logo

El matí de Catalunya Ràdio


Transcribed podcasts: 1714
Time transcribed: 71d 7h 0m 21s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

www.eurecat.org
Eurecat, Centro Tecnològic de Catalunya,
innovant amb les empreses, innovant amb tu.
¿Qué es exactamente cagar y batre?
Cagar y batre es hacer la feina que ya feías a los egipcios.
¡Uy, ey, ey! ¡Pau, pau, pau!
¡Vigilau, vigilau!
¡No te pasis en la banana!
¡Ey, espera, espera!
Ha habido como una mica de caos.
Benvinguts una nit más al Pati de l'Aspaltz.
El Tros, esta noche a TV3.
Són les 10.
Última hora, el matí de Catalunya Ràdio.
Òstar Fernández, bon dia.
Hola, Marina, bon dia.
I avui Oriol Junqueras, que ja dona per fet
que no es podrà presentar de candidat a Esquerra
en cas de repetició electoral.
Sí, el fins ara president d'Esquerra Republicana
està convençut que el Tribunal Suprem farà tot el possible
per allargar-li l'aplicació de l'amnistia.
Oriol Junqueras ha donat la seva primera entrevista
després de dimitir del càrrec avui al matí de Catalunya Ràdio.
Jo no em puc presentar.
I vista l'experiència, el Tribunal Suprem fàcil no m'ho posarà.
De fet, no m'ho posarà mai fàcil, diguem-ne.
Posarà tots els pals de les rodes que pugui
i posarà tots els obstacles que pugui.
En cas que hi hagi noves eleccions a Catalunya,
Oriol Junqueras creu que la secretària general d'Esquerra,
Marta Rovira, podria ser una bona candidata.
Tot i així, Junqueras no ha rebutjat
una eventual investidura de Salvador Illa
en cas de lligar un bon acord.
Ha lamentat la doble vara de mesurar,
diu que hi ha quan Junts pacta amb el PSC
i quan ho fa Esquerra Republicana.
D'altra banda, va tornant a la normalitat l'aeroport de Palma
després que ahir a la tarda
es va suspendre tota l'activitat
durant dues hores per un aiguat fortíssim.
Va afectar un centenar de vols
i milers de passatgers no van poder viatjar.
Ara la majoria de sortides i d'arribades
van a l'hora prevista o amb retards mínims.
La tempesta va afectar tota la infraestructura de l'aeroport,
a més de les pistes,
amb filtracions d'aigua en zones de botigues
i a les terminals.
La Generalitat es personarà
en les causes judicials de robatoris de coure
que afectin el servei de rodalies.
D'aquesta manera, el govern podrà actuar
com a acusació i exercir l'acció penal i la civil.
Avui fa un mes exacte del robatori
a l'estació de muntada bifurcació
que encara provoca afectacions a la xarxa.
Des d'aquell dia,
s'ha notat un canvi d'hàbits
entre molts usuaris
que han buscat altres maneres de desplaçar-se.
Per exemple, les línies interurbanes d'autobús
que connecten Vic, Sabadell o Terrassa en Barcelona
han tingut un increment de passatgers
d'entre el 56 i el 44% respecte a fa un any.
També Ferrocarrils de la Generalitat
ha notat més demanda.
Això és el que ha explicat a Catalunya Ràdio
alguns usuaris que han deixat d'utilitzar l'R3,
que és la que ve de Vic.
He fet el canvi perquè arriba tardar el tren,
perquè té problemes,
perquè s'atura,
perquè hi ha obres,
per les incidències freqüents de la Renfe.
M'he passat el bus perquè, entre altres coses, fitxo
i, a més, és l'aventura.
O sigui que un trajecte que fèiem una hora i mitja llarga,
ara el fèiem tres hores o més.
El temps és molt més llarg
quan vas amb el tren, ara mateix.
No es pot confiar.
I una comissió d'investigació de les Nacions Unides
acusa Israel de cometre un extermini a Gaza.
Es tracta d'un dels delictes més greus
recollits en un informe
en què es fa responsable a Televip
d'altres crims de guerra i contra la humanitat.
Arran d'aquest conflicte,
Israel ja afronta a la Justícia Internacional
acusacions de genocidi i de crims de guerra.
El document, fet a partir d'entrevistes,
informes forenses i imatges de satèl·lit,
també assenyala set milícies palestines
entre les quals Hamas
de cometre també crims de guerra.
L'equip redactor denuncia
que Israel ha obstaculitzat la seva investigació.
L'ambaixador israelià a l'ONU
considera que l'organisme
aplica una discriminació sistemàtica
contra el seu país, contra Israel.
El matí de Catalunya Ràdio.
Marina Romero.
10 i 3 minuts.
Seguim en tertúlia amb Jofre Llombar,
amb Pere Rossinyol,
a migdia González també,
amb Gemma Calvet.
Tenim Pedro Sánchez ja
en aquesta entrevista a Televisió Espanyola.
També pot dir alguna cosa.
Us ho farem arribar aquí
al matí de Catalunya Ràdio,
però...
...que evidentemente estàs sufriendo...
Sí, al Pujar.
...proqueos inaceptables,
atropellos constitucionales,
como és el del Consejo General
del Poder Judicial,
y mejoras que tenemos que hacer,
que són comuns, por cierto,
a todas les democracies del món
i que tenen que ver
amb la desinformació,
els bulos i les estrategies
de difamació impulsades
per la altra dreta.
Es a un moment de acabar
la legislatura,
independientemente
que hi haia pressupostos.
Nosaltres, por supuesto,
vamos a presentar
nostres pressupostos,
vamos a trabajar
para que salgan adelante
esos pressupostos,
e, insisto,
nuestra agenda
es bien definida,
es convivencia,
es empleo,
son derechos,
y ahora también
vamos a incorporar,
después de las referencias
que han hecho ustedes
en la previa a esta entrevista,
esa agenda pendiente
de la calidad democrática
que, insisto,
es común ese desafío
a todas las democracias
y que tenemos que poner en marcha
sin falta en nuestro país.
Yo lo he dicho
en el Congreso de los Diputados hoy,
antes de que termine
el mes de julio,
el Gobierno de España
presentará ese paquete
de calidad democrática
al Congreso de los Diputados
para ser debatido
y ser aprobado.
Acabamos de celebrar
unas elecciones europeas,
presidente,
y hemos asistido
a una ola
ultra galopante
en toda Europa.
Se ha referido
a este asunto
hace unos minutos
tan solo
en la sesión de control.
A mí me gustaría saber
si usted piensa
que España está
a salvo de esa ola.
No, no lo está.
A ver,
yo creo que
en las elecciones europeas
el partido ganador
ha sido la abstención.
Y creo que todos los partidos políticos
aquest paquet
de qualitat democrática
que ha anunciat
en aquesta sessió
de control
aquest matí
al Congrés
dels Diputats
acaba de dir
el president espanyol
que el presentarà
abans del juliol.
De seguida
recollirem
el més destacat
d'aquesta entrevista
però
pel que fa a les paraules
que deia
l'expresident d'Esquerra
Oriol Junqueras
ha obert
diferents escenaris.
Naturalment
ell ara no té cap càrrec.
Veurem
a finals de novembre
si aconsegueix
o no
tenir el suport
de la militància
i de les bases
per tornar a ser
elegit president
del partit.
Quan li demanàvem
per aquest acord
amb els socialistes
per quins serien
els mínims exigibles
Oriol Junqueras
no el descartava
deia
sempre que
hi hagi
un bon acord
per Esquerra Republicana
però aquí sí que no ha tancat
la porta
Itziar.
No, no l'ha tancat
està clar.
