Muy bien, hermano.
Bueno, me explicas qué ha pasado.
Sí, espera, tirem la sintonía y después las noticias.
Venga, venga, gracias.
Cataluña Radio.
Las noticias de las 12.
Bon dia a tothom.
Son las 12, os informa Joan Bota.
Matí clau de cara a desbloquejar o no
los talls que los pagesos catalanes
hacen en una quinzena de carreteras del país,
com la P7 a l'Empordà, la 2 a Tàrrega
o la P2 a Soses, al Sagrià.
El conseller David Mascort s'està reunint
ara mateix amb representants
de les diferents organitzacions agràries.
Mentrestant, el pont de Suert, a l'Alta Ribagorça,
comença a créixer la tensió entre aquest col·lectiu
i els transportistes que es plantegen
tallar la Nacional 230 per tothom.
Anem al pont de Suert, Pau Rovira, bon dia.
Bon dia, doncs sí, una mesura que ens diuen
desesperada i motivada pel fet que porten
més de 48 hores atrapats, alguns sense menjar
o aigua. És cert que hi ha hagut punts
d'avitollament, però no per tothom
i els ànims estan encesos.
Pero aquí estamos compañeros que ya
no tenemos comida, el poco dinero
que llevamos o lo que sea
nos lo estamos gastando aquí
y bueno, lo que pasa que ya estamos caldeaetes.
Estamos por bajar abajo, lo que pasa
que eso sería un enfrentamiento ya
que no queremos. Si bajaremos
allá abajo, cortamos,
pero claro, arriesgamos. Si cortamos nosotros
a que nos sancionen y tal.
De moment, els Mossos estan intentant
mediar. Tot pendent, doncs, de què passi
amb la reunió amb el conseller Mascort.
Pau Rovira, Catalunya Ràdio N230,
al pont de Suert.
Més notícies, Mònica Mas.
Almenys 50 palestins han mort aquest matí
per trets irrelians contra una multitud
afamada que envoltava camions d'ajuda humanitària
a la ciutat de Gas, al nord, segons el cap
d'urgències de l'hospital del Xifa.
Algunes fonts eleven el balanç
a 70 morts. Aquesta zona és on la falta
de tot tipus de productes és més accentuada.
Una matança que s'haurà d'afegir
als més de 30.000 palestins morts
des que va començar la invasió irreliana
el 7 d'octubre, segons l'última xifra,
difosa per les autoritats de la franja.
D'aquests, 12.500 són menors.
El secretari general de Nacions Unides,
Antonio Guterres, alerta de la situació
crítica en què està el planeta i fa una nova crida
a prendre mesures urgents per frenar
la contaminació i protegir els ecosistemes
davant l'Assemblea de les Nacions Unides
pel medi ambient que s'està fent en Nairobi.
Guterres ha alertat que els ecosistemes
estan col·lapsant i que el planeta
és a la vora de l'abisme.
En el seu discurs, el secretari general de l'ONU
ha subratllat la responsabilitat de la humanitat
en la destrucció del planeta.
La població estrangera creix més d'un 10%
a Catalunya en el darrer any,
segons dades de l'Institut d'Estadística,
l'IDESCAT.
L'1 de gener del 2023 hi havia més d'un milió
i tres mil persones estrangeres,
un 17% de la població catalana.
Aquest augment s'ha notat sobretot a la Cerdanya
i al Ripollès, tot i que les comarques
amb més població estrangera són la Segarra
i l'Alt Empordà.
Guissona és el municipi amb més estrangers,
més de la meitat de la població,
seguit de Castelló d'Empúries, Lloret de Mar i Salt.
La intel·ligència artificial pot ajudar
a disminuir la burocràcia de l'administració
per accedir als serveis socials
i fer-los més equitatius.
És la conclusió d'un estudi que ha presentat aquest matí
la taula del tercer sector, el Moelo al Congrés.
Anem cap allà, Purificació Barceló.
Bon dia, és el que ha explicat la presidenta
de la taula del tercer sector, Ferencina Alzina.
Creiem que és una oportunitat
per reduir tot aquest accés de burocràcia que tenim,
per eliminar molts bloquejos que la ciutadania pateix
i també per garantir que aquest accés,
que sigui més personalitzat, l'atenció,
i que també estigui més centralitzada.
Per la taula del tercer sector,
els que més s'hi podran beneficiar
són les persones més vulnerables
que ara no estan accedint als serveis socials.
Purificació Barceló,
Catalunya Ràdio, Mobile World Congress.
Esports, Marcos García.
El director esportiu del Barça, DECU,
explica al tot costa de Catalunya Ràdio
que el tècnic que ocupi el lloc de Xavi
la propera temporada haurà de respectar
l'estic de joc que defensa el club des de fa anys.
DECU afegeix que no té als seus plans
fer una gran venda aquest estiu per fer caixa.
Alexia Potell es confirma que té bones sensacions
i es mostra amb ganes de tornar a jugar amb el Barça femení.
La capitana de baixa els darrers tres mesos per lesió
no va jugar encara ahir a la final
de la Lliga de les Nacions amb Espanya.
La selecció espanyola es va imposar França per dos gols a zero.
L'Atlètic de Bilbao i l'Atlètic de Madrid
es juguen aquest vespre a l'altra plaça per la final de Copa.
Els bascos tenen un avantatge de 0 a 1
del partit d'anada.
Recordeu que l'altre finalista és el Mallorca.
A la Champions masculina d'en vol el Barça
busca aquest vespre assegurar-se
a la primera plaça de grup a la pista
al Magdeburg Alemany.
A l'Eurocup femenina de basca,
l'Uni Girona juga aquesta tarda
a la pista del Gàlata Sarai
a la tornada als quarts de final
amb una renda de 13 punts.
I avui arrenca el Mundial de Fórmula 1
amb els primers entrenaments lliures
del Gran Premi de Barain.
Fins aquí, les notícies.
Aquest divendres, les dones i els dies,
fem el programa Des de Bot, a la Terra Alta.
Com viuen les dones en una de les comarques
més oblidades de Catalunya?
Però escolta, Virgili,
veurem vi de la Terra Alta, suposo, no?
Com això a la Virgili?
No se li pregunten.
Les dones i els dies, amb Montse Virgili.
Aquest divendres, des de Bot, a la Terra Alta.
De Millons a divendres, d'11 a 12 de la nit.
També en podcast i a l'atgüeb de Catalunya Ràdio.
Hola.
Quina por, de veritat.
A todos.
Ministro, exministro.
¿Cómo estáis?
No, todavía soy ministro.
Encara ho és.
Ya sé que no tengo a nadie a mi lado.
Oye, aquesta veu, no sé si em posa cachó,
no me lo voy a dimitir.
He fet una mica de caca, eh?
He de dir.
Te has hecho caca.
Sí que vas a dimitir.
A mi se me ha cagado una paloma en la cara.
Hòstia.
Necesito unas mascaretes.
¿Cómo podries proporcionar algunes?
Eso, háblalo con Koldo.
Va, Koldo, eh?
Koldo, quin tros d'home, eh?
Mira.
Era porté en un petit club.
Tiene unas mans que te desenrosca el cap, eh?
Como si fos una...
Una de las mejores experiencias de tu vida
es que te dé la mano, Koldo.
Hòstia.
Es como un abrazo en la mano.
És un abrazo en la mano.
No dóna la mà tova, imagino, Koldo.
No, no, no, no.
Senyor Avalos, ara diria que el tot es mou
que noves informacions el situarien a vostè
al càrrec de tot el que va passar.
O com a mínim coneixedor de tot el que va passar.
No, perdona, és que ahora mismo
alguien quiere entrar en mi casa.
Ah, sí, ahora dice...
Y no puedo...
Potser és el d'Amazon que et porta un paquet.
Sí, está saltando la gala.
És un paquet i a dins del paquet
hi ha el cap d'un cavall mort.
Oh, me encanta.
Com el padrino, saps?
Es un mensaje subliminal.
Sí, sí, sí.
Me gusta.
No, si home, cap a casa vagi, eh?
Nosaltres aquí ja...
Vagi a obrir, que li han de registrar
a la Guàrdia Civil, home.
No me queréis hacer una entrevista.
Es que estoy haciendo un repaso
por todos los medios.
Ja, ja.
És que ja n'ha fet moltes, jo?
Sí, ja, l'ho he dicho todo.
Bueno, em sembla que a l'Avalos
era professor de gimnàs, ho sabíeu, això?
Què dius?
Sí, sí, l'única vegada que ha treballat...
