Si es cualsegual novedad, nos lo explicas.
Bon día.
Son las 9 del matí.
Anem cap a una otra de las noticias de la nit.
El régimen iraniá ha confirmado que el presidente del país
ha mort en l'accident de l'helicóptero en que viatjaba.
Y el gobierno iraniá ha asegurado que en una nota de premsa
aquesta mort del president Ebrahim Raisi no comporta, textualment,
diuen, la més mínima interrupció en l'administració del país.
La llei iraniana, però, preveu que el vicepresident primer
prengui el relleu a l'espera d'unes eleccions
que s'han de convocar en un màxim de 50 dies.
I la yetiola Ali Khamenei ja assegurava que l'ordre està més que garantit.
Podem saludar a aquesta hora el professor de Relacions Internacionals
de la Universitat Autònoma de Barcelona,
expert en política exterior espanyola.
Eduard Soler, bon dia.
Hola, bon dia.
És normal que aquesta hora no s'especuli
amb què hauria passat en aquest accident?
Sí que és normal, perquè pensem que encara no han ni recuperat els cossos,
pel que sembla ser.
Aquest matí llegia informacions que parlaven fins i tot
d'atacs de llops als equips de rescat.
Per tant, encara en aquestes hores hi ha molta incertesa.
El que és evident és que les condicions meteorològiques
eren molt adverses, per això tampoc hi han pogut arribar
en plenitud els equips de rescat.
I, per tant, les especulacions estan obertes.
A més, estem parlant de l'Orient Mitjà,
que és segurament la zona del món
on les teories de la conspiració
circulen de forma més àgil i amb més fortalesa.
I en un context internacional
en què hem tingut també els recents enfrontaments
entre l'Iran i Israel,
doncs és evident que entre que no hi ha les certeses sobre el terreny
i que estem en un context com aquest,
que tot tipus d'especulacions es disparin
i, com dic, que tot tipus de teories de la conspiració
circulin amb molta agilitat.
Què pot representar la mort del president de l'Iran?
Perquè ara explicàvem que el govern ha assegurat
que no canvia res,
que no comporta textualment la més mínima interrupció
a l'administració del país.
Sí, perquè els oients ho entenguin,
a l'Iran l'estructura política és molt jeràrquica.
Hi ha un president, és cert,
que és el que és escollit per les urnes,
dins d'un àmbit de tria limitada
que tenen els ciutadans gerenians,
però qui concentra el poder en realitat
és el líder suprem, és l'Iha Merey.
Per tant, la desaparició del president,
sobretot quan és de la mateixa corda
que el líder suprem,
doncs és cert que no canvia massa les coses.
El govern continuarà funcionant,
hi haurà unes eleccions,
i la direcció política del país
seguirà exactament en les mateixes mans.
Per tant, a curt termini no es produeix cap canvi.
El canvi, en tot cas,
es pot produir més quan pensem a mig termini.
Per què?
Perquè Raïssi era una persona
que precisament per ser de la corda de l'Iha Menei
sonava com un dels seus possibles successors,
diguem-ne, en aquest càrrec que és vitalici,
que és el del líder suprem,
un càrrec que s'escull per una assemblea d'experts
quan, diguem, mor o dimiteix el líder suprem.
Era una de les persones que estava, diguem-ne,
en eterna de possibles candidats,
i per tant, el que sí que podem imaginar
és que la seva desaparició de l'equació política a l'Iran
obrirà tot tipus de maniobres
dins de les faccions del règim,
perquè, com deia,
allò que és important a l'hora de controlar el poder
en aquest país no és qui té la presidència,
sinó qui està al capdamunt,
en aquest sentit, qui és el líder suprem.
Raïssi, de 63 anys,
que era un ultraconservador religiós.
Què podem dir més
de qui fins ara ha ocupat la presidència de l'Iran?
Doncs poca cosa més que això, eh?
Bàsicament, diguem-ne,
és una persona, evidentment,
fidel a les idees de la República Islàmica,
és a dir, si no, no estaria allí,
però dins del camp d'aquelles persones
que participen políticament en la República Islàmica
sempre s'ha parlat de conservadors i de moderats.
A vegades, fins i tot en aquests,
els ha arribat a posar l'etiqueta de progressistes,
que és una miqueta exagerat, eh?
Però perquè algú us faci una idea,
potser se'n recorda un senyor que es deia Hatami.
Doncs Hatami era, diguem-ne,
un representant de l'ala moderada,
més reformista,
des de la República Islàmica.
Raisi no.
Raisi representa exactament l'altra ala,
l'ala més conservadora,
potser menys abraonada
del que, per exemple,
havia sigut un altre president molt polèmic,
Ahmadinejad,
que feia declaracions molt més allò inflamables,
perquè ell és de l'ala més conservadora
i alhora forma part de tota l'estructura religiosa,
i per tant també representa el clargat xiïta
dins d'aquesta diferent estructura de composició del poder.
Pensem que també dins de l'Iran,
tot i ser una república islàmica,
tenim persones en altes posicions de poder
que representen, diguem-ne,
aquest grup social, polític, econòmic,
fins i tot, que és el clargat,
mentre que n'hi ha d'altres
que representen l'ala més militar,
o l'ala més, en aquest sentit, civil,
que no vol dir necessàriament més moderada,
però en aquest sentit,
amb aquesta lògica de les lluites de faccions,
el que desapareix és un possible successor a Hamenei
des de l'ala conservadora
i de l'ala, diguem-ne, del clargat,
de l'ala més de la religió com a estament social.
Ara fa una estona parlàvem amb Anaïta Nassir,
la politòloga catalano-iraniana,
especialista també a l'Iran,
ens deia que la repressió,
creu ella, que continuarà,
i possiblement, amb més força.
Tu hi estàs d'acord?
No hi ha cap indici
que tingui que ser al revés.
És a dir, arrel d'aquest aconteixement
no rebaixarà la repressió, en absolut.
I, a més, depèn de com,
amb la funció en què circulin
les idees de les teories de la conspiració,
que hi hagi alguna facció interessada
a fer veure que això no ha sigut només
un accident natural,
o que, diguem-ne,
la supervivència de la República Islàmica
i de la revolució està en perill,
doncs és fàcil que això s'utilitzi
per reprimir encara més
del que ja s'està fent
les expressions de malestar
i de desacord,
que són molt freqüents també
dins de la societat iraniana,
que vam veure amb totes les protestes
vinculades al Bel i a la mort de Maixamini.
Ahir les notícies semblaven indicar,
no?, doncs que s'havien produït
les dues coses,
des de velles de persones
resant per la salut del president,
a també focs d'artifici, no?
I, per tant, d'alguna forma
sí que, diguem-ne,
aquesta sensació de vulnerabilitat
que pugui tenir,
o d'incertesa que puguin tenir
alguns dins de la República Islàmica,
una de les formes en què això es pot expressar
és més repressió contra la població.
Si, diguem-ne,
aquesta transició política,
no?,
de noms,
no d'idees,
però es pilota, diguem-ne,
amb una certa fortalesa,
doncs potser aquesta repressió
continuarà igual
i no necessàriament escalarà.
El que sí que és evident
és que no hi ha cap indici
que ens porti a pensar
que la repressió
contra l'oposició política i social
a la República Islàmica
o aquesta banda més conservadora
des de la República Islàmica
vagi a menys.
És Eduard Soler,
és professor de Relacions Internacionals
de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Gràcies avui per posar tot el context.
Aquesta mort,
que hem conegut fa unes hores només,
un l'Iran que ha confirmat la mort
del seu president,
Ebrahim Raisi,
en aquest accident d'helicòpter.
Professor, gràcies.
Gràcies a vosaltres, bon dia.
Un professor, David Madí,
qui m'ha arrofat
Paco Marbent de Sara González,
Sara González, perdona,
i Milagros Pérez d'Oliva,
que us resumíem jo que ningú,
transició política de noms,
però no d'idees, eh?
Qui comença?
Va, Milagros.
No, avui ja fa molt de temps
que a l'Iran això és així,
és a dir,
que el règim té molt lligat tot absolutament,
i quan hi ha hagut una contestació
per part de la joventut i de les dones,
tot això,
ja hem vist com perseguien a la gent, no?
Ara, aquest atemptat és veritat,
no podem,
no tenim cap indici de pensar,
però sí que tenim geopolítica.
Tu parles d'atemptat o d'accident?
Bé, és un accident, però...
Però bé, és el que anava.
Tu creus que es transformarà en un atemptat?
No m'estranyaria,
perquè, a veure,
un helicòpter,
tenint en compte la tecnologia
que hi ha en aquests moments
i veient la precisió
amb la que es pot encertar
un objectiu en moviment
a tanta distància
com es pot interceptar en aquests moments,
ho hem vist en la guerra entre Israel.
Aquest president
és el que va ordenar també l'atac
de la resposta d'Iran
a l'atac d'Israel,
a l'ambaixada,
quan vam mantenir el conflicte fa un mes,
diríem, aproximadament, no?
Doncs, jo diria que,
tenint en compte la capacitat
que té el Mossad també,
no és descabellat pensar
que pot haver-hi hagut
una operació d'aquest tipus.
S'haurà de confirmar, òbviament,
però jo treballaria
immediatament en aquesta hipòtesi.
És evident que en aquesta zona del món
no es pot descartar absolutament res, no?
Veurem com evoluciona això.
De totes maneres,
respecte a la situació de l'Iran,
tot el que és la revolta femenina
i de joventut
i de no tanta joventut
queda sempre molt eclipsada,
és a dir, el règim
manté un bloqueig comunicatiu
del que passa allà
i ens sorprendria
el grau de rebuig
i de ganes de canvi
i de ganes de modernitat
que hi ha a la societat iraniana, no?
I coses que passen molt desapercebudes, no?
Com s'han oposat a manifestacions al règim
amb les seves intervencions sobre Israel, etcètera, no?
Vull dir que hi ha hagut molts episodis,
molts episodis sobre això.
Però els han tancat penjant-los, eh?
Sí, sí, sí.
I ensenyant les fotos dels joves,
aquests joves penjats, eh?
Hi ha un subtracte de canvi
molt important, molt important a Iran
que queda molt soterrat, és veritat.
Quim?
Bé, jo crec que, com si em permeteu,
el gran fet amagat
que queda darrere de les explicacions d'Iran
i sobre les revoltes d'Iran,
que recurrentment no ho entenc per què,
també aquí a Catalunya,
s'amaga constantment
i, per tant, jo no sé com arriba a entendre
la gent, els analistes,
ni fins i tot els oients,
com arriben a entendre les dinàmiques d'Iran
sense aquesta dada,
és que, bàsicament,
a Iran el que hi ha és
una immensa minoria,
que són els perses,
és a dir, que tenen la meitat de la població
i tot el règim és persa,
s'edifica sobre una base etnonacional molt clara,
no només religiosa xiï,
que també,
però això ho comparteix amb altres pobles de l'Iran,
sinó sobre una realitat etnonacional
molt similar al que passava a Irak,
on no s'esmentava mai, no?,
diguéssim,
les diferències ètniques i religioses
que hi havia entre la població iraquiana,
fins que, quan hi va haver l'ocupació
per part dels Estats Units,
van veure com les fraccions
i els territoris es dividien
i s'atrinxeraven al voltant d'aquestes diferències
amb el règim sunnita de Saddam Hussein,
que representava una minoria políticament poderosa,
cosa que ha passat en el tercer món,
en els països excolonials
o excolonitzats
molt sovint,
que des de fora els hem intentat veure
com realitats uniformes,
o els hem conegut d'aquesta forma,
i, en canvi, internament
han normalment operat
minories ètniques
que han obtingut el govern
de la mà de l'herència colonial, etc.,
contra majories d'altres èndies,
altres religions,
que han estat històricament agreujades,
i que, per tant,
quan som a la capsa...
És que hi ha fraccions religioses
i fraccions nacionals.
Sí, sí,
però a l'hora d'articular políticament el país
són similars,
és a dir, són similars,
representen moltes vegades calaixos,
i a Iran passa això,
però a més a més passa
que la principal minoria,
amb la principal minoria
estem parlant de 9 milions,
són curts,
són curts,
a més a més,
sota una hegemonia política
d'un partit polític,
el PKK,
que des de fa anys
ja té l'hegemonia absolutament,
i és on més creix,
a l'Iran,
que articula una estratègia
de revolta política
contra el règim iranià,
d'aliança entre els pobles,
laica,
feminista,
de vertebrar
un moviment de dones
que subverteixi la societat des de dins
i d'articulació de la societat civil,
és a dir,
de crear moltes organitzacions
de la societat civil
al marge de l'exèrcit,
de l'església,
diguéssim,
de l'equivalent,
i que empoderi la societat civil,
i això,
a banda de la lluita
de les guerrilles de la muntanya,
etcètera,
i això és important
perquè quan salten les revoltes
s'acostumen a saltar
entre els joves estudiants
a les universitats,
que és un lloc
on els curs
i tenen molta camp de joc
i on s'articulen molts d'aquests moviments,
o entre les dones,
perquè és una...
no és només degut als curs,
però sí que molt valentament...
Això és a costa de molts morts,
és a costa tenir el kurdistan també davastat
i de tenir molta gent a les muntanyes.
Però crec que és important aquest factor,
perquè si no,
no entenem mai a l'Iran
com és que hi ha una societat tan rica,
tan disposada a morir,
perquè finalment saps que si et detenen
és una mica com que et detinguin a Rússia.
No sé què passa després amb els detinguts,
però no et maten,
però diguéssim molt bé
no ho deuen passar la resta de la seva vida.
Doncs això,
si no,
no arribem a entendre-ho.
Paco i Sara,
que no us he escoltat.
Paco.
Bueno,
és un tema enormement complex,
no?
La societat iraniana
és el resultat actual
de la corrupció enorme
que va haver-hi durant l'època
dels Palevi,
del Shah,
i de l'artificiositat
en una societat complexa,
fortament religiosa,
xiïta,
com tothom sap,
on la visió eurocèntrica
i la corrupció enorme
de la posició colonial eurocentrista
va produir el que tenim ara.
És a dir,
tot el que tenim a l'Orient,
és resultat
de la voracitat
del segle XIX
i segle XX
de les petroleres,
dels poders territorials,
de la descomposició
de l'imperi turc,
etcètera, no?
I ara tenim un règim
que és un règim dictatorial,
brutal,
teocràtic,
on té de suport
a una part important
de la població.
Tenim que no olvidar
aquesta realitat,
que no ens agrada,
perquè els europeus
i a Occident
i als Estats Units
veiem la realitat
de la forma
que a nosaltres
ens agradaria que fos,
però hi ha una situació
de repressió
i és un factor
que és un país
que està aliat a Rússia
i que té un paper
molt important
perquè controla
la Hamas,
controla tot el que és,
el que està succeint,
no?,
a la guerra de Gaza,
terrible,
espantosa,
tot el que vulgueu,
però que està allà.
No canvia res
perquè qui mana,
com heu dit,
molt bé,
des de Joven i Esa,
líder suprem,
és a dir,
és qui controla.
Alguna vegada
ha hagut algun
que sigués mig laic,
però sempre controlat,
no?,
perquè el poder final
és d'ells
i això no canvia
absolutament res.
Iran seguirà sent
un país desestabilitzador
de la zona,
que dona suport
a Rússia,
a Ucrània
i que està
en aquesta aliança
que és una lluita
per acabar
amb el poder
europeu
i de democràcia,
ells no volen
les democràcies
i l'única sort
que tenim
és que els islamistes
entre ells
s'haudien profundament.
És l'únic factor
que dona una mica
de tranquil·litat
al futur.
Sara.
Sí,
no m'allargaré
gaire més.
Ha mort un dictador
i aquí...
No,
vull dir que
no sé si era
gaire càrrec polític,
eh?
No,
però sí que ha
actuat com a tal.
Era més aviat
com el rei,
no?
Però actuat com a tal,
vull dir,
sota el seu mandat
ha ordenat la mort
de milers de persones,
particularment de dones
que participaven
de les protestes
que molt bé
explicava el Quim
i, per tant,
aquí el problema
és sobretot
la falta d'expectatives,
és a dir,
mor un dictador
i vindrà un altre
que continuarà
aquest règim d'opressió,
insisteixo,
sobre la població en general
però molt particularment
sobre les dones.
Entenc
que l'accident
generi
tot tipus
d'especulacions,
tot i que fins ara,
almenys aquí a casa nostra,
les informacions
estan sent de moment
molt prudents
pel que fa
a la interpretació
dels fets,
però entenc
que es puguin generar
sospicàcies,
que després
del conflicte obert
entre l'Iran i Israel,
aquest accident
en aquests moments
en concret
generin
tot tipus
d'interpretacions
que fins ara,
de totes maneres,
hem de ser prudents
a l'espera
de més dades.
Doncs recordem
que sota la presidència
de Raisi,
d'aixòs 63 anys,
l'Iran ha reprimit
amb brutalitat
les protestes
per la mort
de la jove kurda
Gina Mini,
han durit
també les lleis
de mortalitat
i moralitat
i ha llançat
per primer cop
en la història
un atac militar
contra Israel,
ha mort el president
de l'Iran
però també
el ministro
d'Aferts Exteriors.
Milagros,
digues i ho deixarem aquí.
No, no,
volia mateix
afegir
el que ha dit la Sara,
se'l coneixia
com el jutge
del patíbul fàcil
o de la forca fàcil
perquè va ser
un dels responsables
del comitè
que decidia
la mort o no
de les repressions
del 1988
i van morir
més de 5.000 persones.
Aquest és el personatge
que ha mort, eh?
La qüestió és
si es demostrés
que realment
no ha estat
un accident fortuït
sinó que ja ha tingut
a veure
algun altre país
quines són
les conseqüències,
no?
Estarem pendents
de com evoluciona
aquesta informació
d'aquest accident
amb helicòpter
que el coneixíem
ahir
i avui al país
que ja confirma
aquest esforç.
Passen 3 minuts
d'un quart de 10 del matí
i fem una petita pausa
i seguim
a la tertúlia del matí
de Catalunya Ràdio
d'aquest dilluns 20 de maig
amb David Madí
amb Quim Arrufà
amb Paco Marruenda
amb Sara González
i amb Milagros
Pérez Oliva
que de festa
no en fan avui.
El matí
de Catalunya Ràdio
Marina Romero
La senyora Garrapeta
es diu improperis
i barbarismes
cada vegada
que rep
la factura
de la llum.
No ha contractat
la llum
a factor energia
i no s'estalvia
un 12,5%
i no pot dir
un 12,5%
menys
d'improperis
i barbarismes.
Fàcil i ràpid.
Contracteu tots
la llum
a factorenergia.cat
i no farem
més anuncis.
Per fi
hi ha una altra llum.
Factor Energia.
Com a lleu!
Empresa col·laboradora
amb la Barcelona
Equestrian Challenge.
Sempre igual.
Escoltes,
com a dalt
de bricòsia.
Com a dalt.
Però què dius?
Prínflòmetre
de l'altre
de l'altre
de l'altre
de l'altre
de l'altre
de l'altre
quan ens costa
resoldre
un conflicte
hi ha una eina
que ens ajuda
i ens acosta
fent que tothom
guanyi.
D'acord,
abaixaré el volum
de la música.
Generalitat de Catalunya.
Avui només hem fet
Nàpols i Capri.
Demà Sorrento,
Positano i Amalfi.
Ei, no te'n valis
que en tenim 52,
no 25.
25 a la ment.
I perquè el meu cos
em segueixi
em prenc Actimel cada dia
amb probiòtics LKC
i a més vitamines
Ferro i Zinc
que ajuden
al funcionament normal
del sistema immunitari.
I tu?
T'has pres el teu Actimel avui?
Aquí han viscut
grans gestes
de MotoGP.
I ara
les continuarem vivint.
Una actuació
brillantíssima.
A Catalunya Ràdio
ens apassiona el ciclisme
i per això
sintonitzem
Ràdio Volta.
Ràdio Volta
el podcast
de Catalunya Ràdio
amb tota l'actualitat
del món del ciclisme.
Amb el Joan Antoni Fletxa
i amb la Mireia Benito.
Ràdio Volta
amb Isaac Vilalta
a l'API web
de Catalunya Ràdio
i a 3CAT.
Aida Fita
180 centímetres
180 centímetres
Xavier Pérez
Esquerra
187 centímetres
187 centímetres
Jordi Ramoneda
189 centímetres
Quim Morales
Quim Morales
Quim Morales
193 centímetres
Joel Díaz
Joel Díaz
200 centímetres
200 centímetres
Mitjana total
metre 90
Potser no arribaran
molt amunt
però sens dubte
els de l'última hora
del matí
de Catalunya Ràdio
són l'equip
més alt
del panorama radiofònic
Podem deixar d'estar
de puntetes ja
L'última hora
Indiscutiblement
un equip d'alçada
Va, que m'agafen rampes
al cul, tu
Amb Quim Morales
El matí de Catalunya Ràdio
Marina Romero
9 minutes ara
en dos quarts de 10 del matí
és una altra
de les notícies
que ens hi ha
aquest cap de setmana
la dels turistes espanyols
i catalans
en aquest cas
que han mort
en l'atemptat
de l'Afganistat
un dels dos turistes
que han pogut sobreviure
a aquest atemptat
ja ha tornat a casar
mentre que l'altre
continua a Kabul
Recordem, eh?
Tres catalans
van morir en l'atac
reivindicat
per l'autodenominat
Estat Islàmic
i la periodista
Mònica Bernabé
experta d'aquest terreny
ha reconstruït a l'ara
què va passar exactament
el dia d'aquest atemptat
Mònica, bon dia
Hola, bon dia
Em va sorprendre
que hi haguessin turistes
catalans
a l'Afganistan?
Doncs la veritat
és que no
perquè jo vaig viatjar
a l'Afganistan
l'any passat
i una de les coses
que em va sorprendre
en aquell moment
era veure
turistes estrangers
i jo aquí
a l'estat espanyol
tinc constància
que hi ha com a mínim
dues agències
de viatges
que organitzen
viatges a l'Afganistan
que
sempre que organitzen
un viatge
s'esgoten les places
per tant
no
no m'ha estranyat
que hi haguessin
turistes catalans
a l'Afganistan
Què pot fer un turista
a l'Afganistan?
Com hem d'imaginar
aquest tipus de turisme?