A mi el senyor Junqueras
em sembla
com un paper en blanc
o sigui
em sembla
que està esperant
que escrivim
entre totes
i allò que hi consideri
que té més acords
ell s'ho posarà
sobre seu
i ho transmetre
és que el veig
a mi
m'ha faltat
que dissenyés
o que ens digués
com fer
m'ha faltat crítica
autocrítica
sí que ha dit
que cal escoltar
però no l'he vist
proposant coses
i per tant l'he vist
com una mica
com una tàbula raça
que diu
graveu aquí
allò que creieu
que té possibilitats
d'avançar
i s'ha posat a disposició
d'aquesta gran missió
no sé
el veig una mica
no sé
esperant que entre totes
li diguem
què cal fer
i ell dir
doncs ja ho faig
com si
es posés a la nostra disposició
i per tant

ell si finalment
considera
que amb el PSC
allò que els continguts
són
celebrats
i valorats
positivament
ell estarà content
i dirà
anem amb el PSC
i si m'intueix
que no tant
doncs a lo millor
a dir una altra cosa
no sé
el veig molt en blanc
és que Esquerra Republicana
té mala peça
el tele
en aquesta situació
és a dir
faci el que faci
la criticaran
veus
has pactat amb l'illa
veus
has pactat amb el Puigdemont
veus
ets un irresponsable
perquè es provoca
repetició electoral
és que té
mala solució
i suposo
que optarà
per la menys dolenta
de les solucions
crec
de totes formes
jo crec
que a diferència
del que diu
l'exier
el Junqueras
té una manera
d'expressar-se
que és
costa de seguir
em sembla
de la cúria vaticana
però
avui jo penso
que ha dit coses
a la seva manera
ha dit coses importants
per mi dues
són molt importants
la primera
és el realisme
amb el que ha afrontat
el tema de l'amnistia
ell està en un marc
que per mi és el realista
que és que no hi haurà
una amnistia immediata
i això té moltes conseqüències
després polítiques
i ell no ha enganyat
amb això
a diferència de molta gent
que continua pensant
que això
ara
s'aixecaran
les cautelars
i ja s'ha aconseguit
i per tant
per mi això és molt important
i ha sigut molt clar
i la segona cosa
a la seva manera
quan ell diu
que s'ha d'aconseguir
un gran pacte
un gran pacte
que sigui positiu
això només
el pot oferir
el partit dels socialistes
per una raó
perquè
els independentistes
no sumen
i per tant
l'únic realista
és intentar negociar
un gran pacte
amb el partit dels socialistes
ell no ho diu
d'aquesta manera
però penso que
amb el seu llenguatge
complex
ha marcat
o ha expressat
idees profundes
del seu món polític
relativament clares
i que penso
que són realistes
Jofranio Marto
ara deies
Esquerra es troba
amb la disjuntiva
d'haver de decidir
quin és el camí
menys perjudicial
quin és
ara mateix aquest camí
quin creieu
doncs tinc la sort
de no pertany
ara em posaré
en plan Junqueras
tinc la sort
de no pertany
a cap direcció
cap direcció
de cap partit polític
i tampoc
per tant
el d'Esquerra Republicana
cosa que em fa
però no t'allarguis tant
eh
però segons el teu
anàlisi polític
cosa que m'eximeix
d'ara haver-me de pronunciar
sobre
però com a tant
no
aviam
ara parlant
parlant seriosament
crec
que és més fàcil
d'assumir
això que diu
el Pere Rossinyol
per molts motius
un d'històric
ja ho han fet
és a dir
ja han fet
president a Pasqual Maragall
ja han fet
president a José Montilla
acaben de preacordar
entrar a Esquerra
és a dir
no li és
molt marcià
pactar amb el PSC
Esquerra Republicana
és més
hi ha una ànima
dintre d'Esquerra Republicana
que si pogués
ja ho signaria avui
i ho ha de fer
president en Rull
vull dir
per compensar
el president del Parlament
exacte
és a dir
no és molt marcià
i
mantingue'm
el que he dit abans
decideixi
el que decideixi
decideixi
el que decideixi
Esquerra
rebrà crítiques
rebrà crítiques
ara bé
les crítiques
que pugui rebre
per fer president
a Salvador Illa
aniran en funció
d'aquest gran acord
al que puguin arribar
i com pugui utilitzar
la força
de condicionar
un govern Illa
a Catalunya
i un govern Sánchez
a Madrid
si sap jugar bé
les seves cartes
dins de les crítiques
que rebrà
crec que
allò
política en majúscules
la menys
dolenta
de les opcions
és que ara mateix
Esquerra Republicana
assumeixi
els quarters d'hivern
amb una posició
de condicionar
dos governs
que no és menor
doncs mira
no és menor
D'aquí que Junqueras
també recordava
tots els pactes
que havien arribat
Junts i PSC
el que extrec
de les teves paraules
Gemma Calvet

jo insisteixo
que ara mateix
és veritat
que Esquerra
Esquerra té
el dol
i la gestió
de la pèrdua
de vots
amb moltes dimissions
de fet
no hem preguntat
per què ha dimitit
Oriol Junqueras
directament
però d'altra banda
el context d'ara
sobre els acords
jo particularment
penso que
unes noves eleccions
serien un error
immens
si algú creu
que aquestes noves eleccions
faran que
l'abstencionisme
de l'independentisme
es revisi
i la gent
els torni a votar
jo crec que són
o molt ingenus
o molt poc estrategues
per tant
una repetició electoral
anirà malament
per l'independentisme
segur
segur
perquè molta gent
es passarà a fer
un vot útil
perquè la gent
vol governs
i la gent
vol estabilitat
i la gent
vol tirar endavant
i que l'ultradreta
no pugi
pugi
pugi
com a cada
elecció
va pujant
això
amb independència
del que cadascú
voldria per Catalunya
però la lectura
democràtica
representativa
és una
i els abstencionistes
o són mendrosos
o estan molt enfadats
però no canviaran
i també s'han de tenir
en compte
des del punt de vista
democràtic
però no presumint
que són independentistes
o no ho són
simplement
no han volgut
exercir
la democràcia institucional
el vot representatiu
de la democràcia institucional
què canviarà això
el mes de novembre
a desembre
res
simplement
una crisi més
de credibilitat democràtica
i més cansament
de tots els que
anem a votar
i veiem que no són capaços
d'arribar a acords
jo crec que s'imposa
un bon acord
s'imposa un acord
important
i que
sigui capaç
l'independentisme
potser de ser
generós
però hàbil
és que de vegades
tu pots no governar
o encapçalar un govern
però entrar a govern
pots acollar
una mica més
l'acord
amb el govern Sánchez
és a dir
hi ha molt marge
de negociació
perquè Sánchez
depèn
dels vots independentistes
de Junts
i d'Esquerra Republicana
i en aquest sentit
jo crec que és saludable
que la política
es posi en marxa
més que no
l'agenda individual
d'alguns líders
que tinguin ganes
ara de presentar-se
doncs
com a candidats
o candidates
per fer la seva
carrera individual
i ho dic clarament
perquè crec que
la gent ha d'escoltar
les coses com estan
cal salut democràtica
en els partits polítics
i per això
cal ser capaços
d'arribar
a bons acords
com va fer la Merkel
en el seu moment
amb els vers
és a dir
la política
es caracteritza
per fer
consensos
i acords
entre diferents
el que està passant
ara
al govern espanyol
des de la transició
mai s'havia produït
un pluralisme polític
com el que hi ha ara
i això és saludable
és difícil
però és saludable
democràticament
en aquest sentit
és casual
el preacord
el que hi va arribar
el grup municipal
d'Esquerra
amb el govern
de Collboni
48 hores després
de les eleccions
europees
després d'elegir
la mesa
al Parlament
feia temps
que estaven converses
amb l'Ajuntament
de Barcelona
però
és casual
o no és casual
o pot indicar
una mica el camí
m'ho preguntes a mi?
a tots
o en general
el deixem contestar tu
perquè estàs online
exacte
sí, sí
mira que bé
així no et perdem
res és casual
en política
jo crec que hi ha
tots els fulls de ruta
estan estratègicament
pensats abans
com ha de ser
perquè no es pot improvisar
el pitjor de tot
en política
és la improvisació
jo crec que ja
des del moment
en què no va reixir
l'acord Trias-Maragall
que era natural
i era un consens
que s'havia fet
doncs des de les majories
electorals
doncs ja es va produir
aquest altre escenari
i per tant
doncs era
era
era bastant
han anunciat que
collboni en solitari
no podia aguantar
massa temps
jo crec que no és casual
però tampoc és part
d'un pla secret
d'un òrgan central
perquè aquest òrgan central
ara mateix no existeix
a Esquerra
i per tant
potser hi ha sectors
que empenyen
i aquesta és una manera
d'empenya
però en cap cas
crec que forma part
d'una escenografia
decidida
per un comitè central
a part que
Esquerra Republicana
de Barcelona
ja feia molt de temps
que estava
altament preparada
ha estat molt propositiva
des de l'època
d'Ernest Maragall
com es van preparar
com van guanyar
les eleccions
és a dir
jo que es conec bastant
sobretot els de Ciutat Vella
que són
companys de barri
perquè hem discutit
de moltes coses
estan molt preparats
han treballat molt
han buscat propostes
molt actius
i crec que
segurament
el que
el PSC
veu en ells
gent molt
molt connectada
a les realitats
dels barris
i per tant
aliats
molt necessaris
i de fet
tot fa pensar
que la votació
de demà
la militància
d'Esquerra Republicana
a Barcelona
voti a favor
d'aquest acord
però a la inversa
sí que seria
revelador
és a dir
si ni tan sols
la militància
d'Esquerra Republicana
a Barcelona
que pot tendir més
cap a aquest pacte
amb el PSC
avala
sí que pot ser
un bon termòmetre
per a nivell nacional
dir que Esquerra Republicana
no s'impliqui en la governabilitat
amb Salvador Illa
és anar dues pantalles
endavant
però vull dir
si Esquerra Republicana
a Barcelona
diu que sí
continuarà el dilema
a nivell nacional
en canvi
si Esquerra Republicana
a Barcelona
ni tan sols a Barcelona
vota sí
a entrar un govern
amb el PSC
dubto que a nivell nacional
les majories
d'Esquerra Republicana
estiguin per fer president
Illa
sí, és cert
estic molt d'acord
prova de foc
insisteixo
si surt que no
si surt que sí
no és vàlida la prova
per entendre'ns
si el resultat
és que ni parlar-ne
sí, sí
clar
a veure una cosa
Carmeta
sap que
en els equips de futbol
hi ha un moment
que quan els jugadors
es retiren
creen els equips
legends
i els millors
van a jugar
i fan exhibicions
pel món
però no competeixen
fan exhibicions
i la gent
no els va mirar
doncs aquests legends
jo eh
jo
des d'aquí
des de la baixadilla
penso que
un equip d'alegents
de polítics
no estaria gens malament
saps què vull dir?
dius
agafo aquest, aquest, aquest
i anem a fotre
exhibicions
pels pobles de Catalunya
i dic
hòstia
aquest era boníssim
hòstia
me'n recordo aquest
com va fer allò
però hi ha un punt
ja
que els futbolistes
saben que no poden competir
per tant
saps
penges les botes
i et homenatges
amunt i avall
i anar fotent
però
eh, eh
Carmeta
això és el que penso
jo eh
bon dia
bon dia
bon dia Carlos
què tal
com estàs?
com esteu
escolta'm una cosa
feixades
però els
vols dir
per què
per incoure en Junqueras
també
de l'equip Legend
o què?
no he dit noms jo
no he dit noms
no, no
val, val
val
jo estic en un moment
de la meva vida
en què jo
escolto a tothom
i jo puc
ja te la veig
mullar-me
no em mullaré
saps què vull dir?
ja te la veig
home, se sent peixeter
és difícil, eh
que no et mulli
oh, boníssim
i l'altre diu boníssim
l'altre diu boníssim
saps?
l'altre diu boníssim
ens ajudem entre nosaltres
sí, el que roba cafè
és el nou convidat
saps?
sí, ha sigut un furt
ha sigut un furt
involuntari
a primera hora
li ha fotut el cafè
en Junqueras
la mare
quin festival
escolteu
a partir d'ara
és d'obligació
ho dic per la Romero
Romero
és d'obligació
que la primera pregunta
de l'entrevistar
que tingui
sigui
quin cotxe tens?
ho he trobat sensacional
això
et dona molta informació
a la persona
és que no és
és a l'hora
és una pregunta radiofònica
és una pregunta
que dius
ostres
sembla tonta
però no
dona informació
quin cotxe tens
d'Iziar?
jo no tinc cotxe
jo ho sabia
és que anava a dir
ara et contesto
però anava a dir
al costat de la marca
i el model
has de dir
l'edat del cotxe
clar clar clar
l'any
perquè si jo dic
Nissan Qashqai
Nissan Qashqai
de 15 anys
o sigui
la ventanilla encara va amb maneta
no però quasi
però aviat no podràs entrar a Barcelona
o si és que ja no
a la frontera
a la frontera
i la Gemma
jo no tinc carnet de conduir
mira
collons
tinc una limitació
tinc una limitació
però vaig amb transport públic
i vaig molt bé
i en Pere Rossinyol
el bancarro i tant
Pere Rossinyol
el d'aporte cotxe
no no no
transport públic
jo el que faré
avui a la tarda
quan tinguem la peixateria
el migdia
i al partir d'ara
aniré pels carrers
buscant un d'àcia blau
perquè és un cotxe
que entre la marca i el color
el sendero
no li hem preguntat l'any
l'any de matriculació
el sendero
però per el que diu
fa pinta que fot anys

perquè si l'altre era un Clio
vull dir
si d'un Clio passes
un sendero d'aquest
em sembla que hi ha una
porta la mare de Déu
de Montserrat
penjada del retrovisor
i papa no corris
per conèixer una persona
a part de quin cotxe té
és entrar i veure com el té
no us ha passat mai
d'entrar cotxes
i aquí hi ha un nou aclariment
i aquí hi ha un nou aclariment
has de dir si tens fills o no
perquè això és una bona vacuna preventiva
de les galetes a terra trinxades
ah això això
els taques de nocilla
al seient de darrere
i aquell rojat que va quedar malnet
ai per favor
és així
és així
una etapa superada
però la vam passar tot
ja està
ai
Carles

el peixater
és una abraçada ben gran
i si no ho netejat el cotxe
és un bon moment per fer-ho
mira ara hi vaig
ara hi vaig
cada dia el netejo
i tant
10 minuts i seran dos quarts d'11
Jofre Llobar
Pere Rossinyol
Lizier González
Gemma Calveto
un plaer com sempre
la tertúlia zen
la dels dimecres
adéu bon dia
adéu adéu
adéu
El Matí de Cataluña Rádio.
Marina Romero.
Aquest estío viatja a la teva próxima illa preferida,
Sardenya,
y con un 15% de descompte
y viatjando en vaixell y portando el tuyo coche.
Mucho mejor, claro.
Viatja con Grimaldi.
Ya soy autónoma.
Quis emoción.
Pero ya no puedo ponerse mal alto o agarar una baja?
Pues yo, si necesito agarar una baja,
tengo Previsión Mallorquina,
que me indemniza por cada día que no puedo trabajar.
Previsión Mallorquina?
Sí, Previsión Mallorquina,
única compañía especializada en assegurances
de baixa laboral per a autònoms.
Pregunta al teu mediador d'assegurances
o informa't a la seva web.
012. La millor resposta.
Saps que l'empresa de la Marta està creixent molt?
Cada vegada són més treballadors.
I com s'ho han fet?
Amb el suport d'Acció.
Han innovat, han introduït noves tecnologies
i exporten a més de 10 països.
Acció.
L'Agència per la Competitivitat de l'Empresa
impulsa el creixement de les empreses catalanes
des de Catalunya
i 40 oficines arreu del món.
Ja sigui per innovar,
per expandir-se internacionalment
o per transformar-se.
Acció.
És l'acompanyant imprescindible
per fer realitat qualsevol projecte empresarial.
Entra a acció.gencat.cat
i descobreix els ajuts i serveis d'Acció.
012. La millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Fardà d'un autèntic massatge tailandès.
Fet pel Mateo.
El teu marit.
És postureig.
Història en filtre Santorini.
Mentre navegues amb la barqueta que has llogat.
A Santorini.
Això no és postureig.
Són 15 milions d'euros.
Ja està a la venda l'extra d'estiu de l'once.
No és postureig.
Són 15 milions d'euros i 10 premis d'un milió.
Extra d'estiu de l'once.
No és postureig.
Onze.
Ben jugat.
Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Fa anys que veïns i veïnes compartim la sal, la cura dels animals de companyia, festes i rebetlles.
I ara és l'hora de compartir l'energia renovable.
Oneix-te el canvi des d'una comunitat energètica.
Setmana Europea de l'Energia Sostenible.
De l'11 al 13 de juny.
Més informació a icaen.gencat.cat barra Setmana Energia.
Generalitat de Catalunya.
Catalunya, radio...
Fins quan haig d'anar, eh?
10 i 22 minuts.
Antoni Bassas, bon dia.
Què tal? Bon dia, Marina.
