Adiós, adiós.
Anem a veure quina és la fotografia ara mateix. Equip viari, Carmina Malagarrica, bon dia.
Bon dia, Sara. Doncs mira, el primer accident que assenyalem és el de l'Hospitalet de l'Infant, sentit nord, Tarragona, un carril tallat.
També cues de més de 13 quilòmetres de Castellbisbal a Gelida per un altre accident, sentit sud, com també a Vilafranca del Penedès, sentit sud.
A banda d'això, 11 quilòmetres de retencions a Mollet del Vallès fins a la Roca i també a Llines del Vallès, sentit nord.
Una altra via que presenta molts conflictes és la C32.
Més notícies ara amb en Raúl Flores.
El temporal marítim d'aquests dies a Catalunya obliga a tallar la circulació de vehicles en un tram del passeig de Sant Antoni de Calonja.
L'Ajuntament d'aquesta població del Baix Empordà també ha senyalitzat les zones on hi pot haver perill per l'aigua que arriba a terra en línia.
Girona, Laia Claret.
Bon dia. Les zones més afectades són a Esmonestri, al tram central de Sant Antoni i Torre Valentina, on també s'han senyalitzat zones de perill.
De fet, aquí a Torre Valentina hi ha unes palmeres plantades que fan de barrera natural entre el passeig i la sorra de la platja, que ara no n'hi ha perquè se l'han portat l'aigua.
Aquestes han quedat descobertes i se'ls hi veuen les arrels.
Des del consistori reclamen celeritat al govern espanyol per actuar, ja que és qui té la competència.
Raoni Molina, regidor de platges.
Hi ha un projecte que està aprovat, que va sortir publicat en el BOE.
S'hauria de construir dos espigons nous, que són semisommergits.
Un aniria a la zona d'Esmonestri, Sant Antoni, i l'altre aniria a l'espiu que hi ha actualment a Palamós.
Portem nou anys al darrere des de l'Ajuntament.
Si aquest any ho incluïessin, el mes d'octubre es podrien començar les obres.
Aquests espigons permetrien fer créixer la platja i evitar que els embats dels temporals arribin al passeig.
Laia Claret, Catalunya Ràdio Girona.
Portugal aconsegueix mantenir l'extrema dreta fora del seu govern.
El primer ministre designat del país, el conservador Luis Montenegro, ha presentat el seu nou executiu
amb 17 ministres de fort pes polític, entre els quals hi ha 7 dones.
Els conservadors de l'Aliança Democràtica van guanyar les eleccions del 10 de març,
que han acabat amb més de 8 anys de govern socialistes.
Diversos atacs d'Israel contra el nord de Síria, la ciutat d'Alep, han deixat avui prop de 40 morts, segons el govern.
Entre les víctimes hi ha militants del grup armat libanès Hezbollah.
És l'onada d'atacs més greu contra Síria des de l'octubre, data de l'atac de Hamas a Israel,
i s'emmarquen en la campanya cada cop més intensa del govern de Tel Aviv
contra els aliats regionals de l'Iran i la seva guàrdia revolucionària.
Tant Hezbollah com l'Iran tenen desplegats efectius a Síria,
i des de l'octubre el règim dels ayatolars ha retirat alguns dels els càrrecs
que tenia desplegats a la capital siriana, Damasc, i també a Alep, al nord.
Els atacs d'Israel a Síria pretenen, entre d'altres,
tallar les rutes de subministrament de Hezbollah cap al Liban.
Els humans transmetem més virus als animals, siguin domèstics o salvatges,
dels que ens encomanen ells, segons un nou estudi de genòmens virals
fet per la Universitat de Londres.
L'anàlisi que s'ha publicat a la revista Nature Ecology and Evolution
ha estudiat els gairebé 12 milions de genomes virals
que hi ha a les bases de dades públiques fins ara
a través de la reconstrucció de l'evolució d'aquests virus al llarg dels temps.
Els científics han descobert que hi va haver el doble de contagis d'humans
a altres animals que al revés,
i això passava en totes les famílies de virus que es van tenir en compte.
A més, van trobar més salts d'animal animal que no involucraven humans.
Aquest estudi destaca, doncs, que s'han subestimat a aquests contagis de virus
des d'humans animals, siguin salvatges o domèstics.
I ara els esports amb la Marta García.
Martin Bredwaite és la principal novetat en la convocatòria de l'Espanyol
que avui obri la 33a jornada de Lliga en segona divisió.
Juga en el camp del Burgos en una convocatòria on també torna
amb Brian Olivan, Calero i Rubén Sánchez,
i en canvi són Baixaque, Itabalde i Pol Lozano.
El partit, a dos quarts de nou.
Eliminació esta matina de Carlos Alcarat del torneix de tenis de Miami,
després de Pedre contra Grigor Dimitrov en 2-7-6-2-6-4 en els quarts de final.
El Bulgalt disputarà la segona semifinal contra Sverev.
En la primera s'enfrontaran Medvedev i Siner.
En el quadre femení, definida la final,
que disputaran la casaca Elena Rivakina i la nordamericana Daniel Collins.
Ja estan disponibles les entrades per a la semifinal
de la Champions femenina contra el Chelsea,
després que el Barça va superar ahir el Bram Noruec per 3-1.
Es poden adquirir per la web i els preus osciler entre els d'eneu i els 49 euros,
amb un 30% de descompte per als socis.
En motor i després dels 3 primers trams de la jornada en el Rally de Kènia,
lidera el finlandès Kale Robampera, que s'ha imposat en els 3,
i en equipa Tinsgui a les 9, Portugal-Espanya en la Copa de les Nacions.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio, Marina Romero.
11 i 5 minuts, marxem cap a la Garrotxa, cap a les Cols,
per descobrir la cuinera més jove, Estria Michelin,
és la Martina Puigverd.
Martina Puigverd, bon dia, com estàs?
Hola, bon dia, molt bé.
On ens has portat?
Aquí a l'Hort i centre dimarts D del restaurant Les Cols,
aquí a la Vall de Vianya.
En aquest Hort passes moltes hores, tu?
Sí, m'agrada molt estar-hi, sí.
Em transmet molta pau.
Per nosaltres, com l'Imas deia, on sorgeixen les idees,
sobretot aquí a l'Hort.
Tu de petita no vas tenir clar que volies seguir una mica
la trajectòria de la mare?
No.
Al contrari, oi?
Sí, no ho sé, no ho tenia clar,
però llavors de cop vaig veure que ho tenia molt clar des de sempre,
va ser una mica així, crec, sí.
M'ha sorprès tant veure que durant tant de temps
no vas voler que se't reconegués amb la mare, no?
Com no vas voler ser la filla de...
Més que no voler ser la filla de,
crec que no volia com...
en cap cas és com que no estava contenta d'allò que feien,
però sí que crec que no volia, doncs,
que se'm tractés com diferent.
Era més aviat això, penso.
O sigui, quan vaig anar a estudiar a la universitat,
sí que és veritat que no preferia ser la Martina.
Però no per cap altra cosa, simplement això,
perquè preferia no...
Ser tractada igual, no?
Sí, exacte.
Que ningú et tractés,
perquè tu tens una mare que és un referent dins del món de la cuina.
Una dona molt valenta, crec,
que ha trencat, no?,
molts sostres en aquest sentit,
sostres de vidre naturalment,
en una època on no devia ser fàcil.
Sí, crec que sí que és una persona molt valenta,
amb molta personalitat,
a la vegada molt sensible,
que cuida molt totes les coses,
sobretot la manera de fer-les.
Però és un ofici molt dur, diuen.
Treballar a la cuina sempre diuen que és duríssim.
És dur, però també a la vegada és tan bonic
que penso que compensa.
Sobretot si ho dius com un projecte de vida,
més que un treball.
Al final sí que requereix molt d'un mateix
i intentar sempre poder millorar
per oferir una proposta més bonica
a la gent que ve a visitar-te,
que ve a viure l'experiència.
Però és molt gratificant,
llavors veure gent com que s'emociona
amb això que li expliques,
amb això que li cuines.
Todo se inunda y piensas que nunca
toca la bala en tu pecho y asusta
y todo parece que en unos meses
sigues pensando que igual es tu culpa
y tú mirando a todos lados
por si alguien ha llorado
y tus ojitos tan mojados no han secado
y tú...
Estem parlant amb la que és considerada
la millor xef jove de la guia Michelin.
Però això és molt bèstia, aquest títol.
Sí, una mica massa, potser.
No ho sé, sí.
No m'ho esperava, la veritat,
i encara no m'ho acabo de...
No, no ho acabo de similiar, no sé.
Què significa tenir aquest títol?
Tenir aquesta estrella que, a més a més,
la teniu a l'entrada al restaurant?
Sí. Home, ens fa molt feliços.
Crec que és un premi que...
El sento molt compartit amb tot l'equip.
I quan parlo d'equip em refereixo a la cuina, a la sala.
També a l'equip d'aquí de l'Hort.
També a aquests productors, pageses, agricultores, ramaders,
que han apostat també pel producte i pel projecte del restaurant,
que cuiden tant l'entorn.
També a l'àvia, que cuida tant.
No sé, el sol fet de reciclar, per exemple.
No sé, com maneres de viure,
doncs molt tinguent en compte l'entorn,
que crec que hi va haver un moment
que ens en vam oblidar tots una mica.
I crec que ara sí que és com una necessitat,
ja n'és com una tendència, una moda.
Crec que és una necessitat una mica urgent
d'intentar agafar-ho com una manera de viure.
Llavors em va fer molta il·lusió,
i també perquè és un restaurant,
un projecte que va començar la mare fa 33 anys.
I doncs que premiéssim com aquesta nova generació
em va fer molta il·lusió.
En el teu discurs,
quan et van donar aquesta estrella que tu no t'esperaves,
vas fer referència als pagesos, no?
Al món de la pagesia.
I això va impactar molt.
Me comprometo a seguir cuidando de la forma más humilde
y sincera esta preciosa profesión
y todo lo que le rodea,
productoras, pageses, hortelanos,
camareros, camareras, cocineros, cocineras.
Eso también es vuestro.
Muchas gracias a todos de corazón.
No sé què vaig dir, la veritat,
però sí que sí que va ser una mostra d'agraïment
molt sincer cap a tota aquesta gent,
a la família, a l'equip,
i llavors els pagesos i productors
que fan possible el projecte del restaurant L'Escolz.
I no només amb ells, sinó també tots els altres.
Al final crec que és un...
una feina també molt sacrificada, la seva,
i a vegades potser que es posa poc en valor.
Al final crec que les estrelles són sens dubte
tota aquesta gent.
Llavors vaig sentir la necessitat
d'expressar tot aquest agraïment cap a aquestes persones
i em van trucar emocionades, la Pilar,
en qualitat, que li diguem qualitat per com ens porta els productes,
perquè en realitat es diu Ramon.
Llavors tot en Jordi,
tota aquesta gent amb la que tenim aquest vincle,
tan bonic, es van emocionar pel premi,
se'l van sentir molt seu i crec que això és molt bonic.
Amb cartesans, també amb gent, escultors, ceramistes de la zona
amb qui treballem per fer la vaixella del restaurant.
Crec que va ser bonic i el van sentir també molt compartit.
Què has pensat aquests dies quan has vist que la pagesia ja farta de la situació que viu,
ofegada, en un moment on ens falta aigua,
ha decidit agafar el tractor, sortir al carrer a protestar i alçar la veu, en definitiva?
Crec que necessiten el suport de tots
i nosaltres des dels restaurants crec que tenim aquesta responsabilitat
de ser una mica al seu alta veu,
de posar en valor la seva feina, els seus productes,
d'apostar per aquest producte no viatjat
i al final treballar i cuinar d'una manera coherent,
intentar transmetre-ho en els plats i en la filosofia del restaurant.
Penso que és important utilitzar el producte que la terra ens ofereix
i és l'única manera que tenim per salvar una mica aquesta problemàtica, penso.
I penso que mai no he usat ni dir-t'ho
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.
Quan veníem a entrevistar-te, jo pensava, com deu ser la Martina, no?
Com deu ser la millor xef jove, segons l'Aïa Michelin, no?
I m'imaginava una persona molt exigent,
molt perfeccionista,
patidora, però molt sensible a la vegada.
L'he encertat o no?
Ostres, no ho sé.
Crec que una mica, però no sé si puc dir-ho.
Però sí, crec que sí.
Que sóc una persona molt perfeccionista.
La mare a vegades em diu que massa,
tot i que crec que ho he après una mica d'ella.
Molt exigent, sobretot amb mi mateixa.
Mai em faig prou.
Mai?
A vegades, ara sí que intento algun cop dir
com reconèixer que he fet alguna cosa una mica bé,
però sóc molt exigent,
sempre penso que puc fer més, que puc fer més.
Llavors també és sensible, molt.
A vegades penso que massa.
Però no sé, llavors també penso que
totes aquestes coses,
intentant equilibrar-les,
poden donar bons resultats.
I sobretot amb l'ajuda de tota la gent
que m'envolta al restaurant.
Clar, és que a més a més,
tu ets cap de cuina d'aquest restaurant.
Ets més exigent amb tu
o amb l'equip i amb la resta?
A mi, 100%.
Sí.
No sé què dirien.
Crec que a mi sí.
Molts cops...
Penso que no estic com organitzant bé
o transmetent els valors que penso que tinc.
Llavors a vegades no és una feina fàcil, penso.
Perquè no, al final, a vegades no sento com la responsabilitat
d'organitzar, de transmetre, de cuidar, d'estimar.
A la vegada ser molt propera, però exigent.
Com donar les...
O sigui, són com moltes coses
i a vegades crec que...
Doncs això, sento que no ho faig bé,
però llavors també sento, ostres, mai faràs tot
tan bé com tu voldries.
Llavors, doncs també m'agrada molt ajudar-me
de tota aquesta gent
i que no tot el perre caigui amb mi.
Llavors, igual que al premi vaig sentir que no era només mil,
sinó que era seu.
Com la pressió també els...
En plan, l'animo a compartir.
Però...
Però sí.
No sé què transmeto,
però molts cops sento que...
que podria fer les coses millor, sí.
Mare meva, quina exigència.
Quina autoexigència, eh?
Crides a la cuina durant el servei?
Es crida?
No.
No.
De fet, hi ha gent que ve
i com que es decepcionen
en què no hi ha crits.
Penso i penso...
Ostres, jo veig com una cosa molt positiva.
Al final és una cuina molt horitzontal
en què intentem que la comunicació sigui
molt horitzontal en tots els àmbits
i crec que això és bonic.
A vegades potser ens tardem més
en fer alguns passos
perquè és com tot molt compartit,
molt consensuat,
però llavors també penso que els passos
són més ferms
i tothom s'ha sentit part d'aquesta decisió,
llavors la gent s'ha sent més part d'aquest projecte
i això crec que és també una de les coses
que fa que l'equip se senti part del projecte
i es quedi, doncs,
tants anys hi ha gent que porta des del primer dia
o com diria la Carme,
que és una d'elles,
dues setmanes abans.
Dues setmanes abans.
Li dic, porta's aquelles del primer dia
i em va dir dues setmanes abans que obrís
i em dic, d'acord, doncs.
Però sí.
Sí, no, és una cuina que...
De fet, no diguem ni...
Es diu escoltat o...
Sí, xef, o...
O sigui, treballem molt amb la mirada.
Llavors, sí que es demanen les coses, evidentment,
perquè sol tampoc surt,
però penso que és com una cuina...
Com tot el projecte molt natural.
Una cosa va rere l'altra,
sense haver de dir gaire.
Com amb la mirada és...
Hem passat els fesols
i llavors tothom sap que ve la ceba.
Ja us enteneu, no?
Sí, jo crec que sí.
De fet, fem un aperitiu a la cuina
i és quan en aquest moment en què compartim aquest espai
amb els comensals.
I crec que...
