i bueno
crec
i considero
que a més
de l'hotel
Marrabiol
és un hotel
molt gran
però és petit
i hi ha habitacions
a lo millor
que no me permeten
posar un dixoplatori
i al
no permetre'm això
vindrà una persona
que sigui gran
que vulgui
una mica de relax
i llavors
no
no
no som un hotel
gran
que pugui
compaginar
les dues coses
però veieu
el que passa
però no és discriminació
Glòria
no home no
perdona
és una discriminació
d'home anual
el que passa
que a tu no t'agrada
assumir
que és discriminatori
ja ho entenc
però està claríssim
que si ningú
de menors de 14 anys
pot entrar
se l'està discriminant
per la seva edat
però hi ha una cosa
que em crida molt l'atenció
jo entenc
que tu teixis
que els nens
no estan ben educats
que això ens ho trobarem
moltes vegades
és veritat
pot passar
però que ens queixem
que els nens ploren
és que si ja ens molesta
que un nen plori
és que ens estem tornant bojos
no
perquè plorin
perquè estan mal autors
no
no passa per res
pel que sigui
perquè tenen frustracions
home clar
és que és normal
és que forma part
del seu aprenentatge
és normal
d'això em queixo
que no entenem
que els nens
han de passar
per aquestes
rebequeries
no, no, no
però és que no els estem
expulsant
de totes bandes
els nens
és a dir
però sí que s'està
registrant
d'alguns llocs
en els quals
la gent pugui tenir
la possibilitat
de no sentir
un nen plorar
no passa res
és a dir
no és un lloc públic
barraquejar
més que plorar
més que plorar
barraquejar
però és que barraquejar
no és dolent
barraquejar
és una acció
necessària dels nens
que a medida que vagin
acceptant
i entenent
la frustració
anirà desapareixent
han de passar
per les rebequeries
és que si no
no creixeran
però un moment
un moment
entenc que la Glòria Pérez
com a propietària
de l'hotel Marraviola
l'Empordà
ella pot decidir
i decideix
que no vol criatures
perquè prefereix
el silenci
i prefereix
les persones adultes
i això no li va a la contra
en el seu negoci
entenc Glòria
no no no
i jo us dic una cosa
a vegades
voldria tenir
ara ja tinc
la meva neta
és molt gran
però voldria tenir
nets petits
justament per anar
al càmping
que hi ha aquí al costat
que està
totalment dissenyat
per nens
totalment
i és que m'encantaria
perquè jo disfrutaria
o sigui
hi ha llocs
que estan dissenyats
totalment per nens
quan està comentant
el tema
que hi ha puestos
que no entendríem
que la gent gran
entri
no
és que a mi no se m'acorreix
anar a un xiquiparc
escolta tinc una pregunta
per l'opinor
no hi pots anar
si vols
però ningú
tancar la porta
hi pots entrar
si vols
clar
aquesta és la diferència
aquí pots entrar
en una altra cosa
l'altre dia van venir
l'altre dia van venir
les meves filloles
i una té
un mes
i l'altra té
dos anyets
però que se'n vagin ràpid
diguéssim
la filosofia és aquesta
sí sí
veniu
visiteu
però tu has començat dient
ara estic al càmping
aquí amb els fills
que ja estic una mica cansada
necessito un hotel
sense nens
sí
has començat així tu
era broma eh
era broma
sí era broma
però és vera que
o si no
jo què sé
persones que necessiten
concentrar-se
per fer una feina
imaginau
però que es queden a casa
no
per què
és a dir
una escriptora
que necessiti
un temps
de desconnexió
hipotèticament
primer exemple
que t'ha vingut al cap
la vida
t'ha donat moltes opcions
a fer
moltes coses
però també hem d'entendre
jo entenc
entenc perfectament
aquest esgutament
és que ara mateix
no tinc ganes de sentir els nens
però també hem d'entendre
una cosa
si no permetem als nens
que estiguin
en entorns d'adults
i que hagin de fer un esforç
en aquells entorns
i clar que fallaran
però si no es permetem
que fallin
n'hi ha d'aquests entorns
vull fer una pregunta
a la Glòria
i no em deixeu
n'hi ha d'aquests entorns
però la pregunta és
si no hi ha de veure
espais lliures d'això
és a dir
hi ha de veure
aquests entorns
a l'avió
hi ha aquest entorn
als aeroports
al vaixell
a tots els transports públics
també a hotels
hi ha molts hotels
on hi pot haver
el loig
no passa res
blocs d'apartaments
càmpings
òbviament
hi ha molts entorns
en els quals
restaurants, etcètera
hi ha molts entorns
en els quals
aquests nens
s'educaran
i aprendran
a estar en societat
i aprendran
a estar més tranquils
per dir-ho d'alguna manera
però també hi pot haver
altres entorns
en què això
no sigui així
o no
aquesta és la pregunta
és a dir
quin mal hi ha
que hi hagi
uns determinats
llocs
uns determinats
punts
en els quals
els nens
no hi puguin accedir
pregunto
pregunto directament jo
gossos
accepteu o no?
