Son las 10.
Última hora, el matí de Cataluña Rádio.
Oscar Fernández, bon dia.
Bon dia.
¿Cómo estás?
Pues bien.
¿Y tú?
Fantástico.
Perfecto.
Em celebro.
Igualmente.
Mira, pues, el anuncio de Pau Hostil dispara a las acciones del Banco Sabadell
y en cambio fa caure a las acciones del BBVA.
Los títulos del Banco d'Origen Vallesar han arribado a pujar un 7%
a la inicia de la sessión bursaria respecto al tancamiento de ahí.
Ahora lo hacen un poco menos.
En canvi, les accions del BBVA cauen més d'un 5%.
El govern rebutja aquesta opa hostil anunciada avui.
La consellera d'Economia, Natàlia Mas, alerta del perill que suposa
la concentració bancària tant pels clients com, sobretot,
per les empreses que tindrien menys crèdits i més cars.
En declaracions a Catalunya Informació, Mas ha dit que les autoritats
de la competència no haurien de permetre aquesta opa.
Ara mateix, Catalunya ja té uns nivells de concentració bancària
molt elevats, els més elevats d'Europa.
De fet, si prosperés aquesta adquisició, ens situaríem al nivell més elevat de tot Europa.
Ara, de fet, només ens supera Xipre.
També resposta contundent del Ministeri d'Economia espanyol
a aquesta opa hostil del BBVA sobre el Sabadell.
Madrid, Àngels de Fuente.
Bon dia.
Des del govern espanyol, rebutgen de ple la decisió del BBVA.
Argumenten que l'operació afectarà negativament el sistema financer espanyol,
perquè pot representar, diuen, un augment del nivell de concentració bancari
amb un impacte negatiu sobre l'ocupació i en la prestació de serveis financers.
Recorden, des del Ministeri d'Economia, que el Banc d'Espanya ja va advertir ahir
del risc d'aquesta concentració que podria fer perillar l'estabilitat financera espanyola.
Una operació, afegeixen, des del Ministeri d'Economia,
que afectaria la cohesió territorial per la presència d'aquestes dues entitats arreu de l'Estat.
Àngels, la font de Catalunya, Ràdio Madrid.
Si prospera aquesta opa hostil, els sindicats donen per descomptat
que hi haurà una reducció d'oficines per evitar duplicitats.
Per això, orientaran la seva acció a preservar dues condicions.
Les ha explicades a Catalunya Informació,
la responsable del sector financer de comissions obreres a Catalunya, Ingrid Vilanova.
Nosaltres el que farem serà preservar al màxim les condicions laborals,
preservar al màxim els llocs de feina
i garantir que tothom que es vulgui seguir treballant tingui lloc de feina.
A Catalunya, el Sabadell té 340 oficines i el BBVA en té més de 400.
Pel que fa a plantilles, el Sabadell té aquí 5.500 treballadors i 4.000 al BBVA.
Fora d'aquesta opa hostil,
de la qual estarem pendents durant tot el matí de Catalunya Ràdio,
Israel també es declara molt decebut per l'amenaça nord-americana
d'aturar més subministraments d'armes
si es du a terme una gran invasió de Rafà al sud de Gaza.
L'ambaixador israelià a l'ONU, Gilad Erdan,
considera que són unes declaracions difícils d'escoltar
per part d'un president a qui remarca
han agraït el suport des del principi de la guerra.
En una entrevista a la ràdio pública israelian,
afegeix que qualsevol restricció que s'imposi a Israel
per part dels seus aliats
els interpreta pels seus enemics i els dona esperança.
I a més a més, nova mobilització dels pagesos a Tarragona.
Revolta Pagès ha convocat una concentració de tractors
fins a les 7 de la tarda a la plaça Imperial Tarracó
per demanar a tots els partits polítics
que firmin un compromís hidrològic per Catalunya.
Aigua per la terra.
Unitat mòbil, Xavier Espel, Clara Chavaria Domingo, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs una trentena de tractors han arribat fa uns minuts
aquí a la plaça Imperial Tarracó de Tarragona.
Han vingut als comarques del Priorat, Conca, Baix Camp, El Camp.
I aquesta mobilització vol posar sobre la taula
en plena campanya electoral
aquesta necessitat de dissenyar una estratègia hidrològica nacional.
I per això demanen un compromís
als diferents partits polítics
que concorren aquest diumenge a les eleccions
perquè treballin conjuntament
per dissenyar aquestes polítiques
que fomentin l'ús eficient de l'aigua
i unes polítiques que sobretot ne'caduquin
amb les legislatures successives.
L'última pàgina, es tracta d'un document amb 12 punts
i l'última pàgina d'aquest document
apel·la als representants dels diferents partits
que signin aquest document.
Així doncs, seran aquí des de les 9
fins a les 7 de la tarda.
Unitat Mòbil amb Xavier Espèl i Clara Xavarrí
a Catalunya Ràdio de Raona.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
Passen 4 minuts de les 10 del matí
i a aquesta hora hem d'anar fins a l'Hospital
de Sant Pau de Barcelona
perquè aquesta nit ha fet 40 anys
del primer trasplantament de cor
fet amb èxit a tot l'estat.
Una cirurgia que llavors semblava gairebé impossible.
A Sant Pau tenim la unitat mòbil del matí de Catalunya Ràdio.
Marc Güell, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb el suport aènic de José Antonio Muñoz.
Estem parlant de 640 pacients
trasplantats de cor durant aquests 40 anys.
Marc.
Sí, és una xifra que s'acumula des del 1984.
Ara fa just 40 anys.
I cada any es calcula que es fan entre 50 i 60
trasplantaments de cor en aquest centre hospitalari.
I ens acompanya la Marc Mesa.
Ella té 52 anys.
Fa 25 anys, quan en tenia 27,
li van fer un trasplantament de cor.
Marc, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui és una de les que participa en aquestes jornades
que es fan aquí a Sant Pau
per commemorar aquest 40è aniversari.
Marc, explica'ns el teu cas.
En el teu cas tot va començar amb una grip mal curada.
Sí, exacte.
Va començar amb una grip mal curada.
Els símptomes que jo vaig començar a tenir
era que m'ofegava,
sobretot per la nit,
quan estava estirada
i pels dematins tenia una tos molt forta,
una tos similar a la d'un fumador,
i jo mai he fumat.
I a partir d'aquí,
després d'aquests símptomes,
va ser molt de cansament
perquè precisament tenia els pulmons
plens de líquid,
perquè el cor no funcionava bé.
I tot això,
bueno, vaig estar des de l'abril fins al setembre,
més o menys,
que és quan ja em vaig posar malalta de veritat
i vaig ingressar aquí a l'Hospital de Sant Pau.
I de seguida hi va haver aquest trasplantament?
No, aquí el van aguantar una miqueta,
o sigui, em va trigar un any i poc,
que és quan ja el cor va fallar del tot,
vaig ingressar d'urgències
i en poc més d'una setmana,
bueno, de fet,
és el que vaig estar ingressada aquí a Coronàries,
i d'un dia per un altre,
vaig signar papers un divendres,
i el dissabte al migdia
ja em deien que tenien un possible cor per mi.
Et van posar aquest cor,
a partir d'aquí vas haver de tornar a l'hospital,
després fins a vuit vegades,
per vuit rebutjos, oi?
Vuit rebutjos, sí,
cada vegada que et posen...
Bueno, quan et posen un cor,
després per veure que el teu cos no el rebutja,
t'han de fer una biòpsia.
Llavors,
a partir de la primera biòpsia,
tot era malament,
perquè sortien positives,
que no és una bona paraula en aquest cas,
positives vol dir que tens un rebuig,
i clar,
has d'entrar en aquell temps,
clar,
estem parlant de fa 25 anys,
havies d'estar 3 dies a l'hospital,
perquè cada dia
t'havien de posar una medicació especial.
I Marc,
com ha canviat la teva vida
en un trasplantament de cor?
Estem parlant de fa 25 anys.
Fa 25 anys,
era molt jove,
tenia moltes ganes de viure,
i em va canviar la perspectiva del món
i de la vida,
em va canviar moltíssim,
o sigui,
de passar a ser una persona de sofà,
a ser una persona que no paro,
que no paro,
que faig...
