¡Són las 10!
Última hora, el Matí de Catalunya Rádio.
Ahora parlem con Vicenç Sánchez, Núria Ribo, Rafael Vila-Sanjuan,
Montserrat Nevera y Ferran Espada sobre la campanya catalana,
porque Maio y Roger nos esperan unos días ahora animados.
Sánchez, dijous a Cataluña.
Dijous a San Boi, míting de Pedro Sánchez.
Abans, demá, repren.
Puigdemont torna avui.
Demá, demá a las 12, repren la campanya Carles Puigdemont,
que l'havia asociado per l'amor de la seva mare.
Dia important, dimarts 7, debat electoral a TV3,
que és el que acaba d'enfrontar per la recta final,
que hi ha els mítings centrals i ja ha xup-xup fins al dia 12.
I és que ara que ha portat Sánchez a la Junta Electoral,
per tant, la cosa ja comença a animar.
Hi ha resolució.
Què ens queda per les eleccions?
Hi ha res?
Doncs 12 dies, 12 dies.
13 dies ha sigut d'acord.
Ara en parlarem, ara en parlarem.
Res exacte.
És una bona observació, Ferran.
Sara Riera, bon dia, què tal, com estàs?
Bon dia, molt bé.
Abans ens actualitzem.
Doncs sí, i després de decidir ahir continuar el capdavant del govern,
com sabeu, Pedro Sánchez reconeix ara que ha patit l'ofer.
Diu, però, que va ser en el passat.
El president espanyol continua parlant de la necessitat d'una regeneració democràtica,
però no concreta cap mecanisme per fer-ho.
Anem fins a Madrid.
Judit Fernández, bon dia.
Bon dia.
Pedro Sánchez reconeix haver patit l'ofer,
però admet que és cosa del passat,
perquè diu la policia patriòtica de Rajoy ja no existeix en aquest país.
No hay policía patriótica en nuestro país.
I todas esas conductas ahora mismo están judicializadas
y espero que no haya impunidad y que haya justicia,
porque creo que eso también es regenerar la vida democrática en nuestro país.
Ho ha dit en una entrevista a la CER en què ha reconegut haver-ho passat malament
durant els cinc dies que ha estat apartat de l'agenda pública
i diu que ha servit per posar sobre la taula el debat de la regeneració democràtica.
Un repte que insisteix, vol liderar però no monopolitzar
i no porta cap idea de com fer-ho.
Amb tot, Sánchez diu que té ganes de continuar al capdavant del govern els propers anys
i mentre la població espanyola ho vulgui, ha afegit.
Judit Fernández Barranco, Catalunya Ràdio, Madrid.
Doncs aquí a Catalunya, les pluges ja es noten als embassaments.
Arriba en ja el 19,1% de capacitat a les conques internes.
Han augmentat un punt percentual respecte d'ahir.
Només la pluja de les últimes hores ha permès pujar 7 hectòmetres cúbics d'aigua
i en total ja en tenim 133.
Si ens fixem només en els embassaments del sistema Ter Llobregat,
ja estan al 20% de capacitat
i s'espera que les reserves continuaran pujant en les pròximes hores.
Tot plegat, mentre Protecció Civil mantén alerta el Pla Inuncat,
tot i que els aigüats més forts ja han passat,
la sòxidirectora de coordinació, Imma Soler, continua demanant prudència.
Amb aquestes situacions meteorològiques,
aquesta prudència amb la conducció, sobretot amb la mobilitat,
i també tot el que són lleres, rius, rieres, tots aquests punts,
doncs ara en aquests moments, en aquests ruixats,
poden fer alguna crescuda sobtada.
Anem amb molt de compte, molt perillós creuar quan està corrent l'aigua,
molt perillós posar-nos en zones inundades.
Dada econòmica, l'economia espanyola ha crescut un 0,7%
el primer trimestre de l'any,
segons l'indicador avançat de l'Institut d'Estadística,
i ha mantingut el mateix ritme de creixement del trimestre anterior.
Les dades reflecteixen una millora de la inversió,
que augmenta un 2,6%, sobretot en béns d'equip i en habitatge.
Hi ha una informació de servei, la línia de Rodalies R3,
que és la de Vic, es manté tallada entre Manlleu i Torelló.
Abans de la seta ha caigut un arbre sobre un tren
i ha afectat la catenària.
No hi ha hagut ferits, però aquest tram es cobreix amb autocars,
mentre tècnics de DIF el que estan fent ara
és reparar els desperfectes.
I un apunt d'esports, el Barça de Bàsquet,
busca un triomf a la pista de l'Olimpiakós,
que els faci recuperar el factor pista
al play-off de quarts de final de l'Euroliga.
El tercer partit de la sèrie és a dos quarts de nou d'aquest vespre,
i el podreu seguir amb la transmissió a l'antena digital
de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostré.
Doncs ja la tenim aquí, la campanya, ja som en plena campanya,
perquè això de Sànchez ens ha destirotat una mica a tots,
perquè, de fet, ha impactat de plema, jo, en la campanya.
De fet, gairebé només s'ha parlat de Sànchez,
si escoltem les cròniques dels nostres companys d'informatius.
És el missatge principal que han intentat llançar tots els candidats,
ja sigui a favor, en el cas del Partit Socialista,
ja sigui en contra, en el cas de tota la resta.
Però veurem perquè ara s'entren en una nova fase.
Ja ho tenen les campanyes, que a vegades tenen dues fases,
i els partits busquen diferents cicles d'entusiasme.
I veurem perquè, el que dèiem,
demà repren la campanya Carles Puigdemont,
que l'havia suspès aquests dos dies per l'amor de la mare.
Dijous, data important, Pedro Sánchez, meeting a Sant Boi.
Per tant, esperem que el PSC ja li està preparant
una rebuda multitudinària al president espanyol,
que tenia dos actes, a Santa Coloma i a Sabadell,
i ja els havia suspès.
Cap de setmana, on hi haurà els actes forts,
perquè el diumenge, previ a les eleccions,
acostuma a haver-hi actes forts.
I dimarts, això que dèiem,
el debat electoral a TV3,
amb els sis dels números 1,
i amb Josep Rull representant a Junts
i les entrevistes dels candidats,
aquí al Partit de Catalunya Ràdio.
Avui comencem, avui comencem.
Segur marcaran el futur de la campanya.
Amb el líder del Partit Popular, Alejandro Fernández,
que el Vicenç ja l'ha sentit i ha disfrutat molt.
Quin morro que teu.
Bueno, escolta, com preveieu aquesta campanya?
Perquè això de Sánchez, diguéssim, ja està.
No, no, no.
Se n'ha de treure redit.
Sí, però dijous, un cop hagi vingut a Catalunya,
el cap de setmana ja...
No ens hem de parlar de finançament o encara no?
Sí, no, però no només és el...
Evidentment l'acte de Sant Boi serà probablement multitudinària i tal.
És que ha canviat els paràmetres,
i això ja no dubto que es pugui tornar enrere.
En les campanyes electorals, els partits, els candidats, busquen la polarització.
I aquí hi havia una pugna molt important de Puigdemont o Illa.
Aragonès o Illa.
Aragonès o Puigdemont.
I tothom intentava que aquest frame creixés
i fos el que acabés manant en la campanya electoral.
Ara és Pedro Sánchez o la barbàrie.
O sigui, el que ha aconseguit Pedro Sánchez
és que els principals candidats independentistes,
és a dir, Puigdemont i Aragonès,
quedin absolutament fora de focus.
Difícilment algú intentarà...
Puigdemont o Sánchez, no.
El frame ara és Sánchez o la barbària de la dreta.
I això veurem després quin resultat té.
Però la campanya tindrà un impacte...
Que quedarà molt tocada encara, creus que s'ho allargarà.
Sí, però a veure, primer el grau de responsabilitat,
perquè Sánchez no ha fet tot això que ha fet.
Com a candidat o com a líder del PSOE,
això ho ha fet com a president del govern espanyol.
Imaginem-nos que el rei d'Espanya
hagués irromput en la campanya catalana,
no per parlar de canvi a catalana,
però hagués fet un anunci...
Això què vol dir?
Falta de respecte totalment per un procés electoral
en un territori de l'Estat,
que és importantíssim.
Falta de respecte absolut.
I, evidentment, això, clar,
ara té unes conseqüències brutals.
La meva esperança és que,
com que tots plegats ens movem tan ràpid,
i tot de vegades és tan frívol,
i tot de...
El que avui és notícia,
demà ha deixat de ser-ho, etcètera, etcètera,
doncs que en els 10 dies que falten,
12 dies que falten,
això queda una mica tapat.
Evidentment, no pot quedar del tot tapat.
Però sempre dius,
bueno, espere que altres notícies
i espere que la dinàmica mateixa de les eleccions,
perquè, si no,
si no és una...
Vaja, si no és una intermissió fins i tot il·legal.
Això no pot ser.
Si tinguem una junta central o electoral,
que abans en parlàvem d'electoral,
això no li hauria d'haver dit
descompte, vostè no pot fer aquestes...
Bueno, és que a més a més,
mira, Sánchez, perdoneu,
la Serra ha dit això.
Estoy con ánimo para estos tres años
y los que quieran los españoles con su voto.
Después de tres, otra más.
Yo es que creo que
los proyectos políticos,
desde el ámbito de las personas,
son las ganas,
son las convicciones
y son los contenidos
transformadores de ello.
Y yo, desde luego,
si los españoles y mi partido
quieren que continúe siendo
pues el responsable
y el líder, en este caso,
del Partido Socialista,
mientras yo tenga ganas,
convicción
e ideas de transformación
para mi país,
lo voy a hacer...
O sigui, es postura clarament
per repetir.
O sigui, primer diu que plega.
El que no farà serà un...
I torna amb aquest missatge.
És que, perdoneu...
Els cinc dies han servit molt.
Tornava molt fort, eh?
Aquesta retirada...
Van bé, potser se'ls ha d'agafar tots
aquests cinc dies.
Deia que tornava fort.
Deia que tornava fort.
Molt ràpid.
Abans deies tu,
ara parlem de finançament sanitat.
Home, a veure,
no siguem massa massa ingenus.
Les campanyes, evidentment,
se'n parla.
Però és el que menys interessa.
La gent vota...
Mai es llegeix un programa.
Si van allà...
Sempre són qüestions paral·leles
que passen a un meeting,
el que passa,
com va,
què li ha dit,
com l'he insultat o què ha passat.
Aquí tenim molta xitxa per totes bandes.
O sigui que,
des dels busos que van
i atrevesen fronteres
per veure també uns mítings
a l'altra banda
que mai s'havia donat
en una campanya electoral.
Vull dir,
és una campanya electoral
ben colorida.
Evidentment,
es parlarà d'aquests temes,
però sempre els que van en paral·lel
són els que omplen titulars
i sobretot els que li arriba a la gent.
Ara hi ha un dubte que és
si el que ha fet Sánchez
mobilitzarà el votant socialista
o desmobilitzarà
per de l'electorat
que se sent una mica decepcionat
amb aquesta no decisió.
I una de les altres dates importants
és que dilluns
és l'últim dia
que es coneixen enquestes
i és possible
que les enquestes de dilluns
sí que puguin reflectir,
o de diumenge i dilluns,
perquè els diaris
ho acostumen a fer
en dues tongades,
sí que puguin reflectir
els efectes
d'aquesta decisió de Sánchez,
perquè tenim
el CIS de Tezanos d'ahir
que a nivell de l'estat espanyol
el diríeu quant de va
10 punts
d'abans de la decisió,
però no sabem encara
quins efectes electorals
primer a Catalunya
pot tenir el que va passar allà.
I el que li encanta
en general a l'electorat
forma part del
cavall guanyador,
que es diu, no?
És a dir,
l'efecte que té
que publiquin aquestes enquestes
sobre que la gent
acabi de decidir
que aquesta és l'òptica.
Ara,
jo estic d'acord amb el Ferran
que ha canviat el focus,
que ara
la pugna és
entre Pedro Sánchez
i la barbàrie,
en la qual no entra
perquè no hi parlarà.
Alejandro Fernández
està content.
Efectivament.
Sí.
Alejandro Fernández
està content?
Perquè ja,
no ho sé.
Jo tampoc.
Perquè ja hi ha un votant.
Jo,
és que tot el dia
estic repetint el mateix.
La gent que ens escolta,
pobra,
deu pensar que ha passat l'Ostrell.
Hi ha un votant
espanyolista
anti llei d'amnistia
socialista
que no anava a votar
i que mobilitzarà el vot
perquè votarà a PSC
i identifica en Pedro Sánchez.
I aquí pateix el Partit Popular.
Tu creus que identificarà
que aquesta llei d'amnistia
no hi és?
No,
però ja no va a votar.
La llei d'amnistia
ha passat a l'Ostrell.
Ha canviat
i aquí és on ha canviat.
O sigui,
aquí hi ha...
El que ha desaparegut
és Puigdemont i Coldo.
Això sí que ha desaparegut.
Amb aquesta campanya electoral
hi ha batalles diferents.
Hi ha moltes batalles diferents.
La primera batalla
és evidentment
qui guanya dels tres grans.
I aquí ha canviat el debat.
Totalment.
Amb el terreny social
no guanyava ni a Junts ni a Esquerra,
estava més per allà.
Amb el terreny territorial
perdia
amb tots ells
i ha ficat el terreny
de la regeneració.
Bueno,
que tu diries de la regeneració
i jo dic sentimental.
Bueno,
el sentimental,
digue-li com vulguis.
Però és la que arriba.
És la que arriba.
És la que dominarà
el discurs d'aquest senyor.
I ara que sóc analista
i no feies una altra cosa.
És a dir,
el que ha fet també Sánchez
és matar l'exili polític
i parlar d'exili sentimental.
Sí, senyor.
Un estil emotiu.
No?
Ha posat en el centre
l'exili sentimental.
I aquest...
La família.
I aquest és molt important.
No oblidem altres batalles,
també,
que hi haurà aquesta campanya
i per tant començarà a baixar.
Una,
amb els que estan lluitant
per entrar o no entrar.
És a dir,
o entrar però en poc.
És a dir,
què passarà entre CUP comuns,
fins i tot,
Aliança,
que podria treure vots,
diguem-ne,
de la part més radical de l'esquerra.
Què passarà amb tots aquests?
També és una batalla
que la sentirem,
aquesta campanya.
Jo crec que la campanya,
després del míting de Sant Boi,
començarà a baixar una mica
el sirop aquest de...
que ha entrat ahir,
però que en tot cas,
evidentment,
el discurs ha canviat.
El discurs de la batalla...
Són estant de totes.
A veure amb el que plantejava
de la polarització.
Ho ha aconseguit.
Perquè és veritat,
el que diu la Núria,
mai hi ha uns grans debats
en campanya electoral,
sí que els mítings surten,
hi ha els mítings sectorials,
etcètera,
però aquests dies
m'he passejat per alguns mítings
i, escolta'm,
en plens dies de reflexió de Sánchez,
els comuns van fer un sobrehabitatge
que, pobres,
no va sortir enlloc.
La CUP va fer un sobrefeminisme
que...
ni parlar-ne.
Però sí que és veritat
que la polarització entre candidats
sí que marca el model de país.
Igual que en els generals,
o Pedro Sánchez o Feijó
marcava molt quin model de país
anaves a votar,
aquí també marcava.
I vull dir,
el PSC tenia un problema.
El PSC s'havia convertit
en aquesta campanya,
o en la precampanya,
en el partit dels lobbies,
en el partit del Hard Rock,
en el partit de l'ampliació de l'aeroport,
en el partit aplaudit per Foment,
tot això li anava a la contra
en un determinat electorat d'esquerres.
I això s'ha difuminat,
d'això no en parlem,
és que del Hard Rock
que ens ha portat,
del Hard Rock
que ens ha portat a eleccions...
I que vam saber
d'una assignatura
que no allò es pugui...
Jo, en tota la campanya,
a Tarragona,
els de la CUP
han fet un mítin
parlant del Hard Rock,
però tampoc ha sortit enlloc.
Sí, però és que entenc
que no estem en aquest escenari,
estem en un terreny molt sentimental.
Ho ha candidat.
És a dir,
el retorn és dur,
però és un altre.
Com estava anir
en el Partit Socialista
la presència d'Illa dijous,
que era una presència agendada,
Ferran, no?
És a dir,
estava ja prevista,
com si fos el gran retorn.
Ell tenia previst quatre...
És que estem...
És que estan jugant...
No descart,
a un terreny emocional...
És molt català
el que has de fer en Sánchez.
Sí, però, home, evidentment...
És molt català.
La ferida sóc jo,
sí,
la ferida sóc jo...
Perdone,
és molt català.
Com es nota que vostè...
Això és molt humà.
És molt humà.
I cada vegada és humà.
I cada vegada...
Clar,
jo sóc el centre del món,
jo mime conmigo
i en castellà diuen
cada perro se la més ucipote.
I és exactament...
Bueno,
és el que diuen en castellà.
És el que diuen
en el que jo he sentit
tota la vida.
És el meu poble,
això diuen en el meu poble,
diuen...
Sí.
En el meu poble,
diuen en venir per rei,
cadascú per ell.
Vull dir,
evidentment...
Com el s'assaba de ell.
Com el s'assaba de ell.
Evidentment,
sempre cadascú mira per ell,
només el problema de Sánchez
és que la seua mirada
cap a ell mateix
ja no és introspectiva.
És megalomania
que ja ha arribat un moment
en què el món...
Diu,
és que jo no ho sabia.
I bueno,
i vostè no ho sabia
en el govern de vostè,
ningú parla,
ningú l'explica,
ningú diu...
No,
és que jo pensava
que això era qüestió
de l'estranger,
però vostè en quin món viu?
Vull dir,
jo l'única esperança
que tinc una vegada
el gran megalomaníac
ha aconseguit
que tot se centre en ell
és que passa
alguna altra cosa
d'aquí a les eleccions.
Més grossa.
No,
la que siga.
Què passa?
És que en una campanya
hi ha moltes sorpreses
i 10 dies de campanya
són molt llargs.
