La noticia de las 11
Bon dia, os informa Joan Bota.
Representants dels pagesos están reunidos a esta hora al Parlament
amb la presidenta de la Cámara, Ana R.
Después mantindran reunions amb diversos grupos políticos
per trasladar-los les seves reivindicacions.
Unitat Mòbil al Parlament, Jordi Canal, bon dia.
Bon dia, una reunió amb ANR que començava pels vols d'un quart d'onze del matí
que ha acabat fa escassos minuts.
Són vuit representants dels agricultors, dels ramaders,
que, com dèieu, ara es reuniran també amb diversos grups parlamentaris,
almenys amb Esquerra, PSC, Junts Comuns i la CUP
per exposar-los les seves reivindicacions.
Són 12 punts, encapçalats, per exemple,
per la reducció de la burocràcia a la demanda d'uns preus justos
i la promoció de la sobirania alimentària.
Fora del Parlament els esperen 50 manifestants més,
ramaders, agricultors, del Berguetà, del Bages,
que aquest matí han arribat amb els seus tractors
des del centre de la ciutat de Barcelona
fins a les portes del Parc de la Ciutadella.
Jo tinc gana en el Catalunya Ràdio Parlament de Catalunya.
Més notícies, Sara Riera.
L'excap d'Afers Interns de la Policia Nacional, Marcelino Martín Blas,
ha admès que el 2012 es va crear una trama policial
per desprestigiar els expresidents Artur Mas i Jordi Pujol
i l'exconseller Felip Puig,
atribuint-los comptes falsos en paradisos fiscals.
En declaracions al matí de Catalunya Ràdio,
Martín Blas ha assegurat que ha tingut accés a una gravació
de l'excomissari Villarejo,
on es detalla aquesta operació,
coneguda com a Projecte Barna.
El Projecte Barna se trataba de desprestigiar
a unos políticos catalanes,
concretamente, Artur Mas, Jordi Pujol y Felip Puig,
diciendo que tenían bienes, dinero,
cuentas ocultas en el extranjero,
en países como Lynch State,
antes de las elecciones del 25 de noviembre del 2012.
I ho acabem de saber.
L'Audiència de Barcelona ha confirmat
que 46 agents de la policia espanyola
aniran a judici per la seva actuació
durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017
en diverses escoles de la capital.
Última hora, Barcelona, Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia.
El Tribunal ratifica la decisió del jutjat d'instrucció número 7,
que ja va veure indicis suficients per a delictes de lesions
i contra la integritat moral
per portar el cas ja a judici.
La interlocutòria judicial descriu
que el que va passar a les escoles
va anar més enllà de simples delictes de lesions
i apunta clarament que algunes conductes
es poden encardinar en un delicte més greu
com el d'integritat moral que comporta penes de presó.
Tanmateix, l'Audiència denega la petició de les acusacions
i descarta encausar més policies per les mateixes causes.
Maria Núria Rebella, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Detingut a Deltebre al Baix Ebre,
un dels fugitius més buscats a Europa,
va fugir de Romania fa anys
i se'l buscava per complir una condemna
de 10 anys per tràfic de persones.
Tarragona, Manel Sastre.
Bon dia.
Feia 15 anys que l'home s'amagava a Deltebre,
on treballava com a assessor immobiliari.
Ningú del seu entorn sospitava res
i va ser un avís de la policia romanesa
el que va posar sobre la pista la policia espanyola
que fa uns dies el va poder detenir.
Formava part de la llista dels fugitius més buscats
de la Unió Europea.
Té pendent una condemna de 10 anys de presó
per tràfic de persones i de menors
i diversos delictes contra les persones a Romania.
Manel Sastre, Catalunya, Ràdio Tarragona.
Punt final a les aspiracions
de l'únic candidat pacifista
per plantar cara a Vladimir Putin a les urnes.
L'exdiputat Boris Nadezhdin
anuncia que la Comissió Electoral de Rússia
ha tombat la seva candidatura,
malgrat que va presentar les 100.000 signatures necessàries
la setmana passada.
Ja el van advertir que havien detectat
certes irregularitats com ara firmes
amb noms de persones mortes.
Ara li impedeixen registrar-se
per les eleccions que es faran a mitjans de mes que ve
i que per aquest motiu
diu que portarà el cas al Tribunal Suprem.
Esports, Marcos García.
El comitè d'apel·lació de la Federació Espanyola de Futbol
valora avui el recurs presentat pel Barça
per l'expulsió del jugador al Barça Vitor Roque
al camp de l'Alabé.
Recordeu que a competició va decidir ahir
mantenir-li l'ascensió.
El Barça no ha començat encara a buscar recanvi a Xavi
a la banqueta per la propera temporada,
ho ha explicat el director esportiu blau.
Recordant a Deku en una entrevista a Esport 3.
El Barça femení sabrà demà
qui és el seu rival a les semifinals
de la Copa de la Reina.
L'equip de Jonathan Giraldés
s'hi va classificar ahir
després de gulajar el Sevilla
per 8 gols a 0 a la Copa Masculina
a nada de la segona semifinal
Atlètic de Madrid 0, Atlètic de Bilbao 1.
El Mundial de Doha,
l'equip espanyol femení de natació artística
que va tercer a l'eliminatòria preliminar lliure
d'aquest matí
i s'ha classificat per la final.
La catalana i l'estiu
fent parella amb Alina Osocoquina,
disputaran d'aquí a una hora
a la final de duo lliure.
Aquesta tarda a les 5a
juga l'Espanya-França
en la competició femenina de l'Aterpolo.
En bascat Eurocup,
resultat d'ahir,
Prometeï 94,
Juventut 80
i avui a jornada
de la Lliga de Campions Masculina
d'Hockey Patins,
concretament amb aquests 3 partits
en presència catalana,
Barça-Fote de Marni,
Reus-Calafell
i Lleida-Tricino.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio,
Ricard Tostrell.
Conseller Equip Nadal,
què tal? Bon dia, com està?
Molt bé, bon dia.
Benvingut.
Gràcies.
Avui no sé si totejar-lo
o marcar-li el respecte.
Tu em pots totejar sempre.
Sempre.
No, perquè avui no vens com a conseller,
sinó que vens com a escriptor
d'un llibre que ens véns a presentar
que es diu Confitura de Vidre.
Ara en parlarem,
però abans no sé si estàs molt nerviós
per dissabte pel Madrid-Girona
o no.
Com ho estàs vivint, això?
Jo no em poso nerviós
per aquestes coses.
A vegades,
quan sóc al partit,
sí que em poso nerviós,
però m'ho agafo amb molta calma
i espero
ben assegut en un sofà
veure el partit
amb l'esperança
i amb la il·lusió
de veure un molt bon partit de futbol
i, si pot ser,
que el Girona guanyi el Madrid.
Tu que vas ser coautor
d'aquell lema de Girona m'enamora?
Igual podríem ara dir, no?
Allò de...
Jo vaig ser tant coautor
del lema Girona m'enamora
que en un programa de ràdio
que feia
amb consultes
a l'alcalde
va trucar
una noia
dient
com se li ha acudit
fer aquest eslògan
tan cursi.
