El Matí de Catalunya Rádio, Ricardo Estrell.
Avui a la tertúlia del Matí de Catalunya Rádio
nos acompaña la periodista y directora de Planta Baixa,
Agnés Marqués.
Ahí va a hacer un 13, Planta Baixa, un regalo histórico.
Hola, buenos días.
Eso no es fa cada día, escolta.
La doctora en comunicación y directora del diván de Catalunya Rádio,
Sílvia Cópolo.
Gracias.
No sé si iba a decir que ahí va a hacer, pero...
Ahir no hi érem, a l'antena no hi érem.
Això és veritat, això és veritat.
La periodista i politóloga Estefania Molina.
Bon dia, Estefania, també, bon dia.
Bon dia.
Jo no dirigeixo...
Quina alegria, escolta'm.
Quin ímpetu.
Sí, sí, jo no dirigeixo res, encara.
Tot arribarà, tot arribarà.
Tot arribarà.
La psicòloga especialitzada en violències masclistes, Alba Alfageme.
Bon dia, Alba, com estàs?
Bon dia, jo no es parlaré de les teràpies que vaig fer ahir, no?
No, perquè...
Deven ser dures, deven ser dures.
I la directora de Les Dones i els Dies de Catalunya Ràdio, Bonse Virgili.
Bon dia, Bonse.
Com estàs?
Bé o no?
Una mica adormida, però ho salvarem, això.
Ja portem dos cafès.
Bé, avui és una tertúlia molt especial.
És 8 de març, tertúlia especial al matí de Catalunya Ràdio.
Volem analitzar com està ara mateix el feminisme,
quins avenços hi ha hagut i on hi ha més feina per fer.
I volem començar per una cosa que indiquen moltes enquestes
que s'han publicat últimament.
Són dades sorprenents, si més no.
Els nois joves, atenció, són el grup d'edat que més allunyat se sent del feminisme.
Marina Romero.
Mira, comencem per l'enquesta que publica avui el País.
La generació Z, és a dir, els que tenen entre 18 i 26 anys,
és on hi hauria més diferència entre nois i noies.
Només un 35% dels joves d'aquesta generació, fins als 26 anys,
es considera feminista.
Mentre que el percentatge en les noies és el doble, 66%.
En les generacions, però, de més edat, les diferències ja es van reduint.
Més exemples. Només un 15% de nois, un 15%, creu que la vida d'una dona és més complicada.
Hi ha una altra enquesta que hem conegut també en les últimes setmanes
i també mostra que entre els joves hi ha actituds cada vegada més masclistes que entre els seus avis.
Això és que em sembla sorprenent.
És a dir, que els nets són més masclistes que els avis.
Sí, els experts ho atribueixen al fet que entre els joves calen més aquests discursos reaccionaris a les xarxes
o entre els partits ultradreta.
Un de cada cinc menors de 35 anys assegura que els homes que es queden a casa cuidant els fills,
atenció, són menys homes.
Això ho diu un de cada cinc menors de 35 anys.
Què vol dir això?
Doncs són el doble que entre els majors de 50.
I una enquesta que també mostra que la meitat de la població creu que la promoció de la igualtat de gènere
ha comportat i s'ha traduït en una discriminació contra els homes.
Clar, direu, això són enquestes agafades a l'atzar.
No, no, no.
L'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, per exemple, posava el focus també en els joves catalans.
6 de cada 10 creu que les dones posen denúncies falses.
Com si posar una denúncia fos anar a comprar el pa.
I torna a ser la franja d'edat amb opinions més masclistes.
Més de la meitat creu que el feminisme ha anat massa lluny.
No ho diu només l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió,
sinó que també ho reflecteix igual.
Un 44% dels homes diuen que el feminisme ha anat massa lluny.
En aquest cas, segons l'enquesta del 6, l'última que es va fer.
I és l'única franja d'edat on afirmacions com aquestes estan rebent un suport majoritari.
I també aquí trobem que les noies joves són les que més ho rebutgen.
Són moltes dades, però crec que hi ha tota una tendència que arriba a la mateixa conclusió.
Us sorprèn, Sílvia?
Més joves, menys feministes.
A veure't, aquestes dades sempre et sorprenen, però en realitat no han viscut gaire.
És a dir, no tenen l'experiència vital del que passa sent un home i una dona.
I segurament estem fent el que cal, que és anar avançant amb la conquista, diríem,
que realment dels drets de les dones, amb les llibertats, amb anar endavant,
amb que sigui més natural poder compartir els espais públics
i que també els homes puguin compartir els espais privats,
però penso que de fons hi ha la cessió de poder.
És a dir, quan els nois estan veient també que ells hi han de ser,
ells hi han de posar, doncs els altres han tingut molts anys
per veure que aquesta cessió de poder pertoca.
Que pertoca per classe social, que pertoca per gènere, han pogut reflexionar.
Ara, en el moment en què estem en l'espai, que els missatges són tan curts,
ara ho dèiem a les xarxes, que no hi ha, diríem, temps per la reflexió,
doncs penso que s'ha de fer un esforç per poder arribar a la gent més jove
i per tenir models masculins també i femenins,
no que sigui, diríem, tous, de persones toves,
sinó de persones valentes, de persones lliures,
de persones alegres i felices, homes i dones,
i que l'assignatura també és els homes.
Com ensenyem aquest rol dels homes?
Els nois poden anar molt perduts, potser se'ls ha d'ajudar.
Aquesta era una sessió de la Montse Virgili,
directora de les Dones i els dies de Catalunya Ràdio,
quan explicava de què aniria el programa,
que no és un programa només per dones,
no serà una cosa només que parlem de coses que ens passen a les dones,
sinó que és un programa que vol anar molt més enllà,
és un programa per tots els públics,
és una programació generalista la que fem.
Exacte, exacte, i per exemple aquesta setmana
he convidat homes per parlar del feminisme,
i el que m'he trobat és una mica molts dubtes,
moltes pors de ficar-se en jardins,
se senten a vegades també petits,
perquè no ho saben, no ho han entès.
Però no és que ha fallat,
perquè hi ha alguna cosa que ha fallat,
si això i hi ha homes que ho senten així o no.
No, és un procés.
És l'estorament davant d'un canvi de paradigma sobtat.
I de fet nosaltres estem aquí
i estem tot el dia reflexionant sobre això,
per això ens heu convidat,
però hi ha moltes dones també
que davant d'algunes preguntes
tampoc no ho tindrien molt clar tot,
és a dir, tots estem arribant aquí,
el que passa és que és més fàcil sempre,
en aquest sentit, quan parlem de feminisme,
parlar com a dona que parlar com a home,
encara que vulguis intentar començar a pensar d'una altra manera,
no? El camí no és fàcil.
Bé, jo crec que també estem en un moment,
o sigui, de canvi de paradigma molt bèstia.
Llavors, quan tu has patit una situació de discriminació,
és molt més fàcil que tu et plantegis
què passa a la teva vida,
quin paper ocupes,
quina responsabilitat tens tu de tot això que està passant,
i quan te n'adones que és un problema estructural,
hi ha tota una revisió personal.
Quan tu vius en el privilegi,
és difícil que et plantegis qui ets,
perquè tot et va de cara.
O sigui, realment ens plantegem
què ens passa a la vida
quan vivim situacions complexes, doloroses,
que és quan creixem...
La discriminació, no? Sí, sí.
La discriminació.
Llavors, què passa?
Que les dones hem fet aquesta transformació,
crec que els homes que encara viuen en el privilegi,
encara senten que tot això és un tema de dones,
no s'ho plantegen com un element de transformació,
i tampoc acaben d'entendre què els pot beneficiar.
I amb això crec que és molt important, també,
que posem el focus amb els joves,
perquè aquí, per mi, sumen molts temes.
Un és que, com ja sabem,
s'informen i construeixen el seu món
a través de les xarxes socials.
Les xarxes socials,
que és on l'extrema dreta, d'alguna forma,
escampa el seu missatge,
el que fa és apel·lar a un tipus de missatge molt visceral,
que connecta molt amb la por...
I molt curt.
Molt curt i que reforça molts mites.
I aquest tipus de missatge visceral
fa que tu, com que ens hem educat tots i totes
en una societat masclista,
et connecti amb alguna cosa molt profund.
En canvi, de construir aquesta idea
implica un procés mental
de desgast, de cansament,
de plantejar-te les coses,
i és molt més fàcil tirar del mite.
Jo crec que hi ha una reflexió també interessant a fer.