Hi ha molta gent imaginativa
que s'ha passat al viatge.
Però a veure,
a veure,
a veure...
Poden passar moltes coses.
Hem vist coses en campanya,
en mitja campanya,
ja van sortir uns àudios
de Jorge Fernández Díaz
i Daniel D'Alfonso
dient les vamos a joder
a la sanidad
per donar-te un exemple
de coses que marquen
en una campanya.
Si surten coses,
per exemple,
que ataquen a Pedro Sánchez,
per exemple,
de Pegasus,
en aquesta campanya
justificaria
aquesta gesticulació
perquè està posant
una tirita
abans de la ferida.
No ha de ser això,
però dic jo
que si tots els altres partits
que tenen capacitat
de sorpresa,
que no ho són tots,
són capaços
d'inventar alguna cosa
d'aquí a allà,
el que està clar
és que,
i en això segur que estem d'acord
tots,
és que això ha impactat
d'una manera molt forta,
que les enquestes
ara mateix afavoreixen
el seu Espanya
i no m'estranya
que el PSC
hagi acollit també
un bon resultat
de tot el que ha passat,
però també és veritat
que la gent,
que tots som molt volubles,
que es movem tots molt ràpids,
que tot canvia molt ràpid també
i que queden 10 o 12 dies.
Anem a la peixateria.
Carmeta,
amigues totes,
després
vam anunciar dijous
que tancavem
i ara
us comuniquem
que si aquí no veieu
en Xuriguera
no és perquè
ja s'hagi retirat
de l'ofici,
sinó perquè
està repartint
per Catalunya,
perquè la peixateria
continua oberta.
Visca!
Visca!
Visca!
Ha sigut 5 dies
molt durs,
Fel?
Ha sigut molt dur,
ha sigut molt dur,
sort n'hem tingut
tant en Carlos
com un servidor
Vos canviar
el món del peix?
Vos transformar
una vegada més
tot l'univers del peix?
Ara,
ara,
és això.
Vols fer un debat
per regenerar el peix?
Ara,
per regenerar el peix.
Ara,
i si on n'hem tingut
les famílies
que ens han acudit.
Com ho faràs?
Com ho faràs?
Com ho faràs?
Bé,
això sobra ara
un període
de reflexió
conjunt
amb la societat
en què ens envolta
la carneta,
la Maria,
en Joan.
Al teu costat,
com a mi,
ho faràs amb els carnissers
o sense?
Ho faré,
això ho hem de fer
carnissers,
peixeters,
ho hem de fer tots junts,
la carn i el peix
ha d'anar unit.
No és un problema
només d'aquí,
és de tot el món,
eh?
De tot...
Peixeries de tot el món
t'has de passar.
Sí, sí, sí,
de fishing black,
saps?
Hi ha una peixeria
que es diu fishing black
i ja ho diu,
que cada perro se la xupa,
no sé com ho diu,
saps?
Saps?
Saps?
Però vull dir que
tenim clar discurs.
Si hi ha un pàjaro
que es posa
sempre al centre
de les tertúlies,
és Vicent Sánchez
i sembla que busqui
el fort aplaudiment
de la peixateria,
sempre, eh?
Sempre sembla que busqui això, eh?
És en Pedro Sánchez,
és el nostre Pedro Sánchez.
És en Pedro Sánchez
de la tertúlia.
És en Pedro Sánchez
de la tertúlia.
Jo dic que era humà,
era humà.
És l'home humà
de la tertúlia.
Ara s'ha posat vermell, eh?
No, no, al contrari,
estic molt satisfet.
És la cosa més bonica
que t'han dit mai.
La bufa,
la bufa del Sánchez
pataire.
Sempre,
més que de ningú.
Bo, bo, bo.
Escolteu una cosa,
escolteu una cosa.
No podríem
com saltar
aquests 10 o 12 dies
que venen per endavant?
No ho sé,
o fer minuts musicals,
o una mica de pausa.
Això s'aguantarà.
O fem una reflexió
de tots els altres,
de 10 dies.
És que no s'aguantarà, això.
No, per mi les entrevistes
que fem ara passejant
amb els candidats,
ara emetrem l'entrevista
a Alejandro Fernández,
són distretes.
Mira, mira.
Perquè passegem,
anem per aquí,
anem per allà.
Saps on vam anar
amb Alejandro Fernández?
On t'ho vam anar?
A l'hotel
on estava concentrat el València.
Oh, collons.
I això?
Com que plogia.
I els va portar
mal estrogant,
sèu a València?
Ell estava allà
i llavors vam quedar allà
i vaig dir
que és tanta policia
i era perquè hi havia el València
que estava a punt de sortir
cap a Montjuïc.
Jo estic amb el que diu la Ribó.
És que l'important
d'aquesta campanya
no és la campanya,
és el que passa
al costat de la campanya.
Saps?
La cosa paral·lela.
Per tant,
tot el que puguis fer
de paral·lel,
us trell,
fot-li.
Doncs de paral·lel,
per exemple,
la pluja,
el futbol.
Saps?
El força artificial.
Daniel Sancho,
que està a punt
de declarar Tailàndia,
ara en parlarem.
Ara en parlarem,
ara anirem cap a Tailàndia.
Prepareu l'espacial
d'inundacions, eh?
Vull dir,
que hem fotut sequera,
però penseu que en dos o tres dies
especial d'inundacions,
però això és palcàrdia.
I empalmarem incendis,
sí, sí.
Sí, sí,
vull dir que ves fotent especials
perquè això ho tenim a tocar.
Sí.
Fot-li amb bon ull,
amb bon ull,
ostrell,
tu amb bon ull.
Perdó.
Sí,
no,
és que avui tinc una mica
de conjuntivitis,
però...
Sí, no,
jo ho sé,
però vull dir que està mal llençant.
Sí,
tampoc,
ha sigut molt desafortunat.
Molt,
molt desafortunat.
Ui, sí.
Eia,
m'anunciem
que m'agafo uns dies de reflexió
per valorar el meu soci,
perquè aquesta frase que he dit ara
crec que això és...
Fora de llocs,
molt fora de llocs.
Sí, sí.
És pesat que l'Ostrell.
Xurigueré Faixedes,
que vagi molt bé.
Adiós,
passi bé.
Adéu, adéu.
Gràcies a Vicenç Sánchez,
Núria Ribó,
Rafael Vila-Sanjuán,
Montserrat Nebrera
i Ferran Espada.
Si us voleu quedar a escoltar
Alejandro Fernández,
ja ho sabeu.
Ara tornem.
Bon dia.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
Pals i la cuina de l'arròs.
Fins al 2 de juny,
als restaurants,
comerços,
allotjaments
i productors locals
d'arròs i vi,
us convidem a s'obrir
el menú de l'arròs de pals.
Veniu i gaudiu també
d'activitats i visites
per tota la família.
Més informació
al 972-63-73-80
o a visitpals.com.
Pals i la cuina de l'arròs.
Vine,
tasta'l,
sorprenta.
Vull una napolitana...
Ah,
i un suc de taronja.
Fill,
val més que demanis
un entrepà vegetal
que és més sa
i el suc de taronja
s'ha de beure de seguida
que se'n van les vitamines.
Bé,
d'acord.
Em diu quant és?
4,70.
Fill.
Per 17 milions,
et fas marada qui sigui.
Extra dia de la mare de l'11.
El 5 de maig,
17 milions d'euros.
No et quedis sense el teu cupó.
Extra dia de la mare de l'11.
Ara,
qualsevol vol ser mare.
11.
Ben jugat.
Juga responsablement
i només si ets major d'edat.
No et perdis Ifigènia d'Eurípides
al Teatre Lliure
amb Emma Vilarassau
i Pere Arquilloé
de protagonistes.
La directora Elícia Gorina
fa una mirada humanista,
crítica i irònica
a aquesta figura mítica
entre l'ordre i la revolta.
Però qui és Ifigènia?
Vine a descobrir-ho
del 24 d'abril al 2 de juny
al Teatre Lliure de Montjuïc.
Reserva ara les entrades.
Catalunya de l'1.
Flower.
La solució per mantenir
les plantes de l'hort
i el jardí
sempre ben hidratades
us ofereix l'Enigmàrius.
L'Enigmàrius
amb Màrius Serra.
Avui l'Enigmàrius feia
calçat fet amb fusta de pollancre
i la resposta era esclop.
Un esclop és un calçat de fusta
tot d'una peça
i clop és també sinònim de pollancre.
De manera que si és pollancre
és clop.
1.511
dels 1.538 participants
l'han encertada.
Per tant, avui dóna 5 punts
per a la Lliga.
Guanya el lot de productes
anti-sequera flower
Ramon Pastoret Güell.
I avui també ens heu dit
abarca,
coturn
o sabata.
Les dones i els dies.
Soc mare, àvia i besàvia.
En vaig casar jove,
en aquelles èpoques
tenies quasi que quedes
embarassades, tio, sí.
La vida està tan canviada.
Jo ara que tinc el bisnet
és que hi ha moments
que l'educació que tenen
no l'entenc.
Si dius
les dones i els dies.
