Es que Francine Armengol ha de dimitir como presidente del Comunic!
No, calla, que voles sentir las noticias.
Eso es una cinturina de los informativos.
Las noticias de las dos.
¡Pero que el topio!
¡También ha arrencado!
¡Sos talent!
¡Quina merda nos preguntamos!
A ver, ya no vau ver, Ricard, ya no vau ver.
¿Anava bé el Pepe Tix?
Anava bé, suposo que hablarás de Francine Armengol, que ha...
Insisteis que Francine Armengol, el Pepe diu que ha de dimitir...
Pepe, también de portaveu, y ahora suposo que conectarás a Mangel Slafuente.
¿El segundo tema, Pepe, qué será?
El segundo tema, jo imagino que serán...
Bueno, Empreses i Financiament, probablement,
las Organizaciones del Món Económico, Empresarial Catalán...
Escolta, si et sembla, deixem que el voto ho expliqui...
És que ja ho sé tot.
No, no, ja ho veig, ja ho veig.
Esports, i què més? Cultura, l'habitatge...
Saps qui els farà els esports, Pepe?
Albert Manet?
No.
No és Albert Manet?
Si no tens l'escaleta, no l'endemines, eh?
Tampoc, tampoc.
Jo podria fer els esports...
No ets tu, no ets tu.
No sóc jo, per tant, no ho sé.
Marcos, Marcos, Marcos.
Home, al Manet, mira't al Manet.
I tant, no, no, estic aquí sempre present.
Ràdiofònics.
I tant, radiofònics, cap de setmana, i tal.
Bueno, no teniu feina o què?
Perquè és que jo hi vull anar tirant.
És que no ens digueu que endavant...
Bueno, jo estic a ferrat.
A veure, estem aquí omplint perquè no estàs a punt, vota.
Si no estàs a la cadira, què vols que fem?
Si no estàs a punt, què li ha de fer?
Bueno, què?
Que heu d'anar a Miami, vosaltres també o què?
No, Miami no, a Los Ángeles anirem.
Sí, sí, sí.
Bueno, què?
Millor ens farem un especial Matí de Catalunya Ràdio des de Los Ángeles.
Sí, no ens dejan hablar.
Anirem també, suposo, tot l'equip dels temes pendents?
Sí.
No, aquests no.
Bueno, què, vota.
Jo com vulguis.
Jo crec que la gent ja sap que us informa Joan Bota.
Vinga.
I com dèiem, el Partit Popular insisteix que Francine Armengol
ha de dimitir com a president del Congrés
i creu que avui ha perdut l'oportunitat d'explicar-se
quan ha comparegut per parlar del cas Col.
El portaveu Miguel Tellado ha recordat que la Fiscalia Europea
investigarà la compra de mascaretes del govern de les Illes,
presidit aleshores per a Armengol.
Ho ampliem des de Madrid, Àngels Lafuente.
Bon dia.
Per higiene democràtica, Francine Armengol hauria de dimitir
de deixar el càrrec i col·laborar amb la justícia
perquè ha sentenciat Miguel Tellado, portaveu del PP.
La presidenta del Congrés ha mentit.
Francine, avui ha mentit.
Avui ha dit que no està sendo investigada.
Obviando que la Fiscalia Europea
ha abierto diligencias
para investigar su actuación en la compra de estas mascarillas
por tres presuntos delitos.
Malversación, prevaricación y tráfico de influencias.
Després de sentir les explicacions d'Armengol,
Tellado diu que la presidenta del Congrés
ha deixat més preguntes que no pas respostes
i adverteix que ha estat la porta d'entrada
de la corrupció a les Balears.
Àngels Lafuente, Catalunya Ràdio, Madrid.
Una vintena d'organitzacions del món econòmic
i empresarial catalán ha fet una declaració
per reclamar que es reformi
l'actual sistema de finançament territorial.
Les Cambres de Comerç, Foment del Treball,
Pimec, el RAC, el Cercle d'Economia
i altres entitats alerten
que l'actual sistema frena el progrés econòmic
de comunitats com Catalunya
i plantegen un model federal o un pacte fiscal
per garantir-ne l'autonomia financera.
Exigeixen que Catalunya, per exemple,
amb una important densitat de població
i potencial econòmic,
rebí un volum d'inversions proporcional
a les seves necessitats
i al pes del seu producte interior brut a l'Estat.
Ho ha explicat en declaracions d'aquesta casa
el president de la Cambra de Comerç a Barcelona,
Josep Santacreu.
No pot ser que els que més aportem
rebin menys
i que això acabi afectant
a una situació que fins i tot
en temes tan bàsics com és l'educació
o la salut,
un ciutadà català
rebia menys diners
que ciutadans d'altres comunitats
que aporten menys.
La situació de l'habitatge a l'Estat
posa en risc de pobresa
gairebé 800.000 infants.
La taxa de pobresa infantil a l'Estat
se situaria per sobre del 38%
si estem compte el factor habitatge.
És el que assegura un informe
sobre la importància de l'habitatge
per als infants,
segons el qual, si es contempla,
aquest factor s'incrementa
en més de 9 punts
al risc de pobresa infantil.
Gabriel González Bueno
és l'autor d'aquest informe.
¿Qué ocurre si de nuestros ingresos
quitamos los gastos en vivienda?
El factor vivienda
incrementaría en 780.000 niños
los que se situarían
bajo el umbral de la pobreza.
pasaríamos de un 28,9%
a un 38,6%.
Un crecimiento de 9,5 puntos porcentuales.
Lleida posa en marxa una prova pilot
per combatre la solitud no volguda
entre persones grans.
Són 7 usuaris que ja disposen
a casa d'una pantalla tàctil
amb un funcionament molt senzill
que els permet trucar directament
a familiars i amics
i connectar-se
per seguir activitats lúdiques
organitzades
per una de les sellars
de jubilats de la ciutat.
Ho ampliem des de Lleida.
Estela Busoms.
Hola, bon dia.
Són 7 persones grans
que viuen soles,
tenen dificultats
per sortir de casa
i no estan abasades
a fer servir mòbils
intel·ligents ni tauletes.
Ara tenen una pantalla
que està adaptada
a cada usuari
i els permet interactuar
d'una manera molt més fàcil.
Poden contactar
amb una persona coneguda
amb un sol clic
sobre la seva foto
o unir-se a la retransmissió
d'activitats grupals
per crear comunitat.
El sistema es posarà a prova
durant vuit mesos.
El seu ideòleg
és Xavier Cemar
de la tecnològica Cisco.
Fem un seguiment
de veure qui es connecta,
qui no es connecta,
què agrada,
què no agrada,
quines activitats
volen veure,
bingo,
classes de tai-chi,
gimnàsia,
xerrades d'algun metge,
d'algun...
Bé, aquí la casuística
és la imaginació,
no?,
el que es pot fer.
Estela Busoms,
Catalunya,
Ràdio Lleida.
Ara als esports
amb Marcos García.
Des de primera hora
els Mossos d'Esquadra
es troben a la seu central
de la Federació Catalana
de Futbol a Barcelona
i fan un escorcoll
amb recollida
d'informació
i documentació.
Allà hi tenim
el Marc Jurado.
Marc, bon dia.
Bon dia.
Dos dels quatre vehicles
no logotipats
dels Mossos
han marxat,
un d'ells amb la documentació
que tres agents
de Paisà
han depositat
al maleter
uns minuts abans.
També acaba de marxar
la parella de Mossos
que custodiava
a la porta.
Amb tot encara queden
un parell de vehicles policials
i a priori
continua l'escorcoll.
Un registre
que ha començat
a primera hora del matí
i que segons fons
de la investigació
estaria relacionat
amb la suposada topinada
que va denunciar
Juanjo Isern,
un dels candidats
a les darreres eleccions
a la Federació Catalana
de Futbol.
Doncs si és aquest,
són els fets
que us pot explicar
Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Seria vinculat
això a la possible,
al possible frau
vinculat
a les últimes eleccions
a la Federació Catalana de Futbol.
Seguirem
com va aquest escorcoll
dels Mossos d'Esquadra
a la seu
de la Federació Catalana.
Avui a la tornada
de la Champions masculina,
Reial, Societat,
PSG i Bayern,
Lazio.
La Reial va perdre
per 2 a 0
al camp del PSG
i la Lazio defensa
un avantatge
d'un gol
del partit d'anada.
