¡No, no, no, no, no, no, no!
¡Catalunya Rádio!
¡Les notícies de las 11!
Bon dia, os informa Joan Bota.
Grups de funcionaris de presons
continúan bloquejant els accessos
als centres penitenciaris de Catalunya
en protesta per la mort d'una funcionaria
a la presó de Mas, d'Enric Alcatllà,
amant set d'un intern que després es va suïcidar.
Hi ha protestes en aquest centre
i també en d'altres com la presó de Brians I i II
al Baix Llobregat, a Quatre Camins, al Vallès,
a Lledoners, al Baixes i també a Ponent.
Anem a Brians II, a Santa Esteve, a Sarroviras.
Maria Núria Rebella, bon dia.
Hola, bon dia, compàs d'espera dels funcionaris
a les portes d'Abrians II.
Els treballadors esperen que el Departament
de Justícia mogui fitxa des de la rotonda
anterior al centre i ja no es pot accedir
amb trànsit rodat.
Núria Ibáñez, del sindicat SESIF,
creu a priori, i sense conèixer
els detalls del cas, que en el
el tema de Mas Enric
no va fallar el protocol.
Sobretot es mira el tema de la conducta dels interns,
no només el delicte,
però si era una persona que tenia una bona evolució
en el tractament i es considerava
que no tots els interns
que han comès un delicte violent són en si
agressius ni impulsius.
S'ha de mirar cada cas, repeteixo.
Recordem que l'intern que va matar
la funcionària estava condemnat
per assassinat amb arma blanca.
En les darreres hores només s'ha permès aquí,
a Brians II, l'entrada d'una desena
de treballadors i un psiquiatre.
Maria Núria Revelle, Catalunya,
Ràdio Centre Penitenciari de Brians II.
Afegim arran d'aquesta notícia
que el PSC acaba de demanar
la compareixença urgent al Parlament
de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart.
Més notícies, Sara Riera.
Doncs justament el PSC escollirà
aquest cap de setmana Salvador Illa
com a candidat a les eleccions catalanes
del 12 de maig.
Els socialistes catalans faran el seu congrés
demà i diumenge a Barcelona.
Anem fins allà, doncs, Núria Oriol, bon dia.
Bon dia.
El congrés d'aquest cap de setmana del PSC
servirà també per escollir Salvador Illa
com a candidat socialista
per les properes eleccions catalanes
del 12 de maig.
Ho ha decidit el Partit Socialista.
Aquesta tarda celebrarà
un congrés nacional extraordinari
per canviar el reglament
i poder introduir aquest punt
a l'ordre del dia del Congrés.
Dissabte al migdia hi haurà dues votacions
amb alçada dels 1.200 delegats presents.
Primer per ratificar Salvador Illa
com a primer secretari dels socialistes
i després com a candidat
de les eleccions catalanes.
Núria Oriol, Catalunya Ràdio Barcelona.
I els russos estan cridats a les urnes
des d'avui fins diumenge
en unes eleccions presidencials
sense oposició real
que reafirmaran Vladimir Putin al càrrec
després de 25 anys al poder.
Els col·legis electorals
s'han obert a les 8
a la península de Camp Txatka.
A l'extrem oriental de Rosset
encaran diumenge a Kaliningrad
que és un enclavament rus
dins de la Unió Europea.
Els cens és de 112 milions d'electors
i també estan inclosos
els habitants de les regions
aneccionades ucraineses
al Donbass i Crimea.
Com es viu l'anorèxia
més enllà dels 30 anys?
Aquesta és la idea
amb què s'ha inspirat
l'obra de teatre
Pes mort
que s'estrena avui
a la sala
de la Planeta de Girona.
Una de les actrius
que hi participen
té aquest trastorn
i ha volgut portar-lo
a escena.
Núria Pereira, bon dia.
Bon dia a l'actriu Elena Martinell
que pateix anorèxia
ha donat el seu testimoni
com a inspiració
per fer una obra
que no és la seva vida.
S'hi barregen l'humor
amb la música lírica
que li serveix de refugi.
Dalt de l'escenari
l'acompanyen dos actors més
el també músic i compositor
Bruferri
i l'actriu Maritxell Llanes
que fa la resta de personatges.
Uns personatges
que es presenten
com a monstres
per la distorsió
de la realitat
que pateix la persona
anorèxia.
Jo crec que la prova
no és una obra
de teatre realista
sinó que parlem d'això
parlem d'una manera crua
però des d'un punt
més poètic o més...
Sobretot ens agafem
amb això de la distorsió.
És que jo crec
que quan ho veieu
ho entendreu.
L'obra es pot veure
durant tot el cap de setmana
a la sala
a la Planeta de Girona
i ja estan negociant
portar-la a Barcelona.
Núria Pereira,
Catalunya Ràdio Girona.
Esports Marcos García.
Aquí una hora
a les 12
es fan i on
el sorteig
dels quarts de final
de la Champions
masculina de futbol
que podreu seguir
en directe
a Catalunya Ràdio
i també a Catalunya Informació.
El Bombo
els millors
vuit equips d'Europa
entre els quals
hi ha el Barça.
Els possibles rivals
són per tant
els altres set.
Madrid,
Atlètic de Madrid,
Manchester City,
Arsenal,
PSG,
Bayern
i Borussia Dortmund.
L'expedició del Barça
d'encapçar la Rafa
i usted vicepresident esportiu.
Luis de la Fuente,
el seleccionador espanyol
de futbol masculí,
donarà aquest migdia
a la llista
de convocats
per als amistosos
contra Colòmbia
a Londres
el 22 de març
i contra el Brasil
el 26 de març
al Santiago Bernabeu.
Pau Cuberci
podria ser novatat
a la llista.
El Barça femení
classificat
per la final
de la Copa de la Reina.
Ahir,
Barça 2,
Atlètic Club 1.
A la final,
el 18 de maig,
el Barça femení
s'enfrontarà
amb la Reial Societat.
En bascet,
eliminacions del Juventut
i de l'Uni Girona.
L'Euro Cup,
París 86,
Juventut 70
i Unis Girona 66,
Besicte 68.
A l'Euro Lliga,
Barça 94,
Partizan 76.
A l'anada,
els quarts de final
de la Champions
d'Hockey Patins.
Esportin 4,
Barça 1.
A la Lliga de Futbol Sala,
avui es juga
a l'Indústria Santa Coloma,
Xota Navarra.
Fins aquí,
les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3 cats.
11 i 5 minuts.
De seguida descobrim
que estima,
jo diria,
la guionista
i la còmica espanyola
del moment
parla clar
i diu sempre
el que li surt de dins,
és a dir,
de la feia.
Avui,
el matí de Catalunya Ràdio,
en Ara Álvarez.
En Ara Álvarez,
bon dia,
¿cómo estás?
Muy bien.
Has triat el solet, eh?
Sí, sí,
hombre,
es que aquí,
yo vengo del invierno,
aquí se está genial.
Escolta,
¿cómo está en Ara
aquesta promoció
del llibre?
¿Ansia?
Pues mira,
la verdad es que estoy muy contenta
porque como estoy muy orgullosa
del libro que he escrito,
que lo digo de verdad,
o sea,
que lo siento,
siento que he escrito
un muy buen libro,
pues me lo estoy gozando mucho
y me lo estoy pasando muy bien
con la promoción
y escuchando a la gente
decirme lo que opina del libro
y contestando las preguntas.
Llegint el llibre
i seguint la teva trajectòria,
hi ha una cosa
que fa molta ràbia
perquè crec que les dones
que estem entre els 30
i els 40
Sí.
Ens hauria anat tan bé
una enar
quan en teníem 18?
Ens hauríem estalviat
tantes coses?
Ja,
és que me da mucha ràbia.