Mira, ha quedat tot ben neta, després d'aquesta pluja.
És tan agradable.
Aquesta època de l'any en què està plovent, sobretot aquest mes de juny tan plujós,
perquè veus les voreres netes, l'aire respira millor fins i tot a la ciutat,
les plantes i els arbres que estan com desnerits, de cop i volta revifen,
i agafen un verd brillant, perquè la terra és molt agraïda.
Amb poqueta aigua, de seguida et dona el millor d'ella mateixa, no?
O sigui que...
Ahir hi havia...
Són dies que animen, fins i tot a aquesta hora fa una mica de fresqueta, no?
Sí. Ahir, mirant la roda de premsa posterior al Consell Executiu, a Palau,
veia la portaveu del huer, Patrícia Plàja, que surt amb aquell faristol
on estava plovent abuts i barrals i encara hi havia el lema de
l'aigua no cau del cel.
Sí. En fi, no voldria tornar sobre això, perquè sembla que ja ho vaig dir,
però jo crec que és dels eslògans més desafortunats que li he vist mai en un govern.
Perquè és evident que l'aigua cau del cel.
I, de fet, si estem revertint ara la situació dramàtica dels pantans
i hem passat del 15% al 30%, doncs és perquè ha plogut.
Una altra cosa és que s'hagi d'invertir en desaladores
i que estigui bé que reutilitzem l'aigua
i que la gent continuem tenint la galleda a la dutxa
i després no fer la descàrrega del lavabo.
Tot això és normal i s'entén l'esperit de l'eslògan,
però és desafortunat perquè va contra l'evidència,
que és que si ara estem millor és perquè l'aigua ha caigut del cel.
I que per molts anys, diguéssim.
Sí, un dels motius que va portar Pere Aragonès a convocar les eleccions
va ser que els comuns li van retirar el seu suport als pressupostos
i l'altre va ser la sequera, també.
Tu veus d'alguna manera que Pere Aragonès deu pensar
des de Palau de la Generalitat, perquè recordem que encara hi és,
fins que no hi hagi nou president,
ostres, potser m'hauria d'haver esperat.
Ha sigut allò de convocar eleccions i posar-se a ploure.
I recordo que durant la campanya electoral,
un dia que vaig tenir l'ocasió de saludar-lo,
vam tenir aquells minuts d'impàs fins que no comença una cosa, no?
Jo li preguntava pels seus hàbits del matí,
li deia, per exemple, si es mirava les cotitzacions de borsa.
I em deia, no, la borsa no la miro.
Diu, però miro cada dia l'estat dels pantans.
Perquè, esclar, per la primera important, no?
I ara, doncs sí, ara deu pensar que això,
l'aigua del cel ho deixarà bastant arreglat.
Sí. Ah, en tot cas, si més no,
sí que haurà servit aquesta sequera perquè la gent prengui consciència, no?
Perquè tinc la sensació que, si més no,
a les ciutats ens havíem oblidat, no?
Que al final l'aigua és escassa, és un bé escàs,
i que cada vegada,
i degut al canvi climàtic, està plovent menys.
I cada vegada, sí, sí, i cada vegada ho pot ser més.
Però és que després,
per poc que traguessis el nas de l'àrea metropolitana
i veieixis com estaven els camps de cereals, per exemple,
o com estaven els boscos amb molts arbres morts,
la sensació era una miqueta apocalíptica,
fins al punt que, per exemple,
passa a mi, no sé si a altra gent li passa,
però ara estic molt a sobre de la informació del temps
i celebro gairebé com si fos un gol del Barça
cada vegada que diu que caurà un xàfec.
Ahir estava entusiasmat i estic esperant les de la tarda.
Han dit que avui a la tarda també hi ha de tornar.
Es manté aquesta prealerta.
És veritat que a vegades abans era
ostres, quin mal temps, plou,
i ara sempre és benvinguda sigui la pluja.
Absolutament.
Et volia dir, i et volia explicar,
que aquest matí llegint el diari,
he pensat amb la meva àvia,
i et volia treure aquest tema,
perquè he vist que el govern espanyol
s'ha plantejat tot un pla fins al 2030,
perquè cada vegada hi ha gent més gran,
en l'ostre país,
i el govern d'alguna manera vol garantir
que la gent no s'hagi de veure obligada
en molts casos a anar a les residències,
que pugui passar el final de la seva vida,
els últims anys, a casa seva.
Com es farà, com s'aconseguirà,
doncs aquí haurem d'entrar,
en quines mesures s'aplicaran.
Però volia demanar-te què et sembla, tu,
aquesta mesura.
De primer de tot el que em sembla és fantàstic
que els governs que miren molt per l'endemà mateix,
perquè tenen necessitats electorals,
mirin una miqueta més lluny,
i estiguin,
havent posat el focus sobre això,
probablement ens estiguin indicant
un canvi de tendència que a part de la societat ja veia,
que és les residències que han estat,
i encara són una solució per moltes famílies,
sobretot si les patologies de la gent gran
demanen cures, allò, 24 hores continuades,
comencen a tenir ja externalitats
que la gent no suporta.
I cada vegada més serem més els més grans
i viurem més anys.
Vull dir, fa 100 anys la gent no es mori
als 50 o als 60 anys, no?
Bé, som, diguéssim, com de les primeres generacions
que pot pensar molt a llarg termini.
Bé, doncs com es fa això?
Perquè ara ja hem aconseguit viure molts anys,
però no sempre amb prou qualitat de vida.
I per mi això és el millor,
o sigui, que el Consell de Ministres hagi dit
anem a pensar què passa amb les residències,
limitarem el nombre de places,
garantirem el dret a la intimitat
o uns espais d'intimitat de les persones, no?
En fi, crec que tots tenim experiència amb gent gran.
Sí, sí.
Les parets de casa parlen.
Les habitacions, els llocs on has estat,
els records que tens,
i a partir d'una determinada edat
i amb algunes patologies,
està familiaritzat amb l'entorn,
conèixer els carrers, conèixer les botigues,
i per no parlar directament de conèixer casa teva,
els passadissos, les habitacions,
on estan els mobles, els calaixos,
on estan les tisores,
i totes aquestes coses li donen molta seguretat
a persones que a poc a poc la van perdent.
I el t'ho estima, no? Fins i tot.
Sí, sí.
Bé, i estima, perquè no estàs sol,
estàs amb els altres, etcètera.
Aquí hi ha un problema,
que és que si has de treballar moltes hores,
si tens una carrera professional molt exigent,
si has de portar el sou a casa...
En fi, totes aquestes coses, diguéssim,
de la vida moderna, per dir-ho
com si fos una cançó de l'Antoni Afon,
l'atenció pateix.
Pateix l'atenció amb la gent gran,
però també amb la canalla, eh?
Vull dir, quantes sensacions de mal pare o de mala mare
no hi ha perquè no arribes a temps.
I amb els pares passa igual.
I a més a més passa una altra cosa.
La gent gran va més lenta.
Els seus ritmes ja no són els d'aquesta societat
accelerada digital cada vegada menys, no?
I aleshores perds la paciència,
estem acostumats a fer tres coses alhora
i amb una persona gran a casa
doncs en pots fer una, amb sort.
Això ho saben bé.
És una lliçó que a vegades veus en pares
que tenen fills amb paràlisis,
en fi, amb problemes seriosos,
de com et diuen que han après a viure més lents,
a ser més respectuosos,
a entendre més que la gent té velocitats diferents.
O sigui, per mi,
jo no sé si el Consell d'Investe,
si el Govern és capaç d'implementar un plan,
si poden fer les residències més petites,
però sí que dic que almenys posar el focus
i que en comencem a parlar
hauria de servir per...
bueno, per rehumanitzar-nos una mica
en relació a això
que no ho acabem de tenir ben resolt.
Antoni Bassas, mil gràcies.
A tu, Marina.
Que vagi molt bé.
Gràcies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Marina Romero.
Viatges d'anada a les Balears.
I ho sentim molt,
també de tornada.
Cotge, bicicleta, família, mascotes.
L'estiu viatge a GNB.
Sortides des de Barcelona i València
fins a Mallorca,
Menorca i a Eivissa.
Reserva a gnb.com
o a la teva agència de viatges.
Ei, APM's.
Estic una mica cagant.
Voleu viure una festa irrepetible?
Vinga, endavant.
Amb gent com ara Josmar,
el Gran Germán,
la Mari Àngels,
l'Homo APM o Joel Díaz?
Uau!
Les pelotes!
Esteu de sort.
Què és l'Aveu?
Especial 20 anys APM.
A la plataforma 3CAT i a TV3 dijous a la nit.
Superfut!
Avui l'anigmàrius feia
l'element eucarístic més disputat en un divorci
i la resposta era custòdia.
La custòdia és la peça d'or
on es col·loca l'hòstia consagrada
per adoració dels fidels
i en un divorci
la custòdia dels fills
sol ser motiu de disputa.
1.351 dels 1.462 participants
l'han encertada.
Per tant, avui dóna 7 punts per a la Lliga.
L'aspirant al vol setmanal europeu de Vueling
és Fernando Lama López.
I avui també ens heu dit
partició, potestat o combrega.
A tots els qui busqueu l'equilibri
l'hem trobat.
Gaudeix del millor de cada món
amb la gamma híbrida de Kia
i la seva etiqueta Eco.
Ara, amb condicions especials
fins al 24 de juny,
consulta les condicions a kia.com
Visita'ns a la xarxa Kia
de la província de Barcelona.
Kia, descobreix el que t'inspira.
Hola, sabies que a les residències Vallèsol
també hi pots fer una estada d'estiu?
Sí, i els apartaments que tenim
en alguns dels nostres centres també.
Reserva ara una estada al 924-24-25
o bé a Vallèsol.es.
Disposem de 4 centres a Barcelona.
Escoll d'un i reserva plaça.
A Vallèsol.
Nosaltres ens coneixem,
ens cuidem,
ens estimem.
A la venda del teu cotxe,
com en tot,
pots ser un loser o un pluser.
Un loser no valora el seu temps.
Un loser es deixa amb el camp
ofertes de compra que no es respecten.
Vols ser un pluser?
Vine directe a Ocasión Plus
per rebre sempre la millor taxació,
pagament a l'acta
i sempre amb una transparència total.
Ocasión Plus.
Ja som més de 200.000 plusers.
T'hi afegeixes?
I ara entrem al búnker.
L'altre dia vaig anar a un bar de Barcelona
que no em van voler atendre en català.
Em van tractar molt malament.
Molt malament et van tractar.
Era una cadena d'aquestes
que vaig deduir que eren milionaris.
Els hi vaig cardar
una mà de palillos d'aquests embolicats.
Me'ls vaig fotre a la butxaca.
Molt ben fet.
Vaig cardar.
Tinc el cotxe ple de palillos.
Cap remordiment.
I no t'havia de fer res, eh?
Cada vegada aquella dona es girava
a agafar una cosa de la cuina...
Al búnker.
Amb en Peyu, en Jair Domínguez
i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio
i a YouTube.
També en podcast.
Cop de mà cap allà als palillos.
Cap a la butxaca.
Diuen que a tothom li agrada viatjar.
Però no cal complicar-se la vida.
Per trobar pau, natura i patrimoni
només calen dues coses.
Un bon calçat
i el mòbil ben a prop.
Us volem ensenyar el vostre país.
Les alberes, la vall de Ciarp,
les muntanyes de Prades,
ja és...
Us portarem d'excursió al costat de casa.
Perquè us demostrarem una vegada més
que per conèixer patrimoni...
No cal anar a Suïssa.
No cal anar a Suïssa.
El podcast de Gerard López
a l'àvia web de Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Marina Romero.
Passant quatre minuts
a dos quarts d'onze del matí.
Berta Torrades.
Hem de parlar ara de l'extrema dreta
que ha ressalt el cor d'Europa,
que ha guanyat a França,
Itàlia i ha crescut també fort a Alemanya.
I avui no volem mirar tant la seva vessant política,
sinó l'econòmica.
Perquè amb l'economista Josep Manel Busqueta
volem resoldre com pot afectar,
al final, tot això,
l'arribada de la dreta i l'ultradreta
a Europa amb més força que mai.
Josep Manel, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ara mateix, Berta,
on està més munt el panorama polític,
diríem que és a França, eh?
Sí, perquè allà hi ha una crisi oberta
a la dreta tradicional.
Després que el líder del Partit dels Republicans
hagi apostat obertament
per apropar-se a l'extrema dreta de Marine Le Pen.
L'anunci trenca el cordó sanitari
contra l'ultradreta
i ha provocat que diversos membres del partit
se n'hagin acabat desmarcant.
Aquí, a casa nostra,
l'extrema dreta no ha arrasat,
però sí que ha sumat vots.
En aquestes eleccions europees,
una de les sorpreses l'ha donat la candidatura,
s'ha acabat la festa,
aquesta llista de l'agitador ultra al vice Pérez,
que ha acabat aconseguint 3 eurodiputats.
I Vox, recordem que finalment ha aconseguit
passar dels 3 als 6 eurodiputats.
A Jordà Manel, la gran pregunta,
com afectarà l'augment de l'extrema dreta
a les polítiques econòmiques que es prenguin a partir d'ara?
Doncs bé, a mi em sembla que és evident
que la influència de l'extrema dreta ja s'està notant.
S'està notant en moltes de les polítiques
que apliquen els governs,
com també en moltes de les tendències que apunten.
A mi em sembla que és un fet evident
que l'extrema dreta ha aconseguit una cosa
que és, jo diria, molt interessant.
És que ha aconseguit col·locar una matriu
de temes concrets, de temes polítics,
de temes econòmics,
i que serveix tant per a l'Argentina de Milley,
per als Estats Units de Trump,
per a l'Espanya de Vox,
per a la Catalunya de Sílvia Oriol,
o per a l'Europa d'Alternativa per a Alemanya, etc.
O sigui, em sembla que una virtut molt important
que ha tingut l'extrema dreta
és la de construir una matriu de propostes universals,
de propostes globals,
que tenen capacitat d'incidir
en tot el que seria el ventall
i la estructura institucional
que aniria des dels Estats fins als municipis.
I aquí trobaríem diferents polítiques.
Moltes d'elles, la veritat és que força contradictòries.
Per una banda, jo diria que això
ho podem trobar en tot el que seria
aquesta matriu d'intervenció política.
Podem trobar mesures de caràcter fiscal.
Per exemple, l'extrema dreta
el que planteja són mesures de tipus neoliberal,
de tipus ultraliberal, de reducció d'impostos.
I moltes vegades ho plantegen
a partir de posar sobre de la taula
el que seria això que anomenen la flat tax,
el fet de proposar una taxa impositiva
per a tothom igual.
Per exemple, en el cas europeu
està al voltant del 16%
o, per exemple, Vox,
que ha plantejat al voltant del 20%.
I això és una mesura
de caràcter fiscal regressiu,
que sobretot perjudica les classes populars
i beneficia sobretot
aquelles persones que tenen més recursos.
I això ho combinen,
i per aquí una part de la seva esquizofrènia,
d'aquesta bipolaritat
de les polítiques de l'extrema dreta
o de les propostes,
ho combinen amb la necessitat
de reforçar uns serveis públics
que en bona mesura
s'estan veient deteriorats
pel que seria la mala praxis política
corrupta,
aprofitada,
del sistema polític tradicional.
Llavors, clar,
quina és la contradicció?
La contradicció és que
polítiques que indefectiblement
portaran a recaptar menys recursos
seran absolutament invàlides
i insuficients
per sostenir
sistemes de seguretat social
i d'estat del benestar
diguéssim,
doncs més rèixits i més robustos.
Doncs això a l'extrema dreta
òbviament ho acompanya
amb el sentit també de plantejar
que si no es poden sostenir
millors sistemes de protecció
és perquè existeix una part
de la població,
en aquest cas la nouvinguda,
que és la que és criminalitzada
per aquest tipus de polítiques,
que és la que s'aprofita
diguéssim,
del que serien aquestes ajudes
quan de fet és absolutament fals,
perquè totes sabem
diguéssim,
pels estudis que existeixen
que la part migrant
per una banda
és la que menys aprofita
aquests recursos
i que per altra banda
és la que està contribuint
amb el seu treball
a finançar-los.
Aquesta seria
un exemple
de l'esquizofrènia,
d'aquesta bipolaritat,
d'aquesta inconsistència,
d'aquestes polítiques
de l'extrema dreta
que el cert és
és que tenen capacitat
d'influir
sense cap mena
de projecte concret,
sense cap mena
de projecte local,
sense cap mena
de proposta
diguéssim
que estigui establerta
entre tot el que seria
el ventall
de la política pública.