I jo li vaig dir
escolti, dic
vostè té nòvio?
Diu, sí.
Dic,
i estàs enamorada?
Diu, sí, molt.
Dic,
i ho trobes cursi?
Diu, ai!
Dic, doncs, exactament igual.
Però ara hauríem de dir ja
el Girona m'enamora
més que Girona m'enamora, o què?
Jo crec que són coses
que van...
són inseparables.
Això de l'orgull gironí,
que és un eslògan del club,
és un eslògan que lliga molt
amb la manera de ser de la ciutat,
que se n'ha sortit,
almenys de moment.
És a dir, en una ciutat,
no diré enfonsada,
però sí grisa,
trista,
avorrida,
molt d'ambient conservador,
i va ser capaç
d'incorporar
el que podríem dir-ne
una certa alegria de viure,
que és el títol
de la col·lecció del llibre.
La joada viva.
I per això sona
la joada viva de Chopin
per començar aquesta entrevista.
I vam quedar que
la ciutat
agafaria color,
seria competitiva,
seria més divertida,
perdria aquell punt de tristor
que havia tingut,
però no perdria cap dels valors
que l'havien fet ser com era,
no?
I per tant,
que la Girona Monumental
seguiria sent una ciutat
doncs molt ben cuidada,
i que ens volíem
assemblar a Europa
més que
a altres territoris,
no?
I que volíem mirar al nord
més que mirar cap al sud.
I allà va néixer
l'orgull gironic
que ara costa tant
de desfer
quan véns de fora.
Sí,
el que passa que
és un orgull
matisat,
és a dir,
des d'un punt
de vista
pràctic
que neix
de la humilitat,
és a dir,
no és un orgull
de creguts,
que ets van sobrats,
no,
tot ha costat molt.
Jo crec que l'equip de futbol
és una imatge
del que ha passat a la ciutat.
És una bona imatge,
i els que tenim una edat
i hem picat pedra
a l'estadi
amb 300 i 500 persones,
ara que són
de 10 a 14.000
cada partit,
vivim
amb eufòria
i satisfacció
el canvi d'escala
i el canvi de perspectiva.
Perquè, a més a més,
quan érem 300,
tots érem gent gran.
Gran?
Jo tenia 50 anys
i ara en tinc 76,
no?
Però érem gent gran.
Ara
està ple
de nens
i nenes
amb samarretes
i bufandes
del Girona
pel carrer,
no només a Girona,
sinó molts llocs
de Catalunya.
I aquest és el canvi
d'escala
i de perspectiva
que ha produït
un fenomen
com el del Girona
primera divisió
i aquesta temporada
ja,
doncs,
disparat.
Quim Nadal
que avui ens acompanya
és historiador,
és escriptor,
és conseller
ara de recerca
i universitats
però durant molts i molts anys
va ser alcalde de Girona
i avui volem parlar amb ell
del seu últim llibre
que és una petita joia
que viatja
als records del passat,
es diu
confitura de vidre
i és una mena
de petit rebost.
Un rebost
és un arca
de tresors
acumulats,
és un pou
sense fons,
és el recor
per a la recerca
íntima
del pòsit
del temps
i de les estacions.
Aquest rebost
dels records
és més que una capsa
de records,
més que la vocació
singular
d'un moment.
És la capsa
de fils
de tots els colors
que em proposo
d'estirar
ara un,
ara l'altre,
fins a teixir
un panorama
abocador.
L'has endreçat,
Quim,
amb cinc prestatgeries,
podríem dir,
que són cinc sentits
en funció dels cinc sentits
que tenim,
per què ho has fet així?
Creus que hi ha algun sentit
que conserves més bé
que un altre
amb 75 anys
que tens ara?
Fixa't bé,
jo construeixo
un llibre
sobre moments feliços
o el gaudi
de la vida
i el subratllat
de quan les coses
van bé
per posar-ho en contrast
a quan les coses
no van bé
que sovint
hi ha aquesta imatge
de dir
que bé
que s'està
quan s'està bé
i ho poso en contrast
amb una grip
o un mal de queixal,
no?
Dura més sempre
la felicitat,
no?
Vens a dir?
Has d'aprofitar
el moment
de benestar
per posar-lo en contrast
amb el moment
que no estàs bé
perquè saps
que hi ha molts moments
a la vida
en què no estaràs bé
des de la mort
d'un company,
d'un amic,
d'un familiar
fins a moltes altres coses,
no?
Coses que no et surten bé.
Quan una cosa et surt bé,
quan veus un paisatge
que t'agrada,
quan gaudeixes
d'un moment singular,
quan escoltes
una música
que t'estimula,
són moments
que jo sobrallo.
Llavors,
finalment,
quan l'editora em diu
m'has de fer
una joada vibra,
jo li dic
va,
ja te la faré.
I un dia
m'hi poso.
I m'hi poso
a partir d'un text
sobre
la confitura de vidre,
que era
la gelea de codon
que feia la meva àvia
i que era
doncs
d'una textura
vibrant,
brillant,
més de gelatina
que no pas
de malmelada
o de codonyat,
i és una...
la confitura de vidre
és una cosa
molt singular,
que té
una superfície
molt brillant
de vidre,
no?
Però que incorpora
el gust
entre dolç
i amarg
del codony.
I això
comença amb això.
Per tant,
vas a buscar
un record
molt d'inici
de la teva
i aquí hi havia
el gust
i la vista.
De cop i volta
construeixo
els prestatges.
Però
els que
quan estudiàvem
joves
apreníem
les coses
de memòria
i ho fèiem
en castellà,
els cinc sentits
tenien un ordre.
El vist...
Perdona,
la vista,
el gust...
No, no.
Vista,
uida,
olfacte,
gust i tacte.
Tacte, sí.
Molt bé.
No és l'ordre
que segueix el llibre.
Hi ha un lloc
que se'l salta.
Per què?
Perquè vaig construint
el llibre
de dins cap en fora.
Tant com que
parteixo d'un
dels sentits
i acabo posant
tots els altres,
després no els ordeno.
És a dir,
no faig els capítols
posant-los
per l'ordre
que jo me'ls havia après.
Per tant,
hi ha un punt
de ruptura
entre
l'arquitectura
del llibre
i la meva
arquitectura mental
de com jo
m'havia après,
com ens apreníem
de memòria
les preposicions
o les taules
de multiplicar,
doncs com ens apreníem
també
els sentits,
els cinc sentits.
Un llibre
de nostàlgia bonica,
no?
Perquè parles,
com deies tu,
d'instants de felicitat
molt concretes.
Per exemple,
anem a entrar,
si et sembla,
a cada un dels sentits.
I li proposo...
Que s'animarà a cantar,
conseller?
No,
perquè desafino,
saps?
Però una miqueta,
una miqueta,
una miqueta de braçeta.
Jo desafino molt,
però això és d'un disc
que va sortir
quan jo era molt jove
que es deia
Espinàs Canta Brasens.
