La muerte del tipo Xani, creador de bola de drac.
He visto que ha hecho una piulada.
Curro-Saua.
No, no es.
Avui en un día tan importante,
volía ser a la Rádio Pública del País,
la Nacional.
La Rádio Nacional de Cataluña.
Retra homenaje a este hombre que nos ha farcit la infancia.
Uy, mira, la rale.
¿Y cómo es que se ha quedado tan afectado?
Porque la piulada me sorpresa.
La piulada, que tiene una piulada reivindicativa y de homenaje
i espero que el vota obri l'informatiu.
Ho tenim, ho tenim.
És l'obertura?
No, no és l'obertura.
Hi ha altres temes avui, justament.
Sóc el president i vull que ho passis a l'obertura.
No, no, no, encara que sigui...
La Ràdio és meva.
No, no, no, no, no, no.
No, no, no, no.
Marina, tu ets meva.
Gerard, ets meu.
Periodisme.
I Joan Bota és meu.
Criteris periodístics.
Catalunya és meva.
Ja podeu fer les notícies i estaré a faltar.
Atentem.
Va.
Vota.
Va.
Vota.
Gràcies, Marina.
Adéu.
Moltes gràcies.
Vota.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Molt bé.
Molt bé, Joan.
Va.
Primeres manifestacions a aquesta hora coincidint amb el buitema.
Una jornada reivindicativa i de protesta en defensa dels drets de les dones.
A la plaça Universitat de Barcelona s'ha convocat una marxa d'estudiants.
Anem cap allà.
Unitat mòbil.
Martí Coní, Montse Poblet, bon dia.
Bon dia, tot a punt aquí a la plaça Universitat perquè comenci la manifestació que ha organitzat el sindicat d'estudiants per commemorar el buit tema i visibilitzar la vaga que han convocat a universitats i instituts i de la que de moment no tenen dades de seguiment.
Entre els cartells que encapçalaran la protesta, un on llegim feminisme de base, feminisme de classe i un altre denunciant el genocidi de Gaza.
Entre els manifestants molta roba i banderes liles i pràctica unanimitat en dir que cal sortir al carrer per denunciar que les dones encara són víctimes de discriminacions, desigualtats i violència.
He venido porque muchas veces hemos pasado abusos todas de pequeña y muchas veces no hemos podido defendernos por miedo.
A mí me pasó una vez que estaba caminando y estaba con un patalón corto y un tipo me empezó a hablar mal y bueno, es complicado porque mucha gente no te cree.
He venido porque muchas veces hemos pasado abusos todas de pequeña.
Montse Poblet, Catalunya Ràdio Barcelona.
La manifestació més multitudinària es preveu aquesta tarda a Barcelona i l'ha convocat l'Assemblea Vuitem, entitats feministes més radicals, però s'han desmarcat d'aquesta protesta i per primer cop hi haurà dues manifestacions a Barcelona.
Ho ha explicat a Catalunya Ràdio Sílvia Carrasco, presidenta de Feministes de Catalunya.
Convoquem a la mateixa hora justament perquè nosaltres diem que la concentració feminista és la de la plaça Sant Jaume.
No estem d'acord amb el que consideren que no sabem què és una dona, que consideren que l'explotació sexual és un treball com qualsevol altre.
Nosaltres ens diferenciem radicalment d'aquests postulats i per això ho convoquem a la mateixa hora, però a la plaça Sant Jaume.
Més notícies a la Riera.
El govern espanyol xifra en 372 les persones que es beneficiaran de la llei d'amnistia, una estimació que dista moltíssim de la previsió d'òmnium cultural, que sempre ha parlat d'unes 1.400.
El ministre de la Presidència, Félix Bolanyos, ha fet públiques les seves dades en una entrevista a TV3.
Hemos una ley de amnistia que cubra por completo a todas las personas que están involucradas.
Va dirigida a esas en torno a 400 personas, según los números que tenemos en el gobierno son 372 personas que tienen causas penales pendientes,
pero es una ley que no solo va dirigida a ellas, pueden ser los beneficiarios directos,
pero sobre todo el beneficiario absoluto de esta ley será la sociedad catalana y será también la sociedad española por extensión.
I la Guàrdia Civil informa que el jutge Manuel García Castellón no ha pogut localitzar el diputat d'Esquerra Republicana
i membre de la mesa del Parlament, Rubén Bagginsberg, que investiga per terrorisme en el cas tsunami democràtic.
Els agents han notificat al magistrat que han anat al seu domicili i a altres habitatges
on es creia que es podia allotjar com el seu lloc de feina habitual, és a dir, al Parlament,
i que no hi han trobat Bagginsberg.
La Guàrdia Civil dona així per resposta a la petició que va fer el magistrat al febrer
per localitzar Bagginsberg per comprovar que, com es va publicar la premsa, viu a Suïssa
i que, per tant, segons el jutge s'hauria pogut desatendre de l'acció judicial que té pendent.
I com sentíeu al principi d'aquest butlletí,
el món del manga plora avui la mort d'Akira Toriyama.
És el creador de la sèrie tan popular a aquest país, Com vol a drac,
el diuixant japonès de 68 anys va morir l'1 de març a causa d'un vessament cerebral,
però la notícia li fos avui per xarxes al seu estudi, Bird Studio.
La mort de Toriyama ha causat un gran impacte en la comunitat otaku,
com constata Oriol Estrada, autor del llibre Songokomania, el Big Bang del manga.
Sí, ha mort una mica el pare de tots nosaltres,
tots els que som fans del manga i d'anime, avui hem quedat una mica orfes.
Jo sí que ho estic notant, a mena xarxes, m'envia el condol i tot,
perquè, clar, és un dels autors més importants.
Com explica Estrada, aquest autor que va marcar tota una generació
també amb altres manques, com el Dr. Slum.
Esports, Marcos García.
A les 9 del vespre, Barça-Mallorca.
És partit de Lliga, a la banda blaugrana hi ha set baixes,
Araujo per sanció i les lesions de Pedri De Jong, Alonso, Valde, Gabi i Ferran Torres.
A les 8 del vespre, la TDT del Barça-Mallorca a Catalunya Ràdio.
Aquestor es posen a la venda les primeres entrades
per la final de la Champions femenina de futbol,
que jugarà a Samamés el dissabte 25 de maig a Bilbao, doncs.
A l'anada de les semifinals de la Copa de la Reina,
el Leti Club 0, Barça 3, amb dos gols d'Aitana i un de Salma.
A la Lliga Sobaldambol, el Granoller juga avui a la pista del Morrazo,
o a la Champions, Barça 34, Montpaller 37.
Aquesta tarda, primers entrenaments lliures del Mundial de Motociclisme.
Són els del primer Gran Premi al Qatar.
A la tarda es fa la sessió de classificació
de cara al Gran Premi de l'Àreba Saudita, en aquest cas és de Fórmula 1.
A la Copa Masculina d'Hokei Patins es disputa a Calafell
i avui tenim dos partits de quarts,
Barça-Reus i Voltregà-Igualada.
Fins aquí les notícies.
A les 10 de la nit s'encén un llum a la redacció de Catalunya Ràdio
per veure les notícies del dia i més enllà.
Amb Manel Elías.
Us convidem a mirar els esdeveniments de l'actualitat
de manera reposada i reflexiva.
Catalunya nit.
Les notícies pensades i amb context.
I com sempre, amb la força dels serveis informatius de Catalunya Ràdio.
De dilluns a divendres a les 10,
Catalunya nit, amb Manel Elías.
L'evolució de les notícies del dia a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Catalunya Ràdio
12 i 7 minuts, som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Avui és 8 de març, és el Dia Mundial de les Dones,
i tenim en Xavier Predesquerdo, que no és una dona, però per la veu podria semblar.
Sí, sí, sí.
A l'exterior de Catalunya Ràdio, amb els treballadors i sobretot les treballadores d'aquesta santa casa.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, Quim Morales.
Doncs sí, moltes vegades m'han confós amb una dona,
però jo estic aquí amb tots els homes i dones de Catalunya Ràdio...
Però i ets com a home o com a dona?
Com a persones.
Molt bé.
Com a persones.
Han sortit la majoria de treballadors,
alguns esteu a dins perquè heu de fer una miqueta de feina,
però en representació de tota la casa,
doncs són fora i estan a punt de fer la lectura d'aquest manifest.
