El gobierno espanyol enviará misiles Patriot a Ucrania,
pero no a las baterías que sirven para llencarlos,
según revela el diario El País.
Davant la pressió de l'OTAN i Brussel·les, el Ministeri de Defensa espanyol
hauria acceptat cedir un petit nombre de projectils,
però cap de les tres bateries que inclouen radar i estacions de control.
Oficialment, però, el ministeri encara no s'ha pronunciat.
Qui sí que ho descarta és el govern grec.
En una entrevista a la televisió, el primer ministre ha explicat
que aquests sistemes són vitals per la capacitat dissuasòria
davant les tensions amb Ucrania.
Tant Grècia com Espanya són dels pocs països europeus
que disposen d'aquest armament, però tenen reticències a cedir-lo.
El primer trimestre s'han destruït a Catalunya 17.000 llocs de treball,
segons les dades de l'enquesta de població activa de l'Institut d'Estadística.
D'aquesta manera, l'atur ha crescut de gairebé 13.000 persones,
si es compara amb el trimestre anterior,
i 4.000 més han sortit del mercat laboral, han deixat de buscar feina.
Ara hi ha a Catalunya 396.000 desocupats,
i això representa el 9,5% de la població en edat de treballar
i que vol treballar.
I el trànsit de camions a la Nacional 240 entre Lleida i Montblanc
s'ha reduït gairebé un 70% des de la gratuïtat de l'autopista P2.
Això va ser l'agost del 2021.
En general, el descens de tot tipus de vehicles han estat d'un 37%.
Això ha comportat també una dràstica disminució de la sinistralitat en aquesta via.
Lleida, Pere Joan Álvarez, bon dia.
Hola, bon dia.
Un cop constatada la reducció del trànsit,
hi ha qui manté la petició de desdoblar la via entre les Borges Blanques i Lleida
i qui creu que ja no té sentit.
Així, l'alcalde de les Borges, Josep Ferran,
creu que la duplicitat de l'Eina 240 seria un malbaratament innecessari.
L'objectiu que es perseguia era augmentar la seguretat d'aquesta via
i aquesta via ja ha disminuït moltíssim la seva sinistralitat
amb la pujada de les barreres a la P2.
En canvi, l'alcalde de Juneda, Antoni Villas,
defensa el desdoblament de la via per preveure, diu,
l'augment del trànsit,
passant que hi haurà un cop es construeixi el futur polígon de Torre Blanca a la ciutat de Lleida.
Comencem a pensar a la carretera del futur.
Si volem un polígon industrial com Déu Mane
i com s'ha de ser un polígon industrial amb totes les tecnologies,
ha de ser també amb unes infraestructures
que s'equiparen, diguéssim, al segle XXI.
Pere i Joan Alvarez, Catalunya, Ràdio Lleida.
Els governs de la Vall d'Aran i de la regió de l'Alta Garona Occitània
commemoren en guany el 500 desè aniversari del tractat de l'IES-Epatgeries,
amb què els dos territoris van establir un pacte de cooperació transfronterera
i de no agressió, que cinc segles després es tradueix en afers com la cooperació sanitària.
Corresponsal de l'Aran, Sofia Cabanes.
Bon dia.
L'any 1513, territoris d'un costat i de l'altre dels Pirineus
van signar al Pla de Rem, a l'actual departament de l'Alta Garona,
un tractat pel qual es comprometien a mantenir la pau
i a no trencar les relacions comercials en cas que esclatés una guerra entre França i Espanya.
Era el tractat de l'IES-Epatgeries.
La Vall d'Aran i Comenge han celebrat esta setmana l'aniversari d'est acord,
posant en valor tots aquells projectes que els dos territoris impulsen en comú.
Un són els acords de cooperació sanitària.
Alain Puente és el president de la Comunitat de l'Alta Garona.
Veres operacions, com per exemple, restacades ara a obstetricia.
Esparts promoc que cada viatge n'hi ha menys en nostre territori.
A més de la cooperació sanitària, Aran i Alta Garona col·laboren en projectes turístics i educatius.
Sofia Cabanes, Catalunya Ràdio, Viella.
Esports Montserratia.
El Barça de bàsquet està obligat a guanyar l'Olimpiakos Grec a les 9 del vespre a Palau Blaugrana
per empatar una play-off de quarts de final de l'Eurolliga masculina.
A partir del podreu seguir la transmissió del Tot Gira per l'API, al web de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT.
En futbol, el Barça femení viatja avui cap a Londres
per intentar capgirar l'eliminatòria de les semifinals de la Champions.
Alana del Chelsea va guanyar per 0 a 1.
S'acaba de fer pública la convocatòria amb 22 jugadores.
També viatja MAPI-León, encara lesionada per fer costat a l'equip.
Avui comença a jugar-se la jornada 33 de la Lliga.
La primera divisió de futbol en va partit Reial Societat-Reia Madrid.
El Barça d'envol posa peu i mig a la feina fort de la Champions.
El derrotar i el PSG a l'anada dels quarts de final per 22 a 30.
La tornada dijous que veia el Palau.
Triomf també de l'Uni Girona a la Lliga Femenina
en partit d'anada de quarts de final contra Jairis de Múrcia per 50-60.
La tornada, en aquest cas, es disputarà diumenge.
I el Màsters Mil de Madrid de tenis,
debut avui de Carlos Alcaraz contra Shevchenko.
Arriba l'hora extra del matí de Catalunya Ràdio
després d'aquesta setmana tan intensa.
Déu-n'hi-do, eh?
Va, què ens espera aquesta hora?
Digue-li intensa i espera a veure què ens ve a partir del dilluns.
Va, fins les 12 descobrirem què estima la cantant Rosalén.
Avui que treu un nou disc, El Abrazo.
Vam quedar amb ella al Bar Mediterrani
i vam poder parlar de moltes coses.
I a l'humor feminista, avui, l'Elisenda Pineda,
la Laura Grau i la Rita Roig
venen disposades a parlar de maneres d'estimar
que tenen els homes ara que el president del govern espanyol,
Pedro Sánchez, ha expressat el seu amor profund
cap a la seva dona.
Un mensatge de mirada on està, mi hogar està donde estés tu.
Rosalén, bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Estic molt bé.
Sí.
Sisè disc ja al mercat.
Sisè disc que treus perquè tu vols explicar alguna cosa,
tu no treus un disc perquè sí.
Com arriba aquest treball?
Doncs el abrazo llega després de quatre anys,
perquè, com bé dices, jo us canto en mi vida.
I aquí el que canto és precisamente el que me ha passat en este temps.
I jo crec que llega un moment,
quan no deixes de cumplir anys,
en el que lo que te toca es ver cómo se te van tus abuelos,
se te van tus padres
y eso también ocurre alrededor.
Entonces creo que estos años para mí han estado marcados
por el amor y la muerte,
por todo lo que empieza y por lo que termina.
Entonces, pues claro,
como que los valores de tu vida cambian,
tengo mucha necesidad de aferrarme a lo simple.
Creo que es el disco en el que yo hablo de más emociones universales
que nunca, ¿no?
Siempre creo que todo el mundo me tiene como la etiqueta
más de canciones sociales.
De hecho, la mayoría de las canciones así más conocidas mías
pues van por ahí,
pero aquí hay alguna, pero apenas, ¿no?
Es como que lo que resalta
es precisamente esos diferentes tipos de abrazos
a amores y a duelos.
¿Tú abrazas molt?
