La producción de la automóvilística
Xeria a Cataluña arrencará la tardor
con algunos models de la marca Omoda,
según se ha concretado el conseller de Empresa.
Después, Diu Torrent, el seguirán las furgonetas
y los vehículos pick-up de la resucitada marca Ebro.
I s'hi afegiran, després, altres models de la companyia Xeri
sota la marca Ebro, també.
En declaracions als matins de TV3, Torrent ha destacat
que, més enllà de la producció, el fabricant xinès
entra a l'accionariat del projecte per reindustrialitzar l'antiga Nissan.
Xeri fa una aposta molt important, estratègica, diria jo,
en aquest sentit, perquè es converteix en copropietari de la planta.
És a dir, no és només una relació comercial,
no és allò que ara se'n diu contract manufacturing,
que és una tendència que estan fent algunes companyies
a nivell europeu de fabricar per tercers,
no és només això, sinó que Xeri entra en l'accionariat,
per tant, en la propietat de la planta,
que vol dir que és copropietari
i que participa de manera molt activa i molt directa en el projecte.
Més notícies, Sara Riera.
El ministre d'Exteriors britànic, David Cameron,
confirma que Israel està decidit a respondre a l'atac de l'Iran
i espera que ho facin de manera que no desencadeni una escalada militar.
Cameron i la seva homòloga alemanya, nalena Berbuk,
s'han entrevistat avui a Jerusalem amb el president israelià, Isaac Herzog,
en un intent de contenir la situació.
Herzog ha demanat que el món sencer actui
per evitar que Terán llenci atacs com el de dissabte contra Israel.
Pel que fa a la campanya de les eleccions del 12 de maig,
el president Pere Aragonès continua buscant el cos a cos
amb Carles Puigdemont i Salvador Illa a Barcelona.
Albert Prat, bon dia.
Bon dia, sí.
Aragonès ha carregat contra Junts
i l'ha acusat de no voler entendre's en tota la legislatura.
Aquests dies hem sentit crides a la unitat
per part de Carles Puigdemont.
No és qüestió només que els últims tres dies parlem d'unitat,
sinó d'haver-la practicat els darrers tres anys.
I jo sempre he tingut la mà estesa.
Però no ha concretat de quina manera
pensa refer els ponts amb els exòcis de govern.
També ha apuntat el PSC,
de qui els republicans aspiren a recuperar vot perdut.
Aragonès té amb que si Illa arriba a la Generalitat
frenarà el traspàs de Rodalies
i escatimarà esforços per reforçar el català a les aules.
Albert Prat, Catalunya Ràdio Barcelona.
Doncs justament el candidat del PSC
aposta per prioritzar els partits d'esquerres
per conformar un nou govern.
Salvador Illa ho ha deixat clar
en una entrevista avui a la xarxa.
Partits, partits més llet que d'esquerres
i tinc més coincidències, lògicament, no?
Però insisteixo, hem de veure,
i jo, en fi, a peu a una confiança àmplia
del poble de Catalunya, la demano,
per poder tenir estabilitat.
Catalunya necessita estabilitat,
necessita poder tenir un govern de quatre anys.
L'Ajuntament de Lleida prepara el concurs
per renovar la concessió
de la principal sala de concerts municipal,
el Cafè del Teatre.
Darrerament, hi ha hagut queixes dels veïns
pel soroll.
Anem a Lleida, Estela Busoms.
Bon dia.
De moment, els actuals responsables
han optat per acabar els concerts
una hora abans, a les 11.
Aseguren, però, que l'imitador de soca,
l'Ajuntament pretén que Instalin,
fa inviable seguir programant actuacions musicals.
Per tot plegat,
descarten tornar-se a presentar el concurs,
com explica el gerent Domènech Merchant.
I clar, nosaltres tenim clar
que no podem continuar,
però és que no és que nosaltres no puguem continuar,
és que ningú pot agafar el Cafè del Teatre,
perquè aquestes molesties tornaran a sorgir,
perquè el Cafè del Tren
té una remodelació íntegra.
Des de l'Ajuntament preveu
en iniciar la nova concessió
a partir del mes de setembre
i fer obres durant l'estiu,
però no fan cap esment
a treballs d'insonorització.
El pleg de condicions
per a la nova licitació
es portarà a votació
al pròxim ple municipal.
Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida.
Esports, Marta García.
Definida la primera semifinal de la Champions,
que enfrontarà el PSG amb el Borussia Dortmund.
Els francesos van eliminar el Barça,
que va perdre per 1-4 en Montjuïc.
Se va avançar amb un gol de Rafinha,
però l'expulsió d'Araújo
en la mitja hora de joc
va condicionar el partit.
Dembélé en la primera part,
i ja en la represa Bitinha i Mbappé
en dues ocasions,
van capgirar l'eliminatòria.
Els alemanys, per la seva part,
van guanyar l'Atlètic de Madrid per 4-2.
Avui s'acabaran de decidir les semifinals.
A les 9, Manchester City i Madrid,
amb empat a 3 en l'anada.
I a la mateixa hora,
Bayern Arsenal amb empat a 2.
Podreu seguir els tots partits
en l'antena digital de Catalunya Ràdio
i en la plataforma 3CAT.
Rafa Nadal s'enfronta a l'Australia de Minyaure
en la segona ronda del Godó,
que se disputa en el tenis Barcelona.
En Estudgar, Pau Lavadosa
jugarà als vuitens de final
davant la Vielorussarina Sabalenca.
En la sova al Dambol,
a les 8, Barça de Mar Lleó.
Els blaugranes ja són campions de Lliga
des de l'última jornada
disputada al cap de setmana.
I el balomano Granollers
i el central Gerard Domingo
han arribat a un acord
perquè el jugador firme
el seu primer contracte professional.
En 20 anys,
Domingo és titular en l'equip
de primera nacional
i esta temporada ha debutat
amb el primer equip
amb qui ha disputat 22 partits.
Ara firma fins al 2026.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
No tengo 30 años
y ya estoy casi roto
apenas siento algo
tal vez me sientas solo
11.5.
La gent està cansada.
Una de cada quatre persones
que va al metge de capçalera
ho fa per cansament o astènia.
És el setè motiu
de consulta a l'atenció primària
i creix entre els joves.
Ho diu la Societat Espanyola
de Medicina
de Família i Comunitària
que atribueix el cansament
a factors emocionals
en la majoria de casos
on no hi ha causes orgàniques.
L'Eldal Espluga
és filòsof
és periodista cultural
col·laborada
amb diferents mitjans
de comunicació
i és autor
de diversos assajos
entre d'altres
un que es diu
No siguis tu mateix
a punt sobre
una generació fatigada.
Podem saludar-lo
des dels estudis
de Catalunya Ràdio Madrid.
Eldal Espluga
què tal?
Bon dia, com estàs?
Hola, bon dia, què tal?
I benvingut al matí
de Catalunya Ràdio.
Estàs cansat o com estàs?
Bé, de fet
part de la qüestió
del cansament
quan es reflexiona
en termes
de com afecta
la societat en general
i no només a nivell personal
és que moltes vegades
tenim aquesta sensació
de repetir
no puc més
quan et pregunten
com estàs
doncs de seguida
dius
ostres, sembla que
vaig fent, vaig fent
que és una ramó de fons
que sempre va pesant
i precisament
l'interessant
és preguntar-nos
quines són les causes
d'aquest cansament
que pica de fons
i que d'alguna manera
està tan extès.
Clar, però sembla
que el món
que estem construint
tot vagi cap a la felicitat
hem de ser feliços
és gairebé una obligació.
És un imperatiu
de fet
hi ha una reflexió
molt interessant
d'una autora feminista
que es diu Sarah Ahmed
que precisament parla
de la promesa
de la felicitat
i de com
tota la nostra existència
està encarada
en aquesta promesa
que d'alguna manera
ens marca un camí
ens porta a prendre
una sèrie de decisions
per aconseguir
conquistar uns estàndards
de benestar físic
de benestar emocional
de benestar social
en tots els aspectes
que ens porta
a un treball constant
sobre la nostra
pròpia existència
i que part
d'aquest imperatiu
de felicitat
és el que ens porta
a estar constantment cansats
perquè sembla
que hem de fer
una inversió constant
en la nostra vida
per tal d'automillorar-nos.