Crec que aquest 8 de març de 2024
el feminisme ja està preparat,
i és que avui,
llegint tots aquests estudis,
totes aquestes dades,
s'entrevista molts experts a la premsa
de per què ha cap passat.
I m'he apuntat unes declaracions
que ha fet l'antropòloga
i professora de la Universitat Autònoma,
la Bruna Álvarez,
que fa autocrítica.
Diu que el feminisme
també té una part de responsabilitat.
Per què?
Perquè no ha sabut implicar els homes
i fer-los entendre també
que aquesta lluita els beneficia.
I, literalment,
diu que troba a faltar discursos positius,
tot està construït
des del que no s'ha de fer,
i diu que s'ha de girar
i argumentar en positiu.
I diu que té la sensació
que el feminisme ha fallat
a l'hora d'escoltar
les demandes d'alguns homes.
En cap cas està parlant,
i ho diu així, literalment,
dels homes energúmens o cavernícules,
sinó d'aquells que, en el fons,
empatitzen amb el feminisme,
perquè al cap i a la fi
és una societat igualitària.
Exacte.
Però fixat que encara fins i tot
hi ha també dones
que se senten com a vegades incòmodes
o que no saben com abordar alguns temes,
vull dir que no cal anar estrictament als homes.
Jo crec que la gran virtut del feminisme
serà ser integrador
en el sentit de permetre el dubte.
Jo no tinc resposta ferma i segura
davant de tots els dilemes
que em planteja el feminisme.
No, perquè estic amarrada de masclisme,
que és la cultura que he imparat fins ara,
tot i definir-me com a feminista.
Ens hem de permetre...
No hi ha un sol camí.
Ens hem de permetre el debat i el dubte.
Jo crec que és com pot ser integrador,
si no és excloent.
Estefania.
Sí, per mi hem de partir de la base
de la socialització d'aquesta nova generació
de gent jove, de nois,
que jo crec que ells interpreten el feminisme
com l'estatucuo.
Ells creuen que realment,
en el món en què han nascut,
la reivindicació de la dona
és com el mainstream,
és allò que es fa,
i per tant,
l'ús subversiu per ells
són les actituds a la contra.
Em fa l'efecte que això hi és molt.
I fins i tot,
de vegades,
ho caricaturitzem
i tenim aquesta idea
que deuen ser 4K-fres
aquests homes que diuen
ai, és que les dones
em fan retrocedir,
em treuen drets.
Però molts nois,
i a mi,
parlant amb les seves mares,
mares d'adolescents,
una mica el que m'arriba
és que realment ho creuen.
Creuen que contínuament
se'ls acusa de ser un violador,
d'aquells, jo què sé,
que són unes males bèsties,
amb uns maltractadors, etcètera.
Clar,
i són els missatges que reben
perquè quan realment
no estàs format,
t'estàs socialitzant
i veus que aquests són els missatges,
si no tens gaire de criteri,
és normal que sentis
que t'acusen a tu,
insisteixo,
perquè no tens un criteri
per filtrar i dir,
d'acord,
això no té a veure
amb els homes que es porten bé,
es comporten adequadament
i mai faria mal a una dona.
Té a veure
amb altra sèrie de coses.
Per mi aquest és el tema,
com el gap d'haver crescut
en un moment
on no tenen el context del passat.
I a mi,
això només a tall d'usuari,
sí que em fa la sensació
que hi ha gent
de l'edat del meu pare
que és molt més feminista
entre gometes
o té menys actituds masclistes
que molta gent jove
d'avui a dia.
I això em crida moltíssim l'atenció.
També crec que l'home
s'està reinterpretant
el seu paper
en un context on,
no sé què deia l'enquesta,
que molts homes
no creuen que les dones
ho tinguin més difícil.
Jo crec que no és cert.
Per mi,
el 100% dels meus amics
que tenen vora
al voltant de 30 anys
saben que una dona
ho té més difícil.
I jo crec que precisament per això
s'ha generat una rivalitat
de vegades als llocs de feina
on jo he vist
que els molesta molt més
l'ascens d'una companya
que d'un company
perquè saben que ella
ho té més difícil.
I realment per mi
aquest tema de la precarietat,
d'haver perdut el rol
com de proveïdor,
d'estar per damunt de la dona,
d'estar en una jungla
on molta gent
és molt precària
i alhora saps
que les dones
ho tenen més difícil.
En certs entorns
no ens enganyem.
És evident
que una dona
a l'hora de parlar en públic
acostuma a acostar-li més
perquè hi ha menys
referents de noies
als mitjans joves.
Jo crec que,
per exemple,
ara mateix
som una mostra esbiaixada
però jo tinc la impressió
que no moltes noies
aixequen la veu
ni a classe
ni a molts llocs.
Deixa'm dir
que crec que el que va bé
és com anar dient
en el món laboral
en el món de la universitat
i començar
com a donar pistes,
no?
Ara que deia l'Estefanía
jo ensenyo
a parlar en públic
les dones et diuen
d'una manera més clara
jo tinc por
els homes també en tenen
però no gosen
dir-ho d'aquesta manera
perquè se suposa
que no n'han de tenir por.
Llavors,
a veure,
tenim superestudiat
que un dels motius
de la bretxa salarial
sobretot
quan puges
de nivell
i estàs en feines
molt masculinitzades
és que les dones
no defensen
amb la mateixa determinació
la seva capacitat
de poder assolir
llocs de més responsabilitat
i no discuteixen
de la mateixa manera
el seu sou.
Parlo de feines
amb altes nivells
i a edats també grans.
Accepta Sília Cúpulo
perquè em consta...
Em consta...
A tu quin director
de la ràdio
t'ha dit alguna vegada
parles massa bé,
Ricard?
Tira't una mica més enrere
i que no se't noti.
Això t'ho ha dit a tu, Sílvia?
Aquí, en aquesta ràdio.
Que parles massa bé?
Parles massa bé, Sílvia.
I fes que no se't noti tant.
Sí?
Però, Sílvia,
tu en aquest cas
has estat un referent.
És a dir,
en part,
si jo em dedico
al món de la ràdio
és perquè hi ha dones
que són abans.
No, és veritat.
Ets molt generosa.
No, m'haureu
perquè les hem pogut
aclarir des de joves.
És el que hem referent
ja pel nostre col·lectiu.
El que passa
és que ella
quan estava fa anys
era una excepció.
Perdona,
això que estic dient
és de fa 10 anys,
eh?
No estic dient
de fa tants i tants anys,
eh?
Llavors jo crec
que hem d'anar a veure...
Però saps què vols dir?
Aquest missatge
que hi ha al darrere
que parles massa bé
que...
T'ha setat de fer petita.
Tan potent
que tires enrere?
Ets tan potent
que tires enrere?
No, no tires enrere
perquè l'audiència puja
i es doble.
No, ja ho sé.
Però estàs posant en evidència
aquells homes
que no t'arriben
a aquest nivell.
No,
se t'ha de fer petita.
Tu has de ser petita.
A les dones
se les fa petites.
Però això t'ho dic
un director poc intel·ligent
perquè, clar,
si un director
no vol
que la seva presentadora
estigui arribant
als màxims d'audiència
podria que al final...
Depèn de com.
No, perquè...
Jo crec que...
Home, a més...
Hi ha hagut directors
de programes
que han parlat molt bé
que han fet molt petits
els col·laboradors
i dubto que se'ls hagi fet
aquest comentari.
A cap home
se li pot fer aquest comentari.
A cap director
de programa de ràdio
o de televisió
només se li pot fer
a una dona.
Moment, moment.
Deixa'm centrar-me
amb la bretxa salarial
que ara parlava la Sílvia.
I la precarització
de perfil femení.
Quan parlem de bretxa salarial
hem de tenir en compte
que hi ha dues bretxes.
La dona
se deixa patint
més precarietats laborals.
Venim d'un món laboral
en què hi ha uns sostres de vidre
i unes parets de vidre.
De fet, bretxa,
sostre de vida
són paraules
que descriuen encara avui
la situació de moltes dones
al món laboral.
Berta Torrades.
Sí, perquè la diferència
de salaris d'Espanya
encara és de prop del 20%.
A més, ara mateix
es dona una paradoxa
que hi ha moltes dones
treballant,
més que mai,
però es continua arrossegant
una bretxa salarial important
que augmenta sobretot
a partir dels 35 anys
coincidint precisament
amb la maternitat.
Com s'explica això?
Doncs bàsicament
perquè hi ha més dones
que homes
en els sectors
amb salaris més baixos
com seria el de les cures
de les persones,
la neteja
o el comerç
que també acostumen
a ser, recordem,
treballs de caràcter
més temporals.
I aquí també influeix
el que s'anomena
com a càrrega mental.
Sí, la càrrega mental
és el pes
o l'esforç invisible
que genera
l'estar pendent
que tot funcioni bé
i atenció
perquè les dades
constaten
que encara són
les dones
les que s'encarreguen
bàsicament
de la logística,
de la planificació
i també de la coordinació
de totes les decisions
familiars.
De fet,
segons un últim estudi,
7 de cada 10 dones
pateix càrrega mental
respecte a un
de cada 10 homes
i encara hi ha
molt desconeixement.
Gairebé la meitat,
el 40%,
desconeix aquest concepte.
I es dispara molt
en la maternitat.
Sí,
quan arriben els fills,
el 91%
de les dones
assegura
que el seu paper
és clau
pel funcionament domèstic
del dia a dia
a casa seva.
Segons dades
de l'Institut d'Estadística,
les dones
dediquen
el doble d'hores
que els homes
al treball no remunerat,
per tant,
a cuidar fills
i a les tasques domèstiques
i es calcula
que el temps extra
que les dones
dediquen a cuidar
seria l'equivalent
fins a 5 llicenciatures.
Va saludar a aquesta hora
la psicòloga social
Gemma Altell.
Què tal, Gemma?
Bon dia.
Hola, bon dia.
Estem parlant d'una bretxa
del voltant del 20%.
Ara escoltàvem, també,
que les dones
són més presents
que mai
en el mercat laboral,
però el tema és
on són
i en quines condicions
hi són.
Sí,
mira,
si em permets,
Ricard,
voldria saludar primer
les companyes
que estan a l'estudi,
que m'ha fet molta gràcia
sentir-les
i algunes desconec molt.
Hola.
I res,
gràcies a les gent.
Bon dia.
L'Agnès de la Sílvia,
sobretot que l'has identificat.
Bé,
jo crec que heu estat dient
coses molt interessants
i totes molt acertades
i si ens centrem
en el tema aquest
de la bretxa,
clar,
hi ha diversos condicionants,
no només els sectors,
el sector,
el sector,
evidentment,
és clau,
però no només el sector,
sinó la posició
que ocupem les dones
dintre de les escales,
no?,
salarials,
laborals,
en termes d'organigrama,
si estem a llocs més baixos,
que és el que sol passar,
doncs,
evidentment,
els sous són més baixos,
després tot el tema
de la parcialitat,
que també apuntaves ara,
Ricard,
no?,
és a dir,
solem estar en jornades
més reduïdes
o en situacions
menys estables laboralment
i això,
sens dubte,
té a veure
amb la conciliació laboral,
que,
evidentment,
té molt a veure
amb la criança,
no només amb la criança,
les cures també tenen a veure
amb les persones grans,
i després hi ha un altre tema
que té a veure
amb els complements salarials,
moltes vegades,
que és una qüestió
de la que se'n parla molt poc,
no?,
és a dir,
tot el tema
de la disponibilitat,
per exemple,
a tot el tema
de la responsabilitat,
són complements
que sovint
recauen més
en els homes,
precisament
per aquesta
major disposició
i sentir
que tens
menys responsabilitats
fora de la feina
i, per tant,
pots exercir
més aquesta responsabilitat,
no?,
el que és important
és que jo crec
que encara
hi ha molta gent
que creu
i per això
m'agradaria aclarir-ho,
que la bretxa salarial
parla de
sous diferents
davant càrrecs
nombrats iguals
i definits iguals
i això no és així,
és a dir,
estem parlant
de com les dones
en la seva globalitat,
en general en la societat
o en una empresa
o en un sector,
cobren
molt menys
que els homes
per diferents
circumstàncies,
val?,
estem parlant d'això
i la bretxa al final
és un número
que és molt interessant
perquè il·lustra
moltes de les desigualtats
que es donen
respecte a les dones,
m'explico,
és a dir,
tot el tema
de la conciliació,
totes diferents qüestions
que es veuen
plasmades aquí,
no?,
aquestes altres dificultats
també per demanar
una mica la nínia
que apuntava la Sílvia
també, no?,
demanar
o menys de sou
o fins i tot
exigir-los
quan són legítims,
no?,
que ens han educat
com per sentir-nos
menys capaços
d'exigir
o demanar
els nostres drets.
Clar,
però com t'expliques tu
que el 2024,
diguéssim,
amb tota la feina
que s'ha fet,
també en el moment
en què ens trobem,
les dones encara
continuïn assumint
aquesta major part
de les responsabilitats,
per exemple,
familiars,
que deia ara la Berta,
és a dir,
que realment
si ens posem a rascar
i mirem les dades,
és a dir,
potser sí que canvia
el que és correcte,
el que ha quallat
un cert discurs,
però a la veritat
les dades
no canvien tant.
Sí,
totalment.
Jo aquí
apuntaria
a una qüestió
que han setat l'Alba abans,
que és de gaire més psicològic,
suposo que és això també,
psicològic global,
em refereixo
que són canvis
molt profuns
i que necessiten
moltes generacions
per ser produïts,
és a dir,
la inèrcia global
i tots els inputs,
ja siguin de mitjans
de comunicació,
de publicitat,
educatius,
familiars,
tots els llegats familiars,
ens porten
cap a aquest mandat
de seguir sent
les que proveïm la cura,
és a dir,
de seguir
acompanyant
els processos personals
i sentir
que aquesta
no és la nostra
obligació exclusiva
o pràcticament exclusiva,
és molt complexa.
Llavors,
això no tindrà a veure
només
amb la reivindicació
que sí que té a veure
o amb el canvi
de les lleis,
sinó
en el canvi
en les pràctiques
i en la forma
com els homes
s'ho facin també seu
i com les dones
puguem alliberar-nos
i també
sentir-nos
pròpies
en altres espais
que no siguin
els familiars,
però de forma legítima,
és a dir,
les dones
estem a tot arreu
i sempre hi hem estat
també treballant,
però la idea
de poder-nos
sentir
que no estem
fallant
si no estem
en la família
o no estem
responent
sempre en la família
doncs
és un canvi
que necessitarà
molts anys.
Com es pot saber
si patim
massa càrrega mental?
Jo diria
que en el món
que vivim
si permeteu,
ara parlarem
de la qüestió
de gènere,
però en el món
que vivim
vivim massa càrrega mental
al 100%
de les persones.
Això,
comencem per aquí,
aquest és un altre debat,
però per tant
no sé si és massa,
sempre és massa,
jo diria
que sempre és massa.
Ara bé,
sens dubte
les dones,
mira,
com sabem,
senyals,
doncs bueno,
insomni,
per exemple,
estrès,
fatiga,
si em demanes
així com
símptomes
més directes.
El que passa
que també és veritat
que és molt invisible
la càrrega mental
perquè és difícil
d'enombrar-la,
és un exercici mental
de no parar mai,
que segurament aquí,
les que m'esteu escoltar
ja l'estudi
també us hi veieu
reconegudes constantment,
no?
Que efectivament
té a veure
amb els fills i filles,
però també té a veure
amb la feina,
té a veure
amb una obligació
que ens imposa
des de fora,
però que sovint
nosaltres també comprem,
comprem perquè ens han educat
perquè la comprem,
d'estar sempre
autoexigint-nos
la,
no sé com dir-ho,
la nostra,
entre cometes,
allò que et diuen
la nostra millor versió,
no?,
de respondre, no?,
a totes aquelles qüestions
que ens carreguem
a l'esquena.
És a dir,
que creixi
amb les dones
quan es tenen fills,
diguéssim,
també és significatiu.
Clar,
clar,
perquè forma part
d'aquest mandat
de responsabilitzar-nos
que la família funcioni,
i en aquest,
la família funcioni,
i entre tot,
des de les cites mèdiques,
la responsabilitat emocional
amb els fills i filles,
l'educació
d'aquests nanos,
tot,
tot,
tot,
que la roba estigui neta.
Això no vol dir
que els homes
no estiguin incorporats
a la responsabilitat,
però el pes,
qui sent el pes,
la responsabilitat,
és la dona.
I això,
a vegades,
és un intangible
que costa de transmetre,
perquè és el que et dic,
no ho resoldrem
només amb lleis
o amb quotes
que són imprescindibles,
insisteixo,
però és un canvi
que passa també
per integrar
el tema del gènere
d'una forma ja més vital.
És vital.
Gemma Altell,
psicòloga social,
gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres.
Que vagi bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
No,
és fantàstic
i estic molt i molt d'acord
amb el que diu la Gemma
i m'agradaria també
fer una mica
de posar uns temes
sobre la taula
que té molt a veure
amb tota aquesta pressió
més psicològica
que és aquest intangible
que parlava la Gemma
i que ens acaba,
al final,
tot i totes som
com la nostra
salut mental,
és com allò,
una peça de fan
que vas moldejant.
Però si des de ben petita
et transmeten
una sensació d'inseguretat,
dubte,
t'eduquen en la renúncia,
t'eduquen,
a més a més,
des de la por
i, a més a més,
sempre amb aquest valor
de l'empatia
de tenir en compte
l'altre
i renunciar,
sobretot al teu lloc,
a l'assertivitat,
i, a més a més,
et posen per davant
el fet d'aquests
mandats de gènere,
que quan tu ets mare
què s'espera de tu?
De ser una bona mare,
una bona dona,
tot això acaba generant
amb nosaltres també,
i abans en parlàvem
amb l'Agnès,
una autopressió
que sempre tens la sensació
que no acabes de fer prou bé.
No acabes d'estar prou bé
a la feina,
no acabes d'estar prou bé
a casa,
no acabes de ser prou bona mare,
prou bona companya...
Prou culpabilitat,
Cristiana,
per allà al mig.
Totalment, clar.
Llavors, al final,
tot això és un disparador
constant
contra les dones,
contra el que fem,
contra quin és el nostre espai
que ens genera
com aquesta inseguretat constant.
Llavors,
per això ens costa també negociar,
ens costa,
d'alguna forma,
exposar-nos en allò públic,
perquè és que reps molts atacs,
i en el fons,
el món des de ben petites
ens està dient
el vostre espai
és aquest raconet.
Avui encara sortia
una notícia
d'encara als patis,
com es distribueix l'espai.
Llavors,
des de ben petites,
tot això és una cosa
que per molt que nosaltres
racionalment
ho anem de construir,
des de petita
tens com una llavor dins teu...
Està dins la cultura,
el món està estructurat,
dibuixat així.
Però per això
les noves generacions
hem de trencar amb tot això.
Totalment.
No cal que siguem
el que s'espera de nosaltres.
És molt difícil,
trencar-ho d'aquesta manera,
però jo crec
que hi ha l'esperança
en les noves noies,
en les noves generacions,
i que ens empoderen també
a les generacions
que ja no som tan joves,
de dir,
per què has de ser mare?
Per què has de netejar tu?
Què passa a casa?
Jo ho faig molt,
no notejo.
Jo proposo
en comptes de...
Però,
una cosa,
l'altre dia...
Ai, Estefania, digues.
Sí, l'altre dia
parlava amb una amiga
i és una conversa
que tenim de forma recurrent.
Ho dic una mica
per ficar en quarantena
el mite de la dona
del segle XXI.
Per què ho dic?
Parlava amb una amiga
que precisament
aquelles amigues
que hem fet
tot el que s'esperava
de nosaltres,
ser independents,
tenir independència emocional,
independència econòmica,
o sigui,
dones,
anem a dir,
potents,
són precisament
les que en el món actual
encara ho tenim més difícil
en tot.
Què vull dir?
Doncs que penso
que encara els clitxers
s'imposen molt
i quan arribes a la trentena
moltes noies comencen a...
No és el meu cas,
gens,
però comencen a pensar
ai,
per què no soc mare,
per què no m'he casat,
per què no he format una família...
O s'ho val, s'ho val.
I les que ens mantenim fermes...
Estefania, no s'ho pregunten soles,
o sigui,
els hi pregunten,
també és allò de
se't passarà l'arròs,
com és que no tens parella?
Aquestes frases
encara estan allà, no?
Sí, exacte,
però el que volia dir
era que precisament
les que tenim
aquesta ambició professional
de voler,
saps,
de ser una dona,
no de com podia haver estat
la meva àvia,
doncs som les que
em sembla que socialment
estem més penalitzades.
Jo proposo,
en comptes d'enfocar-ho
com una guerra,
enfocar-ho com un ball.
Pots ballar sola
o pots ballar acompanyada
i vas voltant
i vas anant més enllà.
Vaig escriure un llibre
que es deia
46 dones de primera,
que vaig voler saber
aquestes dones
com s'ho havien fet.
Una de les conclusions
que més em va sorprendre
és que allò que es diu,
no?,
darrere d'un gran home
sempre hi ha una dona,
darrere d'una gran dona
habitualment no hi ha ningú,
però això no és veritat.
És a dir,
si les dones aconsegueixen
tenir un home
o una dona,
qui sigui,
una parella al seu costat,
amb qui fan equip,
amb qui fan equip,
podran arribar
tots dos
molt més lluny.
Una altra idea
sobre el món del treball.
És difícil,
perquè aquestes dones
que són fortes,
que són decidides,
en el marc mental
de tots plegats,
són vistes
com les madrastres,
antipàtiques,
les que són submisses,
les que són sensibles,
són vistes
com a bledes,
assolellades.
Per tant,
l'espai que hi ha
al mig és molt petit.
Què s'ha de fer?
Entrar-hi,
i aixamplar-lo
amb alegria
i decisió,
no?
Vaig fer un estudi
pel CAC
sobre aquesta casa,
Catalunya Ràdio TV3,
en aquell moment
i Canal 33,
del que s'emetia
per antena
durant 24 hores
al dia,
un dimarts
i un dissabte,
per agafar un dia feiner
i un dia festiu.
Era al·lucinant,
era el 2008,
però veient
des de directors
o directores
de programa,
veient col·laboradors,
veient les veus
de la publicitat,
la que explicava
l'experiència
que havia tingut rentant
i el que sabia
el sabó,
el prescriptor,
que era un home,
que s'hi havia de posar.
Hi ha hagut canvis,
però vaig proposar
que dins del concepte
pluralisme
que pertoca
a una empresa pública
hi hagi el del gènere.
No t'ho compren,
no t'ho compren,
perquè és massa bèstia
i se separa,
diríem,
del concepte
de pluralisme.
Per exemple,
nosaltres al programa
Les dones i els dies
hem intentat sempre
que totes les persones
que parlen
siguin dones
i moltes vegades
m'han acusat
d'home,
que sectària,
etcètera.
No,
perquè és una manera
de visibilitzar
que hi ha gent
de totes les professions.
Això és molt estudiada.
Sempre ho prioritzem,
el que passa és que
també és veritat
que sobre això,
és a dir...
Les dones
els costa més venir.
Sí, senyora.
Diuen molt més que no.
Clar,
de tant a quatre
programes peritaris
a televisió espanyola,
cadascun,
un a un,
el no de les dones
és molt més gran.
Moltes vegades
que arrisquen més.
Perquè l'espai
no els és tan còmode
com ho ha estat
durant molts anys.
Arrisquen més,
i és veritat,
les criticaran més.
Les jutjaran molt més.
Sí,
les jutjaran molt més.
Sempre.
Els diran que són antipàtiques,
quines coses que diuen.
Acabo de llegir el llibre...
Un moment,
aquí,
deixem-me posar-nos
una bona dada.
Al matí de Catalunya
estem a un 52%
de dones
que intervenen
al mes,
diguéssim,
i un 48% d'homes.
Segurament,
esclar,
això de les quotes
vol dir que ja no apliques
la quota masculina,
perquè si no
hi ha uns altres percentatges.
Però això de la masculina no,
perquè si elles
estan més ben preparades,
com és que hi ha
més homes que surten?
I doncs perquè s'aplica
la quota masculina.
Buen, buen, buen, buen.
Deixeu-me saludar
Irene Montera,
que fa estona que ens escolta,
exministre d'Igualtats.
Senyora Montera,
bon dia,
com està?
Molt bon dia,
Ricard.
Ja veus que estem...
Bon dia a todas
las compañeras
que están en la mesa.
És un debat animat,
avui.
Abans destacàvem
que el grup d'edat
que rebutja més tesis feministes
ara mateix és als nois joves,
entre els 18 i 30 anys.
Vostè a què ho atribués,
tot plegat?
Bueno,
jo creo que,
efectivamente,
el feminismo es,
ahora mismo,
no solamente
la principal fuerza democrática
en Cataluña
y en España,
creo también
que es
la principal herramienta
o el principal proceso político
a través del cual
la gente joven
se politiza, ¿no?
A veces,
a favor,
y yo creo que la mayoría
de las mujeres
cada vez son
más feministas,
no solamente en números,
sino en que,
digamos,
toda su forma
de ver la vida
está impregnada
de la idea
de que tenemos derechos,
de que las mujeres
tenemos derechos,
de que tenemos derecho
a desarrollar
nuestros proyectos de vida,
a vivir vidas libres
de violencias,
de que tenemos derecho
a cobrar lo mismo
por el mismo trabajo,
pero también
a disfrutar de nuestro tiempo,
a irnos de vacaciones,
a ser felices
con nuestras amigas,
a que la calle
y la noche
también son nuestras,
que tenemos derechos
sexuales y reproductivos,
y no es solo
interrumpir tu embarazo,
es también poder hablar
de la regla,
o tener educación sexual,
que todo el mundo
puede ser quien es,
yo creo que esos son,
bueno,
pues,
no sé,
ideas y formas
de ver el mundo
que entre la gente joven
están muchísimo más claras
de lo que nosotras
lo hemos tenido,
que muchas veces
a nosotras,
bueno,
pues hemos sido educadas
en un sistema patriarcal
y hemos tenido
que hacer esas reflexiones
cuando el feminismo
ha llegado
para devolvernos
nuestras vidas,
¿no?,
para hacer que nuestras vidas
volviesen a ser más nuestras
y un poco menos
del machismo,
entonces,
pues creo que es una buena noticia,
aunque también,
evidentemente,
los datos muestran
que este negacionismo
de la violencia
contra las mujeres,
estas posiciones reaccionarias
de la extrema derecha,
estas posiciones de Ayuso
diciendo que,
bueno,
pues que el feminismo
es un gran problema,
¿no?,
la dictadura feminista,
e incluso el propio presidente
del gobierno diciendo,
pues las feministas
vais demasiado lejos
y incomodáis a mis amigos
de 40 y 50 años,
pues eso también tiene,
obviamente,
una consecuencia
en la sociedad
y la reacción machista
frente a los avances feministas
pues también cala
en un sector
de la gente joven
y del conjunto
de la población
porque si lo oye
en los medios
de comunicación
y lo oye
de sus representantes
institucionales
y lo escucha
de quienes se supone
que tienen autoridad,
pues evidentemente
piensan,
bueno,
pues entonces yo
también puedo pensar así,
¿no?
Certa,
a premsa
assenyalan
els debats,
diguéssim,
que hi ha interns
del feminismo,
parlen de divisió,
¿li sorprèn
per això
que parlen
aquests termes?
Lo que pasa es que,
fíjate,
el feminismo
siempre ha tenido
muchos debates
y luego mucha capacidad
para establecer
una agenda común.
En España,
el debate,
por ejemplo,
en el seno del feminismo
con diferentes posiciones
respecto a la prostitución,
que además
en Cataluña
conocéis muy bien,
no es nuevo,
no es de los últimos años,
viene de muy lejos,
¿no?,
de los años 60-70.
No sé,
en los años 70
en Estados Unidos
algunas de las feministas
más reconocidas
como Betty Friedan
llamaban a las lesbianas
amenaza la banda
y pensaban
que las personas LGTBI
no tenían que formar
parte del movimiento feminista.
No sé si os suena
de algo,
¿no?,
a los debates
que tenemos ahora.
O, por ejemplo,
ella misma,
Betty Friedan,
en una conferencia
internacional de mujeres
a otra compañera,
Anahual el Sadawi,
una egipcia,
le dijo,
por favor,
no hables de Palestina
que esto es una conferencia
de mujeres,
aquí no hablamos de política,
¿no?
O sea,
que debates en el feminismo,
y esto os sonará ahora,
¿no?,
en este 8M
que está tan marcado
también por decir
que el feminismo
es paz también
y que las mujeres
somos hacedoras
y defensoras de la paz
y que lo que está ocurriendo
en Palestina
es un genocidio
y que no vale mirar
para otro lado
ni la hipocresía
como están teniendo
las instituciones europeas
y nuestro propio gobierno,
pues yo creo que eso
la gente lo entiende
perfectamente,
las feministas
siempre hemos sido
diversas
y hemos tenido debates
y eso no nos impide
tener también
una agenda común
y ser la principal
fuerza democrática
en este momento
en Cataluña,
en España
y en el mundo,
¿no?
Quienes están
determinando la balanza
para que haya gobiernos
populares,
gobiernos progresistas
son las mujeres
en todo el mundo
y quienes están
en primera línea
no solamente frenando
a la extrema derecha
y a la reacción machista
sino promoviendo
el avance en derechos
para todas,
para todos,
para todes
son las mujeres
en todo el mundo
entonces yo creo que
bueno,
pues sí,
pues siempre hemos tenido
debates
pero incluso
con nuestros debates
incluso a veces
gracias a nuestros debates
somos capaces
de avanzar
lo que sí quiero dejar
también muy claro
es que,
porque bueno,
esa es mi posición
desde siempre
es que la transfobia
no es una opinión
en el feminismo
no hay un debate
entre las que piensan
que las personas trans
y las mujeres trans
son mujeres
y las que piensan
que no
es que los derechos humanos
son irrenunciables
para el feminismo
es el suelo
del feminismo
a partir de ahí
construimos
pero defender
que una mujer trans
no es una mujer
eso no es una opinión
eso es transfobia
eso es odio
y eso tiene que estar
fuera del debate
porque los derechos humanos
la humanidad
hace mucho tiempo
que decidimos
que son para todas las personas
Ho diu pel nomenament
que hi ha hagut
de la nova directora
de l'Institut de la Dóna
que Isabel García
que s'havia posicionat
en contra la llei trans
entre otras cosas
sí
yo creo que no se puede ser
directora del Instituto
de las Mujeres
si no es para todas
las mujeres
y creo que el gobierno
no debería avalar
ningún nombramiento
que al final
forman parte del gobierno
que tenga unas posiciones
trans excluyentes
y que defiendan
vulneraciones
de los derechos humanos
o que defiendan
la transfobia
y que no estén
de acuerdo
con la garantía
de los derechos
de las personas trans
sí creo que es un grave error
y creo además
que responde
a esa voluntad
que el propio presidente
expresó
cuando dijo
que el Ministerio
de Igualdad
con nosotras
había ido demasiado lejos
y que molestábamos
a sus amigos
de 40 y 50
pues de hacer
lo que está ocurriendo
en esta legislatura
que el feminismo
esté en un rincón
más bien silenciado
del gobierno
y intentar
que ese desborde
que el feminismo
está provocando
en la sociedad
que es el centro
de muchos de los debates
cotidianos
que tenemos
con nuestras amigas
con nuestros amigos
con nuestras familias
no tenga una traducción
en el gobierno
yo creo que eso es un
eso es un error
y creo que
intentar
hacer aparentar
que se puede hacer
un equilibrio
entre la transfobia
y la defensa
de los derechos
de las personas trans
es un retroceso
que este gobierno
no debería tolerar
pero bueno
que de facto
pues han decidido tolerar
¿es menys feminista
aquest gobierno
que el seu
cuando usted ya era?
Yo creo que no se trata
de decir
si es más o menos
feminista
si creo que han tomado
una decisión política
ellos
identificaron
los avances
en derechos
como ruido
ellos no quisieron
asumir
la defensa
de los derechos
feministas
cuando la reacción
machista
hacía pagar
un coste político
por defender
los derechos
feministas
y por tanto
tomaron la decisión
expresada
en palabras
del propio presidente
de que el feminismo
había ido demasiado lejos
y que tenía que ser
algo que no hiciese
tanto ruido
que no estuviese tan
en el centro
que estuviese más
en un rincón
que se diese protagonismo
a otros temas
a pesar de que
el feminismo
es seguramente
el principal tema
de conversación
de la sociedad
y especialmente
de la gente más joven
y que tenía que estar
en un rincón
más silenciado
no es una cuestión
de más o menos
es una
digamos una decisión
política
respecto a
si quieres avanzar
en los derechos
de las mujeres
y cuánto
estás dispuesto
a poner
y asumir
de coste político
cuando la reacción
machista
lógicamente
responde
porque la reacción
machista
va a responder
siempre que hay
un avance
vamos a traslladar
preguntes
a la exministra
Silvia Coppola
a veure
amb tot el respecte
senyora Montero
a mi em sembla
molt bé
que la senyora Ayuso
digui el que pensa
segurament a més
diu el que li sembla
que li convé
políticament
i el senyor Sánchez
no sé si diu
el que pensa
ella o els seus amics
però segurament
també diu
el que creu
que li beneficia
políticament
i on ens hem de posar
estic absolutament d'acord
i somratllo
el sol
al mínim
són els drets humans
però després d'això
no construïm dogmes
on no es pugui dir
el que realment
un pensa
el moviment feminista
és el moviment
revolucionari
més important
és el que
no té ni un mort
llavors aquí
totes les veus
hi han de ser possibles
que políticament
s'intenta reconar
ja ho entenc
vostè es dedica
a la política
i al feminisme
és essencialment
i ha de ser
també un canvi
polític
però que hi pugui haver
totes les veus
totes les veus
quan Sánchez
diu els meus amics
de 45 anys
diuen
alguns homes
ho diuen
i no gosaran
no gosaran
dir-ho
si realment
se'ls carrega
si no els deixes
un espai
perquè ho diguin
escolta
perquè ho diuen
mirem
perquè ho diuen
i mirem
com podem anar
plegats
a fer el canvi
que parli Ayuso
i digui el que vulgui
que parli
vostè
sempre hi faci
el que vulgui
que parli Sánchez
i que parli tothom
jo crec
que hi ha una part
en la que estem
d'acord
i una en la que
a juzgar
por la pregunta
lo dudo
jo també
crec que
totes les veus
se tenen
que escoltar
per supuesto
que creo
que Ayuso
pode dir
clarament
que el feminisme
és una dictadura
y por supuesto
que el presidente
puede decir
que el feminismo
incomoda
a sus amigos
de 40 y 50 años
lo que yo me pregunto
es con qué intención
política se dice eso
si apostamos
para ganar más votos
para ganar más votos
en un sector
no hay más
perfecto
yo creo
que con el feminismo
yo creo
que con el feminismo
no se deberían
hacer concesiones
a los reaccionarios
diciendo que el feminismo
ha ido demasiado lejos
para ganar votos
al contrario
concesiones
no
discusiones
si claro
yo creo
yo creo
que precisamente
la defensa
del feminismo
es lo que hace
que las izquierdas
y los gobiernos populares
y los gobiernos progresistas
ganen fuerza
creo que es un error
desde la izquierda
pensar
que si las feministas
vamos demasiado lejos
ponemos en riesgo
los procesos
de izquierdas
o los procesos democráticos
creo que al contrario
usted estaba planteando
que el presidente
digamos
tomó distancia
del feminismo
para ganar votos
yo creo que esa es
una estrategia política
errónea
y también creo
que el feminismo
no es una moneda
de cambio
para ganar unos votos
a cambio de hacer
una cesión
a la derecha
no obstante
estoy de acuerdo
con que cada cual
exprese su opinión
y sobre todo
estoy de acuerdo
con que nosotras
las feministas
nos tenemos que hacer cargo
de esa incomodidad
que genera
el avance en derechos
pero hombre
no para que eso signifique
que la reacción
gane paso
sino para convencer
cada vez a más gente
lo que es irrenunciable
es el avance en derechos
porque nuestros derechos
son urgentes
porque hay mujeres
a las que siguen
asesinando por ser mujeres
porque no tenemos
tiempo suficiente
para vivir
porque nos seguimos
ocupando
de la mayoría
de las tareas
de cuidados
sin estar reconocidas
o porque nos tenemos
que ir kilómetros
lejos de nuestras casas
para interrumpir
nuestro embarazo
nuestros derechos
son irrenunciables
y son urgentes
y efectivamente
sabemos que cuando
los conquistamos
si se genera
una incomodidad
nos tenemos que hacer cargo
y también pensar
bueno pues como
facilitamos
que muchos hombres
no se sientan incómodos
pero mi opinión
es que el presidente
del gobierno
no dijo esto
porque le preguntase
en qué piensan
sus amigos
el presidente del gobierno
dijo esto
porque tenía la intención
de que el feminismo
no estuviese tan presente
en el debate político
respecto
de la acción
de gobierno
y se ha visto
con el tiempo
que esto es así
que esta es la decisión
política que han tomado
la parte en la que
estoy menos de acuerdo
es que todos sean voces
para mí decir
que una mujer trans
no es una mujer
no es una voz
es transfobia
entonces creo que
tenemos que distinguir
incluso aunque haya
feministas
muy respetadas
y reconocidas en España
que digan
que una mujer trans
no es una mujer
eso no lo convierte
en una opinión
sigue siendo transfobia
aunque lo diga
una mujer muy respetada
y yo creo que hay que distinguir
entre lo que son
voces diversas
y lo que es una vulneración
de los derechos
de las personas trans
que causan sufrimiento
que impactan
en las vidas
de esas personas
que cuando lo oyen
por la tele
o por la radio
pueden tener muchos problemas
en su colegio
en su trabajo
en su familia
y que especialmente
quienes tienen
responsabilidades institucionales
no se pueden permitir
el lujo
de tener
posiciones públicas
que vulneran
los derechos humanos
esa es mi opinión
y la que siempre he defendido
o sea que se escuchen
todas las voces
pero la transfobia
no es una voz
la transfobia es
odio
y una violación
de derechos humanos
jo aprofitant
que avui tenim
l'exministre
Irene Montero
crec que en el seu cas
encara no s'ha fet justícia política
n'estic segura
que se'n farà
la llei del només si és sí
va representar
un canvi en la societat
que qui encara no l'hagi entès
recomano molt el documental
de Netflix
no està sola
i ho entendran tot
en una hora i 40 minuts
el problema que va tenir
la Irene Montero
és que aquesta llei
del només si és sí
es va utilitzar
com a arma política
perquè tenim una classe política
que no entén de límits
ara recentment
hem tingut la sentència
de l'exjugador del Barça
Daniel Alves
i una part del feminisme
una part de la societat
considerava que
li havien caigut pocs anys
o sigui
hi ha una part de la societat
que encara no entès
aquesta llei
fet aquesta esmena
perquè crec que
és una política
que aquí no se li ha fet justícia
m'agradaria demanar-li
si vostè ara fos
ministre d'Igualtat
on posaria el focus
per seguir avançant
en els drets
de la lluita feminista
o d'aquesta societat
que ha de ser cada vegada
més igualitària
o en què està fallant
el govern espanyol
ara mateix?
Jo seguiria aplicant
perquè les leis
no terminan
quan es publica
en el boletín oficial
del Estado
que això ja no es costó
molt
sinó que ara
hay que aplicar-las
la ley del solo sí es sí
necesita aplicarse
todavía no están
especializados
los juzgados
es decir
las violencias sexuales
se siguen tratando
en juzgados ordinarios
y no en juzgados
especializados
la fiscalía
todavía
la fiscalía
de violencia
sobre la mujer
todavía no tiene
transferidas las competencias
de las violencias sexuales
todavía no se ha concretado
aunque existe
reconocido por ley
el gobierno no ha ejecutado
ese mandato de la ley
de que exista justicia
gratuita
para las mujeres
víctimas de violencias
sexuales
las comunidades autónomas
y el gobierno
tiene que acompañarlas
tienen que abrir
los centros de crisis
que la ley dice
que deberían estar ya abiertos
y no lo están
si hablamos del derecho
al aborto
todavía el gobierno
no ha pactado
con las comunidades autónomas
los reglamentos necesarios
para que todas las comunidades
estén obligadas
a tener esos registros
de objetores de conciencia
que garanticen
que es compatible
su derecho constitucional
a la objeción
con que cualquier mujer
pueda abortar
en el centro de salud
o hospitalario
más cercano
a su domicilio
entonces las leyes
tienen que aplicarse
y tienen que desarrollarse
y la cuestión
es que esos derechos
siguen siendo vulnerados
mientras las leyes
no se apliquen
por tanto
yo trabajaría
duramente
en aplicar las leyes
que ya hicimos
en materia de violencias
machistas
en materia
de derechos sexuales
y reproductivos
en Cataluña
ahora estáis teniendo
por suerte
un enorme
debate social
y conversación social
sobre la salud menstrual
con avances
muy importantes
por parte
de la sociedad catalana
para que por ejemplo
los productos de salud menstrual
lleguen a todas las mujeres
yo creo que eso es
un avance indiscutible
también en materia
del derecho al cuidado
que es una cuestión
que yo Nebel Array
yo trabajamos mucho
pero que se quedó
muy pendiente
de garantizar conciliación
de garantizar tiempo
a las mujeres
para vivir
y luego creo que
nuestra gran tarea pendiente
tiene que ver
con el antirracismo
con reconocer
que nuestras sociedades
siguen siendo
sociedades profundamente racistas
y que este también
es un tema
que nos ocupa
a las feministas
porque si no es
también
para las mujeres
racializadas
no está siendo
para todas
y entonces
no es feminismo
y creo que ese es
un gran tema
pendiente
que tendríamos
que abordar
la ley de extranjería
la ley de trata
con fines
de explotación sexual
bueno pues
vamos
trabajo
ya te aseguro
que hay mucho
y que eso
lo dice el movimiento
feminista
no lo digo yo
Irene Montero
exministra d'Igualtat
gràcies per acompanyar-nos
aquest matí
al Matí de Catalunya Ràdio
és actual candidata
de Podem
a les eleccions
europees
i molta sort
per les properes eleccions
moltes gràcies
que tengáis un muy buen día
y bueno
feliz y combativo 8M
que vagi bé
igualment
farem una pausa
per la velocitat
Marina Romero
jo ets de marxar
perquè me'n vaig cap a Los Ángeles
perquè dilluns
farem un especial matí
de Catalunya Ràdio
que bé
quins hores d'avió
eh Sílvia
de nada
ja l'he dit que parleja
no m'ha semblat
que et queixis
no
només una cosa Ricard
explica als oients
que dilluns
a partir de quina hora
ja et podran escoltar
no des que el gorila
s'hi posa
a la una de la matinada
ja hi som
vol dir que volem saber
també què passa a la festa
que hi ha una mesada
ara
exacte
tenim gent infiltrada
a la festa
VIP
molt bé
jo estaré a la festa
que organitzen
les productores catalanes
acompanyant
les famílies catalanes
tenim gent
a la catifa vermella
tenim un desplegament allà
perquè
tot apunta
que alguna cosa
a Catalunya
podria caure
i tenim gent infiltrada
a la mateixa gala
que això és
tenim gent infiltrada
si no hi ha cap programa
del matí
de Catalunya Ràdio
de Catalunya Ràdio
ni de cap episora
que pugui tenir
tanta gent infiltrada
com el matí
molta gent
m'agrada molt
home
la societat
de la nivell
alguna cosa caurà
no?
el típic selfie
saps?
no sé
qualsevol va bé
bueno va
ara tornem
adeu
adeu
adeu
el matí
de Catalunya
de Catalunya Ràdio
ricard
a Cotet
són especialistes
en audició
oh i tant
són fantàstics
a Cotet
els audiòfons
són gairebé invisibles
i es poden connectar
la telefonia mòbil
venint de comprar-ne uns
per la mare
amb descomptes
de fins al 60%
en la segona unitat
i si compres
les piles
i els filtres
per telèfon
o a Cotet.com
te'ls envien a casa
Cotet
òptica i audiologia
cuidant els teus sentits
des de 1902
estic buscant uns pneumàtics
casual
amb un look d'entretemps
i tal
per a la platja
la neu
la pluja
per a tot l'any
vaja
si el que vols
és una cosa
que vagi bé
amb tot
els pneumàtics
quatre estacions
són tendència
aprofita el dos per un
de Peugeot Service
amb les millors marques
i triomfa
en qualsevol passarel·la
vull dir
carretera
condicions a Peugeot.es
Peugeot
la meva regla
les meves regles
perquè ara
si tinc la regla
puc tenir la copa
les calces menstruals
o la compresa reutilitzable
gratuïtament
així està el viu
cuido el planeta
i cuido la meva salut
això és molt fàcil
descarrega el QR
a l'app de la meva salut
i ensenya-la
a la teva farmàcia
per la salut sexual
i reproductiva
8M
Dia Internacional
de les Dones
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
Ei
ja és aquí
la tornem a tenir
l'expo
Fira Kilòmetre Zero
el 7, 8, 9
i 10 de març
a Firarreus
t'estarem esperant
descomptes brutals
et trobaràs
Vine a l'expo Fira Kilòmetre Zero
del 7 el 10 de març
a Firarreus
l'exposició més gran
de Kilòmetre Zero
Dani
Sí
He pensat que si vols
em podries dir papa
Com dius?
Si això et veig com un fill
i t'estimo com un pare
t'he sentit, no?
Tu no és que m'estimis a mi
Tu el que vols
són els 17 milions
Per 17 milions
et fas pare de qui sigui
Extra dia del pare de l'11
El 19 de març
17 milions d'euros
No et quedis sense cupó
Extra dia del pare de l'11
Ara
qualsevol vol ser pare
A tots els que jugueu a l'11
ben jugat
Juga't responsablement
i només si ets major d'edat
Confeti
de Jordi Puntí
El desig de ser feliç
a qualsevol preu
Confeti
de Jordi Puntí
Premi Sant Jordi de novel·la
A bon preu
Esclat i bon preu Esclat online
l'estalvi és marca de la casa
Aprofita aquest lot estalvi
fins al 25 de març
Una porció de formatge
abell d'ovella
flor d'esgueva
de 250 grams
i un paquet de 6 cervesa
estúria
de 250 mil·lilitres
per només 5 euros
amb 95 cèntims
T'estalvies 3 euros
amb 93 cèntims
Preu i esclat
Hi ha exparelles
examics
excluts favorits
i fins i tot
exequips de futbol
I després hi ha el Seat Ibiza
que ha estat amb tu
tota la vida
I més que hi estarà
perquè ara l'estrenes
amb fins a 10 anys
de garantia
Seat Ibiza
40 anys
i els que ens queden
Tan nostre
Tan Seat
Obriu-vos els ulls
On som?
El meu poble
Però si és preciós
I tu sempre deies
que era molt lleig
És veritat
Sempre deies això
Bé, ara és bonic
I quan va deixar
de ser un poble lleig?
Quan vaig pensar
que podia ser bonic
Sí, home
Que tu penses que el teu poble
pot ser bonic?
I passa?
Divendres 15 de març
Euromillones sorteja
un pot especial
de 130 milions d'euros
Euromillones
No hi ha res més gran
Loteriers et recorda
que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat
Amb els productes d'Eufòria
et sentiràs més a prop
de les estrelles
Descobreix totes les novetats
d'aquesta temporada
Troba'ls en exclusiva
a la botiga de TV3
Mira
Colesterol alto
Yo estoy igual
Y si no haces nada
te sigues subiendo
Ya, pero es que yo no quiero
cambiar mi vida
Pues yo
cuido mi alimentación
Hago ejercicio
y tomo un Danacol
todos los días
Danacol bloqueja parcialmente
l'absorción de colesterol
El tradueix en tres semanas
y a més, después
ayuda a mantenerlo
Danacol
Reconegut
per la Fundación Española del Corazón
Mama
Ella existe en el universo
es infinit
El teu fill
cada dia descobreix coses noves
Perquè res no aturi
les seves ganes d'aprendre
Vine a Generar L'Òptica
Ara, amb el Pla Família
tens les ulleres del teu fill
a meitat de preu
I amb dos anys
d'assegurança de trencament
Vine a Generar L'Òptica
i aprofita el Pla Família
Generar L'Òptica
La teva mirada
ets tu
Hi ha exparelles
examics
exclubs favorits
i fins i tot
exequips de futbol
I després hi ha el Seat Ibiza
que ha estat amb tu
tota la vida
I més que hi estarà
perquè ara l'estrenes
amb fins a 10 anys de garantia
Seat Ibiza
40 anys
i els que ens queden
Tan nostre
tan Seat
Ei, què tal?
Soc l'Actora Valls
i fa una estona
estava atabaladíssim
perquè avui estic molt enredat
però ha sigut
prendre'm un colacao
Així que recorda
que tu també estàs
amb colacao
de veure les coses
d'una altra manera
Si la primera gala
et va semblar brillant
espectacular
emocionant
prepara't per veure la segona
Arriba la nova gala
en directe d'Eufòria
aquesta nit
a TV3
i a la plataforma
3CAT
El matí de Catalunya Ràdio
Divendres 8 de març
i ens fem la tertúlia a sobre
com no podia ser
d'altra manera
amb l'Agnès Marquès
Estem més temps
amb l'Agnès Marquès
amb la Sílvia Còpolo
amb la Estefania Molina
amb l'Alba Alfagé
i amb la Montse Virgili
el Require Street
que allà està marxant
cap a Los Angeles
Andreu Marino
hem apuntat
molts temes
sobre la taula
però tu has volgut repassar
una mica
les conseqüències
més palpables
del masclisme
en la societat
però també
com les viuen
les noves generacions
aquests joves
que avui focalitzàvem
una mica
aquesta informació
al voltant
d'aquest Dia Internacional
de les Dones
Sí, sobretot
els més petits
per això
el que ens vam plantejar
és preguntar
a alumnes
de sisè
de primària
vam anar a l'escola
Camins
que està a Corró de Vall
i vam anar
amb la psicòloga
i sexòloga
Helena Crespi
que va impartir
un taller
de coeducació
per qui no sàpiga
què és la coeducació
és aquesta metodologia
que vol reduir
els efectes
de l'educació sexista
el que vam fer allà
i el que l'Helena
va impartir
és un taller
amb diverses preguntes
la primera va ser
què és el masclisme
aquí tots els alumnes
ho tenien
més o menys clar
molts van posar
com a exemple
i van donar
com a primera resposta
als assassinats masclistes
i a partir d'aquí
Crespi els preguntava
quins exemples més
se'ls acudien
van respondre això
les paraules
bueno
n'hi ha vegades
que n'hi ha
alguns homes
molts homes
per exemple
li diuen
tu calla
i ve a lavar
els platos
també en algunes feines
poden treballar
de el mateix
però als homes
se'ls paga més
que a les dones
és per exemple
que la dona
faci
les feines domèstiques
i que els homes
no facin
res
és per exemple
tenen una barella
o alguna cosa
a dins de casa
i els hi peguen
no?
i clar
ningú ho sap
i les dones
i els fills
tenen por
de l'home
hi ha persones
que pateixen
masclisme
i tot això
i es suïciden
jo conec
una nena
que
bueno
una noia
que té
14 o 15 anys
que
es va conèixer
amb un noi
es van agradar
i el noi
l'amenaçava
i
va estar a punt
d'anunciar
són alumnes
de sisè
de primària
alumnes
de sisè
de primària
escola
camins
de corró
de vall
11 a 12 anys
per tant
molt bé
no?
sí
la veritat
que va ser
un taller
molt interessant
i tots
tenien molt
que
es notava
que tots
tenien coses a dir
estan molt treballats
eh
aquestes
escritures
escolta
sí
sí
sí
també els vas fer
una segona pregunta
clar
fins ara dèiem
els hem preguntat
què era el masclisme
quins exemples
hi havia aquí
trobàvem bastant consens
tots més o menys
estaven d'acord entre ells
també va haver el moment
de preguntar
què és el feminisme
aquí ja no hi havia
tant consens
els mateixos
ells mateixos
explicaven
que s'havien format
una idea
sobre feminisme
òbviament
amb el que els expliquen
a l'escola
però també
a casa
i també
important
a través de contingut
que consumeixen
a les xarxes socials
així responien
a la pregunta
de què és el feminisme
doncs que el feminisme
és l'igualtat de gènere
lluitar
en contra
del masclisme
del masclisme
estar en contra
del masclisme
o sigui
no vol dir
que siguis feminista
què penses
que és el feminisme
per exemple
pensar que les dones
són millor que els homes
que a mi el feminisme
tampoc em sembla bé
bueno sí
però
que la dona
tu et pots dir
que tu li has fet alguna cosa
i directament
em sembla
que et podien portar
a la presó
sense buscar proves
ni res
el maltractament
que hi ha
amb les dones
també passa
amb els homes
però no es
però no
amb els homes
no es diu molt
perquè
li dona menys importància
que també
és quan li peguen
a un noi
com que
meh
li han pagat
no passa res
però quan li peguen
a una noia
és com que
tots allà
estàs bé
no sé què
i al noi
li deixen com tirat
com meh
tu ets un noi
ets fort
ara pensava
que
més que repassar
dades i estudis
més força que
aquest document
no en té cap
alba
a veure
és que jo crec
que estem en un moment
en el que
la teoria
i sobretot
identificar la violència
física
o més extrema
com hem vist
en la primera part
tothom ho té més o menys clar
però a l'hora de
com confrontem això
quina estratègia
necessitem
que és
quan realment
anem a parlar
de poder
què necessita
què canviem
com ens hem de
redefinir
replantejar
aquí és on realment
ja hi ha els dubtes
ja és on realment
a més s'ataca
el feminisme
d'una forma directa
perquè
és el que dèiem
jo crec que hi ha
determinades actituds
que hem identificat
com a societat
que eren les actituds
masclistes
però
això de què va
això va de poder
això va de renunciar
i això ja no agrada tant
i aquí és on jo crec
que realment
hi ha les resistències
més bèsties
en dir
com podem acabar amb això
perquè hi ha molts homes
que et diuen
a veure
no no
jo estic en contra
d'aquest tipus d'actituds
però clar
el feminisme
a mi no em representa
perquè és com un atac
contra nostre
llavors
hi ha dues explicacions
una és
que potser
hi ha gent que diu
és que potser
no ens hem explicat
prou bé
però jo crec
que hi ha moltes resistències
per part dels homes
i aquí hi ha dues línies
de treball
una és
que diu
com podem treballar
amb els homes
perquè identifiquin
que renunciar
a determinats privilegis
també els hi porta uns benefics
per exemple
a temes de salut mental
per què els homes
es suïciden
tres vegades més
que les dones
per què no poden tenir
aquest espai
d'expressió emocional
i molts acaben
aquest carrer sense sortida
perquè la societat
també és dura amb ells
i no poden expressar
la vulnerabilitat
el dolor
és una part
i hi ha l'altra
l'altra línia
que també ens diu
això no va d'oferir-los
una cosa a canvi
un am
algun benefici
sinó que va que
ells han d'entendre
que han de renunciar
a coses per un bé col·lectiu
però en una societat
tan individualista
com vivim
és molt difícil
apel·lar al bé col·lectiu
si no l'hem treballat
des que som molt petits
i molt petites
i per tant jo crec que
aquí és on te troba
l'escletxa perfecta
al masclisme
per atacar directament
al feminisme
per dir
això no ho acceptem
aquesta violència física
però la solució
no és el feminisme
perquè al final
la solució és que jo
renuncie als meus privilegis
i això no ens gusta
i el feminisme també
ah perdó
digue
Estefania un segon
és que en un minut
hem d'anar a publicitat
i a la Montse
fa estona que aixeca el braç
no dic
el feminisme
s'ha institucionalitzat
i llavors és molt difícil
que les criatures
ho veuen
senten moltes coses
els hi falta
molta reflexió
moltes vegades
no tenen les persones
amb qui parlar-ho
a l'escola a vegades
s'explica com si
s'expliquessin les matemàtiques
i el que necessitem molt
és portar-ho a casa
portar-ho al terreny
de fer-nos preguntes
aquest nen que deia
penso que a vegades
les nenes
són millors que els nens
això és una cosa
que molts nens
es comencen a preguntar ara
perquè reben molta informació
però a vegades
no té un ordre
no hi ha una jerarquia
Anglès, Sílvia, Estefania, Alba, Montse
no marxeu
us podeu quedar
una estoneta més
repetita pausa publicitària
bolletí
ordenem els temes
i seguim aquí
en aquest divendres
8 de març de 2024
al Matí de Catalunya Ràdio
El Matí de Catalunya Ràdio
Recolector de clavells
repartidor de paquets
porto japonesos de tablau en tablau
i nens d'escola en escola
distribueixo taronges
i mell de vella
i faig transfers d'aeroport
de 12 a 2
Si vols fer un bon business
has de ser molt ràpid
només fins al 20 de març
Business Day Citroën
amb avantatges especials
en tota la gama Citroën
i punt de càrrega
inclòs a la gama elèctrica
Citroën
Condicions a Citroën Punes
A Catalunya tenim clara
la nostra destinació
i avancem a tota velocitat
Puja
Un país per viure millor
Endavant
Més mestres
Més sanitaris
Més Mossos
Més pisos de lloguer social
La inversió més gran de la història
en serveis socials
Una economia més forta que mai
Endavant
Menys aturi
Més treballadores que mai
Un nou finançament per Catalunya
Més poder de decisió
Més drets
Endavant
Traspàs de rodalies
Accelerem la transformació energètica
No ens aturem
Una llengua que creix
Endavant
El català
El congrés
I el parlament europeu
Més sèries
I més pel·lícules en català
Aturem el 25%
De castellà
A l'escola
Una societat més lliure
Endavant
Negociació de govern
A govern
Intuls
Amnistia
I de judicialització
Un futur decidit en llibertat
Més ràpid
Més lluny
Una Catalunya que sap on va
Una Catalunya on hi cap tothom
Generalitat de Catalunya
Sempre Endavant
El matí de Catalunya Ràdio
Béééééééééééhééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééeééééééééééééée.éééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééééé