Hoy estamos, atención, en emergencia por sequera a buena parte de Cataluña
y por eso al matiz de Cataluña Rádio analizaremos todas las medidas y las sus consecuencias.
Pero antes de nada, a Televisión Española hubo una primera reacción del viceconseller Sergi Sabriá, Tania Tapia.
Se ha referido a cuando se podría, atención, arribar a la agua con vaquilla a Cataluña.
Sí, y básicamente, para no concretar, esta es una de las medidas que están sobre la taula,
portar agua con vaquilla hasta Barcelona, una opción que, por cierto,
dilluns tratarán el conseller David Mascor y la ministra de Transición Ecológica, Teresa Rivera,
que es desplaçarà fins a Catalunya per tractar aquestes i altres possibles sortides per pal·liar l'emergència.
Hem preguntat al Ministeri què oferiran, ens diuen que no ens poden avançar detalls,
però que volen deixar clar que volen posar sobre la taula tota l'ajuda que necessiti la Generalitat
per revertir la situació.
Com deies, el viceconseller no ha concretat, diu que és difícil marcar un calendari,
tot i que diu que estan a punt.
Ara és difícil saber si no plourà gent, si plourà una mica, no?
I som molt ordenats. Ahir vam entrar en la fase d'emergència
perquè vam arribar al 16% a la conca de Ter Llobregat.
Per tant, és difícil dir quin dia començaran a arribar els vaixells.
L'important és que estem preparats perquè aquests vaixells arribin.
Bé, aquest és un tema. Si hem de portar aigua amb vaixells o no.
L'altre és el tema de l'Ebre, que ara també en parlarem.
I després, Berta, anem a repassar una mica i anem a recordar també als oients que ens estan escoltant
què vol dir això d'un límit de 200 litres d'aigua per persona i dia.
Perquè, clar, 200 litres, molta gent no sabem què vol dir.
Per exemple, una dutxa de 5 minuts, més o menys quants litres són?
Clar, el que fa el govern és demanar que a casa nostra el consum se situï al voltant dels 90 litres.
Però el límit és 200.
El límit és 200, però a casa, que és on ho podem veure més,
on se'n va aquesta despesa d'aigua, ens obligarà, bàsicament, a canviar els hàbits.
Perquè ara ho deies, de primeres haurem d'evitar les banyeres, sí o sí.
Les dutxes hauran de ser molt i molt curtes.
S'haurà de tenir en compte que dutxant-nos només 5 minuts es gasten entre 60 i 100 litres d'aigua.
Per tant, amb una dutxa ja hem complert el dia.
Complert el dia, sí, complíssim aquests 90 litres diaris que hauríem,
que se'l recomana la Generalitat de Consum Diari a casa, en aquest cas.
La dutxa de 5 minuts, això, entre 60 i 100 litres d'aigua.
Hauríem de triar també per rentar plats i rentar la roba al mateix dia,
perquè rentar plats a mà representa un consum d'entre 15 i 30 litres
i engegar la renta vaixella d'entre 18 i 30 litres.
Per tant, o rentem plats o rentem la roba.
Tota l'hora serà complicat, si volem complir amb el que ens diuen,
que és el que hauríem de fer, de gastar aquests 90 litres al dia a casa.
Fer una rentadora encara augmenta més el consum diari, entre 50 i 90 litres,
i ja es dispararia molt més en el cas de si volguéssim rentar el cotxe,
que això les restriccions no ho permeten, amb mànega,
on es poden gastar fins a 400 litres d'aigua.
Això, per exemple, potser és el que hauria de fer el govern.
No sé què en penseu vosaltres, però quan et diuen
límit de 90 litres per persona a casa, jo no sé què vol dir.
És a dir, potser ens cal una mica més de...
Quan també al mateix temps ens demanen més pedagogia o més autorresponsabilitat,
és que no sabem què vol dir?
Sí, a veure, aquí els mitjans públics tenen una responsabilitat
que jo crec que avui s'està complint,
però és veritat que a nivell de comunicació institucional
jo he trobat a faltar, fa molt de temps que sentim parlar de la sequera,
però potser he trobat a faltar una campanya institucional,
específicament, que parli de quants litres es gasten.
A mi, per exemple, m'ha sorprès molt la cisterna del vàter.
No m'esperava que gastés tant.
Sí que les dutxes no ho hem sentit més a parlar,
però després hi ha mesures concretes,
i jo crec que si comencem a sumar, ho dèiem,
una dutxa ja te'n vas a 60-90.
Difícil és la persona que compleix aquests 90, no?
De 5 minuts, la dutxa, eh?
Imagina't.
A vegades de molt més.
Sílvia.
A veure, a mi em sembla,
recomanar 90 litres per persona i dia està molt bé,
amb un màxim de 200,
però efectivament no hi ha una campanya per dir,
doncs, dutxa't de pressa,
posa un dispositiu en la cisterna del vàter
per si fas menors o majors,
que llavors cau més aigua o menys,
no hi ha una campanya per a tot això.
I encara que hi fos,
continua sent,
traspassant,
si no tota gairebé,
la major part de la responsabilitat a la ciutadania,
que ho ha de fer,
que està molt bé que estiguem conscienciats,
que doncs,
potser amb l'aigua de la dutxa que ens a sobre,
la podem agafar amb una galleda, no?
Jo tinc al voltant meu,
jo encara no ho faig,
familiars que ho fan
i després la fan servir pel vàter,
per exemple,
però jo el que trobo a faltar
és on són les mesures
que ha fet el govern d'ençada quant?
Del 2015,
que em penso que és el primer any
que va tornar a haver-hi sequera,
és a dir,
això es va acabar en el 2008,
en el final del segon tripartit,
i recordem en Francesc Baltasar,
el conseller de Medi Ambient,
que anava a Montserrat
i que era d'iniciativa,
però es veu que la mare de Déu de Montserrat
li va fer ploure,
però després d'això,
és a dir,
hauríem de saber veure tot el que ha fet
i tot el que té en marxa,
dir que estem preparats està molt bé,
però hauríem d'estar molt més endavant
que preparats,
hauríem d'estar-ho fent,
i hi ha ajuntaments que sí,
que han treballat,
mira,
ahir mateix sentia,
aquí a la nit,
a Catalunya Ràdio,
doncs al Parat,
pràcticament ja no té fuites,
té un percentatge d'aigua
que fa servir molt alta,
no se li escapa l'aigua,
quines poblacions,
què fan els ajuntaments,
què han fet les diputacions,
què està fent la Generalitat?
Ara em dius que em dutxi de pressa,
d'acord,
em dutxaré de pressa,
però no és només això.
Sí,
tu què fas?
És a dir,
la ciutadania t'ha de venir a resoldre
els plats trencats
que no has rentat abans?
No,
perquè hi ha una sensació
que el govern el que pren
són mesures curtterministes,
ara estem parlant
de com se soluciona
aquesta situació d'ara,
però és que el que hauríem de fer
és estar projectant
per les situacions futures
que hi seran,
i després a mi també
tot el que està passant ara
m'aboca a un tema
de consciència col·lectiva,
en un espai social
en què estem tan,
tan, tan fragmentats
i individualitzats.
És a dir,
jo si vull
puc no sentir
parlar de la sequera,
perquè cada vegada
hi ha menys consum
de mitjans comuns.
Llavors,
aquí també és molt important
tornar a aquests espais
de debat públic
i de consciència
col·lectiva i individual
que les petites accions
que prenem cadascú
tenen després repercussions
a nivell col·lectiu.
Avui sentirem a moltes veus
d'entrada Samuel Reyes,
que és el responsable,
és de l'Agència Catalana de l'Aigua,
però també pagesos,
el Francesc Mauri,
que l'altre dia va fer
un tuit demolidor,
que diu que amb 39 anys
d'experiència
ella ha vist capítols
de sequera,
però cap tan greu
com el que estem vivint
i la previsió del temps
que ve per davant
és realment catastròfica.
Però també sentirem veus
de persones
que estan buscant-se
la vida a casa seva,
per exemple,
per reutilitzar l'aigua.
I és a dir,
hi ha gent que sí
que està fent molt la feina,
inclús més del compte.
Per abans,
Agnès Marquès i Ignasi Guardants.
Agnès.
Hola, bon dia,
què tal?
No,
estic d'acord, diguéssim,
que hem de exigir
i això ho hem de fer
i més des dels mitjans,
permanentment,
que és el que està fent
l'administració
i crec que ho fem
des de fa temps
i ho hem de continuar fent.
Vaja.
Hola.
Ha sigut tu,
sí,
em perdon.
Ara, ara,
ara, Agnès.
Perdona.
Ai, perdó.
Perdona, digues, digues.
Ai, sí, sí, sí, parlo.
No sé si m'ha sentit.
Sí, sí, sí, et sentim.
Torno a començar.
Torno a començar, d'acord.