Per exemple,
hi ha una cosa
que caracteritza
aquests partits
i és el seu discurs
negacionista.
El canvi climàtic
no existeix.
Hem d'esperar
un retrocés
en les polítiques
mediambientals?
El tema
que planteges
em sembla
absolutament
rellevant,
perquè totes
i tots
som conscients
que estem en temps
d'emergència climàtica
i necessitem
intervenir
de manera ràpida
i urgent,
sobretot
a través
de la política pública,
per intentar revertir
les conseqüències
del canvi climàtic.
Per tant,
tot el que sigui
el temps
que esmercem
o que s'esmerci
en la política pública
en el que siguin
altres polítiques
del tipus
i de les que
planteja l'extrema dreta,
doncs estem
que perdem
per la humanitat,
per dir-ho així.
I en el cas
concret
del canvi climàtic,
l'extrema dreta
també planteja
una bipolaritat,
planteja una dualitat,
una contradicció
que em sembla
també molt evident.
Per una banda,
el que plantegen
és, bé,
si els recursos
són escassos,
si el que tenim
són menys recursos,
si hi ha menys energia,
menys materials,
aquests recursos
han de ser pels de casa.
El que hem de fer
són polítiques
proteccionistes,
enrocades en l'identitari,
que facin
que qui disfruti
d'aquests recursos
siguin,
en aquest cas,
les poblacions autòctones.
Però,
per altra banda,
el que plantegen,
diguéssim,
ja que és on vindria
la contradicció,
és que, bé,
per això del canvi climàtic
no li hem de donar
tanta importància,
el que cal
és continuar creixent,
continuar generant riquesa,
continuar desenvolupant,
per tant,
continuant prement
l'accelerador
d'aquelles polítiques
que,
indefectiblement,
ens porten
a agreujar
aquesta situació
de crisi ecosocial
en la que ens trobem.
Per tant,
des de la meva perspectiva,
aquest negacionisme climàtic
que,
en bona mesura,
caracteritza
les polítiques
d'extrema dreta,
combinat
amb el que seria
aquest identitarisme
en la utilització
dels recursos,
és una de les característiques
també contradictòries
d'aquesta política
de l'extrema dreta,
que,
des de la meva perspectiva,
aquí sí que és molt preocupant
també,
perquè estem en temps
de descompte
pel que fa referència
a la crisi climàtica
i aquests anys
que venen
són anys absolutament
decisius
i claus
si volem assegurar
un llindar
habitable
per a la humanitat futura.
Josep Manel,
l'extrema dreta,
en el fons,
el que fa és un discurs
que va contra la corrupció,
la immigració,
els mitjans
i els partits tradicionals,
no?
Justament diries
que els partits tradicionals
haurien de prendre nota
d'aquests resultats,
és a dir,
haurien de fer autocrítica,
la dreta està pujant
perquè l'esquerra
no fa la feina?
Clar,
jo penso
que és evident,
l'extrema dreta
té una virtut
i té una capacitat,
és la de plantejar,
diguéssim,
un escenari,
la de plantejar
un horitzó,
planteja un horitzó,
des de la meva perspectiva
absolutament desastrós,
però planteja un horitzó.
L'esquerra,
i en aquest cas
penso que des de l'esquerra
s'ha de fer una forta autocrítica,
porta molts anys,
per una banda,
gestionant la realitat
tal com és,
intentant fer política
de poca alçada
sense plantejar
horitzons emancipatoris
i, per altra banda,
només fent això,
política de gestió,
diguéssim,
en un procés d'austeritat,
en un procés de retallades
en què ha hagut d'acomodar
el seu discurs
el que seria
aquesta realitat estructural.
Mentre que
l'extrema dreta
està intentant,
en bona mesura,
saltar-se
el que serien
aquests paràmetres
que ha definit
la política mainstream.
I això em sembla
que a més ho fa,
i penso que això també
és molt important
i no se'n parla
des de la meva perspectiva
el suficient,
ho fa sobre un terreny
que està abonat
precisament perquè això
fructifiqui.
O sigui,
al final l'extrema dreta
el que aprofit és,
en un moment
de por,
de retallades,
de menys polítiques públiques
pel que seria
la reproducció de la vida,
l'extrema dreta
el que aprofit és
l'individualisme
amb el qual hem estat educades.
Aquell tipus de plantejament
que diu que
si tu vols pots,
si no pots,
és la teva responsabilitat,
no la responsabilitat col·lectiva,
perquè com diria Margaret Thatcher,
o com plantejaria Margaret Thatcher,
al final
la societat no existeix,
és la suma
dels comportaments individuals.
I jo diria
que l'extrema dreta
està traient fruit
del que han sigut
molts anys
de socialització neoliberal,
de socialització,
diguéssim,
en aquest context
del liberalisme,
d'aquest individualisme atros,
d'aquesta competitivitat,
d'aquests si tu vols pots.
I en aquests moments,
en què la societat
s'està retraient,
en què menys recursos serveixen
o es destinen
a la política pública,
el que acaba potenciant
aquest individualisme
és el fet de dir
jo intento enrocar-me
en lo meu
i el responsable és aquest
que em ve a disputar
en bona mesura
uns recursos finits i limitats.
Per tant,
jo diria que la dreta,
l'esquerra,
té responsabilitat
en el sentit
en el que no ha sigut capaç
de desbordar aquest marc
i oferir
un horitzó
d'una vida millor,
d'una societat
més pròspera,
d'una possibilitat
de progrés
per a les persones,
sinó que el que ha fet
ha sigut recloure's
en la gestió
de cada vegada
les immunes.
Ai,
que hem perdut
el Josep Manel Busqueta,
l'ostreconomista
que ens acompanya
cada 15 dies
per ajudar-nos
a entendre
la realitat econòmica
des de diferents perspectives.
Avui parlant
de com
l'extrema dreta,
com aquest augment
d'eurodiputats
que a partir d'ara
hi haurà
al Parlament Europeu
pot provocar
que hi hagi
un retrocés
en certes
polítiques econòmiques
que s'han desenvolupat
fins ara.
Un exemple,
ara ens ho resumia,
són les polítiques
que tenen a veure
amb el canvi climàtic,
però,
i ara quan tornem
a la connexió,
és el que li volem demanar,
clar,
a més a més,
l'extrema dreta
també fa un discurs
totalment contrari
als immigrants,
un discurs
totalment xenòfob
i la realitat
demostra
que Europa
necessitarà
milions
d'immigrants,
milions d'immigrants
per sobreviure
d'aquí als propers anys.
Quina dada
es calcula,
més o menys,
Berta?
Es calcula
que uns 60 milions
d'immigrants
per sobreviure,
diuen,
és el càlcul
que fan
les Nacions Unides
a partir
de diferents estudis
demogràfics
que demostren
que cada vegada,
el que hem parat
més d'una vegada,
Marina,
tenim menys fills
i vivim més anys,
per tant,
cada vegada
anem a una societat
més i més envellida.
Obligarà
els països europeus
a obrir les portes
a una immigració massiva
en els propers 30 anys
que vindrà,
sobretot,
diuen,
de l'Àfrica.
Aseguren
que no n'hi haurà prou
amb allargar
l'edat de jubilació
ni tampoc
amb robotitzar
l'economia
i fan el càlcul aquest
que el 2050
Europa tindrà
un dèficit
de 60 milions
de treballadors.
Per tant,
si no arriben
aquests treballadors,
serà sostenible.
Clar,
el model actual
no podrà perdurar
que és una mica
el dia que fèiem
també el programa especial
el que ens venien a dir
els diferents experts
en matèria
migratòria europea,
que al final
aquesta arribada
de migrants
es necessita
per mantenir
l'actual societat
del benestar a Europa.
No és possible
aquesta connexió
amb el Josep Manel Busqueta
ens quedarà pendent
per d'aquí a 15 dies,
quan torni a entrar aquí
al Matí de Catalunya Ràdio,
analitzar
quines polítiques econòmiques
en aquest sentit
poden estar també en risc.
Berta,
gràcies per tot.
A vosaltres,
fins ara.
Al Matí de Catalunya Ràdio.
Marina Romero.
0-12
La millor resposta.
Vols anar a la universitat?
