Pinyal, en Matllé.
Ah, bueno, home.
Muy buen día, muchas gracias.
Cataluña Rádio, las noticias de las 12.
Bon día, os informa Sara Riera.
Els comuns demanen al gobierno de Pere Aragonés
que acceleri la negociación
de los presupuestos de la Generalitat
para este año, pero advertecen
que el Harrog, la B-40
o una posible ampliación de la aeroport del Prat
dificultaran una entesa.
El portaveu d'aquest grup, Joan Mena,
ha criticat que el PSC posi aquestes tres condicions,
entre d'altres, per negociar els comptes.
El que em sorprèn
és que el Partit Socialista del senyor
Illa
estigui més a la dreta
que el Partit Socialista del senyor
Pedro Sánchez, no?
Doncs bé, Aragonés, que aquest matí ha passat pels micròfons
de Catalunya Ràdio, s'ha mostrat confiat
que els comptes s'aprovaran i ha explicat també
que està negociant amb tots els partits.
Aragonés, avui també aquí
el matí de Catalunya Ràdio ha allunyat
l'avançament electoral
després que aquest cap de setmana
hagi estat ratificat com a candidat d'Esquerra.
Més notícies, Núria Oriol.
La Fiscalia demana 26 anys a presó
per un home acusat d'haver mort a cops
a l'amo d'un bar del Guixample de Barcelona
el 2021, després de cinc dies de judici.
Les acusacions sostenen que va assassinar
la víctima a casa seva per robar-li.
Audiència de Barcelona, Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia.
Es van conèixer el local
on l'acusat va anar a demanar feina a la víctima
després d'estar tota la tarda junts
van marxar a casa de l'amo del mar.
Per la Fiscal està claríssim
que volia matar-lo i robar-lo
i de cap manera admet un possible eximent
com demana la defensa de l'acusat
per consum de drogues.
Maria Núria Rebella,
Catalunya Ràdio,
Audiència de Barcelona.
Per primera vegada
jamás admet errors
en l'atac del 7 d'octubre passat
que va acabar amb la mort
de centenars de civils.
Se reconeix que no tot va sortir
com tenien planejat,
però assegura que era un pas necessari
contra l'ocupació israeliana
dels territoris palestins.
El grup islàmic palestí
reclama la fi de l'agressió israeliana,
la retirada de les tropes de la franja
i que els palestins
puguin decidir el seu futur
com a condicions
per alliberar els hostatges.
Però jamás ja ha rebut
el no rotund
del primer ministre israeli
a Benjamin Netanyahu.
No estic disposat a acceptar
un cop tan mortal
a la seguretat d'Israel.
Per tant, no ho acceptarem.
Les condicions que proposa jamás
posen de manifest
una simple qüestió.
No hi ha cap alternativa
a la victòria.
Només la victòria total
garantirà l'eliminació de jamás
i el retorn de tots els hostatges.
L'Índia es paralitza
per la inauguració del temple
al Déu Ram
aixecadar sobre les ruïnes
d'una masquita.
Milers de fidels
s'han despassat
a la ciutat d'Ayodía,
al nord del país,
i fins i tot s'han tancat
a escoles, comerços
i s'ha declarat el dia
com a festiu.
Vist com la meca de l'hinduisme,
el temple es troba
on els hindús asseguren
que va néixer aquest Déu
i on fa més de 30 anys
hi havia una masquita
que va ser enderrocada
per fanàtics hindús.
Els musulmans al país
van denunciar
la construcció del temple,
però el Tribunal Suprem
de l'Índia
va acabar donant la raó
als hinduistes.
Un dels assistents
a la cerimònia
s'ha emocionat
en recordar
l'evolució del lloc.
Ha sigut una experiència
increïble fins ara.
Estic gaudint moltíssim
i assistint
a tot el que passa
avui aquí.
Vaig venir fa 15 anys
quan era un nen petit.
Si compares abans
i el després,
és un canvi enorme
i fins ara
ha sigut espectacular.
A més,
en s'ho a fort.
Un assessor extern
estudiarà les opcions
per fer viable
el Palau de Gell
de Viella,
un equipament
que es va inaugurar
el 1994
i que arrossega
de fa molts anys
problemes estructurals
i de rendibilitat.
Anem fins a Viella,
doncs, Sofia Cabanes.
Bon dia,
l'Ajuntament de Viella
i Mijeran
i la Unió
de Federacions Esportives
de Catalunya
han tancat un acord
pel qual la federació
portarà un assessor
especialitzat
que ajudarà
la direcció
del Palau de Gell
en matèria
d'inversions,
manteniment,
gestió esportiva
i comercial.
Juan Antonio Serrano
és l'alcalde.
Seria complicat
perquè, lògicament,
cada any
ser més viell.
Hem estat guaitants
amb les problemàtiques
que se podia
que hi era difícil,
se trenqués
que era pista de Gell
i la pista de Gell
encara està alugada
a Barcelona.
O sigui,
hi ha una màquina
molt grossa,
molt complicada
i que l'Ajuntament
de Viella
a Solet
s'ha demostrat
que Solet
no pot
mantir
aquesta instal·lació.
L'objectiu
per l'any que ve
és presentar
un pla estratègic
de viabilitat
per al Palai de Gell
Sofía Cabanes
Catalunya Ràdio
Viella.
Ara els esports
a Udall Serra.
Aquest matí
han quedat definits
del tot
els quarts de final
de l'Open d'Australi
de tenis.
L'últim tenista
que ha aconseguit
la classificació
ha estat Carlos Alcaraz
que ha superat
el serbi
Ketsmanovic
en 3-7.
També han passat
avui ronda
de vuitens
Alexander Sverev,
pròxim rival
d'Alcaraz,
el polonès
Urkacz
i el rus
Medvedev.
A la categoria femenina
avui també han passat
als quarts de final
la txecanòs
Kova,
l'ucraïnesa
Yastremska
i la russa
Kalinskaya.
El president
de la Generalitat
Pere Aragonès
no ha pogut confirmar
si la Fórmula 1
continuarà molt mal
a partir del 2026.
Aragonès ha passat
pel matí
de Catalunya Ràdio
per dir que
es continua negociant
amb els responsables
de la competició
al marge
del que demà
anunciï
la presidenta
de la comedia
madrilenya
Isabel Diadayuso.
En futbol
a les 9
es jugarà
el Gran Atlètic de Madrid
últim partit
de la 21a jornada
primera.
El Girona
manté lideratge
amb un punt
de marge
sobre el Madrid
i 8 sobre el Barça
que és tercer.
I a segona
també es tanca
la 23a jornada
amb el partit
leganès-Burgos.
L'Espanyol
és ara mateix
tercer
a un punt
de la zona
d'ascens directe.
Fins aquí
les notícies.
Un grup de moda
La Ludwig van
per un programa
de tarda
de moda.
Vinga va
amb vosaltres
la Ludwig van
amb una adaptació
específica
per la tarda
de Catalunya Ràdio.
Tinc el pressentiment
que serà una gran tarda
Sento un programa
que m'empenyi
i que em mou
que el meu amor
se n'ha anat
de vacances
i jo me'n vaig
a escoltar
la Carot
de nilluns
a divendres
de 4 a 7
la tarda
de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Carot.
Que bé que si està la tarda.
Catalunya Ràdio
Tots, així s'arriba
a l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio.
Què tal, Quim Morales?
Molt bé, Ricard Ostrell.
El cap de setmana, sí?
Sí, prou bé.
El Sotada, encara no?
Encara no.
No he sortit de casa
tot el cap de setmana,
que és el que més m'agrada.
Sortir el menys possible.
No has sortit en cap moment, eh?
No, crec que no.
Vaig de portar el nen
al partit de la penya
i vaig tornar a casa
a veure-lo per la tele.
Ah, sí,
avui en dia
noves tecnologies
són per fer-ne ús.
T'an i aquelles hores, mare meva.
Tens el bar,
és com tenir tot, no?
Collonut.
Sí, el bar és el millor.
Al final et passes
molts anys invertint
en una casa,
el normal és que l'amortitzis.
És on hi ha aquesta gent
que tenen cases de colloni,
mira, anem aquí,
anem allà.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
Si no fa ser bé.
Sí, sí.
Tot el dia a casa, jo, escolta'm.
Ara també costa diners, eh?
La calefacció...
Ui, sí, sí, no, no.
Cert.
Però bueno,
l'escalf de la família.
Sempre, sempre escalfa
més que els remades.
Mantes, moltes.
Això sí, les tenim totes de l'IKEA, eh?
Que estan molt bé, aquelles.
Aquelles tan suaus.
Sí, sí, sí, que van bé.
I a part d'això, bé.
I tu, què tal?
Bé, bé, bé, bé.
Ja vaig veure el col·lapse.
Ah, veus?
Amb el senyor Carreras.
I tant.
Mestre Carreras.
Mestre Carreras.
Bueno, i amb el senyor Évole.
I el senyor Évole.
I l'Eva Soriano.
I la senyora Soriano.
Allò estava...