Bé, almenys diuen com que veuen aquesta organització
d'una manera, doncs, sense...
No, sense aquesta autoritat.
Quina és el pitjor moment que has passat a una cuina?
Perquè dius, hi ha moments de molta tensió,
hi ha moments de nervis, hi ha moments...
El pitjor.
Ara, potser no...
Potser no n'hi ha cap, no?
Tinc una memòria selectiva
i em quedo amb l'humor
de les persones i de les experiències.
Llavors, ara em ve al cap una persona
que es va emocionar amb un plat
i va, literal, plorar.
I això va ser fort.
I era molt petit, de fa vuit anys.
És a dir, al principi que vaig començar el projecte
i això em va emocionar molt.
Bé, és que d'experiències amb clients
et diria, doncs, com més coses personals.
Quan...
O crec que n'he expressat alguna cosa bé
o he sentit que...
Llavors, això em fa...
O sigui, ploro molt.
Què dius?
No, allà a la cuina no.
Però vull dir...
Llavors em saben greu coses, a vegades,
i ho pateixo.
A la cuina no flores, eh?
A la cuina...
Bé, a vegades, no, a la cuina no.
Tota una família dedicada al mateix restaurant.
Viviu estant a prop.
Sí.
I, o sigui, no ens menteixes
quan dius que, per exemple,
un dilluns o dimarts de festa
encara teniu ganes de passar moments junts.
No, aquest dilluns,
de fet, es vam presentar a casa amb calçots,
un romesco,
que hi havia amb pollastres,
i van dir, venim a dinar.
I en cap moment no s'havia convidat.
Està divertit, sí.
Sí, no sé, crec que estem molt units.
Llavors, també això ha fet, doncs,
jo crec que ens hàgim com incorporat al projecte.
L'hem viscut sempre,
des de petites,
el món de la gastronomia
d'una manera molt natural,
molt sincera, de molt a prop.
Llavors, crec que, no sé,
ens ha sortit, doncs,
unir-nos al projecte.
I després, tu, en la teva vida personal,
també t'has fixat en cuiners?
Sí.
Amb el millor xocolaté?
Ui, ostres, sí.
Sí.
Heu-hi incorporat algun postre d'ell o no?
No.
Encara no, eh?
Encara no.
Hi ha gent que s'ho pensa i no.
No ha fet cap postre de les cols, encara.
No.
No, n'hem incorporat res.
Sí que crec que hi ha una admiració, doncs,
mútua,
de la meva cap al seu treball i a l'inversa.
I ens escoltem i ens...
Però no, de moment...
Per cap d'any, per cap d'any sí que vam fer una peça.
Què deu fer?
Un 2024.
Sí, va ser bonic.
Però no, de moment,
plats o algun postre així, no.
T'has sentit tractada diferent, tu, per ser dona i jove,
en el sector de la cuina, en el món de la cuina?
No tant amb el teu aquí.
Crec que no gaire, potser,
però els valors que la mare em va transmetre des de...
des de sempre.
Llavors, jo crec que em va transmetre, doncs,
aquesta valentia, aquesta capacitat de...
No, de dir...
O sigui, no importa el gènere,
el que importa, doncs,
són les capacitats, les actituds, les aptituds.
I llavors, jo crec que en aquest sentit...
O sigui, no hem dubtat.
Ens ha donat com aquesta confiança de...
Vull dir...
En cap moment, una dona serà diferent, pitjor.
O sigui, tot el contrari.
Llavors, però sí que veus...
Vas a fora i a vegades t'emportes alguna galletada.
Sí?
Aigua que tant com vindria ara, per cert.
No ho sé.
No, que veus com que sí que existeix tota aquesta...
Aquesta diferència, no?
No sé, vull tenir l'esperança, no?
Que sí que està canviant
i que cada vegada, doncs, hi ha més dones i més homes, doncs,
que confien en aquesta igualtat
i en deixar, doncs, de valorar les persones pel gènere.
Però farem tot el que puguem
des del nostre petit espai
per intentar, doncs, que sigui, doncs, millor.
Vas néixer aquí, has voltat molt,
perquè vas estudiar fora,
vas estar també a Bolívia, no?
A un restaurant molt determinat,
amb un projecte, no?, sociològic, cooperatiu...
Però després has acabat aquí
i tinc la sensació que el t'hi veus tota la vida.
Tota.
Jo crec que vaig marxar perquè sabia que tornaria.
Sí?
Sí.
Bueno, vull dir que per a mi la Garrotxa,
la Vall de Vianya, és casa.
I no m'imagino.
I és estrany, eh?
Perquè, bueno, estrany.
O sigui, al final,
em considero com una persona molt errada al territori,
però amb ganes, doncs, de volar.
O sigui, que tampoc és com que...
Però no ho sé, suposo que també
com el projecte del restaurant Les Cols,
que l'entenem, doncs,
com un projecte amb productes molt íntims,
molt locals,
però amb aquesta dimensió universal,
en el sentit de...
Des d'aquí, però...
amb el desig, doncs,
d'explicar-ho al món.
Tu recordes el primer plat
que vas poder cuinar de petita?
Sí.
Ja vaig portar l'àvia.
Aviam què em pensava.
I què era?
O sigui, vaig a una terrina de verdures.
Diferents verdures.
Era bonic.
Eren molts colors.
Era primavera.
I hi havia diferents verdures.
I llavors les embolicàvem amb bleda,
amb fulles de bleda escaldada.
I llavors era com un mosaic.
A veure, també m'agrada molt l'art.
Que per res estic dient aquell plat que fes.
Però sí que eren molt...
I llavors també a la universitat vaig haver de fer un curs,
un curs, un concurs.
I també van ser com molts colors.
M'agraden molt els colors
i les textures de diferents verdures,
diferents coccions.
I va llegir un plat així amb molt color.
Què va dir l'àvia?
El va valorar bé o no?
O va ser exigent?
Neva típica àvia que li va tot bé, doncs.
No, vindrà la mare, vindrà de...
No, sí que li va agradar molt.
I tot tard, també fa poc,
li vaig portar una flor també, molt maca.
Però pel meu gust.
Sempre té.
Veig que és genètic, no?
Aquesta autoexigència.
No, però li va agradar.
Jo crec que sempre s'emociona.
No ho diu.
Igual que quan li vaig...
Ah, vi, has escoltat el discurs del premi?
Perquè em va sortir dedicar-li que mira que...
Segur que si ho hagués preparat i ho hagués sapigut,
potser no m'hagués sortit.
Com fer-ho tan personal i tan íntim?
Perquè llavors l'escolto i penso, ostres...
Però em va sortir a agrair-li i li vaig voler ensenyar.
I s'emocionava i era com...
Vaig a remenar, que tinc que...
Se m'ha posat alguna cosa als ulls, no?
La semilla despojada se desnuda abandonada.
La semilla despojada se desnuda abandonada en soledad.
Dinaràs al restaurant?
Sí, amb l'equip.
Amb l'equip.
I sopares a casa?
I sopo a casa, sí.
Què et faràs?
Doncs cuino molt el producte tal qual, no?
Sobretot els dies de cada dia, no?
Una truita de dos ous, podria ser una crema de carbassa o patat i col.
Sí.
Ara quedarà soso, això, però és el que em fa més feliç.
És menjar literal, i molts cops vinc aquí, que molts cops se'm fa fosc i vinc amb el frontal a buscar, a robar aquí dels ous del galliner.
I, sí, al final, els dies de cada dia m'agrada menjar.
Que, de fet, potser que acabin anant a casa els pares.
També molts cops.
Sempre estem junts, llavors ens queixem, però sempre compartim molts moments.
Que també està bé, eh?, que siguin fora del restaurant, de tant en tant.
I què estimas tu, Martina?
Jo estimo la natura, l'hort, aquesta, no?, la bellesa de la natura, la seva harmonia, la seva poesia.
També estimo cuidar, m'agrada molt cuidar les petites coses, no sé, la mirada, el gest, la gent que m'envolta.
I ara, últimament, estic també intentant, doncs, aprendre a cuidar-me una mica.