Glòria
et contesto
et contesto
amb sinceritat
però amb molta sinceritat
per molt que la gent
d'això
ara sí
però potser
dintre d'un any
o dos
no
o sigui
gossos sí
i nens no
perdona
ara
però perdona
ara en aquests moments
però
ja et torno a dir
que potser dintre d'un any
no
per què?
perquè estem fent
el mateix amb els animals
que hem fet amb els nens
és a dir
no hi ha educació
i llavors
clar
els nens poden fer
el que vulguin
i jo he deixat
he tingut l'opció
llavors els gossos
ara
ara sí que els accepto
per què?
perquè jo he tingut nens
i estaven educats
i mai
o sigui
i una altra cosa
una altra cosa
que jo m'he trobat moltíssim
jo no he amagat mai
els meus fills
mai
però sí que notava
que últimament
la gent
no me deia
que tenia fills
i quan arribaven
llavors em deien
no, no
és que no volem un llit suplatori
no volem pagar més
perquè el nen dorm
amb nosaltres
això
això m'ho he trobat
doncs els gossos
els gossos
cada vegada
ara és el mateix
és a dir
fins ara
hi ha una educació
ara ja comença a fer
que els gossos
poden fer
el que els doni la gana
i jo en tinc 5
però
i te'ls acolen
sense dir res?
t'acolen gossos
sense dir-te
que van amb un gos?
bueno no
ara els gossos
de moment
ara els gossos
sí que m'ho diuen
però ja comencen
a posar-se
a sobre dels llits
llavors tens que rentar-ho tot
i llavors
dius
el gos val 60 euros
i diu
Glòria
tu estàs sombada
no, no estic sombada
és que després
s'ha de desinfectar
s'ha de rentar
per què?
perquè els gossos
no comencen a estar
no educats
un nen seria més barat
Glòria
no has de desinfectar res
però que els nens
els nens és el mateix
els nens és el mateix
llavors agafen a l'esmorzar
te fiquen els dits
vull dir
però els nens
poden fer el que vulguin
perquè últimament
el nen
i els gossos
ja poden fer
el que vulguin
perquè és la llibertat
però Glòria
una cosa
llavors la llibertat
llavors els hotels
també tenim
o llocs
tenim que tenir
la llibertat
de poder decidir
però
però
perquè crec que
té d'haver-hi
molta oferta
la meva pregunta
va per aquí
és a dir
Glòria
si aquests nens
estiguessin ben educats
tu els acceptaries
sense cap mena de problema
he treballat
he treballat
he treballat
amb ells
és el que us he comentat
fins a la pandèmia
he treballat amb ells
i he sigut molt feliç
el que passa
és que arribava un moment
en què jo
com a iaia
tenia que fer més de iaia
que d'hostalera
perquè llavors
tenia que cuidar els nens
Glòria Pérez
Lúcia Rami
Samantha Villar
m'estic posant
aquí
imposant-me
la polèmica està servida
la podríem seguir
fins a les 12
però és que
està entrant
per la porta ja
Gerard Jubany
Xavi Espinosa
Fran Lluís Giró
Carla Roig
tu tranquil
quan vulguis
a favor o en contra
dels hotels
que prohibeixen nens
a favor
a favor
així sí
ja aniré jo
sense els meus fills
Fran Lluís
jo soc molt de vacances
en família
això vinga
escolta'm una cosa
jo estic super en contra
super en contra
Joana ja ho has dit
ja ho has dit
ara m'has fet quedar malament
l'estrany
que s'ha de tenir intimitat
digues que això
Lluís
i Samantha
gràcies per tot
Glòria
ens convidarem
cada setmana
la polèmica
perquè escolta
polèmica 3
no no
i moltíssimes gràcies
també us dic
que l'hotel
quan l'agafeu
tota la família
que tinc per aquí
molts nens revoloteando
ah
per saber que no vas a dir
que quan vingueu
quan vingueu
continuem parlant
i els vens es queden fora
fins ara
Samantha
Lluís
a una hora sara
adeu adeu
Sí, és petit
és petit
Obreu les finestres
Una companyia d'artistes
desperta els desitjos
d'un poble gris
Àngels Bunyaluns
en l'últim èxit
de Degoll de Gom
basat en l'obra
de Santiago Rossinyol
L'Alegria que passa
a TV3 estrena
divendres a la nit
A la hora del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí
Ah, que ara tenim
un pianista al programa?
