¿Creo que crees que l'hauríem de tornar a entrevistar?
Home, por favor.
Bueno, cuando haya cambios, cuando haya cambios, ¿no?
Bueno, pero voy a decir que esto ya has de comenzar a moverse, ¿eh?
Bueno, ya lo tenemos, lo tenemos bastante...
Vale, vale, ¿no? Y comenzar a lo que fots tú.
Divendres, los primeros minutos de la entrevista.
A la tarde, la segunda pregunta.
Y demá o el viernes, todo es sincera, ¿eh?
Saps, el meu que te calia, ya en saps.
Anar donando una mica.
Ara, ara.
Bueno, escolta, que vaya bien el día.
Felpa, Xuriguera, adéu.
Adéu, almenys.
Gràcies per acompanyar-nos.
Bon dia.
Són les 10 i un minut.
Última hora, al matí de Catalunya Ràdio.
De seguida, Tartúria Esportiva,
amb Ramon Bessa, Carme Llobera, Joel Díaz,
Aia Tudel i Carme Barceló.
Però abans, de fet, per cert, avui també entrevistarem a Carles Porta.
Però abans, Joan Bota, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Què, què?
Doncs mira, aquesta entrevista que heu fet a la defensa de Rosa Paral,
que demana tenir accés als detalls de la confessió de l'altre autor del crim de la Guàrdia Urbana
per poder revisar la sentència.
Ho ha dit al matí de Catalunya Ràdio l'advocada de Paral, Núria González,
que ha assegurat que fins ara Albert López ha mentit,
i això desmunta, diu, el mòbil del crim que va defensar la Fiscalia durant el judici.
Tot el que ha dit l'Albert López fins ara és fals.
La teoria de la sentència és que l'Albert s'estimava tant la Rosa que va matar per ella,
i resulta que l'Albert el que estava intentant era inculpar la Rosa,
sabent que el que l'havia matat era ell, perquè ella complís condemna per ell.
González et demana tenir tots els detalls de la confessió de López
per saber com va morir Pedro Rodríguez,
ja que la sentència no concreta ni com va morir ni qui va matar-lo.
A més, destaca que des d'un primer moment Rosa Paral ha defensat la seva innocència
i se li han denegat permisos per sortir de la presó
perquè ella no reconeix la seva culpabilitat.
En crònica internacional ofensiva diplomàtica d'Europa,
per convèncer Israel que actui en contenció i no respongui
a l'atac de l'Iran de dissabte passat.
Els caps de la diplomàcia, Alemanya i Britàni, que són avui a Jerusalem,
on ja s'han entrevistat amb el president del país.
Els darrers 27 es reuneixen avui en Cimera
per estudiar la possibilitat d'establir noves sancions a Teheran.
Mentrestant, l'Iran exhibeix poder militar
amb desfilades amb motiu del Dia de les Forces Armades.
Les tropes iranianes han desfilat a les principals ciutats del país
per mostrar el seu arsenal,
de tot que va des de drons fins a míssils de curt i mitjà abast.
I notícia d'ara mateix,
la Guàrdia Civil ha detingut 32 persones
vinculades a bandes violentes juvenils a diferents punts de Catalunya.
S'han fet 13 registres, 11 dels quals a l'Àrea Metropolitana de Barcelona
i dues més a la demarcació de Tarragona.
L'operació policial encara s'està fent contra membres dels Latin Kings.
L'actuació està pendent encara d'un nou registre granollers
que s'ha demanat al jutge d'instrucció
i que no estava previst en el pla inicial de la Guàrdia.
Si l'hi va a partir d'aquí,
ja sabeu que d'aquí uns moments al matí de Catalunya Ràdio
farà aquesta tertúlia esportiva
amb el que ja sabeu, l'eliminació del Barça,
ahir a les Champions,
i també aquest Madrid City d'aquesta nit.
A veure, Joel Díaz, què ha passat amb la foto aquesta?
Ai, la foto, la foto.
Sí, a veure, ahir vas anar a l'estadi?
Ahir vaig anar a l'estadi, com ja us vaig anunciar aquí, crec.
Sí, sí, sí.
I en el moment en què canvien el Dembélé,
el càmera de la Champions, suposo,
perquè això és una senyal única, no?,
que es distribuix per tot el món,
doncs decideix enfocar la Guàrdia
amb tan mala sort que m'enfoca a mi
i als meus dos companys de la Sotana.
Ells dos estaven visiblement insultant el Dembélé
i jo no, jo estava amb una gorra,
que jo no em poso mai gorra,
i quan em poso gorra jo soc conscient,
que sembla que sigui una persona que no té sostre.
Però, clar, me la poso pensant que no sortiré per la tele.
Un homeless!
Un homeless.
En fi, i tot això, a més, explicat a capela...
Però això ha donat com per molt...
Ui, no sé què ha passat aquí.
Ha donat per molts comentaris, no?
M'he convertit en un meme, Ricard Ostrell.
Bueno, està bé, de tant en tant també està bé.
A tu també et passa, a vegades.
Ah, sí?
I a vegades també, no ho sé,
s'ha d'acceptar, això, amb esportivitat.
Pot parlar algú altre, sisplau?
No, no, no.
No, estic molt incòmode.
A veure, una mica de música, alguna cosa.
Un dia que el Ramon Besa no és protagonista,
deixa'ns disfrutar, Joel.
Ja t'ha tocat a tu.
No passa res.
Ni tinc cap ganes de ser-ho.
Per això, per això.
No passa res, estic acostumat a fer el ridícul.
Pràcticament es podria dir que em dedico a fer el ridícul professionalment,
vull dir que no...
D'una vegada més no passa res.
Tu, Lloberes, calla, eh?
Després de la publicitat, Ramon Besa, Carme Llobera,
Joel Diaz, Aia Tudel, Olaia, i Carme Bárcelo.
Bon dia, Carme.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Ara tornem.
El matí de Catalunya Ràdio.
Surt a la recerca de la millor rosa.
Obre't passa cops de colza a les parades de llibres.
Vés a la caça de la signatura més preuada.
Viu Sant Jordi a Abacus tot l'abril.
Amb un 5% de descompte en llibres
i més de 200 signatures a les nostres llibreries i parades.
Abacus, si tu hi creus, nosaltres t'hi portem.
Si us plau, m'obres a la propera parada
i, per cert, recorda't d'agafar una rebaqueta
que està refrescant aquests dies
i truca'm quan arribis, que hi ha gent estranya a tot arreu.
No tinc el seu mòbil, senyora.
No la conec.
No passa res.
Te'l dono ara mateix.
Deixa'm com a mama.
Apunta.
Sí, sí.
Apunta tu.
Per 17 milions d'euros.
Et fas mare de qui sigui.
Ja hi ha la venda al cupó de l'extra dia de la mare de l'11.
El 5 de maig, 17 milions d'euros.
Extra dia de la mare de l'11.
Ara, qualsevol vol ser mare.
11.
Ben jugat.
Juga responsablement i només si ets major d'edat.
T'apassiona el món de la restauració?
Vols feina des del primer dia fent allò que t'emociona?
A ESOP, l'Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona,
trobaràs el teu objectiu.
Cicles formatius oficials i cursos especialitzats en cuina,
sala, pastisseria i direcció de restauració.
Ara és el moment.
Matrícules obertes.
Escola Superior d'Hostaleria de Barcelona.
Practica el teu futur.
La Mestra i la Bèstia, d'Imma Munçó.
Premi Òmnium de novel·la 2023.
Endensa-t'en la història d'una noia que s'instal·la a principis dels anys 60
en un poble de la Ribagorça,
que és també la dels perdedors de la guerra
i de la silenciosa resistència al règim franquista.
Una novel·la plena d'intel·ligència i humor.
La Mestra i la Bèstia, d'Imma Munçó.
A Llibres Anagrama.
A Òmnium Cultural volem que infants i joves recuperin la passió per llegir en català.
Per fer-ho volem contribuir a renovar el català
de llibres de les biblioteques d'escoles i instituts.
Ens hi ajudes?
Aquest Sant Jordi regala un llibre a les biblioteques escolars.
Més informació a llegir a ensfagrans.omnium.cat.
Òmnium Cultural. Llengua, cultura i país.
Viu el clàssic més especial a la TDT des de la Casa SEAT de Barcelona.
El 21 d'abril, els oients convidats podran viure al Madrid-Barça.
I un cop acabat, participaran en el tercer tema.
Una possibilitat i la clava.
Un esdeveniment que es podrà seguir a l'antena de Catalunya Ràdio
i a través de l'app, al web i també a YouTube.
El 21 d'abril, vibrarem amb el clàssic a la comunitat de la TDT.
Amb la col·laboració de la Casa SEAT.
Viu Sant Jordi a Calonja, poble de llibres.
Parades de llibres, roses, espectacles, signatures i un poble sencer celebrant els llibres.
Amb la participació de Bernat Dabeu, Xavi Bosch, Sílvia Soler, Ramon Jané, Laura Fà,
Marta Pontnou, Santi Balmes, Maria Barbal, Lolita Bosch i molts més.
Del 18 al 27 d'abril, vine a Calonja, poble de llibres.
La primera booktown de Catalunya.
Més informació a pobledellibres.cat.
Les dones i els dies.
Soc mare, àvia i besàvia.
Em vaig casar jove.
En aquelles èpoques tenies quasi que quedes embarassades, tio, sí.
La vida està tan canviada.
Jo ara que tinc el bisnet, és que hi ha moments que l'educació que tenen no l'entenc.
Si dius, ai, que et toca el culet teu.
No, no, això no es pot dir.
Les dones i els dies.
Un programa que parla clar sobre el que els passa a les dones.
Si jo tornés a néixer, m'ho pensaria 40 vegades antes de tindre fills.
Penseu-ho i disfruteu, guapes meves.
Les dones i els dies, amb Montse Virgili.
De dilluns a divendres, d'11 a 12 de la nit.
A la una del migdia, Catalunya Ràdio, que no surti d'aquí.
Ah, que ara tenim un pianista al programa?
Sí, he pensat que crea un ambient especial a qui l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh, però estic gestionant el departament de queixes.
Ai, no em diguis que se'ns queixa molta gent.
Doncs sí, és que no és fàcil obrir el camí del cor en un país com aquest.
Ai...
A la una del migdia, Catalunya Ràdio, que no surti d'aquí.
El món dels famosos a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
Catalunya Ràdio.
Celler Smaset, vins i caves directes del celler a casa vostra, us ofereix la tertúlia esportiva.
Desde que estoy aquí, todo ha salido cruz.
Todo, pero todo, eh.
Es verdad que nos ha salido todo al revés, sí.
Esa es la realidad.
Si queréis la verdad, es esta.
És mala sort, Llobera, és el que ha passat?
Ah, ja vols començar amb mi?
Bueno, doncs no.
Mira, ara ja està, no estàs preparada.
Carme Barceló, com ho has viscut, això?
Home, viure-ho a Madrid té el seu punt, eh?
Té el seu punt, eh?
Perquè envoltada de madridistes, que espero que avui tinguin la resposta que mereixen,
és complicat.
Home, jo crec que el Xavi es va passar de frenada una mica a la sala de premsa.
Crec que no tocava fer aquesta reflexió de la creu després del que va passar al camp, no?
Vull dir, és cert que...
De quina creu, perdona, és que jo no...
I parlava dels arbitratges.
Sí, diu que té molta mala sort.
I explica'ns-ho pels que no vam escoltar després, ja que ja en teníem prou, m'entens?
Però ho acabem de sentir.
Si t'hagués posat els auriculars ho haguessis sentit, com el Xavi en parlava.
Oh, perdó.
Sí.
Oh, Déu.
És que, a veure, o vens preparada o te quedes a casa, però vull dir, les dues coses no poden ser.
És que ella necessita escalfament.
Mira que ho he dit avui.
Sí, jo necessito un warm-up, primera.
Doncs vés escalfant, vés escalfant a la banda i quan estiguis preparada et truques.
No, també et dic...
Gràcies.
Mira, aquest és el moment del partit que només portàvem mitja hora i va passar això.
Cau a terra, l'àrbitre t'assenyala...
Falta...
Vermella?
Vermella per Araujo, sí.
Vermella per Araujo perquè Barcolà marxava sol.
Araujo l'ha enviat a terra.
L'àrbitre ha assenyalat la falta fora l'àrea.
Jo que dins de l'àrea potser l'ha rebut a una broma.
Si fos penal no seria vermella.
No?
I Xavi que valorava així el partit.
Jo crec que tal com està el futbol d'Igualat avui en dia,
li dones molt avantatge a l'equip que es queda amb un home més.
Llavors jo penso que és innecessària l'expulsió.
Per mi és injusta i rebenta l'eliminatòria.
És a dir, una eliminatòria bonica.
I on els dos equips hem anat a buscar-nos.
Es veia molt bon espectacle i destrossa per complet l'eliminatòria.
Ja s'acaba el futbol.
És veritat que fins aleshores el PSG dominava però hi havia...
Estava competint, diguéssim, no?
És a dir, vam veure com tenia molt la pilota del PSG però hi havia una competició.
Vull dir, fins aleshores...
Ostrey, ostrey.
No, no, no, tu no parles fins que jo t'ho digui.
Gràcies, Joel.
Sí, fins aleshores s'estava competint.
Sí que és veritat que el PSG estava mostrant una imatge,
jo diria, bastant millor que la que va mostrar el partit d'anada.
Estaven fent una pressió que ens estava costant molt sortir de la pressió.
Li deixaven la pilota a l'arabujo perquè la tragués,
cosa que ens va encara dificultar més les coses.
El que jo no diria en cap cas és que aquella expulsió sigui injusta.
Aquella expulsió és una expulsió que a l'arabujo li serveix a l'àrbitre en safata
i l'arabuitre ho té molt fàcil per expulsar-lo.
Com va dir el Gundogan després,
si l'arabujo potser hagués tingut una mica més d'experiència,
potser hagués tingut aquell segon i mig de pensar
potser el molesto una mica, no li faig falta, confio en Ter Stegen
i en un moment donat és molt millor que et fotin un a un
i tinguis tota la resta de partit amb uns jugadors que no fer aquella falta.
Entenc que és un moment complicat, però vaja,
jo la mala sort i la injustícia no la veig per allò.
És veritat que al Barça a París tot li va sortir bé
i és veritat que al Barça a Barcelona, a Montjuïc, tot li va sortir malament.
Tot malament no, perdona.
Ramon, perquè ens trobem amb un gol al principi del partit
que allò ens ho posava tot de cara.
Hi ha coses, però vull dir que el gruix del partit,
aquelles decisions, aquells moments,
que allà, per exemple, tu vas a París,
també el PSG estava apretant molt
i fas un gol per sorpresa.
Després, els dos pals que té el PSG,
van passar moltes variables i allà tot se li va girar en contra.
Dit això, crec que en el fons el partit,
d'aquesta pressió que fèiem insustancial del PSG,
sí que tenia una certa trampa,
que era, per exemple, desactivar tot el que havia fet el Barça a París,
començant per la marca d'Empapé sobre Covarsí,
el que no va deixar respirar,
i flotant Araujo.
És a dir, tot el partit passava que hi havia una certa angoixa
cada cop que la pilota la tenia Araujo,
i al final Araujo perd la pilota,
perquè no oblidem que perd i després corregeix malament,
i si pit asfalta és expulsió,
si no pit asfalta és una altra cosa.
Però, en el fons, Araujo, Xavi, Cancelo,
per mi, són els tres jugadors que són víctimes del control emocional.
És a dir, per jugar a la Champions,
tu has d'estar molt concentrat i ficat.
No ho va estar l'entrenador, que va aprofitar el moment que ho va fer,
no ho va estar el Cancelo, amb el penal que va fer,
no ho va fer Araujo.
I això ja havia començat abans en el partit,
molt desagradable,
i vull denunciar-ho,
afegir-me a la gent que hi ha denunciat,
amb el que va passar,
amb aquella tensió i aquella càrrega ambiental
que hi va haver a la rebuda del Barça,
que es van equivocar,
alguns seguidors que avui pensaven que van anar vestits de blau grana,
no vull pensar que són blau grana,
ho dic perquè a la ciutat esportiva
també han començat a aparèixer determinats hooligans
que no són necessàriament culers,
uns agafen signatures,
tot aquest món ara que ens monta de xarxes socials i tot això,
és un altre debat,
però vull dir, allò és indigne,
Vinícius Muerte,
Pedregades a l'autobús del Barça,
per això es confon,
i allò ja hi havia una càrrega molt bèstia,
que és veritat que dins el camp,
ja l'aquell olor a pòlvora,
es va apagar una mica,
però tot anava massa excitat,
també perquè l'oferta inicial era,
ens hi hem de jugar la pell i la vida,
i justament la pell i la vida has de fer
quan has de remuntar,
i es va jugar molt amb el cor
i molt poc amb el cap,
i el Barça va acabant sent víctima
de la seva excitació.
I la reacció de Xavi,
crec que et respon a això,
és una persona derrotada,
o sigui, no?
Quan el veus en roda de premsa
veus que realment...
I l'expulsió.
El problema és l'expulsió,
i el missatge que tu estàs donant a l'equip,
no?, en aquell moment.
Aquella expulsió...
Ell parlava d'innecessària la falta xulada,
la targeta vermella, perdó,
xulada a Araujo,
i és innecessària també l'acció que fa Xavi
en mig partit per una falta expulsat.
Però vaja, jo crec que en general,
ahir va passar el més lògic,
que era que el PSG es classifiqués,
perquè hem viscut d'una il·lusió
basada més o creada pràcticament
per intel·ligència artificial
que no pas fonamentada
pel que havia fet el Barça.
Sí que estava fonamentada
en una petita millora
que ha tingut l'equip
els dos últims mesos,
que això és cert,
perquè l'equip ha millorat,
i a partir d'aquí tu has creat una base,
que segurament tens una base
per crear el projecte futur del Barça,
però no era suficient,
i ahir es va veure,
no és suficient perquè a la Champions,
Araujo, en aquestes accions,
la diferència és el que tu penses
en moments molt concrets i molt ràpids,
i les decisions que prens
en moments concrets,
i ara Araujo va prendre una mala decisió.
Laia, si repassem les declaracions
que van fer Ter Stegen i Gundogan,
són totalment contràries
a les que va dir Xavi.
Sí, Gundogan va dir...
Gundogan va dir això, mira,
el podem sentir.
En aquestes accions
has d'estar segur de tocar la pilota,
donar l'oportunitat,
potser l'atur al porter
o fins i tot donar gol,
però quedar-te amb un jugador menys...
Pitjor rellogueres.
Ui, mira, no m'atabalis,
perquè si no, no, ja me'n vaig, eh?
Va, anem per feina.
Sí, sí, sí.
Hi ha dues coses importantíssimes, dues.
És a dir, per mi,
m'encanta molt, molt,
veure com un entrenador
planteja els partits.
El plantejament d'aquest partit,
per exemple, per mi,
crec que...
A mi, a més, és interessant.
Jo ja sé que vosaltres analitzeu
que si no sé quantos...
Fa el gol, fa el gol
i resulta que el fa per casualitat.
És a dir, és la primera bola
que se'n va...
Abans no entraven aquestes, eh?
Vull dir que...
D'acord, d'acord, d'acord.
Quan jo dic és,
el plantejament, per exemple,
quan em miro realment que...
Tu vas amb avantatge.
Tu agafes una eliminatòria
que jugues a casa.
Val?
I, per tant, a mi,
la manera que ell té
a l'hora de la veritat
em dóna la sensació
que vas més a conservar
el que tu tens
que no pas a guanyar el partit.
Per tant, aquestes dues diferències
que jo veig molt important
en un entrenador.
Un entrenador és...
Tu què dius?
Jo me'n vaig a guanyar el partit
i no penso que porto un gol d'allà.
Aquí no es va fer això.
I menys, i menys,
quan resulta que t'expulsen
a un jugador,
que també podia ser previsible.
És a dir, tu has d'estar preparat
si un jugador, en aquest cas,
com ara Ujo,
jo crec que va ser
una falta d'experiència
i punt, ja està.
No cal exigerar més
perquè tothom està assenyalant
i molta gent també
s'enrona de cancel·lo.
És a dir,
per mi,
a l'hora de la veritat,
aquesta expulsió marca,
però també marca
el canvi que tu fas.
És a dir,
quan tu...
El de la minya mal.
Clar.
Quan tu dius
i ara què faig
en aquest moment,
clar,
tu decideixes
treure del camp
la minya mal.
I en canvi,
a l'hora de la veritat,
jo et diria
que aquí tu mostres
clarament
que vas a guardar
el que tens.
És a dir,
no vas a seguir...
És que els primers minuts
del PSG,
jo no sé si...
Xavi,
jo crec que no...
El seu plantejament
no era especular
i sortir a defensar-se,
però és que
és el que havia de fer l'equip
perquè el PSG
els primers minuts,
com surt...
El PSG
va ofegar molt.
I jo us dic una cosa,
a veure,
no sé,
jo aquests fonaments
d'il·lusió
que tenia el Barça
i el barcelonisme,
jo els entenc,
perquè,
aviam,
el PSG
tampoc l'enleirem
com si fos
l'exegesis del futbol.
Vull dir,
jo crec que és un equip
que, aviam,
té molts bons jugadors,
està molt bé,
tot el que tu vulguis,
però, aviam,
tampoc...
Jo crec que el Barça
va fer millor partit
a París
que no passa al PSG
va fer ahir a Barcelona.
És a dir,
tampoc estem parlant
d'un equipàs,
no estem parlant
d'un sític,
d'això ja parlem
després, si voleu,
però jo crec
que aquests fonaments
il·lusionants
que tenia la gent,
que tenia l'equip,
eren reals.
El que passa
és que, clar,
tu al minut 30,
t'entenc, eh, Carme,
que has d'estar preparat
per tot
i fins i tot
perquè en 30 minuts
et quedis amb 10,
però, aviam,
és cert
que va ser
un pal molt gros
i que ho va aprofitar
el PSG
com a equip de Champions
que és.
I després hi ha
una altra cosa
amb el tema
de Gundogan
i Ter Stegen
que, clar,
sobretot Gundogan,
l'ofici que té
aquest senyor
després dels anys
que porta
no el té
ni l'entrenador
ni el 80%
de l'equip
amb el que juguen,
val?
A mi les declaracions
del Gundogan
em sembla
que fa una anàlisi
perfecta,
jo el contractaria
com a analista tècnic,
ho tinc claríssim.
Doncs jo li posaria
un espada de ràp
a la boca.
No, però
explica-ho dintre,
perquè després
el que va entrenar
avui a les 10,
o no sé si és avui,
o quan sigui,
el que arriba allà
a les 10 del matí
és ell davant
de tots els seus companys
quan se'n parlarà
ujo de turno
que li dirà
bueno, escolta maco,
de què vas, no?
Jo crec que aquí
i després al Xavi
també li va faltar
ofici,
en aquest sentit,
perquè t'expulsen
i després baixes
i te'n vas
al centre del cam
a buscar l'àrbitre.
Ostres,
també,
això també suma, eh?
Fins i tot
després de la derrota
això també suma.
Mira, la màxima...
Ah, perdó.
Entenc que
durant el curs
ja hi ha hagut
massa criaturades.
És a dir,
no és una qüestió
per mi
conjuntural,
és una qüestió
estructural.
Va passar, per exemple,
al partit del Villarreal.
És un partit
també totalment
desbocat.
Va passar el dia
del Granada.
Ha passat molts partits
que aquest equip,
per les circumstàncies
que sigui,
no té aquest control
que ha de tenir
emocional
a l'hora de jugar
un partit
d'aquest alt risc.
I d'altra banda,
m'agradaria
reivindicar
d'alguna manera
també,
tot i que
el PSG
potser no és un equip
rodó,
com diu el Torquemada
encara per guanyar
la Champions,
però el PSG
va fer una cosa
per mi
extraordinària,
que és guanyar
sense necessitar
Mbappé.
És veritat
que ha remat
el partit,
però el partit
el maduren
d'altres jugadors
com Vitinha,
que dius,
ostres,
aquest dona ha sortit.
I Dembélé.
Dembélé,
corregint-se
Luis Enrique,
fent una alineació
més natural
que la que va fer
el PSG,
per tant té el seu mèrit,
és a dir,
tu perds,
hi ha hagut detalls
que han decantat,
però jo sí que poso
en valor qui és el PSG,
crec que és un molt bon equip
i que aquest equip
competeix,
i després,
que no té res a veure
per l'actuació del PSG,
per l'empenta
que hi va posar
el Barça,
no té res a veure
amb les anteriors eliminatòries
en què el Barça
queia golejat
i que la gent
li sabia greu.
El problema és que
tu te'n vas
com si ahir és una catxa,
no?,
el que en diem,
que és a dir,
tu estàs en un moment
emocional molt alt,
hi ha una certa catarsis culera,
i és el moment
d'agafar-te,
dius,
a partir d'aquí,
això creix,
i de cop i volta
et foten una bufetada
i tornes al punt,
que és el que ha anat passant
durant molt de temps,
engegar i parar,
engegar i parar,
i això provoca
un desgast molt gran.
Però perquè representa
que el globus,
per mi,
es va inflar
d'una manera irreal,
és a dir,
irreal,
i a més a més,
per necessitat més anímica
del mateix culer
que s'hi va apuntar
perquè es veu
que no es pot sobreviure
sense que les coses
vagin per aquest això.
Jo dic,
primera cosa,
que un entrenador,
la màxima d'un entrenador,
sempre és no estorbar.
Aquesta és la màxima.
Igual com d'un jugador jove,
per exemple,
és no estorbar.
I per mi,
en aquest cas,
és a dir,
bueno,
vosaltres us ho heu referit,
em sembla que va a partit
per expulsió,
quasi,
a l'entrenador.
Si tu,
el teu entrenador de la banda,
no guarda,
sobretot,
l'equilibri de l'equip
que jo penso que ha de ser ell...
Perquè, a més a més,
acabes tensionant més l'equip.
Esclar,
no, no, no,
perquè els jugadors mirant a la banda
i et veuen...
Sí,
Xavi va fer...
Ahir sí que va fer...
De seguida ho va reconèixer,
que es va equivocar,
eh?,
amb l'expulsió,
perquè és que va ser...
És que hi ha que no ho reconeixer,
però és que és igual,
és a dir,
si tu n'has d'anar a prendre,
doncs,
si tu no et pots comportar
com cal,
el que no pot ser.
I et dic més...
Això és ofici.
Porta...
Experiència.
Lluís Enrique va ser en aquesta línia,
no?
No va parlar d'això,
però sí que ell deia que...
Sí, va dir,
hi ha un moment que ell...
Hi ha un moment que diu,
jo soc d'una altra manera,
jo...
Sí,
jo intento sempre no...
Calmar l'equip.
Sí,
no calmar els àrbitres,
no caixar-me...
Lluís Enrique crec que ell és molt hàbil
fent servir aquesta suposada agressivitat
que se li associa,
però ell la utilitza,
diguéssim,
com a part de la seva política comunicativa,
però d'una manera molt controlada.
Xavi és el contrari,
Xavi vol donar una imatge de tranquil·litat,
de bon rotllo i d'optimisme,
però pèl els papers a la mínima de canvi.
Jo,
el partit d'ahir,
sí que crec que així com el partit d'anada
es va veure com si diguéssim
la millor versió
i el màxim que pot donar aquesta plantilla,
ja ho vaig dir l'altra vegada,
ahir,
sobretot degut a l'expulsió
i la pròpia expulsió també ho explica,
veus les costures d'aquest equip molt fàcilment.
És a dir,
veus que hem necessitat un mitjentre
durant tota la temporada,
no l'hem tingut,
i ahir era la cosa més necessària,
o sigui,
ahir un mitjentre defensiu,
un estòper que es diu,
això era una peça necessària
i literalment no la teníem a la plantilla
perquè Oriol Romeu està fora de ritme,
i es veu dues coses,
que els dos portuguesos que tenim cedits,
n'hi ha un que per molt bo que sigui
tu no hi pots confiar
perquè li falta una patata pel quilo
que es diu,
que és el Cancelo,
aquest home tu no hi pots confiar,
per tant,
jo descartaria ja totalment
l'opció de quedar-nos amb aquest home,
i Joao Fèlix,
que és un jugador
que se suposa que hauria de venir
a marcar les diferències del Barça
i tu no hi confies
ni per jugar més de 10 minuts.
Això és un pur interessant,
perquè al final...
No, i el que has fitxat,
oblida tant,
i el que has fitxat
tampoc et serveix de manera.
Tot el que estan veient, Ramon,
és a dir,
és un camí segurament necessari
per construir un projecte,
també,
això que estem veient,
però clar,
quin és el projecte?
Perquè si Xavi marxa,
els jugadors,
per què passa?
La situació econòmica.
Avui diem que marxa,
perquè fins ara,
fins ara també havien informat
tot si es quedava.
Jo sempre he dit que marxa,
per exemple,
jo ho tinc claríssim,
i a més,
és opinió i informació,
vull dir,
ell fins a dia d'avui,
fins a dia d'ahir,
abans d'ahir,
ell marxava,
ho tenia claríssim.
És que et dic una cosa...
L'altra cosa és el missatge
que emeten des del club,
però ell ho té claríssim que marxa.
Cinc eliminacions
en tres anys,
a Europa.
No, però si ja ho ha dit,
Xavi ja està,
ja ho ha dit,
ja hi ho va tornar a dir.
No, no,
però cinc eliminacions
en tres anys.
d'estructura esportiva,
perquè el que tens ara,
que és el planter,
ja ho tenies,
o sigui,
la masia ja era,
el que s'ha de readmetre,
que és la valentia de Xavi
de posar-se.
Això ja ho tenies.
El problema què és?
El mercat de traspassos
i de fitxatges
que ha tingut el Barça.
És a dir,
i aquí,
jo crec que és el Xavi,
per més enllà,
que assenyali la premsa
i que assenyali els àrbitres,
el Xavi s'ho ha deixat fer tot,
perquè ens entenguem,
per barcelonista,
que és el seu gran argument.
S'ho ha deixat fer tot
en el sentit de dir,
no li han fitxat
el ladral dret
que volia que es deia Foyt,
no li han fitxat
el mig centre
que es podia dir
qui mitja,
o es podia dir
Zubimendi,
no li han fitxat
el Bernardo Silva,
i aleshores,
clar,
tot això què ha passat?
Jugadors que ara,
en aquest moment,
semblen prescindibles.
Els dos joals,
s'ha fitxat un davanter
brasilè per 60 milions
o 30 més 30
que no té protagonisme,
és a dir,
això t'obliga a replantejar-te
la política de fitxatges.
I passa,
primer,
per traspassar,
és a dir,
el Barça ha d'assumir
que ha d'entrar
en un mercat de traspassos,
cosa que,
com diuen alguns analistes,
hi han fet altres clubs.
O sigui,
el City,
per exemple,
va traspassar Palmer.
O sigui,
Palmer és la gran figura
Colin Palmer del Chelsea
i no passa res.
El Madrid
ha traspassat a Casemiro
i ha passat a altres jugadors.
És a dir,
això passa
no només per anar fent això
trampes al solitari,
que manin els agents
i que manin operacions
que esportivament
són molt discutibles.
I això demana
la intervenció
d'un secretari tècnic
que es diu Deco.
Ara,
és evident
que aquesta plantilla
té una bona base
amb els jugadors
del planter,
però té un dèficit
estructurals
que s'han de corregir
i segurament
posar en valor
alguns jugadors
que havien de fer
un salt de qualitat
i no l'han donat.
Ferent i Dejong,
per exemple.
No ho sé,
però ahir,
per exemple,
l'alineació,
recordo que havíem deixat
la tertúlia passada,
amb l'alineació
de Pedri o Fermín.
Jo crec que ahir,
després de veure el partit,
tant Pedri,
Gundogan i Dejong
no són precisament
els tres centrecampistes
que podien jugar
en aquest partit.
Jo era més partidari,
o jo em semblava
que era més partidari
jugar un futbolista
com Fermín,
que està...
Bueno,
és com allò
que dèiem del planter,
si no n'hi ha cap més,
hi posem...
i es politiqueja.
Quan tu politiqueixes
amb l'alineació,
estàs mort.
I estàs jugant,
per exemple,
Cancelo,
que no servia lateral dret
i s'està posant
de lateral a esquerra
perquè es va lesionar a Balde.
No en tens cap altre,
en aquest cas.
Has fet Christensen
de mig centre
el dia que no hi ets,
pateixes i no pots treure
ni l'Oriol Romeu per sagnar.
És a dir,
hi ha una qüestió
de política esportiva
i aquí és on jo crec
que ara és el que s'ha de fer
i aquí s'ha de fer molt saber.
La política esportiva,
Ramon,
està absolutament marcada
pel model absolutament
presidencialista
d'aquest club.
Vull dir,
estem parlant
d'un club
que,
aviam,
els Decos,
els Mendes,
evidentment el president,
etcètera.
Vull dir,
ja no només és
perquè el Xavi
és molt culer
i accepta i traga.
Jo crec que aquí,
aviam,
ja,
i també era el més barat,
no?
Vull dir,
de totes les opcions
era el més barat,
que és el que passarà
la temporada que ve.
Vull dir que,
al final,
el recanvi serà
Màrquet,
perquè és el que està,
perquè també és de la casa
d'entre moments portuguesa,
etcètera,
etcètera.
Barcelona,
això ho sap segur,
el del Màrquet?
Home,
pel que jo sé,
a dia d'avui
és l'opció número 1.
I la número 2
està tan lluny
que,
de moment,
la número 1
és la que té
les llums més grans.
És la millor enfocada.
Però,
llavors,
no es pot pensar
en un entrenador
que realment tingui,
ni que sigui
una mica d'experiència,
formació,
preparació,
diguem,
d'un temps,
almenys,
però no es poden pagar.
No, escolti,
el podem pagar?
Aviam-ho,
jo no estic dient
un crac d'Europa
que tu...
Ara parlo així...
Sí, Hansi Flick.
No, no,
ni això,
si tu vols.
És a dir,
García Pimienta,
García Pimienta,
que per exemple...
García Pimienta,
ja saps la sortida
que va tenir del Barça,
no va sortir bé.
És que no tornarà,
el Pini no torna.
No ho envoltes.
Però per què?
No ho sabem.
Però buscà un perfil així.
Tornaria per cremar-se el Pini.
Un perfil que,
a més a més,
suposo que coneix
tota aquesta canalla
que té.
Coneix,
vol dir que també els ha tocat.
Mira,
primer,
hi ha un tema econòmic.
Tu no tens diners.
García Pimienta és per...
García Pimienta no pot ser.
Però perquè el no pot ser
donar-me un argument...
Perquè no va tenir una bona sortida,
perquè no es porten bé
amb Joan Laporta,
perquè hauria de...
Amb el Xavi,
amb el Xavi que es portaven bé...
El van fer fora,
el van fer fora,
sense més argument.
És diferent,
perquè m'entenguis.
Però aviam-ho,
que hi ha moltes vegades
que es poden reconciliar.
Sí, sí.
La Catalunya Ràdio,
per exemple.
Sí, sí.
La porta demana...
Tu veus la porta...
Què vols dir?
No vull dir res,
però és que esteu enraunant
com si la vida
no ens pogués reconciliar,
a vegades.
És a dir,
si a tu tens un interès necessari...
Però bé que les circumstàncies no...
Clar,
no és...
No, però és que em diuen
com si haguéssim de saber tots
què ha passat amb García Pimienta.
Que et fotin fora,
no vol dir res.
Què vol dir?
Que et fotin fora.
És a dir...
Bueno,
a mi no m'hi han fotut mai fora,
però...
Va, no,
no t'arribarà.
Espera,
en Lloberes.
No, espera tu primer.
Però bé,
no comencem una altra vegada
que estem molt tranquils avui.
Bé,
una cosa,
amb tot això dels fitxatges...
No sé que ens reunim
amb els entrenadors ara.
Però tu has tret tu el nom.
Has dit tu García Pimienta?
Sí, sí.
No, pel Xavi, eh?
El Xavi ens ha fet parlar
d'entrenadors, eh?
Ha parlat de Rafa Márquez
com la primera opció
i tu has dit
no podem buscar alguna
experiència com García Pimienta,
que seria...
Experiència vull dir
de coneixement del cul.
García Pimienta o pagano,
Carme,
buscar si García Pimienta
és molt car.
Però di'm un altre nom
que no sigui García Pimienta.
No, no, no.
Jo, hòstia,
no em dedico a generar
el mànager,
per exemple,
però és igual.
Jo em fitxaria un crac
i diferaria els pagaments.
El primer que s'ha de fer
és menys grandesa
i més admetre
la situació que hi ha.
És a dir,
com deia la Carme i la Lai,
tu no pots fitxar
ni a Club,
ni a Flick,
ni a ningú
que et posarà condicions.
Per què no?
Perquè no tens calés per fer-ho.
No, però ni a estructura.
Els calés que trauràs
venent a Raujo,
que és una possibilitat
perquè al Bayern de Múnich
hi ha una oferta presentada
i, per tant,
no sé si per de Jong,
o sigui,
hi ha jugadors que tenen tirada
i que tu els pots vendre.
Però els invertirà justament
en aquests llocs estructurals
que has de cobrir,
no necessàriament
amb un entrenador.
Però un entrenador,
el primer que et vindrà,
vindrà amb una llista
de fitxatges.
I això,
els jugadors,
els entrenadors
de primera fila
no s'emmullaran,
això,
no jugaran el seu cartell
amb una plantilla
que ells no admetin.
Llavors,
has de buscar un perfil
amb tots els meus respectes
d'entrenadors
que tinguin un increscendo.
Per exemple,
a Morim de l'Sporting,
al Mitchell del Girona...
No pot...
Que tu dius,
ostres,
al Mitchell del Girona
amb una plantilla
molt més limitada
i amb un secretari tècnic
com Kiki Cárcel
han fet una bona plantilla.
Un tipus d'entrenador
crec així.
En la línia del que diu Ramon,
jo crec que el problema
de la banqueta del Barça
ara mateix
és que quan un entrenador
es planteja de venir,
el que veu
és que té molt més
a perdre que a guanyar.
Perquè dius,
vale,
agafo un transatlàntic,
però un transatlàntic
entre cometes
ha trotinat.
Aleshores,
la responsabilitat...
Hansi Flick
està desitjant venir.
Hansi Flick
no té remes.
Hansi Flick,
amb tots els respectes
per Hansi Flick,
a part de fotre'ns
un 8 a 2,
a part de fotre'ns un 8 a 2,
aquest tio no ha fet
res més a la seva vida.
Ha estat entrant
d'Alemanya,
ha portat el Bayern...
I com li ha anat?
Ha portat el Bayern
que guanyava les lligues
de memòria
perquè aquell equip
tirava millors.
Ara anem nosaltres aquí
sobrats...
No, no, no,
però el que vull dir
és que ara mateix
el Barça
té una situació
molt complicada
i és que ets el Barça
i has d'anar
a buscar gangues
al mercat,
que és el mateix
de l'estiu passat
i tu vas com a...
O sigui,
no ets el Sevilla,
no ets el València.
Si ho pots trobar
Gondogan estava lliure,
o sigui,
tu has de buscar
un tipus de futbolista
que no haguis de pagar
traspàs.
Sí, però això ja implica
un risc.
O sigui,
si comencem a tirar
de sessions
de jugadors
que ja estan
a l'ocàs
de la seva carrera,
doncs tot això
té un risc.
És evident.
O sigui,
el Gondogan
ens ha sortit molt bé
tenint l'edat que té
i Déu-n'hi-do
com s'està esforçant
i el Lewandowski...
Doncs, bueno,
depèn del partit.
Però hem d'admetre
que no...
Tu dius que no...
Criticaves Ramon
massa basada en res
i s'ha d'admetre la situació.
Sí, però és que
si tu no vens il·lusió
com a president del Barça,
se t'envala la seva merda.
A partir del plan T,
que era una cosa imprevista,
és a dir,
s'ha vengut
des del 2021
una grandesa,
tornarem a ser,
tornarem a guanyar,
tornarem a conquerir,
i tu tornes a estar
igual que al punt de partida.
Què tens?
Els nens de la Masia.
Llavors,
jo això és el que re m'indico.
No és poc, eh?
Però escolta,
no et dic que sigui poc,
estic dient que això ja hi era.
I aquesta tasca de formació
i captació...
Sí, que són fruit
de la feina
que s'ha fet
els últims 10 anys.
Aquesta tasca
de formació
i captació,
entre d'altres,
hi va participar
el teu amic
García Pimienta.
Hi va participar
el Jordi Roure,
hi va participar
l'altímida,
hi va participar
molta gent,
perquè una de les coses
que fa bé el Barça
és captar
els del futbol set.
Els capta
tota aquesta generació
tenen 7-8 anys
quan arriben al Barça.
Són nanos molt joves.
És la manera
que pots competir
amb els grans clubs,
és jugar-te-la
per aquests nanos.
El de Minyama,
tots els que han anat entrant.
I deixem contextualitzar.
Si això ho tens,
potència,
justament,
quina relació
hi ha hagut,
per exemple,
aquest any
amb el filial?
Si el Màrquet
no sabia ni quin equip faria,
un dia se n'emportaven dos,
l'altre tres,
hi ha hagut una mica
com...
No hi veus la sintonia
i un dibuix de futbol
sobre dient
anem a vertebrar
una estructura futbolística
com Déu mana.
Els agafes
i els puja el primer equip
i ja es queden allà,
per exemple.
Hem anat a salvar el dia a dia.
Hem anat a salvar el dia a dia.
Però llavors
ara és el moment de Deco,
també,
perquè fins ara
la plantilla,
Deco,
tot i que
tingués les seves influències,
diríem,
ell no ha fet res
d'aquesta plantilla
en principi,
no?
Era Mateu Alemany
fins al final.
Va portar el Rafinha.
No com a director esportiu.
Ara li toca a ell
a veure la seva plantilla,
donem-li el marge de confiança,
ell triarà l'entrenador
i en principi
ell farà els fitxatges.
Sempre hem d'anar
donant la confiança.
Bé,
perquè encara no l'hem vist actual.
L'únic que ha fet
és avançar el fitxatge
de Vítor Roque,
que no el va firmar ell,
avançar-lo al gener.
Ja està.
I com a agent
portar Rafinha.
No,
però ja estava fitxat.
Com a agent portar Rafinha,
però ja estava fitxat.
Aquest ja l'havien fitxat.
No ho ha fet malament
fins ara,
aquesta eliminatòria,
el que ha sortit més reforçat
és Rafinha,
que és un altre jugador
que t'ho has de decidir
si té mercat
i potser te'l pots vendre.
No ho sé, eh?
T'han de vendre el GUT,
segur.
10 i 34.
Rafinha,
advocat,
a vegades, no?
Guardiola,
sempre li encolomen
aquells xigrins,
que jo no sé qui hi havia,
vull dir que tothom...
No li encomonen,
no que el va demanar ell.
D'acord,
però per això et dic
que a mi el valor
d'un director tècnic
no és encertar o no,
home,
tant de bo,
els encertés tots,
però ja se sap
que a vegades
un jugador,
per exemple,
doncs aquí quallarà
i en un altre lloc
no quallarà
o a l'inversa,
val?
El que jo dic és
que a mi ara fer la juguesca
aquesta d'entrenadors
i això...
Però quina juguesca?
No, juguesca vull dir
d'estar pensant ja
en quins entrenadors
fitxaria,
a mi no fitxaria...
És una realitat,
Carme,
vull dir,
el que ja se'n va...
Però què vols dir?
Per què no segueix?
No, el que jo vull dir és que...
És partidària que no continueix Xavi
des de fa molt de temps,
per tant,
ja hauries un pas per endavant
si anés dins amb aquestes...
No, partidària,
partidària,
jo ja no l'hagués fitxat.
Ja ho sé,
però ja hi era...
D'acord, d'acord, d'acord, d'acord.
Però és el que toca, ara, Lloberes.
Si aquest diumenge no guanyem el Bernabéu...
Què passa?
La Lliga ja s'ha acabat.
Ja ho sabem, ja s'ha acabat.
El que jo volia arribar a dir
és que a l'hora d'anar a fitxar entrenadors,
no perquè siguin ni cars ni no cars ni d'això,
és també el que tu li estàs oferint.
És a dir,
hi ha molts entrenadors
que moririen per venir amb un equip
i un club arruïnat com està
i un equip, per exemple, com el que hi ha.
Perquè hi ha, per mi,
molta potència.
Sí, però Carme,
hi ha molta feina a fer,
però també tens molt dubtes
de si pots fer-la
amb l'estructura que hi ha.
És a dir,
jo parlo ja de despatxos,
parlo de llotja,
parlo de tot això.
És a dir,
tu pots venir amb tota la...
El Barça és el Barça,
no ens oblidem mai.
El Barça és un number one.
Ets un fruit.
Però, clar,
podràs fer-ho.
Tens una...
Fixa el vol entrenador.
És que si fitxem qualsevol...
És una qüestió de diners,
Lloberes,
i no en tenim.
I punto.
És que no cal donar-li més voltes.
No hi ha duros a quatre peixetes.
He negociat tota la vida,
i no considero que sigui...
Ara, diventers fem tertúlies
sobre el clàssic,
la prèvia del clàssic,
però abans el Madrid
juga contra el City.
Avui, aquesta nit, què?
Bueno, és un partit molt obert.
Aquesta nit, a Madrid.
Se n'he de patir,
una altra vegada, aquesta nit.
Bueno, no només,
és que des del punt de vista culer,
no és el mateix anar al Bernabéu
amb el Madrid eliminat d'Europa.
Per això t'ho dic.
No vull dir,
això afecta l'ànim.
Absolutament.
El Barça es juga dos partits,
el seu i el del City.
I, per tant,
ara tothom està pendent
del favor de Guardiola,
no?
Com cada any.
Com cada punt o any.
Carme, Barcelona.
Ahir tot Madrid
estava pendent
que Mbappé
fes el seu primer servei
al madridisme
i avui estem tots
esperant que faci
l'anèssim servei
al Pep Guardiola
al barcelonisme, no?
Sí, esclar.
El servei que hauria de fer
és tornar aquí.
Aquest és el servei
que hauria de fer.
Exacte.
Això és el millor
que podria fer,
però em sembla a mi
que això no serà possible.
En qualsevol cas,
aquí a Madrid,
com sempre,
i més després del resultat,
perquè aquí les emocions
van i venen,
però ells tenen molt clar
sempre el mateix.
El Madrid pot amb tot.
El Madrid és el Madrid,
aquesta és la frase,
el Madrid és el Madrid,
vull dir,
tres paraules,
i amb això n'entenen prou,
i aleshores després,
des que ahir
vam veure
com caia el Barça,
encara creuen més
en la possibilitat,
no la possibilitat,
no,
estan pràcticament segurs
i ja no ho diuen
amb la boca petita,
no?
De veritat,
us ho dic de debò,
vull dir,
ara ja creuen
que tot,
que és absolutament possible
passar
i que el Madrid
és el Madrid
i que la èpica
i l'altra
i la demà s'allà.
La acepció serà més grossa.
I l'espíritu de Juanito.
En tot cas,
dilluns,
podria ser que fos
l'última tertúlia esportiva
de la temporada.
Si només parlem de futbol,
sí.
No, però parlem de futxanya.
No, del Barça,
el Ramon vol parlar
de Jóny.
Estic molt afectat
pel Voltregar,
perquè hem canviat
d'entrenador
i estem fotuts.
Què vols dir?
Perquè dilluns
havíem perdut
el Clàssic.
Perquè s'acaba
la temporada.
Per tant,
lloveres vacances ja.
En ple mes d'abril,
abans de Sant Jordi,
a vacances.
No ho estaria malament,
però vaja,
amb la feina que fem
a les tertúlies
de buscar entrenadors,
de buscar jugadors...
No, no,
no hem de parlar.
T'acabes de dir
que no hem de parlar?
És una qüestió
d'una feina.
Acabes de dir
que no hem de parlar?
S'acaba definitivament
l'etapa de Xavi.
Això és el que sembla.
Dilluns sabrem
si s'acaba
la tertúlia esportiva
del Matí de Catalunya Ràdio.
Però és veritat,
estem buscant entrenadors.
No, el busca el Barça,
no nosaltres.
Nosaltres el que intentem
has explicat
que el Barça el busca,
no som nosaltres
que posem un entrenador.
No potis,
lloveres?
Bé, bé,
jo normalment
escolto això
que la gent
doncs juga
a fer de directors tècnics,
d'entrenadors...
Ah, si tu has dit
que havia de venir
el García Pimienta!
No,
ella juga de periodista
i nosaltres
de directors tècnics.
No, no, no,
jo no jugo de periodista,
jo soc analista.
És a dir,
no componguem els termes
per ser analista.
És important
ser professional
de l'esport,
tenir l'experiència necessària.
És que ho dic
perquè cada vegada
ho haig d'anar repetint.
Senyor, bé,
a veure,
ja no sabem.
A veure,
que coincideixes amb mi
a l'espertus,
25 almenys.
Sí, perquè dius
ens dediquem
a buscar entrenadors.
Vosaltres...
No, senyora,
no és veritat,
no és veritat.
És mentida?
Ets una trilera?
Toma, toma, toma.
Ui, ui, ui.
No, no, no,
senyor Mesa.
El sentit és dir...
Ell m'ho ha dit
durant 6 anys
cada dia.
El club
està buscant entrenador.
En partit de que...
Suposem,
suposem
que està buscant entrenador.
Bueno,
ho està buscant.
Esperem, esperem.
Bueno,
s'hi ha de posar...
Fins aïno.
Recordo que precisament
ha estat molt actiu
el president
l'últim dia
a la vigília
a la ciutat esportiva
com el Godó
dient que tot és revisable.
Vull dir que hi havia
com un suspens,
un parèntesis
en aquesta...
En funció del que passava.
A partir d'avui
sembla que...
Per les notícies
que té la Carme,
per la gent
que ens dediquem
a la informació
i truquem,
sabem que el Barça
des d'ahir
la informació
ha tornat a activar.
Llavors,
aquesta informació
és la que estem discutint.
No és que nosaltres
ens inventem
un entrenador,
és que els periodistes
ens dediquem
o ens hauríem de dedicar
a veure què passarà.
No ho analitzar.
No ho tornem a una altra vegada.
Bueno,
ho deixarem aquí.
No hi tornem
al tema informatiu, eh?
Ramon Bessa,
Carme Llobera,
Joel Díaz-Dagatudela
i Carme Barceló.
Gràcies.
Fins divendres.
Adéu, bon dia.
A Sallés Maset
sabem que ara valora
més que mai
poder compartir dinars
i sopars en família.
Perquè gaudeixi
d'aquests moments
durant aquest mes
comprant els nostres vins i caves
aconseguirà regals
i descomptes excepcionals.
Truqui ara al 900-200-250
o entri a maset.cat
i li portarem
els nostres productes
com sempre a casa seva
sense despeses d'enviament.
Sallés Maset.
Directe del Saller
a casa seva.
El matí de Catalunya Ràdio.
A Omnium Cultural
volem que infants i joves
recuperin la passió
per llegir en català.
Per fer-ho volem
contribuir a renovar
el català de llibres
de les biblioteques
d'escoles i instituts.
Ens hi ajudes?
Aquest Sant Jordi
regala un llibre
a les biblioteques escolars.
Més informació
a llegir
a ensfagrans.omnium.cat
Omnium Cultural
Llengua, Cultura i País.
Què tal?
Som Guaixavi.
Com anem?
Diuen que el planeta
no gaire bé, oi?
I l'abogada
en part n'és responsable.
Per això som aquí.
I és que som
el detergent ecològic
que et deixa la roba neta
i en pau al planeta.
Onesta al moviment
planetampau.cat
Recorda, som Guaixavi.
Aquest Sant Jordi
i l'Elisenda Pinet
ens fa un resum
de la història del català
des de les homilies
d'Organyà
fins als nostres dies.
Una feinada de por.
A la catalana llengua
lluny de fer el pluricó
s'alça en defensa
de la llengua
des de l'humor
i el sarcasme.
Aquest Sant Jordi
la catalana llengua.
Un llibre
d'Elisenda Pineda
il·lustrat pel CAP.
Un incunable
que convida
a parlar en català
i, si calgués,
a conquerir Mallorca.
Benvinguts
als 8 dies d'or
del Corte Inglés.
Només fins al 21 d'abril
tens més de 600 marques
totes les teves marques
preferides de moda
llençaria, sabateria
accessoris, bellesa
esports, llar
entra ara
als 8 dies d'or
a la botiga web
i app
del Corte Inglés.
Flower
la solució
per mantenir
les plantes
de l'hort
i el jardí
sempre ben hidratades
us ofereix
l'Enigmàrius.
L'Enigmàrius
amb Marius Serra
Avui l'Enigmàrius
feia
l'instrument
més fabulós
que branda
un bisbe
i la resposta
era
isop.
L'isop
amb H
és el salpasser
amb el qual
els bisbes
fan expersions
amb aigua beneita
i el major
autor grec
de faules
va ser
isop
aquest
sense H.
només
167
dels
1.367
participants
l'han encertada
per tant
dona
19 punts
per a la lliga
guanya el lot
de productes
anti
sequera
flower
Daniel Jordi
bibiloni
i avui
també ens heu dit
bàcul
mitra
o
bordo
aquest Sant Jordi
l'advocada feminista
Carla Vall
ens presenta
a la foguera
un estudi sobre les bruixes
i una reflexió sobre la persecució
des de fa 600 anys
de les dones
de tots els temps
que han pensat diferent
des de Margarita de Besa
una de les primeres dones
jutjades per bruixeria
fins als casos
més mediàtics recents
aquest Sant Jordi
no oblidem les dones
que ens han precedit
i les que seguim lluitant
a la foguera
de Carla Vall
viu Sant Jordi
a Calonja
poble de llibres
parades de llibres
roses
espectacles
signatures
i un poble sencer
celebrant els llibres
amb la participació
de Bernat de Déu
Xavi Bosch
Sílvia Soler
Ramon Janer
Laura Fa
Marta Pontnou
Santi Balmes
Maria Barbal
Lolita Bosch
i molts més
del 18 al 27 d'abril
vine a Calonja
poble de llibres
la primera
a Booktown de Catalunya
més informació
a pobledellibres.cat
012
la millor resposta
ahir vaig veure la Maria
i com està la seva filla
encara és complicat
però es troba molt millor
les Bernajús
són uns equipaments
d'atenció integral
per a infants i adolescents
que han estat víctimes
de violència sexual
pioners al sud d'Europa
en un entorn amigable
els infants i les seves famílies
són atesos per psicòlogues
pediatres
o treballadores socials
se centralitzen tots els serveis
d'atenció
en un únic espai
per evitar un dolorós
itinerari d'entrevistes
actualment
ja hi ha 13 centres
Bernajús
operatius
arreu de Catalunya
si has patit
o coneixes
algun cas
de violència infantil
truca al 116
111
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
connecta't a la cursa
al Corte Inglés
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
tots a córrer
no perdis temps
t'hi pots inscriure gratis
a cursalcortinglés.cat
posa't a entrenar
i dóna-ho tot el dia
de la cursa
sigui que solidari
i corre per la Fundació
catalana Tela
Miquel Valls
recorda-ho
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
connecta't a la cursa
al Corte Inglés
Cada migdia
a Catalunya Ràdio
una experiència
immersiva única
una ràdio vertiginosa
sensacions explosives
vine de públic
a l'última hora
del matí
de Catalunya Ràdio
amb Quim Morales
sentiràs l'emoció
de la ràdio
com si hi fossis
coi
perquè hi seràs
escriu-nos
a l'última hora
arroba catradiu.cat
i prepara't
per viure
l'última hora
en 4 dimensions
no vindrà ningú
és que no vindrà ningú
amb aquests
la gent
el que estem fent
és espantar els oients
no home no Joel
pitjors coses
han sentit
comencem la secció
de televisió
amb els nostres
col·laboradors
Mariela Covells
què tal bon dia
bon dia
Toni Garcia Ramon
bon dia
bon dia
per dir alguna cosa
per què
no és bon dia
pels culers
avui parlarem
de Thor
que és aquesta sèrie
de Carles Ponta
que estrenà
que no és el dios
del trueno
t'ha agradat molt
a mi la història
ja em va fascinar
fa des que vaig començar
a sentir
que per cert
vaig començar a sentir
del convidat d'avui
i el d'ahir
si tu no saps res
de la història
el que està molt bé
és que el primer capítol
te situa perfectament
per a que tu ja
no deixes d'enganxar-te
als demés
crec que són 8
ara no ho tinc clar
i és donar-li
una volta
després de tants anys
a una història
que ja sabem
que és prou coneguda
i prou polèmica
és una cosa
que la polèmica
no acaba
no acaba mai
de fet avui es presenta
en exclusiva
el primer capítol
que ha vist la Mariola
als cinemes Balmes
de Barcelona
allà hi tenim
l'habilitat mòbil
del matí de Catalunya Ràdio
Marc Güell
què tal?
bon dia
hola, bon dia
quin ambient hi ha ara mateix?
doncs aquí últims preparatius
per aquesta presentació
que es fa a la sala nou
d'aquest cinema
també tot el fotocall
a punt
per presentar
el primer capítol
d'aquesta sèrie
de 8 capítols
que ara deia la Mariola
i que s'estrenarà
el dia 29
aquí d'aquí poca estona
d'aquí una hora
veurem aquest primer capítol
una producció de 3CAT
amb col·laboració
de True Crime History
a Goroka
i Kiro Films
i d'aquí poca estona
que s'hi dirigiran
ja el director
de TV3
Sigfried Gras
i també la presidenta
de 3CAT
Rosa Roma
podem saludar Carles Porta
Carles, què tal?
com estàs?
bon dia
hola Ricard, bon dia
molt content de saludar-te
hola Carles, què tal?
gràcies Mariola
hola Carles
com vas?
estic en canç
i no pares Carles
no pares
com ho portes tot això?
bueno, com puc
bueno, a veure
aquí podria haver més ambient
però jo he demanat
que sigui una miqueta
més íntim i reduït
tant la Corpo
avui
com la gent
de l'editorial
del llibre que hem tret
volien fer coses
més grosses
però ja saps Ricard
que m'estic
una miqueta amagat
perquè encara estic
muntant la sèrie
i fins que no acabem
de muntar
el meu cap
no és aquí
i és complicat
llavors
he preferit fer-ho
una miqueta
amb una certa intimitat
tot i així
serem 150
però
benvinguda a intimitat
és un concepte
estrany de la intimitat
jo crec
això que està dient el Carles
o sigui, realment
psicològicament
Carles
deu ser dur
tot això
sí, sí que ho és
però bueno
escolta
allò que diuen el meu poble
qui no vulgui pols
que no vagi l'era
això sí
m'ho he buscat
però Carles
però Carles
este tema concret
de Tor
ja tu ho saps
ho domines
és a dir
ja ho tens per la mà
no pot ser
que estigues
atabalat
per això
o sí
són moltes coses
Mariola
mira
amb Tor
per exemple
una de les coses
més complicades
és
què deixo fora
perquè fixa't
que estem treballant
amb 30 terabits
de contingut
això són
190 hores
de televisió
i només en treurem 8
hostis
què deixes fora
clar
és impressionant
i després
una cosa molt simple
fer-ho amb ordre
fer-ho bé
fer-ho que enganxi
fer-ho que tingui
el nivell de qualitat
que tu has vist
és el primer capítol
clar
és allò que deien abans
busca
que comparis
se encuentra algo mejor
compra-lo
mira
m'ha agradat molt
no farem spoiler
però jo
estic molt en contra
de les reconstrucció
de les dramatitzacions
estes
que es fan
en els docus
de True Crime
i tal
i esta
no és una dramatització
a l'ús
i m'ha agradat
moltíssim
a més
és un currazo
no sé si això
estava premeditat
ho has pensat molt
porto 27 anys
clar
tu vas començar
a investigar aquest crim
al 97
al 30 minuts
sí
primer va ser pel TN
pel Telenotícies
que van pujar
al Pol Izquierdo
i allà dalt
i després
el Joan Salvat
ens va demanar
fer un 30
i van pujar
també
amb el Josep Maria Domènech
un personatge
impressionant
que té un emi
per Balseros
i des de llavors
i des de llavors
no he parat
no he parat
no he parat
després he fet
el llibre
amb la campana
Tor, 13 cases
i 3 morts
després vam fer
el podcast
a Catalunya Ràdio
amb el mateix títol
que porta
més de 2 milions
de descàrregues
i això
vulguis o no
no deixa de ser
també
un repte molt gran
perquè vol dir
que moltíssima gent
que vindrà a veure
la sèrie
vindrà
amb moltes expectatives
i això
ho has de complir
ho has de cobrir
però estic molt content
perquè crec
que estem fent
una sèrie
impressionant
Què té Tor
que enganxa tant
Carles?
Doncs ho té tot
jo crec que és
una metàfora
de la humanitat
amb lo bo
i lo dolent
crec que
evidentment
té uns personatges
increïbles
inimaginables
impossibles
d'inventar
i té una història
a partir
de 3 assassinats
perquè clar
en un poble
de 13 cases
que hi hagi hagut
3 assassinats
això et dona
un gènere
una quantitat
d'història
impressionant
i després
jo crec que he tingut
la sort
de poder accedir
als personatges
principals
sempre
i això
m'ha facilitat
tenir molt contingut
i molts detalls
i mira
jo què sé
una miqueta
d'intensitat
de passió
i després
tinc un equip
impressionant
al voltant
que té un talent
increïble
i que
em fan gran
i tot això junt
és tor
Escolta Carles
què tal
Toni Garcia aquí
Hola Toni
també hi ha molts petons
Escolta
volia
fer un comentari
i és que
el True Crime
s'ha convertit
en una espècie
de salvavides
de moltes plataformes
n'hi ha cada vegada més
cada vegada més llargs
però tu has sabut
mantenir-te una mica
al marge
de totes aquestes modes
per fer un format
com molt clavat
ha sigut difícil
resistir la tentació
de fer més programes
de donar-li més volada
i seguir fent
aquests programes
amb aquest ritme
que tu tens
que és un ritme
jo diria
més pausat
més reflexiu
mira jo si no tingués
l'equip que tinc
amb True Crime Factory
amb Ikiro
en aquest cas
i sobretot amb Goroka
que tenen un nivell
d'excel·lència
impressionant
no podríem fer
el que estem fent
de totes maneres
deixa'm dir-te una cosa
se diu True Crime
a moltes coses
sí, sí
que no
que no són
jo crec que Thor
sí que és un True Crime
Thor
tu pensa que són
clar
són 27 anys
o sigui
Making a Murderer
que és un gran referent
les dues directores
van estar 10 anys gravant
sense emetre res
jo porto gravant
des de l'any 97
i fins i tot
per sort també
gràcies al servei
de documentació
de Televisió de Catalunya
hem trobat imatges
dels anys 80
i de molt abans
i després dels
dels arxius
i de molts llocs
i de diaris
comarcals
etc
la sèrie flipareu
traiem una quantitat
d'imatges
i una quantitat
de coses
de fa 40
50
60 anys
que són
increïbles
això és un bon
True Crime
quan expliques una història
des de totes les perspectives
amb tots els personatges
jo el que crec
que hi ha avui en dia
és molts reportatges
llargs i bonics
bons
però que són estrictament
periodisme
que no vol dir
que sigui indolensa
i que no sigui un mal producte
al contrari
és bon producte
però
són fruit potser
d'una moda
d'una intenció
són idees
ben construïdes
nosaltres
cada capítol
de Crims
mos costa un any i mig
com a mínim
amb Luz en l'Oscuritat
de Movistar Plus
mos tirem
fot dos anys
que treballem
per aquestes coses
cada capítol de
has dit que cada capítol
de Crims
te costa un any i mig
de fer?
sí
clar
perquè tu penses
que el penses
no
però nosaltres primer
quan trobes
sobre els més televisius
actuals
ja t'ho dic jo
que no és normal
per això et dic
una de les coses
més difícils
de fer entendre
tant als nostres productors
com als de les cadenes
com a tothom
és que els excels
de producció
de tota la vida
no serveixen
per fer aquest tipus
de gènere
no serveixen
perquè tu pots haver estat
sis mesos
treballant una història
i de cop i volta
et cau el personatge
principal
perquè no vol
perquè té una depressió
perquè està delicat
pel que sigui
i tu no pots fer el cas
sense aquell personatge
va en contra
la lògica televisiva
perquè la televisió
necessites com tenir
8-9 capítols
fer sèries llargues
perquè això enganxi
també l'audiència
per tant
tu vas una mica
en contra al món
per això li preguntava
el Carles
que si és difícil
aguantar
perquè el ritme
clar no
i òbviament
aquí el que demanen
i que va apretant més
és més producte
més seguit
més llarg
perquè l'audiència
ho demanem
volem més
però mira
en el cas de Tor
jo sí que crec
que és fonamental
que una tele pública
puga respaldar
recolzar
una aventura
com aquesta
perquè al que veia
la Fisa
jo volia
l'arranque
jo deia
que si no sabes res
d'esta història
tu t'escoltes
l'arranque
els 10 minuts
inicials
i ho tens tot clar
ja
Carles
és a dir
m'ha sorprès
esta capacitat
de síntesis
de 30 anys
d'investigació
sí ho sé
aquests
aquests
no 10
aquests 3-4 minuts
inicials
potser
no no
és que potser
els he fet
40 vegades
sí no
cada vegada
refer
refer
refer
perquè pots concentrar
pots optimitzar
és que darrere
de cada producte nostre
hi ha moltíssimes hores
moltíssima intenció
molt talent
i jo probablement
sóc el que menys
en té
de tot l'equip
i davant d'això
Carles tio
bueno vale
una mica
i prou
vale va
però no
mireu-ho
mireu-ho
ja veureu
és un producte
que jo sol
no puc fer
necessito
un talent
impressionant
que surt
per tot arreu
i llavors
concentrar això
en 3 minuts
vol dir
que el Santi Baró
la Laura Tremoleda
que són gent
que encara més
encara més
encara més
que no en tenen mai prou
tothom
que intervé
me fa créixer
i acabem fent
jo crec
un producte
molt xulo
que tampoc
en vull parlar
massa més
m'estimaria més
que en parli
la Mariola
se ho ha vist
o tu Toni
o qui sigui
perquè és que
al final
del que es tracta
el gran èxit
és que li agradi
a la gent
jo treballo
perquè li agradi
a la gent
i això
és meravellós
jo només demanaria
al Ricard
perquè hi haurà
molta gent
en aquests moments
a escoltar la ràdio
que no sap
de què estem parlant
que és que el Ricard
no havia nascut
Tor
què és?
pensaran que és
el dios del trueno
de Marvel
Tor és un poble
que hi havia
i què va passar?
a veure
ho ha explicat abans
13 cases
i 3 morts
més clar es pot dir
però per què?
per què què?
per què va passar això?
perquè fa 100 anys
que es barallen
per la propietat
d'una muntanya
en la que s'hi podia
fer una estació
com Baqueira Beret
és increïble
això que me'l mereixo
perquè l'odi
és una planta
que creix sola
que no cal regar
i això està tan ben comptat
sí, sí
i per allí
també ha passat
republicans
fugint de Franco
jueus
fugint dels nazis
creuen que hi ha
tresors amagats
és una història
infinita
és un lloc sencer
allí dins
ha fet recreu
el poble de Tor
com ho heu fet això?
hem fet una maqueta
l'Eduard Grau
ha fet una maqueta
impressionant
que és una rèplica
impressionant
mira de fet
quan rodàvem
hi havia gent
que feia fotos
i les pujava a Google
i Google
acabava identificant
aquella foto
com el poble real
és una maqueta
la maqueta
és al·lucinant
la maqueta
és al·lucinant
sí, sí, sí
és al·lucinant
i el rodatge
de la maqueta
que va dirigir
el Carlos Alonso
va ser també
una cosa
increïble
ja ho veureu
el resultat
és que jo crec
que és d'una altra galàxia
queda lleig
que ho diga jo
però de veritat
que estem en un punt
de qualitat
molt molt alt
a mi em fa molta gràcia
quan la gent
diu que hi ha gent
que mos imita
amb això més
clar, és que
després de fer Crims
havíem de fer
alguna cosa molt més potent
i escolta'm
aquesta era la idea
i la història
després d'això
què penses fer
Carles?
doncs tornarem a fer Crims
tornarem a fer Crims
tornarem a fer Luz
mirarem de fer
alguna coseta de ficció
i anar treballant
i quan dormiràs
Carles?
bueno
ma padrina
sempre deia
que ja descansarem
quan sirem morts
ja
mira
no
això sí que volia saber
perquè veient el docu
jo deia
ostres
això té una ficció
com és possible
que ningú s'hagi fixat
en això?
espera't home
espera't
bueno
tot arribarà
no ho sé
que no és tan fàcil
aixecar ficcions
avui en dia
jo crec que tu
això podries fer
bueno
però
hem d'anar a pams
hem d'anar a pams
tu imagina't
aquest any
la gent tindrà
8 capítols de Tor
10 capítols de Crims
per la tele
8 capítols
de Luz en l'Oscuridad
també a la Tardó
però és que a més a més
tindrà
un podcast
del Jurat
que és un especial
de Crims
per Catalunya Ràdio
i després un munt
de capítols
també
de Crims
per Catalunya Ràdio
bé
bé
guardar temps
per dinar
i sopar
i trenar
Carles
escolta Carles
moltes gràcies
per atendre'ns
que sé que vas de cul
per tant gràcies
i molta sort
que vagi molt bé
moltíssimes gràcies
a tots vosaltres
gràcies
adeu adeu
adeu
ara veurem al punt
de les 11
gràcies
Mariano Correix
i Toni Garcia Ramon
i tant
i per molts anys
adeu adeu
vagi bé
adeu
gràcies per escoltar-nos
el matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Ràdio
Gracias por ver el video.