Nos echamos unos barpees, o qué, colegas.
Vamos a saltar al Plinton.
Tienes una fucking panza.
Però sí que fa pinta d'aquests professors de antaño,
que no eren tots vigoréxics.
Sí, que portaven el cronòmetro penjant.
Sí.
I el Pitu.
La Cursnevet.
Sí, la Cursnevet.
La Cursnevet, mare meva.
A ti te haría subir en una cuerda hasta el cielo.
A ver si llegas.
La Cursnevet fins al grupo mixto faràs tu.
Exacto.
Avalos.
Iré yendo hasta ahí.
Bueno, compañeros.
Venga.
Un plaer.
Un plaer.
Os estaré escuchando.
Ara netegem el micro de baves perquè...
Ai, por favor.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
el pret-a-porter radiofònic dels vostres migdies,
amb uns lagerfels de l'humor, com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
I com de l'estepa.
L'airecita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pérez Esquerdo.
Ai, bon dia, Quim Morales.
Ara sabreu per què està tan relaxat i què és aquesta aigua que se sent...
Està pixant?
No, però m'està agafant ganes de fer pití.
O s'està dutxant?
Ara ho expliquem, ara ho expliquem.
En Jordi Ramoneta.
Què tal, Quim Morales?
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbí i en José González a la producció.
En Víctor Lorendi i en Miquel Jario al control central.
Al control de so i tenim l'Albert Joder i qui us parla en Quim Morales.
Dijous 29 de febrer.
És allò que hi ha de tant en tant aquest dia.
Sí, és bisèxt.
És exacte.
Avui és aniversari de Pedro Sánchez.
Sí.
Felicitats.
Fa 13 anys, ho he calculat.
Clar, o sigui, celebra l'aniversari cada 4 anys.
Sí, per tant, fa 13 anys.
És cada 4, això, eh?
Sí.
No ho tenia encara enteso.
I aquí comença l'únic espai on els oients poden saber quin ús es fa dels seus diners.
En Joel Díaz actualitza la seva llibreta d'estalvis i ens explica què fa avui amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Doncs mira, escolteu, catalans i catalanes, que voleu saber què faig jo amb els vostres impostos.
Avui el que faré seré gastar-me'ls fent una militància conscient a favor del menú del dia de tota la vida
que implica que els dijous hi ha paella.
Molt bé.
Avui aniré a un bar que jo sé, que és un bar ressentat per una gent que ve de Galícia,
i aniré a menjar-me la paella d'aquest menú, que per 12 euros amb 50 et foten un primer de paella
que no t'ho pots creure com els hi surten els números en aquella gent.
Puc venir.
I aprofito, pots venir, Ai de fita, podeu venir tots si voleu.
Anem-hi tots, va.
Aprofito per reivindicar el menú del dia.
Sí, senyor.
I que no espera, perquè hi havia molts... jo estic parlant de Barcelona, ara em sap molt greu perquè seré centralista,
però hi havia molts bars i restaurants a Barcelona que fotien uns menús del dia collonuts,
i això s'està perdent, s'es va perdent, s'es va perdent, en favor d'altres tipus de, diguéssim, de...
De la carta, no?
De la carta, o de collonades aquestes de pokeballs, o de guioques, o empanadilles del tio bigotes, o aquestes merdes.
Per favor, primer, segon, postres i cafè.
I dijous paella.
I dijous paella.
I divendres, normalment, fideuà.
Sí, senyor.
Això és el menú del dia, aquesta tradició.
Que la fideuà es fa amb el que la sobra de la paella el dia que es veu sofregit, una mica de coseta, doncs ho fotem a la fideuà.
Hi ha un moment on també, simplement d'enforça, el plat combinat.
Ah, sí, plat combinat, també.
El que jo estic en contra del plat combinat.
Bueno, depèn.
Perquè és patates fregides i ous ferrats i amanida.
Els plats combinats és difícil a vegades trobar l'equilibri.
A vegades et diuen, hamburguesa com croquetes, patates frites i l'homo.
Bueno, què soc?
Què soc, un escorxador?
Sí, freseix-me directament a mi.
Pare pels nens, el plat combinat, perquè és una cosa que...
Tot els agrada, si l'onferra, que la patata, que la croqueta, que l'hamburguesa, que si el fràmfor, un fràmfor sense pa.
De vegades el posen, no pas combinat.
En fi, reivindiquem el dijous paella, com farà avui en Joel Díaz, i ja ens diràs on és aquest gallego.
És que no vull que me'l gentrifiqueu, eh?
D'acord, d'acord.
Per privat ens ho dius.
Per privat us ho dic.
O ens hi portes amb els ulls tapats.
Ah, d'acord.
No?
No, per si vols un segrest.
Exacte, i després ens despistes i ens deixes a un altre lloc.
I ara hem de saber una miqueta com està la cosa de l'aida fita.
La cosa de l'aida fita és aquell repte...
La cosa de l'aida fita.
Que es proposa cada setmana, i que nosaltres anomenem la fita de la setmana.
Oh, sí.
Oh, sí.
És l'aida fita.
És la fita.
Oh, sí.
De la setmana.
Ai, ai.
Doncs aquesta setmana, com bé recordareu, estàvem buscant la persona amb els cognoms més llarg.
Sí.
I veníem d'un Xavier Angelergues a ballar amb 17 lletres.
Enric Gutiérrez de Pando Coronas amb 23.
De Pando Coronas.
De Pando Coronas.
De Pando Coronas.
De Pando Coronas.
De Pando Coronas.
De Pando Coronas.
De Pando Coronas.
De Pando Coronas.
De Pando Coronas.
De Pando Coronas.
De Pando Coronas.
De Pando Coronas.
De Pando Coronas.
De Pando Coronas.
Que dic, sí, a mi a vegades ja em costa quan dic...
Ai, de fita.
F-I-T-A.
Imagina't si has de dir...
Imagina't si has de dir...
Serra de San Fermo.
Mano, increïble.
Doncs avui també rebem el d'en Pere.
Hola, bon dia.
Hola.
Mira, us he enviat el DNI del meu marit.
Ell té el primer de 10 lletres i el segon de 12.
El primer és Espaulella i el segon Afan de Rivera.
Afan de Rivera.
Afan de Rivera.
Pere Espaulella Afan de Rivera.
M'agrada molt Afan de Rivera, que és nom de vi.
Sí.
Afan de Rivera.
Afan de Rivera.
Que en total sumen 22 lletres, o sigui, terra marinera.
Molt bé, eh?
I Espaulella també, Déu-n'hi-do, el primer cognom.
Espaulella, terra marinera.
També tenim a la Montse.
El meu nom és Montserrat Onrubias de N2.
Onrubias escriu en Barça.
I són 26 lletres.
Al carnet del Barça porto només Montse perquè no hi cap.
I a molts documents no m'hi cap els noms i els cognoms.
Clar, Montse, és que aquí m'has comptat el nom.
El nom no compta.
No el comptem, comptem el cognom.
Té nom llarg, també està bé Montserrat, però clar, Onrubias Tenedor són 16 lletres.
Tenedor.
Què, t'ha fet gràcia?
Sí, perquè és com a ver porquilla en castellà.
I per últim tenim...
Mira que avui parlava dels rubianes i del seu humor, i ara aquí surto jo amb aquest contenedor.
En fi, perdó.
En Jordi que ha volgut dir-nos el nom de la seva sogra.
La meva sogra es diu Ferragut Cases, de primer cognom.
Ferragut Cases, 13 lletres.
Clar, es diu Ferragut Cases i Massaguer, que en total sumen 21 lletres.
Estàs sumant la I?
La I també.
La I, es compta o no es compta?
La I d'I.
Perquè, clar, és en el cognom, eh?
Amb la I, clar, sí, sí, perdó.
Estàs comptant la I?
No, no estava comptant la I, perdoneu.
No estava comptant la I.
22 lletres.
Escolta'm, una cosa, Ferragut Cases, tot junt.
Sí, sí, Ferragut Cases.
Ferragut Cases.
Això és una patillada.
Un dia van dir, escolta, ajuntem-ho, això.
Sí, perquè deien...
Ferragut Cases.
Moltes vegades és cosa del registre, del senyor, la senyora que veia el registre allà apuntant,
i potser algú deia Ferragut Cases i ho va apuntar tot junt.
Ferragut Cases.
Clar, perquè hi ha Ferragut com a cognom i Cases com a cognom.
Exacte.
Ferragut, bueno, doncs, en fi.
Molt interessant els descobriments que estem fent dels nostres oients, eh?
En tenim algun més que vulgui...
No, no, no, de moment fins aquí estem, vull dir que demà sabrem el guanyador, per tant,
si teniu un cognom així de llarg com és, envieu-nos-el al 667-37-27-29.
Busquem l'oient amb els cognoms més llargs, és a dir, els que assumim més lletres,
demà sabrem qui s'emporta un àpat pel Tastem Restaurant al carrer Provença 88 de Barcelona,
on, per cert, aquest dissabte hi ha sopar amb música.
Molt bé.
I si hi ha música, hi ha un músic, i és un músic molt bo, que es diu Jofre Bardegí.
Home, mític.
O sigui que podeu reservar la vostra taula o anar-hi, si guanyeu el concurs d'aquesta setmana,
la fita de la setmana, busquem l'oient o l'oient amb el cognom més llarg.
He buscat, ja ho sabeu que m'encanta l'IDESCAT, he buscat Ferragut Cases a l'IDESCAT,
només hi ha 10 Ferragut Cases a Catalunya.
Uau.
Tenim uns oients únics.
Sí.
Molt bé, molt bé, Ferragut Cases i companyia.
És una responsabilitat, eh? Perquè, clar, si et mors...
No pot morir. Has de tenir descendència.
Sisplau, eh?
Si no, Ferragut Cases desapareixerà.
En fi, Jordi Ramoneda, bon dia.
Què tal, Gui Morales?
Parlant de cognoms i d'història de les famílies,
avui tenim la història de la dictadura, del franquisme,
explicada pels mitjans de comunicació.
Pel mitjà.
Pel mitjà.
Avui Franco va a Lleida.
A Lleida.
A Lleida.
A Lleida i a Barcelona.
Ai, què dius?
Avui un viatget d'aquests de...
Ai, què fem aquest cap de setmana?
Reservem un hotelet i fem una escapada?
Una escapadeta.
Doncs no era així perquè ells no calia reservar.
No, home, no.
Ells devien anar als paradores nacionales.
Ah, efectivament.
Sí, i avui l'hauríem fet paella.
Sí, sí, sí.
Paella de republicà.
Descobrirem com va anar aquest viatge
i un personatge que a mi em sembla interessant.
Sí?
Sí.
S'incorpora un nou personatge a Jordi Ramoneda?
Bueno, va passar, un personatge que va passar per aquest dia i ja està.
Perfecte, doncs en parlem de seguida
i ara sabrem per què està tan relaxat en Xavier Pere d'Esquerdo.
Connectem amb l'exterior de Catalunya Ràdio.
Passen dos minuts d'un quart d'una del migdia.
Xavier Pere d'Esquerdo, bon dia.
Ai, bon dia.
No em podeu portar a llocs així.
Sabem que avui, amb l'assistència tècnica d'en Martí Cuní,
has anat a un lloc d'on pot sortir molt i molt relaxat.
Sí, senyor, perquè és Aqua Aura,
que això es troba al Passet Sant Joan 124
i estan especialitzats en spa capilar.
Oh, spa capilar.
O sigui, només posar el peu a dins
i ja m'estan creixent els pèls de tot el cos.
Què m'estàs dient?
Sí, sí.
De tot el cos?
De tot el cos, o sigui, és un tractament pels cabells allà on siguin.
Clar, el tractament capilar de l'espa capilar
te'l pots fer per on vulgui, suposo.
A mi me'l faran el cap.
Home, sí, potser millor, no?
No sé, hi ha algú que li interessa que li surtin pèls al genoll, per exemple.
Però és perquè et surtin cabells o és per revigoritzar-los, allò que estiguin bé?
Perquè circuli bé la sang capilar.
Sí, la sang capilar.
I creixi millor.
Estàs molt relaxat, Xavi.
És que no saps on estic, Quim.
És que és una passada, això.
Ens ho expliques ara d'aquí una estona?
D'aquí una estona.
Si no t'has adormit, clar.
Per la veu sembla que estiguis en un club canàvic.
És que ben bé és el mateix.
Pensa que fins i tot tot el material ve del Japó.
Hòstia, ja ho has dit tot.
Clar, que ja són especialistes en coses...
No, no, això has vist algun japonès calvo?
No.
Pràcticament no.
No, no, no, xinesos potser sí, però japonesos...
Japonesos poquíssims.
Tenen molts cabells.
I mira que viuen anys.
I tant.
I tant, i tant.
Doncs és gràcies a fer-se un spa capilar cada dia.
Cada dia.
Doncs tornem de seguida a Aqua Aura,
on en Xavi, perquè és que s'està fent un tractament d'espa capilar.
Ens expliques de seguida com va la cosa.
Fins ara, Xavi.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Parlem d'en Toni Cruanyes,
que celebra la seva primera dècada
al capdavant del Telenotícies Vespre.
Bon dia, Xavi.
Hola, què tal?
Que sabeu qui és?
Sí.
No.
No saps qui és?
No, no.
Perquè allà no és de Barcelona.
Ah, d'on és?
Ah, no.
De Sitges.
Ah, allà no arriba al Telenotícies Vespre.
No, no, doncs ja està.
Demà li tocarà patir en el seu combat contra la nostàlgia, a l'Aida Fita.
Però avui els que patirem som els que som més grans en aquest estudi
perquè ens has d'introduir en aquell meravellós món del TikTok,
tu que sempre estàs operativa.
Doncs vull començar amb música perquè ja sabeu que sempre m'agrada començar amb música
i és que a TikTok hi ha meravelles.
Hi ha un conte que es diu
There I Ruined It.
There I Ruined It.
És difícil, eh?
És com aquí l'he cagat, no?
Aquí l'he cagat, una mica.
Sí.
I és un conte de TikTok que fa remix de cançons
i el que fa és una mica fer cançons com rares, en plan, mal que sonen i dius
que collons estàs fent.
Com, per exemple, aquesta cançó que va fer amb Single Ladies de Beyoncé.
És com no sé si m'agrada, m'ho posa nerviosa.
All the single legs!
All the single legs!
All the single legs!
All the single legs!
All the single legs!
Què tal?
Home, a mi em venen ganes de tenir uns quants esclaus africans per a mi.
Escolta, en aquesta cançó.
I uns camps de cotó, no?
Una mica de camps de cotó.
Doncs bé, parlant de música, sabeu que a vegades hi ha cançons
que no t'acaba de quedar clar quan entra la lletra, no?
Que hi ha ritme i dius...
Diga-li a en Joel, això.
Comença o no comença.
I això li va passar en un streamer que es diu Noni.
Noni.
Noni.
Noni.
És del barri?
No, perquè és nom de Pijo.
Noni, papi, coco.
Que si voleu trobar Noni Sisoi, és el seu usuari.
Molt bé.
I li va passar que estava escoltant la cançó Lady, Hear Me Tonight, de Mojo.
Ah, sí?
Sí.
I no acabava de trobar...
No acabava de trobar-ho.
Oh, vaya temazo!
Vale, vale.
Ahí viene.
Ahí viene.
Tres, dos, uno.
Lady.
Ahora, ahora.
Lady.
No, tío, cuando viene Lady, tío.
Ah, mira, mira.
Lady.
Toma el culo, tío.
Paso esta canción de mierda.
Lady.
Toma el culo, tío, de verdad.
Espera, espera, lo tomo, lo tomo, lo tomo.
Os voy a echar este Lady.
¿Se viene?
No, uno.
Lady.
Ah, qué burro.
I com que dic, no pot ser tan difícil, vull dir, tu saps quan entra una cançó o no?
Si te la coneixes una mica.
És que potser no era la radioversión, que és més curta, era la intro llarga, i llavors trobava el Lady.
Però a mi m'ha agradat que aquest noi, o sigui, anava, o sigui, s'animava i es decepcionava molt ràpid, tot en l'estona.
Sí, clar.
Sí.
Vaya temazo!
Clar, perquè tu ets de còctel d'emoció.
Clar, clar, clar.
Dóim-me-ne.
Vaya temazo y después vaya canción de mierda.
Uno, Lady.
Ahora, ahora.
Lady.
No, joder.
Lady, diu.
Lady.
Mira, mira, mira.
Vamos, vamos.
Lady.
Eh, toma por culo, tío.
Paso esta canción de mierda.
I torna.
Lady.
No.
Espera, espera, lo tomo, lo tomo, lo tomo.
Ara sí, ara sí.
Que sí, que sí, pesado.
Ja arriba, ja arriba.
Ara.
No, uno.
Lady.