L'Espinàs és un senyor
que va viure
gairebé fins als 100 anys
i que escrivia
un article cada dia
durant molts anys
de la seva vida.
I va anar a peu
a molts llocs.
Exacte,
era un gran escriptor,
no?
Però de cop i volta
s'enrola
en aquest moviment
de la nova cançó
i creu que
per la joventut
de l'època,
fa 60 anys,
eh?
Pels que en teníem 16
fa 60 anys,
doncs tenia interès
traduir al català
la gran cançó francesa
dels grans cantants
i les cantants
de l'època.
Que era una època
brillant a França, eh?
Sí.
Culturalment molt potent.
Llavors,
ell agafa
Jules Brassens
i el tradueix al català.
I aquest,
pel carrer gran
plovia força
al paraigua,
és una cançó
que quan l'escolta
encara ara
el Pasqual Maragall
la balla.
A un amic meu
fa...
En francès.
L'he pagat plus.
Eh?
Perquè
una persona
té Alzheimer
la música
li refresca
els ressorts
de la memòria.
Doncs són
un mica aquest tipus
de coses, no?
Clar, tu a través
d'aquesta cançó,
per exemple,
parles de coses
que t'han ensenyat
la vista, no?
Que connecten
la felicitat per tu
a través de la vista.
La terra, no?
T'agrada molt mirar
el cel,
t'agrada molt mirar
els núvols,
t'agrada molt mirar
com deia la terra.
Tu dones sentit històric
a cada clapa.
Sí, la terra,
el mar,
el cel,
els núvols.
Ara que estem
tan d'anticicló
permanent,
el dia que hi ha
un bon terrabastall
de núvols
i núvols
foscos,
foscos
d'aquells de tempesta
que et feien pensar
que acabaria plovent
amb un...
A botx i a barrals
que deia, no?
A botx i a barrals.
I que havies
de resar
Santa Bàrbara, eh?
Santa Bàrbara,
Santa Creu.
Perquè
perquè tornés.
Eh?
Doncs,
en fi,
l'arquitectura
dels núvols
i els volums,
la volumetria,
és com un joc
permanent
d'un quadre
que va canviant
i això és molt
espectacular, no?
Llavors,
els dies de transparència
absoluta,
per contrast,
quan ha plogut
i quan ha fet
tramuntana,
el punt de
transparència
de l'horitzó
és perquè
s'ha netejat
l'aire.
Tot brilla
i tot vibra
d'una manera especial
perquè abans
hi ha hagut pluja
que ha netejat
les fulles
dels arbres
i alhora
apareix
aquest punt
d'entreirisació
i il·luminació
del territori
que li dona
un punt brillant
de transparència.
I
això
lligat
amb el relleu,
amb els camps,
amb les clapes,
en el cas
de Catalunya,
el bosc
i els camps
és un joc
molt ordenat,
ho ha sigut
històricament.
I la pedra seca
que el delimita,
per exemple.
És a dir,
els camps
de Conreu
han guanyat
territori
al bosc,
el bosc
ha recolat,
ara torna a créixer,
ara no és el moment,
sí, sí.
Però,
en el fons,
la geometria
i la geografia
dels camps,
que en Pla deia,
per això
Catalunya és un país
de notaris,
perquè la gent
passava per cal notari
per acreditar
la seva propietat,
no?
Sí, sí.
Doncs,
la geometria
i la geografia
dels camps,
que a més a més
és la geografia
dels colors
dels camps,
ara estan tots
verds,
excepte els que
no s'han sembrat.
Estan tots verds.
Si el temps
i la sequera
ho permet,
de verds
passaran
a tons
ocres
i finalment
hi haurà
una collita
de blat
o de cibada
o d'ordi
que estarà bé,
però ha de ploure
una mica,
si no,
estem perduts.
Tot això,
que tot aquest pla
que està explicant
el Quim
entra per la vista.
Sí.
Anem al gust.
Menja maduixes,
l'àvia
d'abans
de Sant Joan.
La fruita,
no?
Diu,
a casa,
com que érem tants,
només tenien permesa
una peça al dia,
taronja o plàtan?
Paràpat,
no al dia.
Paràpat.
Sí.
Som,
hem estat,
vaja,
dotze germans,
no?
És que eren molts.
Erau molts.
En una família
de dotze,
pares deia,
qui vulgui taronja,
una taronja,
no dues.
Ja.
O mandarina,
una mandarina.
Una mandarina.
O plàtan,
un plàtan.
Hi ha un moment
que parles d'un plaer
fantàstic,
com ho expliques?
Vaja,
et venen ganes
d'anar-hi?
Tu una entrapada
de truita
que vas menjar
a Portbou,
una vegada?
Aquesta és una altra història,
però acabem un moment
en el de la fruita.
Sí, sí,
digues, digues.
Jo explico
que com que era mandrós
per pelar la fruita,
jo gairebé sempre
triava plàtan,
perquè el plàtan
és més fàcil.
Sí, clar,
no t'embrutes.
Exacte.
I la gran bataga
era quan hi havia
un plàtan bassor,
perquè hi era
dos plàtans en un.
Llavors podríem
transgredir...
Podies menjar-te dos plàtans,
però que un estava com a un.
Exacte.
No te'l podíem descomptar,
no?
Dius que avui menjaré
dos plàtans.
Bé,
i l'entrapada de truita
és una mica això,
la sensació de,
després d'un mes i mig
a França,
tornar,
parar-te a l'estació
de Portbou,
tenir 20 minuts
per baixar al bar
i dir quin és el gust
que ara tu vols sentir
i que no t'has permès
a França
durant tot aquest temps.
Un entrapada
de pa amb tomata
amb truita
a la francesa,
venia de França,
no?
I truites a la francesa
ja n'havia menjat.
Ja.
Però...
Necessitaves trobar allò.
Trobar.
Reconeixer el gust.
Pa amb tomata,
ben sucat,
una truita
relativament cruenca,
sucosa,
i el plaer
del record
d'aquell entrapà
de truita
que es titula
la truita
de Portbou
és un plaer
que m'ha acompanyat
sempre més
en el record
i anant refent
itineraris
de memòria
pensant
en la truita
de Portbou.
O per exemple
aquest altre.
Em quedo
amb el gelat
al tall,
el que en la nostra
infantesa
en dèiem
un gelat
de corte,
gelats de pesseta
o de duro,
tallats
amb un element
que marcava
sobre el gelat
el tall a la mida
del preu
i que s'encaixava
enmig de dues galetes.
Aquesta entrapà
de galeta
i gelat
és un condensat
d'instants
d'alegria.
El famós corte.
Això,
clar,
jo encara ho vaig arrossegar
això,
però és veritat
que ja se'n fa molt poc.
Jo en aquest text
afegeixo
que,
a diferència dels meus nets,
que a tots els agraden
aquests
aquests gelats
o polos
en forma de coet
o de peu
o de dit
o de...
Eh?
Tu t'agradava
agafar la galeta
i anar llapant
pels costats.
Anar llapant
pels costats,
anar apretant,
carregar-li més
una mica
pels costats,
poder anar
escurant
tot el gelat,
sempre en el meu cas
de veinella
i xocolata,
fins a acabar
mossegant-lo
amb les galetes.
Doncs quan hi ha
un restaurant
que ha recuperat
la tradició
del corte
i diu
vol un gelat
de corte
amb galetes,
jo no trio
altra cosa.
Perquè connecta
amb aquest bon record
de la infantesa.
D'això va aquest llibre
del Quim Nadal
que avui ens està presentant
com fitura de vidre
de buscar aquests bons moments
que l'han anat acompanyant
al llarg de la vida.
Per exemple,
l'uida.
Aquí parles també
de la cançó francesa,
parles de Beethoven,
de Mahler,
parles també
de com el teu pare
us despertava
amb diverses
d'òperes conegudes,
però també
de la ramó de l'aigua,
per exemple,
no?
Del rac-rac
de les cigales.
Sí, sí.
Hem d'imaginar
un Quim Nadal
assegut
a Palamós
allà passant els estius
escoltant
el so,
per exemple,
que fa
el soroll
de la gent
caminant
més l'aigua?
Hi ha més cigales
ara,
a la fosca,
per exemple,
a prop de Palamós,
que quan jo era petit.
I el so
de les cigales
jo l'associo
als marges
de les carreteres
de la Provença
perquè era
més evident
en les carreteres
de la Provença
que aquí.
I
el canvi
de la calor
ha fet
que
ara
el cant
de la cigala
sigui
molt més
extès,
no?
Perquè
aquest rac-rac
permanent
i insistent
era molt
propi
de moments
de calor
de migdia
tard,
eh?
En què ja
començaves
a tenir
gana
per dinar
i d'aixafegó
que et queia
de la carretera.
Bé,
la cançó
francesa
lligada
amb això,
és a dir,
aquesta cançó
de la Françoise
Ardí
era
de l'enamorament
dolç
dels primers
amors,
no?
El primer petó,
la primera mà,
la primera passejada,
la innocència
de passejar
amb una noia
donant-te la mà
simplement,
no?
I deixar que passessin
les hores.
Exacte.
Llavors,
això lligat
amb el so,
per exemple,
de l'aigua,
ara,
fins i tot,
acabarem
enyorant
l'aigua
quan raja
d'una aixeta,
eh?
Però...
Acabarem enyorant,
per exemple,
banyar-nos
en una vetllera.
Sí,
l'aigua de mar
quan la recurrència
de les onades,
no?
Les petites onades
que arriben a la sorra,
que són,
a vegades són molt fortes
i altres vegades són,
simplement,
un moviment insinuat
d'ondulació del mar
que es va desplegant
sobre la sorra
d'una forma suau.
Vec d'art aturat
davant
de la platja
i veient com
les ones
petites
van trencant
davant de la sorra,
té un encant,
té un encant,
és un moment
molt singular.
I després es barreja
moltes coses,
no?
Aquella història de...
jo crec que
quan ens explicaven
una cosa
que ara ja no s'explica,
que era la història sagrada,
la història,
em sembla que era
de Sant Agustí,
que tractava de
omplir
un forat
a la sorra
amb aigua de mar.
I no l'omplia mai,
perquè la sorra
acabava tapant.
Això és com els pescallunes
que volien pescar
la lluna en un cova,
no?
Sí, sí.
No hi ha mai manera
d'atrapar
l'aigua.
Ni la lluna
sobre l'aigua,
ni l'aigua de mar,
perquè tot se tascola
entre els dits
i se'n torna a anar,
no?
És la recurrència,
el moviment recurrent
d'una cosa
que va i ve
i que no la pots acabar
mai d'atrapar
del tot.
Segurament també
la insistència
de l'espècie humana.
Anem a l'olfacte.
Se'ns barregen
les sensacions
de l'olor de la terra molla
humitejada
per la pluja
i l'olor de l'herba
assegada també
carregada d'humitat.
Una i altra
són plaers instantanis
del miracle constant
de la vida.
Una mica li ha
els avatars
de la humanitat
que no ha estat capaç
de retenir
aquests instants
de felicitat
i sovint
els gira l'esquena.
Dius una cosa
que m'agrada molt
que hi ha una geografia
d'olors a Catalunya,
no?
Parles també de,
per exemple,
del fum
de la llar de foc,
parles de l'olor a cuina,
però dius
que hi ha dues ules
que t'aboca girar
que són els ous podrits
i el cafè torrat.
Aquesta és una seqüència
que indica
una millora substancial
perquè l'olor
d'ous podrits
era l'olor
que feia
el fum
de la fàbrica
Torres-Ustenc
que fabricava
pasta de paper
a Sarrià de Ter
fins que va tancar
la línia
de pasta de paper,
que era una pudor
tan penetrant
que els dies
de tramuntana
entrava
a dintre
la nau
de la catedral
que era l'únic dia
que en comptes
de fer olor
d'incens
feia pudor
de fàbrica
de paper.
Dou podrit.
Dou podrit.
I després,
successivament,
al tancar
la fàbrica
Torres,
l'olor
dominant
en les matinades
de la ciutat
és l'olor
de cafè
torrat
de la fàbrica
de Nescafé.
I l'olor
de Barcelona
és l'olor
de pixats,
per exemple?
No t'ho sabria dir,
sí que sé que
cada vegada
que vinc
de Girona
cap a Barcelona
amb cotxe
hi ha un moment
passat
el trencant
de
Sant Saloni
quan puges
cap a la plana
del Vallès
a l'entorn
de Granolers
Sí que fa una olor
com de plàstic
com de...
O de producte farmacèutic
A mi em recorda
aquelles...
No ho sé.
Aquelles eminadures
dolces
de color rosa
Hi ha un rarafons
medical
Sí, sí, sí
Llavors
aquesta olor
química
de la plana
dels Vallès
a mi em fa
sempre pronunciar
una frase solemne
que és
Catalunya serà
metropolitana
o no serà
I el sentit
del caràcter
metropolità
és
l'olor
farmacèutica
de les planes
a l'entorn
de Barcelona
Però
anem a les olors
plaents
Sí, sí
Tu busques el plaer
L'olor
d'un bon guisat
que se sent
pel cel obert
d'una casa
de pisos
o alguna casa
que fa caldo
aquell dia
puja l'olor
o una calçotada
o això que deies
el fum
hi ha fum
lleig
que és el fum
d'un incendi
el fum
de pneumàtics
cremants
és a dir
el que ho xuc
quan crema
fa molt mala olor
i en canvi
el fum
d'una llar de foc
té un caràcter
domèstic
molt familiar
que és reconfortant
tu t'estàs
pelant de fred
per un carrer
d'un poble
del Pirineu
que ha nevat
i sents
l'olor de fum
d'una llar de foc
que està cremant
i penses
ara
quan entri
si a casa
hi ha
la llar de foc
encesa
també em posaré
a prop del foc
escoltar l'olor
i alhora
escalfar-me
i acabem al tacte
parles de la pell
per exemple
parles de les marques
al cos
i la fusta
que és el fet
que la teva família
es dediqués
durant quatre generacions
a això
també fa que
s'hi ha una mena
de compendi
entre l'adolescència
i del món
que se t'està acabant
no?