Doncs és un turisme
que bàsicament
visiten
les principals
ciutats
de l'Afganistan
també van a visitar
llocs arqueològics
he de dir
que hi ha
llocs
interessants
a veure
a més
durant
els anys
de presència
internacional
era
impossible
viatjar
per carretera
bàsicament
perquè els talibans
posaven
minets
antipersones
o
segrestaven
els estrangers
ara
com estan al poder
doncs
no fan res
d'això
per tant
per primera vegada
és possible
viatjar
sense problemes
per carretera
i
l'únic
inconvenient
és que
han d'anar
acompanyats
d'un guia
o si no
cada vegada
que es desplacen
d'una ciutat
a una altra
han de demanar
permisos
als talibans
o sigui
els estrangers
no es poden moure
d'una ciutat
a una altra
de l'Afganistan
sense permís
dels talibans
t'ho demanava
perquè tu que coneixes
molt bé aquest país
que hi has estat vivint
que hi has estat treballant
tu creus que és un país
compatible
amb fer-hi turisme?
Jo crec
que
l'Afganistan
actualment
malauradament
no és un país
per fer turisme
perquè és un país
perillós
d'una banda
perquè
està dirigit
per un règim
fonamentalista
islàmic
que mai no saps
com pot reaccionar
d'entrada
els talibans
reben els turistes
amb els ressors oberts
però això pot ser
sí
o potser no
no se sap
d'altra banda
a l'Afganistan
hi ha cèl·lules
de l'estat islàmic
que és el que sembla
que està darrere
l'atemptat
contra els turistes
catalans
perquè els talibans
no controlen
tot el territori
i l'estat islàmic
protagonitza
atemptats a l'Afganistan
de forma
de forma
recorrent
i després
és un país
on no hi ha
cap ambaixada occidental
totes les ambaixades
van ser
evacuades
quan els talibans
van arribar al poder
i cap país
excepte el Japó
ha tornat a reobrir
la seva ambaixada
això vol dir
que si un occidental
té problemes
al país
doncs
possiblement
estarà venut
perquè no té
cap suport
cap suport
consular
no
l'Afganistan
no és un país
per fer turisme
si has d'anar
a treballar
o tens
una funció
concreta
que has de fer
si lògicament
s'ha de viatge
a l'Afganistan
però no és
un país
per fer turisme
malgrat
que aquestes agències
ho venen
com que sí
que no hi ha cap problema
aquest és el problema
principal
doncs
em sembla
que la dada
és entre 70 i 80
avisats a l'any
per visitar
aquest país
i ara ho deies
hi ha aquestes agències
de viatges
alguna catalana
i fins i tot
i sempre
s'acceuseixen
totes les places
per visitar el país
Mònica Bernabé
periodista de l'Ara
moltíssimes gràcies
una vegada més
per ser aquí
al matí de Catalunya Ràdio
gràcies a vosaltres
anem a saludar
un dels organitzadors
de viatges
a l'Afganistan
és el Juan Pablo Villarino
bon dia
buenos dias
buenos dias
un gust de saludarlos
vostès creuen
vostès creen
que és segur
viatjar
ara mateix
a Afganistà
jo no crec
que és segur
viajar a ninguna
parte
no és
segura
estar
i vos
tendríamos que entrar
en un debate
mucho más amplio
que debería empezar
por definir
què és el concepto
de seguridad
y desde ya
te respondo
que ningún
viaje
en este
mundo
es seguro
lamentablemente
estamos ahora
entre
este evento
de fallecimiento
de tres
turistas
catalanes
pero yo lo que
quería remarcar
es que el riesgo
que estas personas
tomaron
en contraste
con la opinión
que yo acabo
de escuchar
es de bajo
a bajísimo
esto porque no es
un riesgo
distinto
al que han tomado
y siguen tomando
las personas
por ejemplo
que viajan a países
como Egipto
donde han asesinado
más de un centenar
de turistas
en los últimos años
y sin embargo
yo creo que acá
lo que entra
en juego
es el estigma
de Afganistán
¿verdad?
Anem per parts
està clar
que des que
sortim de casa
ens exposem
als parís
que això comporta
però
és que
el Ministeri
d'Exteriors
és el primer
que recomana
no viatjar
a l'Afganistan
la responsabilitat
de anar-hi
dels viatgers
¿por qué
si el Ministerio
hace esta recomendación
de no viajar
a l'Afganistan
ustedes
organizan
este tipo
de viajes
¿por qué?
A ver
las recomendaciones
de los ministerios
exteriores
siempre están
desfasadas
con la realidad
eso es algo
que tal vez
pueda sorprenderte
o sorprender
a personas
que no están
involucradas
en el mundo
de los viajes
yo paso
la mitad
de mi vida
en países
que no están
recomendados
para viajar
a Afganistán
otra cosa
es que las personas
que toman
este tipo
de viajes
son mayores
adultos
mayores de edad
que tienen
la libertad
individual
de viajar
a donde quieran
más allá
de la recomendación
de cualquier
ministerio
y las agencias
de viajes
les proveen
estos servicios
también
dentro de un marco
legal
y la recomendación
de un ministerio
exterior
para mí
tiene el mismo peso
que una opinión
externa
¿verdad?
pero no
aquí lo que se está
haciendo
es ubicar
el error
moral
en la víctima
en lugar
de victimario
esto suena
un poco
como a cuando
una mujer
la viola
en la salida
de una discoteca
decir que era
su culpa
y se la buscó
por tener
una polla
demasiado corta
me parece que
estamos por ahí
equivocándonos
de enfoque
las personas
constantemente
toman riesgos
el riesgo
es inerante
la vida humana
las personas
que hacen montanismo
saben que tienen
un alto
mucho más alto
riesgo
de perecer
y de fallecer
que una persona
que viaja a Afganistán
y sin embargo
en cualquier gran almacén
podemos adquirir
libremente todo el equipo
para hacer un viaje
de montanismo
entonces
las recomendaciones
de los ministerios
como te digo
siempre tienen más que ver
con posiciones políticas
y posicionamientos
de los países
entre sí
para no avalar
ciertos gobiernos
pero no incide
de hecho es lo que hace
que mucha gente
quiera viajar
a países que
saben que corren un riesgo
y aún así lo quieren hacer
lo que me parece
totalmente válido
no queda ninguna embajada
ahora mismo
en Afganistán
no, no
nunca la he habido
o sea
mi país
nunca tuvo embajada
todos los países
por los que viajo
no tienen embajada
España
España las tuvo
y tuvo que abandonar
el país
cuando llegaron
los talibanes
perdón
entiendo
que
según usted
está en parlan
Juan Pablo Villarino
organizador de viagres
al Afganistán
es lo mismo
que un turista
decida viajar
a París
o al Afganistán
no
yo no he dicho eso
esas son tus palabras
yo lo que he dicho
es que
el viaje
implica
un riesgo
siempre inherente
por ejemplo
en Egipto
han asesinado
a dos turistas
en octubre de 2023
sin embargo
está
yo en mi página web
recomiendo
agencias españolas
que viajan a Egipto
todo el mundo
viaja a Egipto
en la India
acaban de
hace pocas semanas
lamentablemente
todos nos enteramos
y nos hicimos eco
en la comunidad viajera
de la tremenda
tragedia
de la violación
de una pareja
de moteros españoles
sin embargo
las agencias de viajes
no dan abasto
a abrir cupos
de viajes a India
lo que quiero decir
es que
ni siquiera entiendo
la existencia
de este debate
siendo que
queda en el ámbito
de la libertad individual
el viajar a un país
donde hay riesgo
ese es el motivo
por el que existen exploradores
por el que hiciste la aventura
y el motivo
por el que alguna vez
España pudo
atravesar el océano
en tres carabelas
llenas de cañones
y lanzarse a colonizar
un continente
que no era suyo
sin embargo
eso sucedió
y fueron decisiones
individuales
que hasta hace poco
eran celebradas
en medallas
himnos
y libros de textos escolares
¿Cómo ha cambiado
la demanda
de estos viajes
después de lo que ha pasado
este fin de semana?
Bueno
en el caso
de nuestros grupos
no hemos recibido
ninguna
solicitud de cancelación
un poco
por lo que te comentaba
antes
que las personas
que viajan
a destinos no tradicionales
porque ahora estamos
hablando de Afganistán
porque están las noticias
pero bueno
hay
una infinidad
de destinos
en donde podría
técnicamente llegar
a suceder algo
yo no hace mucho
estuve
en Somalia
en Congo
en Irak
en un montón de países
donde podría llevar
un pequeño riesgo
potencial
pero bueno
quienes viajan
en estos países
son plenamente
conscientes
de la misma forma
que un soldado
que elige esa profesión
sabe que puede
una posibilidad
es morir
entonces
la verdad
es que
no veo
ninguna
o sea
el día después
de esta trágica noticia
yo recibí
justamente
una solicitud
de un viajero catalán
suplicando
que se vea
alguna
baja
o alguna cancelación
de poder tomar parte
de la expedición
de octubre
realmente
yo obviamente
entiendo
yo tengo empatía
por el estupor
que le puede causar
a la prensa
enterarse
que hay turismo
en Afganistán
pero quizás
está mal aplicada
la palabra turismo
porque da
un poco
esa connotancia
de vacaciones
de algo
que uno hace
en su tiempo libre
las personas
que viajan
en Afganistán
y yo
personalmente
he cruzado
el país
haciendo autostop
en el año 2006
¿autostop ha cruzado?
sí
¿en qué año?
perdón
yo he cruzado
en el año 2006
cuando el conflicto
estaba en pleno auge
por eso quería volver
a este tema
de que
el atentado sufrido
por los turistas
españoles
y catalán
bueno internacionales
porque entiendo
que era un grupo internacional
y que sucedió
hace pocos días
ese viaje
fue hecho
en un momento
oportuno
Afganistán
nunca había generado
una ventana
de seguridad
y una oportunidad
de visita tan amplia
como ahora
porque desde hace dos años
al estar los talibanes
en el poder
permiten
una estabilidad interna
cuando yo visité
el país
año 2006
pleno enfrentamiento
entre tropas de la OTAN
y los talibanes
cualquier persona
extranjera
sea trabajador
humanitario
o visitante
yo fui
como escritor
para escribir
uno de mis libros
como haciendo trabajo
de campo
crucé el país
haciendo autostop
y bueno
yo era plenamente
consciente
que estaba
jugándome la vida
cada noche
porque no era solamente
el riesgo
hacer blanco
de un ataque talibán
sino que también
una persona
que no fuera talibán
te secuestrara
para venderte
a los talibanes
entonces
ese era un momento
donde yo te diría
bueno
si organizar
una expedición
a Afganistán
es algo
bastante loco
porque hay una guerra abierta
sin embargo
el momento
en el que
se están haciendo
estos viajes actuales
que no son de ahora
son hace dos años
es un momento
de paz interna
al menos
bueno
hasta ahora
que se asoma la posibilidad
de que el panorama cambie
lo que quiero decir
en defensa
un poco de mis colegas
es que no es que fueron tontos
ni víctimas de un engaño
ni nada
visitaron el país
sin haber podido
de alguna manera
adivinar
que iba a haber
un atentado
porque ese grupo
el Estado Islámico
de Jalazán
al que se le adjudica
el atentado
no había atentado jamás
contra visitantes extranjeros
ni había habido
ninguna sola muerte
de un solo extranjero
repito
había habido
más muertes en Egipto
en los últimos dos años
que en Afganistán
o en la India
sin embargo
nunca hablamos de este tema
nunca recibí
yo al menos
una llamada
de ustedes
para discutir
la problemática
de India y Egipto
Juan Pablo Villarino
que es organizador
de viatges al Afganistán
no cuelgue
porque
antes de hablar con usted
estábamos hablando
con una periodista
es Mónica Bernabé
es todo un referente
conoce el país
ha vivido
y me parece
que quiere
responderle
en algún sentido
Mónica
digas
deixa'm dir que
però que el Juan Pablo
no entén el català
que ens haurem de comunicar
amb ella en castellà
sí, hola
buenos días
Juan Pablo
no, quería
simplemente
buenos días
Mónica
qué tal
quería precisar
yo estuve viviendo
casi ocho años
en Afganistán
continuo
viajando al país
de forma regular
estuve allí
hace
hace un año
y es cierto
y es cierto
como tú dices
que Afganistán
ahora es más seguro
que antes
cuando estaban
las tropas internacionales
antes era casi imposible
ir por carretera
y ahora te puedes mover
por carretera
sin ningún tipo
de problema
que es lo que hice yo
el año pasado
eso sin embargo
y a mí nunca me ha pasado
nada
como a ti
pues como veo
nunca te ha pasado
nada en Afganistán
pero es muy diferente
es muy diferente
ir una persona
en solitario
que ir un grupo
de trece personas
extranjeras
como iban
en este
en este viaje
a Afganistán
si alguien
conoce
si alguien
conoce Afganistán
sabe que
los grupos
ya las concentraciones
importantes de personas
no es el mejor
sitio
donde estar
y tampoco
no es el mejor
sitio
ir
a lugares
donde hay
mucha concentración
de extranjeros
o que vaya
un grupo
grande
de extranjeros
grande
diez personas
para mí
en Afganistán
ya es grande
moviéndose
de un lado
para otro
es cierto
como tú bien
dices
que antes
no había habido
nunca
un atentado
desde que los talibanes
llegaron al poder
nunca había habido
un atentado
contra turistas
extranjeros
eso también
es cierto
pero Afganistán
una de las características
de Afganistán
es que siempre
puede pasar
cualquier cosa
que no te espera
Afganistán
de entrada
parece una
balsa de aceite
la vida misma
sí, sí
la vida misma
lógicamente
Afganistán
parece una
balsa de aceite
yo muchas veces
me he encontrado
con gente
que ha ido
a Afganistán
y me dice
ah pero si esto
no parece que pasa
aquí nada
sí
no parece que no pasa
aquí nada
hasta que pasa
y a lo largo
de los últimos
de los más de 40 años
que ha estado
el país en guerra
siempre ha pasado
algo
en el momento
que no creías
que iba a pasar
eso
es Afganistán
de eso
se caracteriza
Afganistán
más allá
de eso
yo no digo
de que las agencias
estén engañando
a la gente
que va a Afganistán
pero yo creo
que hay que poner
hay que explicarlo todo
no se pueden explicar
solo medias mentiras
puedes explicar
puedes explicar
que sí
que lógicamente
y eso es cierto
el país es más seguro
que antes
pero también
tienes que explicar
los otros factores
que he comentado
yo antes
sobre la situación
de seguridad
en Afganistán
porque posiblemente
yo no diría
que no haya
justamente
a ver
no soy la única
agencia
que organiza
viajes afganistán
de ir donde quiera
pero tal vez
un momento
Juan Pablo
Juan Pablo
un segon
un segon
esteu parlant
esteu parlant
els dos a l'hora
yo creo que
tenemos un problema
de comunicación
Juan Pablo
un segundo
que Mónica
quería terminar
y dejamos que termine
por favor
Mónica
digas
es que se ha tallat
en un moment
y os he posado
a hablar
els dos a l'hora
solamente
sí
disculpad
no solamente
quería decir eso
que
hay que explicarlo todo
la situación total
del país
y posiblemente
algunas personas
que han viajado
a Afganistán
en esta expedición
que por desgracia
fue atacada
posiblemente
tal vez no habrían ido
o se lo habrían pensado
dos veces
pero yo creo
que cuando viajas
a un país
tienes que saber
todos los posibles riesgos
que te puedes encontrar
y la situación real
del país
y después tú decides
lógicamente
todo el mundo
es libre de hacer
lo que quiera
y viajar donde quiera
y asumir los riesgos
que así desee
Juan Pablo
le pido brevedad
para contestar a Mónica
por favor
no yo en realidad
estoy plenamente
de acuerdo con Mónica
esa inexplicabilidad
de Afganistán
es el magneto
que hace que la gente vaya
si ese tipo de historias
no nos fascinaran
no existiría el cine
no existiría la épica
no existiría la literatura
sería reducir el ser humano
a un pequeño autómata
en búsqueda de seguridad
lamentablemente
no somos eso
las personas que participan
de todo este tipo
de expediciones
están plenamente conscientes
porque es deber
de las agencias de viajes
informar a las personas
muchos de los organizadores
de este tipo de expediciones
además cuentan
con un bagaje intelectual
que aborda
el tema de Afganistán
de su historia
del siglo XII en adelante
las complejidades
los procesos políticos
a los que estuvo sometido
no es que vamos a buscar
tirarnos de van
en un punto
que es divertido
sino que están informados
y a pesar de eso
diría que están
hasta previamente informados
y en base a eso
solicitan unirse
una expedición
frente a lo cual
nosotros simplemente
proveemos los servicios
pero
bueno, creo que ya me expliqué
sí, sí, sí
ha quedat claríssim
Juan Pablo Villarino
és organitzador de viatges
a l'Afganistan
gràcies avui per ser
el matí de Catalunya Ràdio
i Mònica Bernabé
gràcies també a tu
perquè al final
ets qui ha trepitjat
aquest país
i qui pot parlar
de la realitat que s'hi viu
gràcies
gràcies
a veure
que he vist moltes cares
mentre sentíem
les explicacions
que donava
Juan Pablo Villarino
com defensava
l'organització
d'aquests viatges
com defensava
el fet que es pugui anar
a l'Afganistan
va, començo pel Paco
que està a la distància
i després amb els de la taula
de l'estudi
Paco
és un tema complex
però jo coincideixo
amb el que deia Villarino
que no el coneixo personalment
però em sembla
que té raó
és a dir
que n'hi ha una part
sempre de risc intel·ligent
que un assumeix
tots els directors de diari
hem tingut
en algun moment
jo he tingut diverses vegades
algun corresponsal meu
a zones de risc
o que l'han detingut
fa poc vaig tindre un
amb la situació
que això significa
de complexitat
per un periodista
que està fent la seva feina
és veritat
que si tu vas a l'Afganistat
saps que vas a un país
que té una complexitat social
militar i política
i que assumeixes un risc
però l'exemple que posava
em sembla
bastant raonables
Quim, a veure
hi ha diferents qüestions
que hi entran
la ètica inclosa
d'una banda
és l'arrogància
una mica occidental
perquè acostuma a ser
dels propietaris
de Passaport Marroc
que se'ls hi diu
que és el passaport
que et permet anar
per tot el món
amb la màxima
estàndard
de qualitat diplomàtica
i creuar totes les fronteres
amb tota la teva arrogància
de portar dòlars o euros
a la butxaca
i creure't
que pots arribar fins al final
i creuar totes les guerres
les fronteres, etcètera
això és una posició
diguéssim d'arrogància
que no tot el món pot fer
és a dir, està molt bé
la visió de l'explorador
de l'aventura, etcètera
però el 80% del món
o el 90% del món
no pot anar
als altres països
amb aquesta arrogància
i amb aquesta llibertat
però això és una qüestió
ètica
n'hi ha una altra
que és cert
és a dir
li diem a tot turista
i potser hauríem de parlar
si vas a l'Afganistan
d'aventurer
d'algú que es llança
l'aventura
una zona desconeguda
que hi arrisca la vida
arriscar la vida
i perdre-la
si es fa conscientment
diguéssim
atreu a molta gent
ho ha dit
l'alpinisme, etcètera
és veritat
atreu a molta gent
aquest perill
i la gent n'és conscient
més publicitat
que el conflicte
d'Afganistan
com a zona perillosa
no en pot haver tingut
el país
diguéssim
Afganistan porta 20 anys
sent escenari
de guerres
d'atemptats brutals
d'un desgovern
i per tant
i a més és visible
i per tant
no hi ha marge
per la mala informació
si algú diu
me'n vaig a Afganistan
ningú li dirà
ai, que és curiós
el primer que li ve a tothom al cap
és
però què fas?
no és segur
anar-hi segur
que és el que
li ve a tothom al cap
per tant
no hi ha
engany
mala publicitat
de l'agència
però el risc hi és
és a dir
hi ha molts altres països
que comporten risc
molt més elevat
i que tampoc hi ha
tants advertiments
i en aquest sí
els conflictes
potser que s'hi donen
són desconeguts
per exemple
quan apareixen
doncs a Nigèria
per exemple
hi ha conflictes armats
alguns amb minories
alguns amb
territoris concrets
etc
perquè tenen repercussions
després a la capital
com tot
perquè tot acaba tenint
repercussions violentes
o repercussions
o a Mèxic
Mèxic
és una de les guerres
obertes
més sagnants
que hi ha
i a Mèxic
massivament s'hi viatja
i les possibilitats
que a Mèxic
et passi alguna cosa
són altes
en determinats territoris
però finalment
com dic
la capital
les zones
de pas internacional
acostumen a ser
llocs claus
on posicionar-se
com a força política
com a estructura criminal
com el que sigui
per poder tenir repercussió
però aquí
aquest organitzador
de viatges a l'Afganistan
el Juan Pablo Villarino
deia que aquesta recomanació
del Ministeri d'Exteriors
gairebé la minimitzava
fins i tot
el fet és que no hi ha
cobertura diplomàtica
aquest és el tema
crec que tothom pot tenir consciència
que l'Afganistan
és un país
perillosíssim
i complicadíssim
la veritat és que
és un debat molt interessant
perquè torna a ser
com moltes coses
un debat entre la llibertat
i la seguretat
en aquest cas concret
a mi el que em crida molt l'atenció
és com la ingenuïtat
pot ser criminal
és a dir
aquests catalans
que van anar
a fer aquest viatge
fins a quin punt
eren conscients
o era una decisió
amb un grau de frivolitat
determinada
perquè tots coneixem
aquests viatgers
que busquen
l'exòtic
l'aventura
i no són
molt conscients
de realment
on van
m'agradaria saber-ho
ell diu que sí
que eren perfectament conscients
jo si vaig a l'Afganistan
doncs efectivament
seria conscient
però a vegades
l'ingenuïtat
pot ser criminal
i des del punt de vista
de l'organització
dels viatges
jo crec que la polèmica
està
en el grau
d'informació
i de preparació
que se'ls dona
hi ha països
que quan els visites
i ara parlo d'un país
molt més normal
que no estaria
en el top 10
si tu te'n vas a Brasil
i vas a Rio de Janeiro
i vols anar
segons quins llocs
et faciliten
un servei de seguretat
és a dir
va associat
perquè és un lloc
que és complicat
i que et poden
atracar
i atracar
d'una manera violenta
etc.
a l'Afganistan
és evident
que els perills
són immensos
és a dir
quan se'ls ha proposat
aquest viatge
portava incorporat
algun sistema
de seguretat
associat
m'imagino que no
perquè si no
això hauria passat
i per tant
jo crec que és
un debat interessant
ara que s'acosta
a l'estiu
i que molta gent
planifica viatges
doncs que s'ho pensin
molt i que calculin
que no siguin víctimes
mai d'una ingenuïtat criminal
un debat
que ja el vam tenir
l'estiu passat
amb aquells turistes
catalanes
que van viatjar a Etiòpia
quan va esclatar
un conflicte armat
i aquí
es va produir
el mateix debat
Sara, mira
què en penseu?
jo primer de tot
volia dir que
de vegades
hi ha comparacions
que són desafortunades
ho dic perquè
crec que s'ha de dir
sempre recórrer
a l'hora de fer comparacions
a les víctimes
de violència sexual
i crec que
per responsabilitat
i per respecte
a aquestes víctimes
s'hauria de començar
a deixar de fer
estem parlant
d'un cas
on hi ha tres persones
que han perdut la vida
i aquí el principal responsable
és qui mata
en aquest cas
presumptament
estat islàmic
ho dic perquè
és una cosa molt bàsica
però em sembla
que és important dir-ho
crec que també
no es poden
prendre
la lleugera
les recomanacions
que facin
els ministeris d'exteriors
òbviament
no estan
exemptes
de contradiccions
sí
és cert
però no es poden
prendre la lleugera
i sobretot
traslladar
la ciutadania
que allò que digui
el ministeri d'exterior
resulta que no
se n'ha de fer cas
perquè és que
aleshores
generes encara
una major distància
amb l'administració
una major distància
institucional
i una major
permissivitat
si més no
des de determinats
altaveus
perquè la gent
es pugui prendre
la lleugera
allò que li recomanen
els seus propis governs
o sigui
de partida
s'han de tenir en compte
aquestes pautes
a l'hora de prendre decisions
després
responsabilitat
de les agències
que organitzen
aquests viatges
el que no es pot fer
s'ha dit ja
però ho torno a insistir
és transmetre
una falsa sensació
de seguretat
als teus potencials clients
ja sabem
que són agències
ja sabem
que han de fer
un negoci
però ja
també
la responsabilitat
és que aquestes persones
que prenen la decisió
de fer aquest viatge
ho facin
100% informades
és molt difícil
valorar
després
d'aquests
tràgics fets
si ho estaven
o no
ho estaven
aquestes persones
i després
el cinquè element
que volia posar
sobre la taula
quasi hem entrat
en un debat filosòfic
sobre l'assumpció
del risc
fins a quin punt
és llibertat
és ètica
és tota una barreja
d'elements
que tu prenguis
la decisió
voluntària
informada
de fer un viatge
que saps
que tens
un risc potencial
de perdre
la vida
jo crec que
has de tenir
el màxim d'informació
també afegiria
que no és el mateix
anar a fer un viatge
per plaer
que anar a fer un viatge
com el que fan
els periodistes
que actuen
que una cosa
es anar a treballar
l'altra es anar
alguna cosa
que no s'hagi dit
Mila
que ho tancarem
que ens està esperant ja
José Manuel García Margallo
per parlar
d'aquesta crisi oberta
entre l'Argentina
i Espanya
primer
minimitzar
les recomanacions oficials
sobre viatjar a un país
em sembla perillós
perquè normalment
el fet
que no hi hagi
representació diplomàtica
en el país
ja indica
que tens un problema
que almenys
quedes descobert
no només si tens un atemptat
també si tens un accident
si tens moltes altres coses
que pots tenir
en un viatge
llavors jo distingiria
del que s'ha dit
fins ara
entre perills
fortuïts
i això qualsevol viatge
jo recordo
que fa uns anys
vaig fer un viatge
organitzat
per una beca
als Estats Units
i quan arribaven a Chicago
o arribaven a Savannah
o arribaven a una ciutat
i era per tots
als Estats Units
el que es trobaven
a la recepció de l'hotel
era un sobret
el nostre nom dient
els barris
als que no havíem d'anar
i vaig pensar
i això passa
als Estats Units
que no passarà
si viatges a Nigèria
o viatges a un altre lloc
llavors
hi ha perills
latents
també
i aquests perills latents
són els que s'han de tenir en compte
i viatjar a Afganistan
no és el mateix
que viatjar a Itàlia
o que viatjar
a un altre país
del costat
que potser
no té aquests perills
i jo crec que això
s'ha de tenir en compte
i la clau
està com diu
la Sara
en el tipus
de risc
que assumeixes
és veritat
que és lliure
d'assumir riscos
però també és veritat
que tots tenim
una responsabilitat
també no
i les agències
de viatge
la tenen
molt alta
11 minuts
i seran
les 10 del matí
fem una petita pausa
i de seguida
parlem d'aquest conflicte
obert
entre Espanya
i l'Argentina
aquesta greu crisi
diplomàtica
i ho fem
amb
ni més ni menys
que José Manuel García
Marc Gallo
recordem
exministre d'exteriors
i ara diputat
del PP
al Parlament Europeu
Lidl és el supernúmero 1
amb preu segons
la valoració
dels consumidors
deu ser
perquè tenim
el Bartox
ara per 1,39
t'estalvies un 30%
i pit de fullastre
arrebossat
per 2,79
t'estalvies un 20%
Lidl marca la diferència
Treballes en el sector
de la construcció?
El maig torna a Construmat
la trobada
que marca la diferència
amb 300 empreses líders
congrés amb 120 ponells
zona d'startups
formacions certificades
i molt més
Construmat t'espera
amb els braços oberts
del 21 al 23 de maig
a Fira de Barcelona
Acredita't online
amb descompte
Ah, ara me'n vaig
a classe de ioga
em ve molt de gust
A veure si t'agafarà
alguna cosa
que s'hi suua molt
De ganes en tinc
Només m'hi ha d'acompanyar el cos
Per això em prenc Actimel cada dia
Amb probiotics, LKC
i a més vitamines, ferro i zinc
que ajuden al funcionament normal
del sistema immunitari
I tu?
T'has pres el teu Actimel avui?
Polèmic
Controvertit
Impactant
El documental sobre
com es va gestar
el traspàs
de Johan Cruyff al Barça
Nits sense ficció
El fitxatge
Demà a la nit
Estrena a la plataforma
3Cat i a TV3
I a continuació
Taula Rodona
amb Joan Laporta
President del Barça
La Laura i el Miquel
s'estan separant
i no es posen d'acord
en la custodia dels nens
La mediació
permet gestionar els conflictes
amb l'ajuda d'un professional
a través del diàleg
i resoldre'ls de forma constructiva
Ningú hi perd
Tots hi guanyen
Qualsevol persona
o entitat interessada
pot trobar solucions ràpides
als seus problemes
mitjançant el diàleg
i la construcció
d'acords justos i equitatius
Informa-te a justicia.gencat.cat
barra mediació
El Miquel i la Laura
ja han arribat a un acord
gràcies a la mediació
012
La millor resposta
Generalitat de Catalunya
Catalunya
Radio
Vuit minuts i seran
les deu del matí
Espanya i Argentina
viuen una greu crisi diplomàtica
arran de l'acusació
que ha fet el president argentí
Javier Milei
a la dona de Sánchez
volem analitzar
aquesta crisi
amb l'exministre d'exteriors
i diputat del PP
al Parlament Europeu
José Manuel García Margallo
Bon dia
Bon dia
Com valora la resposta
del govern espanyol
a les paraules de Milei
és encertada o no?
Vamos a ver
la respuesta
es absolutamente insólita
Incidentes de estos tipos
hemos tenido
durante muchísimo tiempo
y con todos
y con todos los gobiernos
quiero recordar
por ejemplo
a los siguientes
que tuvo mi gobierno
con Maduro
esto se solventa
en función
de la gravedad
de la injuria
con una llamada
del embajador
para darle una nota
del embajador
del país ofensor
para darle una nota
de protesta
o si la injuria
es muy grave
llamando a consultas
al embajador
nuestro
en el país
en el país
donde
del que sea
originario
la persona
que insulta
la siguiente fase
ya es solo
la ruptura
de relaciones
diplomáticas
pero yo nunca
había visto
una comparecencia
institucional
no en el
ministerio de exteriores
sino en el palacio
de la presidencia
y sin dar
voz
a los medios
de comunicación
para que intenten
aclarar
lo sucede
la reacción
es nueva
insólita
y en mi juicio
desproporcionada
y poco
motivada
porque ahora ya
que más va a hacer
el gobierno
en España
no
yo le voy a demanar
que el ministro
de exteriores
José Manuel Álvarez
de fet
el guarda Sánchez
ya retirat
l'ambaixada
espanyola
l'ambaixadora
en aquest cas
de Buenos Aires
li exigeixen
aquestes disculpes
públiques
pero yo le voy a demanar
clar
el ministro de exteriores
va demanar
el suport al PP
a la declaración
institucional
sense éxit
vam veure
també aquestes imatges
distribuïdes
pel mateix
partit popular
amb Miguel Tellado
portareu del Congrés
que no va criticar
Miley
sinó l'actuació
del Vares
els dos grans partits
no haurien d'anar
a la una
en assumptes
diplomàtics
Vamos a ver
Insisto
en que yo estuve
cinco años
en el ministerio
asistí a que llamasen
a Rajoy
racista
colonialista
basura
que iba a registrar
su avión
para ver si distribuía
droga
a los euros
que robaba
a los españoles
al presidente González
le llamó
el jefe
de una banda
paramilitar
que asesinaba
a personas
al presidente
Adnar
recusó
de ser responsable
de la muerte
de un millón
doscientos mil
de aquí
y lo que hicimos
insisto
era una nota
diplomática
que se entregaba
al embajador
de Venezuela
en este caso
o una retirada
del embajador
de España
en Venezuela
cuando el tema
es muy grave
pero no se llamó
nunca
al resto
de los partidos
políticos
a perder su apoyo
se entiende
que el gobierno
dirige
la política
exterior
y que es más
que capaz
de hacerlo
solo
y desde luego
no hubo
una declaración
institucional
aludiendo
o invocando
temas
tan graves
como
la dignidad
de las instituciones
la democracia
e incluso
la soberanía
de España
que ha habido
una reacción
insisto
que no se ha producido
nunca antes
y lo más grave
es que las amenazas
que produjo
Álvarez
no sé
en qué se van
a traducir
insisto
lo único que queda
es la ruptura
de relaciones
y aquí
en diplomacia
hay que tener
mucho cuidado
con las formas
mire usted
en Argentina
hay 495.000 españoles
España
es el segundo
inversor
en Argentina
solo detrás
de los Estados Unidos
y tenemos
empresas españolas
emblemáticas
que tienen
muchas inversiones
y Álvarez
ya debía haber aprendido
que cuando se exagera
las consecuencias
que pagamos
todos los españoles
después
son muy graves
recuerdo usted
lo que pasó
con Marruecos
se retiró
a la embajadora
cuando se invitó
al secretario general
del Frente Polisario
y eso nos costó
una invasión
en Ceuta
de hace mil personas
cuando
el ministro
del gobierno
Sánchez
reconoce
la maratonía
de Sahara
se produce
una catarata
de insultos
por parte de Argel
y lo que es
más grave
la cuasi ruptura
de las relaciones
comerciales
que están bajo
mínimos
y la pérdida
de la posición
estratégica
de España
en Argel
en materia
de hidrocarburos
teníamos
teníamos
y tenemos
senyor Marc Gallo
pero
tornemos
al tema
que nos quedan
pocos minutos
para llegar
al botlletí
y
le voy a agrair
que hoy
hagi entrat
el matí
de Catalunya Rádio
y nos estábamos
desviando ya
pero ¿sabes qué pasa?
que
Miley
ha vingut
a l'estat espanyol
no se ha reunido
ni con el rei
ni con ningú
del gobierno
espanyol
pero
sí que
s'ha trobat
en un
dels nostres
tertulians
en Paco Maruenda
perquè
va presentar
el seu llibre
Paco
com va anar?
Bueno
va ser una
intervenció
del president
Miley
que té una part
raonable
i una altra part
que a mi
quan parla
de càncer
jo soc
profundament
anticomunista
i antipopulisme
i antigu
grupo de Puebla
però jo no hagués
utilitzat
aquest terme
però és veritat
que pensem
que el president
Miley
va calent
per dir-ho
d'alguna forma
si em permeteu
perquè el ministre
Puente
li va dir
d'algadipte
és a dir
que també
dintre de les relacions
internacionals
és una mica
peculiar
utilitzar
aquests termes
per cert
que avui
a la sera
el ministre
Álvarez
ha dit
que crideix
al ministeri
l'ambaixador
argentí
a Espanya
diu que li traslladarà
la gravetat
de la situació
li exigirà
una vegada més
disculpes
diu que les esperen
i que si no
actuarà en conseqüència
si no es prodeix
José Manuel García
Margallo
moltíssimes gràcies
avui per ser
el matí de Catalunya Ràdio
veurem fins on arriba
aquest conflicte diplomàtic
si puede intervenir
aparte
de lo que ha hecho
Paco Maruenda
es que esto empezó mal
y fue responsabilidad
del gobierno Sánchez
Sánchez
insisto
ataca mi ley
en la investidura
de Sánchez
no le felicita
no le felicita
cuando gana
las elecciones
no envía
ninguno
de sus 22
ministros
a acompañar
al rey
a su toma
de posición
cosa insólita
en un país
que pertenece
a la comunidad
iberoamericana
de naciones
se producen
luego
los ataques
de fuentes
y cuando parece
que esto
se había calmado
Yolanda Díez
se descuelga
diciendo
que genera odio
y la ministra
de ciencia
la acusa
de negar
la ciencia
y de tener
un modelo
contrario
a la democracia
y estas cosas
no habían pasado
nunca
con España
y ningún otro
país
por diferente
que sea
su modelo
político
Ara sí
García Bargaio
exministre
d'Exteriors
gràcies
De nada
Per cert
que David Matí
aixeca el dit
Déu-n'hi-do
quin nivell
en les relacions
internacionals
qualsevol diria
que estaríem
en un pati
d'escola
Aquí realment
la diplomàcia
brilla
per la seva absència
Aquí està tot malament
està tot malament
perquè un ministre
de l'Estat espanyol
va insultar
greument
un mandatari
argentí
que per molt histriònic
que sigui
doncs
és el president
Està malament
la visita
la visita
que han organitzat
sent
com una visita
paraoficial
perquè no hi ha hagut
trobada
entre governs
etc.
Està malament
que un president
exterior
a dins d'un país
faci un acte
dins d'un acte
de partit
i que insulti
el govern
o sigui
està tot malament
però falta un ingredient
molt important
per entendre-ho
falta un ingredient
molt important
per entendre-ho
que estem davant
d'unes eleccions
i que per tant
magnificar aquesta crisi
per tant
per exemple
per l'esquerra
és evident
que el president
Milei
és un actiu tòxic
i per tant
magnificar
que hi ha uns partits
que estan
Milei i tal
és una cosa
que té un valor
això per entendre
una mica
aquesta exageració
10 segons
perquè està l'Òscar Fernández
ja preparat
per explicar el butllet
i de les 10
que ara ets aquí
hola bon dia
Marina
i companyia
veus
així et poso una mica
de pressió
perquè acabis David
acabo
ja està
no les volia dir això
ingredient
eleccions
per entendre
segons quines magnificacions
David
m'ha dit
qui m'ha rofat
Paco Maru