Per tant, és un negoci
la felicitat.
Ho és.
Bàsicament,
no només per totes
les indústries
que hi ha al voltant
que això ho podem parlar
per exemple
del creixement
que hi ha hagut
d'indústries
com el mindfulness
com la meditació
com també al voltant
de tot el que es parla
dels múltiples inputs
que arrebem
de les tats socials
doncs aquests
retirs espirituals
de desconexió
però més
o fins i tot
podríem parlar
de la indústria
farmacèutica
al voltant
de tot el que té a veure
amb la salut mental
però més enllà
de totes les indústries
associades a la felicitat
que evidentment
és un tema molt important
el que em sembla importantíssim
i en el llibre
intento abordar una mica
és veure com
ens percebem
a nosaltres mateixos
en el context actual
sota el neoliberalisme
com cada individu
es percebe a si mateix
com una petita empresa
i la lògica econòmica
de la gestió
d'aquesta felicitat
d'aquest benestar
es dona ja
amb aquests termes mercantils
amb aquests termes racionalistes
amb aquests termes
d'inversió
des del propi subjecte
per mi això és molt clar
quan a vegades
només cal pensar
en com parlem
de nosaltres mateixos
parlem de gestionar
de les nostres emocions
parlem de capital cultural
per referir-nos
als nostres coneixements
que podem adquirir
o a l'educació
que hem tingut
parlem de capital social
per referir-nos
als nostres amics
coneguts
amb aquestes paraules
en anglès
com era el networking
parlem de capital eròtic
per referir-nos
a les nostres relacions
interpersonals
i romàntiques
per tant
aquesta lògica
de percebre'ns
com petits empresaris
que constantment
hem de fer una inversió
en el nostre automilorament
fa això
que la lògica econòmica
estigui ja intrínsecament
amb la pròpia narrativa
com ens percebem
com la conseqüència
és curiós
perquè quan el sistema
diguéssim
ens vol
més feliços
ens ven aquesta idea
de felicitat
el que genera
és encara més infelicitat
de nosaltres
sí
hi ha alguna autora
com l'Auremberland
que parla fins i tot
d'optimisme cruel
perquè aquest optimisme
de no sigues feliç
projectar la casa
que voldràs
la família que voldràs
el viatge
aquestes expectatives
doncs ella parla
d'aquest optimisme cruel
que és precisament
aquesta promesa
de felicitat
el que ens genera
infelicitat
perquè constantment
fa que pugis
aquestes expectatives
i fa que
d'alguna manera
gairebé tots aquests relats
i pensem
tot el que té a veure
amb la cultura de l'autoajuda
i amb aquesta idea
que no ho sé
ho hem vist en llibres
i pel·lícules
com el secret
o que et diuen
la llei de l'atracció
pensa
o ara que s'han posat
de moda
amb video stick talk
els vision boards
i la idea
de poder projectar
allò que vols ser
doncs hi ha una mica
aquesta idea
que sembla
que el teu futur
el teu benestar
la teva felicitat
però també
el teu benestar material
depèn només
única i exclusivament
de la teva voluntat
del teu desig
i per tant
qualsevol cosa
de l'univers
depèn
que tu desitgis
que tu t'esforcis
i al mateix temps
això el que fa
és ignorar
les condicions materials
que et poden portar
a aconseguir
una determinada feina
aconseguir
un determinat sou
poder pagar-te el lloguer
poder etcètera
i per tant
això
està intrínsecament
dintre d'aquests discursos
potser
el més exagerat
per mi
és
el psicòleg
Martin Seligman
que havia arribat
a ser el president
de l'APA
de l'Associació Americana
de Psiquiatria
que és un dels pares
de la psicologia positiva
que és qui ha donat
una pàtina científica
tots aquests discursos
que venen de la cultura
d'autoajuda
va arribar fins i tot
a posar per escrit
una fórmula
de la felicitat
en la qual
ara no la sé reproduir
perquè era com
una espècie d'equació
molt simple
però el que venia a dir
era
que la part dels condicionals
biològics
materials econòmics
socials
en relació
a la resta d'elements
que podien dependre
només de nosaltres
la positivitat
la voluntat
la disposició
doncs eren molt menors
i el que feia
aquella fórmula
de felicitat
era d'alguna manera
minimitzar-ho
i crec que això
s'ha vist molt
en l'auge
que hi ha hagut
per exemple
de recuperació
de certes formes
de pensament
com pot ser
l'estoïcisme
o tots aquells discursos
que ens diuen
resignat i aguantat
exactament
davant del destí
aquesta metàfora
estoica clàssica
que és
els humans
som com un gosset
lligat a un carro
i tenim dues opcions
que és
intentar córrer
en contra de la direcció
del carro
que ens estira
o córrer a favor
de la direcció
del carro
per tant
deixar-te'emportar
i crec que
és important
tenir present
que el transfons
tots aquests discursos
en radiquen
precisament aquí
tu ets del 90
per tant
ets millenial
potser
és a dir
tot aquest sentiment
de cansament
que estem sempre cansats
potser hi ha altres
generacions antigues
que et diuen
escolta
sempre hi ha hagut
aquest entorn
de dificultat
i potser
ens diuen a nosaltres
que som una generació
molt victimista
en aquest sentit
que ens queixem sempre
sí, de fet
part d'un dels objectius
quan vaig fer el llibre
era trencar una mica
amb el relat
per una banda
trencar amb els discursos
que acusaven de victimisme
i per l'altra
també trencar amb la idea
que aquest cansament
és només generacional
és a dir
per mi
si anem a veure
quines són aquestes causes
estructurals
d'aquest cansament
que tenen a veure
això m'agrada molt
com enfoca una filòsofa
que és Rosi Braidotti
que ella parla
d'un enfocament multiescalar
a aquest cansament
i per tant
parla d'una fatiga
que és econòmica
i que aquí podem pensar
en les crisis constants
que hem viscut
que és una fatiga democràtica
i que per tant
va més enllà
i ara ho estem veient
més amb el desplegament
de guerres
que tenim
parla també
d'una fatiga
que és ecològica
i que per tant
també hi ha un efecte
molt greu
en el moment present
d'escalfament global
i també parla
d'una fatiga teòrica
d'un esfondrament
de la dimensió acadèmica
i de la importància
que havia tingut
diguem
el pensament
en altres moments
i és aquesta suma
de fatigues
que evidentment
no afecta només
a una generació
i això ho hem de tenir
molt clar
quina és
en tot cas
la singularitat
de la generació
millenial
de la generació Z
per mi
el que ho fa diferencial
no és que
pateixin aquests condicionants
més que els altres
sinó que per aquestes generacions
la falta d'horitzons
la falta d'expectatives
el que alguns han anomenat
la lenta cancel·lació
del futur
ja sigui en termes climàtics
ja sigui en termes laborals
ja sigui en termes
d'accés
a un habitatge
ha sigut l'únic horitzó
per aquestes generacions
però és que vam arribar
a jocen del 90
com deies
doncs
faig 18 anys
i per tant
em introdueixo
d'alguna manera
al món laboral
en el moment
de la crisi de 2008
i per tant
hem viscut
doncs
crisi de 2008
pandèmia
i una suma
de factors
que han fet
que es produeixi
aquesta falta d'expectatives
és un estrenc
aquell somni
si vols
americà
que moltes famílies
tenien
de la segona residència
el gosset
es trenca tot
perquè canvia la lògica
la feina ja no és
per tota la vida
ja no podem planificar
el futur
ja no podem marxar
la majoria
a viure
fora de casa
els pares
és a dir
tota aquella lògica
que havien construït
els pares
es trenca
evidentment
sí
i el fet
que es trenqui
fa que
no només
em sembla important
que no només
que es trenqui
aquesta promesa
o que es trenqui
aquest relat
sinó que no n'apareix
cap d'alternatiu
més enllà
del que dèiem
d'aquesta narrativa
de l'empresari
de si mateix
i que veiem
hipertrofiada
en les lògiques
i en discursos
que corren
per tipus
d'extrema dreta
i d'hiperempresarialització
de l'existència
però més enllà d'això
per mi el problema
és que no apareix
és una alternativa
vivim en aquest moment
que s'ha repetit
moltes vegades
que és més fàcil
imaginar la fi del món
que la fi del capitalisme
que és més fàcil
imaginar