La verdad es que yo he sido bastante rancia,
o sea, soy de las típicas que se me acercaban
y tengo un poco el molinillo,
o sea, que me cuesta como que entren en mi espacio y tal,
así cercano.
Pero con el tiempo cada vez abrazo más
y cada vez soy más cariñosa.
Antes sí me costaba mucho.
No emquadra gens amb la teva manera de ser.
Tú ets una persona, per exemple,
que diuen els teus amics que quan entres a casa teva
els adoptes, els cuides, els cuines,
o sigui, saps cuidar per sobre de totes les possibilitats.
Sí, o sea, soy amorosa, soy cariñosa,
pero es cierto que eso que a nivel físico
a mí antes me costaba mucho abrazar.
O sea, ya si te daba un abrazo era como...
Esto es que te quiero bastante.
Pero ahora digo más te quiero,
sí, abrazo mucho más
y me gusta mucho más el contacto físico.
Són 13 cançons
on descrius diferents tipus d'emocions,
d'abrasadas.
Quina és la millor abraçada
i quina és la que fa més mal?
A ver cómo se elige, ¿no?
Porque, claro,
hay abrazos muy divertidos,
hay abrazos tiernos a tus compañeros de vida
que ahora mismo pues es como
el abrazo que más doy,
el que más duele lo tengo clarísimo,
que es el abrazo eterno, ¿no?
Los últimos abrazos que les das a tus seres queridos
y que ahí se quedan
y que nunca más les puedes dar.
Pero así como el mejor,
bueno,
yo sé que mi pareja no se va a molestar,
el mejor para mí es
el abrazo a los de siempre,
hay una canción
que es a los colegas de siempre,
le echo una
a mi cuadrilla de Albacete
y esos siempre están,
siempre están.
Me encanta,
ahí digo una frase de
bendito privilegio saber
que siempre tendré donde caer.
Bendito privilegio saber
que siempre tendré donde caer.
vamos a amar el momento
a crear recuerdos,
es mi cable a tierra,
esta amistad.
¿L'han escoltat ja,
els teus amics,
aquesta cançó?
La mayoría sí.
¿Qué han dit?
¿Cómo han reaccionat?
A mí ellos me den mucha caña.
O sea,
cuando algo no les mola
me dicen claramente
vaya moñada que has hecho
o que tal que cual
porque ellos son muy de cresta,
somos de viña rock
de toda la vida
y se nota.
Pero claro,
como aquí precisamente
los sonidos que busqué
son así,
son un poco más animalicos
como nos gusta a nosotros,
me han dicho que les gusta
y me lo creo
porque si no les gusta
me lo dicen también.
M'ha sorprès molt també
seguint la teva trajectòria
descobrir que et costi tant
parlar a les teves cançons
de l'amor,
de l'amor més romàntic.
Tu parles de l'amor
a moltes coses.
Aquí t'hi has atrevit ja una mica.
Sí, sí, sí.
Vamos, o sea,
pero es verdad,
a mí me tengo como
varias canciones de desamor,
el chiste típico que dicen
te deja el novio o la novia
y tienes aquí dos discos dobles,
¿no?, como cantautora.
Sí, ocurre, esto es cierto.
Pero es verdad que desde la alegría
y desde el amor
a mí me cuesta mucho,
a lo mejor porque te lo estás viviendo,
claro, entonces no estoy,
ay, voy a escribir una canción,
pero sí creo que hay que decir
más te quiero de esta manera
y yo me echo como el trabajo,
¿no?, de decir,
chica, se merece, ¿no?,
que le digas te quiero
y que se lo digas de esa manera
tan bonita, tan poco tóxica, ¿no?,
dejándole claro que, oye,
sin ti no me muero, ¿no?,
sin ti no me muero,
pero el sendero es mucho más bello
si lo comparto contigo.
Y, de hecho, o sea,
por haber canciones de amor,
hay hasta una canción de amor
a mi ex, o sea,
eso sí que es insólito, ¿no?
Quiero darte las gracias
por todo el amor,
por todas las caricias,
las lecciones aprendidas,
hay formas diferentes
de decir adiós.
Hay muy pocas canciones,
claro, que,
de, de, de,
bueno,
de cómo se transforma,
porque yo creo que no se rompen,
cuando terminas bien con alguien
no terminas, ¿no?,
se transforma en otra cosa,
entonces también me apetecía
mucho decirle
gracias por todo
lo que hemos compartido
y te voy a seguir cuidando
de lejos de otra manera
y te desearé siempre lo mejor.
¿Cómo la rebute, eh?
Pues también le emociono mucho
y a mi actual pareja
también le gusta,
o sea,
que está todo bien.
Si hay diálogo,
hay honestidad
y hay mucho amor,
las cosas se pueden normalizar
y darnos cuenta
de que, pues eso,
que a veces las etapas, pues,
son diferentes
y no por eso, pues,
dejas de descuidar a las personas.
Las palabras fueron el timón
Siempre supiste
cómo aliviar mi desazón
Tú me abrazaste
y juntos emprendimos
un sendero compañero
Es allò que l'amor no acaba,
sinó que es transforma
en una altra cosa, ¿no?
Sí, incluso crece, claro,
de otra manera.
De vegades creix més,
fins i tot,
després de tenir una relació,
¿no?,
l'amor amb aquella persona?
Mira, ahí eso me sorprendió muchísimo,
por ejemplo,
cuando vi el documental
de Paudones,
¿no?,
o sea, como la madre
de su hija, ¿no?,
creo que fue como
una relación que tuvo
es la que estaba
al final, o sea,
porque decía,
es que no es mi ex,
es mi familia.
Entonces sí que hay personas
que yo creo que
llegan para quedarse
y ya te digo,
los principios
son complicados, ¿no?,
para a la hora de,
bueno,
de que todo el mundo
se sienta cómodo,
pero creo que eso sí que,
si tú quieres a las personas
y quieres que todo el mundo
esté a gusto,
pues es una cosa
que hay que tomarse en serio
y hay que currarse.
el nexo magnético
se partieran los
como si arrancaran de golpe
la raíz de mi árbol
se encogió todo el cuerpo,
me temblaron las manos,
tenemos una bala en el pecho
y me quedé sin voz.
T'han passat moltes cosas
en estos últimos años,
una de ellas,
una de ellas es que has perdido
el padre de una manera de quería.
de una manera asustada y alabia.
Y más, hay muchos seres queridos que se me han ido
y algunos de manera muy desagradable,
pero mi padre fue de golpe.
Venían de estar mi madre y mi padre cuatro días conmigo en Madrid.
Yo los dejé en la estación, le di un abrazo, ese último abrazo.
Llegó al bacete, me llamó varias veces y nunca más se despertó.
Entonces, claro, eso es lo más fuerte que me ha pasado en la vida.
Y eso ha supuesto un shock para toda mi familia,
que a mí hasta se me traducía en lo físico.
A mí se me fue la voz, yo no sé cuánto tiempo,
aunque esa misma semana tuve que cantar para Joan Manuel Serrat.
Y yo no sé de dónde saqué la fuerza, pero la logré sacar.
Pero hasta te diría que no he logrado volver a tener la voz
que yo tenía antes de que muriera mi padre.
O sea, me quedó un temblor en la mano un mes, claro, del susto.
O sea, todo tiene su sentido.
Porque como es un susto tan grande, pues el cuerpo también reacciona.
Todo el mundo dice de su padre que era un ser muy especial, casi todos.
Pero, ostras, quien conoce a mi padre, ya simplemente saber que era sacerdote,
que yo soy hija de sacerdote,
era el hombre más sensible que yo he conocido.
