En fin.
Bueno, a ver qué dijeron vota.
Cataluña Rádio.
Las noticias de las 12.
¿Diéramos qué dijeron vota?
¿Vota?
Diremos las noticias, el dit y la lluna,
os informa Joan Bota.
Pagesos y ramaders mantienen
talladas algunas de las principales
vías de comunicación del país, como ahora
l'autovia A2 i l'autopista AP2.
S'assumen així a l'onada de protestes
de la pagesia que fa setmanes que s'estén per Europa.
Reivindiquen mesures per frenar
l'accés de burocràcia, la competència
de països tercers i la crisi de preus,
entre altres. Al pla d'Urgell, més d'un mila de tractors
estan instal·lats des de fa gairebé
tres hores a la 2 a Fundarell.
Anem cap allà. Estela Busoms, bon dia.
Bon dia. La imatge aquí a aquesta hora és de bloqueig
total. Centenars de tractors que ocupen
la calçada a banda i banda de l'autovia
enmig de la boira i en una mobilització
mai vista que ha unit tot el sector.
Insisteixen que han arribat al límit
i que no pararan fins que vegin solucions.
Així ho expressaven els micròfons
de Catalunya Ràdio. No ens mourem
fins que no hi hagi solució. No tenim
res a perdre. Ja hem
perdut moltes coses i el poc que ens queda
ho volem conservar. I la nostra
feina ara aquí no ens mourem fins que
l'administració no ens comença a donar solucions.
Són assemblea a l'àrea
de descans de Fundarella per valorar
aquestes primeres hores de la mobilització
massiva, com dèiem, i plantejar-se
també què faran a partir d'ara.
Remonta el mau Estela Busons,
Catalunya Ràdio Fundarella.
Més notícies, Sara Riera.
Punts 200 tractors del Camp de Tarragona
tallen la carretera N240
i l'AP2 a Montblanc,
a la Conca de Barberà, i a l'AP2
també a Vila Rodona, a l'Alcamp.
Fa una estona han llegit un manifest contra
l'allau de burocràcia, entre moltes altres
reivindicacions. Unitat mòbil a Montblanc,
Albert Cots i Manel Sastre, bon dia.
Hola, bon dia. Si els pagesos volen que
s'esuavitzin les exigències legals
i sobretot l'allau de burocràcia per no
enfonsar més el sector i que no hi hagi
relleu generacional, segons explicava
Eduard Escolar, un dels membres de la
plataforma de 6F.
Volem treballar a la terra, no fent de gestors.
Sembla que vulguin donar un recolzament al
relleu generacional, però és que si realment
no afluciona una mica amb el tema
burocràtic, no hi haurà manera que el
jovent s'interessi per la terra.
Ara mateix l'AP2 és totalment bloquejada
aquí a Montblanc i també a Vilarrodona,
l'Alcàm, aquí hi ha centenars de camions
i de vehicles que estan afectats entre
aquests dos punts, estan totalment
bloquejats, com també hi ha bloqueig a la
carretera C14, la N240 i a la C51,
que també estan tallades.
L'aturada diuen que s'allargarà com a
mínim fins demà.
Manel Sastre, Albert Cots, des de la
unitat mòbil a Montblanc.
A Girona és a mig mil el nombre de tractors
que col·lapsa aquesta hora al centre de la
ciutat. Els pagesos gironins afegeixen
a les reclamacions del sector la fi del
transbassament d'aigua del Ter cap a
Barcelona. Última hora, Laia Claret.
Bon dia, ara mateix som al centre de Girona.
Aquest era el moment en què Imma Puigcorvé,
grangera i veterinària, reclamava aquesta
regulació de l'aigua del Ter al manifest.
Un punt clau a les comarques de Girona.
Que l'aigua del Ter sigui prioritat de la
zona geogràfica on està, i no de
Barcelona. És per això que aquí, avui,
tots junts, exigim d'una vegada per totes
que se'ns escolti i ens tingui en compte
a les nostres necessitats. Ara els 500
tractors, ho sentiu? Alguns tenen diverses
persones dins, es desplacen cap a Medinyà,
això és al nord de Girona, allà faran una
assemblea i tenen previst tallar la P7 i
també la Nacional 2. Porten mantes, roba de
bric, ho hem vist, per si l'assemblea de la
tarda es decideix allargar fins a la nit.
Laia Claret, Josep Places, Catalunya,
Ràdio Girona. Doncs amb aquest panorama i amb
altres mobilitzacions de pagesos que esquitxen
molts més punts del país, com tenim la
mobilitat, equip viari, Marilus García. Bon dia,
doncs actualitzem. Ara hi ha vuit punts
amb talls per manifestacions dels pagesos
arreu del país. A l'autovia 2, a Benlloc,
d'Urgell fins a Cidamont, direcció
Barcelona i a Golmès, direcció Lleida. A P2,
a Banyeres del Penedès, direcció Lleida
i a Montblanc, direcció Barcelona. També a Montblanc,
Nacional 240, en direcció Lleida.
C14, a Tallà del Cuber, direcció Lleida.
C15, de la Granada del Penedès fins a
Vilafranc, en tots dos sentits, i la C16,
a Sant Fruitós de Bages, també en totes dues
direccions. Alguns talls s'han convertit ara en marxes
lentes. Destaquem la que avança per la C17
entre Parets del Vallès i Mollet, en direcció
Barcelona. En principi, han anunciat
que agafaran la C59 en direcció
Caldes de Montbui. Marilus García,
equip viari de Catalunya Ràdio.
Doncs bé, els Mossos d'Esquadra han activat
la unitat de drons i l'àrea de mediació
per les protestes d'avui del sector de la
pagesia. Segons expliquen en un comunicat
aquest migdia, els agents de les diferents
àrees regionals de trànsit s'han desplaçat
a la xarxa viària per vetllar
per la seguretat dels usuaris de les vies i per
activar els desviaments dels punts que estan
tallats. Des de primera hora del matí s'ha
configurat un centre de comandament i una sala
de coordinació amb els màxims responsables
del cos per fer un seguiment de la jornada
i el seu impacte a la circulació
a les carreteres.
Esports, Marta García. El nadador
català Denis González ha acabat la preliminar
del solo lliure masculí de natació
artística del Mundial de Doha en la segona
posició, només superat pel xinès
Xunxeng Yang. La final és demà
mateix. Avui l'equip espanyol disputa
la final de l'equip tècnic amb destacada presència
de nadadores catalanes i esta vesprada
Idistio disputa la final del solo
lliure. En Waterpolo, Espanya-Grècia
segon partit de la competició femenina.
Semifinals de la Copa del Rei de Futbol a partir
de les 9, Mallorca, Reial Societat
amb totes les entrades exaurides.
L'Atlètic de Madrid i l'Atlètic de Bilbao se juga
demà. El Barça coneixerà avui
el seu ribar en els quarts de final de la Champions
femenina de futbol. Poden ser el
Haken Suec, la Jacques Neerlandès
Brand Norueg. L'eliminatòria és a doble partit
i se jugarà en la segona quinzena de març.
En bàsquet el Barça podria anunciar
en les pròximes hores el fitxatge de Ricky Rubio
que tornaria a la Lliga CB i l'Euro
Lliga 12 anys després. El base
del Mas Nou ja fa uns dies que s'entrenen amb l'equip
i ja hauria passat la pertinent revisió
mèdica. I a Malais i els pilots de MotoGP
han tornat oficialment avui a la faena
amb la primera de tres jornades de testos
oficials de pretemporada en el circuit de Sepang.
Fins aquí
les notícies.
Atenció, jurat, posarem
un on-field review perquè valoreu la possibilitat
de premi. Molt bé, gràcies. Atenció, sisplau,
reverse left, a poc a poc, reverse left
amb l'aposta decidida per generar llenguatge esportiu
en català, sí? Veiem? Superslow
on es veu punt d'impacte, es veu clarament
l'adaptació a l'actualitat dels nous formats.
D'acord, sí? Ho vaig claríssim, sí. Acabem.
High behind, que demostra com comparteixen la passió
per l'esport amb l'ollent. Estem d'acord, sí?
No, no, no, no cal, sens dubte hi ha premi, hi ha premi claríssim, el concedim.
El Tot Costa de Catalunya Ràdio
està guardonat amb el Premi Ràdio
Associació 2024
com a millor programa de ràdio.
De dilluns a divendres, a les 7 del vespre,
Tot Costa, amb Jordi Costa
i Sònia Jalmà.
Passem 7 minuts de les 12 del migdia, aquí Morales. Hola!
Bon dia, Ricardo Estrell.
Què tal, com estàs?
Deus estar rebentat, eh? Has començat el matí a Lleida?
Sí, sí.
