Más la madre o el padre, y eso no, es complicado.
Y lo va resolver muy bien, y a estas nenas le van valorar mucho.
Porque el Fel va a decir, bueno, pues el mi equipo es el Girona,
pero la mi selección es el Barça.
Como ellas son seguidores del Barça femení,
bueno, van pensar que este hombre es muy inteligente
y nos acaba de resolver una gran problemática.
Y aleshores, bueno, me ha agradado tanto la anécdota
que le voy a prometre al Josep, que era el taxista,
que te lo explicaría si ya me donaba permiso.
Y la conclusión es que cuando el padre se baralla con la madre,
siempre guanya el fill, ¿no?
No sé, han guanyat, de fet, el Fel i el Carles,
perquè són els que han guanyat el carinyo d'aquestes dues noies.
Ara parlem del que ha passat al Congrés,
del que està a punt de passar al Congrés dels Diputats.
Bueno, el que hem explicat aquest matí és que Esquerra, Junts i el PSOE
han superat aquest escull que fins ahir semblava insalvable,
perquè, de fet, tota la setmana hem sentit moltíssimes declaracions
de gent del PSOE que era impossible fer retocs
perquè les causes considerades per terrorisme
poguessin entrar en aquesta llei d'amnistia.
Tu esperaves, Jofre?
Sí, i m'esperava el fet que repasséssim o reviséssim entre tots
què vol dir terrorisme.
És que, clar, si el pares ha pensat,
terrorisme és voler fer terror
i fer una acció a l'aeroport
que, fins i tot, estirant molt el xiclet judicial,
pot provocar un mort
i que aquest mort sigui conseqüència d'allò,
que ja seria molt allò,
però dir que això és terrorisme,
crec que havia de quedar clar que fer terrorisme vol dir
voler fer mal expressament.
Fer terrorisme és això, provocar el terrorisme.
De terrorisme no hi ha un consens sobre aquesta definició.
Bé, jo crec que hi és,
hi ha un consens en la societat,
com la majoria dels conceptes,
i el que passa és que els partits fan especulació
amb alguns conceptes per portar-los a la seva banda
i fan especulació terminològica.
Tu, que m'ho he de dir, t'ho dic d'una altra manera.
Es pot fer terrorisme sense provocar morts
i es pot provocar morts sense que sigui terrorisme.
Aleshores, terrorisme és exactament això.
És exactament això.
Gemma.
A veure, el concepte de terrorisme
és un concepte jurídicament indeterminat.
Perquè depèn dels contextos històrics,
i ens posem a les dictadures de Llatinoamèrica,
terrorisme era ser d'esquerres
i justificava totes les aberracions que es van fer.
A l'època del País Basc,
amb el Ibarretxe presentant el dret a decidir,
ell era terrorista perquè plantejava
que s'havia de fer un referèndum
i es va fer tota la llei de partits polítics,
si us en recordeu, per il·legalitzar
i tota aquella història.
Aquí a Catalunya,
amb tot el que s'hagi pogut fer bé o malament
durant el procés,
el que hi ha hagut són protestes ciutadanes
i ni tan sols en el judici del Tribunal Suprem
amb el tema de la conselleria
es van atrevir a acusar de terrorisme en els Jordis.
Què ha passat?
Que, fruit del context d'acord polític,
un sector de la judicatura ha buscat la manera
d'impedir que aquesta llei d'amnistia fos efectiva
i fos efectiva en els termes que es busca
i és que totes les persones que estan vinculades
a processos judicials,
vinculats a les massives protestes i als actes,
també el de l'aeroport,
que evidentment és l'impediment de la circulació,
doncs posa ben jurídics en joc.
Però el tillaro de terrorisme,
a diferència, per exemple,
de quan els taxistes van estar a la Gran Via
impedint el trànsit
o impedint que una persona que havia d'anar a un hospital
trobés un transport públic
perquè el portés a l'hospital
i que no hi havia manera,
allò, en cap cas,
seria una aberració pensar que era terrorisme.
Llavors, aquest joc que té el dret,
que el dret té un marge d'interpretació,
jo crec que era necessari que en aquesta llei
quedés clar que hi havia una visió d'interpretació jurídica
del terrorisme que no havia d'estar inclosa
en la resposta jurídica a les protestes
per les temptacions de perseguir
els que van ser els responsables del tsunami.
I, bàsicament, aquest és el procediment
que estava arxivat
i que estava sota secret de sumari
que quan s'ha començat a veure
i encara es veurà més
perquè hi haurà...
hi ha escoltes telefòniques,
hi ha informacions que sortiran
i que tindran a veure amb responsables polítics
que poden estar imputats per aquest tema.
Jo crec que s'ha trobat,
a diferència del que es pretenia al principi
per part dels que plantejaven les esmenes,
que era incloure el terrorisme,
que allò era realment...
tenia un risc d'inconstitucionalitat elevadíssim,
jo crec que en aquesta fórmula
i en aquesta definició,
forçada per les circumstàncies, insisteixo,
doncs s'ha trobat una sortida
que pot passar una criba constitucional.
I no ens oblidem que ahir
el mateix portaveu del Partit Popular,
l'Esteban González Pons,
va dir que no farien recursos al Constitucional
perquè aquest Constitucional no els hi serveix.
Va dir que és un càncer.
Sí, imagina.
Jo que he passat càncer,
a mi m'indigna quan parlen d'aquestes coses
i utilitzen el nom d'una malaltia
perquè penso sempre en tots els malalts i malaltes que hi ha.
El patiment que hi ha al darrere, no?
El patiment que dius,
bueno, no pots trobar una altra paraula
que hagis de dir això, no?
Però va dir això,
dintre de la lògica destralera en l'oratòria d'aquest senyor,
ho va portar a aquest extrem.
Això què implica?
Implica que jo crec que s'ha intentat treballar bé
sabent que en el procés legislatiu,
i ho sabem tots,
sempre és un mosaic d'amalgama de pressions polítiques
feta per gent que no necessàriament són juristes.
Amb la qual cosa, moltíssimes lleis,
ara hi ha gent que critica aquesta llei,
i penso, poseu-vos a llegir moltíssimes lleis.
Hi ha moltíssimes lleis que estan forçades, de vegades,
perquè responen a interessos creuats
i acaben amb un pacte i amb una solució.
Amb això no vull dir,
i m'imagino el que diràs Pere,
i segurament en part estarem d'acord,
jo no vull dir que sigui fàcil
que això arribi a bon port.
És a dir, el que ahir va dir el Jaume Sens
que el maig o el juny
podríem tornar a Marta Rovira
o el Toni Comín i el president Puigdemont,
jo no ho tinc tan clar, d'acord?
Perquè jo sé que ja, a nivell judicial,
ja s'han preparat els fornits.
Ja, també se suposo que esperaran
a veure quins són els passos que...
No, no, és que ja s'han distribuït,
en determinats àmbits de la judicatura,
ja s'han distribuït els formularis
de les qüestions prèvies.
És a dir, ja estan...
Com?
Abans que s'hagi aprovat la llei?
Bé, això és una informació que jo tinc,
s'hauria de contrastar,
però ja hi ha gent que té els formularis jurídics,
el mateix que es tenen formularis jurídics
per altres coses, a veure, la gent.
I una altra cosa que vull dir aquí,
curiosament,
i això també, ja que estem parlant de dret,
tenim l'exclusiva a Catalunya Ràdio,
el Ministeri de Justícia,
ni el Consell General del Poder Judicial,
no tradueix a l'espanyol,
no tradueix a l'espanyol,
la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.
No està traduint-se a l'espanyol,
només la que afecta Espanya.
Fixeu-vos en això que vol dir.
Això és molt important,
perquè quan els jutges interpreten,
no tenen en les seves bases de dades,
la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans en espanyol.
Hi ha una plataforma cívica per a la independència judicial,
va enviar això, ho publica la CER,
un document de 68 pàgines,
amb models per frenar l'aplicació de l'amnistia
i convidar els jutges que recorrin a Europa
per la desconfiança que pot generar el Tribunal Constitucional.
Això ho publicava la CER la setmana passada.
Que recorrerà a Europa,
jo penso que és òbvi,
en la mesura en què hi ha molts juristes,
alguns d'ells molt competents també,
que consideren que qualsevol llei d'amnistia
és inconstitucional,
que no necessiten esperar a conèixer el detall de la llei
perquè qualsevol, segons la seva interpretació,
pel fet que la Constitució no ho cita,
donen per fet,
que jo no és el que comparteixo,
simplement exposo que no es necessita
per als sectors importants juristes a Espanya,
jurídics,
que no cal veure la lletra petita
per saber, a parer seu,
que és inconstitucional.
Quan la Gemma deia
segur que el Pere ho veurà diferent,
no és perquè siguem previsibles,
sinó perquè ho hem parlat abans.
Que hem parlat abans.
Hem estat parlant...
Hem parlat que hi haurien problemes...
Ho hem estat parlant abans.
Hi haurien problemes de l'aplicació...
Efectivament, no, no,
el que jo volia dir és que
compartint moltes coses de les que heu dit,
no em sembla a mi que la llei d'amnistia
sigui el lloc adequat
per debatre filosòficament el que és el terrorisme.
Això és una complicació a parer meu.
Els que ho han promogut creuen que així s'ho blinden.
Jo crec que afegeixen confusió.
Crec que en comptes de blindar,
per molt bones intencions que hi sigui,
s'han pitjorat les possibilitats
de que vagi endavant.
Perquè se'm fa estranyíssim
pensar distingir en una llei d'amnistia
entre terrorisme més i menys greu.
Quan tot és...
És una cosa que conceptualment,
tot i jo no ser jurista,
em sembla molt estranya.
I penso que en comptes d'ajudar,
perjudica.
I si perjudica,
sobretot és perquè aquesta no és una manera
que em sembli més raonable
per negociar una llei tan important.
O sigui, esperar fins l'últim moment,
com si fos una llei normal.
I amb una competència entre els dos partits
independentistes catalans entre ells,
sense una posició comuna prèvia,
molt ben pensada.
I en l'últim moment incorporar una cosa,
el més probable és que
s'abanci cap a un nyap
en comptes de cap a blindar-ho.
Per tant, em sembla una mala notícia.
Deixeu-me saludar a tres diputats,
en aquest cas un de Junts,
un d'Esquerra i un del PSC.
Josep Maria Cervera,
diputat de Junts i negociador
de les esmenes de l'amnistia.
Bon dia, gràcies per acompanyar-nos.
Bon dia.
Teresa Jordà també ens acompanya,
porteu adjunta d'Esquerra al Congrés.
Bon dia, Teresa.
Hola, Ricari, a tots. Bon dia.
I Francisco Aranda,
diputat del PSC al Congrés
i negociador de les esmenes de l'amnistia.
Francisco, bon dia.
Molt bon dia a tots.
Començo pel PSC, pel PSOE.
S'havia tancat en banda, Francisco.
Fins ara, què ha canviat en el partit?
Bé, jo crec que això és un procés
lògic i normal de negociació.
La llei està en procés de negociació
i hi ha diferents etapes,
la conèrcia, la comissió,
i m'ha arribat a creure que un alt d'acord
fiquem sòlida en la llei
que creiem que és sòlida
i que és impecable.
I bé, és la normalitat
de poder negociar esmenes
com fem en altres lleis.
Josep Maria, aquest pas blinda realment la llei?
Mira, a mi no m'agrada parlar de blindar
i és veritat que en alguna ocasió ho hem fet.
El que és evident és que és un pas més
i aquest pas el que fa és reforçar la llei
i estem obligats a reforçar-la
veient com respon l'altre costat.
Nosaltres sabíem que no seria fàcil,
sabíem que l'amnistia,
en el moment que la presentàvem,
tenia un regell considerable de detractors.
Que són i que seran beligerants.
Val a dir que la majoria són els mateixos
que sempre ho han estat en Catalunya.
I per tant, nosaltres,
el que hem fet durant tota la tramitació,
que aquí es diu que es fan les coses a l'última hora,
les tramitacions de les lleis,
són les que són.
Nosaltres, des del primer moment,
des de la presa en consideració,
ja vam veure que hi havia espletxes
i que per això,
durant tot el procés,
hem presentat esmenes,
esmenes que vam debatre a la ponència,
esmenes que hem debatut a la comissió
i esmenes que mantenim vives
perquè a nosaltres ens sembla
que les nostres esmenes
són les que ens acosten més
a una amnistia integral.
I és veritat que entre el PECS
que teníem i aquesta amnistia
que nosaltres voldríem integral,
doncs anem avançant
i ens hi anem acostant
i és millor el que tenim en aquests moments
del que teníem el dia
que es va presentar el projecte de llei.
Com ho veu, Esquerra Republicana, Teresa?
Com ho veig, dius, de veritat?
Sí.
Doncs ve una mica en la mateixa línia.
Jo crec que ahir, una vegada més,
i no és fruit d'ahir
ni de les últimes 48 hores,
sinó és fruit d'esforç,
és fruit de perseverança
i per arribar a un acord sòlid
que encara tenim, diguéssim,
ganes de millorar-lo
d'aquí al ple de la setmana vinent,
però en qualsevol cas
que millora substancialment la proposta
i això es fa negociant, no?
I suposo que el PSOE
també aplicant el sentit comú.
Jo, afegir que ara, si em permet,
respecte al terrorisme,
que crec que és on pivota una mica tot,
que cal començar per una obviedat
i que no la podem perdre de vista
i és que el procés independentista
no ha tingut res a veure amb el terrorisme,
absolutament res.
A Catalunya durant tots aquests anys
no només hi ha hagut cap mosso de terrorisme,
sinó que l'única violència
que hem pogut percebre
o que s'ha patit
és la que ha fet la policia espanyola,
sobretot contra la societat civil.
Llavors, davant
que som tots molt conscients
que una part de la cúpula judicial
està creant relats,
contínuament relats absolutament
desconectats de la realitat
per intentar, doncs,
vincular l'independentisme i el terrorisme,
ens hem vist obligats, òbviament,
a blindar aquests casos
justificats del terrorisme,
a la llei d'amnistia.
Que nosaltres,
de fet,
mantenim viva,
conjuntament amb Junts,
amb una transaccional que hem fet,
mantenim viva l'esmena
de supressió total.
Però, davant d'aquesta situació,
el PSOE,
evidentment,
també s'ha mogut.
Perquè és una qüestió de sentit comú,
absolutament, no?
En conseqüència,
home, doncs,
sí,
tenim més seguretat jurídica a la llei
i la llei és més robusta,
malgrat,
malgrat,
es tracta d'una negociació,
perquè segurament,
nosaltres,
la voldríem encara millor.
S'entinen els diputats de Junts
i d'Esquerra Republicana,
senyor Ander,
descarteu més canvis,
ara mateix,
o el text que coneixem
per vosaltres és el definitiu?
Bé,
per nosaltres,
és evident que,
crec que hem arribat ja
en bon acord i una bona llei.
Nosaltres hem fet una bona negociació,
crec que,
bé,
hem fet passes,
crec que hem arribat a un bon acord
i crec que nosaltres,
això,
la llei,
ja es mullà de ser una bona llei.
Volia dir un parell,
tenim un parell de coses
que ara que escoltava la presó,
també,
un parell de...
Nosaltres,
seguim bé el meu partit,
jo mateix,
i nosaltres partim de dues premisses.
No vincluem independentisme en terrorisme,
és evident,
nosaltres no ho hem fet mai,
però tampoc entrem mai,
doncs,
a qüestionar
acceptacions judicials.
Nosaltres tenim un respecte absolut
per la separació de poders.
El que sí que volem dir
és que en aquesta llei,
en aquest actual redactat,
queda molt clar,
que el terrorisme queda exclòs,
en aquells actes que manifestament,
no?,
i amb intenció directa,
causin dilacions greus
i hem especificat,
també,
ho hem referit,
no?,
al fet Conveni Europeu
per la Drets Humans,
que,
a més a més,
especialment,
doncs,
està molt incis
en el tema
de la mort i la tortura.
I crec que és un retard
que deixa prou clar
aquest punt.
Vostès diu que no ho qüestionen,
però la ministra Teresa Rivera
ho qüestionava la setmana passada,
precisament el jutge García Castellón.
Bé,
jo crec que ella també
va aclarir les seves paraules,
però nosaltres
sabem que
no hem entrat mai,
doncs,
a qüestionar
o a opinar
sobre les resolucions judicials.
Sónia Cervera,
diputat de Junts,
vostès poden garantir
que Carles Puig,
on podrà tornar
el mes d'abril
o el mes de maig
a Catalunya?
Mira,
qualsevol tema
vinculat
al president Puigdemont,
qui ho ha d'expressar
és ell,
me n'estaré
prou
jo de
parlar
i de decidir
quan ha de tornar
el president
i jo entenc
que cada moment
que el president
ha volgut dir alguna cosa
ho ha fet
ell en persona
i serà ell
el qui
prendrà la decisió
i explicarà
el que hagi d'explicar.
Però vostè està fent esmenes
a l'amnistia
i per tant
li pregunto
per la possibilitat,
diguéssim,
no sé si tornarà o no.
Nosaltres sempre ho hem dit
que quan estem fent
lleis a l'amnistia
doncs
no l'estem fent pensant
en noms,
l'estem fent pensant
en persones
i en fets atribuïts
en aquestes persones
i vostè sap
i ho hem dit
per activa i per passiva
que nosaltres
el que pretenem
és que aquesta llei
de l'amnistia
aculli a totes les víctimes
de la judicialització política
i en això
és amb el que
continuarem
treballant
fins en el
darrer moment
perquè la norma
doncs
pugui ser
taxativa
i perquè no doni
marge d'interpretació
o marge d'interpretació
sigui el mínim
perquè el que sabem
és que
per poc peu
que donem
a l'arbitrarietat
judicial
aquesta
no se n'esperarà
d'utilitzar-lo
Clar,
el fet és que
hi ha causes
que són secretes
que no coneixem
i per tant
es podrien entrar
en les línies d'investigació
i per tant
saltar-se l'amnistia
aquest és el punt
segurament important
Evidentment
per si nosaltres
hem mantingut
totes les nostres
esmenes
també les
transaccionals
que hem pactat
aquests dies
és evident
que a medida
que avança
la tramitació
és més difícil
arribar
a modificar
el text
que tenim
entre altres coses
perquè ahir vam tenir
l'oportunitat
de transaccionar
ara ja no tenim
l'oportunitat
de transaccionar
ara només tenim
l'oportunitat
de negociar
aquelles esmenes
i aquelles transaccions
que són vives
que són vives
que han quedat
vives
per al debat
en el ple
i nosaltres
amb el rigor
i la dispersió
el que volem
és continuar
negociant
el que ens quedi
de termini
per fer veure
això
que encara
ens poden
quedar
espletges
perquè
sabem
que
la imaginació
d'alguns magistrats
per encardinar
fets
tipus
penals
que en cap cas
són
doncs
està
a l'hora
del dia
Teresa Jordà
sí
sí
de fet
escolteu
nosaltres
no
no
no
no
jo crec que
coneix perfectament
que pensem
que al final
tot passa per una cosa
que es diu
negociació
amb majúscules
no
no
no
fa poc temps
que ho fem
diguéssim
no som sospitosos
de no fer-los més
també estem acostumats
que fins l'últim
segon de l'últim minut
doncs ja ha partit
i en aquest sentit
basat en la negociació
és a dir
segons el PSOE
doncs
no hi havia dret
dolç
no hi havia
de modificar
el delicte
de sedició
i
mai dels mais
hi hauria
una llei d'amnistia
i estem ja
doncs acabant
aquest tràmit
amb una llei
repeteixo
robusta
i sòlida
l'objectiu
nostre
i ara ho deia
una mica
el Josep Maria
és que l'independentisme
a través d'aquesta
d'aquesta llei
cap
absolutament
cap militant
de la causa
cap militant
de l'independentisme
continuï patint
repressió de l'Estat
en cap de les seves formes
i avui
ahir
perdona
els PDRs
el tsunami democràtic
de fet
ningú
ni ningú
de la ciutadania
mobilitzada
perquè hi ha gent
que porta molts mesos
i anys
patint
d'una manera
desproporcionada
quedi fora
d'aquesta llei
i això
els hem de garantir
que sigui així
i creiem
que amb aquest no redactat
guanyem
en seguretat jurídica
i a més a més
els posem
si més no
molt més difícil
aquells jutges
o aquells magistrats
que pretenguin
d'enresurts
de la llei d'amnistia
per interpretar
una cosa diferent
del que diu
el propi text
que em sembla
que és
prou clar
i prou simple
per aconseguir
l'objectiu
Tres, Jordà
porteu la Junta d'Esquerra
republicant el Congrés
Josep Maria Cervera
diputat de Junts
i negociador
de les esmenes
de la llei d'amnistia
i Francisco Aranda
diputat del PSC
al Congrés
i també negociador
d'aquestes esmenes
de l'amnistia
gràcies per acompanyar-nos
que tinguem un bon matí
adeu-siau
gràcies a vosaltres
moltes gràcies a vosaltres
bon dia
farem una pausa
i després de la publicitat
vull parlar
d'aquest nou concepte
que és les matemàtiques
socio-efectives
que ha aparegut ara
sembla que és una
una corrent
que podria haver-hi
dins del Ministeri
ara ho confirmarem
perquè sembla que
tampoc és ben bé així
hi ha gent que ho defensa
gent que no
en tot cas
què són les matemàtiques
socio-efectives
després de la publicitat
dos minuts
tornem
Ja saps que t'has de tornar
a posar la mascareta
oi?
És una de les maneres
més efectives
de protegir-te
tu i a tothom
contra la grip
la Covid-19
i altres malalties
respiratòries
és obligatori
portar-ne el CAP
el CUAP
i els hospitals
i centres de salut mental
i és recomanable
a les residències
i les farmàcies
i també si presentes
símptomes
d'alguna malaltia respiratòria
i comparteixes espai
amb altres persones
i quan la duguis
has assegurat
que tapa fins al nas
perquè no entri
ni sortir aire
sense filtrar
posa't la mascareta
per la teva salut
i la dels altres
si tens cap dubte
truca al 061
Generalitat de Catalunya
L'Ànig Marius
amb Marius Serra
Ai dimarts
l'Ànig Marius
feia
extremitats
d'individu dòcil
i la resposta
era mans
les mans
són a l'extrem
dels braços
i l'adjectiu
mans
mans
s'aplica
a un individu dòcil
no esquerp
que té la qualitat
de la mancesa
avui
dimecres
un Ànig Marius
col·lapsat
reflexiono
sobre el col·lapse
de la indústria
del llibre
de 6 lletres
reflexiono
sobre el col·lapse
de la indústria
del llibre
6 lletres
Per participar
a l'Enig Marius
cal registrar-se al web
i teclejar la resposta
a la pàgina
catradio.cat
barra Enig Marius
abans d'un quart d'onze
del matí
Els teus gestos ètics
inspiren Zúric
assegurances
per ser millors
Per això
en contractar ara
l'assegurança
de la llaro de cotxe
amb Zúric
pots guanyar
4.800 euros
per complir el cistell
d'anar a comprar
fins a dalt de tot
Vols ser un dels 5 guanyadors?
Consulta en les condicions
a Zúric.es
i fem-ho èpic
Zúric
El 9 de juny
és dia d'eleccions
al Parlament Europeu
Si ets resident a Espanya
i ciutadà
de la Unió Europea
pots votar
Per fer-ho
has de figurar
el padró municipal
i manifestar
la voluntat
de votar
fins al 30 de gener
si no ho has fet
anteriorment
Consulta-ho
al teu ajuntament
i segueix
les instruccions
enviades
per l'oficina
del cens electoral
Trobaràs
tota la informació
al 900
343
232
Ministeri de l'Interior
Govern d'Espanya
interior.gap.es
I hi ha qui es paralitza
davant del canvi
i qui sent un impuls imparable
En quin costat vols estar?
Canviar
és el que ens fa sentir
Cupra Formentor
Ara per 29.900 euros
subjecte a finançament
amb 5 anys
de garantia
i manteniment
També híbrida endollable
Més emocions
a Cupra
o fixa el punès
Amb les subvencions
per a la modernització
d'empreses de transport
per carretera
per a pimes i autònoms
agafa la drecera
cap a la digitalització
cap a la sostenibilitat
la connectivitat
la renovació
dels sistemes
i la innovació
Agafa la drecera
cap al futur
amb un transport
més eficient
i competitiu
Finançat
per la Unió Europea
Next Generation
Informa-te'n
a territori.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Sempre endavant
Catalunya Ràdio
El matí
de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
9 i 23
Pedro Sánchez
presenta demà
davant de la comunitat educativa
el seu pla
per revertir
les males dades
de l'informe PISA
i sobre la taula
reforçar
la comprensió lectora
i les matemàtiques
a partir de les 10
en parlarem
amb el professor
Xavier Sala i Martín
però com ho val fer
en aquest cas Madrid
Tania Tàpia?
Doncs mira
posant-hi diners
500 milions d'euros
als pressupostos
del 2024
per aconseguir
reduir el nombre
d'alumnes per classe
contractar professors
de reforç
o per exemple
fer grups reduïts
de lectura
i atenció
perquè no es descarta
un complement salarial
als mestres
que facin aquestes matèries
ens ho confirma
fons del Ministeri
que diuen
que l'Estat farà
una proposta econòmica
en aquesta matèria
i ara bé
tot això
d'aquest pla
l'hauran d'aplicar
les comunitats autònomes
que són qui tenen
la competència
demà el mateix
Pedro Sánchez
i Pilar Alegria
reuneixen
el Consell Escolar
on parlaran d'això
i també del mòbil
recordem que el volen
prohibir a primària
i limitar-lo a secundària
el que el Ministeri
ens descarta
és un concepte
que avui llegia
amb el Mundo
el d'intentar
fer més atractives
les matemàtiques
fer-les socio-afectives
això ens diuen
que no és així
doncs si no és així
què serà
perquè
si seran matemàtiques normals
d'on ve aquest concepte
d'on apareix
el que ens diuen
és que aquí
el que fa aquest diari
és barrejar dos elements
una cosa és el currículum
com es vol adaptar
el currículum
i l'altra
és aquest pla d'això
que ha anunciat
aquest cap de setmana
per Pedro Sánchez
però el que ens diuen
és que per revertir
els resultats de PISA
les mesures són les
que us explicava
al principi
sí que es parla
Berta Torrades
bon dia
que les matemàtiques
i l'ansietat
que genera
la preocupació aquesta
es preocupa ara mateix
clar perquè
l'estudi de l'OCDE
es va centrar
no només a analitzar
què saben fer
i què no
els alumnes
sinó també
com viuen
les matemàtiques
els estudiants
de 15 anys
doncs bé
segons l'informe PISA
el 21%
dels estudiants catalans
que es van examinar
van dir patir ansietat
davant les matemàtiques
quan la mitjana
de la Unió Europea
se situa
en el 17%
però només en les matemàtiques
l'ansietat
o sigui en filosofia
no hi havia ansietat
quin grau d'ansietat
els hi generaven
les matemàtiques
PISA
que també revela
atenció
que 3 de cada 10 alumnes
de 15 anys
no saben resoldre
les operacions
més bàsiques
per desenvolupar-se
de forma satisfactòria
en el seu dia a dia
per això
el govern espanyol
ara planteja
impartir les classes
de matemàtiques
de manera més amena
diuen
i propera
a les inquietuds
dels estudiants
aquesta hora
podem saludar
Marta Sanzolet
que és professora
de matemàtiques
de la Universitat de Barcelona
bon dia professora
com està?
bon dia
què són les matemàtiques
sociofectives?
doncs jo no tinc
una resposta
per aquesta
paraula
perquè
en fi
no sé
perquè les matemàtiques
han de ser
sociofectives
i no ha de ser
la ciència en general
o no han de ser
la humanitat
o sigui
sincerament
en fi
trobo que és un pitjor
posat
que es podia
donar
no?
a qualsevol
camp del saber
teniu un problema
no li puc dir
ho sento
no no
està bé
està bé
jo crec que
expressa perfectament
el que vol dir aquest concepte
amb la seva explicació
teniu un problema
per això
en les matemàtiques
vostè què diria?
doncs miri
jo diria que
en fi
un problema
el tenim
en tota l'educació
en general
és a dir
hi ha un problema
molt gran
l'educació
doncs és un sistema
molt complex
cada una de les baules
hauria d'estar
doncs ben articulades
i això no es dona
hi ha problema
en matemàtiques
doncs sí
i no
és a dir
per una banda
doncs els resultats
els resultats
doncs de la prova
aquesta
o tisa
no?
ens diu
doncs que
està molt malament
però jo crec que hi ha
moltes diferències
i en aquest aspecte
li voldria donar
una dada
ja que estem
parlant
de matemàtiques
i és
sobre
una competició
que es fa
organitzada
a la Constitució de Catalana
de Matemàtiques
que es diu
la prova cangur
això és internacional
el cangur
Sant Frontier
i
fixi vostè
que les dades
que tinc de l'any passat
que són públiques
hi van participar
això és totalment voluntari
organitzat
són molts països
això no?
són com 30 o 40 països
sí
molts països
però si ens centrem
en Catalunya
l'any passat
el 2023
hi van participar
113.000
nois i noies
entre cinquè
d'educació
primària
i segon
de batxillerat
que és la forquilla
que agafa
aquesta prova
concurs
etcètera
etcètera
113.000
llavors si mira
l'Ibescat
aproximadament
crec que hi ha
uns 500.000
nens i nenes
d'aquesta edat
en fi
si sap una mica
la matemàtica
doncs jo dono
un 22%
llavors el fet
que amb un tema
voluntari
de disfrutar
resolent
problemes matemàtics
i després
tenen premis
etcètera
i participin
un 22%
doncs
en fi
jo les vaig fer
aquestes proves
les vaig fer
després passaves
com finals
i anaves
com a altres instituts
a fer
molt bé
exactament
exactament
doncs vostè ja té
l'experiència
doncs
hi ha un 22%
de nois i noies
que s'hi apunten
en fi
no ho sé
en fracàs
tampoc
tampoc
jo l'hi veig gaire
que les matemàtiques
són difícils
està clar
la filosofia
és fàcil
la música
és fàcil
la biologia
és fàcil
jo crec que res
és fàcil
o sigui
jo crec que
un dels punts
que està fallant
doncs són els valors
diríem
els principis
però falla
els valors
perdoni
els valors
o l'esforç
exactament
aquí anava
o sigui
l'esforç
el saber
el diríem
entendre
que la societat
ens està oferint
doncs
tota la sèrie
de possibilitats
per desenvolupar-nos
l'escola pública
i
això no se sap
aprofitar prou
no?
esclar
la culpa
no està
amb els nens
està
amb tota la societat
això consisteix
en moltes
aules
aquí hi ha un punt
fluix
que és la formació
del professorat
és a dir
el professorat
que imparteix
una matèria
no cal que li
o sigui
si està ben format
i estima la professió
no cal que li diguin
que ho ha de fer
de manera
socio-efectiva
eh
perquè
doncs escolti
jo he
explicat matemàtiques
durant 49 anys
ara
ja no faig classe
m'he jubilat
i el que li puc dir
és que esclar
quan te planteges
una classe
i te la prepares
doncs evidentment
no comences allà
a la pissarra
a fer 10.000 càlculs
no?
o sigui
intentes
doncs
en el cas de la universitat
doncs de motivar-ho
amb exemples
de la vida real
amb coses importants
relacionades
amb la universitat
més
amb altres ciències
com són la física
com són la biologia
com és la geologia
etcètera
etcètera
d'acord
llavors què passa
doncs que
com que aquí
anem bastant
amb una esperdenya
doncs falten professors
doncs vinga
doncs mira
aquell que està a l'atur
l'altre que està no sé on
l'altre
i això
no funciona
i voldria ser molt respectuosa
amb
diríem
la qualitat del professor
que també hi és
però
jo penso que hi ha
un punt molt important
que és aquest
aquests plans d'això
que vol que li digui
o sigui
més val
més val
que posin reforç
més val
està bé
està bé
però jo crec que
el que s'ha d'arreglar
és el problema de base
i per descomptat
els incentius econòmics
l'únic que faran
doncs és
causar conflictes
dins del col·lectiu de professorat
ja ho veurem
perquè si estudies plàstica
no tindràs més diners
no
i a més
aviam
escolti
per mi
l'esforç
que ho ha de fer
doncs
explicant matemàtiques
doncs
escolti
similar al que
el que fa
el que explica llengua
no
o el que explica biologia
no
o el que explica història
no ho sé
és que en fi
jo crec que
totes les matèries
tenen el mateix interès
és a dir
s'ha de ser una mica transversal
no?
amb la formació
o sigui
per què les matemàtiques?
evidentment
les matemàtiques
ens ajuden a entendre
malament un informe
bueno
no
escolti
ja
però
ens ajuden a entendre
doncs
el que si
anem a una hipoteca
sí d'acord
però
escolti
primer de tot
hem d'entendre
el que llegim
no?
o no?
és molt hòpil
el que està dient
sí sí sí
molt lògic
té lògica matemàtica
realment
sí sí
no
escolti
sentit comú
sí sí
sentit comú
sentit comú
professora
Marta Sanzoler
gràcies per acompanyar-vos
una abraçada
que vagi bé
moltíssimes gràcies a vosaltres
bon matí
segurament aquest és el punt
el que deia la Marta
segurament tot això
s'està fent
perquè els propers informes
PISA
quedi a Espanya
molt bé
però clar
si posem tots els esforços
en Convenció Electora
i Matemàtiques
que és on ha fallat
no arreglarem el problema
estructural de l'educació
no hi ha una reflexió global
del que està passant
mira
molt ràpid
jo crec francament
que és tota l'educació
la que ha de ser
socio-efectiva
perquè que et preguntin
el pretèri
com perfecte del subjuntiu
del verb tenir
també et pot provocar
estrès i enceredat
i després hi ha una altra cosa
no, no me'l preguntis
i després hi ha una altra cosa
vigilem amb les paraules
perquè
entre l'estat de tranquil·litat
i un atac d'angoixa
hi ha una graduació emocional
i psicològica
que a tot li diem estrès
i a tot li diem angoixa
i depèn de com diguis
i com fas les coses
estàs desvirtuant
els atacs d'angoixa
que són molt importants
i s'han d'abordar
però si davant d'un problema
de matemàtiques
diem que això ens genera angoixa
o els nens pretenen
que allò és angoixa
crec que estem desvirtuant tot
i estem
un
desnaturalitzant
o desdramatitzant
una cosa molt seriosa
com és la salut mental
i després
creant una generació
de vidre
que
s'ha d'enfrontar
a un problema de matemàtiques
com al llarg de la vida
s'haurà d'enfrontar
a moltíssimes coses
i una qüestió
molt important
perquè això
ens estem trobant
a casa directament
i ho deia la professora
gran part
del que passa
amb les matemàtiques
no està en l'operació
matemàtica
sinó la comprensió
lectora
del que posa allò
del problema
és a dir
si un tren
surt de Mataró
sàpiga llegir bé
per entendre
què ens està demanant
o una cosa tan senzilla
com
que un 20%
és una cinquena part
una cosa tan senzilla
això
no hi ha
socio-efectiva
que valgui
és a dir
és així
s'explica així
s'explica d'aquesta manera
per tant
compta
amb
les dues coses
amb anar a l'extrem
de
enfotre'ns
de lo socio-efectiu
però també
amb compte
amb no
pecar
del sentit contrari
jo crec
perdona
que hi ha una voluntat
en aquest cas
d'intentar rebentar
rebentar mediàticament
un mitjà de comunicació
que
ha declarat la guerra
al govern
i utilitza
uns conceptes interns
que no és que el govern
presenti un pla
amb aquests termes
sinó que
en conceptes interns
pel que sembla
ja a aquestes alçades
es treuen
i s'utilitza
per ridiculitzar
una reflexió
que em sembla
més que legítima
i després
podem afinar
el que vulguis
però aquesta reflexió
és
hi ha un problema
amb les matemàtiques
que jo crec
que és bastant evident
sobretot
perquè
que té a veure
moltes vegades
amb de quina manera
s'ensenya
hi ha una tradició
de dir dos i dos quatre
punt i s'ha acabat
i
tenint en compte
altres coses
no vol dir
que no s'aprenguin matemàtiques
i que sigui ridícul
plantejar-se
de quina manera
es pot fer més atractiu
a les matemàtiques
pels estudiants
perquè l'entenguin
quin propòsit que
que per mi
és la base fonamental
i voldria subratllar
que Catalunya
precisament
és pionera
en la búsqueda
d'aquest tipus
de maneres
d'ensenyar les matemàtiques
que sigui més efectiva
i que connecti millor
amb el jovent
no és ara
que Madrid
vol imposar una tonteria
sinó que
unes escoles
uns corrents de pensament
jo tinc una filla
que ve de l'escola pública
amb una escola
que es planteja
aquest tema
des de fa molts anys
i que realment
jo crec que fan innovacions
metodològiques
molt interessants
que no totes
han d'estar necessàriament bé
però que plantegen
un problema existent
i busquen maneres
de resoldre'l
jo crec que el tema
és
objecte
de resolució
dels professionals
és a dir
a mi em fa l'efecte
i jo estic d'acord
en part
en que ara
el debat d'educació
el podem fer tots
jo vaig fer
fa poc un article
on vaig reflexionar
sobre aquest tema
i l'únic
que em vaig atrever
era que hi havia
tres permises
una que el factor vocacional
i evidentment
de reconeixement
dels mestres
s'havia de posar
sobre la taula
l'altre és
que els condicionants
que de vegades
porten
a impedir
canvis necessaris
en les polítiques
d'educació
que venen
també de la posició
dels sindicats
s'han de revisar
en termes de
mètodes
i contextos actuals
perquè els alumnes
també veuen
el mirall
d'aquestes protestes
i amb això no dic
que no siguin necessaris
al contrari
però com tot
en les democràcies
del segle XXI
i això ho diu
en Niki Bendola
un polític d'esquerres
molt rellevant
doncs
els sindicats
han de refer
el rol
del seu paper
i han de ser
molt constructius
en moments
de molta fragilitat
de la res pública
de la cosa pública
i la tercera
era aquesta capacitat
que tenen els bons
i les bones mestres
que n'hi ha moltíssims
d'arribar
al cor
de l'alumnat
és a dir
a mi quan s'introdueixen
aspectes emocionals
o afectius
en clau teòrica
em fa pensar
que és que es parteix
d'una premissa
i és que no existeix
i jo
la meva experiència
d'educació
jo
els mestres
i les mestres
que més m'han marcat
han estat aquells
que han arribat
al meu cor
quan m'han ensenyat
el meu cor
amb duresa
de vegades
és a dir
no amb massatges
sinó
però explicant-te
la literatura
des d'una vessant
d'una experiència personal
explicant-te
les matemàtiques
a mi em costen
per exemple
tinc una intel·ligència
on amb el tema
dels números
no m'hi entenc massa
sóc de lletres
ara
vaig tenir la sort
de tenir algun mestre
de matemàtiques
a l'Institut Bosca
concretament
Joan Bosca
que em va fer
entendre
que em va lligar
amb la filosofia
i hi havia
doncs allà
una capacitat
de claustre
de combinar
interdisciplinàriament
moltes coses
jo recordo
era l'any 1984
i vam acabar
fent matemàtiques
amb el George Orwell
és a dir
m'explico
clar
aquesta
jo això
aquesta capacitat
també humanista
al final
és el que comenta
el Pere
de la capacitat innovadora
jo crec
jo crec que
hem de deixar
fer
però hi són
és a dir
aquests professors
hi són
hi són
home
hi són
n'està ple
a més a Catalunya
jo crec que
tenim aquesta sensibilitat
som una escola
de mestres
només que anar
a la universitat
de magisteri
i preguntar
per què
la gent
es vol fer mestre
hi ha una vocació
ser mestre
no et porta
a ser ric
no et porta
a ser important
et porta a ser
un professional
a retornar constantment
cada dia
moltes coses
a la societat
exactament
en defensa de la matemàtica
aquí com a arquitecte
jo penso realment
que
la matemàtica
en l'aprenentatge
més que un saber
el que ens aporta
és la pràctica
ens dona
una experiència
pràctica
de procés
d'endreçar
una cosa primer
ergo la segona
és a dir
que
és com fer ioga
a l'aula
és a dir
fer matemàtica
és confiar
en què pots establir
unes lleis
i això per legislatiu
potser que vagin
a aprendre matemàtiques
els que es legislen
és a dir
pots endreçar
que has d'argumentar
fixeu-se
la professora
que heu entrevistat
com ha endreçat
perfectament
la seva intervenció
ha endreçat
ha sigut
tota la gent
que entrevistes
és fantàstica
però aquesta senyora
sincerament
ha anat recollit
a un endreçat
es nota que té un pensament
lògic
un pensament estructural
paraules
com integrar
derivar
les derivades
les integrals
és a dir
la matemàtica
ens està ensenyant
a fer coses
que són fonamentals
per millorar
la nostra societat
i per tant
jo
en defensa
de la matemàtica
diria
és una pràctica
i els nanos
han d'entendre
que
quan un pràctica
alguna cosa
sempre pateix
sempre hi ha aquest límit
del repte
això
gimnàs
els esportistes
sempre els ensenyen
notes el muscle
que tira
va bé
tens un repte
doncs
el nen
notes una mica
d'ansietat
per coneixement
perfecte
vas bé
jo veig que s'ha de posar
més èmfasi
en això
mira
anem a conèixer aquest cas
el Jofre parlava
que potser no és un tema
tant de matemàtica
sinó d'educació
en general
saludem la Verònica
a Calvo
Verònica què tal
bon dia
hola bon dia
tu vius a Sabadell
sí
i quants fills tens
jo tinc una nena
una nena
a quina escola va
a l'Andreu Castells
a l'Andreu Castells
de Sabadell
i què és el que denuncies
doncs nosaltres
no només jo
sinó totes les famílies
estem farts
de que el nivell
d'educació
és moltíssim
i no parlem només
a nivell de matèries
sinó d'avis
de saber estudiar
de saber
organitzar-se
i bueno
i sobretot
el que deia
el que comentava
de matèries
i coneixements bàsics
noteu que és molt baix
el nivell
que ensenyen
els vostres fills
sí
el que hem detectat
és que el nivell
cada vegada
cada curs
és inferior
però més o més
s'ha sumat
en una
una forma
molt dolenta
de tractar
les famílies
per part
de l'equip directiu
quan això
s'ha intentat treballar
i és per això
que heu demanat
la dimissió
de l'equip directiu
sense altres
sí
sí
després de
parlar-nos
totes les famílies
perquè això
és un moviment
de totes les famílies
el que demanen
és la dimissió
de l'equip directiu
sí
Andreu Merino
què tal
bon dia
bon dia
en quin punt
està aquesta
voluntat de dimissió
doncs
el que us hem avançat
el matí
de Catalunya Ràdio
és que
l'equip directiu
ha agafat
la baixa
en bloc
després que les famílies
haguessin demanat
la seva dimissió
per aquests motius
que ara
estava explicant
la Verònica
i a partir d'aquí
Educació
el Departament d'Educació
ens confirma
que Inspecció Educativa
assumirà
la direcció del centre
de manera
interina
almenys
a l'espera
de trobar
una solució definitiva
ara mateix
quants mestres
hi ha en aquesta escola
i quants alumnes
més o menys
per situar-nos?
Doncs són
des línies
de
cada curs
amb 25
més aproximadament
de una P3
fins a 6
doncs
avui he de calcular
però
de fer matemàtiques
i sí
bueno
les primeres 6
són 12
més els 6
d'infantil
doncs són
18 classes
aproximadament
amb les coses
ja m'aspecais
doncs parlem
d'un
d'aquest dia
de 20 i pocs
professors
i no tinc equivocada
que això
jo sí que no
és a dir
pot ser que hi hagi
un problema
de pocs professors
que van molt estressats
i per tant
això afecta
la qualitat educativa?
des de la meva opinió
i el que valorem
des de l'AFI
l'exercici de pare
no és un problema
la delta dels professors
aquest moviment
no està en cap moment
en contra dels professors
que han intentat
sempre fer el millor possible
i treballar el millor possible
però no els hi han permès
és que això
de que agafin
una baixa
en bloc
en bloc
això
la baixa laboral
no s'agafa en bloc
això és molt estrany
això és molt estrany
que es puguin acollir
a una baixa laboral
d'un dia per un altre
perquè hi ha una situació
d'aquest tipus
sí, això és el baixa en bloc
és el concepte
que ha fet servir
el Departament d'Educació
quan ens han confirmat
que s'havia produït
perquè primer va començar
a circular
si havien dimitit
o no
atenent a la demanda
de les famílies
i el concepte
que fa servir
l'educació
ara mateix
és aquesta baixa en bloc
que és el que tu dius
que hem de mirar
exactament
com s'ha dut a terme
en tot cas
Verònica
diguéssim que
si ara la inspecció
del Departament d'Educació
assumeix la direcció
en tenen que hi haurà mesures
no sé quina explicació
us han donat
doncs del moment
estem a l'espera
nosaltres ens vam reunir
en la votació
el divendres passat
que ens van citar
i el que ens demanàven
era temps
i nosaltres amb això
nosaltres el que fem
és que ens mitja les famílies
al que anem parlant
amb inspecció
i amb direcció
que també ens vam reunir
divendres passat
i després vam fer
una assemblea de socis
i les assemblees van dir
que ja no hi havia confiança
en aquest directiu
que això era molt difícil
d'endreçar
que el millor era un recet
i tornar a començar
per treballar bé
per l'estat
dels professors
de poder treballar bé
i els nens
però no tenim
de moment notícies
sobre el fet
que hagin agafat
l'altre baixa
tot estrès
de l'equip directiu
i deixar anar
a la deriva
tot el professorat
ajudat
no el que estem contentes
de fer
si l'anem inspecció
bé
i veu
podrà valorar
que el que diem
que el que reclamem
les famílies
no és cosa
d'una pataleta
ni d'un cabreig puntual
ni d'una relació personal
que realment
hi ha un problema
hi ha algú
que no està funcionant
sí
bueno i que cal
ho seguirem
estem en línies
obertes
per anar explicant
i anar seguint
el vostre cas
una abraçada
que vagi molt bé
moltes gràcies
fem una pausa
per la publicitat
i de seguida
continuem amb la tertúlia
amb Jofre Llombar
Gemma Calvet
Itziar González
i Pere Rossinyol
El matí
de Catalunya
Renault
Les millors històries
són les que reinventen
constantment
com el Renault Clio
i Tech Full Hybrid
amb motor híbrid
de 145 cavalls
o 105 quilowatts
fins a un 80%
de conducció elèctrica
per ciutat
i 900 quilòmetres
d'autonomia
nou Renault Clio
i Tech Full Hybrid
mateix amor
energia nova
Dades de WLTP
Condicions Renault.es
Descobreix-lo
a la xarxa Renault
de Catalunya
El matí
és un propietari
que es vol vendre
el pis
per 250.000 euros
La Sara
es vol comprar
un pis
com el del matí
A la Sara
i el matí
els creuarà
el destí?
No!
Els creuarà
Housefy Connect
la tecnologia
de Housefy
que troba
el comprador ideal
3 vegades
més ràpid
Informa't
a housefy.com
Sí
Housefy
Cerco amor
salut
i tota la felicitat
del món
I a la rebaixa
és una mica de tot
Quan cerques
no sempre trobes
però a les rebaixes
del Corte Inglés
sempre trobes
el que cerques
amb descomptes
amb moda
esports
llar
accessoris
llençaria
sabateria
del 7 de gener
al 29 de febrer
les rebaixes
del Corte Inglés
a la botiga
Té 12 anys
i és la persona
més buscada
em va dir un número
un número molt llarg
és un codi
volem
amb la nena
si pot ser
si pot ser viva
és una nena
és una nena xinès
que n'està distribuint
la foto
què té aquesta nena
per última vegada
digue'm els números
Safe
a TV3
divendres a la nit
és
la gran pel·lícula
012
la millor resposta
posa en marxa
la pel·lícula
espera
espera
per què no la poses
en català
està disponible
l'oferta de continguts
en català
a les plataformes
de streaming
s'ha multiplicat
per més del doble
en els últims dos anys
abans de mirar
una pel·lícula
o sèrie
reviseu
la disponibilitat
del català
al menú de llengües
a més
com que les plataformes
acostumen
a tenir memòria lingüística
si consumiu
un contingut
en català
la pròxima vegada
que la llengua
estigui disponible
ja la tindreu configurada
per defecte
informeu-vos-en
a cultura.gencat.cat
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
Quan rasques
un rasca cleopatra
un rascalinc
o qualsevol dels rasques
de l'once
no només pots rascar premis
Ah no?
I què més pots rascar?
Doncs pots rascar
un bon moment
una anècdota divertida
amb els teus amics
i potser fins i tot
molts de dinerets
Aquesta sí que seria
una bona anècdota
Vinga, dona'm un rascar
Amb els rasques de l'once
tens un munt
de maneres divertides
de rascar momentassos
i premis
de fins a un milió d'euros
Rasques de l'once
Rasca el moment
A tots els que jugueu
a l'once
ben jugat
Juga't responsablement
i només si ets major d'edat
Busquem el millor restaurant
de calçotada de Madrid
Què?
Ens posem el pitet
i comencem la festa
Comencem?
Tècnicament
no és romesco, no?
Això?
No se'n caçot, no?
És la romesco, no?
No
Joc de cartes
a TV3 aquesta nit
i totes les temporades de Joc de cartes
disponibles a la plataforma digital
Descarrega't 3CAT
Tot seguit
Sentim les novetats
que ens porten els amics
del Corte Inglés
Bon dia
Hola, com va?
Bon dia
En la vida a vegades
ens posem a buscar coses que
mira, són complicades, eh?
Per exemple
que no se'ns congelin els peus al llit
o que n'hi hagi 3
o n'hi havia d'haver 2, per exemple
Però sort en tenim
de les rebaixes del Corte Inglés
perquè escolta
tots hi trobem sempre el que busquem
Sense anar més lluny
de llençaria
hi ha una selecció de marques
com Dim, Playtech, Chantel
Opassionata i altres
amb fins a un 40% de descompte
En una selecció de rellotges
de marques com Fossil
Emporio Armani
o Michael Kors
hi ha un 40% de descompte
I a més a més
hi ha una selecció de joieria
de la marca El Corte Inglés
amb fins a un 30% de descompte
I de majorica
fins al 50% de descompte
en una selecció de productes
Descarrega't la nostra app
i veuràs també aquí
que sempre hi trobes el que busques
Fins al 29 de febrer
les rebaixes del Corte Inglés
a la botiga web i app
Ah, i aquest divendres
t'esperem al Corte Inglés de Sabadell
a dos quarts de set de la tarda
amb el grup
L'Invisible Titelles
i el conte d'en Tabalet
Recorda't-en, aquest divendres a la tarda
Activitats Infantils
al Corte Inglés de Sabadell
Res més per avui
Fins demà
Molt bon dia
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
9 i 48
Atenció a aquest titular
que circula a la xarxa
i que afecta aquest programa
El matí de Catalunya Ràdio
Maiol
Doncs mira, és una informació
que assegura que Ricard Tostrell
és a dir, tu
ha ordenat bloquejar el compte de Twitter
del programa
que després de 14 anys
de compte obert a la plataforma
que ara es diu X
però que tothom coneix com a Twitter
El matí de Catalunya Ràdio
ha decidit bloquejar l'accés general
a tots els usuaris d'aquesta xarxa social
per ordre del nou director del programa
La notícia en qüestió
afirma que a partir d'ara
se seleccionarà quins oients
podran seguir el compte del programa
i qualifica la decisió de mesura
de censura sense precedents
contrària als drets civils
i a l'ètica periodística
La notícia va començar a viralitzar-se
Ahir a la tarda
ja té més de 45.000 visualitzacions
a la plataforma
i, per exemple,
persones cèlebres
com Lluís Llach
l'han compartida
Clar, de dir que això
és absolutament mentida
i que, de fet,
aquesta decisió de bloquejar
el compte del programa
és una decisió
de la Corporació Catalana de Mitjans
que va canviar l'estratègia
el mes de setembre
i que va dir
que apostaven tots
per una marca
que era el 3CAT
i Catalunya Ràdio
i, per tant,
tots els continguts del programa
els podeu trobar
i seguim fent tuits cada dia
a través del perfil
de Catalunya Ràdio
Però és veritat
que el perfil
estava tancat
i, per tant,
això ha provocat
aquesta confusió
Però, en tot cas,
què s'ha de fer en aquests casos?
Entrar-hi a sac
o passar?
Jofre?
Explicar-se, suposo
depèn de qui ho ha fet gros
i qui no, no?
Això parteix
d'un compte
de comerciants
de no sé oi
Clar.
Mira,
per sort
jo sé la intrahistòria
de tot això
és a dir,
jo conec molt
les persones
de la Corporació
que han treballat en això
i quan va arribar
els nous responsables
i particularment
els nous responsables
en matèria digital
i de xarxes
em van dir
Ens hem trobat
que hi ha
per exemple,
per separar-ho d'aquí
però perquè s'expliqui
l'exemple
Em sembla que hi havia
en tota la Corporació
20 o 25 comptes
relacionats
amb esports
El tot costa
L'esports 3
El tot gira
El no sé
El club de la mitjanit
Imagina't que treus
una exclusiva
sobre el bar
Què l'has d'explicar?
En 25 comptes diferents
s'ha d'unificar això
I en el cas
de Catalunya Ràdio
també
perquè vegi
que no estic fent-li
la pilota
a la persona
que dona
l'oportunitat
de tenir una cadira
cada dimecres
Aneu a buscar
el compte del suplement
Aneu a buscar
el compte del suplement
Què passa?
Que el Roger Escapa
també ho ha ordenat
No,
el compte del suplement
des del setembre del 2023
no existeix
Per què?
Perquè la direcció
no de Catalunya Ràdio
sinó de tota la Corporació
ha decidit
S'ha de posar ordre
amb tants comptes
perquè això també és veritat
Passa una cosa
Tots aprenem
Va haver un moment
en què
es va dir
que la teoria de Twitter
per exemple
era
quants més comptes millor
perquè arribaràs
a més capilaritat
i aleshores
en aquesta mateixa casa
en lloc d'haver
un compte
de Catalunya Informació
un compte
de...
Hi havia
un compte de Catalunya Informació
de societat
un altre compte
de Catalunya Informació
de política
un altre compte
de Tarragona
Però en el cas d'un programa
i ara no vull entrar
en aquest debat
però en el cas d'un programa
és veritat que també
generes comunitat
i per tant
és veritat que
cada cop i volta
talles una comunitat
Si està ben feta
o mal feta la mesura
des del punt de vista tècnic
jo no hi entraré
perquè em fotré en un jardí
però vull dir
que puc jo no estar d'acord
en aquesta decisió
no la defenso
però és una decisió corporativa
i hem decidit això
i per tant
hi ha una estratègia
i per tant
escolta
per això
per això justament
espera un moment
i acabo
tothom que vulgui criticar
el matí de Catalunya Ràdio
ho pot fer a través
d'arroba Catalunya Ràdio
ja està
és a dir
i està obert
i tothom pot anar
i dir
el que s'ha dit avui
a arroba Catalunya Ràdio
al matí
a les 9.52
aquest tio
és un cul d'olla
igual també
arroba Jordi Borda
i així
a la cap amunt
només vull dir una cosa
jo hi vaig llegir
al Twitter del Lluís Llach
i em vaig quedar
em vaig quedar
absolutament estorada
i vaig escriure al Ricard
i li vaig preguntar
això és veritat
i llavors em va explicar
tot això
jo crec que és molt important
perquè el mal està fet
és a dir
el Lluís
quan ara s'hi pot escoltar
aquestes explicacions
que són unes explicacions
del mes de setembre
corporatives
que no té res a veure
amb el Ricard Tostrell
que no és cert
gens cert
que hi hagi una voluntat
de limitar
com s'està explicant
i més arrel
del tema d'Ebole
és a dir
s'ha fet
una purga
i una cosa
absolutament
fora de lloc
i falsa
falsa
jo demanaria
que rectifiquin
perquè el mal està fet
és a dir
moltíssima gent
llegeix la xarxa
i no ha de ser
el Ricard
que ell ho hagi
d'explicar això
jo hi vaig trobar
a faltar
us ho dic
francament
doncs
alguna explicació
dels responsables
que van prendre
aquesta decisió
al mes de setembre
a nivell corporatiu
i que fessin ells
el Twitter
dient
això no és acceptable
no es pot acusar
en aquest professional
d'això
de vegades
hi ha aquestes
situacions
que falta coratge
per sortir
i per dir
escolta
es pot ser
independentista
i defensar la veritat
perquè no és
incompatible
ser independentista
amb defensar
la veritat
informativa
de totes formes
això òbviament
és així
però aquest no és
per mi
l'element més important
d'això que estem parlant
és molt important
aclarir les coses
òbviament
però el que revela
això que ha passat
és una cosa
que va molt més enllà
d'aquest programa
i que va molt més enllà
de la decisió
corporativa presa
i és com
a partir d'una realitat
es desvirtua
s'agafen uns elements
se'n crea una de paral·lela
i hi ha unes tècniques
amb el suport
de les noves tecnologies
i els deepfakes
nitidic
que a partir d'aquí
posen en marxa
unes maquinàries
que tenen una enorme importància
per la democràcia
va ser així com el Trump
va arribar a la presidència
l'any 2016
va ser així com es va fer
el Brexit
i aquest tema
no se li dona
la suficient importància
des d'un punt de vista
de la democràcia
perquè ara podem dir
que això no pot ser
però s'haurien d'establir
tots els mecanismes
per estudiar profundament
aquest tema
de les manipulacions
que permet la tecnologia
i la divulgació viral
de mentides
el Harari
el Harari
ho apunta
en el llibre
de 21 lliçons
pel segle XXI
i és un tema bàsic
ell no té mòbil
ell no està a les xarxes
és a dir
hi ha una dimensió
però jo
que defenso
l'ús constructiu
de les xarxes
amb edat
amb maduresa
i tal
penso
per què no la fan servir
per desmentir
si
s'estan produint
incendis d'aquest tipus
no
jo crec
sincerament
que
hi ha una obligació
d'actuació
és a dir
la gent que està sent difamada
no s'ha de defensar
ella
o els seus amics
l'han de defensar
els professionals
però les organitzacions
haurien d'explicar
atenció
ciutadania
anem a fer aquest canvi
o sigui
que avisin abans
de fer les coses
també
vull dir que
ara t'haurien de donar
no hi era
hi havia un post
que estava
que anunciava
que fèiem el canvi
en defensa
ara en defensa
el Lluís Iac
a veure
jo no l'he tacat
el Lluís Iac
perquè a més
és amic meu
en defensa
no és en contra
jo crec que el Lluís aquí
no
estic convençuda
que el Lluís
el Lluís va fer la piulada
perquè va repiular
una informació
que donava per certa
l'únic irresponsable
però a veure
no has de contrastar
el que realment
s'ha equivocat
és la font d'informació
si ets una autoritat
abans de repiular
és un gran tema
és a dir
les persones
que tenen responsabilitat
social
no cal parlar del Lluís
podem parlar
de moltes altres persones
en cap moment
Gemma
en cap moment
he dit que tu atacis
el Lluís
jo dic en defensa
en general
si els oients
estan articulant
algú jo crec que el Lluís
segurament
no ha tingut ara el temps
de fer la reacció
corresponent
però ha actuat
responsablement
tots ho pensem
jo estic convençuda
jo estic convençuda
li agradi més o menys
al Ricard Tostrell
a més a més
tot això surt
de la història
del Jordi Évole
és a dir
jo per exemple
i ho vull comentar
a mi
no em va agradar
la posició
del Jordi Évole
no em va agradar
no tant pel que va
dir espanyolitzar
autos
sinó perquè
en l'entrevista
jo li vaig veure
com un gran
profocional que és
i jo l'admiro moltíssim
una posició
a la defensiva
en un espai
on a mi
m'hagués encantat
que hagués destil·lat
estima pel medi
estima
identificació
i no li vaig veure això
però en canvi
no estic gens d'acord
en que hi hagi
aquest nivell
de purga
i de crítica
i de desautorització
col·lectiva
que ja està vent-hi
associat al periodista
que li fa una entrevista
és que això
això no s'ha vist mai
i em sembla
que han de començar
a sortir els professionals
però és que jo crec
que enteneu Twitter
com una cosa que no és
ho veieu com una cosa
que ha de ser democràtica
i no ho és
Twitter és un lloc
que és antidemocràtic
i que és un lloc
de vòmit
i ja està
però no pot ser
però no pot ser
propagadora
no pot ser
és que és el que és
de vegades
no hauria de ser
de vòmit
no hi entro
perquè no li dono importància
haurem de sortir tots
d'X a la zona
jo no hi soc
ahir vaig entrar-hi
per tot això de l'Ebol
per veure què passava
però si té repercussions
per la democràcia
s'haurà de poder bursar
jo no puc anar vomitant
pel carrer
però no és un lloc
per tenir debats
ni per tenir
per enraonar
és a dir
és un lloc per vomitar
ja està
però no renunciem
com diu el Pere
que sigui un lloc
també que tingui uns principis
bàsics de democràcia
en tot cas
té repercussions
per la democràcia
i per tant
el més important
no és defensar
la propietat privada
que algú pugui
fer el que vulgui
en el seu espai
sinó quins efectes
té per la democràcia
que és el bé suprem de tots
jo crec que cal realment
veure que hi ha una conseqüència
en termes de bilis
i de democràcia
de l'odi
a través d'aquesta manera
d'actuar
d'acusar
d'acusar
acusar
jutjar
jutjar
jutjar
escolta al final
informem-nos abans
és que abans de picar
informem-nos bé
però és que no volen això
ara sí
però ara et portarem
un puntet la contrària
no amb això
de la bilis i el vòmit
sinó en què només
sigui bilis i vòmit
és a dir
Twitter també ha permès
donar veu
a qui
considerava
que no en tenia
i s'ha saltat
tot el tema
dels intermediaris
com amb tantes
i tantes facetes
de la vida
és a dir
les agències de viatges
han desaparegut
i la gent
es lloga
els
o per exemple
les experiències
d'intercanvi de cases
gràcies a la
propagació
de l'ús
de xarxes socials
en molts sentits
de la vida
doncs
moltes coses
fins i tot diria
que han millorat
per haver
sí que és veritat
i aquí
és la part de raó
que estic d'acord amb tu
que a vegades
s'ha utilitzat
aquesta democratització
per només
fer això
el que passa
que jo crec
que les xarxes socials
tampoc
s'han fet servir
només per això
no
però a mi em sembla
molt bé
que la gent vomiti
vull dir
cadascú té la necessitat
que té
si algú considera
que és important
allò per ell
escolta endavant
si el fa feliç
si això l'ajuda
a sentir-se realitzat
com a persona
i aleshores
em sap molt bé
per la societat
que tenim
aquí és on entraríem
però jo no jutjo
aquesta persona
aquí és on entraríem
amb l'ús que se'n fa
és a dir
si ens posem tots
en peu d'igualtat
i de democràcia
que és aquesta democratització
juguem tots
les mateixes
regles del joc
és a dir
si algú vol
venir a partir la cara
sap perfectament
on fer-ho
sap que pot venir aquí
a la 1
a l'Avinguda Diagonal
614
i et pot trobar
i partir-te la cara
tu a
arroba
mar24
barra baixa 3
mar27