Doncs no, no, no,
que dic que està molt bé
que això ho hem de fer
i hem de persistir
amb exigir a l'administració
diguéssim
què és el que està fent,
com s'està projectant,
quin esforç fa, etcètera,
però crec que entre la ciutadania
que estem una mica enfadats,
o sigui,
estem en la típica fase
de negació d'un dol,
o en un dol que és
tenim un món
que no ens imaginàvem,
tenim un clima
que no és el nostre,
ens falta aigua,
estem al 16%,
jo és que només de pensar
del 16%
se'm posen els pèls de punta.
Aleshores,
està bé reclamar,
però és que al final
hem de ser conscients
que no tenim aigua,
és que anem avançant cap aquí
i no tenim aigua.
Aleshores,
a mi hi ha algunes coses
que no em quadren,
és a dir,
jo intento fer l'exercici
i ja dic,
hem de ser molt conscients
de tot això,
però 200 litres,
encara em sembla
que una casa
amb 200 litres
pot anar regant al jardí,
saps?
Quan sabem que podem
tirar una mica més avall
i a més a més
que l'ascensió
o l'avís
no arriba a la llar
que es passa
després d'aigua,
sinó que arriba
al municipi,
és a dir,
tu pots estar perdent aigua
i no ser-ne conscient,
no?
I després proposo una pregunta
després per Samuel Reyes,
jo vaig créixer al País Basc
a Bilbao
i l'any 89 i 90
hi va haver una sequera
molt bèstia,
molt bèstia
i és una zona
que ja és una sequera
que a més
tampoc es va gestionar bé
perquè
es venia advertint
de dos anys anteriors,
etcètera,
i hi va haver solucions
bastant salomòniques
i jo ho recordo perfectament
que tancaven l'aigua,
l'aigua de boca
a les cases
de 6 de la tarda
a 6 del matí.
Durant 12 hores
a les cases
no es podia gastar aigua.
És una mesura
molt radical,
vull dir,
no estic dient
que ara s'hagi d'aplicar,
però per què
no es figura
ara aquesta possibilitat?
Perquè és dramàtica,
és salomònica,
però no et deixa
sense aigua,
és a dir,
el que fa és que les cases
s'hagin d'administrar
d'una manera diferent.
Segur que hi ha una resposta
potser és tècnica,
potser és perquè
és massa radical
i encara no estem
en aquest escenari,
però no sento
en cap moment
que es plantegi
i caram,
a mi em sembla
que el 16%
ja és molt poc.
I tenint en compte
que a més els meteoròlegs,
ahir ens ho deia
el Tomàs al Plantabaixa,
tu parlaves ara del Mauri,
ens diuen,
és que aquí
o posem espalmetes
per la primavera
o ja sabem que a febrer
no és un mes de pluja,
o plou a la primavera
i aconseguim passar l'estiu
creuant els dits de nou
per la tardor
o...
en fi,
l'escenari és realment
encara més preocupant.
Ignasi Guardants.
Bueno, a mi m'ha agradat molt
el que ha dit la Sílvia
perquè estic absolutament d'acord
en el fons
i en la forma,
i la forma que vol dir
estar emprenyat,
està emprenyat
perquè ja està bé,
és a dir,
no pots estar exigint
aquest esforç als ciutadans
si no poses,
si no deixes clar missatge
del que estàs fent
des dels poders públics
i això segueix sense arribar,
segueix sense comunicar-se,
és a dir,
una cosa és
les mesures d'emergència,
que si arribarà un vaixell,
que si no arribarà un vaixell,
això són parxes,
són parxes importants
i espero que se'n puguin fer,
no tinc cap dubte,
però jo encara estic pendent
i em considero
una persona informada,
és a dir,
potser sí,
potser hi ha un informe por ahí
que algú ha penjat
i que no m'han enterat,
eh, podria ser,
però vaja,
em tinc per una persona
bastant més informada
que la mitja
perquè m'hi dedico
moltes hores a estudiar
la premsa.
Jo no he trobat
exactament
què està fent el govern
en aquest moment
per intentar canviar
la inèrcia estructural.
Sí,
però no és només
les desvaloritzadores,
el tema efectivament
de les fuites,
el tema de repàs,
és a dir,
hi ha una pila de mesures
que un ciutadà
que,
com estava a dir,
l'Asívia,
s'haurà de duixar
més ràpid,
haurà d'estar fent,
doncs,
canviar els seus horaris habituals,
ha de veure per part del poder públic
un canvi important
i no el veig.
I després hi ha tot un altre tema
que és el tema del turisme
en el que tampoc tinc gaire clar
com s'implementaran
aquestes mesures
perquè,
efectivament,
tots els Airbnb's
i tots els hotels,
doncs,
qui els dirà
que no poden usar la banyera
i que no poden usar
més de...
que s'han de dutxar corrents?
I després,
perdoni,
gràcia que t'alli,
però és que qui pagarà
les multes
són els ajuntaments.
Sí,
però...
Bueno,
perquè aquest és l'altre,
és a dir,
com l'ajuntament
controlarà la ciutadania
i acabarà pagant la factura
de ciutadans
que potser s'ho passaran
pel forro.
No hi ha mecanismes.
No, tenen el comptador
i tenen tal...
O sigui,
ja,
efectivament,
explicar què significa
aquest tema dels 90 litres
i què significa
els 200 litres
i explicar,
donar molta més pedagogia
del que es consumeix
amb una hora de renta plats
i el que es consumeix
amb 5 minuts de dutxa.
Això s'ha de poder explicar
perquè la gent és veritat
que no en té...
Jo m'ho he hagut d'estudiar
per entrar a la meva factura
de l'aigua
i m'he fet els meus propis càlculs,
però efectivament
encara no el tinc
del tot clar a la pràctica, no?
És a dir,
una cosa és la pedagogia
que s'ha de millorar molt
i l'altra és tenir
la sensació de complicitat
i de respect...
que s'està fent un esforç
també des del punt de vista
del sector públic
i crec que no és el cas.
I això,
ho dic amb un to
que potser no és igual
d'emprenyar que el de la Sílvia
amb to,
però Déu us asseguro
que ho és per dintre.
9 i 12.
De seguida parlarem
amb el director
de l'Agència Catalana de l'Aigua,
Samuel Reyes.
Per abans,
aquesta hora anem a sentir
també a oients.
9-3-2-0-1-7-4-7-4.
Per exemple,
Miquel Sabater
és un pagès del Carràs.
Miquel, què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Vostè on treballa?
Jo, agricultor i ramader.
Vostè és a l'agricultura i ramader.
Per tant,
diguéssim que l'aigua
és un element clau
importantíssim per la seva feina.
Ah, hi està.
Diu que l'aigua és la vida, no?
Quanta aigua pot arribar a gastar?
Vostè ho té calculat, el dia?
Ara mateix no,
perquè amb les restriccions
que no s'han arribat a posar
és impossible
de tindre-ho calculat.
Però estem parlant
de moltes terres,
de molt bestiar.
Quin volum?
Una mica elevat, sí.
I aquest xafes fang,
xafem-lo, no?
Amb les noves restriccions
per la sequera,
els peixos, per exemple,
han de reduir
entre el 50 i el 80%
de l'aigua que fan per regar.
Vostè com ho podrà fer, això?
Com li afectarà?
Això és inviable, totalment.
Això és inviable, totalment.
Perquè si ara mateix
amb la poca aigua que tenim
ja no la restringissin
i han de deixar de regar camps
perquè hem hagut de deixar camps
sense poder conrear
perquè no tenim prou aigua
i acumular aquesta mica d'aigua
que ens donen
a segons quins camps
per poder sobre assistir,
és inviable.
És totalment inviable, això.
És totalment inviable.
I com sempre
ens toca rebre els mateixos.
Què farà vostè?
Ara mateix
no ho sé
el que faré
perquè
quan estic sentint aquestes coses
que per dutxar
no s'han de gastar
entre 60 i 90 litros d'aigua,
vamos,
jo que m'ho entenguen,
hay que m'ho facin entendre
perquè és que no m'entra
ni a cop de martell, això.
60 litros d'aigua.
Jo em penso que 60 litros d'aigua
són molts litros d'aigua, eh?
Són molts litros d'aigua
per dutxar, eh?
Me sembla que quan s'ha abonat
i ens ha abonat el cos
i el cap
i tornar-te a esclarir
amb 25
me sembla que passem, eh?
Sí, sí.
No, home, això també té raó.
Però això són així de clares.
200 litros per persona i dia.
Tu saps lo que són 200 litros per persona i dia?
Has de tindre molt rato
el grifo oberta, eh?
Sí, no, no.
Mira, vist així,
està bé que vostè ho vegi d'aquesta manera.
Jo per això t'ho dic,
és que m'ho facin entendre
perquè és que no m'entra
ni a cop de martell, això, no?
Jo, la veritat.
Clar, perquè vostè, per exemple,
al bestiar no li pot deixar de donar
o a l'hortalissa
no li pot deixar de donar l'aigua que toca.
Oh, claro.
És que tornem a...
És un pis que no sega la cua.