Sí, he pensat
que crea un ambient especial
a qui l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh
però estic gestionant
el departament de queixes
Ai, no em diguis
que se'ns queixa molta gent
Doncs sí, és que no és fàcil
obrir el camí del cor
en un país com aquest
A la hora del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio
Amb Roger Carandell
Juliana Canet
i Marta Montaner
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giro
Tocant moll de l'os
amb en Joan Dausà
La seva nova cançó
es diu Xana
i ja ho sabeu
és ben especial
es tracta d'una col·laboració
amb en Luis Enrique
sí, sí
l'entrenador de futbol
que tot just
acaba d'engegar
has engegat una fundació
que es diu Xana
com la cançó
i com el nom de la teva filla
i que pretén ajudar
a les famílies
que tenen canalla
amb malalties greus
en Joan Dausà
ja ha posat el seu granet de sorra
amb aquesta cançó
tan emotiva
que es diu Xana
i vam parlar amb el Dausà
i vam parlar també
amb Luis Enrique
de com havien rebut
aquesta cançó
Dausà
Crac
no sí que val
si no estos mierdas
que estan aquí
en l'estudio
eh, eh, eh
no pots tenir
ni un moment
o motiu
és que no val
ni uno
de los de aquí
allà
d'escuchar la cançó
las estrellas
le llaman
Xana
Xana
Xana
Grand Dausà
tio
déjame escuchar
joder
las estrellas
le llaman
Xana
Xana
Xana
Xana
Xana
las estrellas
le llaman
Xana
Xana
Xana
Xana
Xana
Xana
La canción del día de
Cataluña Radio, en Frank Lluís Girón.
Un moment, un moment,
te vas de vacances o demá vens, también?
Demá lo celebro en la intimidad.
He de preparar la mona por la canalla.
¿Y no pensas hacer la canción del día, demá?
La dejaré ahí, de peça gravadísima.
Fora! Fora!
Fora!
Frank Lluís, que direm cosas
sobre la grabación.
Estás despedido.
Adéu, adéu, adéu, adéu.
Jo també us estimo.
Pel meu club i per la meva família.
Reputes!
11 i 53, l'hora dels temes pendents.
Gerard Jubany, Carles Roig, Xavier Espinosa.
Bon dia, bon dia.
Ens queden moltes coses pendents.
Si vosaltres cada dia veniu més tard,
entreu més tard.
Com que venim més tard?
Venim quan ens diuen...
S'ha de fer la polèmia.
Una mica amb no sé qui parlem dels nens.
S'ha de parlar de tot i al final, mira,
sis minuts i mig tenim avui.
Escolta, què?
Vinga, va, Xavi.
Va, aquesta hora ens queda pendent.
Parlar un dia més d'aquest ésser que es diu Vinícius,
oficialment nomenat per aquesta secció
com l'Enric Marco de la lluita antirracista.
També hem de parlar de política,
perquè cada dia que passa es van confirmant
els caps de llista dels diferents partits
de cara a les eleccions del 12 de maig.
Marina, què tal?
Però abans...
Un moment, Gerard.
Ricard, us treu, bon dia, bona hora.
T'hi canta és que és el teu aniversari.
Sí.
Ai, no m'has felicitat encara.
Un moment, no estàs de vacances tu, Ricard.
Sí, però ara sí que ja estic aquí, és igual.
Per molts anys.
Gràcies, Ricard.
Per molts anys puguem celebrar junts
la vida fent ràdio.
Sí, senyora.
Molt bé, que maco, que motiu.
La Marina ha portat galetes avui a la redacció
per celebrar el seu aniversari.
Suposo que sabeu quina marca de galetes
s'ha portat la Marina, no?
Sí, no les direm.
No cal dir la marca, no?
Galetes trias.
Sí, ha portat galetes trias.
Galetes fabuloses.
Bota galetes trias.
Els naulets, els cubanitos,
que són de xocolata, és un nom lleuixerament racista.
Una mica racista.
Sí, dir-li cuban...
És així.
No, però fa referència als puros, no?
M'imagino el cigars.
En tot cas, pari de parlar de galetes,
perquè no és el tema del dia.
Tampoc hem de fer propaganda d'aquesta marca.
Sempre és millor comprar galetes trias
que no pas unes galetes que siguin Colau.
És un nom d'un batut de Coca-Cola.
Però aquesta broma, és molt dolenta.
Col boni, col boni,
és nom de pizza conchelada dolenta.
Sí, és veritat.
I mitges col boni i l'autèntica pizza napoleta.
Molt bé, podem tornar al tema de l'aniversari.
Ens estava parlant el Ricard Ostrell.
Maria, avui ho passava al tema d'aniversari.
Sàpiga's una cosa que hem rebut una trucada.
Què dius?
És una trucada d'una persona que et vol dir que et sou.
A veure, hem fet com la secció del Manu Guix.
Una trucada per felicitar la Marina.
Pel teu nivell sèrie.
La persona que ja ens està escoltant es diu Lluís.
A veure.
Ara, Lluís, fes un soroll.
Eh.
No sé si et sona d'alguna cosa.
No.
És el Lluís i truca des de la República Dominicana.
Lluís, què tal?
Oh!
Hombre!
Marina, ¿cómo estás?
Tienes una pregunta.
Lluís Rubiales.
Avui també havia d'aparèixer vostè.
Home, home.
Home, home.
Què li passa, vostè, Lluís Rubiales?
Con lo que te quiero, Marina, no voy a parar.
Pero, por favor.
El Rubiales, que et vol demanar una cançó que tocarà al piano en Manu Guix.
Per tant, adelante, Lluís, tu i jo, eh?
No, és que no vull que em dediqui cap cançó que toma.
Sí, Marina, ya lo sé, que tú te pones así durilla,
pero que nada me gustaría más que estar aquí para dar-te un poquito
que te dejaras sin sentido.
Un fàstic de persona.
És que no pren res.
No pren res.
Però per què està parlant amb nosaltres?
Per què ha trucat al programa?
No sufra, no sufra, que aquí tengo un paquete para ti.
Vale, no.
Prou, prou.
A mí me gustaría pedirle al Manu Guix...
No, Manu Guix, Guix.
Al Manu Guix, yo sé que tú eres muy catalana, Marina,
pero bueno, eso no pasa nada, me gusta igual.
I por eso le pido al Manu Guix...
Manu Guix, Guix.
Manu Guix, Guix.
No, Guix, no, Guix.
Manu Guix.
No, va tocar la canción Yo May May, del Joan Duasa.
No.
Yo May May, de Joan Dausà.
Aquesta és la cançó que demanes, Rubiales.
Sí, sí.
Yo May May, del Joan Duasa.
Però, doncs bé, tenim el Manu Guix aquí.
Per tant, Manu, si no hi tens cap inconvenient,
Jo May May, de Joan Dausà, del doyent Luis, per Marina Romero.
Era un grande.
A veure.
Bueno, Marina, esta canción te la dedico a ti.
A veure, Rubiales, tu calles.
¿Qué es la intro? ¿Qué es la intro?
Bueno, que lo hemos pactado con el Manu Guix.
Va.
Vale, esta canción es para ti, Marina.
Estoy desnudo delante de la playa.
No, no, no.
A veure, Albert, arribo a l'hora, o l'Ostrell, és igual.
Em dóna el cava i el poso en fred.
Ale, Manu.
I arriben el Llàcer i el Jubany.
Va.
Porten el Maiol, dormit en el cotxet.
Hòstia.
Quina no, no, la lletra, eh, Marina?
I obro la porta a la Marina.
Buah, buah.
Avui ben sola, m'encanta el teu vestit.
Buah, no, lo que te la durarà tu.
Calla.
I van, i van, tota la colla.
Quan sona a taula, trec al sopar.
Jo mai, mai he desitjat.
Fer un cotó a la Marina.
Un piquito.
I afegeixo.
Canta millor que en teus.
Mai, mai he desitjat que deixés el seu marit.
Ah, pero ¿tienes marido?
Calla.
¿De cuándo?
Al final.
Tothom em mira.
I un piquito.
Idiota.
Bravo.
Grande, Maruí.
Maruí.
Ara saps què ha passat, que m'he emocionat.
Ara t'has emocionat.
Ara m'he emocionat.
Ara amb la tonteria aquesta t'has emocionat.
Yo tengo una emoción que vamos.
Pero tú me puc emocionar.
Se ven desde la otra playa.
A veure, el senyor Rubial es pot petjar ja.
Que venga el estudio.
Rubiales, ven a l'estudio.
Ven aquí, ven aquí.
Ven aquí.
Venga la emoción que vamos.
Están esperant.
Espera, que tenim la Marina que s'ha emocionat.
Ara no puc seguir, no m'havia passat mai.
No puc seguir.
A veure, Luis.
Tindrem aquí una cosa.
Us deixem sols?
Sí, més que res, perquè aquest senyor està buscat per la justícia.
O sigui, està molt bé que hagi vingut aquí per felicitar la Marina Rubio.
He venido por ti, Marina.
Yo por ti que me coja la justicia que me lleven presa.
Que me lleven preso de amor.
Yo creo que les he de responder alguna cosa.
Porque estoy loquito por tu hueso.
És repugnant, és repugnant aquest home.
Por tu huesito.
El que és més repugnant és que jo m'emissioni amb aquest senyor que m'ha donat l'estiu.
Hombre, claro que estás emocionado.
Sí, m'he emocionado.
Què fareu per celebrar?
Hombre, pues la Pascua.
Què penses?
No.
Què penses?
Què fareu junts?
Ya tienes huevo para Pascua.
Vota.