Ai, que burro que és, per favor.
Doncs bé, jo he volgut fer la prova.
Ah, molt bé.
I us he portat la cançó original, i ara hem de saber quan entra Lady.
Jo te la clavo.
Joc Lady, eh?
Va.
Vinga, va, escutem-la.
Jo sent.
Encara no, eh, Joel?
No, no, no, jo ho tinc.
No ho saps.
Juga el Joel.
Lady.
No.
Jo m'he colat.
Ha fallat.
Espera, espera, jo.
No, no.
Lady.
No.
No.
Ara jo.
Veig jo, veig jo.
Ara sí, eh?
Està venint, està venint, està venint.
I...
Oh, no, encara no, encara no, encara no.
L'estic veient, eh, ja?
L'estic veient que ve.
I...
Un, dos, tres, i...
Lady.
Lady.
No, no, encara no.
Estic estrany, eh?
Vols dir que no has fet un muntatge?
No, no, no, et juro que he buscat la cançó d'Àlen i surti aquesta.
A veure.
Va, a veure si arriba, ja arriba, ja arriba.
Ara sí, ara sí, ara sí.
Ara sí.
Un, dos, tres.
Lady.
Uf, mala meva.
45 segons que tarden a arribar en Lady, però i quins segons, eh?
Bueno, doncs no fem tanta broma amb en Noni, que nosaltres tampoc ho veig a dir, eh?
No, no, és que és difícil, és difícil.
Sí.
És que...
Va, seguim.
Ara em demanaria un vot que amb taronja.
Sí, no?
Que venen ganes de seguir una miqueta de festa.
Doncs bé, deixeu-me... deixeu-me fer-vos una pregunta.
Sí.
És que, per vosaltres, com seria un món sense dones?
Un desastre.
Sí.
Fatal.
Bueno, i que s'extingiria, també.
Sí, no, que no podria ser.
No, és impossible, és impensable.
Bé, clar, òbviament, no, perquè biològicament, però sense pensar en aquest sentit...
Seria un món pitjor, clarament pitjor.
Clarament pitjor, pitjor, vale.
Doncs a mi, si em fas la pregunta que seria un món sense homes, segurament no respondria el mateix, però bé, aquí hi ha...
Home, però algun demoni hi ha, no?
Sí, comptats.
Jo mateix.
Bueno, seguim.
En Díaz Javier, és un tiktoker que va pel carrer fent entrevistes, entre altres coses,
i ell va voler fer aquesta pregunta als homes, que seria per vosaltres un món sense dones,
i a les dones que seria per vosaltres un món sense homes.
Escoltem a veure què va respondre la gent.
Si las mujeres dejaran de existir, ¿qué pasaría?
Me muero.
Dejaríamos de existir nosotros.
Nos morimos.
Seríamos una superchista.
Si las mujeres no somos nada.
Si las mujeres no somos nada, compadre.
Señora, una pregunta.
Si los hombres dejaran de existir, ¿qué pasaría?
Seríamos más felices.
Las mujeres seríamos felices.
Segarían los problemas.
Seríamos más felices las mujeres.
Sería un mundo mejor.
Bueno, jo estic bastant.
Bueno, doncs mira, jo estic una mica al fest, tu.
Sí, la veritat és que sí.
Això de què s'acabarien els problemes, jo, deixeu-me que ho dubti, eh?
Perquè els problemes no coneixen de gènere.
No.
Els problemes són transversals.
Que sigui home o dona.
Sí.
Bueno, jo ho vull deixar aquí.
Deixa-ho, deixa-ho.
Ho deixem aquí, perquè ja crec que hem acabat molt amunt,
i ja la setmana que veus portaré més cosetes que tinc guardades.
Doncs moltes gràcies, Leide, Aida Fita, amb el seu TikTok,
ella sempre operativa.
Gràcies.
A tu, Quim Morales, Leide.
Encara no.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Neologisme de l'any.
Neologisme de l'any.
Mira, jo porto delay, però tu no sé què portes, Aida, eh?
Però ja ho sabem, què porto jo.
Una caraja que no vegis.
Sí, exacte.
Quatre minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia,
a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Els dijous són dies de noves experiències per en Xavier Pere d'Esquerdo.
I ha fet tantes i tantes coses que de vegades pensem que ja ho ha fet tot.
Doncs no, avui en prova una de nova,
que és anar a un spa capilar.
Spa capilar.
Capilar.
Et fa mal al cap?
Capilar.
Vine a l'espa capilar.
Ai, mira, que ho fas molt bé.
És com un anunci de cinema.
Saps aquests que passen abans de les pel·lícules?
Et fa mal al cap?
Capilar.
Vine a l'espa capilar.
Capilar.
És que no sé ni com es diu el lloc on estic ara.
Sí, home, ja t'ho dic jo, es diu Aqua Aura.
I t'he acompanyat en Martí Toni, que suposo que també està gaudint dels beneficis de l'espa capilar, no?
Molt, molt.
Perdó meu, és que és una passada.
O sigui, a veure...
Però què t'estan fent, Xavi?
L'espa capilar consisteix en fer-te un massatge amb les mans i després et tiren un fum, que ara m'estan tirant un fum amb el fum.
Però de cigarro.
Veus com ha anat a un club canàvic?
És que...
T'has equivocat de lloc, Xavi.
Estan fumant a sobre.
Està fumant porros.
No, no, de veritat us ho dic.
Ara, no sé, m'estan posant un líquid al cap.
A veure, estic...
Això és minoxidil.
Això deu ser el minoxidil que em poso jo.
Minoxidil no és.
Bueno, a veure, espera, anem a parlar...
És que m'he oblidat els noms i tot.
Marta i Merche, veus?
Pilar, Pilar.
Marta i Merche.
Ojalà es diguessin Pilar.
Pilar de l'espac a Pilar.
És un centre d'espac a Pilar.
Pilar.
Què és aquest fum que m'esteu tirant al cap?
Doncs mira, jo t'ho explico una mica.
El fum que està al cap és un vapor d'aigua,
que és un...
És perquè obri més el que és totes les toxines del cuero cabelludo
i que te pugui penetrar tot millor.
Clar, clar.
O sigui, obre els poros per netejar-los.
Els poros.
Llavors, veig que també m'esteu fent un massatge...
Correcte.
...amb un líquid...
Mira, jo t'explico si...
...que fa molt bona olor, que és aquest líquid.
Això és una espuma d'oribe
que està feta a base de cendra volcànica.
Què li dius ara?
Que el que fa és desintoxicar
totes les toxines que puguem tindre al nostre cabell.
Això fa que deixem totalment preparat el cabell
per poder fer el tractament d'hidratació
que hem escollit prèviament.
O quin gust és el de l'espa?
Correcte.
I és el que té l'espa.
Bueno, es veu que els hi ha rebentat les trucades, no?
Sí.
Sí, estem que no donem abast.
La veritat que ha sigut tot un èxit.
He de dir que moltes gràcies.
No, perquè això és relativament nou, no?
Un espa, capilar.
No, ja he dit mai.
Sí, és nou, perquè des que ho van demanar al Japó
els hi ha trigat com mitja anys fins que no ho tenen aquí.
No, és que estan molt lluny al Japó, clar.
Se'l porten en cotxe.
Molt l'espera, eh?
L'espera i tant que sí.
Capilar.
I els punts que em toqueu del cap, què són?
Ara el que estem fent en la primera ensabonada
és un massatge per poder activar tota la circulació.
Clar, capilar.
Amb això el que estem aconseguint és relaxar-te
i preparar-ho tot per fer el tractament d'hidratació previ.
Ara t'estem tocant tot el que és el cap
i començarem a tocar les cens.
És que és molt agradable que toquin el cap.
Jo no li agrada.
A mi m'encanta.
A la gent que no li agrada.
Mira, jo tinc dues persones que s'estan quedant calves.
Escolta, escolta.
Som el qui millor.
Som el qui millor.
Jo no m'estic quedant calvi.
Jo no m'estic quedant calvi.
Jo és que tinc els cabells molt fins.
No, perquè tu ja estàs cald.
Doncs podríem vindre aquí, si vols.
I podríem fer també un tractament per la caiguda.
Ah, sí?
Mira, Joel.
Mira el tractament.
Ara m'ha sortit un cabell.
I llavors això enforteix o què fa?
Això fa que la caiguda es retraci.
Es retraci.
I el cabell que tenim el reforci també.
O sigui, el que tens es converteix en més fort.
Correcte.
Més gruixut.
Exacte.
Sí, sí.