Si nosaltres deixem
o deixem de regar
els nostres conreus,
pensa que tots aquests
que estan per darrere nostre,
la ciutadania,
per ranclar,
a veure com es passaran, eh?
Perquè que no arribo hortalissi als mercats
i que no arribo car.
A veure què passarà.
A veure què passarà.
Miquel Sabater,
pagès del carrer,
gràcies, una abraçada,
que vagi bé.
Igualment, xato,
que vagi bé.
Mira, també ens truca la Rosa Pruna,
que és expresidenta
de l'organització agrària Saja.
Rosa, què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Tu, en el teu cas,
tens una explotació de vaques
a les franquets del Vallès,
oi?
Vedells i vaques de cria,
sí, de carn.
I com t'afecten
aquestes restriccions
que hem anunciat
en el teu dia a dia?
Com afectaran?
Bé, nosaltres estem
en aquesta àrea metropolitana,
que és on ha entrat,
doncs,
ja, doncs,
aquest decret.
Aviam,
afecta a tothom,
a pagesos,
a ciutadans,
a tothom.
Però, esclar,
la ramaderia,
sort tenim
que tenim pous,
però uns pous
que el que fa patir més
és que no plou.
El gran problema
que tenim
és que no plou
i portem
tres anys
que no plou
i tot això
va quedant,
doncs,
que va mimbant,
va mimbant,
ja no és
que tinguis
l'aigua de xarxa,
que llavors sí
que és aquest 50%,
tens el teu pou,
però és que
la ramaderia
ja fa molts i molts anys,
molts,
que tots tenim,
doncs,
unes instal·lacions
que l'aigua
no va de jo.
El bestiar
ha de beure,
és a dir,
siguin vaques,
siguin vedells,
sigui el que sigui,
porcs,
tot,
tot té que beure aigua,
però,
l'aigua no va a discreció,
l'aigua tenen,
que només surt l'aigua
quan ells s'acosten
per beure.
És a dir,
per això et dic
que la reducció d'aigua,
al final,
el que hauria de plantejar
el govern
és una reducció de bestiar,
perquè si heu de beure,
no, no,
clar,
però això té un cost econòmic,
és a dir,
el govern el que hauria de dir,
escolti'm,
vostè té tant bestiar,
doncs l'haurà de reduir-ho tant,
i la diferència
l'hi pagarem,
no?
Vull dir...
No,
perquè llavors
l'hi pagarem tots,
eh?
Bueno,
sí,
clar.
Ara hi podem...
No,
no,
però ara sí,
una paraula que,
mira,
jo penso que ningú,
bueno,
jo penso que ningú
era conscient,
ningú,
que aquesta sequera
i aquest canvi climàtic
ens ha portat
on ens ha portat,
val?
I les administracions
fa molt de temps
que com a organitzacions
agràvies
hem reivindicat
moltíssim
que això
no va bé,
que això no va bé
i que ajuts,
i l'any passat
ja no es va acollir
res de cereal,
i penseu que va,
que es va dir
orxais tot,
tot menja cereals,
tot menja cereals,
necessita palla,
necessita cereal
i necessita aigua,
no hi ha hagut ajudes,
no es va acollir res,
i l'any passat
ja no es va acollir,
és a dir,
el 2023...
Sí, sí,
que no ve d'ara això,
que no ve d'ara,
queda clar,
Rosa Pruna,
gràcies per acompanyar-nos,
que tinc moltes trucades,
que vagi bé.
Molt bé.
Gràcies, eh,
93017474,
per exemple també
el Josep Franquesa,
que és instal·lador d'aigua
de Santa Eulàlia de Riu Primer.
Josep, què tal,
bon dia.
Bon dia.
Què és el que no entens,
tu, de tot plegat?
Bé,
doncs mira,
jo com que soc instal·lador,
actualment encara estem
muntant banyeres,
doncs de 500 litres,
perquè la gent es pugui banyar.
Clar, clar, clar.
Estem muntant aixetes
per dutxar-se
que donen 30 litres a minut.
30 litres a minut.
I llavors és el que ara mateix
aquest company que parlava ara fa una mica
diu 200 litres per persona
i diu això és una bestiesa.
Vull dir,
molt menys podríem passar.
El que passa és que la gent
estem molt acostumats
d'arribar a casa
obrir l'aixeta
i dutxar-se
i aigua allà.
Vostè, senyor Franquesa,
senyor Iacopulo,
podria,
tenen un dispositiu,
m'invento, eh?
Diríem que el pots col·locar
a la dutxa
i et diu
els litres d'aigua
que gastes
com per conscienciar-te, no?
Diríem,
per veure si
pim-pam,
jo estic per tallar-me els cabells ja,
sap?
Diríem,
anar de pressa?
Sí, sí,
mirem,
es pot fer moltes coses,
vull dir,
hi ha aixetes
que les pots anar obrint
de mica en mica,
llavors se't donen menys,
però vinguéssim a...
Un comptador,
un comptador a la dutxa,
un comptador
en l'aigüera,
un comptador a l'aigua,
saber-ho,
saber-ho,
saber-ho,
no hi ha un control d'això,
no?
No,
no hi ha control d'això,
perquè tot això també va
de prendre la pressió
i caudal que tinguis,
saps què vull dir?
Això,
comptador.
Sí, sí.
Però clar,
estem muntant aixetes avui en dia
de 30 litres a més
en diuen, eh?
Sí, sí, clar.
Vull dir,
si vostè la setmana que ve
munta una banyera
de 600 litres,
com deia,
és que no estem entenent res,
no estem entenent res.
No estem entenent res,
la societat,
vull dir,
muntem en una casa
acumuladors d'aigua calenta
sanitària
de 300 litres d'aigua.
Aviam,
per tutxar-se
és que dona per molt,
això.
Sí, sí.
Josep Franques,
instal·lador d'aigua
de Santa Bola de Riu Primer,
gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres.
Són les 9 i 19.
Seguiu obrint telèfons,
9-3-1-7-4-7-4.
Serà que també com us afecten
directament les restriccions,
que en penseu,
quina és la vostra realitat.
Però abans també,
atenció en aquest cas,
perquè a Vilafranca del Panaest
hi ha una família
que des de fa 20 anys
viu només
de l'aigua de la pluja.
Allà hi tenim
la unitat mòbil
del matí de Catalunya Ràdio.
Marc Güell, què tal?
Bon dia.
Hola, bon dia.
Per tant, estem parlant
que no gasten aigua
de la xarxa municipal.
No estan connectats
a la xarxa de l'aigua municipal
i és un projecte
que va començar
fa 20 anys,
aquí,
en aquest cas on som,
al barri de Sant Julià
van muntar un sistema
de dipòsits,
de filtres,
per aprofitar
tota aquesta aigua
que ve de la pluja.
Ens ho explica millor
en Toni Mestres,
que ell és físic
i meteoròleg
i va dissenyar
tot aquest sistema
que tenen muntat
aquí a casa seva.
Toni, molt bon dia.
Bon dia i bona hora.
Explica'ns una mica
d'entrada
d'on surt
tota aquesta idea,
aquesta iniciativa
de voler-ho fer així.
Bé, senzillament
vam voler,
amb els diners
que llavors ens teníem,
de fer-nos una casa
com volíem
i com podíem
i que fos
via climàtica,
que vol dir
aprofitar tots
els elements
del nostre entorn,
energètics,
el sol
i també la pluja
que era una de les coses
que potser jo
hi tenia més al cap
i llavors
el que vam fer
és una mica el disseny,
no el vam fer
nosaltres el disseny
però li vam encarregar
amb l'arquitecte
de fer un disseny
en el que tinguéssim
uns dipòsits soterrats,
com aquell qui diu
serien els embassaments
de Sau i Susqueda,
la taulada
seria el Pirineu
i les canonades
serien els rius
que ens baixen
de la taulada
cap a aquests embassaments.
I ara mateix
centrant-nos
en el tema de l'aigua,
per quants mesos
teniu aigua aquí?
Ara,
amb les restriccions
que ja portem dies
fent restriccions,
doncs com a mínim
per quatre mesos,
amb el mateix consum d'ara,
però si ho restringíssim
només per veure
que és el fonamental,
doncs probablement
ens aniríem
a dos anys.
Clar,
perquè vosaltres
malgrat tenir
viure de l'aigua
de la pluja
us heu aplicat
les vostres restriccions
també.
No,
és que
és un concepte diferent.
Nosaltres,
com que
l'aigua que va caient
l'anem aprofitant,
entre altres coses,
perquè creiem
que és la millor aigua
del món,
clar,
quan n'hi ha força
sabem que en podem gaudir-ne,
quan n'hi ha poca
sabem que hem de restringir,
però no perquè ens ho marqui
un decret
o algú des de dalt,
sinó perquè ho veus,
ets conscient
del que tens
i valores el que tens,
i és a partir d'aquí
que en pots gaudir-ne més.
I ara, per tant,
quanta aigua consumiu?
Mira,
el mes de desembre
la mitjana,
perquè faig un càlcul
sempre mensual
de tot,
energètic i d'aigua,
és al voltant
de 120 litres
les dues persones
que ara hi estem visquent.
Per tant,
són 60 litres
cada mes
i cada persona.
Però el mes passat,
aquest mes de gener
que hem acabat,
hem reduït una miqueta més,
amb 55 litres
per mes i persona.
I com pots veure,
no és que vagi brut ni res.
No, no,
en tenim fe.
Però n'utilitzem
prou bé
com per poder-ne fer
i esperem
que quan plogui
doncs
podem estar més
ofenosos
amb tot aquest tema
de l'aigua.
Tu, Toni,
ets físic,
ets meteoròleg,
creus però
que pot arribar
algun dia
que us hagueu
de connectar
a la xarxa municipal
perquè realment
tots aquests recursos
que teniu
s'acabin?
Mira,
fa...
portem gairebé 20 anys
i en algun d'aquests 20 anys
vaig tenir una fuita
que gairebé
es va buidar
un dels dipòsits,
un dels embassaments,
el de Sau
se'n va buidar,
com aquell qui diu.
Però vam poder-ho
ajustar-ho
amb l'altre
i amb aquests
ens en vam sortir.
De manera que crec,
home,
pot ser un desastre
molt gran
i si ens hem de connectar
ens hi connectaríem,
però crec que hi ha
moltes altres coses
abans
per arribar-nos
a connectar.
I, Toni,
per acabar,
potser estem donant
idees
a algun dels oients.
La qualitat
d'aquesta aigua,
com és?
Clar,
és que això
és tot un tema
parlar-ne.
La qualitat
de l'aigua de pluja
és molt millor
que la que pot
arribar a passar
pel eix.
Perquè hi ha menys filtre,
hi ha menys toveries,
hi ha menys processos.
No,
perquè l'aigua
que ens ve de Sau
i dels embassaments
de Susqueda
i del Llobregat
primer que ha estat
ha estat aigua de pluja.
Ha plogut
a la zona
de les capçaleres,
a sobre aquesta aigua
s'ha embrutat,
entre cometes,
s'ha mineralitzat,
ha anat als embassaments
i llavors per unes canonades
amb un bombeig,
amb unes canonades
que també perden,
ens ho porten
amb uns dipòsits
per unes altres canonades
que també perden
i arriba.
Jo em pregunto,
i per què no la recollis directament?
És que això ja ho feien
els nostres avantpassats.
Sí, sí,
és que això s'ha fet,
sí, sí,
totalment.
Tota la vida s'ha fet.
Totalment.
L'únic que,
a més a més,
ara tenim bones tecnologies
per fer-ho
d'una manera
encara amb més
sanitat, no?
No,
però això amb tot,
perquè, per exemple,
amb la roba també
la reutilitzàvem,
la cosíem,
ara unes sabates
fan malbé,
les llancem,
abans això es cuidava,
és a dir,
estem en un moment
en què tota la vida
ho fem curt,
diguéssim,
no?
Bueno,
jo crec que hauríem
d'aprendre
el que teníem d'abans
amb les tecnologies
actuals
i millorar-ho,
no anar a vegades
com els crancs
enrere.
Hem de dir que el Toni Mestres
també és físic i meteoròleg,
ho dic,
perquè no és que qualsevol
un dia una persona
es lleva i ho fa,
sinó que té una consciència
també de tot plegat.
Toni,
una abraçada,
gràcies,
eh?
A vosaltres.
Gràcies,
Marc,
fins ara.
Gràcies,
fins ara.
Un altre oient,
mira,
el Dani de Vegas,
Dani,
què tal,
bon dia.
Hola,
bon dia.
Què vols denunciar,
tu,
Dani?
Bueno,
jo vull denunciar
que aquí la carretera
de Vegas,
bueno,
Vegas és un poble
que s'alimenta
a base de l'aigua
de baix,
de Gavà,
i puja en dipòsits.
Aquí a Vegas
jo un dia pujava caminant
i per una de les corbes
hi ha una...
vaig a una riera,
és que és una riera,
si ens surt allàigua
i dius,
això,
què passa?
I li vaig comentar
amb un policia municipal
d'aquí a Vegas
i em va dir,
ui,
això fa temps que raja.
Diu,
els dipòsits,
primer ens pensaven
que era una fuita
d'un dipòsit
i es veu que no és
una fuita d'un dipòsit
sinó que quan el dipòsit
està ple,
vés-se
i no hi ha cap bo
i acupar-hi.
I això encara ara?
Això encara ara,
sí,
sí.
I segons el policia
aquest em va dir
i es veu que fa anys
que passa això.
I com que és un lloc
que no es veu ningú
perquè queda al mig
de la carretera
i si no puges caminant
no es veu,
doncs ningú ho arregla.
Quin punt exacte, això?
Ens estan carregant
el consum
els consumidors
i això ho sap l'ACA
perquè ells ho van comprovar
i van veure
que els dipòsits
no perdien.
Era bàsicament
que quan s'omple
doncs vés-se.
És una carretera,
diguéssim,
d'accés a Vegas, eh?
La carretera que puja
de Gabà a Vegas.
De Gabà a Vegas.
Sí, sí.
I això ja et dic,
que això queda a mitja escurba,
o sigui que qualsevol
que pugi caminant ho veu.
Però com que no es veu,
doncs no...
Perquè, clar,
passa per allà
per sota d'aquesta curba,
passa per sota de la carretera
i aquesta aigua ja es perd.
M'entén?
Sí, sí.
I això ja et dic,
això es veu que fa molts anys
que raja.
Doncs mira, tenim el director
de l'Agència Catalana de l'Aigua
i ara li preguntarem.
Dani, gràcies per trucar.
Una abraçada.
A vosaltres.
Samuel Reyes,
director de l'Agència Catalana de l'Aigua.
Bon dia,
gràcies per acompanyar-nos.
Bon dia.
Què hem de respondre
a aquestes demandes
que fan,
com ara, per exemple,
que tu dient que sentíem de Vegas,
que hi ha pèrdues,
que hi ha...
sí,
pèrdues d'aigua
que no s'acaben d'arreglar,
que l'administració no hi fa res.
Bé,
hauríem de saber
qui és aquest dipòsit.
Suposo que deu ser
un dipòsit municipal,
és a dir,
que ha gestionat,
doncs,
pel titular,
que és l'AMB,
ara l'Aigua de la Metropolitana de Barcelona
i Aigües de Barcelona.
Si fos d'Aigües de Llobregat,
APL,
haurien de ser ells
que haurien de posar
els sistemes,
com ve a DPI,
automàtics,
perquè quan s'ompli
no vegi.
I aquesta és l'obligació.
I durant els darrers mesos
he enviat cartes
a alguns ajuntaments
demanant que reparessin
alguna fuita
d'alguns veïns
o el síndic
ens demanava
que veien
i que hi havien denúncies.
I li consta
que els ajuntaments reaccionen?
Per tot d'hora,
sí,
reaccionen,
sí, sí.
Clar,
avui ens hem despracat
amb aquesta restricció important
que afecta 6 milions de catalans
de més de 200 municipis
de l'àrea metropolitana
de Barcelona,
també de les comarques de Girona,
que estem en emergència
per Saquera.
La primera pregunta
que li voldria fer
és per què s'ha pres
la decisió ara
i, per exemple,
no la setmana passada
quan les reserves
ja estaven baixíssimes.
Doncs perquè fins que
no van passar el límit
dels 100 hectòmetres,
que és el que diu
el Pla Especial de Saquera,
els 5 envassaments
del sistema perioretat
havien d'estar
per sota de 100,
que va ser el dilluns.
No van fer reunions,
no van analitzar-ho,
van fer el comitè
interdepartamental de Saquera.
Ahir vaig signar la resolució,
que la signa el director de l'ACA,
i s'ha publicat el DOC.
És a dir,
que avui entrem en emergència.
És un tema tècnic completament.
Sí, sí, sí.
Ho entenc, però clar,
és a dir,
el que m'està dient
és que hi havia envassaments
que ja estaven per sota
però que no es podia aplicar
perquè la norma diu
que fins que els 5 no estiguin
no es pot baixar.
Que la suma dels 5
no estiguin per sota
de 100 hectòmetres
no es pot declarar.
També hem de dir
que al final
la diferència entre ahir i avui
és 0,01.
És a dir,
no és que passem
de 100 a 0
a una situació crítica, no.
L'únic que hi ha un indicador
i et diu
ara comences a entrar
en una situació d'emergència.
Clar,
quan diuen 200 litres
per persona i dia,
a què es refereixen?
És a dir,
estem parlant de literals,
aquests 200 litres?
Bé, sí i no.
És a dir,
he escoltat la tertúlia abans
i he vist,
em sap molt de greu dir-ho,
molta confusió
i desinformació
perquè ja sí que he aprofitat
i he penjat un vídeo
en el que vaig participar
en un programa
i l'he penjat
a la cita del Twitter
perquè els 200 litres
ho expliquem
moltes vegades
i és a la capçalera.
Imaginem
que Barcelona
només tingués un dipòsit
a la capçalera
del Kibirabo
i pujaríem 200 litres
per cada ciutadà.
Però llavors
baixaria
hi hauria un 10%
possiblement
de pèrdues,
després en hospitals,
restaurants,
cafeteries,
escoles,
etc.
I a les llars
ens arribarien
un 100,
90 litres.
Així que no és
que hem de consumir
200 litres
a casa nostra.
El pagès
o la persona
d'agricultura
o granaderia
ara no sé
què es dedicava
exactament.
Estava explicant
200 litres a casa
és una barbaritat
i té tota la raó
perquè hem de dedicar-li
a casa 90 litres.
Els 200 no són a casa,
són a les capçaleres
dels dipòsits
per totes les activitats
que hi ha
dintre la ciutat.
90 litres
per persona i dia.
90 litres,
abans feiem una mica
uns números,
dutxar-nos 5 minuts
són ja entre 60 i 100 litres.
Són 10 litres per minut.
Però si ens dutxem,
obres l'aixieta,
estàs un minut,
et dutxes,
és a dir,
poses aigua,
tanques l'aixieta,
superimportant,
tanca l'aixieta,
t'ensabones,
tranquil·lament,
el temps que necessitis,
tornes a obrir l'aixieta
un minut més,
estàs gastant entre 20 i 25 litres.
Per tant,
ens hi cabria una dutxa,
ens hi cabria rentar els plats
i poca cosa més,
per exemple.
Bé,
després utilitzes el vàter
però no com a paperera
que tires de la cadena
7 vegades.
Això ho dono perfecto.
Sinó que només quan toqui
hi ha persones
que estan utilitzant
l'aigua de la dutxa
que surt freda
per després utilitzar-la
en el vàter
i alguna persona
de la tertúlia
comentava que
no podries fer rentadora
i rentar baixades
al mateix dia.
A veure,
el control és mensual,
és a dir,
es fa una mitjana.
És a dir,
al cap del mes
si som una persona
que viu sola
són 100 litres,
100 litres suposament,
per 30 dies
són 3.000 litres,
són 3 metres cúbics,
doncs hauria de gastar
menys de 3 metres cúbics
al mes.
Llavors,
el que es fa
és la mitjana
diària,
però a través
del consum mensual.
Vostè creu
que el que falla
més és la gent
ara mateix,
la ciutadania?
No,
no, no, no,
no, no,
no, no,
no podem culpabilitzar
les persones
que han reduït
els seus consums
des dels darrers 20 anys,
possiblement
un 30 o un 40%.
L'únic
és que
la demarcació hidrogràfica
i l'àmbit
que depèn
dels emissaments
que el sistema
té viure a Gat
és un àmbit urbà
i en el moment
en què ja li han tret
tota l'aigua
a l'agricultura
i a la indústria
se li redueix
un 25%,
el que queda és
la trama urbana.
De manera natural,
normal,
sense sequera,
les conques internes
de Catalunya
el 50%
de l'aigua
se'n va
a la trama urbana.
Un 20%
podríem dir industrial
i un 30% agrícola.
Són números
que van canviant
cada any.
Però qui
té més força
per fer estalvi?
La trama urbana.
En el canvi,
a la Conca de l'Ebre,
el 95%
de l'aigua
és a l'agricultura.
No té sentit
fer restriccions
a la trama urbana
als ciutadans
si el 95%
de l'aigua
se'n va
a l'agricultura.
És a dir,
cada demarcació,
cada territori
és completament diferent.
En els ciutadans
que fan bona feina
i ho han fet
perquè
és que
tots els gràfics
demostren
que estem
possiblement
els millors d'Espanya
i els millors d'Europa
en consum
a la gana metropolitana.
És a dir,
que ens podem felicitar
però en un moment
de 40 mesos
de sequera
i que no sabem
quan s'acabarà
hem de prestar el cinturó.
Però aleshores
què fa el govern?
Què fa l'administració,
per exemple,
per tractar
el que li deia al principi?
El mal estat
de les caronades
i les tones d'aigua
que hi ha que llancem.
Què està fent
ara mateix
l'administració?
Recordem,
el servei d'aigua
és competència municipal.
Són els municipis,
excepte a l'àrea metropolitana
de Barcelona
que la competència
és de l'AMB.
És a dir,
que l'Agència Catalana
de l'Aigua
i ATL
no poden anar
a un municipi
i arreglar-li una canonada.
Obliguem-nos.
Com es fa el manteniment
de la canonada?
A través de les tarifes
i dels ingressos que tenen.
Llavors,
cada ajuntament
és independent.
Per això el govern
ha tret una línia de subvenció
a través de l'ACA
de 120 milions d'euros.
Era de 50,
l'hem ampliat
a 120 milions d'euros
perquè es fiquin
comptadors digitals
a les cases
i perquè s'arreglin
totes les foites.
Però, clar,
això no es fa
d'un dia per l'altre
a fer una o per l'altra.
Les obres són llargues
i això és un treball
d'anys
o de dècades.
S'hauria d'anar
de fer
poquet a poquet.
Però és que fa molt temps
que parlem
que hi haurà
una emergència climàtica,
que hi haurà episodis
de sequera.
És a dir,
la sensació una mica
dels ciutadans
que, com sempre,
fins que no hi ha l'incendi
no ens preocupem
pels boscos,
per entendre'ns.
Hi ha molts municipis
que tenen un servei d'aigua
molt eficient.
A Barcelona,
el consum,
aquest límit de 200
en capçalera,
és de 170,
Mataró és de 150,
Manresa és de 170.
És a dir,
hi ha municipis
que tenen una eficiència
de la xarxa
del 85,
del 90%,
és a dir,
que ja han fet els deures
i que ara estan digitalitzant,
poden fer un seguiment
més adequat.
És a dir,
també hi ha municipis
que ho estan fent ara
amb subvencions europees,
subvencions de l'Agència Catalana
de l'Aigua,
però, clar,
què ha passat?
L'aigua
va per sota
les canonades,
és difícil de veure,
no és com el paviment del carrer
que un veí
ens avisa ràpidament,
ei,
hi ha un forat,
no?
No hem arreglar-lo,
que el cotxe
està malbé,
s'ha espadiat una llum,
és diferent,
està sota terra,
s'ha de digitalitzar
per conèixer
quan hi ha fuites o no.
I aquest és el canvi
d'aquesta legislatura municipal
a ningú,
a tots els ajuntaments,
doncs justament
la fa l'aigua,
despolititzar-la,
posar-la com una prioritat
i comencem a digitalitzar
el servei
per conèixer-ho molt millor.
Però contemplen,
per exemple,
augmentar les sancions
si els ajuntaments
no compleixen
en els requisits
que vostès demanen?
Nosaltres,
en el pla especial de Saquera,
determinem
quins són els volums
que hauria d'autoritzar
cada municipi
per equitat
i solidaritat.
No té un sentit
que un municipi
consumeixi 500 litres
per evitar ni dia
i una altra
estigui complida en 200
perquè al final
un li està traient l'aigua
a l'altre
en aquesta situació de crisi.
Així que el règim
sancionador
s'ha d'aplicar,
l'hem aplicat
i s'ha de continuar aplicant
perquè sigui ell.
Ara mateix,
per exemple,
ja veus que comencen a parlar
de si s'ha de portar aigua
amb vaixells de Barcelona.
Vostè és una opció
que ara mateix contempla
que està treballant
en aquesta opció
per portar-ho a terme
els propers mesos?
És una opció
que treballem
des de fa temps
que vam comentar,
es va fer el 2008,
però és una de les accions
menys prioritàries
i això a la tertúlia
també en parlàveu.
Calen infraestructures permanents.
No té sentit
invertir tots els esforços
en els vaixells
que és una infraestructura
que no queda
de manera contínua.
És a dir,
és molt més interessant
poder fer
la potabilitzadora
del riu de Sos
que ja ha passat,
ha incrementat un 30%
la seva capacitat,
en farem dues més,
en pillarem una
i en farem dues més
des de l'agència
que ha anat a l'aigua
i des d'aigües de Barcelona,
és a dir,
tres més
que multiplicarem
per quatre
la capacitat
del riu Besós.
És que en té
aigua regenerada
al riu Llobregat
a través de la...
volem fer
a través de la
depuradora
de la Santa Llobregat.
És a dir,
és que obres
que quedin de perdida
i que tinguin
una utilitat
mentre que els vaixells
és un tema temporal
i a més
amb unes quantitats
petites.
Llavors,
ara estem treballant
amb els diferents
orígens,
amb els diferents
com arriba l'aigua,
com s'emmagatzema,
com es distribueix...
Tot això és un procés
relativament lent,
però per tenir-ho preparat
el dia que sigui necessari.
Anem a fer la conversa
Francesc Mauri.
Francesc, què tal?
Bon dia, com estàs?
Bon dia, bona hora.
Ara mateix,
la previsió
pels propers mesos,
quina és?
És a dir,
ens hem de preocupar molt
del que passarà?
