Adiós, adiós, adiós.
Cataluña Radio.
Las noticias de las 11.
Bon día, os informa Joan Bota.
Jornada de protestas y reivindicaciones.
Aquest Vuitem a Dia Internacional de las Dones.
La protesta más multitudinaria es proveu
per esta tarde a Barcelona
i la convocada de l'Assemblea Vuitem.
Aquest matí, però, ja s'han convocat marxes,
per exemple, a Tarragona
i una manifestació d'estudiants a Barcelona,
ja que el sindicat d'estudiants
ha convocat avui jornada de vaga.
Avui, doncs, el seguiment d'aquesta jornada de vaga
en l'àmbit laboral i estudiantil
serà un dels vectors que marcarà
aquest Vuitem, en què també estem molt pendents
de l'auge de l'antifeminisme.
Més notícies, Sara Riera.
El segrest de més de 200 alumnes a Nigèria
reviu l'amenaça del jihadisme en aquest país africà.
El govern ha atribuït aquest últim segrest
als grups islamistes radicals
que operen al nord-oest de Nigèria,
com ara Boko Haram.
Els nens i nenes, que eren ahir a l'escola,
situada a la localitat de Coriga,
quan un grup d'homes armats van irrompre les classes
i es van endur aproximadament 280 estudiants
de primària i de secundària.
És el segon segrest més massiu
de la història recent d'aquest país.
El seu governador ha promès
que recuperaran els menors.
I la nevada que ha caigut a primera hora del matí.
Algunes comarques de l'Alp Pirineu
ha obligat a circular amb cadenes
a una desena de vies
i ha forçat també la suspensió
de diverses línies de transport escolar.
La seu d'Urgell a Eloi Barrera, bon dia.
Bon dia.
Al Pallar Sobirà s'han anul·lat
12 de les 35 rutes de transport escolar
i a l'Alta Ribagor s'han cancel·lat els trajectes
pels alumnes de la Vall d'Avoí.
La nevada ha començat de matinada
i les màquines lleveneu
no han tingut temps de netejar
totes les vies a primera hora.
Ara, però, la precipitació ja s'ha saturat
a la majoria del Pirineu
i en molts punts ja llueix el sol.
Tot i això, a aquesta hora
cal portar cadenes
a mitja dotzena de carreteres de l'Alp Pirineu
i es restringeix el trànsit de vehicles pesants
al Coll de Perves, a l'Alta Ribagor s'ha.
A Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, la seu d'Urgell.
Això ho dic perquè està escrit.
Què vols dir? Està escrit.
Això ho han escrit els nostres fills.
El duet còmic de Fel Feixedes i Carles Xuriguer
estrena avui un nou espectacle
dedicat a les seves mares al Teatre de Salt,
al Gironès.
L'obra es titula Les Mares.
Anem cap a Salt, Núria Pereira.
Bon dia.
Són ells mateixos
que interpreten les mares ja mortes
dalt de l'escenari
amb una posada en escena minimalista.
Recreen escenes quotidianes
de la vida d'elles
en clau d'humor
per fer un homenatge
a tota una generació de dones
que es van centrar a cuidar la família.
Segons Fel Feixedes,
coautor de l'obra, actor i codirector.
Ens adonem que estem fent un homenatge
a les nostres mares,
però també a les mares del món,
a les mares d'una generació
que no són ni les heroïnes de la Guerra Civil
ni són les dones empoderades d'avui en dia.
L'espectacle es pot veure avui divendres
i demà dissabte,
Núria,
Pereira,
Catalunya Ràdio,
Sal.
Esports, Marcos García.
Aquest vespre arrenca
la 28a jornada de Lliga,
primera divisió.
Ara les 9 del vespre,
Barça-Mallorca,
amb 7 baixes blaugranes,
Araujo per sanció
i les lesions
de Pedri de Jong,
Alonso,
Valde,
Gabi i Ferran Torres.
A les 8 del vespre,
la TDT del Barça-Mallorca,
Catalunya Ràdio.
El Barça femení
fa un pas de gegant
en el camí cap a la final
de la Copa de la Reina
a l'anada de les semifinals
a l'Etic Club 0,
Barça 3.
A la Lliga Sovalda,
en Volganollers,
juga avui a la pista del Morrazo
a dos quarts de nou
a les Champions,
Barça 34,
Montpellet 37.
El migdia comença
el Mundial del motociclisme
amb els primers entrenaments lliures
al Gran Premi de Qatar.
A la tarda
es farà la sessió de classificació
de cara al Gran Premi
de l'Àrabe Saudita
de Fórmula 1.
A la Copa masculina
d'Hockey Patins.
Es disputa a Calafell
avui dos partits més
de quarts de final,
Barça-Reus
i Voltregar-Igualada.
I els vuitens de final
de l'Eurocup masculina
de Waterpolo,
partits de nedat,
tots dos avui,
Sabadell-Turcoa
i Barcelona-Voliac-Meni.
Fins aquí les notícies.
El Matí de Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Jo sóc fill de família
molt humil
o tan humil
que d'una cortina vella
una samarreta al fer
per a meia
Densa per a aquesta samarreta
no he pogut caminar
ja per la dreta
He hagut d'anar
contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom calde de cara
porto el cap
tupant de terra
Avui és 8 de març
però precisament
el 10 de març,
diumenge,
per tant,
farà 29 anys
que va morir l'actor
i cantautor
al collar
Uidi Montlló.
Només tenia 53 anys
però deixava
un llegat
inabastable i etern.
També deixava una filla
en plena adolescència
que s'enfrontava
al seu propi
dol personal
en metge
d'un dol
i d'un sentiment
de pèrdua
col·lectiva.
Jana Montlló,
bon dia,
com estàs?
Bon dia.
Encara impressiona,
pensar que ets
la filla de l'Uidi
perquè clar,
el teu pare
és un referent.
Soc bastant desastre
amb aquest,
perquè és una cosa
que cada vegada
sigui que m'ha passat
que m'ho hagin dit
i encara no m'he preparat
com he de reacció.
Perfecte.
La millor reacció
és la més natural
moltes vegades.
Sí,
simplement em quedo callada
i ara no sé
massa més què dir.
La Jana és documentalista,
és directora de cinema,
és fundadora
de la cooperativa
de cinema
La Selva Cop
i ara ho dèiem,
tenies 15 anys
quan va morir
el teu pare.
Quins records tens
d'aquells dies?
Dels últims dies?
Sí.
Són records
bastant
bastant
densos,
diguéssim.
Jo crec que
en 15 anys
no estàs preparat
per gestionar la mort.
Tot el que et passa
ho pots,
diguéssim,
començar
a entendre
o a posar-li,
diguéssim,
noms
i a ordenar-ho
bastants anys després,
jo diria.
Hi ha com...
Una de les coses
que més em va passar
i que intento treballar
en aquest docu,
tot i que no diré com,
per no fer massa...
Aclararem en aquest documental.
Espoiler,
però una miqueta
és la relació
amb els objectes.
I en aquell moment,
precisament,
sí que...
Venint cap aquí,
de fet,
pensava,
ostres,
que fort,
que quan va morir,
perquè venia pensant
en l'entrevista i això,
i pensava que fort,
que quan va morir
el meu pare,
em vaig quedar
a un drap de cuina
d'ell
i no el vaig tirar
fins al cap
de no sé quan.
Quan el vaig tirar,
em vaig morir de riure,
però vaig pensar,
estàs com una cabra,
o sigui,
una cosa és guardar objectes,
però el drap de cuina
no calia,
realment.
I per què et vas quedar
a un drap de cuina?
Moltes altres coses,
sense massa sentit.
Jo crec que respon molt
al no voler deixar anar
i crec que respon molt també
a la mala gestió
que fem de la mort aquí
i és una cosa
que també m'ha donat
per treballar-ho
durant la realització
del docu,
que vulguis que no
han sortit
un munt de coses
personals,
internes,
que és aquest escepticisme
d'Occident
d'agafar la mort
i no incorporar
els morts
a la teva vida diària,
diguéssim.
O sigui,
de cops estan morts
i ja sa.
I es fa d'una forma
com molt distant,
escèptica,
i crec que és molt complicat
gestionar la mort
des d'aquest lloc,
no?
De no donar-los,
no sé,
ritualitzar-los
més sovint,
no sé,
parlar amb ells,
encara que sàpigues
que ets tu,
parlant amb tu mateixa,
no?
Però, bueno,
en fi.
Han passat molts anys,
però aquest documental
és una manera també
de fer un dol
o és una manera
de posar en valor
qui va ser el teu pare,
sobretot per les noves generacions,
perquè ara aniríem
a molts d'escoles
i instituts
i diries,
Vidi Montlló
i et dirien,
qui?
Jo crec que és una mica
les dues coses,
de fet,
quan una,
en un moment
del documental,
l'estructura
de la pel·lícula
es basava en un dol,
era,
començava,
volia com passar
com per tots
els estats del dol,
ja no és
aquesta estructura
exactament,
però sí,
però hi ha molt
de dol,
de reubicar,
hi ha molt
d'intentar
conèixer-lo,
hi ha molt també
de fer un dol
de lo públic,
fins i tot,
no?,
i de relacionar-me
amb lo privat
meu
des de,
des d'un cantó
molt més,
ja no només un és,
sinó tranquil,
també,
no?,
perquè,
clar,
quan,
el meu pare
no era Bob Dylan
ni molt menys,
però vull dir,
quan mor una figura
pública,
vulguis que no,
de repent,
els records públics
són els que
tenen valor,
no?,
són els grans,
són els eloquents,
i els teus,
que més s'ha mort
quan ets petita,
què són,
no?,
perquè,
clar,
com poses el record
que anàvem al cine
a veure Sherlock Holmes
al costat
de l'Ubí,
i que tal,
no?,
amb tota la seva
trajectòria
de lluita social
és complicat,
llavors hi ha molts d'adols
i alhora
hi ha moltes ganes
també de
fer-li
aquest homenatge
que sento
que fa molt de temps
que li volia fer
i que d'alguna forma
ara em sento preparada,
tinc ganes
i també crec
que és superimportant
per haver arribat aquí
el fet de sentir
que hi ha molts joves
que no els coneixen,
que no el coneixen,
o sigui,
que no saben qui era,
però també hi ha
moltíssims grups
que l'estan reivindicant,
no?
Aquest documental,
el títol és
On eres quan hi eres?
Aquest,
aquest és el títol,
sí.
On eres quan hi eres?
Ja,
té una mica de tot
aquest títol.
Bueno,
el títol,
de fet,
si anem a l'origen
de per què es diu així
és perquè jo volia
fer un documental
en el que
no estava posant
al centre per res
el meu punt de vista
ni la meva posició
com a filla
i aleshores
inclús volia fer,
que això ho he explicat
moltíssimes vegades,
no m'enrotllaré,
volia fer un documental
que era de l'Ubidi
des dels anys 70 als 80,
que és com va publicar
els 10 disc
i aleshores era com
any per any,
no?
Una miqueta.
Clar,
treballant amb les meves
companyes de la cooperativa,
la Lucia de Pena
i la Liliana Díaz,
que són coguionistes,
em deien,
clar,
m'impulsaven molt,
no?
Però tu per què vols
fer aquest documental?
O sigui,
on estàs tu?
I en un dels escrits
que vaig fer
per intentar trobar
el motiu,
no?
Em va sortir
aquesta frase,
bastant innocent,
però crec que
va donar com una mica
anar al centre,
no?
On eres,
quan hi eres,
al final és,
va morir quan jo tenia 15 anys,
filla de pares separats,
igual,
diguéssim,
no ens vam disfrutar
tant com,
després de mort
sempre passa això,
l'hagués disfrutat molt més.
Però perquè dedicava
més temps
fora de la casa,
entén-me,
que a dins era per això
que no el vas poder gaudir?
Sí,
sí,
el meu pare era,
el seu centre
era la feina,
no?
Hi ha també
com una inquietud
de, bueno,
intentar entendre't,
no?
I dir,
doncs,
m'hagués encantat
que hagués posat el centre,
no ho sé,
a les seves filles,
per exemple.
Bueno,
és com intentar
entendre-ho,
també,
no crec que ningú
visqui pensant
que es morirà,
també,
també,
bueno,
en fi,
i sobretot també
establir un diàl,
o sigui,
on eres quan hi eres
és intentar això,
entendre on estava
aquests anys
que vam conviure
junts,
que també el vam passar junts,
però moltes estones
no saber què.
Sobretot també
és des de la,
jo crec que
és,
intento no ser
beniqueïsta,
no?
i també com
arribar una miqueta
a la complexitat
de tot
i hi ha certa frustració
també,
no?,
de
quan mor algú
que ets tan,
quan ets tan jove
és,
ostres,
jo hagués volgut
viure'l molt més,
no?
Tot el que ha quedat
pendent.
Exacte,
tot el que ha quedat
pendent,
que al final,
bueno,
hi ha algú
de fàbula
també.
El primer record
de la meva vida
és amb el meu pare.
Jo devia tenir
3 o 4 anys
i vivíem
a Canet de Mar.
Ell acabava d'arribar
després d'haver passat
uns dies fora.
No sé si de rodar
una pel·lícula,
de cantar...
Jo li servia
cafè fet amb aigua
i sorra
i el prenia
molt educadament
com persones adultes.
Molts anys després,
a la universitat,
un professor de psicologia
em va dir
que el primer record
que un té
és inventat.
Per ordre
de l'alcalde
es fa saber
a tothom
que una fera feroge
del parc
s'escaparà.
Es prega
les senyores
compren forts
aliments
i no surten
de casa
fins que torni
el bon temps
tot el que...
Compte amb aquesta frase,
eh?
És a dir,
el primer record
que tenim
és inventat.
Hi ha qui pensa
que sí,
ho he parlat
després d'això,
òbviament,
que jo ho vaig donar
per vàlid,
i al cap de molts anys
jo vaig parlar
amb una altra psicòloga
i no m'ho va donar
per vàlid.
Se m'ha accelerat
el cor i tot.
Sí.
Sí, home, clar.
Però el que jo sí
dono per vàlid
és que la memòria
té molt de la fàbula,
moltíssim.
I, de fet,
hi ha una cosa
que a mi em sembla
superinteressant,
també com...
Bueno,
com a amant del cinema
i com a cineasta
o com li vulguis dir,
que, clar,
els records,
la memòria
i el cinema
estan una mica...
Estan molt al límit
del llenguatge verbal,
diguéssim,
i tiren molt d'imatges.
I crec que era com...
Bueno,
per mi era com un repte
treballar memòria
i cinema
perquè trobo
que hi ha un lloc
on es troben, no?
Has explicat
que el primer objecte
que vas decidir
guardar d'ell
era un drap,
no?
No, el primer,
un d'ells.
Un d'ells,
un d'ells,
però un, mira,
un que has volgut posar
en primer lloc
sobre la taula.
Què més?
Què més vas guardar
d'objectes?
Roba,
després llibres
i vinils,
sobretot.
És com el que més...
I a ver,
després tenia un...
Tenia com una espècie
de...
És que no sé,
una cosa de metroquilat,
no sé com...
Que és allò transparent,
com una peça,
i a dintre tenia
una bandereta catalana
i una bandereta vermella,
que, bueno,
sempre estava allà
sobre la taula
i...
I fotografies,
per exemple?
Clar,
aquest era el gran tema,
també,
que de cop,
com fas una pel·lícula
on sents
que tens pocs records
i que a nivell material
tampoc tens massa.
No hi ha moltes fotografies.
I jo,
o sigui,
ja no em fa tant de vèrtic,
tot i que reconec
que em segueix fent vèrtic.
Intentar fer una pel·lícula íntima
on el material
amb el que treballar
és el que és,
és complicat.
A través de fer aquest documental
hi ha una mica també
la sensació
que vas entenent més
qui era el teu pare?
O vas entenent més
per què va viure
com va viure?
Sí,
el vaig entenent més...
Bé,
jo tinc una admiració profunda
pel meu pare.
A més,
he tingut la sort
dins de la desgràcia
que he pogut
aprendre moltíssim,
no?
Després de mort
amb tot el que he deixat
i l'hi dec molt.
He pogut
conèixer-lo una mica més,
potser,
però sobretot
empatitzar també
més.
I el que me n'he adonat
també és que
he parlat amb alguns
dels seus
amics,
companys de vida
i tal,
intentant
trobar el meu pare,
conèixer-lo més
i al final
me n'adonava
que acabava
coneixent-los
més a ells,
els seus amics
i al final
com a representants
d'una generació.
No tan...
No tan...
No,
de base et vols acostar a algú,
no?
Vols conèixer algú
a través d'un altre,
estàs coneixent més
a l'altre,
jo crec.
Però a l'altre
també al final
el pots ubicar
dintre d'un context,
no?
Com un record
d'infantes
sempre recordaré
la Teresa
balla-te-la.
Avui estem parlant
amb la Jana Molloblanes,
que és la filla petita.
de l'Ovidi és documentalista
i és qui està preparant
aquest documental
sobre la vida,
la trajectòria del seu pare,
que porta per nom,
on eres,
quan hi eres.
Dius que quan tenies 15 anys,
no?,
el teu pare va morir,
que sí que vas aprendre
moltes coses.
Què et va ensenyar?
Què em va ensenyar
com a filla?
Que era...
Mira,
pensant en aprenentatges
de quan ell era viu,
el meu pare li encantava
explicar acudits
i posava la broma
bastant al centre.
Jo sóc molt seriota,
però igualment
és veritat
que gaudeixo
moltíssim de la broma.
I ja,
bueno,
clar,
després,
a nivell de tot el que ens ha deixat
i el que he anat aprenent,
òbviament,
posicionament polític
i crític
davant de les coses.
També t'haig de dir
que arrossego
com ell un rencor de classe
bastant.
Ah, sí, també?
Sí.
Com ho notes, això?
Sí.
Com ho notes?
Fas un exemple, Jana.
Com ho noto?
Sí.
No sé,
ho noto amb experiències vitals,
no?
Quan jo estudiava a la universitat
i igual em tocava
currar com molta altra gent,
però bé,
ja aquí...
I després tots aquells discursos
del si quieres puedes
i totes aquestes mogudes,
bueno,
sempre m'han tocat la fibra
i m'he posicionat radicalment
en contra, no?
Perquè no tothom té
les mateixes oportunitats
ni els mateixos contextos.
És tot un seguit
d'opressions
que van...
Bueno, no sé,
que alguns en tenen més
i d'altres menys.
Sí que recordes,
i ara ens ho deies,
quan anàveu al cinema
i miràveu partits al Barça, també.
Miràvem partits al Barça, sí,
perquè era un acord que teníem.
A veure, explica aquest acord.
Res, no,
era bastant senzill.
Normalment compartíem...
Alguns caps de setmana
i la part més vacacional.
I res, no?
I quan anava a casa seva,
doncs simplement
era una qüestió de pactes
d'anem a dinar
i a partir del dinar,
doncs,
anem a veure Sherlock Holmes
al cinema,
que a mi m'encantava
i que també t'haig de dir
que s'adormia,
roncava
i passava una vergonya terrible.
Ah, o sigui,
anava a veure la pel·lícula
perquè fes la bacaina.
Tal qual.
I el despertaves o no?
Jo crec que subvertia
una mica els seus horaris.
Sí, el despertava,
el despertava,
òbviament,
perquè em feia molta vergonya,
però clar,
subvertia bastant
els seus horaris.
Ells ja va a les 2-3 de la tarda,
vull dir que
amb la filla a casa
diguéssim que havia de fer
uns horaris diferents
i sí,
òbviament s'adormia al cine
i després el pacte
era mirar futbol.
El que jo disfrutava moltíssim,
jo no he tornat a mirar futbol,
no m'interessa el futbol,
però sí que tinc
un molt bon record
de quan el mirava amb ell.
Era l'època del Dream Team,
del Cruyff
i tota la pesca
i es creava un moment
molt càlid a casa.
Jo me'n recordo
que em quedava adormida
a l'alfombra
amb un coixinet i tal
i no sé,
tinc un bon record
i la part que no estava adormida
i que gaudia amb ell del futbol,
bueno, me l'explicava,
tenia com el reporter allà al costat
i l'entenia una mica més.
Després d'això,
després que ell morís
no em va interessar més.
Creus que l'oblidia actualment
estaria mirant el Barça o no?
Sí, clar.
Sí, sí.
A tu t'emprenya molt
que jo tinga mania,
va com va.
A mi m'emprenya molt
que tu vayes fent cria,
va com va.
A tu t'em dit preciós,
a mi m'han dit
tu call,
va com va.
I jo no vull callar
mentre...
Per fer aquest documental
has rodat a Barcelona,
a Canet de Mar,
a Palau Tordera,
al Coll,
a Palau Sator.
Hi ha més localitzacions
que tinguis previst fer
o es tanquen aquí?
Al final no vam gravar Canet.
Per què?
Perquè...
Bueno,
perquè el guió
el vam portar cap a un altre cantó
i no feia falta
que fos Canet,
exactament.
Vaig gravar
amb unes golondrines
i amb un ferri.
Sí.
Em quedo així
perquè no sé
si segueixo,
si faré espòiler o no.
Ah, d'acord.
Faré espòiler.
D'acord,
dic, d'acord.
És que tu,
clar,
com que encara estàs en el procés,
hi ha coses
que no les vols explicar.
Hi ha coses
que millor,
doncs,
no dir-les
i es veuran el documental,
diguéssim.
L'ho vull dir,
en un moment molt reaccionari,
com és l'actual,
políticament
amb molts pols contraposats,
amb una extrema dreta
que hagi entrat
a les institucions espanyoles,
i quan dic espanyoles
em refereixo també
a les institucions catalanes,
notes també
que per a molts
és una figura incòmoda?
Sí.
Sí, sí, tant.
Clar,
es nota.
Penso que l'Ovidi
ha sigut una figura,
i de fet a mi,
amb el Doco
també m'interessa
entendre com se sentia,
perquè crec que ha sigut
una figura incòmoda
des dels anys 80.
Vull dir,
estant-hi viu.
No,
bueno,
sempre ha assenyalat,
per això també ha reviscut ara,
perquè en el seu moment
d'alguna forma
el fet de
no donar-li més espais
per cantar
responia que
ja el franquisme
s'havia acabat,
aleshores ja no has
de per què criticar,
home sí que ha de criticar
perquè diguéssim
que l'Ovidi
se centrava sobretot
també en l'explotació
de classes,
en les discriminacions,
en el feixisme,
llavors,
bueno,
són coses que no han desaparegut
i ja en el seu moment
va ser incòmoda
i ara ho segueix sent.
Recordo quan el 2015
es va intentar
que fos l'any Ovidi
a les Corts Valencianes,
una,
bueno,
una de les diputades
del PP,
doncs el que van dir
és que una persona
que cantava
que o juguem tots
o trenquem la baralla
no podia,
no podia,
bueno,
no se li podia fer un any.
Clar,
és incòmode,
és incòmode
perquè diu coses incòmodes,
políticament
i socialment.
Què pensaria ara
del moment
que estem vivint
a nivell social,
polític?
I penses molt
com el teu pare
llegiria
tot el que està passant?
Em conflictua molt això
perquè és una cosa
que molta gent
hi pensa,
també,
vull dir,
que m'ho pregunta.
Jo soc capaç de...
Una mica també és el que intento
treballar en el documental.
Jo no vull que...
Intento treballar
que no es vegi
com la filla,
la que té,
la paraula més sòlida
sobre...
No,
no penso que jo
pugui ser capaç
de dir...
Home,
jo tampoc és molt difícil,
diguéssim.
Vull dir que...
Crec que tots
ens podem imaginar
on estaria,
no?
O sigui,
una cosa que va tenir
ell fins al darrer moment,
perquè he conegut
amb el David Fernández
n'hem parlat també,
és que va donar suport
a causes
grans,
petites,
fins al darrer moment.
Vull dir,
on estaria
al peu del canó.
La classe
era a les nou,
el mestre
era a les deu.
Encara som a temps
de participar
en aquest documental
explicant
el record
que els espectadors
i que els oients
que ara ens estan
escoltant
hagin tingut
amb l'Ovidi?
Som a temps
d'escriure
en aquesta etiqueta
Ovidi,
nova memòria?
Sí,
s'està a temps.
Clar,
nosaltres ho vam posar
com per posar
per xarxes
i jo entenc
que és difícil,
no?
De vegades
tens ganes
d'explicar alguna cosa
però no tens ganes
de posar-ho a xarxes.
Jo proposo que
si algú
ho vol fer
arribar
amb un àudio
o amb un escrit
a info
arroba
o a laselva.op
també podria ser
una possibilitat.
No és,
això jo crec
que va haver-hi,
bueno,
no és exactament
per participar
en el documental,
tot el que podria ser,
és més perquè
dins de la campanya
de finançament col·lectiu
que vam fer,
que ens va donar suport
a Fundació Cop 57,
el que proposàvem
era que
no només fos
una recaudació
de finançament,
sinó que també
pogués ser
una recaudació
de memòria
aprofitar
aquest espai,
i perquè
sobretot
venia molt
que quan surts al carrer
i parles de l'Ubid i tal
de cop,
ostres,
hi ha un nivell
d'estima molt fort
i la gent té anècdotes
i vam dir,
ostres,
per què no recollir-les,
no?
Seria preciós,
ja sigui pel documental
o no,
per tenir-les,
per fer memòria
que al final
és el que ens interessa.
I, sí,
vull dir
sempre que vulguin.
Aquest diumenge
aniràs al Teatre Calderón del Coll
en aquest concert
amb el David Fernández,
amb la Mireia Vives,
amb el Borja Penalba
i el David Canyo,
aquests,
ho vull dir,
quatre,
que són,
jo crec,
qui millor,
no?,
per viure la seva figura,
la seva obra,
el seu pensament.
Totalment,
són l'hòstia,
a més,
són,
de veritat,
vull dir,
jo no,
no,
no sé,
passa una cosa super estranya,
que ells fan un concert
i de cop estàs allà de públic
i sents molt d'amor,
és com molt fort,
t'acullen com a públic,
com a tot,
vull dir,
és molt preciós
i està molt bé
perquè no només
s'entren en la figura
de l'Uidi,
tot i que és el llig transversal,
sinó que,
en el que parlàvem ara,
de tot el conjunt
de desigualtats,
de discriminacions
i d'injustícies,
no?
I ho fan,
a més,
al costat de,
a través d'una,
fan posar-me a una taula
a l'escenari
i sí,
i jo sempre ho dic,
que és una mica sentir
com que si l'Uidi
pogués estar allà assegut,
no?
I no és broma,
ho sento com molt real,
molt possible,
no?
Molt,
generen una forma d'estar
en què jo em connecto
amb el meu pare
i no m'havia passat mai,
diguéssim,
amb persones...
Jana Montlloblanes,
quan arribarem a veure?
On eres quan hi eres,
aquest documental?
No pots dir això tampoc,
l'edat?
No,
és que no ho pugui dir.
Ara ens passaràs el WhatsApp
i t'anirem preguntant
setmana a la setmana.
No,
jo m'imagino que per setembre
ja començarem a tenir
coses prou sòlides,
però és una pregunta
que a mi em posa molt nerviosa.
Doncs no et farem posar més nerviosa.
Un plaer avui, Jana,
parlar amb la filla petita
d'Alguide i Montlló.
Moltíssimes.
Gràcies
i molta sort
amb la feina d'aquest documental.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Tot perdut
per sempre.
El resultat era un.
La jugada era perfecta.
El resultat era un.
La jugada era perfecta.
El resultat era un.
La jugada era perfecta.
El matí de Catalunya Ràdio.
Estic cuinant i penso
aquesta cuina necessita un canvi.
Me la imagino.
Oh, i tant, com a les pel·lícules.
Vaig a Bauhaus.
Em quedo aquests armaris
i també aquest taulell.
M'animo?
Esclar.
I tot el millor preu.
I un servei integral.
Bauhaus.
Fidel aliat de les meves reformes.
Fet.
Cuina nova.
Imagina, crea, sorprenta.
Bauhaus.
Bricolatge, reformes, decoració i jardí.
Tens Ariel per la rentadora?
Perquè ara al Corte Inglés,
si en compres dos, te n'emportes tres.
Així de fàcil.
En compres dos i te n'emportes tres.
I el mateix en els tònuts,
les patates l'ais,
els ous de pagès al Corte Inglés
i en milers de productes més.
En compres tres i en pagues dos.
En compres tres i en pagues dos.
A la botiga, web i app.
Supercori per cor i supermercat al Corte Inglés.
Què necessites avui?
En la venda del teu cotxe, com en tot,
pots ser un loser o un pluser.
Un loser no valora el seu temps.
Un loser es deixa en banc
amb ofertes de compra que no es respecten.
Vols ser un pluser?
Vine directe a Ocasión Plus
per rebre sempre la millor taxació,
pagament a l'acte
i sempre amb una transparència total.
Ocasión Plus.
Ja som més de 200.000 plusers.
T'hi afegeixes?
012. La millor resposta.
Que crem que està en la Lea.
Ja sabeu a quina escola la portareu.
Justament ahir ens vam estar informant
sobre la preinscripció.
Del 6 al 20 de març
s'obre el termini de sol·licituds
per a la preinscripció escolar
per al segon cicle d'educació infantil
i educació primària.
I del 8 al 20
per a l'educació secundària obligatòria.
Per una escola inclusiva,
de qualitat
i amb igualtat d'oportunitats per a tothom.
Fem l'escola que volem.
Trobareu tota la informació
a preinscripció.gencat.cat
012. La millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Are you ready for it?
Catalunya Ràdio amb el 8 tema.
Dia Mundial de les Dones.
Are you ready for it?
Som dones els 365 dies de l'any.
Capravo i la Fundació surt
junts contra la violència masclista.
Capravo. Així de compromesos.
Catalunya Ràdio i Capravo.
conmemorant plegats
el Dia Mundial de les Dones.
Are you ready for it?
Catalunya Ràdio amb el 8 tema.
Dia Mundial de les Dones.
Are you ready for it?
Som dones els 365 dies de l'any.
El Dia de les Dones
a les 7 de la tarda
vine a la Fundació Tàpies.
Itziero Carits
protagonitza una acció artística
que incideix en l'efecte de les paraules.
Una activitat en el marc de l'any Tàpies.
Més informació
fundaciotàpies.org
Les oportunitats passen volant.
Com ara un 25% en aire acondicionat.
Daikin, Fujitsu, Mitsubishi Electric, Panasonic.
Daitsu, Toshiba, Haya Naira.
A més, 10% en la instal·lació.
Finançament fins a 24 mesos i molt més.
25% en aire acondicionat
a la botiga web i app del Cort Inglés.
Bola!
Només fins el dimecres 20 de març.
Finançament ofert per finampere al Cort Inglés
i subjecte a la seva aprovació.
Consulta les condicions i exclusions alcortinglés.es.
Obriu-se els ulls.
On som?
Al meu poble.
Però si és preciós.
I tu sempre deies que era molt lleig.
És veritat, sempre deies això.
Bé, ara és bonic.
I quan va deixar de ser un poble lleig?
Quan vaig pensar que podies ser bonic.
Sí, home.
Que tu penses que el teu poble pot ser bonic?
I passa?
Divendres, 15 de març,
Euromillones sorteja un pot especial
de 130 milions d'euros.
Euromillones.
No hi ha res més gran.
Loteriers et recorda que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Si la primera gala et va semblar brillant, espectacular, emocionant,
prepara't per veure la segona.
Arriba la nova gala en directe d'Eufòria.
Aquesta nit a TV3.
I a la plataforma 3CAT.
Superarem la sequera.
D'on entra l'Eiga de Banyoles?
Per on se'n va?
A més, hi ha molt gent allà a Banyoles, eh?
Ricard?
Sí.
T'estimo.
Però qui ets?
Ricard, que sóc l'Anna.
Quina Anna?
L'Anna Rigau, la teva dona.
Ah, molt bé.
11 i 32, temes pendents.
Gerard Jubany, bon dia, bona hora.
Bon dia.
Hola, Xavi Espinosa.
Què tal, Marina? Bon dia.
Si a mi em passa això,
que li va passar a aquesta persona a la trucada...
S'acaba la relació, aquell dia.
Home, aquell dia, en aquell moment.
Però jo no hi estic d'acord.
Escolta, despistès els pot tenir tothom, bona meva.
Tu pots estar tranquil·lament treballant,
concentrat en les teves coses,
i de cop i que de volta et truquen en directe de la ràdio...
Espera, però un moment.
Què passa?
Hi ha un punt d'aquesta conversa que l'estàs obviant.
I és que, imagina't que som tu i jo, vale?
I jo et truco, i tu agafes el telèfon, sí?
I jo et dic, escolta, que com que t'estimo molt...
I tu en el moment que dic que t'estimo molt, fas...
Bueno...
Bueno, és un riure ja sospitós d'algú se t'està escapant.
O que t'està incomodant.
Jo et dic que t'estimo molt,
i al cap d'una estona et dic que sóc la Marina.
I tu dius, quina Marina?
Però quina és la teva teoria?
És un misteri, el que s'ha de dir...
La teoria és que aquesta relació està en crisi.
No, la meva teoria, no la diré en antena...
En tot cas, no.
És que aquesta persona...
No, perquè molt respecte...
Clar, sí, sí, sí, clar.
La Marina ha escrit en un paper una tesi molt problemàtica.
Sí, sí, sí.
Està escrivint...
Sí, sí, que en Ricard no estava sol en aquell moment.
No, és la teva teoria.
No.
La teoria de la Marina?
És que hi havia una presència?
Sí.
Que hi ha una altra persona que potser li diu que l'estima.
El truca la seva dona.
Òstia.
Estem parlant d'una presència no detectada.
Sí.
Bona ser màgica, sí.
Sí, no, però no és cap cosa paranormal, aquesta, eh?
No.
Una cosa més aviat normal.
És la història d'una tercera persona que forma un triangle, que no és el de les vermoles.
Veus? És que m'estic fotent en un jardí.
És el triangle amorós.
Jo, la meva teoria, va, la vaig explicar.
És que aquesta persona havia dormit poc i estava despistada.
Havia dormit poc?
Aquesta teoria, això no és el que m'has escrit en un paper.
Perquè hi havia dormit poc?
És un misteri.
Home, perquè amb la feina, les càrregues de la llar, les psicològiques, els sostres de vidre...
És complicat.
Allà mateix va desaparèixer un avion i se'l va menjar.
Allà mateix va desaparèixer i se'l va menjar.
A qui es va menjar aquest bon home?
O qui es va menjar aquest bon home?
És un misteri.
Va, anem a...
Podem fer el programa, sí?
Sí? Va, què tenim pendent a aquesta hora?
A aquesta hora tenim pendent.
Parla d'aquesta jornada del 8M Dia Internacional de les Dones, Dia de Reivindicacions.
També tenim pendent parlar de la gala dels Oscars, els premis més importants del cinema,
amb representació catalana.
Recordem que la Sociedat de la Nieve està nominada...
Perdona, Bones i Màgiques Nits, soc Sebastià d'Arbó.
Professor d'Arbó...
De les Boles de Drac, no parlarem.
Bones i Màgiques Nits.
En principi no teníem pensat parlar.
Ai, mira, em va fer gràcia perquè, escota, el professor d'Arbó, que l'altre dia ens vam trobar i havíem coincidit a altres emissores,
m'ha dit, tu on ets ara?
Sí?
Dic, molt oient d'aquest programa, no deu ser.
On ets?
Però perquè ell està per altres coses.
Perquè les persones tenen la dualitat d'estar en diferents llocs alhora, Marina.
Marina Desrodinger.
Marina, què?
Desrodinger.
Què diu?
Que hi ets i no hi ets.
Hi ets i no hi ets.
He sentit que explicàveu que s'ha mort el Chinito aquell que feia el Son Goku.
No, el Chinito és la cista, és xerof.
I no és català correcte, el Chinit?
Unes boles de plasma.
És despectiu.
Avui a mort...
No, avui...
Unes boles...
Fa pocs dies va morir Akira Toriyama.
No, fa pocs dies no, en fa set.
Perquè va morir l'1 de març.
Fa pocs dies, no es va morir l'any passat i l'han trobat avui.
No, no.
Mor Akira Toriyama, japonès, creador de bola de drac.
I per què li diu xinès, si és japonès?
Una confusió la pot tenir tothom, Marina.
Les boles de drac eren màgiques.
Però no confongui dos països com som la Xina i el Chapó.
No ens encallem aquí, Marina, i parlem del misteri de les boles de drac.
No sé per què el Sebastià d'Arbó vol parlar de les boles de drac.
Quan estaves, les set boles de drac, sortia un drac.
I li podies demanar un desig.
Sí, sí, sí.
Tota Catalunya ha vist aquests dibuixos animats.
Ajuntaves les boles de drac, sortia el drac Xeren.
Sabíeu, hola, benvinguts a Misteris.
Amb Sebastià d'Arbó, que sóc jo.
Bona i màgica nit, sóc Sebastià d'Arbó.
Sóc una mica més per feina, podem anar?
Sabíeu que a Catalunya hi va haver set boles de drac màgiques.
Va, home, a Catalunya, boles de drac...
Les va crear el president Jordi Pujol.
Ara!
Abans de ser president de la Generalitat de Catalunya.
Sí, Jordi Pujol, el president Pujol,
va crear les set boles de drac catalanes?
És així, és correcte.
I després va donar cada una de les set boles de drac
a cada un dels seus set fills.
És veritat, va tenir set fills.
Set fills.
És veritat.
I va donar una bola de drac a cada fill.
Us pensàveu que tenir set fills era una cosa casual?
No, no, no.
Ho va buscar, eh?
Era totalment intencionat.
Ah, era buscat.
Quan els va donar les boles va dir als seus fills
ara, escampeu-vos per tota Catalunya
amb la vostra bola de drac màgica
i el dia que jo mori, Déu no vulgui,
torneu-vos a ajuntar una nit de Sant Jordi
amb les set boles de drac
i feu que ressusciti.
Que ressusciti qui, el drac o...?
No, en Pujol, en Pujol.
No m'ho crec.
Per tant, mentre existeixin les set boles de drac
dels set fills del Pujol,
la Catalunya converger no desapareixerà mai.
M'ho crec, Màrius Grasnitz.
Soc Sebastià de Rau.
Ai, què ha passat?
Fins un altre dia.
La col·laboració me la pagas tu, noia?
Escolta, una cosa.
No, escolta una cosa.
No, escolta una cosa.
Escolta una cosa.
Has dit xinet?
Xinitu.
Unes boles de plasma?
Unes boles de flota.
Ni surten.
Per nosaltres és un objecte.
No, jo no, vull...
No, un moment, un moment.
Has dit xinitu?
Xinitu.
Quan era una persona japonesa?
És el mateix.
Ja has dit noia com si no tingués cap nom, jo.
Jo és que no et conec.
No sé, em sones que estaves a algun lloc,
però no sé on estàs, Marina.
Ui.
He tingut una aparició estel·lar i m'ha vingut el teu nom.
Anem al 8M.
El feminisme implica disfrutar, gaudir-nos, celebrar.
Anem a disfrutar.
Anem a disfrutar.
Ah!
Doncs, si algun cara s'està llevant a aquesta hora i va una mica amb ressaca i despistatada,
saber que avui és el dia internacional de la dona i avui és un dia més.
Perquè no penso dir que avui toca aixecar la veu, la veu s'aixeca cada dia.
Vale, vale.
Saps?
Perdona.
Gerard Jovany.
No, no, ho he escrit jo.
De fet, avui hi ha diversos actes previstos a tota Catalunya.
Avui hi ha futbol, eh?
Bueno, sí.
Xavi Hernández, no té res a veure que avui hi hagi futbol amb el 8M.
No, no, bueno.
Sí, són dues coses diferents.
No, no, jo dic que estan bé tot això de les protestes contra la igualtat.
Com?
Un moment, un moment.
Les protestes contra la igualtat de les dones, no?
Però, protestes contra la igualtat de les dones?
El que vull dir que avui és divendres i hi ha futbol.
Hòstia, que ningú s'oblidi de pujar a Montjuïc.
Collons, no?
Que jo estic molt a favor, eh, de la lluita per les desigualtats.
Espera un moment, calla, calla.
No vas sortir prou escarmentat el dia que van detenir el personal, Daniel,
bé, amb les reflexions que vas fer després en roda de premsa?
Bueno, sí.
Allà no vas a prendre res, encara.
El que t'estic dient és que estic molt a favor de la lluita per les desigualtats, però...
Contra les desigualtats.
Sí, home, contra la igualtat de la dona.
Però si un tio està a la mani de la tarda, doncs que pensi que després...
No, Xavi, de veritat, calla, ja està.
Mai am a la pata jugant divendres, eh?
Sí, és molt estrany, eh?
I a més en pluja, i a més en boxo, eh?
Però que no plou, que ara fas sol, aquí.
A més, quin problema hi ha, en jugant un buitema?
Vull dir, és un dia com un altre per jugar a futbol, diguéssim.
No, no, ja sabeu com són els jugadors de futbol, no?
Sempre compromesos amb aquestes causes feministes,
preocupats pels drets i les llibertats de la dona...
Sí, sí, sí.
I clar, no estaran concentrats pel partit.
Clar, segur que passa, això.
Jugadors de futbol els hi parles del feminisme i, bueno, es mobilitzen com un sol home, o com una dona, una sola dona.
No fa cap gràcia aquesta...
És que aquí hi ha moltes desigualtats amb la dona, Marina.
En quin sentit?
Bé, molts, no?
No, però pots posar un exemple, es per explicar una mica més?
No ho diguis així per dir, ara ho has dit per dir.
Jo et diré, a Catar això no passa.
No entrem en el jardí Catar, perquè una vegada ja em va sortir escaldant.
Veus com no n'apren?
No.
No, Marina, perdona.
No, ara veig!
Jo ho sé per què he viscut allà, el Catar, eh?
Que no és una democràcia ben bé, però...
Calla, com pots dir que no hi ha desigualtat entre homes i dones a Catar?
Bueno, doncs perquè allà no celebren l'8M, deu ser que no el necessiten, no?
Aquí sí, i lo celebramos allà, no?
Pues potser estan millor.
Blanca i amb botella, no?
Molt bé, doncs fins un altre dia.
Xavi Hernández, hòstia, el Catalunya Nit.
Quan són les 10, un llum s'encena a la redacció de Catalunya Ràdio.
Manel Elías, bon dia, bona nit.
Bona nit.
Avui és divendres, 8M.
Sí, però per ell sempre és la nit.
Dia internacional de la dona.
És per això que porto una samarreta lila.
Ja està.
Sí, ho hem vist.
Ja està, perquè portar una samarreta lila ja et fa...
Amb cada 8M basem els llums de manera tranquil·la i reposada
i encenem aquesta lámpara lila per posar...
Per què ha de ser lila avui i no cada dia?
El filtre feminista.
Bueno, és que cada dia...
Vaja.
Sí.
Què vols?
Sí, exacte.
Què vols?
Avui, 8M, coneixerem la història de la Marina.
Sí.
Una periodista que treballa al matí de Catalunya Ràdio
i no neteja casa seva.
Estàs parlant de la Marina Romero, pot ser?
Aquest matí la Marina ens donava el titular.
Per què has de netejar tu?
Què passa a casa?
Jo ho faig molt.
No netejo.
Això ho ha dit la Marina Romero.
Un moment, no netejo, però sempre tinc el pis impecable.
No, no, sí, ara no, fa falta...
Heu tret les declaracions a context.
No, no netejo, vull dir que aquesta càrrega no cau sobre mi.
Per què ha de caure sobre mi?
Has dit que no neteja.
Després d'aquestes declaracions.
No, ningú està dient que recaigui sobre...
Sóc aquí.
No, ara ja estàs...
Estàs ja canviant la primera declaració.
Hola, encara sóc aquí.
Què tal, Manel?
A veure...
Després d'aquestes declaracions,
he anat personalment acompanyat del meu càmera, Lilià,
al domicili de la Marina Romero.
Ah, sí, has anat a casa la Marina a veure si havia netejat o...
Mira que jo he estat a primera línia de guerra a Ucraïna.
He vist l'infern amb els meus propis ulls,
però el que he vist a casa la Marina m'ha claçat el cor.
Hòstia, què has vist?
Només entrar al seu domicili ens rep un cadàver en avançat.
Estat de descomposició.
És el cadàver d'un repartidor d'Amazon que va quedar atrapat
sota una llau de bosses d'escombraria
que la Marina guarda el rabador de casa.
Hòstia, quina angúnia.
Una vintena de gats i un gos.
De vora'm parcialment el cos del cadàver.
La casà hem gats.
No hi ha gats a casa.
Els faig fora.
Tot això a casa la Marina Romero.
A mida que ens endinsem al domicili de la Marina Romero,
a banda i banda del passadís hi trobem bicicletes,
cartrons, papers de diari,
restes de menjar de l'enmetller i moltes altres coses.
Però Manel, tampoc has d'explicar això de casa la Marina Romero.
Avancem fins a la seva habitació, no sense haver d'esquivar l'envestida,
d'una ramada de porcs senglars que s'han establert aquí.
Però un moment.
Els saludem i intentem passar sense mirar-los als ulls.
Ves a mirar com està l'habitació de la Marina.
La seva habitació és com una planta de reciclatge.
Al costat d'una moto abandonada,
un grup de sense sostres escalfa amb una foguera a l'interior d'un bidó.
El porc senglars observa i al fons un ensofati inservible.
Però Manel, escolta...
Una cosa, que jo no netejo perquè neteja una altra persona, no netejo jo.
Podem sentir-les a casa.
No, no, no, no, no, no, no és que tingui una persona de fer feines, no, és que per què...
Es neteja sola la casa.
No, però per què vaig netejar jo?
Clar, jo a casa meva, per exemple...
Qui neteja, Manel?
Allà al Qatar, bueno...
Ara qui ets?
El Xavi.
Ah, el Xavi.
Sí que soc...
És veritat que estava una mica que a mi, Manel Alías i Xavi Hernández, no?
Però ara volia ser el Xavi, no?
Allà al Qatar nosaltres tampoc netejàvem.
Sí, però a tu al Qatar tu pagaves algú perquè et netejés.
És a dir, casa meva està sempre neta.
Hi havia una senyora.
No, Marina, no, anem per aquí, Marina, és igual.
I encara...
Adéu, adéu.
Hem de marxar.
Quina llàstima.
No, no, marxa molt lluny, que ve la bona música del Clarence Baker i el Xavier Salvat.
Ah, i tant.
No, mal, Cedorf.
Qui?
Que et jugava a futbol, el Clarence.
Calla, calla.
Has dit Clarence, no?
Gràcies, Marina.
Adéu.
Moltes gràcies.
Els matins del cap de setmana, el suplement...
Voleu una confessió molt humiliant, el tema pijames?
Jo, com sabeu, soc una persona d'estatura problemàtica.
Talla baixa.
A metre 71, crec.
Llavors, clar, un problema que tinc és que la majoria de pijames, els pantalons són massa llargs.
y los acabo trapejando y los acabo
trencando todos, entonces acabo sent
estic destruyendo la mitad de
l'ecosistema yo solo
El Suplement, rádio amb esperit de cap de setmana
con Roger Escapa
A mí me pasa al revés, John, a mí me pasa al revés
que con los pantalones tengo problemas porque todos en bancos
El mundo está mal repartido
Si busques inspiració
prova a conduir la gamma sub de Kia
disseny i tecnologia de la mà
gamma sub de Kia
també disponible en versions híbrida
híbrida endollable i 100% elèctrica
amb condicions especials fins al 25 de març
consulta les condicions a Kia.com
visita'ns a la xarxa Kia de la província de Barcelona
Kia, descobreix el que t'inspira
Problemes a la finca?
Conflictes entre veïns?
Gestió millorable?
A Finques Carbonell administrem finques i patrimonis
des de 1929
i pel nostre servei integral i proper
hem obtingut el segell de qualitat
del Col·legi d'Administradors de Barcelona
Si cerca un bon administrador per la seva comunitat
Finques Carbonell
Ah, i si vol, també l'ajudarem a vendre el seu pis
carbonell.com
La cançó del dia de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró
La típica ressaca de divendres
amb l'Uri Santafé
A les tantes per perna pillant-me el pet
menjar-me una boca que no conec
El raper Vallèsà ens presenta aquí una de les cançons
que formaran part del seu primer disc
un debut que està cuinant a foc lent per aquest 2024
A Iglu, Uri Santafé torna a comptar amb la col·laboració del seu inseparable
l'Amliki per portar-nos primer de festa i després allapar-nos les ferides de la ressaca
l'emocional i l'altre
Pena passar l'altra nit amb tu
Aquest canvi a casa ja sembla sempre mateix
La cançó del dia de Catalunya Ràdio
La cançó del dia de Catalunya Ràdio
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank
CaixaBank dona suport a l'esport
A CaixaBank sabem la importància de tenir algú a prop
A l'illa més remota del món i aquí, a prop teu
Per això tenim presència en més de 2.000 municipis
per promoure l'economia rural
Impulsem l'ocupació dels joves amb la formació professional dual
i donem suport als emprenedors amb més de 100.000 microcrèdits l'any
CaixaBank, tu i jo, nosaltres
La TVT de Catalunya Ràdio té el supercomercial de
CaixaBank, dam i assistència sanitària
El matí de Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Xavi Salvà, bon dia
Bon dia a totes
A totes
Hola Clarence, com estàs?
Bon dia
Bon dia
M'has posat aquesta cançó perquè, clar, sóc una dona
Què més dius? Sóc una bola de foc
Així? Així mateix? Et sents?
No, mira com ho diu
A veure si ho diu
Bàrbara, Coco Taylor
Avui per celebrar aquest Dia Mundial de les Dones
És que, vaja, jo crec que, tot i que, tota la banda, som tios
Sí, mira, tot home, és tot home que l'estudi
Jo he vingut aquí amb la samarreta Futurist female
És veritat
Per compensar una mica, vale?
I estar aquí al costat de la Marina
Sí, amb la samarreta compensa, mare meva
Home, no, no, no, però
T'entenc, t'entenc el missatge
A veure, a veure si és veritat
És un bon propòsit
Sí
És un bon propòsit
Sí, a veure
Com a mínim, ja que l'han cagat tant els tios
Doncs a veure si les dones, doncs, es posen al dia
No fent el que han fet els tios
Ja
Perquè, si no, anem malament
Sí, sí, no, el repte és guapo, eh?
És difícil, és difícil
Però, bueno, entre tots, potser ho aconseguim
Nosaltres, avui, però, venim a això
Per celebrar aquest 8M
Ara, com sentíem, amb la Coco Taylor
Una de les grandíssimes del blues
La reina
Jo sempre he dit que té una successora extraordinària
Em refereixo a la magnífica Betty Smith
Una bèstia amb una veu i un taranà brutal
Que des de Brooklyn s'ha endinsat en les arrels de Memphis
Per editar el seu tercer LP
De la seva curtíssima, però sonada carrera
Això és el single d'un nou àlbum?
Exactament, d'aquest Good Thing
Amb aquest single Happiness
Que s'estrenarà el 3 de maig
I que ja es pot encarregar per internet
Betty Smith, recordeu aquest nom
És realment un tresor de la música soul
Com en Clarence i la seva banda
I la veritat és que encara és molt desconeguda a casa nostra
Jo he tingut la sort de veure-la en directe
I de veritat que és una punyetera bomba
Esclar que si parlem allò de grans
Encara desconegudes
N'hi ha les grandíssimes
De la música soul
Que no hi ha dubte
Que si parlem de dones
Hem de parlar d'aquesta altra
Jennifer Hudson
Ara sí
Per tant, podríem dir que si Beyoncé és la reina
Jennifer Hudson és la princesa del sol
Tal com s'anomena en el perfil de fans a les xarxes
Sens dubte Marina
El fet és que la padrina és la mateixa
En Paradrill del Sol
L'Areta Franklin
Després de guanyar un talent show a la televisió
I protagonitzar la versió cinematogràfica de Dreamgirls
I aquest respect
Que l'ha convertida en la més gran de les grans
Amb el permís esclar
De la prima dona Beyoncé
El biopic sobre la seva padrina
Del qual ara sentim la banda sonora
I que la mateixa Areta va autoritzar abans de morir
L'ha convertit en una icona
Del Black Girl Black Power
I ara, avui, no podia faltar aquest clàssic
Allò d'empoderament feminista
Per tant, avui tenim un programa de nobles
D'aristòcrates
De la música sol
Aquesta pot ser que no la conegui?
Segur que no
Vaja, jo no la coneixia
De fet, me la va presentar el Clarence
Qui és Clarence?
Ah, i tant
L'estimatíssima Berget
Berget Lewis
Berget Lewis
Exactament
La veu del sol holandès
Els pares han nascut a Sorinam
Com tu, Clarence
Sí, exactament
Exactament
I que també podria ser
Podria fer match
Amb la Jennifer Hudson
Perquè, com sentíem ara
Va fer el Dream Girls
Sí
I ella també ho va fer a Amsterdam
Jo diria, sempre dic que és una mica com la Gloria Gaynor d'Amsterdam
Una mica la Berget
Fantàstica intèrpret
Millor persona de qui podeu trobar part de la seva discografia en totes les plataformes musicals
Entre altres, el seu últim àlbum publicat l'any passat
Titulat We Are The One
On s'inclou aquest empoderat Moving On
Escolta, cita't a moltes dones amb molta força
Amb un ànima espectacular
Però, de casa nostra, no n'hi ha cap del gènere
Sí, tant, que n'hi ha
N'hi ha, n'hi ha, n'hi ha
Marina, ara vaig a Boy Altajo
No podem obviar, evidentment, Coco Jean Davis
La reina del Ritman Blues de casa nostra
Vocalista dels Coco Jean and The Tonics
I abans els Excitements
Gigi McFarlane, òbviament
Que de tant en tant també podeu veure en directe el Jambore
Com la Clarence Becker Band
I, evidentment, doncs, Mònica Green
Una altra Marina
Sí, també és de Sant Cugat, eh
Exacte, tot i que no és afrodescendent, eh
Però el cas és que, evidentment, no podíem faltar
Tampoc les Six Sisters juntes
Opers separats
I una novetat
La joveníssima i talentosa cantant de Castelldefels
Una dona amb un estilàs del qual
Jo diria que ens sentirem a parlar encara
Natlin
Has dit Natlin de Castelldefels, eh?
Exactament, 19 anyets, mare de Déu
Un solet, un solet de veritat
Aquest tema Waiting for you
Que va gravar acompanyada, en aquest cas, dels popularíssims Massaca Kids d'Uganda
Que, deixa'm dir-te, que crec que molt aviat els podrem veure a Barcelona
Si no ho vaig equivocat
Ja en parlarem
Em sentirem a parlar
Arribem, però, al final
Amb aquest buitema
Tot ple de tios, aquí, a l'estudi
Molt home, ja vull
Però en homenatge a vosaltres, que us ho mereixeu
I que desitgem que tot vagi molt millor
Amb una cançó que, justament, el Clarence va escriure, si no m'equivoco, el 2021
Clarence, més o menys
Aquest These Ladies, no?
Que està dedicada a totes les black girls
Que mereixien tot el nostre
I mereixen tot el nostre respecte i atenció
No només avui, sinó tot l'any
Tota la vida
Per totes les dones que van i escolten el matí de Catalunya Ràdio
Som-hi, These Ladies!
Whitney used to calm me down
Didn't turn and rock me around
And Anita begged me sweet love
Janice took a piece of my heart
Clarence made me feel supreme
And a reader claimed to be my queen
Letters put me on a train
Nothing busy in me on a sweet holiday
These Ladies let me dreamt in hallelujah
Say, these ladies let me dreamt in a sea of love
These Ladies let me dreamt in hallelujah
Say, these ladies let me dreamt in a sea of love
Gracias por ver el video.
Gracias por ver el video.
Gracias por ver el video.
Gracias por ver el video.
Gracias por ver el video.
Gracias por ver el video.
Gracias por ver el video.
Gracias por ver el video.
Gracias por ver el video.
Gracias por ver el video.
Gracias por ver el video.
Gracias por ver el video.
Gracias por ver el video.
Gracias por ver el video.
Gracias por ver el video.
¿Qué pasa?
Gracias por ver el video.
Ahora el video.
Ya supongo que hablará...
Gracias.