desastres
catàstrofes
de tot tipus
que no
un model
alternatiu
a aquest cansament
a aquesta situació
de desafecció
contemporània
a aquest moment
de crisi democràtica
i per tant
de fet
crec que fa poc
era una de les últimes
enquestes
del centre d'estudis
d'opinió
que introduïen
per primera vegada
una pregunta
per totes les generacions
que ara no sé
si la sabré reproduir
exactament
però que tenia a veure
amb el grau
de caos
que cada generació
tenia expectativa
per la seva pròpia vida
i fins i tot
es preguntava
si tenies
fantasies
amb un col·lapse
social
que fes
que la humanitat
hagués de ressorgir
de nou
i per tant
crear una nova societat
i aquí
per exemple
les respostes generacionals
sí que estava molt marcada
perquè aquí tenia
aquestes fantasies
de destrucció
eren precisament
les generacions més joves
Z i Millennial
mentre que
les generacions més grans
això era mínim
per tant
jo crec que aquí
aquesta falta de futur
és molt el que pesa
però sobretot
el fet que no hi hagi
alternativa
que visquem
en aquesta situació
de fi de la història
de caiguda
dels grans relats
i que no tinguem
unes narratives progressistes
per articular
com podria ser
una vida
en un escenari
postcapitalista
o en un escenari
decreixentista
o en qualsevol cas
en un escenari
al marge
de la situació contemporània
és a dir, hi ha una falta
un dèficit d'imaginació
en aquest sentit
Clar, però també és una generació
que potser té menys compromís polític
o per exemple
compromís amb la feina
o sigui, aquest cansament
també acaba repercutint
amb la generació
pròpiament
és a dir, és una generació
que ha fet menys
que l'altra generació
No sé si estic d'acord
en que hi ha menys compromís
amb la feina
per exemple
i després podríem discutir
la qüestió
de la desafecció política
que evidentment
les dades hi són
però amb la qüestió
del compromís
jo crec que precisament
el que ha passat
és que per primera vegada
és una generació
que neix
sota uns nous discursos
gerencials
en els quals
l'entusiasme
per la feina
la identificació
amb la pròpia feina
formen part estructural
d'aquelles narratives
que et porten
a fer hores extres
acceptar
uns règims
de flexibilitat laboral
com abans no existien
i per tant
tota una sèrie de condicions
fins i tot
de treball temporal
de precarietat
etcètera
que només són justificables
en termes
d'aquest entusiasme
és a dir
això per exemple
Ibai Luth
ho ha tractat molt bé
en el seu estudi
del capitalisme emocional
que explica justament
com aquestes narratives
sobre el treball
canvien
a partir dels anys 60
quan
ella diu
les emocions
comencen a importar
dintre de l'empresa
durant molt de temps
doncs tu
la teva vida professional
era una vida
en la qual
havies de demostrar
un coneixement tècnic
un coneixement professional
i d'alguna manera
la teva vida íntima
personal
els teus sentiments
la teva identitat
no jugava en un paper
en la teva feina
això a partir dels 60
i els 70
sobretot a partir
dels estudis
d'Elton Maio
que per primera vegada
descobreixen
que un cop
des de la gerència
als departaments
de recursos humans
es pregunta
als treballadors
o s'interessa
per la vida personal
dels treballadors
els treballadors
milloren la seva productivitat
i això
cap a
reconvertir-se
en una sèrie
de teories
gerencials
sobre la idea
que el treballador feliç
és un treballador
més productiu
i per tant
aquí
és quan comença
a aparèixer
la idea
que t'has d'identificar
amb la teva feina
que has de tenir
un compromís molt gran
i aquests són
d'alguna manera
els discursos
que retem
i que tenen més força
en el moment neoliberal
actual
precisament per això
és sota aquesta pressió
sota aquest imperatiu
de ser feliç
i
l'em aquest d'autoajuda
de
love what you do
on do what you love
fes el que estimes
estima el que fas
és precisament
contra això
que crec que hi ha
aquesta petita revolta
que hem vist
des de la gran renúncia
als Estats Units
o que es va donar
després de la pandèmia
molta gent abandonant
els seus llocs de treball
com fins i tot
en moviments
com a Xina
el moviment Tang Ping
que significa
bàsicament
estar tombat
i que hi havia
d'alguna manera
aquesta voluntat
de mostrar
una indisposició
col·lectiva
davant la feina
i per tant
crec que això
apareix
com una reacció
a precisament
aquest imperatiu
de compromís
amb la feina
tot aquest llibre
que de fet
l'has titulat
No seràs tu mismo
diu
demanes això
que la gent
deixi de ser
ell mateix
llavors
qui hem de ser
moltes persones
i moltes identitats
no
bàsicament
el títol del llibre
venia a ser
o venia a jugar
una mica
en donar-li la volta
aquest lema
d'autoajuda
igual com aquests
que citava ara
que és en aquesta idea
de ser tu mateix
i de construir-te
tu mateix
sota aquestes
lògiques
terapèutiques
evidentment
hi ha implicat
tot aquest compromís
amb la feina
amb la família
hi ha una sèrie
d'imperatius
econòmiques
i d'unes lògiques
de fons
que són les que vaig
intentar desmuntar
capítol i capítol
però
el que intento
posar en joc
i evidentment
tampoc
no hi ha
una solució màgica
al final del llibre
però la idea
de desidentificació
o d'intentar
posar per davant
aquesta indisposició
ens recull una idea
que ha aparegut
amb molts autors
i autores
de pensament contemporani
en aquests últims anys
sobretot al voltant
de la figura
de Bart Levy
de la novel·la
de la novel·leta
d'un conte llarg
de Henry Melville
sobre
sobre Bart Levy
l'escrivent
que és aquest personatge
que un bon dia
quan està
a la seva
Nova York
a Wall Street
en el seu despatx
li demanen
que
ell treballa d'escrivent
li demanen
que completi una tasca
i ell decideix
i li diu al seu cap
preferiria no fer-ho
i en aquesta lògica
del preferiria no fer-ho
acaba fins al punt
tampoc no
no desvalaré tot el relat
però acaba
qüestionant
tota l'estructura
de l'empresa
fins al punt
que acaba en una espècie
de suïcidi
perquè com que decideix
no fer
prefereix no fer res
acaba no fent res
i és aquesta indisposició
que alguns autors
han anat treballant
i plantejar-nos
la pregunta
de com podem convertir
aquesta voluntat
de no fer res
en el que Martí Parán
un autor que m'interessa molt
en diu
fer no res
és a dir
convertir
donar-li
una visió
exactament
ell en diu
produir detenció
i això
ell ho identifica
amb les vagues
és a dir
ell parla d'una indisposició general
que al final és una vaga general
i per tant
com podem
convertir
aquestes ganes
de parar
aquest cansament
en un bloqueig polític
que ens porti
a canviar les coses
és a dir
que no necessitem
un psicòleg
sinó un sindicat
o un partit polític
sí
totalment
aquesta frase
que també
apareix en el llibre
i que s'ha repetit
moltes vegades
doncs
per mi és clau
o moltes vegades
potser
funciona molt bé
com a lema
per mi la qüestió
és una mica
necessitem psicòlegs
i més psicòlegs
a la sanitat pública
sobretot
però també
necessitem més sindicats
per mi és una acció
que no pot deslligar
molts cops
quan ara
el discurs
de la salut mental
ha guanyat
una gran rellevància
pública
en els mitjans de comunicació
en les publicacions
sagístiques
ens trobem
que moltes vegades
són qüestions
que apareixen deslligades
i sembla
com que simplement
hem trencat un tabú
ara parlem
d'una qüestió
que abans estava amagada
però no ens preguntem
per quines són
les causes materials
econòmiques
socials
que ens porten
a aquestes situacions
de dèficits
en salut mental
per exemple
el cas del Barnaut
per mi és molt clar
es parla de com
el reconeixem
com a patologia laboral
però no ens qüestionem
quines són
les condicions
que ens han portat
a que tanta i tanta gent
pateixi Barnaut
clar, Odal
sona una mica utòpic
que puguem canviar realment
el sistema
quan som el sistema
de fet
justament
el que crec
és que
ens falten utopies
i aquí
és una cosa
que potser
en el llibre
treballo menys
i que ara
m'ha interessat
i és sobre el que estic escrivint
però en qualsevol cas
crec que
com et deia
part del problema
quan parlem
d'aquesta generació
o d'aquestes generacions
que senten que el futur
ha estat cancel·lat
és que no tenim
futurs possibles
o qualsevol articulació
d'un canvi
ens sembla utòpic
en el sentit negatiu
de la paraula
és a dir
ens sembla fantasiós
ens sembla improbable
qualsevol canvi
sembla que
això
davant d'un escenari
completament catastrofista
l'escenari
de transformació social
ens sembla utòpic
i justament
crec que el que necessitem
és que comencin a proliferar
des de la literatura
des de la no ficció
una sèrie de relats utòpics
que ens ofereixin
eines discursives
per començar a pensar
en altres formes de vida
i altres formes
de concebre
la nostra existència
perquè acostumem
sempre a supeditar
amb aquesta lògica
heredada marxista
de fins que no canviem
l'estructura
les condicions materials
no podem canviar
la superestructura
però també hi ha
el discurs ideològic
però també hi ha
molta literatura
que ens diu
ostres
també és important
canviar les lògiques
discursives
hegemòniques
per poder pensar
accions que ara creiem impossibles
quan abans deies
de la falta de compromís
o del dèficit
democràtic
entre els joves
part del problema
és que
molts joves
no es perceben
a si mateixos
com agents polítics
veuen la seva agència
molt limitada
perquè creuen
que el canvi
no és possible
i crec que aquí
és important
això
que estan començant
a aparèixer
una sèrie de llibres
una sèrie de teories
que ens ofereixen
aquestes visions utòpiques
algunes són
una bogeria
i ens fan més riure
que donar-nos
eines
pràctiques
per començar
a canviar les coses
però penso
per exemple
en un llibre
d'Aaron Bastani
que es diu
Comunismo de Lujo
Completamente Automatizado
que és meravellós
perquè ofereix
uns escenaris
de futurs
postcapitalistes
a partir de
de tots els canvis
tecnològics
i socials
que estan passant
o un altre
que és
Socialismo de Medioplaneta
en el qual
imagina que
per fer front
al canvi climàtic
hem de renaturalitzar
la meitat del planeta
la qual cosa fa
que es redueixin
els terrenys
on hi puguin haver
pastures
i que això obligui
que un 98 o 99%
de la població
hagi de ser vegana
i a partir d'aquí
imagina aquest escenari
i ho fa a través
de la ficció
i a través
de l'assaig
per tant
comencen a aparèixer
aquests discursos
utòpics
que marquen
un camí
una infraestructura
discursiva
com ho diu
Jenny Holbach
que crec que és
molt interessant
aquest concepte
d'infraestructura discursiva
per començar a pensar
quines infraestructures
polítiques i socials
necessitem pel futur
si en voleu saber més
no seas tu mismo
o deudal
espluga
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
moltíssimes gràcies
farem una pausa
i ara tornem
al Matí de Catalunya Ràdio
el Matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
per explicar un conte
per recitar un poema
per dir les notícies
per descriure el món
per parlar amb propietat
i amb el nostre accent
per fer preguntes
per formular respostes
per cantar un gol
per celebrar una victòria
per entendre'ns
per desentendre'ns
per ser nosaltres
en qualsevol format
i en qualsevol moment
fem servir la llengua
la setmana de la llengua
comença a Catalunya Ràdio
uns dies en què la parla
la llengua i el llenguatge
hi seran per tot
el dijous 18 d'abril
durant tot el dia
subjectes, verbs i predicats
Òmnium Cultural
us ofereix aquest espai
més de 60 anys
treballant per la llengua
la cultura i el país
festa en soci
aprendre a esquivar les bales
és el debut literari
del periodista de TV3
Xavi Coral
una història d'amistat
i d'amor
dels que van perdre la guerra
però no van rendir-se mai
el llibre que tothom
regalarà aquest Sant Jordi
Aprendre a esquivar les bales
de Xavi Coral
publicat per la campana
ja a les llibreries
dissabte 20 d'abril
al suplement
celebrem Sant Jordi
des de l'Abbacus de Sants
a Barcelona
carrer de la Creu Coberta
ho farem amb els grans
protagonistes de la Diada
els escriptors
Abraham Urriols
Maria Climent
Xavi Coral
Pau Cosí
Marc Serrats
Ofèlia Carbonell
i molta música
tindrem la Maica Navarro
el comunista Joel Díaz
i també el Pep Noguer
tot amanit
amb el directe
de Venus i Guillem Remisa
si el veig plorar
aquest dissabte 20 d'abril
Sant Jordi arrenca
el suplement
viu Sant Jordi
a Abacus
tot l'abril
Hola, sóc l'Espertac
i em fa il·lusió presentar-vos
el meu primer conte infantil
El secret de la calaixera
un conte per a totes les edats
que ens permet compartir amb família
les pors i el procés de dol
des de la naturalitat
una manera de parlar de la vida
amb els petits de casa
aquest Sant Jordi
si us ve de gust
regaleu El secret de la calaixera
La quarta edició del Desconcert 2024
fa el sal al Pirineu
A la Seu d'Urgell
dos artistes que veuen
de la tradició
de maneres ben diferents
La Lúdvig Van
I la Renesa Alider Sanz
Vine al Desconcert de la Seu d'Urgell
el divendres 19 d'abril
a la Sala Guil
Entrada exclusiva amb invitació
Demana-la al web o a l'abdicat
OxiB
L'asseguradora que protegeix
tot el que t'importa
i patrocina tot, tot i tot
al Desconcert d'ICAT
A Òmnium Cultural
volem que infants i joves
recuperin la passió per llegir en català
Per fer-ho volem contribuir
a renovar el català
de llibres de les biblioteques
d'escoles i instituts
Ens hi ajudes?
Aquest Sant Jordi
regala un llibre
a les biblioteques escolars
Més informació
a llegir ensfagrans.omnium.cat
Òmnium Cultural
Llengua, Cultura i País
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Lúcia Ramis, bon dia
Bon dia
Samantha Villar, bon dia
Com esteu?
Molt bé
Esteu bé o no?
Sí, sempre
Ha de passar el cap de setmana lluny
a prop
a la ciutat, a la muntanya
Estem a dimecres
Ricard
Ja, bueno
Jo no els he vist
des de la setmana passada
per tant, no ho sé
Jo, un trekking sí que em faria
Què he fet, no?
Si he fet que queda lluny
Ara no me'n recordo
Cuidada
El que sí que he trobat
és que he sortit de Can Ostre
que feia fred
i he arribat aquí
i fa calor
Sí
Bueno, és el que té la primavera
que comença
que envia les temperatures
Si vas amb moto pitjor
Sí, sí
Que a mi de camió fins aquí
he passat de fred a calor
Has d'anar amb la rebaqueta
i anar traient i posant
És el que toca
Bueno, avui parlem d'una iniciativa
d'atenció del govern francès
que acaba d'aprovar una llei
per protegir les zones rurals
de diferents conflictes
Per exemple, les polèmiques
generades per neus rurals
que es queixen dels cans dels galls
de l'oló de les vaques
Tot plegat
Doncs això acabarà
sembla ser controlat
regulat amb aquesta llei
que el govern francès
acaba d'aprovar
Vosaltres us molesta, diguéssim
quan aneu a...
No em miris així
Ja em mira a mi, eh
Em mira a mi el Ricard
Jo he dit
La Samantha és l'urbanita aquí
És l'urbanita, sí
Jo soc bastant urbanita, sí
Tu vas al camp i et molesta tot
No
És a dir
A mi no em molesta el gall
que canta
no em molesta l'olor dels porcs
Tinc molta relació
amb el maestrat
per exemple
a l'interior de Castelló
Vull dir
No, ara
Sí que em molesta
la falta d'anonimat
per exemple
És curiós que ho digui jo, eh
Però sí que em molesta
aquesta coneixença
sobretot dels pobles petits
Allò que es diu
poble petit llengua llarga
A mi això em molesta molt
M'ha molestat molt en el passat
Sobretot quan ets una dona
i poc normativa
ja l'has cagat
Ja
Allà tothom rajarà de tu
tothom està pendent
de què fas la teva vida
i opinen i tal
I aquí en la ciutat
això t'ho estalvies una mica
També hi ha l'herència
de qui ets filla
que al final marca molt
el fet que els teus pares
hagin fet algunes coses
sobretot en l'aspecte polític
a la vida dins el poble
després et marca per sempre
És que hi ha pobles i pobles
Clar, de quin tipus de poble
estem parlant?
D'un poble molt petit
en el mig del no-res
o d'un poble ja de 3.000-4.000 habitants
que ja és una altra cosa?
No et pensis
A veure, jo en el tema
que és de la llei
i aquesta aprovada
pel Parlament francès
he de dir abans de tot
que és una llei
que em sembla molt romàntica
en el sentit que sona bé
és a dir, no poder penalitzar
els galls i les campanes
El que passa és que
Hem de protegir el que hi ha
Com totes les coses romàntiques
té trampa
que és que al final
el que fa
és neutralitzar la regulació
per exemple
de les macrogranges
Clar, si tu tens una macrogranja
i de sobte
fas molta pudor
o hi ha molt soroll
o moltes molèsties
pels veïns del poble
siguin urbanites
o no ho siguin
al final
podràs emparar-te
en aquesta llei
del Parlament francès
de dir
escolta, això és el camp
i com que és el camp
jo puc tenir una macrogranja
i en aquesta granja
és normal que hi hagi
tot això
que hi hagi
aquesta brutó
que hi hagi
tot aquest soroll
i això
fins a quin punt
no és una trampa
per no haver d'aplicar
normatives
que són
mediambientals
al final
de la mateixa manera
que la ciutat
se regula
el fet que hi hagi
se suposa que se regula
però no és veritat
però bueno
se suposa que se regula
que hi hagi
un màxim de contaminació
o que hi hagi
un màxim de soroll
això
fins a un cert punt
crec que també
s'hauria d'aplicar
als pobles
i en l'entorn rural
això passa
perquè hi ha un èxodo urbà
diguéssim
molta gent de la ciutat
se'n va a viure als camps
i llavors comença a trobar-se
amb conflictes
que no tenien
i ho denuncien
i clar
el que passava
és que la gent
que ha portat
tota la vida
i vine allà
deia
per què ara m'ha de canviar
a mi la meva realitat
si ja em semblava bé
perquè arribi ara aquí
un tio de la ciutat
i vulgui canviar-ho
en aquest cas sí
o sigui
si aquesta és la realitat
si aquesta és la realitat
del plantejament
em sembla bé
el que passa
és que trob
o sigui
a mi em fa l'efecte
que hi ha
una trampa
incorporada
en això
és a dir
jo crec que hi ha diverses fal·làcies
aquí
jo crec
per començar
que no hi ha tantíssima gent
que se'n vagi a la ciutat
i se'n vagi a viure al camp
sí
però torna tot d'una
clar
quan veuen el percal
el que va dir el ministre de Justícia
és si escolliu el camp
l'heu d'acceptar tal com és
i per això fem aquesta llei
sí
el que passa és que no val
després això
fer una macrogranja nova
i dir
no no
escolta
has acceptat el camp
i al camp hi ha macrogranja
una granja o microgranja
farà pudor
una granja fa pudor
i és el que critiquen
els ecologistes d'aquesta llei
clar
exacte
que no ha de tenir dret
a contaminar
per exemple
en el cas de les granges
ho podríem debatre
però les campanes
del campanar
han de sonar
o no han de sonar
i tant
han de sonar
clar
Carme Soler
què tal
bon dia
hola
bon dia
la Carme Soler
és presidenta
de l'associació catalana
contra la contaminació acústica
campanes sí o campanes no
no s'ha de parlar
de campanes
s'ha de parlar
del rellotge dels campaners
és a dir
que les campanes
nosaltres com a associació
no estem en contra
de les campanes
però vostè preveniria
les campanes
nosaltres el que estem en contra
és que cada quart d'hora
sonin la campana
sigui de dia o de nit
i la gent no pugui descansar
però com és que ara no descansen
si antigament descansaven
amb aquestes campanes
cada quart d'hora
a veure
la gent abans
no feia moltes coses
o sigui
no denunciava moltes coses
jo vaig constituir l'associació
perquè unes veïnes de baix
em deixaven dormir
dues hores
i quan vaig baixar
a baix i els dic
si us plau
baixeu la música
i em van contestant
mi que s'ago
lo que me da la gana
vete a la mierda
aquestes veïnes
ja ens vaig constituir
el que fem els catalans
una associació catalana
contra la contaminació acústica
i ara
les campanes
o el soroll
el soroll
parlem del soroll
però si anem al camp
però si anem al camp
Carme
ens hem d'acostumar
al so que hi ha
no?
a veure
si anem al camp
i hi ha un poble
que l'acostum és
assassinar gent
hem d'assassinar nosaltres
home no
no em pots fer
aquesta comparació
Carme
però se li ha anat
de les mans
quina comparació
no no no
això és totalment il·legal
tocar les campanes
no
no
sí que val
una cosa
no hem d'acceptar
si vostè aquest so
perdoni
aquest so
cada quart d'hora
no
no no
és que no molesta
el soroll
perjudica la salut
a Espanya
hi ha 10.000 persones
que moren actualment
però un gall
un gall és soroll
per culpa
per culpa de soroll
a veure
jo visc al barri gòtic
i la primera nit
que vaig dormir
en el meu fill
em va despertar
un gall
em deixes ni una cosa
em va despertar
un gall d'un veí
i em va fer molta il·lusió
dir que estàs al barri gòtic
a Barcelona
que desperti un gall
fantàstic
home això és ralíssim
ara una cosa
és que et desperti
un gall
i una altra cosa
és el que deia
no sé quina de vosaltres
d'una granja
que no deixi
ni descansar
perquè una cosa
és dormir
i l'altra cosa
és descansar
les granjes
acostumen a estar
fora del poble
no estan a dins
no no no
jo aquí en un poble
es fa una cosa
que no és correcta
però si tu Carme
vas a viure al poble
t'adaptes al que hi ha
o no?
a veure
jo m'adapto al que hi ha
però si el que hi ha
no és ni legal
ni correcte
perquè ara
ja hi ha
unes rotídues
surtesament
en contra
si canten galls
al costat de casa seva
i hi ha el campany
al costat de casa
a veure
jo he conegut gent
que em malaltit
que em malaltit
per culpa
de no poder descansar
i això que diuen
llavors
això que diuen
no no
i llavors
jo he conegut gent
que ha anat a un poble
i no ha pogut descansar
i ha marxat del poble
i ha canviat a un altre poble
que pot descansar
però hi ha exemples
que no
mira
l'assumpció de Paralada
ens està trucant
l'assumpció
bon dia
hola bon dia
vostè viu al costat d'un campanar
a veure
tota la vida
he viscut al costat del campanar
i què?
han sonat les campanes
hem dormit
i ha funcionat
sempre la mar de bé
que és que on s'acaba acostumant
oi?
no i sobretot
que si tu vius al costat del mar
per exemple
davant del mar
han vingut gent del port
perdona
han vingut gent
de fora de Paralada
i els hi molesta
el so de les campanes
estan acostumats
o campanar
i és de tota la vida
ara
no no
és que és això
no
tota la vida no
tota la vida no
tota la vida no
mentida
de la nostra vida sí
tota la vida no
tota la vida no
ara hi ha un senyor
no sé qui és
que va posar de moda
posar
o sigui
sonar el campanar
el rellotge del campanar
hi ha algú
que sona
que no tingui rellotge
perquè va sonar
un rellotge
cada quart d'hora
és una tradició
sí
no hi ha tradició
hi ha tradicions
hi ha tradicions
africanes
de les ciutats
però com en pot comparar
una ablació
de clítoris
amb una campana
vostè senyora
s'està sentit
no
però més enllà
de les tradicions
per exemple
ens anem a viure
davant del mar
que és una cosa idíl·lica
el mar fa un soroll
brutal
quan tu no estàs
avançat al mar
posa doble finestra
i el campanar
si estàs al costat
del campanar
no s'hi ha de posar doble finestra
el campanar no té
per què sonar
aleshores
que tothom
té rellotge
caramba
no
però més enllà
més enllà
no
més enllà
ni més enllu
però bueno
una mica de tolerància
ens falta tolerància
com a societat
però bueno
un moment
ho deixem parlar
sempre
Llucia
vull parlar
del fet del paisatge
un paisatge
visualment
té una identitat
anem a un lloc
i el reconeixem
pel que veïm
però també
el reconeixem
pel que sentim
ara
quan anem al camp
sentim els ocells
per exemple
quan anem a la platja
sentim el mar
o la gent que juga
a la platja
etc
quan anem a un poble
quan anem a un poble
una de les característiques
dels pobles
és el campanar
clar
no?
i que soni la campana
no és veritat
forma part del paisatge
del paisatge acústic
no és veritat
un senyor va posar de moda
que cada quart d'hora
toques les campanes
no és veritat
perquè fa segles
les campanes
feien servir
per quan hi havia foc
perquè no hi havia manera
de tocar els bombers
cada època
ha tingut
però és bonic
el so de la campana
o no Carme?
a veure
a mi
el so de la campana
jo no parlo del so de la campana
jo parlo del descans
amb això té raó
però no
perdona
té raó
perquè l'assumpció
és aquí el telèfon
vostè
descansa
perdoni
perdoni
tal com veig
no
plegaré de parlar
perquè
quan es té la consciència
tranquil·la
es pot dormir
amb campanes
i sense campanes
no
depèn
tu no ets
si hi ha gent
estàs qui sent més
escolti
jo no vull discutir
amb aquesta senyora
o sigui
que ho sento
Ricard
moltes gràcies
però que sapigueu
que parlar de tota la vida
el rellotge del campanar
ha sonat
no hi ha hagut mai problemes
els únics són
com venen de fora
ai les campanes
els molesten
ara els pixapins
si hi ha algú de parlar
de que s'ha mort
per no poder descansar
t'agradaria
sapiguer
que hi ha algú
de parlar de que s'ha mort
perquè ara
perdoni
perdoni
senyora
perdoni
perdoni
el meu pare
i la meva mare
que han viscut tota la vida
sota les campanes
es van morir amb 100 anys
val?
escolta'm
ja està
no es van morir a les campanes
plego
plego
no vull parlar de la vida
no cal discutir
no cal discutir
Assumpció
gràcies per trucar en tot cas
gràcies eh
també et truca l'Ester de Badalona
Esther bon dia
hola bon dia
què dius Esther?
mira
nosaltres som de Badalona
vivim a ciutat
dues cantonades
de l'autopista
dues cantonades
de la Nacional 2
i fa 28 anys
que estiuegem
a Caixans
un poble
que ha anat
de la Cerdanya
que ha anat
canviant
ha anat
creixent
però
cada dia
la primera cosa
que ens va agradar
en el moment
que vam arribar allà
va ser
el so
de les campanes
estem vivint
al carrer Major
des de fa 28 anys
les campanes
les tenim a tocar
van perfectes
per saber
quina hora del dia és
on ets
si estàs caminant
pels voltants
etc
igual que veure
les vaques
com pasturen
igual que veure
els treballadors
el mes de juliol
com recollen
el blat
el sègol
i tot plegat
jo penso que
dona molt mala imatge
i molt mala educació
que vagis
a un lloc
on ja estàs convidat
i que intentis
imposar
les teves normes
les teves normes
d'urbanita
de ciutadà
s'ha de respectar
a la gent que hi viu
i s'han de respectar
les seves tradicions
i per mi
això és una tradició
molt bonica
és més
a Badalona
el lloc on jo visc
a davant mateix
tinc el campanar
de Santa Maria
i el campanar
de Santa Maria
toca cada quart d'hora
també
i espero
que ningú a Badalona
esqueixi d'això
moltes gràcies
gràcies Esther
una cosa
que potser
la gent no sap
jo
arrel d'això
em van fer una prova
una vegada
d'oïda
jo no sabia
que hi havia gent
de la mateixa manera
que la gent
hi veu més o menys
i té diutries
jo no sabia
que hi havia gent
que hi sentia més
i gent que hi sentia menys
perquè a mi em van fer
una prova
perquè vaig anar a limà
i se'm van tapar
les orelles
i el metge
quan em van haver fet
la prova
em va dir
senyora
fa 30 anys
que treballo
aquí
és la persona
que hi sent més
esclar
jo no ho sabia
llavors esclar
parlem d'oïda
hi ha gent
que hi sent més
i gent que hi sent menys
té molta sensibilitat
clar clar
alta sensibilitat
i llavors
per això
jo pel que sigui
he nascut així
com les olors
pràcticament
no les ocents
s'està cremant
el veí se li està cremant
el veí
s'està cremant
no
això va bé
de cara a les granges
no se'n tira l'olor
bueno
llavors jo
per exemple
amb el tema
de l'olor
sóc un desastre
perquè
em costa molt
sentir les olors
que gent
llavors jo
ara
la gent
tampoc ho sap
que jo
vaig saber
quan em va fer
aquesta prova
o sigui
que jo tinc
una uïda
o sigui
si un senyor
que es dedica a això
un metge
em diu
fa 30 anys
que he treballat aquí
i és la persona
és un cas bonic
sí sí
i sent més
per tant
vostè
diguéssim
que també
té una situació
diferent
com jo
perdó
però com jo
hi ha molta gent
i després hi ha una altra cosa
jo els caps de setmana
perquè tinc unes cerres
a la Conca de Barberà
vaig a un poble
que no et vull dir el nom
de la Conca de Barberà
i llavors què passa
que molta gent
té el problema
però
perquè no diguin
els veïns
no denuncia
hi ha molta gent
que pateix
el problema
el que sigui
no només el del Soroll
sinó el que sigui
i no el denuncia
perquè és clar
perquè els coneixen
i llavors jo els he dit
denuncieu
i em diuen no
perquè llavors
que em diuen
els veïns
no sé què
no sé quantos
o sigui que això
que la gent del poble
ni tothom ho accepta
no és veritat
hi ha gent
hi ha gent
i jo asseguraria
i asseguro
que s'ha mort
gent del poble
per no poder descansar
perquè et quedes baix
de defensa
i si no pots descansar
una persona
que té una malaltia
no supera la malaltia
per baix de defensa
no, troc que és important
troc que és important
efectivament
descansar és important
sí
troc que és important
del descans
i troc que és important
combatre
la contaminació acústica
el que passa
és que hi ha unes prioritats
crec que la ciutat
és molt més urgent
i molt més greu
que no pas als pobles
i després hi ha una altra cosa
al barrigoti hi ha un silenci increïble
no
tu hi som una part del barrigoti
bé
al barrigoti hi ha silenci
sí, no sé
bueno, depèn del lloc que visc
i depèn del dia de la setmana
suposo i depèn de l'hora
i de l'oïda
i al final
és una altra cosa
és a dir
si realment
és una molèstia
quan anem de visita
a algun lloc
si és una molèstia
el que passa
com deia al començament
si està dins
dins el marc de la llei
doncs no
com a mínim
no queixar-nos
és a dir
si no ens agrada
aquell lloc
ens n'anem a un altre
no cal que
que canviem les maneres de fer
no, no
fins ara no se sabia
que no és una molèstia
el trull
perjudica la salut
sí, perjudica la salut
d'unes persones
però no de la majoria
mata
no, igual que el fum del tabac
abans no es parlava
que el fum del tabac
la gent ens deia
la molèstia que fumi
no, i el fum
i el fum de les ciutats
i el fum de les ciutats
mata molt més
que el soroll segurament
però el que passa
és que òbviament
no podem canviar les ciutats
ja sabem que si vivim
en una ciutat
ens estem
espera Carme
un moment
sisplau Carme
deixa acabar
deixa acabar
no, és que
el que dic
és que les ciutats
evidentment la contaminació
també mata
i el que fem
estem intentant
no, se suposa
que s'està intentant
rebaixar aquesta contaminació
però el que fa la gent
és dir
bé, jo
assumes que visca una ciutat
i que estic envoltada
de contaminació
el mateix passa
quan vas a les camps
és a dir
assumeixes
que allà on ets
hi ha unes característiques
que pel que fa la majoria
no són
com a mínim
urgents
i crec que el cas
de les campanes
és un
no sé
és bastant evident
home, la salut sí que és urgent
no, la salut és urgent
però no ho està
és a dir
les campanes
han estat molt
molt d'anys
abans que arribessin nosaltres
i què?
mira Carme
tenim la centraleta de trucades
que ho està petant
llavors el que farem un dia
no, vine a l'estudi Carme
vine a l'estudi
i ho fem un dia
amb els oients
així podem fer un debat
amb tots els nostres oients
a mi el so m'encanta
de les campanes
m'encanta
i l'òvia sí
però el que no pot ser
és que no deixin dormir
però a la nit que parin
no, ja està
a la nit que parin
no, no
i la gent que treballa
de nit i dorm de dia
què passa?
home, però saps
que no pot sonar en cap moment
Carme
no ens entendrem
no, no, no
el rellotge
parlo del rellotge
no parlo de les campanes
el rellotge
escoltes
una campanada a un quart
dues a dos quarts
tres a tres quarts
tampoc m'hi apartat
no parlo del rellotge
de les campanes
que no fa
sí, això dic
un quart és un sopeng
ja està
un quart
ja està
i a tu t'espertes
que treballes tota la nit
tens un moment
a veure, de dia
hem d'assumir
que la majoria de la gent
ha de fer soroll
si no, no podríem viure
bueno, escoltar
Carme
ara busquem un forat
a l'agenda
i un dia
perquè hi ha molta gent
que vol també dir-hi la seva
i el fum del tabac
això no
això estarem d'acord
que no
això estarem d'acord
que no
però de dia
s'ha de fer soroll
per viure
no n'hi ha un altre
no, no, no
el soroll
si tu el vols
és que una campanada
no és soroll
jo lluito
mira, mirem els decibels
és que crec que no
pujarà ni els 80 per mesos
Carme Soler
és president de l'Associació Catalana
contra la contaminació acústica
gràcies Carme
contra la contaminació acústica
moltes gràcies
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
Lúcia Rami i Samantha Villar
Déu-n'hi-do
ja tenia poques ganes
que era polèmica
el tema
imagina't ara
la gana
vés-hi a la mierda
Catalunya Ràdio
en la venda del teu cotxe
com en tot
pots ser un loser
o un pluser
un loser no valora el seu temps
un loser es deixa amb el camp
ofertes de compra
que no es respecten
vols ser un pluser
vine directe
a Ocasión Plus
per rebre sempre
la millor taxació
pagament a l'acte
i sempre amb una
transparència total
Ocasión Plus
ja som més de 200.000 plusers
t'hi afegeixes?
a Catalunya Ràdio
hi ha un programa
que cada tarda
et desperta de la migdiada
que descobreix
nous i sorprenents
càrrecs polítics
i no hi parla ningú
que no sigui un càrrec elèctric
i que reinventa
la ràdio
i els seus programes
constantment
d'un restaurant
que li va a Bernil
que li va a Berlín
que li va a Berlín
un programa
on es diuen
coses tan interessants
que hi ha qui espia
els seus col·laboradors
jo crec que he dit
alguna cosa
ja n'estan aquí
al final
hi ha algun d'aquests
segur
ah sí?
i quin programa és aquest?
home Carot
la tarda de Catalunya Ràdio
que un cotxe
de dilluns a divendres
de 4 a 7
clar, a mi
l'Elisenda Carot
cap amunt
munt
munt
si està bé a la tarda
a Omnium Cultural
volem que infants i joves
recuperin la passió
per llegir en català
per fer-ho volem contribuir
a renovar el català
de llibres de les biblioteques
d'escoles i instituts
ens hi ajudes?
aquest Sant Jordi
regala un llibre
a les biblioteques escolars
més informació
a llegir
ens fa grans punt
Omnium.cat
Omnium Cultural
llengua, cultura i país
per fi s'acosten les vacances
però un moment
sabies que més
d'un 20%
de les persones
que viatgen
tenen un incident?
amb l'assistència
en viatge del RAC
descobreix el món
sense preocupacions
perquè si cal
t'enviarem un metge
allà on siguis
o et tornarem a casa
festa del RAC
i viatge
amb tota la confiança
RAC
i som per ajudar
La Perla 29
presenta el gran clàssic
de Tennessee Williams
el Zoo de Vidre
un retrat de família
interpretat
per Laura Conejero
David Anguera
Clara Moraleda
i Roger Torns
i dirigit
per Martina Cabanes
a partir del 17 d'abril
al Teatre La Biblioteca
5 úniques setmanes
entrades a laperla29.cat
La quarta edició
del desconcert 2024
fa el salt
al Pirineu
A la seu d'Urgell
dos artistes
que veuen
de la tradició
de maneres ben diferents
Lleu
Lleu
Lleu
Lleu
Mora el desconcert
i la renesa
Alidé Sanz
Vine al desconcert
de la seu d'Urgell
el divendres 19 d'abril
al Sala Guild
Entrada exclusiva
amb invitació
Demana-la al web
o l'abdica
OxiBet
L'asseguradora
que protegeix
tot el que t'importa
i patrocina
tot, tot i tot
el desconcert
d'Irgell
Benvinguts
als 8 dies d'or
del cort inglès
Només fins al 21 d'abril
tens més de 600 marques
amb fins a un 30%
de descompte
Totes les teves marques
preferides de moda
Llenceria
Sabateria
Accessoris
Bellesa
Esports
Llar
Entra ara
els 8 dies d'or
a la botiga web
i app
del cort inglès
Viu Sant Jordi
a Calonja
poble de llibres
Parades de llibres
roses
espectacles
signatures
i un poble sencer
celebrant els llibres
Amb la participació
de Bernat Dedeu
Xavi Bosch
Sílvia Soler
Ramon Janer
Laura Fa
Marta Pontnou
Santi Balmes
Maria Barbal
Lolita Bosch
i molts més
Del 18 al 27 d'abril
Vine a Calonja
Poble de llibres
La primera
Booktown de Catalunya
Més informació
a poble de llibres
puntcat
Esfrenant la carrera
de Balma
Després d'haver produït
a tot de gent
com Memé
Sofia Coll
o Mariana també
el duet de productors
Balma
s'han decidit
a engegar
la seva pròpia
carrera artística
Calla
Deixeu-vos
d'això
parles
Balma
Balma
a seques
Per aquesta primera cançó
Hi havia un restaurant
que deia Balma
Sí
Al carrer Balmas
Potser
No, no, no
On era això?
Era el Girona?
No, no, no
Digues-ho
No, no, no
Doncs dic que s'han buscat
una bona aliada
Saba de Llenca
La Valeria
Sauria
I que hi ha
Venus
en aquesta cançó
Valeria
Madre mía
No sap qui és
Yo la conozco
Madre mía
Valeria
Yo he quedado con ella
diferentes veces
On Valeria
És mentida
La moixacha
És mentida
Doncs la cançó es diu
Prou
A Blanes
A Blanes
Hi ha un restaurant
que es diu la Balma
Ah, bo, eh?
Que fan així
peix
Peix
O la gent de Blanes
també
Seria mala llet
que fossin
especialistes
en porc senglar
Doncs la cançó es diu
Prou
que m'agrada
i ens porta
com sentiu
cap a la música
de club dels anys 2000
Això és garantia
de Ballaruca
amb Balma
Para bailar la Balma
No, no
Para bailar la Balma
Escolteu
A veure quina és
la cançó del dia
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giro
Gràcies, Frank Lluís
Hola a todos
Hola, merda
I a més a més
aquestes brometes
Jo no estic de ver-ho
Ah, calla
Bueno, pues nada más
Hora dels teus pendents
ens ha d'adjuvant
Xavi Espinosa
Carles Roig
Bon dia
Bon dia
Què és que de pendent
a aquesta hora?
Ens fa moltíssima mandra
però parlarem
una miqueta més
del Barça
Penseu que pràcticament
fins al mes de setembre
ja no en parlarem més
del Barça
Encara hi ha Lliga
Sí, home
encara hi ha Lliga
Si diumenge guanyem
el Bernabéu
ens piquem a 5
Sí
I si després
el Madrid torna a perdre
i nosaltres guanyem
Sí
I després el Madrid
torna a perdre
i nosaltres guanyem
i després guanyem
els altres partits
que falten
Sí
Campeones
Pràcticament està fet
Ho tenim a tocar
Ho tenim a tocar
Espera
diré una cosa
des que estic aquí
Sí
Ja ho vaig dir
Todo me sale cruz
Sí o no?
Sí, bueno
depèn de com t'ho miris
Tot m'està sortint malament
Que tot és atzar
doncs sí
Com em dic jo de cognom?
Hernández
Què més?
Creus
Creus
Ho veus?
Hòstia
Tot són malament
Ara en parlarem
No, va ser culpa meva
eh?
Volia aclarir
que jo estava allà
President Aragonès
Bon dia
Estava allà callat
Sí, ho vam veure
Al costat del president Laporta
Sí
Em tapava una mica
I va passar el que va passar
Bueno, vaja
No passa res
L'important és participar
Distreure's
Eh?
Jo no porto
mala sort
No, ningú ha dit
que ho has de portar
mala sort
Ni ningú està dient
Ves a saber
que hagués passat
si hagués estat un altre
Jo no vaig veure el Puigdemont
No, no el va veure
perquè no pot venir
Potser era de l'altre costat
de Laporta
que no ho veia
No, no, no
No hi era
No hi podia ser
D'acord
Bueno
Bueno, no sé
Que no, no
Que no va ser culpa meva
No, no
El dia ha començat malament
Però
Encara pot acabar pitjor el dia
Mirada inquisitiva
Què vol, president?
Fot mirades inquisitives
Tothom
Des del partit d'ahir
Tothom em mira
Doncs no
Abans no em mirava ningú
Ningú
No sent observat
Clar, ningú li ha dit res
Doncs dèiem que el dia pot acabar pitjor
perquè aquesta nit el Madrid i el City
juguen el partit de tornada
dels seus quarts de final
i existeix la possibilitat
que no m'atreveixo ni ni a pronunciar-la
Que el Madrid passi
Yes, guys
Good morning
Everybody
Pot passar
Pot passar
El Madrid
Ens pot eliminar
Real Madrid
It's a big, big, big team
They have 14
15 Champions League
So
Yes
Ens poden eliminar
A veure, Pep Guardiola
La idea era que vinguis aquí
a animar-nos
i a dir que eliminaràs el Madrid
Aquesta hora l'únic que us puc dir és que tot està per fer
Tot és possible
Tot és possible
And well
We'll give our best
Stones
Walker
How they play
Bernardo
Folden
Kelvin
De Bruin
Si no es caga com l'altre dia
Clar
Escolta'm
Elimineu el Madrid
Kelvin
És un jugador nou
Kelvin
Kelvin
Elimineu el Madrid
i ja està, Pep
Vas veure el partit d'ahir
És una llàstima
l'eliminació del Barça
perquè
el Xavi és un entrenador
molt
molt
molt
molt
molt del Barça
amb qualitats
com
la seva
simpatia
i
coses que jo no tinc
Com ara
Cabells
Gràcies
Quin missatge vols adreçar
als culers, Pep
a aquestes hores
de decepció
i de tristesa
Yes
I have a message
for the Barça fans
This is a poem
by Michael Multipol
Peter, Paul and Mary
in English
que es titula
Lletra
Letter
que diu així
It ain't no use
to sit and wonder
Ara és un poema
Ara que estic ben sol
i és nit a fora
t'escric només
per dir-te
que les coses
no han mudat gens
d'en s'acabar
amb deixar-nos
Aquest poema
és molt maco
Els arbres moren lentament
com sempre
I el riu segueix el curs
de cada dia
Saps què passarà?
Que ens saludaran bota
i estarà llegint el poema
I hem creixent líquens
a les mans
Ah, Pep, gràcies
A veure, senyor Txeloti
Què tal?
Bon dia
Ja està, Pep
Gràcies
Ah, jo recito poema
En italiano
Cantare
Oh
Entre la nosa
Oh
De mi mateix
Volare
Oh
Si em giro mirant enrere
Però no m'havia marxat
aquel tipus aquí, Pep
Anem als temes pendents
Vinga
Avui estic de molt maleet
Amb aquest desgraciat
de l'Arbi
Home
Ha baixat el vestuari
i l'ha soltat un sobre
a l'Arbi
al jeque aquest
al moro
I mira
Hi havia molta il·lusió
entre la colorada
al final del partit
però al final
al final res
Les coses pintaven molt bé
amb l'1 a 0
en el marcador
però tot va canviar
el minut 29
concretament de partit
amb l'expulsió
de Ronald Araú
No, és expulsió
Hòstia puta
que hi ha ninos
Xavi, si has de dir alguna cosa
acosta't al micròfon
perquè si no tampoc et sentim
Eh, Xavi
Però deixa això
Què passa?
Home, és canlló
Vine aquí si has de dir alguna cosa
Agafa'm
No piquis el micròfon
No xutis el micròfon
Estàvem dominant
Joder
Per què has xifat
No em demaneu
que acabessi la temporada que ve
perquè ja vaig dir que no
Que no insistiu
Que no t'ho estem demanant
Que no insistessis
Tampoc ho estem demanant
La decisió és irrefutable
Molt bé
Ja, escolteu
La jugada clau
La jugada
de l'expulsió d'Araujo
Era expulsió
Que no, hòstia
Que no t'ho sé preguntar
No, no, preguntem a tu
Mira, li volem preguntar
directament al protagonista
de la jugada
Ronald Araujo
Què tal, bon dia
Bueno
Pido perdón
Ante Dios
Sí, molt bé
Però
No te genollis
Ronald, de veritat
Que no cal
Per nosaltres
No cal que te genollis
Con abnegación
Y sometimiento
El castigo divino
Que el señor
Decida para mí
Aixeca't Ronald
No, no, no
No et demanem
Cap penitència
Ronald
Com va anar la jugada
De l'expulsió
I aquí pensa
Que potser hauries d'haver
Deixat el jugador
Bueno, yo recuerdo
El momento
El jugador Barcola
Cual ladrón
Nos roba el balón
Yo desde acá
Lo perdono
Como hizo Jesucristo
En la cruz
Con los dos ladrones
Que le flanqueaban
A partita, a partita
Ronald
A zótenme
Entonces bueno
Observo como
Barcola
Se dirige solo
Hacia nuestra
Nuestra portería
Nuestro arco
Y en ese momento
Dudo
Unos instantes
Pero una voz
Dentro de mí
Va a sentir una bebu
Me dice
Hijo mío
O lo revientas
O nos manda al infierno
Por lo que decido
Ir a por él
Por lo que bueno
Me dirigí
Hacia el pecador
Parisino
Y lo tumbé
Si le pasas las palmitas
Es cuando va a expulsar
No es problema
Se dirige
El colegiado
Diciéndome
Eres el último defensa
Eres el último defensa
Entonces yo le dije
No señor colegiado
Yo no soy
El último defensa
Pues no me encuentro
Aquí solo
Dios
Está conmigo
Pero no va a colar
Déu era l'últim defensa
Técnicamente
Déu era l'últim defensa
Si se fijan
Si ven las imágenes
Cuando me muestra la roja
Le pregunto
¿Es para mí o es para Dios?
Y me dijo
Para mí
No va a colar
No va a colar
O señalaba al costat
Sí, encima
Digo
Somos dos
Pero no
La decisión
Pues bueno
No está a mí
Depende
Un altre día
El señor
Lo que te deparó
Es que te vendo al Bayer
Por 80 kilos
A ver, apresente la porta
Aloro
Atrás
El demonio está dentro de ti
Que demonio
Ni que pollo
Un cabrito para desayonar tengo
Fuera cabrito
Cabrito
La figura del diablo
Menudo aparece
En forma de cabra
Entonces
Fuera
Jo trobo que estem tots
Molt una mica alterats
Pel que va passar
La fase a con ustedes
Sóc acabem el programa
I ara arriba l'última hora
I després ja
Ja ens calparem
Podríem fer un dia
És una mica
Podríem no treballar demà
No fer el programa
Com per recuperar energies
Posem música
Tota l'estona
Sí
Des de les 6 del matí
Ho haguéssim pogut fer avui
Fins les 12
Posem música
Doncs jo
Jo crec que
No m'hi haguéssat
Per escoltar segons què vegades
Potser
Si la gent es preferiria
Fosia que no escoltar-nos
Puedo hacer una propuesta musical
Hay un canto gregoriano
Sí
Que me gusta mucho
Que resa más o menos
Homines ma
Yo me lo pongo
Sí, sí, sí
En los partidos
Ah, Ronald
Homines ma
Las noticias de les 12
I de seguida
L'equip de l'última hora
Dame la mano
Fes un
Calleu
No hay que repetir
Lo segundo, eh
Calla
Barak