La Marina Romero, del Matí de Catalunya Ràdio,
la Mercè Folk, presentadora i directora de Solidaris,
i el podcast El Mar, el Mur,
i la Dolors Naranjo, de la Comissió d'Igualtat del Comitè d'Empresa de Catalunya Ràdio.
I estan aquí tots fora,
alguns han aprofitat per esmorzar, fer el cigarro i tal,
però l'important és parar atenció a aquest manifest.
Quina crònica, eh, Xavi?
Hi ha gent fumant.
Sí, home, i ara tots atents a la Marina que comença el manifest.
Vinga.
Ens trobem tots a la porta de Catalunya Ràdio,
un 8 de març.
El masclisme, que us haig de dir,
continua ben viu a la nostra societat.
El gènere és encara avui un element central en les nostres vides.
A través de les relacions de poder,
el masclisme reprodueix, i ho fa diàriament,
estereotips, rols socials i jerarquies d'estatus
que coarten la llibertat de totes
i tinguem l'edat que tinguem.
D'altra banda, el masclisme impregna tot de jerarquies,
de desigualtats i discriminacions
que són alhora la base de les violències masclistes
que es produeixen, de fet, en cadascun dels àmbits de la vida,
de la devaluació de tot allò relacionat amb la feminitat
i amb les dones,
del sexisme i la misogínia,
disfressats de tradicions o d'humor
o d'una pressió estètica,
asfixiant, que cosifica les dones.
Les reivindicacions feministes són molt clares,
acabar d'una vegada per totes
amb les justícies distributives
i de reconeixement
i assegurar també la paritat.
I molt important,
assegurar el mateix valor de la veu de les dones
en la participació de totes les esferes.
Davant de les desigualtats,
les discriminacions i les violències estructurals
que pateixen les dones
pel sol fet de ser-ho,
hi ha dos canvis imprescindibles i inajornables.
En primer lloc,
el paper actiu de tots els homes
per identificar i rebutjar els estereotips,
les actituds i els comportaments masclistes propis
i dels seus entorns laborals,
familiars o d'amistats
que normalitzen i perpetuen la discriminació.
El mensteniment,
la cosificació
o les violències envers les dones
i que al mateix temps
els imposen a ells mateixos
una determinada manera de ser
i de fer com a homes.
Així mateix,
tots ells han d'assumir la responsabilitat
que els pertoca en la sostenibilitat de la vida
i en el treball domèstic i de les cures.
El feminisme és per a tothom.
I aquí afegir,
com a empresa de comunicació,
com a periodistes que som,
la responsabilitat que tenim
perquè aquest relat discriminatori
no es perpetui,
com informem,
aquí convidem a les tertúlies,
quina perspectiva apliquem
a l'hora d'explicar el món,
a l'hora de fer els nostres programes informatius.
I acabarem amb la Dolors Naranjo
de la Comissió d'Igualtat
del Comitè d'Empresa de Catalunya Ràdio.
La transformació feminista
també ens toca treballar-la internament,
a casa nostra,
i que siguin el resultat
d'una complicitat
i un seguiment real
per part també dels treballadors,
de tots els directius,
perquè amb aquesta corresponsabilitat
tothom hi guanya,
els CAPs i tots nosaltres.
Per aconseguir-ho reclamem
avançar en la implementació
dels plans d'igualtat de l'empresa,
per acabar amb la bretxa salarial
entre tots,
perquè encara existeix.
Endegar polítiques preventives
amb perspectiva feminista.
Per fer-ho cal modificar
la llei de prevenció
dels riscos laborals
i el reglament dels serveis de prevenció.
Hi ha mancances
respecte de les afeccions
i les patologies diferencials
entre les dones i els homes
dins del món laboral.
Revissem aquests protocols.
Exigir una formació
i una educació integral
i obligatòries
per sensibilitzar i erradicar
els estereotips
que discriminem les dones
per a tota la plantilla.
Crear un registre públic
i obligatori
dels protocols d'assetjament sexual
i per raó de sexe
que permeti fer un seguiment
de les empreses
que incompleixin la seva obligació
en matèria de prevenció
i lluita contra les violències masclistes
al centre de treball.
Per acabar,
s'animem a participar
als actes de manifest d'aquest 8M.
Per trencar estereotips
i construir junts i juntes
un món més lliure
per a tothom.
Moltes gràcies per escoltar
i visca el 8M.
Gràcies.
I han acabat
aquesta lectura
del manifest del 8M
amb els acoplaments
de l'Altaveu.
Ja tenim uns
problemes domèstics.
Ah, els domèstics
són els problemes...
Tècnics, sí, sí.
Tècnics.
Tècnics.
Som una ràdio,
dominem de micròfons
però de megàfons
potser encara ens queda...
Sí, és cap del nostre àmbit
també el magàfons.
I ara ja tots els treballadors
ja entren una altra vegada
a la casa
per continuar
fent la nostra feina
que és comunicar.
Perfecte, Xavi.
Moltes gràcies.
Aquest era l'aplaudiment
de les treballadores
i els treballadors
de Catalunya Ràdio
i tot el nostre suport
en aquesta lluita
contra les discriminacions
i les desigualtats
que pateixen les dones
i a veure si l'any que ve
estem una mica millor
ni que sigui.
Xavi, gràcies.
Comencem el programa.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Bon dia, catalanes,
catalans i catalanis.
Això és l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio,
el confort radiofònic
dels vostres migdies
amb uns pandes de l'humor
com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
L'Aida Fita.
Hola, Aida.
Com estàs?
No hi és, eh, avui.
Està fent vaga.
Està fent vaga.
I n'hem fet que fa.
En Xavier Beret Esquerdo,
en Jordi Ramoneda.
Hola, Quim Morales.
L'Aina Austrer,
l'Alba Castellbi
i en José González
a la producció,
en Manel Gil
i l'en Montse Durán
al control central,
al control de Sol Albert Joder
i qui us parla,
en Quim Morales.
És divendres 8 de març,
Dia Mundial de les Dones
i l'equip de l'última hora
en disposició de demostrar
que si treballem sense elles
la ràdio serà
un autèntic desastre.
Ja ho veuràs tu.
Així, doncs,
disculpeu davant mà,
disculpeu-nos davant mà
i preu atenció
a l'informe econòmic
d'en Joel Díaz
que ens explica
què fa avui
amb els vostres impostos.
Atenció,
catalans i catalanes,
no sé si sabeu
que ahir va morir Picasso.
Què dius?
No Picasso,
no Picasso,
el pintor.
Picasso,
la truja pintora.
Què dius?
No, t'ho dic en sèrio,
no m'ho invento,
ho diu l'avantguàrdia.
És un animal,
no un insult.
Picasso,
ho diu l'avantguàrdia,
insisteixo.
La truja Picasso,
Picasso,
ha mort cristianament
a l'edat de 8 anys,
víctima d'una artritis
raumatoida.
Ai, pobreta.
I amb ella se'n vala
que, segons l'avantguàrdia,
és l'artista no humana
més important de la història
i la màxim exponent
de l'art animal,
Jordi Ramoneda.
Per això,
quina broma és aquesta?
Que no és cap broma,
hòstia.
Perquè m'has mencionat
a mi.
Una mica de...
L'ubó,
perquè ara esteu tots fet pols
amb el tema de la mort
de la Picasso.
Sí,
l'Aquira Toriyama.
Catalans i catalanes...
Què deia,
l'Aquira Toriyama
i no li arriben la sola sabata
a Picasso.
Catalans i catalanes,
el tema és que la truja
Picasso ha mort,
però la seva obra no.
I en vull comprar un quadro.
Vull tenir un Picasso
a casa.
El problema és que no és barat.
Penseu que Rafa Nadal
té un Picasso
a casa de l'Horat
amb més de 25.000 euros,
però jo ho veig
com una inversió,
perquè a mi m'han dit
que l'art no perd valor
i a més,
quan mor un artista
és el moment de comprar
perquè l'obra puja de preu.
Doncs ja va estar, eh?
Joel, una pregunta.
A Rafa Nadal,
que té una cartera ampla,
es va comprar el Picasso
per fer el lol,
per riure,
o perquè ell creu realment
en l'art
que feia la Picasso.
I quin estil practicava?
Això ho he llegit
i és veritat, eh?
Aquesta dona
va rescatar
la truja aquesta
d'una...
Estava a punt
de ser escorxada.