El juguet de Barcelona
jugà a dos quarts
de vuit del vespre
a la pista
a l'Ulm,
Alemany,
vuitens de final
de l'Eurocup
de Bàsquet,
és el partit únic
i avui,
al tot costa,
entrevista
a la davantera
del Barça,
Salma Paralluelo.
Fins aquí,
les notícies.
Atenció, jurat,
posarem un on-field review
perquè valoreu
la possibilitat de premi.
Atenció, sisplau,
reverse left,
poc a poc,
reverse left
amb l'aposta decidida
per generar
llenguatge esportiu
en català,
sí?
Veiem,
super slow,
on es veu punt d'impacte,
es veu clarament
l'adaptació
a l'actualitat
dels nous formats,
d'acord?
Sí?
Acabem,
high behind,
que demostra com comparteixen
la passió
per l'esport
amb l'ollent.
Estem d'acord?
Sí,
voleu un look?
No, no, no cal,
sens dubte,
hi ha premi,
hi ha premi claríssim,
el concedim.
El Tot Costa
de Catalunya Ràdio
està guardonat
amb el Premi
Ràdio Associació 2024
com a millor programa
de ràdio.
De dilluns a divendres
a les 7 del vespre,
Tot Costa.
Amb Jordi Costa
i Sònia Gelmà.
Catalunya Ràdio
i Sònia Gelmà.
I Sònia Gelmà.
I Sònia Gelmà.
Bé,
què?
28?
Tenim encara
l'Albert Espirosa
per aquí.
Però què li fa tanta gràcia?
No ho sé,
encara ho entès.
T'ha llapat,
t'ha llapat.
M'ha llapat,
perfecte.
Abans he estat llapant
a tots els membres de l'equip.
Això és que ja us estima.
Això és que som amics.
Clar,
que bonic.
Està bé.
Albert,
he sortit com puguis.
Però escolta,
què?
Qui moral és?
Què?
Com estem?
Cansat.
Sí, no?
Home,
són moltes hores,
em portes 6, eh?
Molt barriba.
Sí.
Però ara tinc mirar
a un lloc que us agrada molt a vosaltres.
On vas?
Al Tastem.
Al Tastem,
home!
Què dius?
Al Tastem.
T'agraçarà molt,
al Tastem.
Escolta,
deixa't estar de disfrutar
podent anar al Tastem,
que a més és molt més assequible.
Sí, sí, sí.
Veus,
si pases a demanar el que demanis.
I a tu que et conviden sempre,
suposo.
És veritat,
em taca el restaurant.
Però mira,
ahir vaig veure unes fotografies
del Tastem del seu Instagram
que estaven preparant
unes pèsols
amb cluïsses
que feien una pinta.
Bueno,
mar i muntanya,
crec que jo.
O sigui,
a dins de cada pèsol
una cluïssa?
No sé com ho faig.
Això és enginyeria gastronòmica.
Com que si fossin perles.
Sí, sí, sí.
No?
D'alguna manera.
Escolta'm una cosa,
perdona,
que jo sé que estic a l'altra banda
normalment
a l'altra ràdio.
Ah,
però és que el Tastem
té un noi,
hi ha un noi allà
que fa uns braços
meravellos.
Sí,
l'Aleix.
L'Aleix.
Els braços,
com la meva cama.
Ai,
per favor.
No,
és que si el veus en persona
encara impressiona més,
eh?
Sí.
Però té calidesa,
vull dir,
no és un crossfitero
que et pega,
no és rotllo?
Escolta'm,
no,
però quan tu veus aparèixer
aquell braç
i et dones seguretat
de dir que a tu no li cauran els plats.
Ara.
No li cauran.
Nois el feu molta enveja,
jo també vull parlar del Tastem
i d'aquest senyor dels braços,
però és que no sé qui és.
Ja t'hi portarem.
Ja t'hi portarem.
Mira,
anem-hi per Setmana Santa.
Va,
vinga.
Anem-hi.
Va,
jo convido.
Un dia de Setmana Santa
convida en Ricard,
d'acord?
Perfecte.
Doncs escolta,
que tingués un bon programa.
Gràcies, Ricard.
Ens veiem aviat.
Adeu, Ricard.
Adeu.
Va,
descansa.
Descansa.
Vaya culo.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Bon dia,
catalans,
catalanes i catalanis.
Això és l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio,
el superdimarc radiofònic
dels vostres migdies
amb uns potos de l'humor
com en Joel Díaz.
Bon dia,
Joel.
Bon dia,
Quim Morales.
Tu més aviat potos de planta,
no de president de l'Estat.
Jo estic ben fet una merda,
però aquí,
treballant.
Molt bé.
Com el primer, eh?
I tant que sí.
L'Ai de Fita.
Superbon dia,
Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia,
Quim Morales.
En Jordi Ramonera.
Flotus.
Flotus.
L'Ai d'Eustrell,
l'Alba Castellbí
i en José González
a la producció,
Montse Durán
i Víctor Lórez
del control central,
el control de sol
Albert Jóder
i qui us parla,
en Quim Morales.
Guapo.
Dimarts,
5 de març,
el dia de la catargi col·lectiva.
Sí, senyor.
Avui és quan les vostres
queixes i denúncies
seran amplificades
a l'altaveu
de la Ràdio Nacional
de Catalunya.
Avui tindreu l'oportunitat
de deixar constància
dels vostres elements
al Mur de les Lamentacions
on us hi espera
un home íntegre i honest.
Evidentment,
no parlo de Col·lo García,
sinó d'en Joel Díaz,
que ara ens explica
què fa avui
amb els vostres impostos.
Catalans i catalanes,
tinc el nou plaer,
el gens plaer,
d'anunciar-vos
que avui
amb els vostres impostos
demanaré hora
per fer-me
la meva primera colonoscòpia
d'home major
de 40 anys.
Molt bé,
molt bé.
Ho he procrastinat
3 anys,
però avui
per fi
faré el cop de cap
i...
no,
això no és cap matí.
No crec que estic
una mica nerviós.
També hi ha aquell punt
d'emoció,
de dir,
perquè jo no,
diguéssim,
jo no soc
del tot verge
en aquest aspecte.
Vull dir,
jo ja he provat
alguna coseta.
Ah, sí?
Però no una colonoscòpia.
Però no una colonoscòpia.
Però no t'adormen
a una colonoscòpia?
T'atondeixen,
em sembla, eh?
Jo vull viure-ho tot.
Mira,
jo me'n recordo,
la meva mare em va explicar
que quan em va tenir a mi,
ella va dir,
jo no vull epidural.
Què dius?
Jo vull sentir
tots els dolors
del part.
Que valenta.
Jo vull vincular-me.
Doncs jo també,
d'alguna manera,
demanaré que no m'adormin.
És per tornar-li
el segon a la teva mare.
No, bueno,
perquè, no sé,
hi ha una experiència
que ja que la vius,
la vull viure
100% conscientment.
D'aquí 7 anys
i als 50
ja em toca la pròstata,
perquè tot plegat
és com un crescendo
d'humiliacions
cada vegada més dures
fins que et mors.
Primer foten
en el cul pel cul,
després ja et fiquen
directament al dit
i comencen a anar...
I m'anem a buscar
a veure què hi ha.
Sí, després menges líquid
i després et mors.
Joel, jo crec que
estàs fent molt bé
perquè estàs, diguéssim,
explicant el missatge
que t'has de revisar.
Sí, home, sí, tal, eh?
Per tant, t'has de revisar
i la pròstata també.
I la pròstata també.
Sí.
I el que podríem fer
és fer-me un contingut,
anem a digitals,
anem a mitjans digitals
a fer un vídeo.
Si voleu documentar-ho?
Si fas una col·laboració
a l'Instagram
de la teva colonoscòpia.
Si voleu documentar-ho,
la colonoscòpia
no és res més contubu
que al final hi ha una càmera.
Si aquesta càmera la connectem...
I si fem una pantalla partida
de la teva cara
i de la càmera
quan va entrant?
Exacte.
Per mi cap problema.
I veure com reacciones.
Mira, d'alguna manera
seria impossible, diguéssim,
donar més de mi mateix.
No, no.
No, no.
Seria convidar la gent
a dins meu.
Fem-ho, va, fem-ho.
Doncs vinga,
ara ho parlarem
amb la gent de mitjans digitals
que segur que ens compren la idea.
Abans, Catalunya Ràdio,
perdona, Quim,
perquè m'estic enrotllant,
però Catalunya Ràdio
abans tenia un lema
que deia dins teu.
Dins teu, doncs mira.
En aquest cas seria dins meu.