Ja ets aquí a Barcelona?
Bueno.
Ja has marxat?
Que valor.
He trobat a marxar, sí, sí.
He trobat a marxar, i ara estàs aquí...
Que vas amb helicòpter.
Mira, és que és bionic, és que és bionic.
I ho fas així amb el dit?
I salta, i taca, taca, taca, taca, taca, taca.
És màgia.
I potència, és el que deies?
Sí, sí, sí, omnipresència.
I potència també.
I potència també, i potència també.
Al cap, no acabo d'entendre, companys, de l'última hora, si vosaltres feu, què estan fent aquí fora?
Estan pujant com unes coses de fusta.
Hi ha les coses estranyes.
Sí, sí, sí.
Una mudança.
Hi ha algú que s'instal·la aquí?
Però la mudança és algú que ve o algú que marxa?
No ho saps mai.
Ah.
T'has de fixar en si els mobles entren o surten.
Ja surten, clar.
En el moment està entrant molt.
Les làmines, les làmines vegants, que són poigues solars.
Sempre passen coses aquí al voltant.
Sempre passa així.
És divertida.
És una zona molt viva.
És una zona molt viva.
Nosaltres hem estat a una ràdio que estava a una planta 15 i allà no passava res.
Res.
Res.
No, clar, però tu t'hi era de...
Puc jo trobo unes plaques de fusta per la planta 15.
Clar, també és veritat.
Puc jo que cauen.
Clar, per ser mateix.
Bueno, que van fer unes obres també.
Sí, això sí.
I una festa per inaugurar-les.
Ah, sí, sí, també és veritat, és veritat.
Va ser històric.
Històric.
Perquè en aquesta casa no cal fer obres.
No, no, però si és tot el nou.
Bé, hi ha algun lavabo, potser, que no funciona.
Un.
Però això ja és una quota.
Has de tenir un parell que no funcionin, per desgravar.
No, potser és per la teva la sequera.
Molt bé.
Que no puguis servir l'altra.
Només la puguis fer servir.
I ja posats també un assecador que no funciona.
Bé, de fet, funciona massa.
Funciona massa.
Si l'endolles no para mai.
I per això està desendollat.
Sí, sí, si us hi fixeu.
A veure, apuntem.
Queixes.
Què reacciona en aquesta casa?
A mi m'agradaria que els assecadors fossin d'aquesta nova generació,
d'aquests que et porten fins i tot una llum de neó,
que fiques les mans, diguéssim, de dalt a baix,
i res, són 10 segons i les tens seques.
Dyson Airblade.
Sí, no volia dir la marca, però ja l'has dit tu.
No, l'altre dia l'has dit 20 vegades, tu, amb l'espiradora.
La Tesla de les aspiradores.
Hi ha assecadors aquí a la ràdio?
Perquè a l'ababó de dones que jo he entrat no he vist cap assecador.
Bé, aquí baix n'hi ha un.
Però que funciona massa.
Ah, no és el dames, eh?
Vaja, vaja.
No s'atura mai.
Apunta'm i suginiam.
Perfecte.
No, farem la petició al borda.
Això ho porta el director, també, eh?
El porta el tot, les plaques de fusta, els cartells, que hi ha molts cartells.
Sí, sí, sí.
Així també hi ha cartells.
Perdoneu, una última hora, jo diria que això són plaques de pla dur.
Ah, sí.
Estem fent reformes, són unes reformes.
I les estan pujant, eh? No les estan traient.
Que no estiguin fent ambans per posar despatxos.
Calla, que no siguin això.
Potser a la redacció final que tots siguin despatxos,
que no hi hagi redacció i que tots tinguem el nostre petit cubicle.
Ai, m'encantaria.
Individuals.
Individuals.
Jo ho agrairia, eh?
Que en aquella redacció hi ha molt de xivarri.
Tot compartimentat.
Però què, companys?
Va, que el Joel ja se n'ha cansat d'això.
Què?
El regidor del programa, eh?
Doncs comencem, comencem.
Comencem el programa, doncs aquí.
Va, vaig dinar.
Mira com marxa.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
la tracturada radiofònica dels vostres migdies
amb uns agricultors de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
Com l'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Hola, Quim Morales.
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbí i en José González a la producció,
en Víctor Lorenz i en Miquel Jario al control central,
el control de Sol Albert Joder i qui us parla,
en Quim Morales.
És dimarts 6 de febrer, 11 mesos i reis.
11 mesos només.
11 mesos i reis.
Mira, vaig escriure la carta, Quim.
Per tant, com que a l'última hora som previsors,
ja n'hem fent bondat amb en Joel Díaz,
que no té secrets per vosaltres,
i ara mateix ens explica què fa avui amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Doncs mireu, catalanes i catalans,
que teniu interès per saber què faig amb els vostres impostos,
us he d'explicar...
No sé si he explicat mai que sóc pedrastre d'una gata.
Perdona?
Què?
Ah, pedrastre.
O sigui, que ets com el padrí, clar.
Sóc pedrastre d'una gata.
És que entre és pedrastre.
No, no, jo també.
No, jo he assumit la custòdia compartida d'una gata,
que no és la meva filla directament.
La Coco.
La filla de la meva filla és la Coco.
La Coco té un problema,
i és que té tendència a destrossar qualsevol superfície
que a ella li serveixi per, diguéssim,
esmolar les ungles, no?
Això inclou, doncs, el llit, el sofà,
la cadira del despatx...
No, a les catifes s'hi caga.
Això és una altra tema que ja en parlem després.
Cortines?
No, perquè no en tenim.
He fet, directament, l'he fet.
No, no tenim cortines.
Molt bé.
Som transparents, com aquesta secció.
Molt bé.
Doncs, doncs, he decidit gastar-me 215 euros
en un castillo rascador para gatos.
Vaig a llegir la descripció d'una pàgina d'aquestes de coses barates,
perquè fa molta gràcia, es diu
Árbol para gatos de madera de 164 centímetros,
poste rascador de 5 niveles,
con poste rascador, hamaca, cueva para gato,
con cama superior para gato,
plataforma alta para gato,
para descansar, jugar, rascar para gato.
Això ho compraré.
Per quin animal és?
I saps què passarà?
Què passarà?
Que la gata seguirà destrossant el sofà,
el llit i la cadira del despatx.
Quant dius que val?
215 euros.
Mira, a dir una cosa...
Però mira cuánto nivele para gato.
Comprar mucho nivele para gato.
El de 416 euros, que ja veuràs,
que els gats no passen mai de les coses cares que els hi compres.
I acabes jugant tu, més que el gat.
No, mira, i si no hi jugaré jo.
Juges tu rascant i tocant les campanetes aquestes...
Tinc con nivele para gato.
Sí, amb el que més vols.
És que són molts, eh?
Vull dir que si el gat no vol nivele,
ja no sé què vol.
Ja no sé.
Mare meva.
Doncs bé, aquesta és la despesa que farà avui en Jordi.
Ai, en Jordi no.
En Jordi ja sap de què va aquesta cosa dels gats.
Sí, bueno, jo, per experiència,
no el tinc de nivele.
Jo tinc un que és, bàsicament, el rascador pelat.
Sí.
I el rasca o no el rasca?
Ah, jo tinc dos gats i sí, el van rascant.
És com un pal amb una corda embolicant, no?
Sí, bàsicament és això.
És el sac de boxa del gats.
S'ha fet de vímet.
Sí.
Sembla que estic com...
Sí, sí, no sé quin material és,
però és un estil així.
I molta atenció ara si us dieu
Pere d'Esquerdo i us diuen Pere d'Izquierdo,
o us dieu Marí Curí i us diuen Maripuri,
o us dieu Dani i us diuen Umami.
Perquè aquesta setmana l'Aida Fita busca els oients
a qui han confós el nom d'una manera més flagrant
a la fita de la setmana.
Fita!
És la fita!
Fita de la setmana.
Té la mariner, eh?
Vull dir, es veu que hi ha moltes equivocacions,
està participant molta gent.
Que bé.
Jo ho entenc, jo sóc la primera a equivocar-me de nom sempre,
però és pel meu problema, ja sabeu de...
Sí, però recorda que tu et van dir un dia
Aina Figa.
Aina Figa m'encanta.
Això pot generar un trauma que entenc
que després confonguis els noms de tothom.
Exacte, però em va agradar una mica, he de dir, eh?
Sí.
Doncs bé, tenim, per exemple, la Núria.
Doncs els meus cognoms són Mestre Valls
i sovint em trobo que la gent entén Mestre Valls,
és a dir, Mestre Valls.
Clar, clar, és que la Núria Mestre Valls.
I dius, vale, doncs Mestre Valls, no?
Molt bona aquesta, eh?