No sé si es diu així
el verb d'escorxar.
Sacrificada.
Sacrificada.
I convertir-se, doncs,
en embotit
o el que fes falta
i aquesta dona
la va rescatar.
I aquesta dona
li deixava
una sèrie de pinzells
i pintures
i a poc a poc
la...
T'ho vol dir de veritat,
la Picasso
anava agafant el pinzell
amb la boqueta
i anava sucant
el pinzell amb la pintura
i anava fent els seus quadros
i em diràs,
hòstia,
com signava els quadros?
Ara, ara.
Doncs socava el morro
a la pintura,
que era pintura
d'aquesta bio orgànica,
i llavors
apretava el morro
contra el llens
i així quedava signat
per la truja Picasso.
Ara estic pensant
en tots aquells camions
que veiem moltes vegades
plens de porquets
que van a l'escorxador.
Sí, allò millor
hi ha un Van Gogh allà.
Sí, senyor.
Un Van Pic.
Abans.
Un Picgoc.
Un Van Porc.
I no...
M'entens?
Sí, sí, per això.
Jo els faria proves
abans de matar-los.
Un test artístic,
no sé,
dibuixar-lo de casa,
fer alguna cosa.
Igual estem esborxant artistes.
És que, mira,
jo m'estic llegint un llibre
que ha escrit
el nostre company del 3CAT,
pensava que l'havia escrit
un porc.
El Lluís Freixas,
que es diu
Sedició a la granja,
que parla sobre
l'antiespacisme
i l'animalisme
i el Lluís,
que és un autèntic expert
sobre, diguéssim,
el maltractament animal
que s'està fent,
no ha dedicat cap capítol
a la Picasso,
però ni a dir...
Hosti,
jo no veig un argument
en cap de dir
no hem de sacrificar animals
perquè potser són artistes.
Tu aniries a matar
i escorxar Antonio López,
per exemple?
No.
Però és que,
l'animal,
quan és artista,
és un artista molt més pur.
I tant.
Perquè no està contaminat
de la cosa social.
Li surt directament
l'expressió de l'animalisme.
Potser contamina ell
amb els purins,
però ell no està contaminat.
Aniria se'm ha dit
que Antonio López
se l'ha amenaçat de mort
a veure si acaba un quadre
ja d'una vegada.
Sí,
que acabi el sol del membrillo
quan pugui.
I que porta 40 anys?
No,
és que algú li ha de dir
que existeix la fotografia
en aquest senyor.
Que hi ha càmeres de fotos
que fan exactament
el mateix que fa ell.
Ja.
Ja està,
que pinti més tranquil,
que pinti com un Picasso.
Ara.
Doncs bé,
el cel sigui,
el cel dels porquets
la Picasso,
aquesta artista porcina,
morta,
i que ara cotitzarà molt més.
Avui nosaltres
també tenim un premi
que també cotitza molt,
que és un sopar
per dues persones altes.
Estem restaurant
al carrer Provença 88,
que serà per aquell oient
que triomfi
el que s'ha proposat
durant tota la setmana
a l'Ai de Fita,
a la fita de la setmana.
Fita, fita.
És la fita.
Fita, fita.
Fes la fita.
De la setmana.
De la setmana.
Com us hem dit
i ben fet que fa,
avui l'Ai de Fita
fa vaga pel 8M,
però tenim...
No sé si està gaire bé això,
però l'hem substituït
per un home.
Però només és una cosa puntual.
I a més és un home
molt deconstruït,
que és en José González.
Bon dia, José.
Extremadament deconstruït.
Oi que sí?
Sí, sí.
No, no,
de vegades hem tingut converses
i coses,
vull dir,
és un tio...
És un tio que és com una dona.
Pràcticament.
Doncs com ja sabem,
aquesta setmana
l'Ai de portava
la nevera,
la porta de nevera
amb més coses.
Exacte.
Buscant la porta de nevera
més atapaïda
de pòsters,
d'imants,
que és el més clàssic,
però també de...
Tiquets d'escompte,
de somatres,
de fotografies de la família...
Molt reciclatge
porta a porta.
Sí.
Saps?
El dilluns has de treure el vidre,
el dimarts el paper.
Hi havia molt calendari
de porta a porta.
Correcte.
Molt tiquet de descompte caducat.
Sí.
Molta cosa funcional,
en general.
Què t'has trobat?
Porto un duel celestial.
Ah, sí?
Aquesta és la premissa.
Per què?
Celestial.
Doncs perquè s'enfronten dos àngels.
Ah, bandido.
L'Àngela, perdó.
Ai, l'Àngels.
L'Àngels.
L'Àngels Baltran,
que és aquesta?
Aquesta és la cuina de casa meva,
on tinc la nevera
i el congelador,
costat per costat,
i on tenim tots els imants
que hem anat recopilant
al llarg del temps,
de viatges propis,
de fills,
d'amics,
fotos dels nostres fills.
Des que van néixer
fins a l'actualitat,
tinc la família,
pares,
germana,
cunyats,
nebots,
els fills dels nebots
i les nebodes.
És que ho esteu veient.
I tant, és espectacular.
És de doble porta.
Ara, ara.
Llavors, clar, ni cap més.
Clar, és que aquí està el tema,
és absolutament gegantina
i està atapeïdíssima.
Però moltes coses ja.
Vosaltres també creieu
que aquesta persona
s'ha comprat una altra nevera
no per necessitats gastronòmiques,
sinó per tenir imants?
Per encabir-hi els imants,
segur que és així.
Doncs escolta, M'Àngels,
et situes molt bé
per guanyar el premi d'avui, eh?
Sí,
però té una competència
que comparteix nom,
que és l'altre Àngels
que ens contacta des de Girona.
Hola,
com estem?
Bé,
no és que en tingui gaires,
però n'hi ha que em fan il·lusió,
com per exemple a Nova Zelanda,
que viu un fill allà,
i després,
doncs mira,
hi ha una barreja aquí
d'Indonècia,
Filipines,
Maldives,
també n'hi ha de l'Ametlla de Mare,
eh?
Eh, eh, eh.
I després,
doncs les típiques fotos,
ves,
nets,
fills,
vull dir,
molt original no és.
Va estar brillant el moment
a l'Ametlla de Mare,
de dir,
cuidao,
no s'ha venut gaire bé
l'Àngels de Girona,
eh?
No, però...
Comença dient,
no tinc gaire cosa,
molt espectacular no és,
però sí, home,
que és bonica aquesta nevera
amb aquests imants.
Nova Zelanda,
Maldives,
Ametlla de Mare,
és com una contrasenya,
saps?
El Triangle de les Bermudes.
Pot ser que tingui una fotografia
de Pablo Escobar?
Sí, sí, sí.
O d'algú de la família
que s'hi assemble,
també d'unes noies molt guapes
per aquí,
i de la canalla,
dels nets.
Aquí, en aquesta nevera,
estem veient una cosa
que té per dispensar aigua.
Sí.
Per tant, això,
el que està passant, José,
que jo crec que ho hauries de puntuar,
és que està traient espai útil
per l'imant.
Sí, 100%.
No, però sí,
l'he posat només perquè
és que és adorable aquesta senyora.
Sí que ho és, sí que ho és.
La humilitat,
com se li trenca la veu una mica
si no vas a la...
I l'Ametlla de Mar.
I l'Ametlla, sobretot.
Doncs, d'aquí una estona...
Sí, digues, digues.
No, això que tindrà difícil guanyar
perquè ja està veient que, bueno...
Sí, però vaja,
ha participat
i li agraïm moltíssim.
Exacte.
Després més.
Després més
i després sabrem, finalment,
qui és el guanyador o la guanyadora
de la fita de la setmana,
el González de la setmana,
que s'emporta aquest sopar
per dues persones
al Tastem Restaurant
Carrer Provença 88.
I ara mateix,
Jordi Ramoneda
ens fa un avançament
del que parlarà avui
en aquesta secció
dedicada a les notícies
de l'època del franquisme.
Jordi Ramonodo.
Doncs avui,
Jordi Ramonodo
es porta un document de 1972
que és, doncs mira,
una mica adaptat
al dia com avui,
al dia del Vuitema,
al Dia Internacional
de la Dona Treballadora.
Ai, Jordi.
Perquè l'any 1972
la selecció espanyola femenina
va disputar
un dels seus primers partits.
Aleshores,
descobrirem com
el Nodo el va narrar
i descobrirem una mica
i ens enfadarem una mica.
Ens enfadarem?
Sí, una miqueta
per com denigra
el Nodo
a les jugadores.
Ai, mare meva.
Mare meva,
que m'ho veig a venir,
però és important que ho sentim.
És que és el que hi ha.
Jordi Ramonodo.
El que hi havia.
Ens explicarà
com parlaven
de les dones
als 72
en aquest noticiari
i documental
de l'època del franquisme.
I ara és el moment,
atenció,
de fer un experiment
que no sé pas com sortirà,
connectant amb l'exterior
de Catalunya Ràdio.
Com us dèiem avui,
com us dèiem,
com sabeu,
avui és 8M,
8 de març,
el Dia Internacional
de les Dones
i en Xavier Bérez d'Esquerda
vol fer un particular homenatge
a totes les dones del món
amb un...
Diu que s'ha inventat
un nou format radiofònic.
Ah, sí?
Sí, sí.
Però que ens ho expliqui.
Ell, bon dia, Xavi.
Hola, bon dia, Quim.
Doncs sí,
estic molt emocionat
perquè a mi m'agrada molt
el programa de la Montse Virgili
que fan a les 11 de la nit
de dilluns a divendres
que es diu
Les Dones i els Dies.
Hombre, sí.
I dona veu a tothom.
Homes, dones, tothom.
Ha de ser
persona que...
És que tinc una persona aquí
que m'està molestant.
Què?
No sabíeu qui és.
Qui és?
Ha vingut en Joel Díaz.
Tothom té veu, volia dir.
Tothom té veu.
I el que vull fer
és un experiment
que es digui
Les Dones i el Díaz.
Què dius, Xavi?
Ja, ja.
Sí, Les Dones i el Díaz.
I una veu a totes les dones
que ens trobem al carrer
perquè les dones
han sortit al carrer.
Bé, clar que les hem de buscar, eh?
Sí.
Però en aquest moment
no en trobem cap, eh?
És cert, Xavi.
Hola, què tal?
Hola, bon dia, Joel.
És cert, Xavi,
que tens una sintonia
per aquest espai?
Sí, la podem escoltar ara mateix.
Les Dones i el Díaz.
Ai, per què estic suant?
Tampoc fa tanta calor, no?
No, a veure, o sigui...
Aviam, segreix l'esforç, company.
Sí.
Segreix l'esforç.
A veure com surt.
Hola, què tal?
Em sentiu o no?
Sí, què et sentim, Joel?
Sí, fa a tona.
Molt bé, perfecte.
És que ho estic passant una mica malament
perquè això és una embaucada
en tota regla.
Sí.
Però, bueno, entenc que la idea
que ha tingut el Xavi
és que jo ara estem...
Bueno, el Xavi i jo
estem caminant per la diagonal
i ara, en el moment
en què trobem una dona...
No, no, després.
Li demanarem...
Bueno, no, després, després.
Evidentment, li demanarem, per favor,
si vol fer alguna declaració
en motiu del dia seu, no?
Perquè, en el fons, és un dia que...
Em poso molt nerviós, jo, amb aquest tema.
Que no t'hi posis, home.
No passa absolutament res.
Sí, sí, estic molt nerviós.
No voldria fotre la pota, saps?
Escolta, quan vulgueu,
s'hi podeu posar, eh?
Vale.
Heu detectat alguna dona?
Sí, unes quantes dones
i, mira, tenen aquest detallet
de portar una bufanda lila
que és el color que identifica el 8M.
I, mira, ens trobem dues dones
que estan prenent un cafè amb llet
i l'altra una cerveseta.
Tu vas parlar del cafè amb llet?
Jo vaig amb la del cafè amb llet.
Però potser que l'hi expliquis una mica.
Vinc de Catalunya Ràdio.
Hola.
És el dia de la dona
i llavors, bàsicament, el que faig és...
Bueno, busco dones
i els pregunto a veure com estan vivint el dia.
No sé si tu mateixa...
Com et dius?
Sandra, dic Sandra.
Sandra, com estàs vivint el dia de la dona, 8 de març?
Com qualsevol altre, per desgràcia.
Res a celebrar?
A celebrar, no.
I a queixar-se?
Sí, però com tots els dies.
Avui l'única cosa és que m'entrevisten a la ràdio
per poder queixar-me,
però queixar-se és la queixar tots els dies.
D'acord.
O sigui, per tu és una mica com quan jo li deia a la meva mare
mama, avui és el dia de la mare, t'he fet un dibuix
i la meva mare em deia
no, el dia de la mare hauria de ser cada dia.
Ara.
Tu dius el mateix, però amb les dones.
Exactament.
Molt bé, doncs moltes gràcies.
A tu.
A no ser que vulguis dir alguna cosa més.
No, ja està.
D'acord, gràcies, eh?
Xavi, ara et toca a tu.
Et toca a qui, mira,
a la taula d'aquí al costat tenim una noia
que està prenent una cervesa.
Què tal? Bon dia.
Bon dia.
I felicitats.
Gràcies.
Com estàs vivint avui?
No sé si s'ha de dir felicitats, eh, Xavi?
Crec que no, eh?
No cal.
No ho sé, no ho sé.
Felicitats per la cervesa.
Ah, molt per fer-nos-ho.
Sí, això sí.
Què, com estàs vivint avui, tema?
Tranquil·la.
Normal, no.
Has anat a treballar avui?
No, avui no.
A veure, si està fent una cervesa a quarts d'una de migdia,
fa pinta que no.
No, però potser hem entrat a treballar més d'hora,
potser té la pausa del migdia,
potser entres a treballar a la tarda.
A la tarda.
Ah, de què fas?
Restaurante.
Un restaurant.
Cocina.
I et sents ben considerada, la feina?
Et sents dignificada, santificada?
Mucha feina.
D'acord, com et dius?
Jo, Xavi, i tu?
Paola.
Paola, moltes gràcies, eh?
Gràcies, Paola, gràcies.
Crec que encara no estava desperta la Paola, el tot, eh?
D'aquí la cervesa.
No, d'aquí la...
No, és que hi ha gent que esmorts amb cervesa, eh?
Sí.
Mira, ara ve una senyora amb un gos, Xavi.
Pregunta-li.
Li toca el jugador.
No, ja diu que no, ja diu que no.
Ja fa que no.
Hola, alguna declaració?
Moltes gràcies.
Jo us diria que no, eh, vosaltres.
És molt dura, eh, aquesta feina que fa el Xavi.
Molt, ho és.
Hola, molt bon dia.
Porta cascos.
Res.
No, a veure, el dia de la dona també és el dia de no molestar la dona.
Cuidado, eh, amb això?
També, també, vull dir...
Vale, vale.
Vull dir, hem de...
Hauria de ser tan nerviós.
Haber-ho pensat abans de sortir a fer aquest espai que recordeu que es diu Les Dones i el Dia.
Molt bé, gràcies.
Moltes gràcies, Carles de Boa, gràcies.
Mira, aquesta no se'ns pot escapar, Xavi.
En el bon sentit, eh?
Mira, mira, tu agafa-la per allà i jo per aquí.
No podràs passar.
Mira, hola, què tal, bon dia.
Hola, què tal.
Com et dius?
Blanca.
Blanca, mira, Blanca, et presento el Joel Diaz.
Hola, sóc el Joel Diaz.
Ell és el Xavier Pérez Esquerdo i tu ets la Blanca.
Són tres persones, però la dona ets tu.
Sí.
Saps quin dia és avui.
Sort que l'hi has explicat, eh, Joel.
Com l'encares el Dia de la Dona i que, no sé, quina cosa tens a dir o alguna cosa que tu des de la llibertat absoluta, eh?
Sí, sí, sí.
No, a veure, jo, clar, com faig divulgació de cultura a xarxes...
Ep!
Clar, doncs he passat algunes coses que podria fer, però ara mateix les hauré de fer per la tarda perquè ara ets encara algunes coses més.
Però, bueno...
Vale.
O sigui, no estàs fent vaga.
No.
Estàs treballant.
Sí.
És que, a veure, al final...
És que soc autònoma.
Clar, és que ets autònoma.
És que ets autònoma.
És que s'hauria de fer el Dia de la Dona Autònoma, eh?
Clar, i aleshores, bueno, però també...
