¡Tenemos fotos!
Yo soy artista.
¡Catalunya Radio!
Las noticias de las 12.
Bon dia, os informa Sara Riera.
El grup d'Esquerra, Rivera Dondara, la Segarra,
mantén la voluntat d'entendre's
amb el regidor d'Aliança Catalana
per fer fora l'actual alcalde socialista,
malgrat les amenaces de la dirección del partido
de prendre mesures contra qui pacti
amb una formació considerada d'extrema dreta.
Aseguren que és una qüestió que no respon a ideologies,
sinó a dinàmiques de política municipal.
Anem fins a Lleida. Estela Busoms, bon dia.
Bon dia.
La polèmica ha saltat arran d'un escrit a les xarxes socials
en què les regidores republicanes justifiquen
la necessitat de desbancar el govern en minoria del PSC
per mala gestió i aposten per una entesa
amb l'altre regidor de l'oposició,
que és l'únic representant d'Aliança Catalana
a les comarques de Lleida.
La direcció d'Esquerra resposta amb un comunicat contundent
en què amenacen d'expulsar els afiliats
que pactin amb la formació liderada per Sílvia Oriolz,
una advertència que no ha fet canviar d'opinió
a la portaveu del partit de Ribera d'Ondara,
Elisabet Jové, que defensa el moviment en clau local.
Són declaracions a Catalunya Ràdio.
Vull dir, si ens expulsen, doncs ens expulsen.
Nosaltres estem per mirar pel poble
i si el poble ens va a donar un 3-3-1
i tenim la possibilitat de fer fora aquest alcalde,
que molta gent ja no el vol, potser ho farem.
Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida.
Més notícies, Núria Oriol.
El Congrés debat avui la reforma de la Constitució
per suprimir el terme disminuït
que tirarà endavant per l'acord entre el PP i el PSOE.
Alguns partits nacionalistes han aprofitat
que es toca el text constitucional
per plantejar les seves reivindicacions
sense esperances que puguin tirar endavant.
Madrid, Dani Sandeaja, bon dia.
Bon dia amb el suport de sumar compromís
i més per Mallorca han registrat esmenes
per debatre i dijous dins la reforma de la Constitució.
Però els sobiranistes valencians volen incloure
el dret civil valencià
i els balears que reconeguen a Formentera
el dret a tenir senador propi.
Vicenç Vidal, de Més per Mallorca,
recorda que són qüestions a que PP i PSOE
donen suport a nivell territorial.
És una oportunitat.
Hoy estamos abriendo el menor
que nunca se abre.
No estamos afrontando una reforma
en profundidad de la Constitución.
Pero sí que podemos afrontar
esos temas que hay consenso,
como podría ser este.
També el PNB vol incloure el dret a decidir,
però el PP i PSOE han deixat clar
que només votaran canviar el terme
disminuïts pel de persones amb discapacitat.
Dani Sandeja, Catalunya Ràdio, Madrid.
El Tribunal d'Estrasburg
condemna Lituània
pel cas d'un presumpte membre del CAIDA
que va ser torturat
en un centre secret de detenció de la CIA
al País Bàltic.
Els jutges europeus creuen
que Lituània va ser còmplice dels Estats Units.
Brussel·la, Jordi Baró.
Bon dia.
Setena sentència d'Estrasburg
sobre centres secrets de detenció de la CIA
al continent europeu.
Ara, amb condemna a Lituània
per violació de diferents articles
de la Convenció Europea de Drets Humans.
És el cas d'un ciutadà d'Arabia Saudita
acusat pels Estats Units
de pertinença a Al-Qaeda
i actualment en procés de ser jutjat
a la presó de Guantànamo.
El 2005 i 2006,
dins de l'anomenada Guerra contra el Terrorisme,
va ser detingut en una presó de la CIA a Lituània.
Estrasburg creu que les autoritats d'aquest país
haurien d'haver estat el corrent
del maltractament que va patir el seu territori.
Lituània haurà de pagar 100.000 euros
al demandant i 30.000 a l'ONG
que l'ha representat.
Jordi Baró, Catalunya Ràdio Brussel·les.
El president de torn de la Unió Europea,
la belga Alexander de Kruu,
insta els europeus a preparar-se i protegir-se
per si Donald Trump torna al poder.
Aquesta matinada,
l'expresident Nord-Amèrica s'ha imposat clarament
els caucus d'Aiowa,
que suposa l'arrencada de la cursa a la Casa Blanca.
Davant una eventual victòria de Trump,
el primer ministre de Bèlgica diu
que Europa no ha de tema quedar-se sola
a escala internacional.
Si el 2024 ens porta a Amèrica primer un altre cop,
més que mai serà Europa pel seu compte.
No ho hauríem de tema,
ho hauríem d'aprofitar,
posant Europa en una posició més sòlida.
La sequera dispara els incendis forestals
en temporada d'hivern a uns nivells mai vistos fins ara.
Segons les dades que els bombers de la Generalitat
han avançat el matí de Catalunya Ràdio,
els serveis al bosc es van triplicar el desembre
respecte del mateix mes del 2022.
El subinspector Acier Larrañaga
ha alertat que els boscos acumulen molt combustible
i que esperen una primavera i un estiu d'altíssim risc.
Si la dinàmica de sequera continua
i no tenim un estiu com el que vam tenir l'any passat,
estem davant d'escenaris que no hem vist fins ara.
I en la situació de sequera que tenim actualment,
estem davant d'un escenari incert, molt, molt incert.
Els esports, Montserraia.
Pendents de la novena etapa del Dakar amb motos,
se l'ha endut Adrian van Beveren,
ara la general, la lidera Ricky Brabeck,
seguit de Ross Branch.
En cotxes, ara mateix, Sebastian Luep,
Lucas Moraes i Carlos Sainz lideren l'etapa.
A l'Open d'Austràlia de tenis,
al quadre masculí,
ja estan jugant el seu partit de debut,
Carlos Alcaraz, que juga contra el francès,
Richard Gasquet, es manté força igualat aquest primer set,
amb empat a cinc jocs.
Pel que fa, Albert Ramos ha quedat eliminat en primera ronda,
en caure davant el noruec Casper Ruth,
en 3-7 entre els que han accedit a la segona ronda
hi ha el búlgar Dimitrov i el Daner Rune.
Al quadre femení, Helena Ribaquina ha passat ronda
en desfersa de Pliskova.
Entre les que han passat ronda també hi són
Casatquina, Stevens, Sviantec i Azarenca.
Avui es juguen 3 partits dels vuitens de final
de la Copa de Futbol.
A les 8, Getafe Sevilla,
a les 9, Atlètic de Bilbao,
a l'Abesia, a les 10, Tenerife Mallorca.
José Mourinho s'ha acomiadat com a entrenador de la Roma
amb un Arrivederci Roma
i una foto aixecant el títol de la Conference League
que va guanyar el 2002 contra el Feyenoord.
Ha estat el seu comiat a les xarxes socials.
El portuguès marxa després de 3 jornades seguides de Lliga
sense guanyar amb l'equip nové
i de quedar eliminats a la Copa.
El jugador Daniele de Rossi
apunta com a nou tècnic de la Roma.
L'europeu masculí de Waterpolo,
la selecció espanyola juga avui la final contra Croècia
en quart de nou
i el preolímpic duque i herba femení
a aquesta hora comença el partit Canadà-Espanya.
Fins aquí les notícies.
Ja m'entens.
El podcast LGTBIQ i més.
Tot i que estimem igual i patim igual,
hi ha coses que són diferents.
I no només parlem d'amor.
Ja m'entens.
Tornem a la batalla.
Amb David Avila.
A l'àvia web de Cat Radio i el 3K.
Catania Radio.
12 i 7, però ara no t'entra el guió, Quim?
Sí, ara me l'entren, sí.
Just ara.
És que m'agrada calent.
Ets un Miquimoto de la...
És un Miquimoto dels punts zero, eh?
És igual.
El fa frem amb els senyals horaris, no.
O sigui, 7 minuts després, pam.
Acabat d'imprimir, està calentó, i com fa fresca.
Això l'hivern.
Va molt bé.
Sí, a l'estim fred.
Tu t'l imprimeixes 3 hores abans.
Ah, això mateix.
Ja posa la nevera.
És això.
Està bé, està bé.
Hòstia, quin matí has tingut, eh, mare meva.
No fas tassa, escolta'm.
Déu-n'hi-do, eh?
Ara continuo, perquè clar, l'Àngel ha acomiadat tota aquesta gent que ha vingut de públic
amb una coseta, no?
Sí.
Ah, sí?
Me l'han vingut a veure per salvar els 50 anys.
Home, t'ho diràs.
I a tu també, no?
Sí, uns ganchitos, no?
Aquí a la farra encara ens hi podrem acoplar.
Sí, però sortim que hi serem.
Sí, clar, vingui tothom.
Escolta'm.
50 anys, Àngel, ja serem.
Aquí he sortit la llovera d'un pastís, eh?
És increïble, això.
Estic al·lucinant amb aquesta dona.
