Tengo ganas.
Cataluña Rádio, las noticias de las 12.
Bon día, os informa Joan Bota.
Los pagesos que se manifestaran demá y dimecres de todo el país
tienen previsto tallar completamente durante dos días
de forma ininterrompuda a la autovía A2
al Pla d'Urgell, us ho avança a Cataluña Rádio.
També s'han previst talls a l'est transversal
i tracturada a la seu d'Urgell a Andorra,
entre altres punts de tot el país,
des de la seu d'Urgell fins a Andorra, volíem dir.
Més detalls, Lleida, Pere Joan Alvarez.
Hola, bon dia.
El tall de l'autovía A2 començarà demà a les 9 del matí.
Està previst que es prolongui fins a les 12 de la nit de dimecres.
Això serà al Pla d'Urgell entre Vilassana i Font d'Arella.
Així ho anunciava aquesta emissora
un dels pagesos impulsors de la plataforma CICEFA, Toni Martínez.
Aquests aix estan previts que durin dos dies.
De moment és de forma continuada.
Tant en sentit Saragossa, en sentit Barcelona.
Tenim intenció d'estar fins a les 12 de la nit.
El sector reclama de les administracions
menys burocràcia i limitar l'entrada
de productes de països tercers, entre altres reivindicacions.
Pere Joan Alvarez, Catalunya, Ràdio Lleida.
Més notícies, Sara Riera.
El Ministeri de Transició Ecològica garanteix el transport d'aigua
des de la desaladora de Según al País Valencià
fins a Barcelona, si la sequera empitjora Catalunya.
També finançarà les dues desaladores,
la de Tordera i la de Foix,
que s'han de construir el 2028 i el 2029
i que han d'ajudar a garantir aigua
en futures situacions de falta d'aigua.
És el compromís que han arribat en la reunió
que s'acaba de fer a Barcelona,
la vicepresidenta Teresa Rivera
i el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort.
Investigadors sud-africans han identificat
un nou llinatge de la Covid-19
que acumula més d'un centenar de mutacions
respecte a les versions originals del virus.
Seria la subvariant d'Òmicron
més diferent de totes les que han identificat
l'últim any, amb una trentena de mutacions
molt concentrades a la proteïna
que li permet infectar-nos.
És el que ha explicat a Catalunya Ràdio
la immunòloga d'IESA Global, Adelaida Serucan.
Té unes 30 mutacions,
moltes d'elles concentrades en aquesta regió
que s'uneix al receptor humà, que es diu Spike,
i algunes d'aquestes mutacions
se sap que són importants
tant per reconèixer el receptor
com per escapar de la immunitat prèvia, etcètera.
Continua el tràmit de qüestions prèvies
en l'arrencada del judici
contra el futbolista Dani Alves,
que està acusat de violar una noia de 23 anys.
La defensa de l'ex Blaugrana
s'enfronta a una pena de fins a 12 anys de presó
i ha demanat avui l'anul·litat d'aquest judici
perquè assegura que s'ha vulnerat
el seu dret a la defensa.
Audiència de Barcelona, Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia.
Doncs justament ara hi ha un recés
perquè el Tribunal estudiï
totes aquestes qüestions prèvies
que han presentat les parts.
La Fiscalia suposa
l'anul·litat d'aquest judici.
Diu que no hi ha hagut cap irregularitat
durant la instrucció per la seva part.
La defensa d'Albed ha demanat
que declari en últim lloc
fet el qual també s'hi ha oposat
la Fiscalia, no la defensa de la noia.
Estem, doncs, en aquest recés
el Tribunal ha de decidir què fa.
Maria Núria Rebella,
Catalunya Ràdio, Audiència de Barcelona.
La ciutat de Girona
recupera el pols com a plató
de rodatges de pel·lícules,
sèries i documentals de televisió
i ja supera les xifres
d'abans de la pandèmia.
Fèlix Martín, bon dia.
60 produccions s'han fet a Girona
en l'últim any.
Entre curs i llargmetratges,
TV-mobis i sèries,
sessions fotogràfiques
o espots publicitaris.
I entre les peticions
amb més demanda,
una novetat.
Reportatges sobre la ciutat
vinculats a l'èxit
del Girona de futbol,
segons el regidor de Cultura,
Quimaiats.
De producció ens referent
al Girona,
a l'èxit del Girona
i que, per tant,
això feia que hi hagués
aquesta voluntat també
d'haver de fer
una radiografia
també de l'entorn
de la ciutat
que en aquest moment
el club té tant d'èxit.
Fèlix Martín,
Catalunya,
Ràdio Girona.
Esports,
Montsemir.
L'empat a 1
al derbi madrileny
fa que el Girona
tingui l'opció
de recuperar
el lideratge dissabte
que ve a la visita
al Bernabéu.
Els gironins són segons
a dos punts del Madrid.
El Barça tercer a 8.
Avui es tanca
la jornada de primera
amb el Rayo Vallecano-Sevilla.
A segona,
l'Espanyol puja
fins al quart lloc.
Aquest migdia,
el director general,
Mao Ye,
i el director esportiu,
Fran Garagarza,
faran una roda de premsa
de balanç
del mercat d'hivern
passat a l'Espanyol.
El bàsquet Girona
ha fet oficial
el fitxatge
fins al final de la temporada
del pivot canadeng
de 31 anys,
Ken Birch,
que té experiència
a l'NBA
amb Orlando i Toronto
i també ha jugat
l'Eurolliga amb Olimpiakos.
El Mundial de Natació de Qatar,
la selecció espanyola masculina
de Waterpolo
ha guanyat Sud-Àfrica
per 21 a 5.
En Natació Artística,
l'equip espanyol
passa a la final
d'equip tècnic
amb la tercera millor nota
darrere la Xina i el Japó.
I a l'Uquell Lliga Masculina
aquest vespre,
dos quarts de nou,
Barça noia Freixenet,
primer contra segon
amb transmissió Esport 3.
Fins aquí les notícies.
Després d'una tensa nit electoral,
macrooperació policial contra...
Els eurodiputats
que van visitar el...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí,
a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia
t'expliquem
tot el que està passant.
Catalunya Migdia
amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres...
L'espai de reflexió
a la tertúlia.
Catalunya Migdia,
l'informatiu central
del dia
de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
Sants i Estalvis.
Vols millorar els teus hàbits
però no saps ben bé
per on començar, oi?
Si t'interessen
la nutrició,
l'alimentació,
l'activitat física
i la felicitat,
el Sants i Estalvis
és per tu.
Cada dilluns
un nou podcast
perquè prenguis a cuidar-te
amb els millors professionals.
Sants i Estalvis,
el podcast d'hàbits saludables
de Catalunya Ràdio.
Cada dilluns,
un nou capítol
amb Àdam Martín.
A l'app i al web
de Cat Ràdio
i el 3K.
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Estic decidint si em poso
l'escometa o no la poso.
Amb aquesta veu que tens
no et cal l'escometa.
No petes.
Quan has arribat a l'estudi
la tenia posada?
No me'n recordo.
Jo quan he arribat
no la deies posada.
No sé per què te la treus.
Jo no entenc res, Ricard,
perquè fa un moment
t'he vist a fora de la ràdio
gravant una cosa
i ara estàs a dins.
Estàs assolint l'omnipresència.
Ja ho tenim.
Ens hem trobat-ho a tu també
perquè estaves allà a fora amb mi.
Sí, sí, i ara estic aquí.
No estem aquí junts.
Què està passant aquí?
Bueno, és fantàstic.
Escolta, i aquest llibre
que has rebut...
M'han enviat un llibre.
He rebut un llibre
aquí a la ràdio
de l'editorial...
de quina editorial...
Tigre de paper
que es diu
Tot el poder pels sòviets.
Molt bé.
Ah, clar, que tu ets comunista
i sempre regalen coses d'aquestes,
comunistes, no?
Sí, han editat Lenin.
Han editat Lenin
i m'ho han enviat
perquè jo soc comunista.
Molt bé.
I quan et moris
pots fer a la biblioteca Joel Díaz
perquè te n'han enviat
moltes coses...
Ho donaré.
Ho donaré tot a la CUP.
Fantàstic.
Els hi farà una il·lusió.
Tots els llibres del Joel.
Ja, bona a veure.
Escolta, Quim,
què fareu avui al programa?
Doncs mira,
avui parlem una mica
dels Premis Gaudí.
Què hi vas anar?
Sí, sí que hi era.
I què tal?
Hi va haver-hi molt bé.
Va haver aquest moment estrany.
Molt bé, eh?
Al final...
Sí, sí.
No l'he acabat d'entendre.
Jo diria que hi van haver
alguns moments estranys més que aquest.
Uns quants.
Però jo m'he acabat aquest del final
que era com...
Sí, que hi havia una actuació, no?
De l'elenc de Jo Mai Mai.
Jo Mai Mai.
Molt alegres.
Sí.
Però sembla que potser la gent
tenia una mica de pressa.
La gent anava a marxar
i els pobres nois
havien de ballar enmig de la gent
que...
Les bufetes...
Amb la jaqueta i tot això.