Doncs, dedicar-me a temps, estar un matí, doncs, sense fer res.
Intentar, doncs, cuidar, cuidar les petites coses.
Martina Puigverd, gràcies, molta sort, i que sapiguem tots i totes cuidar tant i també la natura,
que al final, sense ella, no existiríem, tampoc.
Moltes gràcies.
El matí de Catalunya Ràdio, Marina Romero.
Obriu les finestres!
Una companyia d'artistes desperta els desitjos d'un poble gris.
L'alegria ve com un llampet de mas.
Àngels Bunyaluns, en l'últim èxit de Degoll de Gom, basat en l'obra de Santiago Rossinyol.
L'alegria que passa.
Estrena a TV3 aquesta nit.
Ei, jovent, aquest divendres Sant, obrim les portes.
Torna a la fonda.
Què s'està cuent?
A la fonda de Catalunya Ràdio, el que ens agraden és la bona gastronomia.
Amb el pica-pica i, després, un bon plat.
D'aquells que tenen suc i amb unes bones postres.
Ah, tot ben amanit.
I amb productes del territori.
Quan és festa i cau entre setmana, obrim la fonda de Catalunya Ràdio, amb Pep Noguer.
Us esperem, sí senyor.
Aquest divendres, a quina hora? A la una.
A on? A la fonda.
Vinga, va, on te teniu el forró?
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Doncs divendres Sant i que millor que està ben acompanyada de l'Elisenda Pineda, la Laura Grau i la Marta Bosch.
Bon dia, bona hora.
Bon dia, Marina Romero.
De santes, poc vosaltres.
No, poc santes.
No, no gaire.
Poc creïns, en general, crec.
Jo crec que sí que ho som, de santes.
A veure, que aneu pel món fent mal a les persones que us envolten.
No.
Que aneu matant criatures.
No.
No, doncs ja està, cadascú fa el que pot.
Però, Santa, segons el teu criteri, Pineda, no segons el criteri de Crist, que crec que era una mica més exigent.
Bé, el criteri de Crist, això ja ho haurem de parlar.
De quin criteri tenia Crist i quin criteri ens ha arribat al segle XXI del que tenia Crist.
És un dos coses molt diferents.
Escolta'm una cosa, la Sara, la gata, com ha anat aquesta primera setmana de menjar més saludable?
S'ha primat una miqueta o no?
De moment, cap avenç, però crec que necessita una miqueta més de temps.
No vulguem córrer, saps?
I les coses s'han de fer ben feta.
Pot ser el que vol, ella, és córrer.
Exacte, també és molt provable.
Tu no, però ella sí.
Bueno, té 10 anys, està tot el dia escarxofada al sofà.
Abans has dit 12, eh, Pineda?
Bueno, n'estic traient, n'estic traient, n'estic traient.
Bé, doncs ànims a la Sara, que és l'agost.
Ui, la gata, la gata, la gata, la gata.
No, és tan grossa que ja és un gos.
La gata de la Pineda que, res, doncs té sol de pes i s'ha de cuidar.
Sí.
Va, anem a... Què dieu? A parlar del poliamor?
No t'esperaves, això, ara.
Uf, a veure.
Podria dir-te que com tu, mai he estimat cap altre.
No diré més que ningú, saps que la morna és mesurable.
Molt bé, pell de gallina, amb aquesta cançó que va fer Adala el 2017,
justament quan encara estàvem llegint,
en Depensa de Frodita, del Tic de Paper o Pensamiento Monógamo,
Terror Polamoroso, de la Brigitte Bassallo,
tota una època, per mi, com a mínim, entre el 2017 i el 2019.
No sé si vosaltres ho veu veure d'aquesta manera.
No, no.
Però, clar, jo en tenia 22, 23, i generacionalment va ser un moment de dir
Ah, que això de ser nòvios o marit i muller no acaba d'estar bé.
Que bé, que divertit, anem a explorar-ho, no?
O sigui, va ser un furor tan intens que moltes ens vam enganxar als dits
fent experiments, com era previsible, també.
Veu provar el poliamor?
Sí, les relacions obertes, les no monogàmies, gestions emocionals, aquestes coses.
No, res, les trampes que us foteu, que des de...
A veure, un moment, vine, des d'un tema, és un tema...
Jo ara ho veig en perspectiva i penso,
si no sabies ni què era tenir una sola parella,
com en volies tenir 3 o 4, carinyo.
A més s'ha de tenir molt de temps, eh, pel poliamor.
Clar, es nota que érem estudiants i que tampoc teníem tantes coses.
Clar, és com tenir 3 tomagotxis, vull dir, no requereix molt de temps, ja està.
Vam sortir escaldades d'aquesta moda, ja us ho avanço,
ens vam llençar de cap a la monogàmia, després, gairebé per menjar-nos, eh,
d'aquella etapa, com dient, ja, toquem extrems de l'opus,
deia, ens la pela, ja no volem saber res més d'aquesta etapa fosca,
on ens menjàvem el cap molt més del que ja ho fem de normal.
Hi ha altres coses que us menjàveu, però jo no diré jo quines, eh.
No, però, sisplau, estem en horari protegit, eh.
I és divendres sant, també.
I és divendres sant i la canalla està a casa, eh.
Sí, sí, d'acord.
Anem a desfer aquest mite, no era una qüestió de fer més marranades, eh.
Era una qüestió d'estar tota l'estona parlant,
i ara hem de parlar d'aquest tema, i de si estàs gelosa, si no estàs gelosa,
i de si la relació que tens amb aquesta i amb l'altra,
o sigui, era una cosa cansada, esgotadora,
i per ells, evidentment, molt més marranos,
o sigui, molt més fer el guarro amb l'excusa d'estar en una relació oberta
i dir, ah, no, és que jo, no, no tinc cap lligar amb...
Bé, tot de cossos esbudellats pel terra,
entre mars de whatsapps infinits.
Oh, si només fossin els cossos.
Si només fossin els cossos, rai.
Total, que això no era sostenible,
no ho deixava estudiar, ni treballar, ni fotre res.
No sé si vosaltres ho veu viure d'alguna manera, no, no?
No, no, viure això.
Perquè la nostra generació no es portava.
No ens va arribar, eh, ningú és el 2017 que estava a tot arreu,
o sigui, tu obries una porta d'una casa i et sortia una relació monògama.
Escolta, el 2017, les senyores tenien un edatge, eh.
Jo, el 2017, estava posant bots dins d'una urna.
No em preocupava res.
És veritat, jo estava més pendent d'això que...
També va ser un engany.
Sí, per un altre tema.
Com el poliamor.
No, la nostra joventut, que encara dura, el poliamor...
Ai, Pineda, no m'enfonsis d'aquesta manera.
No, no s'han posat, no som joves i no passa...
S'ha d'abraçar la senectut.
Ah, però senectut, la joventut és una qüestió d'esperit,
no d'edat del DNI.
Això és una camama que ens han venut i que no serveix.
Últimament, últimament no estàs positiva com jo t'havia conegut.
Jo estic molt positiva dins de la meva senectut.
Mira, que m'ha de passar la Montse Barcón,
una altra que també està en la senectut.
L'altra, també, també.
Molt bé, doncs segueixo llegint el meu diari,
que sembla ser que és personal,
perquè aquí ningú està amb petits d'engens,
amb el que estic dient.
No, no, però t'escoltem.
Però està bé, sí.
El cas és, ara que tots plegats estem arribant a la trentena,
la meva generació...
Sí, jo, la meva també estem arribant a la trentena.
Sí, jo també, mentalment.
Jo crec que hi ha una nova onada d'això de les no monogàmies,
pot ser més moderada, més madura, més resignada,
sense manuals, sense cançonetes i tot aquest furor
que ens va agafar el 2017, amb discreció,
però avançant lentament per la porta de darrera,
entre anells de maternitat i pànic a les hipoteques.
No parlo per mi, perquè ja coneixeu la meva situació sentimental,
no estic jo tampoc amb cap tipus de conversa d'aquestes.
Tu estàs als 20 anys una altra vegada, Laura.
Ja està, no passa res.