A part tenim el plaer del massatge de l'espa.
Ah, que això segons com pot arribar a excitar una mica.
Ai, Joel, sempre estàs igual.
No, és veritat.
Amb això estic d'acord.
A mi em fas el massatge al cap i jo m'acituï.
Però si te'l fa una persona professional, jo no ho fets amb això.
Sí, sí, però el meu cap no ho sap si és professional.
Escolteu una cosa.
Escolteu.
Que ara m'estan posant un globus al cap.
Un globus.
Què?
No que m'hagi posat un...
No m'ha pujat un globus.
No, no, ja fa estona que t'ha pujat el globus.
No l'estan posant.
Què és aquest globus?
Un globus.
Aquest globus el que fa és que el tractament d'hidratació prolongui en el cabell i duri més.
Molt bé.
I també dona calor.
És una calor molt agradable i farà que entre l'exem una miqueta més encara.
Com si t'haguessis posat tu la perruca de cal, Xavi.
Sí, és una...
No més gran, no?
Perquè és com un xupa-xup.
No apretes, no apretes.
És una mica més gran alta.
Com si t'estiguéssim fent el cap a la patillot.
Sí, saps el cabell del José, el nostre estudiant en pràctiques?
Sí, que té molts cabells.
Sí, que és com una...
Perdó, eh, José, però és com una perruca de pallasso d'aquests d'enrinxols i tal.
Sí.
Seria alguna cosa similar, no?
Així de gros.
Però tipus astronauta.
Exacte.
Com un astronauta, però sense el vidre de davant.
Exacte.
Capilar.
Sembla com un gorro de cuiner.
Això.
De tallat, que treu el vapor.
Entesos.
I surt un vapor calentó, aquí.
Jo és que no em veig, eh?
Estic...
No faig mala cara, no?
No, al contrari.
Estàs molt bé.
Mentre que aquest barret actua, el que fem és massatge amb tot el que són les mans, els braços, els colzes...
Això s'anima, eh?
Bueno.
I ara per què tinc calor?
Pèls als colzes?
Perquè amb el tractament que posar estem fent que hidrati i potenci el tractament en el cabell.
Però què és el que entra ara?
Què hi ha dins del gros?
Aquí tenim, ara mateix, hem posat una mascareta.
Una mascareta dins la perruca?
Al cabell teu hem posat una mascareta perquè ens hidrati millor tot el que és el cabell.
Per poder-ho tindre després més brillant, per poder-lo reconstruir...
Ens estem relaxant tots aquí, eh, ara?
Sí, sí, jo m'estic adormint pràcticament.
Jo ja ho estic.
Xavi, jo tinc curiositat...
El gorrito, l'espamín...
Per això que t'han dit de la que et posen pols volcànica, suposo que si l'hi de Japó...
La cendra volcànica serà del Monte Fuji, directament, no?, del volcà aquell del Japó.
La cendra volcànica és una espuma d'oribe que el que fa és posar tot el que és el puerca de llucs.
Sí, però és de... ve del Japó?
No.
O és de quilòmetre zero d'aquí, de la Garrotxa?
Sí, i tant, i tant.
Per del Japó.
La cendra volcànica és d'una línia que es diu Oribe, que són els nostres productes capilars.
D'acord.
Ara, que m'heu tret el globus.
Correcte.
I ara estem posant l'estrella de l'espa capilar.
Què és?
Que és la cascada d'aigua.
Oh!
Això està anant a mi.
Quan arriba la cascada...
La cascada, però la cascada és una cascada cascada?
La cascada és una cascada cascada.
Oh, per favor!
Oh!
No sé què m'està passant.
Jo, què és aquesta cascada que t'estan fent?
És com si entrés en un túnel de rentat.
Similar, similar.
Ara el que t'està fent merse...
Per favor!
...és posar-te l'aigua a sobre del front...
Ai!
Sembla el Núñez.
Per favor, demano.
Per favor!
Demano, per favor!
És com...
Em sento un cotxe.
Aquest cotxe nou que tinc...
Sí.
Com si jo fos el cotxe.
Ara sento que s'hi va un cotxe.
Que està al·lucinant, el Xavi.
Déu meu, un nostre senyor.
Però és una cortina d'aigua que cau suavement...
Ai, mare meva.
...pel meu cap.
Oh, per favor, en diferents temperatures.
Xavi, crec que t'hauràs de confessar...
Ho estàs explicant a la perfecció, eh?
Sí.
Déu nostre senyor, per favor.
Què és això tan maco?
Oh!
Amb la cascada el que fem és esbandir el tractament d'hidratació que hem fet.
Va.
T'ha trobat la cel...
I també s'aporta la relaxació.
El soroll és molt agradable.
Molt, molt.
Jo m'estic...
I llavors t'assequen els cabells després, Xavi?
Amb aire o alguna cosa?
Com s'asseca el cabell?
Després, quan hem acabat la sessió de l'espa capilar, et posaríem sentat un altre cop, et deixaríem relaxar-te una miqueta...
Sí, perquè ara estic estirat, eh?
Exacte, ara estàs estirat.
Et sentaríem i passaríem al saló, a la part de la perruqueria, i allí t'oferíem un cafè, una infusió, un té...
Acabaria en sanar-te el cabell.
Ai, Déu meu, per favor.
Xavi, està despertat molt d'interès aquest espà capilar que ens descobreixes avui, i evidentment la gent pregunta quant val això.
Quan val un espà capilar?
Una sessió normal.
El millor, el millor, tenim bastants preus, tenim 3, i el més de l'omàs seria entre uns 100-127.
Que barato.
I tant, perquè aquí t'entra també el tractament capilar d'hidratació, del vídeo, el que dèiem escoltat abans.
Ah, que tu estàs gaudint ara, Xavi, no té aquí preu.
O de la caiguda també, eh?
Ai, per favor, no sabeu el que és, o sigui, ho trobo barat, de veritat, eh?
Sí, clar, com que no ho has pagat, Xavi...
Si vols, et puc explicar els que tenim. Tenim 3, eh?
L'Aqua Spa, Aqua Árum, Aqua...
No, no, Aqua Áura és el nom de la pèl·l.
Aqua Árum...
Però després tenim l'espa 11, que aquests són 35 minuts.
Molt bé.
Després tenim l'espa Sakura, que aquests serien 50 minuts.
I després tenim l'espa Matsuri, que aquests serien 80...
80 minuts!
Perquè és el prèmium...
I et creix molt el cabell, depèn del que pagues.
Molt, molt. Si agafes el Matsuri, creix moltíssim el cabell.
Doncs ja ho sabeu, eh?
Ho sabem, Xavi.
Gràcies a la Marta i a la Merche d'aquest espà capilar, Aqua Áura,
mira, allò que no saps què regalar a algú, que ja ho has regalat tot,
segur que fa molta il·lusió.
A mi, almenys, me'n faria un espà capilar.
No tinc cabell, ho regalarem pel teu aniversari.
No tinc cabells, però em faria il·lusió...
Bueno, però tens closca.
Jo crec que t'estàs relaxant moltíssim, eh?
No, no, no.
Crec que veig a través de la cascada cau tan fina...
L'aigua.
...que veig a través de la cascada.
Veig que hi ha l'altra banda.
Doncs teniu moltes ganes que tornis a la redacció per veure com ha quedat.
Jo crec que tindria que vindrem a provar tots, eh?
No em reconeixereu que torni.
Ho farem, ho farem.
Moltes gràcies, Xavi.
Més cabells.
Fins ara, Quim.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Està trucant a una senyora, ara?
Ara l'estan trucant.
Per preguntar què és.
Pèl·l·l·l·l·l·l·l.
Està trucant a la Tati.
Qui és la Tati?
El meu marit.
Passen sis minuts de dos quarts d'una natal, migdia.
Som al programa bionic dels vostres migdies aquí a l'última hora,
que podeu venir a veure, podeu venir a visitar-nos, si us fa il·lusió.
Mira, demà divendres, per exemple, és un bon dia per venir a la ràdio.
M'han dit que venen ja unes quantes persones, però tenim localitats oficiales.
Hi ha lloc per tots.
Si ens voleu venir a veure en directe i gaudir de l'espectacle de la ràdio,
ens escriviu a ultimora.catradio.cat.
I, per exemple, si vinguéssiu un dijous,
seríeu testimonis d'un espai d'anàlisi política de gran nivell.
Perquè se n'ocupa en Joel Díaz i l'anomenem...
El títol és senzill, però no enganya ningú.
Talls curiosos de polítics.
De polítics, talls curiosos.
De polítics, talls curiosos.
De polítics, som polítics curiosos.
Què tal? Com esteu, amics dels talls curiosos de polítics?
Bé!
Molt bé, doncs mireu, espoteu.
Mira, el nen, ha vingut el nen perdut.
Sí, jo no sé què fer ja més amb això.
No, home, però és que li agrada venir...
És que falta molt fins dilluns i tot, vull veure abans.
Durant aquesta secció pot ser l'Aida?
És que no pot ser l'Aida perquè és un nen.
Vinga, va, comencem?
Sí.
Comencem.
A veure, els polítics què fan?
Parlen molt.
Molt.
I què també fan?
Viatjar molt.
També.
Què passa quan parles molt i viatges molt?
Augmenten molt les possibilitats de literalment no saber on ets.
Ah, sí, clar, és veritat.
Parles molt, viatges molt, lio mental.
La feina dels polítics, sobretot en campanya electoral,
és com una mena de dia de la mormota on només canvia el decorat.
O sigui, ells van dient el mateix, però canviant de lloc.
Val.
És una mica així, adapten poc el discurs allà on van.
Com els grups de música que moltes vegades no saben on estan actuats.
És molt similar.
Cada dia repetint el mateix, cada dia, cada dia,
però en un municipi diferent.
Què pot passar?
Doncs això que al final ja no saps on ets.
I aquí és on s'obre la porta a l'error,
a la relliscada, a la caiguda,
però l'important no és com cau, sinó com t'aixeques, no?
Jo sempre ho dic, això.
Sempre ho dius.
És la meva màxima.
Sí, sí.
La manera com gestionem l'error
diu més de nosaltres que l'error en si mateix.
Clar, molta gent...
No importa les veces que te caigues,
és la que te levantes després de caer.
És això.
Molta gent per la ciutat,
quan s'entrebanca,
no en metafòricament,
sinó literalment...
S'aixeca fent veure que no ha caigut.
No ha caigut.
Però n'hi ha que no, per exemple.
N'hi ha que igual aprofiten allò
per acabar de fer gràcia a la gent.
N'hi ha que esteu rient, anem a riure tots.
Hi ha moltes maneres...
Perquè fa molta vergonya.
I quan estàs sol, si fas així,
i mires com...
M'he caigut, en plan de...
Sé que he fet molt del pen ara mateix, però...
De maneres d'afrontar un error, n'hi ha moltes,
i jo s'n he portat tres de diferents,
jo no tinc res en contra dels polítics del PP,
o no tinc res més en contra d'ells
que jo que sé dels fets del PSOE, per exemple.
I són tres vegades que polítics del PP
s'han equivocat del lloc on som, d'acord?
D'acord.
Primer exemple.
Federico Trillo, mitiquíssim tall.
Viva Honduras!
Muy buena suerte.
Molt bé.
Ja recordeu aquest tall, no?
Sí, sí.
Hi ha hagut un silenci incòmode
abans de dir viva.
Què farà aquí Trillo?
Trillo opta per la primera via,
que és la via de la transparència i l'honesterat.
Viva Honduras!
Viva Honduras!
Muy buena suerte.
Esto ha sido un lapsus porque vengo de Honduras.
Esto ha sido un lapsus porque vengo de Honduras.
I estava El Salvador.
I estava El Salvador.
Sí, que molt elegant, per cert,
la gent d'El Salvador dir...
Viva Honduras!
No, que no tenen res en contra d'Honduras.
En principi no.
La fórmula Trillo a mi m'agrada perquè la trobo sincera,
però a nivell de, diguéssim, màrqueting polític
no acaba de ser desitjable
perquè obres la porta
que algú pugui pensar que ets tonto,
de dir que aquest tio no sap on és o què.
Llavors, segon exemple,
segona manera d'afrontar l'error,
ens la porta Alberto Núñez Feijó
des de Badajoz.
Acabo con la palabra ilusión
porque eso es lo que percibo
cada vez que vengo a Andalucía
y quiero deciros que el 28...
Andalucía, veus sentir?
Sí.
Però ella està a Badajoz.
Ah, Badajoz.
Badajoz des d'Extremadura.
Sé poca geografía,
però fins aquí arribo.
I él diu que percibe ilusión
cuando viene a Andalucía.
¿Qué fa Feijó
davant d'aquest error?
Què, qué, qué?
Él no opta por la sinceridad.
Acabo con la palabra ilusión
porque eso es lo que percibo
cada vez que vengo a Andalucía
y quiero deciros que el 28...
A que os habéis dado cuenta.
Eh?
Estaba yo pensando
que llevo mucho tiempo hablando
y dije que no se han dado cuenta
ya de lo que digo.
Ell ho intenta girar,
lamentablement,
de dir, no,
això ho he fet expressament
per a veure si estàveu atents.
Fatal.
Però ell no diu, no,
que estoy en Badajoz.
No, perquè ell no sap on és encara.
No sap encara on és.
Saps que no és Andalucía.
Ell sap que l'ha cagat,
però no sap en què l'ha cagat.
I ara anem al tercer exemple
i la tercera millor manera
del món d'afrontar un error,
la més difícil
i sens dubte la millor
és transformar l'error en acudit.
O sigui, agafar l'error,
fer-li una clau d'ajudo,
una clau de jiu-jitsu
i que t'acabi servint
per tu posar-te el públic a la butxaca.
Això només ho pot fer un geni
i el geni és, evidentment,
Mariano Rajoy.
Escoltem com comença.
En Dos Hermanos dijimos todos.
Dos Hermanos no existeix.
A Sevilla hi ha un municipi
que es diu Dos Hermanos.
Hermanos.
Ell se n'adona fent aquest E de l'error
i atenció com reacciona
amb dècimes de segon
aquest autèntic geni.
En Dos Hermanos dijimos todos.
Es que hay familias
que tienen dos hermanos en el paro.
O tres
y algunos cuatro.
Aquest senyor és un geni.
O sigui, s'equivoca de nom del municipi
i això li serveix
com a mecanisme
per colar una denúncia
de l'índex d'atur
que hi ha a la zona aquella.
Hosti, però m'ha follat el cervell ara mateix.
És molt bo aquest home.
No esperava que surtis per aquí.
No, no, no.
És molt bo.
I ho fa en un segon.
En un segon ja diu.
Les neurones de Mariano Rajoy
van pel seu cervell
per uns circuits
que no existeixen
en el cervell de les nostres persones.
Mariano Rajoy, Jordi,
és el paradigma
del pensamiento lateral.
Saps allò que diu
el pensamiento lateral?
Massa lateral i tot, potser.
Potser a vegades massa lateral.
I massa cap a la dreta, també.
I aquella retranca gallega.
Això també ho té.
Avui t'ha llocat
de polítics
amb polítics desubicadíssims
i us ubiquem ràpidament
en el que vindrà a continuació
després de la publicitat
que és en Jordi Ramonodo
analitzant
en aquest cas
un viatge de Franco
molt lluny.
Va anar a Lleida.
Hòstia.
A veure com li va anar.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
És fan de la mortadella?
De la mortadella bona, sí.
Ara s'ha posat a moda, mira.
Perfecte, m'alegro molt.
Gràcies.
Gràcies.
Catalunya Ràdio
A Catalunya Ràdio
Me dices tu nombre, por favor.
Mi nombre, Peyu.
De acuerdo, Peyu.
No, Peyu no, eh?
Peyu, coni.
Bien, Peyu, Peyu.
Peyu.
Si vols continuar amb un operador
que no és capaç
ni de pronunciar bé el teu nom,
queda't amb els de sempre.
Bon dia, Peyu.
Sóc la Laia.
En què et puc ajudar?
Per passar-te a un operador
que et dona l'atenció
i el servei que et mereixes,
prem Vera.
Contracta-ho ara al 1543
o entran a somvera.cat.
Descobreix tot el que va passar
abans de la sèrie.
Jo mai mai, el llibre,
a la venda als punts habituals
i a la botiga 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Deixad las armas.
Sólo así lo daremos a mi todos.
Tres quarts d'una del migdia
aquí als de l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio
preparant-nos per un viatge
en el temps, en la informació
i en la història.
Mira mi, estem preparats ja
biònicament per entrar
en el món d'en Jordi Ramonodo.
Estic molt content
perquè avui m'he trobat
a uns companys
del departament de màrqueting
de la casa
i m'han dit
estem buscant patrocini
per la secció del nodo
però no acabem de trobar
ningú que ho vulgui pagar.
És difícil de vendre això, eh?
No sé qui podria ser.
Qui podria ser?
No sé, la Fundació Francisco Franco.
Ah, sí, directament.
No, la FAES no és franquista,
diguéssim, deliberadament.
D'acord, dissimulant millor.
Bueno, que estan pensant-hi.
Molt bé, eh?
Que trobaran algú ja.
Vull dir que estic content
perquè jo crec que si no és aquesta setmana
serà la setmana que ve.
Sí, home, sí.
Que trobaran algú.
I que si no que tenim altres seccions, eh?
Sí, home, i tant, i tant.
Serà per seccions.
Però a mi em faria il·lusió
que patrocis aquesta.
Avui tenim un nodo de 1955,
un nodo d'anys de pau,
perquè ja l'any 55
ja és que Espanya era
una bassa d'oli.
Ui, sí.
On Franco feia una mica de gira
per tots els seus territoris
i si de cop i volta
doncs un dia mirava l'agenda,
mirava el Google Calendar
i posava Catalunya.
Viatge a Catalunya.
I clar, així que tenim una visita
del Generalissimo
que comença a Lleida.
Hi havia tant d'entusiasme
amb la visita del Paquito...
Home, t'ho diràs.
...que abans d'arribar
ja hi ha gent aplaudint
que se senten els aplaudiments
de fons en el nodo.
L'érida tributa
una cariñosa bienvenida
a su excelencia
el jefe del Estado español
que visita la ciudad.
En compañía de su esposa
se dirige a la catedral
que ha sido totalmente restaurada
tras los incendios
y destrucciones marxistas
que sufriera en 1936.
Però, abans d'acabar...
A continuación se dirige
al nuevo edificio
del gobierno civil
que también será inaugurado
por su excelencia.
Bé, com podeu comprovar,
molta gent aplaudim
tota l'estona.
Una mica de criticar marxistes
també, que van cremar una església.
Bueno, no, i tu feies pantanos
i mataves a gent.
Ells cremaran esglésies.
Cadascú...
Cadascú tenia el seu obvi.
Lo sé, lo sé, lo sé.
Tens uns zapatos, vale.
Un dia normal a Can Franco.
Vull dir, realment, cap sobressalt.
Fa molta gràcia
perquè a la plaça de...
a una plaça de Lleida
on està tothom
aplaudint,
es veu els policies
fent-los aplaudir.
Oh, clar, són els regidors
una mica dels xous del Franco, no?
És que Franco era dictador
però també una mica
un regidor d'Espanya, no?
Sí, sí.
Tots l'aplaudien.
Tots l'aplaudien.
I si no feies cas al regidor
et matava.
Però mireu quin entusiasme
hi havia per la visita
de Franco
que quan arriba a Lleida
Ciutat-Ciutat
mireu què passa.
Para corresponder
a las aclamaciones del pueblo
Franco se ve obligado
a salir al balcón principal
del edificio
y responde sonriente
a los víctores de la muchedumbre.
O sigui, se ve obligado
a salir...
Perquè ell no...
Ell no volia...
Ell no volia...
Hòstia, i no...
Em fa vergonya, ara.
Jo no sóc el protagonista
d'aquesta trobar.
Ell volia...
Ell, jo us ho he dit
el que volia fer.
Ell volia anar a saludar...
Rollo, Carmen,
saludem i marxem.
Que no ho sàpiga ningú.
I anar a fer uns cargols
en un reservat d'un reservat
que no et vegi ni...
És més, cotxe amb vidres tintats,
si pot ser.
Sí, val, tintats de sang.
I la gent a fora,
Franco, Franco...
Franco, Franco, Franco.
Al final, doncs,
l'han obligat.
Segona part del dia.
Ai, madre.
Ah, no, perdó, encara no.
Quan vas a Lleida...
Seguim a Lleida, eh?
Sí, quan vas a Lleida,
quina visita obligada,
obligadíssima hi ha?
Home, Lleida, home...
La Seu Vella.
Sí.
Ah, la Seu Vella.
La Seu Vella.
La Seu.
Què passa?
Doncs que el Nodo...
Jo anava a dir al Fincaprats,
però...
Es veu que el Nodo
eren una mica castellans
i una mica poc sensibles
amb allò del català.
En lloc de dir la Seu...
Sí.
Què diuen?
La Seu.
La Seu.
Llavors, què passa?
Que sembla que parlin de la Seu.
En l'antigua Seu
contempla Franco
los depósitos allí construidos
que forman parte
de la red distribuidora
de aguas de la ciudad
recientemente terminados.
El Aseo de Lleida.
Molt bé.
I los depósitos
de la Seu de Lleida.
No, no, no.
Tu, el Franco
aquell dia també van a Barcelona.
Allà una mica
de lo de sempre,
de visitar el terreny concret,
saludar la gent...
Què passa?
Doncs que allà
hi ha un personatge
que a mi m'ha apassionat...
Ara, ara, ara.
És la persona
amb més càrrecs
de tot el règim.
De veritat.
De veritat.
Atenció,
amb quantes feines
fa aquesta persona.
Barcelona recibe
también con entusiasmo
a su excelencia
el jefe del Estado.
En la plaza de España
he saludado
por el arzobispo
obispo doctor Modrego.
Arzobispo,
obispo,
doctor Modrego.
Tu saps de la feina
que és això,
que dius
arcabisbe,
bisbe,
ja em sembla
anar a voler
a barcar massa.
Arcabisbe
no anula
ja el bisbe.
Noi, no.
Noi, no.
És com si tu,
és allò de si tu
ets mariner
i et fan capità,
ja no ets mariner.
És raro presentar-se
com a capità mariner.
És raro.
Mira,
amb això ens aniria bé
tenir en Xavier Pere d'Esquerda
però li estan tirant
aigua al cap
i no ens ho explica.
Però clar,
arcabisbe, bisbe,
és a barcar
però és que després
te'l trobes al cap
passant consulta
perquè és doctor.
Clar, doctor.
De veritat,
no ho sé,
els dies d'aquesta persona
no teníem prou dues hores.
He investigat una mica,
està enterrat
a la catedral de Barcelona.
Ah, molt bé.
El bisbe, bisbe.
El arcabisbe, bisbe,
em compromet un dia
anar a veure...
Què, vinc amb tu, Jordi.
Vinc a la catedral
a veure què posa a la làpida.
Arcabisbe, bisbe.
Anem a mirar, va.
Ai, va.
A més, és maco la catedral,
és bonic.
Molt, molt bo.
Sí, sí, que ho és, sí.
Però en aquest mateix nodo
hi ha altres coses,
més enllà de la gent
menjant-li l'ou a Franco,
com la secció internacional,
perquè l'any 55
ja enviaven bobines
a altres llocs
i, bueno,
doncs explicaven notícies del món
que era una mica
l'objectiu del nodo.
World News.
M'anem?
World News.
World News, efectivament.
Concretament, el nodo
es posa a sèrio.
Ara em sap greu,
ara no farem broma, ¿verdad?
Perquè decideix
anar fins als Estats Units,
on, doncs,
hi ha hagut una desgràcia.
Ah, pobres.
Los huracanes
siguen azotando
la costa oriental
de los Estados Unidos.
Cuando termina uno,
empieza otro.
Y las zonas de Norfolk,
Virginia y Carolina del Norte
sufren los efectos
de las inundaciones.
El viento y la lluvia
realizaron
una destructora labor.
Noi,
pues eso es la música
de Tommy Jerry.
Sí, sí, sí.
Sí, l'unitud.
Ja veies que el gat
tenen voltes.
Hòstia.
Noi, a més,
no sale uno
que hay otro.
Una desgràcia real.
Era molt matosera
d'explicar-ho.
Sí.
S'acaba uno
i empieza otro.
Però què és això?
No, però és que
una zona vera empantanagada...
Un meteoròleg,
un nodo,
que els digués
no se explicassi esto.
El meteoròleg era
l'arcebispo bispo.
Clar, meteorólogo.
Meteorólogo.
Però què passa?
Que van passar coses molt greus.
Sí.
Ara no riem, eh?
No, és que no riem.
Ara no riem, per què?
Moltes persones
perdieron la vida
y las pérdidas materiales
elevaron a varios
millones de dólares.
Antes de buscar
el camino del mar,
el huracán sembró
por todas partes
la desolación
y el estrago.
Noi,
és que tenim morts
sobre la taula,
ara ja, eh?
I l'estrago.
A no ser que puguis
fer una xirigota de Cádiz,
que llavors pots fer una xirigota
i enriure tant dels morts.
Sí, pots enriure tant de tot.
Sí, perquè són així ells.
Què passa?
Que el nodo
sempre tracta temes
també greus.
No és franco
fent el capullo pel món.
Jo no voldria fer broma
però és que el tema està
en que jo no sé
què els va passar aquell dia
al nodo,
que potser els hi sobrava
el material,
potser teníem
com molt material
de l'huracà.
Allò que havíem fet curt,
potser,
i van dir
posa més bebo o no.
Més, a veure.
Llavors,
després de parlar d'huracans
que maten a gent,
de cop i volta,
el nodo,
parlant del tema
de l'huracà,
acaba la crònica
dient això.
Solo los patos
están en su elemento
con tanta agua.
Què dius?
I s'acaba el nodo
i no tan content.
Ho veus com era
un capítol
de Tom i Jerry
o de Sinfonies Animades
d'Ayer, oi?
O sigui,
les imatges
de cases destruïdes,
carreteres,
gent morta,
acaba el càmera,
enfocant uns patos
que estan,
sincerament,
perquè són ànecs,
contents.
Però això és per no
deixar l'espectador
amb mal gust de boca,
deixar-ho una mica
amb alguna imatge simpàtica.
Un mica d'esperança,
clar.
Que no es carreguin,
que tenen el bec així.
Els ànecs també.
Els ànecs portaven
un crespó negre
a la pota,
però com que els queda
per sota l'aigua
no es veu.
No es veia,
no es veia.
El que veu en Jordi Ramoneda
de veritat
que té molt mèrit
cada setmana
portant-nos les perles
del nodo.
Jordi Ramonodo,
moltes gràcies.
A tu,
Kim Morales.
El Canal 24 Hores
de Televíu Espanyol
està fent un especial
Caigudes de Joe Biden.
No sé jo
si fan campanya
per Donald Trump
o què passa,
però vaja.
Però això no és
una mica adatisme
el que estem fent.
Sí,
home,
no ho sé,
per broma,
eh?
Ai,
ai,
ai,
ai,
ai,
ai,
ai,
que cau.
És que sempre que el veus
dius ai que caurà.
Ai que caurà.
Ai,
doncs no ha caigut.
Doncs escolteu,
nosaltres ara passem
al nostre concurs,
el concurs de Caprabo
per guanyar un val
de 30 euros
en qualsevol
dels seus establiments
i ho fem
amb el concurs invers.
És a dir,
nosaltres us diem
la resposta
i vosaltres
ens heu de fer
la pregunta.
Ah,
bona,
ho entengueu millor
que la Montserrat d'ahir.
Sí,
sisplau.
Va ser una mica complicat això,
però avui ja ho sabeu.
Nosaltres diem
la resposta
que és vermell
i vosaltres feu la pregunta
per guanyar
el val de 30 euros
del Caprabo.
93-201-7474.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Què volen aquesta gent
a 250 euros l'entrada?
Eh,
podem tornar a començar?
Catalunya Ràdio
Sortir al balcó
no compta com prendre l'aire.
Escapa't ja amb Welling
a més de 80 destinacions
des de 24 amb 99 euros.
Vinga,
reserva ja amb Welling
que després
sempre et queden dies
de vacances
per gastar.
Consulta les condicions
a welling.com
o a la nostra app.
Més rectores,
més directives,
més dones caps de recerca,
més dones caps de tecnologia,
més directores de cinema,
més dones caps d'obra,
més comandantes d'avió,
més presidentes,
més dones,
moltes més dones caps.
Trenquem el sostre de vidre
perquè les nenes d'avui
siguin les caps de demà.
Ajuntament de Barcelona.
Ocasión Plus.
Que per què sóc un pluser?
Perquè puc triar entre 8.000 cotxes
a 80 centres d'Espanya.
Perquè me'l porten a la meva província
i tinc 15 dies o 1.000 quilòmetres de prova.
Perquè si no em convenç,
me'l canvien o em tornen els diners.
Ocasión Plus.
Ja som més de 200.000 plusers.
I afegeixes Ocasión Plus.
Nova botiga a la maquinista.
Carrer Santander 90
i a Ocasión Plus.com
L'última hora.
Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Caprabo us ofereix el concurs de l'última hora.
Caprabo.
Preus bons sempre.
Preus bons sempre
i un val de 30 euros
per qualsevol dels seus supermercats
per la persona que avui participi
al concurs invertit que fem,
que nosaltres diem la resposta
i vosaltres feu la pregunta.
93-20-7474.
La resposta avui és vermell
i qui ens ha de fer la pregunta és rosa.
Hola, Rosa.
Hola.
Des d'on truques?
En aquests moments conduïm, des de Manresa.
Des de Manresa.
Però vas a algun lloc en concret de Manresa
o vens cap aquí?
Sí, vaig a comprar, vaig a comprar a Manresa.
Mira, però si vas al Caprabo
potser t'endusia 30 euros.
Exacte.
Doncs mira, justament.
Goita, goita.
Veus que ve de camí al Caprabo.
Ens has de fer una pregunta que la resposta sigui vermell.
Doncs mira, ara mateix estic aturada en un semàfor
perquè està en...
Vermell!
Vermell!
La tia ha de preparar, eh?
Molt bé.
Boníssim, Rosa.
T'emportes aquells 30 euros per gastar el Caprabo.
Gràcies per participar.
A vosaltres.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu, adéu, adéu.
Catalunya Ràdio presenta Rècords,
el podcast de documentals radiofònics sobre el món de l'esport.
30 minuts per recordar amb profunditat
històries de l'esport que formen part de les nostres vides
o descobrir noves històries amagades.
En aquesta edició, Groif Núñez.
93% d'aquí i l'1 de l'1 de l'1.
Rècords.
Ja disponible al web i a l'app de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Les oportunitats passen volant,
com el 25% en aire condicionat Toshiba.
Amb màxima eficiència, amb fred i calor
i recobriment tèxtil personalitzable.
A més, 10% en la instal·lació,
finançament fins a 24 mesos i molt més.
25% en aire condicionat Toshiba
a la botiga web i app del Corte Inglés.
Tota aquesta història va començar
al setembre del 73.
Vam sentir ben bé 6 o 7 trets.
A la porteria hi havia un vessant de sang.
I el Salvador, tirotejat,
i han matat un policia,
però així ens era bèstia.
50 anys després de la seva mort,
descobrim tota la veritat.
Puig Antic, el llibre vermell.
Disponible a la plataforma digital 3CAT.
Descarrega-te-la.
Federal.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
牛 the stage of the building
Banana Radio
i mira, amb la tonteria, escolta,
m'han passat les set hores del matí de Catalunya ràdio, eh?
Sí, noi, mai més ben dit-ho de la tonteria.
M'han pasado muy rápido, de verdad, porque es dijous,
demá, divendres, podéis venirnos a ver aquí a
l'estudio si os ve de gusto y gaudir
de l'espectacle que es la actuación del
mejor o pitjor cantante del mundo. Sí, hay gente que
cuando ve a vernos porta algún detalle
tipo de menjar o de picar
y nosotros no le hacemos
fásticos. Cantas mejor cuando portan cosas
que no pas cuando no portan. Si las cosas son saladas
encara canto mejor que si son dulces.
También, y cosas sanas, porque nos van a portar
unas clementinas bonísimas.
O sea, que podéis portar el que volgueu, que será
molt benvingut aquí a l'última hora, només cal que ens escriviu
a l'última hora, arroba catradio.cat
i nosaltres anem recollint
de seguida el butlletí informatiu
i arriben els companys del que no surti d'aquí
amb tota la tafaneria de qualitat
que us interessa. A veure. Avui què, Joel?
A veure què diguem. Parlen molt dels altres
i no parlen d'ells per això, eh?
Algun dia hauríem d'explicar coses... Algun dia
hauríem de fer... Que surti
d'aquí. Hauríem de fer el que surti
d'aquí. Ah, doncs fem-ho. Per què no?
Que surti d'aquí i expliquem coses del Roger Carandell.
Ell, perquè jo sé coses del Carandell.
Home, i jo... De la Canet en sé.
De la Montaner no, perquè és una bona noia.
A mi em van explicar una cosa
de la Laura... De la Laura Grau.
L'hem de donar a sortir d'això, eh?
És fort, eh? Aviat tindrem la secció
que surti d'aquí per explicar les intimitats
de l'equip del que no surti d'aquí.
Nosaltres marxem demà a les 12 o tornem a deixar tot
per l'última hora. Que vagi molt bé. Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.