Dins del Joel, ja està.
Doncs escolta'm,
que baixi bé la prova.
Jo encara no me l'he fet aquesta, eh?
Doncs Quim,
vas una mica tard, eh, carinyo.
No, perquè a mi el metge...
Escolta'm, és el meu metge.
Em va dir, diu,
per les analítiques
no has de patir per res
perquè, escolta'm,
jo només aquestes coses,
el que no vull que em facin a mi
no vull que li facin als meus pacients.
Per tant,
em va fer una analítica molt completa,
em va mirar tots els marcadors
i em va dir, diu,
jo crec que encara no t'has de mirar-se.
Sí, tu ets verge encara, eh?
D'analítica...
De colonoscòpia, sí.
De colonoscòpia, sí.
Perfecte.
Molt bé,
doncs escolta'm,
veurem com li va aquesta prova
a en Joel Díaz
i qui té una prova
aquesta setmana ben diferent
és l'aire de fita
que s'ha proposat
trobar la nevera
més atapeïda
a la fita de la setmana.
Aire de fita.
Quanta fita, quanta fita, quanta fita.
Oi, quanta fita.
La setmanita.
I comencem forç
perquè hi ha gent
que no només té la part de davant
sinó que també té els costats
de la nevera.
Ostres!
Com, per exemple, la Glòria.
Mira, jo tinc tot això,
el calendari sempre està aquí,
i tot el dos metges,
vaig posant més o menys
perquè tinc moltes visites
als metges.
Clar, ella té,
calendaris, té,
bé, veiem un imans.
Té de tot, eh?
A les cites dels metges,
clar, que diu,
depèn de cites més o no.
Sí, aquí fa pinta
d'haver-hi nets aquí, eh?
Fotos de nets, sí, sí,
perquè hi ha algun nadó per aquí,
bueno, llistes de saber què.
És una dona que li agrada
molt el que és a Menorca, no?
Sí, sí, sí.
Perquè veig que té la illa
com el relleu de l'illa
en un imant,
la típica sargantana,
exacte.
Dues abarques menorquines
també en forma d'imant.
Molt bé, eh?
Enamorada de Menorca.
M'encanta, m'encanta.
Un orreo,
de cop hi ha un orreo gallec
aquí, fora de context.
Hi ha un imant del mic?
Sí, això jo sé del net, no?
Potser és d'ella.
O d'ella, ho ha dit, eh?
Ah, sí.
No passa res,
estic acostumada
a que no m'escoltem.
No, perquè estàvem atents
a la fotografia.
I també tenim la Maite.
Maite.
A la primera foto
es veu diferents imants
de llocs que hem anat,
alguna foto familiar
i el porta-porta.
A l'altra foto
hi ha el calendari de l'any,
d'aquest cas és de Calaf,
i diferents pòsits
o notes
que em serveixen
per recordar coses.
Ah, molt bé.
També la té bastant plena, eh?
Si el porta-porta
m'ha fet gràcies
a això de...
No sé si la gent ho sap,
perquè aquí a Barcelona
crec que no es fa, no?
Es fa més als pobles.
En el meu no es fa.
No, doncs.
És això
que cada dia
has de treure
una escombreria, no?
Sí, toca treure orgànic,
toca treure no sé què.
Doncs això
és el que fan
en aquesta casa.
Aquí té una nevera
molt a tapeïda,
també és en Ferran.
Aquí us deixo
la meva nevera.
Al mig hi ha una pissarra
grossa,
però, bueno,
per posar.
Sí, sí que té una pissarra.
Hi ha fotos
i mans dels nens,
tíquets de descompte
de diverses supers
i botigues,
i a la part de dalt
xapes de cerveses
que he anat provant
i en el llarg
de tot aquest temps.
Ah, mira!
Clar, en té un munt, eh?
Però com l'has enganxat,
aquestes?
Que hi ha personat
a comprar imants petits
i agafar la tenida.
Sí, no?
I les vam anar enganxant.
Ostres, però...
Que de tant en tant
va sortint una notícia
recurrent que diu
que posar imants
a la porta de la nevera
va tan i tan malament
pel consum energètic
de la nevera
i que les deixes
per llançar.
Deixa't estar.
Jo no ho sé,
jo no és una gent
d'Urbana.
Això és com
la del Ricky Martin
i la marmelada.
El que jo vaig veure
és que...
Com...
O sigui...
Que et dóna mala imatge
a tu tenir molts imants
a la nevera.
Que és com
la gent rica
no té imants a la nevera.
Home, no, clar.
No tenen ni nevera,
aquelles gent,
els fan el dinar
cada dia fresc.
Exacte.
I és que no tinc
ni diners per imants.
En el cas del Ferran,
perquè sí, com diu,
té tot de xapes,
de cerveses,
que t'ocupa en mitja
de porfa.
Tenirà un centenar,
però en el lloc
on hi ha la marca
de la nevera
ha deixat a l'espai buit.
Molt bé, molt bé.
El deuen patrocinar.
És això.
És exactament.
I per últim
tenim la conxi.
Tinc uns 80 imants
i tots representen
un lloc on hem estat
tots els membres
de la família.
En algun moment
ja siguin per viatges
de feina
o viatge d'oci.
Hi ha de diferents continents
i l'únic que no tenim
és Àfrica.
Sí, clar, és fort,
perquè tu els altres...
Per què riu quan diu
que no té Àfrica?
Perquè és el que li queda.
És que la tenen tot el món.
No sé si ho sap
en Àfrica.
Perquè tu, per exemple,
la veus la primera nevera,
la de la Glòria,
i dius, ostres,
està molt plena
perquè, clar,
els papers ocupen molt,
són molt grans,
però és que la de la conxi
està planíssima
però tots són imants.
O sigui, no hi ha ni un paper.
Tot imant, tot imant.
Tindràs molta feina
per comptar-ho, això,
d'aquí divendres
i trobar un guanyador
perquè se'n vagi
el tastem restaurant.
Serà complicat, serà complicat.
Si vosaltres teniu també
la nevera molt plena...
La porta, la porta.
La porta, la porta.
Sí, per fora, per fora.
Envieu-nos una fotografia
expliqueu-nos una mica
amb una nota de veu
al 6-67-37-27-29.
Que ens fa molta il·lusió
conèixer-vos.
Aquesta faceta
també diu molt
de les persones,
en quin estat de la vida
es troben,
per si hi ha fotos de nens,
de nets,
o de receptes del metge,
que era el cas
d'una de les nostres oients.
Ja ho sabeu,
divendres,
que tingui la nevera
més atapeïda,
la porta i els laterals
d'imants
i de diferents gadgets,
s'emporta
un àpat per dues persones
al tastem restaurant.
Sí,
al restaurant
de l'home guapo i fort,
però també d'un excel·lent xef
com és en Jordi Anglí,
que per cert,
també vaig veure ahir
que feien un croissant.
Què dius ara?
Fet per ells.
Espera't,
perquè no serà un croissant normal.
No, no,
de postres,
de postres,
un croissant fet a casa seva
amb mascarpone de cafè.
Hòstia.
No, a veure,
és que estem jugant a saber.
A mi amb el cafè m'estigui.
No,
perquè tu s'hi ha com crema de cafè.
Jo no m'he nomorat el cafè.
Ah, doncs llavors
si no t'agrada
fem una altra cosa,
t'hi posem un tranchet a dins.
Tu penses,
hola,
on estan?
Què hi posen el croissant?
I el que hi posen
és ja mascarpone d'una altra cosa.
O sigui,
van a trepar a les altres.
Quan tu vas,
ells tornen.
Ja fa estona.
Pura alquimia.
Totalment.
Doncs ja ho sabeu,
aquesta és la fita de la setmana
i la fita que té avui
en Jordi Ramoneda
és sorprendre'ns
amb les emocions humanes,
amb els sentiments més extrems.
Avui us porto dues persones
molt importants al nostre país,
com Florentino Pérez i Leo Messi.
Cada cop que ets que parlaràs
de Florentino Pérez
no en parles.
Avui en parlarem seguríssim,
ja ho veuràs com no.
Són dues persones
que, ja us dic ara,
no tenen emocions,
per a dins estan buits,
perquè pensen molt en el futbol,
són homes d'estat al final.
Sí, sí,
en el cas de Florentino Pérez, sí.
Però ells creen les emocions.
És a dir,
fixa't que llinqui llangui,
és a dir,
algú que no té emocions
crea molta emoció.