Tens dubtes
sobre les proves d'accés?
Entra al Canal Universitats.
El Canal Universitats
és l'únic lloc
on trobaràs
tota la informació
100% oficial
i actualitzada
sobre l'accés
a la universitat.
Dates clau,
documentació necessària,
cercador d'estudis,
ajudes
i com es poden demanar,
recursos
per preparar exàmens,
tot ordenat
i molt fàcil de trobar.
Entra a universitats.gencat.cat
i descobreixo.
Ei,
he trobat un portal
amb totes les respostes.
El camí a la universitat
és més fàcil
amb Canal Universitats.
0-12
La millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Aquest estiu viatja
a la teva pròxima illa preferida,
Sardenya
i amb un 15% de descompte
i viatjant amb vaixell
i portant el teu cotxe,
molt millor, esclar.
Viatja amb Grimaldi.
Fa anys que veïns i veïnes
compartim la sal,
la cura dels animals de companyia,
festes i rebetlles
i ara és l'hora de compartir
l'energia renovable.
Honesta el canvi
des d'una comunitat energètica.
Setmana Europea
de l'Energia Sostenible
de l'11 al 13 de juny.
Més informació
i caen.gencat.cat
barra Setmana Energia.
Generalitat de Catalunya.
Aquest dijous,
a la tarda de Catalunya Ràdio,
l'Ajuntament de Barcelona
descobreix els esdeveniments,
els serveis
i totes les activitats
que no et pots perdre
a la ciutat de Barcelona.
Què coi és això?
Ah, sóc en aquell programa
que t'amaguen els bitllets
a casa teva.
10.000 euros concretament.
On és la pasta?
Amb Gerard Romero.
El nou concurs
de la plataforma 3CAT
en què els concursants
demostraran
si són capaços
de destrossar casa seva
per emportar-se el premi.
Disponible
a la plataforma 3CAT.
Hola,
he vingut per fer-vos
que el 12 de juny
és el dia internacional
del doblatge.
I des de la vermella
el podcast de Catalunya Ràdio
tenen un missatge
per a vosaltres.
El doblatge
és un art,
un ofici meravellós
que et permet
veure sèries i pel·lícules
encara que no dominis
l'idioma original.
El doblatge
també és necessari
per normalitzar
i enfortir la llengua.
Gràcies al doblatge
molta gent ha après català.
El doblatge
també és cultura,
oi?
A veure,
repeteix amb mi,
el doblatge és cultura.
El doblatge
és cultura.
El doblatge
és cultura.
El doblatge
és cultura.
El doblatge
és cultura.
La vermella
amb el dia internacional
internacional del doblatge
perquè el doblatge
és cultura.
Catalunya
ràdio
i el doblatge
i el doblatge
és cultura.
El doblatge
és cultura.
Mira que bé,
tres minuts passen ja
de tres quarts d'onze del matí.
Dic mira que bé
perquè...
Ah, perquè pensava
que sortia el sol
però no acabarà de sortir.
No acabarà de sortir, eh?
No, però estem bé, estem bé.
Toni Galsi Ramon, bon dia.
Què tal? Bon dia.
I la Mariola, on la tenim?
I arribarà.
València, bon dia.
Ah, València.
Mariola.
Com gaire, sempre.
Què tal?
Com esteu?
Així tampoc fa sol, eh?
Així no que tranquils.
Bé, bé, bé.
Ara el bon temps
és que plogui,
per tant,
tot en ordre,
tot bé.
Correcte.
Escolteu-me,
arrenquem amb una molt bona notícia
avui per la difusió del català.
Què passa?
Ui, senyor Déu meu.
Què passa ara?
Que ara, a última hora,
he trucat a l'empresa de vídeo
que havia de venir a gravar
el casament de la nena
i diuen que no venen.
Còchor.
I la Conchiteta, pobreta,
que ja estava vestida,
fet una cara.
Clar.
Que se'n visca casada
i sense foc.
Les tresines, sí, sí, sí, sí.
Les nostres tresines
arriben just avui a Netflix.
A veure, explica'm-ho bé, això.
Doncs res,
penjaren això
i plats bruts.
El que significa
sense tenir encara
les dades zonals,
és a dir,
no sé a quants Netflix
ho pengen.
Què vols dir?
Home, que Netflix
té divisions de zones.
Molts països.
Ah, vale,
no saps de quants països
a quantes sí.
No sabem si a Polònia
es veu.
Correcte, pot ser que ho vegin...
No, és que això...
Hombre, és molt important, eh?
Com el fenomen de Merlí a Argentina
o a Colòmbia,
doncs això podria ser
que de sobte
a Argentina
els encantés plats bruts.
O a Suïssa
o a Polònia
o a...
Saps?
A qualsevol lloc
d'Amèrica Latina
o a Austràlia.
No tinc les dades,
les tindré
de quan i com ho pengen.
Però el que és segur
és que a Netflix
ha estat espanyol,
es penja plats bruts
i tresines
i que això és una oportunitat,
crec, meravellosa
perquè la gent pugui descobrir
dues de les millors sèries
que s'han perit
en aquest país.
Jo, en concret,
estic molt content.
No només pel català,
que també,
sinó perquè són
dos productes meravellosos.
Perquè es porten
una manera
de fer televisió
que hem de posar-lo
en el context
d'aquell moment,
és a dir,
ara sembla que aquest tipus
d'humor
o aquest tipus
de narratives
és més normal.
Si tu veus ara
sèries molt contemporànies
i veus
les telecines,
dius,
ostres,
doncs mira,
estaven molt avançats
en aquell moment.
Llavors,
clar,
aquest tipus de ficció
que, sincerament,
TV3 va començar
i ara mateix
no està donant
tot el que hauria de donar
en aquest sentit,
em sembla a mi,
perquè podrien haver
continuat per aquesta senda.
I jo crec que,
fora del mar català,
veure això
i pensar
que fa tant de temps,
perquè a més són sèries
que han envellit molt bé,
és a dir,
fins i tot
l'estètica
de les telecines,
que és evident
que ja no té res sabors
com si veus ara
les xiques d'oro,
però hi ha
un ecosistema
d'aquestes dos sèries
que són superactuals,
és a dir,
que han envellit bé,
i tot és clar,
des de fora
s'han rebrat molt bé
en aquest sentit,
crec jo.
Jo crec que TV3
va haver-hi una època
en què era
molt bona
creant ficció,
jo diria que
i pionera,
Toni,
i pionera.
De les millors televisions
del món
creant ficció
pròpia,
i després
tenia molt bon ull
per comprar ficció
a altres països.
Ah, sí?
Sí,
l'època d'aquí?
Home,
l'època dels joves,
l'època del...
Clar,
l'època del...
Estàs parlant
de molt enrere,
fa molts anys.
Sí, sí, sí.
L'escorçó negra,
però va haver-hi
un moment
de cohesió
de saber
què podia comprar,
va comprar,
gairebé
tota la catàleg
de la BBC,
hòstia,
algunes sèries meravelloses,
i feia una ficció
que era collonuda,
i de fet,
Plats Bruts,
jo crec que és filla directa
de, per exemple,
els joves.
Té molt a veure
amb aquest humor
sec britànic,
que també és molt català,
que sempre han dit
que l'humor britànic
i l'humor català
s'assemblen,
perquè és un humor
que veu molt
d'aquesta...
de com som els catalans
una miqueta, no?
Som una miqueta cap a dins.
No, i a més,
vosaltres des d'ahir
igual no ho notàveu tant,
però des de fora
tu miraves TV3
com una cosa aspiracional
en el sentit de la ficció.
Jo, per supòs,
que estava a València
i tenia Canal 9,
què vos vaig a contar, no?
Però és de veres que...
No, és clar,
és que la factoria
que va desenvolupar
tot el que tenia a veure
amb Plats Bruts
i fins i tot
les Teresines,
després això va esguitar
la tele
autonòmica
i jo crec...
i fins i tot
tot el que és la tele
autonòmica,
des del Terrat,
per exemple,
va fer cap a fora.
És a dir,
és que no ens podem quedar
amb l'anècdota
d'una sèrie,
saps?
És a dir,
aquest ull
del que deia,
del que parlava Toni,
va crear també
un imaginari col·lectiu
molt interessant
en l'espectador...
Sempre diem des de fora
que l'espectador
de TV3 és diferent.