T'ho has de qüestionar després d'aquesta imatge.
Si surts a pastitxos.
És a dir, tu del Barça.
Doncs, rest, que comença l'última hora.
I per molts anys, Àngel Llàcer.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora.
Amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
la centraleta radiofònica dels vostres migdies
amb unes teleoperadores de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Molt bon dia, Quim Morales.
Ai, de fita.
Feliç dia internacional de la croqueta, Quim Morales.
Ai, sí que ho és, sí que ho és, en Xavier Pérez d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Bon dia.
El nen aquell que no sabem qui és.
Hola, nen.
Hola, Quim Morales.
L'any de vostre...
Hola.
El nen tonto li podríem dir.
Tonto tu.
L'Alba Castellbí, en David Tort a la producció,
la Montse Durant i en Víctor Lorenz al control central,
en Quim Morales, dimarts 16 de gener,
Dia Mundial de la Croqueta, com ben recordava l'Aida Fita,
i dia en què se celebren els 40 anys de TV3.
Avui, eh?
Hòstia.
Per tant, moltes, moltes felicitats a les croquetes de TV3.
I a la Mònica Terribas.
És el seu aniversari.
També és el seu aniversari.
I de l'Ange en Llàcer.
I de l'Ange en Llàcer.
Mare meva, quants aniversari.
Sí, TV3 i l'Ange en Llàcer es porten 10 anys.
Correcte.
Mira quina gràcia.
Quin dia era fa 9 mesos?
Perquè deu ser un dia tonto, eh?
No, alguna cosa devia passar, eh?
Que va néixer a TV3 i tot plegat.
Doncs bé, per tant, moltes felicitats, com dèiem,
a les croquetes de TV3.
I ara complim amb la nostra obligació fiscal.
I en Joel Díaz ens informa del que fa avui
amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Saps què era fa 9 mesos, Quim?
Saps què era fa 9 mesos?
Què, no?
O sigui, 9 mesos i una setmana?
Què?
Sant Jordi.
Ara ho tens.
No falla.
Ara ho tens.
Que si la Rosa, que si el Libra,
que si...
Que si fica treu, que si fica treu, no?
Que bonic és el dia de Sant Jordi.
Que si camisa nova, eh?
Eh?
Sabado, sabadete.
Ja, ara.
Avui, catalans i catalanes,
amb els vostres impostos,
em compraré un cupó de la 11.
Què dius?
Tot estar-hi jo radicalment en contra de la loteria, no?
És que mai compres loteria,
ni participes en cap sorteig.
Estic en contra de la loteria.
Bueno, i de la 11 també una mica,
perquè això d'estafar l'odòpatas per donar-ho al sexe
no ho veig clar.
És un rotllo Robin Hood que no acabo de veure clar
perquè el sexe...
Però fa molt bona obra amb els...
Amb el sexe, sí, però amb els ludòpatas no.
Saps què vull dir?
No, però això ja és culpa dels ludòpatas,
que creïn una fundació de ludòpatas
que facin números per ajudar els ludòpatas.
I que els venguin els sexes.
Exacte.
Bueno, i si el sec és ludòpata,
o el ludòpata és sec,
és un cercle molt viciós, eh?
Bueno, és el comió per lo servio,
que es diu en espanyol.
Es queda zero.
Però bueno, en tot cas,
avui trairé els meus principis,
perquè es veu que hi ha un cupó
dels CIEGUS, edició especial 40 anys TV3.
I hi ha una autèntica bogeria per aquest cupó.
Bueno, la gent va boja,
que per cert, a mi,
ni a cap companyu del programa
ens han convidat a la festa,
que es veu que hi ha una festa,
de TV3.
On està la invitació?
Home, jo, almenys jo,
crec que jo hi hauria d'anar,
perquè jo he tingut un programa TV3.
I tant, no ho sé.
I tant, no ho sé.
Però jo, si no el tens,
és perquè no vols.
Sí.
En tot cas, que sàpiga,
la gent que ha organitzat aquesta festa,
que vindrem igualment.
I si no ens deixeu entrar,
provocarem una allau.
Va, un allau i entrarem per la força.
De tots els externs.
Val?
A qui competeixi,
encara no ens ha arribat la invitació
pels 40 anys de TV3
i, en certa mesura,
formem part de la família de la corporació.
Home, en certa mesura, no.
Una mica.
Són els fills tontos de la corporació.
I qui més, qui menys ha col·laborat amb TV3.
Per tant, escolteu,
sabem que aneu molt embolicats amb temes,
però que arribin les invitacions per nosaltres
i per la gent de la ràdio, per favor.
I, com dèiem,
hi ha aquest número dels cupons.
Els cupons.
Tu mous un?
Doncs que sàpigues que a l'entrada de Catalunya Ràdio
han muntat una cabina,
d'aquestes de la 11,
per vendre números,
per la gent de la casa.
La resta els podeu buscar a qualsevol lloc de la 11.
Va, aneu a una caseta d'aquestes
i demaneu el cupó de Catalunya Ràdio i la TV3.
Que és un sorteig per avui al vespre, eh?
Avui mateix ja.
Avui mateix al vespre,
gràcies a Catalunya Ràdio,
a TV3,
a la corporació i a la 11,
podríeu guanyar 500.000 euros.
Mira, mira, un pis a Barcelona, tu.
I a més tindreu el dècim, no?,
que serà com una mica de memorabilia
d'aquest dia especial,
que són els 40 anys de TV3.
Sí, senyor.
Doncs, per què no fem una cosa?
Ahir.
Per què no hi enviem en Xavier Pere?
Havíem de fer una cosa amb en Xavier Pere d'Esquerdo,
relacionada amb TV3, per cert,
però per què no l'enviem a comprar dècims per nosaltres?
Home, doncs a bodes el convides.
A bodes el convides en ell.
Paga ell, eh?
Doncs ara hi parlarem, ara hi parlarem,
però abans hem de parlar de la fita de la setmana,
amb l'Aida Fita,
que està tenint molt d'èxit des del primer dia,
perquè estem buscant la persona,
l'oient,
que s'hagi fet una foto
amb la persona més famosa possible.
Hola, Fita.
Quatre pàgines de guió...
Sí, sí.
...amb fotos de gent?
O sigui, és que és molt fort a mi.
Jo flipo com els troba tanta gent famosa.
Jo tinc una foto amb uns d'aquests de Vent del Pla
i deixo de comptar.
Ja està, però també hi ha gent que els va a buscar, eh?
Sí.
Saben que són a un lloc,
van a l'hotel, van al concert,
l'esperen a la porta del teatre
i es fan la fotografia.
Hi ha gent que no té vida.
Sí, perquè els fa il·lusió
tenir una foto amb aquestes persones.
Doncs mira, per exemple,
comencem amb en Roger Carrasco i el Decoa,
que ens envia una foto,
ara, bueno, la gent no l'està veient,
però us explico.
És una foto amb tots els jugadors del Barça,
dels 90.
Què dius?
El Dream Team.
Sí, sí, senyor.
L'estic veient.
Això deu ser, mira, t'ho vaig a dir,
això deu ser l'any 92.
Segurament sí.
Van amb Mistral, encara.
No, Mistral no, Meiva.
Ell és un dels nens que està agafant la pilota
i a sobre té en Chiqui Beguiristán.
Sí, sí, sí, el Chiqui Beguiristán, sí, sí.
I després també hi ha el Guardiola...
El Koeman, el Laudrup...
Sí, sí.
Jo diria que el més famós,
perquè, clar, hem de buscar el més famós de la foto,
jo diria que el més famós
estaria entre Koeman i Stoikov.
No ho sé, eh?
I Guardiola, no?
Però, clar, dius...
És que el Guardiola no hi surt aquí.
Ah, és que jo no el veig, el Guardiola.
És que no hi surt, oi, és el Guardiola.
Ah, no, perdó.
No, és un nen que s'assembla a Guardiola,
però no és.
Exacte, és aquest.
Qui més, qui més?
Clar, després tenim en David,
que també té una foto amb els jugadors del Barça,
al Camp Nou, el 4 de juny del 2017.
Són fotos multitudinàries, eh?,
d'aquells nens que surten al Camp Nou
acompanyant els jugadors.
I, clar, hi ha Xavi, hi ha Iniesta, hi ha Messi...
I són els únics noms que hi ha.
Home, hi ha Messi, eh?, aquí, compte.
Clar, és que hi ha Messi.
Demà us explicarem com és l'escala de valors
per puntuar els famosos amb qui us heu trobat,
perquè, clar, no és el mateix foto amb Messi sol
que foto amb Messi amb 300 nens.
Clar.
Tot això s'ha d'atipificar i mesurar molt bé, eh?
Sí, senyor, sí, senyor.
Doncs vinga, què més?
Després tenim Antònia Rubió,
que diu...
Té una foto amb el Mago Pop,
tot i que jo, Antònia,
deixa'm que dubti d'aquesta foto,
perquè no entenc què és això.
És una mena de pantalla.
Això és un retallable del Mago Pop.