Vull dir, la meva feina és divulgació i és una feina que m'agrada moltíssim i penso que treballant fa més favors que ara mateix fent vaga.
És a dir, jo no puc no...
Sí, senyor.
Doncs divulga, divulga.
Tens el micrófons de Catalunya Ràdio.
Vols divulgar alguna cosa ara, en un momentet?
Divulga, divulga.
Ara tinc la pressió.
Vale.
Amb alguna cosa que vulguis divulgar, tonta, allò de dir, mira, divulgaria això.
No vull dir que és un esforç que hem de fer tothom.
I ja està, ja ens hem d'informar tots.
Molt ben divulgat.
Si em permets el comentari, eh?
Si no me'l permets, el retiro, eh?
Perfecte.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu.
Adéu-siau, que tinguis un bon dia.
Adiós, adiós.
Adéu.
Vinga, a divulgar, eh?
8 de març, Dia Internacional de les Dones.
Esteu sentint un espai que han escut avui i que és probable que estiguin morint avui també,
que es diu...
Les Dones i el Diaz.
És, bàsicament, dones, perdona amb Joel Diaz, de les seves problemàtiques i divulgant-les, sobretot.
Quim, sospito que tot això era només perquè us feia molta gràcia el títol de la secció.
Estic començant a sospitar, eh?
Podria ser, podria ser.
Per què?
Perquè ho posem molt sovint, no?
Hola.
Les Dones i el Diaz.
Hola.
Molt bé.
Hola.
No.
Mira, allà hi ha 3 dones.
És que hi ha titulars per tot, eh?
Dones que tenen pressa.
Dones que tenen pressa, molt bé, Xavi.
3 dones que no tenen pressa.
Hola, què tal?
Hola, què tal, bon dia.
Els presento el Joel Diaz.
Jo soc el Joel Diaz i en motiu del Dia de la Dona estem fent un espai que es diu les dones,
que serien vostès, i el Diaz que seria jo.
Avui és el dia de la dona.
Hola, què tal?
Hola.
Vostè com es diu?
No, no vull dir res.
No vol dir res.
No vol dir res.
Ja està tot dit.
Ai, que ja està tot dit?
Sí.
No, sense dir res ja ho ha dit, eh?
Ho ha dit tot, eh?
Ho ha dit tot.
Moltes gràcies.
No t'acordes de dir-ho?
No, espera't, que ara aquesta senyora li està dient al Xavi si no t'acordes de mi, no?
Ai, ai.
Ja està.
Ui, de què es coneixen?
Ui.
Ai, xarxa.
Una nòvia.
És amiga del teu germà.
El meu germà gran.
La Doris.
Ah, sí, clar, és veritat.
No se'n recorda.
Moltes gràcies.
És amiga del teu germà gran.
Sí, el forense.
Vale, vale, fora micro.
Molt bé, el germà forense.
Raro, eh, conèixer un forense.
Com pots arribar a conèixer un forense?
I que estigui viva, també, clar.
Què?
Que hi ha més dones allà?
Sí, venen dues dones magnífiques aquí també.
No, que aquestes són de fora.
Que s'apropen als micròfons de Catalunya Ràdio.
Què tal?
Bon dia.
Good morning.
No, thank you.
També és el dia de la dona estrangera, eh?
Oh, thank you.
Today is Women's Day.
You know.
Deixa, que no vol parlar, no els obliguem.
Thank you.
Hola, què tal?
Bon dia, com estàs?
No, no, no, Xavi.
No, una altra persona que no.
Avui la camina.
Mira, hi ha una noia que estava corrent, s'ha posat a caminar i quan ens ha vist ha tornat
a córrer més ràpid.
M'heu molt preocupat, eh?
No facis córrer que tinc mal d'esquena, jo, eh?
Hola.
Hola.
No, estic buscant dones.
Ets una dona?
Estic buscant dones.
No, no, no, ni quiero.
Gracias.
Oh, qué bien.
Escúchame.
Però què està dient?
No, por favor, eh?
Por favor, eh?
És igual.
Por favor, eh?
No, por favor, jo, por favor, jo.
Ja m'estic a punt de barallar amb un senyor, jo.
Sí, s'està escalfant la cosa, eh?
Era complicada aquesta emissió i jo crec que hem tret alguns titulars importants
com que les dones quan us veuen es posen a córrer.
Sí, sí, ara ja...
Hola.
Hola.
Hola, mira, som el Xavier Pérez Esquerdo i jo em dic Joel Díaz
i llavors estem fent una secció que es diu les dones i el Díaz,
perquè jo em dic Díaz.
Sembla una tonteria, però en realitat és molt més tonteria encara que...
Com us deia a vosaltres?
Sí.
Júlia i Aina.
Qui és la Júlia?
Jo, la Júlia.
Júlia, com estàs vivint el dia de la dona?
Bé, tranquil·líssima, mira, parlant amb l'Aina,
que feia sis anys que no ens veiem.
Què dius, ara?
Sis anys que no us veiem.
Sis anys.
De què us coneixeu?
D'unes colònies d'istiu de fa molt temps.
Ai, aquelles colònies, eh?
Les flors d'Andorra, jo soc de Lleida i ara...
Retrobament.
Eren colònies d'aquelles esportives que anaves a fer...
No, no, no, no.
De música.
De música, eh?
En quina edat veu anar-hi?
En 11, no?
El primer any.
Sí, potser 11, sí.
Va caure algun vexito, ja?
Perquè és d'aquella època que ja cau el primer vexito.
A la Galta, potser.
Escolta, Joel...
Què, és veritat?
És que sempre està pensant això.
No hi havia opció.
Però no, no, que els vexitos no...
Mira, i qui és que vol parlar?
Com es diu?
Kenzo.
Ai, que és un d'aquests gossos japonesos que riuen.
Hola, Kenzo.
Ai, quina coseta.
Però què vol dir un gossos japonès que riu?
Hola, Kenzo.
Sí, tu saps el...
Hola, Kenzo.
Aquell de la pel·lícula...
Bueno, és el gos més maco que he vist a la meva vida.
Ai, ai.
Ara ja està.
El Pachico, no?
Mira com puja el Kenzo.
Hola, Kenzo.
Pachico.
Ai, ai, ai.
Ai, Pachico, Pachico.
És les dones i els dies, no els gossos i el diet, eh?
Ai, li hem osselat els auriculars.
De veritat.
Bueno, escolta, com celebreu el 8M?
Doncs molta normalitat.
La veritat és que aquest dia em genera una mica de controvèrsia.
Fa una mica de mandra.
Per què, per què?
No, res, les cures les farem aquí, amb les amigues, al llit, mirant una sèrie, a la nostra manera.
Clar que sí.
Fa mandra, fa una mica de mandra, el purple washing, tot això.
Cadascú l'ho seu.
Doncs escolta, moltes gràcies, eh?
A vosaltres, nenes.
I el jugador...
Hola, Kenzo.
És que...
Jo ja està quedat amb el Kenzo.
Bueno, que maco que és, eh?
Enhorabona pel gos i pel dia de la dona, també.
Amb els cables, la corretxa del Kenzo, els auriculars i el micròfon.
No les trebleu.
Adéu, Kenzo.
Aquest ha estat l'experiment d'avui, Les dones i el dia, d'en Joel Díaz.
Les dones i el dia.
És que està molt bé.
Està molt bé.
Està molt bé.
No sé si ho tornarem a fer, per això, però vaja.
Tinc la sospita que no, Quim.
Us convido a tornar a l'estudi perquè tenim feina.
Ara anem a publicitat i quan tornem parlarem del franquisme, com parlava de les dones,
amb l'espai Jordi Ramonodo.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
És la sala d'elecció.
Què comprarem?
Us he portat a...
Què comprarem?
Ningú estava demanant ja aquesta lletra, Joel.
Sí, prenem aquí.
Histèria Col·lectiva
és el podcast sobre la sexualitat i les relacions afectives
des d'una perspectiva feminista.
La pornografia no deixa d'assassinar.
Podríem fer un capítol a part també amb les biografies de Tint.
Un homenatge a totes aquelles dones
a qui, en algun moment, se'ls ha dit allò de...
Ets una histèrica.
Aquest és el podcast que Catalunya necessita.
Tot el que no sabies que volies saber sobre sexualitat,
t'ho expliquem en format histèric.
Histèria Col·lectiva
El podcast sobre sexualitat amb Sílvia Catalán i Helena Crespi.
Psicòlogues, sexòlogues i feministes.
A l'àvia web de Catalunya Ràdio i el 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio.
Pensa en un producte
I ara imagina que comprat-ne dos, te n'emportes tres.
Bé, oi?
Era rentabaixelles finish?
O uns talls d'essència única 100% rasa ibèrica?
No?
És igual.
Perquè Supercor, Hipercor i Supermercat al Cort Inglés
tenim milers de productes més a 3x2.
A la botiga Web i App segur que en vols algun.
Supercor, Hipercor i Supermercat al Cort Inglés.
Què necessites avui?
Dissabte 16 de març tenim un gran repte.
Omplir totes les butaques dels teatres de Catalunya.
Cap butaca buida serà la primera gran diada nacional del teatre.
Entra a capbutacabuida.cat
Tri el teu espectacle, la teva butaca
i forma part d'aquest gran dia.
Les oportunitats passen volant
com el 25% en aire acondicionat Daikin.
Màxima eficiència amb aerotèrmia.
A més, 10% en la instal·lació.
Finançament fins a 24 mesos i molt més.
25% en aire acondicionat Daikin.
A la botiga Web i App del Cort Inglés.
Bola.
Només fins al dimecres 20 de març.
Finançament ofert per financer el Cort Inglés
és objecte a la seva aprovació.
Consulta les condicions i exclusions al cortinglés.es.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Deixad las armas!
Sólo así lo darem a mi.
Dos quarts i mig d'una del migdia
som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
és un moment important en què fem un viatge
en el temps i en la informació
perquè descobriu com s'explicaven les coses
a l'època del franquisme.
I ja fa, i qui se n'ocupa,
és en Jordi Ramonodo.
Agafeu-vos que venen corbes.
Sí.
Un nodo del 1972
després que la selecció espanyola femenina
jugués un partit contra la selecció italiana.
Mira.
Aquí poques novetats, no?
Vull dir un partit de futbol.
Què passa?
Que eren dones jugant a futbol.
Una cosa pràcticament inaudita fins al moment.
De fet, feia dos anys només
que s'havia fet la selecció espanyola.
Per tant, estàvem a les basaroles del futbol femení
en aquella època.
Que per alguna gent que les dones juguessin a futbol
i no estiguessin a casa planxant
ja hauria de ser...
Concretament, aquesta gent era la gent que feia el nodo.
Atenció a com comença la crònica
perquè sembla una derrota total.
Sembla que el senyor del nodo,
que per cert és un locutor que no teníem controlat encara,
aquest és nou...
Una veu nova?
Sí, ho estigui passant malament.
Los tiempos han cambiado.
Y señor, señor, hoy podemos ver así a la mujer.
Convertida en futbolista.
Bueno, noi...
Però és com si ho estigués lamentant.
Sí.
De fet, és molt estrany perquè...
En el moment de...
Podemos...
Ay, señor, señor.
Ay, señor, señor.
El càmera enfoca el cul i les cames de les jugadores.
Vinga.
El nivell era aquest, companys.
També cal destacar que al nodo aquest
hi ha moments en què sembla més una pel·lícula d'Ozores
que un informatiu.
Però és que era el moment en un Ozores estava fent pel·lícules.
Clar, el destape, tot allò.
Aquest era el país que hi havia, companys.
Fet, insisteixo,
jo hauria venut aquest esdeveniment com una cosa positiva.
Com una cosa de...
Vinga, va, doncs mira, ara hi ha més futbol.
Us agafa futbol.
Tenim el d'homes, tenim el d'homes.
Doncs, atenció, mireu el to que li donaven.
Fui en Córdoba.
Ayer.
Bueno, noi.
Però que sembla un funeral.
És que només falta que digui 50 muertos.
Exacte, sí, sí.
No, vull dir un partit de futbol femení.
Informació de successos.
Vale, seguim.
Perquè el senyor aquest ja està una mica fart de claudicar
perquè jo crec que ell no volia anar a fer aquest reportatge
i llavors el tio ha dit, bueno, va, us hi aniré.
Aleshores, com a bon home de règim franquista,
ha de ser més i ha de començar a fer el machito.
No, no, no creen ustedes que es cosa de broma.
Ellas se concentran y todo.
Se concentran y todo.
Atenció.
Segur que no és un gag de mutxachada noia, això.
No, no, no, no, no, no.
Atenció perquè tenim una exclusió
perquè és que el senyor del Nodo
no havia vist mai una dona concentrada, no?
És el que puc treure d'aquí.
Se concentran y todo, eh?
Però, clar, per mirar una dona concentrada
o per mirar una dona fent alguna altra cosa,
el senyor del Nodo hauria de deixar de mirar-se el rabo tot el dia,
que és una cosa que feia.
Anem, però, ja entrem en el futbol, val?
A veure com el senyor del Nodo
fa el seu anàlisi purament futbolístic, ja veureu,
sense cap tipus de superioritat moral
ni ganes d'humiliar les dones.
Pero las chicas hacen lo que pueden.
Y a veces no se sabe si estamos en un partido de futbol,
en una exhibición de ballet,
o en un alarde de tarascadas que el árbitro no puede pasar por alto.
És que des del senyor, senyor, no hem remuntat-hi.
No, no, no, ja hem començat malament i la cosa va pel pedregà.
En Joel Díaz te pensa la cara d'aquesta narració infama.
Me'n faig creus.
Però si això no era prou trist,
el reporter, a l'acabar el partit,
que per cert va acabar 5 a 1 amb derrota de la selecció espanyola,
contra l'italiana,
s'ha de dir que les italianes feien més anys que jugaven
que no pas les espanyoles,
per tant tenien més experiència,
el reporter entre el vestuari s'ha fet una mica de postpartit.
Què dius, ara? El vestuari?
Sí, sí.
Home, no.
A veure, vull dir, no s'estaven canviant,
era com una lenta, postpartit d'entrevista.
Perquè ja no me faltava això.
Un insight.
A veure com va aquesta roda de premsa.
El partido ha terminado.
Veamos opiniones.
Primero, la capitana del equipo español.
Conchi, opinión del partido?
Eso ha sido un partido muy fuerte.
Ellas son mucho más...
Llevan mucho más tiempo jugando,
tienen más experiencia.
O sea, no palabras son formidables.
Pero nosotros nos hemos dejado todo lo que hemos podido en el campo.
Eh, eh, eh, a veure, un moment, un moment,
que potser estem reconduint la crònica.
Que potser estem parlant només de futbol.
Exacte.
No? Vull dir, jo què sé.
Seria un discurs que tan val per dones com per homes.
Sí, sí, sí.
Hem analitzat el partit, ells han guanyat,
nosaltres crec que hem de millorar per aquí.
Clar, bé.
Creieu que el reporter podrà contenir-se
o farà preguntes de merda?
Què pensareu?
Home, no podrà contenir-se.
La cabra tira el monte.
Però per què? Si només és el nodo.
Un tio que ha començat dient
Conchi, opinión del partido.
Sí, no, és que així no s'entrevista, eh?
Va, per favor.
Doncs, atenció, perquè,
si abans venien curbes,
ara hi ha ve, no sé,
la baixada als inferns.
Suposo de un equipo, ¿cuál es?
Interior izquierda.
¿Usted le ha ido a Becker?
Sí.
¿Le gusta?
Mucho.
¿Se casaría con un futbolista?
¿Por qué no?
Oh, sí.
Per què li preguntar si ha leído a Becker?
És una cosa més...
Per què li preguntar si ha leído a Becker?
A Becker?
Què pinta aquí, Becker?
Què pinta aquest home aquí?
És que no ho sé.
Si tu acabes de jugar un partit,
que per cert, plovia,
van quedar totes enfangadadíssimes,
això hauràs perdut, 5 a 1,
i et pregunten per si has llegit Becker
i si et casaries amb un futbolista.
Sort que les jugadoras...
Quan Becker era tenista.
Exacte.
Sort que les jugadoras tenen educació
i responen el que poden.
Et dic una cosa,
a mi m'hauria agradat veure
la mateixa pregunta a Messi,
és a dir, si havien llegit Becker.
Ja saps que hauria respost, no?
Hauria respost.
Què, llegir?
Però podem entrar encara més
en la merda futbolera matxerúlica?
Jo crec que no.
Jo crec que és impossible, ja.
Doncs la resposta és sí.
Puesto de un equipo.
Interior izquierda.
¿Qué tal va la vida en Española?
¿Va bien?
Sí, mejor que el anterior.
¿Usted sabe cocinar?
Sí.
¿Qué plato sale mejor?
La tortilla de patata.
¿Por qué es fácil?
Claro.
¿Qué es más fácil?
¿Hacer una tortilla de patata
o meter un gol?
Meter un gol.
¿Más fácil?
Sí.
Hosti, però que sembla un interrogatori,
però quin tio.
Aquest senyor,
que s'hagien acabat les preguntes
de truites i bèquer
i de cinc tressadíes,
perquè veus que...
¿Sabes patinar?
Sabes patinar.
Una futbolista, eh?
Jo crec...
Jo crec que aquest senyor
era el xat GPT de l'època,
de fer preguntes tontes.
Tenia una ruleta al cervell.
Bueno, no, no era el xat GPT de l'època,
era realment un home metgirulo,
masclista.
Ell, però, o sigui,
perquè veieu el punt,
perquè veieu el punt,
encara no ha passat a l'atac.
Ai, ai, ai.
Ara fa la pregunta ja...
Ai, mare de Déu.
Ara fa la pregunta.
¿Hay fútbol masculino
y fútbol femenino
o es fútbol solo?
Pues de las dos clases.
Oiga, ¿y el fútbol femenino
no es un poco bestia?
Pues igual que más femenino,
un poco...
Pero se pegan golpes y...
Igual que los hombres,
exactamente igual.
Pero se pegan duro.
Entonces, ¿es femenino o no?
Sí.
Envíale a la merda, home.
Envíale a la merda.
En el caso de fútbol,
está igualado al...
Le va bien a la mujer.
Bueno,
Premi Nobel de la Pau
per la selecció femenina espanyola
del 1972
per no fer la vaca
a la porteria
a aquest senyor.
Però, què passa?
Llavors, s'acaba la crònica
i el reporter
de la veu en el del Nodo
tanca amb una reflexió.
Saps com podem dir...
No ho sé.
Però si no he fet
prou el ridícul,
anem a fer una reflexió.
La reflexió
és aquesta.
De momento,
ahí tenemos otro fútbol.
Aunque ayer,
en Córdoba,
a causa del mal tiempo,
la recaudación no bastó
ni para pagar
el esparadrapo.
El esparadrapo
que t'hauries de posar
al cervell, company.
Ara, ara, i a la boca, també.
Companys,
aquest és el Nodo,
1972,
tot i que cròniques
iguals
s'han sentit
últimament,
també,
amb futbol femení.
I aquesta és la merda
d'on venim
i la que tots els homes
portem al nostre software.
Intentem desprogramar-nos
una mica
i veurem
que tot serà
una mica millor
i una mica més just.
I avui,
8 de març,
és un molt bon dia
per tornar a proposar-s'ho.
I si ho aconseguim,
ja, escolta,
em seria la pera.
Gràcies, Jordi Ramon Nodo.
A tu,
el Matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Moment per l'espectacle musical
a l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio
i sabeu que els divendres
són molt i molt especials
amb la presència
en aquest estudi
del millor pitjor cantant del món
que és en Joel Díaz.
Estic pensant
si no seria millor
pitjor millor cantant del món.
Com vulguis,
pitjor millor.
És el mateix millor pitjor
que pitjor millor?
No.
Depèn.
Això, mira,
li podríem consultar...
Sí, és com allò de cola de león
o cabeza de ratón.
Què vull ser?
El millor dels pitjors
o el pitjor dels millors?
Què diries, José González, tu?
Home, tu ets
cabeza de ratón, claríssimament.
Sóc el millor dels pitjors.
Jo també ho penso.
Doncs millor pitjor.
Doncs escolteu,
avui
jo no faig servir el xat GPT
per fer les coses.
Saps per què?
Per què?
Perquè tinc un becari, Quim.
Tinc un becari
que jo li dic
escolta,
José,
perquè és el José.
Sí, és el que.
El becari que tinc,
diguéssim,
com a lacayo de cançons
és el José.
L'altre dia li vaig dir,
José, mira,
jo tinc un problema
perquè m'agrada fer coses
d'acostumbrisme
amb les cançons
i que és que soc molt despistat
i llavors sempre que marxo
o entro a un lloc,
bueno, quan marxo,
evidentment,
doncs sempre m'he de palpar
mòbil, cartera, claus i tabaco.
Mòbil, cartera, claus i tabaco.
I falta el casc de la moto
perquè no hi ha dia
que no tornis a la redacció
a buscar el casc.
També,
el que passa és que el casc
ja no el puc palpar.
No, no, és veritat.
O sigui,
pensar que portes el casc
i no portar-lo
és un nivell d'estoltícia
al que jo no he arribat
perquè és una cosa
francament gran, no?
Llavors li dic,
José,
dic, fes-me una cançó
que reflecteixi una mica
aquesta realitat
i aquesta regla mamotècnica
que tinc jo
del cartera mòbil,
claus i tabaco
i el José me l'ha fet.
Molt bé.
Com si fos un xat GPT,
gratis, igual que el xat GPT
perquè no cobres, José.
No, no,
ni tinc sentiments ni res.
És igual,
és un acotxat.
Però té aquesta cosa humana
que no té el xat GPT, no?
Molt bé.
El José ha decidit
que aquesta cançó
es titula
CM...
Espera, que ara no ho trobo, hòstia.
Y-MCA.
C-M-C-T,
que és la regla mamotècnica
de claus,
mòbil, cartera i tabaco.
C-M-C-T, clar.
I ho farem
amb l'única cançó
de la història de la música
que també té un acrònim
per títol
de quatre lletres
que és
Y-M-C-A,
la tan cacarejada
cançó dels Village People,
una de les cançons
potser que tenim
més avorrides
com a societat
a nivell global.
Però que tots
la acabem ballant,
eh, quan ens la posem.
Jo mai sé
fer les lletres,
encara jo fot uns lius
tremendos
i acabo semblant
una flamenca.
I cap a on va la C,
no?
Clar, cap a on va la C.
O des d'on estem llegint la C.
Ara, des de davant,
des de darrere.
Me l'estàs llegint tu?
Clar.
O jo estic...
O per darrere.
Ja.
En fi,
amb tots vosaltres,
C-M-C-T,
cartera amb l'òbil
tabac i claus,
amb la música
del Village People
i els corus,
si em permets,
José,
que faci ús
del teu talent
de José González.
I el ball
la T com la fem?
La T l'has de fer
com el temps mort del bàsquet.
Ah, temps mort.
Molt bé.
Perfecte.
C-M-C-T,
endavant.
C-M-C-T.
Tinc molt mala memòria
i nens sempre
m'ho puc oblidar tot
però per mòbil
claus, cartera i tabac
tinc un truc
que és infalible
i diu així.
Ah, va.
C-M-C-T,
no marxis mai sense
C-M-C-T,
cartera, mòbil, claus
i si fumes tabac
mireu tot
abans de marxar.
Abans de surti.
C-M-C-T-C,
no marxis mai sense
C-M-C-T-C,
cartera, mòbil, claus
i si fumes tabac
mireu tot
abans de marxar.
C-M-C-T,
hòstia.
Mama,
tenies raó,
valer, mama.
Perdria el cap
si no fos
molt difícil.
Impossible,
potser,
menys pels
monarques
francesos.
Sempre
has d'iniciar
els recordar
i menys
gisos,
el déu dels despistats,
quatre lletres
que sempre et salvaran.
Tinc un truc
que és
infal·lible.
Abans de surti,
fes
C-M-T,
no marxis mai sense
C-M-C-T,
cartera, mòbil,
claus
i si fumes tabac
revisau
abans de marxar.
Sí.
No s'acaba mai, eh?
No, no.
Si és veritat,
un aplaudiment
pel millor pitjor
que el meu món.
Quina hòstia
m'he fotut, eh?
No, no.
Quina hòstia.
He de dir,
he de dir José,
que quan t'he demanat
que em fessis els coros
no em referia
que em fessis
C-M-C-T.
És que no m'escoltava res.
Jo no m'estava escoltant.
José, José, José.
Et feia uns greus.
Ella em feia la segona veu
però jo necessitava la primera.
I volies cantar
quan comencés la cançó
que et donés peu també.
