¡Sí! ¡No da! ¡No da prou!
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 12.
Bon dia, os informa Joan Bota.
La compañía energética más gran dels Emirats Adabstaca
ha confirmat que manté converses amb criteri a caixa
per entrar al capital de Naturgi en el holding
de l'entitat bancària és accionista majoritària.
Aquesta empresa està reforçant la seva presència arreu del món
en el negoci energètic i de l'aigua.
Les negociacions es produeixen en un moment
en què el govern espanyol vol assegurar
que no perta el control de les companyies considerades estratègiques.
Dos dels fons inversors amb més pes a Naturgi
fa temps que busquen comprador,
cadascun d'ells amb una participació al voltant del 20%.
Si aquest gegant de Budavi es quedés la totalitat de les seves accions
hauria de presentar una OPA,
una operació que hauria de rebre el vistiplau
tant dels accionistes com de les autoritats
de la competència i de l'executiu espanyol.
Aquest matí, enmig d'aquests moviments,
la Comissió del Mercat de Valors ha suspès
de cotització Naturgi,
que a dos quarts de dotze ha reprès la negociació
i puja ara mateix més d'un 5%.
Més notícies a la Riera.
Rubí, Sabadell, Mataró, Martorell i la resta de municipis
de l'art metropolità de Barcelona no es veuen amb cor
de gestionar l'ús de piscines privades
com a refugis climàtics oberts a tothom.
24 hores després que el govern aprovés el decret
que regularà l'obertura de piscines en zones en emergència per sequera,
l'associació que agrupa aquests municipis
critica que se'ls passi a ells la responsabilitat d'organitzar-ho
en un comunicat que, en més, aquest matí s'obratllen
que per obrir una piscina privada al públic general,
com planteja el decret, caldrà complir amb una sèrie de normes
a garantir la seguretat dels usuaris
i cobrir la responsabilitat civil,
cosa que ara mateix no està prevista.
Acord entre la defensa i les acusacions
en el cas de la violació per submissió química
d'una menor a Manresa,
segons han confirmat fons judicials,
aquesta emissora s'ha rebaixat de manera ostentosa
la petició de pena inicial,
que era de 24 anys per cadascun dels dos acusats.
A audiència de Barcelona, Maria Núria Revella.
Hola, bon dia.
Els dos processats, que en cap moment han estat a la presó,
han admès aquest matí els fets davant del tribunal.
Ara, un d'ells afronta una pena
de 4 anys de presó i l'altre de 3.
Segons l'escrit provisional de la Fiscalia,
van violar la noia tots dos,
primer un, mentre l'altre la subjectava,
i després a l'inrevés.
Abans li van fer veure una beguda amb somnífers
quan va entrar al cotxe dels agressors
on es van cometre les violacions.
S'ha tingut en compte per rebaixar la pena inicial
que han indemnitzat la víctima amb 40.000 euros,
per sobre del que demanava la Fiscalia.
El temps que ha trigat el cas a arribar a judici,
perquè els fets són del 2019
i que un dels acusats té una deficiència psíquica.
Maria Núria Revella, Catalunya Ràdio,
Audiència de Barcelona.
I els Mossos d'Esquadra incorporen agents de Paisà
al dispositiu especial de seguretat
que apliquen a randa l'increment de robatoris
detectat a l'entorn rural de la ciutat de Lleida
des de principis d'any.
Estela Bussoms, bon dia.
Bon dia.
La policia reconeix que hi ha hagut un repunt
de robatoris a l'Horta de Lleida
després de cinc anys consecutius de baixada
dels fets delictius.
Fa setmanes que han incrementat la vigilància
i ara confien poder detenir els delinqüents
que ja tenen identificats.
Ho ha explicat aquesta emissora
al cap de l'àrea policial del Segrià,
l'inspector Xavier Ribelles.
L'objectiu és intentar detenir
les persones que cometen aquests fets.
I incorporem agents de Paisà
perquè ara tenim definits espais
on aquesta gent es poden moure.
Els veïns agraeixen la reacció de Mossos i Guàrdia Urbana
per incrementar els patrullatges,
però demanen no abaixar la guàrdia.
Estela Bussoms, Catalunya Ràdio Lleida.
Vilamos, a la vall d'Aran,
tindrà aquest estiu un ramat municipal d'ovelles i cabres
que vol esdevenir un model replicable a altres punts d'Espanya.
El projecte utilitzarà uns 250 caps de bestiar
per prevenir focs, revaloritzar el producte local
i al mateix temps aplicar les noves tecnologies
en la gestió de les pastures.
Corresponsal de l'Aran, Sofia Cabanes.
Bon dia, 100 ovelles de raça aranesa, 100 més de ripollesa
i una trentena de cabres
són les protagonistes del projecte OBIUEC.DAT,
un acrònim que inclou la paraula foc en aranès,
però també les dades,
perquè eminentment es tracta d'un projecte científic.
Antoni Dalmau, investigador de l'IRTA,
coordina el projecte.
Quin és el retorn que té un tipus de ramat com aquest
en la prevenció de riscos d'incendis
o en fomentar una millor biodiversitat
en un entorn determinat,
doncs això, aquests indicadors s'han de generar
i s'han d'incloure en aquests anàlis de cicle de vida
que es fan servir per calcular la sustentabilitat
d'un biosistema.
L'OBIUEC, finançat amb 2 milions d'euros,
tot just ara comença a caminar.
El ramat es controlarà i dirigirà
amb collars GPS.
Les primeres ovelles començaran a pasturar
este mes de juny.
Sofia Cabanes, Catalunya Ràdio, Vilamos.
Esports, Marta García.
Avui quedaran definides les semifinals de la Champions.
Se disputen els últims dos partits de Coars a les 9.
Manchester City-Madrid amb empat a 3 en la nada
i Bayern Arsenal amb empat a 2.
Els podreu seguir per l'antena digital de Catalunya Ràdio
i en la plataforma 3CAT.
La primera semifinal serà PSG-Borussia Dortmund.
Els francesos van eliminar el Barça
en superar-lo per 1-4.
Se va avançar amb un gol de Rafinha,
però l'expulsió d'Araújo en la mitja hora
va condicionar el partit.
Dembélé en la primera part i ja en la represa
Vitinia i Mbappé en dues ocasions
van capgirar l'eliminatòria.
Els alemanys, per la seva part,
van guanyar l'Atlètic de Madrid per 4-2.
I avui, tercera jornada en el Godó.
Tenis Barcelona, Sergi Andreu, bon dia.
Bon dia.
En joc a la pista central del partit
entre el castellonenc Robert Bautista
davant de l'Italià Andrea Babasori.
Bautista perdut ja el primer set.
6-4.
A la pista número 1, a la pista Andrés Jimeno,
tenim quatre de dobles en presència catalana.
Per una banda, Marcel Granollers,
fent parella,
Moracio Ceballos,
ja domina 6-3 en el primer set,
davant d'Oriol Roca,
un altre català que fa parella
amb el jugador d'Àvila, Daniel Rincón.
Avui és el dia en què també ha de tornar a jugar
segona ronda Rafa Nadal
davant de l'Australià Àlex de Minyaur
i entren en joc també altres caps de sèrie,
com és el cas de Casper Rut
o Estefanos Sitsipas.
Sergi Andreu, Catalunya Ràdio, Tenis Barcelona.
I a les 8 en la sobal d'envol,
Barça de Mar de Lleó.
Els blaugranes ja són campions de Lliga.
Fins aquí les notícies.
Diuen que a tothom li agrada viatjar,
però no cal complicar-se la vida.
Per trobar pau, natura i patrimoni,
només calen dues coses.
Un bon calçat i el mòbil ben a prop.
Us volem ensenyar el vostre país.
Les alberes, la vall de Ciarp,
les muntanyes de Parades,
ja és...
Us portarem d'excursió al costat de casa.
Perquè us demostrarem una vegada més
que per conèixer patrimoni...
No cal anar a Suïssa.
No cal anar a Suïssa.
El podcast de Gerard López
a l'àvia web de Catalunya Ràdio.
I ara arriba l'equip de l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio.
Quim Morales, què tal?
Bon dia, Ricard Ostell.
Com estàs?
Molt bé, molt bé.
Molt animat, aquesta última hora que hem fet.
Oi que sí?
Entre el campanar i el no campanar.
Tu vius a prop d'un campanar, no?
Igual que aquest vient, l'Ester.
I què tal?
Molt bé, no tinc cap problema.
Sí que és veritat que, per mi,
si el paressin a algunes hores de matinada,
no passaria absolutament res.
Perquè a vegades desvetlles
i comences a sentir l'hora que és
i que van passant els quarts d'hora
i tu no t'adorms.
Ja.
Però vaja.
Que t'has acostumat.
Sí, sí, sí.
Que ja soms molt pitjor.
No, és aquest meló perquè ara s'ho...