Sí
la fusta
clar
a casa
tenien un negoci
de fusta
de venda
i compra i venda
de fusta
de comercialització
de fusta
d'importació
però l'origen
remot
eren unes serres
per fer llenya
i per tractar
la fusta
i fer-ne taulons
i llates
i vigues
i cairats
etc
llavors
a l'entorn
de la serra
del negoci
de la família
hi havia
s'hi acumulava
cada dematí
un pam
de serradures
era com
una platja
de sorra
però feta
de serradures
doncs
a l'acabar
el dia
el serrador
agafava
una pala
i un sac
carregava
les serradures
que s'havien apilonat
en aquest sac
i aquest sac
es venia
o bé
per exemple
quan es
fregava
un terra
d'un local
molt gran
s'hi barrejaven
serradures
perquè s'assegués
més ràpid
o perquè es netegés
diferent
no ho sé
les serradures
eren un element
de la neteja
amb aigua
o per cremar
amb una estufa
de serradures
que també n'hi havia
però
la textura
de les serradures
és a dir
de la fusta
serrada
o la textura
d'un tronc
de pi
o del que sigui
serrat
que és quan
agafa
la brillantor
que ja ha passat
la serra
per damunt
es deixa
manyagar
tu toques
un tronc
és vast
fa com ganes
de tocar-ho
quan està polit
quan l'ha encerrat
està polit
passes la mà
i és la mateixa sensació
que jo experimento
quan tinc ganes
de tocar
per exemple
una escultura
de bronze
pel carrer
perquè els museus
no te les deixen tocar
però
aquí hi ha un punt
de transgressió
sempre tens
la temptació
de tocar-la
de griciar-ho
d'acompanyar la corba
d'anar a un museu
on hi hagi un mallol
o d'anar a un museu
on hi ha el petó
de Rodenc
i dir
vull tocar el cul
d'aquesta dona
que està fent-se un petó
amb aquest noi
i amanyagar-lo
pel sentit sensual
de la pròpia escultura
i del tacte del bronze
i el salt següent
naturalment
perquè no me n'estic pas
dedicar
un petit paràgraf
a la sensualitat
de la pell
és a dir
hi ha vegades
que quan una persona
es toca amb una altra
no sent res
simplement
és com
un sentiment neutre
i altres vegades
que toques la pell
d'una persona
i et genera
i se't posa
la pell de gallina
una sensació
molt agradable
et genera
una sensació
plaent
i doncs
aquest que és
l'estadi previ
a l'atracció sexual
doncs és un moment
que jo explico
també com
la voluptuositat
del tacte
posat en la pell
de les persones
doncs aquests instants
de bellesa
sublim i d'altres
els trobareu
a la confitura de vidre
que és el llibre
que avui ens ha presentat
el Joaquim Nadal
conseller
moltíssimes
moltíssimes gràcies
molt content
de haver vingut
jo també
que hagis vingut
de compartir
un tros de matí
amb tu
i d'haver-ho fet
a més a més
tenint l'oportunitat
d'explicar-me
obertament
netament
sobre aquesta faceta
diguem-ne literària
de la meva vida
sense haver de parlar
d'altres coses
que ens envolten
és que avui tocava això
avui tocava això
i a més a més
trobo que d'aquest conseller
de recerca i universitats
ja l'havia dit algun dia
que tot i que l'entrevista
ha sigut llarga
parla més curt
igual és que abans
quan era conseller
tenia massa problemes
no, tota la vida
he parlat
no, curt
no he parlat
escolta, escolta
miri, miri
vol que li posi un tall
és igual
no, no
si vol que li posi un tall
espera-te un moment
tota la vida
he parlat
curt i de pressa
i
he parlat
llarg
quan feia de portaveu
del govern
perquè a vegades
havia de parlar
per no dir res
m'entens?
ja tenim el titular
quin medal
gràcies
ara tornem
no facis aquest titular
home no
jo no
el matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
a la xarcuteria de Supercor
i percor i supermercat
al Corte Inglés
trobaràs la màxima qualitat
molt de sabor
i un preu deliciós
amb professionals especialitzats
per triar la millor peça
a tall més sucós
i fins al 14 de febrer
amb fins a 25 euros de regal
per utilitzar en pròximes compres
en xarcuteria
a Supercor i percor i supermercat
al Corte Inglés
a la botiga web i amb
què necessites avui?
consultant les condicions
de la promoció
continua la temporada
de BCN Clàssics
el 16 de febrer
torna a Barcelona
després de 41 anys
la National Symphony Orchestra
Washington
amb el director
gen Andrea Noceda
i la violinista
Hilary Hahn
i el 7 de març
l'Orquestra Filarmònica
Checa
ens oferirà
un festival Borja
que amb la Sinfonia
del Nou Mons
té la direcció
de Semyon Bitskov
Entrades a la venda
a bsnclassics.ca
No puc respirar
amb un fego
d'aquí càrdies
No puc dormir
perquè no paro de pensar
Tinc por
Tinc por de tot
Crec que és prioritari
que nosaltres ho faríem
en un espai segur
M'he sentit recolzada
M'he sentit acaronada
M'he sentit segura
Històries plenes de vida
El malestar emocional
a Històries de la Primària
a TV3
aquesta nit
Només els més ràpids
gaudiran d'ofertes increïbles
al Corte Inglés
15% de descompte
tradicional
en grans electrodomèstics
Bosch, LG
i Fagol
Una ocasió única
Consulta els models
en promoció
Així són les ofertes
Límit
al Corte Inglés
Fins a l'11 de febrer
a la botiga Web i App
Has tingut mai la sensació
que deixes de ser
protagonista
de la teva pròpia història?
És hora de recuperar
el control
Aprofita que tornen
els 10 dies
qui ha del 8
al 19 de febrer
i crea
la teva pròpia història
Visita'ns a la xarxa
de la província de Barcelona
Un altre cop
ta mare a casa?
Sí
Diu que el nostre
sofallet és tan còmode
I fins quan dius que es queda?
Ostres tu
Sempre igual
Relaxem-nos més
A Galeries del Tresillo
estem de segones rebaixes
Rebaixes de fins a un 55%
en sofàs
sofàs llit
matalassos
decoració
i molt més
Galeries del Tresillo
VendermiCotxe
Et comprem el cotxe
VendermiCotxe
Et comprem el cotxe
VendermiCotxe
Et comprem el cotxe
VendermiCotxe
Compromís de pagament
en 24 hores
i si tens una oferta
vine i te la millorem
100% garantit
VendermiCotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants
Sabadell i Cornellà
El matí de Catalunya Ràdio
Som 3CAT
11 i 35
Vicent Sánchez
Què tal?
Bon dia
Bon dia
Mariola Cuells
Bon dia
Com esteu?
Bon dia
companys
Tot bé o no?
Fenomenal
No
Què et passa?