Però els meus col·legues que tenen relacions ja una mica llargues
i estan avorrits,
tornen a parlar de tenir afers extramatrimonials consensuats.
És que és una mica el que s'ha fet tota la vida,
però amb la veritat per davant.
Carinyo, fes el que vulguis però no m'ho expliquis.
Bueno, molt bé el que feien els nostres avis.
I per l'altra banda de l'espectre,
també tinc com tot un grup de gent,
d'amics de moltíssima confiança,
que ja han passat per la fase de liar-se tots entre tots,
i amb tant de drama que s'ha liat això al principi de la vintena,
ja hi ha tanta confiança,
hi ha una base tan sòlida,
que tenen unes relacions com sexoafectives,
sense etiquetes,
però que a la vegada no n'hi ha ningú que dormi un diumenge vespre sol.
Saps què et vull dir?
Ara mateix no.
No, ara m'he parlat.
O sigui, gent que són molt amics entre ells
i que no són nòvios,
però que de cop i volta un diumenge
estan de rassac al llit del no sé quant,
es fan una trucadeta i tenen algú per estar abraçat.
Però cada diumenge és algú diferent?
No, però com tot dins la mateixa mena de comunitat,
saps? Una cosa molt endògama.
D'acord.
I és el que es feien a les comunes hippies.
A les comunes, sí, ja està.
Una mica com una comuna hippie.
No, em sembla tampoc del tot malament.
Vull dir, mentre no s'hi facin mal,
que jo crec que hi ha aquestes alçades no,
perquè són relacions que ja us dic,
que n'han anat i vingut 20 vegades,
llavors, bueno, en tot cas...
Sempre, diré una cosa,
sempre hi ha algú que s'acaba fent mal
en aquestes comunes hippies.
Totalment d'acord.
Totalment d'acord.
Per això aquestes comunes hippies
duren uns anys,
perquè algú sempre
surt una esgarrinxada més que l'altra.
Però ja, vosaltres no he tingut cap etapa d'aquestes mai?
O sigui, vosaltres sempre profunda monogàmia
de dir, jo tinc aquest nòvio
i a mi ara mateix no em ve de gust
estar amb ningú més,
ni tinc res a negociar.
Clar, Pineda ja la veig per la cara
i que clarament no.
Home, clar.
Però no m'ho crec.
Clar, què hem fet alguna sortida?
Jo per explicar la meva vida.
No, jo us escolto.
Tu, Marina, com jo, filla meva,
que tu tens una relació monògama,
en principi tancada, etcètera,
però surts una nit amb 25 anys
i evidentment que passen coses
i ja està,
i no passa absolutament res.
Vull dir, ojo, us quero ben,
com deia un amic meu,
que va dir que té birrlanzas.
Vull dir, ja està.
Com es deia el de premiar?
Quin?
Hi havia un de premiar,
que sempre em parla,
sempre el treus.
No, però això és un personatge.
Ah, no existeix.
És inventat, sí.
És inventat.
Però tu dius que als 25 anys
estaves vivint el que ara
la Laura i els seus amics
que estan vora la trentena com jo
estan vivint.
Perquè en 25 anys
tu tens una floració sentimental i física
que evidentment el que fas
és deixar-te'n dur.
I és el que has de fer.
Collons, tens 25 anys.
El problema és quan en tens 45
i ja tens família i fills, etcètera, etcètera,
que de cop i volta fotre el burro, saps?
És que dius, bueno, escolta'm,
això té unes edats
i s'ha de fer per ordre.
No desordenem una miqueta la vida, saps?
Anem per parts i ja està.
No ho sé, no ho sé
si acaba de ser la solució definitiva aquesta,
però en tot cas jo percebo...
No ho sé, tampoc funciona.
Exacte.
Percebo que s'està començant
a explorar coses
amb una mica més de tacte,
que ja no n'hem de destrar de la mà.
Que esteu entrant al poliamor,
però d'una manera més conscient
i més parlada i més...
Jo crec que sí,
que hi ha més maduresa a l'ambient,
de dir, va, ja està,
deixem d'esgarrinxar-nos
els dits d'aquesta manera tan bèstia
i assumim que aquesta monogàmia
amb fills i amb hipoteques
no funcionarà,
però que hi ha altres coses
que, mira, ja anirem furfejant.
Ei, ho seguirem informant.
D'aquí 10 anys
tindrem una altra moguda entre mans.
A mi m'agradaria,
ja sé que tot és cíclic,
però m'agradaria
que fos com un sistema operatiu
com un videojoc.
És a dir,
que la primera versió
va sortir fatal
i ja vam veure
on hi havien els bucs.
Sí, els errors.
Llavors,
doncs anem ara a millorar-ho
i crec que aquesta etapa
que està parlant la Laura
ja és una mica millorada.
Si aconseguim
fer una mica
com les receptes,
transmetre aquest coneixement
a les nostres generacions futures,
perfecte.
Jo crec que ens anirà genial.
A la meva edat,
a la meva joventut,
a la meva joventut primerenca,
totes les relacions obertes
que vaig tenir a la vora,
com el Rosari de l'Aurora
van acabar.
Ara ja estan tornant,
ja t'ho dic.
No hi havia literatura.
Doncs res,
també hi havia literatura.
Ja tornareu per explicar-ho.
He anat a alguna processó
aquests dies o no?
A mi m'agraden molt
les processons.
Estic quedant sempre
com una senyora clàssica.
No,
però és d'aquesta dualitat
que tens,
el folclore i l'espectacle.
I a més m'emocionen.
A mi tant,
no,
però jo és veritat
que m'ho miro una mica
com si anés al circ.
Em fascinen els personatges,
la solemnitat.
No em batitzo,
perquè no n'hi crec,
però com a xou em funciona.
Clar,
jo us he de dir,
m'agradaria parlar de processons
precisament
perquè tenen aquesta capacitat
de captivar-nos,
però alhora jo crec
que aquí a Catalunya
són massa catalanes.
O sigui,
és com molta contenció,
molt recolliment,
però zero unitats de xarinola.
Ara.
I penso,
aviam,
penseu-hi,
la dansa de la mort a Verges,
la processó del silenci a Badalona,
el Sant Enterrament a Tarragona.
No vull dir,
són una festivitat,
sí,
però estan buides de festa.
I penso,
no,
o sigui,
hem de fer una mica més
de brilli,
brilli.
Fixeu-vos en Madrid,
per exemple.
Aquesta és la processó
de la Verge Esperanza Macarena.
Escoltem-ho.
Què se li dice a la Verge,
senyora?
Què?
Què se li dice a la Verge?
Guapa,
guapa
i guapa.
Com a dir-ho?
No,
no,
no,
no.
Sí,
senyor.
Clar,
així sí.
Jo això no li dic a la Verge,
jo això li dic a les meves amigues
quan sortim de festa,
surten del cadavro
i jo guapa,
guapa i guapa.
Però no,
no heu d'entendre
aquesta diferència que fas
entre les processons a Catalunya
i les processons
que es fan arreu de l'Estat.
Vaig viure una vegada
la Setmana Santa Granada.
Sí.
També són contingudes,
eh?
Sí,
continguts.
Això és veritat.
Hi ha una de cosa a treure dins
que no la saps, eh?
Mira,
la Saïda d'Encerrat.
És que ploro,
tia.
Sí que és veritat, eh?
Però aquí
només tenim un tipus,
només tenim la continguda.
Aquí no tenim la festiva,
que allà et pots escollir
una miqueta.
Trobo, eh?
Sí.
Des de
les poques temes
que he vist,
jo diria que és així.
I m'ha agradat molt
el que ha dit la Laura
perquè vaig per aquí.
Vaig per aquí.
Ah, mira-la,
aviat conec a tu.
Escoltem un moment
la Virgen de los Dolores,
que ja coneixem aquest tall,
que és famosíssim,
però que destapa
a fervor absoluta,
aquesta verge.
Guapa!
Guapa!
Guapa!
Guapa!
Guapa!
Dolores!
Guapa!
Guapa!
Guapa!
Guapa!
Guapa!
Jo sentia això
i...
Saps?
Sí?
És que aquesta gent
estan contents.
Però escolta...
Aquesta gent ha anat
a la processó
amb dos minitos abans.
Que és com jo
de les processons.
Però també amb molta emoció,
eh?
Vull dir...
Per ells és la Taylor Swift
de les verges.
Vull dir, els desmaiens.
Home, i el Cristo de gran poder
i tot quan treuen allà
el rei gitano o què?
Bueno, es tornen bojos.
També hauríem de dir
que per què Crist
està tan sexualitzat,
perquè realment és bastant...
A mi em va bé, eh?
És bastant xulazo.
Sí, sí, però...
Tu passes d'un extrem a l'altre?
O sigui, tu...
Aquesta és la meva riquesa.
Però portes...
Portes una crisi d'aquelles
tan bèsties?
Què dius crisi?
Però de cop i volta
ens d'una senyora.
Per què creieu
que hi ha senyores tan devotes?
Home, perquè...
Jesús té un six-pack
que flipes.
Totalment.
Com no has de ser devota,
amb allò?
No és un senyor
que va amb un pelillo a la boca
que té una panxa biomètrica i tal.
No, no.
Home, aquella cavallera
que es gasta.
La religió ja s'aprendre.
Gises està més bo company.
Podem avançar, sisplau.
Sisplau, avancem.
Quina falta de respecte divendres.
Ma mare em renyarà
quan s'acabi de s'acabi.
Sort que és ta mare.
Bé, doncs poc que ho fa.
Jo què deia?
O sigui, a mi,
el que diu la Laura,
o sigui, això és la meva tesi
que venia a dir.
A mi, que tractin a les verges
com a divas del pop
em sembla meravellós.
Però després jo penso,
escolta, a mi també m'agradaria
que em tractessin així.
Com una verge, oi?
Sí.
Oh!
Però sense ser-ho.
Però busca tu.
No estic validant l'assetjament verbal
pel carrer.
Ara és com, ojo, aturem-la, no?
Sí, sí, sí.
Que ningú em cridi.
No, però no seria bonic, no?
I un dia tens una cita.
Sí.
T'has maquillat,
t'has passat dues hores
triant el conjuntet.
Dues hores, no.
El conjuntet, no?
Més o menys?
Ràpid, això.
No, no, perdona, perdona.
Aquí s'ha fet recerca,
comparació
i una mica d'investigació, també.
Bueno, en fi,
llavors t'has maquillat,
t'has pentinat,
t'has perfumat.
I no seria bonic sortir de casa
i que algú et digués, no?
Hi hagués una multitud allà davant.
Exacte.
Esperant-te i dient-te
guapa, preciosa,
el barrio entero per a ti.
No seria bonic.
O al metro.
Però Marina,
t'has de posar en el personatge.
No, però sortiria amb gorra,
ulleres de sol.
No, no, no,
és per gaudir-ho.
T'has anat a triomfar.
Aquella nit t'has vestit per una cita.
Vull dir, el que vols és
reforç positiu.
Però et sentiries com...
No?
Massa.
No, massa, massa.
Bueno, dos minuts només.
No cal allargar-ho, tampoc, saps?
I dos minutets ja ens ha quedat clar.
És una terapia.
I també un públic familiar heterogènic
que no siguin senyors, no?
Com sempre són.
Vull dir, que sigui una mica de sororitat.
Jo et vindria a dir guapa, guapa, Marta.
Clar.
Com el cielo con ese eyeliner.
Això és el que has de fer.
És com...
Me l'he fet molt bé.
Quan us surt una història
d'una amiga vostra
a punt d'anar a festa
amb un outfit que flipes
és que el que has de fer
és enviar un àudio
de 30 segons
dient guapa, guapa, guapa.
100%.
Tu vols això?
El teu somni és això?
Sí.
Doncs mira, quedarem dia i hora
i sombrem el somni.
Gràcies.
Vít-la.
L'heu vist que és una superestar?
La pel·lícula?
No, no sabeu res.
La tinc pendent.
És que no sabeu res.
Ara hi surt la...
És una obra mestra d'Andrea Lloyd Webber.
És un senyor marallà.
Bueno, us vull parlar d'aquesta senyora
que canta Maria Magdalena.
Qui era Maria Magdalena?
Agafeu-me punts que entra per examen.
Vinga.
Doncs segons el concili d'Inicea
que és on es va decidir
quins evangelis eren
els evangelis que eren
a la Champions League de la paraula
que són Marc, Lluc, Mateu i Joan.
Això devia ser molt violent, eh?
Com dient...
Qui sí, qui no?
Qui sí, qui no?
Qui són els que ho fan bé?
Qui passa a la passadela, no?
Exacte.
Nominats.
Bueno, clar, vull dir,
un jurat allà, no?
Elena Gadel i tal.
Sí, sí, sí, sí.
Bé, després hi va haver
els evangelis que són
de Tercera Regional
que són la resta d'apòstols.
Vosaltres no en treu, no?
Els a poc llibs.
Són els.
A poc són?
Sí, senyora.
La resta que no són
ni Marc, ni Lluc, ni Mateu, ni Joan.
I hi havia un tal Pere, no?
Exacte, exacte.
En Pere de la Pellera,
per a buscar-ho.
Sí, home, són tots aquests.
Doncs Maria Magdalena
era una dona
que havia exercit la prostitució
i aquí Jesucrist
havia recollit d'una claveguera
mostrant un paternalisme premium
mentre la treia
de la mala vida, no?
Li donava un crostó de pa
que no volien ni les gallines
i li ensenyava la paraula de Déu.
Sí, li ensenyava la paraula de Déu
i més coses.
Ah, exacte.
Doncs bé, JC va fer anar
pel bon camí a Maria Magdalena
que ensinistrada com un cadell
i calçotets al riu,
l'ontava d'olis
i li feia el caldo de pollastre
amb una pastilleta de la crema.
Mira, quina home està per mi?
Voleu esperar-vos
que encara no he acabat?
Voleu esperar-vos
que esteu nervioses?
És que no està bé, això no està bé.
Avui hem vingut una mica...
Revolucionades?
Una mica, una mica.
Per què?
Doncs perquè Maria Magdalena
no es mereixia res més
i per què no es mereixia res més?
Doncs perquè havia exercit la prostitució
i les meuques
només poden aspirar a això.
Sort n'hem tingut arribats el 2024
que hi ha hagut persones interessades
pels evangelis apòcrifs
on hi ha, com no podia ser d'altra manera,
la paraula de Déu
que Maria Magdalena
va predicar
després de la mort de JC.
Com pot ser que una dona
enalfabeta
que venia de jaure pels marges
i que en prou feines
tenia connexions neuronals
prediqués la paraula de Déu?
Doncs perquè, amigues,
Maria Magdalena
no és la dona
que ens han pintat
a les Sagrades Escriptures.
Maria Magdalena
és el primer referent femení
de la religió catòlica.
Una dona
que va aconseguir
conviure
en un plec de trets de tita
i que no només
es va interessar
per la paraula
la resta de senyors
o millor?
Maria Magdalena
serveix figa
des del minut zero
i provoca gelos
i inseguretat
als homes que l'envolten.
És per això, amigues meves,
que els evangelis
la dibuixen
com una serventa
i a través d'aquest dibuix
esbiaixat
l'Església
aprofita
i assenta les bases.
Vols callar
que estic explicant això?
Estava dient
que l'Església
assenta les bases
per determinar
com s'han de portar les dones.
Han de ser submises
i han de viure
per servir els seus menys.
I si et passes
de la ratlla
ja sabem tots
el caet
una marrana.
Doncs ja n'hi ha prou.
M'he perdut fa tot.
Quan comences...
Bueno, per què?
Perquè tu estàs malament
avui, Marina, ja et veig.
Però la gent que està a casa
escoltant això
està cansada.
Ara mateix està fent el bacallà
amb cigrons
i jo ho dic
que és el dia que toca
de menjar això avui.
Bacallà amb cigrons.
Exacte.
I saben que això
que estic dient és així.