Un programa que parla clar
sobre el que els passa
a les dones.
Si jo tornés a néixer
m'ho pensaria
40 vegades
antes de tindre fills.
Penseu-vos-ho
i disfruteu-ho,
guapes meves.
Les dones i els dies
amb Montse Virgili
de dilluns a divendres
d'11 a 12 de la nit.
Ja m'entens
el podcast LGTBIQ i més.
Tot i que estimem igual
i patim igual
hi ha coses
que són diferents
i no només parlem d'amor.
Ja m'entens
Tornem a la batalla
amb David Avila
a l'àvia web de Cat Radio
i el 3CAT.
Catalunya Radio
10.23,
arrenquem ara
la ronda de passejades
amb els candidats
a les eleccions
del 12 de maig.
Avui ho fem
amb el candidat
del Partit Popular,
Alejandro Fernández.
La vam gravar ahir a la tarda
a l'hotel Gran Marina
al World Trade Center
de Barcelona
on vam coincidir també
amb l'equip de futbol
del València
just abans que anés
a Montjuïc
a jugar contra el Barça.
Doncs començant
aquesta ronda d'entrevistes
amb el candidat
del Partit Popular,
Alejandro Fernández.
Què tal?
Bon dia.
Molt bon dia.
M'has citat a l'hotel
on ara mateix
està constat al València.
Doncs pura casualitat.
Segur?
Sí, la veritat és que tinc...
Però vostè és culer.
Vostè és culer.
Jo soc culer i a més
amb tot el cariño
pel València
però tinc alguns records
una mica dolents
del València,
del Piojo López.
Encara tinc malsons.
Té l'espina clavada.
Sí, perquè a més
no sé si te'n recordes.
Tu ets una mica més jove
que jo, uns quants anys...
Però que sigui jove
no vol dir que sigui ignorant.
No, no, no.
Ignorant no,
però clar,
cadascú és l'edat que té.
Si te'n recordes,
nosaltres teníem
amb el Van Gal,
la primera etapa,
no la segona,
un equipàs
espectacular.
I el Piojo López
ens va eliminar
dos vegades
el contraatac
i després Van Gal
va reconèixer
que alguna vegada
hauria d'haver adaptat millor
la tàctica
al que tenia al davant.
I de fet,
quan va ser seleccionador
davant d'Espanya
va fer un joc
completament diferent.
Però era un Barça
que era...
Aquell València
era molt fort, eh?
Era Mendieta,
Piojo López,
Gerard,
que no havia tornat
al Barça encara,
doncs estava l'Angulo,
tota aquella gent...
Caram, que futbolers.
Sí, la veritat és que sí,
però és que precisament
allò va ser
una injustícia
gran perquè el Barça
tenia equip
per guanyar
aquelles copes d'Europa
que, per cert,
les va guanyar el Madrid.
El Madrid va guanyar...
Però el Madrid sempre guanya...
El Madrid...
Per què Madrid sempre guanya?
Línecker deia...
Doncs mira,
Línecker deia això
que el futbol
era 11 contra 11
i sempre guanya a Alemanya.
Sí, però no parlo més
metafòricament.
Sí, no, no, no.
Deia Línecker
que sempre guanyava a Alemanya, no?
Sí.
I el Madrid
té un avantatge
i és que és l'únic equip
del món
que és capaç
de guanyar la Champions
que d'en 8 a la Lliga.
Però, insisteixo,
jo li parlava metafòricament.
Per què Madrid sempre guanya?
Ah, vale, vale, vale, vale.
Bueno, jo...
Mira, jo no ho tinc tan clar, això, eh?
Sincerament.
Si no guanya en futbol
no guanya necessàriament en res.
Però vostè, per exemple,
demana un finançament singular.
És a dir,
vostè té clar que a Catalunya,
diguéssim,
en aquest sentit
hi ha alguna cosa
que encara pot millorar?
Jo el que dic
és que Catalunya
ha de millorar
el seu finançament
i que el sistema de finançament
que van aprovar
en el seu moment
Esquerra,
PSC
i es deien en aquell moment
Iniciativa per Catalunya
va ser un mal sistema.
Ho dèiem en el seu moment
i els seus impulsors
que van ser
Montilla,
Puig Arcos
i jo no sé si estava
encara Joan Saura,
no me'n recordo,
si era Joan Saura
o Imma Mallol,
un dels dos,
aquell sistema va ser un fracàs
i s'ha demostrat després.
Jo el que trobo
és que Catalunya
ha de fer aliances
amb les dues comunitats autònomes
que es troben
en una situació
de finançament
molt semblant
que són Balears
i Comunitat Valenciana
que són les que sortim
les tres pitjor parades
i anar a les conferències
de política fiscal
a negociar això.
El que no pots fer
és no anar-hi
que és el que ha passat
amb els darrers anys.
Vostè és un home
de dretes?
Sí.
I a més
és una etiqueta
que no me n'amago
perquè una de les coses
que més angúnia em fa
són els polítics
que enganyen.
De fet,
Esquerra i Junts
estan plens
de processistes
no d'independentistes.
Que enganyen la gent.
Diuen que són indepes
però no ho són.
Però això hi ha gent
que li podria dir,
per exemple,
de Ayuso
que és una processista
de Madrid.
No,
no perquè hi ha
quin procés
ha obert...
No,
no,
no,
però és que el procés
és una altra història.
El procés
no porta a la independència
porta a la decadència.
Una cosa és defensar
la teva comunitat autònoma
que em sembla perfecta
i una altra cosa
és ficar Catalunya
amb una mena
de nòria
que no acaba mai
i que només
se'n serveixen els polítics.
Vostè és fill
d'un home de dretes
de fet
però d'una dona d'esquerres.
Efectivament,
comunista,
tot i que evidentment
amb el pas dels anys
i com que el fill
el meu pare ja no hi és
però la meva mare
s'ha anat transformant
una mica
però sí,
durant tota la vida
ha sigut comunista.
I què li queda
a la seva mare a vostè?
Doncs saps
el més bo de tot
que tothom diu
que m'assemblo molt més
amb ella
que no pas al meu pare.
I vostè què en pensa?
Doncs que si tothom ho diu
deu ser veritat.
Què ha de dir?
Però vostè s'hi identifica
per exemple
en el que pensava
la seva mare
com vostè es defineia
un home del Partit Popular
sempre veiem
una imatge
molt característica
o molt
o sigui
la caricatura
diguéssim.
Vostè hi ha alguna cosa
que es considera d'esquerres?
No.
No perquè no considero
que siguin valors d'esquerres.
Per exemple
no suporto
la crueltat.
Jo crec que això
no és ni de dretes
ni d'esquerres.
No suporto les injustícies
i crec que això
no és de dretes
ni d'esquerres.
Després els valors
allò que li dones
més importància
sí que pot tenir
una vessant ideològica
però no
jo el que sí que em diuen
és que
la meva mare
té un caràcter molt rebel
l'ha tingut tota la vida
i em diuen
que jo una mica
això ho he heredat.
Clar però per exemple
el Partit Popular
diguéssim
ara mateix
hi ha una situació a Espanya
molt complexa
molt polaritzada
i el Partit Popular
no refreda aquesta situació.
Bé
és que
s'ha de refredar
una cosa
que consideres injusta
jo tinc molt clar
que has de combatre
una cosa
que consideres injusta.
Amb tensió no
perquè miri
li posaré un exemple
ha sigut més criticat
Feijo
pel fet de no cridar
la dona de Sánchez
en una convenció
d'investigació
que per tot el que ha passat després.
És a dir
que no considero
que el Partit Popular
hagi tingut una posició
extremada
ni d'anar a buscar
no sé què
nosaltres tenim molt present
coses com
el que li va passar
a Rita Barberà
que finalment
no hi havia res
i va morir
amb una campanya
d'esprestigi a tros.
Per tant nosaltres
el que sempre diem
és que ha de ser la justícia
la que treballi aquestes coses
i s'ha d'acatar
el que digui la justícia.
Vostè és un nen carrer.
Sí, bueno, una miqueta sí.
De fet s'ha definit així
dins del Partit Popular.
Bueno, era una mena
d'intent
per rebaixar una mica
l'atenció
en clau humorística
de tot el que havia passat.
Expliqui'm què ha passat
perquè en el seu moment
vostè, és a dir,
vostè ha aguantat
totes les onades
la onada de Rajoy
la onada de Casado
i la onada de Feijó
si és que acaba passant
diguéssim, no?
És a dir, vostè ha sobreviscut
a tota aquesta
diguéssim
posició
política
i poderosa
del Partit Popular
a un perfil propi?
Bé,
jo crec que sobretot
has de ser fidel
als teus principis.
Si ho fas
aleshores
tens possibilitats
de desenvolupar
un perfil propi.
Però conféssim,
és a dir, vostè en algun moment
ha patit
perquè vostè no fos
el candidat, per exemple,
de les eleccions catalanes?
No, perquè tinc una visió
molt tranquil·la
de la política.
M'apassiona,
és la meva vocació,
però jo crec que precisament
una de les raons
per les quals
puc desenvolupar
un perfil propi
és que no tinc
una mena d'angúnia
per caure a Venus aquí.