Sí,
hay un pasaje en el libro
que la protagonista,
a ver,
yo no soy la protagonista,
no soy un alter ego
ni mío
ni nada parecido,
pero bueno,
evidentemente
hay algunas cosas
que dice ella
y otros personajes
que sí que son
pensamientos míos,
claro,
y sí,
hay un momento
que ella dice
que le da como
muchísima raya
cuando las mujeres
empiezan a decir
a los 30
que están mayores,
que ya han llegado
a los 30,
que tal,
y es como,
es que yo no les veo
a ellos diciendo eso,
¿sabes?
o esta cosa
de cuántos años tienes,
cuántos me echas,
como,
bueno,
eres idiota,
¿sabes?
Es como,
cuántos años tienes,
sabes que no sé,
no es nada,
y es como que al final,
como si comprásemos
el marco ese de verdad,
de que perdemos valor
cuando va pasando el tiempo,
es que me niego,
vamos.
No, no, no,
el guanyem,
però ens hauria anat molt bé
als 17,
16,
a les zones de la meva generació
que hagués existit
un referent com tu,
que parles tan clar
sobre la vida,
sobre las relaciones,
sobre el sexe,
i hem arribat als 40
a haver de reaprendre coses,
no?
A ver,
yo te agradezco eso,
pero también te digo
que yo no me siento
ningún referente de nada.
No.
No,
yo no me considero
un modelo de conducta,
yo soy una persona
con días buenos
y días malos
como todo el mundo,
y yo cuando hago los programas,
o sea,
hablo desde el humor,
pero no deja de ser
una opinión mía personal,
pero eso no significa
que tenga que ser así,
o sea,
lo que a mí me gusta para mí,
realmente,
a lo mejor a otro
no le vale.
Pero,
el que más me agrada a tú
es que fas el que et surt
de la figa.
A ver,
tengo la suerte,
la verdad,
de que en los podcast
podemos decir
lo que nos dé la gana,
porque como,
o sea,
que es bastante libre,
¿sabes?
Que yo sí que siento
que a lo mejor
cuando he trabajado
en la tele
te miraban más y tal,
entonces sí que puedo decir
lo que me dé la gana,
pero sí que es verdad
que yo esto sí que intento
siempre dejarlo claro
que es como eso,
que yo hablo de mí,
no hablo por voz de nadie,
que si lo que digo
a alguien le ayuda,
además de reírse,
joder,
genial,
¿sabes?
pero tú no creus
que empoderas
a las dones?
Bueno,
eso habría que preguntarse
a ellas,
¿no?
Pero ya te digo yo que sí,
ya te digo yo que sí.
Bueno, pues me alegro,
me gusta eso sí,
claro.
Qui et va ensenyar a tu
a ser d'aquesta manera,
a no tenir por del que pensaran,
a dir les coses tal com ragen,
a parlar de sexe tan obertament,
a dir-li als homes,
escolta,
que hem fingit
tants orgasmes
al llarg de la nostra vida
que fins aquí.
O sea,
yo no sé si me ha enseñado alguien,
creo que sí que es verdad
que siempre he tenido
como referentes de mujeres
que me gustaban mucho
y creo que a lo mejor
de alguna manera
he intentado como
imitar su actitud
o algo así,
eso puede ser,
¿sabes?
Siempre han dicho que,
por ejemplo,
me gusta mucho Madonna,
por ejemplo.
Sí,
en las grandes divas del pop,
¿no?
Cantan,
pero Madonna la mejor,
desde luego.
Pues tía,
yo me acuerdo cuando era pequeña
que la veía
y sí que pensaba,
joder,
a mí me gustaría
que la gente pensase de mí
al verme
lo que yo pienso de ella
cuando la veo,
¿sabes?
En plan,
ese pensamiento
es como,
guau.
Bueno,
pues a lo mejor
ese tipo de cosas
sí que me han podido
como servir
de referencia
para tener una actitud
ante la vida.
Puede ser,
solo un poco intenso,
pero no he tenido
ningún otro
que se me ocurra.
Avui vas
amb samarret
a Britney Spears,
¿eh?
Esta camiseta
es de Britney Spears,
sí.
Britney también
es un referent,
o no?
Sí,
totalmente,
hombre,
claro.
Hombre,
cuando la gente me dice
pero no se ha vuelto loca
y digo,
hombre,
como para no.
Como para no tornarse boja
en todo el que le ha pasado.
Digo,
¿te has visto
todas las cosas
que le han pasado?
O sea,
¿quién sale de ahí?
Qué fácil,
que es decir
que ellas
se han tornat bojas,
en cambio ellos
son así,
¿no?
Sí,
ya,
sí,
es verdad que sí,
lo hacemos,
si lo hace
porque lo considera justo,
que si es buena madre,
que es agotador,
¿eh?
No,
es muy cansadera
hoy en día
que te he dicho explicar.
Sí,
es agotador.
De hecho,
creo que empecé
a escribir el libro
en un momento
en el que estaba
agotada de todo eso.
Sí,
los primeros libros,
las primeras páginas
fueron como una especie
de vomitona
porque estaba cansadísima.
Pero de qué,
cansada de qué.
De todo,
de todo,
de todo.
Sobre todo del tema
de las relaciones de poder,
de darme cuenta
como de que no existen
relaciones entre iguales
en la sociedad.
O sea,
como que estás todo el rato
luchando en el trabajo,
con tus amigos,
en la familia,
con no sé qué,
y es como,
tío,
necesitamos una tregua.
O sea,
en algún momento
esto tiene que parar,
yo tengo que poder descansar,
yo no tengo que estar
todo el rato
como si estuviese en alerta.
No se puede vivir así.
No,
pero energía no te en falta,
tú.
¿Cómo que no me hace falta?
No.
Sí me hace falta.
Si ets la dona
amb més energía
y amb més poderío
que hay hoy en día.
Pero una cosa
es el personaje
y luego...
¿Ya hay mucha diferencia?
No,
no hay mucha diferencia.
Lo que pasa es que
cuando estoy trabajando
estoy siempre arriba.
Ya.
¿Sabes?
Tan tu tot.
Claro,
efectivamente,
pero luego cuando estoy normal,
no,
yo soy un coñazo de persona
la mayoría del tiempo.
¿Cómo crees?
Sí,
créetelo,
créetelo que sí.
Hace ya algún tiempo
que vivo sin ti
y aún no me acostumbro
porque voy a mentir.
Juntos acordamos,
mejor separarnos.
Hoy sé que no puedo
y a seguir así.
Dedicas ansia
a aquel llibre
a aquellas dones
que perden las formas
pero no la raó.
¿Por qué encara
no podemos perder las formas?
Pues eso me gustaría saber a mí,
pero bueno,
es que de hecho
el dicho este
de cuando pierdes las formas
pierdes la razón,
estoy completamente segura
de que está dirigido
solo a mujeres.
Como cuando dicen
lo de la belleza
está en el interior.
son cosas
que van dirigidas
solo a controlar
el comportamiento
de las mujeres
porque nadie diría
de un jefe
que grita
o no sé qué
bua que histérico
o ha perdido la razón.
Es que no pasa.
Esas son cosas
que solamente pasan
con nosotras
y entonces
como un poco
como lo mismo
que te he dicho antes,
¿no?
De que cuando yo he visto
como a estas tías,
bueno,
a mí por ejemplo
me gusta mucho el terror
tal,
entonces bueno,
cuando he visto
como historias así
de tías
que es que se asuda todo,
¿sabes?
En thrillers y tal
que tiran para adelante.
Yo lo veía
y decía
buah,
buah
y son historias
que a mí me han inspirado mucho
no por lo que hagan
que evidentemente
son cosas que moralmente
no estoy de acuerdo
o faltaría más decirlo.
Pero que sí que hay una cosa
en la actitud
y en la forma de enfrentarse
que me resulta
atrayente
a esos personajes.
Entonces
me han servido
completamente
de inspiración
para la novela
y de hecho
creo que la protagonista
es una de ellas,
de ese tipo
de mujeres
que pierden
las formas
pero no la razón.
No em crec
que no hi hagi
una mica de enar
en el personaje
de la Natalia.
Hay una mica
de enar
en todos los personajes.
Ah.
En todos.
Pero los de ellos también, ¿eh?
También, ¿eh?
Claro, sí, sí,
totalmente.
O sea,
yo entiendo
a todos los personajes,
a todos.
Entiendo
qué es lo que les pasa,
cuáles son sus miedos,
cuáles son
las cosas
que les hacen
tambalear
sus cimientos
y porque actúan
como actúan.
De hecho,
todos,
incluida la protagonista,
incluidos los de las tramas,
cuando se les tambalea
algo que tienen seguro
es cuando empiezan
a pegar bandazos
y eso es una cosa
que le pasa
a todos los personajes
del libro.
Entonces,
empatizo con todos ellos
y eso es una cosa
que a mí me pasa mucho
que soy una persona
que me gusta mucho
tener las cosas
controladas y cuadriculadas
y cuando algo me falla
empiezo a tomar
malas decisiones
y era un poco
de lo que quería hablar.
Otra cosa es
que Natalia caiga mejor
o peor,
pero realmente
no hay mucha diferencia
entre ella
y los otros personajes.
A las primeras pàgines
del llibre
el personatge explica
la seva relació
amb l'ansietat,
¿no?
Es l'ansiedad
lo que me mata
pero ya no tengo
ataques d'ansiedad
y he pensado
que potser
tú no has viscut
molts
d'atacs d'ansiedad
o de patir
molta ansiedad
a la vida.
Pero yo creo
que todo el mundo, ¿no?
Yo creo que ahora mismo
la ansiedad es como
el mal de la sociedad actual.
O sea,
no te creas que...
Por eso te decía
que no te creas que soy yo
porque luego yo también
soy bastante pachorras
y bastante tranquila
aunque pueda tener
unos momentos otros
como todo el mundo.
Pero sí que siento
que ahora mismo
vivimos en un momento
en el que se exige
estar produciendo
constantemente
y en el que la gente
vive en una ansiedad
constante.
Yo me acuerdo...
O sea,
a ver,
yo ahora ya no trabajo...
O sea,
ahora soy autónoma,
no trabajo en una oficina
pero mis amistades sí.
Yo creo que ahora
siento que la gente
que me rodea
tiene más depresiones
por vacaciones
más gordas
que hace 15 años.
O sea,
que ahora la gente
cuando vuelve al trabajo
después de vacaciones
o sea,
vuelve como si fuese
a la cárcel
y creo que tiene que ver
con que ahora
las dinámicas
son mucho más
espesas que antes.
També avui en día
es muy difícil
desconnectar,
¿no?,
porque nos emportamos
el teléfono móvil,
las xarxes
y sabemos
qué está haciendo
todo el mundo a todo arreo.
¿No has tenido
nunca una crisis
con las xarxes sociales?
¿Tu que,
en alguna manera,
vius d'això
y tienes tantos y tantos
seguidores?
O sea,
yo tuve,
y de hecho me tuve
que quitar Twitter,
pero te tengo que decir
que una vez
que me quité Twitter
se acabó.
Se ha muerto el perro
se acabó la ràbia.
Sí, sí,
yo puedo recibir
alguna cosa,
pero es completamente
residual,
o sea,
no tiene la más mínima
importancia,
o sea,
puede ser cuatro o cinco
comentarios,
es que me dan igual,
ya no le presto atención,
pero yo la verdad
es que tengo mis filtros
puestos y tengo mis
cosas capaditas,
¿sabes?
No me puede comentar
nadie que no me siga,
etc, etc,
y aparte creo que
a Instagram
la dinámica es diferente.
Y yo estoy bien.
Que a Twitter
ya hay el insult gratuít
y a Instagram
es una otra cosa.
¿Qué te hace por
a tu ahora mismo?
¿Qué me da miedo?
Hombre,
pues me da miedo
los hijos de puta,
o sea,
yo creo que eso sí
que está súper reflejado
en el libro,
que hay muchas veces
que es como,
joder,
es que,
o sea,
eso sí que,
por ejemplo,
le pasa justo a la prota,
¿no?
Pero, por ejemplo,
el personaje de su editora,
que es otra de las protagonistas
del libro,
que es como,
ella no ha hecho nada
y de repente
es hasta una persona
problemática,
¿sabes?
en su trabajo
y es como,
pues es que yo no he hecho nada.
En plan de,
pero es que,
¿por qué tengo que estar aquí?
O sea,
en esta posición.
Entonces,
bueno,
pues eso sí que me da miedo
y luego que me da miedo a mí,
pues mira,
me da miedo perder el control,
me da mucho miedo,
me da miedo la muerte,
me da miedo que le pase algo
a mi hijo,
no sé,
me da miedo muchas cosas,
la verdad.
Lo que intento es controlarlo
y que el miedo no me controle
y no perjudica mi vida
y que yo pueda tener
una vida normal,
pero me da miedo muchas cosas.
¿Perder el control de qué?
De mí,
de mí,
o sea,
perder los nervios,
¿sabes?
O sea,
cuando de repente me descontrolo
porque,
a ver,
es que me pasa,
pero bueno,
le pasa a mucha gente.
¿Qué fas?
¿Perdí?
Enar,
un momento,
un momento.
Respira,
no sé,
¿fas 10 respiración?
¿Sabes?
Allo abans,
de vera.
No,
no,
yo grito.
Sí,
no,
no,
no,
no.
Todo para afuera,
todo para afuera
y cuando ya no puedo más
pues ya me siento.
Ella sí también
que te hace pombo allí.
A ver,
pero aquí no le da miedo
a envejecer,
o sea,
es que envejecer
es duro,
sí,
me da miedo,
pero creo que me da miedo
por no tan,
bueno,
lo primero porque se acaba la vida
y morirme es de las cosas
que más miedo me dan en el mundo
y lo segundo,
yo creo que me da miedo
envejecer
porque me da miedo
la posición que yo he visto
que esta sociedad
relega a las mujeres
cuando son mayores.
A ver,
me da miedo
que me metan ahí,
eso está claro,
pero bueno,
creo que somos muchas
trabajando y luchando
para que eso no acabe
y que podamos llegar
a la vejez
como José Sacristán,
¿sabes?
Trabajando
y considerándonos
personas súper cultas,
súper prestigiosas
y que todo el mundo
quiere tenernos cerca.
¿Tú creus que las nuevas generaciones
realmente han avançado
tanto en el mundo del feminismo
como nos pensemos?
Porque claro,
fa pocos días
hemos celebrado el 8M,
lo hemos terminado
a reivindicar
y cada vez
hay más estudios
de personas jóvenes
posando en dubte
el feminismo.
Hay una parte de la sociedad
que dicen
que el feminismo
ha arribado más a lluny.
No sé si hay una mica
de retroceso
en todo este evento
que hemos experimentado.
No lo siento para nada.
Lo que sí que siento
es que cada vez
hay un avance
y una reacción.
Pero yo sí que creo
que se avanza muchísimo
y que las nuevas generaciones
flipas.
Vi hace poco,
ah, no me acuerdo en dónde,
que habían hecho
una encuesta
preguntándole
a hombres y mujeres
si se consideraban feministas.
Vale, pues la gente más joven,
las chicas,
eran las que más feministas
se consideraban
y los chicos
los que menos.
O sea, que sí que se ve
que en ellas ha calado
y ellos,
que son los que perten privilegio,
son los que están reaccionando.
Pero, joder,
ellas,
no es tan como
estábamos nosotros
cuando éramos pequeñas.
Ellas tienen cosas muy claras,
ven cosas que nosotros
no veíamos
y eso sin duda
va a generar un avance brutal,
estoy segurísima.
Yo con eso
soy optimista,
la verdad.
Pero tienen mucha más presión estética
que ellas que la que vamos a tener
pot ser tú y yo,
cuando éramos joves,
porque no existían las charxes,
no había filtros,
de mi de patita,
mai ningú me había hablado
de una rutina de skin care.
No, pero los trastornos alimenticios
estaban en la orden del día.
Totalmente.
Y no se enparlaban,
se amagaban,
¿no?
Y vivíamos,
o sea,
veíamos unos cuerpos en la televisión
que no eran normales,
o sea,
eran gente que estaba realmente enferma.
O sea,
yo creo que la presión estética
ha existido siempre
y se va transformando,
se va adaptando a las épocas.
Entonces,
en la nuestra,
cuando nosotras éramos adolescentes,
teníamos esto
y ahora pues está
lo de la cara.
Sí,
y luego pues se transformará
y vende otra cosa.
Pero que al final
es como hacer cosas
para que sigas sintiendo
que la belleza
es tu principal activo
y el segundo,
que estés gastando tiempo,
dinero y recursos en eso
en vez de en ti.
Entonces,
eso seguirás
y hasta que se desactive,
sí.
A mi m'ha passat
que después de veure
tant de Botox,
tant tractaments faciales
i tants filtres a Instagram,
ara em veig arrugues
que abans no en veia.
Claro,
pero eso es normal,
sí.
Ya,
claro,
sí,
porque si estás viendo
a todo el mundo
con los filtros,
bueno,
a mí eso también me pasaba
que por eso dejé de usar filtros
en Instagram
porque me veía,
me ponía un filtro
y cuando lo quitaba
me parecía que estaba viendo
un monstruo
y era como,
hostia tío,
esto no puede ser,
es que no tiene ningún tipo
de sentido.
Claro,
si te ves todo el rato
con un filtro pasado
es como si te levantas maquillada,
pues evidentemente,
es que vamos a ver,
pero sí,
sí,
sí,
yo creo que,
de hecho creo que es la manera
que han tenido de que se generase
esta transformación
en esta presión
a través de los filtros,
es que lo tengo clarísimo.
Tengo un corazón
mutilado de esperanza
y de razón
tengo un corazón
que madrugada donde quiera.
¿Qué pensará el teu filloto
cuando llegue aquel llibre
d'aquí a molts años?
No lo quiero pensar.
No lo sé.
Espero que lo guste.
¿Pero tú no creus
que se sentirá
molt orgullós
de la seva mare?
Bueno,
espero que sí.
Espero que sí,
pero cuando lea
X cosas
y sepa que están
escritas por su madre
no sé cómo lo verá
porque, a ver,
es un libro fuerte.
Sí,
pero bueno.
Bueno,
¿no podrías haber fet
un llibre suau?
No,
la verdad que no.
La verdad que no.
Pero bueno,
ya le pregunto
cuando se olía
que le ha parecido.
¿Una riba a saber mai
si vol ser mare o no?
O al final
les deixen dur
per l'entorn,
per las circunstancias?
Hombre,
yo creo que en nuestra sociedad,
o sea,
no puedo hablar
por todo el mundo,
pero yo creo que
en nuestra sociedad
hay una presión, ¿no?,
para que las mujeres
sean madres.
O sea,
esa presión existe.
Pero sí que más o menos
tengo claro
por la gente
que he visto a mi alrededor
que cuando la gente
llega a cierta edad,
las mujeres llegan a cierta edad
y dicen
no sé si quiero serlo,
es que no.
¿En serio?
Sí.
Vamos a ver,
si tú llevas 35 años
conviviendo contigo misma
y tienes dudas
de si quieres ser madre,
es que no quieres, tío.
Pero hay muchas dones
que no volen ser mares
porque diuen
ostras,
posarme a ser madre ahora
vol dir renunciar
a todo el que me ha construido
hasta ahora
a nivel profesional, ¿no?
Pues entonces,
¿no quieres?
Claro, si no quieres,
sí, claro,
¿no quieres?
¿No?
O sea,
si quieres esas otras cosas
es porque no quieres ser madre.
Pero tú no volías,
¿o sí?
No.
Mi amor.
Bueno,
pues eso es lo que te digo,
que la sociedad actúa así,
pero bueno,
ahora estoy bien, ¿eh?
Ahora le quiero más que nada
y no me arrepiento de nada.
Me gusta mucho ser su madre,
pero pues eso,
sí,
yo sí que creo que la sociedad
ejerce mucha pressión
sobre las mujeres
para que sean madres.
Sempre dius que el teu fill
et va treure d'un pou molt profund.
Crec que és molt bonic
i que demostra
que a la vida
tu has construït tot,
que tu no has tingut
les coses fàcils.
Pero ni yo ni nadie, ¿eh?
Es que es lo que te digo,
que no me veo en ese sentido,
o sea,
que no,
que no,
que yo creo que
que es una cuestión de personalidad,
pero que nadie ha tenido
las cosas fáciles.
Es que ¿sabes lo que pasa?
Que siempre me da como un poco
de poder hablar de esas cosas
porque ahora siento
como que
lo pensé cuando
cuando vi
el documental
de los Beckham.
Sí, ¿eh?
¿Te acuerdas?
Que la amo a Victoria Beckham, ¿eh?
Sí, sí, sí.
Pero bueno,
cuando dijo aquello,
ahora de repente siento
que ya
hay como una cosa
que era como una reivindicación legítima
que ahora ya se está convirtiendo
en contenido, ¿sabes?
Como que de repente
empezar a contar
que vienes de no sé dónde
es como una especie de moto
que le quieren contar a la gente
para que se crean
que hay algo
y entonces como que me da
así como cosilla.
Hi ha molts oients de Catalunya Ràdio
que potser no coneixen
la...
Sí, la xotxoctora.
Explica'ls-hi què és la xotxoctora,
perquè crec que hi ha moltes dones,
que són oients nostres, naturalment,
que els aniria bé
anar a parar
en els consells
d'aquesta professional.
Pues a ver,
eso fue un personaje
que surgió
en el programa
que yo tengo
que se llama
Buenismo Bien
que era porque
había hecho una sección
en la que había dicho
que creía
que había muchas mujeres
que decían
que no les gusta
que les coman el coño
que es...
O sea,
es una frase ridícula
porque no escucharías
nunca jamás a un señor
diciendo que no les gusta
que les coman la polla
y entonces era como
yo creo que las tías
dicen esto
porque nos han metido
tanto en la cabeza
que si el coño está mal
que huele mal
que no sé qué
que no sé cuántos
que prefieren
se han convencido
de que no les gusta
para no tener
como que pasar por eso
y entonces es como
tal
y entonces yo esto
lo subí a Instagram
y empezaron a contestarme
un montón de chicas
que me pusieron
que no,
que no,
que no es por eso
que es porque lo hacen mal
y yo
¡Ah!
¿En serio es por esto?
y dije
joder
y puse en el comentario
a ver si voy a tener
entonces que explicar
hacer un tutorial
de cómo se comen un coño
y me dijeron
y tenía
tres mil o así
me gustas
y dije
ah pues venga para adelante
y entonces lo hice
y salió muy bien
Pero encara
hi ha un tabú tan gran
encara
pel que fa al sexe
y las dones
¿no?
Bueno,
es que durante mucho tiempo
ha llevado como una penalización
¿no?
Entonces
yo lo veo
como completamente normal
pero bueno
ya te digo
que afortunadamente
yo sí que creo
que se van dando pasos
que no estamos
como estaba
en otras generaciones anteriores
y que desde luego
aún sigue quedando
pero bueno
se camina para adelante
¿Quién es
l'últim consell
que ha donat?
Como tocar
como comerse unas tetas
¿I com?
¿Com s'ha de fer?
No, pero esos son chistes
que hago en la sección
Eso quien quiera
que se metan en Instagram
¿Qué et queda?
¿Qué et queda per fer?
¿Quién es el teu somni
ara mateix?
Mira, si te digo la verdad
yo ahora mismo pienso
Diosito que me quede como estoy
porque es que estoy genial
Yo ahora con mis programas
sacaré nuevas novelas
estoy con mis amigos
con mi hijo
me va todo fenomenal
yo la verdad
es que ahora te digo
firmaría por quedarme así
ya hasta los siglos de los siglos
¿Sí?
Sí
Eso es que ets feliç
¿Qué necesitas tú
para ser feliç?
Pues yo creo
que las cosas normales
¿no?
O sea que me vaya bien
en el trabajo
tener un trabajo
que me guste
que afortunadamente me gusta
que me paguen bien
que me pagan bien
verme con mis amigos
los fines de semana
que mi familia tenga salud
y que yo tenga salud también
si es que tampoco te creas
que pido muchísimo más
Bueno, la verdad es que
muchísimo todo lo que he dicho ya
yo con eso lo tengo
con eso lo tengo hecho
Y hay una pregunta
que siempre fem
en aquestes converses
y es que demanem
a la gente que estima
No, yo quiero estar tranquila
la verdad
O sea
yo quiero estar tranquila
no tener que preocuparme
por nada
ni porque me falte el dinero
ni porque me falte la salud
porque no, no
o sea yo lo que quiero es
estar relajada
Eso es lo que yo quiero
En Alvarez
que sigui un èxit aquest llibre
Ànsia
Vine més per Catalunya
que crec que aquí t'estimem bastant
Tengo muchas amigas aquí
Claro
I gràcies per existir
A ti
Gràcies
El matí de Catalunya Ràdio
Això és un vinil
Això és un guateque
El rock and roll
Els viatges a Andorra
per aconseguir la música
que no tenia ningú
El jazz
El naixement de les discoteques
que han marcat tota una generació
i que encara recorda
tots els moments viscuts
d'aquella època
Seria vida i miracles
amb el vinil
El cantautor i escriptor
Jaume Escala
parla de tota aquella generació
Fem rodar els vinils
per rememorar
la dolça etapa analògica
Vinils
Cada divendres
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
i al 3CAT
Aquest dijous
a la tarda de Catalunya Ràdio
l'Ajuntament de Barcelona
descobreix els esdeveniments
els serveis
i totes les activitats
que no et pots perdre
a la ciutat de Barcelona
La ruta del desconcert 2024
fa parada
a la Costa Brava
Tres artistes molt diferents
muntaran un bon serau
a Sant Feliu de Guíxols
Mama Duixa
Joan Garriga
i Flashy Ice Cream
Vine al desconcert
de Sant Feliu de Guíxols
dissabte 16 de març
a la Sala Las Vegas
Entrada exclusiva
amb invitació
Demana-la al web
o l'app
Occident
l'asseguradora
que protegeix
tot el que t'importa
i patrocina
tot, tot i tot
el desconcert
de Cat
Què fas?
No t'esperes la pastilla
Laura
Ana, truca una ambulància
Han d'acceptar
que pateix
una malaltia greu
i això comportarà
canvis importants
en les seves vides
Borgen
a TV3
diumenge a la nit
després del 30 minuts
Ja disponible
a la plataforma digital
3CAT
Descarrega-te-la
Menjar-nos els uns als altres
M'ho havien explicat
que tallaven trossets de la carn
i se l'empassaven
sense mastegar
i en canvi
en la pel·lícula del Ballona
fan com uns filatets
i sí que masteguen
El cinema
el que fa és
projectar en una pantalla
les nostres fantasies
i els nostres malsons
Un dels nostres malsons
és el fet
que algú
o algú
ens pugui menjar
Un restaurant
que aniva la Berlín
aquest diumenge
a partir de la una del migdia
amb Paula Molés
També en podcast
i a l'api web
de Catalunya Ràdio
Problemes a la finca
Conflictes entre veïns
Gestió millorable
A Finques Carbonell
administrem finques i patrimonis
des de 1929
i pel nostre servei integral i proper
hem obtingut el segell de qualitat
del Col·legi d'Administradors de Barcelona
Si cerca un bon administrador
per la seva comunitat
Finques Carbonell
Ah, i si vol
també l'ajudarem a vendre el seu pis
carbonell.com
En la venda del teu cotxe
com en tot
pot ser un loser
o un pluser
Un loser no valora el seu temps
Un loser es deixa amb el camp
ofertes de compra
que no respecten
Vols ser un pluser?
Vine directe
a Ocasión Plus
per rebre sempre
la millor taxació
pagament a l'acte
i sempre amb una transparència total
Ocasión Plus
Ja som més de 200.000 plusers
T'hi afegeixes?
És 1792 a Anglaterra
i es respira la revolució
Torna Ken Fòlet
amb l'emocionant cinquena entrega
de la saga
Els Pilars de la Terra
Descobreix l'Armadura de la Llum
La novel·la més ambiciosa i èpica
del mestre de la ficció històrica
L'Armadura de la Llum
Publicada per Rosa dels Vents
Catalunya Ràdio
A Catalunya Ràdio
Postdates
Enyores el que tens
i no saps deixar de dir l'absència
D'altres plagues
De Laia Emma Llobera
21 de març
Dia Mundial de la Poesia
Postdates
La institució de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura
El matí de Catalunya Ràdio
11 i 32 minuts gairebé
Elisenda Pineda, Laura Grau, Rita Roig, bon dia
Bon dia
Bon dia
Espera, a veure, Laura
Bon dia
Uuuuh, nena
Ai, nena
A quina hora has anat a dormir
A les 6, noies
Bueno, clar
Jornada laboral, eh
Us diré
Tot treball
Tot feina
Tu ara ets la Laura Grau
o ets algú que es fa passar per Laura Grau
Que no, t'ho juro
Hòstia, com és que
Agafo-ho del carrer d'aquí, Girón
Li dic, mira
Fes-me la secció del matí, sisplau
Premis en derroc, a veure
La festa de després
Fes-me els musculars, va
Aviam
La gent està una mica cohibida, jo crec
Sí, és una cosa que passa molt, jo crec
En les indústries així de la faràndula
Que és que tothom parla molt d'avui la festa
Ui la festa
I després, quan estem tots a la festa
Ningú fa res
Perquè, clar, hi ha molta gent, realment
Va, no m'ho crec
Que ningú fa res
T'he de dir que jo almenys no ho vaig captar
Sí que hi va haver molt de safreig
Després, allà, al lloc aquest de fumar
Que després tothom diu aquest, amb l'altre, no sé què
Però, en directe, la gent no fa res
La gent s'amaga
Vergonya
Què ha passat? Això, gent enrere, no era així
Vull dir, hi havia unes rambades
Hi havia anat a moltes festes de l'Anderroc
I era una passada
Doncs nenes, han canviat els temps
Em sap greu
S'ho va passar bé
S'ho va passar bé perquè la veu ens ho demostra
I on vas estar fins a les sis?
A la Mirona
Ah, a la Mirona de Salt, clar, tot allà
Sí
Tiets, figaflaues, què més?
Sí, de Pérez Cruz
Musca
De Musca
Sí, home, i tant
Doncs van anar a acabar fins tard la festa o no?
Sí, bueno, hi va haver algú que va marxar
Però precisament aquests
Bueno, els figaflaues crec que no
Però els tiets fins al final
Perquè vaig tancar amb ells
Vull dir que...
Vaig tancar
Ella va baixar la persiana
Exacte
Bé, suposo que donaràs tots els detalls
D'aquests premis d'Anderroc
De com va anar la cerimònia
La festa posterior
Avui el que no ha sortit d'aquí entenc, eh?
Home, i tant
Per això hi vaig anar, per poder-ho explicar tot allà
Molt bé
Doncs, feta aquesta clara
Si els nostres oients
Perquè sabien que sí
Que és la Laura Grau
I que li passa la veu
És que és molt fort, eh?
Anem a parlar de la princesa Liónor
Que s'ha tret el carret de conduir
Va
A veure, se l'ha tret abans dels 18
El teòric
Sí, com tota nena de casa bona
Per mi és una mica de marca
Que hi ha bona família darrere
Perquè treure-te l'abans dels 18
És que te l'estan pagant d'una banda
Perquè jo vaig haver de treballar primer
Per poder-me'l pagar
I després que tens temps
I que, bé, que van les coses bé a casa teva
Perquè tu puguis anar agafant aquell manual horrible
I anar mirant les preguntes
I anar dient aviam
Què hem de fer?
I només quatre mesos després
Hi ha aprovat l'examen pràctic
Que dius
Com pot ser si aquesta tia
En teoria està a l'Acadèmia Militar
A Zaragoza
Fent canyes amb aquells tios tan forts
Clar
Com ho fa això?
Doncs no sé d'on ha tret el temps
Però serà tret allà
Que això sempre és una mica trampa
Perquè ja se sap que el carret de conduir
No és igual a tot arreu
No és el mateix treure-te a la Barcelona
Que treure-te a la Zaragoza
O treure-te al Delta de l'Ebre
Que tothom té un amic que s'han anat allà
En lloc de la seva ciutat
Jo també me'l vaig treure a Sabadell
A l'Eix Macià de Sabadell
El pitjor lloc del món
Mira, potser l'hauríem de duar allà
A la princesa de l'honor
A l'Eix Macià de Sabadell
Amb l'Antonio
El meu professor d'autoescola
Que em deia
Rita, com ho trates el nòvio
Com ho trates el cotxe
Sí, també em deia altres coses
Sobre els presos polítics
Però no l'exposarem tant avui
A Catalunya Ràdio
Tampoc tenia Catalunya Ràdio
Sonant el cotxe d'autoescola
Què tenia, què tenia?
Doncs la Cope
O M80
Llavors em deia
Ah, te gusta estopa
Jo sí, m'encanta estopa
Entren, no ho dius que avui
Estopia
Sí, sí, els estimem molt fort
Els estopa
Molt
Tornem on anàvem
Exacte, el carret de conduir, Laura
Sí, que jo me'l vaig treure a Girona
Aquí en soc ara
Que per això em conec la ciutat
Perquè vaig suspendre tres vegades
Ah
Que me la vaig haver de recórrer
L'última em vaig posar
Al pàrquing d'urgències del Trueta
L'examinador que era exmilitar
Em va dir
Niña, para que esto ya lo tienes perdido
Para ya
Vinga, adeu
Després, bueno, tot plos
Clar, un cop el tens
Necesites un cotxe per conduir
Llavors jo he estat investigant
I en el seu moment es veu que
En Juan Carlos
Li va regalar a l'actual rei Felipe
Un Seat Ibiza
I tant
Que en aquell moment devia ser
M'imagino el cotxe més modern del món
Absolutamente
Perquè ara no podria ser més cutre
No, no, i tant, i tant
Tota la gama de Seat Ibizas
Que van sortir als anys 90
Finals dels 80
Eren una meravella
Mira, veus?
Mira com l'he dà
Sí, i tant
Clamava neumàtic
A mi m'encantaria que li regalessin
També un Seat Ibiza
A la Leonor, tio
Vull dir, vull dir, no sé
Ara quin cotxe li haurien de regalar
A mi no se m'ha acut millor opció
Després, la Nayara d'Oté
Que també és de Zaragoza
I no té un Seat Ibiza, ella
No té un Seat Ibiza, també
No pot ser que ara sigui com un cotxe
Una mica de Quinki
És que a mi em sona que la Nayara
Tenia un Seat Ibiza a prop
De què va ser de Quinki aquest cotxe?
No, ara
Una mica
Ara
Perquè és una mica
Si ara es coneixen els Seats Ibiza
Però no farem apropiació cultural
Que jo de cotxes no en sé
Doncs que quedin amb la Nayara
I que li tunegi
Que facin uns derrapes allà a Zaragoza
M'encantaria
El crossover
La primera volta
Doncs, no ho sé
Ja li faràs arribar a tu
Aquest missatge
Bueno, jo regalar-li cotxes a la Leonor
Ja li hem regalat prou coses
Em sembla
Però això dona coses que és igual
Ho té tot
O sigui, tot el que vulgui ho tindrà
Sí
Home, però molt millor que li regalin un Seat Ibiza
Que no que li regalin un cotxe realment car
Això sí
Això sempre
Sí, un Ibiza perquè el rebenti
Va
Exacte
Rita, que anem amb tu
Molt bé
Doncs jo avui vull parlar de calces
Al matí de Catalunya Ràdio
Jo porto cada dia
Jo també, jo també
Ai Maria
Ai Maria
Que ets formosa
Tens les calces
Tens les calces
Se'n veuen des d'aquí
Què li passa a les calces realment?
No ho diu aquesta versió
La versió
Aquesta cançó no ho diu
Lo de
Se'n veuen des d'aquí
Jo crec que costa molt trobar-la
Aquesta versió
És una mica
L'hem cancel·lada
A les dones i els dies van explicar
Fa pocs dies
Va venir una experta en calces
Que hem de dormir sense calces
Que tot ha de ventilar
Home, per ventilar
I tant
Exacte
I tant
Ho va explicar una experta
Ho dic de veritat
Jo de petita sempre dormia sense calces
I de cop i volta em vaig fer gran
I vaig veure que tothom dormia amb calces
I vaig dir
Ah, doncs bon
A nivell de salut no és bo
Però Rita, va, que no et vull xafar a la secció
Dormim amb calces
I les calces com a tema de moda
Que és el que jo vinc a portar avui aquí
Perquè Kristen Stewart
Que és l'actriu que va fer de vela de crepúsculo
Però que després ha fet moltíssimes coses
Fa un parell de dies que va decidir passejar-se per calces
Amb calces pels carers de Nova York
És a dir, duia unes calces de color beige
Per sobre de les mitges
Que eren unes mitges transparents
Duia unes sabates de color bordeus precioses
Amb la punxa
Així com amb la punta punxaguda
Una sobrecamisa, unes ulleres d'aviador
Anava guapíssima
Però anava en calces
I la imatge va arribar a un públic
No abasat al món de la moda
I per tant ara toca fer una mica de pedagogia
Jo us ho explico
Que això de dur les calces per fora
Es diu modelet no pants
És a dir, modelet sense pantalons
I que ja l'han dut altres celebritats
Com Kylie Jenner
Que va anar amb una d'aquestes calces de cotó
De les que consideraríem lletges
Aquelles que quan vas comprar el mercadillo
La senyora et diu estirada la xotxera
Les calces del mercadillo
Són les que duia Kylie Jenner
El 2022 a una desfilada de l'OF
Perquè veieu que ara les calces són alta moda
I també Sidney Sweeney, la Hailey Bieber
La Bella Hadid
Porten calces com a peça central del seu look
I com que ho fan elles
Sabem que és una tendència
Aleshores, per què triomfa el modelet no pants
I per què està de moda ensenyar les calces
Que és una cosa una mica forta
Jo, la meva anàlisi és
Sabeu quan la vostra iaia us diu
Que sempre s'ha d'anar conjuntada
De calces i de sostens
Per si d'aquesta agafa un patatús
I has d'anar a l'hospital
Que dius gràcies iaia
Espero que tu pateixes per mi
Per si el metge em veu desconjuntada
I diu quina dona tan desastrosa
Que és portar la mirada masculina a dintre
Fins al moment de dinyar-la
Que dius, mira, és igual
Jo em moriré
Però com a mínim em moriré
Conjuntada de calces i de sostens
Doncs el modelet no pants
Per mi és l'efecte contrari
A aquest comentari de la iaia
Nenes, de conjuntades
Vosaltres sempre aneu de negre
De carn o de colorins?
Perquè a mi és una cosa que m'inquieta
O sigui, crec que hi ha diferents tipus de persones
Segons com portin els sostens i les calces conjuntades
Quinta massa, això és un meló
Negres
Però almenys que va amb samarreta blanca
O amb vestits a l'estiu
Color carn
Bé, depèn de quin, eh
Hi ha un color carn amb un rosa trencat
Que és meravellós, eh
Mira, aquest que portes
Jo porto uns sostens així
Rosets que serveixen de carn
Per cert, com diuen des de les dones i els dies
La Carla Bardés, la productora que ens està escoltant
Que l'experta que estic citant
És la Mireia Grossman
I va dir que hauríem d'anar sempre sense calces
Per deixar respirar la vagina
És a dir, sense calces
Durant el dia i a la nit, també
Molt bé
Home, però això, a veure
Vull dir, sí, a veure
No m'ho...
Home, jo el que m'havien dit
És que si vas amb calces
Que ara l'opció d'anar sense calces
Doncs mira, l'arribi, diguem
Doncs que siguin de cotó
Això sí que m'ho havien dit
Que no pots posar-te qualsevol material allà baix
I sense aquelles costures que et deixen la marca
Ah, no, això és tremendo
Vull dir, ha de ser una coseta...
Una cosa fina, una cosa fina
Però no és tan fàcil de trobar
No, no, i a més sense calces no hi puc anar pels llestos
No, no, a veure si seus amb el metro, per exemple
Et pots quedar prellada del primer que passa
No, home, no fotem, saps?
No, no, pots agafar el que no tens
Ha segut el metro sense calces
Finera, què dius?
I tant, i tant, i tant
Això t'ho dic
No, home, i tant
Jo avui vaig amb mitges, per exemple
Avui podria anar sense calces
Sí, no, no, no
Tampoc perquè la mitja té una costura
Allà al mig
Sí, ostres, quina gòbio, eh
Anar a mitges sense calces
Allà nena, arribes a casa
Sembla que hagis deixat el cavall
i anar a l'abrevedero, saps?
No, no, no
No, no, no feu aquestes bromes
Mira, jo sabia que això
acabaria cap a un cantó
Clar, que aniríem a parlar de vagina
Que aniria cap aquí, nois
Jo què sé
No, no, no
Jo estic molt en contra
d'anar vestida amb aquesta nova moda
Doncs jo crec que aquesta nova moda
és el feminisme fet tendència
Perquè jo penso, hi ha res menys sexy
que anar amb calces
No amb un tanga
o unes calcetes així de blonda de llençaria
No, no, amb unes calces normalíssimes
D'aquestes que et tapen tot el cul
No són sexys
No, d'aquestes que et posaries
Quan tens la regla
Les portes per fora
Jo crec que això
és vestir-se per la mirada femenina 100%
Els homes veuen unes calcetes
d'aquestes gegants
i pensen
Aquesta dona ha fet l'esforç
d'anar gairebé despullada
però tot i així
em sembla la cosa menys sexy del món
I penso que el triomf una miqueta per això
el no-pants look
que és la cosa més allunyada
de la mirada masculina
No, hi vaig amb calces
i no vaig pas amb calces
perquè em miris
perquè ja tu preferiries
que jo dugués un altre tipus de calces
La Kristen Stewart juga molt a això
A vestir-se molt sexy
però mai per la mirada dels homes
I jo dic que mira
per veure un home desubicat
anar amb les calces a fora
val bastant la pena, no?
Bueno, el cas és que jo
en diria que t'ho posaries
Costàpeu perquè agafareu fred
Vull dir, bàsicament
Un tema pràctic
Amb mitxetes, mira
Què va, què va, què va
Crec que qui segueix aquesta moda
és la Regina Rodríguez Sirvent
l'autora de les calces al sol
Clar, ella
Però és que ella és
tu nasa
Si no veig unes calces
d'aquestes de dibuixets
no ho dono per fet
Clar, unes així de l'Snupi
Exacte
Ai!
Què ha sigut aquest all?
Què ha sigut aquest all?
Laura?
No, no
Jo, no
Ah, oi
No, no
No, no
No, no
No, no
No, no
No, no
No, no
No, no
No, no
No, no
No, no
No, no
No, no
No, no
Això és per tot
Descansa i fes el favor de dormir una mica
a l'obra grau
Sí, home, sí
Quina veu tenim presentable
Això són molts whiskeys, eh
Ai, perdoneu, noia
Va, dos minuts i seran tres quarts de dotze
que arriba la bona música del Xavi Salvà i el Clarence Baker
Estic cuinant i penso
Aquesta cuina necessita un canvi
Me la imagino
Oi tant, com a les pel·lícules
Vaig a Bauhaus
Em quedo a aquests armaris i també aquest taulell
M'animo?
Esclar
I tot el millor preu
I un servei integral
Bauhaus
Fidel aliat de les meves reformes
Fet
Coina nova
Imagina
Crea
Sorprenta
Bauhaus
Bricolatge
Reformes
Decoració i jardí
Com embolicar el teu regal del dia del pare
per al còrting més
Estén el teu braç dret
Fes el mateix amb l'esquerra
Asegura't que cobreixes el testímu que vols embolicar
O regala-li el rellotge vostru per cronògrafa nacer
per 299 euros
i te l'emboliquem nosaltres
Regalar sempre serà més gran que qualsevol regal
Feliç dia del pare
El Corte Inglés
En Botiga Web
La ruta del desconcert 2024
fa parada a la Costa Brava
Tres artistes molt diferents
muntaran un bon serau a Sant Feliu de Guíxols
Mameduixa
Joan Garriga
Tant que em vaig emborratxar
I flash i ice cream
Vine al desconcert de Sant Feliu de Guíxols
dissabte 16 de març a la Sala Las Vegas
Entrada exclusiva amb invitació
Demana-la al web o l'abdicat
OXIDENT
OXIDENT
L'asseguradora que protegeix tot el que t'importa
i patrocina tot, tot i tot
el desconcert d'ICAT
Les vacances de Setmana Santa
Uns anys cauen abans i altres després
Al Corte Inglés t'ajudem a preparar-les ja
amb una selecció de productes pensats per gaudir-les
com el fotoprotector antienvelliment
Foto Ultra Edge Ripper SPF a 50 disdent
que abans costava 29 euros
i després 23 en 20
Fins al 21 de març
Prepara't amb tot per les teves vacances
a la botiga web i app
El Corte Inglés
Els divendres, gràcies per fer
de cada cançó, de cada gala
una emoció
L'espectacle continua
Eufòria, tercera gala
aquesta nit a TV3 i a 3CAT
Reviu totes les gales
a la plataforma 3CAT
Descarrega-te-la
Hola, segueixo a la feina
Passa tu pel Corte Inglés
si fes la compra al Súper
Tenen la segona unitat a meitat de preu
amb milers de productes
com en l'Ariel original
que no en quedava
o la terrina de maduixes de 400 grams
Boníssimes
Aprofita-ho
que un 50% és molt de descompte
Supercor i percor i supermercat
al Corte Inglés
Què necessites avui?
A la botiga web i app
La finestra indiscreta
Superada la bomba atòmica dels Òscars
Obrim la finestra i que corri l'aire
En marxa!
L'Ignasi Bat ens farà un tur pressiós
pels exteriors de la conquista de l'oest
Visitarem a la professora més radical
l'Estela més sospitosa
el ball més lliure
i l'Austràlia més perillosa
De la mà d'Estan i Donen
una xerada amb tots a la carretera
Fins a arribar al Bagdad Café
on acomiadar per Siadlon
Descansi en pau
La finestra indiscreta
Divendres a les 12 de la nit
amb Àlex Borina
Linkat
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
I no és un espectacle de circ contemporani
amb humor i acrobàcies per a tots els públics
Set dones no pesen gaire en aquest món
Així que hem pensat
I si ens apilem?
Ens agafem les unes a les altres
Ens portem
Ens suportem
I fem porters
I no
Fins al 22 de març
al TNC
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
A Catalunya Ràdio
Aquest dimarts 19 de març
al Museu Antoni Tàpies
assisteix a la gravació del podcast
Avui és Tàpies
amb Rita Roig
i a la conversa de José Eldelstein
i Julia Espínola
sobre la relació entre l'art i la ciència
Avui és Tàpies
La paraula de Tàpies és més viva que mai
i podem seguir tenint converses d'aquestes idees
Acompanya'ns aquest dimarts 19 de març
a les 6 de la tarda
al Museu Antoni Tàpies
Informa-te'n a la web del museu
La cançó del dia de Catalunya Ràdio
amb Frank-Lluís Giro
Apel·lant a la nostàlgia
amb la Maria Jaume
La Mallorquina publica avui mateix
el seu tercer disc
i nosaltres
que ho abracem tant amb goig
com amb un nus a l'estómac
M'explico
D'una banda
en les noves cançons de la Maria Jaume
hi ha una aposta clara
per la cosa vitaminada
per ser més ballable
De l'altra
el seu nou disc
està tot amarat de nostàlgia
i també
de col·laps espaterrans
com les de Renaldo i Clara
i en Pau de Bon
Quan se'n tornen
Pensa, jo no et torn per aquí
Pensa, jo no et torn per aquí
O te lezo d'Italia
La cançó del dia de Catalunya Ràdio
amb Frank-Lluís Giro
El matí de Catalunya Ràdio
El temps voler
Arribem ja als últims minuts
d'aquesta hora del matí
de Catalunya Ràdio
abans de l'última hora
amb un dels moments musicals
més icònics d'aquest any
amb la companyia
dels Germans de Sol
Hola Clarence
Hola Xavi
Bon dia, com esteu?