Home, i tant,
tu veus a jugar Messi,
una jugada del Messi,
quines emocions ha generat.
O tu veus a Florentino Pérez,
per exemple,
fer terratrèmols
i també crea emocions.
Moltes emocions.
I terratrèmols, sí, sí.
Molt bé.
En fi, doncs avui descobrirem
com aquests dos homes
buits per dins
omplen tant a la gent.
Doncs aquests són els ingredients
del còctel d'Emocions d'Avui
d'en Jordi Ramoneda.
Som els de l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio.
Passen cinc minuts
d'un quart d'una del migdia
i connectem amb l'exterior.
Establim connexió
amb un professional
incomparable.
No ho dic de broma, avui.
Es troba en un estat físic
deplorable
en què molts
ja hauríem demanat la baixa
o que ens enviessin
un micròfon a casa
per fer el programa
des d'allà.
Sí, senyor.
Doncs no.
En Xavier Peret Esquerdo
no es desentén
de la seva responsabilitat
a l'última hora.
Avui,
un nou capítol
de les aventures
d'un reporter contracturat
a la gran ciutat.
Xavi,
com et trobes?
Contracturat.
Vull dir,
és que és un drama
veure'l, eh?
No, no, no.
Però, escolta,
jo vinc a treballar
perquè m'ho passo bé.
Jo a casa no m'ho passo bé.
No, no, clar, clar.
Estic sol allà amb els gats
que tota l'estona
miolen i m'esgarrapen
per tot arreu.
Ai, però aquí amb vosaltres...
És que és aquesta oreta del dia
que se m'oblida
que estic contracturat.
Però que consti
que hem hagut de fer
una mica de negociació
amb en Xavi
que diu
que no,
que jo sortiré al carrer,
home.
Que no vols com t'aixeques,
que no em pots ni moure.
És com el Rambo
de la ràdio.
I finalment
t'hem convençut, Xavi,
perquè surtis al carrer
però seguis en una cadira.
Sí, he segut en una cadira
no d'aquestes de l'Ajuntament
sinó una de Catalunya Ràdio
que hem tret a fora.
Vé la tret del José
que és el nostre estudiant
en pràctica.
Sí, perquè tu no estàs
per carregar pesos.
No, res,
no carrego res jo.
I assegut aquí
m'he posat un rètol
que habitualment soc jo
el que s'apropa a la gent
i avui vull que sigui
la gent que s'apropi a mi.
El rètol diu
reporter contracturat
apropeu-vos
i parleu amb mi.
Molt bé.
Creus que funcionarà això?
És una manera de veure
si la gent és bona o no.
Té de dir que
quan passen per aquí
miren de reull
i fan veure
que els ha trucat
algú per telèfon.
Ai, la típica.
Doncs fan un Quim Morales.
Doncs comencem molt bé.
Sí, sí, és veritat.
A mi em funciona molt
això d'agafar el telèfon.
Sí, digue-me.
Digue-me, digue-me.
Doncs escolta'm, Xavi,
a veure si la gent
s'apiada d'aquest pobre reporter
i t'atenen una mica,
no sé,
de què parlareu?
De contractures?
Què li semblen les contractures?
Sí, clar,
quina solució em recomana?
Molt bé.
Què li ha passat?
Molt bé.
Ara m'ajudim.
Doncs a veure si a sort
hi passa un fisioterapeuta
o una fisioterapeuta
i em posa a lloc.
Ai, que bé.
Vinga, Xavi, fins ara.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Vé, anem a preguntar
a aquest jove.
Què tal? Bon dia.
Com et dius?
Dylan.
Dylan.
Hola, quina veu.
Quants anys tens?
Dino.
Dino.
Dino, eh?
Uau, Dylan.
12 i 22 minuts del migdia
de l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio.
L'Aida Fita
és la nostra prescriptora
dels dimarts
en un univers
que desborda
els que superem la quarantena.
Tot el que us cal saber
de TikTok
ens ho explica
una mil·lènia
i el que està
sempre operativa.
Doncs bé, ja sabeu
que una de les meves coses
preferides d'aquesta xarxa social
són els remics
que fan de cançons.
Fes uns descobriments musicals.
És increïble.
I us porto un cafè
tan Pedro
que el podeu trobar
a TikTok
com Jacques O'Mai.
Jacques O'Mai.
Ara mateix el busco.
Que és DJ
i ha fet aquest remic
d'aquesta batxata
tan coneguda.
No és amor.
Mira, jo, el que ballarem.
Home,
han de que no
vi a rebemar
amb aquesta mare.
Aquesta cançó.
Han de que a mi
dinits de glòria.
Ojo!
Ei!
Però ho deixa aquí.
És que a mi em fa molta ràbia.
Fes fotos sencer
perquè quan ve aquí el subidó
no ho talla.
No, perquè avui en dia
la gent jove
més de 10 segons,
20 segons
ja no aguanteu.
Llavors ja per què
s'han de molestar
en fer cançons
de 20 minuts
si només escolteu 20 segons.
Mira, estic enfadat ja.
Va, doncs no t'enfadis.
Sabeu que quan voleu
sempre hi ha el típic moment
en què l'auxiliar
treu en plan
que avui tenim aquests cupons
que podeu comprar
o loteries
o coses així
que venen durant els vols.
Doncs això va passar
fa poc
en un dels vols
de Ryanair.
Esto es horroroso.
Esta es su oportunidad.
Por tan solo
dos euros
puedes comprar
un boleto de lotería
y no vuelve a volar
con nosotros
en su vida.
Un millón de euros
pues me voy en Iberia
o me voy en Europa
o voy
ahora como un señor
como yo me lo merezco.
Hòstia,
això és real.
Sí, sí,
això és real.
Quina estratègia
més agressiva.
Però és veritat.
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
De fet,
aquesta companyia aèria
en el seu Twitter
sempre se n'enriu
dels usuaris
que es queixen
d'aquesta companyia aèria.
No sé si el seguiu
per tenen un community
que és molt destructiu
contra les queixes.
Les xarxes de Ryanair
si les busqueu,
o sigui,
què millor que riure's
d'un mateix, no?
No, no,
una cosa és riure,
l'altra és insultar
els teus usuaris.
Bueno, ja, també.
Tant se'ls hi fot
perquè viatjaran igual
i si ho fan
a preus baixos
doncs encara més.
No hi ha duros
de quatre pessetes.
Ara, ara.
I acabem aquest àudio.
No mireu el guió,
sisplau,
perquè vull que escolteu
i que em digueu,
a veure si endevineu
de què es tracta.
Sembla com un escratx,
no?
D'un DJ.
Què diria el que és això?
Alguna màquina
que no funciona bé?
Un animal.
Jo crec que hi ha
un animal
que s'ha ennuegat.
Un bulldog francès?
No, gairebé,
però és un gos.
És un gos,
no sé quina rasa és
d'aquestes races
que no és gos.
Ua, ua, ua, ua, ua, ua.
I ho estava bordant
tan tranquil·lament.
Això sol bordar?
Sí, sí.
Però se li ha espatllat
alguna cosa?
Això és com bordar.
És que hi ha gossos
que estan molt mal fets.
Algum dia ens hi haurien
de posar amb això.
No, no,
vull dir,
hi ha un dia
que hauré de fer especial gossos
perquè hi ha cada meravella.
Hi ha els que canten,
els que porten un estrany.
Exacte.
Els que es posen
de riures per ximpleries.
És que fan enginyeria genètica
i creen monstres.
Sí.
Monstres,
com els salsitxes aquests
que són molt més llargs
que els...
Sí, sí, això és fatal.
Se'ls curva la columna vertebrava.
O unes rodetes
a sota la panxa.
A l'aigua de tenir sis potes.
Sí, per això...
És una mica cruel
això que fem amb els gossos.
De fet,
jo vaig estar treballant
de neteja
en una fira de gossos,
això de competicions,
i estaven tots
amb diarrea,
que flipes.
Ah, sí.
Perquè, clar,
perquè aquests pobres animals...
Bueno, en fi,
no...
No, bueno.
Adopteu-los.
Adopteu-los
i, escolta,
que tinguin una bona vida,
que és per això
que els tenim, no?
Sí, home,
perquè ens marejaran festivals.
Aida, moltes gràcies.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Aquell tros de penis
que queda, diguéssim,
amagat pel pèl.
Si tu treus el pèl,
sembla que tinguis més pèl.
Treballo que et fixes
en moltes coses, tu, al gimnà.
I jo, al gimnà?
Sí, escolta, tu.
Tres minuts i dos quarts
d'una del migdia.
Som els de l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio
i aquí tenim un gos
que no sap bordar.
Pobre.
I tenim un reporter
que no pot caminar.
Ai.
En Xavier Bérez d'Esquerdo
té una contractura de cavall.
De veritat que l'hauríeu de veure
com es mou,
si és que es mou,
perquè tenim vídeos, eh?
Tenim coses per riure a nosaltres.
Ja ho penjarem a les nostres xarxes.
No, no, per dignitat del xavi.
No, no ho penjarem.
No, perquè l'enviarem a un estudi mèdic.
L'enviarem a alguna facultat de medicina
perquè estudiïn la contractura
del Xavier Bérez d'Esquerdo
que avui ha sortit a fer
la seva feina de reporter,
però assegut a una cadira
i amb un cartell que diu
reporter contracturat.
Acosteu-vos i parleu amb mi.
Xavier Bérez d'Esquerdo,
com va aquesta experiència
de reporter invàlid?
Doncs mira, la gent mira,
llegeix el rètol
i giren...
Tornen la mirada cap allà
on anaven,
però amb aquella mirada de...
Que pena me das!
És que la gent d'aquest barri
on hi ha Catalunya Ràdio
és molt cruel, eh, Xavi?
Clar, no sé si és perquè està escrit en català
o perquè estic assegut
en una cadira enmig del carrer.
Una cadira...
Suposo que tindrem fotografies d'això, no?
Sí, us he enviat una ara...
Ara compartirem a les nostres xarxes.
Sí, sí.
Quines xarxes?
Ai, és veritat, que no en tenim, perdó.
Ja no tenim xarxes, Xavi.
Ara són de tota la...
Sí.
Hi ha una persona...
Compartirem.
Vine.
Vine a parlar amb mi.
I no.
Tengo que hacer la comida.
Tengo que hacer la comida.
Sí, va carregada amb cinc barres de pa, aquesta senyora.
Oh, déu, idó.
Igual fa migas.
Hola.
Però ja ens ha d'esperar demà, no?
Clar, en entrepans.
Fan entrepans.
Entrepans.
Res, res, res, res, res.
Què, ningú s'apropa a un pobre reporter contracturat?
I si plores, Xavi, o...
No, no.
Jo estic...
A veure, una noia que fa running o footing, ja no sé com es diu això.
No pararà.
No pararà.
Feeding, faig...
Ai, no, no para.
No.
Què és que fa, feasting?
No, no, footing.
Ah, és verbo, no.
Footing, footing.
Potser a la tarda cincs.
Primer es deia footing, després es deia jogging.
I d'ara ja es diu running.
Running, sí, sí.
Per què no es deia running des del principi, que és el més lògic?
Què ha canviat aquí?
Corre, sortir a córrer.
Ai.
Per a jo, jogging, penso sortir a córrer amb un xandall d'aquells amb caputxa.
Ah, vale.
Més d'hivern, no?
Més rock.
Més rock.
Ho associo a això?
Depèn de com ho diguis, no?
Vas vestit diferent.
Em sembla que perquè de petit jo tenia un xandall d'aquests que posava jogging en el pit.
Ah, molt bé.
I llavors m'imaginava que era per fer jogging.
Està bé que la roba et diu l'activitat que has de fer-la quan te la fons.
Jo tenia un pijama que era de bèisbol.
No he jugat mai a bèisbol.
Un pijama de bèisbol?
Sí, sí, sí.
Mira, hi ha dues noies.
Hola, què tal?
No?
És que si parem, això és desperta, saps?
Això és una criatura referida a la criatura.
Sí, porta una criatura i és l'efecte aquell que si pares de passejar-la comença a plorar.
Pensava que parlava com d'un ésser rotllo Voldemort.
Això és desperta.
El xotolo, no?
La caixa de pandora.
Sí, la gent que mira cap a una altra banda, no volen saber res de mi.
Xavi, no aconseguiràs que s'està ferint ningú.
És supertrist, això.
Un senyor que no deu tenir gaire pressa, que va amb bastó.
A veure.
A veure si sempre per a mi li faig pena.
Però és que tu no et pots moure.
Em fa no amb el cap.
No, no.
Em fa no amb el cap.
És tristíssim.
Xavi, ni dirigir-te a la paraula, ja.
Aquí, aquí, estiguin contracturats, Xavi.
Tu pren nota.
Ja ho veuràs tu.
Perquè t'estan deixant de banda.
Ves, Xavi, que no tirin alguna moneda, eh, també.
En algun moment.
No perquè no he parat la mà.
Para la mà, a veure si no tira una moneda.
Si pares la mà.
A veure, paro la mà.
Igual l'entrevista no treus, però igual treus 50.
A veure, que t'estiguis degradant una miqueta, eh, Xavi.
Sí, estàs contracturat, no tant...
Bueno, sóc autònom, no sé.
Ah, no, això també és veritat, eh.
Havia un noi punky.
Ah, aquest s'atura.
Sí.
Vine.
Són de bon rotllo.
O potser seu al teu costat a demà.
Don't panic.
Vine, escolta.
Escolta'm, perdona.
Tu.
És que no sé com dir-li.
Noi, pots venir un moment.
No, no, no.
Fa veure que no existeixo.
A més, a més, això.
El serà fatal.
Estan ignorant, Xavi.
No, no, no, noia, que va amb la motxilla d'un gimnàs
i està menjant palitos.
Ah, molt bé.
D'aquells de pipes, pan de pipes.
Sí, sí, pipes.
Gent que va molt ben vestida, que deu tenir un despatx d'advocats.
I tampoc s'aturen.
I tampoc s'aturen.
No ajuden els advocats.
Mira, tens aquí el gos afònic.
És que ni els gossos volen pixar a la meva cama.
Això sí que ja és un estat tan baix de l'ésser humà.
Has arribat molt a baix, Xavi.
Pobre Xavi.
Vine, veniu, veniu, parleu amb mi.
Vine, vine.
És que no està demanant caritat, estava en conversa.
Parlar.
Vine, vols parlar amb mi?
Vine.
Aquest noi que està amb el mòbil, aixeca la virada, està fumant, no sap si escriure o fumar.
Vine, come, come, here.
Come, here.
D'on era?
Normandia.
Normandia.
Ah, que perra.
Normandia, ha desembarcat.
Han hagut de venir de fora per parlar amb mi.
De fora vingueren.
Explica-li, que tens una contra.
I què fas aquí?
What are you doing here?
What are you...
Que te n'entendo porque parece ser francés.
Ah, se pasa molt bé.
Igual que la gent espanyola.
Com ici, com tu t'appelles?
Cédric.
Cédric, je m'appelle Xavi.
M'encanta aquest nom.
Cédric, té nom d'arbre.
Je suis contraturé.
Contraturé.
Espera, que et vols escoltar, Xavi, com es diu contractura en frances?
Back pain.
Back pain.
Pain in the back.
Oui, oui, ja.
Ah, ok.
Je ne peux pas être dreta.
Ah, j'ai compris.
Je ne peux pas être debout.
Ok.
Où vas-vous?
Où vas-vous?
Où vas-vous?
Estoy para trabajar un poco con empresa de aquí.
Ah, trabajando.
Ah, tu fas la formació per una empresa que s'installa aquí.
En frances.
Ah, en frances.
Sí.
En què l'empresa?
Aquí una immobiliària que se llama Larsson.
La ràmina, com el meu gat.
Molt bé.
Però sona peles, eh, Larsson.
Aquesta és la llave d'oro i aquestes coses.
Aquesta és l'entrada en el tru de la peira, eh?
No és d'un piso.
No és cada empresa que hi vaig.
Merci.
És una empresa que té quartos.
Que té quartos.
Sí, clar, és una immobiliària.
Sí, per suposto.
Per suposto.
Per com per enviar gent a fer formació des de Normandia.
Ja, senyor.
Jo li vull agrair-vos que tu t'aturés amb mi.
Tu parles.
Ah, parles.
Jo vull tatuar.
No, tatuar no.
Parles, parles.
Sí, sí, sí, amb moltíssim gust.
Merci beaucoup.
Carai, quin tio més maco, eh?
Mira, m'ha donat un copet a l'esquena.
Me cago en la puta, no?
Doncs, Xavi, ens quedem amb aquest bon regust de boca
que, com a mínim, algú, una ànima caritativa,
s'ha aturat per saludar a un reporter contracturat.
Avui ha assegut en una cadira al mig de Barcelona,
ignorat per tothom.
No, ha sigut molt trist, això, Quim.
Xavi, com et sents? Com estàs?
Ai, quan hem de resar per tots aquests?
Ai, això mateix.
Doncs mira, et deixem aquí resant tranquil·lament
i nosaltres continuem.
Fins ara, Xavi.
Au revoir, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
El que és, bàsicament, és una cebolleta
que se colpora en la puntil.
Estenem la catifa vermella fins a la gala dels Oscars.
Quina pel·lícula sumarà més estatuetes?
Oppenheimer o pobres criatures?
Quantes barbis i kens desfilaran per la catifa?
Podem somiar un guardó per a Robot Dreams?
La societat del cinema reconeixerà a Bayona?
Aquest diumenge, des de les 11 de la nit
fins a les 6 del matí,
ho sabrem tot amb els Gorina
i l'equip de la finestra indiscreta.
Petons i hòsties per una gala atòmica.
La nit dels Oscars en directe a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Una nit de dreams amb la societat del cinema.
I a partir de les 6 de la matinada
amb Ricard Ostrell en directe des de Los Ángeles.
Començarem un especial matí de Catalunya Ràdio
des de Hollywood per viure la reacció
dels protagonistes catalans d'aquesta festa.
Agatha Roca és una professora associada
d'una universitat
a l'última obra de Victoria Spunberg
L'imperatiu Categòric.
Un retrat social que planteja amb molta ironia
què és estèticament correcte
quan el sistema t'ofega.
Del 28 de febrer al 24 de març
al Teatre Lliure.
No et quedis sense entrades.
Cada dia som més els que practiquem esport,
els que gaudim fent el que més ens agrada.
Entrenant, competint, donant-ho tot.
El cort inglès de l'1 al 10 de març
aconsegueix marques de fitness, running i train.
Com ara Nike, Adidas, Anderarmoor
i moltes més.
I emporta't un 30% de regal
per futures compres en tots els esports.
Només al cort inglès.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
¿Cómo murió tu hermano?
Con mi polla en mi mano.
Ha, ha, ha, ha!
Ha, ha, ha!
Dos quarts i mig d'una
som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Atenció perquè avui anem al mur
de les augmentacions amb en Joel Dia.
D'ho farem d'aquí una estona.
Podreu anar marcat al 93-201-7474
perquè totes les queixes que entrin en antena
entren també els sorteig d'una tassa del 3K.
Així és, perquè queixar-se té premi.
Exacte.
Doncs queixeu-vos i tingueu premi
i ho farem d'aquí una estona.
Perquè abans ens hem de sotmetre
als ensenyaments que ens fa cada setmana
en Jordi Ramoneda
sobre el món dels sentiments,
sentiments extrems amb el còctel d'emocions.
Avui, un còctel amb dos personatges,
Leo Messi i Florentino Pérez,
dos personatges que ells no hi entenen, d'emocions,
perquè no en tenen.
Ho comprovarem.
Però sí que els hi hem d'estar agraïts
perquè en generen moltes.
Comencem amb una entrevista
que va concedir Leo Messi, el futbolista,
just després de guanyar el Mundial,
a un periodista anomenat Pablo Girald,
que és el Torquemà d'Argentí.
Sí, sí, és un senyor famosíssim.
És un locutor, narrador de partits.
Jo en parlem moltes vegades.
Sí, sí, sempre estem,
que sigui Pablo cap aquí,
que sigui Girald cap allà.
I al final de l'entrevista passa això,
que Girald no pot contenir les emocions
i ara veureu, és que realment,
o sigui, desmuntar-se una persona.
Lo único que te deseo es que seas muy feliz,
muy feliz,
que te vayas muy bien siempre en la vida,
pero me lo mereces.
Tengo una profunda admiración por vos.
No, res.
Oi, realment, res.
Home, se li ha tallat la veu.
Aquest final ha sigut ja
l'última peça del dòmino que ha caigut.
Però tu tens el Leo Messi
després de guanyar el Mundial
i del que li parles és de tu?
No, és el final de l'entrevista.
És el final de l'entrevista.
És el final d'entrevista.
Estic bastant d'acord.
Això, però és el final de l'entrevista.
I Messi com reaccionava?
Això agafa molt la contrapeu,
perquè és que Messi estava
amb el cul ja fora del seient.
Ja estava marxant.
No m'acuentes tu vida,
que vull anar a celebrar.
No, és la típica entrevista a casa.
Ah, ja és a casa.
Ja és a casa.
Truc, en Joel.
Total, de cop i volta
que t'es posa a plorar,
quina és la reacció de Messi?
Atenció, que ara,
ara és molt interessant el que farem,
que és,
hi ha dues exhalacions,
una és del Giral
i l'altra és de Messi.
Un després de l'altre,
que és la reacció de Messi,
que no vindrà a ser un home deconstruït,
veient que un home plora.
Ho heu vist o no?
El primer és Messi,
després és el que plora.
El que plora és trist.
Messi no està entenent res.
Messi ha col·lapsat.
Tantes coses tampoc, eh?
Podem tornar a sentir
aquest moment d'exhalacions
de planes de sentiments?
O sigui,
un sospir que ho diu tot, eh?
Un que riu,
que diu
què et fa?
La xia, m'hores,
tu, que si sóc jo.
Aquí el periodista
ha de fer una reflexió.
Després de tantes emocions,
a mi em sembla
que Giral
fa una reflexió
absolutament necessària.
Soy un pibe.
A veure...
¿Soy un pibe?
Jo sóc un noi.
¿Soy un pibe?
És que a Messi,
jo t'ho explico,
a Messi de tant en tant
li han de recordar aquestes coses
perquè va molt despistat,
Messi.
Li han de dir,
Messi,
ell és un pibe,
esto es una mesa,
esto es una puerta.
Perquè el Messi...
Soy un pibe,
estoy emocionado.
És per situarlo.
Sí,
però clar,
una pregunta,
aquest senyor
està fent una entrevista
des de casa,
en un lloc
on estaven ells dos sols.
I els càmeres,
i més gent...
No era allò
com em poso a gravar
amb el tripodell?
No, no, no.
I tot l'equip allà.
Igualment t'incòmode.
I tots els càmeres,
no, allà darrere esperant.
És que a més ja podries
venir una mica emocionat de casa.
Just al final,
fer aquest numeret...
Soy un pibe, soy un pibe.
Acabem amb el fragment
on Pablo Giral
obre el seu cor,
però no la boca,
perquè jo no entenc res.
Soy un pibe de Nuevo Tuerto.
Soy un pibe de Nuevo Tuerto,
mi ciudad,
que soñó toda la vida
con el geleto,
pero jamás pensé
que iba a tener la suerte
de poder acompañarte.
Con mi relato,
con mi amor
para tu carrera.
Bueno, en fi,
no, no,
el Messi encara més o ja marxava.
No, mentalment el Messi
està ja jugant a la play.
Sí, el Messi,
el Messi no hi ha sigut mai,
en realitat.
Aquest cap de setmana
s'ha fet molt viral
també un vídeo
on Messi és el protagonista,
o sigui,
és un actor,
però també hi ha
de protagonistes
un pare i la seva filla.
Aquest cap de setmana
l'Inter de Milà,
que és aquest equip de merda
on juga Messi.
De Miami, de Miami.
Això, de Miami.
Però l'Inter de Milà
també és una merda.
També, també.
Bueno, bueno.
Inter de Miami
xuta una falta al Messi
i la falla.
Per què?
Perquè ja no hi juga el Barça.
Clar,
ho fa tot malament.
No estic sentit.
No, no,
no és molta gens.
I què passa?
La pilota surt
per darrere la porteria
i impacta
contra una nena petita.
Ai, què dius?
No, la nena està bé,
no preocupis.
No és allò
un canyar d'aquells...
És pilotar sobre la cara.
D'acord,
però això sempre...
Típic pilotar sobre la cara.
Típic pilotar sobre la cara.
Què passa?
Doncs sentim
la primera,
el primer fragment
d'aquesta seqüència.
Hi ha hagut pilotasso.
S'ha sentit
l'execina
de la pega...
Sí,
le pego a la nena.
Le pego a la nena.
Això és el pare
dient-hi a la seva dona,
per tant,
mare de criatura,
le pego a la nena.
S'ha sentit el so
de cara, eh?
Fins i tot.
De cara de la nena.
Què passa?
Que ara sentirem
un moment
de molta emoció
que és nena plorant
i pare content.
Per què?
Perquè el pare diu
ets una afortunada
perquè Leo Messi
t'ha donat un cop
a la cara
amb un xut.
La primera nena.
Està bé, mi amor?
Me lo pego a Messi, mami.
Me lo pego a Messi, mami.
Me lo pego a Messi, mami.
Me lo pego a Messi, mami.
Me lo pego a Messi.
No passa nada.
No passa nada.
A mi que no importa
que me l'hagi pego a Messi.
No passa nada.
Aquestes són les emocions
que crea Leo Messi.
Saps què ha passat, Quim?
No t'ho creuràs.
Què?
Que no dóna temps...
Ostres, jo tenim temps
de parlar de Florentino Pérez
d'una altra vegada.
Menso pensar que et fa por
parlar de Florentino Pérez.
Vas allargant,
vas explicant-nos coses...
Voleu que us tiri un tall...
És que anem tard, eh?
Anem tard i hem de fer...
Ara sou vosaltres, aquí.
No, jo no.
A veure si ens farà
una mica de fracking
aquí a sota de la ràdio
i ara un te la trèmol.
Hem de ser estrictes
amb l'esqueleta.
Ja parlarem del senyor Pérez
un altre dia.
Que en aquest programa
ho som molt.
Que hem de ser estrictes
amb l'esqueleta.
No t'acones que ho siguem.
Jordi, moltes gràcies.
A tu, Quimorales.
I això que dèiem,
després de la publicitat
anirem al mur
de les lamentacions
amb en Joel Diaz.
És l'espai de cures
perquè vosaltres
us descarregueu
de totes les tensions
dels neguits,
de tot allò
que us voleu queixar.
93 20 7474
93 20 7474
Parleu amb en Joel Diaz
i a més a més
entreu al sorteig
d'una tassa del 3CAT.
Ho fem de seguida
aquí, a l'última hora.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Arreglim el problema
o tornaré el proper rebut.
Jo diria que aquí
no anava l'estribilló.
Ara em podries tornar a cantar.
Tornaré el proper rebut.
Pom, pom, xim, pom, pata, pim, pom.
No, però ho estem salant, eh?
Sí, sí, sí.
Molt partíssimes dures.
L'estribilló
Arriba al Liceu
el Mací és de Händel
amb l'arranjament
que va fer Motze.
Un viatge espiritual
i una celebració estètica
sota la mirada
de Bob Wilson
i amb la direcció musical
de Josep Pons
del 16 al 26 de març.
Entrades a liceu.cat
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe
VendermiCotxe
Et comprem al cotxe
VendermiCotxe
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta
vine i te la millorem
100% garantit
VendermiCotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants
Sabadell i Cornellà
Revolució 4.0
Amb Xantal Llavina
Emprenedors, innovació, creativitat, competitivitat
Empreses Digitals
Revolució 4.0
El programa en català de referència
sobre emprenedors i transformació digital
Et revoluciones amb nosaltres?
Revolució 4.0
Amb Xantal Llavina
Dissabte tot a l'API Web
i diumenge a les 10 de la nit
a l'antena de Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales
Tu chiflo tiene solera
Tres quarts d'una del migdia
aquí als de l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio
que som uns pibes
i unes pibes
que estem al vostre servei
i més en un dia com avui
en què us ajudem
a protagonitzar una catarsi col·lectiva
amb en Joel Díaz
des del mur de les lamentacions
Ja podeu marcar el 93
2 0 1 7 4 7 4
De què us voleu queixar?
Quina queixa voleu que amplifiquem
per Catalunya Ràdio?
Això és una oportunitat
que no es té molts cops a la vida
Per tant, aprofiteu-la
Vomiteu
93 2 0 1 7 4 7 4
Per l'ànima
O bé, si preferiu
també ho podeu fer
per escrit al nostre correu electrònic
l'última hora
arroba catradiu.cat
o al nostre WhatsApp
6 67 37 27 29
Sí, Quim
Comencem pels escrits?
Sisplau
Espera que em carrego descalç
perquè si no després
em quedo buit
Vale, ja està
Comencem amb l'Anna
que ens ha enviat un WhatsApp
Hola, Anna
Diu, hola, em dic Anna
Hola, Anna
Ja ho sabíem, no?
Sí
I em lamento del fred
Ah
Ja sé que és hivern
i que ha de fer fred
però jo tinc dret a dir
que no m'agrada el fred
i això és el que estic fent
No m'agrada el fred
No m'agrada el fred
Anna, companya
Hauries d'afrontar el fred
com ho feia el gran William Shakespeare
quan va dir allò de
Sopla, sopla
perquè ell parlava
En castellà, no?
Era de Valladolid
Ah, no ho sabia
Deia
Sopla, sopla
Viento de invierno
Que no eres tan cruel
com la ingratitud de l'hombre
Això és veritat
D'acord?
Sí
No t'agrada el fred
Però què t'agrada més?
El fred o la ingratitud de l'hombre?
Ho poses en una balança?
El fred
Refereixes passar fred
I tant, que la ingratitud
és molt, molt dura
Que no t'agrada
com ho enfrontava
el tema del fred
al Shakespeare
et recordo
que la grandíssima
Ramoncita Salisacs
Coplatista del Paral·lel
Fa temps cantava allò de
En invierno
No
És que no sé si explicar-ho
Ah, ah
Però pensava que estava fent una pausa
Pensava que era
En invierno no
Ramoncita Salisacs
Sí
Del Paral·lel
Coplatista
1925-30
Estava Spotify?
No
En invierno
Le sigue a l'otoño
I a ti
Te gusta
Mi coño
Joel
En aquest cas
no entenc
Jo no entenc
Joel
Quina lectura
n'hem de fer
d'aquesta aportació
Que a aquest senyor
li agradi
Això
Vull dir que no
Després
Abans de l'invierno
Veia l'otoño
Sí, sí
I ella ho vincula
amb el fred
que a tu
t'agradi el seu
La seva vagina
Molt bé
Doncs Anna
Ja estàs una mica
Estàs una mica
Estàs una mica acompanyada
en aquest sentiment
d'indignació que tenies
Tenim l'Hèctor també
que també per WhatsApp
diu
El meu missatge pel mur
de les lamentacions
és el següent
Estic fart dels congressos
a Barcelona
Mira, sí senyor
Cada setmana
hi ha un congrés
Cada setmana
hi ha un congrés
Tinc la sensació
que som
el portaventura
dels senyors
amb traje i corbata
Mira, Héctor
no podria estar més d'acord
amb tu
i m'has fet pensar
en una frase
d'un altre gran
completista del Paral·lel
que es deia
Carmencita Salicru
Salicru, eh?
Des d'aquí
Totes tenen
un diminutiu, no?
Bé, és que en aquella època
era això
una gran completista
que ho va patar molt
a finals dels 20
al Paral·lel
a gran Carmencita Salicru
tenia un coplet
també sobre el tema
on ja denunciava
l'íntima relació
entre congressos
i prostitució
Si no recordo malament
el coplet
deia alguna cosa així
com
Cada vez que hay un congreso
en el coño
no te peso
Salta
Era com una mena
de baròmetre
Molt eloquent
Molt eloquent
Una mica obsessió
amb els conys, no?
Ei, les copletistes
del Paral·lel
en aquell moment
jo no m'hi fes
Feia molta broma
sobre aquest tema
Però vull dir
que ella ja notava
que havia de venir
un congrés
Hem de separar
la copletista
del coño
Sí
Però, per exemple
hi ha gent
que a vegades
està operada
de maluc
i no tancar
de venir el fred
perquè els fa mal
el maluc
A mi em passa
Les copletistes
del Paral·lelo
ja sabien
que havia de venir
a un congrés
i ja notaven
A mi em passa
a les dents
Porto una funda
que em fa mal
quan ha de canviar el temps
Quan ha de venir
un congrés
No, no
Quan ha de venir
el fred
Si em fes mal
per a un congrés
ja no sé
Què hem de dir
Tant de bo
Tant de bo
tornessin
els temps
salissacs
i la salicru
perquè ara vas
al Paral·lelo
i allò
és una merda
tot
932017474
Us podeu queixar
rondinant
directe
aquí a Catalunya Ràdio
S'ha perdut el coplet
Bé, no per a la gossada
també
I entrar al sorteig
d'una tassa
del 3CAT
Joel, tens un primer
lamentable
Lamentable, no
lamentador
Com es diu?
Digue'm com es diu
Es diu Javier
Javier?
Javier
Hola Javier
Estàs al cotxe
Sí, estic al cotxe
Es nota
Es nota
M'agrada el teu to de veu
perquè ja implica
que estàs molest
per alguna cosa
Abans de lamentar-te
m'hauries de dir
quina mena de música
vols que t'acompanyi
si vols que sigui
de violí, de viola
de gaita
Tenim el cantant aquell de...
Un nano d'eufòria
Una de guitarra bona
Una guitarreta
Guitarra
Doncs no, tenim guitarra
però et posarem alguna cosa
que se sembla una guitarra
ja veuràs
Veus, és un violí
És igual
I té cordes
Va Javier
Mira, jo truco
perquè fa...
Des de la pandèmia
van tancar el mirador
de la rebessada
Per tema que s'ajuntava
la gent allí
Bueno, la gent s'ha ajuntat allí
sempre
amb motos, cotxes
Ja sabem el que van a fer
Fumar porros
I el que no són porros
I mirar
perquè és un mirador
El que passa que hi ha gent
que mira
i no està mirant el paisatge
Hi ha senyors
que van a mirar
el que passa dins dels cotxes
I porten una mala butxaca
Són revisors
del parquímetre o alguna cosa
Sí que són revisors
Javier, ja sabem tu i jo
de què parlem
Avancem en el element
Doncs que
des de la pandèmia
van tancar
fa poc va venir
uns familiars a Barcelona
i vam dir
va anem al Tibidabo
o a que el vegin
I
vamos
que et trobes
amb el mirador tancat
Ja està tancat
Javier
Tu quan anaves
Truco a l'Ajuntament
i
donen bo
que ells no saben res
que els digui
la Guàrdia Urbana
la Guàrdia Urbana
tampoc sap res
i bueno
pues una queixa en general
Estàs mig plorant
Javier
Evidentment s'està trencat
Javier
pot ser que sigui
un mirador
que hi han posat
com una mena
de coses
de formigó
perquè no
Javier
perdona eh
però tècnicament
aquell mirador
no està tancat
simplement no hi pots anar
amb el cotxe
però tu si vas caminant
aquell mirador
aquell mirador
pots anar i mirar
és veritat això o no
Javier
em sembla que el Javier
està entrant
en un túnel
o s'està trencant
per dins
pobrec també
trencat la trucada
Javier
estem perdent
el Javier
anem amb un altre
és el moment
és el moment de dir adeu
adeu Javier
adeu Javier
gràcies pel teu element
entres al sortell
de la tassa del 3CAT
ara és el torn
d'en Jaume
m'encanta que es diguis
Jaume
Jaume
hola Jaume
hola Joel
ui
quin to de veu
més alegre
me'l baixes una mica
perdona Javier
mira a tu et posarem
un piano
Jaume
si et sembla bé
va bé
perfecte
vinga carinyo
mira
jo em volia queixar
de la zona d'hum
i de la zona
que han tancat
en el centre de Mataró
perquè sóc transportista
i cada dia
ens estan fent
la vida més impossible
perdona Jaume
però al principi
has dit la zona d'hum
la zona d'hum
la pel·lícula
la carga-descarga
aaaah
saps que
la zona d'hum
en teoria només
hi podem aparcar
els transportistes
però hi aparca tothom
mira saps qui també
aparca les zones
de carga i descarga?
les unitats mòbil
de Catalunya Ràdio
i ja et dic ara
que ni carguen
ni descarguen
aquesta gent
home sí
no a vegades no
els micròfons
si tenen que descarregar
en Xavi
ara mateix sí
ara mateix sí
amb la cadira
entenc que tu ets
transportista
què transportes Jaume?
paquets
paquets
me quedaria
de compra online
tu no saps
què hi ha dins
dels paquets
suposadament no
ai
Jaume
suposadament
algun paquet
hauràs obert
algun paquet
hauràs obert
mai
jo vaig treballar
transportista
6 anys
Jaume
i ho recordo
com una etapa
guapa
de la meva vida
perquè no tenia
molta feina
i no sé
em sembla una feina
que m'aportava llibertat
podia parar on volgués
esmorzava on volia
i esmorzaves bé
jo soc la tercera
generació de transportista
Mataró
hòstia
o sigui
et saps tots els carrers
de Mataró
tots els carrers
els números
les direccions
tot eh
s'està perdent
aquest transportista
que se sabia de memòria
al Callejón
no com ara
que van amb el Google Maps
això és una vergonya
sí o no Jaume
el bon transportista
se sap els carrers
del lloc on transporta
i si ha d'anar a portar
el lloc
el porta
en el mapa de paper
ara
ara
també s'ha perdut
el mapa de paper
deixa'm dir-te Jaume
que acabem de
acabem de fer el sorteig
de la tassa del 3CAT
i no sé si servirà
una mica per alegrar-te
i treure't de sobre
aquest neguit
has guanyat la tassa
molt bé Jaume
molt bé
jaume
suposo que això no
evidentment
el que no fa
és diguéssim
ara de cop i volta
tu ja estàs content
evidentment
jo volia parlar
amb vosaltres
ja ho he fet el dia
doncs mira
ja hem de penjar
perquè ve la publicitat
Jaume
sí Jaume
gràcies
un gust
igualment
que vagi bé
bon trajecte
ha dit humor
Me dices tu nombre
por favor
Mi nombre
Peyu
De acuerdo
Peixu
No, Peixu no
eh
Peyu
Coni
Bien
Peyu
Si vols continuar
amb un operador
que no és capaç
ni de pronunciar
bé el teu nom
queda't amb els de sempre
Bon dia
Peyu
sóc la Laia
En què et puc ajudar?
Per passar-te a un operador
que et dona l'atenció
i el servei que et mereixes
prem Vera
Contracta-ho ara al 1543
o entrant a somvera.cat
Sortir al balcó
no compta com prendre l'aire
Escapa't ja amb Welling
a més de 80 destinacions
des de 24 amb 99 euros
Vinga
Reserva ja amb Welling
que després
sempre et queden dies
de vacances per gastar
Consulta les condicions
a welling.com
o a la nostra app
Descobreix tot el que va passar
abans de la sèrie
Jo mai mai
al llibre
a la venda
als punts habituals
i a la botiga 3CAT
L'Orquestra Sinfònica del Vallès
presenta el concert
per a piano número 2
de Chopin
interpretat per Anthony Ratinoff
guanyador del concurs
Ricard Vives
A més
Emma Vilaraseu
i Elisenda Roca
posaran veu a les cartes
entre George Sand
i Frederic Chopin
entre nocturns
i preludis
del compositor polonès
El 2 de març
al Palau de la Música Catalana
el divendres 8
a Terrassa
i el dissabte 9
a Lleida
Més informació
a osvellès.com
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
El Gingo
és un arbre tan antic
que fins i tot
ha conviscut
amb els dinosaures
tan savi
que ho sap tot
de la vida sota el mar
de la força
del fons de la terra
dels nostres somnis
i de l'amor infinit
Ho ha conegut tot
També les ganes
de fer mal
La companyia
Fes tu com vulguis
presenta
Ginko
l'arbre de la pau
El 9 de març
el centre cívic i cultural
la fàbrica de Santa Eulàlia
de Ronçana
Més informació
a escenafamiliar.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
A Catalunya Ràdio
Us comuniquem un esdeveniment
que portarà cua
Aquest dijous
el piano de cua
del concurs Maria Canals
torna al carrer
Com cada any
tindrem un piano
a la porta de Catalunya Ràdio
a la diagonal de Barcelona
perquè el puguis tocar
També vindran a interpretar
la seva música
Laura Andrés
Bruno Oro
Manu Guix
Ignasi Cambra
Els amics de les arts
Aquest dijous
omplim l'aire de música
amb el piano
del concurs Maria Canals
Vine i comparteix
la teva música
en directe
I tu
Hi toques?
I fins aquí
les 7 hores del matí
de Catalunya Ràdio
de seguida
Vull lletí informatiu
Us actualitzem
Deixem el gos
aquest afònic
aquí amb el tal
que no surti d'aquí
Ja no els hi vindrà
d'una bestiola més
la gent que parla en el programa
doncs es queda
aquí el gos afònic
amb els amics
del que no surti d'aquí
i nosaltres demà a les 12
ho tornarem a deixar tot
per l'última hora
Recordeu que si ens trobeu a faltar
ens trobareu fàcilment
al 3CAT
o a catradiopuntcat
en els seus podcasts
Que vagi molt bé el dia
Nosaltres tornem demà
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies