Todas las administraciones públicas comprar material sanitario y nos llegaban propuestas a todos, a todos, de diferentes empresas, claro, pero de diferentes personas, pero obviamente pensando que todo el mundo lo que quería era ayudar para que la gente estuviera protegida.
Es que de eso se trata, es que de eso se trata. A partir de ahí, ¿quién analizaba y quién se ponía en contacto con las empresas? El servicio de salud, el servicio de salud que decidía técnicamente si se tenía que comprar o no ese material sanitario y si era efectivo o no y si lo necesitábamos o no.
¿Alguien puede pensar que el gobierno de Baleares estaba en ninguna trama? Cuando nosotros lo que hacemos es analizar esa carga. Si hubiéramos estado en una trama, nosotros hubiéramos mandado a analizar ese material.
Ara comentem tot plegat, aquestes paraules de Franciner Mengol, defensant-se d'aquestes diverses acusacions, però abans són les 10 i un minut.
Última hora, al Matí de Catalunya Ràdio.
Fem una actualització ràpida, de seguida ho comentem amb Vicent Sánchez, Serri Sol, Montserrat Nebrera i Aida Martori.
Òscar Fernández, bon dia. Bon dia. Actualitzem-nos.
Estem pendents d'aquestes explicacions de la presidenta del Congrés, Franciner Mengol, acusant el Partit Popular de saltar-se totes les índies vermelles i assegurant que no deixarà que es barregi el seu nom amb la corrupció.
Continua aquesta compareixença de la qual anirem informant en els diferents bullotins horaris, igual que esteu fent al Matí de Catalunya Ràdio.
D'altra banda, la campanya d'incendis d'aquest any pot ser la més complicada dels últims 30 anys.
La sequera i les altes temperatures estan multiplicant les alertes a uns nivells mai vistos.
Des de començaments d'any els agents rurals han activat 26 vegades el nivell 2 d'alerta d'incendis i avui ho està a 7 comarques.
El Montcial, el Baix Ebre, el Baix Camp, l'Alcamp, el Penedès, el Baix Penedès o el Garraf.
Xifres que suposen un increment del 62% respecte al mateix període de l'any passat i un 86% més que fa dos anys.
El Matí de Catalunya Ràdio, Anna Samitges, la directora general de Boscos i de Gestió del Medi Ambient, ha fet aquest retrat de la situació en què ens trobem.
Ens trobem en una situació d'emergència forestal greu, marcada justament per la sequera que arrosseguem els darrers 3 anys.
I des del treball de prevenció d'incendis, que fem un seguiment de com està la vegetació,
doncs veiem que estem en una situació que no s'havia vist mai.
Si no plou, les circumstàncies poden ser molt complexes.
També estem pendents de dues actuacions dels Mossos d'Esquadra, una que acabeu d'explicar ara mateix al Matí de Catalunya Ràdio,
que és aquesta entrada a la seu de la Federació Catalana de Futbol.
No en tenim més dades, només que estan allà agents dels Mossos d'Esquadra.
Estem pendents de què és el que estan fent.
Igual que d'aquesta operació en què els Mossos han detingut 3 homes en una operació antidroga a Argentona, al Maresme.
Ha acabat amb un tiroteig sense provocar ferits.
Els fets han passat aquest matí en un dispositiu contra el tràfic de marihuana a Argentona.
Hi ha dos rius. Una de les persones que eren dins les cases investigades ha disparat contra els agents quan hi han accedit per ordre judicial.
No hi ha hagut ferits i s'ha obert una investigació per aclarir aquests fets.
I un equip de les Nacions Unides troba indicis raonables per creure que durant l'atac de Hamas el dia 7 d'octubre hi va haver violència sexual.
També tenen informació convincent que algunes ostatges en van patir i avisa que algunes segrestades encara en poden ser víctimes ara.
Els membres de l'ONU no tenien com a objectiu investigar sinó recollir i verificar denúncies i en aquest sentit van examinar fotografies i vídeos però no van parlar amb cap suposada víctima.
El document també constata que algunes de les denúncies difoses per a Israel són infundades.
El matí de Catalunya Ràdio. Ricard Tostrell.
10 i 4. I aquesta hora està comparació amb Francina Armangol que ha donat explicacions sobre les relacions que el seu govern de les Balears tenia amb la trama corrupta de les mascaretes.
Està en etapa i resum del que ha dit fins ara la presidenta del Congrés dels Diputats.
Doncs ha negat qualsevol vinculació amb aquesta trama, ha negat pressions, diu que la contractació es va fer de manera legal i que quan van saber que les mascaretes que havien comprat com a hospitalàries, com a FFP2, eren només quirúrgiques,
van reclamar els diners i les van guardar en un magatzem perquè a Cent Illes necessitaven més material.
Per tant, descarta dimitir. Diu que el PP està fent espectacles que no deu, que s'està saltant totes les línies vermelles i ha defensat el seu honor i també la de la institució que presideix el Congrés dels Diputats.
I gira el pes, el focus cap al Partit Popular. Diu que ha de ser Marga Proens i el seu govern el que ha d'explicar per què van deixar caducar aquesta reclamació.
Diu que hi ha documents, que els treguin, que ho acreditin i que expliquin per què no van reclamar aquests diners.
Diu que ha ofert moltes vegades a Marga Proens fer un traspàs de poders i que mai li va acceptar.
Prevatat, sisplau, eh? Aida Martori.
Sí, jo li estic sentint a Francinar-Mangol un discurs força personal, un pèl emocional que no m'hi molesta perquè m'hi dona veracitat.
Hem sentit una prèvia en què justificava per què justifica, que al final és dels atacs del PP que venen, sobretot de la política, però també d'una guerra mediàtica.
Després ha situat el context d'emergència sanitària i després hi ha entrat més el detall de la qüestió.
A mi és veritat que hi ha dues qüestions que no m'han convençut gaire.
La primera és la justificació de per què van fer la reclamació d'aquestes mascaretes que no eren de la categoria que els hi havien venut.
Tant tard, i ha dit que l'administració estava col·lapsada, però clar, van tardar tres anys a fer aquesta reclamació.
I després també m'ha semblat una mica naïf quan ha dit que rebien propostes de moltes empreses i que pensaven que tothom volia ajudar,
perquè al final és una justificació una mica poc clara.
Sí que és veritat que cal dir que estàvem en un context en què tothom estava reclamant compres urgents
i que, per tant, també és normal que passessin menys filtres.
I no sé si després, a veure si la Tania ens ho pot recollir, si s'ha aclarit per què les mascaretes van arribar abans
que s'assegnaix el contracte amb aquesta empresa i si és fruit també de la precipitació del moment.
En general, la política ja és a matar de golla, ho és a Catalunya, però en aquests moments a Madrid,
i això no deixa ser una derivada espanyola i madrilenya, en aquest cas, ho és encara més.
També és veritat que tothom ha jugat a utilitzar qualsevol cas per tirar-se el coll d'altre.
No és només que la Tania estigui del coll de l'esquerra.
Ningú del govern de l'Eliar està investigat en la causa, eh?
Sí, sí, l'esquerra. Per exemple, si tu dos exemples molt clars,
quan s'intenta imputar a l'Alluso o a fer caure a l'Isabel Díaz a l'Alluso
per un cas del seu germà, que efectivament sí que va comprar comissions,
és evident que hi ha una intencionalitat política.
Quan l'avui ministra, Mònica García, li repreu el segon d'Alluso,
que cobri el bonos social, i després sabem que ella també el cobrava,
per tant, a vegades, ha de ser una mica més curós i tothom hauria de ser-ho una miqueta més alhora.
Ara bé, dit això, a mi les explicacions, com mínim el relat de context que fa l'en Francina Armagol
em sembla del tot plausible i raonable.
De fet, el relat de context és exactament el que ella explica.
Hi ha un moment en què hi ha una necessitat urgent i imperiosa,
hi ha una exigència pública de tot arreu,
que s'aconsegueixi com sigui el material sanitari, que sigui en aquest cas les mascaretes.
I això és evident que va provocar, segurament, que els controls més laxes,
i també va provocar que floressin els espavilats,
també era un espavilat el germà de Lluç,
a part que sembla ser que les comissions que va cobrar eren legals.
Aquí el problema és que si hi ha una trama d'una gent que treballava per l'administració
i s'estava lucrant, i quines derivades té amb el govern balear?
A mi em sembla que el que sí que està fora de dubte, crec jo,
vaja, després si no ens sorprendrem,
és que, u, la Francina Armagol mai no es va posar un euro a la butxaca per aquest cas,
per tant, aquí el tema és si els controls que es van fer no eren suficients,
o si bé hi havia algú dintre d'aquest govern,
que és evident que no és la Francina Armagol en persona,
qui decideix el que, o dona el vistiplau,
o fa, diguem, o passa l'examen, diguem, de control d'aquella comanda,
però que si hi havia algú que estava consoixat...
O quina persona de Foment, per exemple, es posa en contacte amb el govern balear.
Aquest és el que hi ha en aquests moments, no?
És el que ens interessa, és a dir, si el govern balear ho va fer bé,
hi ha algú que va oficiar aquest contacte.
Hi ha algun moment a la cadena de responsabilitats en què hi ha la baula esfible,
i aquesta no l'expliquen.
Si ella no ho sap, malament.
Si ho sap i no ho diu, malament.
I, en tot cas, hi ha aquí una mena de situació,
deia que tots rebíem ofertes de tots...
Clar, és veritat, i aquesta és la part humana o personal,
que fins i tot jo crec que ella se sent una mica colpida
en el sentit de pensar que ella directament no és responsable.
Podria ser, però, al final, resulta que tot això,
aquesta xarxa, acaba amb un senyor que forma part de l'estructura governamental
i que s'ha lucrat.
No sabem on després deriva tot aquest diner,
però això és una responsabilitat política evident.
I, dit això, com aixequin i facin una auditoria
de com s'ha fet a tots els governs,
jo no sé si algú quedarà en peu.
És a dir, que aquesta hauria de ser la causa general
de tots aquells que, dins de les administracions,
van ser capaços de fer una conxorxa
amb els que, de fora, eren molt llestos,
entre moltes cometes,
i es van lucrar de la desgràcia humana.
Mentre no es fa una auditoria,
els casos que hi ha són els casos que hi ha.
Clar.
I, aleshores, jo diria algunes coses, diria...
Preguntes retòriques, eh?
El Partit Popular se salta a totes les línies roigues?
Sí.
La situació del 2020 era delirant
i d'un molt de caos i de decisions improvisades,
a més a més, que es van aprovar
que es podien fer per tram i d'urgència.
Sí.
Van comprar mascaretes al govern Balear
a un presumpte delinqüent?
Sí.
No eren les que, a més a més, havien demanat,
sinó que havien demanat FFP2
i van resultar quirúrgiques,
que són que protegissin més.
I fake.
Sí.
I fake.
No, fake és una manera
que té l'extrema dreta d'expressar-se.
Eren mascaretes que no eren les adequades
ni les que estaven descrites
com el material que havien comprat.
Van tardar tres anys a presentar una demanda?
Sí.
La presidenta d'un govern
és la màxima responsable política
de les decisions tècniques del seu govern.
Sí.
Si el servei de salut de qualsevol govern
pren una decisió equivocada,
el responsable al final és el responsable polític
que ha col·locat aquests responsables sanitaris.
Sí.
Per tant,
crec que té mala pesa el taler
perquè per mi no s'ha defensat
traent tots els arguments
que no són arguments,
que són el tambor i el cornetí,
com sempre, del PP
i que amb això ni els calmaran ni de bon tros.
I que està clar que l'escalada és
el senyor Avalós,
la senyora Francina
i finalment el senyor Pedro Sánchez.
El senyor Avalós ha saltat,
la senyora Francina,
ja veurem si el seu partit
jo crec que sí,
que l'aguantarà,
i al final la recompensa final
és Pedro Sánchez.
Ja sabem tot el que vol el PP.
I entre mig jo crec que veurem
el ministre de Política Territorial
i Memòria Democràtica,
l'actual ministre Ángel Víctor Torres,
també com l'afecta
per les seves responsabilitats
que tenia a les Canàries.
Vull dir que entre mig
també anirem aquí, eh?
I a més,
el secretari d'organització del PSOE,
etcètera, etcètera.
Però que al final això és un esclar,
si que Francina Armengol
avui no s'ha defensat
de manera que traguera
tots els arguments
a aquest atac de la dreta,
queda clar que no ho ha fet.
Clar, és que hauria pogut fer
una verificació de tot
i dius, mira, escolta,
això va anar aixec,
hi va trucar aquest i ja està.
I jo desaparec de l'equació,
però no desapareix de l'equació.
No desapareix en absolut.
És que no podrà desapareixer mai
perquè és la màxima responsable.
No, potser és una pantalla d'una altra.
Albert Hopp, què tal, bon dia.
Què tal, bon dia.
Has seguit molt el cascol de tu?
Doncs som una mica,
ara seguia la intervenció
de la Francina Armengol,
però, bueno, no ho sé,
vols que entrem en matèria ja?
Sí?
Sí?
Perquè, clar, aquí passa una cosa
que és que jo ara la sentia
parlar d'això
del temps de la pandèmia,
que ara farà quatre anys
la setmana que ve i tot això.
I, clar,
és un temps que no hi volem anar,
no hi volem pensar, no?
Ha passat una cosa aquí,
ens va passar una cosa...
Això fa quatre anys, eh?
Clar, però fixa't,
no hi ha documentals sobre això,
no hi ha obres de teatre,
no hi ha llibres,
no volem sentir parlar d'això,
no hi ha com un silenci.
O sigui, ens va passar una cosa
que semblava que era impossible
que passés,
mentre estàvem allà al mig
no parlàvem de res més que d'allò,
va morir molta gent,
no?,
com en una guerra,
va morir moltíssima gent,
i un cop ha passat,
hi ha hagut el silenci,
també el silenci,
com d'una postguerra,
diguem, no?,
perquè jo crec que ha de passar temps
fins que no tornem a reviure allò,
a veure què va passar, no?,
i a poder dir allò als fills,
als nets,
una pandèmia hauríeu de passar a vosaltres,
no?
I ara passa una cosa curiosa
que és que amb això,
les mascaretes,
has de tornar a un lloc
on no vols tornar, no?
Sí, que és necessari aquest silenci,
no?,
perquè al final és com una mena
de neteja que necessites,
un espai,
un temps,
no?,
per país.
Jo crec que és supervivència,
és capacitat d'adaptació,
és supervivència,
que en aquell moment,
vam estar 18 dies,
i avui ho repassava 18 dies
sense sortir de casa,
vaig estar jo.
Hem estat 3 mesos tancats,
o sigui,
una cosa que mai hauríem dit
que això passaria,
clar,
tu penses,
jo me'n recordo,
aquell moment que desinfectaves
tot el que anaves a comprar,
o sigui,
tenies un,
a part del gel hidroalcohòlic,
tenies un sanitol,
o no sé què,
llavors passaves tot allò,
i les sabates les deixaves a fora.
I el paper de vàter,
que tots vam anar a comprar
el paper de vàter.
O sigui,
podríem fer una llista ara
de coses que fèiem
en aquell moment
i que ens va acabar semblant
fins i tot normal.
Jo encara no ho he entès,
el paper de vàter.
O sigui,
quin era el pànic,
exactament?
Jo no en vaig fer tantes
com vosaltres,
eren especialment curosos,
eh?
Curosos i dirigents.
Jo mai em vaig netejar
les sabates.
No,
mai.
Mai em vaig netejar
les sabates.
Mai,
mai.
Les sabates
per por el virus
de la pandèmia,
no.
Sorties per hores,
buscaves gossos
com desesperats,
els que teníem gossos
per poder sortir a passejar.
Jo vaig deixar un gos
als meus pares,
que ja en tinc dos,
perquè els meus pares
poguessin sortir.
Jo conec una persona
que la va multar
perquè va sortir a córrer
dos minuts abans
de l'hora que li tocava.
A veure si hauran de fer
una auditoria
de responsabilitats personals
del que vam fer
des de la pandèmia.
Això del paper de vàter
és molt curiós,
però jo crec que senzillament
va ser una brama.
És a dir,
en un moment determinat,
va començar a dir
que s'acabava
i que s'acabaria.
I en aquell moment determinat,
moltíssima gent
li va arribar això
i va començar a comprar-ne
desesperadament.
Com que van comprar-ne,
es van acabar els estocs...
Es va acabar també la farina,
perquè la gent feia pastissos
i les serveixes.
Recordem una cosa,
és que estava tot tancat,
només estaven oberts
als supermercats, eh?
O sigui,
estava tot tancat,
esglésies,
cines,
teatres,
tots els esports,
tots restaurants,
bars,
tot estava tancat.
Llavors,
vies d'anar al supermercat
i comprar alguna cosa.
Tu com vas fer ràdio?
Feies ràdio en aquell moment.
Jo vaig fer ràdio 37 dies
des de casa,
des del menjador de casa,
amb l'aplicació
amb la que t'entra
qualsevol col·laborador,
perquè soni una mica millor
fer tot un programa
des d'allà,
amb el sou rebaixat,
perquè aquesta és l'altra cosa,
diguem que van rebaixar el sou
de tothom.
Això és les primeres coses
que van fer les empreses,
diguem,
és dir,
ara els col·laboradors
cobraran la meitat.
Jo conec tertulians
que van gratis a les tertulies,
perquè no deixaven de pagar-los.
Sí, sí.
Clar, llavors,
tornar a tot això...
A part,
ara estem entrant
en detalls molt petits,
però clar,
és que es va morir molta gent,
va morir molta gent sola,
que no es va poder ser...
O sigui,
no es van poder fer cerimònies,
va néixer gent sola i...
Les residències de la tercera edad.
Ah, les residències de la tercera edad.
Bueno,
si per la ben d'investigacions
s'investigara això.
Bueno, aquesta edad.
H'ho he imaginat.
Sí, sí.
Per això dic que
és curiós,
és curiós i és comprensible,
però vull dir que
no sé quant temps ha de passar,
segurament això és com...
Les pel·lícules,
les sèries sobre ETA,
per exemple,
han tardat anys a arribar.
O sigui,
no va ser just després del final d'ETA
o quan estàvem allà, no?
I aquí,
doncs,
necessitarem una mica el mateix.
Això que passa que ara,
clar,
per interessos polítics
i per tota aquesta història
de les mascaretes,
has de tornar
a un lloc on no vols tornar, no?
Diguem,
avui,
quan la Francina Armengol
feia tot aquell preàmbul de dir
ei,
situem-nos en aquell moment
que moria molta gent
que no tenien material...
Que reclamaven material.
Reclamava material.
Jo em vaig encomanar,
diguem,
vaig tenir el coronavirus,
però no em van poder diagnosticar
la primera...
O sigui,
ara fa just 4 anys,
la setmana abans que ens tanquessin.
Trucaves
i ningú et volia visitar.
Et deien,
vostè ha estat a Itàlia,
que era d'on venia el focus.
No,
doncs no té coronavirus,
no es preocupi.
I em va recomanar
per telèfon
la metgessa
una cosa que
ara,
4 anys després,
fa molta gràcia
i dir,
escolti,
vostè el que ha de fer és bafos,
es tanca.
No, no,
perdona,
tanca el quarto de bany,
engegui l'aigua calenta
15 minuts...
Això ara és il·legal,
eh?
Això ara no pots fer.
Això ara no...
Ara vinc a la gargola.
I ho ha arribat al final de mes.
Com ha canviat el context,
maravillós.
I enfrega't allà dins,
no?
Exacte.
Amb bics va porut,
tot això amb bics va porut.
Potser de tota la gent
que vam obrir 15 minuts l'aigua,
ha vingut la sequera després.
Que ara això,
l'altre dia volia posar
a la meva filla
que estava tapada
i es veu que està prohibit,
que no ho pots posar als nens,
que es veu que és un escàndol,
ara, això, eh?
Què dius?
Sí, sí, sí.
El bics va porut.
Sí, t'ho juro.
Em va dir el peiatra
que n'hi ha en broma,
això,
que això era una cosa d'abans
que es feia,
però que això ara no.
Vaig amb eucaliptus,
que és natural
i no hi ha problema.
Sí, sí, ho sé.
Ai, mare de Déu.
Que efectivament...
Si puja't els peus,
treu-la-tos.
Arran que és un eucaliptus,
perquè així,
que se me n'ha ajudes
als boscos també,
que no es cremen,
i a més,
els eucaliptus
són uns arbres horribles,
pobrets,
i els em portes cap a casa
i no caca aquesta cosa.
De tota manera,
això ho investigo,
perquè és una marca
i suposo que encara es deu vendre.
Sí, clar.
I per tant hem de mirar...
Sí, sí, ara què estàs dient?
Diem estic a contrastar.
Avui hem passejat plegats, Albert.
Sí, avui fa quatre anys justos,
deixem afegir una cosa,
que amb la ràdio
vaig anar a fer un programa
des dels Premis en Derroc a Girona,
que eren 1.500 persones allà,
hi havia el president Torra,
el vicepresident aragonès,
1.500 persones,
i tot el clima aquest de gent
que arribava a d'Itàlia i tot això,
i allà em vaig trobar una amiga
que no em va voler fer dos petons,
que feia temps que no la veia,
i jo vaig anar per fer-li dos petons
i em va dir
no, no, tal com estan les coses,
i jo vaig pensar
hòstia, que estirada, no?
Què vol dir com estan les coses?
I mira,
al cap d'uns dies tots tancats
i tant el president com el vicepresident,
tant el Torra com l'Aragonès,
van ser positius
i va estar al principi.
No marxis que aniran cap a la peixateria,
però abans, atenció, notícia d'última hora.
Els comuns esmenen a la totalitat dels pressupostos.
Marta Corbalan.
Hola, bon dia.
Com us podem avançar aquí al matí de Catalunya Ràdio,
els comuns han registrat
fa aproximadament uns 10 minuts
una esmena a la totalitat
a la llei de pressupostos de la Generalitat del 2024
i també a la llei de mesures fiscals i financeres,
el que més popularment es coneix
com la llei d'acompanyament dels pressupostos.
Això és, sens dubte,
un punt d'inflexió en les negociacions
i podríem dir que és un senyal
que aquestes negociacions no van bé.
Com hem d'interpretar aquest gest dels comuns?
Doncs com una mesura de pressió al govern
perquè es desbloquegin les negociacions.
Hem de tenir en compte
que l'esmena a la totalitat
sempre es pot retirar
fins a un minut abans
que hi hagi la votació en el ple del Parlament,
però ja, una vegada presentada,
estàs afegint més pressió al govern
per desbloquejar les negociacions.
Recordem, doncs, que els comuns acaben de registrar
esmena a la totalitat
tant a la llei de pressupostos
com a la llei d'acompanyament.
Per tant, mesura de pressió al govern.
Recordem que l'escull continua sent el harroc
que els comuns demanen a l'executiu de Pere Aragonès
que enterri definitivament.
Veurem si aquesta esmena a la totalitat
serveix per accelerar les negociacions
i desbloquejar-les.
I també us podem avançar
que Junts per Catalunya
també ha registrat fa pocs minuts
una esmena a la totalitat
a la llei d'acompanyament dels pressupostos.
Recordem que avui, justament ara,
a dos quarts d'onze,
acabava el termini
per presentar esmenes a la totalitat
a la llei d'acompanyament dels pressupostos
i dilluns que ve
acabarà el termini
per presentar esmenes a la totalitat
a la llei de pressupostos.
Per tant, resumint,
esmena a la totalitat dels comuns
tant a la llei de pressupostos
com a la llei de mesures fiscals i financeres.
Per tant, ara mateix no hi ha pressupostos
perquè no hi ha acord per pressupostos.
Per tant, Vicenç Sànchez, què passarà?
I ara què?
I ara hi ha una negociació que és molt complicada
perquè abans estava clar
que els comuns tenien l'Ajuntament de Barcelona
i que a través de l'Ajuntament de Barcelona,
encara que tots ho neguen mil vegades,
es podia fer l'intercambre
i corresponen de cromos.
Tu aprovés aquests, jo t'aprové aquests.
Ara és veritat
que els comuns, juntament amb tota la gent de Sumar,
estan en el govern de l'Estat,
però diem-ne que la seva responsabilitat
respecte al suport
que puga donar allà Esquerra Republicana o Junts
és mínima.
No se senten alterats per això.
Per tant, què pot ser?
Ells han marcat una línia roja
que jo crec que ni Esquerra ni el PSC,
encara menys, que és qui el demana,
poden acceptar.
És mala peça al taler?
Mala peça al taler.
Sí, exigeix el harroc i comuns.
Sí, exigeix precisament el contrari.
Doncs l'equació...
El PSC la posen com a condició sine qua no?
Sí, sí.
I juntament els comuns la posen com a condició
i no com a contrària.
Difícil de conjugar aquesta majoria
si algun es mou.
No, però també aquí el govern queda tocat,
perquè si no aconsegueix aprovar els pressupostos,
a les eleccions el gener que vol el president agonès,
a veure com ho aguanta això, Sergi.
No s'ha de passar tot.
Tampou no diria que ara hi hagi res tancat.
I segurament, jo crec que abans acabarien apostant
per una pròrroga pressupostària,
però és evident que aquí encara queden negociacions,
hi haurà gestions.
Igual que hem vist ara tot el cerimonial aquest,
la comèdia aquesta de l'amnistia,
que s'acabarà aprovant,
és evident que la llota xutarà endavant
i s'intentarà, crec, obrir noves negociacions
per intentar aprovar-ho.
Ara no sé exactament si és necessari una majoria absoluta
o una majoria simple o suficient si algú s'absté.
No sé si aquesta és una equació també que val per pressupostos.
Jo suposo que sí, no?
Però és una de les possibilitats que es podrien acabar jugant.
En tot cas, l'actual majoria,
si tothom s'ha tancat en banda,
si, com deia el Sánchez,
és condició sin equànum pel PSC que es faci el JARROC
i pels comuns que no es faci,
doncs aquesta majoria és evident que no funciona.
Afortunadament, els pressupostos es fan en majoria simple,
si no pas absoluta,
si no, la cosa seria...
No hi hauria manera, eh?
No pos de l'any de...
Majoria absoluta vol dir la meitat més un.
No, per això...
És la que estem buscant amb els comuns.
Clar.
Ah, vull dir que amb una abstenció...
Amb dues abstencions.
Efectivament, amb dues abstencions.
Podria haver-hi pressupostos,
per tant, probablement,
és una qüestió més d'intentar pressionar.
Clar, però el que està clar és que comuns,
jo crec que de manera encertada per ells,
el que està fent és marcar perfil,
perquè hi fa bé el Vicent també
de recordar la situació a Barcelona,
és a dir, el PSC el que ha fet és negociar amb Esquerra
i comuns és la crossa que no pot dir que no,
perquè són uns pressupostos d'Esquerra
i, per tant, els ha d'aprovar, no?
I està passant el mateix a nivell de la Generalitat
i jo crec que també tenen dret,
ja que són necessaris marcar perfils.
Jo és que per això em sembla surrealista, no?,
que estiguem debatent d'un projecte d'aquestes magnituds
que impacten el canvi climàtic
amb tot el que està caient, no?
Jo crec que aquí també hi hauria una fórmula,
que és el JARROC està pendent d'un informe
del Departament d'Acció Climàtica
que avali de manera mediambiental aquest projecte, no?
I això s'està fent esperar,
vull dir que aquest també és un tema a tenir en compte
i que pot desencallar la solució.
Si hi ha un informe negatiu,
sempre es pot dir...
No, no, no, no, no, no, no, no, fastidem.
Ara fas una arma engolada.
No, no, no, això no va aixina.
Si ara resulta que des de la Generalitat
diuen que això no, el PSC dirà
un moment, ho van posar com a condició
per aprovar els pressupostos.
I si diuen que sí que pot ser
els comuns diran
un moment, ho hem posat com a...
És a dir, ara això s'ha de parar.
El que passa és que justificar...
Els pressupostos que van ser aprovats
també amb el vot dels comuns,
perquè aquesta condició no ha fet ara.
És una condició ja aratada.
Sí, però disculpeu, eh?
I potser prerroguem.
I l'any passat es va aprovar precisament
els pressupostos amb el vot dels comuns.
Per tant, estem aquí amb unes derivades
que tot plegat només té una explicació
que és la que acaba d'explicar en Sánchez
que és que abans hi havia...
El canvi era, exactament,
a l'Ajuntament de Barcelona...
Però, no, potser tornem a detenir
algun d'aquests cuipocos.
Però difícilment, eh?,
amb la que està caient, reitero,
es podrà justificar un informe positiu
a nivell mediambiental d'aquest projecte.
Albert.
Només una cosa que em devia perdre,
no devia anar a classe el dia
que van explicar el projecte del harroc,
i m'aniria bé, diguem-ne,
que algun dia expliquéssiu
què és el harroc.
Què en queda?
O sigui...
Què en queda?
És igual, però vull dir...
Per què estem parlant?
Per uns és molt bo,
per uns és molt dolent.
Jo, aquell dia no hi vaig anar,
no vaig venir,
i no sé...
Eurovegas es deia abans.
Sí.
Oh, a Sheldon Adelson, no?
Sí, sí, sí.
Aquest senyor, aquest senyor...
A Eurovegas sí que vaig anar a classe.
Ha anat perdent tantes plomes
que van ser una gallina
i ara és una sargantana.
Bueno, però...
Ho apuntem.
Demà mai jo l'apunta.
Vinga, veuràs.
Exactament què és el harroc
i explicar-ho amb condicions.
Marta Corbalan.
Sí, només voldria afegir una cosa.
He estat repassant una mica
la història d'aquests últims anys
en les negociacions
dels pressupostos de la Generalitat
i el 2021 els comuns
van fer exactament
el mateix que han fet ara.
Van presentar esmena a la totalitat
tant a la llei de pressupostos
com a la llei d'acompanyament
i uns minuts abans de la votació,
unes horetes abans,
al mateix matí de la votació,
recordo que va haver-hi finalment
acord de pressupostos,
van retirar l'esmena a la totalitat
i van votar a favor.
El 21 els pressupostos
de l'Ajuntament de Barcelona
es van aprovar, no?
Exacte.
Hi havia una peça d'intercanvi important
que era l'Ajuntament de Barcelona
i és cert que aquest cop no hi és.
I si ho recordem,
l'any passat,
en els pressupostos del 23,
els comuns van acordar,
diguéssim,
els pressupostos de la Generalitat
abans que es votessin
els pressupostos de Barcelona
perquè després
s'havia de votar
amb el suport d'Esquerra
els pressupostos d'Ada Colau.
Per tant,
és veritat
que les peces
que juguen
en aquesta equació
pressupostària
no són exactament
les mateixes.
Mira,
el pressupost
de l'Ajuntament de Barcelona
el 2021
va ascendir
a més de 3.200 milions d'euros,
el més elevat
de la història
de l'Ajuntament.
Doncs ja tenim
la clau de volta.
Gràcies, Marta.
Vinga,
adéu,
bon dia.
Ara hauríem de passejar,
Albert,
però com que ja hem passejat,
com si diguéssim...
Ja em dono per passejar.
Tots per passejar.
Anem a la peixateria,
si et sembla.
Per cert,
tu hi vas anar,
van fer una hora de teatre
els peixaters.
Bueno,
i tant,
perdona.
Vas anar a l'estrena?
Vaig anar a la preestrena
a Roda de Ter,
divendres passat,
va sonar a la sintonia
de la peixateria,
l'obra.
És el millor que han fet mai.
De veritat?
Preciosa.
Preciosa.
Veig a riure molt,
em vaig emocionar molt,
però una cosa...
Vaja,
jo crec que tots,
les 300 persones
que vam allà
vam sortir
igual d'impactats.
Anem primer a la peixateria
i després en parlem.
Sí,
bueno,
esclar,
què voleu que digui ara?
Carmeta,
m'he quedat aquí
clavat.
Clar,
diu,
sap,
vull dir,
collons,
deixeu-nos de fer,
vull dir,
ara...
Deixeu-nos fer la feina,
deixeu-nos fer la feina.
Clar,
deixeu-nos fer la feina,
hòstia,
ara m'he quedat aquí
amb vell de gallina,
bon dia,
i m'he emocionat.
Carles,
perdoneu,
perdoneu,
bon dia,
perdoneu que entri abans d'hora a feixar
després que,
clar,
he quedat clavat.
Sí,
sí,
és molt bo.
Però si des de divendres
que esteu igual,
sí,
sí,
gràcies al comè.
Si t'heu rebut 300 missatges.
Expliqueu de què va això,
Fel.
Això és...
Això són...
És que...
No,
no,
està bé,
està bé.
És un homenatge,
és un homenatge,
és un homenatge a les nostres mares
que van morir fa 20 anys,
la mare d'en Xuri i la meva mare,
però és un homenatge a les mares
de tota una generació,
unes dones que no van ser
les heroïnes de la Guerra Civil,
que no han sigut les dones
empoderades d'ara,
que han sigut unes dones
que s'han dedicat a cuidar els fills,
a cuidar els avis,
a treballar,
unes dones que no tenien massa somnis,
només tenir una família,
estar bé de salut
i ser intentades feliços
al poble amb els seus.
I això ho hem intentat
posar a dalt de l'escenari
i n'estem molt satisfets
per la reacció que van tenir
les 300 persones divendres a roda
i amb moltes ganes
d'aquest cap de setmana
estrenar-ho a salt.
Estem una mica això,
sí que és veritat,
una mica ens ha passat per sobre
l'allau de bones crítiques,
no ens havia passat mai tant.
Però ara no es poden veure o no?
I estem molt feliços.
Estem a salt 3 dies,
està gairebé tot exaurit,
queden entrades sueltes
gairebé mil persones
i després aquest espectacle...
No, no, no, què vol dir?
Em dono fer perquè he intentat
agafar una entrada
el divendres a salt
i vaig dir que n'hi ha una...
No, seients aïllats.
N'hi ha alguna,
però sí, seients aïllats...
Clar, és el que anava a dir.
Si vols anar-hi a parella
ja has de separar-ho.
Ja no pots anar-hi a parella.
Bueno, potser va bé això també,
saps?
Una estona de parèntes, sí.
Per tant, senyors de la pescateria,
el senyor Om...
El senyor Om li envien un llo barro
i el senyor Sol dues entrades.
Ho farem, ho farem.
El senyor Sol ha intentat
aconseguir entrades via xuriguera
i, perdoni,
però és que és impossible,
no puc, no en tinc.
Quan vingueu a Barcelona
o a Agustínio per Catalunya,
ja ho segueu.
Ara, a la pàgina web oficial
i es veu perfectament cliques
i a les de l'amfiteatre
i a les bones
i 28 euros,
mira, ho tinc al cap,
però jo acabo de mirar.
I resulta que, escolta,
si podies agafar algun celler,
però en cellients aïllats,
insisteixo.
I llavors va recordar
el tràfic d'influències.
Les coses bones es fan esperar,
es fan esperar,
ja ho veuràs.
Esperem baixar a Barcelona
de cara a l'últim trimestre,
de cara al 2025.
I què va tertuliar?
A mi hi ha hagut una cosa
que em fa molta gràcia
i és que discutiu de dir
escolta, això del paper del bàter
no entenc per què
i al cap de dos minuts
dieu, es va acabar la farina
perquè tothom feia pastissos.
Doncs lligueu.
Aquests pastissos
no s'abamoraven, eh?
Aquests pastissos
no és com l'aigua,
que s'abamoraven.
Aquests pastissos
cagaven parlant clar
i per tant, la despesa
de paper del bàter
va ser una borrada.
Jo recordo que Irbúcies,
aquests pobles,
tothom es coneixen
qui trafica
amb quatre merdetes
que aquells dies
no portaven...
Quatre merdetes, eh?
Sí, anaven en rotllos
de paper del bàter.
Anaven en rotllo
sota la...
Saps?
Es veies el portal,
deixaven un rotllo
de paper del bàter,
l'altre donava un sobre.
Va ser el del paper del bàter,
va ser un escàndol
bastant important.
Vull dir que...
I despeixar per mi...
Sí, sí, digues.
Digues, Carles.
No, no, perdó.
Digui, digui, digui, digui.
No ho vol dir.
No, no, no.
Vull dir que jo
la tertúlia d'avui
l'he trobat
molt professional.
No, no.
Estem parlant
d'extrema dret,
estem parlant
de corrupció,
estem parlant
de la sequera.
T'he trobat un to
molt seren.
No hi ha hagut discussions?
Només la nebrera
via telèfon.
Em deixeu parlar, sisplau!
Nebrera?
Vull dir,
en Vicent no és l'únic
valencià
que es baralla
amb la nebrera.
En Vicent no és l'únic
valencià
que xoca amb la nebrera.
En general,
tots els valencià
xocan amb la nebrera.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Digues, Carles, digues.
Digues, Carles.
Gràcies, gràcies
que surti...
Calleu.
Gràcies que surti
la mirada rural
una vegada més
imposada
per el senyor Sol
perquè és importantíssim
que el món rural
sigui present
al matí
de Catalunya Ràdio
i gràcies
al seu director
que acosta
el món rural
i els boscos
a Catalunya Ràdio.
Molt bé.
Gràcies pel premi.
No li han enviat
les entrades
i tant.
Han de compensar.
Anna Cenitges
que és
d'Arbúcienca.
Ah, sí?
Ja ho he notat,
ja ho he notat.
Els grans càrrecs
d'aquest país
estan molt vinculats
a Arbúcienca.
Des d'Arbúcienca
es mou el món,
gairebé us diríem.
Ja, ja, ja.
I espera que l'Arbúcienca
de futbol
acabi primera.
Perdona que estan
gravant un documental.
Oh, clar.
A l'altre dia...
No, però a l'altre dia
també hi havia
les càmeres
a l'estrena teatral.
Em van fotre una noia.
La mare que el va parir.
Per què un documental?
Però un documental
com a president
de l'Arbúcienca?
No, no, no, no.
Estem fent un documental
sobre el poble,
sobre l'Arbúcienca.
Sobre l'Arbúcienca?
És un documental.
Bueno, noi,
aquí s'estan fabricant
això, el país no ho sap,
gairebé 900 autocars
cada any
al mig d'aquesta valla.
Aquí és el centre neuràlgic
de la indústria carrossera
gairebé mundial
i ningú en fot cas.
Llavors, els arbúciencs...
Amb permís d'Igizar, eh?
Perdoneu.
Bueno, Arbúcienca
va donar permís a Igizar.
A banda del polisportiu
i les magnòlies,
què més teniu, Arbúcienca?
Arbúcienca una indústria
carrossera molt important,
Inca, herbeu les aiaç,
que fa bé que 900 autocars a l'any,
hi ha un 24% d'immigració...
No em posis així, tampoc, eh?
Ah, és que està,
em tocava la febre,
em tocava el meu tema favorit,
que és el meu poble,
i llavors, a través de l'equip de futbol,
expliquem a aquest poble
i a l'equip de futbol...
I al molí de les pipes
hi surt, també, o no?
Al molí de les pipes
hem d'anar amb en Xico
a veure si ens fotu alguna brasa
per començar a l'amica.
El president de l'Arbúcien
va fer que tota la primera plantilla,
tot el primer equip de l'Arbúcien,
tots els nanos que juguen a futbol,
vinguessin a l'estrena.
Home, quin detall.
I llavors, clar, hi havia una càmera...
No ho sabeu, no ho sabeu,
però el detall és que
hi ha un munt de jugadors
que van a teatre per primera vegada
i de cop i volta
el senyor Feixedes aconsegueix
que aquesta gent
li comenci a interessar el teatre,
vulgui anar a més estrenes.
Alguns fins i tot ha dit
jo vull fer teatre,
jo vull fer el que foten aquests.
Doncs ja em fan.
Mireu el que està aconseguint
el senyor Feixedes,
president de l'Arbúcien.
Sí, sí, vinga, va.
Bueno, escolta, deixem-ho aquí, va.
Vicenç Sánchez, Sergi Sol,
Montsella Nebrera,
Aida Martòria i Alberto.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.
Una pausa i ara tornem.
Ja no cal ser vuit vegades
pilotador per marxar a Miami.
Perquè amb Level
ara tens vols a Miami
i com sempre des de Barcelona,
sense escales i el millor preu.
I per celebrar-ho,
sortegem cada dia
un vol d'anada i tornada
per a dues persones.
Continua escoltant-nos
i descobreix com hi pots participar.
Level. Fly your way.
El matí de Catalunya Ràdio.
Estic cuinant i penso,
aquesta cuina necessita un canvi.
Me la imagino.
Oh i tant, com a les pel·lícules.
Vaig a Bauhaus.
Em quedo aquests armaris
i també aquest taulell.
M'animo?
Esclar.
I tot el millor preu.
I un servei integral.
Bauhaus.
Fidel aliat de les meves reformes.
Fet.
Coina nova.
Imagina.
Crea.
Sorprenda.
Bauhaus.
Bricolatge, reformes, decoració i jardí.
Descobreix els dissenys exclusius
i els productes innovadors
de les botigues Fortelanosa.
Peces de gran format.
Aixetes amb sistemes de control de consum.
Cuines d'inducció invisibles.
La casa dels teus somnis
és a Fortelanosa.
I ara de l'1 al 16 de març
aprofita els dies Porcelanosa
amb descomptes molt especials.
Porcelanosa.
Arriba al Teatre Romea
la disputa.
Josep Maria Flotats
i Pep Planes
encarnen Voltaire i Rousseau.
Un apassionant combat
al Teatre Romea
durant sis úniques setmanes.
Compra les teves entrades
a teatreromea.cat
i promentrada.com
Obriu ja els ulls.
On som?
El meu poble.
Però si és preciós
i tu sempre deies
que era molt lleig.
És veritat,
sempre deies això.
Bé, ara és bonic.
I quan va deixar
de ser un poble lleig?
Quan vaig pensar
que podies ser bonic.
Sí, home.
Que tu penses
que el teu poble
pot ser bonic?
I passa?
Divendres 15 de març
Euromillones
sorteja un pot especial
de 130 milions d'euros.
Euromillones.
No hi ha res més gran.
L'Oteries et recorda
que ajudis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
A Bankinter creem un nou compte
que serà de gran interès
per a la teva empresa.
Tan bo que si no ho veus
no t'ho creus.
Entra a veure-ho
amb els teus propis ulls
a planempresesbankinter.com
o truca al 981 38 58.
Bankinter.
El banc que veu els diners
i els de la teva empresa
com els veus tu.
Ara és el moment.
El moment de gaudir
de l'espectacle
de l'afloració
dels àrabes fruites
de les terres de Lleida.
És temps per compartir
amb la família i amics
el cromatisme de colors
que ens deixa l'afloració
i gaudir de les activitats
que el territori ofereix.
Informa't al web
lafloració.gat
Patronat de Turisme
Diputació de Lleida
Avui l'Anig Marius
feia
el moble
que incita
el descans
i la resposta
era còmoda.
Una còmoda
és una mena
de calaixera
i el descans
s'associa
a la comoditat.
1.146
Dels 1.561 participants
l'han encertada.
Per tant
dóna 9 punts
per a la Lliga
guanya el lot
de xocolates
Torres
Montserrat
Sevillano
Uller
i avui també ens heu dit
Somier
Seient
O
Canapé
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Són les 10.35
a primera hora d'aquest matí
una dotació dels Mossos d'Esquadra
molts d'ells vestits de paisà
han romput a la seu
de la Federació Catalana de Futbol
Anem capellà en directe
Marc Jurado
Què tal? Bon dia
Hola Ricard
Bon dia
Què estàs veient ara mateix?
Digues
Sí, des de la seu del Carisicilo
us podem explicar
que almenys hi ha una dotació
dels Mossos d'Esquadra
i diversos agents
de paisà
que han entrat
en aquestes dependències
de la seu
per tal de fer aquest registre
sembla que ho han fet
a primeríssima hora del matí
que els treballadors
a l'arribada al seu lloc de feina
no els haurien deixat entrar
de fet els haurien dit
que marxessin cap a casa
aquí però Ricard
el gran interrogant
i que per ara ningú resolt
és el motiu
d'aquest escorcoll
sabem de fet
que hi ha secret de sumari
són diligències secretes
ens diuen des de Mossos
i per tant
costarà molt
que descendeixin
alguns detalls
dels motius
d'aquest registre
el dubte és doncs
quina documentació es busca
si es farà cap detenció
i si es tracta
d'un escorcoll
amb tots els ets i uts
o si per contra
només és una petició
d'informació concreta
aquí mateix
ara mateix veiem
un vehicle
dels Mossos d'Esquadra
dos agents
de fet ara ja en són quatre
aquí a la porta
però a banda d'això
normalitat absoluta
aquí en aquesta porta
gràcies Marta
de seguida hi tornem cap aquí
Marta Martorell
Reca-Carranco
i Miquel Jarque
què tal bon dia
molt bon dia
ara el que sabem
és que confirmem
que hi ha hagut
aquesta
aquesta
irrupció
a la seu
de la Federació Catalana
de Futbol
i que no deixen entrar
els treballadors
ara mateix
sí
pensa que normalment
els Mossos
quan fan aquesta mena
d'entrades
és igual
si van a fer
un requeriment
d'informació
o un escorcoll
pròpiament
sempre són de la mateixa manera
normalment són agents
de Paisà
que no es deixen veure gaire
que van allà
i que tant si volen
fer un escorcoll
en profunditat
com si el que volen
és demanar alguna mena
de documentació
com molt concreta
la demanen
a les persones
que treballen allà
i l'únic que sabem
en aquest moment
com deia ara
el Marc
és que realment
sí que hi ha
aquest escorcoll
que hi ha una investigació
en diligències secretes
i estem una mica
intentant saber
en quina de les últimes
qüestions
que ha afectat
a la Federació
i què podria tenir
a veure
amb aquests últims casos
que se n'ha parlat
una mica
un d'ells
és el robatori
de documents
el conegut
com cas Soule
a la seu
de la Federació Catalana
això va passar
el 31 de desembre
Miquel
que van entrar
a robar uns papers
a la nit
de cap d'any
van entrar
i només es van emportar
documentació
que hi havia
en una caixa forta
i és una documentació
que s'estava
del cas
relativa
en aquest cas
que s'estava recopilant
per part del director general
perquè l'Audiència Nacional
havia demanat
uns documents
relatius
amb unes obres
per tant
aquest cas
estaria relacionat
semblaria ser
amb aquest robatori
de documentació
i també
amb unes eleccions
que hi va haver
a la Federació Catalana
de Futbol
això ho va denunciar
Juanjo Izer
un dels candidats
del 2023
recordem que es van
haver de repetir
aquestes eleccions
també
a la Federació Catalana
de Futbol
i ho va denunciar
el Tribunal Català
de l'Esport
es van tornar a repetir
i va tornar a guanyar
l'actual
president
que és el Joan Soteres
que continua sent
tot això és el que creiem
que està relacionat
aquest escorcoll
tot això és secret
absolutament d'investigació
exacte
el que ens diuen
fons properes
a la investigació
és que ara mateix
aquesta entrada
i escorcoll
és secreta
per tant
hi ha un secret
de sumari
i és quan no poden
transcendir detalls
perquè afectarien
en aquesta investigació
per tant insistim
és un moment molt primari
i pocs detalls
podem donar
però sí que podria
estar relacionada
amb aquesta operació
que ara comentava
o el cas Souley
on s'havia denunciat
la desaparició
fins i tot
d'una caixa forta
en el seu moment
el 31 de desembre
exacte
i bueno
que es deia que allà
es coneixien perfectament
les instal·lacions
per tant
veurem si està relacionat
o no
però insistim
és un moment
molt inicial
ara mateix
clar
ens hem assabentat
molt tard
d'aquesta irrupció
a la seu
de la Federació Catalana
de Futbol
és habitual
diguéssim
que els mitjans
ens entrem tard
perquè aquestes
són operacions secretes
per tant
sempre en moments
ens entrem
entenc
per la gent afectada
no fa la policia
la policia
no ha comunicat
absolutament res
i ha estat
per treballadors
de la Federació
just ara
fons policials
a mi el que em confirmen
en aquest moment
és que està relacionat
amb les eleccions
que és una cosa
que es va denunciar
que es va denunciar
el 2023
que el denuncien
era Juanjo Izern
que va posar
aquesta queixa
al Tribunal Català
de l'Esport
i llavors veurem
ara
realment
fins a quin punt
té
és a dir
què volen
demostrar
els Mossos
amb aquests
escorcolls
el que va dir
en el seu moment
Juanjo Izern
és que
no hi havia hagut
era un candidat
que va denunciar
falsificacions
de documents
exacte
és a dir
frau electoral
a les eleccions
exacte
llavors el que
en diuen
fons policials
és que està vinculat
amb això
doncs seguirem
informant
de tot plegat
Marta Martorell
Rebecca Carranco
i Miquel Harque
gràcies per aquestes
informacions express
una pausa
ara tornem
Estimats viatgers
estiu
a la vista
l'estiu
és més a prop
del que creus
reserva viatge
amb travel plan
per les vacances
d'estiu
a l'illa Maurici
Capvert
Grècia
o Tailàndia
aconsegueix
un cupó regal
de fins a 600 euros
al cort inglès
fes-ho ara
i anticipa la reserva
consulta en les condicions
a viatges
al cort inglès
012
la millor resposta
que crem que està
l'Alea
ja sabeu a quina escola
la portareu
justament ahir
ens vam estar informant
sobre la preinscripció
del 6 al 20 de març
s'obre el termini
de sol·licituds
per a la preinscripció
escolar
per al segon cicle
d'educació infantil
i educació primària
i del 8 al 20
per a l'educació
secundària obligatòria
per una escola
inclusiva
de qualitat
i amb igualtat
d'oportunitats
per a tothom
fem l'escola
que volem
trobareu tota la informació
a preinscripció
punt
gencat
punt
cat
012
la millor resposta
generalitat de Catalunya
si obres el llibre
del benviure
per la pàgina 9
podràs llegir
la següent reflexió
la felicitat
no te la donen
els metres quadrats
la felicitat
te la dona
la gent
amb qui els comparteixes
amb el cupó diari
de l'11
pots guanyar
fins a 500.000 euros
de dilluns a dijous
i practicar
el benviure
cupó diari
de l'11
et toca benviure
a tots els que jugueu
a l'11
ben jugat
juga responsablement
i només si ets major d'edat
és l'any de l'alliberament
de la dona
feminista
el simple dret
a la llibertat reproductiva
és bàsic
activista
fa 9 hores seguides
que treballo
no he de descansar
i si ens apuntem
a un cindic
icònica
ets la Gloria Steinem
doncs sí
Julian Moore
és
Gloria Steinem
4 grans actrius
donen vida
a una gran dona
de Glòries
a TV3
dimecres a la nit
és la gran pel·lícula
a la una del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí
ah que ara tenim un pianista
al programa?
sí
he pensat que crea
un ambient especial
a qui l'estudi
no?
jo perdoneu eh
però estic gestionant
el departament de queixes
ai no em diguis
que se'ns queixa molta gent
doncs sí
és que no és fàcil
obrir el camí del cor
en un país com aquest
a la una del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí
al món dels famosos
a Catalunya Ràdio
amb Roger Carandell
Juliana Canet
i Marta Montaner
al matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
de seguida donarem més detalls
pel que està passant
a la Federació Catalana de Futbol
on han irromput a la seu
aquesta primera hora del matí
els Mossos d'Esquadra
per tant
per fer un registre
de seguida donarem més detalls
però abans
Paula Molés
bon dia
què tal?
bon dia
com estàs?
Paula Molés
un restaurant
que aniva la Berlín
bé
jo bé
jo bé
sí
sí
sí
què?
sí
que bé
que bé
tots estem bé
avui toca cinema
sí
home és la setmana dels Òscars
i jo et porto dues pel·lícules
que no hi aniran mai
als Òscars
però que jo te les recomanaré
amb igual ímpetu
diguéssim
perquè home
ho has triat tu
no ho he triat jo
que quedi clar
per una cosa que direm ara
vols dir
i tant
de fet et diré
com ho he descobert
la teva connexió
amb aquesta primera pel·lícula
que recomanem
són dos documentals
que jo ja els posaria
els Òscars
però bé
no és decisió meva
comencem pel primer
vinga
jo vaig ser el primer cuiner
amb dues estrelles
Michelin
amb un poble
això va tenir un èxit
en tancar el Déu
i llavors no sé què va passar
que ens en van treure una
i el Francesc diu
sabeu què?
diu l'altre que hi ha
diu ja us la podeu fotre pel cul
i ara resulta que
fa uns anys
que ens ho hem passat
bastant malament
hi havia dies
no venia ningú
és una mica caníbal
ho veus o no?
sí, sí que ho és
vino història de dues estrelles
fantàstic documental
l'he gaudit moltíssim
i ara aquí ve la connexió
perquè jo no m'ho havies dit
això
i ho vaig descobrir
arriben els crèdits
produïts per Ricard Ostrell
vull dir que
per l'empresa
que jo lidero
sí
però no
jo poca cosa hi he fet
jo només vaig tenir la idea
vaig anar a dinar al restaurant
i vaig dir
hem de fer un documental
de la història
d'aquestes dues persones
perquè la tenen
i ja s'hi van posar a treballar
el Guillem i la Mar
doncs és boníssim
és boníssima la idea
i és boníssima l'execució
perquè diguéssim
l'execució
podria no estar a l'alçada
però és que
la història
és molt potent
i també com està rodat
el tractament de la imatge
la música
que ara escoltàvem
els directors
ara ho deia
són Guillem Cabra
i Marc Clapés
que de fet
és el primer documental
que dirigeixen junts
i ja des del principi
van saber
doncs que la història
era molt potent
i que simplement
havien d'anar allà
amb un equip molt petitet
i posar-hi les càmeres
per haver-ho explicat
jo penso que és una
d'aquelles històries
que si tu les guionitzes
o intentes crear
els personatges
és que no te'n surts
és a dir
la ficció
no arribaria mai
a arribar
a explicar-nos
el que passa allà dins
ja sap mai
el Record en Vino
el restaurant
que està inspirat
el documental
no
però hi ha una cosa
que passa
quan l'acabes de veure
que és que et vénen
unes ganes irrefanables
d'anar
llavors vaig trucar
em va agafar el telèfon
el senyor Francesc Fortí
i em va dir
disculpi
però és que tanquem
la propera setmana
i diu
home com que tanquen
diu
si és que ens anem
al Festival de Màlaga
perquè ens han fet
ens han fet una pel·lícula
és a dir
que estava molt il·lusionat
i de fet
estan tots allà ara
al Festival de Màlaga
amb aquesta pel·li
pel qui no ho sàpiga
el Record en Vino
és un restaurant
a Argentona
al Maresme
que va obrir
ara fa 54 anys
és a dir
que hem tingut 54 anys
per anar-hi
i encara m'ha anat
jo
ara potser m'equivoco
però Pujol
li va demanar la mà
a Marta Ferrusol
al Record en Vino
i Artur Mas
es va casar
crec
al Record en Vino
allà
aquest segon element
ho vaig a posar en quarantena
és boníssim això
potser m'estic equivocant
li preguntarem al francès
i a la Francina
que són els protagonistes
d'aquesta història
francès Fortí
cuiner
i Francina
Sorignac
a la sala
que ara ho escoltàvem
va arribar a ser
un dels grans restaurants
catalans i espanyols
amb aquestes dues estrelles
Michelin
que després
un bon dia
els senyors
de la guia
els hi van retirar
una estrella
i va ser
quan en francès
va dir
doncs sabeu què
doncs que l'altre
ja us la podeu quedar
i va demanar
no sortir mai més
a la Michelin
clar a priori
potser molta gent
s'està preguntant
home
deu haver sigut difícil
fer aquest documental
perquè clar
és gent gran
hem de pensar
que són persones
de 80 i pico d'anys
volien
que algú entrés allà
amb unes càmeres
a rodar
mira
jo li he preguntat
directament
a la co-directora
de la peli
la Marc Lapés
que ens ha explicat
això tan interessant
ells van entendre
en tot moment
què hi anàvem a fer
una mica
com ho volíem fer
i que ells
es van deixar anar
amb nosaltres
i van confiar-hi
i que tenen
aquesta veritat
i que la
la càmera
doncs això
és que els estima
no sabem
si és la seva veritat
i aquestes ganes
aquesta necessitat
ja d'explicar
una història
que està tancada
tant temps
es menja en la càmera
i no pots fer-les
més que escoltar-los
ho he fet
tants cops
malament
estem parlant
d'una cuina
molt francesa
de la que hi ha
molt carregada
la cuina
del francès Fortí
que és extraordinària
però que és
d'una època molt concreta
no?
sí
estem tan acostumats
ara no?
exacte
és molt curiós
clar
quina cuina es fa?
doncs cuina clàssica
francesa
el francès diu
cuina d'Escoffier
que és el gran gran cuiner
de tots els temps
alguns exemples
per exemple
garotes gratinades
famosíssimes
una pasta de full
de pebrots escalivats
una pasta de full
que fa el francès
cada matí
al restaurant
a dins de la càmera
perquè la temperatura
de la mantega
no baixi
la càmera
per cert
del documental
també entra dins
diguéssim
d'aquesta sala
superpetiteta
un llobarro
a la papillota
un sofler
de taronja gelat
clar
això és el que feia
i aquí va la grandesa
és el que fa
és a dir
aquest senyor
ha decidit
que ell
no
no anava a fer
res del que estigués
de moda
o anava
diguéssim
a sucumbir
a tots aquests canvis
de la cuina
i que ell
continuaria fent
el mateix
francès fortí
fa aquesta reflexió
tan interessant
és que quin personatge
mare de Déu
sobre l'ofici
de cuiner
i sobre saber cuinar
ara si comencem
a parlar de cuina
és que arriba un moment
que em mereixo
perquè com que n'hi ha
tantes
la d'autor
la de proximitat
la mediterrània
la de disseny
la
si de cuina
només n'hi ha dues
la bona
i la dolenta
i aquí s'ha acabat tot
jo faig la cuina
del que vaig aprendre
clar
en aquell moment
la cuina que es feia
era la cuina
de l'escofier
que és el cuiner
més bo que hi ha hagut
no n'hi haurà mai més cap
el millor que hi ha hagut
mira
per aprendre de cuiner
són molts anys
i era per aprendre de cuiner
tota la vida
tota la vida
sí sí
a més és que et diu aquestes frases
tan
tan fantàstiques
sí sí
fins aquí tindríem una gran història
suposo que la gent ja ho ha detectat
això és brutal
però és que no acaba aquí
perquè aquí entra la traïció
no estem fent cap espòilers
la gent ja ho sap
quan
cap als anys 90
algú va començar a dir
que el racó d'envi no estava tancat
fins i tot
si tu passaves per Argentona
et passejaves per allà
la gent
no allà no hi aneu
si és que està tancat
llavors clar
es va produir
aquella cosa terrorífica
per un restaurant
que és que tu tens la nevera plena
tu estàs esperant els clients
i no es presenta ningú
durant anys
o sigui
durant anys
ja no ho ha anat cada dia
ja no ho ha anat cada dia
és que no han tancat mai
no han tancat mai
o sigui
van patir l'efecte
de la persiana baixada
que també s'explica
meravellosament bé
a bé
quan acabes
de veure vino
ja ho hem dit
tens unes ganes
boges d'anar-hi
perquè està vivint
com un ressorgiment
de fet
fins i tot
tenen compte d'Instagram
és una cosa meravellosa
sí sí
anem a parlar del segon documental
perquè aquest documental
està al Festival de Màlaga
com deies
i aviat es podrà veure
el Docs de Barcelona
i també a Filmin
però de moment encara
no es pot veure
el segon documental
del Marés
amb les Terres Valencianes
amb Domingo
Domingo
fa 30 anys
vivint
a les Tavonges
si és que se pagava
amb un to
més
antes que ara
l'agricultura
és de gent
pavo
sí
i els portadors
de gent
de diners
va chavales
apretar un poco
la correa
a ver si no
llevamos
la cien pavo
hoy
mira
em fa molta il·lusió
parlar-te d'aquest documental
perquè ha estat rodat
al poble del meu pare
al poble dels meus avis
que és a les Alqueries
a la Plena Baixa
a Castelló
és un poble petitet
que no arriba
als 5.000 habitants
envoltat de camps de trongers
vull dir
aquest paisatge
el paisatge que surt
és el meu paisatge d'infantesa
on jo hi anava
els caps de setmana
un petit
anem a dir-ho així
microcosmo rural
on es produeixen
més taronges
de tot Espanya
és allà
en aquesta zona
què ens ensenya
el documental?
doncs ens ensenya
un tema intrínsec
en Terres Valencianes
que és aquest conreu
de taronges i mandarines
però alhora
també ens ajuda
a reflexionar
sobre com funciona
tota aquesta indústria alimentària
tot aquest sistema alimentari
que ara de fet
està en plena actualitat
amb les revoltes
amb les revoltes pageses
Domingo Domingo
per cert
és el nom
del protagonista
que es diu Domingo
un llaurador de taronges
anem a dir
seductor
molt autèntic
carismàtic
d'aquest poble
de les alqueries
que pateix dels mateixos mals
que tots els altres pagesos
que és que clar
viure de la taronja
és molt difícil
t'explico una miqueta
com funciona
el mercat de la taronja
no sé si et sonen
varietats com per exemple
la Nulera
la Clement Nule
la Hernandina
la Marisol
oi que podríem fer un poema
d'això
la Marisol sobretot
si ho lliguem una mica
tenim una cançó
bé
això són les varietats
de tota la vida
que es paguen molt poc
molt poc vol dir
uns 20 cèntims
al quilo
i després tindríem
les noves varietats
que són varietats
que s'han creat
en un laboratori
que estan patentades
és a dir
que la llavor
té un preu
un preu generalment alt
i que tenen propietari
i aquí continuaríem
el poema
de les taronges
i posaríem
una orri
que últimament
se'n veu força
als mercats
que pertany
a una empresa
israeliana
també la varietat
nadorkot
que pertany
a la família
del rei del Marroc
però clar
si tu vols
aquestes varietats
el teu hort
has de pagar
és a dir
tu has de pagar
la llavor
perquè està patentada
doncs bé
el domingo
el nostre protagonista
és algú
que ha creat
una varietat secreta
híbrida
que no coneix
ningú
que és una cosa
bueno
secretíssima
exclusiva
jo ara tinc una coseta
ahi a amagar
que potser
podria canviar-ho tot
si ho dius
només per anar a provar
a veure si és bo
que anirien a furtar-te-ho
quan menys
jo no ho sàpia millor
les multinacionals
que hi ha ara
és com un mostre
i si no tens
les veritats
que ells volen
doncs no n'hi ha res a fer
també és un personatge
veig eh
el domingo
hombre
aquest
i també s'ha posat bé
com en sé ja
com el Francesc
i la
i sí sí
s'ha posat bé
perquè també volia explicar
la seva història
perquè és una gran història
mira la directora
d'aquest documental
que és la Laura García Andreu
cineasta
i antropòloga
ella diu
que això és una comèdia documental
perquè és veritat
amb vino també passa
hi ha moments que rius
vull dir
són entranyables
el domingo també és entranyable
però una comèdia
una mica agra
podríem dir
podríem dir
que és una comèdia
agra
perquè
tot el món
que descriu
penso que és un món
en profund canvi
per no dir en descomposició
perquè cada vegada més
perquè cada vegada més
els llauradors
els agricultors
menuts com domingo
tenen més dificultats
per a poder viure
dels seus cultius
de fet
pràcticament
ja no ho fa
quasi ningú
són cada vegada més
les empreses grans
que estan comprant
horts
de taronges
en aquest cas
i estan produint
les seues pròpies taronges
i després les exporten
als països europeus
que són els grans consumidors
de les taronges
que es fan en esta zona
Clar
aquesta potència
d'aquestes empreses grans
versus aquests petits agricultors
com domingo
que no es guanyen bé la vida
no sé que tinguin
en compte un pla genial
que no expliquem al final
perquè si no faríem espòilers
té diguéssim
un perill
perquè
implica un canvi profund
no només econòmic
també ens ho explica la Laura això
No només és per
poder guanyar-se la vida
amb els aliments
que produïsen
sinó també
una manera de
d'entendre la vida
de viure en llibertat
com l'agrada dir a domingo
que se sent molt lliure
en l'hort
i també una saviesa
profunda
i una identitat
cultural
molt
molt arrelada
a la terra
i que està
que està perdent-se
de fet
domingo
domingo
el protagonista
de la pel·lícula
és un dels més joves
que queden en el poble
Un documental
que el 15 de març
s'estrenarà a film
i diumenge a la 1
ràpidament
que tenim a un restaurant
Caníbal a Berlín
Mira, interessantíssim
3 generacions de dones
40, 60 i 80 anys
com la incorporació
de la dona
al món laboral
ha afectat
aquesta transmissió
de la cuina domèstica
dels valors
de la tradició culinària
i de la cuina de casa
que és la de cada dia
paula molès
gràcies com sempre
una pausa
i de seguida
després de les notícies
Agatha Roca
el matí de Catalunya Ràdio
Més rectores
Més directives
Més dones caps
de recerca
Més dones caps
de tecnologia
Més directores
de cinema
Més dones
caps d'obra
Més comandantes
d'avió
Més presidentes
Més dones
Moltes més dones
caps
Trenquem el sostre
de vidre
perquè les nenes
d'avui
siguin les caps
de demà
Ajuntament de Barcelona
El meu pare
no plora mai
i mira
que amb els Jocs Olímpics
hi va estar a punt
però res
ni així
Ara
quan li vaig dir
que amb el Ford Miele
podria veure el dauradet
dels seus canelons
des del mòbil
li van saltar
les llàgrimes
Fords Miele
amb càmera
i sonda tèrmica
integrada
Estrena d'ara
a un preu especial
als distribuïdors
oficials
o a la teva botiga Miele
Si busques inspiració
prova a conduir
la Gamma Subta KIA
disseny i tecnologia
de la mà
Gamma Subta KIA
també disponible
en versions híbrida
híbrida endollable
i 100% elèctrica
amb condicions especials
fins al 25 de març
Consulta les condicions
a KIA.com
Visita'ns a la xarxa KIA
de la província de Barcelona
KIA
Descobreix el que t'inspira
Link
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
Present i futur
es troben al 43è Festival
de Jazz Terrassa
De l'1 al 22 de març
El talent nacional i internacional
protagonitzarà 65 concerts
i activitats
en 23 escenaris
i també concerts
en places i parcs
de Terrassa i Rodalia
Un festival
que celebrarà
els 30 anys
de la nova Jazz Cava
Més informació
a jazzterrassa.org
Recomanat per Catalunya Ràdio
Link
Link
Link
Link
En Gruna Teatre
presenta
Dins el cor del món
Un espectacle
que parla
sobre una nena
que gràcies
a l'amor
de la seva tieta
es convertirà
en l'empresària
més important
de la pesca
de la tonyina
del planeta
Les seves aventures
no us deixaran
indiferents
Més informació
a escenafamiliar.cat
Recomanat
per Catalunya Ràdio
Link
Link
Link
A Catalunya Ràdio
Us comuniquem
un esdeveniment
que portarà cua
Aquest dijous
el piano de cua
del concurs
Maria Canals
torna al carrer
Com cada any
tindrem un piano
a la porta
de Catalunya Ràdio
a la Diagonal de Barcelona
perquè el puguis tocar
També vindran
a interpretar
la seva música
Laura Andrés
Bruno Oro
Manu Guix
Ignasi Cambra
Els amics de les arts
Aquest dijous
complim l'aire de música
amb el piano
del concurs
Maria Canals
Vine i comparteix
la teva música
en directe
I tu
Hi toques?
David Fernández
Múltiples
Juan Rabonet
Personalitat
I els seus convidats
No sabem si estem preparats
per un podcast així
però ja està fet
Cristian Escrivà
Múltiples personalitats
Múltiples personalitats
amb David Fernández
i Juan Rabonet
Ja disponible a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
i el 3K
En moments excepcionals
sempre hi som
Amb un equip de professionals
compromès amb l'actualitat
rigorós amb la informació
a tot hora
i a tot arreu
Catalunya Ràdio
Catalunya Informació
Connecta amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
per ràdio
pel web
a través de l'app
o pel nostre canal de Telegram