No, que no, que no.
Que està molt bé.
A més, és un barri tranquil·líssim
que és un gust viure ahir.
Doncs mira, per molts anys.
Ja està, ja està, ja està.
Per molts anys.
El dia que vulguis,
vins a fer la paella que et dec.
Si m'hi deus també una?
Sí, sí.
Ah, clar, és veritat.
Jo deia que el Barça guanyaria la Champions.
Ah, és veritat.
És veritat, ja paella, ja paella.
Mira, és alguna cosa bona d'avui.
Doncs el dia que vulguis,
passes per casa i te la faig.
Doncs ja ho farem.
Passaré la nit a les dues a la matinada
i veurem l'experiència de les campanes.
Que toca campanes.
Bueno va, tot vostre.
Gràcies.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del Matí de Catalunya Ràdio
al curt circuit radiofònic dels vostres migdies
amb uns lampistes de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
Laida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
En Jordi Ramoneta.
No era falta d'Araujo.
Està tot el matí així, eh?
Una mica sí que era.
Bé, doncs no.
Al Madrid no li piten, ni al PSG.
No, això és una altra cosa,
però que sigui falta,
fins i tot Gundogan va dir que era falta.
A mi Gundogan pot dir missa, si vol.
L'Ai Nostre, l'Àlex López i la Xènia Molero a la producció,
amb la Montse Durany i en Miquel Jario al control central,
el control de so, l'Albert Joder i qui us parla en Quim Morales.
Avui és dimecres, 17 d'abril.
Avui no parlarem de futbol
perquè heu de recordar que l'important
és la salut.
Sí, ara, ara.
Deixa't estar, que quan estàs malalt tant te fot que el Barça guanya la xaca.
Molt ben dit, Quim.
I també ho són els diners,
per això en Joel Díaz ja està a punt per explicar-nos
en què es gastarà avui els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Impostos vostres.
Molt bé, Quim.
Ara jo ja me la sé,
ara falta que l'Aida Fita també l'aprengui.
Bueno, l'Aida Fita li costa una mica més,
però ja el trobarà també.
I el nen perdut també, que no sap ni com va la lletra.
Què?
Res, és igual.
El nen està perdut.
Aquest nen perdut l'hem de portar a la psicopedagoga.
Escolta'm una cosa.
Digues.
Quim, avui, amb els impostos teus
i de tots els catalans i catalanes,
he vingut fins a l'Hospital de Sant Pau.
Oh, que és bonic.
Molt.
A la part modernista.
Oh.
Sí, sí.
Que fan allò de les llums, aquelles.
No, no, perquè ara no es morien,
perquè és de dia.
Ah, clar, que tot tu que soc.
Ah, no, que el tema dels màpings s'ha de fer de nit.
No, he vingut perquè com que la setmana passada
dic, vaig a molestar el Santi Millan.
Sí.
Del Santi Millan,
jo que soc una persona que tinc una manera de raonar molt bàsica,
del Santi Millan em va fer pensar amb el Corbatxo.
I llavors vaig pensar, ara vull molestar el Corbatxo, no?
Perquè és una persona que, a més, ella ha molestat molt a la vida.
Oi tant.
I jo vull que li torni una mica el Carme.
Llavors m'han dit que està aquí a Sant Pau,
que s'ha vingut a fer uns anàlisis.
Bueno, no sé quines hòsties.
Ai.
Què dius?
Sí, bueno, no, deu estar bé, eh?
Però m'han dit, el trobaràs a Sant Pau.
I he vingut fins a l'hospital de Sant Pau a molestar el Corbatxo.
Hòstia, molestar a algú quan li han de fer unes analítiques, eh?
Això és una nova etapa a la vida del molestador oficial de Catalunya.
Ostres, a l'hi espialitat això pels núvols.
No penso molestar-lo mentre li facin les analítiques.
L'ho faré abans o després.
Val, però una pregunta.
El Corbatxo sona una persona tan vip que li fan l'analítica
a la part modernista que ja no l'han servit a l'hospital?
No, no, li fa gaudir directament l'analítica.
Hòstia.
Doncs de seguida tornem a l'hospital de Sant Pau.
Avui en Joel Díaz...
Fins ara companys des del Centre Neuràlgic del Modernisme a la Catalana.
Mira que bé que ho fa, mira que bé que ho fa.
Com el Xavier ara, eh? L'invitat.
A l'estil Pérez d'Esquerdo li donem dinamisme i ritme, ritme, ritme, ritme.
Rima, rima, rima.
Aquesta última hora del matí de Catalunya Ràdio, avui per molestar José Corbatxo.
De seguida ho fem, Joel.
Joel, perdona, Quim.
Joel, una cosa, una cosa.
Estàs bé?
És que ahir va circular una foto.
Que no parlem de fotó.
Una captura de pantalla del partit on es veu algú que s'assembla a tu una mica derrotat.
Una mica?
Sóc jo el que passa que em vaig posar gorra i tinc un problema que a mi les gorres
em fan semblar una persona a qui li van molt malament les gorres.
Sí, és veritat.
Perquè te la poses molt avall, no?
Me la poso molt avall.
No ho sé, i llavors jo què voleu que us digui?
Durant un dia o dos seré un meme i ho accepto i pelat.
Un dia o dos.
Crec que t'has de posar gorres dures, Joel.
Ah, dures, eh?
No d'aquestes toves.
Ah, ostres, quedaria súper.
No de jubilats.
Del revés, porta-la del revés.
D'aquelles que no acaben d'entrar.
Ja sabeu què regalar-me per la mineraçà.
Tornem de seguida, Joel, fins ara.
Fins ara, companys.
I segur que heu sentit alguna vegada que la ràdio és el mitjà de comunicació més proper,
aquesta és la nostra intenció.
I aquesta setmana l'Aida Fita s'ha proposat demostrar-ho buscant els oients
que són més a prop de Catalunya Ràdio amb la seva fita de la setmana.
Pipi, fita!
De la setmana!
Pipi, fita!
Pipi, fita!
A la lua!
Com recordareu, ahir teníem l'Oriol, que està a Girona, per tant una miqueta lluny,
però després teníem en Xavi Gaja, que estava només a 20 minuts a peu.
Molt bé.
Aquest teníem en Rosendo, que està a 500 metres, per tant 7 minuts.
El tenim aquí mateix, eh?
Sí, sí, sí, aquí, mira.
Hola, Rosendo!
Jo el sento.
Em pensava que anaves a tirar un tall.
El Rosendo.
No, no, no, el Rosendo és d'ahir.
Val.
I després ens ha contactat la Catalina, que viu a l'Avinguda Sarrià.
No diré a quina distància, ni diré a quina distància està la de la ràdio,
perquè estan allà, allà, amb en Rosendo.
Ah, que emocionant!
No vull dir encara, perquè potser un dels dos és el guanyador o guanyadora,
llavors, però estan per allà, 500 metres més o menys, així que...
Estan a la vora del nostre restaurant de referència, del Sant Ornemi.
Exacte.
Sant Ornemi està al 17 i ella a prop.
Està a prop.
Que no visquin al concessionari de davant.
Ah!
El lloc de Mercedes.
Home, jo hi diurien aquell concessionari, eh?
Oh, i tant, amb aquells cotxes.
Dins d'aquells cotxes està més còmode que a casa teva.
Oh, sí, creu-me que sí.
I una benzinera, que m'agrada molt, que té una columna al sostre.
Certo.
Això és una cosa que un dia vull anar amb un arquitecte a que m'expliqui per què.
O sigui, quina funció fa a la teulada...
O sigui, a la teulada de la benzinera una columna que surt aguantant el no-re.
El no-re.
Potser aguanta la bòba de Celestial.
Sí, sí, sí.
No, aguanta el món.
O és una columna que va cap amunt que aguanta cap avall.
És que aquestes coses de l'arquitectura a vegades no s'expliquen prou bé.
Un dia ho haurem d'investigar, però aquesta setmana busquem els oients que viviu més a prop de Catalunya Ràdio
i ho comprovarem d'una forma molt senzilla,
perquè divendres el que visqui o la que visqui més a prop rebrà la visita d'en Xavier Pérez d'Esquerdo.
Ah, sí?
O sigui, en Xavi anirà fins a casa seva a donar-li el sopar per dues persones
al tastem restaurant al carrer Provença 88.
Anda, mira que bé, tu!
Eh, què sí?
Quina sorpresa!
Doncs bé, envieu...
Envieu les vostres direccions i expliqueu-nos una miqueta amb una nota de veu
al 667-37-27-29.
Viviu a prop de Catalunya Ràdio, d'Avinguda Diagonal 614, 93...
No, 667-37-27-29.
Si voleu trucar a explicar-ho també, eh?
Sí, també podeu trucar.
Però ens van millor els whatsapps per anar un recopilant.
667-37-27-29.
Divendres, el Hola que visqui més a prop de Catalunya Ràdio
s'emporta un sopar, menú degustació del xef,
el tastem restaurant.
I avui ens en portarem una bona dosi de polemes tècnics.
Polemes tècnics, sí senyor, farem aquesta secció,
que la vull rebatejar també, polemes tècnics, com a Cometa Halley.
Cometa Halley.
Sí, la faig un cop cada 76 anys.
És veritat.
Tot depèn de com s'allarga en Joel amb les seves molèsties.
Avui seguirem amb Ràdio i Televisió Cardedeu,
que m'agrada molt, és una emissora de gana
de la comunicació en català al nostre país.
I tant.
Però que amb tants anys, evidentment,
ha tingut molts problemes tècnics
i veurem que el problema tècnic,
també genera una altra cosa anomenada retret.
Retret tècnic.
Retret tècnic avui,
una nova variant de problema tècnic
amb en Jordi Ramoneda
en el moment en què volem descobrir
una nova varietat d'ésser humà.
Atenció, eh?
Ah?
Una nova variable de la nostra espècie.
Qui dius?
Connectant amb en Xavier Pérez Esquerdo.
Pérez Esquerdo, no.
Pérez Esquerdo, sí, no, sí, no, sí.
És un quart d'una del migdia
i dins d'aquesta tendència contemporània
de ser molt autoconscients i autoanalitzar-nos,
ja fa un temps que es parla
d'una suposada nova categoria de persones
basada en els sentiments.
Són les PAS.
Home.
Què vol dir PAS?
Tu ets PAS?
Jo soc bastant PAS.
Ara tothom és PAS.
Sí, ara tothom.
Ara tothom és PAS
perquè PAS vol dir persones altament sensibles
que desperten un debat encès entre psicòlegs
que els reivindiquen
i d'altres que diuen que no existeixen.
Ah, ah, val.
M'estàs dient que hi ha especialistes en matèria
que diuen que no existeixen.
Això no existeix.
Perfecte.
Per alguns especialistes,
els PAS són persones que viuen les emocions
d'una manera molt intensa i incontrolable
i per altra són uns fleumes de tota la vida.
Soc una fleuma, llavors.
Si es una de bleu, dessolellada,
doncs és el que consideren que és una persona PAS.
Per això avui en Xavi em vol treure a l'entrellat.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, Quim Morales,
des del centre neuràlgic de les emocions,
l'empatia i l'altíssima sensibilitat.
Sí, avui és que PAS.
PAS.
Busquem PAS.
Però n'has parlat de la gent, vostè és PAS?
Ah, però també, pot ser.
Mira, es veu que som...
Som, no sé per què dic som.
Som.
Tu ets bastant sensible en segons quines coses, eh?
Sí, però en segons quines coses riu i altres ploro i altres res, no ho sé.
Sí, que és curiós, això.
Sí.
Estàs molt regulat.
Un de cada cinc persones és una persona altament sensible.
PAS.
Un de cada cinc.
Per tant, si jo ara em trobo cinc persones,
una d'aquestes cinc persones...
Ha de ser PAS.
Ha de ser PAS.
PAS.
Sensible al soroll, als estímuls visuals, a les multituds,
no suporten les aglomeracions,
no suporten anar de concerts,
no suporten els centres comercials...
Què dius?
Poc.
I si reben massa estímuls, s'esgoten.
Carai, tu.
Mira, en Jordi Ramonet està començant a plantejar-se el fet de ser PAS.
Sí, mira, jo també un altre...
O sigui, acabo de dir que abans que no existeixen,
però jo sé com també.
Jo crec, Xavi, que la pregunta és
vostè és PAS o no ho és PAS?
Vostè és PAS o no PAS?
Vostè és PAS o no PAS?
Avui buscarem persones altament sensibles,
si és que existeixen,
perquè realment ara és tendència a parlar d'aquest tipus de persones,
amb en Xavier Pere d'Esquerda pels carrers de Barcelona.
Fins ara, Xavi.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Esteu sentint l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
aquest programa que podeu sentir, però també podeu visitar.
Si voleu venir a veure'ns, ens escriviu a l'última hora,
a robacatradio.cat, i aquí us esperem amb el nostre pati de butaques,
a punt, per exemple, avui de conèixer millor
algun dels membres de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
És el moment, amb l'Aida Fita,
de fer una corporació confidencial.
Doncs avui coneixerem, a millor, una persona molt especial,
que és Masumi Mutsuda.
Eh?
I si no sabeu qui és aquesta persona, us ho diu...
No, és un personatge d'Arale.
No?
Val.
Us ho diu ell mateix.
Jo soc Masumi Mutsuda i soc actor de doblatge.
A la Corpo estic, de tant en tant,
venint a gravar les veus de les promocions del Super 3.
La part més de jove, més nens, la fa l'Eva Llu,
que és veu femenina,
i jo faig la part més dels, ja que s'estan fent més grans,
i que aviat els xuteran del Super 3.
Exactament.
Masumi Mutsuda és la veu del Super 3 des de fa molts anys.
Sí.
De fet, des que va començar l'era d'en Fluski,
diguéssim, després de tot, quan es va acabar Tomàtic, Petri, etcètera.
I va arribar a la família del Super 3.
I va arribar a la família dels Súpers,
ell va començar allà.
I, per qui no el conegueu,
també és molt conegut per ser la veu de Harry Potter en català,
entre altres mil doblatges.
És que té una veu molt bonica, eh?
Molt bonica.
T'ho diràs, i molt treballada.
I ara recordo que un dia va venir aquí i el vam veure.
Sí.
Bona veu i bona presència, eh?
Bona presència, eh?
Bona presència, eh?
Home, és exactament.
A més, aquesta cosa exòtica, eh?
Jo crec que és dels pocs actors de doblatge
que l'estima bellesa és proporcional
a la bonica que té la veu.
Molt.
Perquè això passa molt a ràdio i doblatge,
que molt...
Sí, sí.
Dius, hòstia, quina veu tan maca.
I veus la persona i dius...
Dius, mare meva, la veu és molt maca.
Doncs m'assumir no decepciona.
I bé, però com es va arribar a convertir
en la veu del Super 3?
Quan van voler fer aquest nou Super 3
van començar a posar anuncis als diaris
per buscar actors que tinguessin peculiaritats, no?
Que fossin asiàtics,
perquè se suposava que sortien dels dibuixos animats.
I recordo que em van trucar per fer d'actor.
Jo pensava, mira, no, no...
Això que m'esteu explicant no em convenc.
Jo faig doblatge.
Em van insistir bastant, eh?
Total, que al final em van dir,
d'acord, doncs mira,
ens conformem amb què facis les veus o no.
Clar, perquè m'assumi,
com podreu haver intuït amb el seu nom,
és mitjaponès.
Llavors, clar, doncs, clar,
molts personatges així japonès,
doncs, doncs, sempre van a...
Que és pare de la japonès, mare...
Pare japonès i mare aragonesa,
si no m'equivoco.
Molt bé, molt bé.
I bé, doncs, pels que no ho sapigueu,
ell va començar el món del doblatge
perquè van venir a fer un càsting a la seva escola
per ser la veu de Simba del rei León.
Oh, sí?
Oh, home.
Exacte, quan era ben petit.
Llavors, no el van agafar,
però el van trucar l'any següent
per ser la veu de Forest Gump,
o sigui, del nen de Forest Gump.
Ai, sí, home, i tant.
No, o sigui, no paren de sortir hits cinematogràfics, eh, de moment.
La veu de Forest Gump petit.
No, no, no, és que és increïble.
No, és en plan, mira,
que estem fent un anunci de balleres.
És el dèndel de les cames de ferro,
allò que va corrent.
Corre, Forres, i sòli desmaneguen tots aquells.
Clar, llavors, ell va ser com per casualitat, no?,
que van venir a l'escola i, mira,
ella estudiava allà i li va tocar.
Tu saps, Quim, que jo he estat assegut
al banc de Forest Gump, el meu senyora.
Ah, sí?
Sí, sí, aquest banc el conserven a la part amunt,
i t'hi pots asseure, hi ha una placa,
i fas la foto, i una dada molt curiosa d'aquest banc
és que és molt baixet.
Ai, carai.
O sigui, és un banc irreal, està molt avall,
perquè Forest Gump,
o sigui, l'actor Tom Hans és un tio molt alt,
i la gent que s'havia de seure al costat
quedava amb les cames penjant.
Aleshores el van fer fals,
i si tu t'hi asseus,
quedes amb les cames molt amunt,
ensenyant molt entre cuix.
Home, doncs, escolta, això és interessant.
També, si us voleu fer una foto més a prop,
al Museu de la Serra de Barcelona,
també hi ha un Forest Gump,
molt ben fet, amb el seu banquet.
Allà, passa que és de serra, eh?
I el banc, si tens el cul calent, es desfà.
El banc no...
Doncs bé, clar, però jo li vaig preguntar
si el càsting s'hi va presentar voluntàriament,
o com funcionava.
Era una cosa que era com...
no et deixaven triar, eh?
Van venir el director musical de la pel·lícula,
de fet, va venir a l'escola a fer proves,
a tots els nens,
la professora de Can Coral ja ens havia preparat la cançó,
o sigui, ja en sabíem,
la cançó de Jo voia ser el rei león,
però és que cap nen en tenia res.
La professora de música sí que ens va dir
això guanyareu un sac molt gran de diners.
I això va ser com el motivador,
llavors estar amb tots els nens allà pel sac de diners.
Doncs mira, pel sac de diners,
i ara m'assumi Mutsuda,
un dels actors de doblatge més coneguts
de Catalunya i d'Espanya,
o sigui que, bueno,
no ha sigut pas tan dolent, no?
I molt ben motivat per part de la mestra, eh?
Sí, sí, clar.
No perquè, escolta'm,
ho feu bé i podeu triomfar en el món de la intervenció,
perquè us donaran un sac de diners.
Trobo que a nivell comptable
es podria haver dit la xifra,
no un sac de diners.
Saps?
El contracte posava un sac de diners?
Ho crec.
Però bé, a part de...
Bueno, és que així funcionava el PP molts anys.
I tant.
Que em paguen amb un sac de diners.
A part de tot el doblatge,
en Massumi no en tenia prou,
i s'ha dedicat a altres coses.
El doblatge era un extraescolar,
però jo he estudiat enginyeria informàtica,
a la FIP.
Allà vaig conèixer moltíssima gent,
amb els quals després van muntar alguns negocis,
algunes empreses.
He fet mil milions de coses,
sempre que s'havia d'engegar, no?
Jo era com l'estàrtup dins de l'estàrtup,
engegant el projecte.
Ostres, tu!
Meta-estartup.
Bueno, ell ha fet de tot.
I ha fet, a banda d'això,
la gent que el seguiu a les xarxes,
perquè ell està molt actiu allà,
veureu que és molt aficionat a la cuina,
perquè li ve com de família.
Llavors també toca el piano i la flauta travessera,
que de fet van a l'orquestra
amb la nostra productora, l'Aina Austrell.
Què dius?
Sí, sí, van anar junts.
És de Sabadell, aquest noi?
No, no és de Sabadell.
Però tothom passa per Sabadell.
Sempre.
És de Barcelona.
Exacte.
Però bé, i a banda d'això,
també té altres aficions.
Que últimament m'he aficionat
al que és a pilotar drons en primera persona,
en ulleres.
En primera persona?
Què vol dir això?
Et poses unes ulleres
i veus el que està veient el dron.
Que guapo!
Flipe, tio!
No, és que ell a més té uns vídeos,
és molt del món audiovisual.
Bueno, és d'aquestes persones que ho fa tot bé.
Ho fa tot.
Fa una ràbia, però ho fa tot bé.
Crec que, Aida,
m'estic començant a enamorar de Mansumi.
Sí, pot ser.
Jo t'agraeixo, sisplau,
si pots acabar aquesta secció,
o jo me'n vaig a fora
i quan acabeu torno a entrar,
perquè m'està desmuntant la vida.
Re, de seguida acabem.
Un parell de coses més sobre el Mansumi.
Ja, ja, ja estem, re.
Però també hi ha coses
que, a Mansumi, no li agraden.
Una que em ve molt ràpid al cap
és la gent que menja el sushi amb pelillos
i suca l'arròs a la salsa de soja
i gairebé que el deixa reposar allà.
Quina manera de destrossar una cosa tan bona, no?
Com s'ha de fer?
Doncs s'agafa amb la mà.
O sigui, el sushi és una cosa que es menja amb la mà.
Sí, amb la mà sempre.
Els pelillos són per altres coses.
I, com a molt, es suca una miqueta la part del peix.
I posar-t'ho a la boca amb el peix tocant a la llengua.
Doncs bé, jo no ho feia així.
Així que, a Mansumi, quan vols,
em portes a menjar sushi
i m'ensenyes com es menja sushi.
Amb els dits.
Amb els dits.
Amb els dits, sense bastonets.
No, no, digues, sisplau, Jordi.
No, que és bé de deixar del sushi
perquè la gent el suca, suca l'arròs
i acabes fotent-te un litre de sushi
i llavors apareixen molts problemes
perquè la soja tampoc vindria a ser molt bona
però és molt salada.
Molt salada, sí.
I llavors la gent va amb molta set.
Has de mullar la part negra, diguéssim, dels maquis.
El paper aquell que embolica l'arròs.
El peix, el peix.
El sushi fa set.
I el que tampoc es veu que està gens bé
és posar el wasabi dins del pot de la soja
i remenar-ho.
És que per mi posar wasabi ja no està bé.
Això tampoc està ben vist.
Tot està mal vist.
Tot ho fem malament.
Tot ho fem malament.
Quan érem un japonès, tot malament.
I no era falta.
I no podíem acabar aquesta entrevista
sense la millor o pitjor pregunta
depenent del membre de l'equip que siguis.
Quin és el membre de l'equip
de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
que et cau millor?
És fàcil aquesta, no?
Eh, tu.
L'Aïna és la millor de totes.
Gràcies.
Tu sí que ets el millor, Masumi.
Un moment, un moment.
No t'ha dit ets la que em cau millor.
Ha dit ets la millor de totes.
Com dient.
Com vulguem dir.
Aquí està passant alguna cosa que jo no m'he de dir.
No, en Masumi i jo som amics des de fa molts anys.
Molt bé, molt bé.
Hi havia una miqueta de trampa.
D'acord.
Saps què ha passat, Quim?
Que l'Aida ja sap per on s'ha de sucar el sushi.
Sí, sí, sí, per la part del peix.
Masumi Mutsuda.
Avui hem conegut la veu del Super 3.
És aquest noi fantàstic, a més, amb moltes, moltes aficions
i coneixements diversos.
I, a més, amb una hora benyistat amb l'Aida Fita.
I tant.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Luis Miguel no va a Sabadell a fer un concert, no?
Ni Sergio Dalma sent de Sabadell
crec que faci concerts a Sabadell.
Una mica més de 3 minuts
i arribarem a dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
i avui estem pendents d'aquesta nova variant humana
a través dels sentiments que s'està posant de moda
i que són els PAS.
Persones altament sensibles.
Hi ha psicòlegs que diuen que, escolta'm, això és així,
hi ha gent que té una sensibilitat a flor de pell, mai millor dit,
i d'altres que diuen que això no existeix.
Per tant, en Xavier Pere d'Esquerdo ha sortit al carrer
a buscar persones altament sensibles.
Ningú millor que ell, perquè en Xavier Pere d'Esquerdo
és una persona altament sensible
i de vegades una persona altament insensible.
Això també passa molt, eh?
I d'això no es fa en parla.
D'aquí a qui s'emociona amb una cosa,
d'aquí a una altra no li emociona en absolut.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, us ho dic. Sóc PAS i PAY.
PAS i PAY.
Molt bé, sí senyor.
Clar, que ets més PAS o PAY, no?
O més PAY, molt bé.
No, no, és veritat, és que hi ha gent que ho és molt insensible, a les coses.
Sí, sí, no sé.
A veure, hola, vaig a preguntar-li a aquesta persona.
Què tal, com estàs?
No, afro-espanyol.
Ai, vaja.
D'or PAY, quina mala sort.
Que sensible s'ha posat, eh?
Sí, era PAS, era PAS.
És PAS, segur que és PAS.
En anglès com deu ser això?
Ara mirem, ara.
A mi...
Happening.
Happening.
Are you happening?
Are you happening?
Hola, què tal?
No, ostres, noi.
Avui mal dia, eh?
És que clar, deuen pensar que els vols parlar del Barça.
Exacte, això ho anava a dir, ahir va perdre el Barça.
No tinc temps.
Però només voldria preguntar-li si vostè és PAS o no és PAS.
Si sóc, què?
PAS.
Vas...
Vostè és d'aquí, vostè creu que és una persona altament sensible?
No.
O sigui, seria PAY.
Sí.
D'acord, gràcies, eh?
Hem conegut un PAY.
Un PAY, un PAY del País Vas.
PAY-BAS.
A veure, els vascos són PAY o PAS?
Més cap a PAY, no?
La fama és més cap a PAY que no de PAS, però hi ha d'haver-hi de tot, suposo.
No hablo gaire espanyol, sorry.
Ah, d'on ets tu?
Polònia.
Ah, Polònia.
Oh, mira, és el Lewandowski.
Lewandowski.
Yeah, Lewandowski.
It's cool, Pop.
Vale.
No, no, no passa res.
Tu és PAS o PAY?
No sé, què?
PAS, ets una persona altament sensible?
PAS, no ho sé, no ho sé.
PAS, si vol, person high, sensible?
Un poc, maybe, yeah.
Sí, un poquit?
Un poquit, sí.
Molt bé.
Doncs ja està, gràcies.
En què t'emociona més?
O què és el que més...
Tu, si tu veus una persona plorar, tu plores?
No entiendo, no entiendo, amigo.
Sorry.
No passa res.
Ok.
Gràcies.
Xavi, estàs una cosa sensible per això.
Estic veient que en anglès és HSP, High Sensitive Person.
Però no li diguis si eres HSP o HDP, però encara no hi posarem.
En problemes.
Què ho canvia de dir, doncs?
HSP, High Sensitive Person.
Vale, High Sensitive Person.
Hola, què tal?
Com estàs?
Bien, a ver, espérate.
Dile.
Ah, que estaves parlant amb algú?
No, estaba escuchando un áudio.
Ah, de què era l'àudio?
Bueno, soy psicóloga, ara sobre trastornos mentales.
Ah, em vas a Perles.
Em vas a Perles.
Em vas a Perles.
Jo em dic Xavi, estem en directe per l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Doncs vinga.
Com et dius tu?
Maria.
Maria, mira, tu ets pas?
Sí.
Ets pas.
Sí.
Si saps del que estic parlant, eh?
Sí, sí, sí.
Persona altament sensible.
Sí.
I això ja existia o s'ha posat de moda ara?
A veure, jo suposo que estem avançant cada vegada més, tenim més informació i, a més a més,
abans era una mica com, mira, és una mania, és molt sensibilona, no se li donava importància.
I ara sí.
Ara la salut mental està agafant molta importància i ja li posem nom a les coses.
Però tan important que és un de cada cinc persones.
Entre un 30 i un 40%.
O sigui, és gent que no pot anar ni a un centre comercial, ni a un concert, s'agubir amb les aglomeracions, cert?
Cert, però dintre de l'espai n'hi ha graduació.
És a dir, hi ha persones que són molt més sensibles que unes altres.
Hi ha pas, hi ha passitos.
Hi ha passitos, no?
Hi ha passitos.
Què és el que et fa estar més sensible?
Suposo que tot tenen una història, unes càrregues, unes experiències.
I si ja venim amb molta càrrega i a més tenim una predisposició, doncs tot compta.
Tu no veus que la gent està últimament altament sensible?
Estem molt estressats, molt alterats.
Té alguna cosa a veure el partit d'ahir, del Barça?
Sí, digue-ho, digue-ho.
El partit d'ahir del Barça, jo penso que...
Ai, mira, ara sóc tan sensible que he vist una senyora que li ha caigut al guany.
Guany, senyora, guany, li ha caigut al guany.
Guany, glau, glau.
Guany.
Mira, i s'ha posat a riure, seria altament sensible, no?
O molt amable.
O molt amable, exacte.
Ah, també, certament.
Bé, doncs, escolta, tu m'has dit que ets pas?
Sí.
Per què?
Bueno, perquè n'hi ha una sèrie de característiques...
Teves, quina, quina?
Les persones saltament...
Hem de dir que és un rasgo de personalitat, eh?
No és un trastorn.
Ah, o sigui, si jo ara em posés a plorar, tu et ploraries?
Sí, em poso a plorar, sí.
Jo te preguntaria què et passa, com et puc ajudar.
Ah, d'acord.
Clar, però ella és una professional.
No ploraries.
Ah, perquè tu t'estàs convertint ara en psicòloga.
Clar.
I si no fossi psicòloga, empatitzaries amb mi, plorant?
Empatitzaria molt, però potser no em posaria a plorar.
Ah.
T'he desesperat.
Sí, sí, no, no, no, escolta, fantàstic, eh?
Moltes gràcies, eh?
Nada, un plaer.
Com ha dit que es diu?
Maria.
Bona memòria, gràcies, Maria.
Vinga, adéu-siau.
Home, bona memòria és el seu propi nom, Xavi.
Bueno, hi ha gent que mira.
Ja sé que no sap res el seu nom.
Certo, això passa, eh?
És veritat.
Jo crec que no podíem acabar millor testimoni a aquesta connexió,
avui buscant pas persones altament sensibles,
aquesta nova varietat, diguéssim, psicològica,
que se'n parla molt, per bé o per mal.
Molt bé, doncs dono pas als estudis centrals de Catalunya Ràdio.
Doncs moltes gràcies, Xavi.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
¿Cuánt pot costar arreglar grífols?
¿Cuánto me gusta arreglar grífols?
Mira, una vez por semana está bien.
Passa en tres minuts de dos quarts d'una del migdia
i a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
fem una cosa que no fa ningú.
De fet, ho fa tothom.
Nosaltres ho evidenciem.
No ens amaguem que cada dimecres en Joel Díaz
es disposa a tocar-li la pera a un personatge molt conegut a l'espai
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Famós.
Què, Joel? Com estem?
He trobat el corbatxo.
Sí, com està?
Mister Corbatx...
Estic molest.
Per què hi ha un senyor que m'està molestant.
D'això es tracta, d'això es tracta.
Potser és pas el corbatxo també a sobre.
Jo soc molt pa.
Persona altament d'hospitalet.
Pa.
Acabat amb pa.
Pa.
És com la plataforma aquella de l'habitatge.
Sí, la pa.
La pa.
Bueno, prefereixo l'un papà, que també era...
Un papà.
Un papà.
Un papà.
Tu ets pac, que és persona altament corbatxa.
Pac, pac, pac.
També és algo d'animal, és això.
Escolta'm, és normal que et vingui a molestar,
més encara, si tenim en compte que l'última vegada
que ens vam veure tu i jo, corbatxo,
tu em vas molestar a mi moltíssim.
No ho deus ni recordar, perquè fas tantes coses...
Sí, sí, et vam tirar pintura a sobre.
Em vas tirar pintura a sobre.
Però això és culpa del Ricardo Estrell.
Això te n'ha de dir.
Que consti en acta.
El colapse, sí.
Som uns assalariats, tu i jo, Joel.
Aleshores, fem cas del jefe.
Què m'has de dir?
El cas del Morales, jo el cas del que em paga,
i si tens alguna queixa, li dius al Ricard...
No, però si no recordes malament,
i si no recordo jo malament,
aquella prova que em vau fer
era per veure si jo era capaç
de presentar un leit a TV3,
i va sortir que no.
O sigui, i fixa't...
I sempre monitoris.
Bueno, a veure, en realitat vas fer un araujo, també.
Vull dir, em van treure la targeta vermella.
Sí, és veritat.
També vas pecar d'inexperiència, però...
És veritat.
No em va caure més pintura,
però em va caure una de merda, que flipes, Corbacho.
Igual la pintura va anar bé en aquell moment.
Exacte.
Escolta, jo el que sempre intento ventilar ràpid
és el tema de la promo, vale?
Llavors jo tinc escrit aquí
que has estrenat no fa gaire...
Bueno, no fa gaire.
Sí, ja fa una setmana...
El què?
Un nou nou manèfer, per l'amor de Déu,
la sèrie de 3 Player.
Fa sis setmanes, o sigui, hi ha sis capítols,
perquè aquesta gent de 3 Player posa un capítol de mitja hora cada diumenge
perquè la gent no s'enganxi massa.
Parla drogueta, eh?
Perquè, com és una sèrie que parla d'addiccions,
la gent no s'enganxi...
M'han dit que és molt bona.
M'han dit que és molt bona.
A mi també, i cosa que no acabo d'entendre.
Has escrit i dirigit, i surts i tot, i...
Sí, surto poc perquè va fallar un company meu,
que havia de venir, i surto jo.
Però sí, l'he escrit i dirigit juntament amb una altra directora,
que és la Belén Mafías,
que també ha fet els capítols molt millor que jo,
però estic content, perquè aquestes coses,
ja, fer-les ja...
I tant.
Només que fem coses ja és important.
També has dirigit una pel·lícula que crec que s'estrenarà en breu,
que es diu Mala persona?
No, aquesta no l'he dirigit.
Amb aquesta sí que surto.
Bueno, sóc il·lota, mira que ho he buscat.
L'ha dirigit un director bo, Mala persona,
s'estreny al Festival de Cinema de Barcelona.
Ets tu la mala persona?
No, és Arturo Valls, que tothom sap que és una mala persona
i un cabron.
Sí que és cabron, sí, però fa gràcia el tio.
Fa gràcia per això.
Jo faig de capellà.
A mi n'estres, doncs no et queda malament el paper de capellà.
No, no, a més és un capellà, per ser jo, bastant normalet,
excepte, surto quatre seqüències,
soc normalet amb una, i a les altres tres no tant.
Per què?
Perquè, bueno, perquè faig un tipus de funerals
i un tipus de cerimònies que igual no serien les correctes.
Un capellà modern d'aquests enrotllats?
No, que va, al contrari, un capellà que es torna boig.
Un capellà acorbatxat.
També fas coses al teatre, ante todo mucha calma.
Correcte, 26 d'abril torno al Teatre Borràs, amb la funció,
i després també faig el Love Love Love amb el Ramon Gené.
Que és tan maco, diuen.
Jo encara no ho he vist, però m'he dit que és molt maco.
És molt bonic, aquest espectacle.
Si no l'heu vist, podeu venir.
Festival Terramar, a Sitges, 4 d'agost.
Lleida, 27 de setembre.
Lleida de mar, el 26 d'agost.
Per Barcelona no tens res?
I per Barcelona, el Love Love Love no.
En estiu són tots festivals.
Doncs no vindré, perquè a mi no m'agrada sortir a Barcelona, Corbatxo.
Has de sortir més, eh?
No, no m'agrada sortir, perquè hi ha gent molt rara fora a Barcelona.
Bueno, doncs a dins, mirar on estem, eh?
Aquí hi ha gent molt rara a la porta, eh?
Corbatxo!
Què?
És el moment de donar pas al qüestionari molestador.
Ah, vale, donem pas als pas.
Qüestionari molestador.
Qüestionari molestador.
Has de dir que les sintonies de la secció són impressionants, eh?
Sí, eh?
Gràcies, gràcies.
A la Motown.
Si hagués de ser una Motown catalana, serien les sintonies d'aquesta secció.
Ens acabes de fer molt feliç, però del que es tracta és que jo et faci un poc feliç.
Dispara, dispara, dispara.
Tu tens dues vessants molt marcades, Corbatxo,
però d'una banda tens el teu personatge televisiu, Cafre,
i després per l'altra ets un tio intel·lectual i sensible bastant pas,
que escriu i saps fer d'actor dramàtic,
i tens un Goya i coses d'aquestes.
Com t'ho fas perquè la gent et prengui seriosament?
Perquè jo és una cosa que et volia preguntar,
personalment, perquè jo faig molt de gilipolles,
i després quan vull que em prenguin en sèrio,
la gent diu, si tu ets gilipolles.
Però no, jo ho feia allò per diners.
A mi també em passa, eh?
A mi també, si tu ets gilipolles.
Tens un Goya, però ets gilipolles.
Has fet aquesta sèrie, ets gilipolles.
Aleshores, bueno, però contra això no s'ha de lluitar.
Les persones que som pai,
persones altament que...
Idiotes?
Idiotes?
No hem de lluitar contra això.
No, però llavors quan tu vas a 3Players a dir,
mira, que tinc una sèrie que va d'un tema, tal,
qual, no et diuen, te vas, Corbacho?
Bueno, els enganyo, tinc una comèdia que la gent riurà molt,
ja, ja, ja, que guai,
i després em diuen, tio, això és un Dramon.
Dic, ah, bueno, no ho heu entès a l'humor.
Escolta, amb el teu Instagram, si tires molt avall,
hi ha un post que està repostejat per tu,
que diu, l'humor no tiene límites,
los tienes tú.
Ah, però deu ser d'algú, eh, deu ser d'algú.
Això, no, ho vas penjar tu,
i jo et diria que és molt maca la frase, però és mentida.
És mentida, sí.
És puta mentida.
I més amb el teu cas, imagina't.
A tu no t'han fet fora mai de cap lloc,
per passar-te de rosca?
He marxat abans.
Quan he intuït que m'han demanat a fer fora,
o sigui, jo soc Araujo i marxo al minut 20.
Demano el canvi,
i perquè sé que tard o d'hora vindrà aquell romano,
col·lega, no perquè sigui romano,
perquè era una armita de fas,
i t'expulsarà.
Jo dic, jo me'n vaig ara.
Jo he marxat abans de bastants llocs.
He marxat abans de col·lapse, per exemple.
Abans que em fes fora el Ricard,
vaig dir, escolta, jo tinc molta feina,
no puc venir.
I t'estalvies alguna expulsió injusta?
Estic aprenent tant.
Escolta'm una cosa,
tu portes un ronyó que et va regalar ta germana.
Exacte, bueno, me'l va regalar, me'l va regalar.
Te'l va regalar, no te l'ha cobrat.
Des que fa tres anys i mig
que em van trasplantar aquí,
a l'Hospital de Sant Pau,
que estem a l'Hospital de Sant Pau,
la convido cada diumenge a dinar.
Si vaig sumant els dinars
que li estic pagant a la meva germana,
o sigui, jo a la meva germana
li ha costat un ronyó,
però ell amb mi m'està costant
un compte corrent.
Un fetge.
Jo el que et volia preguntar,
en aquest sentit,
si tu haguessis de donar un òrgan,
quin òrgan creus que ara mateix
és el millor que tens per donar?
Saps què vull dir?
El millor que tinc és el pene,
però perquè està bastant nou.
Aleshores, sí.
Si tu ets un follador.
Que va, al contrari.
He marxat de molts llocs abans
per no acabar follant.
Per pensar-ne, jo me'n vaig.
I tu dius,
no li pots donar a la meva germana.
Depèn,
si la meva germana demà diu
vull un pene,
doncs aquí em pot tenir a mi.
Se'n pot posar a culleret o tot el que sigui,
no cal que se l'implanti,
també.
Bueno, però jo crec que és millor.
Tens un pene maco, tu?
No, què va?
Tens un pene lleig.
Pot-hi penis, eh, també.
Pot-hi penis, perdona.
Som persones altament en penis.
Pap, pap.
Tenim un pap.
Tens la fimosi feta?
Sí, correcte.
No me la van fer aquí,
en aquest hospital.
No te l'han fet a Sant Pau.
Te l'han fet a casa?
Te l'han fet a casa.
Me la van fer uns veïns
que van convèncer a ma mare.
Et van circuncidar?
En sèrio, no?
Sí, sí, sí.
No, no, me la van fer al metge.
Por quins sustos.
Però tinc un record de l'operació de la fimosi
perquè posaven,
en aquella època, fa molts anys,
com una anestèsia local,
i aleshores em van posar una anestèsia local
i el metge que em va operar
portava unes ulleres bastant importants
i jo estava amb els ulls oberts
i vaig veure l'operació reflectida
per les seves ulleres.
Oh, no!
Aquí et vas aficionar al cine.
I aquí em vaig aficionar al cine
i als callos, que m'agraden molt.
La casqueria.
El fàstic m'acabes de fer.
Ai, per favor.
M'has preguntat, tu.
A veure si el famós molestarà a l'entrevista.
No, és que no seria el primer cop.
És impossible molestar una persona
que té el cul pelat ja de tot.
No, tinc molt de pèl al cul.
Perdona.
Mira, l'altre dia vaig anar a entrevist...
La setmana passada vaig entrevistar el Santi Millán.
Sí.
No té pèl al cul, Santi.
No té pèl enlloc, em va dir.
S'ha deixat un mostatxito Hitler a sobre del rabo i ja està.
I ja està, sí, sí.
I tu no, eh?
S'ha depilat.
Però per què els fa vídeos despullats?
Jo, com no faig vídeos, no em depilo.
I vaig on hi ha peli alegria.
Tu no fas vídeos despullats,
però la Mònica Naranjo...
Ai.
Ai, sí.
Hòstia, quin susto,
perquè quan has dit la Mònica...
I la Mònica, la meva dona es diu Mònica.
No, no.
He pensat que havia pujat algun vídeo
i no l'havia vist.
Res.
Jo, quan em preparo una entrevista,
vaig a Google i poso el nom de la persona i polèmica.
Ah, sí.
José Corbacho, polèmica.
A veure.
I m'ha sortit tot d'informacions de la Mònica Naranjo
que no aprens-ho a reproduir.
Molt bé.
No perquè no em dóna la gana.
Perfecte.
Aviam, he llegit que vas muntar una agència de wedding planning.
De fer casaments, no?
Sí, sí.
Encara existeix, això?
Soc una pai, personal, també inquieta.
Va haver-hi una època a la meva vida...
Ho és tot, aquest home.
Va haver-hi una època a la meva vida
que no hi havia molt de feina de teatre i tal,
està la cosa paradeta,
i es van contractar per fer un casament,
que en principi havia anat a l'otípic,
un famós que va casar els nubis, tal.
Però al final es valia...
I vam muntar tot el casament,
vam buscar un grup de música, animació, tal.
I vam quedar tan contents els nubis
que vam començar a dir-li a la gent
i es van començar a trucar...
Ah, corbatxo, muntar-bodes, corbatxo, muntar-bodes.
Organitzar-bodes.
Vaig fer quatre i...
I ara ja no fas wedding planning.
I ara ja no faig wedding planning
perquè torno a tenir feina normal al teatre.
Pensava, igual vas organitzar la de l'Almeida
perquè tenia un punt corbatxo.
Un punt cubana, també.
Tenia un punt cubana.
Un punt cubana.
Aquelles pameles, aquelles coses.
Home, la de l'Almeida no m'hagués importat organitzar-la
perquè, a veure, segur que pots cobrar amb B.
Home, evidentment, aquelles...
Som PAP, persones altament amb B.
Amb B.
O pas, persones altament amb sobres.
També.
T'he dit abans que vaig entrevistar el Santi Millà
la setmana passada,
li vaig dir digue'm alguna cosa pel corbatxo
i em va dir digue-li que és un cabron i un fill de puta.
Has vist?
El mateix que dic jo.
Ah, sí?
Això va dir?
És broma.
No em va dir això.
Em va dir que es casaria amb tu.
Ai, que bonic.
Sí.
Sí, perquè em gravi un vídeo, ho pengi i em faci famós.
Sou amics amb el Santi o esteu fins als collons de...
No, la veritat és que...
És la segona vegada que fas referència al tema del vídeo del Santi.
Sí, és veritat, que mira què li vaig dir l'altre dia.
No tornaré a fer perquè al teatre en parlo
i hi ha gent que riu i hi ha gent que no
i aleshores veus que la gent que és mala persona
ho veus al teatre.
Ah, amigo.
Que la persona que riu d'això és que és mala persona.
Són persones altament males persones.
Pamp, pam, pam, pam.
Pamp, pam, pam, pam, pam.
No, et preguntava si sou a mi.
Col·legues, però col·legues de quedar?
Són col·legues.
Mira, ara tenim pendent quedar.
Santi, per cert, que fa bastants dies em vas dir que havien de quedar,
que està molt ocupat fent aquestes coses que fa ell
de programes de televisió.
Sí.
I escultures, que s'ha posat un taller per fer escultures.
Què dius?
Hòstia, ho arribo a saber i m'enfoto d'ell moltíssim, tio.
Ui, ho porto en secret.
No fa escultures.
Això ho podeu editar, no?
Sí, ara és tranquil, estem esborrant.
La esculturita, ara fa la esculturita.
La esculturita.
I aleshores hem de quedar, per ser santi, truca'm,
que encara tenim pendent una cita.
Corbatxo, avui li he dit amb una mica d'entrevistaria
i m'ha dit, el Corbatxo és el típic tio
que fa pinta de fotres a saco de cocaïna
i segur que no pren cocaïna.
No, ja fa molt temps.
No, home, no, collot, però això no ho havies de dir.
Ah, bueno, no sé.
Jo t'anava a dir que ets com l'obèlix,
que no necessita cocaïna perquè la té com a dins.
És veritat, és veritat, perquè també és veritat
que soc, pas, persona altament hiperactiva.
Ara m'he equivocat el lletra, amb el bé que anaven.
Amb el bé que anaven.
No, no, la veritat és que no ho necessito,
perquè també jo crec que amb el ronyó de la meva germana,
que ella és d'hospitalet.
Clar, és un ronyó d'hospitalet,
això va millor que un renou 5 dels anys 80.
Has notat algun canvi en l'orina, en l'olor?
Saps què m'ha passat?
Què?
A mi no m'agrada molt el cafè.
I la meva germana sí.
I des que em van posar el seu ronyó,
m'agrada molt el cafè.
Hòstia.
I a més, la meva germana és matemàtica,
és la llesta de la família.
Calcules millor.
Fa sudokus.
Però calculo millor.
Calcules millor?
I sobretot em fas la declaració de renda
i em surt sempre que em paguen.
Hola, tio.
És la llesta de la família ella.
Companys, com que m'estan arribant senyals
que ens acaba el temps,
crec que és el moment de passar l'última pregunta,
que és el facmerriquil.
Saps què és el facmerriquil, tu?
No, així...
Facmerriquil.
Et dic tres persones i has de decidir
quina fac, quina merri i quina kill.
Vale?
Vale, vale.
I m'ho argumentes.
Les tres de cop.
No.
No, has de triar.
Són excloents.
Molt bé.
Ricard Ostrell.
Ricard Ostrell.
Santi Millán.
Sí.
I Mònica Naranjo.
Fac, fac, fac.
No.
No pot?
Amb qui et cases?
Home, amb quin casso?
Amb el Santi, que és el que més coneix.
Ell va dir el mateix.
Has vist?
Ell va dir el mateix.
Ja ens coneixem.
Más vale malo conocido, que diu ma mare.
Que he follado por conocer.
Llavors et queda fac y kill.
Vale.
I tens Mònica Naranjo i Ricard Ostrell.
Mira, em sap greu, però...
Ens quedeu sense matins a Catalunya Ràdio.
Sabia que faries això.
Kill Ostrell, fac, Mònica Naranjo.
I compleixes el teu somni per fi de...
Que no ho hem parlat de ni de fer un trio, no?
Que va sortir...
Ai, ara ho has dit tu.
Ho va dir ella, jo.
Era una broma.
Era una...
Era una gran cosa.
La meva dona i jo estàvem allà al Japó i vam fent broma.
Hòstia, nosaltres mai hem fet un trio, però ho faríem amb tu.
I ella, per vendre el programa, va dir...
Corbacho m'ha perdut un trio.
Home, ha sigut la meva dona, això d'entrada.
Jo no estava d'acord.
Imagina't Corbacho demanant-li un trio a Mònica Naranjo al Japó, eh?
Quim Morales.
Sí, sí.
Mare meva, de veritat que l'escena és immillorable.
Molt millor que la mort del Ricard Ostrell.
Això s'ha de complir, no?
No, no, sisplau, sisplau.
Sí, sí, no, i tant, i tant, i tant.
Doncs vinga, mata'l, avisa'm, que llavors jo ja em vaig posicionant a veure si em dóna la ni al matí de Catalunya Ràdio.
Compta'm els matins a partir del 1 de maig.
El mataré abans del dia del treballador.
Perfecte.
José Corbacho, t'he molestat una mica ni que sigui?
Molt!
Molt!
Doncs nosaltres contents de molestar-te i que tu ens molestis a nosaltres amb totes les teves produccions,
amb Antetodo Mucha Calma, amb el Love, Love, Love i la nova sèrie Un Nuevo Amanecer.
I sobretot celebrar la teva salut.
José, una abraçada ben forta.
A tu, guapo.
Que vagi bé.
Adeu, companys.
Adeu.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Pac Merriquil.
Un tal Fac, un tal Merri i un tal Quils.
Només et diré una cosa, n'hi ha un que ja me l'he follat.
Oh!
Oh!
A Catalunya Ràdio.
Postdates.
El vent passeja unejant per ciutats i camps la banderola.
Diccionaris ignots, mots rebels, mots afins, mots memòria.
De mots i brases, d'Helena Alvarado.
Postdates.
La institució de les lletres catalanes i Catalunya Ràdio amb la literatura.
El matí de Catalunya Ràdio.
Xuriguera, fes maleta que ens n'anem a Calonja.
Calonja, poble de llibres, i què hi anem a fer ella?
La prèvia de Sant Jordi.
Carai, serem la peixateria en blanc.
Sí, senyor.
Sardí, una cabelluga!
No vendrem res, però xalarem.
I tant que xalarem.
Aquest divendres, la peixateria des de Calonja, poble de llibres.
Ajuntament de Calonja i Sant Antoni.
Ei!
Quant val el teu cotxe?
Descobreixo a compremostucotche.es.
Ràpid i senzill.
Introdueix les dates del teu cotxe i aconsegueix el preu de venda.
No només una estimació.
I després d'una ràpida revisió a una sucursal, ens vens el teu cotxe.
Aconsegueix ara el preu de venda a compremostucotche.es.
Si em toca la grossa,
penso construir un centre per a la gent gran del barri Catica.
Tu somia en plaers més terrenals,
que nosaltres ja destinem tot el nostre benefici a causes socials.
27 d'abril, sorteig de la grossa de Sant Jordi
amb un premi de 2 milions d'euros.
Loteries de Catalunya.
Juga amb responsabilitat i només si ets major.
Dissabte 20 d'abril,
al suplement celebrem Sant Jordi
des de l'Abacus de Sants a Barcelona,
carrer de la Creu Coberta.
Ho farem amb els grans protagonistes de la diada,
els escriptors Abram Murriols,
Maria Climent, Xavi Coral,
Pau Cosí,
Marc Serrat,
Zofelia Carbonell
i molta música.
Tindrem la Maica Navarro,
el comunista Joel Díaz i també el Pep Noguer.
Tot amanit amb el directe de Venus i Guillem Ramisa.
Aquest dissabte 20 d'abril,
Sant Jordi arrenca el suplement.
Viu Sant Jordi a Abacus tot l'abril.
Aquest dijous,
a la tarda de Catalunya Ràdio,
l'Ajuntament de Barcelona
descobreix els esdeveniments,
els serveis i totes les activitats
que no et pots perdre a la ciutat de Barcelona.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Percibir en estos momentos
las primeras imágenes
que estarem a punto de ofrecer
en cuanto estemos en disposició
de poder ofrecérseles.
Veus en Jordi Ramonera patir
perquè diu que aquesta secció
és com el cometa Halley
que passa un cop cada tants anys.
Avui hi ha temps per parlar-vos
dels incidents que es produeixen
als mitjans de comunicació
amb els problemes tècnics.
Tenim problemes.
Problemes tècnics.
Ai, gràcies Agustí Forner.
No sabeu el plaer que és
començar una secció pensant
tens temps per fer-la.
No hauré d'anar amb pressa
de tirar el tall reaccionar-ho.
Ara, saps, podré tirar
els quants talls que tinc.
No, no, no, no.
No hauràs de patir
perquè no hauràs de tirar cap tall.
Perquè anem tard, Jordi.
Anem tard, no ho podem fer.
Ostres.
Ho fem la setmana que ve.
És molestat que hagi passat això
perquè sempre tinc temps.
Sempre tens temps.
Doncs mira, avui no podrem tenir problemes.
Hem tingut un problema temporal.
Bé, gràcies Jordi.
A tu, Quim Morales.
Jo compro igual.
I ara sí, a vuit minuts
per la una del migdia
després de no poder tenir
problemes tècnics
tindrem un gran premi
que són 30 euros
perquè pugueu gastar
qualsevol dels establiments
Caprabo.
És amb el nostre
Concurs Invertit.
Un concurs en què nosaltres
ara us diem la resposta
i vosaltres ens heu de fer la pregunta.
Què ens preguntaríeu
si la resposta fos
Campanar?
Ah, Campanar.
Avui que s'ha parlat molt
de Campanars
al matí de Catalunya Ràdio,
la resposta és Campanar.
Quina és la pregunta?
93-20-7474
La persona que ens faci
la pregunta correcta
perquè nosaltres la resposta
ja la sabem
que és Campanar
s'emporta 30 euros
per gastar
a qualsevol dels establiments
Caprabo.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Catalunya Ràdio
Rio
Molt bé, Xavi!
Catalunya Ràdio
Vendermicotxe
Et comprem al cotxe
Vendermicotxe
Et comprem al cotxe
Vendermicotxe
Et comprem al cotxe
Vendermicotxe
Compromís de pagament
en 24 hores
i si tens una oferta
vine i te la millorem
100% garantit
Vendermicotxe
Som al carrer Rocafort
78
prop de l'estació de Sants
Sabadell i Cornellà
Connecta't a la cursa
al Corte Inglés
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
tots a córrer
No perdis temps
t'hi pots inscriure gratis
a CursalCorteInglés.cat
Posa't a entrenar
i dóna-ho tot el dia
de la cursa
sigui que solidari
i corre per la Fundació
Catalana Tela
Miquel Valls
Recorda-ho
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
connecta't a la cursa
al Corte Inglés
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
Un lloc
allà on sempre
podràs tornar
El matí
de Catalunya Ràdio
ens movem
canviem
i amb tu
ens connectem
Som 3CAT
L'última hora
amb Quim Morales
a Catalunya Ràdio
Capravo
us ofereix
el concurs
de l'última hora
Capravo
preus bons
sempre
Concurs invertit
de l'última hora
del matí
de Catalunya Ràdio
la resposta
us l'acabem de dir
vosaltres ens heu de fer
la pregunta
al 93207474
i no diríeu mai
com es diu
l'oient
que ens ha trucat avui
Com?
A veure si l'encerteu
Maria
és un nom
Montserrat
Correcte
Una nova Montserrat
que ens saluda
ara mateix
des d'on?
Bon dia Montserrat
Hola
Bon dia
des de l'Eixample
Des de l'Eixample
Montserrat
ja saps com va
aquest concurs
oi?
Sí
Molt bé
i quina pregunta
ens faries?
Doncs mira
aviarem
per què serveix
una peça
que sona cada dia
o cada quart d'hora
alguna eclésia?
Per marcar les hores
O un quart
o mitges
depèn de la peça
Però tu saps la resposta
quina és
o sigui
ens has de preguntar
una cosa
perquè et diguem
la resposta
Sí
Molt bé
Doncs a veure
tot on has de fer
a veure si l'encertem
Ja està
Per què serveix
una peça
que hi ha
a sobre
de les eclésies
quan sona
a partir d'hora
o quart d'hora
o mitja hora?
Com es diu
aquesta peça
que hi ha
a sobre
de les eclésies
Ah
Ens estàs parlant
Ens estàs parlant
d'un
Campanar?
Per fi
has fet la pregunta
correcta
T'emportes aquests 30 euros
per gastar
el capramo de l'Eixample
Gràcies Montserrat
Molt bé
Que vagi molt bé
Gràcies
A vosaltres
Adé
A la fonda de Catalunya Ràdio
Obrim cada dijous
Un nou programa
Un nou programa
En podcast
Així
Ben enllaunat
Amb tot el seu sabor
Amb el pica pica
Que hi hagi molta variant
I després
Un bon plat
D'aquells que tenen suc
Dels que s'hi pot sucar pa
I amb unes bones postres
Ah
Tot ben amanit
Pep Noguer
Us obre les portes
Del podcast
De la fonda
I amb productes
Del territori
Cada dijous
A l'app i al web
De Catalunya Ràdio
Vinga va
Comencem
Amb el suport
De la Federació Catalana
D.O.P. i G.P.
I la Generalitat de Catalunya
Benvinguts als 8 dies d'or
Del cort inglès
Només fins al 21 d'abril
Tens més de 600 marques
Amb fins a un 30%
De descompte
Totes les teves marques
Preferides de moda
Llenceria
Sabateria
Accessoris
Bellesa
Esports
Llar
Entra ara als 8 dies d'or
A la botiga web i app
Del cort inglès
Per què tot s'està tornant rosa
Al magatzem dels Beta
Descobreixo en el seu primer llibre
Les aventures dels Beta
El virus rosa
A la venda
A la botiga 3Cat
I als punts habituals
Dissabte 20 d'abril
Al suplement
Celebrem Sant Jordi
Des de la Bacus de Sants
A Barcelona
Carrer de la Creu Coberta
Ho farem amb els grans protagonistes
De la diada
Els escriptors
Abram Urriols
Maria Climent
Xavi Coral
Pau Cosí
Marc Serrats
Ofèlia Carbonell
I molta música
Tindrem la Maica Navarro
El comunista Joel Díaz
I també el Pep Noguer
Tot amanit
Amb el directe de Venus
I Guillem Remisa
Aquest dissabte 20 d'abril
Sant Jordi arrenca
El suplement
Viu Sant Jordi
Viu Sant Jordi a Abacus
Tot l'abril
I fins aquí el matí de Catalunya Ràdio
Acadolia Ràdio
I fins aquí al matí de Catalunya Ràdio
Avui el n'hem perdut
No s'ha aparegut gaire
Què t'ha passat?
Perquè estàs cansat
Estàs cansat?
Ay, ¿qué te pasa?
¿Qué es eso que hablaba con en Xavi?
Sí.
¿Sabes cómo se llama eso?
Pec.
No, Pec no.
Pec es una otra cosa.
Ah, es Pas.
Pas, personal también sensible.
Sí, hoy estoy sensible, porque la gente está muy triste.
No, no, no.
En Joel es...
En Joel sí, en Joel s'ha fet famoso por lo triste que está.
Ahir le van a hacer una foto a la Estadio Olímpico de Montjuïc.
A mí...
Es que he hecho la foto.
M'ha arribado, m'ha arribado.
Fa pena, fa pena.
Sí, l'ha arribat a trucar, un assistent social.
Segur.
I la de Gaia.
En fi, que nosaltres anem recollint de seguida el bolletí informatiu
i arriben els que no surti d'aquí.
Compte.
Compte que avui hi ha una trobada estel·lar entre Juliana Canet i Carles Porta.
Valla dos tòtems, quins dos tòtems.
Que ha presentat una nova sèrie de True Crime basada en la història de Tor.
La Juliana?
Aquell poble, eh?
La Juliana Canet?
No, no, no, en Carles Porta.
Però la Juliana ves que no acabi cometent un crim periodístic amb en Carles Porta.
Nosaltres demà a les 12 ho tornem a deixar tot per l'última hora, Ricard.
Doncs fins aquí.
Gràcies, Quim.
Nosaltres ho deixem aquí al matí de Catalunya Ràdio i tornarem demà,
si tot va bé, a partir de les 6 del matí a la Ràdio Nacional de Catalunya.
Adeu-siau.
Tatao.
Gracias por ver el video.