Bueno,
jo el que volia era que,
una vegada tingués el trasplantament
i tot estigués adaptat,
que més o menys dura un any,
doncs començar amb una vida
completament normal,
i això volia dir,
treballar i fer les mateixes coses
que feia abans del trasplantament.
I, bueno,
ho vaig aconseguir,
treballar,
sortir,
bueno,
amb la meva parella,
excursions de muntanya,
viatges,
bueno,
una vida plena,
molt plena.
I també,
el que a mi m'agradava molt fer
és que em trucaven d'aquí,
l'equip mèdic,
quan havia alguna persona
que l'havien de trasplantar
o estava acabada de trasplantar,
per fer visites,
perquè veiessin
què és el que passava
després del trasplantament,
que podies estar bé
i portar una vida normal,
i allò m'encantava.
I avui aquí,
Ricard,
respira molta il·lusió
per aquests 40 anys,
perquè cada cop
també la supervivència
és més alta
després d'un trasplantament,
com aquest.
És el testimoni
de la Mar Mesa,
Mar,
moltíssimes gràcies.
Ai no,
gràcies a vosaltres,
i, bueno,
gràcies per estar aquí
i poder ser testimoni
d'aquesta,
bueno,
com ho diria,
agraïda sobretot
dels donants,
i fer una crida
també perquè la gent
s'anima més
a ser donant.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Mira,
de fet,
a aquesta hora
també podem saludar
el doctor
José María Caralbs,
que ell és un dels cirurgians
que va encapçalar
l'operació
del primer trasplantament
de cor a Espanya.
Doctor,
bon dia,
com està?
Hola,
bon dia.
No vaig ser,
perdoni,
no vaig ser un dels cirurgians,
vaig ser el cap
de l'equip quirúrgic
que va organitzar,
programar
i fer el trasplantament.
Com recorda el dia d'avui,
fa 40 anys?
Bueno,
el dia d'avui,
a la nit,
havíem fet el trasplant
en el Juan Alarcón,
va anar molt bé,
el cor funcionava bé
i tots
estàvem encantats
perquè tothom
va fer el que havia de fer
i ho va fer i ben fet.
Vaig donar les gràcies
a tot l'equip
perquè havíem fet
tot perfecte
i gràcies a això
el Juan Alarcón
va sortir endavant.
Era un pacient molt jove,
oi?
Canvia,
si no recordo malament,
32 anys.
Clar,
en aquest trasplantament
vostès van posar
les bases
dels protocols
que avui en dia
encara se segueixen,
no?
Les operacions
s'han fet més complexes
però vostès
van marcar el protocol.
Sí,
bueno,
la intervenció
en si,
la tècnica quirúrgica
no ha variat.
És exactament igual
o quasi exactament igual
que la vam fer.
El que potser ha variat
han sigut
els medicaments
que es donen
en els malalts
pel rebuig,
encara que el principal
continua
a ser
amb la ciclosporina,
però n'hi ha uns altres
que ja desconec
quins són
perquè ara ja no estic
en aquest món,
però
tot plegat
fa que la supervivència
cada vegada
sigui més gran
i que hi hagi
molts malalts,
com la malalta
que vostès
han interviuat,
molts malalts
de 25,
de 30,
de 34,
de 35 anys
que es van a fer
el trasplantament
i que avui en dia
fan una vida
absolutament normal.
No sé per on
vostè creu
que passarà el futur,
per aquests models
de cors artificials
o aquests cors
de porc,
per exemple,
que hem vist
que poden també
tenir sortida.
Com ho veu,
vostè?
Miri,
jo crec,
i ho vaig dir
des del començament,
la sortida
a la manca
de donants
és,
en primer lloc,
augmentar el pul
de donants
i de receptors,
augmentar l'edat
en la que es pot ser donant
i també augmentar l'edat
en la que es pot ser receptor
perquè el cor
pot durar
bategant bé
durant molts
i molts anys
i encara que estiguin
80 anys
i el cor funciona bé,
aquest cor
pot funcionar
en molts anys
encara dins d'un cos
en què tot estigui bé.
Això,
una cosa
i segona cosa,
s'estan fent experiments
i ja es van començar
a fer
l'any 87
sobre
introduir
l'ADN
humà
en porcs
perquè aquests
els reconeguessin
i així,
una vegada fet
el transplantament
el rebuig
seria més petit.
Aleshores,
als anys 80
i començant
en dels 90
que hi havia
granges
de cors
en els que
s'hi feia
aquestes intervencions,
estaven a punt
de fer
transplantament
d'acord
amb humans
però,
aleshores,
va sortir
el problema
de les baixes
boixes
i ja crec
que es va
tenint por
que
col·locar
un órgão,
ja ho sap
exactament
el que volia
que apareguessin
virus
o bacterias
que desconeixien
i que
poguessin
organitzar
una epidèmia
que no era
desitjable.
Però ara
tot ha canviat
i ara
hi ha encara
dos o tres centres
del món
que estan treballant
amb els cors
transgènics
i arribarà un dia
en què
quan vulguis
fer un transplantament
trucaràs al centre
i diràs
necessita un cor
d'un port
de tants quilos
d'aquestes característiques
etcètera, etcètera.
Tot serà
molt més fàcil,
molt més ràpid
i sense esperes
i sense morts
en la llista
te l'espero.
Tu t'es, Josep Maria Caralps,
moltes gràcies
i que tingui
un bon dia avui.
Moltes gràcies,
ha sigut un plaer.
Mira,
Carmeta,
que hem parlat
de coses interessants
avui
i temes diversos,
però m'he quedat
amb la primera frase
que he sentit al matí
que és la Maria
a xarxes
dintre que el futbol
és una merda.
Jo l'únic
que voldria dir
i la reflexió
que faig és
tu t'imagines,
Carmeta,
s'imagina vostè
despertar-se
i un dia ser
espanyol
i del Madrid?
Vull dir,
és que,
vull dir,
jo,
jo,
servidor,
haver nascut a Madrid.
Hola,
hola,
bon dia.
Us imagineu això?
Tu t'has d'aixecar
el demà
que has nascut a Madrid,
ets del Madrid
i no te,
o sigui,
amb la mateixa educació,
amb els mateixos amistats,
tot igual,
però la vida canvia,
és que...
Home,
series molt més fàcil.
Però és que llavors,
és quan dic,
no és que el futbol és una merda,
és que la vida és una merda,
Maria.
És que la vida és una merda.
Però el futbol és la vida,
per això,
al final,
va a parlar de la mare.
Hola,
bon dia,
bon dia,
Carlos,
bon dia,
molt pocs de la vida.
És ben bé que us reduïu tot allà mateix,
eh?
Mare meva.
Si no,
redueixo la política,
saps?
Redueixo la política.
Mira,
jo estic content,
perquè amb aquest top hostil,
a mi se m'haurà acabat l'hipoteca,
perquè se'n quedarà l'hipoteca,
no?
També?
Sí,
tot,
tot.
S'ho quedarà tot.
L'hipoteca i el cor també se'n quedarà.
Això ho heu d'explicar, eh?
Vull dir que tot el que teníem pendent
amb el banc de Sabadell,
ja està,
queda resolt,
no?
Vull dir això,
això s'ha d'explicar.
Estem en paus,
estem en paus.
No sé per què no ho dieu,
no és que la gent s'emprenya per qualsevol cosa, eh?
Sí,
bueno,
digue'm,
digue'm,
digue'm,
digue'm,
digue'm,
digue'm,
digue'm,
digue'm,
digue'm,
digue'm,
digue'm,
digue'm,
digue'm,
que més volem.
No,
és com aquest.
Digues,
digues.
Què us passa?
No ho sé,
digues,
digues,
el que seré una fresa,
calla,
digues,
digues.
Va!
Digues,
Carlos.
No,
home,
colló,
que...
Sí,
digues,
digues.
Jo ho he dit,
mitjans,
mitjans que em quedaven,
ja està.
Ja,
però digues,
digues,
Carlos,
digues.
Digues,
Carlos,
digues,
digues,
digues,
digues,
digues,
digues,
digues,
digues,
el meu fill,
el meu fill,
es pot rebentar
tot el meu patrimoni.
Ara,
és que anava a treure això jo.
Tu creus anar-te'n a les Illes Maurici,
digues,
digues,
digues,
digues,
digues,
digues,
tu creus anar-te'n a les Illes Maurici,
de relax,
el meu fill,
i estar pendent.
Ara arribo a Barcelona.
És que,
digues,
digues,
digues,
digues,
ara arribo a Barcelona,
no,
digues,
i no trobo,
i ja no tinc ni la casa.
Apa,
digues,
digues,
no digues.
No digues,
tu.
Apa,
que votaria jo,
si m'anés a les Illes Maurici.
La mare,
és ben bé que...
Ferran de Sant Maurici,
l'Ostreny ha fet una mica
Gimères de los Santos,
també aquí.
Hola,
connectem amb Ferran de Sant Maurici
de totes les Santos.
Pensava que Sant Maurici
allà al Pirineu,
no?
Sí,
sí,
sí,
sí.
Les Illes,
tu imagina't que arribes a Sabadell
i la teva filla de dos anys
ja te s'ha venut totes les...
i tu no has pogut votar el teu president?
Ara.
Ah,
és que...
Jo no marxo de vacances.
No,
digues tu.
No,
jo no marxo de vacances,
eh?
Vull dir,
amb aquest neguit a dins la panxa
jo no marxo de vacances.
Però després has parlat també
amb aquest noi
que tenia això de la tos farina
i hi ha hagut moment
que tenia feina a la botiga
i he sentit que també
jo estava de vacances
i dic,
aquí tothom està de vacances?
Tothom està de vacances.
Vull dir,
què treballem?
Quatre aquí?
És que esclar,
tothom està de vacances
a aquest país,
eh?
No ens queixem la mare
que em va per allà.
Sí,
sí.
Digues,
digues,
Carlos,
que no sé si no deia res.
Una cosa.
Sí.
Podem mirar de fer
a final de campanya
sense dir
el concepte
cordó sanitari?
O sigui,
podem fer una tertúlia
sense que surti
800 vegades
cordó sanitari?
A veure,
però avui estava justificat
perquè hem fet
un cordó sanitari,
hem signat un acord
per fer un cordó sanitari.
Podem trobar
una alternativa
a un cordó sanitari?
Ah,
és interessant això
que has dit ara.
Vols fer un cordó sanitari
i el cordó sanitari?
No digues,
Ostrell.
Vols fer el cordó sanitari
o el cordó sanitari?
Ara.
Va,
estic bona.
Bona.
Tu ho has entès.
Ho apuntem.
Solicà de Feixedes,
us deixem que teniu
molta feina amb el feix.
Sí.
Què?
Que gràcies.
Digues.
Gràcies a tu,
Ostrell.
Adeu,
que vagi molt bé.
I Maria Vilafran Espada,
Aida Martó i Jaume Clotet.
Que tingueu una bona setmana.
Ja s'acaba,
ja s'acaba.
Ja s'acaba,
ja s'acaba.
S'acaba.
Ara tornem.
El matí de Catalunya Ràdio,
Ricard Ostrell.
Aquest dissabte 11 de maig
farem el suplement
des de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Un, dos, tres, ja s'acaba.
Un dels hospitals
de referència de Catalunya
prepara una jornada especial
al carrer
amb el Clínic Obert
per apropar la salut a tothom.
I serem en directe
amb metges,
testimonis,
experts
i actuacions musicals
com Maria Heine.
Crec que sé qui és,
però potser em foto la posa.
Farem el comunista
amb el Joel Díaz
i parlarem de cuina saludable
amb el Pep Noguer
i l'Ada Parellada.
Fem una costellada,
que no vol dir
que només mengis costells.
I tindrem una conversa
molt especial
amb tota una estrella de Hollywood.
By my life or death
I can protect you.
Vigo Mortensen.
I will.
Aquest dissabte 11 de maig
el suplement
des de l'Hospital Clínic de Barcelona.
Amb el suport
de la biotecnològica Amgen.
Torna la setmana d'Internet
al Corte Inglés.
Fins a un 30% en moda,
accessoris a bateria,
esports i molt més
a la nostra web i app.
I fins a un 30%
en electrònica,
electrodomèstics i llard,
també a les nostres botigues.
Només fins al 17 de maig,
setmana d'Internet
al Corte Inglés
amb fins a un 30%
de descompte.
El que estaves esperant
a la botiga web i app
del Corte Inglés.
012.
La millor resposta.
Has pensat en el teu futur?
Tota l'oferta d'EFP
la trobaràs al portal
fp.gencat.cat.
L'EFP ofereix
un ampli ventall
de cicles formatius
i certificats de professionalitat.
Enguany s'afavorirà
que obtinguin plaça
a les persones
amb més bona nota
i criteris de prioritat.
I l'alumnat
de grau bàsic o mitjà
tindrà més oportunitats
de continuar
a grau mitjà
o superior.
Les dates de preinscripció
dels cicles
de formació professional
de grau mitjà
i superior
seran del 24
al 30 de maig.
Informa-te'n
a fp.gencat.cat.
012.
La millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
El 9 de maig
de 2018
es va celebrar
per primera vegada
el Dia Mundial
dels Mitjons Perduts.
I, en fi,
si fins i tot
els mitjons perduts
tenen un dia propi,
no te'n mereixes un?
Tu també?
Amb Mi Dia de l'11
tria la teva edat especial
i juga-hi.
Cada dia,
per un euro,
guanya fins a 3.000 euros.
Mi Dia,
el sorteig més teu.
I recorda,
un de cada cinc toca.
A tots els que jugueu
a l'11,
ben jugat.
Juga responsablement
i només si ets major d'edat.
9 de juny
Eleccions al Parlament Europeu
Si ets una persona
cega
o amb discapacitat visual greu
i coneixes el sistema Braille,
pots votar
amb plena autonomia
a les eleccions.
Comunica-ho al telèfon gratuït
900 150 000
entre el 16 d'abril
i el 13 de maig.
El dia de la votació
hauràs de recollir
la documentació
a la teva mesa electoral
amb el teu DNI,
inclòs a la informació
necessària en Braille.
Ministeri de l'Interior
Govern d'Espanya
Arriba la setena edició
de la festa
de l'escena musical catalana.
El desconcert i cap
s'instal·la
a la Sala Apolo de Barcelona
al 14 de maig.
Més artistes que mai
i noves parelles impossibles.
Amb
Fins a 26 artistes
de l'escenari.
Vine al desconcert 2024.
Dimarts 14 de maig
a la Sala Apolo de Barcelona.
Entrada exclusiva
amb invitació.
Demana-la al web
o a l'app d'ICAT.
OxiBet,
l'asseguradora
que protegeix
tot el que t'importa
i patrocina
tot, tot i tot
el desconcert d'ICAT.
Són les 10 i 20.
Seguim ara
amb la ronda
de passejades
amb el president
de la Generalitat
i candidat d'Esquerra Republicana
Pere Aragonès
i ens ha portat avui
a un lloc
amb unes vistes
privilegiades
d'una part del país.
Avui,
penúltima passejada
amb el candidat
d'Esquerra Republicana,
president Aragonès.
Què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Com està?
Molt bé.
Ho porta bé, això, la campanya?
Sí, sí, sí.
De fet, a veure,
quan portes el ritme
de president de la Generalitat,
la campanya és pujar
un 15%,
la intensitat.
Ana, m'ha dit
pensar que diries poca cosa.
No.
Puja una mica la intensitat.
Sí, puja la intensitat,
però és veritat
que ja estàs
una mica acostumat
a una agenda molt plena,
a molts actes,
a haver d'assumir
molts continguts
de temes molt diferents
amb molta rapidesa,
però és veritat,
és així,
no negu
que és un esforç suplementari.
On m'ha citat avui, president?
A la Torre de Coixerola.
I és un dels espais
que he tingut l'oportunitat
de visitar aquests anys
i m'agrada molt
perquè es veu
una perspectiva del país
que no veiem normalment,
quan passegem
pels carres i places
i des d'aquí,
a mi que m'agrada
aquesta idea
de la Catalunya sencera,
no veiem tot Catalunya,
però una part sí.
És increïbles,
les vistes són increïbles.
Sí, és a dir,
aquí mateix ara tenim,
mira, això d'aquí més a la vora,
que just després de la muntanya
és Sant Cugat,
després tindries Rubí,
allà de la Terrassa.
La Terrassa
tampoc es veu molt així...
Després hi ha Sabadell,
que tothom sap
que és la capital del món.
Sí.
I autònoma,
Badia,
es veu...
Sí, sí,
és una vista molt bonica
i et veus el país
d'una altra manera
i quan tens ganes
de planificar el país
i d'imaginar-te
el futur del país,
veure-lo en aquesta perspectiva
és inspirador.
I fins i tot,
al final de tot,
darrere la mola,
aquelles muntanyes blanques
és el Cadí.
Clar,
vostè ha estat president
de la Generalitat,
que és la màxima distinció
que pot tenir
un ciutadà de Catalunya,
el màxim orgull segurament
vostè com a polític
i com a ciutadà.
Sí, sí,
l'honor polític més gran.
Com ho ha viscut per això?
És a dir,
és una feina
que es viu amb molta solitud?
Hi ha moments de solitud
perquè hi ha decisions
que són complexes
que has de prendre
i que al final
no pots mirar cap amunt.
No pots dir,
escolta'm,
això que ho prengui una altra.
Les has d'assumir tu.
I a vegades
són decisions incòmodes.
Clar,
en aquest mandat
teníem pandèmia.
És a dir,
una de les decisions
que em va trucar prendre,
em va trucar prendre-la
abans de ser president
i investit pel Parlament,
però després també
van haver de ser,
van haver de tornar
a adoptar restriccions
per la pandèmia.
I això és dur
perquè no ho vols fer,
però és el que toca fer-ho,
no?
I aquest,
potser no és el que et ve
més de gust,
però és el que toca fer,
això és cada dia
com a president.
I creu que costa
a vegades explicar
aquestes decisions?
És a dir,
que una de les dificultats
màximes com a president
a vegades
és que la gent
li arriba
potser distorsionadament
al que vostè ha volgut fer?
A veure,
això jo crec que és inevitable
perquè tothom
es llegeix
la realitat
amb els seus ulls,
no?
I per tant,
tenir una visió global
no li pots demanar
a qualsevol persona
que passa pel carrer
i que escolta
les teves decisions,
no?
I com es argumenta
és que tingui una visió global
has de fer un esforç
per explicar-ho,
crec que ho hem fet
però independentment
d'això
no t'ha de condicionar,
és a dir,
has de poder-ho explicar bé,
sobretot quan hi ha decisions
en què la ciutadania
perquè tinguin èxit
ja s'ha de sentir-se partícip,
per exemple,
en la lluita contra la sequera
a l'hora de l'estalvi d'aigua
o quan teníem la pandèmia,
doncs que les restriccions
havien de tenir efectes
si la gent les complia,
no?
Però al final
les has d'aprendre tu
i tu tens unes idees,
tens clar què vols fer,
però la realitat
també va portant altres coses,
ja tota una pandèmia,
una guerra,
la inflació,
la sequera,
un panorama polític
que hem anat gestionant
i...
però bé,
crec que és una mica
el signe dels temps ara.
Per què ha de aixecar
les restriccions de la sequera
ara que en parlava,
just en aquest moment?
Doncs perquè hem arribat
a un nivell d'aigua,
sobretot al sistema
terallobregat,
doncs al 25%,
i sobretot una previsió
amb l'experiència que tenim,
amb l'activació d'aigua
que posem al sistema
que no ve d'embassaments
i amb les previsions de pluges
que hi ha,
doncs que fins i tot
si ara no ploguessin
una sola gota,
superem tot aquest any,
doncs havent retornat
a l'estadi d'excepcionalitat.
Però això no ho podia fer,
per exemple,
a dilluns de la setmana que ve?
És que aquestes setmanes
també són importants
perquè hi ha molta gent
que està prenent decisions
en funció de quanta aigua
té disponible,
o el sector que ha fet
més esforç en la sequera
de llarg
és el sector agrícola
i ramader.
Per tant,
cada setmana
que puguem guanyar
és en molts casos
una acollita que es fa
i no pas que es deixa de fer.
I crec que si hi havia
les condicions per fer-ho,
doncs no tenia sentit
haver d'esperar més
perquè aquests dies
estan prenent decisions
sobre si planta és blat de moro
o no planta és blat de moro.
Clar, vostè,
quina idea de país té al cap
després de l'experiència
que ha viscut?
Per exemple,
ara estem davant aquí
de l'aeroport del Prat,
vostè en parla de la sequera,
l'emergència climàtica,
com és compatible
un model de ciutat
que creix,
que vol ser ambiciosa,
de ciutat i de país,
que vol ser ambiciosa,
que vol créixer,
que vol esdevenir
important al món
en aquest moment
d'emergència que estem vivint?
Hi ha una idea
que no hem de créixer
tant en volum
sinó en valor.
I això val
per tots els sectors.
És a dir,
tenim aquí,
veiem des d'aquí
l'aeroport del Prat,
de fet,
quan ho veus des d'aquí...
Impressiona,
perquè és molt gran.
És molt gran.
Sí, sí.
Veiem la Ricarda,
també, no?
Ara, de fet,
està un avió
passant just per sobre.
Sí.
I què hem de fer
amb l'aeroport?
Doncs,
quan veus
que aquest és l'espai,
tampoc hi ha gaire marge
per anar posant ciment,
no?
Per tant,
hem de fer-ho
de manera diferent.
Per això hi ha
aquesta proposta
basada en criteris tècnics
de reconfiguració
de les pistes
en algun moment,
però, sobretot,
en aquest país
ha de fer una aposta
per canviar
de model econòmic.
Hem fet els primers passos.
Des dels anys 90,
Catalunya s'ha anat
convertint
en una economia
amb molt de serveis.
Hem de fer
un retorn a la indústria,
hem fet l'aposta
per la reindustrialització,
hem aconseguit
inversions industrials,
3 de cada 10 llocs
de treball
que s'han creat
a Catalunya
són en àmbit
científic,
tècnic,
professional,
i crec que això
és molt important,
i aquest és el camí.
A més,
tenim una cosa
a Catalunya,
un gran actiu,
que és que tenim
un sistema
de recerca
i coneixement
extraordinari,
i des d'aquí
veiem
algunes de les noves.
Qui baixa una mica
més avall
veus l'OPC,
tenim el supercomputador,
des d'aquí
quan mirem cap
a tot aquest espai
d'allà
és on hi ha
el sincrotró,
i després
molt a la vora
tens l'autònoma,
és a dir,
tenim un sistema
de recerca
i coneixement
que és
on hem d'apostar
i són els llocs
de treball
del futur.
Si no haguéssim
fet l'aposta
per la recerca
científica
en l'àmbit
de la salut,
avui no tindríem
una inversió
d'astrazènica
de 1.300 milions
d'euros
a Catalunya.
Però per entendre's
hem de créixer.
La proposta
és créixer,
però fer-ho
d'una manera
diferent,
responsable.
Més que creixement
és prosperitat.
Això és una manera
de dir-ho,
president.
Però crec que la manera
de dir-ho
reflexa
quina és la mentalitat
que hi ha darrere.
És a dir,
hem de créixer,
per exemple,
parlant del sector turístic,
hem de créixer
amb més nombre
de turistes?
No.
Hem d'intentar
que el turisme
sigui un turisme
de més valor afegit
en el sentit
de més despesa
per turista
que permeti
que els serveis
en l'àmbit turístic
es puguin pagar
millor els treballadors?
Doncs sí,
aquest és el camí,
aquest és l'exemple.
Però per exemple,
allò que han fet ara
a Venècia,
de fer pagar
uns diners
perquè la gent
entrés a la ciutat
com a turistes,
això creu que és una mesura
que pot frenar
aquest turisme salvatge?
Jo crec que en el cas
de Venècia
és un cas molt especial
i crec que és una bona mesura
per a Venècia.
Nosaltres també,
en certa manera,
el que estem fent
és posar
un cert filtre,
és a dir,
quan hi ha una aposta
perquè a l'àmbit turístic
hi hagi uns allotjaments
de qualitat
en els que s'inverteix,
doncs
va en aquest sentit.
Quan fas una aposta
per a l'àmbit cultural,
va en aquest sentit.
Però, per exemple,
en l'àmbit agrícola,
Catalunya tenim
molts microclimes diferents.
Per tant,
podem ser,
malgrat el canvi climàtic,
competitius en molts àmbits,
en l'àmbit agrícola.
No ho serem a volum,
perquè el país té la dimensió que té,
però podem ser en valor.
És a dir,
el fet que siguem reconeguts
Regió Mundial de la Gastronomia
l'any vinent
és un exemple
de l'excel·lència
dels productes
que hi ha al nostre país
i que li hem de donar
aquest valor afegit
i creure'ns-ho.
És a dir,
crec que és molt important
reforçar la nostra autoestima
com a país.
Creu-vos-te que les esquerres
tenen massa complexa
aquí,
en aquest país?
Les esquerres
batallem
contra una onada
reaccionària
a nivell global
que també té la seva expressió
a Catalunya.
I jo crec que precisament
és en moments com aquests
en què
s'ha de posar en valor,
s'ha de...
És quan es veu
el compromís,
no?
I hi ha una onada
en contra de la igualtat,
en contra dels drets
de les dones,
en contra dels drets
del col·lectiu LGTBI
i nosaltres hem de
plantar-nos davant d'això.
I les polítiques ambicióses
que hem fet
les hem de mantenir.
Vostè quina posició té
pel que fa a aquestes concentracions,
manifestacions
que hi ha ara
en defensa de Palestina?
Empatitzo
completament
doncs
amb la denúncia
del que està passant
a Gaza.
Les massacres
del govern
de Netanyahu
acabaran
probablement
en un tribunal internacional
per crims de llerra
i
crec que
més que mai
és necessari
un alto al foc
definitiu
i per tant
avui moltíssima gent
se sent interpel·lada
pel dolor
que provoca
la matança
que està
vent-hi
a Gaza.
On està
el límit
per un president
de la Generalitat
entre el que és
la determinació política
i l'activisme?
Doncs has de poder
trobar un equilibri,
és a dir,
tu has de mantenir
les teves conviccions,
has de treballar
per aconseguir-les
i has de buscar
la forma més eficaç
i sent conscient
que tens una responsabilitat
i la responsabilitat
com a president
no vol dir
deixar
de defensar
el que creus,
sinó
vol dir
que
presideixes
una institució
que representes
a tothom
i a partir d'aquí
trobar la millor via
per aconseguir
en el que creus.
I creu que hi ha hagut
presidents activistes
en aquest país?
Bé,
suposo que tots
ho hem estat,
no?
És a dir,
jo vaig començar
en l'activisme polític,
Pasqual Maragall
va començar
en l'activisme polític,
Jordi Pujol
va començar
en l'activisme polític,
Carles Puigdemont
va començar
en l'activisme polític,
Quim Torra
va començar
en l'activisme polític.
Clar,
vostè ara
porta uns anys,
diguéssim,
governant,
de fet,
quan repassem
el seu currículum,
de fet,
molta gent li retreu,
sempre ha estat en política.
Crec que és un valor
en el sentit
d'algú que conegui
com funciona
a l'àmbit polític,
que tingui
coneixement
de molts àmbits,
he tingut l'oportunitat
de fer-me càrrec
de les polítiques
econòmiques
a Catalunya,
primer com a secretari
d'Economia,
després com a conseller
i vicepresident,
i ara també
com a president,
doncs,
és un dels àmbits
que també hi ha estat
a sobre,
com en molts altres,
però en aquest,
per coneixement
i per experiència.
S'ho donar
una visió
molt pràctica
del que es pot fer
i com s'ha de fer.
Però vostè creu que una persona
pot viure
tota la seva vida
de la política?
No, no.
No.
Jo no ho estaré vivint
tota la vida
de la política.
No, home,
tinc 41 anys,
no em volguis aquest mal.
Per tant,
s'imagina treballant
de què?
Doncs,
miri,
jo tinc una,
des de la tesi doctoral
que vaig deixar
aparcada,
estic donat d'alta
al col·legi
d'advocats
i per tant...
Però un consell d'administració
d'una empresa
elèctrica,
per exemple,
el volem?
No.
Perquè crec que hi ha
d'anar-hi gent
que realment
conegui el mercat
energètic.
I pensa en el seu futur,
l'inquieta?
Per jove,
perquè vostè m'ho deia,
tinc 41 anys,
vostè ha sigut
un president molt jove
a la història de Catalunya
i això segurament
també hi ha una part personal
que li deu inquietar
sobre el seu futur.
Inquietar no,
però sé que,
doncs,
és a dir,
com que jo no em jubilaré
fent política,
perquè tinc 41 anys,
no estaré 30 anys
fent de president
de la Generalitat,
per tant,
tocarà fer el pas
i crec que
amb l'experiència acumulada,
vaja,
aquest pas
es podrà fer
molt bé.
Tanta gent
ha de fer
passos així
a la seva vida,
per tant,
no em puc queixar,
no tinc dret a queixar-me.
Clar,
però és un cas excepcional,
perquè estem acostumats
a veure presidents
que acaben,
diguéssim,
la seva etapa
laboral activa
sent president
de la Generalitat,
i en canvi,
vostè ha començat fort
la seva vida.
Però crec que és bo
que hi hagi
barreja en aquest sentit,
no?
És a dir,
que hi hagi
president joves,
és bo,
i en algun altre moment
serà bo
que hi hagi
un president
o una presidenta,
de més edat,
és bo,
doncs,
que hi hagi
gent jove
presentant
al matí
a Catalunya Ràdio,
no?
Per exemple,
i en altres moments
hi ha hagut gent
de més edat.
Però s'ha sentit
menys tingut molt
amb això,
és a dir,
com a president
de la Generalitat
a vegades
ha trobat una falta
respecte institucional
pel fet de ser més jove?
Falta de respecte institucional,
no,
però sí que és veritat
que moltes vegades
has de demostrar
les coses dues vegades
perquè trenques
la imatge
clàssica
de la idea
d'un president,
no?
i per tant
sembla que hagis
de demostrar les coses
dues vegades.
Si a part de ser
president jove
fos dona,
precisament pels estereotips,
les hagués hagut
de demostrar
tres vegades
i si fos dona
irracialitzada,
quatre.
Per tant,
hem d'anar trencant
aquests estereotips.
Com és la seva relació
amb Oriol Joqueres?
Bé,
és una relació
molt bona,
de fet ens coneixem
de fa molts anys,
amb l'Oriol,
que de fet des d'aquí
crec que es veu
Sant Vicenç dels Horts,
sí,
cap allà darrere.
Des d'allà,
es veu la cimentera.
Amb l'Oriol
ens coneixem
des de fa molts anys,
quan jo estava
a l'activisme
juvenil independentista
a la joventut
d'Esquerra Republicana
li organitzàvem xerrades
de tot el país
i ho portàvem
amunt i avall.
Després ell va fer
el pas
en un moment
que Esquerra Republicana
necessitava
renovar
la presidència
del partit,
va fer un pas,
molta gent
l'hem acompanyat
i crec que
encara avui
l'Oriol Junqueras
té per endavant
un paper polític
en el futur del país.
Han intentat
encarar, diguéssim,
políticament amb ell.
Però és que
sempre ho intentaran fer,
és a dir,
quan un projecte
funciona,
quan un projecte
hi ha cohesió interna,
sempre hi haurà
qui estarà interessat
en que no continuïn així
i sobretot
les altres opcions
polítiques,
no?
Però, vaja,
jo crec que la millor mostra
és que aquesta campanya
l'estem fent,
que estem participant
a tot arreu
i que compto
amb la seva ajuda
de la mateixa manera
que ell
en els àmbits més
que correspon
a les seves funcions
com a president d'Esquerra
compta amb la meva ajuda
sempre.
Però han discrepat molt
durant aquests anys,
per exemple,
en polítiques que vostè
ha tirat endavant
que potser com a president
d'Esquerra
ell no ho veia tan clar?
No,
no perquè he de dir
que a l'hora
de tirar
polítiques públiques
endavant
sempre he trobat
suport.
No ho sé,
suposo que cadascú,
cada persona
té el seu estil,
té la seva manera
de fer
i per tant
potser algunes coses
hagin estat
diferents.
Tampoc me n'imagino
cap en concret,
però he trobat
sempre el suport
per part de l'Oriol Junqueras,
per part de la Marta Rovira
i per tant
estic molt agraït
també.
Vostè es veu
president de la Generalitat.
Per això
em presento
a les eleccions.
Si no em veies
president de la Generalitat
sent president
de la Generalitat
apaga i vamonos.
És a dir,
per tant,
ja el 12 de maig
ens dibuixen
uns escenaris
oberts
i hi ha molta gent
que dubta
i això ens diuen
també les enquestes
i també
que he vist
en els darrers anys
i és que
moltíssima gent
decideix què fer
aquesta darrera setmana
i fins i tot
el darrer dia.
I com començarà
vostè
aquests indecisos?
Doncs sobretot
explicant
que tota la feina
feta fins ara
quan hem aconseguit
revertir les retallades
i sabent que
queda molta feina
per fer,
quan hem aconseguit
revertir les retallades,
quan hem passat
d'una situació
de conflicte
oberta amb l'Estat
a encaminar-ho
cap a la negociació
perquè sortissin
els presos
de la presó
s'acabés la repressió
ara hem d'obrir
la segona fase
tot això
pot estar en risc
perquè aquestes qüestions
sí que depenen
de qui hi ha
al capdavant
de la Generalitat.
Però vostè sap
que la gestió
sempre passa més factura
és a dir
que és molt més fàcil.
Però s'ha de fer
i la responsabilitat
és precisament fer-ho
i a mi
m'apassiona tot,
m'apassiona
quan toca
defensar el dret
a l'autodeterminació
a la Moncloa
davant de Pedro Sánchez
i m'apassiona
quan, per exemple,
des d'aquí
que es veu
a Badia del Vallès
doncs anem a visitar
a Badia
i injectem a l'Ajuntament
4 milions i mig d'euros
per treure a l'Amiant
els edificis de Badia
que és l'únic poble
de l'estat espanyol
que té el 100%
dels habitatges
en presència d'Amiant
a més tot de fa 50 anys
i ara s'ha de treure urgentment.
Quantes vegades
li hem preguntat
en aquesta campanya electoral
si pactarà amb el PSC?
Moltes.
Jo crec que
hi ha 8 milions de catalans
doncs no ho sé, no ho sé.
Moltes perquè...
Però no ho descarta.
És que jo...
Miri, saps què passa?
Que a les últimes campanyes electorals
hem vist gent
que deia una cosa en campanya
i després
incomplia.
Carles Puigdemont va dir
que mai investiria
Pedro Sánchez
perquè deia
és que no li compraré
ni un cotxe de segona mà.
Doncs escolta,
l'he investit
a canvi d'uns acords polítics
que molts dels quals
coincideixen
al meu posicionament.
Jaume Collboni deia
si no guanyo les eleccions
i guanyar vol dir
quedar primer
em retiro de la política.
Coy,
és alcalde de Barcelona
no ben guanyant les eleccions
i amb el suport
dels comuns
i del PP.
Per això jo ho faig
en base a propostes.
És a dir,
jo em presento
amb unes propostes
que són referèndum,
un acord de bases
per referèndum,
que és el finançament singular,
que és reforçar
l'estat del benestar
i de la llengua catalana
i amb això
intentaré articular
una majoria
al meu voltant.
Però vostè prefereix,
jo entenc,
una majoria independentista
per governar
que una majoria
socialista
d'esquerres,
o no?
És que no cal triar
entre esquerres
i independència
perquè nosaltres
som independentistes
i d'esquerres.
Però vostè haurà de triar
perquè si vostè vol jugar
el paper de la centralitat
haurà de triar
si vol anar cap a
Carles Puigdemont
o cap a Salvador Illa
per formar majories.
Jo a partir del 12 de maig
diré, miri,
faré el mateix
que he fet en campanya.
Diré que aquestes
són les meves propostes.
Qui vol sumar
a partir d'aquestes propostes?
Perquè, vaja,
no serveix de res
ser president
si no pots tirar endavant
les propostes
que tu vols.
Ja saps que ser president
hauràs de sumir...
Però quina preferència té vostè?
Prefereix a Salvador Illa
o a Carles Puigdemont?
Jo prefereixo a Catalunya.
És a dir,
ja sé que, per exemple,
en la proposta del referèndum
el PSC està molt allunyat.
Ja ho sé.
Ara,
m'agradaria que hi haguessin
més partits polítics a Catalunya,
més enllà de la CUP
i de Junts
i una mica els comuns
que estiguessin a elaborar
el referèndum,
sí,
perquè voldria dir
que estem guanyant.
Per tant,
jo no renuncio a guanyar,
jo no renuncio
a convèncer
a ningú.
N'hi ha que, evidentment,
l'extrema dreta
ni m'hi dirigeixo,
però no renuncio
a convèncer a ningú
per avançar el que jo vull.
A fer política, diguéssim.
És que fer política
és avançar
i fer propostes.
Per això jo em centro
en propostes,
perquè
jo vull poder venir
al juliol
i que vostè
em pugui entrevistar.
Que no serà
la primera entrevista
que vostè haurà donat,
però...
Home,
depèn, no?
Home,
depèn de vostè.
Bueno,
depèn de moltes coses.
Quan es que si vol,
aprofiti-ho,
té l'ocasió,
comprometis a venir
a donar la primera entrevista.
No tindrem cap problema
en fer les entrevistes
que calguin.
La primera entrevista,
quan acabi
i tinguem els resultats electorals,
l'esperarem a l'estudi.
Amb l'entrevista
que vostè em faci,
jo he de poder dir,
escolti'm,
em van dir una cosa
en campanya
i hem complert.
Perquè crec que
hi ha una qüestió
que és credibilitat.
I quan veus que
el que han hagut de fer altres
per justificar
el canvi de criteri,
home,
jo no vull haver de passar per això
perquè crec que
s'ha de ser creïble
i en política
l'honestedat
i la credibilitat
és un valor.
Tot i que vostè de jove
feia teatre.
Sí.
No sé si n'ha après
alguna cosa
d'aquella etapa
en l'etapa actual
de la política.
Espero que m'hagi quedat
alguna cosa,
diguem,
a l'hora de...
potser,
l'activitat més pública,
en la que estàs
en un escenari,
en un míting
o en el Parlament parlant.
Espero que m'hagi quedat
alguna cosa de bona.
Per ser a Espanya en roba?
Aquest va ser un adhesiu
que vam fer
a la JARC
fa molts anys,
que me'l recorden
molt sovint.
Jo he de dir,
segurament
aquesta manera
de denunciar
el dèficit fiscal
ara potser
no ho diria igual,
però que tenim
un dèficit fiscal
insuportable,
sí.
Segurament
hi ha maneres
més
assertives
de poder-ho dir,
no em fa res,
no em fa res,
dir que ara
probablement
faria uns adhesius
diferents.
Ja per acabar,
una pregunta així
més personal,
més reflexiva,
no sé si aquests dies
també,
veient les enquestes,
ha pensat
en algun moment,
potser això
d'avançar les eleccions,
ho hauria hagut de fer
o no ho hauria hagut de fer?
No,
no ho he pensat
perquè al final
quan tu tens
un pressupost
que és bo,
que el partidisme,
el Parlament
te'l tomba
i estàs en una situació
d'un govern
en minoria
al Parlament,
no tens cap altra opció.
És a dir,
si un pressupost bo,
si per un pressupost
que incrementaven
3.200 milions d'euros
la despesa,
un pressupost
en què fent un acord polític
tots els partits
es poden lluir una mica
perquè poden explicar
el que han aportat.
Si això ho tomben,
què farien
quan vinguessin problemes?
Per tant,
hauria estat un any
del país
bloquejat
i amb un govern
emordessat.
Per tant,
com més aviat millor
que es pugui sortir
d'aquesta situació
i que la ciutat de Catalunya
deixi de perdre el temps.
En quin moment
vostè va tenir clar
que això anava cap aquí?
Jo quan vaig veure
que una setmana abans
del debat parlamentari
de la votació
del Parlament
els comuns
anaven pujant l'aposta
en el sentit
que no deixaven
cap opció
a baixar una mica
per trobar un acord,
un punt entremig,
vaig veure
que era molt probable
que perdéssim el pressupost
i que per tant
caldria una reacció ràpida.
Pere Regoners,
que no és d'Esquerra Republicana.
Acabem aquí
la nostra conversa,
l'esperem
a l'estudio
de Catalunya Ràdio
d'aquí pocs dies.
Molt bé,
moltes gràcies.
Bon dia.
Catalunya Ràdio
en Navarra Xina,
actriu.
Elles ho saben tot.
Saben com ets,
saben com tractar-te
i saben molt
de la teva malaltia.
Saber cuidar
és una professió.
Se n'ha de saber
i en saben molt.
Elles.
Infermeres?
Infermeres.
Catalunya Ràdio
Avui l'anigmàrius feia
llepa que navega
i la resposta era
llaguter.
Un llaguter,
escrit amb o,
és un adulador,
un llepa.
I un navegant
que mena
l'embarcació
denominada
llagut
és un llaguter,
escrit amb o,
com el que travessa
l'Ebre.
845
dels 1.138
participants
l'han encertada.
Per tant,
dona 12 punts
per a la Lliga.
L'aspirant
al vol setmanal europeu
de Vueling
és
Gina Tomàs Fuster.
Avui
també ens heu dit
que votada
bevoteja
o ensabona.
Entrades i abonaments
a la venda
per a la temporada
24-25
de BSN Clàssics.
11 concerts extraordinaris
al Palau de la Música
i al Gran Teatre del Liceu.
Gustavo Dudamel
i London Symphony Orchestra,
Masaki Suzuki
i Eugenie Kisin,
Don Hale Orchester Zurich,
Midori,
Patrizia Kapatzinskaya,
Emmanuel Heim
i Serena Sainz.
Més informació
a
bsnclàssics.cat.
Benvingut a
un món
increïble
al qual pots arribar
a través dels teus somnis.
Un viatge
ple d'emocions
que et farà
contenir la respiració.
No és una aventura
la vida?
Deep Sea.
Viatge a les profunditats.
Estrena els cinemes
el 10 de maig.
Així sona
la cançó de l'estiu.
De l'estiu
quan gaudeixes
del mar
a les Balears.
Viatge a les Balears
amb vaixell
i amb el teu cotxe
amb fins un 40%
de descompte.
Viatge em transmet.
Apunta't a aquesta data.
30 de juny.
Doble concert d'Eufòria
al Palau Sant Jordi
a les 12 del migdia
i a les 7 de la tarda.
Viu la màgia d'Eufòria
en directe.
Entrada ja a la venda.
Occident.
L'assegurança
que t'acompanya
perquè puguis
amb tot,
tot i tot
patrocina
el concert d'Eufòria.
La cultura
és un nervi
que ens travessa
de dalt a baix.
Una cultura
que no t'acabes
ni amb 3 vides.
És la cultura
que ens fa tremolar.
És la música
que menceix
les feres.
Ens agraden
totes les cares
de la cultura.
Descobreix-les
amb els nous programes
Nervi,
Gran,
Replicants,
Les Feres
i 3 Vides.
Disponibles
a la plataforma
3CAT.
Hi troben
la millor selecció
cada dijous
a la nit
a Nervi
a la plataforma
3CAT
i a TV3.
Sí?
Lluís,
és per tu.
Són de Galeries
del Tresillo.
Sí?
Lluís,
una altra vegada.
Es pot saber
què passa avui?
Relaxem-nos més.
A Galeries
del Tresillo
comença
el temps
sense IVA
i això vol dir
que eliminem
l'IVA
de tots els nostres
productes.
Sofàs,
matalassos,
decoració
i molt més.
Galeries
del Tresillo.
Ara,
si ets
d'IKEA Family
els divendres
tens dinars,
berenars i sopars
amb un 50%
de descompte
en els plats principals.
És ben fàcil.
Menges el restaurant
d'IKEA
el divendres
i t'estalvies
Helften,
és a dir,
la meitat.
Els Fridac
vull dir,
els divendres
fes el suec,
paga la meitat.
Més informació
a Ikea.es
barra Catalunya.
Descobreix
la Fira d'Artesania
del Marroc
al cor d'inglès
i transporta't
a un paradís
de peces úniques
fetes a mà
que et faran somiar.
Catifa,
ceràmica,
moda...
Fins al 2 de juny
vine a la cinquena planta
del nostre centre de Diagonal
i gaudeix
de l'essència del Marroc.
Només a la botiga
web i app
del cor d'inglès.
El matí
de Catalunya Ràdio
Som 3CAT
El Col·legi Oficial
d'Infermeres
i Infermers
de Barcelona
us ofereix
aquest espai.
Passant 3 minuts
de 3 quarts d'11
del matí
és el moment
d'obrir l'espai d'art
aquí al Matí
de Catalunya Ràdio
i aquesta setmana
ens traslladem
al Museu
Can Framis
de Barcelona
és un espai
de la Fundació
Vilacases
ubicat al barri
del Poble Nou
i dedicat
a la pintura
contemporània
i des de Can Framis
podem saludar
el Bernat de Déu
Bernat, bon dia
Bon dia de nou
i Artur Ramon
bon dia
Bon dia
Parlem una mica
d'aquesta Fundació
Vilacases
perquè fa prop
d'un any
que va morir
el seu fundador
Doncs sí
l'Antoni Vilacases
va morir
fa un any
deixant aquest llegat
de diversos espais
a Barcelona
sobretot
Volar
al carrer
Usiasmar
i aquí
Can Framis
però també
hi ha Palà Frugell
Can Màrio
dedicat a l'escultura
i altres espais
distribuïts
per Catalunya
és a dir
és un acte
de macenatge
diguéssim
inusual
i dedicat
sobretot
a uns artistes
que formen part
d'una generació
que està en aquella
terra incògnita
on s'acaba el manac
i comença el magba
tota aquesta generació
de la postguerra
on està el guinovar
on està el ràfols
casamada
els ubiracs
etcètera
etcètera
per tant
és una feina
que ha fet
Vilacases
importantíssima
de suplència institucional
i després
d'exposicions temporals
com la que tenim ara
naturalment
clar
tot aquest llegat
doncs
té
com
com totes
les accions
els seus
punts més
de llums
i d'ombres
perquè és una col·lecció
potser feta més
per a l'UBIO
que per qualitat
i després
ha estat dirigida
per gent
doncs
de gran nivell
intel·lectual
com la Glòria Bosch
i recentment
l'Alex Susana
que va fer
una feina
meravellosa
mentre va ser
el director
Sí, sí
avui és un bon dia
per recordar
la feina del Toni
a qui molts vam conèixer
i vam poder tractar
un grandíssim conversador
una de les últimes persones
diria que
encarna aquella
espècie
planiana
que era el senyor
de Barcelona
exacte
un senyor de Barcelona
i era
ara
recollint el guant
del que deia l'Artur
clar
ell no era
de formació artística
ell era un senyor
que era farmacèutic
es va guanyant molt bé
la vida com a farmacèutic
i
d'una forma molt intuitiva
a partir dels anys 70 i 80
va començar a col·leccionar
quan les col·leccions particulars d'art
aquí
doncs
no eren el més habitual
en aquells moments
té raó una mica
l'Artur
el Toni era molt intuïtiu
li agradava una cosa
i se l'enduia a casa seva
molt passional
i casa seva
doncs
no només Can Frami
sinó també Torroella
Palafrugell
etcètera
però clar
tant de bo
aquest país
hagués tingut
20 o 30
Tonis Vilacases
perquè a més a més
no només
va fer una col·lecció
gran d'art
sinó que va ajudar
molts artistes
va fer moltes coses
que no són públiques
però va ajudar molta gent
no només del món de l'art visual
també de la música
la Fundació Miró
quan ho va necessitar
i ho va necessitar molt
i el Toni sempre va estar allà
però sobretot
era una persona
sé que ja
això no puc dir aquí
però que guarda
moltes hores de conversa amb ell
registrades en vídeo
i estaria bé
que algun dia
aquestes converses
sortissin a la llum
perquè jo diria
que és l'últim d'una espècie
el Toni
és a dir
no quedarà gaire gent així
perquè per desgràcia
la nostra burgesia
diguéssim
per ser amables
ha degenerat una mica
sí
compren més
diguéssim
rellotges i iots
que car
perquè els oients
ho sàpiguen
quan parleu del Toni
parleu de l'Antoni
Vilacases
que per cert
ell era farmacèutic
de formació
clar clar
i molt bon farmacèutic
és a dir
el Toni
va tenir l'habilitat
durant molts anys
fer algunes patents
de medicaments
que és el Valium
per exemple
o el Diazepam
que es van fer coneguts
a tot Europa
i ell va descobrir-los
i va gastar molts diners
amb recerca científica
i en el moment
que ven la seva empresa
el grup El Mirall
que rep una quantitat important
de milions d'euros
és quan decideix
fer aquesta feina
de macenatge
que fins llavors
l'havia fet privadament
és a dir
passa a ser un col·leccionista privat
a ser doncs
un personatge més públic
i
el que és molt important
és que decideix
col·leccionar
els artistes
de la seva època
és a dir
això va ser molt valent
d'aquí parlem
quins serien els artistes
de la seva època
és una mica el que deia
l'Artur
és a dir
per exemple
com el Pep Durant
l'exposició que estem avui
és a dir
gent que va del tombant
del segle XX
d'allò on acaba el menac
dels fills de Tàpies
fins a autors
de la contemporanitat
que encara estan vius
Hernández Pijuan
Rafús Casamada
tots aquests
que a més a més
en van estar
és una generació
eclipsada
per un rei sol
que és Tàpies
i que per tant
una de les feines
que fa l'Antoni Vilacases
que és molt encomiable
és rescatar
aquests artistes
una mica
que han quedat
orfes
o que han quedat
diguéssim
mal oblit
i que no els exposa
ni al menac
perquè acaba
amb la guerra civil
ni al magba
perquè ja sabem
que és el museu
de les últimes tendències
de Barcelona
per dir-ho amablement
encara no saben ells
quin tipus de museu és
però vaja
val la pena dir
que el Toni
va fer molta feina
i a més a més
la va fer
d'una forma
molt desinteressada
i això no acostuma a passar
i aquesta exposició
d'avui
no és una bona mostra
perquè clar
el Pep Durant Esteve
és un autor
interessantíssim
i estem en una exposició
realment única
a més a més Marina
ens l'han deixat visitar sols
perquè el museu
encara no ha obert
això és un autèntic luxe
i jo diria
que és un dels nostres
reis del col·lage
perquè realment
és un artista
que treballa el col·lage
i la teatralitat
del col·lage
d'una manera extraordinària
és molt bonica
aquesta exposició
perquè és una antològica
és un artista
nascut a Vilanova
i la Geltrull
en 1955
i que té una trajectòria
com deia el Bernat
amb el col·lage
i sobretot
a mi m'agraden molt
també aquestes caixes escèniques
ara estem davant
d'algunes
d'aquestes peces
en les que es veuen
alguns elements
que podrien estar
com una maqueta
al carrer
i a darrere
hi ha com unes mitjeres
de Barcelona
i això són com uns petits
teatrets
que té molt
de l'escenografia
perquè ell juga molt
amb materials escenogràfics
ell comença a treballar
a finals del 70
quan veu un muntatge
de la vella Helena
del Fabià Puigcerbet
desmuntat
em sembla
els lluïsos de Gràcia
i comença
això és el col·lage
bàsicament
és una feina
de descontactualitzar
objectes
fotografies
i ajuntar-les
en pintura
amb la qual cosa
els objectes
ara estem passejant
l'artur i jo
per una sèrie
llarguíssima
de col·lages
per cert
està molt ben distribuïda
molt
la museografia
està molt ben feta
molt ben feta
i per tant
felicitem
amb l'equip
de Can Framis
llavors hi ha fotografies
diguéssim
que ell troba
pel carrer
objectes
fins i tot
pintura també
que junta
i que és això
aquesta màgia
del col·lage
és com fan
els nens petits
ajunten coses
que no tenen
gaire connexió
per derivar
en una hora nova
no?
No, hi ha una cosa
també molt interessant
que és que ell
utilitza alguns referents
com per exemple
les avantguardes
Max Ernst
però també
té molt de tàpies
té molt de brossa
és a dir
és com una confluència
en el que
és un gènere híbrid
perquè el col·lage
també permet
la pintura
i permet
com deia el Bernat
altres elements
però també hi ha objectes
hi ha objectes
que ara mateix
estem veient
escultures
que em recorden molt
el món
de tàpies
i de brossa
que naturalment
són els grans referents
catalans
són una espècie
de pilots
de barres de fusta
molt interessants
que a vegades
amb objectes
com sabates
això és molt tapiar
i taburets
això és molt brossiar
i a més a més
és una exposició
moltes vegades ens diuen
la gent jove
a l'hora d'anar a una exposició
on l'enviaries
aquest jo crec que seria
un bon lloc
perquè els nanos
comencessin
a interessar-se
per l'art contemporani
perquè és en el millor sentit
de l'adjectiu
una exposició molt divertida
ho pots passar molt bé
doncs
el barrat de Déu
i l'Artur Ramon
que avui ens han recomanat
aquesta exposició
que es pot veure
al Museu Can Framís
de Barcelona
aquest espai
de la Fundació
Vilacases
que està ubicat
al Poble Nou
dedicat a la pintura
contemporània
m'ha agradat això
aquest consell final
recomanat
a la gent jove
per entendre
tot aquest
perquè el col·legi
s'ha deixat d'utilitzar
oi?
s'utilitza poc
és a dir
és un element
molt de les avantguardes
artístiques
hi ha alguns artistes
estic recordant
per exemple
el Pablo Milico
i altres que ho utilitzen
però no és habitual
no és habitual
doncs teniu l'oportunitat
i si sou a Barcelona
a tocar del Poble Nou
moltíssimes gràcies
Artur, Bernat
cuideu-vos
fins aviat
adeu
adeu
però si vas al Clínic
el dissabte 11 de maig
t'hi trobaràs
tot el contrari
els carrers del voltant
del Clínic
s'ompliran amb més de 100 activitats
de tota mena
per totes les edats
i per tots els interessos
tallers de salut
i recerca
concerts
cuina saludable en directe
visites guiades
activitats esportives
i per què ho fan això
els professionals
a l'hospital
del Centre de Recerca
de la Facultat de Medicina
i del CAP
doncs per compartir
amb tothom
què fan i com ho fan
i sobretot
per promoure
hàbits saludables
dissabte 11 de maig
vi al Clínic Obert
i viu la salut al carrer
tens més informació
a clinicobert.cat
amb el suport
de la biotecnològica
Amgen
12 de maig
eleccions
al Parlament
de Catalunya
espais gratuïts
de propaganda electoral
per a alguns
el futur de Catalunya
és un joc
mentrestant
hi ha una Catalunya
que no pot esperar més
un país
que cuida els seus rius
i on l'aigua
no és un negoci
on no has d'esperar
per veure el metge
i que protegeixi el català
i la seva cultura
mirant-te al switch
et dic
que pots confiar en mi
per fer possible
la Catalunya que ve
la Catalunya
que estem esperant
vota comuns
defensar la terra
és defensar qui la treballa
defensar la terra
és fer-ne terra
d'acollida
defensar la terra
és defensar una escola
pública en català
per a tothom
defensar la terra
és blindar la sanitat
de la privatització
defensem la terra
per garantir
una vida digna
per tu com
defensa la terra
el 12 de maig
vota CUP
la siguiente voz
de Pedro Sánchez
está creada
con inteligencia artificial
Carlos
no te preocupes
la misdi está hecha
y ya buscaremos
la forma de hacer
el referéndum
para que no se convierta
en realidad
el próximo 12 de mayo
detenlos
vota Ciutadans
per un sóc un heroi
per d'altres un covard
per un sóc un problema
per d'altres una solució
no ens equivoquem
aquestes eleccions
no van de mi
van de nosaltres
va del que Catalunya necessita
necessitem lideratge
bon govern
i moral la victòria
poder viure plenament en català
i la independència
per fer el país millor
que necessitem
Puigdemont
president
junts més
amb el govern republicà
Catalunya ha liderat
la inversió social
més important
de la seva història
hem obert un camí
per pal·liar les desigualtats
i sobretot
un camí
de democràcia
sense repressió
nosaltres
els republicans
on hem estat sempre
al costat de la gent
al costat de Catalunya
Esquerra Republicana
hem perdut 10 anys
és veritat
però nosaltres
no som dels que es rendeixen
perquè creiem
en el futur d'aquest país
tornar a creure
en el diàleg
en unir en servir
en la nostra sanitat
i la nostra educació pública
el proper 12 de maig
tornem a creure
en Catalunya
amb totes les nostres forces
el proper 12 de maig
fem-hi-la president
força per governar