La noticia de las 12
Bon dia, os informa Joan Bota.
Aquest migdia la Borsa de Barcelona s'ha fet sonar la campana
per l'inici de la cotización de Puig, una empresa familiar centenaria
que s'ha convertido en una multinacional de la perfumería.
És la sortida a Borsa més important d'aquest any a tot Europa.
Anem cap a la Borsa, sentim els aplaudiments.
Jordi Canal, bon dia.
Sí, aplaudiments perquè s'acaba de tocar aquesta campana
i ha començat, per tant, la cotització de les accions de Puig,
la multinacional de perfums i moda que s'estrenen a Borsa
amb una imatge amb un logotip renovat per aquesta ocasió.
El seu president executiu, Marc Puig, que ha dirigit una sa paraules,
ha parlat d'aquesta sortida a Borsa com un dia especial,
però també com un repte.
Ha recordat els 110 anys d'història de la companyia,
els moments bons i els volents.
S'han convertit, però, diu, en una companyia que vola alt
i a partir d'ara també amb un futur més prometedor.
Jordi Canal, Catalunya Ràdio Barcelona.
Més notícies, Sara Riera.
La Creu Roja va atendre l'any passat mig milió de persones,
unes 400.000, en programes socials a Catalunya.
D'aquestes, el 40% estan en una situació d'extrema vulnerabilitat,
un 33% més que el 2019,
que és la xifra més alta dels darrers cinc anys.
Barcelona, Marc Riera.
Bon dia a l'entitat alerta que aquesta cronificació de la pobresa
ha provocat un augment del 62% de les ajudes en matèria sanitària
respecte a l'any passat.
Aquí trobem des de persones que necessiten un acompanyament
per anar al mitjà fins a d'altres que no poden pagar-se
el copagament de la seva medicació, les ulleres o els audífons.
Ens ho explica l'Helena Fontanet, secretària de la Creu Roja a Catalunya.
Hi ha un augment important perquè si la pobresa crònica continua
i inclús incrementa una mica,
aquestes mateixes persones són les que no poden arribar a fer aquest copagament.
Hi ha medicacions que tenen un import molt elevat
i aquestes persones no hi poden fer-hi front.
Marc Riera, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Els veïns desallotjats de l'edifici del Barco
d'Esplugues de Llobregat denuncien que viuen en una situació límit
i que l'Ajuntament està improvisant amb les seves vides.
Demanen al Consistori que trobi una solució definitiva
per la quarantena de famílies que van haver d'abandonar el seu domicili
perquè, segons un informe, aquest presentava risc de ruïna.
Anem a Esplugues de Llobregat, David Tàngela.
Bon dia. Un exemple és el de la família d'en Seït Alcayat.
Té quatre fills d'entre 11 mesos i 16 anys.
Demana que els normalitzin la situació
perquè no poden viure gaire bé com si fossin nòmades.
Recorda que en 36 dies la seva família ja ha passat per 7 allotjaments.
N'estan farts.
Ya estamos desgastados. Personalmente estoy agotado.
Ya no puedo más de cambiar de un hotel a otro hotel, a otro lado.
Que tiene que haber una solución ya,
porque lo que están haciendo con nosotros el ayuntamiento
es que no sabe qué hacer,
porque siempre te avisan un día antes o al mismo día
que te acabe el alojamiento.
David Tàngela, Catalunya Ràdio, Esplugues de Llobregat.
El govern espanyol instarà la setmana que ve
al govern autonòmic d'Aragó a seures
a negociar una llei de memòria democràtica.
Això després que les Nacions Unides
hagin advertit que les lleis de la Concòrdia
adoptades per PP i Vox
a les comunitats autònomes on governen
vulneren els drets humans.
Des del PP, en canvi, consideren que és la llei de memòria democràtica
la que cal revisar.
Anem a Madrid.
Judit Fernández.
El govern espanyol celebrarà la resolució de l'ONU
que adverteix que les lleis de la Concòrdia
adoptades per PP i Vox
vulneren els drets humans.
Des de l'executiu,
ho diuen instarant als governs autonòmics corresponents
la revisió de les seves iniciatives legislatives,
començant pel govern d'Aragó
que ja ha aprovat la seva llei de la Concòrdia.
Ho ha dit el ministre de Política Territorial
i Memòria Democràtica,
Ángel Víctor Torres,
que no descarta anar a instàncies superiors
si no hi ha acord amb les comunitats.
Puede que el govern d'Aragón
no se quiera sentar con el govern d'Espanya
o que una vez culminado el plazo no haya acuerdos.
Si así fuera,
iríamos lógicamente al Tribunal Constitucional
como ya anunciamos en su momento
y haremos lo propio
con las proposiciones de ley
de la Comunidad Valenciana
y también de Castilla y León
si finalmente son aprobadas.
En canvi, la número 2 del PP,
Cuca Gamarra,
considera que és la llei de memòria democràtica
la que cal revisar,
una llei que, segons Gamarra,
ha estat imposada per Bildu
i que nega la transició
com un període democràtic.
Judit Fernández Barranco,
Catalunya Ràdio Madrid.
La decisió del Ministeri de Cultura
d'eliminar el Premi Nacional de Teuromàquia
està aixecant pulseguera.
El govern andalús
ho ha qualificat d'error monumental
i espectacle vergonyós.
El conseller de Presidència de la Junta,
Antonio Sanz,
ha retret el govern espanyol
el fet que doni l'esquena
a un pilar històric de la cultura,
diuen, i també un pilar econòmic
per a moltes famílies.
Per a la seva banda,
el president de Castellà-la-La Manxa,
Emiliano García Page, del PSOE,
ha anunciat a les xarxes socials
la creació d'uns guardons de teuromàquia
que voldria estendre a altres comunitats.
I la Fundació Toro de Lídia
acusa el ministre Orta Sum
de discriminar la turomàquia
i no complir amb les seves obligacions
com a càrrec públic.
El Ministeri de Cultura ha justificat l'eliminació d'aquest premi
dient que hi ha una nova realitat social i cultural a Espanya
on la preocupació pel benestar animal
ha estat augmentant.
Esports, Marcos García.
Girona i Barça acaben de preparar avui el partit de Lliga
que s'enfronta demà a Montilivi d'aquí a una hora,
a la una del migdia.
Roda de premsa de Mitchell i també roda de premsa de Xavi.
També a aquella hora compareix el tècnic del Madrid,
Carlo Ancelotti, abans del Madrid, Cadiz, de demà.
Avui es juga el primer partit de la 34a jornada de primera divisió,
a les 9, Getafe Athletic Club de Bilbao.
El Barça de Basca torna de Grècia
amb l'obligació de guanyar el cinquè partit de la sèrie
contra l'Olimpiakos per passar a la Final Four de l'Euroliga.
Ahir, quart partit d'aquests quarts de final,
Olímpiakos 92, Barça 58.
A la Lliga Femenina de Basca,
tanada a les semifinals d'aquesta competició,
unís Girona 73, Avenida Salamanca 61.
La tornada serà diumenge a Salamanca,
a l'Alep Or, a tres quarts de nou, Càceres, Força, Lleida.
El Barça dembol confirma la classificació
per a la Final Four de la Champions,
després de guanyar el PSG per 32 a 31.
El Barça de Futbol sala jugarà a les 7 de la tarda
la segona semifinal de la Final Four,
en aquest cas de la Lliga de Campions d'aquest esport,
contra l'Sporting de Portugal.
A les 9 del vespre, a la Lliga de Futbol sala,
el Pozo Murcia, Indústria Santa Coloma.
Fins aquí les notícies.
L'art no és, l'art és una cosa que es fa.
No hi ha cap norma celestial que digui com ha de ser l'art.
Tu te'l pots inventar cada dia, l'art.
En el marc de l'any Tàpies s'obre un diàleg viu i actual
al voltant del llegat escrit d'en Toni Tàpies.
Avui és Tàpies.
La paraula de Tàpies és més viva que mai
i podem seguir tenint converses d'aquestes idees.
Avui és Tàpies.
El podcast de Rita Roig,
en coproducció de 3CAT i museu en Toni Tàpies.
Què us passa?
No, demanàvem silenci perquè avui hi ha molta gent a l'estudi
i posar una mica d'ordre.
Tu no has pensat que aquesta gent que avui ens acompanya
que són estudiants de segon de periodisme de l'autònoma...