Molt bé.
Comencem forts.
Fa baixar l'atur, no?
Mestre Valls.
Clar, exacte.
Després tenim en Neko.
Doncs jo em dic Neko.
Neko.
Clar, ja ho he dit jo malament al principi, he dit Neko,
i és Neko, perdoneu, Neko.
No l'ha viscutat mai, aquest nom, eh?
Anar-li a posar Neko a una persona, no?
Hi ha gent que té mala llet.
Suu pare deu ser arqueola, clar.
Ah, no, deu ser del col·lectiu de fans d'Egipte,
que hi ha gent que és molt friqui d'Egipte,
i són aquesta gent que creuen que les piràmides les van fer els extraterrestres.
El David Bisbal, recordo?
Per exemple.
Per exemple.
Escoltem en Lluís, també.
El meu nom és Lluís.
El primer cognom, francès, ha acabat E-S,
i accent obert a la E.
Molts es confonen i en diuen Lluís Francesc.
Clar.
Com si fos un nom compost.
I el més divertit és que la meva adreça electrònica de la feina
és el primer cognom sencer,
continuació, la primera inicial del segon cognom,
que és Castillo, la C,
i després la L.
Clar, quan veuen francès i una C al darrere de l'aixa...
Ufa, encara es diga més.
Benvolgut, senyor Francesc, o Sisko, o Lluís Francesc.
Que li diguin ja directament Sisko,
entenent que el seu nom és francès, que a mi m'encanta.
És com veuen això i diu...
Quico, què passa, Quico?
Quan la gent fa diminutius del teu nom...
Bueno, que a mi no em passa,
perquè és un nom que no pot tenir diminutius,
però la gent que té aquests noms...
Aini.
Aini.
I tinc una mica...
Es diu Octavi, li dic Oct.
Oct.
Que és més complicat que diu Octavi, no?,
perquè aquesta ficció...
No, i en català, ho sabeu?
Això que en català diminutius s'han de fer per darrere?
Sí.
O sigui, Tavi, Tavi.
Seria Tavi.
Joaquim, que si no seria Joaquim.
A mi em podeu dir Da.
Clar, Joel, El.
El.
Jordi, Rdi.
Rdi.
Rdi.
Doncs m'escoltem en Xavier.
Em dic Xavier Gaja, G-A-J-A.
I això ho hem de fer sempre a la família.
Hem de dir el cognom i de l'atrejar.
I així encara escriuen Gaga, Gaia, Haga.
I també m'han dit Gajo, m'han dit Gadget.
A la Mili em deien Gadget.
Gadget.
Ah, l'aroma.
Xavier Gaja, Xavier Gaga, Lady Gaga.
Bueno, sí, ostres.
Ostres, tu, hi ha feina aquesta setmana, eh?
Aida.
No, no, no, no.
És que la gent no escolta.
Us confonen el nom habitualment,
us diuen d'una manera que no és,
o us han enviat una carta amb un nom
que realment no té res a veure amb el vostre,
però que enteneu perfectament la confusió.
Doncs us podeu comentar amb missatges de veu
al nostre WhatsApp, 667 37 27 29.
I què farem divendres amb la persona
que tingui la confusió de nom més espectacular, Aida?
La matarem!
No, no, no.
Vale, vale, vale.
Primer de tot li darem bé el nom
i després la convidarem al tastem restaurant.
Oh, sí.
Amb un menú degustació del xef.
Sí, senyor Jordi Angli.
Això.
Imagina, és que li fan malament la reserva a aquesta persona.
No, no, no.
Podria passar.
Ens en cuidarem personalment
que apuntin bé el vostre nom, eh?
Vull dir que ens ho podeu explicar amb tota confiança.
Si 67 37 27 29 us confonen sovint el nom, el cognom,
teniu un nom egipci que no entén ningú.
Tenim un nom i no el sap tothom.
Que és veritat que n'hi ha pocs de noms egipcis.
Sí que es van agafar molts de la Bíblia, això,
però hi ha poca gent que es digui Amenofis, González.
Mira, pues Amenofis...
A més no és lleig, eh?
Però agafa noms macos egipcis que n'hi ha en Cleopatra.
Sí, t'han de fer tític.
Ra, Ramsès.
Ra, Ramoneda potser ve d'aquí.
Ah, Ra, Ramoneda.
Segurament.
Que no vingui d'aquí.
Sí, 67 37 27 29,
i el que hi sentiu és en Jordi Ramoneda,
que avui ens regala una nova dissecció dels sentiments
amb el seu còctel d'emocions.
Avui, Quim, no.
Avui queda petit còctel.
Avui tenim una implosió nuclear d'emocions.
Anirem el dia 25 d'agost de 1983 a Marbella.
I què va passar aquest dia?
No ho sé.
Que es va caçar per l'església Lolita.
Oh!
O almenys ho va intentar.
25 d'agost, on em dius? A Marbella.
A 1920 res, Marbella.
No feia calor ni res aquell dia.
Bueno, no, però és que tot eren les emocions el que havia falat.
Ella era lugar la temperatura.
Emoció de casament,
emoció del casament de la filla d'una folclòrica
avui al còctel d'emocions,
i ara connectem amb l'exterior de Catalunya Ràdio.
Vinga, sort-hi!
Peres esquerdo, sí.
Peres esquerdo, no.
Peres esquerdo, sí.
No, no.
Sí.
Passen quatre minuts d'un quart d'una del migdia.
Parlem de la mobilització històrica del món agrícola
que el país està vivint avui.
A Catalunya Ràdio ho estem seguint des de ben d'hora
amb en Ricard Ostrell perseguint pagesos pel territori.
Era pages que passava, pages que pescava.
En Xavier Pérez esquerdo no vol ser indiferent a les protestes del món agrícola
i del sector primari,
i per això mateix ha decidit passar a l'acció en nom de tots nosaltres.
Molt bé.
Bon dia, Xavi.
T'haig d'imaginar amb la teva armilla groga,
que et va regalar en Joaquim?
Anti-reflectant.
Sí, Quim, què tal?
Com esteu?
Aquí des de l'Avinguda Sarrià de Barcelona,
cantonada amb Londres.
Per què crida tant?
Estem observant com passen tots els cotxes,
que són menys de l'habitual,
perquè els de fora de Barcelona
no han pogut accedir per les carreteres i els accessos tallats.
Molt bé, Xavi, el gran corresponsal
és que està en polivalent el Xavi.
No, espera, espera.
El xiulet i tot t'has portat, Xavi?
Molt bé, molt bé, Xavi.
Doncs bé, Xavi, no sé què has sortit a fer exactament,
perquè detractors no en passen de moment
ni hi ha pagesos a la ciutat de Barcelona
que potser no haurien de venir,
perquè aquí és on es prenen les decisions.
Jo prefereixo que no vinguin.
No, no, ja ho vinc.
No són ni idea.
Per ser una protesta efectiva,
s'atures Barcelona, com quan fan els taxistes,
i llavors passen coses.
L'última vegada que van venir,
va ser per defensar la Declaració d'Independència?
Sí, sí.
I van haver de tornar-me.
Perquè no han presen els tancs.
Tancs contra tractors, eh?
Sí, sí.
Doncs mira, Quim,
la gent que no ha pogut accedir,
perquè l'A2 i la Nacional i la P7
i tots i la C51, 16, 35, 17 i 51 estan tallades,
els que hi hagin a Barcelona,
doncs també els farem ser solidaris
amb un rètol que posa,
que porto jo aquí a les mans,
imprès en gran,
que posa,
toca el clàxon pels pagesos catalans.
Oh, oh, oh, oh, oh.
El matí de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Exacte, això.
El matí de Catalunya Ràdio.
Que toquin el clàxon
i que se solidaritzin
amb la pagesia catalana.
Perfecte, Xavi.
Doncs avui fem aquesta crida
als conductors de Barcelona.
Si veieu un senyor amb una armilla,
un xiulet i un cartell
que us demana que toqueu el clàxon,
tocau-lo.
Tocau-lo.
Solidaritat amb els pagesos catalans.
Penseu que si no vindran a Barcelona
a queixar-se, eh?
O sigui, podeu tocar el pitu.
Podeu tocar el clàxon.
Sí, sí.
Vols que fem una prova?
Fem una prova, a veure?
Ara si funciona, va.
Ara mateix estic ensenyant el clàxon.
A veure...
Què estàs ensenyant?
El cartell.
El clàxon.
Mira.
Bravo!
Solidaritat, pagesos catalans.
Solidaritat, pagesos catalans.
Escolta, sembla que funciona, eh, això.
Sí, senyor.
Visca la pagesia catalana!
Visca!
Bravo!
Bravo!
