logo

El matí de Catalunya Ràdio


Transcribed podcasts: 1714
Time transcribed: 71d 7h 0m 21s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Y por qué es lo que he de hacer. Es lo que he de hacer y es lo que hemos de hacer, creo yo.
En refería más a los motivos políticos, ¿eh? Eso del genocidio que ahora me explicabas.
No sé cómo estás viviendo tan bien estas protestas de la UB.
Mira, yo, ¿sabeu que estoy a Roma actualmente? Estoy viviendo más aviat la situación a Itália.
Creo que es importante, interesante, que se estiguin movilizando finalmente todas estas protestas que han estado sucediendo,
pero que ahora parece que van a tener incidencia.
Em sembla también triste que no hagin pogut tenir, no s'hagin pogut organizar d'una altra manera abans,
porque hace muchos años que desde Palestina se nos está demandando que hacemos todas estas acciones,
que desinvergimos, que hacemos presión a las instituciones, ¿no?
Y, de nuevo, es lo que se ha de hacer.
Estamos en un mundo bastante difícil, en un panorama político bastante difícil.
Entonces, creo que una de las cosas que necesitamos es no concentrar-nos en el resultado que tengamos,
porque no depen de nosotros, repetezco, no depen de nosotros,
pero sí que hemos de ser el que hemos de hacer.
Implantar-nos aquí es el que hemos de hacer.
Vigip Basallo, gracias, como siempre, una abraçada y hasta pronto.
Un abrazo, Sara.
Gracias. Adéu, adéu.
Silvia Coppolo, tú eres profesora de la UB, per tant, t'hi deus trobar amb la protesta.
Ara anem en directe cap allà, eh?, per saber com estan.
Sí, vaig fotografiar dimarts els estudiants que estaven, doncs, d'una manera tranquil·la, acampats, bé, a fora,
vull dir a fora perquè no estaven a dintre de l'entrada, ni en el rectorat, ni en les escales,
que acaba sent més perillós, fins i tot per a ells, no?,
que de vegades, doncs, hem vist en altres moments que s'hi emportaven les bombones de votar
perquè estaven allà, diríem, sopant, no, estan molt ben col·locats i van fent actes
i, en fi, doncs, no sé, jo vaig travessar tranquil·lament i vaig pensar,
mira, hi ha gent, hi ha estudiants que la setmana passada dèiem que no fan res,
doncs, que s'estan començant a mobilitzar i, d'una manera, el maig dimarts jo quan hi vaig ser
i els vaig fotografiar, ara publicaré les fotos a Twitter, tranquil·la, bé organitzada.
Ara parlem d'aquestes protestes exactament, però abans, Ignasi,
tu vas ser director d'assumptes públics i relacions amb membres d'Eurovisió, no?
Sí, sí.
Com estàs, és a dir, com veus aquest boicot, diguéssim, a Eurovisió?
Creus que pot tenir realment un efecte? N'heu viscut d'altres en altres situacions?
Com ho veus tot plegat?
Sí, bueno, hi ha una comparació, ja sé que a algú li semblarà excessiva,
però amb els Jocs Olímpics, no?, de presentar...
Sí, em sembla bé, això, la preparació molt bona, Ignasi.
De preservar, que no es barregi una cosa amb l'altra,
de, bueno, els Jocs Olímpics és una cosa on s'intenta no polititzar-ho, no?
Però és veritat que tenint aquest precedent, doncs s'ha anat sancionant a gent,
és a dir, l'Eurovisió és molt més que la part euro,
la història del per què això, doncs, té a veure amb regulació anterior
a la propa Unió Europea, és un tema llarg d'explicar,
Israel és membre de fa 60 anys, no?
I, de fet, no és Israel el que és membre, això també cal explicar-ho,
el que és membre és la corporació, la radiotelevisió d'Israel.
Els membres d'Eurovisió no són els països, són la radiotelevisió.
Espanya no és membre d'Eurovisió, ho és radiotelevisió en espanyola,
no és Espanya.
Això és important aclarir-ho, perquè a qui s'expulsa d'Eurovisió,
o a qui es sanciona, etcètera, mai és a un país,
és a una empresa de radiodifusió.
Això es va fer amb la televisió pública de Rússia l'any 22,
no es va fer quan Crimea, però sí l'any 22,
i ara, en aquest moment, doncs jo crec que sí que hi ha raons
per suspendre, no a Israel, sinó a la televisió pública d'Israel,
perquè, a més a més, independient del que estigui fent,
o en paral·lel al que estigui fent el seu govern,
és veritat que la pròpia radiotelevisió pública d'Israel
no està complint amb la seva obligació de servei públic
i està contribuint a la propaganda,
i està deformant la realitat davant del propi públic d'Israel.
Un dels problemes que tenim en aquest moment
amb el tema del conflicte a Gaza
és que els israelians no tenen la informació que haurien de tenir,
no veuen la guerra que veiem nosaltres,
veuen una altra guerra.
Veuen una guerra diferent,
a la qual, efectivament, hi ha tota la part dels reents
i dels patiments que han tingut claríssim,
i que aquí, a vegades, s'amaga,
i no recordo el suficient,
però no els estan ensenyant suficientment el que passa a Gaza.
Per tant, crec que sí que hi ha arguments,
hi ha el precedent,
no d'expulsar, no de boicotejar,
que és una paraula que no m'agrada,
però sí de suspendre la participació de la televisió pública d'Israel.
No s'ha fet,
i el no fer-se no ha fet cap mena de gest en aquest sentit,
tenint el precedent de Rússia,
doncs, clar,
l'alcalde està bullint
perquè això generi una enorme tensió en el moment dels fets.
Ho veieu comparable amb l'expulsió de Rússia, d'Eurovisió?
Ho veig comparable amb el de Rússia en aquest moment.
No ho dic fa sis mesos, no ho dic fa un any,
és a dir, jo, del tema del conflicte de Gaza en podem parlar,
ara l'estem mirant des d'un angle molt concret, no?
Jo no crec que es pugui equiparar en abstracte
i al 100% el que està passant a Gaza en la invasió d'Ucrània,
de manera absolut,
però perquè hi ha Hamas a un costat,
i a l'altre costat hi ha un govern perfectament legítim i democràtic, etc.
Hi ha moltes diferències.
Ara, en aquest precís moment, en el maig del 2024,
l'actitud d'Israel a Gaza
sí que ha violat convenis,
viola la dret internacional humanitari,
té Nacions Unides protestant,
té totes les institucions que tenen la dret internacional en contra,
i, per tant, sí que hi ha arguments per dir,
escolti, doncs, parem una ratlla.
No és un tema d'expulsar, sinó de suspendre,
de deixar clar un missatge,
de dir, no, no, vostès no podem comptar fins que això no canviï, no?
I, per tant, la situació serà molt tensa,
també ho serà al carrer,
també ho serà sobre les pròpies votacions,
és a dir, jo crec que ens podíem haver estalviat tot això,
ben digut el coratge, perquè d'això és el que parlem,
parlem de coratge polític.
Eurovisió es governa per un consell
en el qual estan presents el bord,
vaja, el bord d'Eurovisió
està representat per una sèrie de...
pels directius màxims d'operadors de televisió.
És això, no és un cos polític,
però, clar, cadascun d'aquests operadors de televisió,
ell mateix o ella mateixa,
està anomenat, doncs, per una autoritat molt...
normalment política, perquè són tot operadors públics, no?
Direct o indirectament,
és el màxim responsable de la BBC,
el màxim responsable de la France Televisió,
el màxim responsable de la RAI,
això és el bord d'Eurovisió.
I, per tant, haurien d'haver tingut el coratge
i el valor de suspendre això, no?
És veritat que Eurovisió, com a festival de cançó,
té una espècie de vida pròpia,
és a dir, hi ha una societat que gestiona els drets,
es mou molts diners, com podeu imaginar,
és una cosa que és planetària,
és planetària en quant a audiència,
i, per tant, hi ha uns interessos econòmics aquí darrere espectaculars,
i crec que això, que pot haver estat el que els ha frenat
per prendre decisions,
és el que ara se'ls tornarà en contra,
perquè aquests drets econòmics patiran,
patiran perquè la imatge d'Eurovisió quedarà atacada.
Clar, hauria estat estrany segurament veure aquest boicot
per part de qui organitza Eurovisió
i després veure que els estats no van una mica més enllà, no?