És un tema de bufetes.
Canapés.
Bufetes, canapés.
Ja era primera qualitat.
Es veu que sí, eh?
Sempre.
Com sempre.
Com sempre.
Sí, aquestes coses.
Ara es notava...
Es notava que no era una producció
de la Manchester.
Perquè això agafa la Manchester
i et fot uns premis a dir...
Riu-te'n tu dels Òscars.
I tant.
Però que ja estava bé, eh?
Sí.
Sí, no, però era diferent.
Era diferent.
Especial, únic.
Clar, clar, ja està.
L'any que ve no la faran.
Aquesta galen faran una altra.
Sí, clar.
S'ha de començar, potser,
a educar la gent de la faràndula catalana
amb el tema d'estar atents a les coses, eh?
I comportar-se una miquetona.
Això també...
De fer veure que els interessa,
que els fa gràcia alguna cosa.
No, és que com que no em donen el premi
i jo vinc aquí a morratxar-me, no?
Falta aquesta cosa del show business.
Ah, sí.
Aquesta cosa tan americana.
Sí, senyor.
Tu també ets molt americà, Ricard.
Jo la tinc.
Collapsa és tal com a això.
Rayman Entertainment.
S'ha de realitat live.
Sí.
Vas tenir el Nacho Vidal aquest dissabte.
I tant.
I què tal?
Bueno, mastodonte.
És veritat allò del got de tubo?
Vas provar-lo del got de tubo?
Jo no ho he provat.
No, home, no cal.
I no ho vam fer en directe.
Ah.
Però sí que és veritat que...
Sí, no?
Té una colònia, el Nacho Vidal, no sé si l'heu vist mai.
Té una colònia.
Té una colònia.
Té una colònia que el flasc, el flascó, el flascó,
el flascó, el flascó, el flascó, el flascó,
és exactament una rèplica del seu penis.
Ah, no ho sé, això.
Uau.
Busca la Ramoneda.
Busca la Ramoneda.
No, estic buscant la Ramoneda.
I què fa el gol?
Això posa-ho al vol a la barra Ramoneda.
Ostros!
Sí, sí.
Tampoc és per tant, no?
Ah.
I et diré una cosa, això és un problema, eh?
Perquè la sang no sap si anar al cap o anar avall, eh?
Si està en un lloc no està a l'altre.
Hi havia un senyor que es veu que tenia la tita tan grossa
que no es podia empalmar perquè si no es marejava.
Sí, sí, sí.
Agafa anèmia.
Anèmia.
De veritat, pobre.
És que tot allò s'ha d'omplir.
Clar.
Tota la sang va cap allà.
S'havia de fer una transfusió i tenir més sang perquè no funcioni.
No, no.
És allò que diuen dels vasos comunicants.
Totalment, literalment, en aquest cas, eh?
Totalment.
Els cuerpos cavernosos.
Bé, apres a parlar de tenis durant mitja hores.
No, ja està, ja està.
Bueno, vosaltres teniu el contingut molt més elevat que això.
Gràcies.
Quim Morales, tot vostre.
Gràcies, Ricard.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Bon dia, catalans i catalans.
Sembla amb els Premis Gaudíes.
Sí, sí, sí.
Va, és un homenatge.
És un homenatge a certa descoordinació, que això passa en tots els programes en directe,
a tots, i nosaltres endurem fer amb la secció Polemes Tècnics.
Sí.
O, per exemple, amb les pífies que fem els divendres, eh?
Som els primers a equivocar-nos, només faltaria.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio, el volcà radiofònic en erupció dels vostres migdies,
amb en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramonera.
Hola, Quim Morales.
L'Aina Austrell.
Ah, no, sí.
No, no, que no parlo.
És que saps què passa?
Saps què passa?
Que m'estic adonant que aquest guió no és...
No és el d'avui?
No.
Dilluns 5 de febrer.
Diu, crec que no és el d'avui.
Sí.
No és el que estem escrivint jo, almenys.
Però avui és 5 de febrer, eh?
Ah, doncs jo he escrit el del 6 de febrer.
Molt bé.
Molt bé, Quim.
Un moment, un moment.
Un aplaudiment.
Gràcies.
Un aplaudiment.
Gràcies.
Ai, amor, normalment agafo l'últim que hi ha a la carpeta.
Ai, això ha sigut error meu perquè he fet ja el de demà perquè ja estava preparat la sèrie de demà.
I llavors, espera, ja te la poso, te la poso.
Ja m'he posat l'esquerra allà i estàvem molt bé perquè hi havia coses interessants.
T'havia quedat bé, el del 6?
Sí, sí, sí, m'havia quedat força bé.
Deixa'm saludar també això, l'Aina Austrell, l'Alba Castellbí, en José González a la producció,
en Víctor Lorenz i qui m'has dit més, ja no me'n recordo.
Miquel Jario al control central, al control de Sol Albert Joder i qui us parla en Quim Morales.
Dilluns, 5 de gener, ara sí, comencem...
Ai, de febrer, de febrer, de febrer, de febrer.
De febrer, de febrer.
Bueno, Quim, a veure, és molt difícil això, eh?
No tens un botó de reset?
No, no el tinc, malgratament no el tinc perquè ja fa dies que l'hauria premut.
Comencem la setmana de Carnaval avisant que dijous l'equip de l'última hora
complirà amb la seva tradició de disfressar-se i fer el ridícul estrepitós.
I sí, ell també es disfressarà.
En Joel Díaz fa el que calgui pels seus oients
i per això cada dia ens explica què ha fet amb els vostres impostos.
Vostres impostos?
Sí, vostres impostos.
Avui, catalans i catalanes, gastaré una mica dels vostres impostos
per comprar un ram de flors,
per anar a portar aquest ram de flors
a la tomba de la gran artista Ramoncita Rovira.
Molt bé.
Ramoncita Rovira va morir tal dia com avui fa...
No tinc el gust.
Un munt d'anys és una de les grans reines del paral·lelo dels anys 20,
quan Barcelona era una ciutat canalla,
perillosa fins i tot, era la idea...
Com l'hi deia, no?
Hòstia, ara sembla...
La Barcelona...
La movida barcelonina.
No, home, no, la movida no, home.
Ara ja ho diré.
Els anys de...
De plom.
De plom.
Els anys de plom, el pistolarisme.
Tot això era una ciutat perillosa,
fins i tot amb una vida nocturna que ja ens agradaria ara.
I una de les reines d'aquesta vida nocturna va ser la gran Ramoncita Rovira,
l'agendària clublatista que es va fer famosa per interpretar, entre altres,
grans èxits del coplet, com Fumando Espero,
que després ho va cantar aquella, ja ho diràs, la Marujita,
o aquest maravillós.
No, no, la Sara Montielo.
No diguis la Marujita.
O sigui, no és un tema original de Sara Montiel, el Fumando Espero.
No, no, no, això és un tema d'un gran compositor de coplets català,
que tampoc me'n recordo, crec que es deia Viladumat,
però és que no vinc documentat.
Però el tema que realment va fer famosa la Ramoncita Rovira
és aquesta mena de tango protesta o tango denúncia
que aviam si sabeu de què parla.
Reina de l'orgia, suinguita,
tira a mi a poco a poco, consumiendo la misa.
Ella me il·lumina y otro mundo me il·lumina
cuando calma un suca mi alma de un suca.
No sé si heu entès una mica la lletra.
Parla d'alguna cosa alegre, no?
D'alguna reina.
Sí, sí, diu, mira, ja tu...
Diu, espera't, eh?
Diu, espera't perquè ho trobo.
No, no ho trobo.
Ah, no, ara el despistat sóc jo, eh, per això?
No, però sóc jo.
Avui hauríem de fer una cosa aquí,
és tornar a començar el programa.
Voleu que tornem a començar el programa?
Seria molt fort, això, eh?
Home, doncs tornem a començar.
Vosaltres esteu escoltant el que estem fent?
És horrorós.
Hauríem de tornar a començar.
Tornem a començar el programa?
No ha passat res, vinga, tornem a començar.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
L'esgrima radiofònica dels vostres migdies,
amb uns espadachins de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
L'Aïda Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pérez d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Bon dia, Quim Morales.
L'Aïna Austrell d'Alba Castellbilla,
amb José González a la producció,
amb Víctor Lorenz i amb Miquel Jario al control central,
al control de sol Albert Joder i qui us parla, en Quim Morales.
Dilluns 5 de febrer.
Comencem la setmana de Carnaval avisant que dijous l'equip de l'última hora
complirà amb la seva tradició de disfressar-se i fer un ridícul estrepitós.
I sí, ell també es disfressarà.
En Joel Díaz fa el que calgui pels seus oients
i per això cada dia ens explica què ha fet amb els vostres impostos.
Vostres impostos, ho us som.
Sí, aviam, no sé si heu sentit mai a parlar de la Ramoncita Rodia.
No, de veritat.
No, qui és la Ramoncita Rodia?
Era una gran coplatista del Paral·lel,
coneguda, entre altres, per cançons com aquesta.
No, la cançó no.
És la que cantava Fumando Espero, de la Sara Montiel?