Voleu callar que hi acabo.
No, no.
Us volia dir
que ja n'hi ha prou
de dir...
Tres hores més d'això.
Ja n'hi havia prou.
Ja n'hi ha prou com sou.
Que el primer revolucionari
de la història és Jesucrist.
Obviant que ella
també va fer la seva revolució.
La revolució
que ens hauria d'haver salvat a totes
i aquí estem reivindicant-la
dos mil anys més tard.
Avui que la religió catòlica
commemora la mort de Jesucrist,
JC,
no estaria malament
que també recordéssim
que la revolució
de Maria Magdalena
va morir amb ell.
És així.
Magda!
Jo li dic Magda
perquè és una meva.
Us totegeu.
No saps res?
No saps res, Laura.
Magda, se li diu.
És la meva reina.
Diuen que un no mort
fins que se l'oblida.
A tu només no t'oblidem
sinó que et reivindiquem.
La primera revolucionària
que segurament va plorar...
Basta en Riu.
Un moment, para, para.
Calleu.
La primera revolucionària
que segurament va plorar Riu
és que no acabes ni una frase.
Com?
És que no em deixeu?
M'esteu interrompida
tota l'estona.
Acaba.
Visca, Maria Magdalena!
No entenc res.
És igual.
Fins aquí, deixeu.
Ja no s'ha entès.
Ara us ho explico
mentre fem un bacallà.
Què era la revolucionària
que rentar-li els calçotets
a un senyor al Riu?
Això és el que feia meiaia.
Que no els hi rentava, Laura.
Això és lo revolucionari.
Que tu t'has arribat
que els hi rentava.
Però no s'ha entès res?
Tu creus que li rentava?
Jo crec que no era.
Jo crec que va ser
una senyora de tota la vida.
Que aquests monòlegs
que tu t'embales
i cap de les tres seguim.
Perquè no enteneu res.
Perquè segurament
hi haurà gent a casa seva
que ara mateix m'està aplaudint.
Jo ho he entès.
Jo ho he entès una mica.
La Marta ho ha entès
perquè posa tensió.
I vosaltres dues
que de seguida penseu
en poliamors
i en tonteries
de cop i volta
no sabeu que la història
ens ha venut a Maria Magdalena
com una senyora
que no era.
Que precisament
ella va fer un dels evangelis
i que és fabulosa
i que la mare de Déu
també ens cau molt bé
però que Maria Magdalena
és una senyora
que ho va fer estupendament bé.
I ojo que no fos de Maria Magdalena
qui li escrigués els discursos.
Evidentment que era ella.
Segur que li deia
Ja i sí, fes el favor.
Ara abans de tornar a casa
agafes aquest sofà
que hi ha aquí fora
a la recepció
seus una estona
donarem un got d'aigua
i una pastilleta
li donarem la pastilleta
va
Pineda
que vagi molt bé
adeu adeu
Adiós
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Generalitat de Catalunya
Hola
que sóc el cortinglès comprant
i hi ha un 70% de descompte
en la segona unitat
amb milers de productes
Mira si ens queda
Pabimbo
que està en oferta
el gran de 700 grams
o tonyina clara
en oli d'oliva
que també està al 70%
i el que t'agrada
el pack de sis lleunes d'alvo
fes-hi un cop d'ull
i m'ho dius
que un 70%
és molt de descompte
Supercor
i percor
i supermercat
el cortinglès
què necessites avui?
A la botiga
web i app
Pensa
en el moment
més feliç
Si a mi que et cases
o que no et cases
que me la porta de fluixíssim
Si no follem més
és perquè tu no vols
Que és un fill de puta
T'has salat
I ara demani la poli
Arrenca
Què coña has fet?
Tot pot passar
dins un cotxe
Aquesta i altres sèries
les trobaràs
a la plataforma 3CAT
Benvinguts al podcast olímpic
de Catalunya Ràdio
A la ville de París
Així trobaràs
tota la informació
relacionada
amb els Jocs Olímpics
dels aspectes
més significatius
de l'organització
d'estres de veniment
de la competició
també dels esportistes
catalans
que hi participen
així com de les estrelles
internacionals
que estan cridades
a brillar en estos Jocs
A la ville de París
el podcast que fa camí
cap als Jocs Olímpics 2024
amb Marta García
a l'epi web
de Catalunya Ràdio
i al 3CAT
El matí de Catalunya Ràdio
Marina Romero
Una cala vent al nord
i que el vent no bufi fort
que ens abracin
les unes, les petxines
i els cargols
11 i 47
avui al matí de Catalunya Ràdio
com sempre fem els dies festius
i serem fins la una del migdia
Su, bon dia
Bon dia, com estàs?
Però t'hem mantingut l'hora
la teua hora
és per tancar les 12
Exactament
Que te'n vas de bolo avui?
Me'n vaig de bolo a un festival
a Benicàssim
Ui!
Moltes ganes
Qui toca?
L'oreja de Van Gogh
Toca l'oreja de Van Gogh
i Amaral
i a més coincideixo d'horaris amb ells
Ah sí?
Que al meu bolo vindrem jo
dels meus músics
i poc més
però bueno, escolta'm
molt contenta
Què tal portes tu la Setmana Santa?
Ets molt de tradicions?
L'única tradició que tinc
la Setmana Santa
és mirar la vida de Brian
Sí?
Sí, jo crec que sí
perquè no soc gaire religiosa
Doncs ens acompanya una persona
també a l'estudiu
del matí de Catalunya Ràdio
en Nil Rider
és historiador
és amant del folclore català
i en una setmana
tan plena de costums
i d'història
com és la Setmana Santa
necessitàvem
que vinguessis
a recordar-nos
perquè aquestes tradicions
i sobretot
què representa avui en dia
la religiositat
que marca aquestes dates
Hola Nil
Bon dia
Què et sembla
que per la Setmana Santa
sigui la vida de Brian?
Bueno, molt bé
no es pot entendre
la Setmana Santa
sense haver vist
la vida de Brian
Ara, ara
Bé
Per què, per què?
Explica per què
Uf, doncs perquè
encara que no ho sembli
i fa estona
se n'hagi parlat
els catalans
tenim un humor
molt propi
i molt àcid
i molt poc humor
i la vida de Brian
és aquest humor
dels Monty Pythons
tan anglès
i tan similar
penso jo
el nostre
que ens fa entendre
d'una manera amable
coses que potser
mitjançant la passió
la genoflexió
i els deixo plinants
no acabaríem d'entendre
Què té aquesta pel·lícula
que passin els anys
i segueixi sent un referent?
Que és un clàssic
i que la vam pensar
com un clàssic
Sí?
Sí, sí, totalment
jo crec que cala
perfectament
el que tu has dit
que t'explica
una mica
el que és la tradició
sense ser pesat
i feixuc
i al final
amb l'humor
tot entra millor
penso jo
Però has dit
que els catalans
no acabem de tenir humor
No
A veure
Tenim un humor
molt especial
vull dir
plats bruts
ens agraden molt
els catalans
però quan hem fet
plats bruts
a la resta
del regne d'Espanya
que no sé com
ni en diuen
si platos sucios
o no ho sé
no els hi agrada
no ha triomfat
i aquí triomfa
com la Coca-Cola
i cada any
la repeteixen
a Tele3
i vinga
i torna
i tenim una setmana
que no hi ha programació
saps què?
I posarem plats bruts
i
paten a audiència
31 de desembre
van fer una marató
de plats bruts
i ho va patar
Sí, sí, sí
unes audiències
espectaculars
per les últimes hores
abans de
de la nit
de cap d'any
Ara pensava també
en el Polònia
minoria absoluta
que va intentar fer
la seva aventura
també
a la televisió espanyola
no televisió espanyola
no sé si era Antena 3
i tampoc els hi va funcionar
és un nom molt concret
potser
molt particular
molt satíric
molt d'aquí
molt àcid
molt britànic
sí, sí
potser són més similars
als britànics
en aquest
per això
triomfava també
Mr. Bean
a Catalunya
és que al final
amb una mica d'història
tot s'entén
fem una cosa
anem a gaudir
d'aquesta
faràs una versió
sí
de Monty Python
faré una versió
bueno
la mítica cançó
per mi
de David y Brian
una mica
a la meva manera
a veure què us sembla
va
som-hi
i de seguida descobrirem
aquesta setmana santa
aquestes tradicions
que tenim
escolta
coneixem tan poques coses
a vegades
de la nostra cultura
intentarem arreglar
la Su
avui en directe
al Matí de Catalunya Ràdio
Sous-titrage MFP.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La Su, tú sí que ets un temazo, Su.