Hola Marina
Bon dia
Molt bé
Sempre bé
Quan arriba aquest moment
Home, com no?
A més a més
Avui venim molt ben acompanyats
Com veniu avui?
Doncs mira
Venim amb una grandíssima
almenys per mi
Cadascú té els seus gustos
Però per mi
la figura de Tracy Chapman
és cap d'alt
Malgrat que no té una carrera
que diguis
Oh, és que ha fet 80 discos
No, no
Però Chapman ho ha petat
sobretot fa molt poc
gràcies a la versió
que el cantant de country
Luke Combs
ha fet del seu clàssic
Fast Car
que a més
l'ha tret una mica
diria jo
no voldria dir
de l'ostracisme
però sí
d'un retir voluntari
d'un silenci
i que d'alguna manera
doncs
l'ha tornat a visibilitzar
internacionalment
gràcies a aquest duet
que va protagonitzar
amb el cowboy
els Grammy
tot i això
continua sent
una figura
poc celebrada
com la majoria
de cantants afroamericanes
del folk
grans compositores
intèrprets
de l'estil
no sé
de John Armatrading
de la Leila McCalla
la Valerie June
la Kaya Carter
o l'Amnesty
Kaya
la que diria jo
que més s'assembla
a la Tracy Chapman
i que a més a més
doncs
cal
recomanar-vos
perquè realment
s'ha de fer
una mica de justícia
don't you know
talking about
a river
and shining sounds
listen
who are people
gonna rise up
and get their share
who are people
gonna rise up
avui amb Tracy Chapman
van de fer
una certa reivindicació
amb aquest folk
de revolució
resistència
i esperança
em sembla que també
vols aprofitar
per felicitar
l'artista
abans que ningú
perquè em sembla
que res
d'aquí uns dies farà anys
això mateix
tenim l'oportunitat
de felicitar
perquè saps què passa
que Tracy Chapman
va néixer el mateix any
que jo
què dius
me fa molta il·lusió
sí sí
hi ha uns quants
aquests
concretament
el 30 de març
farà 60 anys
com 60 sols
la cosa és que
la Tracy
ho va petar
a finals dels 80
molta gent no ho sap
perquè no la coneix
però s'ha de dir
que en el seu primer disc
la cançó
Fast Card
que hem sentit
al principi
i la versió
de la cançó
de Neil Diamond
Baby Can I Hold
que va ser
un dels èxits
més posats
a les ràdio
fórmules
d'aquí i d'arreu
del món
durant els 80
i òbviament
aquest talking
about the revolution
que la va situar
als primers llocs
de les llistes
billboard
tot i això
jo vull remarcar
també que
dins d'aquest moment
àlgid dels seus inicis
com a artista
hi va haver
un fet
que va ajudar
molt
perquè una cantant
com ella
que venia de cantar
al carrer
i que es
es va transformar
en una gran estrella
del folk
dos megaconserts
multitudinaris
vaja
dos dels grans
esdeveniments
d'aquell any
el concert
del 70 aniversari
de Nelson Mandela
que va tenir lloc
a l'estadi de Wembley
a Londres
per demanar
el seu alliberament
de la presó
de Robben Island
a Sud-Àfrica
i el concert
d'Amnistia Internacional
que vam poder veure
al Camp Nou
amb Peter Gabriel
Sting
Bruce Springsteen
i aquesta Tracy Chapman
que vaig gravar
atenció
en caset
perquè abans
no hi havia mòbils
i gravàvem
els concerts
en caset
aquest ets tu
gravant en caset
aquell concert
clar
el fos per morir-se
el fos per morir-se
per això és que és una joia
no?
mira saps què passa
que és el moment
atenció
moment boomer del dia
la veritat és que
a mi em fa molta gràcia
perquè és un document
que no existeix
vull dir
ningú va poder gravar
amb mòbil
aquell moment
del 88
i realment
va ser un concert
molt molt important
el Camp Nou
s'ha de dir
que entre la reverberació
que hi havia
la quantitat de gent
que no callava
perquè això
que la gent
vagi als concerts
a parlar
no és una cosa d'ara
vull dir allò
és el més aviat
de jo hi vaig ser
i ja està
post oreo
i ja està
i a més a més
doncs clar
la tecnologia
dels cassets
diguem que no
no ajudava gaire
però el resultat
no gaire gloriós
diguem que és aquest
de fet
jo dic que
que era una mica
el síndrome Jordi Tardà
perquè sempre anava
gravant concerts
per tot arreu
per després fer
els botlegs
que en deien
els discos pirates
o programes especials
que matia
en exclusiva
el tard de Tardà
de cada dissabte
ara no podria fer
això
però
en aquella època
es podia fer
penseu que abans
això de comprar discos
allò
de concerts pirates
era una mica
de fer-se el guai
de quedar molt cool
entre els amics
hòstia
tinc a l'últim
de l'Springsteen
i tu no
saps?
l'últim concert
que sonava
com al cul
sí
t'anava a dir
era un
però bueno
sigui com sigui
m'agrada molt
tenir aquest testimoni
sonor
d'aquest concert
i especialment
de Tracy Chapman
que enmig d'aquelles
tres figures
es va saber
guanyar
només
amb la seva guitarra
l'atenció
de 100.000 espectadors
que hi van ser
ni més
ni menys
si algú et pregunta
quin any va ser
aquest concert
que va reunir
el Camp Nou
Peter Gabriel
Sting
Bruce Springsteen
i la nostra
Tracy Chapman
la nostra
perquè és la protagonista
d'avui
això va ser
l'any 1988
i per això
se'l va anar
amb el caset
el Camp Nou
Déu n'hi do
avui diríem
que és una senyora
molt reconeguda
40 anys
de carrera musical
10 discos
no molts
però són 10 discos
molt importants
3 Premis Grammy
discos de platí
però sobretot
des del 2008
res allò
de cara al públic
fora de l'aparició
que va fer
fa un mes
més o menys
els Premis Grammy
una desaparició
pensada
ja que com va dir ella
el seu caràcter
reservat
i una mica tímid
no la va preparar
per ser
la persona ideal
per fer aquesta feina
jo ho entenc
la veritat
és que trobar-se
amb una quantitat
ingent
de gent
que et segueix
no ha de ser gens fàcil
de pair
i de fet
doncs mira
la feina
ja la té tota feta
ni que sigui
només amb el primer disc
la cantautora
té la vida
bastant resolta
si més no
té tot el dret
de desaparèixer
i viure la vida
com li doni la gana
és una pena
que no la puguem gaudir
nosaltres com a espectadors
de veure-la en concert
de moment ara l'hem disfrutat
en concert
sí
seria una mica maco
però bé
això no se sap mai
els artistes sempre diuen
que retiren
que retiren
i no retiren
tots acaben tornant
no sé com s'ho fan
que tots acaben tornant
mirarem de suplir
aquesta carència avui
amb la veu del Clarence Baker
i tant que sí
a més a més
amb una cançó
que a ell li agrada molt
aquest Mountains of Things
una arenga anticonsumista
que avui ens farà
reflexionar una mica
també
mentre felicitem
aquesta estimada cantautora
Tracy Chapman
gràcies
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Ahora, pero, antes...