Al final, Eurovisió serà la plaça
en què la gent es podrà expressar,
perquè hi ha molt malestar,
no sé si tant com per no veure Eurovisió,
jo, això que parlàvem ara amb la Bassallo,
m'agradarà veure les dades d'audiència,
perquè és un certamen que desperta absolut fervor
amb moltíssima gent,
que no sé si posarà a l'altra banda de la balança
el que està passant a Gaza quan és pur divertimento,
a Eurovisió, però en tot cas sí que és una plaça
on la gent podrà expressar aquest malestar que té
i d'alguna manera, doncs, elevar la veu,
perquè una de les coses que passa ara,
i en parlàvem justament ara fa una setmana,
de si protestem o no protestem,
és que la sensació és que pots fer poca cosa,
o sigui que pots protestar,
però aquesta protesta després no té conseqüències,
per tant, a mi se m'hauria fet raro
veure un boicot oficial
quan després els estats no van més enllà
amb la seva crítica.
I després també una altra cosa,
no tot és antisemitisme,
o sigui, criticar el que està passant a...
O sigui, que també hem de ser crítics una mica
amb com des del món jueu
s'està entomant aquesta crítica
al que està passant a Gaza.
No tot és antisemitisme,
està parlant de drets humans.
Mira, anem cap a la UB.
Marc Güell, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Com qui estàs?
Doncs ens acompanya el Pablo Castilla,
ell és portaveu d'aquest col·lectiu
d'universitats en Palestina.
Continua aquesta campada aquí
al pati del rectorat de la Universitat de Barcelona
i encara una cinquantena de persones
que ara estan xerrant,
acaben d'esmorzar
i encara hi ha esteses una trentena de tendes.
Veurem què és el que acabarà passant
al llarg de les properes hores,
perquè això és punt de votació
en les eleccions de diumenge,
o sigui que és cert que no voten aquí
on hi ha les tendes,
sinó que ho fan al vestíbul.
I d'això n'acabem de parlar també
amb el rector de la Universitat de Barcelona,
Joan Guàrdia,
que ell el que ens explica
és que no demanaran el desallotjament
dels que estan aquí acampats,
que això és competència
de la Junta Electoral Central
i tampoc els consta
que el Partit Polític
hagi fet aquesta petició.
I això sí,
diu que aquesta campada
és una distracció
que no va bé
de cara a començar a parlar
de quines accions
es poden fer de suport
al poble palestí.
L'escoltem.
Creiem que l'acampada
no seria el mecanisme
en el qual ens permetrà
posar-nos a treballar
el més aviat possible,
que és el que volem,
però de cara al procés electoral
de diumenge
la Universitat de Barcelona
no és qui té la competència
per prendre aquestes decisions.
És a dir,
això ha estat una seu electoral
des de fa molts i molts anys
i aquesta és la llei
i aquesta és la norma.
I estem amb Pablo Castilla,
membre del Comitè Estudiantil
de solidaritat amb el poble palestí.
Pablo, bon dia.
Hola, bon dia.
Què et semblen aquestes paraules
del rector?
Bé,
no sorprenen,
és el mateix que venim escoltant
fins ara.
Nosaltres li hem dit en reunions
que si veritablement,
diguem,
no vol un desallotjament
que s'oposi públicament
al desallotjament
d'una protesta
que hem dit una i una altra vegada
que no interferirà
en el procés electoral
en la jornada del 12.
S'han negat a fer-ho
i, per tant,
d'alguna manera
també han rentat les mans
davant la possibilitat
d'aquest 12 de maig.
El rector el que diu
és que això no és competència seva.
Vosaltres fins quan
teniu previst fer aquesta campada?
Aquesta campada
no té una data fixada
de finalització.
Nosaltres continuarem
fins que faci falta
defensant que la Universitat de Barcelona
i totes les universitats
públiques catalanes
trenquin relacions
amb l'estat d'Israel
i les empreses
que allà hi fan negoci
de tot tipus
i també,
important,
que fem
el govern de la Generalitat
i el govern de l'estat espanyol
de coalició
que trenquin relacions
amb l'estat d'Israel
que posin fi
al comerç d'armes
perquè considerem
que també són còmplices
en aquesta situació.
Però sí que és cert
que dimecres
en el claustre extraordinari
que es va fer
es va aprovar aquesta moció
que demanàveu
de suport al poble palestí.
Què més demaneu?
Demanem que es compleixi.
Demanem a les universitats
que allò que s'ha aprovat
en el claustre
es dugui a la realitat
perquè ara mateix
no és així
i les respostes
que tenim són negatives
i va sortir la resposta
de la conferència de rectors.
Pensem que justament
si han tret aquesta declaració
ha sigut per totes les acampades
que està veient
arreu de l'estat
i justament per això
hem de continuar
amb aquestes mobilitzacions.
Crec que sí
demostren que són efectives
i doncs
mantenim-nos en aquesta línia.
Pablo, i per acabar
si us desallotgen
què passarà?
Bé, jo vull dir abans
molt clarament
que no entendríem
que es desallotgés
aquesta acampada
que el que fa
és defensar,
protestar,
contra un genocidi
que està tenint lloc
a Palestina
és una protesta
que com diem
no interfereix
en les eleccions
no pretén interrompre
les eleccions
i ara
per mi
si es parla
de normalitat
en aquest context
penso que podem dir
que ja no estem
en un context
de normalitat
en un moment
on els nostres governs
el govern de la Generalitat
i el de l'estat espanyol
estan sent còmplices
d'un genocidi
comprant
i venent armes
sent còmplices
d'aquesta barbària
que està tenint lloc a Gaza
i per tant
no estem en una situació
normal
i això
ho hem de defensar
també
en aquest context
i fins i tot
si cal
el dia de les eleccions
gràcies Pablo Castilla
i bon dia
merci
Marc, perquè estem parlant
tampoc és molt gran
aquesta acampada
no?
no, és una acampada
que ocupa aquí
el pati que hi ha
sota el rectorat
en aquest claustre
et deia
hi ha una trentena
de tendes
hi han passat la nit
una cinquantena
de persones
pràcticament
les mateixes
que estan aquí
acampades
des de dilluns
i la veritat
és que no hi ha hagut
cap problema
es passen el dia aquí
alguns van a classe
també hi ha treballadors
o altres professors
d'aquí al centre
i durant el dia
potser van a treballar
potser van a classe
i ara per exemple
molts estan aquí
asseguts al terra
xerrant
d'altres que estan
acabant d'esmorzar
gràcies Marc
fins ara
és molt petita
molt petita
passes tranquil·lament
per allà
és una acampadeta
amb tot el respecte
tot el respecte
però són molt poquets
per tant
interferir
no interfereix
en res
passen els professors
passen els alumnes
a més han insistit
que no volen interferir
en cap procés electoral
doncs no interferiran
perquè són molt pocs
que no vol dir
que no tingui un valor
simbòlic
no vol dir que no hi hagi gent
donant suport
la interpretació
de la llei
d'un col·legi electoral
i això té una complexitat
ho hem d'entendre
és veritat
i per tant s'ha de buscar
algun tipus de solució
jo crec que no és bo
desallotjar-los
però alguna solució
ho han de trobar
perquè amb la llei a la mà
això està interferint
en un col·legi electoral
i que és un tema delicat
hi ha una normativa
ara
tornant al tema
només un moment d'Eurovisió
és a dir
vist des de fora
perquè jo m'ho viro des de fora
això d'Eurovisió
costa d'entendre
que el que passa amb Rússia
no passa amb Israel
és a dir
es pot filar prim
no és la mateixa situació
però al gran públic
li pot costar entendre
ara també
malauradament crec que
el gran públic
mirarà Eurovisió
no hi haurà un gran boicot
com s'ha dit
tant de com m'equivoqui
no vol dir
que hi ha més consciència social
i política
de la que ens podríem
arribar a imaginar
però
si aquest debat
transcendeix
que jo crec que encara
a un gran polínic
n'hi ha transcendit
no
si transcendeix
quan poses a la balança
Rússia i Israel
saben les diferències
perquè no és exactament
el mateix
però costa d'entendre
és molt difícil d'entendre
com Rússia és foragitada
fins i tot
més enllà d'Eurovisió
competicions esportives
ha estat foragitada
i en canvi
Israel no es pren
ni una mesura
per tant
veurem com evoluciona això
però realment
és molt difícil d'entendre
però els estats
identificar una cosa
amb l'altra
però sí que s'hauria d'estar
fent coses a Israel
això estic d'acord
però identificar una cosa
amb l'altra no
perquè Israel
no és el mateix
ja ho he dit
és important
però no no
sé que tu saps
hi ha gent
que ho equipara tot
però és interessant
veure-ho
jo penso ara
que nosaltres
som uns malalts
de ràdio
de tele
dels mitjans
per veure
quina transmissió
estan fent
de quina manera
les protestes
que hi haurà a fora
doncs incideixen
en el so
s'expliquen
etcètera
com surt la cantant
Stefania
diverses coses
jo crec que
no podem demanar-li
a la gent
que des de casa seva
es dediqui a fer un boicot
amb la falsa moral
que els nostres governants
no estan movent
ni un dit
és a dir
és com no
que la gent
des de casa seva
canviï de canal
que passin el que vulguin
tant de bo
molta gent
ho trobi
d'entès
tot aquest espectacle
i canviï de canal
però tampoc
ens expulsem
les responsabilitats
de deixar-ho a la gent
això
per una banda
i per altra
jo crec que mai
ha sigut el mateix
el cas d'Ucraïna
amb el cas d'Israel
per diversos motius
el cas d'Ucraïna
perquè jo crec
que totes les opinions
públiques
d'Europa
van tancar files
en veure que era
una amenaça
per tota Europa
perquè això
estava produint-se
en territori europeu
en la qüestió
d'Israel
jo crec que
les pròpies
opinions públiques
de molts països
estan dividides
i la Unió Europea
no pot actuar
com un actor de conjunt
perquè només cal veure
el cas d'Alemanya
Alemanya és un país
i ho diuen
els seus polítics
que se sent responsable
de la seguretat
de l'estat d'Israel
per motius evidents
històrics
l'Holocaust
etc.
Aleshores
no pot haver-hi
la mateixa
coordinació
que hi ha hagut
amb Ucraïna
perquè hi ha gent
que hi té
unes vinculacions
que a Ucraïna
no hi eren
i per altra banda
que els ucraïnesos
doncs sí que hi ha
molta gent
que viu a altres països
i per exemple
hi ha una comunitat
molt important
a Guissona
però és que
els jueus
són una institució
en si mateixa
estan en molts països
tenen moltes empreses
són comunitats
molt ben arrelades
és a dir
jo crec que
costa molt més
fer la distinció
i per això
crec que
malauradament
no pot ser el mateix
no és el mateix
i això és el que
de vegades
doncs porta
que no tenim
un posicionament comú
com a estats membres
no cadascú té una mica el seu
cosa que en Ucraïna
no ha passat
hem tancat tots files
és trist
és lamentable

però aquí realment
els que hi tenen la clau
són els que hi subministren armes
per exemple
Biden ja ha dit
que si
envaixia en Rafà
retirarà
una ajuda
d'un enviament d'armes
que havia de fer
cosa que vaig llegir
que ja havia passat
amb Israel
en temps de Ronald Reagan
amb un atac
que van fer
una infraestructura
crec que a les portes
de Bagdad
que va fer Israel
aleshores
jo crec que
aquí els que hi tenen la clau
no és el pobre ciutadà
que canvia de canal
vull dir que hi ha molta gent
que potser
ni està el cas
que mirar Eurovision
sigui
donant entendre
que està a favor
de no sé
quins interessos
i bombardejos
aquí la cosa és
que els que hi tenen
la pell de Palma
facin alguna cosa
passa que crec
que tots els que tenim
el privilegi
de tenir un micròfon
davant
tenim una responsabilitat
jo me l'aplico
a mi mateix
i crec que ens ho hem d'aplicar
tots els que tenim
un micròfon davant
tenim una responsabilitat
perquè
i hem d'ajudar a explicar
aquí venim a explicar coses
venim a donar la nostra opinió
però venim a explicar
i d'alguna manera
som formadors d'opinió
entre tots plegats
no cadascú de nosaltres
individualment
i per tant
que per exemple
aquesta equiparació
entre Ràdio i Rússia
doncs s'ha d'anar amb cura
és a dir
evidentment
Netanyahu
pot ser Putin temporalment
però és un senyor
que plegarà Putin
és un dictador
li queden 30 anys
de govern per vida
perquè acaba de prendre
possessió una altra vegada
envia la presó
i mata qualsevol oposició
mentre que Israel
amb tots els seus problemes
i amb totes les seves
salvatjades actuals
no deixa de ser
ja democràcia
ja començo a dubtar
que ho sigui
però en tot cas
una democràcia malalta
però hi ha una llibertat
d'exposició
dintre d'Israel
i hi és
i hi ha gent
que està dient
el mateix que podem dir
els occidentals
a dintre d'Israel
és a dir
no podem equiparar-ho del tot
dit això
efectivament
si tota la legitimitat
de les protestes
contra Israel
però per exemple
tampoc
exultant
la direcció de Hamas
cosa que en el cas d'Ucraïna
doncs evidentment
sí que podem donar
tot el suport a Zelensky
és a dir
cuidado amb les equiparacions
i crec que tenim
aquesta responsabilitat
entre tots
que aquest malestar
doncs no se simplifiqui
no sigui de pinzer i gros
ah tot és el mateix
no no
tot no és el mateix
jo crec que hi ha una responsabilitat
greu
dels Estats Units
per exemple
gravíssima
i ho dic ben clar
amb el tema de les armes
perquè una cosa
és defensar Israel
dels seus enemics
i crec que té l'obligació
de fer-ho
i jo també ho faria
si tingués alguna autoritat
en algun lloc
de defensar
que Israel
no sigui destruït
pels seus veïns
això és una cosa
i l'altra és donar
a Israel
que és el que estava
a punt de fer
als Estats Units
unes bombes
que només serveixen
per atacar
població civil
ah clar
és que al final
ets còmplices
sí sí
alguna de les bombes
que s'han donat
no serveixen
per protegir
a Israel
defensiva
que aquestes
em semblen bé
sinó que són
exclusivament
d'atac
a població civil
i aquestes
que això doni
Estats Units
té una responsabilitat
gravíssima
d'aquí 11 dies
per cert
a Nia Tàpia
sembla ser que Espanya
reconeixerà
l'estat de Palestina

això és el que ha dit
el cap de la diplomàcia
europea
Josep Borrell
diu que el 21 de maig
serà el dia
marcat al calendari
diu bàsicament
que ho sap
perquè li ha comentat
el mateix
ministre d'Exteriors
espanyol
Albares
i diu que
no ho farà sol
ho faran dos països més
Eslovenia i Irlanda
i que després
s'en sumaran d'altres
aquesta és la data
21 de maig
i aquell dia
a Consell de Ministres
és dimarts
per tant
es faria aquí
aquest reconeixement
i es produiria
abans de la campanya
de les eleccions
europees
recordar que
Sánchez fa poques setmanes
va fer tota una gira
per Europa
per convèncer
més socis europeus
de fet avui
Albares també és als Estats Units
ara en parlàveu
també d'aquest país
es reuneix amb el secretari
d'Estat
Anthony Blinken
i aquesta tarda
votarà a favor
de l'entrada de Palestina
a l'Assemblea General de l'ONU
i sobre el que dèiem abans
de l'UV
i del conflicte que hi ha
ara
coincidint amb les eleccions
en aquesta campada
podem saludar aquesta hora
Joan Traité
que és jurista
que va ser membre
de la Junta Electoral Central
Joan, bon dia
gràcies per acompanyar-nos
Hola, bon dia a tothom
Per vostè
hi hauria motius
per desallotjar
aquesta campada
en jornada electoral?
A veure
la meva opinió personal
té una relativa importància
jo el que sí
puc explicar-los
el que diu la llei
i què diu la llei?