Tot estiga molt bé
No sé què t'ha passat ara
Fenomenal
és una forma de parlar
Tinc la bola presa
S'ha de respondre això
Tinc la bola presa
Com a actitud de Vitarro
de Joaquim Nadal
que veig que no he llegit
Per tant
Sí que l'has llegit
No l'he llegit
Jo no
Ah
Vostè és segura
Home
Vostè és perfecte
He dit que no he llegit
No, a vegades no
Reconec que a vegades no
Però en aquest cas sí, home
En aquest cas sí
Però jo no
Bé, avui parlem
amb Vicent Sánchez i Mariola Covells
d'aquest moment
Mireu
Això que sentim
és el moment
que un jurat popular
de Michigan als Estats Units
ha declarat culpable
a una mare
de l'assassinat del seu fill
El noi de 15 anys
va matar 4 companys
institut al 2021
i ara la mare
s'enfronta a una pena
de fins a 15 anys
de presó
per homicidi involuntari
Anem a saludar
Francesc Garriga
En aquest cas és als Estats Units
Francesc, què tal?
Bon dia
Hola, bon dia
Es tracta d'un
veredicte històric
als Estats Units
Sí, és la primera vegada
que una mare
és condemnada
per l'atemptat
podríem dir-ho així
del seu fill
Segurament no serà l'última
Això obre una porta
a que a partir d'ara
això es pugui produir
perquè a més a més
els últims anys
els responsables
de tirotejos
cada cop són més joves
no arriben a ser tots menors
però sí que en molts dels casos
són joves
que viuen encara
amb els pares
i per tant
pot ser una via nova
ara també
no només condemnar
el fill
que fa l'atac
sinó també els pares
que ho han
han pogut veure de prop
i no han fet res
per evitar-ho
Amb quins arguments
s'ha condemnat la mare?
Doncs mira
se la considera culpable
d'homicidi involuntari
per haver dudat a terme
diuen negligències greus
en les seves responsabilitats
més enllà de com van criar
el seu fill
que això seria un altre apartat
perquè també hi hauria històries
que ens podrien
fer pensar
que el noi
no va tenir
una infantesa
gaire agradable
però és que
s'explica
que el mateix dia
del tiroteig
l'escola va cridar
els pares
perquè el noi
havia fet un dibuix
on sortia
ell mateix
disparant una escopeta
a l'escola
i el dibuix
i deia
ajudeu-me
van cridar els pares
a classe
i li van recomanar
escolteu
emporteu-vos el fill
i busqueu que vegi
algun tipus
d'ajuda externa
els pares
es van negar
a endur-se el nen
i el van deixar
a escola
tampoc van explicar
a l'escola
que feia pocs dies
li havien regalat
un rifle
van acompanyar-lo a comprar
i fins i tot a disparar-lo
tot i que
per edat
no ho podia fer
per tant
no van explicar
que tenia un rifle
no van endur-se
a la casa
però és que a més a més
el dia abans
el nen havia estat ja enxampat
pels professors
amb un mòbil
quan no podia fer-ho
però és que
estava mirant armaments
estava mirant
on poder comprar
municions
la mare
va rebre una trucada
de l'escola també
i la mare
va enviar un missatge
al seu fill
dient-li
tranquil fill
no pateixis
no estic enfadada amb tu
però has d'aprendre
que els professors
no t'atrapin
per tant
tota aquesta
successió
de fets
més que els pares
sabien
que el fill
li havia dit
diverses vegades
que sentia veus
com demoníaques
és a dir
que són molts fets
posats l'un darrere l'altre
com per estimar
que la mare
tenia coneixement
que alguna cosa
podia passar
per què parlem de la mare
tant i del pare
no
és a dir
què en sabem del pare
perquè han separat
han separat els casos
està acusat
dels mateixos
del mateix
i per tant
per qüestions
ja que entraríem
en coses molt tècniques
judicials
van separar
les acusacions
els dos
però s'enfronten
a la mateixa pena
i als mateixos delictes
i del noi
què en sabem?
doncs que està tancat
a la presó
en condena
de cadena perpètua
es va declarar
ell mateix culpable
de terrorisme
i dels quatre assassinats
que va cometre
i vaja
difícilment
tornarà a sortir d'allà
gràcies Francesc Garriga
que vagi bé
bon dia
bon dia
què en penseu?
fins a quin punt
s'ha de culpar
els pares
de la conducta
dels seus fills
Mariola
bueno
jo
este cas concret
sí que em sembla
més raonable
dita i sí
en gros
no
clar
perquè tu
jo quan he llegit
la del titular
dic
però vamos a ver
què tindrà que veure
però es de veres
que quan unís
totes les dades
vols dir que la mare
coneixia la voluntat
però a mi
el més interessant
que em pareix
d'això
és la responsabilitat
de posar l'arma
en mans del xiquet
és a dir
bueno
això
obre una porta
diferent
tan de bo
no sigui el primer cas
i jo crec que això
és una crida d'atenció
cap a
la responsabilitat
dels pares
clar
cap a tot el pare
que estiga comprant
un rifle
i que estiga en casa
aquest rifle
a banda de la qüestió
aquesta
que el xiquet este
és evident
que no estava bé
que també es barreja
la salut mental
la falta de cura
que hi ha segurament
en Estats Units
sobre aquest tema
és un xiquet
que evidentment
no estava bé
però jo sí que crec
que el fet
que la mare
estiga acusada
d'esta negligència
per dos bandes
no només
d'haver desatès
al seu fill
sinó d'haver posat
en mans del seu fill
un rifle
haurí dos temes
diferents
en Estats Units
a mi em sembla
superinteressant
m'he quedat
una miqueta al·lucinada
que el xiquet
no sabia
que un xiquet
de 15 anys
als Estats Units
podia estar
condenat a cadena perpetua
sincerament
desconeixia
que això podia passar
i m'he quedat
un poquet
asombrada
la veritat
no sé
és que això
ja pot passar aquí també
vull dir que no mirem
molt als Estats Units
és a dir
els pares
sí són responsables
penals
també dels seus fills
fins als 14 anys
si es demostra
que no han actuat
amb diligència
en el cas d'un delicte
com és pel fill
si tenen més
de 14 anys
aleshores
ja la cosa
ja és
és a dir
aquí s'estableix
un límit
que en els Estats Units
en aquest cas
seria a favor dels pares
a partir dels 14 anys
ja no hi ha
tanta responsabilitat
directa
i per tant
el que sol passar
amb aquestes coses
és que la gent
quan ve un cas
no sap
per què això
ho fan
podríem tindre
si amb 14 anys
podríem tindre
una sentència
semblant
i quan mires
tot el que ha passat
és evident
que a pesar de dir
podíem buscar
les cosquerelles
i dir
a veure què han fet
els pares
si han estat
exactament escrupolosos
en el control
caram
però i l'escola
per exemple aquí
l'escola també
sí sí
jo també ho havia pensat
l'escola va avisar
l'escola no
la va avisar
l'escola no li va comprar
l'escopeta
l'escola no va veure
va veure que el fill
tenia problemes
i va avisar el pare
és un menor d'edat
i per tant són els pares
els que han de decidir
exactament
com han d'actuar
respecte al seu fill
i l'escola
al final ha acabat
ser la víctima
l'escola
l'escola vol dir
els seus companys
el mestre
els seus responsables
per tant jo en aquest cas
buscar la responsabilitat
de l'escola
home sí
i la societat
i el planeta
i algun extraterrestre
però aquí hi ha
una responsabilitat directa
que és el xiquet
que per cert
és veritat
que és un menor d'edat
jo no ho sabia això
que podia estar condenat
a partir dels 14 anys
i a veure
què passaria així
amb una cosa
això sí que així seria
no seria exactament igual
no, no, això no seria igual
més aviat seria molt diferent
hombre, menos mal
també t'ho diré
sí, sí, clar
menys mal
però hi ha 4 morts pel camí
sí, Vicent
però 15 anys
cadena perpètua
sí, però així tenim
violacions de vegades en grup
sí, sí
i fem reflexions contínues
jo sincerament
perquè aquestes persones
me queda gran
me queda gran la decisió
és un tema que costa
sí, és un tema
mira
sempre
quasi tot està comptat ja
a la ficció
jo recomano
als oients
i a vosaltres
un llibre i una peli
que es va a fer
que tenemos que hablar
de Kevin
que si no l'heu vist
heu de vore-la
i si no heu eixit el llibre
heu de eixit
se tiene que hablar de Kevin
no, tenemos que hablar
de Kevin
es de Lionel River
la escriptora
que després es va a fer
una peli
que protagonitzava la mare
la mare d'aquest xiquet
que després feia això
i és una
fa una reflexió
molt interessant
d'això
que estem parlant
de fins a quin punt
arriba la responsabilitat
dels pares
perquè és una mare
que veu clarament
que aquest xiquet
no està bé
és una mare abnegada
no és una mare desprendida
però també conta
la infància del xiquet
totes les raons
per les que el xiquet arriba
i com va arribar
i clar
això passa
en Estats Units
moltes vegades
no, clar
lo del tiroteix
i després
este xiquet va a camí
anava a camí
de convertir-se
en un incel
el famós incel este
que està tan de moda
allà
més que aquí
afortunadament
si no l'hagueren posat
en la presó
segurament d'així
cinc anys
seria un incel
de manual
que haguera fet el mateix
no sé
recomano la película
i recomano el llibre
de Veres
que és molt interessant
reflexionar sobre això
jo tinc una inquietud
respecte a mi
mira connectant-ho amb això
que és quan ell diu
que sent veus
i aleshores
ell queda condemnat
com si fària una persona
que està
en els seus cabals
que per dir així
però això ho ha dit abans
o després de cometre
és que és molt important
no sé filla
per què no
perquè això ho han dit
que ell deia que sentia veus
bé
doncs quan una persona sent veus
normalment això ja està diagnosticat
i per tant
ja es podria saber
que igual hi havia una altra cosa
als Estats Units
normalment
perquè una persona
demostra que és una malaltia mental
són més estrictes
que poden ser-ho
això és una cosa
que realment
i després hi ha una altra cosa
també podíem
entre cometes
condemnar el sistema
és a dir
així
quan una persona
té permís d'armes
i estan molt més restringits
i això és una història
que és recurrent
que sempre n'estem parlant
aquesta persona
té una responsabilitat
total sobre la seva arma
sobre la munició
i sobre com custodiar-la
és a dir
no hi ha cap persona
que practiqui
com a esports
si passa alguna cosa
amb aquella arma
ella és responsable
del que ha passat
i a més a més
l'ha de tindre
amb unes condicions
si hi ha una inspecció
això és competència
de la Guàrdia Civil
doncs si hi ha una inspecció
l'ha de tindre col·locada
en un lloc determinat
sense la munició
amb clau
etcètera
etcètera
etcètera
que ho fan molt difícil
i per tant
també
en aquest cas
també el pare
ha de declarar
perquè no va guardar
amb clau
les armes
i això també
et fa reflexió
en els que són pares
jo és el primer
que he pensat
quan he llegit
la notícia
i m'he posat
en el cas
de jo soc la mare
d'aquesta xiqueta
clar
jo tinc una filla
de 18 anys
i
és esgarrifós
el que sents
per dins
el que pots arribar
a pensar
fins a
o sigui
crec que sí
que és real
ha de ser real
que tu sents
certa responsabilitat
i certa responsabilitat
aquesta cosa
de la sobreprotecció
de controlar massa
al final
pues igual
hi ha un terme a mi
hi ha un terme a mi
pecats
del nostre temps
és a dir
allò que abans
quan te passava alguna cosa
a l'escola
el responsable eres tu
era el xiquet
encara que tinguera 4 anys
i quan passa una cosa ara
encara que en tinga 22
el responsable és el professor
dius
vale d'acord
perfecte
magnífic
però el terme a mi
és molt interessant
és a dir
la sobreprotecció no
però clar
és que la dejación de funciones
que es de tus padres
tu a casa tens un fill
que veus que li costa relacionar-se
per exemple
amb l'entorn
a la classe
i dius
vull mirar a veure
per exemple
què fa l'ordinador
que estàs al dia l'ordinador
aquí ja comences a entrar
claro
és a dir
que entenc la inquietud dels pares
però clar
al final
és delicada
la frontera
és que hi ha de tot
és que hi ha pares
que volem portar els fills
cap al sol
que ells els interessa
és que hi ha pares
que volem projectar en el fill
tot els que ells voldrien ser
i que no han pogut ser
i és que hi ha pares
que sempre donen la raó al fill
i que el tenim més que consentit
això
en societats
en què els pares
cada vegada són més grans
i els fills
cada vegada
són més únics
normalment en tenen un
i s'acaba la pel·lícula
o dos
però normalment
moltes vegades és un
doncs aquella criatura
per dir-ho així
és el centre d'atenció còsmica
i si abans
hi havia pares
que mai acceptaven
que els seus fills
foren responsables
o culpables de res
imagines ara
amb un fill només
i amb gent
que ja és una miqueta més gran
i que al final
ja es pensava
que se li estava passant l'arròs
ostras
de tota manera
quan sents aquestes coses
als Estats Units
tens la sensació
de viure en un primer món
aquí
perquè tu
és impossible pensar
que això
primer no pot passar
perquè així els xiquets
no tenen armes
ja és una diferència
sutil
i després
clar
sembla
no sé
jo ho mire
i penso que és
com un altre món
allí en Michigan
era
en Michigan
que ara mateix
no sabria
perquè vostès
som joves
i no tenen memòria
com que no
perdona
jo li porto a este senyor
jo li porto a este
m'encanta
m'encanta
però jo li porto a este senyor
és igual
vostès són joves
senyora Mariola
el meu avi
era del somatent
del somatent
i tenia arma
i en el seu poble
al Càcer
se'n tenia tot el món
què va passar?
ostras
no, no, no
ara no
ara no
però ara
estem parlant
de dues generacions
anaven escopetades
pel terme
què ha passat?