O sea, le dolía el mundo.
Mi madre es como la fuerte físicamente también, y es como de otra manera.
Pero mi padre era hipersensible.
O sea, eso lo he sacado de él.
Y él decía, te quiero de verdad, muy sentidos a todo el mundo y de verdad que quería a la gente, ¿no?
¿Explicóme eso que era sacerdote?
Sí, sí. O sea, era sacerdote de vocación.
Entonces, él a los cinco años empezó en el seminario.
Antes era como la manera en la que muchos podían estudiar, pero él era de vocación.
Entonces, fue sacerdote cuando lo enviaron al pueblo de mi madre.
Pues, claro, pasaron cosas, se enamoraron y bendita la hora,
porque si no yo aquí no te estaría contando nada.
Pero bueno, fue muy duro también.
O sea, en el tercer disco, Cuando el río suena, que conté varias historias de mi familia,
también conté ese amor prohibido del que yo nazco y mi hermano, Francisco.
Bueno, eso además es que es una cosa que no se te quita nunca.
Cuando eres sacerdote es para toda la vida.
Te secularizan, pero tú mueres siendo sacerdote.
Y algo muy curioso es que yo no sabía, en el entierro a todas las personas se les entierra,
se pone el ataúd mirando al altar, mirando a Dios.
A los sacerdotes se les da la vuelta y miran al pueblo.
Y los amigos de mi padre, los sacerdotes, lo enterraron de esa manera.
O sea, se les puso así.
Yo sé que eso a él hubiera hecho mucha ilusión.
Pero es que es verdad que él sentía esa preocupación por lo social.
Me hablaba de la etología de la liberación.
Esa era la iglesia que él defendía.
O sea, en el fons, tú siempre has reivindicat les causes socials,
porque es el que et va ensenyar el teu pare, ¿no?
A treballar per la gent i estar al costat de la gent més desafavorida, ¿no?
Totalmente, vamos.
Yo creo que también hay una cosa innata,
porque a mí hay cosas que miro, por ejemplo,
de lo que está pasando en el mundo que no soporto, que no soporto.
Porque no entiendo que el ser humano pueda llegar a ser así de macabro.
Pero una es la educación también que he recibido.
Y mi padre tenía obsesión.
O sea, tenía obsesión por la humildad.
Era como...
El mayor éxito que tú puedes tener es nunca olvidarte que vienes de una familia humilde y pobre.
O sea, era como...
Me da igual el tipo de artista que seas, que no le daba tanto igual, ¿no?
Porque era el fan number one.
Pero sí que era...
Su mayor preocupación era que yo fuera buena gente.
Y luego siempre su lema era como...
Intenta ser feliz haciendo feliz a quien tienes al lado.
Pero, de hecho, discutíamos mucho.
Porque él me exigía que yo tenía que estar siempre para los demás.
Y yo, la última.
Entonces ya como psicóloga, ¿sabes?
Le decía, papa, es que ahí no...
O sea, te estás equivocando porque si yo no estoy bien...
O sea, yo me tengo que cuidar primero yo.
Y tú también me tienes que cuidar a mí primero.
Y él era como...
No, no, no.
Primero están los demás y luego estás tú.
Claro, es que no.
I molta gent no sabrà que tú ets psicòloga.
I hi ha molta gent que diu que la Rosalene és cantant, és artística, no?
Però és psicòloga i, a més a més, especialitzada en musicoterapia.
Ocho años de mi vida estudiando para acabar de tirititera.
¿Qué te parece?
No, has acabat de tirititera.
Oye, pero mucha honra, eh?
Viva los títeres.
Agarrada al collar de mi madre, al olor de su cuello.
Al refugio de los cuentos de mi padre, para el frío del invierno.
Parlamda, Letour.
Letour es mi rincón más íntimo.
O sea, cuando la gente va a Letour entiende perfectamente por qué soy y cómo soy.
Porque es mi infancia.
O sea, yo soy nacida en Albacete, pero me he criado allí.
Mis padres nunca me llevaron de vacaciones.
Un fin de semana me llevaron a la manga del Mar Menor.
Pero siempre nos íbamos al pueblo, porque en el pueblo yo era libre, ¿no?
O sea, me dejaban así en las calles de mi pueblo y ahí me he rodeado.
Pues he crecido rodeada de la gente mayor, de los animales, de la burra del abuelo,
siempre llevaban las manos llenas de arañazos, de jugar a los gatos, con los gatos.
Íbamos toda la familia a trabajar la tierra, ¿no?
O sea, yo tengo como un recuerdo muy hermoso de cuando íbamos a coger la oliva o las matanzas.
Con un cerdo comíamos varias familias durante mucho tiempo, ¿no?
Bueno, así me han criado. Muy, muy, muy en lo natural.
¿Por qué siempre has volgut reivindicar el folclore en la música?
Porque es de donde vengo.
Como es una música que escucho desde niña, que tengo como muy aquí,
es como cuando yo escucho una pandeleta o un laú, tal, es como... esto es casa.
Yo, vamos, de las cosas más bonitas que he hecho en la vida y de lo que más orgullo siento es del disco de Matriz,
en el que me he quitado esa espinita de cantar lo que yo soy desde niña.
Un disco, ¿no? Fins i tot vas atrevir-te a cantar en català.
Bueno, en català n'he cantado muchas veces.
Creo que la primera vez fue por la Marató.
Sí.
Que cante con Miquel Abras, Amor particular.
Sí, Amor particular.
Luis Jacques.
Que junts hem caminat, en la joia junts, en la pena junts.
Luego, yo em revelo.
Canté con la Escolònia de Montserrat, que eso fue espectacular.
Pero sí que esta canción, claro, con la Silvia Pérez Cruz, es de los regalos más hermosos que me han hecho en la vida.
Ay, para, que m'abraces fort, amb el vent i sense cos, recordant cada mirada, sense port i sense estada,
Yo, de las 50.000 millones de colaboraciones que tengo, yo apenas he pedido, o sea, me sobran dedos de la mano.
Pero en el disco de Matriz sí que me atreví.
Y a Silvia le dije, quiero cantar contigo una canción, o popular o tal.
Y ya el regalo fue cuando me dijo ella, no, es que te he hecho una habanera, como las que hacía mi papá, hablando del duelo a nuestros padres.
Dos últimas para acabar.
La primera, ¿por qué has volgut a Carlos Vives, a Kei Siou, R. de Rumba, Fernando Velázquez, ¿por qué aquests i no uns altres?
Clar, és que són artistes de primer nivell.
Bueno, com sempre, perquè és que crec que tu mai ningú t'ha dit que no, no?
Tu quan vas a buscar algú, no deu haver-hi hagut cap artista que t'hagi dit, no, Rosalena, amb tu no.
Es que, clar, ya te digo, es que yo apenas he pedido, apenas he pedido.
Lo de Carlos Vives, que es muy surrealista, es muy fuerte, eso fue gracias a mi manager, a Rosa Lagarrigue.
Es cierto que Carlos Vives y yo habíamos estado en varios eventos juntos, en los Latin Grammys, en muchas fiestas de la música y tal.
Es una persona súper amorosa y, bueno, mira, pues a nosotros nos trajo el vallenato con aquella gota fría.
Sí, ¿eh?
Entonces, o sea, hacer una canción tropical y hacerla de su mano, pues es un regalazo.
Y todo lo que vivió con él grabando encima en Cartagena y en Colombia y tal, o sea, es que ha sido muy divertido.
Bien, no, luego me dijo muchas cosas bonitas y quiso meter él unas barras.
Y encima, en esa canción, bueno, es que la habéis escuchado, que creo que es la única muy rabiosa porque, porque sí, porque es muy insoportable a veces el Black Mirror en el que vivimos y el hate que tenemos que recibir, que yo no entiendo que tengamos que estar expuestos a esa mierda.
¿Tú també et toca, això?
¡Oh, sí!
Yo muchísimo.
Uf, a mí, yo tenía linchamientos duros, ¿eh?
Siempre he pensado que una persona que desprèn tanta amor y tanta sensibilitat no la puedo oferir.
Por eso, tú imagínate quien piensa que, o sea, la gente que dice que cae mal, a mí todo el mundo me dice, joder, eres de las más queridas.
Digo, pues madre mía.
Madre mía, gracias.
Sí, bueno, o sea, es que son tiempos hostiles.
Entonces, y encima yo, pues que me afecta todo tanto, pues lo paso bastante mal.
Rosalén, per acabar, sempre demanem en aquestes converses què estima la gent.
Rosalén, si yo te pregunto qué estima Rosalén, ¿qué dirías?
¡Uh!
Yo, es que soy una disfrutura, yo lo amo todo.
Lo amo todo y amo a todos.
Pero mira, a ver, voy a hacer eso, como hacemos los psicólogos, de lo primero que se me pasa por la cabeza.
La naturaleza, la necesito.
O sea, cuando estoy mal, necesito, o sea, un poco abrazar árboles, sí.
La comida, creo que lo que más me gusta en el mundo es comer.
Y lo hemos, como ya nos hemos acostumbrado a que lo hacemos varias veces al día,
pero yo me despierto ya emocionada pensando en las tostadas que me voy a hacer.
Me gusta mucho la gente.
La gente bonita.
La otra, creo que necesita muchos abrazos también.
Y también los quiero, pero sobre todo la gente bonita que te aporta tanto bueno.
Esas tres cositas.
Y mis animales.
Rosalén, gracias.
Y mucha suerte con este disc.
Muchas gracias.
Lleva-me a bailar.
Saca-me la mera.
Lleva-me a bailar.
Lleva-me a bailar.
El matí de Catalunya Ràdio.
Sentir-hi bé no pot esperar.
A Gais pots cuidar la teva audició amb una revisió gratuïta.
Això pots continuar dient que no el sents perquè hi ha soroll de fons,
o perquè parlen molt fluixet, o perquè no vocalitzen bé.
Et passa?
Truca a Gais, el teu expert en salut auditiva, per a una revisió gratis.
O a Gais.
No esperis més.
Arriba en els dies de bellesa del Corte Inglés.
Amb el 20% de regal per a una segona compra d'alta perfumeria, cosmètica i parafarmàcia.
Recorda, només fins al 10 de maig gaudeix d'un 20% de regal en els dies de bellesa del Corte Inglés.
Consulta en les condicions a les nostres botigues, web i app.
Com pots comprovar que tot estigui llest per votar a les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny?
Has de figurar les llistes del cens electoral.
Pots consultar-ho del 22 al 29 d'abril al teu Ajuntament, Consolat o a INE.es.
Demana que ho rectifiquin si hi ha algun error.
Especialment si votes per primera vegada, si has canviat de domicili, si no has rebut la teva targeta censal o si la targeta conté algun error.
Ministeri de l'Interior, Govern d'Espanya, interior.gob.es.
El 26 d'abril és un gran dia pels petits.
Es celebra el dia del nen.
Jugar és una experiència essencial per nens i nenes i pensant en tots ells, Hipercord i el Corte Inglés tenen ara un 25% de descompte en una gran selecció de joguines de primeres marques.
Com Barbie, Nerv, Lipfrog, Bebes Llorones, Smoothie, Famosa, el Corte Inglés, Lego.
I moltes més. Feliç dia del nen a Hipercord i el Corte Inglés.
A Catalunya Ràdio tenim la millor manera de passar a la tarda.
Exacte, exacte.
Amb un programa amb col·laboradors que valen per dos.
Gonzalo Bernardo, es bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, Nistírio.
I els clients amb més empenta del panorama radiofònic.
El diciente.
Digues.
Forte, forte.
Amb uns convidats que treuen ferro a la seva feina.
L'anada vam perdre 11 a 1.
Veu Palma, 11 a 1.
Aquest és poc, eh?
Quin és el màxim?
Uns 15.
La tarda de Catalunya Ràdio.
Carlos Cuevas, bona tarda.
Bona tarda, molt bé.
De dilluns a divendres de 4 a 7 de la tarda.
Sí, està molt bé.
Amb l'Isent de Carot.
La tarda de la tarda.
Molt bé.
Com el consum d'hortalisses s'ha reduït en 28 quilos per persona l'últim any,
els gimnasos Duins ens han corregut posar 1.000 euros de premi en un brècoli.
A veure's així, compres més.
Ho hem anomenat Amancio, el brècoli més ric del món.
I estaràs esperant en els llocs de verdura del Mercat de la Mercè a Barcelona del 23 al 27 d'abril.
Duin, per aquest esport ha anomenat vida.
En la venda del teu cotxe, com en tot, pot ser un loser o un pluser.
Un loser no valora el seu temps.
Un loser es deixa en vaucar amb ofertes de compra que no es respecten.
Vols ser un pluser?
Vine directe a Ocasión Plus per rebre sempre la millor taxació, pagament a l'acte i sempre amb una transparència total.
Ocasión Plus.
Ja som més de 200.000 plusers.
T'hi afegeixes?
I aquest sofà al llit?
Si ja en tenim un, nosaltres.
És per ta mare.
Com?
Sí, perquè com que diu que és tan còmode i sempre la tenim a casa, he pensat que n'hi podríem regalar un i...
Lluís!
Relaxem-nos més.
A Galeries del Tresillo són els dies del sofà al llit.
I això vol dir que tens fins a un 30% de descompte en tots els sofars al llit de la botiga i de la pàgina web.
Galeries del Tresillo.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Doncs mira, com que no vol la cosa, dos quarts de dotze d'aquest divendres, no sé què passa d'aquesta setmana, que arriba tothom, mira així.
Ja no s'arriba.
Sant Jordi.
Sí, exacte.
És que Sant Jordi, un dia n'hem de parlar, eh, de Sant Jordi?
Per què?
Què passa?
Ja ho veu ja prou.
Home, perquè Sant Jordi es veen com que tot és molt bonic, tothom està molt enamorat, tot molt bé, i he vist coses d'aquest Sant Jordi, he observat.
Red Flags, què has vist?
No, Red Flags no, però que...
Però què has observat ara? Jo estic nerviosa.
No, no, sóc jo la protagonista de la secció, per tant...
Ah, o sigui, són coses que et vinculen a tu.
No, no, no, no, no, que he observat.
Quan observes a la vida, veus més coses que el que hi ha darrere...
La meva terapeuta sempre m'ho diu, has d'observar més.
Clar, si tu observes...
Perquè ennudiràs de continu.
Si tu observes, veus cada cosa que dius, ai, ai, ai, ai, ai.
Anem bojos, com un cavall, eh, sí.
Però avui no hem vingut a parlar de Sant Jordi, sinó que anem a posar una banda sonora que crec que està en la banda sonora des de dimecres.
Muchas veces se nos olvida que tras los políticos hay personas.
Yo soy un hombre profundamente en amor.
Ah, tio Flav, algú que expliqui què és aquesta cançó, perquè no estic entenent res.
No, això és la carta que Pedro Sánchez ha fet arribar via xarxes socials de tots els ciutadans espanyols,
passada per la mà de la intel·ligència artificial amb ordres del nostre amic i company Tomás Fuentes.
O sigui, sona així, és una meravella.
És espectacular, per qui s'hagi perdut.
La carta original és un comunicat en el que Sánchez anuncia que es retira uns dies a reflexionar sobre el seu futur polític,
després que la seva parella Begoña Gómez revés acusacions molt serioses per part de mitjans de comunicació d'ultradreta i de manos límpies.
I en aquesta carta, molt llarga, hi ha molt text, mucho texto.
Pedro Sánchez diu...
No me causa rubor decirlo, soy un hombre profundamente enamorado de su mujer que vive con impotencia el fango que esparten sobre ella día sí y día también.
I d'això volem parlar avui, dels actes d'amor que fan els homes i per què els fan.
És com descobrir l'universo.
Te quiero, te quiero.
No eres el centro de mi corazón.
Te quiero, te quiero.
A veure, aquesta cançó és preciosa o no?
Buah, és un Perales, això, eh?
Sí, ja ho sé.
Un Perales interpretat per Elefantes, Love of Lesbian, i ja ho diràs, Florsbian.
Love of Lesbian?
I Sidoní.
O sigui, a més, un trio fantàstic.
Escolta'm, volem parlar d'aquesta carta de Pedro Sánchez i volem parlar de tot el que hi ha al darrere de...
A veure, però vosaltres no voleu parlar de la carta en sí, ni d'aquests cinc dies que s'ha agafat per repolacionar, ni de si...
D'aquest paràgraf.
El paràgraf aquest de...
No me causa rigor decirlo, soy un hombre profundamente enamorado de su mujer, perdoneu, que vive con impotencia el fango que esparcen sobre ella día sí y día también.
A veure, què vol dir que no li causa rigor?
No, volguem dir que no li fa vergonya, no?
No me li faltaria.
Segle XXI.
Hola, Pedro Sánchez.
Jo a Pedro Sánchez li faria petons a la boca, 24 a 7, fins a deixar-lo amb els llavis encetats, a més no poder, però...
És que jo sabia que aniria per...
No, és que no ho puc evitar.
No ho puc evitar.
O sigui, a mi aquest senyor...
Mira, és que a mi és mosquit.
Tu vas dir, parlarem de les mostres d'amor dels homes, perquè el segon dos estàs...
No, estàs menjant-te la boca amb Pedro Sánchez.
Jo sempre aprofito perquè sempre penso, no fos cas que estigui escoltant Pedro Sánchez.
I a cop provoca...
Ara mateix no té res més a fer que posar la...
Alguna ràdio haurà posat.
Doncs sí, que no sigui aquesta, i ara jo tingui la sort que aquest senyor m'estigui escoltant.
I, bueno, jo, el meu home me l'estimo moltíssim, però 5 minutets a Pedro Sánchez no li diria que no.
Seria el teu número 1 dins de la llista aquesta d'excepcions que podries fer?
Per descomptat.
O sigui, si algú dia coincideix amb l'espai i el temps amb Pedro Sánchez i amb el meu home a la vegada,
jo crec que li demanaré 5 minutets a la meva home per dir-li deixem...
Ara no som nòvios i d'aquí 5 minutets ho tornem a ser.
Bueno, això que ha fet el Pedro Sánchez, parar 5 dies, doncs jo pararia 5 minutets.
No, no, això és així.
No, tornem al tema. Què vol dir que no li causa rubor, decir-lo?
Pensar que expressar l'amor per una persona que estimes et pot causar vergonya
vol dir que acceptes la mofa dels altres senyoros
que segurament pensen que la teva masculinitat no t'hauria de permetre fer aquestes coses.
Aquest rubor s'obre molt en aquesta frase.
Ja n'hi ha prou, és a dir, estic profundament enamorat de la meva dona, punt.
Ni no me causa rubor, ni...
Bueno, a Pau Donés també deia...
Com era aquella frase?
Ara no sortirà perquè sé que escolten el Perales.
Quina frase vols dir, Pau Donés?
No, que deia també...
No me son rojos y te digo que te quiero gracias.
Sí, és que els homes amb aquest tema tenen un problema.
I hauríem d'anar posant fila d'agulla perquè som 2024
i encara no volen acceptar-ho tampoc.
O sigui, ells mateixos no se detecten que tenen aquesta necessitat
d'encobrir els seus sentiments i de no dir-te les coses de cara.
Jo estic en una fase, noia, és que estic farta.
Jo només me'n vaig al llit amb nois que em diguin guapa, lista i antifeixista.
I ja està.
Molt bé.
És que de veritat, o sigui, zero unitats de misteri, no vull ambigüitats, no vull senyals creuades,
és que ens hem fet uns ullets que no s'acaba d'entendre si és que ens agradem, si és que no, prou.
Missatge de bon dia, missatge de bona nit.
Estàs molt guapa, et queda molt bé aquest top que portes.
I si no, t'estàs conformant.
I like a tot.
Tots els posts d'Instagram, els stories, tot.
Fan absolut que no hi hagi cap mena de dubte.
Jo estic d'acord amb Laura Grau i jo diré que això de, com ho diu,
no me causa rubor, és autocomplaent.
Pedro Sánchez s'agrada tant a si mateix que necessita dir-li a tothom
com de molt estima ell de la seva esposa.
Perquè jo crec que això és ni més ni menys que el que fa un home
que li encanten les mostres d'amor públics,
no tant perquè necessita dir-te el molt que a ell li agrades,
sinó que necessita que els altres sàpiguen que ell és molt bon amant.
És d'aquesta gent que fa mostres d'amor públics per cada bé
i, per tant, Pedro Sánchez és el noi que, quan el deixes,
després que t'hagi tractat fatal, et pregunta
què li diràs de mi a les meves amigues?
Això que t'he fet ho explicaràs.
Perquè és un peixos.
Perquè està més preocupat de com allò que t'ha fet a tu
li farà quedar davant dels altres que el que t'ha fet a tu mateix.
Per mi, dos cares de la mateixa moneda.
Per mi, mostres d'amor públic, estàs molt a prop de ser un manipulador.
Però llavors voleu dir que un home no pot donar una mostra d'amor públic?
Clar, hi ha d'haver coherència.
Que s'ha de sospitar.
Per què?
A veure, però us esteu contradint.
No, jo crec que s'hauria de saber què fa a casa.
Vull dir, jo estic molt a favor de les mostres d'amor públiques i privades.
Jo no, a mi hi ha d'haver un crinx absolut.
Per què?
Perquè les coses importants passen dintre de casa
i penso que jo no tinc per què anar veient.
Jo a vegades veig gent a concerts i penso,
nois, llogueu un hotel.
Jo amb aquestes coses sóc així, sóc recatada, sóc sèrie.
Ets molt catalana, Rita.
Sóc molt catalana, no m'agraden les mostres d'amor públic.
Jo també penso que, mira, para gustos colores,
vull dir que cadascú fa el que vol
i jo no, simplement, si ve que algú allà fensa uns petonets,
doncs no miro.
No mires?
Para meva, noies, no passa res, de veritat.
Passen coses molt pitjors en públic que gent morrejant-se, eh?
I tots mirem i no diem res.
A veure, jo...
Jo què sé, gent tirant colles al terra per dir alguna cosa.
Jo què sé.
Ah, sí.
Bueno, però això...
Saps?
Mira-ho, ja el tenim, veus.
Ja, clar.
Jo que te quiero, ni que me dejes o te dejes.
Eso ya no me da miedo había sido sin dudarlo la más bella.
Llavors, tu, Rita, dius que mostres d'amor...
Però això t'ho ha d'analitzar un psicòleg o un psiquiatre, eh?
Mira, jo quan veig...
Jo quan veig que la gent...
Marina, jo quan veig que la gent es demana matrimoni a concerts...
Això, això, això, això no.
Al balcó de Juliet, a la casa de Julieta de Verona.
No, no, no.
Em suïcido allà mateix, m'agafa un cobriment, m'han d'ingressar...
No soc capaç de dir que sí.
Encara que estigui enamoradíssima, no seria capaç de dir que sí.
A mi aquesta carta té una mica per mi de vibes de...
Et demano matrimoni al concert de Pablo Alborán.
I jo això no ho pot ser tot ara.
Tu vols dir l'escenografia, la posada en escena, el xou.
I després hi ha gent que també ho penja a les xarxes socials, no?
Clar, i llavors, on és el límit?
Clar, per exemple, el típic missatge de Sant Jordi de...
Moltes gràcies, t'estimo, i està amb tu...
No sé quantos, això tampoc, eh, Rita?
O què?
O sigui, foto de Sant Jordi, per dir alguna cosa?
Ah, xarxes, eh?
Estan parlant de xarxes.
Jo, personalment, jo com a Rita Roig, aquestes coses no les puc col·larar.
Ja anirem al psiquiatre, ja m'ho faré mirar si m'ho recomaneu.
Jo vaig a la Rita, eh?
Però sí que...
No, no, però...
No, no, no, jo ho deia perquè tu havies dit que no podies suportar ni veure dos petons en un concert.
Jo no combrego, jo no estic d'acord.
O sigui, tu l'amor s'ha de viure des de dins de casa, dins de la porta.
Es viu des de dins, és que és veritat que sóc una persona vergonyosa amb aquestes coses.
Sí, sí, mira, ara la de una grau, depèn de què digui, ens barallarem aquí en directe.
Ja he vist la Rita Roig fent coses en poble.
Home, clar, perquè no era ben bé un concert, allò, eh?
A veure, heu anat a puestos que no es poden dir una cosa clandestina?
No, no.
O sigui que a Rita Roig s'està amagrejant en un senyor.
No, no era un senyor.
A més a més, era una senyora.
Ah, sí?
Sí, i tant, era la meva nòvia.
Caramba!
I la Laura Grau va veure un petó i, bueno, clar, si dic, jo intento viure aquestes coses amb normalitat
i després l'altra gent fa escarfalç, clar, jo he de fer...
Home, és veritat, això va reforçar el meu trauma, perquè, clar, després tu et fas un petó i la gent, bueno...
Bueno, m'esteu dient que vosaltres, a la segona cita, tercera cita, creuant un semàfor, allò esperant que es posi en verd,
no us heu amagrejat, i esperant que es posi en verd, s'ha tornat a posar en vermell i un altre cop en verd,
i heu estat allà...
Això s'ha de fer, Rita.
No entenc la imatge del semàfor.
Bueno, i tu esperes a creuar un carrer i el semàfor està en vermell, i a la segona cita...
Tu no aprofites per menjar-te la boca amb qui vagis?
Alerta, depèn, depèn, depèn.
Això, per una amiga meva, és a la vara de Madrid de saber si a una persona li agrades,
que és que si en els semàfors aprofita la pausa per fer-te una tocadeta de mà, un petinet, una miradeta...
Si aprofita la pausa del semàfor per tenir més de tu, és que li agrades de debò.
Això ho diu una amiga meva.
Aquesta teoria us l'esteu traient ara.
No, no, no, que la compro.
Que la diu una amiga meva, que la fa servir per tot.
La teoria del semàfor.
La teoria del semàfor, nois.
No, no, totalment d'acord.
I això, el semàfor, ja no et magreges, quan ja fa un temps que vas junts,
que ja esperes allà, va, aviam si es fot verd o no.
Que tenim presa que hem d'anar al sabatí i portar allò a la titularia.
A veure si passo jo i allà està.
Exacte, això també m'ha passat.
A veure si passo un vermell i tenim sol i passa un camió d'ots eixos, saps?
I que també...
Ja m'ha arribat massa lluny, ja hauríem d'haver plegat per temps.
És una mostra d'amor, també.
Una mostra d'amor propi.
El que heu d'entendre és tot el que esteu dient ara mateix,
que esteu explicant les vostres teories amoroses i sexuals de la vida.
El Pedro Sánchez.
El Pedro Sánchez, que, pobre home, el que ha vingut a dir és en una carta,
que li fa vergonya dir que està profundament enamorat de la seva dona,
que és Bigonya Gómez.
Vosaltres sabíeu que la seva dona és l'única persona que ha estat amb ell sempre,
en totes les crisis, en totes les decisions que ha pres.
Ells dos no estan bé, eh? Tampoc.
No, tu t'estàs creient els rumors que circulen pel Congrés,
que no tenen cap mena de veracitat.
Ah, que circulen rumors.
I tant.
I que es diu, i això no ho sabia.
I tant, que ells dos no estan bé i que ell ha tingut les seves cosetes.
Potser tenen una relació oberta.
És que de portes endins això no sabem.
El que estàs fent és molt perillós,
perquè des de la ràdio pública estàs dient que Pedro Sánchez
no està enamorat de la seva dona sense tenir cap mena de prova.
Jo dic el que se m'ha arribat.
No, el que t'ha arribat al cap, però...
I seran rumors, evidentment, que ho són,
però ja ens agrada sucapar amb aquestes coses.
És a dir, Pedro Sánchez és un home que té una línia vermella.
Tots la tenim, aquesta línia vermella.
La seva línia vermella és...
Begoña Gómez, que és la seva dona.
Que això no es toca.
I les seves criatures.
Això no us ho compraré.
Jo molt a favor dels gestos d'amor públic,
m'encanta la cursileria, que la gent et vagi de cara i tal,
però si ara aquí ja faig la meva petita columneta d'opinió,
que és que em sembla que si ets el president del govern de l'estat espanyol,
no pots dir, ai, és que estan insultant a la meva dona,
crec que m'hauré de replantejar estar en aquest càrrec.
Vas néixer ahir, Pedro Sánchez?
No et van dir a primera primària que a Palabres Nécias oídos sordos?
És que, bueno, un tuf de manipulació i de
you all have been pessoed, que fa molta vergonya.
Això és virtuosignaling de polític i de persona.
Esteu parlant.
Ara la meva mare està escoltant la ràdio i no està entenent res.
Virtuosignaling és quan fas veure que ets molt bona persona, no?
Tu estàs amatent senyals de la teva virtut.
Per això es diu així, virtuosignaling.
Llavors, és virtuosignaling polític,
perquè, ai, mireu que bon polític que soc,
que no sé què, que te n'enten he de posar la meva vida personal,
que jo tinc uns valors que són imprancajables, no?
El que deies tu, la meva línia vermella és la meva dona
i també és virtuosignaling personal.
Mireu que bon marit que soc.
Soc l'home perfecte.
Tothom voldria un home que fes una carta, no?,
dient que està disposat a renunciar al càrrec de més poder
de tot l'estat espanyol
només per la possibilitat que tu et deixin d'insultar.
Queden dos minuts.
Què faríeu si el vostre home, la vostra parella, la vostra dona,
qui sigui, us fa una carta així?
Com reaccionaríeu?
Clar, en quin context.
Clar, clar.
Si fos el president del govern, jo una catalladeta
i espavi la nena, que jo no t'he demanat que em facis aquí el gran gest.
És que hi ha paternalisme.
Per victimisme polític.
Clar, evidentment.
Clar, si és un mindunt i d'aquell carrer,
com podrien ser qualsevol dels meus nòvius,
doncs jo moro i li demano matrimoni, no?
Ah, això tampoc no ha sigut sorpresa, eh?
Clar, és que depèn del context.
Clar.
Clar, sí, a mi m'encanta una carta d'amor,
però no en un context d'estratègia política.
Em sembla lamentable.
Rita.
Jo faria exactament el mateix
i a part crec que faria algun tipus d'escarfall públic,
jo també,
perquè sapigués que si ell té la possibilitat de liar-la,
jo dos vegades.
A veure, escarfall públic, tipus què?
Miley Cyrus i Liam Hemsworth,
en aquella gatifa vermella que el Liam li fa que...
I li fa aquella mirada de comporta't.
I s'aparten la mà.
De fet, crec que seria molt freda en actes polítics
on per protocol haguessis d'anar amb la parella, no?
Series freda.
Seria molt freda.
El comentari de comporta't.
Bueno, ser que inmediato ni William.
Exacte, comporta't, escolta'm,
a mi no m'utilitzis.
És que és...
Jo em sentiria utilitzada.
Si tu veus que ella està utilitzant la seva dona, eh?
Tu et sentiries utilitzada.
Jo em sentiria utilitzada.
Va, Pineda, en menys d'un minut.
Si és Pedro Sánchez...
No, no, home.
No t'he dit que si és Pedro Sánchez, però ja...
Ah, és que t'he de debilitat, eh?
T'he de debilitat.
Si el teu senyor et fa una carta així,
un gest públic d'aquestes característiques.
Però si t'ho penses molt, marxo.
Si és el meu senyor, jo li compro tot.
I ja està.
Estàs fatal, Pineda.
Que tal, que aviam si no es pot estar enamorada, ara.
A veure.
Pineda Grau i Roig, porteu un embolic al cap.
Què dius, ara?
No és veritat?
No, no, no.
El meu discurs no té esquerdes.
El meu tampoc.
Jo estic aquí...
Ah, no, tampoc.
Recta A, en contra de les mostres d'amor públic
i en contra de Pedro Sánchez,
que són dues coses que poden estar perfectament unides.
Ordeneu una mica les idees i torneu-hi velles.
Que no es posi vermell i que digui que l'estima.
Amigues, amigues, muy buenas tardes.
Me cago guapo.
Que tal, que tal, que tal, que tal.
De regal, l'IVA, de regal, junts fins a l'eternitat.
Estalviarem com a...
Este sábado 27 de abril a Capravo y Capravo a casa acumula el IVA a la tuya tarjeta.
Capravo, amor eterno a l'estaldi.
Més información a Capravo.com.
Pensa en un producto y ahora imagina que si en compras dos te n'emportas tres.
¿Bé, oi? Era un litre d'oli d'oliva verde extra carbonell monovarietal?
¿O cualsevol terrina de gelat Huggendes?
No, tan es, porque Supercor y Percor y Supermercat al Corte Inglés
tenemos miles de productos más a 3x2, a la botiga web y app.
¿Algun de ellos será?
Supercor y Percor y Supermercat al Corte Inglés.
¿Qué necesitas avui?
Si vols preparar plats brutals, maleta de romer o en un pim-pam, devora el nou llibre de Cuines.
A la venda a la botiga 3Cat i als punts habituals.
La finestra indiscreta.
Tanquem el Barcelona Film Fest picotejant d'aquí i d'allà.
Matt Ryan, Vincent Pérez, Michael Persbrandt.
Emparellarem amb Maris Sampera, amb Nicolas Cage.
Jo vindré vestirat en un llibre.
Estrenarà Polanski, estrenarà Guadagnino.
Ens posarem Mamífera, amb Bar Lancaster, i Bon Jovi ens cantarà a l'orella.
La finestra indiscreta.
Divendres a les 12 de la nit, amb Àlex Borina.
Oh, God.
Oh.
La cançó del dia de Catalunya Ràdio, amb Frank Lluís Gero.
Esperant el cap de setmana amb en Mamaduixa.
Un fin de tonto.
Que chévere, que chévere.
Que chévere, que chévere.
La mitziata.
Que chévere, que chévere.
Que chévere, que chévere.
Que cuando lo dejas y no trabajas, y no me volto una lata barra.
Que chévere, que chévere.
Que chévere, que chévere.
Que chévere, que chévere.
Ja fa 5 anys que el músic barceloní Bruno de Fabrizis
fa volar el seu projecte artístic i musical amb el nom de Mamaduixa.
Aquests darrers mesos ho ha petat fortíssim amb el riquití
i avui publica cançó nova.
Aquesta que chévere, on compta amb la col·laboració
d'un dels DJs fundadors d'Ojos de Brujo.
Que chévere, que chévere.
La mitziata.
Que chévere, que chévere.
Que cuando lo dejas y no trabajas, y no me volto una lata barra.
Que chévere, que chévere.
Que chévere, que chévere.
La cançó del dia de Catalunya Ràdio, amb Frank Lluís Gero.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Xavi Salvà, Clarence Baker, bon dia, com esteu?
Bon dia, Moonwalkers!
Però totalment, però que anirem de Michael Jackson avui?
No, ben bé, parlarem de ballar, no?
Sí, sí, bon dia, bon dia, Marina.
Bon dia, bon dia, clar.
Avui venim amb moltes ganes de fer-vos bailar.
Això és el més important de tot.
Ballarins, ballarines, balladors, balladores, balladoris...
Però a veure, a veure, a veure.
Ballar què, exactament?
Perquè, clar, podem ballar moltes coses.
Farem un repàs a la història de la dansa, del ball popular,
però vist des d'un altre punt de vista.
De qui?
Vull dir, el punt de vista de la música racialitzada,
de la cultura que realment ha fet que la dansa sigui tota una altra cosa.
De la mateixa manera que jo dic que el Michael Jackson
no va ser l'inventor real del famosíssim pas
que va posar de moda aquest Billie Jean,
igual com la Madonna, tampoc es va inventar el Vogue, no?
Vull dir que venia d'aquells valls marginals de Harlem.
Doncs avui també vull reivindicar
que la història del ball popular, com la història de l'art,
sempre s'ha explicat d'una forma heteronormativa,
és a dir, que només ha comptat amb homes i blancs.
La resta ha quedat amb silenci més absolut.
Que raro, no?
Exacte. És una mica així.
Fem un viatge en el temps?
Vinga, comencem a primers del segle XX,
ben bé, més bé, 100 anys enrere.
Mentre els grans esclavistes de la nostra...
d'aquí de casa nostra i de tot el món,
millor famílies a Sama, Vidalquadre, Xifrer,
Güell, Marqués de Comillas,
ballaven polques, balsos i habaneres,
doncs a mesura que els esclaus es van anar alliberant,
van deixar de ballar els valls juve,
que ballaven ells en les seves reunions clandestines,
a les plantacions, per començar per odiar.
I en riure sant, fer mofa, oberta, a més a més,
dels amos, ballant un ball que es deia el Cakewalk.
Un ball que es ballava amb parelles,
allò agafadets de la mà,
amb el cos així una mica enrere,
i fent saltirons, així cabrioles una mica exagerades,
que amb els anys van acabar desembocant,
primer amb el Ragtime,
i després amb el Charleston,
que es va imposar arreu del món
com a el primer ball de masses.
Charleston, que és aquell ball
que és impossible de reproduir, de copiar.
Home, sobretot si veus les imatges
de Josephine Baker amb els ulls...
Exacte, exacte, amb aquestes pensaves.
Un ball revolucionari, Marina,
que en molts casos a Europa,
més enllà de l'icònica vedette,
que també va fascinar els catalans
quan va passar per Barcelona,
el Charleston va ser molt reprimit
i maltractat per ser considerat
com de moral molt, molt reprobable.
No en va a les curistes i dones
que ballaven aquest ball descomplexat
en els teatres populars,
se les assenyalava com neures tècniques
i fins i tot havien acabat
en centres psiquiàtrics.
Els anys 30, amb la consolidació del jazz,
el swing, l'indie hop,
gràcies a la música de Duke Ellington,
Cap Callaway, Armstrong,
les Big Bands de King Oliver i tants altres
van estendre aquestes ganes de viure
en forma de ball arreu del món.
Si busqueu a YouTube,
trobareu la pel·lícula Hells a Popping.
Hells a Popping, eh?
Busqueu aquest títol
perquè veureu una de les escenes
més delirants de ball
que heu vist a la vostra vida.
La veritat és que grans mestres
de la coreografia dins l'era jazz
com Mr. Bojangles,
Bill Bailey,
el veritable autor del Moonwalk,
molts anys abans de Michael Jackson,
o aquests Nicholas Brothers
que estem sentint gairebé
deixen al nivell d'aprenents
figures tan grans
com Fred Astaire o Gene Kelly,
ja que parlem una mica
de musical a Broadway
o de les grans pel·lícules
de Hollywood dels anys 40.
Déu-n'hi-do el salt,
perquè clar,
amb el jazz després va arribar
el ritme en blues.
Com em costa a mi això,
dir el ritme en blues?
Ara amb mi.
Ara amb mi, és veritat.
Ara amb mi, rock and roll.
Exacte.
Diguem que és una progressió, no?,
del ritme que sempre ha anat a més,
cada cop més ràpid i més lliure.
D'aquesta manera,
als anys 60,
doncs, entre el sol, el rock,
com diu aquesta cançó,
Dead Wind Star,
The Land of One Thousand Dancers,
ara no em sortia el nom,
La Terra dels Mil Dancers,
ara ben dit,
doncs el ball es va convertir en una moda,
i els joves van aprendre a ballar
tota mena de disbarats en moviment
d'allò més curiosos.
La cançó ho diu,
el twist,
el batussi,
el gos,
el nedador,
la xafapatates,
el poni,
el jerk,
l'skate,
l'alligator,
el medicine,
la gent que...
Vaya,
en fi,
un no parar.
I efectivament,
el ball es va convertir en una màquina
de fer cultura pop,
diners i l'epicentre
de la creació musical.
Després,
vam donar pas al funk,
James Brown,
ventant escena,
i tot va canviar.
La música disco,
també les grans discoteques
que es van convertir en temples del ball,
el megashow televisiu
de Don Cornelius,
el Soul Train,
que també us recomano que veieu,
per veure els 15 segons de glòria
que cada persona dels Estats Units
podia veure a la televisió.
Vaja,
és digne de veure,
és tot un espectacle.
I, evidentment,
les drag balls de Harlem,
que dèiem al principi,
i que han immortalitzat
dos mites de la cultura d'ens,
la sèrie Pous i Madonna.
Tu creus que gràcies,
per exemple,
a Madonna i a Michael Jackson,
la música i el ball
van fer un pas més?
Home,
el que sí que crec
és que talents com ells,
que eren esponges,
van assolir
totes les modes
i manifestacions populars,
les van treure del carrer
i les van fer
per tothom,
una mica van fer
el salt més important.
Perquè la música dels 80,
a banda de l'inquietant
Bobby Farrells,
recordeu,
dels Bonnie M,
que es movia
d'aquella manera
realment tan increïble,
única també,
doncs van portar
grans coreògrafs
afrodescendents,
com ara Gregory Hines
o Alvin Haley,
el fundador
de l'American Dance Theater,
on el ballet
i la dansa
amb majúscules,
diguem,
però racialitzada,
va començar
a fer-se
un espai
més enllà
de les imposicions
acadèmiques
blanques.
És l'època,
també,
de l'arribada
del hip-hop.
Déu-n'hi-do,
quin recorregut
ens estàs fent avui
per la història
més recent de la música.
Ja arribem,
ja arribem al final.
El hip-hop,
què en diries?
Home,
el hip-hop
és l'expansió
també a les xarxes,
al Facebook,
sobretot al TikTok.
Desembarquen
un munt
de ballarins
amb talent
que no surten
d'aquestes acadèmies,
sinó del carrer.
Així,
les músiques urbanes
i figures tan influents
com
Camille Brown,
Leon Akita Burns,
el conegut com
Kaida The Great,
Morgan Balloch
o Kylie Hanagami,
si ho dic bé,
el coreògraf
de la Britney Spears,
del Blackpink
o del Justin Bieber,
han fet escola
i ens han familiaritzat
amb moviments
com ara el Bob,
el Running Man,
el Tom Whoop,
el Camel Walk,
etcètera, etcètera.
A més a més,
de perreos
i twerkings diversos,
eh?
Però bé,
arribem al final
ja a l'actualitat
amb una història
que jo crec que
a mi m'agradava repassar,
tenint en compte
que d'aquí uns dies
tenim el dia de la dança,
el dilluns,
i que us animeu
a ballar
amb una
de les cançons
que ja hem escoltat.
Aquest dia.
Hi ha una frase
que deia un coreògraf
que deia
cada dia que no
hagin ballat a la vida
és un dia perdut.
I em sap molt de greu dir-ho,
però també
hi havia una persona
que estimava molt,
que es diu
l'Anna Pérez Pagès,
que ens ha deixat
fa molt poquet
i que justament
en el seu funeral
ens va recordar
que havíem de continuar ballant.
Va per tu, Anna.
Doncs mai millor dit
i mai millor recordar
la figura
d'Anna Pérez Pagès.
Amb què acabarem ballant,
per tant?
Doncs amb la terra
de les mil danses, no?
Som-hi.
Som-hi.
One, two, three.
One, two, three.
Yeah!
Hallelujah, Mario!
You got no one a pony
Like Tony Maroney
A mashed potato
Do with the alligator
Now put your hands
on your hips
And let the back
Now do with the white twos
Move on
Like my little Lucy
I said
Na-na-na-na-na
Na-na-na-na
Na-na-na-na-na-na
Na-na-na-na-na
Somebody help me sing this song
Na-na-na-na
Na-na-na-na
Na-na-na-na-na
Na-na-na-na-na
That's right
On the bass
Ow!
I said
Na-na-na-na-na-na-na
Na-na-na-na-na-na
Gracias por ver el video.
¡Ja, ja, ja, ja, ja!
¡Ja, ja, ja, ja!
Vota al Frente Obrero.
¡Ja, ja, ja!
Vota al Frente Obrero.
¡Ja, ja, ja!
Esquerra Republicana.
El costat de la gent.
El costat de Catalunya.
Esquerra Republicana.