Gracias, avui, por acompañarnos
con esta versión siempre.
Mira, puja, puja.
Por cierto, la vida de Brian
se puede ver hoy
a la sala Fenomena,
el Cinema Fenomena a Barcelona,
a partir de las 3 del migdia,
cuando pasen 10 minutos de las 3.
Mira, una buena oportunidad
si esteu por Barcelona,
que parece que no hay ninguno a Barcelona,
pero sí, queda gente.
Un bon pla per aquest migdia
per recuperar aquest clàssic.
Su, cap a Benicàssim, ja?
Cap a Benicàssim, ara mateix, ja.
Com hi vas, amb cotxe, amb furgoneta?
Amb furgoneta, amb furgoneta, amb furgoneta.
Moltes ganes.
Que vagi molt bé aquest concert.
Moltes gràcies, bonica, merci.
Va, ens quedem amb el Nil Rieder,
amb l'historiador, amant del folklore català.
Tu creus que els catalans
tenim una única manera
de viure aquesta Setmana Santa, Nil?
No.
Claríssimament, no.
Claríssimament, no.
Tradicionalment,
i històricament,
sí que hi ha hagut una manera pròpia
de fer i de viure,
però 2024, hola, segle XXI, no.
Clar, tenim unes tradicions
que han perdurat
i unes altres que no.
Sí, però això és el panostre de cada dia.
Sí.
Potser la tradició
que engloba les persones religioses
i no religioses
és la mona,
la tradició més comuna dels catalans
aquesta Setmana Santa,
o són les processons, per exemple,
que es viuen a l'Empordà?
Aquesta pregunta és una mica tramposa
perquè la mona és tan religiosa
com anar avui a veure la vida d'Hebraian
a les 3 de la tarda,
que és l'hora nona,
que és la que van crucificar Jesús.
Per tant, tanques un cercle.
És com dir que tots els que van al Ramadà,
i em fujo de tema,
són religiosos, no?
Hi ha un tema comunitari,
ja ho deia Woody Allen,
que ell era un ateu jueu cultural
que ens fa ser qui som,
i és el que, bueno, doncs sí,
evidentment,
avui és un dia de no menjar carn,
de menjar estofat,
o penedons,
o bacallà,
estofat de bacallà, eh?
Vull dir, bacallà amb cigrons,
o, escolta'm,
o un plat superguai de,
no sé, dimecres a cendre,
jo recordo un dimecres a cendre,
d'anar a menjar amb un paquistanès
cigrons amb espinacs,
perquè és el concepte de no anar a menjar carn,
però tampoc cal menjar...
O sigui, tu creus que avui els catalans
seguirem la tradició de no menjar carn?
No, ni per descomptat,
la immensa majoria de catalans
menjaran carn
per un desconeixement absolut
del que estem vivint,
perquè la Setmana Santa
passa a ser aquest moment on,
bueno,
són quatre dies de festa
o cinc dies de festa,
i el dilluns llavors sí, eh?
Menjarem la mona,
que tampoc sabem ben bé què és,
i...
No, tinc 30 anys
i el meu padrí em ve a portar la mona.
Escolta, bueno, potser
et tocaria ja comprar-la tu a la mona amb 30 anys.
Ah, ja no toca amb 30 anys
rebre la mona del padrí?
No, no, no.
Tradicionalment,
sempre s'ha dit que fins als 12 anys
llavors t'hi posaven 13 ous,
una dotzena de frara que en deien,
perquè era l'últim
i et posaven dels ous d'usos
que es posaven a les mones de Pasqua,
t'hi posaven un de més,
allò,
s'ha acabat el bròquil.
Aquest ou de més
és com quan pel dia a Sant Jordi
diuen
t'he comprat un roser,
ja pots esperar
que no et comprin mai més una rosa,
si t'han comprat un roser,
tallat a la tola rosa.
Ah, sí, malament, eh?
Sí.
Explica'm per què avui
no hauríem de menjar carn,
segons la tradició.
De fet,
una cosa que no estem acostumats
a fer actualment
és que la quaresma
és aquest moment de penitència
en el qual no es menja carn
actualment els divendres,
però els que hem tingut
o hem tingut la sort
de conèixer gent gran
que tenien un alt contingut religiós,
no menjaven carn cap divendres de l'any,
perquè hi havia aquesta reminiscència
que el divendres era el dia
de la crucifixió,
del pas d'aquest misteri
de la transubstanciació,
del pas del Cristoma,
el Crist Déu
i que la carn
doncs no es podia menjar
perquè hi havia aquest concepte
complicat i místic,
que més val,
si no ho entens,
més val que no em mengis,
no t'ho qüestionis.
Llavors,
la quaresma
en un període
de no menjar carn
durant els 40 dies
de quaresma,
que han acabat
sent dimecres de cendre,
divendres sant
i els divendres de quaresma.
Però, clar,
si tu tens previst
que els divendres
ja era un dia
de no menjar carn,
no hi ha cap canvi.
Avui, sí,
sortíssim al carrer
i preguntéssim a la gent
avui és divendres sant.
Vostè sap
per què és festiu avui?
Ploraríem aquí,
no sé,
tota la gent
que hi ha aquí esperant
ploraria
tres o quatre dies seguits
perquè la gent no ho sap.
No ho sap.
Bé,
per què?
Per què és festiu avui?
És festiu
perquè és divendres sant,
perquè és el dia
que crucificaran
Nostre Senyor.
És l'últim dia,
diguem-ne,
dins d'un concepte estrany
en el qual podríem fer
un paradigma
és l'últim dia de l'any
perquè és el moment
que es mor
i el demà seria
allò que diem
diumenge de ressurrecció.
Nostre Senyor
ressuscita demà.
Sí,
ressuscita dissabte,
no diumenge.
Ressuscita dissabte.
Ressuscita dissabte.
De fet,
dins del dol,
aquest dol que estem vivint,
aquest dol comunitari
que estem vivint aquests dies,
ahir al vespre
es van deixar de sentir campanes,
avui no es poden sentir campanes
i demà
el Glòria,
el moment que
està anunciant
que Nostre Senyor
ha ressuscitat,
el Glòria
de la Vella Pasqual,
que ara ja és el vespre,
ho engegaven tot,
totes les campanes,
la gent sortia amb les escopetes
al carrer,
fotia tiros,
era on allò,
tothom hi era
i era festa.
Avui ja els pobles
de Catalunya
no sonaran campanes?
No.
En aquest sentit
sí que
es manté la liturgia.
Bueno,
depèn,
depèn.
Pensa que a Barcelona
fa 50 anys
que estem tots electrificats
i no hi havia cap
el so de la Setmana Santa,
el so de l'anunci
del Divendres Sant,
dels fassos de Divendres Sant
o dels oficis
de Divendres Sant,
es feia amb un instrument
horrible
que es diuen
les matraques,
una dos com a tenebres,
que és una fusta
que va picant
i això és el que avisava
el Divendres Sant.
Doncs l'única matraca
que sona a Barcelona...
Mira, mira la matraca.
És això, eh?
És això.
Això t'està dient
veniu, veniu,
que això és...
Vull dir,
tu diuen allò
sol i era de campanes
vine, vine,
que hi ha missa
i sents això
i te'n vas corrent.
L'única matraca
que sona a Barcelona,
parlant de Barcelona,
és el Campana del Pi
i s'estrena avui.
Per tant...
Arribem a les 12.
No marxis
perquè de seguida
seguim amb la setmana.
ài,
no marxis capó.
em
...