Visca la clàxonada que està a punt de provocar
en Xavier Pérez d'Esquerda a l'Avinguda Sarrià de Barcelona.
Aquí us ho havia de dir als pagesos
que esteu tallant les carreteres de tot el país,
que avui també sonarien les vostres reivindicacions
a la zona més pija de la capital.
Fins ara, Xavi!
Fins ara.
Fins ara.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Hauríem de fer una cosa, Quix.
Tornar a començar el programa.
Tornem a començar el programa?
No ha passat res.
Vinga, tornem a començar.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
12 i 21 minuts del migdia.
Aquí ens teniu als de l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio
i tenim ara una cita amb el glamour
i amb els actes més exclusius.
I per aquests esdeveniments
tenim l'anfitriona ideal.
Acompanyem l'Aida Fita
a la catifita vermella.
La catifita.
Doncs com bé sabreu,
ja s'han obert els càstings
per la segona temporada de La Travessa.
Ah, no ho sabia.
No, no, és que ha estat un fenomen, això.
Si encara no ho sabeu,
encara esteu a temps d'apuntar-vos,
busqueu La Travessa a càstings
i ho trobareu a 3Cat.
És que ha anat molt bé la primera temporada.
Exacte, ha anat molt bé.
I aquesta segona temporada tenen novetats.
O sigui, tornarà a presentar l'Aurès Canes,
però es veu que la ruta començarà en el punt
en la qual va acabar la primera temporada,
que és el Cap de Creus.
Ah, sí?
Però no recorren els Pirineus de punta a punta,
sinó que es travessarà Catalunya de nord a sud
fins a arribar al delta de l'Ebre,
pel litoral i per litoral català.
Com un camí de ronda gegant.
Sí, exacte.
I hi haurà moltes més proves d'aigua.
O sigui, es dirà expedició mediterrani,
més de 300 quilòmetres caminant,
i com que es veu que serà més complicat
que la temporada passada,
el premi, el doble, ni són 20.000 euros.
Eh, cuidado, Jordi, Jordi.
Déu, presentem-nos.
A tu no t'han portat els Reis uns bastons per caminar?
Un només.
Bueno, jo no el necessito.
Però si tu estàs fotut del malut.
Però vaig amb el patinet.
Ah, vale, tu amb el patinet.
O sigui, amb el patinet per l'aigua, clar que sí.
I en Joel no té menisc?
Jo no tinc menisc.
Un moment, un moment, un moment.
S'acaba d'obrir l'oportunitat
de trucar al nostre cuiner basc
i anar amb la paella a motor.
Home, hòstia, clar.
El de la paella a motor, és veritat.
Ja està.
Ni que sigui per acompanyar els participants
de la segona temporada de La Travessa.
Doncs bé, ja sabeu que clarament va ser
un dels fenòmens de 3CAT
i una de les raons no us les diré jo,
us les dirà l'Eloi Vila.
Una cosa que m'agrada molt de La Travessa,
molt, molt, molt, molt, molt,
que és el valor que li han donat a la muntanya.
Perquè amb aquest tipus de productes audiovisuals
és molt fàcil caure en el sentit de...
Hòstia, quedem-nos només amb la part reality
entre cometes, no?,
amb les relacions humanes entre ells
i són, però sobretot, hòstia,
el valor de la muntanya
crec que li dona molt sentit
a la sèrie aquesta.
A la sèrie aquesta, clar que sí,
no és veritat, o sigui, La Travessa,
no sé si l'heu vist vosaltres.
Sí, i els fragments.
Té molt mèrit improvisar una resposta
tan argumentada com aquesta
en un moment, eh?
Bueno, perquè tu li vas anar a l'Eloi Vila
en plan, què en penses de La Travessa?
I el tio us treu de la màniga
aquesta reflexió.
Em sembla l'Eloi Vila envejable, eh?
Bueno, per això fa el que fa.
Penseu que és un senyor
que fa entrevistes conduint.
De veritat.
És que això és molt fort.
Jo no sé fer-les ni estar inquieta.
Sí, clar, saps fer-hi, molt bé.
Jo al principi em pensava
que era aquella trampa
que fan a les pel·lícules
que van pujats a una plataforma.
No, no, no tenim res.
No, no, és l'Eloi conduint.
I un dia l'Eloi Vila
va explicar en una entrevista
que em sembla que el realitzador
del programa va amagat al maleter.
Sí, sí, però que a mi em van fet un...
Ja ho explicaré un dia.
Alguna cosa, va.
Un dia em van fer un en cotxe.
Sí.
Al cotxe.
Al cotxe.
I després no es va emetre.
Per què?
Per X o per I.
Què t'hauries dit?
Per X o per I, per nars o per cols.
Està allà guardat, eh?
Pel dia que et moris.
Que el guardin, que el guardin
que algun dia allò valdrà or.
Doncs clar, l'Eloi,
dic tu que a més fas entrevistes al cotxe
si ell és de muntanya.
Jo soc d'anar a caminar.
A mi m'agrada molt fer muntanya, sí.
No a nivells de felpinisme
ni aquestes coses.
I ara camino molt.
I vaig molt a tota la zona de Vallter,
del Ripollès,
tota aquella zona d'allà.
Vestiments, el gra de fejol,
el pic de la dona,
que és preciós.
M'agrada molt.
Allò és molt bonic, realment.
Sí, sí.
No té mal gust, no, eh, l'Eloi?
Jo no hi he estat.
Jo sí, jo sí.
Però sí, és molt bonic.
És que a Catalunya és molt bonic.
L'Eloi deu tenir...
I saps què has de tenir?
És molt important,
si t'agrada el trekking i el senderisme.
El Wikiloc.
Ara.
L'aplicació Wikiloc.
Eh, sí o no?
Doncs bé, qui és molt de muntanya,
ja sabeu que és la Neu, sí.
Home, home, no.
I per ell de Jair Domínguez,
que s'ha apuntat aquí a l'última.
Sí, sí, qui ho havia de dir?
Qui ho havia de dir?
Doncs els vaig preguntar...
S'ha convertit en un xerpa, en Jair.
Sí, sí.
Els vaig preguntar si ells es presentarien a la travessa.
Mare de Déu i tant.
Sí, de fet estem reclamant ja una travessa VIP
i ja ens hi apuntarem.
Sí, sí, sí.
Ah, doncs ojo.
M'agrada molt, m'agrada molt la travessa VIP.
Jo crec que si aquesta segona temporada funciona i tal,
hi haurà algun moment que serà travessa VIP
i llavors us hi podreu apuntar a vosaltres.
Jordi Ramoneda i Joaquim.
Vols dir que tu ets prou VIP per anar a la travessa VIP?
Bueno, sóc el de relleno.
O sigui, a tots els VIP hi ha un VIP que ningú sap qui és.
El que és famós.
Aquí seria jo.
D'acord.
Que és el primer que eliminen.
També seria això.
Clar, òbviament.
Ha d'haver-hi el comodí.
Comodí Ramoneda, ja ho sabem.
Jo espero que ens estigui sentint algú de TV3
perquè ja hi vagin treballant, eh?
Home, i tant, ja ho estan escoltant, això.
Per exemple.
No, no.
Vale, seguim.
En aquest programa ja sabeu que hi ha diverses proves.
Doncs ja, que si la prova, bueno, trekking, escalada,
surpen, oi, no surpen ja.
Però com proves així, doncs, d'orientació, no sé què.
I clar, jo els hi vaig preguntar
quina seria la que més els costarien a la Neusi i en Jair.
Jo la d'orientació faria pitjor que ningú al planeta Terra.
Jo igual.
Sí?
No, jo igual.
Orientació, tu una mica millor que jo.
Jo, el que m'agrada a mi és remar i fer...
Pilu-te.
A mi això m'agrada.
Només per cantar això, jo.
És que són.
A la prova de Sí i de Rem hi havia un Pilu i Tere
que els anaven animant i, clar, dic ja només per això.
Doncs bé, ells que han anat a la muntanya,
què és el més sorprenent que s'hi han trobat?
Ens vam trobar una furgoneta empotrada l'altre dia a la muntanya
que havia quigut per un forat.
Ens vam quedar a mirar si hi havia algú
i va aparèixer un noi destruït i va dir
Ei, Jair i Neus, estava escoltant el búnker, m'ha tingut l'excit.
Hòstia, és boníssima, jo.
Tots bé, coses que passen.
Òbviament també vaig parlar amb els concursants de la primera temporada.
Molt bé.
I ja sabeu que hi ha una manera molt fàcil
que t'has de guanyar els teus entrevistats.
Preneu guapíssims avui, guapíssimes.
Com estem més guapos? Així o de muntanya?
Sempre esteu igual de guapos.
És que la gent...
