No, a los especialistas, usted, yo le pregunto.
No, yo no soy un especialista, yo lo pregunto.
Los especialistas son los técnicos que me han informado.
Entonces, usted no ha preguntado a los especialistas
cómo se podría arreglar allo que se hace malamente
porque se hace si bien no hagan de tancar el restaurante.
Senyor Omar, debe preguntar.
Vosté puede hacer las preguntas que voy a intentar arreglar.
Gracias, pero las haré igualmente, aunque no me lo diga.
No, y yo lo responderé igualmente.
Y la respuesta es que hay un informe técnico,
todo lo que yo digo está documentado
y ustedes tienen acceso a esta información.
Encara no sabem com es podria arreglar.
Bueno, porque usted está encreuada
en que esta actividad se está dando, se ha de continuar.
No, yo no, yo no lo he dicho.
Perdoni, yo no sé si ha de continuar o no.
No lo sé.
Porque vosotros no sé si es para arreglar una cosa
que no es pot arreglar.
No, pero si usted me dice que no es pot arreglar...
Hostia me dice que no es pot arreglar,
no pot haver-hi clavegaram, no hi pot arribar el llum.
Això és impossible.
Els tècnics ens han dit que això és impossible.
Jo m'ho crec, d'entrada m'ho crec.
Hi ha informes, jo el que dic, hi ha informes que ho avalen
i vostès tenen accés a tots els informes que nosaltres ahir vam presentar.
Els consultarem.
Cesc Aguma, diputat d'Espais Naturals i Infraestructura Verda.
Sí que és un tema que segurament en seguirem parlant
perquè si vostè té l'objectiu de fiscalitzar tot això,
això qüestionarà segur el model que hi ha ara
en molts territoris i parcs naturals.
Gràcies per acompanyar-nos.
A vostès, per dins.
Gràcies.
Són les 10 i ho consulteu a la web, Sílvia.
Ara tornem.
Posa en marxa la pel·lícula.
Espera, espera, per què no la poses en català?
Està disponible.
L'oferta de continguts en català a les plataformes de streaming
s'ha multiplicat per més del doble en els últims dos anys.
Abans de mirar una pel·lícula o sèrie,
reviseu la disponibilitat del català al menú de llengües.
A més, com que les plataformes acostumen a tenir memòria lingüística,
si consumiu un contingut en català,
la pròxima vegada que la llengua estigui disponible,
ja la tindreu configurada per defecte.
Informeu-vos-en a cultura.gencat.cat.
Tu també ho has sentit.
Hi ha moments que el cos et demana caldo.
Per això, dona-li el que es mereix.
Aneto.
Quan compoc música, busco el hit, un exitàs.
I ara rebaixes, camises i pantalons.
Quan cerques, no sempre trobes.
Però a les rebaixes del cort inglès sempre trobes el que cerques.
Amb descomptes, amb modes, pots, llar, accessoris, llençaria, sabateria.
Del 7 de gener al 29 de febrer, les rebaixes del cort inglès.
A la botiga Web i App.
Les blaugranes no es conformen sent campiones.
També volen ser supercampiones.
Final de la Supercopa, llevant Barça, a TV3, dissabte a les 8 del vespre.
A Catalunya encara hi ha edificis, teulades, baixants, dipòsits i moltes altres infraestructures amb Amiant.
Posem-hi punt final.
Punt final al risc mediambiental.
Punt final al risc laboral.
Punt final al risc per a la nostra salut.
Per aconseguir-ho, la Generalitat de Catalunya treballa per eliminar l'Amiant a través del Pla Nacional per a l'erradicació de l'Amiant a Catalunya.
Informa't de què és l'Amiant i com retirar-lo de forma segura a amiant.gencat.cat o trucant al 012.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Mateo, l'Alcaponi del grup de pares.
Necessites res?
Simplement t'ho aconsegueix.
Cartolines?
Una per tu.
Una autorització?
La tens a les mans.
Doncs per ell, una arona.
Hi ha un SEAT que porta el teu nom.
Perquè amb fins a 10 anys de garantia hi ha un SEAT per tu.
Estrena-la amb SEAT Fregs.
El gàlic irlandès, 200.000 parlants.
El maltès, 500.000 parlants.
L'estonià, 1.300.000 parlants.
10 llengües amb menys parlants que el català són oficials a la Unió Europea.
Jo estic convençuda que el govern espanyol s'ha acabat creient que el català ha de ser llengua oficial a Europa.
Cada estat tindrem el seu idioma com un passo del braç.
Catalunya aquí no encaixa bé.
Si no depèn dels vots dels catalans, evidentment Espanya ja no ho fa.
30 minuts.
El català a Europa.
Missió impossible?
A TV3, diumenge a la nit.
El matí de Catalunya Ràdio.
Connectem ara amb el Corte Inglés per saber totes les novetats.
Bon dia.
Bon dia.
Fins diumenge, el Corte Inglés estalvia't lliva en electrònica, electrodomèstics i molts altres articles.
Que vols un televisor nou?
Necessites una rentadora?
Aquell smartphone que t'agrada tant?
O potser un portàtil d'última generació?
Un frigorífic i tot?
Ara és el moment.
Estalvia't lliva també en la PlayStation 5, en electrònica esportiva, mobles de cuina i bany, tecnovellesa, fins i tot en instal·lacions d'electrodomèstics.
Pensa-hi.
Fins diumenge, estalvia't lliva a la botiga, la web i l'app del Corte Inglés.
Amb finançament fàcil, entrega fins i tot al cap de dues hores i amb tots els avantatges que t'ofereixen els tecnopreus del Corte Inglés.
Finançament ofert per financera al Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació.
Consulteu les condicions i exclusions a elcorteinglés i elcorteinglés.es.
I avui t'esperem al Corte Inglés de Sabadell a dos quarts de set de la tarda amb l'animació de Doctor Fly i el seu espectacle de màgia, paraula i moviment.
Així doncs, avui, tarda d'activitats infantils a el Corte Inglés de Sabadell.
No us ho perdeu.
Res més per avui.
Bon cap de setmana i fins dilluns.
De seguida anem a la peixateria.
Per abans, Òscar Fernández, ens actualitzem.
Bon dia. El govern espanyol ha anat un pas més enllà i ha carregat obertament contra el jutge de l'Audiència Nacional que investiga els líders del procés.
Fins ara la Moncloa s'havia limitat a dir que respectava les decisions judicials.
Però l'endemà que el magistrat Manuel García Castellón insistís que hi ha indicis per jutjar Carles Puigdemont i Marta Rovira per terrorisme,
la vicepresidenta espanyola, Teresa Rivera, ha posat en dubte la credibilitat del jutge García Castellón.
Yo sería muy cauta con respecto a la manera en la que se está pronunciando este juez que, como digo, nos tiene, bueno, pues acostumbrados a que siempre se incline en esta misma dirección
que, evidentemente, tiene una implicación política importante y suele salir a colación en momentos políticos sensibles.
Són declaracions de Teresa Rivera a Televisió Espanyola.
D'altra banda, almenys una setantena de municipis dels 202 que depenen del sistema Ter Llobregat encara tenen consums d'aigua per sobre dels permesos.
Les dades del mes de desembre que ha publicat aquest mateix matí l'Agència Catalana de l'Aigua confirmen que, tot i estar en preeminència per sequera,
amb un límit de consum diari de 210 litres per cada habitant, encara hi ha pobles i ciutats que superen de llarg aquestes dotacions.
En alguns casos encara són més altes que les del novembre.
És el cas de Canyelles, on gasten 407 litres per habitant i dia, Begú, on se'n gasten 495 o Olivella, amb 384.
També hi ha casos on que, malgrat estar per sobre dels consums permesos, s'han rebaixat els números respecte de l'última factura.
En aquest cas hi ha Torrent, amb 500 litres per habitant i dia, Sant Mateu de Bages, amb 405, o Santa Caterina, amb 454.
I, a més a més, tenim una última hora dels esports, perquè tenim guanyador del Dakar, Damià Aguilar, bon dia.
Bon dia, Carlos Sainz i Lucas Cruz ja tenen el seu quart de car i amb quatre cotxes diferents.
Cruz acaba de dir a Catalunya Ràdio que això és irrepetible.
Han entrat tots dos al final de l'assistència, asseguts al capó del cotxe, conduïa un dels mecànics.
És una festa molt grossa a Audi perquè és la culminació d'un projecte de tres anys que s'acaba just en aquests moments.
Damià Aguilar, Catalunya Ràdio, Jambu.
I encara en els esports, sabeu que el Barça i el Girona sabran avui quins són els seus rivals als quals de final de la Copa del Rei de Futbol que se sortegen a la una d'aquest migdia.
O sigui, Carmeeta, no es pot imaginar la sort que tenim de ser de la comarca La Sauva.
Perquè si tu ets del Vallès en aquests moments, vull dir, això acabarà, això de la mola, això no sé com...
Vull dir, jo no voldria, no voldria trobar-m'hi, no voldria trobar-m'hi, viure a Sabadell o a Terrassa o a Sant Llorenç de Vall o allà on vulguis.
Però això, això no pinta bé.
Vull dir, només veient el presentador com, eh?, ho ha notat, eh, Carmeeta, eh?
Ha vist que com... Collons, si es fot tens, home.
Home, un tio de Sabadell.
Quina distracció tenen a Sabadell.
Escolta, t'hi faré treballar, hi arribo a cap de... Bon dia, bon dia, bon dia.
Tenim cort inglès, tenim Ikea, tenim cinemes, tenim de tot.
Doncs aneu...
No ens fa falta Barcelona per viure.
Doncs aneu...
Terrassa no tenen Ikea, ni cort inglès.
Aneu a dinar al cort inglès o Ikea?
No, no, al principi no.
Ah, és que també sou emprenyadors, eh?, voleu anar allà dalt de tot.
Hòstia.
Bon dia, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Això és una tertúlia, això sí que és una tertúlia.
Hem donat la volta al mig dels divendres, gràcies.
Gràcies perquè...
Escolta.
Mira, no, no, no, no, de veritat, de veritat, de veritat, gràcies.
A veure, la tensió Puigcercós-Guardants ja la sabíem, ja la sabíem, aquesta tensió ja hi era,
però la relació d'amistat, i potser una mica més, potser una mica més, entre l'Estefania i l'Ignasi, això ha sigut tan bonic, ha sigut tan bonic.
No, però fa temps, eh?, que som amics, hem compartit molts programes de ràdio i els compartim encara.
Sí, però ara ha sortit a la llum pública i aquest matí ha sigut...
Amb aquesta pluja que cau, aquesta crispació que hi ha en antena i el vostre amor que va aflorant...
Floten a l'aire.
Però tu saps per què, no? Perquè ja saps que a mi m'agrada viatjar i l'Ignasi viu fora d'Espanya, aleshores.
Per poder-lo anar a visitar.
A mi m'ha entrat una dona aquest matí, corrents a la peixateria, i diu, que hi ha tormenta, que hi ha tormenta.
Dic, bueno, que està ploguent. No, de la ràdio, la ràdio, posa, que hi ha tormenta, la ràdio.
Dic, m'acaba, ja em fotbo la ràdio.
I quan s'ha acalmat una mica, el de en Guardants i en Puigcercós, que ja estem acostumats...
Home, que és un d'aquest diputat que la còpola l'ha entrevistat.
És que...
Quan el truqueu, quan el truqueu, dirà, hi ha la còpola? Perquè si hi ha la còpola no m'hi poso, eh?
Jo m'imaginava la còpola, m'imaginava la còpola, saps?, amb una llanterna d'aquestes grosses enfocant-li els ulls, saps?
Sí, sí, sí.
I aquell ha assegut en una cadira, i ha d'anar-li donant voltes al seu costat, amunt i avall, i anar-li fent preguntes, i l'altre espantat.
Impressionant, impressionant, molt maco.
Escolta, estem rebent moltes propostes, moltes propostes, perquè el Dia Mundial de la Ràdio, el 13 de febrer,
farem el programa des de casa dels nostres oients, i ahir us vaig dir que vam rebre una proposta d'un gironí que es deia Joan Roca,
i ara avui l'hem trucat.
Joan, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia, què tal?
Però tu ets Joan Roca, Joan Roca, del cell de Can Roca?
Sí, sí, sí, sí.
Bravo, home, home, home.
La cosa es posa interessant.
Bravo.
I ens ofereixes, què ens ofereixes, Joan?
Doncs que vingueu a casa a esmorzar.
Mira, hola, hola, hola, hola, hola, a fer la tertúria del matí.
Doncs jo crec que això està bastant, bueno, a veure, potser ara truca, vés a saber qui, ens convida, jo què sé.
No, d'esmorzarem dues vegades.
Hem d'analitzar totes les propostes que rebem fins al dia 28 de gener.
Per cert, que els oients poden entrar al webcatradio.cat i fer la nostra proposta.
Però, Joan, què ens donaràs d'esmorzar?
Jo us garanteixo un bon esmorzar.
Encara no ho sé, deixeu-me'l ruminar i preparar-ho, tenim temps, però farem un molt bon esmorzar.
Callus?
Ah, mira, nina.
Si en Callus voto prevenir, eh?
Sí, sí, ah, doncs mira, sí, en fem de molt bons, doncs mira.
Hasta algún germà, hasta algún germà que t'ajudi, saps?
Sí, exacte.
Sí, xocolata segur que n'hi haurà, perquè fem xocolata a casa cacau i segur farem un bon esmorzar.
Per cert, està plovent a Girona, està plovent...
Bravo!
Ojo, que hi ha atenció.
Jo us escoltava aquest matí i, per tant, sapigueu que, bé, si més avui comença a ploure.
Molt bé.
Doncs que la canalla surti a dutxar-se al carrer d'això.
Això, exacte.
Això.
Això mateix.
Ai, que bo.
Com a fora.
A braçalelles ja no li va bé.
Escolta, Joan, tu què esmorz habitualment, ja que hi som?
No, mira, fruita, fruita, un cafè, cereals, a vegades una torrada, depèn, però senzill.
Pensa que nosaltres dinem, al restaurant dinem a les 12 dinem aviat, per tant, doncs, bueno,
fem un esmorzar lleuger i, en fin, llavors, doncs, ja dic que a les 12 dinem, a les quarts de set sopem, és a dir, fem un horari curiós i, per tant, doncs, l'esmorzar és lleuger.
Quan vinguem per això, aquest dia, aquest dia, aquest dia, aquest dia el farem, no, no, aquest dia el farem, ens hi posarem, seriosament, ho farem a consciència, no, no, no, no, tranquils, que esmorzareu bé.
Apuntem la proposta, Joan. Gràcies per trucar i per col·laborar. Una abraçada.
Al contrari, un plaer.
Que vagi molt bé.
Joan Roca, el Cille Can Roca, que s'apunta també a aquesta festa. Pinta bé, això, eh?
Sí, pinta bé de la setmana creu, això, això.
S'encaven dimarts.
Però aquí poden anar tots els tertulians de tots els dies.
Ai, ara, aquí no.
No, no, podríem fer la macrotertúlia.
Exacte.
Començarem els de més juny, perdona'm, els de més juny tindrem prioritat.
Exacte, exacte. Els que portin més anys van per davant, no?
No, més anys de què?
De tertulia, de tertulia.
Bueno, clar.
Jo es compro cap a casa.
Carles Olguera, meu Peixedes, que vagi molt bé.
Una abraçada, bon cap de setmana.
Ens veiem molt bé.
I també gràcies a l'Agnès Marquès, al Joan Puigcercós,
l'Ignasi Guardans, l'Estefania Molina i la Sílvia Còpola.
Com sempre, bon divendres, bon cap de setmana.
Bon dia.
Gràcies, gràcies.
Farem una pausa i de seguida tertulia esportiva.
El Matí de Catalunya Ràdio. Fins ara.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricardo Estrell.
Hola, et fa falta res?
Sóc al súper del Corte Inglés i hi ha moltíssimes ofertes.
Oli d'olivacor, sorra el que ens agrada, el verge extra.
En compres tres i en pagues dos.
I per sopar avui hi ha salmó noruec fresc a 13,90 euros al quilo.
Ho aprofito, oi?
Són molt bons preus.
Supercori per cor i supermercat al Corte Inglés.
Què necessites avui?
A la botiga Web i App.
El trio Ludwig, considerat el millor trio del país
i format per la pianista Jo Somlim i els germans Abel i Arnau Tomàs,
fundadors i membres del reconegut quartet Casals,
interpretarà el 21 de gener al Palau de la Música Catalana
el fascinant triple concert de Beethoven amb la Franz Schuberfil Harmonia.
Si triar és estalviar for you,
estalviar triant el nostre dos per un
en la tonyina en oli de girassol calve o 52 grams,
pac de sis.
Si en compres dos, acumules l'import de la segona unitat
al pròxim xec a estalvi.
Fins al 25 de gener a Carrefour i Carrefour.es.
Carrefour, a qui poder triar és poder estalviar.
Fa 40 anys TV3 va gravar un programa que no va emetre mai.
Voleu saber qui el presentava?
Jo segur que no, perquè llavors només tenia 10 anys.
Jo tampoc, eh? I això que llavors encara tenia cabells.
Doncs jo vaig fer el càsting i encara espero que em truquin.
Però, a veure, el programa no és per celebrar els 40 anys de TV3?
Sortiran famosos, actuacions i tota la pesca.
Va, Albert, explica'm alguna cosa.
40 anys i una nit.
La gran festa d'aniversari de TV3.
Aquesta nit.
Ja és aquí Blancolor.
Amb teixits i dissenys de qualitat per casa teva.
Ara amb fins a un 50% de descompte
en una selecció de roba de llit, bany, taula, catifes, cortines,
mobles de dormitori, descans i molt més.
Blancolor.
El moment de vestir casa teva.
Només fins al 29 de febrer.
A la botiga Web i App del Cort Inglés.
L'anigmàrius.
Amb Màrius Serra.
Avui l'anigmàrius dificilíssim feia
respiramor per la cultura grega.
I la resposta era Helena.
L'anar és respirar i calia advertir
la semblança fonètica d'Halena
amb Helena amb H,
és a dir, grega.
1.407 dels 1.483 participants
l'han encertada.
Per tant, dóna 6 punts per a la Lliga.
Guanya el lot de xocolates, torres,
Arnau, la torre, riu.
I avui també ens heu dit
Filia, Adora o Agape.
Fins demà.
Fins demà.
La Copa Àfrica i els preolímpics
d'Hopé i Herba.
Tot gir.
Dissabte i diumenge
a partir de les 4 de la tarda.
Amb David Clopés.
Celler Smezet, vins i caves directes del celler a casa vostra
us ofereix la tertúlia esportiva.
Unís, jo vinc preparada a molt temps.
I què has portat avui, que m'és preparada?
Hola, Lloberes.
Bon dia.
Ramon Besa, com estàs?
Bon dia, molt bé.
Hola, Ia Todel, bon dia.
Què tal, bon dia?
Jóel Díaz, bon dia.
Bueno, bon dia, si ho dius tu.
Bueno, escolta, que hem passat a quarts de final.
Uau!
I el Madrid està eliminat.
I el Madrid està eliminat.
Fica eufòric.
Mira, mira en la cara.
Cada partit de Barça és una aventura.
Això saps com aquell prova del Jean-Marie Bax?
L'aventura és l'aventura, saps?
Que no saps?
Sabies com començava, però no com acabava.
Doncs és això, Ramon.
Quan el canvi a algun protagonista,
hi vam veure fent gols a dos defenses.
Cosa que, per exemple, és una novetat.
Quan diem que tots els partits són iguals,
és veritat, doncs, el conter que passava per allà
i va dir, calla, ja que a la meva àrea no ho faig bé,
vaig aprovar la contrària.
Ja va sortir bé, el Valde una mica igual
i així, qui dia passa any empeny, que deia aquell.
Però a nivell de joc col·lectiu, molt trist
i, sobretot, preocupant la reflexió de l'entrenador
quan va dir que a vegades em desespero
perquè no fem el que toca.
Aleshores, clar, no sé si és un equip
que ja està tan automatitzat
o que ha de tenir tan interioritzat cada futbolista
el que ha de fer en funció del joc
que ja no entenc com jugadors de primera fila
no tenen respostes a aquesta pregunta a l'entrenador.
És a dir, si un futbolista
està al terreny de joc
i no sap si ha de fer un dos contra un
o ha de fer el que imposa cada jugada
tinc la solució que el Xavi seria més còmode
dins del camp que no pas a la banqueta.
És a dir, exerceix com si fos un futbolista o un capità
però no com un entrenador.
Hi ha entrenadors que ho feien, això, eh?
És a dir, de col·locar-se, per exemple, en el camp
i llavors així era la millor manera d'explicar-ho.
Però ja que comences per aquest fil
ja sé que m'he col·lat el d'això
Sí, t'has colat, perdona, calla.
A tu, Déu, perdona.
No, jo quan va acabar el partit,
bé, vaig acabar amb sensació...
Bé, és el que havia de fer el Barça.
Quan vaig sentir Xavi
vaig dir, ostres, potser sí que estic una mica més preocupada
perquè això em va fer la sensació
que ell el que em transmetiva era
que era com si tingués una sensació de frustració
amb els seus jugadors.
És a dir, jo ho he entrenat de totes les maneres.
Els he fet xerrades.
He fet xerrades amb un to més alt, amb un to més baix.
Ho he mirat tot, de dalt i pel revés, de totes les bandes
i els jugadors, això no funciona i no surt bé.
Xavi, roda de premsa.
Bé, jo crec que estones hem jugat molt bé
i estones hem de jugar molt millor.
És a dir, a vegades em desespero, no?
Perquè no fem el que toca i el que és correcte, no?
Però, bé, per això quan dic que estem en construcció
doncs és això, és el joc, és generar més coses,
és entendre el que requereix cada situació del partit.
A veure, és que no pots estar dient en construcció això...
No, no.
D'acord, li perdonem, però és que no pot estar dient.
No, jo no li perdono.
Jo no li perdono a l'Aia.
Però després, perdona l'Aia,
i després allò que fa en redó,
pensa que hi ha hagut moments que hem estat molt bé,
que hem jugat molt bé,
hi ha molts altres molt desesperants,
però, escolta, hi ha moments que...
No ho pot dir.
Aquell segon i mig
en què hi ha algun passe perfecte
que dius, és que no té cap sentit aquestes declaracions.
Ahir no va haver-hi cap moment que va jugar molt bé.
És que no va haver-hi.
A més, tenies un rival davant
amb tot el respecte cap al rival,
però era dos categories inferiors.
Vull dir, no va haver-hi moments que n'és molt bé.
I la sensació que em fa és que
ell ja veu que el joc...
És que aquesta temporada no podràs aspirar
i tenir un joc molt millor del que estàs fent ara.
Per tant, a què s'agafa?
Els títols, que és el que és tangible.
Per això parla ara tant de títols i de resultats.
Però és que títols, perdona,
però és que títols, és que a saber si n'hi haurà.
Títols n'acabem de perdre algun.
Això com a mínim ho sabràs a final o a tins mesos.
Però és que tal com pintarà la cosa,
no sembla que sigui una temporada de títols.
No.
No, és que pots intentar agafar...
Primer, assegura la Champions.
Sí, però pots intentar agafar...
Ara no és que vulgui posar en plan planyer,
però pots agafar el guió del Madrid l'any passat
que va guanyar la Copa.
O sigui, el Madrid l'any passat,
però era un equip que tu veies ja Vinícius,
veies Rodrigo,
veies una sèrie de coses.
Aquest any no té el porter, el Courtois,
que ho està acusant.
Tu veies alguna cosa quan parles de construcció.
I ara què?
El que diu la veia que ens hem perdut.
Ja no sé si s'ha de guanyar, s'ha de construir,
si es poden barrejar les dues coses,
on som, on passem,
sinó que ara tot consisteix en pregar
que el bombo aquest de la una
toqui un equip que tu puguis passar.
Igual que vas fer a la Champions.
I aquí dia passa any en penys.
I si el Madrid descarrila,
i si l'altre ja descarrila l'Heletti de Madrid,
i si l'altre descarrila l'Heletti de Bilbao,
igual trobes una bona final.
Hi ha una altra cosa de projecte.
Hi va debutar el Pau Corbací, de 16 anys.
Impressionant.
Impressionant, però que és un jugador
que no ha passat ni pel Barça B.
No, és que farà 17 anys ara.
Quin és el model que estem jugant a futbol?
És a dir, és un jugador que ja va directe al primer equip.
Tant desesperats estem al primer equip.
No dic que no sigui un bon jugador,
o que vagi bé.
Jo diria...
Com a model?
Però com a model?
És aquest el model?
És a dir...
Llavors què sabeix el Barça B?
No, no, però ja m'ho sabia.
Parlo jo, parlo jo.
Va, Joel.
Model, dius?
Model ara mateix no n'hi ha, Ricard.
Ara mateix no n'hi ha de model.
El devem estar creant, si és cas.
Sí?
Des de quan?
Perquè jo no m'interès.
No ho sé.
Arrel que la porta s'ha fet amb el control del club
i està posant a les persones
que ell creu oportunes
en els llocs oportuns de responsabilitat esportiva.
Va, jo entenc que això et va creant un model.
Jo això ho puc entendre, eh?
El que no puc entendre és que,
com deia la Laia,
i com hem sentit una altra vegada,
Xavi, torni a parlar d'equip en construcció
perquè portem dos anys ja construint.
O sigui, aquesta excusa
és que ja no és que sigui creïble,
és que comença a ser ofensiva
de cara directament als aficionats.
És ofensiva.
És ofensiva perquè els que deiem futbol normalment
sabem que un jugador professional
no tarda dos anys a pillar un concepte.
No tarda en dos anys.
Depèn de quins, eh?
No, no, no.
Els no el pillen ni amb tota la vida.
És igual, no tarda en dos anys.
Si de joc fa dos anys que no et fa cas,
o fots fora el de joc o marxes tu.
Però algú té un problema aquí.
Tu creus que és més una qüestió de no fer cas
o de no saber-se explicar?
Ahir, segons les declaracions de Xavi,
el que passa és que, com que després de cada partit són diferents,
ahir Xavi sembla que per primera vegada
hi ha directament culpa als jugadors.
És que no entenc què estan fent,
és que no ho entenc, és que és molt fàcil.
Tu creus que culpa es posa en evidència a ell?
Tu dius que culpa als jugadors?
Sí, bé, ell sempre diu això de
ho havíem treballat, ho havíem treballat
i després no ha sortit.
Bé, doncs si ho havíem treballat
i ho vas treballant i ho vas treballant
i no surt, i no surt,
potser és que estàs treballant malament.
És una lògica aplastant.
Aquest punt de frustració de Xavi
de dir, realment, jo ja ho he donat,
ho estic donant tot,
i aquests jugadors no juguen com jo.
Jo estic dient, per tant,
potser no, un moment...
No tenim, potser tu, Laia, sí que el tens,
o la secció d'esports el té,
l'escandall de tots els futbolistes
que han participat en aquests dos anys,
però és que, com a mínim,
portem 18 fitxatges i 250 milions,
que quan et planteges si Pau Coversí,
si Marc Guiu,
si els nanos del planteu poden fer,
doncs és possible.
Tu puges un nano?
Per exemple, si això fos un missatge per Araujo,
m'explico?
És a dir, si tu dius,
jo ara aniré donant missatges,
però tu tens la sensació que és com una rifa,
que no saps qui entra.
Si dius, el missatge que li donaré a la defensa
és vull un central que estigui ben col·locat,
que surti amb la pilota,
perquè això farà que els mitjos estiguin més lliures,
que tinguem una sortida de pilota.
Tindrà continuïtat?
No.
O continuarem esperant que el Christensen,
aviam si li fa mal o no li fa mal avui,
que l'Araujo, si és lateral o no és lateral,
que és un problema estructural.
Sí, perquè jo que canviïn els jugadors,
és una cosa que, mira,
amb la plaga de lesions que has tingut,
el tema de les sessions i tal,
pots entendre que hi hagi certa rotació.
Jo el que no entenc és que amb dos anys, insisteixo,
tu encara no sàpigues com juga el Barça.
I quan dic com juga el Barça,
em refereixo a les...
Sí que sí.
Hi ha no un tema de sistema,
és que tu vas veient que hi ha un partit
en què el lateral esquerre va per dins,
després va per fora,
el que juga en banda...
Hi ha un dia que juga enganxat a banda,
l'altre dia perd la posició
perquè li dóna tota la banda lateral.
Els centrals a vegades fan una cosa,
a vegades fan una altra.
És a dir, jo potser és que no en sé prou,
però és que no sé identificar
gaires patrons mínimament reconeixibles
de joc en el Barça,
i fa dos anys que el Xavi...
Ara ho has dit, patrons.
És a dir, una cosa seria variants de patrons,
que això pot ser,
és a dir, de sistemes de joc.
Jo el que dic és que,
ei, a la roda de premsa,
es posa en evidència,
però el que és més important és
per què ara anem al tema dels resultats,
al dels títols.
Per què? És la gran excusa.
Perquè així tu no podràs definir
si les coses van bé o no
en funció de si guanyes o perds.
Llavors, aquí tens,
almenys al marge fins a final de temporada,
que és el que s'està jugant ara en el Barça.
Ja tenim tres títols,
o no sé quants en queden,
i per tant, doncs,
aquests tres títols anirem fent.
Però, espera'm.
La roda de premsa,
que ell diu,
que sent frustració, em sembla que diu,
i una cosa com que els jugadors
no fan el que jo els hi deixo.
Ho vam enraonar un dia,
només vaig dir el titular,
però ell ha d'afavorir
l'aprenentatge dels seus equips.
I jo t'ho dic,
si tu vols implementar,
o si tu vols, diguem,
establir una manera de jugar,
el que no pots crear
és una confusió en els teus jugadors.
I, per tant,
hi ha unes grans pautes
de la progressió,
la teoria dels escalons,
això són les metodologies
didàctiques que jo crec que si no
ell que vagi a classe.
És a dir,
la divisió, per exemple,
dels conceptes,
de l'1 per 1,
del 2 per 2,
la conjunció,
l'acomplament,
és a dir,
la teoria de l'error,
podríem anar explicant mil coses.
Per tant,
si un cas,
jo primer em pregunto,
realment,
ell sap com ha d'implementar
el que vol,
que aquesta és la gran pregunta
que sempre hem fet.
Crec que, en el fons,
el Larsat des del club...
Ai, espera-me,
i m'he deixat un punt,
no,
perquè, com que si no em passarà el torn,
un altre punt.
És a dir,
no, no,
hi tenim algú a sobre com Deco
que ell pugui establir
si el que està fent Xavi
és el camí que hagi de seguir?
Ja t'ho dic,
no.
Però la declaració d'intencions...
Deco, sí.
Ah, si té contrenat amb els equips,
ah, perdona.
Ah, ah,
si té la metodologia que estàs explicant.
Esclar,
el que tu tens de director esportiu...
Ramon Besa,
però el problema és de declaració d'intencions.
No, si va a l'ostreí.
Vale, no.
És un problema de declaració d'intencions.
Aquest club és víctima de la pressa.
És a dir,
hem tornat,
tornarem a guanyar,
tot anirà bé,
no hi ha cap problema.
Això no?
Això ho faria tothom
si fos tan senzill,
per més que tu ho hagis fet
durant una etapa.
És a dir,
tu pots estar en una redacció,
però al cap de cinc anys
aquella redacció no té res a veure.
Aleshores,
des de l'arribada del president
i d'això és molt fàcil,
perquè ja ho sabem com va
i ho tornarem a fer.
El problema és que
dos anys després
estem igual.
I s'ha canviat l'objectiu cada cop.
És a dir,
hem passat de jugar a futbol,
de jugar millor,
d'un projecte ambiciós,
al resultat.
I això és la pressa.
I amb el joc es veu
pressa, pressa, pressa,
pressa, pressa,
va, va, va.
Aleshores,
un club que justament
va fer de la gestió
de la pilota
una qüestió de temps
i d'espai
és víctima,
ara en aquest moment
està estrangulat
per aquesta por a perdre.
I aquesta por a perdre
fa que no s'alliberi,
si no ho fa individualment,
com ahir el Valde,
que al final li diu
això és el que has de fer
cada partit.
Home, cada partit
fotria un gol
si sempre fa això.
Ho fa quan pot.
L'Emilio Pérez de Rozas,
que havia de venir a la Tartula,
està atrapat amb una nevada,
però ens demana un minut,
un minut només.
Emilio, un minut, eh?
No en tinc més, eh?
Emilio, per tu.
Bon dia.
Bon dia.
No, no, Ricard,
hace tiempo,
hace mucho tiempo,
y me sabe bien
que ahora lo acaba de decir Ramón,
pero hace mucho tiempo
que Ramón me dijo un día,
mira, este chico
todavía sigue siendo futbolista
y no entrenador.
Y cuando dice esto,
ya lo hemos preparado y tal,
anoche me acordaba
de la anécdota
aquella que cuentan
de Johan Cruyff,
que plantea el partido
y cuando acaba
toda la estrategia
y los chicos
se van al campo,
mira a Charlie Rechac
y le dice,
bueno, nosotros en la pizarra
ya hemos ganado 5-0,
a ver qué hacen estos
ahora en el campo.
Es buenísimo.
O sea, es todo así.
Y después también,
recordad otra cosa
que no recordáis,
que ahora que se cumplen
los 40 años de TV3,
magistral inicio
del programa
de Xavi Valls
dando el funeral
al ADN Barça
porque lo que tampoco contamos
es que hemos pasado
del ADN de Cruyff
al ganar, ganar, ganar, ganar
y volver a ganar
de Luis Salabones.
Eso es lo que nos está ofreciendo
el Barça actual.
O sea,
un desconcierto total.
Nos hemos pegado
una castaña
en la Supercopa
y ahora vamos a engordar
con Alavés,
Villarreal,
todos estos equipitos
que nos tocan ahora
hasta que venga otro
y nos pega otro.
Pero tuvimos sensación
también,
Emilio,
que es una tempesta perfecta.
No sé,
per exemple,
si allò de la Societat Anònima
que el Barça
es gavi convertint
ara està més viu que mai
o és una cosa
que ja està oblidada?
Ho dic per què?
Pels resultats,
per la situació econòmica...
Bueno,
es que como ha contado Ramón
en la conferencia de prensa
del miércoles de Xavi
también nos ha engañado
cuando dijo
no,
esto es lo que hay,
es que no tenemos...
Se han gastado
250 millones de euros
en fichaje.
O sea,
en lugar de reducir la deuda
se los han gastado
y no se ven por ningún lado.
No,
i en lloc de traspassar Emilio
és perquè és el que està
en el missatge del Pau Coversí
és el que tu dius
traspasso l'Arao Holbeier
i veurà si els jugadors
entendran que això...
Però com que no passa res,
vindrà una altra sessió,
vindrà un altre rellogat...
És a dir,
no hi ha res que s'accegi
ni estem en un quadrat,
aquest quadrat,
que jo ja en tinc marejat
perquè per més voltes
que li dono no el trobo.
Ja no sé on està.
La Sònia ja el mata...
Ni res.
No, perdona,
la Maria Vila
em va dir l'altre dia
que també té un equip de futbol
que jugava un quadrat,
vaig pensar.
Ricard,
Ricard,
i després,
Ricard,
i després lo que dice Joel
y también compartimos
todos desde hace tiempo aquí.
Ningún jugador
es mejor
que el día anterior
y eso sí
que es responsabilidad
del entrenador.
Això Joel
no ho ha dit mai,
però bé,
jo crec que...
No,
potser sí.
Cuando dice que no se ve
un sistema,
que no se ven tal,
que estos chicos
ya tendrían que haberlo aprendido,
eso es lo que significa
que tú eres el entrenador
y no los has mejorado.
No només és el concepte
de la crítica periodística
que és opinable com tant
i pots estar d'acord o no,
és com et veuen els rivals.
O sigui,
ahir és a la manca
creient que podien guanyar.
No és allò de
fan un partit de festa major
que diguin
bienvenido Mr. Marcell
no, no,
la gent va al cal
s'arremanga
i diu
calla, calla,
que avui podem.
És que a la veu
Ramón,
perquè també
hem perdut
el poder d'intimidació,
perquè també
hem perdut
una cosa
que teníem
amb Crif,
amb Pep
i tot,
que és
que els altres
se preocupen de ti.
O sigui,
ara el Barcelona
fa les alineacions,
col·loca els laterals,
mueren tots els futbolistes
en funció
de con qui juega.
Quan tu eres
un equipo grande
ja s'ha empañat
a nosaltres.
No estaria molt d'acord
jo amb això,
la riqueza tàctica
també a vegades...
Sí, sí,
si tu eres grande,
si tu eres grande
que se preocupen
los demás,
tu.
Bé, bé,
perquè si tu juegas
ben a futbol
i si tu sabes
lo que tienes que hacer...
Mira,
la escena...
Perdona,
la escena de ayer,
la escena de ayer,
a los 50 segundos
por poco
meten otro gol otra vez,
y la escena
del entrenador
desesperado
a los 7 minutos
para decirle
y recolocaron
a los jugadores.
Eso es una improvisación
tremenda.
No, no, no,
yo aixeco el brazo.
En el campo
de los unionistas.
Reclamo a mi...
Desesperado en la banda.
Ens queda un minut
per acabar.
Ens queda un minut
per acabar.
Senyor Pere,
que rotes els teus minuts
no són, diguem...
30 segons, Joel,
30 segons,
Lloberes.
És nivell, Carme,
és nivell.
30 segons,
res,
només volia dir
una sensació
que vaig tenir jo
mirant el partit ahir,
que és que el Barça
em va recordar,
salvant les distàncies
i en una altra situació,
alguns equips,
sabeu quan hi ha
un equip de primera
que a priori
no diries mai
que pot baixar a segona
i de cop
comencen a passar
desastres,
desastres...
Sí, últimes jornades,
últimes jornades.
I aquell equip
acaba baixant a segona,
per exemple,
aquell Saragossa
que eren tan bons,
aquell Atlético
que va baixar a segona,
jo tinc aquesta sensació,
és una sensació
de dir,
és un equip
on els jugadors
saben que podrien
jugar molt millor,
les culpes
es van distribuint
una mica
en funció
de qui et faci
més ràbia a tu,
fotre la culpa,
ningú fa la seva feina
i acaben baixant a segona.
Jo tinc aquesta sensació,
evidentment no baixarem
a segona,
però el nostre baixar a segona
pot ser no entre Champions,
que seria el mateix desastre
que per aquell Atlético de Madrid
baixar a segona.
Emílio, calla!
Adiós, os quiero mucho.
Adéu, adéu.
No, no, no,
que justament aquest
és el gran mal.
La repartició
de responsabilitats
en els jocs col·lectius,
a vegades diuen
que els jugadors
haurien de jugar
a jocs individuals.
Per què?
Perquè així es poden mirar
al mirall de veritat,
perquè el responsable
ets tu únic,
tu i el teu entrenador.
En canvi,
en aquests col·lectius,
quan tothom comença
a assenyalar cap enfora,
malament rai,
ja no hi ha equip.
Emílio, vols acabar?
A l'emílio, avui?
No, no,
simplemente que,
lamentablemente,
siempre estamos esperando
a ver cuando hay luz,
cuando se resucita,
cuando se ve algo.
Y estamos jugando partidos
en los que no se ve
nada en absoluto.
Y, por supuesto,
el entrenador sale contentísimo
en esos partidos.
Això sí,
a les rodes de premsa
sempre ho diuen.
I a més,
et diré més.
No, no,
ja està,
acabava l'emílio,
m'ho diràs dilluns.
Lloberes,
Ramon Bessall,
Laia Tudel,
Joel Diaz
i Emilio Pérez Terrazas.
Gràcies.
Vinga,
ara parlarem de la gala
d'aquesta nit a TV3
dels 40 anys de la TV.
Ara parlem.
A Sallés Maset
sabem que ara valora
més que mai
poder compartir dinars
i sopars en família.
Perquè gaudeixi
d'aquests moments
durant aquest mes
comprant els nostres vins i caves
aconseguirà regals
i descomptes excepcionals.
Truqui ara al 900-200-250
o entri a maset.cat
directe del celler
a casa seva.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
10 i 35.
Aquesta nit s'emet la gala
40 anys d'una nit
i una gala per celebrar
els 40 anys
de la Televisió Nacional
de Catalunya de TV3
que ho va voler celebrar
amb un munt
de retrobaments especials
com per exemple
Joel Joan i Jordi Sánchez,
Andreu Bonafuentre
amb Jordi Évole,
Els Estopa,
Rosa Andreu o Toni Soler.
I vam anar també
en aquest programa
amb l'Albert Montilla.
Com es poden commemorar
40 anys d'emissions
en dues hores i mitja
de programa?
La resposta ens la donarà
Albert Ohm
a partir de les 10 de la nit
a TV3.
40 anys en una sola nit,
això no hi cabrà.
Juntament amb l'equip
del programa
i el centenar de convidats
que participen
en aquesta gala.
Bueno, visca TV3!
I que es va gravar dimarts,
16 de gener,
coincidint amb els 40 anys
del començament
de les emissions de TV3.
Us saludem
per primera vegada
des de TV3.
Just abans del rodatge
els convidats
van desfilar
per una catifa vermella
on van compartir
algunes reflexions.
Sentim, Andreu Bonafuente.
Oh, TV3 és on
on vaig aprendre
a fer televisió
i on vaig sembrar
moltes de les coses
que van venir anys després.
Mari Pau Oguet.
Per mi TV3 és casa meva.
És...
És que és la meva vida.
Joan Pera.
Si TV3 manté
aquesta identitat
tan nostra,
tan nostra,
no hi haurà
cap intel·ligència artificial
que ens la pugui treure.
Laura Escanes.
Ara es tracta
d'evolucionar
i d'adaptar-se
i això
doncs ho estàvem mostrant
també amb 3Cat,
la plataforma.
Ariadna Oltra.
Per mi TV3
també ha estat una escola
i ho segueix sent,
que és molt important
que defensem
com treballem la informació.
I per descomptat,
el Titor.
L'única part
que penso,
això és important
el que estic fent,
és la part lingüística.
L'important que és
que els nens
tinguin referents
en català
i de qualitat.
El xou comptarà
amb monòlegs,
fragments històrics
de la cadena,
retrobaments especials
i moltes actuacions musicals.
Sigfried Grass,
director de TV3.
Coses que no hem ensenyat mai.
Tens parelles increïbles,
tens música.
No són només les cares,
és tothom
que ha treballat
aquests 40 anys.
Una batèria de sorpreses
que es veurà
des del minut zero
i en què s'ha preparat
una arrencada
amb intel·ligència artificial
que ens permetrà
tornar a gaudir
d'un dels actors
i humoristes
més estimats del país.
Ole, TV3!
Així que avui a les 10
ja sabeu,
poseu-vos un amunt elegant
que aneu de gala
per celebrar la nostra.
Vindran més.
Per molts anys, TV3!
Doncs avui volem un final
per parlar d'aquests 40 anys
de TV3
amb Toni García Ramon.
Hola, Toni, bon dia.
Què tal? Bon dia.
I Mariola Covells.
Hola, bon dia, Mariola.
Bon dia, companys.
Què tal?
Com esteu?
On és?
En València, Toni,
com sempre.
En València,
com sempre,
els divendres.
No sé com dir-ho, ja.
És que si no és presencial...
És que de veres.
No, trataré, però no.
Clar, sí, sí,
això és veritat.
Ja ho arreglarem.
El mestre de cerimònies
d'aquesta nit
és Albert Om.
Albert Om, què tal?
Bon dia, com estàs?
Què tal? Bon dia.
Molt bé, molt bé.
Bueno, nervis, no?
Perquè la gala va ser gravada
el dimarts.
Per tant, avui a gaudir-ho, no?
Sí, sí, sí.
Moltes ganes de veure-la.
Moltes ganes també
que la gent la vegi.
Crec que fa el dia perfecte,
aquesta pluja,
perquè la gent es quedi a casa.
Totalment cert.
Avui ve tant de gust quedar-te.
Home, com t'ho has fet, Albert?
Aquí has trucat.
Com has aconseguit que plogui?
És veritat,
justament el dia que et poses a fer això,
plou.
No, no, la veritat és que
el dia és perfecte,
la setmana és la que toca
i jo tinc moltes ganes de veure
el que vam fer l'altre dia
perquè m'agradarà veure,
perquè a vegades passa amb la tele
i a vegades no passa, eh?
Però l'altre dia allà
hi havia molta emoció.
Molta, molta.
Tothom estava molt content
de retrobar-se.
Va arribar el Franzino
i...
Hòstia, va ser...
Franzino.
No sé, és que posava la pell de gallina,
no?
Vull dir, això ho deies abans,
el Bonafuente,
l'Evole,
el Joel Joan,
el Jordi Sánchez,
la Rosa Andreu,
tornar-la a veure al costat del Toni.
En fi,
tothom estava molt content de ser-hi
i si aquesta emoció
vam aconseguir
d'alguna manera
que avui la pugui veure tothom
i la pugui disfrutar,
doncs ja serà això.
Tu, el Covells,
que hi vas anar,
em vas dir que et havia encantat, no?
Hi ha algun moment per això
que destaquis especialment
de la gala,
del que vas veure?
Albert,
a mi em va agradar molt,
jo li deia a l'Albert després
i no tinc problema en dir-ho,
a mi em semblava molt difícil
conduir una gala d'ese tipus
d'una manera elegante
i desenfadada,
que em pareix dos coses
que en televisió
no són fàcils de fer
i jo el que vaig veure ahir
és la emoció,
realment,
jo que no soc d'ahir,
que no he viscut
com vosaltres,
bueno,
tu tampoc,
Ricard,
que no havies nascut,
l'arranque de...
era una manera
de dir-te
que eres massa jove,
però bueno,
anem a deixar-ho córrer.
I la emoció...
I no els hi haurà tarifa espacial,
eh?
La emoció...
La emoció estava ahí
i jo vaig flipar molt.
Clar,
quan tires la vista darrere
veus que realment
Isatel ha sentat precedents
importantíssims.
A mi em va agradar molt
el moment
d'Andreu Buenafuente
i Albert Om
en el famós sofà,
els famosos sillons de vaca,
i al...
Bueno,
podem dir-ho,
no?
I al Évole
cridant des de les grades
Buenafuente,
Buenafuente,
que va ser...
Fende follonero?
Clar,
que va ser un moment
que vosaltres...
Per què estàs fent spoilers?
No,
me van autoritzar a fer-ho,
me van autoritzar a fer-ho.
Estàs fent spoilers?
Llavors,
no,
però va ser molt interessant
perquè vosaltres això,
clar,
ho vau veure
en la vostra tele,
no?
Però això va a trascendir
quan vosaltres
vos pensàveu
que tot el món
sabia
que havia passat,
però no,
és que en Valladolid
això també va arribar,
no?,
en un temps
en què no n'hi haven xarxes.
I això ha sigut mític
i ho ha creat,
aquest moment televisiu
ho va crear TV3,
no?
I ha passat,
diguem,
a la història de la tele
per moltes raons,
no?
I la retrobada
de Marenfer
fins i tot una broma
ells dos,
no?,
la retrobada
d'Évole i Andreu
després de certes,
bé,
de xicotetes
qüestions
que s'han comentat,
a mi em va a posar
la pell de gallina.
I des de llavors
vore com la gent
ahir estima,
el meu estimat
Francino
em va dir
ser una miqueta
impressionada.
Home,
és que Francino
era...
Què esperaves
que els hi haguéssim pedres?
No,
jo ho sabia,
jo ho sabia,
però...
M'encantava
el que feia
que eren els programes
especials d'eleccions
però els municipals.
El Francino
se sabia tot.
Si l'alcalde
havia sigut pare...
És el tio
que sap més de Catalunya
després de Tomàs Molina.
És espectacular allò.
Albert,
tu recordes?
Tu te'n recordes,
eh?
Te'n recordes, Albert.
Sí, home, i tant.
És que era espectacular.
I tant, i tant.
No, no, home,
el Francino
van ser 10 anys
fantàstics d'ells
a TV3.
De fet,
en aquest programa
acaba dient una cosa
ja posats a revelar
que no descarta
o que fins i tot
li agradaria
un dia poder tornar a...
Bueno, tu volies
traure'l i el titular.
No, no, escolta,
no em va costar gaire,
Mariola,
jo ho vaig veure.
Això que diu l'Albert
és veritat.
El Francino,
els que el coneixem una miqueta,
sempre ho ha dit, eh?
Que ell
se sentia molt a gust
i sempre té aquest cuquet
de tornar, eh?
Ell tenia moltes ganes
de tornar,
ara no parlo a treballar-hi,
però tenia moltes ganes
de ser-hi l'altre dia,
això es va notar,
i de fet tothom
tenia aquestes ganes.
Hi ha una cosa boníssima
que a mi, al principi,
quan m'ho van dir,
vaig pensar,
hòstia, em va fer una mica
de respecte,
perquè, clar,
tot el públic,
són 100 persones,
tot el públic que hi ha a la gala,
tots els planos de grades,
és gent que ha treballat a TV3,
són les cares de TV3
durant aquests 40 anys.
I, clar,
jo, com m'ho van dir,
dic, hòstia,
això és públic d'estrena teatral,
saps?
Que, en principi,
podrien estar allà,
diguem,
que potser el públic general
seria més agraït,
i el contrari.
O sigui,
amb un públic tan agraït
com el de l'altre dia,
amb tantes ganes
que allò anés bé,
i, clar,
tot plegat,
hòstia,
miraves a les grades
i veies el Salvador Alzius
i al seu costat
l'Enric Calpena
i la Fina Brunet
i la Mònica Huguet
i la Mari Pau Huguet
i el Joan Pera
i el Tomàs Molina
i el Jordi Sánchez
i el Joel Joan,
hòstia,
i el Francesc Orella
i el Pep Anton Muñoz,
clar,
tota la ficció
que ha fet TV3,
per exemple,
no?
Clar,
això era molt,
molt, molt agraït.
No que és que jo crec
que com que els catalans
som hipercrítics,
sempre ho hem estat,
no?
Amb les coses més properes
tenim tendència
a no celebrar res.
No ens acaba d'agradar
el que fem
i no sabem la sort
que tenim
de tenir una televisió
tan moderna com TV3.
Que era moderna
abans que qualsevol televisió
d'aquest país
fos moderna.
És a dir,
la quantitat de formats
que s'han inventat aquí,
la forma de fer les notícies,
el temps,
la comèdia,
els leits,
tot el que s'ha fet a TV3
és una qualitat acollonant.
Les tardes,
l'Albert Hombla
va fer el club
durant uns quants anys,
també la columna
de Julio Otero,
és a dir,
també hem generat,
a part de ser escola,
que també molts professionals
que hi ha a Espanya
han sortit de TV3.
L'han inventat,
l'Albert Hombla,
és que no sé
què més es pot fer.
No, Toni,
però jo estic molt d'acord
amb el que deies ara, Toni,
perquè és veritat
que som molt crítics
i tots ho hem set,
i jo el primer,
i que passes etapes
més enamorat
i menys enamorat
de la teva tele
i que hi ha coses
que TV3 evidentment
no les ha fet bé
o èpoques més brillants
i èpoques més galdoses.
Això no cal dir-ho.
Ara,
que tinguis un moment
quan fas 40 anys
per dir,
hòstia,
eh,
perdona, eh,
el que s'ha fet,
o sigui,
posar en valor això
i quan ho veus
una mica tot junt,
dius,
Déu-n'hi-do.
No,
vosaltres no sou conscients
de l'envetja
que dona això
quan estàs,
quan no,
diguem,
quan el teu ecosistema
no ha sigut
ni semblant,
no?
Jo,
clar,
penseu que
que la meva televisió
aquí va ser
Canal 9
i és que,
claro,
és que fa pena.
Fa pena.
No,
i una cosa molt curiosa
que va dir Albert,
que a mi em va agradar molt,
que també crec que
quan parlava en Francino
que jo la destacaria,
que és
el ecosistema
corporació catalana
és primera divisió.
Sí, sí,
aquí és on anava també,
perquè vam fer 40 anys
a Catalunya Ràdio
fa res,
l'any passat
i també,
també,
tot això que esteu explicant
també es va reviure
a la ràdio,
des del Miquel Calçada,
el Lloro Morelmico,
el Quim Monzó,
Bernir i els companyers,
és a dir,
tant la ràdio
com la tele
han sigut grans escoles
i grans innovadors
que han fet formats
molt trencadors.
I en català.
La plataforma
ha trascat.
És una de les coses
més ben fetes
que visió.
De veritat.
No,
no ens vull enganyar.
Totalment.
No,
no,
però totalment,
és que està molt ben feta,
és que és millor
que la de Movistar.
És fàcil,
és senzilla,
és tot.
És senzilla,
té una...
És que no ho dic
perquè jo sigui
treballador d'aquesta casa
o perquè...
Home,
és que són pioners de coses.
Home,
clar,
és que és increïble
i això no ho valorem
fins entre 20 anys.
Està bé que arribi
l'aniversari ara,
uns mesos després
de l'arrenca del 3CAT,
perquè veus que
és això dels 40 anys
i una nit,
que això continua,
que no és només
mirar enrere
el que havíem sigut,
sinó de dir,
perdona,
és que amb el que s'ha de ser ara,
TV3 també està molt ben col·locat
ara amb el 3CAT.
Doncs ho mirarem aquesta nit
a partir de les 10 de la nit
en aquest espacial
que fa Alberto.
Albert,
per cert,
després d'això
ara ja estaràs més relaxat,
no?
Ara ja més relaxat,
sí, home tant.
Home,
això era un bistec important,
eh?
Era un bistecot, eh?
T'ho dic perquè
els dimarts a les 10 del matí
o una cosa així,
com els tens ara?
Per fer què?
Bé,
ho dic perquè vam fer un dia
una secció que vam fer un mes,
podríem continuar alguna...
La nostra relació no pot acabar aquí.
Vinga, sí.
Els dimarts a les 10 del matí,
sí, home,
sí, tant.
A distància és una altra tarifa,
no?
Sí, sí, sí.
Però tu,
a veure,
a veure,
tu vius aquí al costat de la ràdio.
Sí, sí, sí.
Com no vinguis ja és per...
O sigui,
podries venir passeger,
podríem que no passegem,
passegem.
Això m'agrada molt,
aquestes passejeres que facin a mi i tant.
Sí, sí, sí.
Cada dimarts et va bé?
Doncs va, cada dimarts,
perfecte.
En sèrio, eh?
Va, sí, sí, home,
que sí, que sí, que sí.
Quan comencem?
No, dimarts que ve,
l'especial és avui.
Dimarts que ve.
Vol començar dimarts
d'aquesta setmana.
No, aquesta setmana no podem començar,
dimarts passat.
Dimarts que ve, perfecte.
Dimarts que ve, sí?
Fitchat?
Fitchat, eh?
Fitchat!
Bravo!
Bravo, no estava preparat.
No, no, no.
No s'ha notat absolutament res.
Que fàcil.
Ha semblat completament improvisat.
Les coses, quan són naturals,
quan no cal forçar.
Està tan orgànic.
Ara.
Alberto, va, una abraçada fins dimarts.
Això dimarts,
però avui,
avui que la gent midi TV3,
aquest vespre.
Avui serà espectacular.
A partir de les 10,
40 anys de TV3,
40 anys una nit,
que és la que viurem avui amb Alberto.
Alberto, una abraçada.
Bona abraçada a tots.
Maria de la Covells,
Toni García, Ramon,
bon cap de setmana.
Igualment, amic meu.
Gaudiu-ho.
Felicitats a TV3.
I coneixement.
Sempre.
Adéu.
Adéu.
El matí de Catalunya Ràdio.
Se formó la gozadera.
Miami me lo confirmó.
I el arroz con la vitruera.
I Puerto Rico me lo regaló.
I la tambora merenguera.
Dominicana y Arepico.
Con México, Colombia, Venezuela.
I de Caribe como tú y yo.
Desde Cataluña Rádio.
Y aquí son catalanés.
Nos gusta la mandanga.
Tú dime una canción y el Manu te la canta.
636, 360, 609.
Desde Cataluña Rádio para el mundo entero.
Moza vera.
Ricardo Estrell.
Us ha agradat?
Quina maravella.
Necessitem que plogui.
No hi ha aigua.
M'explico prou?
I ja...
Pues que ballen.
Ten un poco de respeto, que estamos hablando.
Estem per sobre les expectatives.
Hora dels teus pendents amb Gerard Joan Carles Roig, Xavi, Espinosa.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Que ens queda pendent a aquesta hora, va.
A aquesta hora ens queda pendent parlar una mica més de futbol,
perquè ahir vam viure una bona jornada,
sobretot amb la palmada del Madrid.
Amb el Barça em van patir una mica més.
Sí, bé.
Mira, mira, el joc no flueix, no?
Els jugadors se'ls veuen desconcertats pel terreny de joc.
Ricard Tancamada, què tal? Bon dia.
Què tal, Ricard Ostell? Bon dia.
Com estàs?
De Ricard a Ricard, eh?
De Ricard a Ricard.
Ricard, no t'acaba de convèncer, Xavi, com a entrenador?
Mira, confiar-se, de Ricard a Ricard, com deies tu ara...
Alerta.
Què passa?
Vaig a fer una cosa que...
Hi ha gent que diu que no ho faig.
Quina?
Mollar-me.
A continuació, en exclusiva, aquí al matí a Catalunya Ràdio,
em vaig a mullar.
A veure.
Xavi Hernández Creus...
Sí.
Has sigut un gran jugador del Barça.
I amb això t'ho dic tot.
Bé, vinga.
Carles Domènech, endavant, serà d'imatges.
Dóna'ns alguna dada del partit.
Tot neu.
Sí, sí, sí, sí.
He fet un seguiment exactiu de Joao Félix.
Passades, assistències, possessió.
I la dada més destacada fa referència a la possessió de pilotes.
Què és la possessió de pilotes, Carles?
És que dels 61 minuts que va disputar,
es va estar tocant les pilotes 60.
Per tant, això és una bona possessió de pilotes.
Gràcies, Carles Domènech, des de l'escola d'imatges.
Sí, ha disposat.
Gràcies a tots dos.
I també hem de parlar de cultura avui.
En majúscules, Jaume Roure s'ha comprat l'Enciclopèdia Catalana.
Sí, sí, sí.
Jo també la tinc.
Hi trobo moltes dades.
No, Carles, la cosa és que Jaume Roure s'ha comprat l'Enciclopèdia Catalana.
O sigui, tota l'empresa.
Carles, fes una cosa, xato.
Torna a l'escola d'imatges, va.
Va bé, d'acord.
Fins el diumenge que ve.
De seguida abordarem aquests temes pendents,
però abans, Ricard, sapiguem què ha fet aquesta setmana,
perquè això ens interessa,
sapiguem què ha fet aquesta setmana Miquel Iceta.
Catalunya i Espanya han de bailar.
En l'exercici de les seves atribucions com a nou ambaixador d'Espanya davant de l'UNESCO a París,
aquesta setmana Miquel Iceta ha visitat un dels millors restaurants a París,
Le Palais Royal Restaurant, del xef Philippe Cronopoulos.
En arribar al restaurant, el metre li ha oferta a Iceta triar entre els dos menús que ofereixen,
el menú Palais Royal, de 370 euros, o bé el menú Divert, de 347 euros.
Miquel Iceta, doncs, ha hagut d'escollir entre tots dos menús
i, en nom de l'UNESCO, ha dit això.
Doncs ara s'hi hauríem els temes pendents.
Guanyem, doncs, confiança, moral...
La afición está por la calle, que me hace así otra vez.
Tiene toda la herramienta...
Para hacer bien su trabajo.
Es la hòstia.
D'aquella manera, però, el Barça segueix endavant amb la Copa del Rei.
Ahir va superar el totpoderós Unionistes, els vuitens de final,
i d'aquí a una estona serà el sorteig dels quarts de final,
i no tots els equips poden...
Alvaro! Que no està molt tan mal!
Ale, ale, ale!
Ale, ale, ale!
De l'Arsa, som suportes!
Que sempre a t'estimaré!
Presidea del portes!
Per un moment.
A la gent la porta, bon dia.
Bon dia!
Xavi Hernández, bon dia!
Hola, bon dia!
On és el Madrid?
On és?
On és?
Que no el veig?
Els quarts de final l'heu vist, on és?
Tu el veus, Xavi?
Jo, preixer?
Jo no el veig.
Sí, tu, tu!
On deus ser el Madrid?
Està aquí...
Mira, aquí hi ha uns nens, però no són el Madrid.
No són el Madrid, no!
No són el Madrid.
No, no!
No són el Madrid.
On és el caràcter guanyador del Madrid?
Que no el veig, no el veig!
Perdona, on és la solidesa del Madrid d'Anxeloti?
L'inventor del fútbol!
Hòstia, hòstia!
No, no, a veure, perdona, on és la tertúlia d'emergència amb l'Emilio Pecerrozas?
Eh, Ricard?
Què ha de dir ara amb Pecerrozas?
Sí, on és la Carme Conteras, desprudicant?
Lloves?
Que no la veig!
On està?
No, a veure, president, ahir el vam veure a vostè en aquest programa suplicant a Pep Guardiola
que tornés a ser l'entrenador del Barça.
Que jo, no, no, no, això devia ser una altra persona.
Estàs confosa?
Sí, sí, no passa res.
Jo també vull que torni, perquè arregli tot això, si és que...
Molt bé, va, parlem del partit d'ahir, tots dos, Xavi i Hernández, sisplau.
Vam fer un partit molt sèrio, amb treball, amb esforç, tot i que, bueno, em desespero,
me desespero, porque de vegades els jugadors no hacen lo que practicamos en los entrenos.
Ja, si això ho vas dir ahir a la sala de premsa, per què creus que passa?
Que no fan, no apliquen el que tu els expliques als entrenaments?
És que no ho sé, el millor és que no m'entenen, perquè clar, cadascú parla el seu idioma, no?
Sí, clar, hi ha molts idiomes diferents.
El leva, polaco.
Sí.
El Gundo, turc.
Alemany.
Sí.
Salut.
Ara parlarà l'alemany.
És alemany.
És alemany.
Algum d'estorc.
Bueno.
No fa cara de...
Sí, sí, no.
Sí, sí, no, hi ha molts jugadors estrangers, és veritat.
El convé, francès.
El Cristian Sempos, d'anès.
Que sí, que sí, que sí.
El nano aquest que va debutar.
Aquest que va debutar.
Dels set anys, sí.
Covarci.
Covarci, sí.
I li vaig dir, eh, escolta-me, eh, prima cosa fai cuando entran el campini,
et jugaré forte, eh, valori.
Escolta, és català.
Sí.
Pelota que ve i pelota que et xunta la merda.
És covarci, és de Brascó.
Clar, Brascó, Brascó.
On queda, Brascó, Ricard?
On quedes?
És de Brascó.
Vaig cap a casa.
Ja, aquesta hora ja...
Hem de ser el Moianès, no, Brascó?
Doncs jo li vaig donar instruccions en italià.
Parlant italians.
La veritat és que...
El qui han eliminat és el Madrid, eh?
Quina hòstia del beníssim, eh?
Xavi, que encara estàs l'entena.
Va, anem al segon tema pendent.
Vinga, va.
Bé.
Bueno, no sé.
Dintre de, diguem-ne, més relatius.
No dic cap.
Sí, no, però...
Gràcies.
Ho hem sabut aquesta setmana.
Jaume Roures i Abacu s'han comprat
Enciclopèdia Catalana
i volen impulsar un nou grup editorial.
Passava per grups problemes financers
l'Enciclopèdia Catalana
i amb aquesta operació
es garanteix la viabilitat d'aquesta marca.
Saludem aquesta hora, Jaume Roures.
Bon dia, Jaume.
No sé, veieu l'operació empresarial o financera
o no sé com li heu dit.
Ha sigut, per tant, una operació de...
Per ajudar.
Per ajudar.
Sí, o per ajuda.
De caritat i solidaritat, de bonomia.
Perquè, al final, jo sóc una persona
que sempre em moc per amor.
Sí, sí, sí, sí.
Això sí que ho tens.
I, bueno, en aquest cas,
per amor a la cultura catalana
en el seu sentit més ampli.
Clar, doncs, Miri, li estem, no sé,
molt agraïts, m'imagino, per aquest gest.
A poc a poc aniré reescrivint l'Enciclopèdia.
La reescriuràs.
La torrarà a escriure, la modernitzarà.
La faré a l'Enciclopèdia.
Ho dir, és el favor.
Passa fora.
Calla, ho dir.
No, sit.
Vale.
I com reescriuràs aquesta Enciclopèdia?
La faré a l'Enciclopèdia Catalana a Roures.
Però què hi trobarem, en aquesta Enciclopèdia?
Tot, tot.
Per exemple, Sandro Rossell.
Tu buscaràs Sandro Rossell a l'Enciclopèdia?
Vaig a la R de Rossell i diu
expresident del Barça va estar a la presó,
em va sortir i va tornar a entrar a la presó.
No, això no és correcte.
No ha tornat a entrar a la presó.
Ja, però és que l'Enciclopèdia es publicarà l'any que ve
i ja serà veritat.
Això és com allò de Grífols.
Què passa amb Grífols?
Veig que l'avantguàrdia porta que els números
no són tan brillants com volien aparentar.
Sí, bueno, això s'està mirant.
El cas s'ha destapat per un informe
que va publicar a Gotham City Research,
un fons que especula destapant possibles fraus empresarials.
Ja els conec, ja ho sé.
No sé com els devia arribar la informació dels comptes de Grífols.
Tu ho saps, això, Jaume?
Com els hi va arribar?
Això, vull dir, a tu.
Això deu ser algú que els ha fet arribar un pendrive amb la informació
o un mail amb tota la documentació a...
www.gothamcityresearch.us
Però no saps qui que ha pogut...
No saps qui els hi ha enviat.
Estic aquí per ajudar en el que faci falta
i si he de comprar una part de Grífols
tinc els cèntims en aquest calàs d'aquí.
Però a tu t'agradaria tenir una part de Grífols?
En casa tinc un sòtanu fresc
i podria guardar mostres de sang de tots els catalans.
Per què les vols, les mostres de sang?
Perquè em preocupo per la seva salut i la teva
i potser amb el temps podríem clonar alguns catalans
i d'altres, no?
Hòstia!
Això m'interessa a tu!
No, calla, mai hi ha anat.
Quins catalans clonaria vostè?
No ho he pensat.
La Mònica.
També em clonaria a mi, al Woody.
Al Woody Gales?
No, al gat, al gat.
Una pausa, ara tornem.
Com a entrenador cerco compromís, equip i un jugador genial.
I a les rebaixes, un esbambestoc.
Quan cerques, no sempre trobes.
Però a les rebaixes del cort inglès sempre trobes el que cerques.
Amb descomptes, amb moda, esports, llar, accessoris, llençaria, sabateria.
Del 7 de gener al 29 de febrer,
les rebaixes del cort inglès.
A la botiga Web i App.
012. La millor resposta.
Els títols integrats en banda magnètica s'han deixat de vendre
i només els trobaràs amb la T-Mobilitat.
A partir d'ara, per la T-Usual, T-Casual, T-Familiar i la T-Grup,
hi ha una T-Mobilitat de cartró,
que es pot comprar sense haver-se de donar d'alta.
Un cop esgotada, la podràs recarregar amb el mòbil
o en una màquina de venda.
Però si vols treure el màxim profit del nou sistema,
pots donar-te d'alta i demanar en línia una T-Mobilitat de plàstic
o viatjar directament amb l'app mòbil.
Opcions que t'oferiran més avantatges
i et permetran carregar qualsevol títol integrat.
012. La millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Hi ha un nou hospital de referència a Mataró?
A què et refereixes?
A un nou hospital de Creu Blanca,
el grup de referència en diagnòstic per la imatge.
A què et refereixes?
A un nou hospital de referència amb totes les especialitats,
la més avançada tecnologia,
el millor quadre mèdic i servei d'urgències 24 hores.
A què et refereixes?
Nou hospital Creu Blanca Maresma.
A Mataró. Creu Blanca Pones.
Per la teva salut, som referència.
Josep Carreras, Jordi Évole, Eva Soriano i les Mamarazzis.
A col·lapse amb Ricard Ostrell a TV3 dissabte a la nit.
Fins diumenge estalviat l'IVA en tot.
Electrònica, electrodomèstics i en molt més.
Televisors, mòbils, ordinadors, frigorífics,
PlayStation 5, electrònica esportiva, mobles de cuina.
Amb enviaments fins i tot en dues hores.
Recorda, només fins diumenge estalviat l'IVA a la botiga web i app del Corte Inglés.
T'hi apuntes?
Vine a conèixer els dos nous magatzems Obramat a Vilanova i a l'Hospitalet.
Ampliem així fins a 6 la nostra xarxa de magatzems a la província.
Amb tots els oficis en un mateix lloc per una compra més ràpida.
Amb estoc sempre disponible a més de 20.000 productes de qualitat professional i als millors preus de la zona.
També a Obramat.puners, on compren els professionals Obramat.
Coneixer món tant sí com no.
Aprofita els Fly Days de Level i comença el 2024 esborrant el primer propòsit.
Vola sense escales als Estats Units des de 119 euros per trajecte
i troba més ofertes per a Argentina i Xilè.
Level. Fly away.
Revolució 4.0
Amb Xantal Llavina
Emprenedors, innovació, creativitat, competitivitat, empreses digitals.
Revolució 4.0
El programa en català de referència sobre emprenedors i transformació digital.
Et revoluciones amb nosaltres?
Revolució 4.0
Amb Xantal Llavina
Dissabte tot a l'API Web i diumenge a les 10 de la nit a l'antena de Catalunya Ràdio.