Això no són els coros precisament.
Bé, la cançó està feta,
és el millor pitjor cantant del món,
avui més pitjor que millor,
però no en canllem a ningú.
Fins i tot generós dient cantant.
Sí.
Home, prova-ho-t'un dia, Jordi,
que riuem.
Jo no ho provaré.
Jo no em fàcil riure's
del que s'arrisca.
C-M-C-T,
el nou èxit
del millor pitjor cantant del món
d'en Joel Díaz,
avui amb lletra
de José González.
Moltes gràcies a tots dos.
A José González.
Sobretot.
Ara no es pot negar
que en Joel Díaz
t'ho dona tot, eh?
Ha fotut una suada.
Sí, no?
Aquesta interpretació
espectacular, eh?
És que sempre se m'enva de tot,
se m'enva de tot.
Una mica d'aigua, eh?
Una mica d'aigua
que desviatjaràs.
Queden nou minuts
per arribar a l'onà del migdia.
És el moment
de plantejar-vos
el concurs invertit d'avui
per guanyar un val
de 30 euros
per gastar qualsevol
dels supermercats Capravo.
Ja ho sabeu,
el concurs invertit
és que nosaltres
us diem la resposta
i vosaltres ens dieu
la pregunta.
I així tenim el gust
d'encertar-la sempre.
O sigui que 932017474
i avui la resposta
és sandàlia.
Ah?
Sandàlia.
Com t'ha vingut això?
Mira, no sé.
T'ha vingut així.
És una paraula que...
El primer que t'ha passat pel cap, eh?
Avui, en un dia com avui,
sandàlia.
Sí, he vist femenina.
On?
Sí, no?
La sandàlia.
La sandàlia.
932017474,
què ens preguntaríeu
perquè responguéssim
sandàlia?
Pel Caprabo,
estan en joc.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Arreglim el problema,
ho tornaré el proper rebut.
Jo diria que aquí
no anava l'estribillo.
Ara em podries tornar a cantar.
Ho tornaré el proper rebut.
Pom, pom, xim, pom,
pata, pim, pom.
No, però ho estem salvant, eh?
Sí, sí, sí.
Molt partíssimes, mires.
Oh, oh, oh, oh.
Catalunya Ràdio
A Catalunya Ràdio
hem trobat l'invent perfecte
per a les teves tardes.
La tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Carol.
Un somni!
Un invent que et transporta
a una altra dimensió.
Això és un som.
T'esperta i apunta-t'o.
Un programa que t'ensenyen
noves phrases fetes en català.
No tinc la gamba per a maioneses.
¿Qué te ha pensado en las preguntas más transcendentales?
¿Nen, tú eres más de sleep o de box set?
¿O en los dilemas científicos más relevantes?
Vaig probar, picarme el comandament del coche al costado del cervell
y vaig comprovar que s'obría con más lluvia estaba.
El seu cap amplifica el senyal.
De dilluns a divendres de 4 a 7, la tarda de Catalunya Rádio,
con Elisenda Carot.
Que ve que sí está la tarda.
El matí de Catalunya Rádio.
Menderme Coche. Et comprem al coche.
Menderme Coche. Et comprem al coche.
Menderme Coche. Et comprem al coche.
Menderme Coche. Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit.
Menderme Coche.es. Som al carrer Rocafort 78,
prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
Si busques inspiració, prova a conduir la gamma subta Kia.
Disseny i tecnologia de la mà.
Gamma subta Kia. També disponible en versions híbrida.
Híbrida endollable i 100% elèctrica.
Amb condicions especials fins al 25 de març.
Consulta les condicions a kia.com.
Visita'ns a la xarxa Kia de la província de Barcelona.
Kia, descobreix el que t'inspira.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Un lloc allà on sempre podràs tornar.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem i amb tu ens connectem.
Som 3CAT.
L'última hora amb Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Capravo us ofereix el concurs de l'última hora.
Capravo. Preus bons sempre.
5 minuts i la 1 és el moment per guanyar un bal de 30 euros
per qualsevol dels supermercats Capravo.
Si feu la pregunta adient.
I qui ho ha de fer és la Teresa. Bon dia, Teresa.
Hola, bon dia.
Des d'on truques?
Barcelona.
Endavant amb la teva pregunta.
Sí, sí.
Què és la millor per l'estiu?
La Santaúria!
Ostres, a veure, és una mica oberta la pregunta.
Molt oberta, perquè jo no va dir una cervesa...
Una piscina.
Un exemple, uns barbaretxos.
Però com que sabíem la resposta, te l'hem cantat així
i t'emportes els 30 euros per gastar el Capravo.
Moltes gràcies, moltes gràcies.
A tu, bon cap de setmana, gràcies.
Igualment, gràcies, gràcies.
No, gràcies, gràcies a tu, gràcies a tu, a tu, a tu.
Oh, que bé.
Sí.
La cosa va de premis perquè acabem de donar els 30 euros per gastar el Capravo.
Però nosaltres n'hem rebut un avui, que ens ha vingut a veure la Patrícia,
i ens ha fet unes fundes per les ulleres personalitzades.
Increïble, precioses, eh?
I ara sabrem qui se'n va sopar al t'estem restaurant,
perquè és el guanyador o la guanyadora de la fita de la setmana,
aquesta setmana buscant la porta de nevera més atapeïda de Catalunya.
Com ja hem anat veient, tenim una allau absoluta de participants.
Si alguna cosa li agrada a Catalunya,
són els líders polítics baixets i els imants a les neveres.
Així és, sí, sí.
I bé, líders polítics que podrien ser un imant, gairebé.
També, també.
Bé, llavors, abans de dir al guanyador o guanyadora,
deixeu-me fer un petit incís per anar a saludar el Joan.
Hola, bones.
Aquí teniu la meva nevera barra container.
Són molts anys d'història que té aquesta nevera,
amb moltes enganxines de col·leccions d'etiquetes de cervesa,
molts imants de molts viatges i molta història.
Vinga, una abraçada.
Ja estàs veient que la nevera està atapeïda, però tampoc com altres,
però vull recargar una cosa que m'ha fet moltíssima gràcia
i és que està plena d'imants amb bandes així una mica punky,
com antipàtics, amb cap, per exemple.
Sí, són altres motius, eh?
Què passa?
Que em fa molta gràcia que al vell mig de la nevera,
si us hi fixeu, hi ha com un fullet petit,
en contraposició d'això que posa,
exercicis pel dolor de genoll.
Molt bé, molt bé, per contrastar.
És una metàfora fantàstica.
És un punk i amartrosi.
Bé, és com està el punk a Catalunya.
Ja té una edat.
I qui és el guanyador?
Qui s'emporta aquest sopar per dues persones del tastem restaurant?
Doncs la guanyadora és l'Àngels Beltran.
Bravo!
Molt bé, Àngels!
Bravo, bravo!
Realment és la de la nevera de doble porta,
carregadíssima d'imants i d'altres coses de la família,
o sigui que, enhorabona, te'n portes aquest sopar,
menú d'agossació del xef, el tastem restaurant.
José, moltes gràcies per la feina.
A tu sempre.
Tot és possible a la TDT, la transmissió d'en Torquemada.
Avui, a partir de les 8, la TDT del Barça Mallorca a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dóna suport a l'esport.
A CaixaBank sabem la importància de tenir algú a prop.
A l'illa més remota del món i aquí, a prop teu.
Per això tenim presència en més de 2.000 municipis
per promoure l'economia rural.
Impulsem l'ocupació dels joves amb la formació professional dual
i donem suport als emprenedors amb més de 100.000 microcrèdits l'any.
CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial d'assistència sanitària,
DAM i CaixaBank.
El matí de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
I fins aquí a les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio.
Marxem de cap de setmana.
Recordeu que dilluns tindrem el noi dels encàrrecs.
Si el voleu fer algun encàrrec en en Joel Díaz,
l'última hora, arroba canradio.cat,
i trucarà allà on li demaneu.
O el que dèiem, dilluns a les 12 ho tornem a deixar tot per l'última hora
i que tingueu un bon cap de setmana i sobretot un bon 8M.
Que vagi molt bé. Gràcies, Marina.
Quim Morales, última hora. Moltes gràcies.
Fins aquí al matí de Catalunya Ràdio.
Nosaltres tornarem dilluns, com sempre.
I bon cap de setmana. Això és el més important.
Fins aquí al matí.