Ostres, Aida.
O sigui, sóc tan bàsica.
Ets la gent, però...
Clar, però és que jo els veig allà a la muntanya tots suats,
així que dius, hòstia, que no poden més,
i de cop els vaig veure que anaven tots super elegants
i dic, ostres, quina meravella.
És el contrast, és el contrast.
És la xenoa de la travessa,
que quan alguno canta bé li diu
però que guapo vas hoy.
Exacte.
Quan acaba l'actuació diu
que guapo que vas hoy.
I jo els vaig voler preguntar
com van viure aquesta experiència.
Tu t'apuntes així una mica ràndom al càsting
i de cop estàs en aquest fregau,
aquí, rodejat de gent, de càmeres,
ara vosaltres preguntant-nos això,
i de sobte, bueno, col·lapses una mica, no?
Perquè dius...
Aviam, si jo només anava a caminar per la muntanya...
Clar, clar, de cop la fama, no?
Que dius, ai, ai, ai, quins tècnics.
La fama és fotovellada, la té bé.
Ai, però mira, a mi m'agrada aquesta gent
perquè aquestes gent són molt simpàtics
quan estan començant a pujar.
Perquè encara no tenen els fums.
Llavors tu vas allà a parlar
i són com molt agraïts.
Digue-ho.
I estan molt contents.
Són naturals, són de la muntanya.
Sí, exacte.
Són gent silvestre.
I ja, per últim, doncs, jo vaig voler preguntar,
dic, hosti, ja que heu fet un grup tan xulo,
si s'han seguit veient a l'acabar el programa.
Bona pregunta.
De moment, un cop al mes ja hem anat quedant.
Així que esperem que segueixi la tradició
i que si hi ha Travessa 2.0
quedem nosaltres
i els següents concurs ens la travessa
i que la família travessera vagi creixent amb els anys.
Res.
Doncs ja sabeu els que us apunteu a la segona temporada.
D'aquí dos mesos
començaran a abandonar el grup.
Sí, segurament.
Vam fer un grup, Soparet, la travessa.
Res, ja està.
No, quedarem els divendres.
Ja està, ja està.
Han fet un sopar i nunca més.
Hi ha molts que ja l'han silenciat, aquest grup.
I els llans ho sabem, això, eh?
Hi ha gent que hi és
perquè vol vendre coses a segona mà.
També, també.
I així veiem...
O algú per dir que jubila,
que tanca el taller mecànic.
Exacte.
No estic en aquest grup.
O gent...
S'ha ratificat gent que sempre recorda els Sants.
Ah, sí, també, també, que et feliciten.
Avui és Sant Francesc.
Felicitats a tots els Francescs.
Vinga, va.
La notícia és que hi haurà una segona temporada de la travessa
i que l'Aida Fita n'estarà molt al cas.
Oi, tant.
Perquè ella porta la pantalleta i la catifita vermella,
o sigui que se suma tot plegat.
Has vist.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Volen enviar-me més coses?
No, no.
Que no estic jo en aquest grup.
Perdoni, senyora.
Al matí de Catalunya Ràdio,
arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Jo vaig vestit amb una armilla així antireflectant,
d'aquestes de color hora que es vegi.
Molt bé, xa.
Jo diria que precisament és reflectant l'armilla.
Sí, perquè si ho sentis reflectant, no se't veuria.
S'estaríes desaparegut.
Vestit amb la seva armilla antireflectant,
en Xavier Verde Esquerdo es troba a l'exterior de Catalunya Ràdio,
a l'Avinguda Sarrià,
amb un xiulet i amb un cartell que diu
toca el clacson pels pagesos catalans avui,
mobilització històrica del sector agrícola del país
i per evitar que vinguin a Barcelona,
ja fem nosaltres la feina.
És el corresponsal.
És el corresponsal de la mobilització a Barcelona,
demanant als vehicles que es trobi per aquest carrer important de la ciutat
que toquin la bocina en solidaritat amb els nostres pagesos.
Bon dia, Quim.
Sí, efectivament, això és l'artèria principal
o una de les més principals de la ciutat condal,
que ara no té compte,
però estan passant els cotxes.
Ah, sí, clar, cert.
No, però el Reis d'Espanya és el compte de Barcelona.
Són cinc els carrils de l'Avinguda Sarrià de Barcelona
i, certament, la gent que vivim aquí,
doncs mengem productes de la pagesia.
Molt bé, Xavi.
També ens volem queixar.
No volem comprar productes d'altres països
que no siguin de la nostra terra,
perquè els motius de les protestes són...
És que estic fent temps perquè el semàforo està en verd.
Estic esperant que el semàforo es posi en vermell.
Sempre és el Braveheart.
Hi ha els motius de les protestes.
Increment de costos de producció en un 32%.
No, no, no.
Els baixos preus que es paguen dels productes.
La falta de control del producte importat
respecte del nacional.
La nova política agrària comuna.
I l'excés de burocratització.
I la burocràcia i els francesos també.
Prou dels abusos pels pagesos.
Prou de francesos.
Ara mateix...
Ja s'ha posat vermell el semàforo.
Contra els francesos.
Joel, calma.
Ara mateix em poso enmig a l'Avinguda Sarrià.
No, no, perdó.
Demana perdó.
No, perdoneu-me.
I ara mateix em disposo a obrir un cartell
perquè el pugui veure en tots els cotxes
dient toca el clacson pels pagesos catalans.
Mira!
Mira, mira, mira.
La que està liant...
La que està liant, Xavier Pérez d'Esquerdo.
Xavier Pagès d'Esquerdo.
Xavier Pagès d'Esquerdo.
Ara hauria de sortir perquè és que es posa en ver ja.
Ja està, ja està. Gràcies. Gràcies a tots aquests conductors.
Un moment, potser n'estan pitant perquè està tallant el tràfic.
No, perquè està en el tràfic.
Pitant alegres, pitant alegres.
S'estan fent el tat.
Mira, mira.
Això és moto, això és moto.
Però tu no pots distingir matisos en la clacson.
Potser hi ha hagut...
En l'estat...
En l'estat...
Algun hi haurà.
Però jo crec que era l'unísson de suport a la pajacia catalana, Xavi.
Esperem un altre semàfor i ho tornis a fer, o què?
Un altre semàfor, sí.
Bueno, espera, que tinc el de l'Avinguda Londres.
Ah, molt bé.
Al carrer Londres.
Això que es diu, quan malament es diu, m'està pitant.
Sí, sí.
En català com seria, pitant?
M'està clacsonejant?
No, no tenim aquest verb o què?
No ho sé.
Mira, ara em poso al carrer Londres, que estan en vermell.
Ara, ara, ara.
Cartell.
T'ensenyes el cartell pels pagesos catalans?
Estic ensenyant el cartell.
Toqui el clacson pels pagesos catalans.
Bravo!
Visca Catalunya!
I mori el francès!
Ara!
Molt bé, molt bé, sí senyor.
Toca el clacson pels pagesos catalans.
Increíble, aquesta secció, eh?
Potser ho hauries de fer cada dia, Xavi,
fins que s'arreglin els problemes dels pagesos catalans.
Sí.
Ara ja teniu verb, ja podeu passar.
Em sap greu una mica pels veïns del carrer Londres.
Sí, sí, estan sortint, estan sortint.
Ara hem canviat de lloc.
Ja són hores, eh, d'estar despert.
Ves-te movent, Xavi, ves-te movent.
Us he de dir que surten per les finestres dels edificis.
Oh, esclar, és que m'he tret els auriculars i se sentia,
tot i que això s'està insonoritzat, se sentia en els clacson.
Oita, oita, oita.
Ara, el vingut de Sarrià de Barcelona.
Correna-mí.
Vinga.
Xavi, què pita més, moto o cotxe?
La moto, aquesta, aquesta moto pita molt, eh?
Sí, el més agut és de moto.
Ui, els taxistes també, molt bé.
Ara s'assumen.
Ara, taxistes, molt bé.
Vinga, comunitaris de la terra.
Unió.
Autobús 59, també.
L'autobús també.
El Mercedes, l'autobús.
Tots els gremis units.
Això, mira, és que som un país que quan ens hi posem...
Sí, sí.
Bravo.
Hòstia, Xavi, ens has fet emocionar, de veritat, eh?
Ha vingut...
Aquest era l'últim era l'autobús 59.
Ostres.
I ni un paper a terra, eh?
Ni un paper a terra, perquè són dins del cotxe,
que ara també tira un paper, ara seria una marronada.
Sí, senyor.
Aquest és el petit gra de sorra que ha portat l'última hora
a través d'en Xavier Pérez d'Esquerdo
en solidaritat amb els pagesos catalans avui.
I contra els francesos.
No, Joel, això ho has afegit tu.
Jo, per algun motiu, tinc la sensació
que hem d'anar contra els francesos amb aquest tema.
Pot ser, pot ser.
Pot ser que algun conflicte amb la pagesia francesa hi sigui.
Però, vale, doncs, escolta, jo aprofito.
Molt bé, doncs, ja està.
Aprofitar per dir-ho tot.
Xavi, moltes gràcies.
Treu-te l'Armilla, per l'amor de Déu, i torna a la ràdio.
Això és tot, Xavier Pérez d'Esquerdo,
des de l'Avinguda Sarria, en Londres,
pel matí de Catalunya Ràdio.
Molt bé, Xavi.
Al matí de Catalunya Ràdio,
arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
No autorizo, això, eh?
No ho sap.
No, no, que no autorizo.
No autorizo.
Esborrem aquest dos del programa.
Podem esborrar-lo?
Digue-li que ho estem esborrant.
Sí, estem esborrant el programa.
Ho estem esborrant.
No hi ha res que t'acompanyi més que la ràdio.
Així és.
A Catalunya Ràdio tornem a celebrar el Dia Mundial de la Ràdio al teu costat.
El dimarts 13 de febrer venim amb tu.
Tornarem a fer els nostres programes on ens proposeu els oients.
Farem la ràdio al menjador de casa teva.
O a la cuina, o al vàter, o al dormitori, que així podem posar a prou el matalàs.
Sí, Joel, però sempre actuant civilitzadament.
Sí, sí, sí.
I fins i tot podem canviar de país.
A mi m'agrada més que la gent vingui que no pas bé d'anar enlloc.
Però ho hem de fer per la ràdio, Peyu.
Què vols que et digui?
Farem la ràdio, Joens!
El Dia Mundial de la Ràdio farem autèntica ràdio de proximitat.
Catalunya Ràdio.
El dimarts 13 de febrer venim amb tu.
El matí de Catalunya Ràdio.
Més del creuer a Azul Marino.
Ara, el millor preu fins un 10% de descompte.
Reserva per només 50 euros i sense despeses de cancel·lació.
I a més, els nens gratis.
Reserva fins al 28 de febrer a les agències de viatges Eroski o Azul Marino.
I aquest mes posa rúm al teu creuer somiat.
Escolta, m'agrada molt.
El teniu en una talla més?
Una talla més?
El sofà?
Ai, perdó, perdó.
Volia dir una plaça més.
Fins al 29 de febrer arriben les rebaixes de la llar del Corte Inglés.
Fins al 50% de descompte en sofàs, il·luminació, mobles i decoració.
A la botiga WebbyUp, al Corte Inglés.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Percibir en estos momentos las primeras imágenes que estarem a punto de ofrecer
en cuanto estemos en disposición de poder ofrecérselas.
Passa un minut de dos quarts i mig d'una del migdia.
Som els de l'última.
És que ho volia dir tan bé que m'he equivocat.
De tan bé que ho he dit, m'he equivocat.
Sí, sí, tant.
O sigui, que és a les 12.38.
Gràcies.
Vale, doncs ara que hem dit l'hora podem explicar-vos que a continuació a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
ens posem en mans del Narcís Bardalet dels Sentiments.
Ara.
Sí senyor.
En Jordi Ramonera es converteix en el nostre forense dels efectes al seu còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Bé, nois, avui us demano sobretot molta professionalitat perquè avui anem desbordats de feina.
Avui crec que aquest tsunami d'emocions que viurem és inèdit en aquesta secció.
Com us recordo, 25 d'agost de 1983, Marbella, concretament anem a la parròquia de la Mare de Déu de l'Encarnació
on se celebrava l'enllaç entre Lolita i Guillermo Furiase.
Guillermo Furiase, he hagut de googlejar qui era, i m'ha sortit el seu fill.
Ah, mira, imagina't si era papanada.
Això recordo, eh?
El Furiase, un tio molt guapo, eh?
Clar, així els hi va sortir i la filla que els hi va sortir, la Helena Furiase.
Necessitem una petita introducció abans, i és que Lola Flores, recordeu, anem a la boda de Lolita i Guillermo Furiase,
i Lola Flores és una mica aquells pares, aquelles mares que a la boda dels fills volen estar per sobre de la núvia.
Ui!
Clar, a veure, tu també ets Lola Flores.
Sí, sí.
El més equivalent a la reina d'Anglaterra a Espanya és Lola Flores.
Sí, s'assuma mare de la núvia i faraona de la núvia.
I faraona, no? És que no era reina, era faraona.
Era faraona, imagina't més.
Lola Flores havia sortit per televisió, havia convidat en directe per televisió a tothom qui volgués venir a la boda.
Ah, és que ho va dir, és que ho va dir.
Ho va dir, ho va dir.
Això és com allò de l'evento de Facebook aquell, no?
Ah, exactament.
A la crònica que em va fet a l'aviso espanyola, ja sentirem, o sigui, ara anem a sentir la crònica, com comença.
A la veu o no, ja se sent.
De fons, per sota, molta emoció, molta bronca, molt sentiment.
El 25 d'agosto llegó, y la boda se convirtió en el gran acontecimiento del verano.
Eran las siete y media de la tarde, y en el lugar de la parroquia, Nuestra Señora de la Encarnación,
masas enteras de personas llegadas de Torremolinos, Fuengirola e incluso de Cáceres habían tomado el completo a la iglesia.
Sí, sí, de Cáceres van venir, com si fos el Nepal, de Cáceres, saps?
Bueno, és que a mi ja fué en Girola, ja m'ha semblat lluny.
Té molt de mèrit, eh, anar de Cáceres a qualsevol lloc, eh.
Gent cridant vergüenza, eh, vergüenza.
No, no, i això abans ha començat la boda.
Imagina't.
Va ser una boda amb gran afluència, que fins i tot un article del País explica que la mateixa Lola Flores va posar uns dies abans un cotxe passejant-se per Marbella amb uns altaveus,
com, viene el frutero, el frutero ha llegado, doncs, se casa mi hija.
Ai, ai.
Vale, no tinc documentat d'això, però us podeu fer la imatge.
Se casa mi hija, eh.
Se casa Lolita, se casa Lolita con el papanata.
Se casa Lolita, se casa Lolita.
Però la Lola no era conscient de la seva capacitat de convocatòria?
Sembla que no.
Que la gent va esmorir i faria qualsevol cosa per ella?
Què passa, Quim?
Que, de cop i volta, 5.000 persones van calcular els urbanos d'allà a època que, bueno, 5.000 amunt, 5.000 a l'any.
5.000 persones, mare de Déu.
I tothom esperant la nòvia i apareix Lola Flores.
I ara, o sigui, sentirem el moment previ del moment mític, que és la reacció de la gent quan només veu a Lola Flores.
Ai, on t'ho veu!
Bueno.
Bueno, va, la gent es torna boja, eh.
Mi hija no se puede casar.
Mi hija no se puede casar.
Ustedes tienen la culpa.
Ara mateix Taylor Swift no té tanta fama.
No, Taylor Swift ja li agradaria.
Com que Lola Flores era molt hola, ja només apareix, deixa anar història per la boca.
Si me queréis algo, irse.
Irse, marcharse.
Però és ella que havia convocat a tota aquesta gent que havien vingut fins i tot de Càceres.
Sí.
Que tu imagines, vas a Càceres, arribes perquè et diu Lola Flores i quan arribes allà, després de cinc dies de viatge amb burro...
Et diu, bueno, que l'any 83 ja hi havia conges.
És veritat, és veritat.
Sí, però veam.
Que es veu que fins i tot el convit...
Això ja us ho estic fent un extra, extra de secció, això no ho cobro.
D'acord.
El convit era en un restaurant libanès de Marbella, on van donar ensaladilla russa i hi havia 450 persones.
Es veu que van apareixent gent i van ser 900.
Uau.
Qui era el padrí de boda?
Qui era?
Doncs era un senyor que ara mateix, si no me'n recordo...
El Pescaïlla.
No, el Pescaïlla era el pare.
No, era el cordobès, perdó.
Era el cordobès.
Era el cordobès, era el cordobès.
Però sabeu a qui li havien demanat que no va poder?
Qui, a qui?
Diego Armando Maraona.
Hòstia.
Si arriben allà, Diego Armando Maraona...
S'acaba el món.
S'acaba el món.
Si és que va venir el cordobès, tu.
Bueno, què passa?
De cop i volta, quan hi ha l'Alola perduda, ja arriba sempre el cosí, un cosí que apareix que organitza les coses.
Sí, sí, el que posa pau, el que és advocat.
El que és advocat.
Ara sentirem com intentava controlar a Lola Flores i a les seves emocions.
¡No se puede casar!
¡No se puede casar!
¡No se puede!
¡Hola!
¡Coño!
¡Lola, coño!
¡Lola, coño!
¡Lola, coño!
¡Lola, coño!
¡Hombre!
¡Lola, coño!
Que ho has muntat tu, això.
Home, a vegades va bé que algú et digui...
¡Eh, coño!
¡Coño!
Ja, a veure, el de la llista.
O sigui, els que han confirmat, on estan.
Vale, què passa?
Recordeu que hi ha 5.000 persones al voltant d'una parroquia, eh?
En aquests moments tan difícils sempre hi ha algú que...
Ja, el de coño i el de...
Vinga, anima.
El de...
Vinga, vinga, va.
Va, que ens ho passarem bé.
Això és una festa.
Clar, això és una festa.
O sigui, jo no sé per què, però hi havia algú que animava.
Vinga, vinga, vinga, jo t'explicaré el que li passa a aquest senyor i és que aquest senyor té gana.
I està veient que s'allunya a l'hora de dinar.
Clar, perquè deu ser un sopar per anar a sopar i no ha dinat perquè s'ha hagut d'anar a tallar els cabells.
Màbies, les pelars, per ser les patilles.
Què passa, Guim? Ara veureu una cosa també inaudita que és...
Hi ha tants nervis, com hem dit, és un tsunami emocional,
que la veu en off de la crònica de Televiso espanyola es posa nerviosa.
No m'estranyo.
Anys després.
No m'estranyo, perquè sap que està fent història.
Clar, clar. Per tant, ara el senyor de la veu en off es perd.
Hasta las ocho y media de la tarde no pudo celebrarse la boda.
En una habitación interior de la sacristía.
Y solo los novios con el sacerdote y los padres.
Ui, ui, ui.
Estava molt nerviós aquest senyor.
Vale, un altre moment increïble.
Boca molt seca, eh?
Sí.
Bueno, és que es veu que no li donaven aigua aquest senyor, clar.
Perquè també devia estar esperant per anar a veure.
Va, un altre moment increïble.
Lola Flores, hi ha un moment on ella decideix organitzar una mica
i es posa a fer de guàrdia urbana.
I ara, hora.
No, hay que sacar a la gente.
Hay que sacar a la gente.
O no se casa.
Esto es una vergüenza.
Es una vergüenza, claramente.
I acabarem amb dos fotògrafs que hi havia per la boda,
que aquest document que no calia, però també és un extra,
dos que se saluden i es diuen coses...
I fins aquí aquest tsunami d'emocions
que va ser el casament de Lolita i...
Furiasse.
Guillermo Furiasse.
Guillermo Furiasse.
Realment una de les més intenses que hem viscut
en aquestes sessions de còctel d'emocions.
Estic esgotat, Quim.
Estem sacsejadíssims, gràcies a en Jordi Ramoneda,
i ara ens n'anirem a publicitat un moment i quan tornem, més emocions.
Si m'hi cregui, quedar-se.
Quedar-se.
És el moment de muntar el mur de les lamentacions d'en Joel Díaz
perquè us queixeu i rondineu del que convingui.
A veure, els pagesos ja es donen per queixats.
Sí, que si ha trucat algun pagès...
Bé, el cat i fita vermella, eh?
El que vulguin.
93-201-7474.
Entre tots els que deixeu la vostra queixa al mur de les lamentacions,
sortegem una tassa del 3CAT.
O sigui que aneu espavilant.
93-201-7474.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Això com funciona?
Si això...
Com una paperera.
Bé, el cat i fita vermella.
VendermiCotxe.es
Som al carrer Rocafort 78, prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
Ocasión Plus
Te compra tu coche, te compra tu carro, te compra tu buga.
Te compra tu furgo, te compra tu moto, te compra tu autocarabán.
¿Tenéis una oferta?
Te la mejoramos.
Has oído bien.
Mejor precio garantizado y compromiso de pago en 24 horas.
Ven a vernos.
Ocasión Plus
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Un lloc allà on sempre podràs tornar.
Al matí de Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem i amb tu ens connectem.
Som 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Hola, què tal, bon dia.
Em permeteu una pregunta?
No.
Ostres!
No.
Quiero, no te quiero.
Bueno, sí que te quiero.
Vamos.
Passen 3 minuts, 3 quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
A punt per rebre les vostres queixes, laments i denúncies amb en Joel Díaz, el mur de les lamentacions.
Hola, què tal?
Bé, i tu?
Jo soc el mur.
Tu ets el mur?
Jo soc el mur.
Soc el mur, tinc tots els meus dipòsits d'escalf preparats per dirigir-los cap a qui sigui, que es vulgui lamentar.
Ens han arribat elements per escrit, no sé com vols solucionar-ho.
Si vols, comencem amb els escrits.
Sí, anem ventilant.
I després anem als que ens estan trucant al 93-20-7474.
En joc, una tassa del 3CAT entre tots els que participeu.
Comencem amb en Jordi, que a través del 6-67-37-27-29, que és el nostre WhatsApp,
perquè si fos el d'una altra persona jo no podria estar-ho llegint, això perquè seria un delicte.
I a més a més, com he aconseguit aquest WhatsApp?
Ara, ara.
Ànims, eh, Quim.
Perquè també no és fàcil, també, fer de portaveu de segons quines coses.
Diu, hola.
Hola, hola.
El meu lament és el següent.
Digues.
Em fot moltíssim quan estic al gimnàs fent servir alguna màquina
i se'm posa algun catxes al costat a preguntar-me
¿Te falta mucho?
Ui.
¿Te falta mucho?
Dues vegades.
Dues vegades.
Te falta mucho, te falta mucho.
Sí.
Jordi, has dit que es deia.
Sí.
Mira, Jordi, et respondré no amb paraules meves, sinó amb les del gran filòsof Emanuel Kant,
que deia
la paciència
és la fortalesa del dèbil
però és que la impaciència
és la debilitat del fort.
Oh!
Sí, sí, sí, perfecte.
Perfecte.
M'entens?
I tant.
El catxes aquest
és el fort que és dèbil
perquè és impacient.
I tu ets el dèbil
i ets fort perquè ets pacient.
I el Kant, qui és?
L'Emmanuel.
Continuem amb un correu electrònic
que ens ha arribat a l'última hora
arroba catradio.cat
és l'Antoni que diu
amb lamento d'aquesta expressió
que últimament sento a la ràdio
i que no m'agrada gens.
No la penso reproduir
però és la que comença
per la paraula servir
i acaba rimant amb codony.
Vale, ja sé quina diu.
Sí que s'està posant molt de moda
fins a la setmana passada
es va fent diversos especials
sobre el llenguatge dels joves.
L'estan a punt d'acceptar el Diec, ja.
Sí, sí, no, no.
L'expressió, diguem-ho clar,
és servir cony.
Entenc, Antoni, que et violenti
però jo et diré una cosa
que va dir un dia
Francisco Arrabal
que és el de Déjama Blanc
Sí, el del mil·leniarismo va llegar.
Un dia va dir una frase
va dir
la vagina és una planta.
Jo no l'entenc.
Ah, jo va deixar aquí?
Sí, sí, sí.
Però una planta vegetal
o una planta d'un edifici?
O una planta de salinització.
No ho sé.
Una planta vagina.
Però penso en tu,
penso en tu, Antoni
i també penso que potser
descau més aquesta història
directament vinguda
de la cultura popular mil·lenària
de Xina que diu
Dos xiques van por la calle
i una le dice a la otra
Tengo el coño
como el campo del Valencia.
I diu l'altra
Verde
i l'altra diu
No, que me estalla.
Un ric de nervis, eh?
Perquè aquí darrere
hi ha un lament d'una persona, eh?
Un moment.
Aquesta secció?
Què, què?
Què passa?
Què passa?
No, no?
És que l'heu de camp del València.
Sí.
Clar.
Que més talla.
Més talla.
I m'ha adreçat algú que es queixa
de l'expressió cervicony
que s'està utilitzant molt.
Jo també estaria d'acord
que potser un pèl massa,
però què sabré jo?
Mai és massa, cervicony.
Què sabràs tu?
Passem i tornem al WhatsApp
al 667-37-27-29.
L'última, Mireia, diu
Hola Joel, pel teu humor de les lamentacions
tinc una queixa.
Endavant, Mireia.
Jo sóc una persona molt física.
Molt de tocar.
Molt bé.
I crec que la gent des del Covid
s'ha tornat encara més rànsia
i jo sense abraçades i carícies
em sento com una planta sense aigua.
Mira.
Una planta.
Quina imatge, eh?
Una planta sense aigua és mort.
Sí, perquè no pot fer la fotosíntesis, no?
Clar.
Recordo que ara mateix una frase
m'ha vingut al cap.
Espero que no sigui de Carmen de Mairena,
per favor.
Sí, sí, és de la Carmen de Mairena
que un dia va dir,
i li va sortir així, eh?
Va dir
Abraza-me hasta que pase el otoño
Ah, que bonic.
O hasta que me suda el coño.
No, no, no.
Va dir això.
Va dir això.
O sigui, són dos termes temporals.
El que deia era que
com que li agraden les abraçades llargues.
Clar, que durin.
Ah, sí.
Quanta estona has d'estar abraçat a una persona
perquè li acabi suant la vagina.
No ho sé, però molta, molta, molta.
Pot ser que Carmen de Mairena,
a la seva obra escrita,
que ja veiem que és molta en aquesta secció,
parles molt de l'otoño.
Sí.
I del madronyo.
I del madronyo.
I del madronyo.
I ho feia venir bé, la tia, eh?
Sí, crec que tenim una persona esperant.
Sí, tenim una persona...
Tenim un telèfon a la persona.
Tenim un telèfon a la persona.
I aquesta persona...
23207474.
Em sembla que es diu com tu, Quim.
Com?
Quim?
Quim?
Quim?
Sí, Quim.
Hola, Quim.
Hola, Quim.
Vale, Quim.
Tu et dius Quim?
Sí, em dic Quim.
Com a Quim, sí.
Em dic Quim com a Quim, sí.
Tu com et dius Quim, què més?
Quim Martínez.
Quim Martínez.
Mira, hòstia.
I quasi, eh?
Quasi, quasi.
Quim M.
I...
Quim Martínez.
Rossant el post.
Sí, Rossant el post.
Escolta'm una cosa.
Digue'm.
Quin instrument et faria gràcia
que t'acompanyés en el teu element
en directe per tot Catalunya?
El piano...
Guitarra elèctrica.
No la tenim.
No la tenim, no la tenim.
Però tenim gaita.
Gaita, tenim piano, tenim violoncel.
Tenim viola, també.
Viola, violí.
Toca'm la gaita, va.
Toca'm la gaita.
Fota-li la gaita trista.
Va, Quim.
Va, Quim.
Ara lamenta't, eh?
El meu lament és que,
degut a aquesta gran sequera
que tenim al país
i les campanyes de sequera
i estalviar a aigua,
no baixen el preu del bourbon
als supermercats.
Aquesta és la meva queixa.
Oh, Quim.
Bueno...
Te refereixes al bourbon,
al whisky americà?
M'és igual, el whisky que sigui,
però que no baixen els preus.
Ja.
A veure, si hi ha tanta sequera
i no hem de prendre aigua,
collons, baixeu el whisky.
Clar, clar.
Sí, però estàs frivolitzant
en un drama social, també, Quim.
Anem-ho...
No, no, el drama és el whisky.
A mi l'aigua més...
Tant se me'n fot.
Tu no beus aigua.
Tu quants anys tens, Quim?
54.
Molt bé.
Quants anys creus que et queden de vida?
Mesos.
Però, bueno, moriré content.
Quim, ja t'entenc
que tu has tirat una mica per la broma,
però jo et demanaria, per favor,
que beguis aigua.
Sí, clar, com que...
Sí, sí, perquè a tu no t'agrada el whisky, clar.
A mi m'agrada el whisky,
però com m'agrada dir a mi el verí,
està a la dosi.
Va bé?
Tu pots beure whisky.
Que no pots beure molt whisky, Quim.
Però sense aigua.
Sense aigua.
Ah, però ja està.
Aquesta és la meva queixa, el meu lament,
però que estic patint molt i molt.
Quim, la teva queixa queda registrada.
Des d'aquí rebis tot l'escalç
de part de l'equip del programa
i ara t'hem de deixar
perquè hem d'atendre l'alament de la Cristina, Quim.
Molt bé. Una abraçada, Ted.
Gràcies, Quim.
Vinga, Ted.
A vosaltres, adeu, adeu, adeu.
Hauríem d'anar molt de pressa, eh?
Cristina, creus que ets capaç de fer...
Hola, bon dia.
Hola, guapíssima persona.
Hola, bon dia.
Hola.
Des de la lluita.
Des de la lluita.
Des de la lluita.
Ens truca des de la lluita dels pagesos.
Què dius?
Sí.
Hòstia, Cristina, quina il·lusió.
Vale, vale, que estàs amb un tractor o alguna cosa.
No, no, però els he vist aquest matí i, bueno, em solidaritzo molt amb ells i amb aquesta dificultat que tenim, tots els que som de terra ferma, amb, bueno, la part de la sequera, la part de la burocràcia...
Sí, senyora, sí, senyora, sí, senyora.
Els francesos...
I els francesos?
I els francesos, què?
Bueno, otros.
Bé, no, no, otros, otros.
Tu has sentit el que va dir la Sego Lent Royal?
Que va dir que els tomàquets nostres eren una merda?
Sí, de les tomàtes, sí, de les tomàtes.
Què li diries a la Sego Lent Royal si la tinguessis a davant, ara mateix?
Jo li faria un bon pam tomàquet.
Ara, ara, ara, sí, senyora, sí, senyora, Cristina.
Escolta'm...
I diria, me'n penedeixo del que he dit i vindré a fer cada dia pam tomàquet per esmorzar.
Molt bé.
Vindria cada dia.
Bravo, bravo, Cristina.
Bravo, Cristina.
Per la teva queixa i per la teva solidaritat amb el món de la pajacia, avui que la tenim mobilitzada i revolucionada.
Sí, és que és molt dura, és que és molt dura.
Ho sabem, eh?
La gent s'ha arruïnat, eh?
Ho sabem, Cristina, moltíssimes gràcies, i que sàpigues que acabo de fer el sorteig i t'ha tocat la tassa del 3CAT.
T'ha tocat la tassa, Cristina!
Enhorabona, mira quina casualitat t'ha tocat a tu.
Que la gaudeixis, gràcies, Cristina.
Moltíssimes gràcies, Cristina.
El paraíso tiene más de con quién que de dónde.
Soy Sarabuó, poeta.
Aquest 14 de febrer, volem desitjar-te Feliz Dia de Sant Valentí.
El Corte Inglés, a la botiga web i app.
Arribem al final de la temporada de Joc de Cartes, amb un capítol molt especial.
Jo no sé què m'hi trobaré.
El que sí que m'han dit és que farem un tast de cada programa.
Joc de Cartes, últim capítol de la temporada.
A TV3, dimecres a la nit.
El matí de Catalunya Ràdio.
L'Incat.
El teu enllaç amb la cultura.
A Catalunya Ràdio.
Vé a ser negre per partida doble.
Del 6 al 12 de febrer,
el Molino, Arribau Multicines
i la Filmoteca de Catalunya, entre altres espais,
obren les portes a escriptors i escriptores de novel·la negra
i al seu públic fidel.
En aquesta edició, els protagonistes seran dobles,
situacions paral·leles, les cares bé i les vides ocultes,
i comptarà amb la presència de Leonardo Padura,
Dominic Manotti o Juan Gómez Jurado, entre altres.
Més informació a barcelona.cat barra bc negre.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
L'Incat.
Del 14 al 17 de març,
arriba a Lleida una altra edició del MUT,
el festival pioner de Neofolk.
En aquesta edició,
hi trobarem un cartell equilibrat i potent,
amb artistes reconeguts i noves propostes,
com Lina, Luar Nalubre,
Dave Bixby, Judith Nederman,
Mercedes Peón, Marala o Dengue Dengue Dengue.
Més informació a musiquesdisperses.com.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
L'Incat.
L'Incat.
A Catalunya Ràdio.
Arriba la història definitiva de la gran gesta de Joan Pujol García,
àlies Garbo.
I després, per comunicar-lo a ells,
no ho poden dir...
Gràcies a gravacions fins ara inèdites,
amb la veu del toble agent,
el podcast de Briefing Garbo
completa la història de l'espia
més important del segle XX.
Els primers anys de la seva vida,
fins a l'entrada als serveis britànics,
tot narrat pel seu amic Tommy Harris,
en veu de Francesc Orella.
Cregui'm, sé de què parlo,
i més endavant vostè també ho entendrà.
The Briefing Garbo.
El podcast que demostra que la paraula
és més poderosa que l'espasa.
A l'API web de Catalunya Ràdio hi ha 3CAT.
I fins aquí les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio.
De seguida ens actualitzem amb el butllet informatiu
i arriben els que no surti d'aquí
amb tota la tafaneria que us cal saber.
Nosaltres demà a les 12 hi tornem. Gràcies.
Visca el pagesos.
Visca.