S'ha fet una foto molt retallable del Mago Pop.
Sí, és com que estan dins d'una mena de pantalla
i hi ha el Mago Pop per darrere
amb una pòssia una mica estranya.
Això apuntua poc, eh?
Jo crec que això no compta gaire.
Després tenim la Montserrat amb en Quim Torra.
Oh, home, ja està, ja està.
Guanyador, ja tenim guanyador.
Montserrat es posa molt amunt.
Després tenim en Llorenç,
que té una foto amb vosaltres.
O sigui, tenim en Ramoneda,
en Quim Morales,
la Charlie Pee i en Xavi.
Oh, carai.
I en Joel, on d'hauria de ser?
En Joel, on d'hauria de ser?
No ho sé, però clar,
el fet de no ser d'hi-ho.
Li resta una mica de famositat.
No està l'equip al completo.
Després, comencem ja aquí a l'Og Heavy,
perquè tenim la gest que té.
Una foto amb en Michael Emerson,
que és un actor estadunidenc,
té a Man Penn Barney.
Un moment, un moment.
Michael Emerson,
o sigui, és un actor estadunidenc,
segur fantàstic,
però hi ha molts actors als Estats Units.
És el dolent de l'ost.
Us en recordeu del dolent de l'ost?
És el dolent de l'ost, sí.
Ah, val, val, val.
No, és el dolent de l'ost.
Tampoc, a veure,
tampoc vindria a ser, no?
Bé, home.
Però espera't, però espera't.
En el seu moment, sí.
Però clar, espera't, perquè té,
amb què?
Té Man Penn Butler,
que és el Dan Humphrey de Gossip Girl,
o també el de You.
Ah, val.
Jo, per mi, aquest top 1.
Després, amb l'Ena Dunham,
que és una guionista directora dels Estats Units.
Sí, la de Girls, no?
Amb Rupert-Alexandre Lloyd Grint,
que és en Ron Weasley de Harry Potter.
Hosti.
L'Elaja Wood, aquest per mi guanya, eh?
I en Terry Richardson,
que és un fotògraf de moda.
Ah, molt bé, sí.
El fotògraf dius,
bueno, però té l'Elaja, té...
Que no sé ni si és viu,
que és que et dic.
Ah, imagina't.
Tira, tira.
Doncs mira, suma més punts
si s'obres mort.
Vale.
Ja són sis persones
que té a la marinera.
Jo, per mi, de moment,
guanya el nano aquest,
el Harry Potter aquest, eh?
No, el Harry Potter no.
I després, per últim,
de moment tenim a la Marta,
que té en Bruce Springsteen.
Sí, sí, sí.
I té ell aquí,
no l'està agafant.
Jo crec que és una foto
una mica pillada així,
intrigant-hi,
perquè ell posa cara de
estic firmant algú
i se m'ha posat una senyora al costat.
Però s'arramba molt, eh?
Vull dir, hi ha contacte físic,
això apuntua més.
És el que és so bon, eh?
El Bruce Springsteen.
És gran, és un avi.
Després, un senyor
que sembla el de l'Ailama.
No, és el de l'Ailama.
No li va xupar la llengua?
No, perquè és el lama
de la casa Tibet de Barcelona.
Ah, és el lama guanxeng.
No, em pensava que era el de l'Ailama.
Jordi Hurtado.
També, carai.
Però, bueno, Jordi Hurtado
jo també tinc una foto a mi.
Per tant, té Natàlia Sesenya,
que és de la que és d'Avixina.
Sí, senyor, sí, senyor.
Té Luis de l'Olmo.
Toma, Luis de l'Olmo.
I té Lita Claver.
Home, Alemanya.
Home, Alemanya, exacte.
Recordeu que ens interessa
la qualitat,
no tant la quantitat de famosos
amb qui us heu fet la foto.
Exacte, però si hi ha quantitat
i qualitat,
Home, i tant,
tot això suma
i tot això que posarem
a la nostra escala de valors
per puntuar els vostres famosos.
Aquesta setmana,
per guanyar un sopar
per dues persones
al Tastem Restaurant,
Sopar Beno de la Estació del Xef
al carrer Provença 88,
ens heu d'enviar la foto
amb la persona més famosa
amb qui us hagueu fotografiat
mai a la vida.
I divendres,
veurem qui és el guanyador
o la guanyadora.
Digues el número, Quim.
6-67-37-27-29.
Això ho podeu fer fàcil
amb el mòbil,
ens envieu la fotografia.
Pim-pam.
Al 6-67-37-27-29
volem veure
qui és la persona més famosa
amb qui us heu fet una foto
i si és molt, molt famosa,
divendres tindreu un sopar
al Tastem Restaurant.
I ara,
saludem en Jordi Ramoneda.
Bon dia, Jordi.
Hola.
T'ha agradat aquest blanc
que he fet abans o no?
Ha sigut una paradinha, tio,
que ni le bandos
que he xutat un penal, eh?
Però ha quedat molt bé, eh?
Ha quedat molt integrat,
molt orgànic.
Avui toca còctel d'emocions.
Sí.
Avui toca descobrir
com s'emociona la gent
amb la dissecció
que en fa en Jordi Ramoneda.
Avui tenim a tres persones
que en una entrevista televisada
de l'any 1975
al programa directíssimo
amb José María Íñigo.
Sí, fa anys d'això.
Es van discutir.
Es van discutir,
es van enfadar,
va sortir molta, molta cosa,
molta cosa d'aquella
que tens a dintre.
Però motius polítics,
motius personals...
És que jo no sé ben bé
dir-te que es van enfadar.
Són dos toreros.
Ah, ja està.
El que passa és que també
tinc una mica de por,
Víquim,
perquè l'última vegada
que vaig parlar d'un torero,
que era Jesús de Urique,
Ui, mare meva.
es van enfadar a les altres persones
perquè vaig dir que era un lerdo
i un assassí.
Sí, sí.
No, però pensa que sempre hi ha algú...
Tenim oients molt bons,
però també hi ha gent
que només ens escolta
per trobar-nos pegues.
Sí, però ens escolten.
Ja ens escolten igualment?
Sí, però això que suma, tu.
I tant que sí.
Moment per connectar
amb en Xavier Pérez d'Esquerdo.
Vinga.
Pérez d'Esquerdo, no.
Pérez d'Esquerdo, sí, no.
Sí, no.
Sí, no.
Passen cinc minuts
d'un quart d'una del migdia.
Teníem prevista una altra cosa
amb en Xavier Pérez d'Esquerdo.
Avui vam celebrar
els 40 anys de TV3
que se celebren avui mateix
i, en certa manera,
ho farem
perquè a la recepció
de Catalunya Ràdio
hi tenim una parada
de l'11
que venen els números
edició especial
40 aniversari de TV3
pel sorteig
d'aquesta mateixa nit.
Molt bé.
El fan per la tele
o alguna cosa,
aquest sorteig,
per mirar-lo?
Jo crec que en algun moment del dia
diuen el número...
Ah, de l'11, clar, clar.
Jo crec que surt
no sé quina hora és.
El número premià de l'11, sí.
És allò que està gravat
en el que diu...
0, 1, 1, 3, 4, 5...
Sí, sí,
jo m'ho puc imaginar.
Xavi,
suposo, Xavi,
que la gent
es mor de ganes
de comprar aquest número.
Home, jo recordo
que això es feia
amb la Carmen Sevilla.
Sí, el telecupon.
El telecupon,
és veritat.
Sí, però jo crec
que ja no es fa això,
perquè la Carmen Sevilla...
Ja està en un altre lloc.
Però anava a dir-te,
escolta,
que nosaltres anàvem
a fer avui
una miqueta de ràdio servei
i avisar la gent
que ja no fan TV3
allò amb baixa definició,
ja ho has dit,
ja m'he informat, Xavi.
Ara el que ens interessa
és que hi ha un número
de l'11,
edició especial
del 40 aniversari
de TV3.
O sigui,
he d'anar
a la recepció
de Catalunya Ràdio,
aquí a la Dígona 614.
Sí, perquè de manera excepcional
avui en Joel Díaz
ha dit
que en comprarà un.
Sí, faré una excepció
perquè és el número especial,
edició enlimitada
de TV3.
Llavors,
que està estampat
amb motius tevatresents,
no?
Sí, sí,
posa allò amb 40 anys
i tal,
si aneu a la vostra,
doncs el vostre venedor
de confiança,
demaneu-li el número
de TV3,
que val la pena.
Dos iguals per avui.
Doncs vinga,
dos iguals per avui.
O sigui,
Xavi,
no sé on eres,
però ja pots tornar
cap a la ràdio
a comprar-nos els números
que nosaltres tenim feina.
D'acord,
fins ara,
Quim Morales.
Fins ara, Xavi.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Quant pot costar
arreglar grífols?
Quanto me gusta
arreglar grífos?
Mira,
una vez por semana
está bien.
Som els de l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio,
aquest programa
que podeu venir a veure
en directe.
Mira,
si avui vinguéssiu
us podríeu comprar
un cupó de la 11,
edició especial
40 anys de TV3,
per exemple.
Que ja és premi,
o sigui,
no cal que toqui.
No cal.
No cal tenir-lo,
és un record per tota la vida.
No farà cada dia
40 anys TV3?
No,
només avui.
Només avui.
Bé,
i només avui,
no,
només avui no,
perquè ho tenim més dies
a la vostra disposició,
perquè els dimarts
és el dia en què,
excepcionalment,
perquè normalment
no ho fem dimarts,
oi?
No,
no ho fem dimarts.
Aquesta setmana
hi ha un motiu
pel qual ho hem passat
el dia d'avui.
Sí,
ja ho descobrirem.
Ens posem en qüestió d'ordre
pel que fa a les noves tecnologies
i el TikTok
amb l'aida fita
sempre operativa.
Té un TikTok
l'aida fita
té un TikTok
TikTok
TikTok
TikTok
TikTok
TikTok
Visaltres recordeu
aquell senyor que feia
flaco, flaco, flaco, flaco.
Sí,
em vol sonar.
Vale,
et vol sonar.
Aquell d'aquests
de les manifestacions
de ferrat?
Sí,
de fa,
no sé quan fa,
de deu fer anys.
Ah,
llavors no,
les manifestacions de ferrat
van ser
fa més,
fa més,
fa més,
fa més.
Si me vol sonar, me vol sonar.
Es ya mítico.
Sembla que va ser cuando el van exhumar,
pero no me lo facis prometre.
No me lo facis prometre.
No me lo van portar a Mingo Rubio.
A Mingo Rubio, sí.
Entonces, se ve que en Yulson,
que es un usuario de TikTok,
ha volgut hacer una mica de remix
con este señor.
Es que yo convida a samplejar, ¿eh?
Franco, Franco, Franco, Franco, Franco, Franco, Franco, Franco, Franco, Franco, Franco, Franco, Franco.
¿Por qué grito Franco?
¿Por qué grito Franco?
¿Por qué grito Franco?
¿Por qué grito Franco?
Franco, Franco, Franco, Franco?
Uau.
¿Quin estil de música és, això?
És un metal, ¿no?
Un metal, un metal, un metal, un metal, un metal, un metal, un metal industrial, no?
És boníssim.
Està guapíssim.
Porque aquí és el Franco, Franco, Franco.
L'estima que sigui Franco, eh?
Sí.
És una altra persona.
Bueno, però mira, pot ser, jo què sé,
l'Andy Franco, el del productor de Love.
Ah, sí?
Sí, el Franco.
Antonio Franco.
El del periòdico.
El Lluís Revell, que es deia Franco i es va treure el Franco.
Y se lo va a poner al revés.
Y recuerdeu que el otro día...
Franco, Franco, Franco, Franco, Franco.
Hosti, esto para Cataluña Radio
hace mucha angunia.
Lo habría de poner por Cataluña Música, mejor.
Sí, sí, claro, porque es música.
Entonces, recuerdeu que el otro día hablábamos de virginidad,
que no sé si eres tú, Joel, que deías que si ya
posabas un 2 al davant era que la perdías tarde,
¿entendrá? Sí, sí.
Pues tan de bo haberla perdido tarde.
He leído un estudio que dice que las personas
de más de 20 años que siguen vírgenes
tienen más posibilidades en un futuro de llegar a ser
millonarios. Hòstia.
A mi me n'ha d'un any, tu. Si et guardes la tita...
A mi me n'ha d'un any. Pues mira, ara
no et tocarà el premi d'avui de TV3.
Però quin és l'argument?
Ella ha llegit d'un estudio.
Benvingut a TikTok. Això és TikTok.
Tituars, són tituars. He leído. Esto es así.
Molt bé. Com per exemple, oi que tu també
em dius que jo estic molt despistada, que tinc TDA,
no sé què. Sí, sí que t'ho dic, sí.
Doncs no és per això. No és per TDA que sóc despistada.
¿Eres despistadillo de estos
a los que siempre les ha dicho su mamá que perderían
la cabeza si no la llevaran pegada? Sí. Pues resulta
que según un estudio publicado por unos investigadores
de la Universidad de Toronto en 2019,
la gente despistada es más inteligente.
Que cuando he visto los científicos estos han
constatado que se te olvidan cosas pero porque
en realidad eliminan lo insignificante.
O sea, que es posible que no seas una tonta o sin
neuronas, sino que eres muy efectivo y selectivo
con los datos que amontonas.
Sóc així. Sí, senyor.
No ens han descobert res. Vull dir, la figura
del savi distret és un bàsic.
A l'instant amb aquells cabells.
Això t'anava a dir. O veus un tio despentinat
molt probablement sigui superdotat.
Sí, jo que el Bill Gates Calabrón
li havia de conjuntar la roba
amb imperdibles perquè si no fotia unes barreses
que no s'entendien per res. És el que ni es dutxava
tu el Bill Gates. No, no, què havien dit a mi?
A mi que sèrio, eh? Doncs segons això
soc increïblement intel·ligent jo. Diu que es dutxava
amb toallites. Ah, sí?
Mira, això també... Passava una toallita pel sobaco
i ja està. Això també ho fa perquè
hi ha gent de treballar molt, saps?
La dutxa són 5 minuts que no estàs treballant.
És una reunió d'aquí 5 minuts. Aprofito i em passo
una toallita per aquí, per allà, entre les cames.
O ja ve un ajudant a passar-te la toallita
per les parts. Està molt bé, eh?
Ara vull que escolteu aquest TikTok
i endevineu què està passant.
Vale.
Teniu oposions per encertar?
No.
Doncs jo crec que és algú... Una senyora que ha vist un animal.
Un animal que l'espera. El Xavi que ha vist un gos.
El Xavi que ha vist un gos.
Jo crec que és una cosa tipificable.
Codi penal. Estan matant algú.
Estan matant algú.
Vale, gairebé.
És un gos el que està cridant?
Això és un gos el que crida?
Això és un gos el que crida.
Ai, pobre gos.
Ai, que l'estan matant.
El qual li estan intentant tallar les ungles.
Ai, pobre.
És una mica drama queen i...
Sí, sí.
Ho està passant una mica malament.
No els agrada gens que els tallin les ungles, eh?
No, no els agrada.
A mi s'ha de fer amb unes tisores que són molt especials.
Li has de donar, li has de donar.
Li has de donar un dia a fer pan.
Eh, picadet, picadet, i ja està.
Nosaltres el portàvem a la veterinària i ja s'ho fa.
Ah, ja t'ho fa.
No sé com ho feia i sortíem sense ungles.
Cara, a Gràcia hi ha molts llocs d'autorrentat de gossos.
Ah, sí?
Sí, no sé si ho heu vist, això.
N'hi ha una a la plaça del Diamant, si no m'equivoco,
i que és un autorrentat que, bàsicament, vas tu,
lligues el gos i li fas tot el mangarasso.
I passa, si veus cada quadro...
Sí o no?
I cada gos mirant-te dient, sisplau, entre aquí i salven...
Treu-me d'aquí.
Els exhibeixen, i ells també tenen pudor.
Home, és com allò quan fan caca o pipi,
que et miren com dient, no miris, home, no miris.
Al final van despullats.
Clar, podríem enviar-hi en Xavi un dia.
A rentar un gos que no té.
Autorrentat de gossos.
Sobretot quan fan aquella espulsada final.
Ai, que divertit.
Però hi un cop estava en un parc,
i hi havia un senyor passejant el seu gos,
jo estava asseguda al banc.
El gos va venir fins a mi, es va posar davant,
i es va posar a fer caca.
Què dius, ara?
Davant meu, mirant-me.
Ostres.
Aquí te lo dejo, i va venir el senyor i em va dir
perdona, disculpa, i dic no, no, no.
És rendescarat aquest gos, eh?
Però me'l vaig dir, home, una mica mal educat.
Per favor.
Doncs bé, ara us porto també un TikTok
que podria ser perfectament
dins la secció de copi de Ramoneda.
Ai.
Oi, guapíssima.
Què passa amb tu rotllo?
Que a veure si a Blende em va a conducir, no?
Que l'altre dia quasi m'atropella
ahí en el vaso de cebra.
Hablando de cebra,
a ti te cabalgaba como si no hubiera un baño, la verdad.
Te lo he dicho, te lo tenía que decir
porque no me quedaba tranquilo.
La verdad es que, bueno, te veo por la calle y me vuelve loquísimo.
Si algo que te sorprende, eh, de que te hable,
ya sabes que yo no suelo abrir a nadie ni nada, eh?
A mí me van detrás mío y soy yo que la rechaza.
Pero bueno, es que tú eres la excepción.
Vale, bon, bon, ya me dice algo.
Besitos pequeños.
Besitos pequeños, crec que és...
Bon, bon.
O sigui, després de tot, em queda un besitos pequeños.
Però tot és delicte el que està dient, no?
Sí.
Una mica...
Casi me atropella, paso de cebra,
hablando de cebras a ver cuando te cabalgo.
No es cabalgo.
És que això t'anava a dir.
Està prohibit cabalgar les ebres.
Si fos un paso de caballo, dius...
Les ebres no té la columna vertebral preparada perquè la cabalguin.
No, pobres, escolta'm, en res.
És una meravella, o sigui,
després és com el que diuen de no, perquè estàs soltera, bueno, perquè...
Sí, sí, no, no, per estar amb segons qui,
millor més tranquil que estàs.
Millor sola cabala acompanyada.
Això mateix.
I així és el món del TikTok.
Increïble.
És el que es troba cada setmana,
un drama autèntic, l'Aida Fita,
i per això ens n'informa,
i nosaltres ens estalviem de mirar-ho.
Es visca bé.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
El Matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Marc Jurado,
el nostre company del Matí de Catalunya Ràdio,
que és a Galícia,
ha agafat pèl·lets amb la mà,
perquè m'ha enviat una foto, eh?
Doncs ja...
Ella no té mà.
Ella ha dit, me la pèl·la.
A punt d'arribar a dos quarts d'una del migdia,
aquí a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
tenim un reporter que és molt versàtil,
el teníem a punt per fer una cosa
i l'hem fet tornar corrents a la ràdio
en companyia de José Antonio Muñoz,
que avui, mira, se'l guanyarà descansat, el sou,
perquè els hem fet anar a la recepció de Catalunya Ràdio
on avui s'estan venent
els cupons especials edició limitada
dels 40 anys de TV3,
no, de Catalunya Ràdio, no, de TV3,
que se sorteja avui a la 11.
Xavi, encara ens en queden de cupons per comprar o no?
Ai, Quim, tinc una mala notícia.
Què?
M'acaba de comunicar la Eva,
que és la que està aquí responsable
d'aquesta paradeta de la 11,
que s'han esgotat tots els números que hi havia aquí.
No!
Però també m'ha donat una notícia
que li acaben de portar més!
No!
Compra, compra!
Quants en volem, a veure?
Però aviam, és un número maco, Xavi?
Això t'anava a preguntar.
A veure, no, com en nomenem-nos quants?
Clar!
De tots els números, no sé...
Home, doncs digues a veure si algun és maco.
A veure, pot acabar amb 0, 3, 6...
Amb 3.
Amb 3.
Amb 3, clar, TV3, clar, està bé.
Com que acabi amb 3.
3 i que, a més a més,
pugui un de la sèrie que sigui el 33, no?
Sèrie 33 del Canal 33.
Sí, clar.
Sí, no?
Hola, Eva, què tal?
Com estàs?
Hola, bon dia.
A quina hora has arribat aquí?
Doncs hem vingut a les 8 del matí.
A les 8 del matí has començat a vendre, veig.
He començat, és que no havia acabat de muntar
i em estaven comprant tots els companys
i estic molt, molt, molt contenta de ser.
Home, clar.
Que hi ha molt de l'udòpata aquí, o què passa?
No, amb l'udòpata no, Xavi.
Oh, però és que quanta gent ha comprat?
Tampoc treballa tanta gent, no?
Catalunya Ràdio?
Home, sí.
Doncs em penso que hem tingut que vindre
a portar-me cupó dos cops.
Vull dir que, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do,
l'afició que hi ha...
Podries dir-me més o menys quant?
Jo et diria que més o menys uns 400 cupons.
La verge, Maria i Josep.
Encara tinc a comptar, perquè jo crec que...
A veure, quant val cada cupó?
Dos euros.
Dos euros, molt clar.
I si et toca l'11, què toca?
A més, tothom...
Persones que no compren mai, avui han comprat.
Bé, com jo, com jo.
Perquè tot això, doncs...
Però no ploris ara, Eva.
No, no, no, no ploro.
S'està emocionada, clar.
Bé, escolta, anava a dir,
normalment les persones que esteu en una paradeta
teniu alguna dificultat visual?
No totes.
Tu?
Jo sí.
Jo tinc...
Bé, tinc descapacitat visual
i veig una miqueta, però em defenso...
Em defenso bé.
Mira, jo des de dins m'estan dient
si veus que ens donis el número 1 que acabi amb 3.
I tant.
Aquest, tinc aquests, que jo crec que...
A veure, Xavi...
45-45-3.
45-45-3.
És bastant màgic, aquest, eh?
I a més té la sèrie 33.
Oh, de la sèrie...
Aquí ho teniu tot.
A veure, amb un...
Si toquen les 5 xifres i la sèrie...
500.000 euros.
Molt, Tomà, Tomà, Jeroma, per cadascú, per cadascú.
No, pel premi.
I tenim un premi per davant i per darrere.
Ah, i com és això?
Nunca per davant.
Doncs ja fa un temps, doncs que ara, doncs, la 11 dona més premis.
I tant.
I tant et pot tocar, doncs, per la primera xifra com per l'última, per això.
Però és que...
Oh!
Vale, espera, o sigui, les 5 xifres i la sèrie, 500.000 euros.
Sí.
Llavors, què més?
I si són les 5 xifres només sense la sèrie?
35.000.
35.000.
Oh, tràstic.
Però és que, esperes, Tomà.
Ja t'ho compro, eh?
Les 4 primeres xifres, o sigui, les primeres, no les últimes, les primeres...
Exacte, també les...
Toca igual, les 4 primeres per davant o per darrere, 250.000.
250 euros si són les 4 primeres o les 4 últimes xifres.
Perfecte, Xavi.
Vale, les 3...
Llavors, les 3.
Les 3 primeres xifres o les 3 últimes...
Sí, no cal que ho repassem tot, Xavi, perquè és que arribarem a 3 euros.
I la devolució, si et surt davant el primer o l'últim.
Perfecte.
A veure, clar, aquí tenim un problema.
Què passa?
Clar, clar, només tocarà un, aquests 500.000 euros.
Com?
Sí, clar, sí, això és veritat.
A nosaltres els pot tocar 35.000, però 500.000 no és un.
Què ho fem, a compartir o a qui li toca, a qui li toca?
Què fem, Joel, tu que has decidit comprar avui?
No, no ho estic entenent.
A tots els cupons que comprarem, només a un li poden tocar 500 euros.
Per què?
Perquè està fet així.
Perquè està fet així.
Doncs doneu-me'l a mi.
Ah, no, llavors no.
Doneu-me'l a mi.
Bé, ja ho acabarem de parlar.
Fem que és del programa.
És del programa.
Fem que és del programa.
I ens repartim com a bons germans el que toqui, li toqui.
I escolta, si m'aniria a preguntar-li a l'Eva, si mai li ha tocat algun client teu?
Sí.
I t'ha fet algun regal?
O t'ha promès moltes coses que després no han complert?
A veure, jo diria...
Vale, ja m'ho has dit tot. Gràcies, Eva.
Ai, ai, ai.
Escolta, Xavi, et puc dir una cosa?
Et puc dir una cosa?
Aquest número que hem comprat, és el 4-5-4-5-3, no?
4 més 5, 9.
Més 4, 12.
Més 5, 18.
Més 3, 21.
21 són 2.
2 i 1. 2 més 1.
3.
Moco!
Això és el que poc guanyador!
Ja no cal ni que facin els sorteig.
No, no, és que ja hem guanyat.
Ja ens poden donar els 500.000 euros, que així ho dictamina la Càbala d'en Joel Díaz.
La Càbala.
Xavi, moltes gràcies. Gràcies a aquesta companya de l'11.
I vosaltres, que ens esteu escoltant, encara sou a temps de comprar aquesta edició especial del Cupó de l'11
a la vostra administració de confiança, amb aquest bonic dibuix de TV3
que comemora aquestes 4 dècades de la Televisió Nacional de Catalunya.
Gràcies, Xavi.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Rosa d'abril, Morena de l'Adeia!
Catalunya Ràdio
Fa més de 30 anys que Catalunya Ràdio no falla la cita amb el ral·li més dur del món
i aquest any no és una excepció.
Ha tornat el Dakar i amb Damià Aguilar en podeu seguir el dia a dia des de l'Aràbia Saudita.
En aquesta edició, una cinquantena de pilots catalans participen en el ral·li dels ral·lis
i nosaltres el seguirem de prop.
Fins el 19 de gener, tota l'emoció del Dakar explicada a Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ja és aquí Blancolor, amb teixits i dissenys de qualitat per casa teva.
Ara amb fins a un 50% de descompte en una selecció de reba de llit, bany, taula, catifes, cortines,
mobles de dormitori, descans i molt més.
Blancolor, el moment de vestir casa teva.
Només fins al 29 de febrer, a la botiga Web i App del Corte Inglés.
Amb les subvencions per a la modernització d'empreses de transport per carretera,
per a pimes i autònoms, agafa la drecera cap a la digitalització,
cap a la sostenibilitat, la connectivitat, la renovació dels sistemes i la innovació.
Agafa la drecera cap al futur, amb un transport més eficient i competitiu.
Finançat per la Unió Europea Next Generation.
Informa-te'n a territori.gencat.cat.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Sobretot, tots us agraden els cargols, no?
No, sí.
No li trobo, segur.
No, home, no em vaig.
No, em vaig.
Per sort, a Lleida hi ha cuina més enllà del cargol.
I molt intensa.
Vens penalitzat per la que era abans on estàs treballant amb mi.
Punt i pilota.
A veure, fa falta una mica de humildedat, no?
Duel entre restaurants tradicionals i creatius.
A Lleida.
Joc de cartes.
A TV3 dimecres a la nit.
Catalunya Ràdio.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Ai, mira, un senyor que acaba de llençar.
Què li ha fet il·lusió llençar coses aquí a la paperera?
Claro que sí.
Venim a casa teva a fer els nostres programes.
Quina és la premissa, doncs?
Que us heu d'oferir, perquè no assaltarem una casa.
No, és il·legal.
És a dir, que a partir d'avui mateix podeu entrar al web de Catalunya Ràdio,
trobareu allà ràpidament com fer-ho,
com proposar-vos, postular-vos per acollir un programa de Catalunya Ràdio a casa vostra.
És que estic emocionat.
Jo he demanat que vingueu a casa meva.
I què? Així no vingueu a treballar.
Que còmode.
Però m'han dit que no pot ser.
Home, no.
Que no es pot anar a casa d'un locutor.
No.
Vaja.
Llàstima, eh?
Podríeu-me anar a un autorrentat de gossos.
És que no hi viu ningú a l'autorrentat.
Ha de ser concepte a casa.
Aquest any són cases.
Cases, eh?
Cases de gent.
Casa, no pis.
Pis també, clar.
Home, una casa per un pis.
Xalet.
Xalet, sí.
Segones residències.
Menció.
Oh!
Volem venir a la vostra menció.
Ah, mira.
Què et sembla?
Sí.
Oh, doncs, escolta'm, a partir d'ara podeu entrar al web de Catalunya Ràdio
i dir-nos qui sou, on viviu,
i per què hem de triar a casa vostra
per venir a celebrar el Dia Mundial de la Ràdio
perquè un any més amb Catalunya Ràdio,
el Dia Mundial de la Ràdio,
venim amb tu.
L'última hora,
Quim Morales a Catalunya Ràdio.
L'any passat vam anar a tocar de Lleida, no?
Sí, a un bonic poble d'artesa de Cega
que vaig posar l'himne d'artesa d'una...
Te'n recordes?
Ai, sí, és veritat.
Va ser el pitjor moment de la meva carrera professional.
Sí, sí, que ens vas posar l'himne d'artesa, d'una altra artesa.
Sí, que es va fer, n'hi ha dos.
Ara es veu que...
Jordi, tio.
Arrogant la cara, com dient,
però què és aquest himne?
D'on ho ha tret aquest noi?
Vaja, aquest any l'hem de fer una miqueta millor.
Però la qüestió és celebrar el Dia Mundial de la Ràdio
amb els nostres oients
i així ho farem el 13 de febrer.
Apunteu-vos-ho bé,
que volem venir a casa vostra a fer el programa.
I el que potser tocarà aquell dia
és emocionar-nos
i analitzar per què ens emocionem
amb en Jordi Ramoneda
i el seu còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
S'enseja bé
Còctel d'emocions.
Mira, estic veient el David Tord,
el nostre estudiant en pràctiques.
Se la sap totes.
No, no, que quan el tio ha sortit del concepte còctel
ha fet com una coctelera.
Sí, ha fet el ball de la coctelera.
És que el David té una traça
amb tot el que siguin estris de bebuda.
La coctelera també te la poses a l'espatlla
per fer còctels.
En fi, és que hem vist unes...
Mira, se li acaben les pràctiques
i el trobarem molt a faltar.
Molt, molt, molt.
Bueno, jo et baixaré a veure a casa.
Perquè som veïns,
et vinc a veure una estona
que et trobo a faltar.
I te sabràs allà,
al passadí de casa.
Amb els seus pares i amb ell.
Està bé, molt bé.
Doncs mira, Quim,
mentre vas a veure els pares del David Tord
a casa seva,
podeu posar a l'arciu de Ràdio Televisió Espanyola
i buscar un programa de 1995
que és Directissimo.
Home, un clàssic.
Que sempre m'ha fet gràcia
al Directissimo.
No directo.
No, no.
No puede ser más directo.
Más grande, más grande.
No directo, directísimo.
Que jo crec que era gravat.
Soño.
No soñaría.
I un dia que José María Íñigo,
que era un senyor que no tenia emocions,
i t'ho dic jo,
que el vaig conèixer
i no en tenia,
no en tenia,
era, bueno,
més sec que una de Mohamed,
va convidar a dos toreros.
Concretament un,
que era Sebastián Palomo Martínez,
conegut com Palomo Linares.
Home, mitiquíssim, mitiquíssim.
I Francisco Camino Sánchez,
conegut com Paco Camino.
Aquest estava menys treballant.
No se'n complica gaire la vida.
No, bueno,
és que el torero
no es complica la vida.
No, ell ja té prou feina.
Home, sí que se la complica una mica.
Sí, sí,
es complica el matrimoni,
normalment.
El torero s'ha...
Bueno, vale.
Aquests dos toreros,
que tenien una gran trajectòria
ja l'any 1975,
tenien sobre uns 30 anys,
s'havien discutit.
O sigui,
hi havia com una rivalitat
no sana.
O sigui,
el torero,
en principi,
la rivalitat la té amb el toro.
Sí, no amb els altres toreros.
Sí, però hi ha el tema d'egos,
sempre hi ha el tema dels egos.
No hi ha turoritat
entre toreros?
No, no hi ha turoritat.
No, no, no.
Val,
què passa?
Doncs l'Iñigo
havia decidit
com reunir-los,
però ja
tot comença molt malament
perquè
no, no,
o sigui,
els vol tenir,
els dos asseguts,
a una taula,
taula de diàleg
entre toreros.
Sí, clar que sí.
I noi,
els dos no volen.
No volen.
No volen ser junts.
No volen ser ni junts.
Aleshores,
Íñigo
vol aprofundir
en aquest conflicte
i comença
entrevistant
a Palomo Martínez
i fotent merda.
¿Entre què?
Entre Palomo Linares
i Paco Camino.
No, no pasa nada.
¿Cómo que no pasa nada?
¿Por qué?
¿Es cierto que no se llevan bien?
¿Es cierto que no se hablan?
¿Es cierto que usted
habla mal de él?
Yo no hablo mal de Camino
ni creo que
tampoco hable más de mí.
Solo que cuando hay,
pues no sé,
una competencia,
pues a veces sale a la calle,
pero no hablo mal.
Bueno,
no hablo mal.
Ja esteu veient.
No, no pasa nada.
Sí,
però a mí
l'Íñigo
com a preta,
com va el morbo, eh?
Ens posicionarem
per algun o no?
O ens cobran
el sociol de malament?
Jo de moment
estic cap amb el Palomo.
Val.
Ja veieu,
bueno,
ha sigut una mica
com quan la parella
et diu
que et passa a algú
i dius
no,
no passa res.
No,
tu sabràs.
Tu sabràs,
tu jo jo
que em tiraria pel volcó.
Anem furgant
a veure què va passar
entre aquests dos
perquè Íñigo
com a periodista
de raça i bigòtica
era
i perruca.
Perruca?
Sí,
home i tant.
Em sap greu.
Se la va fer un arruç,
se la va treure de sobte.
Un dia va aparèixer sense.
Tirem el tall.
Però uno me dice
que no ha pasado nada
y el otro me tomo
que me va a decir lo mismo.
Què ha pasado entre los dos?
Hombre,
particularmente,
pues hombre,
este muchacho,
pues...
¿Cómo que este muchacho?
Hombre,
este chico,
porque es un muchacho joven,
pues el hombre,
pues,
me dijo
unas cuantas tonterías
mía, ¿no?
Vale.
Ya está en Ballet,
ya está en...
Rabia,
era Caminos,
Francisco Caminos,
Paco Camino,
era el segón,
¿vale?
Algunas tonterías mías.
Algunas tonterías mías.
Íñigo,
seguís preguntando.
Cuando digo hablar mal,
no quiero decir
que ha atracado un banco,
quiero decir,
pues,
que no sabe tarear,
que no torear,
ese tipo de cosas.
No, no,
yo no puedo decir
de un compañero mío
que no sabe torear,
¿no?
Porque yo creo
que todos tenemos...
Los aficionados
al mundo de los toros
están ahora comentando
lo que Palomo ha dicho
Yo no he dicho nada,
yo lo que pasa
que digo verdades
como templo
y eso es lo único.
¡Oh, güey!
¡Eso es la único!
¡Eso es la único!
¡Eso es la único!
No li demanis
veras al Palomo.
Vale.
Ja veieu que
no, a mí no em passa res
amb ells,
l'altre diu el mateix,
pero yo digo
verdades como templos...
Sí,
pero el ambient
està carregat,
carregat,
de tabaco segurament,
però també de tensió.
I, no,
sí, de fet,
el més content
era el toro,
perquè si no el mataven.
Mentre es barallen ells,
està.
Però què passa?
Aquests dos
venen de tenir
una relació
professional
o ja eren amics?
¿Son ustedes amigos?
Pues sí,
prácticamente...
En la plaza sí,
pero sí.
Y en televisión,
al parecer,
también.
¿Por qué me han dicho
que si lo junto aquí
hay una batalla y...
No,
batalla no puede haber ninguna
porque...
Bueno,
ja veieu que
sois amigos,
sí, bueno,
en la plaza,
pero en la calle
cada una...
No sou amics,
no sou amics,
no presentarà.
¿Ets amic o no ets amic?
A la plaza
i fora de la plaza.
Home...
Ara entrem en el moment
del bif,
ara entrem en el moment
de l'emoció ira,
enveja i ràbia,
jo crec que són
aquestes tres,
perquè,
mentre es va parlant
Paco Camino,
Palomo Linares,
no Patagonalmiss,
és el Camarino,
segurament,
va fent una aigua mineral,
que és el que van els treus,
i entra a l'estudi...
Què dius?
...indirectísimo,
és allò de...
I romp.
I romp l'estudi
amb els seus arguments.
Bueno,
quiero que me aclaré
un momento
lo que dice este muchacho.
¿Eh?
Le voy a este a mí en mi cara
lo de este muchacho.
Porque de este muchacho
que está aquí
Buenas noches.
Le sobran más que todo...
Què?
Què?
Un momentito,
momentito.
A ver,
que es lo de este niño
y este muchacho
que te va a decir.
Cuenta,
cuenta...
Date un poquito ahí,
muchacho.
Bueno,
ja ho he vist dalt.
Saps allò que hi ha contacte?
Sí.
Però com un contacte
una mica
amb una mica de violència
que...
Ja s'ha de buscar una mica.
Sí,
que l'apartes.
Jordi,
que hablas i va agudo
quin és,
el Palomo
o el Camino?
Mira,
vols que et digui una cosa?
No,
com que em semblen els dos
igual d'idiotes
i d'imbècils
és que ni m'he preocupat
en saber-ho.
Jo vaig a baquear a la fi.
Vale,
perfecte.
Segurament parlava així
no perquè tingués
algun problema,
perquè era una cornada
que li deien donat
a les coses.
Sí,
a les coses.
Va,
ja heu vist
que hi ha una paraula
que molesta molt
a un dels dos,
que és muchacho.
Muchacho.
Niño.
Li arriba a dir niño.
És que està qüestionant
l'ombria.
L'ombria.
Que bàsicament
es portaven set anys,
l'una amb l'altra.
Però hi ha èpoques
que es nota més.
Sí.
Després ja noten.
Del 7 als 14,
per exemple,
els nota moltíssim.
Així que anem a veure
com a un li molesta molt
que a l'altre digui muchacho.
Muchacho, muchacho o no?
Palomo, palomo.
Perquè tu sabes
que de muchacho o no?
Palomo.
A ver, que soy un tio
a lo mejor más que tú.
Se refiere a ella.
Oye, ten cuidado.
Bueno, pues no,
no te vaya a pasar, eh?
Un momento.
Un momento.
Muchacho o no?
Si me permitís.
Aquí hay unos señores.
Si me permitís los dos.
Bueno,
ja ho veieu que Íñigo
no ho està controlant,
el foc de la discòrdia
i ara es fa aquí
el tio que vol que no,
muchacho, muchacho.
És un precursor
de Jorge Javier Vázquez,
gent que en marxa del plató,
que tornen,
ell fent veure
que posa pau
però no en posa
perquè a mi diuen
que ustedes están peleados.
Quim,
i una baralla
entre dos homes
com que són toreros,
evidentment,
han de sortir
el concepte
nos vamos a la calle,
no?
És un clàssic.
Aquí fora,
que dius
per què no us pagueu
tu i jo solos
a la calle.
Doncs això és
el que acaba passant.
Sólo és una cosa,
mira,
me permitís los dos,
por favor.
En la puerta
nos partimos la boca
en la puerta
al delante.
Toma ja!
Eso sí, eh?
Ja està.
Ojo, eh?
Estan d'acord
en partir-se la boca
mútuament.
Mútuament, ja està.
Bueno, al final,
un punt d'entesa.
Saps com acaba això?
Que està gravat,
però no té so,
perquè ja havia acabat la imatge,
que marxen els dos
i com s'enfronten una mica
de, eh, eh,
què m'has dit?
Llavors hi ha els palanganeus
dels toreros,
que no sé com es deuen dir.
La quadrilla,
la quadrilla.
El picador, eh?
Que els aturen,
però tampoc que els aturen
molt,
perquè,
i al final,
acaben un res.
Res.
Al final,
qui va acabar molint?
Fè un quadrador?
Poc atoriador.
S'han volien anar tots
a la taverna
i ja sabien com van.
I a putes.
Però va haver-hi
molta emoció, eh,
en aquest còctel emotiu
que presentava
el senyor Iñigo.
Era època perruca
o sense?
Era, era, no,
anys 75 en perruca.
Encara en portava.
Sí, sí.
Potser en seus.
Portava perruca,
fins i tot la perruca.
Què m'hi dices?
Una meta perruca.
Una cosa molt emocionant, també.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quimorales.
I per si no havíem tingut
prou emocions
en aquest dimarts 16 de gener,
molta atenció,
que de seguida
anem al mur
de les lamentacions
d'en Joel Díaz.
Què és això?
Un espai on us podeu queixar
lliurement del que vulgueu,
sense censures.
Per què?
Perquè entrareu a l'antena
i, escolta'm,
ja t'ho trobaràs, Joel.
A veure, pot ser que una vegada
a l'antena,
si és molt greu
el que esteu dient,
jo faci
ja, ja, ja, ja, ja,
per tapar el que digueu.
Va, que no se senti.
Això sí que pot passar.
Però si voleu intentar-ho,
932017474.
I també n'hem rebut
per escrit,
que eren
a l'última hora
arroba catradio.cat.
I per WhatsApp
també han arribat.
I per WhatsApp
també han arribat.
Però tant,
932017474.
Després de la publicitat,
anem al mur
de les lamentacions.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Hola, què tal, bon dia.
Em permeteu una pregunta?
No.
Ostres!
Catalunya Ràdio
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe.
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe.
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe.
VendermiCotxe
Compromís de pagament
en 24 hores
i si tens una oferta
vine i te la millorem.
100% garantit.
VendermiCotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants,
Sabadell i Cornellà.
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Un restaurant caníbal
a Berlín.
Al restaurant caníbal
ens mengem
els millors cervellets
i som
l'únic restaurant
que sempre convida
els seus clients.
Un restaurant caníbal
a Berlín
no és un restaurant,
és una altra cosa.
Què és?
No ho sé,
però alimenta.
Un restaurant caníbal
a Berlín.
Diumenges d'una a dues
del migdia
amb Paula Molès.
També en podcast
i a l'api web
de Catalunya Ràdio.
M'explico, no?
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Queda el pàdel, no?
Una miqueta.
El pàdel és una merda, Quim.
És una merda
per senyors gordos.
Com jo,
perquè m'he comprat
unes bambes per jugar.
Com tu, efectivament.
Com tu, efectivament.
En nou minuts
ens plantem a l'una del migdia.
Abans d'acabar aquesta edició
de l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio
volem que us desfogueu,
que us quedeu a gust
entrant o acostant-vos
al mur de les lamentacions.
Allà us hi espera
en Joel Díaz
per atendre
totes aquelles reclamacions,
queixes i denúncies
que vulgueu fer.
Jo tinc els espersors
d'escalf a tope
i no sé si vols
començar per algun element
dels que...
Comencem pels escrits.
D'acord.
Tenim música trista
d'elements escrits
que són així.
Vinga.
I a través del WhatsApp
ens escriu la Maria Durant
que diu
Hola, Joel, Quim, Aida, Xavi, Jordi, Aina
i tota la resta de l'equip.
No cal que ens saludeu a tots?
Val.
No, en bon cas.
Hola, si ho vol fer.
A mi m'agrada la gent,
Quim, que saluda
i dona la mà sempre.
Sí, sí, sí.
Jo, si pogués ser,
et condonaria la mà
cada dia al marxar.
Doncs no ho facis, no ho facis.
A més a més, diu
felicitats pel programa.
Gràcies.
Molt bé.
Festival de tòpics.
A veure si el lament
arriba en algun moment
del missatge.
Arriba, arriba,
perquè diu
el meu lament
és el següent.
Dos punts.
No acaba d'arribar.
Dos punts.
La gent no sap conduir
en general.
Sí.
Jo vaig en moto
i em poso molt nerviosa.
Bueno, bueno.
M'ho dius
o m'ho expliques, no?
Maria Durant.
Tinc un consell
pels teus nervis
quan vas en moto
i l'he trobat,
no ho dries mai,
el gran llibre
d'aforismes
de la Carmen de Mairena.