No!
Va, aplaudim-los.
Aplaudim-los.
D'aquí uns anys, si no em queden tants.
Seran tots cambrers.
No, calla!
Va, home, va.
És veritat.
Calla.
N'hi ha massa de periodistes.
Mentre hi hagi periodistes.
No, a veure, no dir el que anem a dir.
No, perquè llavors ens l'estindrem i no m'assimitarim.
No, per favor, si és cada divendres acabem malament.
Acabem malament la setmana amb vosaltres dos, sempre.
No, que d'aquí uns anys no hi serem i seran ells aquí.
I tant, i tant de bo, doncs escolta.
I no queden tants anys, eh?
Que prenguin nota, que prenguin nota.
Això vol dir que la ràdio seguirà existint,
que la ràdio també.
És una bona notícia, en el fons.
I nosaltres a viure de la jubilació
i dels impostos que pagarà a la jubilació.
No n'hi haurà de diners a la caixa de pensions.
Home, tot el que estem cotitzant on anirà a parar?
No.
No ho sé.
Ah?
No ho sé.
Ja s'haurà gastat.
Bé, doncs escolta'm, pastilleta i a dormir.
Ah, avui és dia de cançó?
Avui és dia de cançó, sí, allò que t'agrada tant a tu.
Sí, avui he triat una cançó tremendament romàntica,
quasi diria campalagosa.
Quina és?
És aquella del John Legend, que es diu All of Me.
Oi?
Una cançó fàcil d'executar.
Molt bé.
Però li has de donar molt de sentiment.
I tant.
Em reservo la temàtica de la cançó,
perquè si no ja ho explico tot ara,
llavors no serveix de cliffhanger.
És la persona adient per donar-li sentiment a una...
Sí, sí.
L'Ongesen anava a dir.
L'Ongesen?
Que és John Legend.
Ai, Quim, per favor.
La dislexia.
Hosti, com estem avui.
És una hora només de programa.
Va, fins a la una.
Menys i tot, perquè hi ha els blocs electorals.
Ah, sí, mira els blocs electorals.
50 minuts.
No, són blocs electorals, de veritat, eh?
És propaganda.
Propaganda electoral.
Però és que en el guió,
algú ens posa bloc electoral.
Doncs no, és propaganda electoral.
I us ho vaig explicar divendres passat
que era un bloc electoral,
no m'ho feu tornar a...
Ahi vaig rebre...
Què vaig rebre a casa?
A casa què rep?
Propaganda electoral.
Propaganda electoral.
Perfecte, ahir vaig rebre una, ja.
I me'l vaig llegir, eh?
Molt bé.
Tant de com et vaig dir jo que havies de fer.
Interessantíssim, eh?
Interessantíssim.
Els votaràs?
Els votaràs?
No.
D'acord.
Va, fins ara.
Som-hi.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
L'orgia radiofònica dels vostres migdies
amb uns llibertins de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
A mi m'agrada que em fiquin un dit al cul.
Només un?
Ho dic per si fem una orgia que quedi clar.
Però un en concret...
Un.
Un.
No, el que...
Molt bé, molt bé.
No tinc preferències.
D'acord.
L'Aida Fita.
A mi me'n pots posar dos, diríssim.
En Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Què tal, Quim?
L'Aina Austrell, l'Àlex López i la Xènia Molero a la producció.
Amb Anel Gil i amb Víctor Lorenz al control central.
Al control de soy tenim l'Albert Hodder
i qui us parla amb Quim Morales.
És divendres 3 de maig.
Sí.
Fa calor, aquest estudi.
Moltíssim.
Molt calor.
És el jovent que ens acompanya.
Sí, les hormones.
Clar, i no podem fer la ràdio amb la porta oberta,
perquè és quan hi ha el son.
No, ni les finestres.
Bé, és una llàstima, eh?
I a l'última hora tenim la sort de comptar
amb la presència d'un artista multidisciplinar com en Joel Díaz.
Tant et fa un assaig polític, un acudit ocorrent,
et compon, et canta un hit o et ven un podcast.
I sempre amb la transparència d'informar-vos
del que fa amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Impostos vostres.
Doncs mireu, catalanes i catalans,
a mans de la traçabilitat dels vostres impostos.
Avui, amb els vostres impostos,
em compraré un bitllet senzill de metro,
de metro, que vés a saber com surt la cosa,
perquè a mi m'agafen atacs d'ansietat al metro.
Estàs una mica agorafòbic, no, últimament?
Estic una mica agorafòbic.
I també tinc problemes amb anar amb vehicles
que no condueixo jo.
Suposo que és alguna cosa relacionada amb, no sé,
amb algun complex fluidià.
Segurament.
En tot cas, em compareu un bitllet senzill
per anar de casa meva a Santa Coloma de Gramenet,
on es celebra el límbic.
I ara preguntaré, hòstia, què és el límbic?
Què és el límbic?
És un festival itinerant de creació contemporània,
multidisciplinar jove, en català, gratuït i impulsat
per Òmnium Cultural i comissariat
per la productora cultural, la Sullivan.
Ai, que guai, no?
Per què hi aniré?
Per què?
Perquè sóc el pregoner del festival.
Però si no ho fos, també hi aniria.
Molt bé.
I o sigui, podem anar gratuïtament tots els que som d'allà...
Aquí està la gràcia, que és gratis,
que és gratis i que...
I, bueno, hi ha un cartellàs, mira, hi ha la Julieta,
aquella noia que canta,
el Maria Hein, el 31 Fam,
no sé, Mariona Esplugues,
i jo mateix de pregoner.
Hi ha humor, el Charlie Pee, el Budai Garcia,
hi ha dansa, hi ha teatre, hi ha circ, hi ha música.
És un festival collonut
que, a més, és gratis.
I, a més, es fa en un lloc com Santa Coloma de Gramenet,
que és preciós.
Exactament, a on, de Santa Coloma.
Jo faré el pregó a la plaça de la vila,
però l'escenari té diferents...
Ai, el festival té diferents escenaris.
Doncs, Vigela no vingui jo, eh?
Vine, eh?
Perquè tinc famílies.
Vine, eh?
Doncs, collons, més serem, més riurem.
Vas a veure el Joel amb la nena, eh?
Sí.
Porta la nena, home.
Porta la nena, que li faré carantonyes.
Perfecte.
Sí.
A partir de quina hora, això, Joel?
A partir de les 6, que jo començo el pregó,
jo de un ultret de la sortida,
sóc el xupinassó d'aquest festival,
que seran dos dies compitant de cultura en català,
a Santa Coloma de Gramenet.
Quina meravella.
Doncs ja ho sabeu, aquesta és la cita que tenim,
al límbic festival amb en Joel Díaz de Pregoner
i molts artistes catalans a Santa Coloma de Gramenet.
Molt bé, i avui també sabrem una cosa
que tenim moltes ganes de descobrir,
que és l'oient de Catalunya Ràdio
que ha tingut la feina més estranya.
Poca broma, que la cosa està molt ajustada
perquè hi ha feines realment sorprenents.
Ai de fita, la fita de la setmana.
És la fita de la setmana.
Efectivament, aquesta setmana va ser el Dia del Treballador,
per tant nosaltres vam buscar la persona
que tingués la feina més curiosa.
És que no ens imaginàvem el que ens arribaríem a explicar.
Recordeu el detectiu de 19 anys,
també teníem el que feia palles als turbots.
És que això és insuperable.
Hauríem d'haver parat en el concurs.
Bueno, bueno, té la marinera,
perquè tenim, per exemple...
A veure, aquí hi ha gent que s'està posant les mans al cap,
perquè potser no saben a què es refereix.
Sense un senyor que es dedicava a criar turbots
en una piscifactoria,
i llavors ell s'ocupava de...
Amb dos ditets.
Amb dos ditets.
Això no sé com ho feia.
Els feia palletes als turbots.
I ens va dir que els feien massatges.
I llavors...
És veritat, nosaltres vam entendre...
Vam sobreentendre la masturbació.
No, perquè ell va dir...
Primer s'havien de fer massatges per relaxar-los,
perquè els feia...
Sí, sí, l'havies de treure de fora de l'aigua
per fer-los criar.
Llavors primer els relaxaves amb el massatge
i després li feies un altre tipus de massatge.
Una estimulació per treure els ous.
A mi m'agrada molt el turbot,
és dels peixos que més m'agraden,
que sempre en demano.
De fet, és el Quim que em diu
que quan anem a un restaurant
i diu, mira, Xavi, tenen turbots.
Ara no el podrà menjar igual, eh?
Saps per què? Saps per què és melós?
Sí, perquè el sap massatges.
No, però ara, seriosament,
acabo de buscar a Google
masturbar un turbot
per veure si és una tècnica ancestral o alguna cosa.
Ai, l'algoritme.
No, m'ha sortit masturbar un turbot,
que no és exactament el mateix.
Això ho feia jo quan tenia 14 anys,
la masturbació a turbot.
Perquè tenies pressa, oi?
Bueno, no en tenia,
però jo anava com anava.
Doncs tenim altres feines,
com per exemple el José,
que va ser controlador de tràfic
a unes obres.
Amb els cartells aquells.
Oh, exacte.
És top, passar.
Doncs molt bé,
perquè sigui una persona,
perquè ara últimament
no s'ho situaixen per uns maniquins
que semblen ben bé persones
a les obres,
que porten un cartell
i van fent així.
Van pujant i baixant els braços.
Tenim la Jéssica,
que va ser miradora de tràilers.
Oh, miradora de tràilers.
Exacte, m'havia de mirar tràilers
i explicar una mica
si s'escoltava bé,
si era ràpid,
no sé què, aquestes coses.
Que estan millor els tràilers
que les pel·lícules.
I tant.
Pensava que parlava de camions,
jo t'ho prometo.
No, no, de tràilers de pel·lícules.
No, no, de tràilers de pel·lícules.
Oh, quants eixos, ui, ui.
Després tenim en Xavi.
Doncs jo fa uns anyets
vaig estar treballant
de submarinista professional.
No és portar gent
a mirar peixets,
sinó és fer obra
sota l'aigua.
Que sigui soldat allà,
construcció de port,
operació de presa...
Una miqueta això.
Doncs mira, m'ha sorprès
perquè dic submarinista.
Bueno, és normal, però clar, no?
Però amb la teva construcció...
Paleta submarí.
Sí, sí, sí.
Després escoltem a la Marta.
Doncs jo, quan era joveneta,
anava a les botigues
que revelaven les fotografies
en aquella època
i demanava si hi havia fotos
que la gent no havia vingut a buscar.
Les anava a portar a casa la gent
i llavors els feia pagar les fotos
i un percentatge
del que volien les fotos
doncs era per fill.
Com trobava la gent?
Doncs ja sigués per l'estim telefònic
o ja sigués per les imatges
per si coneixia la gent.
És fort això.
I tu, és una barreja de detectiu
i...
I globo.
I globo, exacte.
I globo fotogràfic.
I acabem amb en Rubén
que m'ha fet molta gràcia
aquesta feina.
La feina més estranya
que he tingut mai
va ser només d'una hora.
Un dia estava al metro de Barcelona
i de cop se m'acosta un home
i em diu que sí
em puc posar, sisplau, de puntetes.
I em va explicar
que estava fent un càsting
de bessons,
de bessons de la cama.
Va pensar que era una broma
i li vaig trucar
i no, no.
Em va citar el seu estudi
i durant una hora
vaig estar posant-me de puntetes,
pujant unes escales
mentre ella em feia fotografies.
75 euros va cobrar
per posar-se de puntetes.
Bueno, em sembla un bon preu, no?
Sí, sí, tant i tant.
És que la història comença
amb un senyor que se t'acosta al metro.
I et diu...
Posa't de puntetes.
Posa't de puntetes.
Posa't de puntetes.
Bueno, doncs bé,
tenim el llistó bastant al tet, eh?
Hi ha coses molt estranyes.
Serà complicat decidir,
però d'aquí a una estona
sabrem qui és l'ollent de Catalunya Ràdio
que ha tingut una feina més peculiar,
això de model de bessons,
per un dia, de veritat que m'encanta.
És fort, és fort.
Veurem què passa
i també veurem què passa
a la secció que dediquem
cada 15 dies a l'amor
en temps de Tinder
amb en Jordi Ramoneda,
el Cupido Ramoneda.
Avui a Cupido Ramoneda
de perfils de Tinder
i un que m'ha agradat molt
que és...
O sigui, a Tinder
què s'hi va a buscar,
normalment?
Amor, barra sexe,
barra relacions...
Sí, relacions, sí.
Hi ha gent que pensa
potser hi ha algú
que busca una altra cosa.
Una altra cosa?
Una altra cosa molt diferent.
Ah, sí?
Sí, aleshores
és com un ínxol
de mercat de Tinder
de gent que busca altres coses.
No compra ni ben, eh?
Busca altres coses
i després les descobrirem.
O sigui que el Tinder
no són tot relacions,
sinó altres coses
que ens explicaran
en Jordi Ramoneda
com a Cupido Ramoneda.
No he dit que surti bé.
No, no,
però que existeix, no?
I tant.
Doncs escolta,
m'ho comentarem de seguida,
però ara toca
el gran viatge
al passat de l'Aida Fita,
aquest concurs
en què la submetem
a una persona
de menys de 30 anys
a preguntes
de fa més de 40,
és a dir,
un combat
Aida Fita
contra la nostàlgia.
Aida Fita
contra la nostàlgia
Què passarà?
Qui guanyarà?
Qui guanyarà?
Què passarà?
Avui també tindré
comodir del públic,
ja que hi ha tanta gent.
Home, sí,
i a més són periodistes
de l'Autònoma
de segon, oi?
De segon de periodisme,
gent molt informada
que et pot ajudar
en qualsevol moment.
Més que jo, segur.
Tindràs el comodir del públic,
el comodir Ramoneda
i la resta de preguntes
les hauràs de respondre a tu.
I el comodir de...
No?
No, no, no.
No, ja, ja, ja.
De la passera
i el comodir de la meva mare
que m'enviï un missatge
per...
No, treu-li el mòbil,
Sabi, treu-li el mòbil.
Fora.
Fora mòbil
i comencem el teu viatge
a la nostàlgia d'avui
que comença
al centre del planeta Terra
on hi viuen
uns personatges
molt estimats
i recordats
per la canalla
dels anys 80.
Allà,
al centre de la Terra,
hi viuen els Fragles,
els protagonistes
d'una sèrie
creada per Jim Henson
que també és el pare
dels populars
Telenyekos.
Els Fragles
eren unes criatures
peludes
de diversos colors
que gaudien jugant,
explorant
i no fent res
en concret.
Crec que a Catalunya Ràdio
n'hi ha algun
de treballar.
Però sabries dir-nos
com es deia
la ciutat
on residien
aquests personatges?
No.
Es deia
Fraggleland?
Fraggleland.
Es deia
Fraggle Mountain?
O es deia
Fraggle Rock?
Un moment, eh?
Mountain o rock?
Què?
Ai, perquè mires així, Jordi.
No, Jordi,
no facis cares
de si ho saps o no.
Fraggle,
jo diria...
Em giro, em giro.
Vale, jo diria
Fraggleland.
Fraggleland,
anem a sentir-ho.
El centro del universo
es sin duda
un lugar maravilloso
excavado en la roca
llamado
Fraggle Rock.
Però si no sé on vivien
aquesta gent.
Fuera, fuera, fuera.
Doncs res, comencem malament, eh?
Fraggle Rock,
era molt fàcil, home.
Perquè si jo no havia escoltat mai
aquesta gent, jo...
Doncs haver demanat
al comodí Ramoneda
que ho sabia.
Ja està.
Va, encara tens l'oportunitat
de...
Encara en queden moltes preguntes.
Encara veu l'espineta.
Amb aquesta pregunta
que et faig ara mateix,
Aida,
parlem d'una de les sagues
cinematogràfiques
més exitoses
i la més llarga
de la història
i que va començar
el 1962
i ha durat fins avui en dia
amb un total
de 27 pel·lícules.
Què fa?
A hores d'ara
ja hauries de saber
que estic parlant,
òbviament,
del James Bond.
T'ho he vist com una o dues.
Doncs han fet com 30
de pel·lícula.
I ens imaginen?
Tenim nou James Bond,
hi ha o no?
Sí,
ja en tenim una.
El que vam encertar?
Sí,
sí,
el vam encertar.
Ho diu amb molts cognoms.
Molt bé,
molt bé.
Ja?
Són set els actors
que al llarg
de tots aquests anys
han interpretat
aquest agent
de la intel·ligència britànica
tremendament elegant
i sexy
però també violent
i molt madafaca
que havia de salvar el món
d'alguna amenaça ràndom.
Per molts
el millor va ser
el Sean Connery,
per exemple.
Home, sí.
Tu potser diràs,
Quim,
el meu és el Sean Connery.
Però no sé.
Per altres el Roger Moore,
per exemple.
Si haig de triar
millor Sean Connery,
això és veritat.
Alguns fins i tot
diuen que el millor
és l'últim,
el Daniel Craig,
però entre 1987
i 1989
dues pel·lis de James Bond
van ser protagonitzades
per un actor
que no és el preferit
d'absolutament ningú,
tot i que diuen
que era el més fidel
al personatge original
de la novel·la
d'Ian Fleming.
Qui era aquest actor?
Ai, de fita.
Opció A era
Pierce Brosnan.
Opció B era
Timothy Dalton.
Opció C era
David Verdageer.
Pots tornar-me a repetir
els noms?
Pierce Brosnan.
És que és l'únic
que em sembla aquest.
Timothy Dalton.
Dalton.
O David Verdageer.
Què?
Verdageer?
Això és mentida, oi?
És el que posa aquí?
Oi, oi?
No em demanis.
Ara la pilla, oi?
És el que posa aquí.
Deu ser escocès,
deu ser escocès.
O holandès.
O holandès, potser.
A, B o C.
Brosnan Dalton o Verde Gears.
El senyor, el segon,
no em sona...
Diré...
No.
Ai, és que en Jordi
m'està mirant amb una cara
i l'estic mirant, eh?
No.
En Jordi és un comodí.
Em vull arriscar
perquè sé que hi haurà
moltes més preguntes
que no em sabré
i aquí tinc 50% de possibilitats.
Doncs vinga.
A mi Timothy Dalton
no em sona.
Molt bé, Aida.
Per tant, direm en Timothy.
Timothy Dalton
és correcte.
Actual de l'aní
del teatre,
és una cosa
molt xexperià.
Molt xexperià.
Aida, tu ets fidel
al teu perruquer o perruquera?
Sí, és la més hermana petita,
la Carla.
Des d'aquí, una salutació.
Hola, Carla.
El Joel té un, no?
Tu sempre vas...
A l'Antonucci.
A l'Antonucci.
A l'Antonucci, sí, sí.
Jo veig a uns que estan molt bé
perquè tenen espectacle.
O sigui, tallen el cabell
i et fan un espectacle.
En policia, tu sí.
Mira com el tastem restaurant
que pots anar a sopar.
És com el tastem, sí, sí.
A l'últim es titulava
Aquest cotxe és robat o no?
Exacte.
Doncs mira,
als anys 80
les famoses del folclore espanyol
feien folclore,
ho feien cua
perquè les pantinés
en Rupert.
Oh, en Rupert.
No sé qui és.
Rupert va pentinar estrelles
com la Lola Flores,
la Pantoja,
Rocío Jurado,
la Rocito,
Natia Bascal.
També estrelles internacionals
com Maria Calas,
Jacqueline Kennedy,
Grace Kelly
i també el director de cinema
Federico Fellini.
Això era calvo, no?
Quan no era calvo.
I ja de més gran
en Rupert va ser
qui li va fer
aquella melena bicolor
a la Mónica Naranjo.
Què?
Va començar que tenien
la pantera.
Ah, sí, sí.
Era boníssim el Rupert.
D'aquest perroquer
va fer un anunci
amb l'actriu
Victòria Abril
que va fer famosa
una frase
que la gent deia
si anaves d'espantinat.
Quina era aquesta frase?
Ai, sí que t'ho deien,
és veritat.
Rupert, te necesito.
Tocame el pelo, Rupert
o Rupert, sáname la melena.
Sáname la melena.
Sáname la melena,
sembla africà.
Com me meravellaria jo?
Sáname la melena.
Rupert, te necesito.
Tocame el pelo, Rupert
o Rupert, sáname la melena.
Sáname la melena.
Sáname la melena.
És una pregunta
per conèr-los,
per molt conèr-los.
És més per deducció
que per rebre?
En Jordi la sap o no?
No, no, no, no,
no té ni idea.
No la saps.
La saps o no?
És comodí o no és comodí?
És comodí o no?
La pregunta és si la saps.
No, no, no, no.
Si no la sé ni jo.
No, no, no, no,
no pots preguntar un comodí
si és comodí o no és comodí.
Tu l'utilitzes
i a partir d'aquí
veiem si funciona.
Per això és un comodí,
si no seria dir-te
la resposta directament.
I jo...
I jo diré
Rupert, te necesito.
Correcte!
Tocame el sáname la melena
m'agradava molt.
Sáname la melena.
Sáname la melena.
Això ho direm a partir d'ara.
Sáname la melena.
Sáname la melena.
A veure,
passem a una altra pregunta
quan queden sis minuts
per dos quarts d'una del migdia.
Esteu sentint l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio.
Això és un combat
de l'Aida Fita,
una persona que no té 30 anys,
amb preguntes de fa més de 40.
És a dir,
contra la nostàlgia.
I et presentem ara
una periodista
que als anys 90
va revolucionar
la comunicació catalana
amb un estil molt particular
i un pijerío
que no se l'acabava.
Avui sí que estic
més al·lucinada
que el marit xalar
amb aquella
maravilla de reloj.
Perquè el convidat d'avui
no és altre
que el popular actor,
líder d'audiència,
Rowan Atkinson.
Atkinson.
Atkinson.
En realitat,
aquesta jove comunicadora
era un personatge
interpretat
per l'actriu i còmica
Lloy Bertran.
Ah, vale.
I amb aquest accent tanxava
i un outfit inequíbon
que ve en pijo
va entrevistar
moltes celebritats
en l'època
en què a TV3
es lligaven els gossos
amb llangonisses.
Allà hem arribat
tant tard.
Hem arribat molt tard.
Ara ja només podem
fer videopodcast
i escoltar.
I gràcies.
Quin era el nom
d'aquesta periodista
tan àper,
d'aquest personatge?
El vídeo.
No, però aquesta era una altra.
Ah, no, aquesta era una altra.
Nom l'hi, Joel, per favor.
Perdó, perdó, perdó.
Es deia Cookie Osea,
es deia Tere Lacoste
o es deia Sandra Camaca.
Mira, no en tinc ni idea,
faré servir
el comodi Ramoneda.
Juraria que es deia
Sandra Camaca.
Doncs juraries bé,
perquè és correcte.
Gràcies, Jordi.
Ara queda el comodi del públic, eh?
Vale, i a més ja he provat,
estic tranquil·la.
Escolteu bé,
gent del públic,
ara us necessitaré.
Anem per nota, ara.
Aida,
parlem de menjar?
Parlem de menjar.
La dècada dels 80
va ser desastrosa
a molts nivells.
La política,
la música,
el cine
i la gastronomia,
també.
serveixi aquesta rima lamentable
de Meccano
per exemplificar
la decadència
dels anys 80.
Efectivament, Aida,
aquella dècada
en la que tothom
es va tornar idiota
també va fer estralls
en la gastronomia.
Còctels de gambes,
els famosos plats d'entremesos,
filets russos,
el limón helado,
els còctels amb sombrilla,
les gelatines de colors...
Era una dècada
en què a Espanya
la gent va decidir
utilitzar la llibertat
per fer el gilipolles.
I un postre molt vuitanter
dominava a Espanya
les postres dels àpats especials,
Aida.
Era una aberració
que portava flam,
nata, gelat
i pressa com el míbar.
Com es deia
aquest postre
aberrant?
Es deia
A,
el variadito?
Es deia
B,
la transició?
O C,
es deia
el pijama?
Com es deia
aquest postre?
Algú sap?
Que era una garantia
per anar al lavabo
a quedar.
Comú i públic.
A veure com es deia?
El pijama.
És el pijama!
Molt bé,
respecte!
Quin públic
més intel·ligent
tenim avui, eh?
Com et dius?
Ai,
jo, Júlia.
I ho has estat mai,
això,
d'un pijama d'aquests?
Sí,
crec que sí,
perquè al meu avi
les barreges
li encanten
i jo crec que sí.
És que això és una barreja...
Els avis
s'hi tiraven
unes gotetes
de quantró.
Clar que sí,
que no t'hessin
una mica de gust,
perquè és allò
que s'atrofia
a la pituitària
i llavors necessites
coses fortes.
Moltes gràcies, eh?
Res.
Moltes gràcies,
que bé.
I ens queda
una última pregunta
per acabar de coronar
aquesta participació
de l'Aida Fita
contra la nostàlgia.
No deixem el menjar
perquè els berenars
dels anys 80
protagonitza es pel bull
i que sempre anaven
acompanyats
d'una bona dosi
de dibuixos animats.
En aquest cas,
ens toca viatjar
pel món
amb Willy Fo.
Són 80 dies,
són 80 nades
més
per dar-la vuelta
al mundo.
L'adaptació infantil
de la novel·la
de Jules Verne,
La Volta al Món
amb 80 dies,
feta per televisió espanyola,
ens presentava
una adaptació
dels personatges
lliure i animal.
El mateix protagonista,
Phileas Fogg,
a la història original,
està encarnat
per un lleó.
Però,
Aida,
Willy Fo.
Jo no anava sol
en aquesta aventura.
Com es diuen
els dos personatges,
que són un gat
i un hàmster andalús,
que l'acompanyaven?
Ara ja no hi ha
comodins que valguin, eh?
Tico i Liron.
Jo diria que era una rata,
no un hàmster.
Tico i Liron.
Tico o Tico?
Tico.
Era una rata.
Tico i Liron.
Tico i Liron.
Tico i Liron.
Rico i Poigdemont.
Poigdemont, eh?
Poigdemont.
O Tico i Rigodong.
Direm el primer per...
Tico i Liron?
Tico i Liron?
No!
Era Poigdemont?
Era Tico i Rigodong?
Rigodong.
Sí, Rigodong,
que era andalús.
Jo crec...
No era mexicà,
el Rigodong.
El Rigodong?
No se sap,
però jo sempre l'havia fet mexicà.
Era andalús.
És que és un accent tan andalús
que era mexicà.
Això passa a vegades, eh?
Oi que sí?
Que feria la volta.
Envio un paper digne
de l'Aida Fita
avui contra la nostàlgia.
Ja saps que jo tinc problemes
amb els noms
i no reting els noms.
Molt bé.
A menys si no els conec.
Clar, si no els coneixes,
doncs tanta fa, no?
Però bé, he provat.
Has aprovat, enhorabona,
i la setmana que ve
hi tornarem.
No cal.
Que són dos quarts
d'una hora del migdia,
això és l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio,
i cada setmana
fem una mica d'avaluació
de com ha anat
el que fem aquí
de 12 a una cada migdia,
i resulta que no ho fem gaire bé.
Per això tenim
les pífies
amb l'Aina Austrell.
Pífies, pífies.
Pífies, pífies.
Pífies, pífies.
Pif.
Pif.
Pif.
Què, Guim?
Què?
Mira, ben content,
amb ganes de saber
què ens portes aquí.
Què hem fet aquesta setmana?
Jo us volia fer una pregunta.
Els oients de l'última hora
com es diuen?
Última hores.
Última hores.
Última hores.
Nois, es diuen Montserrat.
Ah, sí.
Com es diu Montserrat?
Tota la raó.
Tota la raó.
Tot i així,
el Joel,
després de parlar una estona
amb una oienta
que es deia Montserrat,
li acaba canviant el nom.
Montserrat,
gràcies per participar
al Mur de les Lamentacions
i una abraçada.
Moltes gràcies.
Adéu, Dolors.
Ai, de la Montserrat.
A veure, Joel,
en cas de dubte
sempre és Montserrat.
Ja, ja, ja,
és veritat,
és veritat,
és veritat.
És que tinc TDA,
ja tu.
Ah, sí, sí, clar.
I aquí a la ràdio
estem fent canvis,
ja ho sabeu,
que tenim nou control central.
Oh, que és una meravella, eh?
Sí.
I hem d'anar.
Ah, mira,
és la NASA.
Anem a veure, va.
I també és una meravella
el nostre tècnic nou,
que tenim un nou tècnic.
Ah, sí?
Sí, mira.
Hola, Montserrat,
i amb Miquel Jario
al control central,
al control de sol,
l'Albert Joder
anava a dir Miquel Joder.
Ah, no el conèix.
El Miquel Joder.
Conèixi amb algú Miquel Joder?
No tens un cosí
que digui Miquel.
No, res.
Gràcies, Miquel.
Xavi, aquesta setmana
també hem vist
que a tu t'agraden molt els cotxes,
però només quan els condueixes tu,
perquè quan ets al carrer
i passa una moto
pel teu costat
et poses com molt nerviós.
Molt, sí.
T'he de dir una cosa.
L'any passat...
Ai, la motita!
He comprat la moto
que es de Rubio!
Que es de Rubio!
Rubio.
Rubio.
Rubio.
Rubio.
Rubio.
Rubio.
Rubio.
Rubio.
Rubio.
Rubio.
És un element
de la taula periòdica.
Rubio.
El Rubio.
És que et poses molt nerviós.
És veritat.
Et poses nerviós.
És que crispen.
Crispen aquestes.
I a més, com estic,
em veuen allà amb el micròfon
i el micròfon de Catalunya Ràdio
és greu que ja es veu...
Doncs ara!
Ah, redueix en marxa
per fer més sobrella amb el motor, no?
Però també et poses molt nerviós
amb la gent important, Xavi.
Veu-vos-te a Catalunya Ràdio?
Com has dit?
M'ha dit Diego, què més?
Diego Borbalán.
Diego Borbalán.
Què?
Quin nom?
Quin nom més maco és Aristòria.
És que fa temps
que no em coneixo
amb gent tan elegant
com aquell senyor.
Diego Borbalán,
però que estàs borratxo, Xavi.
No, no, no.
És que em posen
aquesta gent tan maca.
Sí, però també estàs borratxo.
No, encara, jo el tinc després del ràdio.
De ràdio, estava borratxo de ràdio.
Ara, ara.
Jo he de dir, Xavi,
que en la teva defensa
és que no t'ho posem gens fàcil, eh?
Perquè a vegades
el Quim et fa connectar
quan no toca.
I nosaltres
connectem amb l'exterior
de Catalunya Ràdio
amb en Xavier Pérez d'Esquerdo.
Ah, no, perdó, perdó, perdó,
perdó, Xavi, perdó.
No et connectis encara?
No.
Després entres nerviós,
és que clar...
Normal, normal, culpa meva.
No passa res, Quim.
T'estima igual.
Ai, senyor.
En fi, ja posarem ordre
per la setmana que ve
que no tinguis tanta feina,
Aina,
i no trobis tantes pifes pifes.
És que no m'ho crec, això, Quim.
No, però ho intentarem, si més no.
Moltes gràcies.
Fins la setmana vinent.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Grita a la reina!
He, he, he, he!
Catalunya Ràdio
Aquest cap de setmana
el Tot Gira,
el partit més esperat.
Atenció!
Girona-Barça.
Dissabte a partir de les 4 de la tarda,
programa especial per viure un partit històric
i amb el seguiment del Madrid-Cadis
i l'inici del Giro d'Itàlia.
Diumenge al migdia
al Canal Exclusiu Digital.
Seguirem partits de l'última jornada
de la segona ref
amb l'Europa,
el Lleida Esportiu,
el Barcelona Futur
i el Sant Andreu
perseguint la sense primera
i la salvació.
A la tarda a l'antena de Catalunya Ràdio
viurem l'Espanyol Esporting.
I us explicarem la final
de la Champions de Futbol Sala
des d'Armènia.
Tot Gira!
Dissabte a les 4 de la tarda
i diumenge a partir de les 12 del migdia
al Canal Exclusiu Digital.
I a la tarda a partir de les 4
a l'antena de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Pensa en un producte
i ara imagina que si en compres dos
te n'emportes tres.
Bé, oi?
Eren unes finíssimes Campofrió
o un detergent a Ariel Oxi.
No, tant és.
Perquè Supercori,
Supercori Supermercat al Cort Inglés
tenim milers de productes més
a 3x2
a la botiga Web i App.
Algun d'ells serà?
Supercori,
Supercori Supermercat al Cort Inglés.
Què necessites avui?
Si vols preparar plats brutals,
maleta de romer
o en un pim-pam,
devora el nou llibre de Cuines.
A la venda a la botiga 3Cat
i als punts habituals.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Cuéntanos la situació.
Sí, escurso.
Uuuh!
És l'última hora,
l'última hora.
Un programa picadet.
L'última hora.
Doncs sí que és picadet,
perquè fem moltes coses.
És molt picadet.
Nosaltres en una hora
fem més que d'altres programes en 25.
Ui, no em facis dir programes.
No t'ho diré,
no t'ho faré dir.
El que sí que farem
és anunciar que de seguida
ve el millor o pitjor cantant del món,
en Joel Díaz,
avui amb la seva vessant més romàntica.
Moltes ganes de sentir-te
en aquesta tessitura.
Bueno,
he demanat
que avui no em posin
gaire reverberació.
Perquè vull que la meva veu
avui soni natural, natural.
Veu despullada.
Sí, sí.
Avui em despullo.
I m'ha dit a la publicitat,
m'ha dit que la cançó
m'agradarà molt especialment a mi.
Sí, perquè és un tema social
que hem tocat tu i jo
algunes vegades.
A més a més és un tema romàntic.
I tu ets un expert en aquests temes,
sobretot els divendres
en què parlem
amb el Cupido Ramoneda.
Cupido Ramoneda.
Cupido Ramoneda.
Cupido Ramoneda.
Tinder, Tinder, Tinder.
Ramoneda.
Sexe.
Ostres, ha quedat superbé
aquesta introducció.
Era com Dolby Atmos, no?
Sí, sí, sí.
Un dient sexe,
l'altre fent petons.
S'ha un ser raon.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Va, com us hem promès abans,
avui especial a perfils a Tinder,
gent que s'obre un Tinder
i en el moment de fer-se el perfil
és el moment de dir
ara m'he de vendre,
ara he de vendre el peix.
Suposo que als joves
que ens acompanyen aquí
no els hem d'explicar
què és Tinder, no?
No, no,
però hi ha l'audiència
de Catalunya Ràdio,
que ara es diuen
totes Montserrat tampoc, no?
Comencem molt ràpid, va,
una noia que es diu
Bailey, té 23 anys
i a la foto de perfil
del seu Tinder
surt amb un cullerí
d'aquests que et posen
quan es fas mal a les vèrtebres.
Quan tens un latigazo,
una fuetada cervical.
Com es juga bé
una fuetada cervical
i vertical també?
Va posar a la foto
de descripció
i diu
Com pots veure la foto?
Sí, em vaig fer mal
quan vaig caure del cel.
Hòstia!
Ben jugat, ben jugat.
Ens presenta com un àngel.
Com un àngel.
Ah, hòstia, que bé.
Seguim.
També tenim una altra persona,
a qui li han esborrat el nom,
és una noia,
deu tenir sobre uns 20 anys,
diu...
Ah, doncs no, molt bé.
23 anys, 23 anys.
No, no, no m'interessa.
Val, és per això d'edat, eh?
Ha escrit, ha escrit
a la seva perfil,
a la seva descripció
de Tinder, diu
T'has llevat mai?
Has fet un petó
a la persona que tens al costat
i has estat feliç?
Està, diu?
Sí.
Hòstia, si m'ho estàs preguntant,
la resposta és sí.
Sí, sí.
No posaré a plorar, eh?
Molt profuns, no?
Molt bé, molt bonic.
Diu, jo sí.
Per tant, és una persona que està bé
perquè diu, jo sé que és la felicitat.
Transparent, és una tia transparent.
Diu, jo sí, jo ho he experimentat
i pel que sembla aquest
és el motiu
pel que estic vetada
a volar amb American Airlines.
Perquè es va llevar
i va fer un petó
a la persona que tenia al costat.
Ah!
Ai, no!
No, home, no.
No ho feu, això, els aviats.
No feu petons sense concentracions.
Desconeguts o desconegudes.
Seguim amb una altra persona
que es diu Rat.
Rat 35.
Si fos català,
seríem un serrat.
Clar.
Seria oient de l'última hora.
Sí, perquè els catalans diminutim per darrere.
Exacte.
És un noi.
Per la foto veiem que és un noi.
Sí, serà un noi.
35 anys.
I llavors, a la descripció posa
En realitat em dic Rai,
però no puc canviar el meu nom
i em vaig equivocar.
Ai, que t'auto.
M'escriu una T.
Bueno, no.
És com em passa a mi al pàrquing
que em dic Quim Norales.
Quim Norales.
Norales.
A mi m'envien cartes
que posen Aida Cita.
Cita!
M'agrada molt Aida Cita.
Sí, sí.
I també en una altra ràdio
on treballaves durant molts anys
ja et vas dir
Quim Morales, García.
García, quan soc Prat.
Però el tècnic que ho va introduir
li va fer mandra preguntar-m'hi
i va dir García.
Per defecte, potser l'encertes.
Seguim amb una parella.
Una parella.
Parella.
Bueno, doncs es fa una foto
amb el Monopoli.
Ah, molt bé.
Com dient?
Bueno, com dient?
No ho sé, no ho sé què estan dient.
Estan a Tinder, eh?
Estan a Tinder.
Estan a Tinder.
Home, a parella.
Per fi, la Tinder, una parella...
Vale, és estrany.
Diu...
Ui, ui.
Nosaltres som aquí
per trobar gent
per jugar al Monopoli.
Sí, ja, ja.
Sí.
És estrany...
Al Monopoli.
És una mica estrany.
Ai, ja estaves...
trigat.
Ai, Xavi.
És Monopoli, heu vist?
Sí, no, no, no.
Passa l'ha entonejat.
T'imagines que l'han fet?
Sí, però és una modalitat que...
En fi...
Sí?
No, no, és que afegeix.
Diu, no, no, de veritat.
Només busquem gent
per jugar al Monopoli.
De veritat.
Ens ho creiem o no?
Jo no.
Jo sí.
Jo no.
Jo crec que no.
Són que ha de mentir, en el Tinder.
Són d'aquells que...
Home, Xavi.
Són swingers.
A veure, per començar,
perquè al Monopoli ja pots jugar dos.
Ja està.
Ara ho entenc.
Ah, si sou quatre,
doncs mira, escolta'm,
eh?
Que ara veia la càrcel...
Bueno, però com hi serem,
i reurem...
I lo llarga que es fa,
una partida de Monopoli quatre.
Sí, no, no.
Que l'altre dia vaig veure
una gent que al Monopoli
junta dos tablers
per la part de la presó
i fas doble partida de Monopoli.
Què m'estàs dir?
Deu durar dues setmanes una partida.
Són ganes, eh?
Aquests, aquests...
Aquests, sí, dos setmanes.
Que fa la gent
per no haver de follar, eh?
Sí, sí, sí.
Va, i acabem amb una conversa de Tinder
que diu...
Ei, què fas?
I l'altra li contesté, diu...
No és una típica resposta
que es dongui a l'hora de lligar.
Home, doncs no.
I l'altra persona,
que sí, que està en plan Tinder,
diu...
Pues yo cachondo, ja, ja, ja.
Com dient?
Yo cachondo, ja, ja, ja.
Si tu fundamentación de las costumbres,
yo cachondo.
Yo cachondo.
Pasas fotito,
cadascú té clar,
i diu...
La persona,
més de la filosofia o lo que sigui,
diu...
Estàs usando realmente mi persona
como un fin en sí mismo
o como un medio
para conseguir algo?
Ostres.
I l'altra persona,
que recordem que cachondo,
pasas fotito,
diu...
Bro, qué coño dices.
Ah, bro, qué coño dices.
Bro, qué coño dices.
Bueno, no estan en la mateixa...
No, no estan fent match.
No, però aquestes parelles
a vegades funcionen, eh?
Sí, perquè són molt diferents.
Sí.
A vegades un compensa l'altre, eh?
Està un llegint metafísica
i l'altre, doncs mira,
cachondo, ja, ja, ja.
Sí, i la setmana que ve
llegiré el del Marco.
El del Marco que té un problema.
Sí, té un problema.
La setmana que ve
hi haurà problemes
al Cupido Ramoneda
amb en Jordi Ramoneda
explicant-nos com és l'amor
en temps de Tinder.
Moltes gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Un debat sossegado
sobre la gestación subrogada
después de que Ana Obregón
anunciara que ha sido nieta
de un hijo en Estados Unidos.
Seguimos con más noticias.
Ara sí que s'han apagat
tots els llums de l'estudi
i hi ha un focus
que centra tota la nostra atenció
en en Joel Díaz
que és el millor pitjor cantant del món
cada divendres regalant-nos
temes musicals inoblidables
i avui un de commovedor, a més a més.
Un de commovedor.
Avui tornen les problemàtiques socials
al millor pitjor cantant del món.
Avui afrontem una problemàtica
que jo amb el Jordi
he parlat manta vegades
i és la de les persones
que tu quan vas...
Bé, és igual si menges a casa
en vez a un restaurant.
Les persones que
amb tota la llibertat
de demanar el que vulguin al restaurant
una vegada has demanat tu lo teu
i l'altra persona lo seu
aquella persona et proposa
sempre d'intercanviar els plats
o de compartir els plats.
No, això s'ha de fer.
Aquestes persones, quan tu veus
quan tu els dius que no
t'acusen d'egoista
t'acusen de mala parella
de mal amic
però en realitat
l'únic que tu estàs fent
és defensant el teu dret
a menjar-te el que has demanat.
Perquè si jo m'he demanat un entrecot
i tu t'has demanat una amanida
perquè se suposava
que no tenies gana.
Ara.
Ara que m'estàs veient a mi
disfrutant amb l'entrecot
ara no vinguis aquí
a picar-me patates de l'entrecot
perquè tu t'has demanat
una puta amanida.
És precisament el que fas tu
quan anem a dinar els dimarts
però vaja.
Bueno, però és que ja trobo
després les patates a tu
d'això no se'n parla.
Els dimarts
quan anem a dinar
hi ha un acord previ
de compartir.
No, no, no, no.
No és veritat.
Bueno, és igual.
És molt necessària
aquesta cançó, Joel.
Però s'ha de compartir
el menjar sempre.
No, no.
Perquè t'has de fer
per menys preu.
Aida Fita, és el meu moment.
És el meu moment
i me l'estàs robant.
Aquesta cançó
explica a la gent
com l'Aida Fita
per què els que no
volem compartir menjar
no és que no siguem egoistes
sinó que són simplement
diguéssim, ordenats.
Perfecte.
Vale?
Gent d'ordre.
No tinc d'acord.
És que el Joel
és un tio d'ordre.
En el fons és una cançó romàntica
perquè és
ei, t'estimo molt
perquè això normalment
ho fa la parella
t'estimo molt, vale?
Però no em toquis el plat
mai més.
D'acord.
D'acord?
Doncs endavant.
Endavant la música.
Tant li fots
si és en un bon restaurant
o estem a casa
tots dos esmorzant.
Sisplau, no, no ho diguis
ni em miris
el que estic menjant.
T'has preparat
el que a tu t'ha semblat
ho has demanat
amb tota llibertat
i ara no, no em diguis
que canviï
el teu plat pel meu.
No sóc egoista
només ordenat.
T'estimo moltíssim
però estic fart.
Això és per mi
i no per tu.
T'ho has volgut
una amanida
tu molt ràpid
te n'oblides
perquè això
és per mi
i no
per tu.
Roba'm
una altra
croqueta
i et mossegaré
te n'oblides.
T'agradaré
una teta
vull tot l'entrecot
per mi
haver-te'l
demanat tu.
Quantes vegades
ho havíem parlat
és evident
que no
el saps demanar
i ara no
no
miris
amb aquests
ulls
de gos
abandonat
compartir
és maco
si no
és obligat
sóc
comunista
però
no
malmenjar
i ara
no
no
em diguis
que canvi
el teu
plat
pel meu
plat
no
sóc
egoista
només
ordenat
t'estimo
moltíssim
però
ja n'estic
fart
això
és per mi
i
no
és
per tu
tu has
volgut
una
manida
tu
molt
ràpid
te n'oblides
perquè això
és per mi
i
no
és
per tu
roba'm
una altra
croqueta
i et mossegaré
una teta
ja està
que convençut
que convençut
per favor
mai m'havien aplaudit tant
gràcies
gràcies amics
gràcies a la música
també
i al John Legend
i al John Legend
per compor
d'aquesta
melodia tan preciosa
que encara té més sentit
avui
amb aquesta versió
que ha fet el millor
o pitjor cantant del món
amb aquesta standing ovation
que de fet
el públic que ens acompanya a l'estudi
i he convençut l'Edafit
ho acabo de dir
jo he de dir una cosa
amb mi això que dius tu
estic d'acord
jo sempre soc partidària
de ja de principis
decidir compartir
de principis
val
de principis
val
però robar el menjar
a mi sí que em sembla
no està bé
però t'he de dir que tu robes patates
i tots aquí ho hem vist
llavors
bueno
hi ha un pacte tàcid
licència poètica
hi ha un pacte tàcid
ja sabeu que jo no m'acabo mai
els plats
o sigui
ja em posis el que vulguis
quasi que em fas un favor
Joel Díaz
millor pitjor cantant del món
enhorabona de nou
i moltes gràcies
gràcies a vosaltres
per l'oportunitat
13 minuts i la una del migdia
som els de l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio
rematant la setmana
amb un val de 30 euros
per gastar
en qualsevol dels establiments
Caprabo
per fer-lo i aconseguir-lo
el que heu de fer
és marcar el 93
201
7474
i participar
al nostre concurs invertit
el nostre concurs invertit
consisteix
en que vosaltres
penseu la pregunta
i nosaltres
ara us direm la resposta
i la resposta d'avui
és xurrasco
xurrasco
oh quina gana
m'ha entrat
a mi també
quan parlaves de tot això
i he pensat a en Jordi
que li agraden tant els xurrascos
doncs la resposta
a la pregunta
és xurrasco
quina pregunta
ens faríeu
per guanyar 30 euros
per gastar
els establiments
Caprabo de Catalunya
93 201
7474
l'última hora
Quim Morales
a Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Vendermicotxe
et comprem el cotxe
Vendermicotxe
et comprem el cotxe
Vendermicotxe
et comprem el cotxe
Vendermicotxe
compromís de pagament
en 24 hores
i si tens una oferta
vine i te la millorem
100% garantí
Vendermicotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants
Sabadell i Cornellà
Viu al Saló de la moto
el teu concessionari
BMW Motorrad de Barcelona
Ofertes exclusives
totes les novetats
i proves de producte
només dels 6 a l'11 de maig
Descobreix la Fira d'Artesania
del Marroc al Cort Inglés
i transporta't a un paradís
de peces úniques
fetes a mà
que et faran somiar
que a ti fa ceràmica
moda
Fins al 2 de juny
vine a la cinquena planta
del nostre centre de Diagonal
i gaudeix de l'essència
del Marroc
Només a la botiga
web i app
del Cort Inglés
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
El matí
de Catalunya Ràdio
Som 3CAT
L'última hora
amb Quim Morales
a Catalunya Ràdio
Caprabo
Caprabo
us ofereix
el concurs
de l'última hora
Caprabo
preus bons
sempre
Continuem a l'última hora
del matí
de Catalunya Ràdio
i molta atenció
que tenim un val
de 30 euros
per a un concursant
o una concursant
que participarà
al concurs invertit
Abans de la publicitat
i hem dit la resposta
i ara l'Eva
ens ha de fer la pregunta
Bon dia Eva
Bon dia
Des d'on truques?
Des de Sabadell
Des de Sabadell
Mira aquí tenim un sabadellenca il·lustre
com és en Jordi Ramoneda
una sabadellenca il·lustre
com és l'Aina Austrell
i algú més de Sabadell
Mira aquí un noi de públic
Mira tres del públic
i el Ricard Ostrell
No, no
Sabadell és del Ricard Ostrell
Ara ja sí
Ara ja sí
Tota la ciutat treballa per ell
No és que en Ricard
sigui de Sabadell
sinó que Sabadell és del Ricard
Bé doncs Eva
quina pregunta ens vols fer?
A veure
Quina és la tira
de carn argentina
que està molt bona
amb xurri i xurri?
Em sembla que és el xurrasso!
Bravo!
Bravo!
Bravo!
Molt rebé
Eva
T'emportes aquests 30 euros
perquè gastis el Caprabo de Sabadell
Ja en tens algun de localitzat
suposo, no?
I tant
Doncs perfecte
que els gastis de gust
Moltes gràcies
Gràcies
A tu!
Vols dir que tenia localitzat?
I tant
Jo crec que no
A la Rambla n'hi ha un
I tu saps
Aquesta setmana
estem buscant a l'Oient
amb la feina més curiosa
És el gran moment de la setmana
Però n'estic esperant des de dilluns
Exacte
Jo he dubtat molt
entre el model de bessons
Bessons de cama
recordem
I el masturbador de turbots
Però crec que al final
hi havia de guanyar
O el massatgista
O el massatgista en final
feliç també
És el turbot
David
El masturbador
Bé!
Felicitats!
Bé!
Bé!
Bé!
Bé!
Doncs mira
és l'Oient
amb la feina més curiosa
que hem trobat aquesta setmana
a la fita de la setmana
i que a més a més
tenim la sort
de poder saludar
és el telèfon
Bon dia David
Hola bon dia
Escolta'm
En Joel Díaz
té moltes ganes
de fer-te moltes preguntes
Bé!
La primera
La primera
si tu alguna vegada
això ho vas gaudir
és a dir
si en algun moment
va deixar de ser una feina
No, no
només va ser
una feina que feia
Vale
Tu ets conscient
que això tècnicament
és prostitució?
No, home no
I tant
Sí
Prostitució o abús
O abús directament
Trata de blanques
Clar, clar, clar
Home
Aquest home
però a tu et pagaven
A tu et pagaven
Això sí
Sí, sí, et pagaven
I tenies seguretat social
Evidentment
Doncs llavors és
una forma de prostitució
regulada
Pagaven els torrotts
Zoolofílica
Sí
Sí, d'espècies
Clar
I estava ben pagat o no?
No
En aquella època
no perquè es començava
però
però sí
amb els anys
s'ha anat pagant millor
Molt bé
Tu ets un home
amb bones mans
diguéssim
Ets manetes
després d'aquesta feina
Home, en aquest aspecte
diguem-ne
que no
no és que acabessin
fotent-se un cigarret al final
Però
Però escolta'm
El final de reproducció
era bastant bona
Com és el penis
d'un turbot?
No, no té penis
Ah, no té penis?
Què té?
Bueno, té un forat
i tu el que has de fer
és un massatge
molt suau
però ràpid
perquè no se t'ha morit
l'animal
Perquè no se mori
Hòstia, quina pressió
Que no se mori
Quanta temps fora de l'aigua?
Quanta temps?
Eh, nosaltres com a mor
teníem que estar
un minut
Un, què?
Un minut
Un minut
Ah
Un minut
I amb un minut
I no ho aconsegueixes?
Mare de Déu
Quina pressió
Hòstia, turbot
Sí que era turbot
Sí, sí
Turbot
O sigui, era com un clítoris
No, una mica?
No, no, no
Tu li has d'apretar
A mi, com t'ho explico
Com si tingués
de rebre a l'abdomen
I has de fer massatges
però sense apretar massa
Ah, normal
És que això fa mal
I primer has de treure
els ous sense fecundar
de les femelles
i després l'esperma del mascle
i barreger-ho tot amb una ploma
Eh, vinga
I anar fent-ho
Escolta, doncs m'encanta, tu
Doncs David, que sàpigues
que te'n vas a sopar
T'estem restaurant
a un menú degustació del xef
No sé si hi ha turbot
el menú
Igual el coneixes
Però que sí
Si te'l posa
Si riu, és un dels teus
Avui toca't xai, eh?
Avui toca't xai?
Xai, xai d'oliana
a la brasa amb patates
Pegrots al padró
Taus de melós de vedella
amb mini de patates
xerri, suc de rostit
i xips de verdures
Filet de vedella a la brasa
Avui no hi ha...
Patates xerri, ha dit?
Xerri
Xerri
No, home, no sabia
què és dient les patates xerri
Coma, xerri
Coma, xerri
Ah, val
Suc de rostit i xips de verdures
No t'enfadis, Xavi, per això, eh?
I a més a més
demà teniu música a partir de les 9
amb en Víctor Vax
Que ho sàpigues, David
Víctor Vax
Víctor Vax
Gràcies per participar
I ara què et dediques?
Per cert
Ara què treballes, ara?
Ara sóc taxista
Ah, molt bé
Molt bé
Mira, clients feliços
Ara masturbes la ciutat, no?
De poble, de poble
De poble, val, molt bé
Gràcies, David
A vosaltres
El restaurant Estem
us ofereix cada divendres
la fita de la setmana
L'última hora
amb Quim Morales
a Catalunya Ràdio
Tot és possible un dia de partida
Tot és possible a la TDT
La transmissió d'entorn quemada
Lissabte a partir de dos quarts de sis
la TDT del Girona-Barça
a Catalunya Ràdio
La narració del partit
és una exclusiva de CaixaBank
CaixaBank dona suport a l'esport
De quina asseguradora mèdica ets?
Jo?
De la dels metges
De la dels metges, esclar
Som de la dels metges
Assistència sanitària
Creada
Gestionada
Dirigida i recomanada
per metges
Assistència sanitària
La dels metges
Ei, perdona
Una estrella
Ei, una estrella
Perdona
Una estrella
Una estrella
Què?
Un crit valent?
Vinga
Tots units fent força
Una estrella
De seguida
Estrella Damm
La cervesa del Futbol Club Barcelona
La TVT de Catalunya Ràdio
té el suport comercial d'assistència sanitària
Damm i CaixaBank
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Doncs res, aquí s'acaben les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio
També la setmana
Nosaltres dilluns hi tornarem amb moltes ganes
De seguida el butllet informatiu
Però abans el bloc de propaganda electoral
No us ho perdeu perquè hi ha uns partits
Hi ha uns partits
Ui, quins partits
I després, final, que no surti d'aquí
Que tingueu un molt bon cap de setmana
Moltes gràcies a aquesta gent
Que ens ha vingut a veure
Des de la Universitat d'Autònoma de Barcelona
Gràcies
Sou el futur del periodisme
Bravo
I el present, i el present
Que tingueu un bon cap de setmana
Moltes gràcies
Que vagi bé
Fins dilluns
12 de maig
Eleccions al Parlament de Catalunya
Espais gratuïts de propaganda electoral
Per uns sóc un heroi
Per d'altres un covard
Per uns sóc un problema
Per d'altres una solució
No ens equivoquem
Aquestes eleccions no van de mi
Va de nosaltres
Va del que Catalunya necessita
Necessitem lideratge
Bon govern
I moral la victòria
Poder viure plenament en català
I la independència
Per fer el país millor que necessitem
Puigdemont president
Junts més
Estaràs cansado
De unos y otros
Que durante tanto tiempo
Te han defraudado
Y no eres el único
Hay miles de catalanes honrados como tú
Que también han sido engañados
Pero no estás solo
Ara
Ens toca a nosaltres
A tots els catalans
Porque Cataluña
Torni a ser Cataluña
Este 12 de mayo
Vota Vox
Votem en defensa pròpia
Volem, volem, volem
Cataluña de primera
Volem
Barrios seguros
Y sin ocupas
Menos impuestos
Una educación de calidad
Y trilingüe
Una sanidad sin listas de espera
Inversiones contra la sequía
Y más vivienda para nuestros jóvenes
Si quieres una Cataluña de primera
Vota Partido Popular
Tu voto lo cambia todo
Defensa la terra
Defensa la terra
Es defensar qui la trabaja
Defensa la terra
Es fer-ne terra
Defensa la terra
Defensa la terra
És defensar una escola pública en català
Per tothom
Defensa la terra
És blindar la sanitat
De la privatització
Defensem la terra
Per garantir
Una vida digna
Per tothom
Defensa la terra
El 12 de maig
Vota CUP
Amb el govern republicà
Catalunya ha liderat
La inversió social
Més important
De la seva història
Hem obert un camí
Per pal·liar les desigualtats
I sobretot
Un camí
De democràcia
Sense repressió
Nosaltres
Els republicans
On hem estat sempre
Al costat de la gent
Al costat de Catalunya
Esquerra Republicana
Hem perdut 10 anys
És veritat
Però nosaltres
No som dels que es rendeixen
Perquè creiem
En el futur d'aquest país
Tornar a creure en el diàleg
En unir en servir
En la nostra sanitat
I la nostra educació pública
El proper 12 de maig
Tornem a creure en Catalunya
Amb totes les nostres forces
El proper 12 de maig
Fem-hi-lla president
Força per governar