No té famílies?
No, la veritat és que no,
la meva família
és la meva família
i la família és una cosa
i el partit és una altra.
I per tant,
ni tinc padrins
ni desitjo tenir-los,
tinc les meves idees
i les defenso.
Però no tenir padrins
comporta tenir molts enemics.
Bé, jo no sé
si tinc enemics o no.
Jo, l'únic que sé
és que en públic
va sortir moltíssima gent
a donar-me suport.
Es veu que després,
filtrant,
hi havia alguns
que no em donaven tant de suport.
Però era filtrant,
no era en públic.
Però tot això,
vostè com ho viu?
És a dir, personalment,
perquè entenc que no ha de ser fàcil,
és a dir, vostè
és el líder del Partit Popular
a Catalunya,
intenta marcar un perfil propi,
es nota contaminat,
diguéssim,
per unes dinàmiques
més d'àmbit nacional,
espanyol,
i tot això l'afecta, vostè?
Sí, però miri,
em condiciona?
Li diré una frase
que deu ser l'única
que he sentit a Puigdemont
que considero encertada
en els darrers temps.
Que la política
es ve plorat de casa.
Si no, no serveixes.
Si et dediques a rondinar
i ploriquejar
per les cantonades,
dedica't a una altra cosa.
Perquè això és molt dur.
Miri, jo li explico una cosa
que em passa cada dia.
Jo m'agico molt aviat
i continuo vivint a Tarragona.
Aleshores,
aprofito els viatges,
tant d'anada com de tornada,
per dues coses.
L'anada, sobretot,
l'aprofito per llegir la premsa
i arribar a Barcelona
amb la premsa llegida.
I la tornada,
aprofito per respondre
a missatges de les xarxes socials
que són centenars,
com es pot vostè imaginar.
Allà surt de tot.
Surten elogis,
surten insults,
surten veritats,
surten mentides,
surten mitges veritats,
que de vegades són
les més complexes.
I si jo,
d'alguna manera,
em condicionés tot allò
que diuen o que...
Aleshores,
no serviria per la política.
I, per tant,
has de venir plorat de casa.
Això vol dir que vostè
plora molt a la casa?
No.
No, no,
simplement,
quan dic que has de venir
plorat de casa,
significa que has de plorar
per les coses
que realment són importants.
Per què plora vostè?
Bé,
evidentment,
quan va morir fa quatre anys
el meu pare
vaig plorar,
molt,
clar.
D'acord,
però més enllà d'això,
digués,
de la part personal...
Bé,
la veritat és que...
Vostè plora,
per exemple,
per el que està passant a casa?
No ploro per aquest tipus de coses,
però ho passo malament.
Evidentment que sí.
O sigui,
les imatges que han sortit,
perquè a més han sortit
dels dos bàndols,
evidentment,
tothom sap que,
i no me n'amago,
jo sempre he sigut
un defensor d'Israel,
i soc un defensor d'Israel
perquè crec
que hem de protegir
l'única democràcia
que hi ha en aquella zona,
però és evident
que les imatges que surten
d'uns i d'altres,
agradables,
no ho són.
Vostè pot ser defensor d'Israel
i criticar, diguéssim,
les accions d'Israel,
no?
És a dir,
pot ser defensor d'Espanya
i criticar les accions d'Espanya.
Sí,
però tinc molt clar
qui va començar,
també li dic.
I tinc molt clar
qui trasllada un missatge.
Hem de...
Però ha sigut proporcional
la resposta?
Jo l'únic que li dic
és que Palestina
està dirigida
per una banda terrorista.
Israel és una democràcia
on es presenten
molts partits,
per cert,
és el sistema
més proporcional
de totes...
El govern a l'extrema dreta.
És el sistema
més proporcional,
més proporcional
de totes les democràcies
del món.
És a dir,
surt un Parlament
sempre amb moltíssims partits
on també hi ha representació
del món àrab,
per cert.
És a dir,
ara governa
qui governa?
Perquè ho han decidit
els israelians,
però li recordo
que en l'històric
els laboristes d'Esquerra
han sigut els que han governat
més anys
amb moltíssima diferència.
És una gran democràcia
del món.
Una gran democràcia
del món
amb enorme pluralitat
ideològica
i, a més,
un país
capdavanter
en innovació tecnològica
i això és així.
I, repeteixo,
el seu entorn
està dirigit
per bandes terroristes.
L'objectiu d'aquesta conversa
és conèixer el millor.
De fet,
l'estem coneixent millor,
vull dir que estem parlant,
per exemple,
del conflicte entre Israel
i Palestina.
Clar,
vostè es presenta
en aquestes eleccions
amb una proposta
que és la de
millorar Catalunya
i de facilitar
o no facilitar
un govern
que no sigui independentista?
Sobretot
acabar amb el procés.
Jo insisteixo sempre
que el procés
ni porta
ni portarà
la independència.
Encara que sigui en Villa?
No,
és que no porta
la independència,
és que això
porta la decadència.
Per tant,
vostè s'ha de provar,
diguéssim,
ha de donar suport a ella,
ho farà...
No,
i per què no m'ha de donar
suport a ella a mi?
És a dir,
mal candidat seria
si jo,
amb una campanya electoral,
em dediqués
a fer campanya pels demés.
És a dir,
jo em presento a les eleccions
perquè estic convençut...
Però vostè sap perfectament
com van les enquestes.
No, no, no, no.
A mi les enquestes,
directament...
Vostè creu que guanyarà
les eleccions?
A mi les enquestes...
Vostè creu que guanyarà
les eleccions?
Jo respectaré
el que diguin
els catalans a les urnes.
Vostè creu que guanyarà
les eleccions?
Respectaré
el que diguin
els catalans a les urnes.
I si diuen que guanyo jo,
ho respectaré
amb més alegria encara.
Això està bé,
això està bé.
Però vostè,
si no guanya les eleccions,
si guanya,
per exemple,
Salvador Ida...
Aleshores tornarem
a tenir una conversa
a vostè i jo
i li prometo
que li diré
el que faré.
Però jo ara,
la meva obligació
és parlar
del que tenim al davant,
que és intentar
convèncer els catalans
de les bondats
del nostre projecte.
Però vostè d'aquesta posició,
diguéssim,
però per exemple,
Feijó va intentar
parlar amb els independentistes
per provar una investidura.
Sí,
això sembla.
No es va confirmar mai,
però això sembla.
Vostè va discrepar
d'aquesta opció.
Miri,
jo tinc una cosa molt clara.
He sigut
tinent d'alcalde
d'un alcalde convergent
a Tarragona,
Joan Miquel Nadal.
I vaig formar part
d'un govern
de la Diputació de Tarragona,
d'un president
de la Diputació
Josep Poblet
de l'Antiga Convergència.
Parlem de fa molts anys.
I jo tinc l'opinió,
com que conec perfectament
de què va la pel·lícula,
que no tenen res a veure
Josep Poblet,
Joan Miquel Nadal,
Miquel Roca
o Joaquim Molins
amb Junts.
Jo sempre dic el mateix.
Jo el que exigeixo
és el mateix
que intento donar.
Una de les coses
que crec,
humilment,
que el Josep Poblet,
el Joan Miquel Nadal
i Servidor
podem dir
de nosaltres mateixos
és que tenim ideologies diferents.
Ells són nacionalistes
i jo no ho soc,
però que ens vam respectar
i que vam tenir
una interlocució fluïda.
Vostè creu que
això amb Junts
ara és impossible.
Impossible,
perquè ells,
el que venen a dir
és que tothom
que no pensa com ells
són nyordos,
colonos,
feixistes...
I amb els socialistes
és possible.
Jo crec que amb els socialistes,
amb alguns,
és més fàcil de parlar.
També,
de la mateixa manera
que he tingut acords
amb antics convergents,
també vaig tenir un acord
amb Josep Félix Ballesteros
a Tarragona.
És a dir,
que depèn moltes vegades
de les persones
i jo crec que ara mateix
Junts
no es donen
aquestes condicions.
Per què?
Doncs perquè els conec molt bé.
Això no significa
que no pugui tenir...
Perquè m'ho han preguntat
perquè la gent ho sap.
Saben que jo tinc
molt bona relació personal
amb alguns membres de Junts.
Però una cosa
és la relació personal
i una altra cosa
és la relació política.
Els últims mesos
hem sabut, per exemple,
que les notes
que feia la policia patriòtica
arribaven al despatx
de Mariana Rajoy.
Vostè,
sobre això,
quina opinió en té?
Em vaig manifestar
amb una contundència
en el seu moment
que suposo que serà difícil
que la trobi
en algun altre polític
respecte d'aquest tipus
de pràctiques.
Jo sempre he dit el mateix.
Jo em dedico a la política
per combatre les idees
de manera transparent,
de manera lleial
i amb respecte cap a l'adversari
i respecte a l'ordenament jurídic.
Ara.
Per tant,
vostè ha de demanar
la transparència
en aquest sentit.
No,
jo el que li dic
és que evidentment aquí,
pel que sembla,
perquè això ho han de decidir
els jutges,
perquè clar,
ara resulta que
tampoc no podrem dir
que en el món INDEP
eren unes ursulines.
Clar,
és que
jo el que critico
és que d'aquesta manera
incomplint la llei
no es pot fer política.
Vinguis d'on vinguis.
Per cert,
fa anys,
diguéssim,
al Partit Popular,
penso en Alejo Vidalquadras,
penso en Piqué,
Alberto Fernández,
es parlava sempre en català.
Sí.
Vostè per què intercanvia
els dos idiomes?
Bé,
això de que es parlava
sempre en català,
jo,
sincerament,
no...
I asseguro,
el Parlament
sempre s'intervenia en català.
Jo porto...
Bé,
no,
no...
Jo vaig entrar al Parlament
l'any 2015
i les dues llengües
s'han anat intercalant.
Jo no recordo...
Però vostè,
per exemple,
a casa seva
quin idioma parla?
Jo,
amb la meva dona,
en castellà.
Amb la meva filla
alterno les dues llengües
i la meva dona,
amb la filla petita,
en català.
I vostè,
en la institució,
diguéssim,
entén que s'ha de combinar
les dues llengües.
Doncs li explicaré una cosa
que em passa molt sovint
perquè m'ho diuen, eh?
És veritat que a la sessió de control
la immensa majoria
de les intervencions
les faig en castellà
per una raó,
perquè es viralitzen en castellà,
en català no.
Però no li sembla a vostè
que ha de ser responsable
com a polític
de fer l'esforç
de viralitzar un català?
I per què?
Perquè si el que diu
és interessant
serà viral.
No, no,
és que li dic una cosa,
li torno a insistir.
Tinc claríssim
que hi ha gent,
no només fora de Catalunya,
sinó dintre de Catalunya,
que, a més,
ho critico molt sovint.
Si tinguéssim,
si jo hagués tingut
els polítics irresponsables
que hi ha ara
amb la meva infantesa,
probablement jo,
fill d'historians,
no hauria accedit
als productes culturals
en català,
que és el que està passant ara.
Jo sempre dic el mateix,
és a dir,
la realitat indiscutible
és que l'ús social
del català
entre els joves
ha baixat 20 punts
en una dècada.
Per alguna cosa serà.
I per alguna cosa serà.
Però vostè no se sent responsable d'això?
No creu que ha de fer alguna cosa
per millorar-ho?
No, perquè no he governat.
Però vostè, a veure,
no he governat,
però vostè és diputat del Parlament.
Jo he defensat el que per mi
seria necessari.
A vostè li va bé
que el català desapareixi?
No.
A mi el que m'agradaria
és que passés
el que va passar amb mi.
Un fill d'historians
que al seu barri
parlava sempre en castellà,
però que va tenir accés
a productes culturals
a través dels mitjans públics,
l'Spúdnic,
el Gol a Gol,
el Son Goku
i no sé quantes coses més.
I això em va permetre
tenir un accés
a una llengua
que en aquell moment
no era la meva
i ara sí que ho és.
Però els nens d'ara
no tenen aquesta oportunitat
perquè ara mateix
en alguns mitjans públics
només es parla de política
i els productes culturals
no són en català.
On es parla de política?
I una...
On es parla de política?
A tot arreu.
On?
A TV3 només es parla de política.
De veritat?
Sí.
Digui'm on?
Sí, a tots els programes.
No, digui'm quins programes.
Digui'm quins programes.
Jo només poso...
Digui'm quins programes.
No, no, vostè està fent una acusació.
Diu que a TV3
es parla només de política.
La veritat és que sí.
La veritat és que no.
Expliqui'm quins programes.
Jo tinc aquesta percepció.
Jo ens diu...
No, perquè no soc un seguidor de la cadena.
Però digui'm quins programes segueix.
Miri, miri...
No, és que li posaré un exemple
que veurà vostè com m'acabarà donant la raó.
Per què tinc memòria dels programes de TV3
i del Canal 33 de la meva infantesa
i ara no sé ni quins programes es fan?
Perquè hi ha hagut una distància.
Perquè vostè ha desconnectat de TV3
com molta gent, com molta gent.
I per què?
I per què?
Per què?
Facis la pregunta.
No és casualitat
que s'hagi produït un distanciament
per qüestions polítiques
d'un mitjà de comunicació
que molta gent interpreta.
Ei...
Però tinc la sensació que m'està parlant del 2017,
no d'ara.
No, jo...
Jo no tinc aquesta sensació.
Però ha posat la TV3, ara?
La poso, doncs,
quan arribo a casa per veure les notícies.
I té la sensació que encara estem allà?
Jo crec la...
Sí, sí.
Francament, sí.
Perquè hi ha molta gent
que pensa el contrari de vostè.
Sí, ho sé.
Darrerament és veritat
que alguns diuen
que vostès també són uns botiflers.
Concretament li diuen a vostè.
És curiós.
Això sí que no ho veia venir.
No ho veia venir, això, eh?
No, no, no.
Que vostè i jo fossin botiflers tots dos,
això sí que és...
Això sí que és un miracle de la naturalesa.
Però bueno,
és que a vegades les coses...
No, no, no, ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé.
Per tant, potser hauria de revisar TV3.
No, el que tinc molt clar
és que el que s'hauria de revisar
és la gent hiperventilada
que es dedica a dir-li a tothom botifler.
Això és el que s'ha de revisar.
Però la gent deixa-la fer el que vulgui, no?
La criticar.
És a dir, té tanta legitimitat
vostè el que està dient
com la gent que considera
que TV3 no és el que hauria de ser.
No, no, no, no.
Jo estic parlant de la gent
que es dedica a dir
que el que pensa diferent
és botifler, colon o nyordo
i aquestes coses.
Ho sento, però això no puc permetre.
Però a vostè això personalment, l'efecte?
Home, no m'agrada.
A vostè l'efecte?
És que jo li dic
si això és reconciliació
que vagi Déu i ho vegi, eh?
Jo no veig reconciliació per enlloc.
En tota aquesta conversa
vostè de nou denota
que és un bon orador.
Bueno, no sé si li agraeixo moltíssim.
Amb això sí que ho té.
No, no, bueno, fa el que puc.
Ha estudiat a algun lloc
això de l'oratori?
No, i a més li dic una cosa
perquè als països anglosaxons
se li dona molt valor a l'oratòria
i després aquí no.
I resulta que te trobes empresaris
amb una intel·ligència absolutament al·lucinant
i amb una cultura
i una preparació extraordinàries
que quan s'enfronten al fet
de parlar en públic
es paralitzen d'una manera
i dius
potser és una habilitat
que s'hauria de cultivar
en el nostre sistema educatiu
i que no es fa.
Vostè té una filla?
Tres, tinc tres.
Tens tres filles.
Com es diuen, per cert?
Maria és la gran,
Blanca la mitjana
i Mar la petita.
18, 14 i 7.
O sigui, tinc un planter de primera.
I li preocupa el futur que ve?
Sí que em preocupa.
No sóc una persona catastrofista
però tinc la percepció, primer,
una cosa que ja és indiscutible.
Jo tinc 47 anys
i per tant
el meu itinerari
estudio meitats,
la segona meitat dels 90,
acabo els meus estudis universitaris
i hi havia com un ambient d'optimisme
i la sensació que la següent generació
sempre vivia millor
que la generació dels seus pares.
I és veritat que ara
tenim la percepció
que potser la generació dels joves actuals
viuran pitjor que les dels seus pares.
I això em preocupa molt.
Em preocupa molt també
una certa deshumanització,
però això suposo que quan et fas gran
sempre et passa, no?
La sensació que la modernitat et supera.
És a dir, els meus pares
s'escandalitzaven
com vestia jo
quan era un adolescent
i ara veus algunes coses
que no acabes d'entendre.
Perquè vostè com vestia, aleshores?
Jo, bueno, com que era rockero,
feia el que podia,
però tenia una mica de tot.
Digui'm per què un votant
que està indecis
ha de votar-lo a vostè
i no al PSC.
Home, doncs perquè el PSC
és corresponsable
de tot el pitjor
que li ha passat a Catalunya
amb els darrers anys.
Es necessiten
protagonistes nous.
Protagonistes nous,
és a dir, protagonistes...
El responsable del pitjor
vol dir el 155?
No, això ho diu vostè.
Jo crec que el del pitjor
és d'haver pactat tot
per continuar el procés
en un moment
que el procés s'estava acabant.
Vostè, si no es dediqués a la política,
a què es dedicaria?
Jo, en fi,
vaig ser professor
de ciència política
a 10 anys,
o sigui que la docència
és una cosa que m'encanta,
però quan era jove
ja volia ser polític
i tenia un somni
que no era realista en absolut.
Quan era molt jove
m'hauria agradat
ser Jim Morrison.
Sí.
Per què?
Doncs perquè m'agrada...
Perquè, aviam,
potser a mi m'agrada cantar.
Aquells ulls de corró marró, allò...
No, i sobre...
Li agrada cantar,
però sap tocar el piano, per exemple?
No, no, no.
Toco l'armònica bastant bé.
L'armònica la toco bastant bé.
L'armònica la toco bastant bé.
L'armònica la toco bastant bé.
I, sobretot,
tinc una veu acceptable.
Aviam, no vindré aquí...
Per exemple, per exemple, a veure...
No, no, no.
Ja ho he fet al Parlament alguna vegada.
A veure, un tastet, un tastet, no?
No, no, ara no.
A la fesió de l'armònica que ens acompanya.
Perquè has d'estar una mica inspirat.
Però un trosset, allò, 10 segons.
Has d'estar inspirat, i ara mateix no.
Però vostè no vol guanyar les eleccions?
Home, escolti'm una cosa.
Si vostè em garantís 20 escons més cantant...
Jo no li garanteixo res,
perquè no ho pot garantir ni vostè mateix de vostè mateix.
Fins d'aquí el dia 12.
Li ben asseguro.
Però un trosset, o una cosa...
No, no, ara no em faci cantar, sisplau.
Però a vostè li agrada cantar.
M'agrada cantar.
M'agrada cantar, i, bueno,
crec que tinc una bona veu.
Alejandro Fernández,
moltes gràcies per acompanyar-nos.
Ha estat un plaer.
Ha estat un plaer.
Que no s'ho esperava?
No.
Ha sigut allò de...
Per què s'esperava?
No, m'he adonat que entre botifles
se'ns entenem, no?
És una broma, eh?
Això va de vostè, que va de mi, eh?
No, no, ja ho sé, ja ho sé.
Gràcies per acompanyar-nos.
Però em va escandalitzar una mica.
El què?
Perquè, clar, jo a vostè el trobo
un independentista gairebé enrager.
I quan...
Vostè el trobo independentista?
Sí.
Sí, la veritat és que sí, clar.
Bueno, és el que és vostè, no?
Jo crec que sí.
Jo no li estic dient el que sóc.
No, no, no, ja ho sé.
Saps el que sóc jo, periodista?
I saps el que em crec?
La Ràdio Nacional de Catalunya.
Això també està molt bé, però...
Li serveix aquesta resposta?
Em serveix, però...
Però això no vol dir ni que sigui independentista
ni que vostè intenti posar-me una etiqueta
per polititzar-me.
No, no ho sé.
És tot el contrari.
Ara mateix jo no l'hi compraré.
No, però saps que l'hi estic fent...
Perquè si jo li dic el que penso
estic polititzant els mitjans,
que és el que vostè vol.
Però saps que ho estic fent?
Sí.
No, amb tot el que...
La meva opinió es queda per mi.
No, no, no, i em sembla perfecte.
Alejandro Fernández, moltes gràcies.
Un autèntic pla, de debò.
Està molt bé.
Està molt bé.
Doncs fins aquí aquesta entrevista
amb Alejandro Fernández.
Ara fem una pausa i de seguida...
Avui és una setmana clau també
en el judici amb Daniel Sancho,
on està previst que declari
avui i demà l'acusat.
Ara parlarem de tot plegat
perquè anirem en directe a Tailàndia
després de la publicitat.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Connecta't a la sessió informativa online
de la Salle Campus Barcelona
del 6 al 10 de maig
i descobreix els graus universitaris
en ADE, arquitectura,
arts digitals, animació,
enginyeria, estic i de la salut,
informàtica, filosofia política i economia
i el nou grau en intel·ligència artificial.
Inscriu-t'hi a la Salle URL.ero.
La Salle.
Universitat Ramon Llull.
Be real.
Be you.
Com embolicar el teu regal del Dia de la Mare
per al Corte Inglés?
Tria un paper bonic
i enganxa'l amb testimus
en comptes de cinta adhesiva.
Duran molt més.
O regala una joia d'Àgat a París
i per compres a partir de 120 euros
emporta't a més un necesser.
Regalar sempre serà més gran
que qualsevol regal.
5 de maig, Feliç Dia de la Mare.
Al Corte Inglés,
a la botiga web i app.
012, la millor resposta.
Eh, al final no em queda a sopar.
Vaig al teatre amb la Mia.
Ah, però bona-la.
Cultura Jove és una nova plataforma digital
que posa a disposició dels usuaris
una gran oferta cultural
durant tot l'any
amb preus especials per a joves.
Si tens entre 18 i 30 anys
registra-t'hi
i comença a gaudir d'entrades
per a tota mena d'espectacles
amb avantatges importants.
Música, teatre, dansa, circ, festivals...
No faltis a la teva cita amb la cultura.
Informa-te a culturajove.cat.
012, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Si creus que l'Albocat
forma part de la dieta mediterrània
o que el cotxe elèctric
és el primer vehicle
que no emet CO2 de la història,
potser és que has desconnectat
dels teus orígens
i et cal descobrir
el nou Museu Terra
a l'Espluga de Francolí.
El Museu de la Vida Rural
renova el nom i la imatge,
però manté la seva essència de sempre.
Visita el Museu Terra
i reconecta.
No puc veure què passa.
Un home queda paralitzat
i connectat a un respirador artificial.
Quant de temps estarà així?
La paràlisi és irreversible.
Però viatjarà molt
i ajudarà centenars de malalts com ell.
Perquè no vull només sobreviure.
Vull viure la vida de veritat.
Protagonitzada per Andrew Garfield.
Respira.
És la gran pel·lícula.
Dimecres a la nit
a la plataforma 3CAT i a TV3.
Connecta't a la cursa al Corte Inglés.
El dia 5 de maig a les 9 del matí,
tots a córrer.
I molt més,
perquè tot el que complis en articles de running
al Corte Inglés d'Avinguda Diagonal
i de Plaça Catalunya
té un 30% de bonificació
per canviar en properes compres en esports.
Només fins al 4 de maig.
Consulta les condicions de la promoció.
Recorda-ho,
el dia 5 de maig a les 9 del matí,
connecta't a la cursa al Corte Inglés.
Arriba al Liceu,
la Txenerèntola de Rossini.
La darrera gran òpera bufa.
Les millors veus russinianes
encapçalades per Javier Camarena
en una producció clàssica d'estètica pop.
Del 16 de maig a l'1 de juny.
Entrades a liceu.cat.
Descobreix la Fira d'Artesania del Marroc al Corte Inglés
i transporta't a un paradís de peces úniques fetes a mà
que et faran somiar.
Catifa, ceràmica, moda...
Fins al 2 de juny,
vine a la cinquena planta del nostre centre de Diagonal
i gaudeix de l'essència del Marroc.
Només a la botiga web i app del Corte Inglés.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar el Delta...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia, amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les 3...
L'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia, l'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
A Catalunya Ràdio tenim la millor manera de passar a la tarda.
Exacte, exacte.
Amb un programa amb col·laboradors que valen per dos.
Gonzalo Bernardo, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, misterio.
I els oients amb més empenta del panorama radiofònic.
El diciente.
Digues.
Forte, forte.
Amb uns convidats que treuen ferro a la seva feina.
La nada m'empera 11 a 1.
Veu palmar 11 a 1.
Aquest és poc, eh?
Quin és el màxim?
Uns 15.
La tarda de Catalunya Ràdio.
Carles Cueves, bona tarda.
Bona tarda.
Sí, en cas, molt bé.
De dilluns a divendres de 4 a 7 de la tarda.
Sí, està molt bé.
Amb l'Isent de Carot.
La tarda de la tarda.
Molt bé.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Doncs havíem d'anar cap a Tailàndia, però la comunicació ha fallat.
Per tant, no podrem saber l'última hora.
En tot cas, Maiol, aprofitarem per parlar una mica del que ens ve, dels dies que ens vénen.
Ara mateix estem en plena campanya electoral.
Hem començat ja aquesta ronda de passejades amb els candidats per les eleccions del 12 de maig.
Ara sentíem el candidat del Partit Popular, Alejandro Fernández, i anirem sentint al llarg d'aquesta setmana,
durant 10 dies, fins divendres de la setmana que ve, cada dia, a les 10 del matí,
una entrevista amb els candidats que ara mateix tenen representació parlamentària.
En estricta ordre del que marca el pla electoral, el dia 2, perquè demà és festiu,
passejarem amb Carlos Carrizosa, després vindran els Comuns, després la CUP, després Vox,
i ja després anem als tres partits que estan, diguem-ne, disputant-se la presidència de la Generalitat,
també per ordre de la representació obtinguda.
Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, i acabarem el dia 10 amb Salvador Illa.
Clar, també són dies en què apareixen moltes enquestes, per exemple, als mitjans de comunicació.
Ara mateix, l'efecte Sánchez es nota o encara no ho estem recollint?
Clar, encara no s'està recollint. És veritat que hi va haver l'enquesta del CIS.
Hem de primer veure quin tipus d'enquestes fan els mitjans de comunicació,
perquè n'hi ha de dos tipus. N'hi ha les que es fan en un temps concret,
que són del 2 al 5 de maig i es recullen al final,
o el que es diuen els trackings, que durant diferents dies van preguntant a les mateixes persones
i això permet veure una evolució.
Això és el que comentàvem abans de les enquestes que tindrem diumenge i dilluns.
Diumenge i dilluns tenim les últimes enquestes que es publiquen en campanya.
Ja veurem si el periòdic o fa allò del periòdic d'Andorra,
perquè allà sí que és legal, bla, bla, bla.
Això ho fan molt, no? Com que Andorra no és Espanya...
Perquè està prohibit a qualsevol punt d'Espanya.
Exacte, està prohibit publicar-les.
Ara, què fa la gent? Fa enquestes i publica amb botícones de verdures...
Al final sempre s'acaba sabent.
En tot cas, diumenge o dilluns sí que podem començar a tenir una primera foto
de com l'efecte Sánchez passats aquests dies ha anat evolucionant.
I després, l'enquesta a peu d'urna, que ja no és a peu d'urna,
ja no te l'afant quan surt, sinó que són una evolució dels darrers dies de campanya,
ens permetrà mesurar com ha anat aquest efecte Sánchez.
Com sempre, ara diré, el tòpic més tòpic de les eleccions,
la veritat amb l'enquesta són les urnes,
però començarem a veure si aquest cis de Tezano,
que diu que Sánchez li ha ampliat 10 punts a la intenció de vot,
val per Salvador Illa i es manté després de la no decisió del president espanyol.
Són unes eleccions que a Madrid també, tan i tàpia,
s'estan mirant amb molta lupa, amb molt d'interès,
perquè tenen la sensació, bona part de la premsa almenys llegim des de Madrid,
que realment són les eleccions on veurem si l'independentisme acaba o no.
Ara mateix és el que llegeixen des de Madrid.
Sí, i després també d'importància interna per al Partit Socialista,
després de les patacades que ha tingut en altres territoris,
a Galícia, al País Basc, on no li ha anat bé,
i és demostrar que en territoris on sí hi ha hegemonia
de les forces nacionalistes i independentistes,
el Partit Socialista pot ser fort.
Aquesta pot ser la dinàmica diferent dels altres processos electorals
i, per tant, hi han posat tota la força en aquesta campanya.
Com deies, aquí es llegeix, doncs això sí és un punt i seguit,
una continuïtat i mantenir el pols del procés,
i més amb la tornada de Puigdemont,
i l'altra opció, doncs, posar punt i final aquests 10 anys de procés.
I una lectura també sobre l'amnistia,
perquè sabeu que està en tràmit el Senat,
ha de tornar aquí al Congrés,
ho ha de fer després de les eleccions catalanes,
previsiblement el 15 de maig.
Tots els efectes després judicials que tingui
també marcaran el dia a dia,
i seran una ressaca d'aquestes eleccions
i del futur govern a Catalunya.
De fet, veurem com ho juga Pedro Sánchez,
perquè el resultat de les eleccions al País Basc,
que tot i que deixaven el Partit Socialista com a tercera força,
ells el van vendre com li han fet un nou a un,
al Partit Popular, sumant altres resultats,
però diguem-ne, l'avantatge que tenien.
I aquí, per molt bé que li vagi a Alejandro Fernández,
la perspectiva és que Salvador Illa
fins i tot pugui arribar a triplicar
els representants del Partit Popular.
Per tant, amb aquests dos resultats
i encarant-se les europees,
Pedro Sánchez pot fer una campanya
cap a aprofitar tot aquest rebuf que té fins ara.
Perquè hem de pensar això,
aquí estem molt centrats en la campanya catalana,
però ja és un cicle electoral
que després de les europees veurem cap on va.
Sí, sí, i a tot això també, Tania,
avui recordem que a aquesta hora el Partit Popular
reunia els seus diputats i senadors,
i també veurem una reacció de la dreta.
Sí, està previst que cap a la una Feijó parli.
És veritat que ahir va fer acusacions greus,
dient que Sánchez del Quintan
d'haver colat un canvi de règim.
Per tant, un Feijó que ha posat la línia
dura del partit,
equiparant-se a missatges que havien enviat
a Ayuso o també al propi Aznar,
però que amb un dels elements que encara es guarda,
que és aquesta possibilitat de moció de censura,
ahir la va descartar.
Avui alguns diaris també apuntaven
que el proper pas del Partit Popular
s'ha de citar a la comissió del cas Coldó
el propi Sánchez.
Fons del Partit Popular ens ho negaven,
diuen que encara estan debatent sobre què fer,
però que pot augmentar per tant la pressió,
perquè havia amenaçat,
em cita no només Sánchez,
sinó la pròpia Begoña Gómez,
a la comissió que acapar en el Senat,
on té majoria absoluta.
Per tant, veurem en els dies que venen
si el PP encara pren més l'accelerador.
Avui, molt bona part també de la primícia de la dreta
s'aferren a l'audiència que va fer ahir
l'entrevista a la televisió espanyola de Pedro Sánchez.
Em sembla que és al voltant d'un 12%, Maiol, no arribava.
Un 11,9% a Espanya i un 6% a Catalunya.
Per tant, molt baix d'interès a Catalunya.
També és veritat que jo crec que és perquè estava poc promocionada.
És veritat,
i en el cas català jugava el Barça,
que encara hi ha gent que se'l mira.
A part del Barça,
tampoc no va ser una entrevista que va ser molt anunciada a tot arreu.
És a dir, potser periodísticament sí que ho teníem clar,
però no sé si la gent estava molt al cas d'això.
I a mi el que m'agradaria seria mirar la corba,
perquè l'efecte que el vaig tenir jo com a espectador
era com al minut 3 saber que ja no ens explicaria res.
Que per molt que el collessin,
ell anava a fer un discurs sentimental i no polític,
i no concretaria res.
No sé, Tania, quina sensació vas tenir tu,
però per mi va ser aquesta.
Sí, i a més l'abordatge inicial dels dos periodistes era aquest.
Sabem més les intríngulis, permeteu-me la paraula,
de com havia pensat, com havia reflexionat,
amb qui ho havia parlat,
i van deixar per al final.
Llavors sí que ho van fer,
doncs intentar apretar una mica,
correglar una mica el president
que aterrés el discurs,
perquè al matí havíem vist grans afirmacions
amb aquesta política que va amb la política del fang,
amb la regeneració democràtica,
però també la tasca periodística
és això, traduir-ho en missatges concrets,
en mesures concretes,
i això han passat ja 24 hores pràcticament,
a les 11 compareixia ahir,
han passat 24 hores i continuem igual,
ens diuen des de la Moncloa
que això no és ràpid,
que ara s'ha de definir,
i penseu més que Sánchez és que ho va decidir sol,
ell ho ha reconegut,
va escriure la carta sol,
i va decidir sortir ahir,
sí, sí,
i va decidir sortir ahir també
amb un discurs que la majoria dels seus ministres
van descobrir en directe
mentre ell compareixia,
per tant ara també el seu equip ha de córrer
a intentar de xifrar les idees.
Són uns quicos i unes patates i ja està.
Gràcies Tània.
Arribarem al punt de les 10 i 58,
ara a veure les notícies de les 11,
abans una mica de bloc electoral,
i després Candela Penya.
Mi madre me enseñó
que las cosas que no se dicen...
Fa 4 dies que s'ha estrenat una sèrie
que es diu El Caso Assumpta,
i des de llavors és el número 1
del més vist de Netflix.
Parlarem amb l'actriu Candela Penya
després de les notícies de les 11.
12 de maig.
Eleccions al Parlament de Catalunya.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
Per alguns el futur de Catalunya és un joc.
Mentrestant hi ha una Catalunya
que no pot esperar més.
Un país que cuida els seus rius
i on l'aigua no és un negoci.
On no has d'esperar per veure el metge
i que protegeixi el català i la seva cultura.
Mirant-li al switch et dic
que pots confiar en mi
per fer possible la Catalunya que ve,
la Catalunya que estem esperant.
Vota comuns.
Defensar la terra
és defensar qui la treballa.
Defensar la terra
és fer-ne terra d'acollida.
Defensar la terra
és defensar una escola pública en català
per a tothom.
Defensar la terra
és blindar la sanitat
de la privatització.
Defensem la terra
per garantir una vida digna
per a tothom.
Defensa la terra.
El 12 de maig.
Vota CUP.
La siguiente voz de Pedro Sánchez
está creada con inteligencia artificial.
Carlos, no te preocupes.
La amnistia está hecha
y ya buscaremos la forma de hacer el referéndum.
Para que no se convierta en realidad,
el próximo 12 de mayo,
detenlos.
Vota Ciutadans.
Somos la izquierda
que luchamos contigo
por la sanidad,
la educación,
las pensiones
y el derecho a la vivienda.
Somos la izquierda
que denunciamos el procés,
que nos ha dividido
y solo nos ha traído recortes.
Somos la izquierda
que rechaza a los agresores
en Ucrania
denunciando a Putin
y en Palestina
diciendo
ni terrorismo
ni genocidio.
Vota
recortes cero.
Soy el advocat Rafael Serrano.
Fa 63 años
vaig emigrar
a la meva familia
de Córdoba
a Barcelona.
La meva familia
era una piña
como ahora lo son
las familias
que arriben
de otros países.
Hemos de creer
en estas familias
y donarles
las oportunidades
que la meva va a tener.
Inmigrant sí,
Cataluña sí,
votar por el partido
por un mundo más justo.