L'espectador de català
és diferent, no?
Per moltes raons
que no podem ampliar.
Si voleu,
un dia ho parlem.
Però és de veres
que és diferent
perquè se l'ha educat
d'una manera diferent.
La seva retina
s'ha educat
en un comportament audiovisual
diferent
d'altres televisions.
És veritat, també, Mariola,
que la part de no ficció
també a TV3
és tancionera absolutament.
No només amb espais
com 30 minuts,
sinó els propis informatius.
No hi ha hagut informatiu
més modern
a cap lloc d'Espanya
que el de TV3.
Mira, a mi em passa amb Toni.
Vaig a posar l'exemple.
Jo crec que Toni
és molt més exigent
en l'audiovisual en general
i en la ficció en particular
perquè té una altra educació
molt més temprana.
És a dir, ell va començar,
tu, Toni,
vares a començar a fer,
a veure,
aquest tipus de comportament televisiu
molt abans que jo.
I això és de veres
que t'ha fet un públic
més exigent.
A banda de que eres més intel·ligent,
clar, això també hem de contemplar.
A part de la raó,
però és que la meva generació
va créixer
no només amb TV3,
sinó amb un canal
que era el Canal 33,
que allò era una mina d'or.
Sí, sí, sí.
Estava trufat
de productes increïbles
a nivell musical
i sobretot crec que hi havia
un amor per la cultura en general
que ara mateix no existeix,
ja em perdonareu.
Totalment d'acord.
La cultura queda relegada
en segon terme,
de quan en quan serveix
ser omplir foradets
que quedin allà posats,
però no té el...
I això també...
Però què trobes a faltar,
per exemple,
programes puntis com Sputnik?
Em falta un programa de música,
perquè no tenim un programa
de música potent.
Sí, sí.
No en tenim.
Totes les televisions,
que no hi ha...
És que...
Trobo a faltar moltes coses.
M'agradaria un pas de gansa.
Saps què vull dir?
Sí, el concurs de Mickey Mouse.
Sí, vull dir,
em falten moltes coses.
Crec que podríem donar-li
molt més recorregut a la cultura
i que no ho fem
i que ens hem bolcat
en el que diuen ara
que és infotainment,
que és aquesta manera
de donar informació
que ha de ser entretinguda,
no?
I que això crec
que és una manera
de disminuir
la potència
que té la informació
i el mateix
s'ha de treure
l'hi pes específic.
Al final,
acabes d'explicar
les coses a la gent
com si fossin nens petits
i a mi això no em sembla bien.
Jo, per exemple,
hi ha una cosa
que no entenc
i és que
per què Plats Bruts
no ha fet
spin-offs,
no ha continuat
a missa línia,
perquè és de veure
que les Teresines
formen part
d'un altre tipus
de narració,
però Plats Bruts
podria perfectament
exportar-se ara
al món contemplat,
al moment
en què estem.
Però això
li han demanat
sempre al Joel Joan,
no?
I sempre ha negat.
I per què no vol?
No ho sé.
Jo crec que
això a mi no em sembla malament.
Ja és molt complicat
fer segones parts
i posar una demostració.
Freyser,
que era una
de les grans sèries
de fa 30 anys,
que era una sèrie
meravellosa
i que han ballit
molt bé
la versió nova
fa plorar.
Fa plorar de fàstic.
Ai, sí.
És molt difícil.
Jo crec
que el que s'hauria d'apostar
és per fer
si com uns modernes,
potents i tal.
Nosaltres,
els catalans...
Jo no parlo tant
de Plats Bruts,
sinó de això,
lo que te dic,
de esa especie
descenda,
que pot continuar
no exactament,
sinó en plan brut,
però sí a mi
esa filosofía.
Però perquè la ficció
és molt cara,
Mariola,
i has d'apostar fort,
és molt difícil.
Ja, però la ficció
te crea una senya
d'identitat
que no te crea res més.
Sí, però només
si la fas bé.
Sí, clar.
Bueno,
si la fas mal
també te crea
senya d'identitat,
però mal.
Al revés.
I és veritat
que TV3 té un...
Jo crec que tenia
uns estàndards
de qualitat molt alts
i que, ostres,
jo crec que hem de recuperar
una mica la capacitat
de saber triar bé
el que fem
i com ho fem
i sobretot
d'apostar fort
per productes
que a priori
podrien no funcionar.
Jo crec que TV3
el gran problema
que té ara
és que no vol arriscar
i hauria d'arriscar
una miqueta més.
Però és que no vol arriscar.
Però Déu-n'hi-do
com s'està arriscant,
no?
Amb la plataforma 3CAT,
amb tot de productes
que no els poses
a la televisió lineal,
no?
I la plataforma
no me cansaré mai
de reivindicar-la
perquè és una de les millors
coses que ens han passat
en el món audiovisual.
3CAT és collonuda,
però no ens hem d'oblidar
que hi ha moltíssima gent
que mira,
encara segueix mirant,
la tele lineal.
Lineal, sí.
Moltíssima, eh?
Moltíssima, clar.
Moltíssima.
Moltíssima.
I aquí al final
és on fas freguar
les apostes de veritat.
És a dir,
el 3CAT està molt bé
i és collonut,
però aspira un tipus
de públic
que és diferent
del que mira
la tele lineal.
El que mira
la tele lineal
busca un altre producte
i jo crec que aquí
és on has d'intentar
créixer i arriscar.
Però mira,
està molt bé
que arriben a Netflix
aquestes dues coses
perquè també arriben
amb una marca
de la casa,
és a dir,
de qualsevol lloc
en Polònia
si arriba
o qualsevol lloc
tu saps que això
és d'un país concret,
d'una manera
de fer concreta
i això és molt interessant.
Que això marca...
Netflix sí que fa una cosa
que sempre l'ha fet bé
i es tenen un ull
per agafar productes
que a priori
podrien no funcionar
en altres països
i posar-los
i fer-los explotar
i el més clar
és la caça de papel.
La caça de papel.
La caça de papel
que tenia
no estava fracassant,
tenia bons ratings.
Antena 3 era veritat?
Sí, Antena 3.
Sí, Antena 3.
Se la peten i tal,
arriba a Netflix
i es converteix
en un fenomen bestial
i això és
un mèrit absolut
de Netflix.
És a dir...
Sí, de l'ull,
de l'ull,
de gent que està
al cap...
Ah, és perquè tens
el mercat molt estudiat
i saps què pot funcionar,
quin tipus de producte
pot funcionar
a un país o a un altre.
Ni tan sols això.
Tu agafes,
arribes a Netflix,
imagina't que avui arribes
i el primer que tens
és plats bruts,
que és la recomanació al dia.
No sempre hi ha
com una recomanació allà posada
i li poses plic
i ja està.
Perquè vosaltres
sou dels que
quan a la plataforma
us recomanar alguna cosa
i aneu,
jo és que desconfio
moltes vegades
de les recomanacions
perquè penso
a saber que m'estan recomanant.
És que jo estic mal alta.
La meva educació audiovisual
és molt amplia.
Si no he vist el producte...
Jo no soc exemple
de res, tampoc.
Si no he vist el producte,
si em recoman alguna cosa
i veig 2024
ara mateix
el miro.
Jo també.
Jo ho mire tot.
O si és una cosa
que no he vist,
em sembla rara,
també ho miro.
És que sou molt malalts vosaltres.
Però només hi ha una cosa.
Vull dir que això ho han fet...
Tu entraves a Netflix
en aquell moment
i posava
La Casa de Papel.
Jo no havia dit
mai La Casa de Papel.
No mirava,
em tenia 3, jo.
Aquí miren 3, 3.
Jo sí,
molta gent.
Molta gent.
Però jo no.
I vaig posar-hi i vaig dir
La Casa de Papel,
què collons deu ser això?
I després ja m'han dit
no, això està mantent 3, etcètera.
Vull dir que al final
et fies d'això
i vas
i crec que si ho fan bé
estarem d'aquí i res
mirant plats bruts.
I les traïnes a Colòmbia
que començarà a dir
Tomàs!
Ja veuràs
la que liaran.
A veure,
tant de vosaltres
que ha sigut realitat
aquest somni.
El López.
Mariola, Toni,
divendres parlem de cinema,
sí?
Fetons,
patonets,
arribem al 8 de les 11.
Adéu-me.
Adéu-me.
Adéu-me.
Adéu-me.