O sigui, estava pensat
que canteris o no?
No, no, no, no.
No, no, ja es va notar, ja.
Ja, ja.
Jo recordo un moment
que em van dir
per l'auricular que porto
potser hauries d'anar intervenint ja.
Sí, perquè s'està...
Jo dic, si està la mar de bé
que ens estem passant pipa.
Però ell, sobretot...
Ell es pensa que canta bé.
I això és lo maco.
No, no, no.
Home, si va començar demanant perdó.
O sigui, si tu demanes perdó abans...
Jo fa perquè s'ho passa bé
i em sembla fantàstic.
I tant que sí.
Jo els divendres,
quan faig el millor o pitjor cantant del món,
també demano perdó.
Però per dins,
el meu ego de cantant...
És que bé ho estic fent.
S'ha de fer que omple sales, eh?
Sí, sí, però...
Amb aquest grup que té.
Bueno...
Què, eh?
No, vull dir que tu pots anar
a veure un espectacle
per molts motius.
Bueno, és a dir, m'és igual.
Un motiu, per exemple,
és for the lols,
que es diu en anglès, no?
Tu vens allà...
Perquè et fa il·lusió rebre'l.
És com la tele,
hi ha molta gent que mira...
Efectivament.
Ja està.
És el que hi ha.
Lebole fa allò
aquell to de veu
de tipus el de la pegatina, no?
Saps?
Quin és aquest to de veu?
És que sí, sí.
És un to de veu pegatina.
Nasal.
És una moica nasalada.
Sí, com que saps que no arribaràs,
t'inventes una veu que...
A veu, a veu, a veu, a veu, a veu, a veu, a veu.
Sí, sí, sí.
És que sí que ho va fer.
Sí, sí, sí.
No, no, és que no havia pensat mai.
T'agafes més octaves.
Això és la Rana Gustavo.
A veu, a veu, a veu, a veu, a veu.
A veu, a veu, a veu, a veu, a veu, a veu.
Sí, sí, sí, sí.
Bé, bé, va estar molt bé.
Gran programa, doncs.
Sí, per molts anys.
I tant.
Vinga, abans l'última hora.
Som-hi.
Pobre Pobres.
Al Matí de Catalunya Ràdio,
arribem a l'última hora,
amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del Matí de Catalunya Ràdio,
el videoarbitratge radiofònic dels vostres migdies,
amb uns assistents de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia.
Te recomiendo ver la No Mano de Vinícius.
No Mano.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramonera.
Penalti i expulsión.
L'Aina Austrell i l'Alba Castellbé a la producció,
la Montse Durany amb Víctor Lorenz al control central,
el control de sol Albert Joder i qui us parla en Quim Morales.
És dilluns 22 de gener, dia trist per l'equip de l'última hora,
perquè avui en David Tort acaba el seu període de pràctiques amb nosaltres.
No, molt malament.
I ara aquí explotarem.
Exactament, perquè sempre sap greu que marxi algú que treballa tan bé i gratis.
Gratis.
Jo t'ho diràs.
I avui he portat uns cruzanets.
Oh, que bons.
Gratis, també.
De Badalona.
Gratis per ell, no.
No, per ell no.
Ell està perdent diners ara mateix.
Jo en David, que l'he vist néixer, perquè és el meu veí de sota.
Ah, sí.
Pensava que vas anar fins i tot al peritòric.
No, però quan va néixer vaig a veure que has de ser brona, també.
Gairebé, gairebé.
I de partir li vaig regalar unes tortugues ninja.
Ah, sí?
L'agrada molt, sí, sí.
Ell no se'n recorda.
Ell no se'n recorda, però jo sí que li vam regalar això.
I bé, escolta'm, que moltes gràcies per la feina feta, David.
Et posarem molt bona not a els informes, perquè te la mereixes.
I estem convençuts que arribaràs molt lluny.
De fet, d'aquí uns dies seràs a Tailàndia.
Ah, sí?
Que ja és molt més lluny del que he anat jo.
Carai, carai.
Ja hi anirem, ja hi anirem.
Gràcies, David.
I sàpigues que quedes vinculat a l'última hora,
perquè a partir d'ara en Joel Díaz cada dia t'explicarà
què ha fet amb els teus impostos.
Sí, no sé si em paga gaires hores d'ara del David Tort, no?
Però ell treballa, eh?
Però seria molt fort que, no cobrant per treballar,
a sobre se li fessin pagar impostos, pobre nano.
Però la tarda treballa.
Ah, la tarda treballa.
Per què te'n vas? On te'n vas?
Ojalà tot menjar.
Va buscar un paper perquè tinc mocs.
En una època en què la joventut està tan adonista,
tan tontorrona, tan desvinculada,
tot un nano que es basteix pels peus, que digui jo.
Sí, senyor, un nano que comença a bastir-se pels peus.
Menys el David Tort.
David Tort sentiu en valors.
Sí, sí, sí.
En fi, jo havia de parlar del tema dels impostos.
Sí, sí.
I avui és important perquè avui toca inversió, eh?
Ah, molt bé.
Avui, amb els vostres impostos, catalanes i catalans,
faré una inversió important
perquè he decidit que em compraré uns monitors de tele.
Sí.
I unes màquines de rebobina.
Sí.
I miraré bé a veure'm quan val l'hora
del senyor colegiador Hernández de Hernández,
perquè la meva idea és muntar una sala de bar
com la del Bernabéu.
Oi.
Vale, però a casa meva.
Ah.
En un quarto que tinc lliure,
el quarto dels trastos i les bicicletes i l'aspiradora,
que li diré a mare.
Sí.
I allà muntaré un bar
per dirimir les disputes domèstiques a casa meva.
Molt bé.
Però jo el vull com el del Madrid, eh?
Jo...
No, no, no.
Un bar que corregeixi la realitat,
que és lo maco, també.
És la manera d'entendre molt maco.
No, la realitat no m'agrada.
Jo la corregeixo.
I això a través del bar.
Per exemple, ahir que em vaig donar la volta dormint
i li vaig fotre un lletot amb el revers de la mà
a la cara de la meva nòvia i la vaig despertar.
La meva nòvia, en aquell moment,
pita falta perquè l'he despertat amb la mà, no?
Doncs en aquell moment entraria al bar
per la megafonia de l'habitació
i se sentiria jo.
Te recomiendo un anfil review
para que valores la no mano,
la posible no mano.
Eh, eh.
Ja està, ja està.
Un anfil review.
Llavors la meva nòvia i jo ens posaríem a mirar
l'anfil review, eh, no mano, no mano, dios.
Ja està.
Vindria a tomar roncero i diria
no ha sido mano.
I ja està, i tots contents.
I no sabies també 13 minuts d'afegit al son.
A vegades hi ha moments
que també necessito 13 minuts d'afegit.
13 minuts.
En general.
Perquè no m'ha donat temps del que sigui.
Doncs patapam, també.
Déu-n'hi-do com comença la setmana,
per cert, per l'Aida Fita,
amb un nou repte professional
que divendres es resoldrà
amb un sopar per dues persones
al tastem restaurant per algú de vosaltres.
Atenció i endavant amb la fita de la setmana.
A buf.
Ai, que fita.
Doncs mira, aquesta setmana
m'he proposat buscar a la persona
a qui l'hi hagin enviat
una cosa que fa molta ràbia
que és un àudio de veu
per WhatsApp
o per qualsevol aplicació de missatgeria.
Sí.
El més llarg que us hagin enviat.
Hòstia.
És bona, aquesta.
Abans d'entrar en debat
vull que recordem aquest moment, sisplau.
Per favor, volen enviar-me més coses?
Que no estic jo en aquest grup?
Per favor.
No vull que m'envien res més.
He dit que no m'envien res més, per favor.
D'acord?
No vull que m'envien res més.
Que no hi estic jo en aquest grup.
D'acord?
Prou ja.
Prou ja.
Prou ja.
Això és una senyora que la van incloure
en un grup, això que ens fan a tots
i ella indignada vinga a enviar missatges
i missatges, prou ja.
No, però perdona,
que era la senyora de Schrodinger
perquè aquesta senyora estava
i no estava en el grup de WhatsApp a la vegada.
No estic en aquest grup
on estic enviant aquest missatge.
Vosaltres, quin és el missatge més llarg
que us han enviat?
Hòstia, hauria de mirar, però...
Els 5 minuts jo crec que no els supero.
Jo recordo, t'ho miro, eh?
Una vegada que em van enviar
una nota de veu de 16 minuts.
Què dius, Jordi?
És tota una marca, eh?
Això és un podcast de Catalunya Ràdio.
A mi em sona una persona
que els enviava d'uns 8 minuts màxim.
La verge santíssima.
Jo em van arribar a enviar
l'època en què no ho podies deixar clavat,
o sigui que havies d'estar aguantant.
S'ha quedat barran pel dintre gros.
Sí, sí, 24 minuts.
24 minuts?
24 minuts.
Però per dir-te què?
Mira, en aquell àudio passava de tot.
No, no, passava de tot.