Doncs la llei diu
que el dia de les votacions
al col·legi electoral
només pot entrar
les persones
que estan autoritzades
per aquesta entrada
i per la permanència
i després pel recompte
i aquesta llei
que és la llei orgànica
de règim electoral general
doncs permet
doncs
jo els hi puc dir
només tenen dret
a entrar
als col·legis electorals
als electors
a les mateixes
als representants
de les candidatures
i qui
formin per elles
els seus apoderats
i interventors
als notaris
per donar-se
a qualsevol acte
relacionat
amb l'elecció
i que no suposi
els efectes de la votació
els agents
de l'autoritat
i els que composen
a les meses electorals
per tant
aquesta és la
és la regulació
i a partir d'aquí
doncs
si hi ha
actes
que puguin
anar
en contra
de
doncs
la
la jornada de votació
que recordo
que també
el vot
és personal
lliure
i secret
doncs aquí
són els presidents
a les meses electorals
que poden demanar
a la junta electoral
o qualsevol
partit polític
doncs
que
actui
i tant
a les immediacions
dels col·legis
que això ho hem vist
alguna vegada
quan entren els electors
a votar
o
a dins
del propi col·legi
doncs
bueno
s'ha de mantenir
que passi
a
respecte
a aquests principis
per tant
si algun partit
volgués
que es desllutjés
al pati
i ho demanés
avui
encara hi hauria
temps
és a dir
això s'aplicaria
agafant la llei
jo
el cas concret
el desconec
perquè he sentit
el rector
el rector diu
que
que el pati
està a part
del col·legi electoral
aquí ja és una qüestió
a valorar
jo
no li puc dir
però sí que
avui
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
será la Junta Electoral, no la central,
sino la Junta Electoral de Sona
y después la Junta Electoral de Barcelona,
en el caso de que haya algún aldarull
o alguna alteración
de la votación normal,
la que habría de decidir siempre
a instancia o de los partidos políticos
o de los responsables
de las mesas electorales
que saben ustedes que son
los ciudadanos o ciudadanas
que les ha tocado ir a la mesa electoral.
Per tant, eso funcionaría así
y en todo caso, el que hará garantir
es que la votación pugui ser
feta de manera correcta.
Joan Traite, com sempre, gràcies per acompanyar-nos.
Vinga, gracias a vostès.
Una abraçada.
El matí de Catalunya Ràdio.
Mira, Xavi, aquest cotxe té un descompte
de fins a 5.000 cascades de l'Iguazu
amb Desveltauto.
O i 5.000 ous de Faberger.
És molt.
Com que parlar de diners és lleig,
ho diem amb paraules boniques.
Fins a 5.000
Petit Poise.
De descomptes i finances models
quasi nous revisats
i amb la garantia Desveltauto.
Consulta en les condicions
a desveltauto.es
o a costa't a la nostra xarxa.
Són preciositats.
Estalvia a bon preu i esclat.
Unes olives farcides d'en Xava Gran Selecció Serpis.
Un paquet de 3 unitats de tonyina clara
en oli de girassol albo.
12 cerveses de 25 centilitres d'Estrella d'Am.
I 6 cerveses de 25 centilitres d'Atória
per només 9 euros amb 95 cèntims.
Fins al 20 de maig.
T'estalvies 7 euros amb 59 cèntims.
El 9 de maig de 2018
es va celebrar per primera vegada
el Dia Mundial dels Mitjons Perduts.
I a fi.
Si fins i tot els mitjons perduts
tenen un dia propi,
no te'n mereixes un, tu també?
Amb Mi Dia de l'11
tria la teva edat especial i juga-hi.
Cada dia per un euro guanya fins a 3.000 euros.
Mi Dia, el sorteig més teu.
I recorda, un de cada cinc toca.
A tots els que jugueu a l'11, ben jugat.
Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
Coneixes la dieta dels 10 dies?
Jo estic al màxim.
No, quan has perdut?
Perdut? Guanyat!
Ara tinc un missat nou
i estic més que preparat per l'estiu.
Prepara't tu també amb els 10 dies Nissan.
Vine del 3 al 14 de maig al teu concessionari
i aprofita les millors ofertes
per estrenar un Nissan amb lliurament immediat.
Unitats limitades.
Corre, que s'acaben!
Tinc un nou color preferit, ti.
Quin?
El vermell maduixot.
Passió.
Això és el que sento.
Aquesta setmana, maduixes d'origen nacional...
A només un 49 al mig quilo.
Barates, no.
Les més barates.
Com tota la fruita i la verdura d'Aldi.
Així de fàcil.
Així d'Aldi.
Hi ha 270 tipus d'emocions.
De debò creus que ja les has sentit totes?
Cupra Formentor.
Canviar.
És el que ens fa sentir.
Ara, per 29.900 euros.
PVP a la península i les Balears
per a unitats en estocs
i es financen Volkswagen Bank.
També híbrida endollable.
Descobreix-ne més a Cupra Oficial Punés.
Si has complert 60 anys,
et mereixes un viatge en club de vacances
al turoperador per viatgers silver.
Costes, illes, circuits, Carip, Egipte...
Viatges pensats per tu
amb sortides locals, acostaments
i els serveis que necessites.
Descobreixo a l'agència de viatges
i gaudeix del millor moment per viatjar.
Benvingut al teu club.
Benvingut a Club de Vacances.
Miquel.
Els seus pares es van casar de Penaco.
La seva primera paraula va ser Contraatac.
La seva contrassenya de wifi és
4-4-2.
La seva vida és futbol, futbol, futbol.
Passa una teca
i el deixa fora de joc.
Hi ha un abans i un després de creuar-se amb una teca.
Estrena l'ara amb 10 anys de garantia.
Seat a teca.
Cat nostre, tan seat.
Si el Girona juga a la Liga,
a Catalunya Ràdio t'ho expliquem.
Avui a partir de 3 quarts de 9,
a l'avés Girona.
Després de la victòria contra el Barça
i assegurar-se la participació a la propera Champions,
els gironins volen consolidar la segona posició a la Lliga.
Avui a partir de 3 quarts de 9,
a l'avés Girona.
Una transmissió del Tot Gira
amb la narració d'Eduard Solà.
Viu l'emoció de la Lliga al Tot Gira.
A Catalunya Ràdio
Allò que val
és la consciència
de no ser res
si no ser poble.
De Llibre de Meravelles
de Vicent Andrés Estellers,
100 anys del seu naixement.
Últim dia per intentar començar el gran nombre d'indecisos
que encara hi ha segons les enquestes.
Anem a veure com hi arriben els 3 candidats
amb opcions a governar.
Comencem pel favorit, segons els sondejos,
Salvador Illa, Núria Oriol, què tal? Bon dia.
Bon dia, Ricard.
Com ha anat aquestes setmanes?
Has voltat molt o no?
Hem voltat, hem voltat
i ha estat una campanya per ells
una mica d'infart, una mica elèctrica
perquè no estan acostumats a una campanya així
que té, diguem, alguns draconcans.
Estan més habituats a una campanya més planera
i han fet l'impacte primer de Pedro Sánchez
i després de l'estracanada de Matías Carnero
els ha fet, doncs, maniobrar
i, doncs, diguem, aturejar totes aquestes situacions
però arriben al final de la campanya
força satisfets ara mateix.
Tinc la sensació, per això,
no sé si tu també ho has notat amb els mítings,
que busquen acostar-se, d'alguna manera,
a aquell espai convergent més pur, no?
Totalment.
De fet, mira, si anem abans de la campanya,
quan Salvador Illa va fer la conferència a les Drassanes
on ja marcava el seu projecte
i marcava línies de la campanya,
allà en aquella conferència
que hi havia més de mil persones
hi havia ja Santi Vila,
també hi havia Miquel Samper,
vam veure també William Carnés,
vam veure Meritxell Ruiz.
És evident que s'estan acostant a aquest vot,
a vot desencantat del procés
que ve del món més convergent,
més de Junts,
i que pot triar ara mateix
una opció més de centre.
És un dels vots que van a buscar
i també el que ens estan explicant
és que estan notant
que estan xuclant vot de canvi,
sobretot,
que està relacionat també amb això.
No estan en un vot ideològic,
estan creixent amb escons
perquè xuclen de diversos partits,
són electors
que volen deixar enrere el procés
i que volen anar a una nova etapa
i van a buscar a Salvador Illa.
I un altre front on poden créixer
és un vot que habitualment
no vota a les autonòmiques,
és un elector que vota més en clau espanyola
i que després del que ha passat
amb Pedro Sánchez
creuen que aquest vot socialista ferm
es pot mobilitzar
i es pot sentir interpel·lat
en aquestes autonòmiques.
És a dir,
aquell socialista que estava
en contra de l'amnistia,
per exemple,
però que veient la causa
que encarna ara Pedro Sánchez
i el PSC
perquè la dreta
s'havia tirat a sobre,
potser ha identificat al PSC
aquest espai
que no considerava
que fins ara era tan seu.
Sí, sí, exactament.
Però estan entusiasmat,
ja sé que d'això de Salvador Illa
és una mica complicat,
no?,
dic que no tinc entusiasme,
però ho estan
o temen una mica
el que pugui passar?
Jo t'explico la meva sensació.
Jo al principi
quan parlava amb ells
els veia confiats,
eren prudents,
però ara són molt prudents.
Quan tu els demanes
com va,
quines expectatives teniu,
ells són conscients
que hi ha una gran bossa
d'indecisos
i aquest és una mica
el seu espantall.
Aquests indecisos,
a on aniran?
Si acabaran votant
opcions independentistes
i per tant
aquesta revalida
la majoria independentista
es pot reformar
i per tant
els pot triure
les opcions de governar
i per tant
hi ha molta prudència
ara mateix
quan els demanen
com anirà.
Malgrat tot
estan confiats
que poden triure
un bon resultat.
De fet,
els últims tràquings interns,
Ricard,
confirmen encara
la quarantena d'esconça
que parlàvem al principi,
un per amunt,
un per avall,
però són molt conscients
evidentment
que una cosa
és poder guanyar
si es confirmen
aquests resultats
i l'altre
serà poder governar
si es donés el cas.
Doncs diumenge
ens sentirem,
Núria,
en aquest espacial
que farem a Catalunya Ràdio.
Una abraçada,
bona feina.
Fins ara.
I a la Catalunya Nord,
Martí Ferrer Orgelés,
bon dia.
Com has passat tu aquests dies?
Almenys no t'has mogut,
que l'Auriel Oriol
has anat amunt i avall
per tot arreu.
Cert,
nosaltres ens vam haver
de desplaçar lluny,
però un cop
ens hi vam instal·lar
doncs ja no ens hem mogut.
Aquí,
d'alguna manera,
les emocions
han seguit
una tendència
invertida
a la que plantejava
la Núria,
perquè van començar
continguts,
prudents,
i han acabat
platòrics
i sobretot
desacomplexats.
Després d'haver plantejat
una campanya
basada en intentar
convertir l'entusiasme
que s'ha respirat
en tots els mítings
de Carles Puigdemont
en un estat d'ànim
col·lectiu,
un cert marc mental
per contagiar
el conjunt dels votants
de Junts
aquesta mobilització diària
dels autocars
que puja a Nargelers.
La primera setmana
l'objectiu
va ser capgirar
enquestes,
sempre l'han col·locat
Carles Puigdemont
per darrere
del candidat socialista
Salvador Illa,
un Puigdemont
que ho resumia
en els seus mítings
amb el
si ens mobilitzem
guanyarem,
que ho reforçava
amb un
estem de remuntada,
a continuació
va venir
el
ja hem atrapatilla
quan el partit
filtrava
una enquesta interna
que donava
un empat amb el PSC
amb la mateixa
Forquilla d'Escons
entre 35 i 38
i un cop creat
aquest primer estat
d'opinió
per tensionar
i fidelitzar
els seus,
doncs hem vist
com aquesta segona setmana
la campanya de Junts
entrava en una fase nova
i els missatges
passaven
de la remuntada
de les enquestes
a la remuntada
de les urnes,
és a dir,
del ja l'hem atrapat
al podem guanyar
i en els últims
mítics
Puigdemont
s'ha dedicat
a eixamplar
el perímetre
dels seus votants
i s'ha atrevit
a demanar
el vot independentista
concentrat a Junts,
és a dir,
apel·lar al vot útil
independentista
i a més a més
a mirar de pescar
en les aigües
dels indecisos
i els abstencionistes,
és a dir,
convertir una mica
la remuntada
en un farem la campanada.
De fet,
l'altre dia
va ser molt gràfic,
va resumir
d'una manera
molt gràfic
l'escenari
que voldria
per aquest diumenge.
Va dir textualment
que Junts té a la mà
convertir-se
en la primera força
al Parlament de Catalunya,
és a dir,
una manera de dir
que aspira
a guanyar en escons
encara que no guanyen vots.
Aquí també és interessant,
Martí,
perdona,
com s'ha posicionat
també el Junts
respecte a la CUP,
que ja no veu
un partit segurament
necessari
per a les majories
independentistes
però que no contempla
per exemple
cap casca entre governs,
és a dir,
en aquest sentit
s'hi ha desmarcat clarament.
Correcte,
ha plantejat molt clarament
que la seva ambició
és que la majoria
independentista
sumi,
fins i tot
explorar l'escenari
de poder anar
a la investidura
amb una majoria
simple independentista
perquè no hi hagi
majoria alternativa
de bloqueig,
només es planteja
governar en coalició
amb Esquerra Republicana,
n'exclou la CUP,
però sí que els necessitaria
per a la investidura.
Martí,
descansa una mica,
va,
fins diumenge.
Gràcies,
bona nit.
Bon dia.
Bona nit,
bona nit,
bona nit,
ja no sabem per on passem.
Dorm fins almenys
fins a l'acte d'aquesta tarda
i després ja
ho recuperarem.
No,
que tenim un dia
molt bon volicat
perquè ens fan voltar
per tot arreu.
Bufa tramuntana,
per cert o no?
Perquè on vam pujar
o s'hi fotia una tramuntana
horrorosa.
N'ha bufat molt
tots aquests dies,
ara s'ha encalmat
completament fa un dia
després.
Fantàstic,
doncs aprofita'l, va.
Déu, Martí.
Bon dia.
I Esquerra Republicana,
Albert Prat,
què tal,
bon dia?
Bon dia,
Ricard.
Com ha anat això?
Doncs ha sigut una campanya,
podríem dir que no ha acabat
d'arrencar la dels republicans,
ahir sí que es van donar
una injecció d'adrenalina
amb aquest mítin,
el més multitudinari
que van fer
el penúltim dia de campanya,
van omplir fins a la bandera
el Palau de Congressos,
però podríem dir
que la campanya
de Pere Aragonès
ha volgut defugir
amb aquesta campanya
de les emocions
en aquest pols
entre Puigdemont
o Pedro Sánchez.
Pere Aragonès,
els republicans
tenien molt clar
que no volien jugar
a aquesta lliga,
han intentat apostar-ho tot
amb l'obra de govern,
exposar quines seran
les condicions
que posaran sobre la taula
a partir de dilluns
i diguem que una mica
en aquesta recta final
de campanya
Esquerra el que aspira
és a intentar convèncer,
s'aferra en aquest votant indecis,
aquest votant
que no té clar
ni tan sols
ni si anirà a votar
ni a qui votarà
i que ho decideix
el mateix diumenge.
Ells s'aferra en això,
aquest votant
que té clar
que no és Puigdemontista,
que tampoc està conforme
en votar els socialistes
i que mira,
que si hem de votar algú
que sigui amb la pinça al nas
i acabar votant
doncs qui ha gestionat
fins ara.
Una mica s'encomenant.
És que les de la gestió
sempre passa factura,
evidentment, no?
Perquè qui gestiona
doncs
sempre genera descontentaments,
això forma part de la política, no?
I a més a més
ells tenen molt clar
que són partit central
tenint en compte
que es poden entendre
amb Junts per Catalunya,
que es poden entendre
amb el PSC,
d'aquí aquesta gran
ambigüitat
de Pere Aragonès
durant tota la campanya
de no voler fixar
amb qui
prefereix pactar
i una mica
doncs...
Que no dir això
vol dir que està disposat
a pactar
amb tant el PSC
com amb Junts,
depenent de com quedi la cosa.
Conscients també
que si fixava
una de les dues posicions
se li escapaven vots
per l'altra banda.
Per tant, una mica
ha sigut com la gran incògnita
d'aquesta campanya,
que ha sigut una campanya
podríem dir
molt conservadora
en el sentit clàssica,
sense arriscar massa,
però és veritat
que també Aragonès
no ha comès
cap gran patinada
com perquè això
li hagi fet trontollar
unes enquestes
que s'han mantingut
en aquesta tercera posició
en alguns moments
fregant amb Junts
en qualsevol cas
confien en aquestes últimes hores
d'aquest votant
que encara no té clàssi
si anirà a votar.
Doncs diumenge
també en seguim, Albert.
Gràcies.
Que vagi bé.
Ara ja sí
que ho tenim tot donat, no?
El peix està venut, Joan, o què?
Home...
En principi
encara pot haver-hi
alguna sorpresa.
Jo crec que hi ha
algun fitxatge estrella
d'última hora.
Això ja no sé.
Jo crec que això ja no n'hi...
No, és que sí que...
Cap trapero, allò,
una cosa...
El que sí que hem de tenir clar
és que abans de...
Hi ha gent
que fins a l'últim moment
va al col·legi
i agafa la papereta
a l'últim moment,
però ara sempre és un percentatge
jo crec que marginal, això, no?
Jo crec que està bastant decidit tot,
però bueno, hi ha un marge
perquè aquí...
Hi ha gent que potser
no sap si votarà.
Encara no sap què fer.
Deben com es llevi.
A veure, avui estava llegint
aquestes enquestes prohibides
al periòdic
que l'han fet a Austràlia,
ho trobo sensacional.
A Austràlia?
Sí, sí, a Austràlia.
Llavors la pots publicar aquí
en digital.
Potser que estiguin permeses, no?
Tens un 19,8%
encara d'indecisos, eh?
És una xifra molt gran, eh?
Sí, ha anat baixant, eh?
Però continua sent molt alta
i per tant els últims moments,
els últims missatges,
les últimes...
Jo crec que encara estan afectant, eh?
Que afectaran fins a l'últim instant.
Jo crec que hi ha molta bossa,
aquesta bossa d'indecisos
que fa que estiguin tan continguts
als del PSC.
Crec que és raonable
i que fan bé.
Jo no sé, vull dir,
no tinc cap enquesta,
no la puc fer, eh?
Només tinc l'entorn.
Hi ha molta gent
que encara ara
no té el vot decidit.
Ignasi?
Sí, sí, totalment d'acord.
I jo crec que vaig més enllà.
Jo crec que hi ha gent
que no sap ni el que es vota,
és a dir,
que parlàvem dels que estem.
Aviam.
No, no,
perquè això està bé.
No, no,
és que no hem discutit res de programes.
És que si algú estem...
No, no,
però no és que es vota
ni realment.
O sigui, jo l'altre dia
parlava amb una persona
que no s'hi teniu
i no diré
perquè no l'identifiqui ningú.
No, no, no,
però no,
al revés,
res de coneguda.
No, no,
coneguda en absolut.
Fica el seu entorn
perquè realment...
Però, vull dir,
jove,
una persona jove,
diguem,
de menys de 25 anys
en la que vaig tenir
per diferents horts,
vaig tenir una cosa
d'estar xerrant una estona,
no?
I, clar,
barrejava la Generalitat
amb l'Ajuntament.
Escolta,
una persona que és una professional,
és una professional,
treballa a Barcelona,
és professional
i tens estudis acabats
i tot plegat, no?
I és d'aquest tipus
de perfil
que per això la conversa
va ser interessant
que la política,
ells diuen,
a mi l'escola política
no m'interessa.
I llavors diuen,
escolta,
i les eleccions,
ah, les eleccions,
però escolta,
l'alcalde,
no, no,
això no va d'alcalde.
O sigui,
hi ha un caos,
un caos mental total.
Dius, escolta,
quants n'hi ha així?
Doncs no ho tinc clar,
no ho tinc clar,
però vull dir
que les enquestes
es fan amb la gent
que sap de què va això,
però hi ha molta altra gent
que viu en un món paral·lel,
que viu com jo visc el futbol,
no sé com dir-vos,
però aquí a vegades
parleu de futbol,
no?
I aleshores,
si un es fies de la ràdio
semblaria que tothom
està pendent del futbol,
i resulta que hi ha gent com jo,
i són molts,
que si em preguntes
coses molt elementals,
doncs quedarem ridícul
o no,
però vull dir,
però aquest home,
a quin món viu,
eh?
A quin món viu?
Doncs hi ha gent
que en aquestes eleccions
està efectivant
en un món equivalent
a la meva relació
amb el futbol
i la lliga espanyola,
no?
És a dir,
clar,
i per tant,
a partir d'això,
crec que això s'assuma
en això que deia,
i acabo,
en els indecisos,
que efectivament
hi ha gent que va
i que acabarà agafant
la papeleta,
doncs la papeleta
en funció de dos o tres variables
i poc més, eh?
I després hi ha una cosa
que he estacat bastant
aquests dies,
però és que em sembla
molt significatiu
i que és preocupant,
ho deia el sis,
la tercera força
entre els joves
ara mateix és Vox,
i el col·lectiu
de més percentatge
que votarà
Aliança Catalana
és els joves,
entre 15 i 25 anys.
Clar,
perquè es veuen
els partits
que estan a l'extrem,
eh?
a extrems,
i llavors quan una és jove
doncs intenta anar
sobretot
en contra
del que és establishment,
no?
Clar, però...
I si llavors tens aquests
que figura que van contra,
figura,
que van contra l'establishment,
perquè ja vas veient
doncs que després
acaben sent
més establishment
que ningú,
doncs de moment
diu, doncs faig
un vot en contra,
eh?
Diríem,
això és dos joves.
Però vota és Vox
i Aliança Catalana,
Estefania.
Sí,
jo vaig veure fins i tot
una enquesta
que va fer el país
on semblava que
part del vot
que veia
a Aliança Catalana
venia de la CUP,
o sigui,
imagina't,
de vegades creiem
oh, són joves
d'ultradreta i tal,
no, no,
és joves anti-establishment
i això és una cosa
molt important
perquè de vegades
ens esgarrifem
creient que hi ha
una marabunta de gent
que és d'ultradreta
pels carrers
quan potser
simplement és la protesta
i sobre la campanya
per mi hi ha hagut
una cosa
que és molt cridanera,
vaja,
veient els debats,
el seguiment
del que s'anava dient,
la campanya
com a Euskadi
ha anat més
de qüestions
socioeconòmiques,
gestionar bé
els serveis públics,
el casino,
això o l'altre,
que d'independència
i la prova del cotó
és la pròpia dreta.
PP i Vox
han pugnat
que si la immigració,
que si no sé
quins temes,
però totes aquestes
manifestacions
que fan a Madrid,
l'amnistia,
tal,
és que no s'han atrevit
a fer aquest desplegament
a la campanya
i això demostra
que el procés
ha deixat de ser
un problema
per la dreta
i si ho sap la dreta
ho sap tothom.
Jo per mi
crec que ja estem de ple
en aquesta fase
del postprocés
i també per mi
la prova és de cotó,
és Puigdemont.
La campanya
ha anat molt
de parlar,
de situar junts
en l'eix esquerra-dreta,
de parlar
de la cultura del mèrit,
de posar la candidata
en Navarro
parlant de coses
business friendly
i Silicon Valley
i tecnologia,
de parlar
d'aixecar Catalunya
novament,
de ser superiors
a Madrid econòmicament.
Clar,
jo crec que el que s'està oferint
és un horitzó econòmic
davant de la frustració
del procés
i per altra banda
és molt curiós
perquè jo crec que
fins i tot
el propi PSC
ha tingut aquesta vocació
convergent,
passejant amb Jordi Roca
i Junyent,
pare de la Constitució,
perdó,
Constitucional,
exacte,
sí, sí, sí,
perdó,
m'he equivocat,
fent tot aquest desplegament,
no?,
per mi sembla que
els dos partits
que més han polaritzat
la campanya
han fet una vocació
al passat,
és a dir,
jo crec que els líders
independentistes
ja al procés
han girat full
i això esdevindrà
una mena d'independentisme
folclòric,
ho tornarem a fer,
tal i qual,
no?,
pim, pam,
però a la pràctica
això quedarà
com una mena d'utopia
a l'horitzó
perquè la realitat
és que hi ha por
en aquesta campanya
a perdre l'amnistia,
no hi ha hagut una paraula
més elevada que una altra
i tornar a anar a la presó
i aquesta és una realitat
i qui no accepti
aquestes premisses
s'estan enganyant
a si mateix.
Deu ser que hem vist
campanyes diferents,
això de veure.
Deu ser que hem vist
campanyes diferents.
Potser és que no entenc bé
el català,
pot ser.
No entenc
que no entenguis bé
el català.
No, potser,
vull dir,
serà el problema.
Farem una pausa, no?
O poló?
No ho sé.
No, no, ja està, ja està.
Ara tornem-hi.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Carles va construir
un telescopi casolà
amb 3 anys.
Ha descobert
3 o 4 exoplanetes.
Les seves parelles
sempre es diuen estrella.
I el dia que té lloc
l'eclipsi del segle,
passa una teca
i l'eclipsi a ell.
Hi ha un abans
i un després
de creuar-se amb una teca.
Estrena-l'ara
amb 10 anys de garantia.
SEAT-ATECA.
Tan nostre,
tan SEAT.
012.
La millor resposta.
Has pensat
en el teu futur?
Tota l'oferta d'EFP
la trobaràs al portal
fp.gencat.cat.
L'EFP ofereix
un ampli ventall
de cicles formatius
i certificats
de professionalitat.
Enguany s'afavorirà
que obtinguin plaça
les persones
amb més bona nota
i criteris de prioritat
i l'alumnat
de grau bàsic o mitjà
tindrà més oportunitats
de continuar
a grau mitjà
o superior.
Les dates de preinscripció
dels cicles de formació
professional
de grau mitjà
i superior
seran del 24
al 30 de maig.
Informa-te'n
a fp.gencat.cat.
012.
La millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Què?
On et ve de gust
que anem a dinar avui?
Potser on està pas?
O...
no sé.
I això?
Hi ha pas
que no se'n posen
com abans
i a vegades
la meva digestió
ho nota.
Fes com jo.
No et conformis.
Cuida't amb el nou Activia.
Ajuda la teva salut digestiva
i així
el teu benestar diari.
Perquè a més
és boníssim.
Activia.
El pròxim 12 de maig
hi ha eleccions
al Parlament de Catalunya.
Els col·legis electorals
obriran de 9 del matí
a 8 del vespre.
Si vols saber
on has de votar
consulta la targeta
sensal
que rebràs
a casa teva.
Entra a
inepunes
o truca al
9343 232.
Per votar
cal portar
l'original
del teu DNI,
passaport
o carnet de conduir.
Més informació
al 012
o a eleccionsparlament.cat
Generalitat de Catalunya.
La relació es fa més intensa
quan no hi ha distància.
Acosta't més.
Cent més.
Cupra León.
Ara per 27.900 euros.
BBP a la península
i les Balears
per a unitats en estoc
si es financen
Volkswagen Bank.
També híbrida
endollable.
Descobreix-ne més
de Cupra Oficial.punés.
Apunta't a aquesta data.
30 de juny.
Doble concert d'Eufòria
al Palau Sant Jordi
a les 12 del migdia
i a les 7 de la tarda.
Viu la màgia d'Eufòria
en directe.
Entrada ja a la venda.
Occident.
L'assegurança
que t'acompanya
perquè puguis
amb tot,
tot i tot
patrocina
al concert d'Eufòria.
Cap on anirà
la política catalana?
Diumenge a TV3
ho seguirem de prop
des de les 8 del matí.
A la tarda
l'Especial Eleccions
amb totes les dades
i l'anàlisi.
I a les 8
el sondeig de 3CAT.
Diumenge
Especial Eleccions
al Parlament de Catalunya
a la plataforma 3CAT
i a TV3.
El matí de Catalunya Ràdio.
I ara
uns instants
per saber
les últimes notícies
que ens porten
des del Corte Inglés.
Bon dia.
Bon dia.
Avui he de fer
la compra sense falta
i aprofitaré
el 70%
en la segona unitat
que tenen ara
al Corte Inglés.
Milers de productes
d'alimentació,
drogueria
i perfumeria
de les primeres marques
amb la segona unitat
al 70%.
Per exemple,
les hamburgueses
de vedella
de la finca
o unes finíssimes
de Campofrio
que em solucionen
un superràpid.
També
la tonyina
Albo
amb oli
per fer amanides
i molt important,
l'oli d'oliva
Verge Extra
Cossur
Série Euro
que també té
la segona unitat
al 70%
de descompte.
A més a més,
aprofito
i m'emporto
uns gelats
que tenen
un 40%
de regal
per compres
superiors
a 10 euros
que després
en puc gastar
en una altra
compra de gelats.
I com sempre
faig a Supercor,
Hipercor
i al supermercat
el Corte Inglés
compraré
els productes
frescos.
Una mica
de peix,
carne,
fruita
i verdura
que sempre
surten
estupendament
i tenen
bons preus
cada dia.
I avui divendres
t'esperem
al Corte Inglés
de Sabadell
a dos quarts
de set de la tarda
per veure
un espectacle
clown
que farà
riure
tota la família.
Recorda-te'n,
avui divendres
ens veiem
al Corte Inglés
de Sabadell.
Res més per avui,
molt bon cap de setmana,
adeu!
El matí
de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Amb Estefania Molina,
Ignasi Guardans,
Agnès Marquès,
Silvia Coppola
i Joan Puigcercós.
Estefania,
vols matisar-ho?
El què?
Que no entenc el català?
Jo he entès perfectament
la campanya de Puigdemont.
La campanya de Puigdemont
ha anat de dir una cosa
i la contrària.
El referèndum
és vàlid
el de ja es va votar
l'1 d'octubre.
Ara bé,
només s'intercanviarà
per un altre
que sigui acordat
amb l'Estat.
Home,
sembla que no té gaire sentit.
Després,
la campanya de Puigdemont,
insisteixo,
ha anat d'una vocació
econòmica
d'un partit
que fins ara
era molt transversal.
A diferència de Convergència,
Junts era un partit
que agafava l'actorat
d'esquerra-dreta
i ara és un partit
que apela directament
a un sector molt concret.
I fins i tot
jo he sentit frases
calcades,
calcades
de la pròpia Ayuso
del tipus
la gent que es juga
el seu patrimoni,
no serem nosaltres
qui pagarem
les abaixades
d'impostos de Madrid,
que és el mateix
quan Ayuso diu
no li pagarem
la festa als catalans.
O sigui,
jo veig una clara vocació
en tornar
a un electorat
de Convergència
i a tot això
jo crec que
es torna a situar
Junts
en l'eix esquerra-dreta
perquè fins ara
jo he vist el programa
que tenen al Congrés
que si salari mínim,
qüestions d'aquest tipus.
Al Parlament
fa uns anys
crec que no es van posicionar
sobre la qüestió
dels lloguers,
no es van atrever
a tombar-ho,
el control dels lloguers,
cosa que s'hi va fer
el PDeCAT.
Aleshores,
estem veient un Junts
que davant
de la frustració
que té bona part
de l'independentisme
està projectant
la idea
de Serem,
crec que va dir una frase
així com
d'un horitzó
més gran que el de Madrid,
alguna cosa així
vaig sentir en un míting
que els he vist
pràcticament tots,
vull dir,
jo ja ho vaig dir
la setmana passada,
a mi no se m'agafarà
perquè m'he assabentat
de les coses
per quatre tuits.
Aleshores,
jo crec que és evident
el que està passant,
però entenc
que hem de vendre
que el procés
continua molt viu
quan jo crec
que els dirigents
independentistes
saben que no és cert.
I per tant,
jo no penso comprar
aquesta premissa.
La gent continua
sent independentista.
De votant
de la CUP, Esquerra i Junts
és més d'un 90%
independentista,
cosa que no tenen
ni Bildu ni el PNB.
Però sí que hi ha
una realitat.
Els dirigents del procés
no faran res
els quals els torni a ficar
en una situació
de causes judicials.
I això jo crec
que ja ho sap tothom.
Per tant,
vendre altres pel·lícules
no correspon.
I tant és així
que en els mítings
es parla del mèrit,
de la cultura de l'esforç,
si s'ha portat
a la senyora
Anna Navarro
de Silicon Valley
és per evocar
la idea d'un horitzó
que no és el del procés.
Jo crec que fins i tot
han estat hàbils
perquè el PSC
va enfocar la campanya
girar full,
tornar a fer Catalunya,
gran,
superar la dècada
perduda del procés.
I Junts
ho ha fet
i s'ho ha fet seu.
Molt bé.
Estava mirant
les enquestes
ja a continuar
havent-hi aquí
amb les enquestes
un 46,4%.
Llavors,
deu ser que hem vist
una campanya diferent
i que justament
els partits independentistes,
més enllà
de la independència,
ja que no és un fet
que es pugui aconseguir
demà
ni el dia 13
ni el dia 14
i això ho sap tothom
i ho sap tota Catalunya,
diríem,
se'ls ha demanat també
que puguin fer obertes,
puguin fer ofertes
de govern,
de gestió
de govern.
Per tant,
poder dir que no s'ha sentit
parlar d'independència,
doncs deu ser que
quan Puigdemont
va començar
i vam analitzar-ho
justament aquí
un divendres
i parlava
hàbilment
de la restitució
de la figura
del president
que estava a l'exili
i que cada vegada
més aviat
a Puigdemont
li han demanat
el contrari,
és a dir,
parla'ns més de govern,
parla'ns més de diners
i finalment
tots els partits,
ara tots,
tots,
arran de que ho fessin
els independentistes,
ja admeten clarament
que Catalunya
necessita
un altre finançament.
Fins i tot
ella parla
d'aquesta mena
de consorci
que després ja veus
qui mana,
no?,
quan hi ha un consorci
i que, diríem,
tens aquí
Puigdemont
que et diu
una cosa
absolutament diferent
o la proposta
que ha fet
fins i tot
Aragonès
d'aquest finançament singular
i que Puigdemont
et diu
o realment
aquí recaptem
els diners
o jo, diríem,
hi ha un canvi
amb la llei
o no et votaré
els pressupostos
a Madrid
i finalment
ell diu, no?,
diríem,
que l'és seguida
perquè era com
la novetat,
una campanya
que es fa
des d'allà dalt
i que té
aquesta capacitat
de mobilització.
És brutal
i penso que Aragonès
doncs déu-n'hi-do
també la campanya
que ha pogut fer,
sí,
i evidentment
que continua
i continuen dient
i però han d'anar
què passa demà?
9 i 52.
És la notícia
econòmica també
de la setmana
en volem parlar
ara
de l'intent de compra
del BBVA al Banc Sabadell
podem ser d'aquest hora
l'economista
i catedràtic
emèrit
Santiago Niño Becerra
Santiago, bon dia
com estàs?
Què tal?
Bon dia, bon dia.
Què creu que passarà
amb tot això?
Amb tot això
què passarà?
Que el BBVA
acabarà comprant
realment el Sabadell?
Diguem absorbir
perquè és que en realitat
és una absorció
s'utilitza el terme fusió
però és que les fusiós
no existeixen
perquè una fusió
és un acord
una unió
entre iguals
idèntics
i això no passa
és a dir
és una absorció
Bueno, com acabarà això?
Bueno, doncs que el BBVA
acabarà absorbint
el Sabadell segur
Què passarà
entre mig?
No ho sé
però és que
avui precisament
el senyor De Guindos
vicepresident
del Banc Central Europeu
ha fet unes
declaracions
que en el fons
el que
diuen
és que el Banc Central Europeu
estava neint
aquesta absorció
Clar, perquè
això de
és a dir, que aquesta cosa
de que l'OPA del BBVA
és il·legal
perquè amaga informació
com diu el Sabadell
això quina validesa
li dóna a vostè?
Bueno, és que
a veure, jo no he vist
la informació que va presentar
el BBVA
la desconeu completament
jo només he llegit
el que ha dit el Sabadell
però és que a mi
m'estranya moltíssim
però molt, eh?
que un banc
com el BBVA
que té un servei jurídic
que és brutal
i que pot tenir
els assessors
que necessiti
presenta
una documentació
incorrecta
incomplerta
insuficient
és que m'estranya, eh?
sincerament
Li ha sorprès
l'oposició
que hi ha hagut
en aquesta operació?
No agrada ni al govern
ni a l'executiu de Sánchez
ni a les patronals
ni als sindicats?
Sí, però això
és molt curiós
perquè
si vostè revisa
la hemeroteca
fa 10 dies
15
el govern
estava d'acord
amb aquesta
quan encara era un rumor
però estava d'acord
el govern de Madrid
vull dir
estava d'acord
amb aquesta absorció
va dir que això
crearia sinèrgies
que això
faria més sòlid
el sistema bancari espanyol
va ser
quan
es van apropar
les eleccions
a Catalunya
i ja
es va presentar
aquesta
aquesta
aquesta
opa
i
bueno
aquesta oferta
per part del BBVA
i
es va començar
a veure
la reacció
que hi havia a Catalunya
quan el govern de Madrid
va dir
no, no, no
opa, no
és molt curiós
això
Vostè creu per això
que es podria ser
dolent per Catalunya
com diuen
alguns polítics catalans
també?
A veure
és a dir
la primera cosa
que
hem de pensar
és que aquí hi ha
una gran part
emocional
què voldria amb això?
A veure
si recordem
el banc de Saladell
tenia la seu
aquí a
Catalunya
llavors
quan va passar
el que va passar
la va traslladar
a l'acant
a l'edifici
on hi havia
la seu central
de la caja
d'ehorros
del Mediterrani
que va ser
comprada
absorbida
rescatada
per el Sabadell
juntament
amb
una injecció
de diners
del
del govern
de l'Estat
llavors
això ja
aquest
trasllat
de seu
a Catalunya
va sentar
fatal
malgrat que
l'activitat
econòmica
del banc de Saladell
aquí a Catalunya
va continuar
exactament igual
sent exactament
la mateixa

la segona cosa
és que
el banc de Saladell
es considera
que és un banc català
que és un banc català
que és
un banc de la terra
aquí hem vist
per exemple
com el BBVA
ha anat comprant caixes
no?
Sí, sí
però un moment
és a dir
aquí a Catalunya
el Saladell
es considera
un banc català
quan en realitat
el 53%
del capital
del banc de Saladell
pertany a fons d'inversió
entenc que és més la marca
no?

és a dir
hi ha una emocionalitat
que no es correspon
en la realitat
en la realitat
econòmica
el BBVA
bueno
va anar
comprant caixes
per exemple
a Caixa Catalunya
recordem també
que aquí
va haver
una càrrega emocional
molt important

bueno
ja clar
però és que
resulta que
jo
jo he parlat
amb gent
que està a la banca
i diu que en realitat
allò va ser
o esto
o lo mismo
és a dir
que a la banca
li van dir
bueno
has d'entrar
en aquest procés
de rescat
barra compra
de les caixes
clar
però era
Tarragona
caixa Girona
caixa Manresa
caixa Terrassa
caixa Sabadell
és a dir
hi ha una absorció absoluta
de totes les caixes catalanes
exacte
però per què?
perquè estaven
la Iatana
sí exacte
perquè estaven
absolutament desfetes
llavors
amb diners europeus
recordem que
es van injectar
66.000 milions
al sistema bancari espanyol
perquè els bancs
compressin
aquestes
aquestes
caixes
i concretament
el BBVA
com vostè ha apuntat
va comprar
un fotiment
de caixes catalanes
ho hem de seguir
que hem d'anar
a la propaganda electoral
Santiago Niña Becerra
economista catedràtic
emèrit
de l'Universitat Ramon Llull
gràcies com sempre
per acompanyar-nos
bon dia
com volies dir una cosa
m'aureu
tens 20 segons
si el catedràtic
Oriol Amat
avui escriu
al periòdico
veurem què diu
el govern espanyol
a partir del dia
12 de maig
potser aquests escarafalls
que ara fa
canvien
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
12 de maig
eleccions al Parlament
de Catalunya
espais gratuïts
de propaganda electoral
per un sóc un heroi
per d'altres un covard
per un sóc un problema
per d'altres una solució
no ens equivoquem
aquestes eleccions
no van de mi
va de nosaltres
va del que Catalunya necessita
necessitem lideratge
bon govern
i moral la victòria
poder viure plenament
en català
i la independència
per fer el país
millor que necessitem
Puigdemont
president
junts més
estaràs cansado
de unos y otros
que durante tanto tiempo
te han defraudado
y no eres el único
hay miles de catalanes
honrados como tú
que también han sido
engañados
pero no estás solo
ara
ens toca a nosaltres
a tots els catalans
perquè Catalunya
torni a ser Catalunya
este 12 de maig
vota Vox
votem
en defensa pròpia
per a alguns
el futur de Catalunya
és un joc
mentrestant
hi ha una Catalunya
que no pot esperar més
un país que cuida els seus rius
i on l'aigua no és un negoci
on no has d'esperar
per veure el metge
i que protegeixi el català
i la seva cultura
mirant-te al switch
et dic
que pots confiar en mi
per fer possible
la Catalunya que ve
la Catalunya que estem esperant
vota Comuns
defensar la terra
és defensar qui la treballa
defensar la terra
és fer-ne terra d'acollida
defensar la terra
és defensar una escola pública
en català
per a tothom
defensar la terra
és blindar la sanitat
de la privatització
defensem la terra
per garantir
una vida digna
per a tothom
defensa la terra
el 12 de maig
vota CUP
amb el govern republicà
Catalunya ha liderat
la inversió social
més important
de la seva història
hem obert un camí
per pal·liar les desigualtats
i sobretot
un camí
de democràcia
sense repressió
nosaltres
els republicans
on hem estat sempre
al costat de la gent
al costat de Catalunya
Esquerra Republicana
Hem perdut 10 anys
és veritat
però nosaltres
no som dels que es rendeixen
perquè creiem
en el futur d'aquest país
tornar a creure
en el diàleg
en unir en servir
en la nostra sanitat
i la nostra educació pública
el proper 12 de maig
tornem a creure en Catalunya
amb totes les nostres forces
Vota socialista
força per governar
Catalunya