Ai, mare de Déu.
És el meu llibre
de referència
quan era...
És el que tens
a la tauleta de nit.
A la tauleta de nit.
És perfecte pel teu cas
perquè diu així,
diu,
para los nervios
en la moto,
antes de salir
te toques el toto.
D'acord, d'acord.
No sé què es refereix
aquí com a toto,
la Carmen de Mairena,
però sí que és veritat.
Si és el que jo en penso,
hi pot haver
una relació
entre anar més relaxat
d'acord.
O no, eh?
Segons com, eh?
No ho sé.
No ho sé.
De fet,
quan de rato te'l toquis.
No ho sé.
Passem a la Sandra,
també...
Estic d'acord
amb el que diu la Maria Durán, eh?
Sí, sí.
Des de la moto
es veu molt clara
la negligència
de molts conductors.
Sí, també des del cotxe
es veu la negligència
de moltes motos.
Sí, a veure si ens barallarem.
No ens barallarem
perquè jo crec
que tots dos tenim raó.
Sí.
Per WhatsApp, eh?
La Sandra diu,
hola Joel,
vinc al mur de les lamentacions
a queixar-me de Madrid.
De Madrid?
Ostres.
Però no de la ciutat,
que no m'ha fet res, eh?
Em queixo que ara tothom
diu que Madrid mola molt
i és superdivertit
i jo penso,
si tant t'agrada,
vés-hi a viure-los
i deixa'm en pau.
Sí, molt bé.
Home, Sandra,
crec que estàs parlant
en nom de molts de nosaltres.
Per exemple,
el Ramoneda,
tu no paraves de dir
sí, sí,
com dient
endorses aquesta opinió.
Sí, és que m'agrada molt.
Jo, mira,
t'ho diré tot
amb una cita
del gran Paco Umbral.
Home.
Que deia,
parece que hoy toca
hablar de Madrid.
Madrid es una gran ciudad
o por lo menos
una ciudad grande.
És que més enllà
del personatge
la tocava, eh?
No, no,
tonto no tenia un pèl,
aquest.
Si aquesta cita no t'agrada,
no t'ho creuràs,
però he tornat a trobar
una altra cita referent a Madrid
de la Carmen de Mairena.
També em va parlar de Madrid.
Sí que tenia obra publicada.
No, però aquesta és profunda
perquè diu
a mi
l'osso i el madronyo
me pueden comer
to el coño.
Això és unes memòries
que va escriure ella o algo?
No, no, no.
Ella anava fent aforismes
com el xino aquell,
el sunsul,
l'arte de la guerra.
Aquell va fer l'arte de la guerra,
doncs la Carmina
va fer...
L'arte de la perra.
L'arte de la mail
ho ha publicat, això,
perquè m'interessa...
No, no ho sé,
ara mateix.
Ara mirarem la bibliografia.
93201474,
recordeu,
som al mur de les lamentacions,
avui us podeu queixar
del que vulgueu.
Ràpidament,
no cal que desenvolupeu molt
les queixos,
perquè de vegades
tampoc tenim temps
per atendre-les.
Sisplau.
93201474,
i si et sembla bé
acabem amb un
que ens ha arribat
per correu electrònic
que diu
Hola, em dic Nacho.
Hola, Nacho.
I em vull lamentar
que quan jo vaig
anar a esquiar
fa dues setmanes
no hi havia neu.
I ara que no puc anar-hi
n'hi ha molta.
Hòstia,
una putada.
No sé si Carmen de Mairena
va dir alguna cosa.
No, Carmen de Mairena no,
però tinc un refrany
aragonès,
i això és veritat,
que està molt bé,
que diu,
si nieva,
però no quaja,
no és completa,
la paja.
Ho has entès?
No crec que s'hagi d'entendre,
no?
Cadascú que ho interpreti
de la seva manera.
Jo honestament,
jo honestament no l'he entès.
Sí, sí, sí,
jo crec que sí,
jo crec que sí.
Jo crec que sí.
No ho he entès,
jo ho he entès.
Però no quaja,
no és completa la paja.
D'acord, d'acord,
d'acord.
Però que el repetir-ho,
ja ens en fem mala idea,
l'Albert Joder
diu que sí que s'entén,
i que a més a més
tenim,
esperant-nos al telèfon,
la Maria Rosa.
Bon dia.
Maria Rosa?
Sí, bon dia.
Estàs al telèfon?
Sí, sí, sí.
Perfecte.
No m'ho diguis,
truques de Sant Cugat?
Com?
Truques de Sant Cugat?
No, no, no,
jo truco de Barcelona.
Perfecte.
De quin barri?
De l'Eixample Dret,
però hi ha prop de,
o sigui,
a prop del carrer Córsena,
a prop del començament de Gràcia,
inclús hi ha que diuen
que ja és Gràcia,
i això no ho sé.
Maria Rosa,
tu ets del barri que tu vulguis.
I tant.
Vull dir,
si vols ser de Gràcia,
doncs ets de Gràcia.
Per on van els tiros
del teu element, Maria Rosa?
A veure...
No, espera, espera,
només et demano
un petit titular,
perquè primer hem de triar
la música,
de fons.
Que no serà aquesta,
serà una altra.
Bé, anem per parts.
Maria Rosa,
quin instrument
vols que t'acompanyi
en el teu element?
El piano,
ara tenim,
ens ha arribat nou,
ara el clavisemble,
l'oboè,
viruncel...
Però tots són tristos, eh?
La gaita,
fins i tot tenim gaita trista,
jo te la recomano.
A veure,
a mi m'agrada molt la música,
i per tant,
els instruments
m'agrada la majoria,
el que passa
és que m'agrada molt el piano,
perquè jo toco el piano.
Doncs piano, piano.
Maria Rosa,
no se'n parli més.
Aquí tens el piano,
i les zones catalanes
són teves.
I també tenim
una mica de pressa.
Vaig tocar una vegada
el piano aquí,
a la diagonal.
Maria Rosa,
el lament,
el lament.
De què queixes?
Queixis d'alguna cosa,
Maria Rosa?
No, no, no, no em queixo,
no.
Era per comentar,
em van dir,
dels Esteves,
el dia que vam parlar,
del nom Esteve.
Sí, Maria Rosa.
Llavors,
jo a la meva família
n'hi he tingut quatre.
Quatre Esteves.
Deia el meu sogre,
després el meu marit,
el meu fill,
i el meu net.
Quatre Esteves.
Poca imaginació,
també,
en aquesta família.
I després,
en una època,
bueno,
aquests altres dos,
en una època
que es posava molt poc.
Molt poc.
Jo li parlo
que van néixer
abans del 60,
perquè jo en tinc 90,
precisament.
De molts anys.
Sí,
el que va néixer
el 61,
que és el meu fill,
llavors ja encara es posava,
però ara es veu
que es posa molt poc.
Ja saps el que diu
en Maria Rosa,
diu,
si a la teva família
es posa molt
de nom Esteve,
la culpa
és teva.
Ah,
això no ho sabia.
Ah, sí.
Clar, clar, clar.
I després,
també,
hi havia un que no he conegut,
perquè aquests,
aquests quatre,
i aquests altres
els he conegut a tots.
Sí, sí, Maria Rosa.
Era també un germà
del meu sogre,
que es va morir,
que també,
diu que també es deia Esteve.
No fot,
no pot ser,
Maria Rosa,
m'estàs enganyant,
m'estàs enganyant,
no pot ser veritat,
tants Esteves en la família,
no, no, no, no, no, no.
El que passa
que el meu net
també té 30 anys ja, eh?
Clar, carai,
es fan grans,
es fan grans.
Sí,
un dia són petits
i després ja són calvos.
Com que jo soc molt vella.
Està calvo el teu net ja,
està calvo?
Doncs no,
el meu fill sí.
El teu fill sí,
però el net no, eh?
No, això,
sí, sí, el meu fill molt.
Maria Rosa,
ho hem de deixar aquí, carinyo.
Molt bé, molt bé.
Una abraçada fortíssima.
Gràcies, igualment, eh?
D'acord.
Gràcies.
Déu.
Gràcies, demanem viscut.
Quan compong música,
busco el hit,
un exitàs,
i ara rebaixes,
camises i pantalons.
Quan cerques,
no sempre trobes,
però a les rebaixes del cort inglès
sempre trobes el que cerques.
Amb descomptes,
amb modes,
bors,
llar,
accessoris,
llençaria,
sabateria.
Del 7 de gener al 29 de febrer,
les rebaixes del cort inglès
a la botiga Web i App.
Bé,
lainencròria web i App.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Mentre encara sona la música trista, demanar disculpes a la Maria Luz i a la Rosa,
que se han quedat a l'espera de lamentar-se,
pero es que el tema dels Esteves donava molt de sí.
Hostia.
A més, a més, recordeu que hi ha molts Esteves que no coneixeu.
Sí?
Nosaltres els de l'última hora, demà a les 12 ho tornarem a deixar tot per l'última hora.
Que vagi molt bé, gràcies, fins demà.
Gracias por ver el video.