Sí.
Diu, reina de la orgia, su bendita tiranía, poco a poco,
consumiendo va mi ser.
Ella me domina y otro mundo me ilumina.
Cuando calma, busca mi alma de mujer.
A què es refereix?
A una dona, a una relació gèstica?
Es refereix a la cocaïna.
Es refereix a la cocaïna.
Era una època, és una cançó d'anúncia,
que en aquell moment ja fot més de 100 anys.
Aquesta senyora ja denunciava els efectes nocius
que tenia la cocaïna en les persones de la faràndula,
cosa que evidentment no té res a veure amb el fet
que ahir se celebrés la gana dels Premis Gaudí a Barcelona.
Però no m'ha fet pensar una cosa amb l'altra en cap moment.
Però ja existia la cocaïna fa tants anys.
Existia la cocaïna.
Existia la cocaïna i ja seia mal, eh?
I cantessin cuplets parlant-la.
Una cançó que després va popularitzar encara més Mari Sanpere.
Què dius ara?
Sí, sí, el tango de la cocaïna.
Busqueu.
Aprenem coses molt interessants amb en Joel Díaz
i és un format en si mateix.
Mira, oi-te, oi-te.
Però ho explica d'una manera molt elegant, eh?
Sí, sí, clar que sí.
Neu-vos d'organ, neu-neu-neu.
L'Aida Fita avui comença a enfrontar-se
a una nova proesa setmanal.
Vosaltres podeu ajudar-la i guanyar un àpat deliciós
al Testem Restaurants.
Si participeu, a on?
A la Fita de la Setmana.
Sí, sí, fita.
Aida Fita.
De la Setmana.
Doncs mira, aquesta setmana
volia recordar un dels moments
d'un dels meus reportatges que vaig fer
farà unes setmanes a l'Iceu.
Escoltem-ho.
Esteu a l'última hora.
Sí, estic a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
És el Quim Morales.
Quim Morales, Xavi Pérez Esquerdo.
I la Charlie P.
No, la Charlie P ja no està ara, aquest any estic jo.
Com et dius tu?
Aida Fita.
Aina Figa.
Eh?
Aquest moment en què aquest noi em va dir
Aina Figa...
Que hi havia molt de xivarri, eh?
Em va dir, ens ho sentim bé perquè hi ha el micròfon,
però potser ell realment no va entendre el nom.
Clar, clar, no, hi havia bastant de xivarri.
També he de dir que érem els últims
que quedàvem allà a l'Iceu.
Era la música de fons.
No tenia retorn.
Ah, no tenia retorn.
No té retorn.
Això li diu retorn, correcte.
Doncs bé, ja sabeu que entre mi i l'Aina
ens heu canviat el nom 20 milions de vegades.
És que mira que dir-vos tan semblant.
Clar, a mi si no m'han dit Aina, m'han dit Aida, m'han dit...
Bé, de tot, menys el meu nom.
Per tant, jo aquesta setmana m'he proposat buscar la persona
amb el nom més confusible.
O sigui, que us hagin confós el nom.
Com us han dit?
Molt bé.
Saps, vull dir un nom d'aquests que dius...
Ostres, no, jo tenia una amiga que es deia...
Bé, es diu Taime.
Ai, ostres, a veure, és que no ho posa fàcil.
Per aprendre aquest nom, bueno, vaig estar...
Jaime, Jaime, Jaime, Jaime.
Jaime, Jaime, Jaime, Jaime.
Taime, Taime, Taime.
Per tant, si teniu un nom molt confusible
o teniu un nom normal però us el confonen moltíssim,
envieu-nos les vostres notes de veu al 667-37-87-29.
Oh, com m'agrada.
A veure, jo em dic Jordi,
que no vindrà a ser un nom gaire estrany en el vostre país.
I la meva àvia em va dir durant molts anys Xavier.
Ostres, però això potser té alguna cosa a veure...
Sí, és un altre tema.
No, perquè ella tenia un fill que seia Xavier,
bueno, té encara...
Bup, vaja a sortir.
Seguim.
Seguim, seguim, seguim.
Aquesta setmana, a la fita de la setmana,
intenta trobar la persona a qui li han confós el nom
d'una manera més extravagant, més divertida.
Segurament guardeu algun sobre amb una foto
del nom que us van posar alguna vegada
que s'han enviat un paquet.
Tot ha passat mai, Joela, tu.
A mi, moltes vegades m'han dit Joan
i una vegada la meva àvia Esperança
em va al descans i de Galícia
em va a confondre amb el meu propi avi
que tornava de la guerra.
Bueno, és que en aquell moment ja no hi tocava gaire
i es pensava que jo era el seu marit
que tornava de la guerra.
I no, espero que...
Xavol Vistes de guerra, això, ell, em va dir.
I espero que no li portessis la contrària.
No, no, no, jo li vaig seguir el rotllo.
Jo li vaig seguir el rotllo.
Molt bé, molt bé.
Doncs escolta, a mi una vegada em van dir Guillaume Morales.
No sé...
Guillaume Morales.
Algú deuria escriure Quim amb una G oberta.
Guillaume Morales.
Guillaume.
I no, no, és Quim, és Quim.
El nostre company guionista Pepe Tienda,
un dia guionista de la Polònia,
un dia...
I del Zona Franca.
Li van dir...
Va dir...
¿Cómo te llamas tal?
Va dir Pepe Tienda.
I van dir...
No, no, tu no te llamas.
I esto será tu...
Tu nombre artístico.
Tu nombre artístico.
¿Cómo te llamas de verdad?
I és com...
Pepe Tienda.
Ui, em fa molta gràcia a la gent que et diuen com t'has de dir.
No, jo dic Aida, diuen...
No, Aida, i dic...
Ah, perdó, he dit el meu nom malament tota la vida.
No, no, no.
Perdona'm.
Això ho tractarem una altra setmana,
gent que té un nom que la gent no es creu que tinguis.
Com, per exemple, jo vaig treballar amb un noi que es deia Manel Nofuentes.
No, no pot ser.
No, no.
No, no.
T'ho juro.
I és amic també d'en Xavier Verdezquerda.
Però el cognom era Nofuentes.
Nofuentes, tot junts.
I és com una mica l'antítesi dels...
Clar, si eres enemic, es queien malament.
No, no, és un tros de pau.
Exacte, sí, llavors era l'antítesi.
Sí, era el contrari del Manel.
Manel Nofuentes.
Però això ho farem un altre dia.
Ho farem un altre dia perquè aquesta setmana busquem
a la persona que li hagi inconfos el nom d'una manera més espectacular.
O, per exemple, quan treballàvem amb l'Oriol Parreño,
que també ha treballat aquí a la casa,
li havien arribat cartes a nom d'Oropèndola Parreño.
Oropèndola.
Perquè Oriol, en castellà, és Oropèndola.
I algun traductor automàtic li havia posat aquest nom.
Anda, anda.
Ens ho podeu enviar, com us deia l'Aida,
al 667-37-27-29
i divendres la persona que li hagi substituït el nom
de la forma més divertida o més ocorrent
guanyarà aquest apa per dues persones
el tastem restaurant.
És que puc dir una cosa, ara que has dit això de l'Oriol,
que és Oropèndola.
Fita-me un cop en un traductor m'ho va...
Ai.
Com a mierda.
Com a mierda?
Ai de mierda, et van posar.
Ai de mierda.
Potser no li queies bé el traductor automàtic aquest.
Seria jo, perdó, seguim.
Però una fita és una mierda.
Això seria, si digués més, Aida Femta, per exemple.
Doncs veieu que el tema dona joc
i que anirem parlant al llarg de la setmana
i avui el del que parlarem amb en Jordi Ramoneda
és de les criatures.
Sí, senyor, Quim, avui a criar un català
parlarem del concepte més català de tots,
d'un concepte que, de fet,
no té ni traducció a les altres llengües.
Avui a criar un català, el seny.
Seny.
Ah.
Seny, una mica de seny.
Que us veig tot molt animat, molt tonteria.
Seny.
Sí, però un altre dia fes la rauxa, també.
Sí, ja arribarà.
Ja arribarà.
Ja arribarà.
Que no ho he entès mai, això del seny i la rauxa.
Ah, no?
La dualitat, no?
Sí, però...
Ordre i aventura, no?
Però la rauxa català no l'has vist tu.
Home, doncs mira...
Això l'ho heu dit.
Joel Joan.
Joel Joan.
Sí, però n'hi ha un...
No és la rauxa.
Bueno, és que els catalans siguem bipolars
i un dia estiguem seny i l'altre dia rauxa.
És això.
No, però està molt ben representada, insisteixo,
el seny i la rauxa a plats bruts,
perquè un personatge és el seny i l'altre la rauxa.
Això està molt bé.
Jo us portaré a crear un català,
el que per mi és el català, el 50-50.
50 seny, 50 rauxa.
En una sola persona.
No facis espòilers.
Fent-ho amb espòilers, sí que us avisem
que d'aquí una estona parlarem amb en Xavier Pérez d'Esquerdo
del tema dels Premis Gaudí,
però ho farem després.
Ara ens n'anem directament amb l'Aida Fita,
al seu espai setmanal de la catifita vermella.
La pantalleta.
Ah, clar.
Clar.
A més l'estava cantant.
Clar, perquè no ho dic.
Tornem a començar el programa.
No, no cal, no cal.
No cal, no cal.
És que és un rotllo.
Ara ja.
Ara ja els errors que ja fem ja seguim, d'acord?
No tornem a començar,
perquè si hem de començar el programa
i 54 no acabarem.
Mateu-me.
Mateu-me.
Jo és el que dic als meus fills.
El dia que el vostre pare comenci a fer catúfols,
enverineu-me.
No, però sí, eh?
O emporteu a tabertet a mirar els penyes segats
o una empenteta.
A mi no m'importa, eh, Quim?
Per això, fes-ho tu mateix.
Delega-ho a mi.
Avui es porto first dates,
perquè ja et tocava una miqueta de rauxa.
I bé, comencem amb en Manu,
que és un noi de 22 anys,
que quan arriba és un noi que ja físicament
el veus així com molts tatuatges,
porta les celles depilades,
una estètica així com molt estètica malda.
Saps aquesta cosa de busco-selleig?
Sí.
Hi ha, doncs, una mica això.
Sí, el lleixisme es porta últimament.
Hi ha persones que podrien ser molt atractives
i que decideixen no ser-ho gens.
Sí, jo mateix, per exemple.
Però si tu ets molt atractiu, Joel.
Bueno, però tu podries ser més...
Podries ser guapo.
Exacte.
Podries ser més guapo.
Però és atractiu, sí o no?
Sí, sí, sí.
Jo té un no sé què que el fa atractiu.
Ara.
Doncs, en Xavier li pregunta què li agrada,
quin tipus de noi busca,
quin tipus de perfil busca,
i, bueno, escoltem-ho.
No sé, porque, claro, al fin y al cabo
tú puedes conocer a alguien que te parezca guapo,
pero luego seré un gilipollas
y ya te deja parecer guapo.
O al revés, lo ves y dices
¿de qué agujero has salido,
pero luego lo conoces
y te parece la persona en la Copa del Mundo?
Ahí tienes a Gollum.
Un tema maravilloso.
Ojalá.
Qué atractivo es Gollum.
Home, té uns ulls macos, el Gollum.
Sí, sí.
Les coses com són.
Sí.
No hi ha calvos, però bueno.
Això sí.
Bueno, però també es pentina d'una manera
que pel quatre pèl que té
també resultó en.
Sí, sí, sí.
Li treu rendibilitat
aquells cabells que té de filer món.
Ja veiem que el prototip d'en Manu,
bueno, és un perfil una mica estrany,
però va arribant Fran,
que és un altre noi de 22 anys,
el qual era bastant guapo,
he de dir, no se semblava un Gollum.
Va bé.
Aquest em va agradar, eh?
Tu i els Frans tens alguna cosa, no?
Ah, per què ho dius, Fran?
El teu amic Fran.
Ah, tècnic de la tarda.
Sí, sou nòvios.
No, no sou nòvios.
Bueno.
Som nòvios.
Som nòvios una mica.
Doncs bé, seguim.
Ells estan parlant una mica de
tu quina edat tens,
quants anys em poses,
no ho aparentes,
si ho aparento.
I clar, i el que us deia abans,
que en Manu té molts tatuatges.
Ya tienen ganas de tatuarte
la cara tan joven y criatura.
O sea, mi objetivo realmente
es que la gente me vea y diga
qué cojones eres,
qué tal bien matices, ¿no?,
con esa pregunta, pero...
Monstruo.
Pero venga, literal.
Monstruo.
Literal.
Sí, sí.
No, escolta,
cadascú faci el que vulgui, eh?
Molts tatuatges, quan són?
No els he contat,
però vull dir,
sí que totes les parts visibles del cos
les tenia tatuades.
O sigui, la cara ja la tenia tatuada.
Clar, amb 22 anys tatuar-te la cara
potser és una mica...
Estàs en contra, eh, Quim?
Estàs en contra.
Sí, sí, sí.
El tatuatge a la cara...
El tatuatge a la cara
jo l'associo a la mare Salvatrutxa,
o sigui, gent molt dolenta
de la Llatinoamèrica.
Exacte, la lagrimita, no?,
de quan has anat a la presó.
Doncs bé, a banda d'això,
tot ens ha passat alguna vegada
que ens han confós amb algú, no?,
amb algun famós, amb algú,
ah, tu t'assembles el meu amic,
no sé què, exacte.
A mi amb el Joan Maria Pou.
A mi amb l'Edo Soto.
Va passar un dia.
Sí que hi ha,
si estàs una mica despistat,
sí que pots dir,
no sé si és l'Edo Soto o el Joel.
Doncs clar, a vegades sent-te millor
o ha de sent-te pitjor,
depèn de qui et diguin, no?
Si et diu una persona molt guapa,
doncs dius, mira, doncs gràcies.
A mi, normalment,
quan m'han confós amb algú,
han sigut amb homes,
no entenc per què.
Com que amb homes?
Amb homes, eh?
No ho sé, quan t'ho juro.
Però si ets super...
Guapa, ja ho sé.
Femenina, tu.
No ho sé, no ho sé,
però quan m'han confós,
en plan típic senyor xider rock
de los años 80,
de cabell llarg, ulleres,
tu, bueno, jo persona...
La guitarrista del Motley Crue,
no?, per exemple,
Gerard Quintana, vale.
Sí.
Persona amb cabell llarg i ulleres,
tothom diu on t'assembles,
endavant amb la vida.
Doncs bé,
en el Manu també l'han confós amb algú
i, bueno, a veure què us expliqui ell.
Bueno, a mi me marcó mucho una vez de fiesta,
me dijo un chico que parecía al señor Barnes,
me subió la autoestima de alguna manera extraña,
luce muy no binario.
No, no lo creo.
Yo voy a ser así, de mayor, literal, espero.
Bueno.
Però aquest és el que volia ser un monstruo?
Sí.
Ah, llavors ja...
Ja li va bé que el senyor Barnes
no?
Vull dir...
Vale, adéu.
Doncs bé, creieu que hi haurà segona cita o no?
Sí, sí.
No, no.
Sí, jo sí.
Sí?
Jo crec que sí.
Home, aquell que ha dit del monstruo
que a lo millor és monstruo,
no és monstruo, no sé què.
Podria ser que es donin la segona oportunitat, no?
Escoltem-ho.
Manu, ¿tendrías una segunda cita con Frank?
Sí, tendría una segunda cita con Frank
porque me sentía muy a gusto.
¿Y tú, Frank,
¿tendrías una segunda cita con Manu?
A ver, juro que no la tendría.
Oh.
Oh.
És que...
A ver.
Ja et li te lo cuento, per què no.
Ai, quin disgust.
Sí.
Continuem, perquè ara coneixerem a l'Aleix,
que és de Girona,
que és un noiet de 19 anys,
que ha anat a buscar...
Bueno, ha decidit anar a buscar l'amor.
L'amor.
A aquests dits.
I veiem una mica com és.
Yo, fuera de Cataluña,
no he comido un buen pan tomácat
como me gusta a mí.
Tú le dices que era un pan tomácat
y te coge el pan
y te coge una tomate
encima.
Pan tomate.
Come.
A ver, pan tomate
es...
Xocar, xocar.
En catalán se llama xocar.
En castellano no sé com se llama
y lo pones en el pan.
Bueno, l'Aleix, com veieu...
L'Aleix no parla bé
ni catalán ni castellà.
És bastant de menys, això.
És un xocar en catalán.
Sí, sí.
Com t'ho diria, Aleix?
Doncs bé, pobret.
Està deixant a la gent de Girona
molt bé.
Però sí que diuen xuca-pa, eh?
Ah, sí?
Sí.
Hi ha gent que diuen xuca-pa, eh?
Xuca-pa, xuca-pa.
Ah, clar, tu dius xucà, però...
Igual que diuen xíndria
i aquestes coses, no?
Sí, veritat, jo dic xíndria.
L'Aleix?
Pues más bajita que yo.
Si es más alta ya no me interesa.
Y qué sé, claro, catalaneta.
Catalaneta.
Ell ho té clar.
Ell el que vol és una noia catalana.
I gaixeta.
I baixeta.
Doncs s'ha equivocat de programa, no?
No, sobretot catalana.
A First Days hi ha poc...
No, la probabilitat vés a un programa d'aquí.
Sí, però justament li porten
una noia de Barcelona.
Ah, mira, que legal.
Bueno.
És de Barcelona.
Per tant, és catalana.
Sí, però no, no, això no t'ho garanteix, eh?
Però, clar, pregunta important.
Com porta el català aquesta noia
que es diu Abril?
A ver, yo hablo...
En plan, yo hablo los dos idiomas.
Tato catalán como castellano.
Pero en mi día yo hablo castellano.
Se te nota.
Es que a mí me cuesta.
A ver, Abril es de Barcelona.
Esto me parece bien.
Aquí podría ser catalaneta,
pero no me habla catalán.
Yo es que ni le he notado
el acento ese que dices
esta tía es catalana.
No, no, no.
No li hem notat.
No li hem notat.
Un castellà de Barcelona,
perquè també dic que aquí
la gent de Barcelona,
la majoria parla en castellà
al seu dia a dia.
I ja sabeu també que les primeres cites
es fan les típiques preguntes, no?
D'estudies o treballes?
Quin és el teu imperi romà?
D'on ets?
Aquestes coses.
I no pot faltar aquesta.
I què de música tu que escutxes?
Música catalana.
Fuf.
Que no sé a música catalana.
Música catalana.
Aquest noi...
No, que està molt arrelat.
Molt, molt, molt.
Aquest noi l'hauria de vist.
Sí, sí.
Molt bé, molt bé.
L'hauria de veure el capítol
perquè tot és català, català, català, català, català,
però E endavant amb la llengua catalana.
Hauríem de ser tots així.
Tots així.
Què creieu?
Que hi haurà segona cita o no?
No, clar que no.
Mira, jo et dic que...
No, home, no, perquè aquest noi
és un identitari etnicista.
I a ella tampoc li fa molta gràcia
això de ser catalaneta, eh?
No.
Escolta'm-ho.
Jo no tendria una segona cita con Abril
porque me has destacado mucho
que no te gusta el tema del deporte
y para mí es un pelar fundamental de la vida.
Y después por el tema de...
que yo me siento muy bien hablando catalán
y tú como me has destacado
que hablas mucho castellano.
És que, clar,
jo això ho he parlat alguna vegada
amb les meves amigues.
Jo, si tingués una parella
amb la que hagués de parlar en castellà...
Sí, dona, sí, a tu t'acostumes.
Sí, clar que t'acostumes,
però jo sóc molt catalana.
Jo parlo molt...
O sigui, no sé, se'm faria estrany, no?
I al final...
No ho sé, però bueno.
Jo, si fos catalana
i parlés en castellà, em costaria.
Però si fos d'Argentina...
Bé, clar.
D'Argentina o de...
No cal anar tan lluny, eh, Quim?
No, on vols anar?
De Saragossa, clar.
No és tu que tenies una nòvia a Saragossa.
No, a Saragossa no n'he tingut mai cap nòvia.
Sí que en vas tenir una.
No, a Saragossa.
La pilada, havia.
No ens ho vols explicar, però l'hi vas tenir una.
Bé, doncs escolta'm,
els fers d'ells no són els d'en Joel Díaz,
són els d'aquests personatges
que ens porta cada setmana l'Aida Fita
des de la pantalleta.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Jo vaig vestit amb una armilla així antireflectant,
d'aquestes de color gra que es vegi.
Molt bé, Xavi.
Jo diria que precisament és reflectant l'armilla.
Si no, antireflectant, no se't veuria.
T'hauries desaparegut?
12 i 31 minuts.
Anem fent cops de volant per redreçar aquest programa
i més ara que hem de parlar d'un tema important
a nivell cultural al nostre país,
connectant amb l'exterior de Catalunya Ràdio
amb en Xavier Pere d'Esquerdo
perquè després de la gala celebrada ahir al vespre,
avui hi ha ressaca de premis Gaudí.
En alguns casos, literalment.
No vull recordar aquell senyor
que va sortir a dir que anava molt pet.
Sí.
I que els seus fills s'estaven fumant un porro a casa.
Bueno, és que, no sé,
es volia fer una mica el radical, no?
Sí, sí.
El canalla.
Molt bé, molt bé.
I va fer l'acudit de Solpicó,
un piquito que va entrar molt bé.
Molt bé, molt bé.
Va entrar finíssim.
I una de les absències més sonades a la festa del cinema català
és la d'en Xavier Pere d'Esquerdo.
Xavi, com és que no vas anar als Gaudí ahir?
Mira, Quim, no me'n parlis.
Per què?
Perquè no hi havia prou aforament.
Home, però si era molt gran, allò.
No, no, van haver de fer tria i no em van convidar.
Llàstima.
No passa res.
Doncs això és per aquest motiu que avui has decidit
tornar a celebrar la gala dels Premis Gaudí en directe
des de l'últim hora del matí de Catalunya Ràdio.
Sí, i a més és una cosa que m'agrada molt,
que m'agradaria sortir allà dalt, al peristol,
obrir el sobre...
Sí.
I llegir allò de...
I el Gaudí era la millor pel·lícula...
Això m'encanta.
Però això normalment està en parella, això, Xavi.
Doncs mira, perquè surto jo sol.
Bueno, sí.
Calla, tens raó.
Podria fer algú del carrer que ho fes.
Algú que t'ajudi a dir la guanyadora al Premi Gaudí.
Fantàstic, m'encantaria.
I nosaltres hem de fer de públic i no fer-te gens de cas.
Ah, perfecte.
Està parlant entre nosaltres, aixecant-nos...
Crec que s'ha de donar bé aquí.
Sí, jo crec que sí.
Oh, mira, fantàstic.
Doncs mira, agafo el primer senyor que passi per aquí.
Hola, què tal?
Bon dia.
Soc el Xavi.
I el Gaudí...
Perdó, ha d'acabar la frase.
I el Gaudí.
La millor pel·lícula és per...
Ni idea.
Ni idea.
Ah, no necessita.
Gràcies, senyor.
És molt bona, eh?
Gràcies.
Sembla que és d'Aventura Pons, aquesta.
Una que va fer...
Sí, sí, sí, abans de...
Abans, clar, no?
Després...
L'Aventura Pons, habitualment, les començava amb A,
perquè així era la primera que sortia de la llista.
Boita.
No, no, si siguin visionaris.
Aquest senyor té cara de saber molt de cinema.
La veritat és que no.
Sí, sí, sí, que sí.
És que és molt humil, eh?
I el Gaudí.
La millor pel·lícula és per...
Ni idea.
Ho sento, però escalfament.
No ho segueixo.
No va multipremial, no va multipremial.
Vaja.
Aviam.
Ostres, no, que és no, que no et fan pinta ni de res.
Aviam.
No fan pinta ni de res.
Mira, ni de res.
A veure, aquest senyor.
Hola, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Què tal? Mira, sóc el Xavier, vostè?
El Joan.
Joan.
Estem en directe per l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
i estem recreant el final de la gala d'ahir.
Acabi la frase.
I el Gaudí, la millor pel·lícula és per...
Ni idea.
Escolta'm, es confirma ni idea com la gana.
Tres estatuetes, eh?
La gran guanyadora de la nit.
Ni idea.
S'ha de dormir, suposo.
I quan l'últim premi es va quedar a dormir.
Va ser que m'ho vol dólar.
Com?
Va ser que m'ho vol dólar.
A quina hora?
A les cinc del matí.
Ai, que dient és.
M'aixeco amb un dòlar.
És que crec que ha dit això, eh?
És que no ho dic més.
Gràcies, Joan, pel seu sentit de l'humor.
Vinga.
Gràcies.
Bé, doncs ni idea es confirma com la gran guanyadora dels Gaudí.
No sé si vols provar-ho amb alguna cosa més, Xavi.
Bé, anem a provar-ho.
Hola, què tal? I el Gaudí?
He volgut parlar, que vinc del dentista.
Ai, clar.
Ho està parlant.
Pere, que deu tenir la boca a dormir.
Aquesta sí que és una bona pel·lícula, eh?
Sí, sí.
De por.
A veure, intentem.
El Gaudí, a la millor pel·lícula, és per...?
No ho sé.
No ho sé.
D'acord. Gràcies, eh?
A tu.
Adéu-siau.
Bé, doncs ara és no ho sé, la pel·lícula guanyadora.
A veure si hi ha algú que anuncia Creatura, que és...
Ja no haver-la vist.
No, no, saber-ho.
Només saber-ho, eh?
Mira, un senyor que s'assembla al fullet tortuga.
Què tal? Bon dia.
Però, però...
I el Gaudí, a la millor pel·lícula, és per...?
No ho sé, perquè no veig cine.
Ah, hòstia.
Oh, hòstia, d'haver-ho a la vegada.
Gràcies, eh?
Però ho ha dit com si posa una cosa de militància.
Li ha dit alguna vegada que s'assembla al fullet tortuga?
Sí, al meu fill.
Ah, ah.
Vinga.
Gràcies, adéu.
Bon dia.
Ja està.
Bueno.
Li ha fet il·lusió, eh, això.
Sí, sí, que li reconegués una broma del seu fill.
Bueno.
Va, Xavi, un últim intent.
Vull dir, però...
És que no hi ha ningú aquí.
Però busque, Xavi.
Ningú que...
Mira, una persona que fa cara de culturetes.
Ah, va, això és el que t'anava a dir.
Aviam.
Hola, què tal, bon dia.
Estoy hablando con alguien.
Vale.
Bueno, a veure aquí.
Hola.
Uf.
Sí, sí, mira.
Entre tots dos ho fem.
I el Gaudí, la millor pel·lícula és per...
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
És la segona part.
No ho sé.
Noi.
La criatura, potser.
Oh!
Molt bé!
Criatura.
Molt bé.
L'últim segon, eh?
Maria.
Maria, doncs sí senyora, eh?
L'últim premi que van donar va ser per Criatura.
L'ha vist?
No.
La veurà?
Segurament.
I tant.
D'acord, entesos, felicitats.
Vale.
Adéu-siau, bon dia.
D'això es tracta de reconèixer el cinema català com ha fet aquesta senyora i, a més a més,
proposar-se a veure la pel·lícula guanyadora dels Gaudí de la seva setzena edició.
Xavi, moltes gràcies.
A vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Tu chiflo tiene solera.
Sants i Estalvis.
Vols millorar els teus hàbits però no saps ben bé per on començar, oi?
Si t'interessen la nutrició, l'alimentació, l'activitat física i la felicitat,
el Sants i Estalvis és per tu.
Cada dilluns un nou podcast perquè prenguis a cuidar-te amb els millors professionals.
Sants i Estalvis, el podcast d'hàbits saludables de Catalunya Ràdio.
Cada dilluns un nou capítol amb Adam Martín.
A l'àmbit i al web d'aquest ràdio i al 3Cat.
El matí de Catalunya Ràdio.
Més del creuer a Azul Marino.
Ara, el millor preu fins un 10% de descompte.
Reserva per només 50 euros i sense despeses de cancel·lació.
I, a més, els nens gratis.
Reserva fins al 28 de febrer a les agències de viatges Eroski o Azul Marino.
I aquest mes, posa rumb al teu creuer somiat.
Uf, ja ha tornat el fred?
No surtis de casa sense el tubular del nit que més t'agrani.
Troba-la als punts habituals i a la botiga 3Cat.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
En Perú siguen las protestas contra el gobierno de Dina Boluarte, que ya han dejado 48 muertos en un mes.
No puedo.
Passen 8 minuts de dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Hem parlat una mica de televisió, hem parlat una mica de cinema.
I ara, a continuació, senyores i senyors, de què hem de parlar d'en Joel Díaz com a noi dels encàrrecs.
És que tinc dos guions aquí.
No, Quim, prou ja.
No t'ho estan posant prou.
La teva obligació és tenir els guions que toquen.
M'ho diu el senyor que no sap si està en directe o està amb els micròfons apagats.
Aviam, endavant.
Quim, no entrem aquí en retrets?
No, no, no.
En una baralla de retrets creuats?
No calen, no calen.
No, perquè tenim feina, tenim feina.
Avui tenim un repte, jo diria, en el noi dels encàrrecs,
perquè hem de trucar a una institució, com si diguéssim.
Avui no truquem a una persona, avui truquem a una residència d'avis d'emposta.
Molt bé.
És el primer cop que ho fem, no? Trucar a una...
Jo diria que encara no havíem trucat.
Trucar a avis, sí.
L'objectiu d'aquesta trucada, sí que hem trucat a molts avis, sí.
I ens han trucat, no?
Bé, molt bé.
És l'audiència que hi ha.
I per molts anys.
I tant, i tant.
Per què truco o trucaré a la residència d'avis d'emposta?
Feu-me cas, sisplau.
No, no, sisplau, escoltant-te.
Trucar a aquesta residència d'avis per encàrrec de la Núria.
Molt bé.
Perquè resulta que l'àvia de la Núria,
que és una senyora que es deia Palmira Martín Bellido,
que va morir a la tendra edat de 101 anys...
Ostres, Déu-n'hi-do.
...el 2022, o sigui, fa quatre dies, com qui diu,
aquesta senyora era cuinera,
era cuinera durant els anys de construcció del pont penjat d'emposta,
que és una edat que tenia aquí supletòria,
que si voleu la que feu i si no, no.
Bueno, és un pont molt bonic.
Aquesta dona tenia un llibre de receptes molt preuat per la família
que a la portada hi posava recipes.
Aquest llibre estava dins d'una caixa.
En anglès el va fer-ho.
Aquesta senyora va morir,
va deixar-se el seu llibre de receptes
a la residència d'avis d'en Posta,
i ara trucarem en nom de la Núria
per recuperar aquest llibre.
Ah!
Ja veuràs.
És un tema seriós, avui.
No, no, no, això.
No feu allò de riure per la vagina.
No, no, no.
Per la vagina, no.
No ho fem mai, això.
Esperant a testos.
Què?
El nostre horari d'atenció és d'avui del matí a avui de la tarda.
Perfecte, entrem.
Per contactar amb el servei de cuina,
premi 1.
Si vol contactar amb el centre de dins...
Home, servei de cuina.
Calla, cony.
Per a la resta de serveis,
espere a fer a testos.
Esperem, esperem.
No apreteu cap número.
Sempre s'ha d'esperar.
Però, a veure, si truquem per un llibre de receptes,
hem de parlar amb la cuina.
Está siendo transferido a la operadora.
Ah, mira que bé.
Esteu avui, esteu, que no em calleu bé, eh?
No, no.
Residencia d'Avis, bon dia, la tinc Karen.
Mira, Karen, hola, bon dia.
Em dic Joel Dia,
te truco en directe des de Catalunya Ràdio
per un tema relacionat amb una petició que ens ha fet un oient.
Em pots atendre a res?
Un parell de minuts?
Bueno, és que no sé si estic autoritzada.
No ho sé.
Doncs, si no estàs autoritzada,
em podries passar amb algú que ho estés?
Vale, me tornes a dir d'on me truques?
De Catalunya Ràdio.
Un moment.
Ai, m'encanta aquesta música.
Perquè sembla que es vagi com a acabar.
I de què ho ha de pensar?
Perquè està pensada, perquè pugui acabar en qualsevol moment.
És que està pensada.
Totes les frases, diguéssim, de la melodia, acaben avall.
Hola?
Hola, bon dia.
Hola, bon dia, digues.
Amb qui parlo?
Parles amb Mireia.
Hola, Mireia.
Jo sóc el Joel Díaz i et truco de Catalunya Ràdio.
Digues.
No t'espantis, eh?
És molt senzill.
Mira, sí, jo faig una secció aquí a la ràdio que es diu El noi dels encàrrecs.
Els oients m'encarreguen coses, jo he de trucar i intentar aconseguir-les.
Jo et truco un nom d'una persona que es diu Núria, que és la neta d'una usuària de la vostra residència que es deia Palmira Martín Bellidó.
Et sona que aquesta senyora va morir l'any 22?
Doncs mira, resulta que aquesta senyora es va deixar a la vostra residència un llibre de receptes que anava dins d'una caixa.
Et sona?
Doncs no.
Bueno, doncs es veu que la família d'aquestes senyores estan molt interessats en a veure si podrien recuperar aquest llibre de receptes,
perquè, clar, té més anys que Matusalem, el llibre, i es veu que li tenen molt de carinyo, no?, una cosa sentimental.
I és per si, com a mínim, podríeu buscar-ho, buscar-ho.
A mi les pistes que m'han donat és que el llibre a la portada hi posava recipes, com en anglès, recipes, d'acord?
Llavors el llibre està dins d'una caixa, així com prima, que anava conjunt amb el llibre i que, no sé, hi ha no sé més coses.
Llavors ells voldrien recuperar aquest llibre i, si em féssiu el favor de buscar-ho, doncs jo ja hauria fet la meva feina i quedaríem tots tranquils.
Doncs molt bé.
Us assem, però ara no em diguis, ho faré, ho faré, i després no ho feu, eh?
Vull dir, ja...
No dubtes.
Te compromets davant de tot Catalunya que estàs apuntant la ràdio, eh?
Vale, perfecte.
I tant, doncs molt bé, moltes gràcies.
Doncs estupendo, quedo content.
Ja us posaríeu en contacte amb la família de la senyora Martín Bellido.
Sí, però m'hauries de tornar a dir el nom de la neta, perquè sé que tenia diverses famílies i ara no sé molt bé.
La neta a mi només m'ha donat el nom, que es diu Núria.
Núria.
Si vols, ara, no pengis i et passaran el número de telèfon.
No, perquè tenim els telèfons, entenc, de la família.
Només era per a veure qui havia fet aquesta comanda.
Doncs vale.
Doncs és això.
A mi m'han dit que això ella ho va regalar a la residència, entre cometes, el 4 de novembre del 2019.
Oh, però si ho va regalar?
És de la residència.
Bueno, no sé si ho va regalar, no sé.
No sé, però ara estan interessats en recuperar el llibre, tu.
Enteneu-vos, vale?
A mi ja no em meregeu més, eh?
Vale, miro a veure què ha passat i on està el llibre, i quan ho trobem et trucaré jo a tu i direm què és el que ha passat en la història de la caixa.
Escolta, Mireia, moltes gràcies per la teva atenció.
Has estat una excel·lenta anfitriona d'aquesta secció, eh?
Oh, doncs, una abraçada a tothom.
Vinga, recordes el vostre.
Adiós, adiós.
Bé, doncs, no sé si anava per feina, ja tenia ganes de buscar el llibre o es van dir la trucada, però el compromís està fet.
Ei, que bé ho he executat, eh?
No, no, aquí.
Feliciteu-me perquè ho he executat molt bé.
Gràcies.
Molt bé, jo.
De les millors gestions del noi dels encàrrecs, aquest llibre ben aviat tornarà a la seva família.
Vull dir, no sé si va ser un regal, si va ser una sessió.
Es fan còpies i ja està.
Hi ha una cosa que es diu fotocopiadora.
Veus que m'estan sortint canes?
Sí.
Crec que m'estic transformant en Albert Om, per allò dels objectes que tenen ànima.
Sí, que han fet una exposició ara.
És una cosa que la podria haver fet Albert Om, això que li posessin el llibre de receptes de la...
Potser volien fer-ho i no ho trobaven en el llibre.
Perquè si l'haguessin tingut a la batalla d'objectes aquesta que presenta l'Albert Om.
La batalla no.
No és cap batalla d'objectes.
Ah, no us diu batalla d'objectes.
Tots dir que el programa tindria un rotllo, també, la gent barallant-se amb els objectes.
Millor la meva tovallola que no el meu llibre.
Bueno, aquestes coses nostàlgiques que fa l'Albert a vegades.
Sí, sí, sí, molt xulo, molt xulo.
Ara hi ha una exposició de tots els objectes que van sortint al programa.
Goita, goita.
Cent objectes que resumeixen l'últim segle de Catalunya.
Ni l'aniré a veure.
I si voleu encarregar-li una gestió telefònica a en Joel Díaz amb aquest nivell d'efectivitat que és increïble,
ens escriveu a l'últimora arroba catradio.cat.
L'últimora arroba catradio.cat.
Ens expliqueu el cas.
Ja veieu que estem oberts a tota mena de casos.
I intentarem resoldre'l en directe dilluns que ve amb el noi dels encàrrecs.
Joel, moltes, moltes gràcies.
A vosaltres per fer-me confiança.
Ara ja et caiem bé o no?
Molt, molt.
Ara ja sí.
No, perquè abans estàvem molt distrets.
No, és que costa, o sigui, centrar-se.
Sí, clar.
Quan tot balla, costa molt.
No, i tenim feina, i tenim moltes coses.
El programa aquest d'una hora es fa sol, no es fa sol, home.
No es fa sol, tenim moltes coses al cap.
Tenim molts embolicos.
Ja, ja, ja se us nota, ja.
Per això, ja està.
Per què ho fem, això, com si fóssim nosaltres tots contra el Joel i ell contra nosaltres?
No ho sé, no ho sé.
En fi, és igual.
Deixem-ho aquí, tres quarts d'una del migdia, anem a publicitat,
i quan tornem, la secció definitiva de Pedagogia Catalana amb en Jordi Ramoneda,
que ens explicarà com criar un bon català.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Jo volia saber, ja que sou t'ha deixat dits,
si sabeu un remei per una pilota de futbol americà.
Agnès, no som venits dels ignorants.
No, jo el sé, és que es va massa tard, que ell és el nostre.
Ja, ja.
Catalunya Ràdio.
Vendermicotxe.es.
Som al carrer Rocafort 78, prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
Si te compraste un coche entre 2006 i 2013, esto te interesa.
Seguramente pagaste de más y seas uno de los millones de afectados por el Cártel de Coches.
Ahora con OCU puede reclamar más del 10% del valor de tu coche.
No importa si ya no lo tienes.
Comprueba tu matrícula y reclama en carteldecoches.org.
Reclama tu dinero con OCU.
Has tingut mai la sensació que deixes de ser protagonista de la teva pròpia història?
És hora de recuperar el control.
Aprofita que tornen els 10 dies Kia del 8 al 19 de febrer
i crea la teva pròpia història.
Visita'ns a la xarxa Kia de la província de Barcelona.
Kia. Movement that inspires.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
És fan de la mortadella?
De la mortadella bona, sí.
Ara s'ha posat a moda, mira.
Perfecte, m'alegro molt.
Gràcies.
Passen 3 minuts de 3 quarts d'una del migdia,
començant la setmana amb pentes i rodolons
aquí a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
però ara sí que ve un valor segur,
que és el d'en Jordi Ramoneda,
el pedagog dels infants catalans,
amb el seu espai Com criar un món català.
Com criar un món català.
Vinga, nen, va, canta.
Com criar un món català.
Molt bé.
Com criar un món català.
Molt bé.
Com criar un món català.
Mira, fins i tot avui el Joel t'ha fet els coros, eh?
Sí, el que li faltava avui al Joel.
El nen perdut.
Ja està, ja està, ja està, ja està.
Vés a escola, nen, vés a escola.
No.
És que aquesta hora ja han acabat.
No, clar.
Ja han acabat, eh?
Has de fer menjador.
L'hem de portar menjador.
Ara, abans de la una ja han acabat, ara, els nens.
A quarts d'una.
I després surten els informes PISA que surten.
Bueno, clar, carinyo, la sisena hora,
l'artormats i tot això, era això?
Eh, eh, eh.
Era això?
Eh, eh, eh, eh, eh, eh.
Bueno, Quim, escolta una cosa.
Si tu vols criar un català català,
a tenir seny l'has d'ensenyar.
Molt bé.
Perquè hi ha aquesta paraula, que comentàvem abans,
tan catalana, anomenada seny,
que sempre va acompanyada de rauxa,
perquè al final la vida ha de ser un 50-50.
És veritat.
Eh? Un 50-50.
Però és que hi ha molta gent que la rauxa,
molts catalans que la rauxa la deixen pel Barça i prou.
És veritat.
Són gent seca, estúpida, antipàtica.
Ara, quan van al Barça, canten i tot això.
I després ja tornen a ser els d'abans.
Què passa?
Que jo crec que hi ha una persona en aquest nostre país,
que és la definició de seny i de rauxa,
aquesta combinació entre l'in i l'an.
L'equilibri perfecte vols dir, eh?
El català universal de l'equilibri perfecte,
per a mi, és justo molinero.
Oh!
Els catalans són una gent amb molt de seny, molt,
i a més són una gent molt arrelada,
que s'estima molt l'oceo,
que el defensen per damunt de tot,
però que a més són una gent molt eixida.
I val la pena conèixer-ho,
val la pena sortir amb ells,
perquè a més de tot són una gent molt seriosa.
La qual cosa no vol dir
que no li agrada la juerga i el cachondeo.
Ah, aquí.
Jo crec que és l'empresari, que tal,
però una mica de jarroqueta.
Un tant, una mica de juergueta, no?
En fi, però què passa?
Avui us vull parlar del seny, només, val?
Què passa?
Com podem definir el seny?
Doncs és tan difícil
que avui parlarem del seny
des de l'absència de tal.
Ah, molt bé.
D'algú que no té seny.
Aleshores, han hagut de venir els catalans a dir
Noi, una mica de seny.
Una mica de seny.
Una mica de seny.
Això sí que ho fem,
que posem una mica, eh?,
quan dos es barallen.
A veure, un moment, un moment.
Cuidado, cuidado.
Mediadors, som mediadors.
Fins i tot potser massa.
Sí, i tant.
Aleshores, tenim una persona que no té seny
i com que els catalans hi entrem i ho rectifiquem,
així que ara us explicaré aquesta petita història.
Es tracta d'un cuiner basc.
Molt bé.
Un cuiner basc, que no és conegut, eh?
No és a l'arguinera de vegades.
Una persona que no coneixem.
A veure, a veure, com us he dit,
avui descobrim el seny a base de l'absència de tal.
Aleshores, tenim aquest senyor.
Noi, és que una mica de seny.
Una mica de seny, per favor.
I encara que va arribar a Palamós, no?
Amb una paella, perquè què feia?
Però volia anar de roses.
A Lisboa.
A Lisboa, o sigui, passant per les tretes i...
Correcte.
Amb una paella, eh?
Fins i tot el redactor, per si no ho heu sentit,
està llegint la notícia i s'atura com dient
que no m'estic creient que estic llegint.
A bord d'una gran paella,
ha vist interromput la seny.
S'ha quedat com dient.
Què?
Però és que no flota una paella, no?
No ho sé.
A veure, és al principi d'Aquímedes.
Sí, però d'aquella cosa tan plana, vaja, no ho sé.
Què que poses una paella a la platja,
fum, se'n va avall, s'enfonsa.
A més del mal que pesa.
Potser era de fusta, la paella de fusta.
No, no, era una paella.
Hi ha imatges, eh, d'això?
Després us les ensenyarem.
A veure, anem a desgranar una mica més aquesta història.
Sisplau, sisplau, Jordi.
Perquè com a catalans el vam frenar,
tampoc, tampoc crec que...
Acabar remenant l'espàtula.
Clar, sí.
És que ara ho desgranarem descojent.
Per què l'han frenat?
Qui va a posar una mica de seny?
La Guàrdia Civil li ha requisat la paella
argumentant que no és un artefacte capaç de navegar
i que podria ser un perill pels vaixells.
Mira, pensava que no diria mai...
Per la seva seguretat.
Pensava que no diria mai aquesta frase,
però sort que va venir la Guàrdia Civil a parar-ho.
La benemèrita.
Perquè, noi...
Imagines, és que acabem de xocar amb una paella, capità.
Expliqueu-t'ho, l'asseguro.
Va, no s'ho creuen, no s'ho creuen.
Perquè, o sigui, una paella, un basc, la volta a la península,
però és que ara jo el que sé, que voleu,
és sentir la veu del nostre home, sisplau.
La veu d'aquest home,
que és que no sabem bé què li passava pel cap.
Aquest aventurer.
Sí.
Atenció, aquest senyor,
que ell està tan emocionat
que fins i tot a la primera frase
li falla una mica la veu de l'emoció.
Aquí estoy parant palamós porque...
Home, clar que se'n està trencant.
Per què, cony?
Està a punt de matar-se.
Però que si li arribes molt bé aquesta paella,
podria anar agafant gambes de palamós
i posant-les a la paella,
per allà un arròs de pal...
Que no estigui aquí el problema, Quim.
Que no estigui aquí el problema,
que és una mica de competència deslleial.
Clar.
Ja vas amb la paella posada,
t'està saltant els pescadors,
la llotja, el cuiner...
Sí, sí, sí.
Sentim una mica més la veu d'aquest bon home.
Hasta aquí estoy parant palamós
porque en este barradero
porque me han sacado la cazuela del mar.
Cazuela.
Para que dicen que no puedo salir
hasta dentro de unos días
a ver si se han regalado las cosas
en la comandancia marina en Barcelona.
Porque realmente el otro día
he empezado desde Rosas hacia Lisboa
y aquí no sé por qué me han detenido.
A ver, a ver, a ver.
No sé por qué me han detenido.
Ojo, Jordi, que ell parla de cazuela, eh?
Sí, clar, aquí hi ha una traducció potser de TV3,
però he vist les imatges i és una paella.
És una paella de dimensions molt grosses,
rotllo villarriba, villabajo,
recordeu que ella no sé.
Sí, sí, sí.
Amb mànec.
Amb mànec.
Aquí està el tema.
És de motor.
Ah, com?
O ha estat a motor durant uns moments.
O sigui, ell va posar un motor,
un rotllo de zodiac,
i també va dir,
no només posar motor,
també posar una mica de vela.
Era una paella fora borda?
Clar, és que si arriba a ser una cassola
aniria amb una caldereta,
no amb una paella.
Per cert, hi ha novetats.
D'última hora que hi ha un oient que es diu Carles,
que ha vist aquesta paella motoritzada, eh?
Ah, sí?
A Sant Carles de la Ràpita.
Home, ara...
Ai, no, perdó, a Sitges.
A Sitges.
Ara està a Sitges, ja?
Ara està a Sitges.
O ara mateix l'ha vist?
No ho sabem, això no tenim més dades.
Va, és una notícia fins i tot tan maca
que el redactor de TV3
fins i tot va haver-hi un moment
que es va com venir amunt
i va voler fer...
És la notícia de l'any, possiblement.
Va voler fer una mica de broma,
de broma, mireu.
El cuiner no té cap títol
que l'acreditï per navegar,
però creu que tant ell com la paella
ja han demostrat que són prou mariners.
Eh, eh, eh,
ho heu entès, eh?
És paella marinera.
És paella marinera, clar.
Que fins i tot aquest redactor
li van dir
no, això és TV3,
no ho tenim a Matías Prats.
Però se n'està a punt d'escapar el riure, eh?
Una mica de seny.
Una mica de seny,
que és del que vagis a seny.
Va, Quim.
Què?
El nostre oreo i en paella
va fer aquest repte
tenint un antecedent, però.
Tu no vas de Roses a Lisboa.
O si va haver-hi algú abans.
Tu ja estàs boig.
Ja vens boig de casa.
No, no, mare.
No, no.
Ell, millor encara,
ell va venir aquí,
a Catalunya,
d'una manera que és aquesta.
L'any passat,
Alfonso González
ja va fer el descens del riu Ebre,
des de Miranda d'Ebre
o fins al Mediterrani.
I ara no perd les esperances
i confia que aviat
podrà treure la paella
del Club Nàutic de Palamós,
on és requisada.
Me la veig allà,
barada, el costat de la...
Escolta'm,
als iots,
no queda clar,
no queda clar qui em perdona,
si el descens aquest de l'Ebre
el va fer amb la paella,
també, o...
Sí, sí, sí, sí.
Ah!
No el va fer amb una fregidora,
perquè és més perillós.
Hòstia!
No, perquè no es pot fregir,
l'hi ha...
Clar, no, no.
Escolta, hi ha material gràfic
de tot això?
Sí, sí, sí.
La gent ho busqui, eh?
Així està la gent de l'Ebre.
Estàs un dia mirant el riu
i pas un dia un pas
amb una vella.
Total, el nostre heroi,
però, té esperances,
ja us ho dic ara,
us ho dic ara,
no ho va fer.
No ho va fer,
no va arribar a Lisboa.
Li van retirar la paella,
però mentre hi ha vida
hi ha esperança.
Como verán,
estoy arreglando la vela
porque estoy esperando
para que me den salida enseguida,
porque si no el tiempo
se me va a echar encima
el tiempo malo,
y entonces no podría conseguir
esta aventura
de la cual espero salir
en el Gine Sotón.
A veure,
ell està esperant ja
com que li arribarà
ja el missatge
de seguida,
de seguida.
O sigui,
en realitat no he trobat
enlloc més informació
d'aquest senyor,
per tant,
puc sospitar
o,
que va naufregar,
cosa que no desitjo,
o que no va arribar
a fer-ho
perquè jo crec que si
hagués arribat a Lisboa
en paella
algun rècord
hagués tingut.
Home, sí,
però crec que al final
d'aquest tall
que acabem de sentir,
el tio diu alguna cosa,
així com Guinness,
que no fos un tema
del rècord Guinness.
Del rècord Guinness.
Aquest redactor
que no sap
com acaba aquesta notícia
finalment agafa el micro.
O sigui,
ja estem en un moment
amb la paella parada
al Club Nàutic de Palamós,
el comandant de la Guàrdia Civil
parant al senyor de la paella,
que al final ja,
com estan en una
en una espècie d'aspirada
a TV3,
que va venir un altre redactor,
es va agafar el micro
i per acabar això va dir...
I això és tot
per aquest vespre.
Bona nit.
Ja, en plan,
mireu-nos.
Prou que ens esteu enfotent
d'aquest senyor.
Ja sabem.
I això no és l'APM,
això és l'informatiu.
En fi,
per tant,
conclusió.
Seny.
Seny.
A Catalunya tenim seny.
A Catalunya tenim seny.
A Catalunya potser
fem una declaració
unida de la independència.
Sí.
Però seria la rauxa.
Sí, exacte.
Però fer-te enrere
al cap de 20 segons
és el seny.
És el seny.
Exacte.
En canvi,
aquest senyor va tirar avall,
va arribar fins a Palamós,
baixant amb la seva paella.
I ningú li treu,
de roses a Palamós,
això a ningú li treu.
No.
Hi ha un tros, eh?
Sí, sí.
Ara m'he dit no sé
de quan,
però per fer-lo amb paella
hi ha molt tros.
Home, a tu.
Com criar un món català,
una cosa que li podeu explicar
ben pràctica i ben evident
als vostres criatures
perquè siguin uns catalans de pro.
Moltes gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Luis Miguel,
no va a Sabadell a fer un concert, no.
Ni Sergio Dalma,
sent de Sabadell,
crec que faci concerts a Sabadell.
Escolta, m'agrada molt.
El teniu en una talla més?
Una talla més?
El sofà?
Ai, perdó, perdó.
Volia dir una plaça més.
Fins el 29 de febrer,
arriben les rebaixes de la llar
del Corte Inglés.
Fins al 50% de t'escompte
en sofàs, il·luminació,
mobles i decoració.
A la botiga WebbyUp,
al Corte Inglés.
Torna-la a MagicLine
de Sant Joan de Déu.
Feu un equip d'entre 4 i 20 persones.
Marqueu-vos un repte econòmic solidari
i trieu el vostre recorregut.
El 17 de març
caminarem per qui més ho necessita.
Inscriu-te a
magiclainessajb.org.
Som el que compartim.
Arribem al final de la temporada
de Joc de Cartes
amb un capítol molt especial.
Jo no sé què m'hi trobaré.
El que sí que m'han dit
és que farem un tast de cada programa.
Joc de Cartes,
últim capítol de la temporada.
A TV3, dimecres a la nit.
Entonces, me abraza.
Y no hay lugar en el mundo
en el que me puedas sentir más seguro.
Soy Luis García Piedeyerro,
escritor y poeta.
Aquest 14 de febrer
volem desitjar-te
Feliz Dia de Sant Valentí,
al Corte Inglés,
a la botiga Web y App.
I fins aquí les 7 hores del matí
de Catalunya Ràdio.
Nosaltres demà a les 12
ho tornarem a deixar tot
per l'última hora.
Que tingueu un bon dia.
Moltes gràcies
i fins demà que vagi bé.
Gràcies.