Sí,
la resposta és que sí.
No hi ha...
Primer de tot,
capacitat
per un pronòstic
acurat
i ferm
el tenim
a 10 dies vista
i fins i tot
de vegades menys.
A llarg termini
són
orientacions
i les orientacions
a llarg termini
d'aquí a l'estiu
no són
gens
favorables.
Perquè us feu una idea,
tinc al cap
els mapes
de la sortida
de la sequera
del 2008
i en aquella ocasió
les prediccions
que s'anomenen
estacionals
a llarg termini
eren
descaradament
favorables,
molt favorables
a llarg termini.
Ara mateix
no es veuen
que això
no vol dir
que no
puguin variar
d'aquí 15 dies.
L'altre dia
feies un tuit
que era demolidor,
deies que
en més de 38-39 anys
d'experiència
mai havies viscut
diferents episodis
de sequera,
mai un panorama
com el que tenim
ara mateix
sobre la taula
i per davant,
és a dir que realment
ens veu una situació
preocupant.
Sí,
i fins i tot
crec que ahir a la nit
afegia en un tuit
d'una notícia
del Néstor Gómez
a les xarxes
que deia
per primera vegada
poso
una paraula,
un adjectiu
que no he utilitzat
mai,
si algú el troba
que m'ho digui,
que no he utilitzat mai,
d'entesc.
És a dir,
l'última carta
que ens queda
és la pluviometria.
D'aquesta primavera,
independentment
que hi hagi
remulladetes,
petits canvis
com els que podrien
arribar d'aquí
vuit o deu dies,
etcètera,
però és,
per entendre'ns,
posar
mercromina
en una
en una
en una
en una
en una
en una enfermedad
estructural
i greu, eh?
Per tant,
per tant,
Samuel Reis,
director de l'Agència Catalana
de l'Aigua,
ara mateix,
quant de temps calculen
que podem estar
en aquesta situació
d'emergència?
Aquestes
paraules
demolidores
d'en Francesc
són les que tenim
en compte
per fer la programació.
Portem
40 mesos
amb una pluja
anormal,
però no sabem
quan s'acaba
la sequera.
I si durà
vuit anys.
Llavors,
hem de treballar
amb el pitjor
dels escenaris.
Llavors,
hi ha un tema
comunicatiu
molt complex
que és
com
l'expliques
a la ciutadania
que estem
en una situació
crítica
i excepcional,
que fem
tot el possible
perquè tinguin
aigua
a les aixetes,
però que és
bo col·laborar,
però que
segurament
durant tot el 24,
respecte
a com estan
els embassaments
que tenen
100 hectòmetres,
sabem
que el 50%
de l'aigua
que s'utilitza
a la regió
metropolitana
ve de pous,
de saladora
i regeneració,
és a dir,
que cada vegada
utilitzem menys
els embassaments
tindrem aigua
per tot el 24,
és molt difícil
enviar un missatge
de calma.
Clar,
però perdoni,
perdoni que sigui
una mica contundent
en això,
però enviar una carta
als ajuntaments
és la solució?
Què vol dir
una carta als ajuntaments?
Vostè ens em deia,
nosaltres hem enviat
una carta als ajuntaments
perquè compleixin en això,
aquesta és l'única
solució que tenen?
No,
nosaltres,
és a dir,
les sequeres
gestionen de tres maneres,
per una banda,
primer,
aplicant el pla especial
de sequera
i que tothom consumeixi
el que es va dir
que es consumiria,
és a dir,
complint la norma...
Sí,
sí,
però vostè em deia,
hi ha un problema
de comunicació
de com podem traslladar
aquesta urgència
i aquesta pressió.
Jo li dic,
enviar una carta
és la manera?
No,
no,
no,
és a dir,
des del 2021
quan s'activa
el pla especial
de sequera
hi ha 18 unitats
o les conques internes
cada vegada
que una unitat
canvia d'escenari
perquè avui és emergència
però estàvem en preemergència
amb excepcionalitat
i una vegada
hem fet reunió
amb els ajuntaments
per donar
aquest nou
fa dos dies
estaven al Consell Comarcal
del Baix Empordà
parlant amb tots els alcaldes
participo a un Consell d'Alcaldes
fem reunions
amb les delegacions
del govern
és a dir,
podríem dir que cada mes
d'alguna manera
es fa alguna reunió
amb algun territori
per parlar de la sequera
més enllà
de reunions bilaterals
un amunt
per explicar
la casuística concreta
d'aquell...
No, no,
jo no li dic que no treballi
no li estic dient això
no, no, no,
li estic dient
si això és prou contundent
perquè m'està parlant
d'una situació
el Mauri em parlava
d'entesca
i jo li pregunto
si tenen prou
tes eines
si creu que s'estan
fer prou
per solucionar això
és a dir,
si creu que tenim
les eines, bàsicament
Les eines hi són
estem treballant
el que hem de fer
és escurçar terminis
allò que teníem previst
fer en 5 anys
ho hem de fer en 2
aquest és l'objectiu
és a dir,
si les potabilitzadores
del Besòs
les volien fer
en l'any 30
perquè sabíem
que hi ha una crisi
climàtica
i un dèficit hídric
doncs les haurem
de fer en el 25
per emergència
aquesta és la diferència
si un ajuntament
volia fer obres
de millorar xarxa
en 4 anys
la legislatura
ho haurà de fer en un any
aquest és el canvi
tot allò que teníem
previst fer
s'ha d'accelerar
Ricard
sí
deixa'm
tu deies
tu li deies
en el Samuel Reyes
abans
fa una estoneta
escolta'm
senyor Reyes
i aquesta és
ara mateix
el que afirmaré
és un tema
de tots
de la societat
de mi mateix
i dels que esteu
en aquesta taula
i de tot plegat
si sabem
que estem
en emergència climàtica
i ho sabíem
per què no ho hem fet abans
clar
aquesta
aquesta és la clau
però
però no amb l'aigua
amb tot
és a dir
és molt fàcil
tots ho fem
és un mecanisme
de defensa humana
etcètera
no no
escolta'm
la culpa
la té l'altra
saps
no
és que això no va amb mi
clar
és que s'ha de fer
l'altre ha de fer
l'administració ha de fer
el veí ha de fer
etcètera
per què
no
electrifiquem la societat
d'una vegada
i ràpidament
i anem
mentre estan marejant
la perdiu
amb
perdó
imbecilitats
superlatives
de
de
pseudoexperts
que
que volen
continuar
en el món fòssil
per què
carà
en Mauri
sí
no
clar
Ricard
és a dir
per què
si sabem
que la costa catalana
ho sabem
eh
ho sabem
està escrit
etcètera
no ho trobaràs
a la nit
veient la isla
de las tentaciones
ho trobaràs
i
clar
bueno
allà trobaràs una altra cosa
sí sí
clar
és a dir
que escolta
veient la isla
de las tentaciones
tindràs sensacions
potser molt
molt
plaents
i si sabem
que la primera línia
de la costa
acabarà
diluïda pel mar
per què
construir encara
la línia de la costa
per exemple
o escolta'm
si sabem
que això passarà
que l'aeroport
de Barcelona
quedarà inondat
que la tercera pista
serà la primera
en inondar-se
això
científicament
és així
si sabem
que
la línia
de tren
del Maresme
acabarà així
i sabem
que el delta
de l'Ebre
i sabem
que alguns
barris marítims
ja han començat
a derruir
passejos
a deconstruir
passejos marítims
és a dir
segur de Calafell
fa pocs dies
tirava a terra
al passeig marítim
perquè ja li arriba
l'aigua
Altafulla
Roda de Barà
etcètera
si tot això
ho sabem
per què no actuem
doncs
perquè no tenim
aquests diners
per fer-ho tot
ja
en els pròxims
tres anys
i mentrestant
hi ha gent
que continua
dient
que hem d'anar
amb el cotxe
de tota la vida
que hem de gastar gas
a no sé on
etcètera
és un problema
estructural
i social
el Pau Iong
economista
ho deia l'altre dia
aquí el matí
de Catalunya
i ho tenim en línia
Pau
què tal
bon dia
com estàs
què tal
com esteu macos
parlaves molt
de planificació
no
afocaves molt
cap aquí
que l'error
de tot plegat
és que no hem planificat
bé
tot plegat
sí
a veure
jo crec que és un escenari
ideal
per reforçar
aquesta idea
que nosaltres
venim defensant
des de fa temps
a veure
i efectivament
celebro molt la intervenció
del Francesc Mauri
que sempre
il·lumina molt
el camí
diguem-ne
que ara
segurament el pobre
ha d'entomar aquí
totes les
tots els cops
diguéssim
i segurament
no n'és l'únic responsable
ni molt menys
com explicaré a continuació
efectivament
no és director de l'ACA
des de fa dos dies
ja era director
junt
des del 2014
o sigui
argumentar avui en dia
que ja ens estem posant
les piles
doncs la veritat
em sembla molt insuficient
però bueno
com que no crec que això
hagi d'anar d'un linxament
però per al·lusions
per al·lusions
senyor Reyes
m'agradaria
afegir una cosa
i molt important
primer que no era director
de junts
que era un adjunts
el director
que canvia molt
perquè no volia
ser director
no, no
és important
les paraules
és important
el càrrec
no tenia cap tipus
l'APM
el traurà
el traurà
el més important
a mi m'agradaria
que
ja que utilitzem
la maroteca
i que hi ha
documents digitals
és que l'ACA
estava enfonsada
en 1.500 milions d'euros
des del 2011
fins al 2019
o sigui que
no va invertir
ni un cèntim
en cap tipus
d'aquesta infraestructura
perquè no hi havia diners
llavors
jo no vull culpabilitar
els anteriors directors
ni els anteriors consellers
però era una realitat
és a dir
va haver-hi una crisi
espectacular
econòmica
i no oblidem
la crisi immobiliària
que després
va causar
repallades
en tots els sectors
si em permet
perquè no volia centrar
no volia centrar
la meva intervenció
en això
insisteixo
era una anècdota
i no vull que
perdem temps
amb això
a veure
una prèvia molt ràpida
o sigui
es necessita fer
jo crec
molta pedagogia
sobre la diferència
que hi ha
entre una sequera
meteorològica
perquè tot ho estem
centrant aquí
i l'escassetat d'aigua
és a dir
mentre la sequera meteorològica
és un fenomen
que és natural
i a més
és freqüent
a la regió mediterrània
i evidentment
està exacerbada
actualment
pel canvi climàtic
però ha passat
en altres episodis
l'escassetat d'aigua
està vinculada
a les nostres necessitats
és aquí on els economistes
hem de dir alguna cosa
i depèn sobretot
de com gestionem
els recursos que tenim
és a dir
es pot dir
que encara que no tinguéssim
episodis de sequera
com el que estem patint
el sistema estaria
igualment en crisi
perquè les demandes d'aigua
i això ens ho diu el CREAF
no ens ho diu cap panflet
comunista estrany
ens ho diu
un centre públic
d'investigació
han anat creixent
tant que superen
la capacitat
de les masses d'aigua
de proveir-nos d'aquest recurs
per tant no és un tema de sequera
és un tema de model econòmic
i els consums que tolera
i aquí és on comença
podríem dir
el guirigall
d'interessos particulars
que avui llegia
una notícia al diari
és això el que
ja va passar la pandèmia
això
crec que és una analogia
que és interessant
fer
avui llegia
com deia
aquesta notícia al diari
ara que sortia
el senyor Joan Clos
diia
això és intolerable
nosaltres les piscines
en el servei dels hotels
hem normalitzat
que oferim una piscina
què vol dir
que no podem oferir
una piscina
i ara em saltaran
els del no sé
aquí ha defensat tal
i l'indústria porcina
ha defensat no sé què
i aquí és on emergeixen
amics i amigues
en la línia del que deia
el senyor Francesc Mauri
que respecto molt
dos models
un model diu
escolta
per cert
aquest primer model
no podem oblidar
que és el que ens ha portat
on som
que diu
el mercat proveirà
llibertat contractual
i propietat privada
és a dir
si hi ha poca oferta
com passa ara amb l'aigua
i la demanda és inelàstica
perquè evidentment
la necessitem tots
qui paga mana
i per tant
si l'indústria porcina
paga bé
doncs aigua pels porcs
diguéssim
això és un model
que malgrat que ara
soni
quan l'explicito
com el model
d'un psicòpata
he de recordar
que és el model
que hem estudiat a la carrera
i que escoltem
a les tertúlies
tota l'estona
d'acord
és el model de
de tant en tant
no que ara
estàs tu a la tertulia
ja veus
que em poso nerviós
de pensar-ho
d'acord
i llavors
això topa
amb un altre model
que ara mateix
per això estic tan content
que com a mínim
en una situació
tan desagradable
pugui emergir
aquesta mica de llum
topa amb un altre model
que en casos com aquest
tenim la sort
que coincideix
amb el sentit comú
dels mortals
que diu
escolta
si un ves escàs
discutim democràticament
en funció
d'una jerarquia
de necessitats
uau
sona molt comunista
això
que és prioritari
i a més
que és prioritari
ordinalment
perquè no és qüestió
de dir
això és prioritari
i això no
això no ho faig
i això sí
no no
què és més prioritari
que tinguem
taronges
llimones
i aigua potable
a les cases
o que hi hagi
en el cas dels porcs
un milió i mig
de tonelades
que s'envien
al mercat externa
Xina, França i Japó
que consumeixen
31 milions
de litres diaris
que és més prioritari
que a les cases
la gent
ens puguem dutxar
i alimentar
els nostres fills
jo no estic parlant
de consum sumptuaris
o que els turistes
consumeixin
tres vegades
més aigua
que a tota aquesta reflexió
que em sembla molt interessant
és que jo no la veig possible
és a dir
per què no?
no, perquè no veig
la capacitat
no, és que no veig
i perdona Samuel
que estàs aquí escoltant
una conversa
que no t'afecta directament
no, no, sí que afecta
no, ens afecta tot
sí, sí, sí
però vull dir
que no veig
la capacitat
no sé si és capacitat
sí, sí
deixa'm explicar-me un moment
si puc fer
Ricard
un moment
acaba Pau
acaba Pau
i reparteixo joc
sí, sí
aquí ja està
i acabo
això
que està passant ara
amb l'aigua
com deia el Francesc
passarà amb tot
amb tots els materials
i amb tot el proveïment energètic
i també passa amb els residus
perquè tenim un planeta finit
sí, sí
per tant
caldrà planificació econòmica
és a dir
aquest model econòmic
de l'economia
com un sistema tancat
que no té en compte
que necessitem matèria i energia
per entrar al sistema
i que no té en compte els residus
està completament caduc
des del 1980
hem sobrepassat
la capacitat de càrrega ecològica
del planeta
avui necessitem un planeta i mig
per sustentar
els nostres patrons de consum
d'acord?
és a dir
no només
extraiem recursos
a un ritme que sobrepassa
la capacitat del planeta
de generació
sinó que a més a més
depositem residus contaminants
als ecosistemes
que superen
amb escreix
la capacitat
que també té de processament
d'acord?
estem trobant
fins i tot microplàstics
a la llet materna
llavors
què vol dir planificació?
dius
no ho entenc
no ho entenc
hòstia
no és tan difícil
posem-nos d'acord
i aquí és on per cert
la classe política
demostrarà
si és classe política
de veritat
aquí és on anava jo
o
exacte
o és la misèria
que venim patint
en els últims anys
amb això estic completament d'acord
és a dir
aquesta mena de gestors
del conflicte
sàlva-me
però que a l'hora de la veritat
quan s'han de posar d'acord
en regular
coses bàsiques com aquestes
és aquest guirigall
és aquest guirigall
de bueno
jo acabo d'arribar
jo no sé
bueno
jo m'ho he trobat així
és que el propi sistema
és complicat
és a dir
jo entenc
el segon reix
quan diu
escolta
la situació
que m'he trobat
és aquesta
és a dir
jo entenc
que la política d'ara
no està feta
per solucions
a curt termini
a curt termini
sí
perdona
però
la política d'ara
perdoneu
sí senyor
Ricard
la política d'ara
no està dissenyada
pels reptes d'ara
sí sí
és a dir
igual que la societat
deixa'm parlar
Francesc al segon reix
que ha de marxar
el director
de l'agència català
de l'aigua
i si no el podrem sentir
no sé si vol fer alguna
valoració sobre això
i també li volia preguntar
si ens hem de fer la idea
també que els propers mesos
pagarem més per l'aigua
ho dic perquè
això va passar
per exemple
ara que parlàvem
de la pandèmia
que també
la gent que té menys recursos
acaba pagant més
de tot plegat
li acaba costant més
la vida
Samuel
primer que la intervenció
m'ha agradat molt
a més he utilitzat
una expressió
que no s'utilitza gaire
que és la capacitat de càrrega
soc ambientòleg
que és el primer
que vaig estudiar
en el seu moment
i és un tema
a reflexionar
i justament
a la taula nacional
de l'aigua
el que volem dir és
podem fer les mateixes
activitats econòmiques
d'avui
amb menys recursos
i amb menys impacte
pel medi
perquè si us hi fixeu
només estem parlant
de les llars
però darrere
de cada ús de l'aigua
hi ha una activitat econòmica
que pot patir
ERTOs
o pot patir
situacions extremadament crítiques
que ja hem viscut
en el passat
així que la intervenció
ha sigut molt adequada
i haurem de reflexionar
com a país
com volem ser
i això és molt important
respecte al preu de l'aigua
no està planificat
que perquè hi hagi sequera
s'incrementi
però sí que és veritat
i s'explica en molts foros
que l'aigua ha de pagar aigua
igual que residus
ha de pagar residus
i les tarifes
s'han d'ajustar
a les necessitats
molts municipis
a les tenen molt adequades
per fer inversions
altres no
però sobretot
que ningú es quedi en darrere
que hi hagi
tarifes progressives
perquè consumeix poc
i perquè consumeix molt
i sobretot
tarifes socials
per les persones vulnerables
em preocupa molt
la pobresa energètica
i sabem els preu de l'energia
quan famílies vulnerables
no la poden pagar
doncs a l'aigua
tampoc això no pot passar
és molt important
doncs aquesta reflexió
és a dir
només també afegir
que portem
dos anys de sequera
i jo
assumeixo
totes les responsabilitats
i si alguna cosa
no s'ha fet
en els darrers
deu anys
no us preocupeu
que les farem corrents
i les farem per emergència
amb els pràmits
que permet la llei
perquè ningú es quedi
sense aigua
aquest és el meu compromís
quan em presento
per ser director
de l'Agència Catalana de l'Aigua
i davant d'aquesta situació
de sequera
és a dir
al costat de tothom
Samuel Reyes
director de l'Agència Catalana de l'Aigua
gràcies per acompanyar-nos
que vagi bé
gràcies
Vull sentir Francesc Maury
i Pau Llong
però també l'Aida Martoni
l'Agnès Marquès
l'Ignasi Guardans
i la Síria Còpola
després de la publicitat
El medí de Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Hi ha qui es paralitza
davant del canvi
i qui sent un impuls imparable
tu treus
canviar és el que ens fa sentir
Cobra Formentor
ara per 29.900 euros
amb 5 anys de garantia
i manteniment subjecte a finançament
també híbrida endollable
més emocions
a Cobra Oficialpunes
tu també ho has sentit
hi ha moments
que el cos
et demana caldo
per això
dona-li el que es mereix
Aneto
Aquest és el Shauli
especialista de cine
en arts marcials
o dit d'una altra manera
especialista a repartir
tot el dia així
sí, reparteix molt
però res comparat
amb el que reparteix
el Rasca Milionari de l'Onze
que reparteix
més de 20 milions d'euros
amb premis
i això
és repartir molt
Rasca Milionari de l'Onze
reparteix més que ningú
a tots els que jugueu a l'Onze
ben jugat
juga responsablement
i només si ets major d'edat
el matí de Catalunya Ràdio
tu també ho has sentit
hi ha moments
que el cos
et demana caldo
per això
dona-li el que es mereix
Aneto
Només els més ràpids
gaudirem d'ofertes increïbles
el Cort Inglés
com un 15%
de descompte de descompte adicional
en una gran selecció de productes
d'allar i bricort
una ocasió única
Així són les ofertes límit
al Cort Inglés
fins al 4 de febrer
a la botiga Web i App
012
La millor resposta
Què fas amb tots aquests papers?
He rebut una carta
de l'Agència Tributària de Catalunya
però no n'acabo de treure
a l'aigua clara
Ja t'estàs descarregant
la seva nova app?
L'Agència Tributària de Catalunya
ha llançat una nova aplicació
per a mòbils
per facilitar el compliment
de les obligacions tributàries
a la ciutadania
i apropar-li els serveis
A través de l'app
podràs consultar
i pagar els teus deutes fàcilment
concertar una cita
accedir al cercador d'oficines
informar-te de les novetats
i moltes altres funcionalitats més
Disponible per a iOS i Android
012
La millor resposta
Generalitat de Catalunya
Baciel
Albert Pla
Nacho Vidal
i Rosa Andreu
A col·lapsa
amb Ricard Ostrell
a TV3 dissabte a la nit
I ara
uns instants
per saber
les últimes notícies
que ens porten
des del Corte Inglés
Bon dia
Hola
molt bon dia
Penseu en un producte
I ara
imagineu
que en compreu dos
i
us n'en porteu tres
Molt bé
no?
Eren unes finíssimes
Campofrió
o bé un pack de tonyina
Clara Albo
amb oli d'oliva
No
tant se val
perquè
si no era cap d'aquests dos
us explicaré
que a Supercor
Hipercor
i al supermercat
El Cort Inglés
teniu milers de productes
en val
3
per 2
és a dir
us n'en porteu 3
i en pagueu
només 2
com en totes les capses
de 40 càpsules
de cafè
l'or
o en tots els productes
pantent
que a més a més
els podeu combinar
com vulgueu
o en els pactes
4 caldos
caseros
gallina blanca
és fantàstic
a la botiga web
i app
i amb totes les comoditats
de fer la compra
al Cort Inglés
i amb la millor oferta
de productes frescos
xercuteria
plats preparats
aprofiteu
és el 3
per 2
de Supercor
Hipercor
i al supermercat
El Cort Inglés
què necessiteu avui?
ah per cert
avui divendres
us esperem
al Cort Inglés
de Sabadell
de 6 a 2 quarts
de 7 de la tarda
per preparar el Carnestoltes
amb un taller de màscares
recordeu-vos-en
avui divendres
a la tarda
us espera
una activitat infantil
molt creativa
al Cort Inglés
de Sabadell
Bé, res més per avui
que passeu
molt bon cap de setmana
i fins dilluns
adéu-sé
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
9 i 57
amb Francesc
Mauri Pau
Lóngua
Ida Martori
Ignès Marquès
Ignasi Guardans
i Sílvia Coppolo
A veure, a mi el que m'agradaria
és que el meu govern
el govern de Catalunya
m'expliqués
miri, aquesta situació
és més greu
és molt greu
de fet si te'n vas
a les seves pròpies pàgines web
ja et va dient
el 2012
i el 2013
t'ho va dient
d'ençà
que el 2008
va començar a ploure
aquesta situació
és molt greu
i per tant
a banda d'enviar
una carta
als ajuntaments
i que vagin responent
i que algun dia
ens hi reunim
tenim un pla integral
ens trobem
amb els ajuntaments
ens trobem
amb les diputacions
ens trobem
amb el
jo qui sé
amb els consells comarcals
ens trobem
amb PIMEC
ens trobem
amb Foment
ens trobem
amb la Unió de Pagesos
ens trobem
amb els mitjans
de comunicació
ens trobem
amb tothom
perquè estem intentant
que tothom
hi pugui col·laborar
i perquè
que realment
no tinguem aigua
ens afecta a tots
és a dir
un pla
que també inclouria
evidentment
com dèiem ara
la comunicació
però que hagués penjat
un vídeo aquí
no, no, no
no tens els mitjans
de comunicació
de Catalunya
no tens TV3
i Catalunya Ràdio
no tens 3CAT
que són una estructura
de país
doncs
aubar
què podem fer
també
amb els mitjans
de comunicació
perquè això arribi a tothom
i el Barça
i el Barça
que també és en pràctica
perdona
i el Girona
encara que
no estigui dalt de tot
és a dir
un pla
integral
per a tothom
més enllà
d'una carta
i una reunió
a l'Ajuntament
tal i qual
que és on se'ns envà
l'aigua
a la fuïta
oh però això és competència
d'aquell
això és competència
de l'altre
això no sé
dutxa
amb menys aigua
això no és suficient
és molt poc
és un pedaç
hauríem de superar
la política dels pedassos
i anar a polítiques
integrals
de país
de país
no només integrals
sinó urgents
a mi l'entrevista
ho sento
no és lintxament
no és un tema
de lintxament
no és la paraula
és un tema
de demanar responsabilitats
a un gestor públic
i l'entrevista
amb el director
de l'Agència Catalana
de l'Aigua
m'ha semblat lamentable
lamentable
perquè pel to
perquè d'una banda
s'està així
ara l'entrevista
no vols dir les respostes
no Ignasi
les respostes
l'entrevista
l'entrevista
té dues parts
preguntes i respostes
si és el conjunt
el que dóna
d'acord
l'entrevista
no és només
el preguntant
el resultat
de l'entrevista
el donen les respostes
però vaja
sí, sí
les respostes
evidentment
les respostes
perquè
poso aquest exemple
que posava
aquest oient
que ha denunciat
una fuita
vosaltres sabeu
la quantitat
de litres
si 5 minuts
de dutxa
són els litres
que han donat
i a partir
del sisè
ja estem malgastant
imagineu el que és
des de fa anys
una fuita d'aigua
que va vessant aigua
sense parar
24 hores al dia
7 dies a la setmana
365 dies a l'any
des de fa anys
i el fet
que això
li puguis preguntar
al director
de l'agència catalana
i ho dir
bueno
això no és cosa meva
és cosa de l'ajuntament
i escolta
i ja ho arreglem
d'aquí uns anys
però què m'està explicant
és a dir
si jo fos veí
d'aquell poble
i m'haig d'estar
dutxant
o mal dutxant
o fos pagès
d'aquella zona
i estic fent
un sacrifici personal
i mentrestant
la ministra municipal
dic bueno això
miri
deixi-ho estar
clar
és de ximples
perdoneu
de ximples
i em sembla gravíssim
que això se li pugui plantejar
al director
de l'agència de l'aigua
i diu no
ja li he enviat una carta
a l'ajuntament
i
这
eh
el
e
si
at