Passava de tot, molt bé.
Venien a casa, obria la porta,
ai, mi avi, no sé què tal.
I jo pensava, noia, deixa de gravar-la.
No, no, i allà seguia, allà seguia.
Però és que, a més, avui,
parlant d'això a la redacció,
hi ha una persona,
perquè es veu que hi ha límits en els àudios.
Sí, en...
Ah, al WhatsApp hi ha límits?
Hi ha un límit de temps.
Ah, no ho sabia, això.
I això ho ha descobert en Xavi,
que no sé si està connectat, en Xavi.
Sí, sí, hola.
A mi em va passar perquè un alumne meu
volia que li repetís la lliçó
i li vaig gravar 30 minuts i es va aturar.
O sigui, jo sé que hi ha un límit
de notes de veu al WhatsApp
perquè als 30 minuts,
bé, va ser als 29 minuts,
59 segons, es va aturar.
O sigui, en Xavi va enviar un àudio de 30 minuts,
però és que després, com que es va parar,
un àudio, el següent era de 7 minuts i pico.
Home, Xavi!
Saltava acabar.
Però era una lliçó a distància,
com a professor de ràdio donava la classe
a través d'aquesta nota de veu,
però una altra cosa és
quan t'han d'explicar alguna cosa
i triguen tanta estona.
Però trucar...
Jo, si has de durar més de dos minuts un àudio,
em truques i m'ho expliques.
Ara mateix tinc aquí davant meu
un missatge de Pere d'Esquerdo.
Quim, com sigues notari,
de quan és aquesta nota de veu?
12 minuts 51.
Xavi, però què expliques aquí?
Xavi, ets un terrorista del guant.
12 minuts!
Però de què anava això?
No me'n recordo.
És una valoració d'un dossier
que una vegada vam redactar
i no sabem qui és.
Ah, sí, sí.
Un dossier i ja està.
Eh, però ha anat bé, oi?
Sí, i tant.
I tant, que ha anat bé.
Vull que tots els contactes
que té Xavi per d'Esquerdo
podrien participar a la fita
i segurament guanyaria.
Doncs a veure,
si sou contactes d'en Xavi per d'Esquerdo,
aspireu seriosament a guanyar
aquest sopar per dues persones
al Tastem restaurant,
perquè la fita de la setmana
de l'Aida Fita,
aquesta setmana,
és trobar la persona
que ha rebut un àudio més llarg.
Una nota de veu més llarga.
Sabem, per exemple,
que a Instagram
crec que estan limitats
a un minut o una cosa així,
pot ser, oi?
Sí, a Instagram és un minut.
Però d'altres xarxes
permeten més estona.
Ja veieu,
WhatsApp fins a mitja hora.
També si veiem
que està limitada
el que podem fer és
si, per exemple,
una persona t'ha enviat
jo què sé,
quatre missatges
de mitja hora seguit,
també sumen?
Seguit, sumen.
El sumem.
Però que siguin seguits,
no que entre mig tu
li envis un àudio
i després també un altre.
No, no, no.
Ha de ser seguit.
Que sigui la continuació
de com t'anava dient.
Exacte.
A veure com us ho feu,
però ens ho heu d'explicar
a través del nostre WhatsApp,
precisament,
que és el 667 37 27 29.
667 37 27 29.
Aquesta setmana,
la persona que hagi rebut
un àudio de WhatsApp
més llarg
s'emporta a un sopar
per dues persones.
Menú degustació del xef.
El tastem restaurant.
I que ho demostrin.
Envieu captures de pantalla
que ho podem veure,
que sigui real, eh?
I potser ens podeu posar
una mica de missatge.
Un tall de l'àudio,
a veure què explica.
I els sentim plegats
i així ja ens estalvien feina
durant el programa.
I qui ha fet molta feina
avui és en Jordi Ramoneda,
perquè és una mica
el pediatre de referència
per a tots els oients
de l'última hora.
Avui tenim una nova edició
d'allò que ve a veure
aquell nen
que ens ve a veure
de tant en tant,
com criar un bon català.
I avui,
una de les quatre barres
de la senyera,
un dels pilars de Catalunya
és l'embotit català.
Home,
potser no és una de les quatre,
sinó directament les quatre.
Sí, sí, sí.
El fuet,
la sacallona,
la botifara
i la llangonissa.
Estan en les quatre barres.
Avui,
aquestes quatre barres
en forma d'embotit.
Avui,
l'embotit català,
com criar un bon català?
Què t'agrada l'embotit a tu?
M'agrada molt tot.
Quin t'agrada més?
Quin t'agrada més?
A veure.
El que és així llarg.
Molt bé.
Home,
tots són llargs.
Hi ha botifarra,
llangonissa.
I de color així com aquest color...
Sí.
Que no sé com és.
Però sacallona,
per exemple.
Aquell que és primet.
Sí,
perquè és més fàcil de menjar.
Molt bé.
Està molt content el Joel
de tenir-te aquí una altra vegada.
Hola,
Joel!
No,
no,
no,
no.
Hola,
no.
Hola,
no.
Hola,
no.
No.
Hola,
no.
No està gaire espavilat aquest nen,
eh?
Tampoc.
T'he de dir que...
Has de menjar més fuet.
No,
això és la Loxe.
Ah.
No,
l'ESO,
tot això,
estudien per projectes
i després no sabia ni dir els colors.
No,
però ara ho arreglarem.
Quants anys tens,
nen?
No ho sé.
És que no sap els anys que té.
Això sí,
per projectes,
t'ho fa tot.
Sí.
Entens?
Però és la càrcia aquesta.
Però no sap els anys que té.
Després ve l'informe,
pissa i passa el que passa.
I pissa el que pissa.
Doncs ara ho arreglaran,
tot això,
amb la comprensió lectora
i les matemàtiques,
la reforçaran
i et tornaràs un nen tan llest.
De veritat,
eh?
Perra de Déu,
gràcies a Perra o Sánchez.
Que bé tot plegat.
Connectem-ho a l'exterior
de Catalunya Ràdio.
Vinga,
som-hi.
Peres d'esquerdo,
no,
Peres d'esquerdo,
sí,
Peres d'esquerdo,
no,
sí,
no,
sí,
sí,
bueno,
vale.
Ha vingut a cantar Jordi
a voler la cançó
de Pere d'esquerdo,
sí,
Pere d'esquerdo,
no,
i un altre dilluns
en què el futbol
torna a protagonitzar
les converses
a bona part del país.
Tant de bo fos
pel bon joc del Barça
o pel partidàs del Girona,
però no.
El que fa bullir l'olla
un cop més
és la polèmica arbitral
que va afavorir
no una ni dues
sinó tres vegades
el Real Madrid
i va condicionar
la seva victòria
enfront de l'Almeria.
Ja hem sentit
un dels moments
en què els assistents
del Barca
gairebé coaccionaven
l'àrbitre Hernández Maeso
per canviar decisions
en contra del Real Madrid.
Hernández Maeso
que és un àrbitre
que es veu que ha reconegut
que és del Barça.
Sí,
i ahir
d'hauria de tenir
d'allò per corbata,
el xiulet per corbata.
Com que tots plegats
estem molt calents
amb aquesta història
i la imparcialitat
amb el futbol
és complicada,
avui deixarem el tema
en mans d'en Xavier Beredesquerdó
que és un tio
que és molt imparcial
i a més a més
amb l'ajuda
de la intel·ligència artificial,
Xavi.
Sí,
per això ho he deixat
en mans del Xat Xupeter.
Del Xupeter.
El Xat Xupeter.
Molt bé.
Tu simplement poses allà
fes 10 preguntes
sobre el partit d'ahir
del Madrid
i de l'escàndol arbitral
que es va viure
entre l'àrbitre i el VAR.
Home, serà neutral
perquè la intel·ligència artificial
que sapiguem
no és ni del Madrid
ni del Barça
ni del Xicona.
A mi em fa por
perquè el Xavi
en aquesta secció
el que està
és donant la raó
a la gent que diu
que el periodisme
a la llarga
serà prescindible
a nivell humà.
Sí, sí,
però ve que no sigui així.
Sí, però qui surt
al carrer
a fer les preguntes?
Tu,
perquè ets
mà d'obra barata.
Perquè això ja ho pot fer
qualsevol, Xavi.
No surt una màquina,
surt una persona.
Ja, ja,
per això hem quedat, eh?
Una persona
que es converteix
en una màquina
de preguntar.
Ho farem de seguida
sobre la polèmica arbitral
del partit del Real Madrid
ahir contra l'Almeria
amb l'ajuda
del Chacho Peté.
Gràcies, Xavi.
Fins ara.
Fins ara,
Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Em petaràs alguna cosa?
Sí, encara no.
Fos-li, doctor.
M'acaba de petar el cul.
Déu meu.
Te recomiendo un film review
para que valores
la no mano,
la posible no mano.
No, no, gràcies.
Gràcies per el film review.
Ens agrada molt
la no mano de Vinícius,
la polèmica del dia.
De seguida en parlarem,
però ara,
si us ve de gust
una mica de glamour,
d'elegància
i de celebritats,
no us perdeu
els propers minuts
de l'última hora
acompanyant l'Aida Fita
per la catifita vermella.
La taella
amb els seus lluentons,
la seva elegància
i el seu savoir-faire
en els esdeveniments
més notables del país.
Exacte,
perquè és que avui
s'estrena la sèrie
Jo mai mai
a 3CAT
a les 10 de la nit.
Aniu tots a veure-la
perquè és xulíssima,
divertidíssima,
gent molt jove,
guapíssima,
estupenda.
Aquests dies tenim
una mica d'empatge
d'en Joan Dausà,
perquè va ser
superconcertat
al Palau Sant Jordi
i ara avui
és una sèrie
que està inspirada
en una de les seves
cançons més emblemàtiques.
Exacte,
que de fet
és una sèrie
que també és una mica musical
perquè també els actors canten.
Ah, és musical?
Sí.
Això és el que t'agrada a tu, Jordi?
Ja l'anava a mirar aquesta nit
a les 10.
A les 10.
A les 10.
A les 10.
A les 10.
A les 10.
A les 10 a 3CAT.
Però ara, sabent que és musical,
ves que no me l'agravi
i me l'estigui mirant
tota la setmana.
Però de què va?
De gent de cantants?
Sí, és com un cau.
Un cau.
Un cau.
I hi ha els monitors
i hi ha els alumnes.
Sí, a les 10 i llavors
passen moltes aventures
i moltes coses.
Juguen al conejito de la suerte.
Ah, sí.
I arranca seves.
Fan allà que posen una poma
a la farina
i has de buscar
amb la cara i tot això?
Sí, farina també n'hi ha.
I ha faitat un globo, també.
Passa que comença
que una monitora
perd els seus alumnes.
O estinofotis.
Sí, sí, una mica dramàtic.
Ai, ai, ai.
Una part de drama.
Plats bruts.
No és tan dit xaracherista.
Plats bruts comença igual, eh?
Doncs mira,
potser està inspirat...
Ui, que em carrego
molt m'incorporada.
Ai, mare meva.
S'està inspirat en plats bruts.
I tu ja l'has vist a tota?
Jo he vist...
O gairebé tota?
Jo he vist talls
i he vist l'últim capítol.
Ah, carai.
Perquè em vaig equivocar.
No has començat pel final.
Molt bé, gaire, fita.
Però l'he anat mirant.
Per la gent una mica de grandeta
ja a partir dels 40
també la recomanes?
Sí, és per tothom.
Fantàstic.
És per tothom.
Són de 8 capítols, curtets.
Vull dir, passa bé, passa bé.
No, jo anava a dir
que una de les guionistes
d'aquesta sèrie
que em sembla que es diu Mar Picó.
Que sí que és la Mar Picó.
Aquesta noia havia sigut
estudiant en pràctiques
d'aquesta casa.
Home!
Era un programa que fèiem aquí
a la tarda que es deia
a la PM Ràdio.
Sí.
I li vaig enviar un missatge
i li vaig dir
Mar, jo l'he de mirar
aquesta sèrie
i em va dir no.
Però perquè tu, Joel,
ets un ratx.
No ets el target.
No l'entendràs.
No, no, no...
Si deuen dir coses
com ser Vircònyo
i aquest tipus de coses
que són...
Però, per exemple,
quan es va estrenar a Merlí
que també era una sèrie així jove
a mi mare, per exemple,
li va encantar.
I tant.
Home, perquè ta mare
és una tia que és jove
per dins, molt.
Doncs tu també ho ets.
Sí, jo no, per això, suposo.
Gràcies.
Jo he assistit a la preestrena
d'aquesta sèrie
on hi havia tots els seus actors
i companyia.
Sí.
I, per exemple,
vaig parlar amb en Biel Rossell
que fa de Billy
que no sé si sabeu qui és
però és que aquest és el noi
que ha sortit a la Messias.
Ah!
Sí.
La t'he conegut per això.
Sí.
Maquíssim, vale?
Que a més la majoria
no es coneixien entre si
si van fer una mica
de team building abans
o alguna coseta
ells en diuen convivències
per conèixer-s.
Convivències.
I això em va explicar.
Vam fer a la mateixa casa
de Colònia,
és on rodem.
Ens vam quedar a dormir
quatre dies als actors
i aprofitaríem per assajar
però, clar,
assajàvem al matí
i després a partir de l'hora
de sopar
ja començava una mica la trama, no?
La trama que es veu a la sèrie
i nosaltres la feia
per partir a sopar.
Allà es va generar
el contingut
d'una possible segona temporada.
Ui, ui, ui.
Sodoma i Gomorra,
que dic jo.
Home, és que tot gent
d'entre 18 i 23 anyets
més o menys que tenen
tancats en una casa de colònies
quatre dies...
Sí, home, sí.
Les hormones allà...
El que deu haver passat aquí.
Bueno.
Tinc unes ganes
de veure el making of.
Ah, que sí?
Jo també.
Després vaig parlar
amb en Jan Buixadires
que fa d'Èric
i li vaig preguntar
una mica, doncs,
com havia estat el rodatge.
Hi han hagut coses
intenses i accidentades.
Jo hi ha una escena
al capítol,
si no m'equivoco,
crec que és el 6,
que caig,
aquella caiguda n'és volent,
és real,
és l'última escena del dia
i em vaig fotre
una pelada a la cama
que, clar,
llavors,
pel ràcord
dels següents dies
de rodatge,
un desastre,
però, bueno,
no va quedar bé.
Al final està la sèrie
mantinguda
i tot sigui per l'espectacle.
Actor de mètode,
clar que sí.
Ràcord de crosta.
Ràcord de crosta
o de pelada.
O de pelada, eh?
Clar, és que no ha de ser fàcil.
De fet,
parlant de coses
que no són fàcils,
vaig parlar també
amb la Berta Rabascall,
ella fa d'Èlia,
i va tenir un petit problema
perquè en una escena
havia de fer una cosa,
no li acabava de sortir
i, bueno,
ella no ho explicava.
Hi ha una escena
als primers capítols
que jo m'havia de tirar un rod,
havia de beure aigua
i tirar-me un rod
i, clar,
em va preguntar el director,
tu saps tirar-te el rod voluntàriament?
I vaig dir,
home, no, gens.
Va dir, practica.
Vaig estar com una setmana
practicant, practicant
i vaig arribar el dia
que m'he de rebre
i dic,
és que no ho sé,
i al final
ho vaig fer veure
com amb la boca
sense treure això
perquè era impossible
i m'ho han posat en pospo
i ara fa molta gràcia
veure-ho perquè és com
uah,
veia rots,
saps?
En pospo.
No és mío,
has vist?
Vosaltres sabeu tirar rots.
Sí,
jo m'has de donar bicarbonat
o sal de frutes
o alguna cosa així.
Com una Coca-Cola
o així jo et ve...
Una Coca-Cola
si te la fots a Sant Hilari
i raro és que no...
Sí, sí,
però ja ho sabem bé.
No, no,
no ho farem.
No, no,
ni de conya,
ni de conya.
No, no,
jo es volia afiliar-vos rots
en directe a Catalunya Vània,
però veig que no sentirem.
No, no,
qui sap parlar amb rots
és en Xavier Verdesquerdo,
aquest sí que ho fa molt bé,
fa molta angúnia,
per tant,
no sé si és el moment
d'escoltar-ho, eh?
Ja farem una història després.
Sí, després ho farem.
A les nostres xarxes socials,
busqueu-ho.
Exacte.
Bé, doncs després vaig parlar
de la Clàudia Riera
que fa de Mai,
que és la protagonista
d'aquesta sèrie
i, clar,
jo li vaig preguntar
perquè ella...
Ai, perdó.
Em pensava que anaves
a explicar una cosa
una mica delicada.
No, no,
és que tinc mocs al coll,
bàsicament.
Ella fa de monitora
en aquesta sèrie
i, clar,
jo li vaig preguntar
si ella havia sigut
mai monitor de cau
i es veu que no,
però sí que va fer
alguna coseta.
Però una vegada
sí que vaig fer
d'intendent al cau
que havia de cuinar
per molts nens.
Un cop vaig fer els creps
per esmorzar
que estàvem a un càmping,
sí, se'm va acudir
és que no sabia cuinar
i només sabia fer creps.
Llavors vaig dir
que els hi fai creps.
Me'n vaig arrepentir
a l'instant.
Que pesat és fer creps
en un càmping amb un fogonet.
No ho feu mai.
Doncs ja ho sabeu,
si aneu de càmping
no feu creps.
No feu creps
o agafeu-vos un calma
perquè, esclar,
la crep també vol el seu temps,
no?
Feu una altra cosa,
escalfeu unes torrades.
Després vaig parlar
amb en Miqui Núñez.
Home, una altra vegada.
Escoltant-ho.
Però pot ser que cada setmana
et trobis la manera
de parlar amb el Miqui Núñez.
Bueno, és que de moment
l'estic veient bastant
més que la meva família.
Actuava en una sèrie de ficció
perquè ell sí que havia fet
teatre, musicals i etcètera.
Jo l'he vist bastant despullat
en el tràiler.
Sí, sí, sí.
Però bastant despullat.
I què?
I de fet...
No, molt bé.
No, no, perdó, seguiu-se a viure.
No, no, estem fent coses d'homes,
nosaltres.
Bé, bé.
Doncs es veu que al primer capítol
ja ell participa
a una escena de sexe.
I clar, dius,
primera vegada que tu graves
tenir una escena de sexe
no ha de ser fàcil.
Doncs en Miqui em va explicar
que amb la Clàudia Riera,
la Mai,
van tenir una coach d'intimitat.
És que el Miqui deu ser verge,
suposo.
No, no, no.
Si té nòvia i tot.
Bé, però fins que no es casin.
Clar.
Bé, doncs...
Exacte, perquè l'ensenyos
una mica com es fa.
No, clar,
la coach d'intimitat
jo vaig preguntar,
però tu què fas
en una sessió de coach d'intimitat?
Sempre la primera sessió
de coach d'intimitat
era el semàfor.
Llavors jo tancava els ulls
i la Clàudia anava passant
la mà per tot el cos
i jo li anava de...
Ver, ver, ver,
taronja.
Clar, si aquesta zona l'hem de tocar,
la toques però amb compte
o vermell,
que és això no vull que m'ho toquis.
Vale.
O sigui que és al revés
del que t'agrada, no?
Sí, clar, clar.
Tu una moneda,
quina seria una zona vermella teva?
Una zona que diguis...
Depèn de l'hora del dia.
Depèn de l'hora del dia.
Si he treballat molt
i he suat molt,
tot el meu cos és una vermella.
Home, però tu no em deixes
mai tocar-te res.
Per tant,
tota zona vermella.
A tu no.
A tu no, Aida,
perquè...
És només amb mi que no.
Sí, exacte.
Sí, perquè...
És un semàfor selectiu,
en aquest cas, Aida.
Doncs clar,
jo volia saber
quines eren les parts vermelles
d'en Miki.
La zona del cul a sobre,
aquesta d'aquí a l'esc...
Sí.
Sí, no, però sobre, eh?
La rabadilla, que es diu.
I jo crec que ja està.
Home, bueno, vull dir,
els genitals, òbviament.
Home, clar.
Tot l'altre endavant, eh?
A mi m'és igual.
Però puc preguntar-te una cosa?
A veure, a veure, a veure.
Les zones vermelles,
en tot cas,
són zones que no vols
que t'agrada molt.
Perquè t'agrada massa.
Clar, clar.
Perquè hi ha una reacció.
Depèn de què,
perquè potser ell és en plan
o que li molesta
o que li fa pessigolles
o que li graven.
No, no, no.
Perquè li molesta
que li toquin els genitals
a Miki Núñez, no ho crec.
No, però vull dir,
potser saps allò,
a vegades, que et fa pessigolles
i dius, home, no,
tots aquí, perquè si estem graven...
Llavors és el que ens passa a tots.
O potser has d'escalfar una mica,
però tocar el perineu
sense avisar, per exemple...
No, home, el perineu...
Dius, no.
Exacte.
Jo ja sabeu
que jo soc tota verda
per a vosaltres.
Hòstia, no diguis aquestes coses.
Podeu tocar-me
tot el que vulguem.
No, que després t'arriben
els DMs que t'arriben
per a Instagrams.
No, no, menys les dones,
menys els genitals.
Ho et convidaran a la turra...
Només vosaltres.
Només vosaltres.
Doncs bé, aquesta nit
tenim estrena,
estrena de les grans
a TV3,
Jo, mai, mai,
aquesta sèrie
que en teoria és per a 200,
però que podem veure
tota la família,
que a més a més
començarà amb una escena
de sexe
de Miki Núñez.
Vinga.
Amb les zones verdes,
vermelles i taronges.
Ja veureu que ha divertit
aquest semàfor.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Arreglim el problema,
ho tornaré el proper rebut.
Jo diria que aquí
no anava l'estribillo.
Ara el podries tornar a cantar.
Ho tornaré el proper rebut.
No, però ho estem salvant, eh?
Sí, sí, sí.
Molt partíssim estiu.
Recomiendo un film review
para que valores...
Es que ya lo hemos mirado.
Ya lo hemos mirado el film review.
No mano, no mano.
No mano de Vinícius, eh?
Passa gairebé dos minuts
de dos quarts d'una del migdia
i precisament d'això volem parlar
perquè la polèmica arbitral
es va fer molt evident
ahir al camp del Reial Madrid
i avui l'analitzem
amb en Xavier Bérez d'Esquerdo
i amb l'ajuda
de la intel·ligència artificial
a l'exterior de Catalunya Ràdio.
I no és que en Xavi no tingui ganes de treballar
perquè sempre està pencant
però hem cregut que el xat GPT
seria prou neutral
per fer preguntes
sobre aquest escàndol arbitral.
Ui, ui, ui.
Aquí...
Sí, sí, ja està.
Ja s'estan barallant aquí.
Ja s'estan barallant abans de començar.
Un moment, un moment.
Tranquil.
No, no, deia això
que hem recorregut a la intel·ligència artificial
perquè fes unes preguntes
sobre el que va passar ahir al Bernabéu.
I què t'ha dit?
Què t'ha suggerit al xat GPT?
Doncs mira, m'ha suggerit 10 preguntes
i ara estic amb l'Antonio José,
el Marc i l'Aron.
Què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
I ara ja s'estaven discutint
que si un és del Barça
que si l'altre és del Madrid.
Jo soc del Madrid.
Jo del Barça.
Jo del Madrid també.
De Madrid.
Hosti, dos del Madrid i dos del Barça.
Dos del Barça.
Però tu saps quan un...
Ja sembla el xiringuito, jo.
Si ho l'altre a favor.
Com ahir.
Com ahir.
Bé, mira, jo t'explico.
Jo li he posat al xat GPT
que sigui imparcial
i que em formuli 10 preguntes
perquè debateu entre vosaltres.
Per exemple,
com creus que això va afectar
el desenvolupament del partit?
Obviamente, una situación como esta
hace que el partido
pues se ponga a favor del Madrid
porque empatas un resultado
que parecía que íbamos a perder el partido.
Íbamos a ganar igual.
Aunque pitara el penalti,
no pitara...
Íbamos a ganar.
¿Pero qué dices?
Un robo.
Un robo.
Hombre, por favor.
No, no, és que és veritat.
Mans claríssima
i així...
Així guanya el Madrid sempre.
Igual.
Ara, ara, ara.
Quins arguments.
Jo estic d'acord
porque yo podemos enseñar partidos contra Osasuna,
el empujón de que se le hace a Gundogan
tengo bastantes dudas
en el que eso sea suficiente
como para que se pueda pitar el penalti
y aquí no había ningún culé
diciéndose que hubieran dudas.
Yo solo digo...
O sea, yo no digo ni que sí ni que no,
pero yo te puedo enseñar una imagen
donde es vídeo, no es imagen
y hay dudas de que haya un empujón
hacia Gundogan
que parece que se expide.
No te entiendo lo que dice.
Siempre se le favorece.
A Madrid y Barça siempre se le favorece.
Siempre.
Dicho por Piqué
que al Madrid y al Barça
el tío más culo del mundo
que al Madrid y al Barça
los árbitros siempre le favorecen a Joto.
¿Y tú qué te has de decir, Aaron?
Yo es que...
Yo es que yo no vull dir res.
Hosti.
No, no, no.
No ploris, ahora no ploris, tío.
Es que yo no ploro.
La gent ya sabe lo que hay, ya está.
Clar que sí.
A ver, una otra pregunta del XHPT.
Arada molt l'Aaron, eh?
¿Quién es el teu anàlisi exhaustiu
sobre el rendiment global del Real Madrid
en el transcurs del partit d'ahí?
Bueno, pues que venía de jugar dos competiciones
en las que estaban bastante cansados
porque el calendario es pésimo.
Pubret.
No hay una buena organización
y como todo ser humano,
aunque gane millones,
que la gente se cree que son robots,
no lo son,
y estaban cansados.
¡Fuera!
Sí, bueno.
Que el Xerotti hace muy pocas rotaciones,
entonces el equipo físicamente se ve muy mermado.
¿Mermado?
No, no, eso es verdad, pero bueno...
Ah, claro.
Aaron,
es que el representante del Barça
li fa mandra parlar.
Está fent una mica de palmero de l'altre.
Pues un robo y ya está.
Bueno, son robo y ya está.
Es que es un robo, es un robo.
Quines serien les teves propostes
per millorar la consistència
i la transparència
en les decisions arbitràries?
Ara, ara.
Amb l'ús del bar.
Venga, Aaron.
Queden todas las tomas
que se dan en la tele,
porque a los árbitros del bar
no le ponen todas las tomas
que nos ponen a nosotros como espectadores.
Sí, señor.
Solo le ponen algunas seleccionadas
y hay una toma
que se ve que en el gol de Vinicius
es mano,
y lo digo yo como madridista,
que es mano.
Bravo.
Que en la tele se ve esa toma
y en la pantalla del árbitro del bar
no se ve esa toma.
Se ve un review.
Es alguna que parece que le da con el hombre.
Jo estic igual que él,
que el Barça utilitza bé,
per això està el bar,
i crec que ahí no el van utilitzar bé
i va ser un error.
Creus que aquest escàndol arbitral
pot influir en la classificació final
de la competició?
I tant, i tant.
Ara, Aaron.
A ver, no creo que el Barça
ganase la Liga,
aunque ahí en el Madrid pierda,
porque está a siete puntos.
No, pero no,
pero lo puede ser.
O sea, y tanto.
Y tanto, y tanto, Aaron.
A lo mejor el Barça podría haber entrado en Champions
y el Madrid pierde,
pero que este paso se va a la conferencia,
lo verás tú.
Es que té molta més làbia
el que hem triat del Madrid
que el del Barça.
Mala selección de tertulianos.
Mals tertulians.
Espera, s'està facint gent?
Vols participar?
Com et dius?
Pol.
Pol, què creus tu?
Del Bar?
Sí.
Ahí del Madrid?
Sí.
Un robo, un robo.
O sigui, que ells els regalen el partit.
Un robo.
Estan canviant la veu, aquests dos.
Estan creixent.
Fins que marquin Madrid.
Sí, no s'acaba el partit.
Quins canvis podrien suggerir-se
en les regles del futbol
o en la formació dels àrbitres
per prevenir situacions similars en el futur?
Claritat.
Perquè un àrbit diu una cosa,
l'altre o l'altre no hi ha claritat.
No hi ha unes normes clares.
No hi ha claritat.
Doncs mira.
No hi ha claritat.
Però quina norma posaries?
Tipo, que tots els àrbits diguessin
com que és mans i que no.
Perquè un diu que és mans
i l'altre diu que no.
Regular les mans.
Porque no puede ser que sean tan interpretatives.
Porque a lo mejor para un árbitro en mano
y para otro no.
Por ejemplo,
la mano de ayer
es penalti ayer
pero a lo mejor la semana que viene
para otro árbitro no es penalti.
Clar, no pot ser això.
Ja, ja, ja.
Unificar criteris.
De corra, esteu d'acord.
Bé, mira, esteu d'acord.
Xavi, Xavi.
Exacte, ho deixem aquí.
No, no, no, dic això,
que ho deixem aquí
amb aquests tertulians improvisats.
Gràcies a les preguntes
que ens ha fet el xat GPT
i que la intel·ligència artificial
li faci més que a nosaltres.
Gràcies, Xavi.
A tu, Qui Morales, aduciau.
Gràcies.
Gràcies.
Al motiu de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora.
Era una mica com el Quevedo, aquest tio.
Deixad las armas.
No, no, no, no, no.
I també estem rebent rumors, eh?
És veritat.
Ara s'han de contrastar, eh?
Audiència, envieu-nos tots els afrets
que sapigueu al WhatsApp del programa
677 27 10 58.
Al final som un programa de servei
que no surti d'aquí.
Al món dels famosos a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell, Juliana Canet
i Marta Montaner.
El matí de Catalunya Ràdio.
Descobreix tot un territori abanant
per compartir amb la família i amics.
Amb onze estacions d'esquí alpí nòrdic
al Pirineu de Lleida
i més de 500 quilòmetres de pistes
en plena natura.
Gaudeix amb intensitat
tot el que té en volta.
Neu, natura, cultura, gastronomia.
Apropa't a Lleida.
Viu el moment.
Patronet o turisme.
Diputació de Lleida.
Ja és aquí Blancolor.
Amb fins a un 30% de descompte
en coixins, nòrdics,
protectors, sobre matalàs
i tot el que necessites
per aconseguir el millor descans.
Aprofita els millors descomptes
només fins al 29 de febrer.
Blancolor.
El moment de vestir casa teva
a la botiga Web i App
del Cort Inglés.
Es deia que, com que era gai,
s'ho mereixia
per portar un estil de vida promiscuo.
En Freddy mor de sida.
En Freddy se n'anava al llit
amb qualsevol,
així que té el que es mereix.
L'estrella darrere la sida.
Nits sense ficció.
Freddy Mercury.
L'espectacle final.
A TV3 dimarts a la nit.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Doncs el Barça va bé
perquè no va malament.
Passen 9 minuts
de dos quarts d'una del migdia.
Sabeu que cada dia
us recordem que podeu venir
a veure'ns en directe
aquí a la ràdio.
Sí, ho fem, sí.
Que ens escriveu un correu electrònic,
que vingueu quan vulgueu,
quan vulgueu no,
de 12 a 1,
que és quan hi som nosaltres.
Doncs el dia 13 de febrer,
aprofitant que és el Dia Mundial
de la Ràdio,
dimarts, dia de febrer,
ho farem al revés.
Nosaltres venim a vosaltres.
Ai, que és tan bonic.
Serà un dia especial,
serà un dia fantàstic
de la ràdio de Catalunya Ràdio
que es desplegarà
per tot el país
i si cal fora
per anar a fer els seus programes
a cases dels oients.
Que no us faria il·lusió.
Posar la ràdio
a fora de pell de la gent.
És que és un preciós.
Que guai.
Si voleu
que a l'última hora
es faci des de casa vostra
i ens prepareu allà
uns macarrons o alguna cosa,
entreu al web de Catalunya Ràdio
i trobareu allà
la manera d'explicar-nos
qui sou,
per què hem de venir
a casa vostra
i que hi farem allà,
a part del nostre programa.
Nosaltres tenim moltes ganes
de celebrar aquest Dia Mundial
de la Ràdio
amb tots vosaltres
perquè Catalunya Ràdio
vindrà amb tu.
L'última hora
amb Quim Morales
a Catalunya Ràdio.
I potser aquell dia
tindreu una gestió
per en Joel Díaz.
Li podreu dir
escolta'm,
podries fer això
o podries fer allò
perquè normalment
el que fem
és via telefònica,
que és el que passarà
a continuació
quan es converteixi
en el noi dels encàrrecs.
Extra, extra!
Ai, que bé
que ho has fet, eh?
Extra què?
Extra què?
He estat practicant tot el...
Extra què?
Extra.
Extra, extra,
mai ser extra què?
Vas a dir un titular.
El Joel ara truca a la gent.
El Joel truca a la gent!
No, és que mono...
En fi.
Mira, em fa ràbia
això que fas,
aire de fita.
És que no és l'aire de fita.
Ah, no?
No, que no veus el nen
que està aquí darrere.
Jo veig l'aire de fita.
Jo veig l'aire de fita.
Ai, d'aquí no em traieu.
Escolta'm,
l'encàrrec d'avui
és, crec que és la primera vegada
que, i per tant,
obrim, obrim...
Començo des al principi.
Obrim una nova categoria
d'encàrrecs,
són els encàrrecs musicals.
Ah, mira!
És una mica rotllo
les ràdios aquestes
de Radio Fórmula...
Discos sol·licitats, no?
Que podies...
No, i dedicar en plan...
Li vull dedicar
a bailar pegados
a la meva dona
que ens coneixen
amb aquesta cançó
en el karaoke
i no sé quantos.
Ja estem separats.
Doncs això és una mica...
No li dediquis.
No li dediquis.
Estàs separat.
Pegados, no?
Bailar separados.
Això és una mica
el que farem avui
quan truquem a l'Olga.
L'Olga és una senyora
que es diu igual
que la meva iaia
en pau descansi.
Ai, sí, el cel sí.
Ara m'he recordat
també a la iaia Olga.
Mentre truquem a l'Olga
us diré que l'encarregador
és l'Enric,
que és el fill de l'Olga.
L'Enric li vol dedicar...
Bueno, vol que li dediquem
a la seva mare
una cançó.
Una cançó.
Una cançó.
De moment tenim línia.
Això sí.
Cabra.
Mira, estem trucant a l'Olga, eh?
Olga.
Ui, Olga?
Olga.
Ara, ara sí.
Ara sí que ara.
Què li ha passat a l'Olga?
Ha canviat el to.
És conferència.
Espera't.
A veure.
Ens sortirà per un congo.
Ja ho veuràs tu.
Aigual estem trucant a...
Olga.
Home, si no me l'agafa l'Olga
sí que...
Què farem?
Perquè, clar, això sí que és per ella
ben bé per ella, eh?
Està mala pinta, eh?
No, Olga.
Potser és allò que no troba
el botó de desbloquejar.
És Albert, Olga.
Si estàs escoltant la ràdio
és Albert.
Sí, llisca.
Llisca-l.
Fes-lo lliscar.
Cap alguna banda.
Llisca el dit.
Ai, mare meva.
Olga, no, mare de l'Enric.
Sí, mare de l'Enric.
És la mare de l'Enric.
No, és que m'estic emprenyant, eh?
No, home, no.
Ai, no.
A veure, tornem a provar l'Olga.
No, i us explico
quina cançó li vam de dedicar.
Ah, sí, sí, perquè quina és?
Mira, és una cançó que es diu
Em miro dins.
No la conec.
És una cançó composada...
Exacte, molt bé.
Has fet molt bé el gesto
de mirar-se dins.
És una cançó bastant intensa
d'un artista català
que es diu Enric Ramon.
Ah, ah.
Que en aquest cas
està interpretada
amb la Maria Lablanco,
que era la cantant
de la banda del Zona Franca,
l'Esmerca Banda.
Ah, sí, sí.
Una tia amb un talent descomunal.
I aquesta cançó es diu
Em miro dins,
doncs és això,
del nano aquest.
Sí.
I la Maria Ramon.
Featuring, Maria Lablanco.
En el moment en què l'Olga
m'agafi el telèfon,
jo li tiraré la cançó,
però és que si no...
Farem un últim intent, a veure si...
Si no, tocarem a l'Enric
i li recriminarem
no haver fet...
Home, clar.
...la feina que s'ha de fer
quan s'encarrega una trucada.
Ens heu d'ajudar una mica
perquè s'hi posin.
Sí, diguem.
Ah, Olga!
Hola.
Ai, que no agafaves el telèfon?
Què passava?
És que estic reunit, quiet.
Ai, per favor, Olga,
que et truco en directe
des de Catalunya Ràdio
i és molt important.
Ah, diguem.
La reunió és important, també?
Sí, érem el meu jefe.
Hòstia, hòstia, Olga.
Doncs mira,
jo et truco de Catalunya Ràdio,
estem en directe,
sóc el Joel Díaz.
Estic aquí amb el Quim Morales,
el tal, bueno.
Hola, Olga.
Ara, què dius, Joel?
Sí, Olga, és que és al·lucinant, d'acord?
Saps qui sóc, eh, que sí,
perquè sóc famós.
Hombre, i tant,
i tant,
els meus fills us adoraran.
Doncs, Olga,
el problema és que jo tinc la sensació
que el teu jefe
t'està esperant, no?
No, ja està, no,
perquè he sortit de la reunió
i he dit, perdona,
que m'estan llamando.
Que m'estan llamando, no?
Què ha passat, Joel?
No, doncs...
Em pensava que eres un senyor
que em portava un matalàs a casa,
que m'ha de portar un matalàs.
Hola, jo...
No, Olga,
jo si t'he de portar un matalàs
et porto un matalàs, eh?
No, t'ho dic en sèrio,
perquè saps què passa?
Joel, et obro la porta
i em portem un gintoni.
Un què?
Un gintoni!
Olga, i lo que surja, eh?
Bendida.
Lo que surja,
que ja tenim una edat,
ja no tenim un trast.
Però escolta'm, Olga,
però tu tens parella,
estàs...
estàs...
No, o què?
Què?
Tens què?
No, perquè m'ha donat la sensació
que m'estaves tirant els tejos.
Home, però sí,
ja tenim una edat.
Ah, vale, vale.
Bueno, ja ho trobaríem,
que avui en dia
hi ha moltes fórmules.
Olga, per l'amor de Déu,
que tenim el jefe esperant,
el teu fill Enric...
Què dius?
Ha fet ús...
El meu Enric.
El teu, Enric.
El teu, el teu.
Bueno, el teu i també
potser d'altres persones.
Vull dir, ara no siguis possessiva
tampoc amb l'Enric.
És la mare, és la mare.
Però ja té una edat, l'Enric.
És su madre, su leche.
La meva parella
i el meu marit
i el pare de l'Enric.
No, vale, molt bé.
Jo et parlo de l'Enric fill.
L'Enric fill m'ha demanat
que et truqui,
perquè això és una secció
que faig que es diu
el noi dels encàrrecs.
Truco la gent per encàrrec.
Llavors, el teu fill...
Espera't.
M'ha demanat que et truqui
perquè et dediqui
a aquesta cançó.
Ai.
Escolta-la.
És molt maca.
Escolta, tots els dies
com et sents de veritat.
Digues a què estimes
quan acabis del teu cop.
I la Maria.
I la Maria a la Blanco.
I l'Olga.
Ai, que m'aguciono.
Olga, jo també.
Ai, Olga.
És tan maca, aquesta cançó, d'a més.
Si no, ens la deixeu sentir
entre l'un i l'altre.
Escolta, escolta.
Escolta el que diu.
Que maca.
Que maca.
Bé.
Ja està, ja està,
que és una mica monja la cançó
i em poso tonto.
Sí, ara és una mica monja.
Escolta'm, Olga.
Escolta una cosa que m'emociono, eh.
Jo també, carinyo.
Escolta, tens idea
de per què l'Enric em demana
que et dediqui aquesta cançó concretament?
Doncs perquè se m'ha mort la mare, suposo.
La mama Lola.
La mama Lola.
La mama Lola.
I es va morir als nostres braços.
Ai, pobra.
I, bueno, suposo que,
tot i que, a veure,
és el millor que ens podia passar,
93 anys,
una dona que ha estat superhuital
fins a l'últim moment.
Sí.
Però suposo que em veu una mica així trista
i de vegades m'agafa la plorera.
Home, t'ho diràs.
Una mare és una mare, tu.
I, bueno,
i suposo que m'ho deu dedicat per això.
Perquè, bueno,
la mama Lola és molt important.
La mama Lola.
Doncs mira, Olga,
la meva missió era aquesta,
era dedicar-te a aquesta cançó,
a tu i a la teva mama Lola,
de part de l'Enric.
Olga, ara estic emocionat,
tinc aquí els companys de l'equip emocionats.
No sé ell ni què dir.
L'Enric a casa seva deu estar emocionat.
Oi, que m'agafa,
escolta,
és que l'Enric ara m'ha descol·locat molt
perquè sí que treballava avui,
que donava classe.
Mira ell.
De música amb unes treballes,
m'estic molt col·locat.
Ai, per favor.
Bueno.
Olga.
Estic molt contenta.
Jo també estic molt contenta, Olga,
perquè tinc el millor ofici del món, Olga.
Fer feliç a la gent.
Això no té preu, eh?
Sí que té preu,
perquè jo cobro,
jo cobro per fer això.
Si no em paguessin no ho faria,
també t'ho dic, eh?
Escolta,
ens paguen bé o què?
No ens podem queixar.
Tal com està el món,
no ens podem queixar.
Sí que ens podem queixar,
però no ens queixarem.
Doncs no ens queixem.
Treballo en un centre de recerca,
en tot cas,
és contra el Departament de Comunicació
que fa gent.
Home, doncs mira,
ens ho apuntem,
perquè això de la ràdio
no saps mai quan s'acaba, eh?
No, no és el lloc per les ràdies.
Avui som i demà no hi podem fer.
Sí, senyora, Olga.
Doncs a l'espera
que ens vegis aparèixer
amb el nostre currículum vitae...
Vitae.
Ens l'envies, exacte.
T'enviarem una abraçada molt grossa
a tu i a la teva família
i a l'Enric.
Gràcies, Olga.
Molt bé, gràcies.
Un abraçada i un foto molt gran a tots.
I visca la mama Lola.
Visca.
Visca la mama Lola.
Adiós, adiós.
Adiós, adiós.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Com es diuen?
Com?
Jo, Xavi.
Soc quan?
I el gat?
Lola 143.
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta
vine i te la millorem.
100% garantit.
Vendermicotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants,
Sabadell i Cornellà.
Com és que no aconsegueixo
quedar-me embarassada?
A Ivi et volem ajudar
a aclarir dubtes.
Per això t'oferim
el Pac Diagnòstic Plus
amb totes les proves necessàries
per saber l'estat de fertilitat
de tots dos,
incluent-hi el seminograma.
Demana cita a Ivi.es.
Ivi, on neix la vida.
Hi ha un lloc
on viuen totes les paraules.
Un lloc
allà on sempre podràs tornar.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ens movem,
canviem
i amb tu
ens connectem.
Som 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Està trucant a una senyora ara?
Ara l'estan trucant.
Per preguntar què és.
Està trucada a la Tati.
Qui és la Tati?
El meu marit.
Ah, perdó.
9 minuts i la una del migdia
arriba el moment de la setmana
en què ens ocupem dels nens i nenes
que seran el futur del país.
Amb una trajectòria consolidada
de 5 mesos com a pare,
en Jordi Ramoneda ens ensenya
com criar un bon català.
Com criar un bon català.
Com criar un bon català.
Que no piques de mans, Joel.
Com criar un bon català.
Molt bé.
Com criar un bon català.
5 mesos com a pare
i de moment no m'han obert
cap expedient serveis socials.
No, no, molt bé, molt bé.
T'ho dic que s'hauria de dir
com adoctrinar un bon català.
No, com, més aviat.
No, no, no, aquí no adoctrinarem.
No, clar.
No, què va.
Quim, si tu vols criar un català català,
a base de fuet, llonganissa i embotit,
l'has d'alimentar.
Perfecte.
Jo, perquè podem posar moltes barreres,
moltes traves per ser o no català,
per empadronar-te o no a Ripoll.
Ja veuràs quin colesterol.
Però n'hi ha una d'aquestes barreres
que és infranquejable.
Si no t'agrada el fuet,
no ets català.
Ja està.
Mira, és que hi he pensat fins i tot
perquè dic, és veritat que no conec
ningú que digui
no m'agrada el fuet.
És que és impossible
que mengis més o menys
perquè si tens colesterol,
aquestes coses, s'entén.
Però te l'agrada el fuet.
Ja està.
El que sí que passa amb els nens
és que a mesura que es fan grans
valoren el bon fuet.
De petits només els agraden
aquestes marques que són de goma.
Sí.
I tu els dones un bon fuet de Vic.
Està molt fort.
Bé, no.
És com la cervesa.
Exacte.
Al final als nens també els acaba agradant.
El conyac.
I aleshores,
he anat a buscar els antècnics experts
en embotit que en aquest país
jo voldria dir que són una mica
la comarca d'Osona.
Sí.
Vale.
I rebusquant per al meravellós món de YouTube
he trobat un venedor de Vic
que fa un espits digne de monòleg teatral
per tant de vendre
per tant de vendre
les delícies que té.
Atenció a com comença
aquest venedor de Vic
a vendre.
Quan una persona
se compra una camisa
se prend la mida del cos
pel coll
i se sap la mesura
del cos d'aquella persona.
Vale.
Atenció.
Tenim una història
que aquest senyor
per vendre llonganisses
explica que per vendre la camisa
al sastre
mesura el coll.
No sé això com més
es transporta el món del fuet.
Però vaja.
Vols seguir sentint el discurs?
Sí.
I ho descobrirem.
Què passa?
Jo estava escutant aquest discurs
i de cop i volta
hi ha un so
en aquest document
que jo no m'esperava.
Ai.
És un so que apareix a la botiga.
La botiga està viva.
Sí.
Hi ha molts sons.
Aleshores
t'abano molta atenció
a que calleu cabrons
no parleu sobre el tall
a veure si sentiu aquest so
que s'escapa.
Molt aproximada.
Margeu coll més obert
coll més tancat
coll de cisne
coll més ample.
S'ha tirat un per?
No ho sé.
No ho sé.
O sigui que no es veu
d'on ve aquest soroll.
No.
Bueno.
Ostres.
I si es veiés
tampoc es veuria.
No, no, clar.
Evidentment.
I millor que no es vegi.
Us prometo que aquest son
no està manipulat.
Doncs sí.
No l'he feixit jo amb el Dalet.
Feia tota la sensació
de flotulència.
Però el senyor
segueix amb el seu discurs
perquè hem de saber
on va, recordem que és un senyor
que ens està vendint un fuet.
Sí.
Hem de saber on acaba
la història de les camises
i les llonganisses.
Aleshores,
amb quina altra part del cos
es mesura
per saber la mida
de la llonganissa
o fuet
que et vulguis comprar?
Endavant.
Molt teniu.
Tal, número 3.
Sembla que no.
Sembla que...
Ai.
S'ha trencat.
Divendres ja va avisar
aquest ordinador
que començava a fer el ximple
i ara ens ha deixat
sense fuet.
Això és el que sap més greu.
No sé si podrem
recuperar alguna altra cosa
però de moment
estàvem en el secret
per trobar el bon embotit.
Sí.
Una altra cosa
que sempre que he d'escriurem jo
posant llonganissa
o llonganissa
sempre tinc el dubte.
Llavors,
he buscat el Diec
i és llonganissa.
Llonganissa.
Llango no.
Llango no és correcte.
Diec no hi és.
Va,
diu que ja ho tenim,
Albert.
Escutem com acaba aquesta història.
Exacte.
Però,
la llenguïsa,
es pren la vida
per anar de part del cos.
Quina part del cos
és aquesta?
Molt important.
Vital.
Ai, ai, ai, ai, ai,
que esteu patint.
Va,
que s'enociem
el gran enigma
de l'embotit català.
Els ombres.
Ah.
Llavors,
si un se posa
aquesta mesura
ja té la vida exacta.
Ai,
que tot és que
es pensava
que anava a dir la tita, eh?
No,
sí, home, sí.
Però, esclar,
llavors hi ha moltes mides.
Clar.
Però per què s'ha de mesurar
per comprar un fuet?
No ho en tinc.
És una història
que s'han matat aquest senyor.
Però més o menys,
perquè facis la idea...
Clar,
hi ha moltes espatlles.
Clar.
No és la mateixa,
la meva,
o sigui,
la de Jessica Bichos,
que la de Pere Aragonès.
O la del nen
que tenim aquí.
Això mateix,
si fem una...
Sortirà molt petit.
Perquè tens molt poca distància,
tens molt poca esquena,
tu, trobo.
Sí.
I acte seguint,
després de fer cap despeach,
arriba el moment més bonic
de tot botiga català,
el meu favorit,
que és el de seguir venent.
Ah.
Eh?
Posem-hi aquestes,
si us sap greu.
Que més maco.
Que més maco.
Que més maco.
Home, i tant.
I anem al tall número 7,
perquè ara hem sentit
que un home venent un fuet
a un client,
ara sentirem un altre home
venent un fuet al món.
Un català que vol que el fuet
sigui política exterior
de Catalunya.
Home.
Així que l'home va fer un vídeo
amb la recepta de pa
amb oli fuet,
no només els ingredients,
sinó també un entusiasme infinit.
Pan de barra.
Ai.
Un tomate de colgar.
Què us sembla?
Colgar.
Què més?
Aceite d'oliva.
Vale.
I què més?
I per acabar?
Fuet.
Fuet, ja està, perfecte.
Això no li poses sal, eh?
No li poses sal.
No, perquè el fuet ja se la deca.
I aporta sal.
Els catalans,
en el tema de cuina
pensem-hi,
comencem-hi,
i amb l'entusiasme
que hi posem,
ja ni t'ho explico.
Una mica més instruccions.
Nos lavamos las manos.
Molt important.
Se trata de un tal pan,
un tomate de colgar,
que esté bien maduro.
Vale.
Como si pintáramos el pan.
Oh.
I era una roda.
Però con pincel no ve.
No, no, no.
No, no.
No, i s'imagina el tomàquet
com a pinzell.
I ara una roda veu
que potser li està faltant
una mica més d'emoció,
una mica més fins i tot
d'història personal,
i així que decideix
explicar-nos una mica
la seva vida.
Esto me lo hacía mi madre
cuando yo era un niño.
Ay.
Y ahora lo hago
a mis hijos y a mi mujer.
Qué maco.
Les encanta.
Qué maco.
Qué maco.
Val.
I, atenció,
li falta emoció,
li falta interpretació,
així que decideix
acabar a dalt de tot.
Provar de hacerlo.
Ya veréis que bueno.
Mmm.
Al final ho ha arreglat, eh?
Al final,
veia,
es tanislaski.
Acabala.
Que si que eres tanislaski.
Doncs bé,
ja ho sabeu,
les vostres criatures
són nou nats, eh?
Sí.
I sobretot,
de seguida que podeu,
introduïu a la seva dieta
un bon fuet.
Fui fuet.
Fui fuet.
Fui fuet.
En el biberó no,
perquè no passa,
s'embussa,
però ben aviat
en podran menjar.
Gràcies, Jordi.
A toqui Morales.
Oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Catalunya Ràdio.
Amb la samarreta
i l'ampolla d'Euphoria Street Dance
seràs un més
de l'equip d'Euphòrics.
En exclusiva
a la botiga 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio.
L'Incat.
El teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Andorra, de Max Frigg, en dirección de Ester Nadal,
llega al TNC.
Max Frigg, un de los dramaturgos y escritores
más notables de la literatura en lengua alemánia,
nos habla de mentiras, enganos y falsas identidades.
Andorra, hasta el 28 de gener al Teatro Nacional de Cataluña.
Más información a tnc.cat.
Recomendado por Cataluña Radio.
Linkat.
Blaumut, Maruán, Feltas Cortos, Marina Rossell,
Mazzoni, Roger Mas, La Bienquerida,
Les Migues, Manu Guijan de Veterans i molts més.
28 concerts i 4 mesos de durada, consolidats i emergents.
Presentacions de nous treballs i clausures de gires.
Tot això és Empremtes 2024.
Fins al 27 d'abril a diverses sales de Barcelona.
Més informació a empremtes.com.
Recomendado por Cataluña Radio.
L'Inca, L'Inca, L'Inca, a Catalunya Ràdio.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar el...
Continua aquest escorcoll com...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia, amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les 3...
L'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia.
L'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
Catalunya Ràdio.
I fins aquí a les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio.
De seguida, butllet informatiu i el que no surti d'aquí.
Nosaltres hi tornem demà a les 12.
Gràcies.