què ha passat?
per terme i per la ciutat
i per qualsevol cosa
la gent ja treia la faca
ja treia el ganivet
ja treia el que farà faltar
però no s'han vist casos
d'un xiquet
que vaig a un institut
no s'han vist casos
ara
no s'han vist casos
ni en aquell moment
xiquets amb un rifle
no anaven
per carrer
per què es van
sí
per què es va restringir?
home no ho sé
allà teníem
Billy el nen
allà teníem
Billy el nen
i aquí teníem
el nove de sucre
escolteu
bueno sí clar
que era un mal nom
però què ha passat?
mire no hi ha mal
que provi
no venga
tenim una dictadura
arriba
per un col militar
una sèrie de gent
al poder de l'estat
i decideix
que la gent estigui armada
és perillós
i per tant
restringir
el permís
d'armes
només aquells
que són aliats
segur
que són dels seus
i a més a més
tot molt controlat
i a partir d'aquell moment
només a partir d'aquell moment
l'ús de les armes
cada vegada
està més restrictiu
i socialment
comença a veure's
com que només l'estat
té
per dir-ho així
l'atribut
de poder portar l'armes
o exercir la violència
el monopoli de la violència
el monopoli de la violència
que també és una mica qüestionable
tot això pot ser
amb el pas del temps
algun dia la gent dirà
a mi què vestia
em creen
mira el que fa la policia
molt bé
doncs va passar això
i ara nosaltres
quan tens el monopoli
pots abusar de la violència
d'acord
ara nosaltres mirem cap als Estats Units
que tenen una realitat social
històrica
absolutament diferent
i pensem
ostres
aquesta gent
que cafres que són
bueno
tant com érem nosaltres
fa dues generacions
Vicenç Sánchez
Mariola Covells
gràcies
farem una pausa
i de seguida els temes pendents
va
adeu
el matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
torna la Magic Line
de Sant Joan de Déu
feu un equip
d'entre 4 i 20 persones
marqueu-vos un repte econòmic solidari
i trieu el vostre recorregut
el 17 de març
caminarem per qui més ho necessita
inscriu-te a
magiclainessajb.org
som el que compartim
ens van dir
que no hi teníem res a fer
que això no va de valors
que va de pasta
que només guanyen els de sempre
però ara
ens toca parlar
a nosaltres
gràcies afició
gràcies
parlem
per lluitar
al nostre costat
parlem
orgullós patrocinador
del Girona Futbol Club
entonces
me abraza
y no hay lugar
en el mundo
en el que me puedas
sentir más seguro
soy Luis García
Piedeyerro
escritor
y poeta
Aquest 14 de febrer
volem desitjar-te
Feliz Dia de Sant Valentí
al Corte Inglés
a la botiga
web i app
L'Inca
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
Acampada
Acampada
de la companyia
Pont Flotant
és un simulacre
d'allò que podria passar
si sis amics
amb diferents cultures
i capacitats
decidissin passar
un cap de setmana
junts a la muntanya
La companyia valenciana
s'instal·la al TNC
amb un espectacle
onés sobre la diversitat
que enrobarà el cor
Acampada
fins al 25 de febrer
al TNC
Més informació
a TNC.cat
Recomanat
per Catalunya Ràdio
Del 14 al 17 de març
arriba a Lleida
una altra edició
del MUT
el festival pioner
de Neofolk
En aquesta edició
hi trobarem
un cartell equilibrat
i potent
amb artistes reconeguts
i noves propostes
com Lina
Luarna Louvre
Dave Bickby
Judit Nederman
Mercedes Peon
Marala
o Dengue Dengue Dengue
Més informació
a musiquesdisperses.com
Recomanat
per Catalunya Ràdio
Al matí de Catalunya Ràdio
tot allò que t'afecta
Som ara mateix
camí cap a Fundarella
seguint
una de les columnes
de pagès
Comencen a arribar
els primers de tots
en aquesta rotonda
de l'Aïna 240
Què esteu fent?
Una foguera
per escalfar-vos?
Escafant n'altres
i per protestar-vos
Si hi ha
molta colla
de tractors
segurament
que no es mouran d'aquí
Ha sigut el propi sector
que ha volgut sortir
Molta boira
espessa
a aquesta hora
i veiem
alguns que s'han quedat
a dormir aquí
en aquest punt
de l'alt urgent
Si aquí s'ha acabat
el silenci
els tractors
ja han encès
els motors
És necessari
que anem a Barcelona
i ens fem espontar
Ja comença la marxa
Ara arrancarem
Som en moviment
Som en moviment
i aquí a Vilarrodona
una buitantena
Els polítics
meguin el muscle
que té l'agricultura
De dilluns a divendres
de 6 a 1
Al matí de Catalunya Ràdio
Amb Ricard Ostrell
Superarem la sequera
Tu saps què són
dos llitres per persona
i dia?
Has de tindre molt rato
el grifo uberta
Que te vone, chapó
de Sánchez
Perquè és que no m'entra
ni a cop de martell
això
11.53
Hora dels temes pendents
Ara Joan Carles Roig
Ana Vinyamata
Bon dia
Bon dia
Què ens queda pendent
aquesta hora?
Aquesta hora ens queda pendent
seguida a prop
les protestes dels pagesos
que ahir van arribar a Barcelona
avui han passat pel Parlament
per lliurar uns manifestos
Els pagesos
i les pageses
de Catalunya
sempre tindran
les portes del Parlament
obertes
de l'atregut
Vostè
Vostè no és presidenta
Senyor Ostrell
No té el torn
de paraula
Només diem que vostè
ja no és la presidenta
del Parlament
No té el torn de paraula
Senyor com et diguis
Demano als diputats
que es comportin
com per toc
en aquest Parlament
Té la paraula
la presidenta Borràs
Gràcies
presidenta
a vostè presidenta
Gràcies
Treballadors
de la Terra
Treballadors de la Terra
Sóc pagesa
com vosaltres
Vostè no és pagesa
Potser us puc semblar
una persona
sofisticada
culta
ben vestida
però no
sóc pagesa
Ah sí
eres pagesa
Una pagesa
No, no, no
pues a mí
te vienes
con la camisita
No té el torn de paraula
Senyor Rubiales
No tengo turno
Calli
Senyor Rubiales
surti de la sala
si os plau
Una pagesa
No demanis res
A mí
si me da
una justita
guapa
en la cara
S'ha tancat la portada
Jo aquest senyor
L'ha castigat
però no la
castigar no vol dir
A mí me gusta
que me castiguen
No es cap jove
Me va encerrar
No es despulli
Me va encerrar
Claro que sí
Venga aquí
Un respecte
Un respecte
Un respecte
Senyora Borràs
Em dic senyora Borràs
Bueno, senyora Borràs
Què deia
Continua
Jo si te voy a borrar
La vida
M'esgoteo
Normal, no?
Això és una falta
Sóc una pagesa
Vinga, companys
Una pagesa
que conrea la lluita
contra la injustícia
i que cull
amb les seves pròpies mans
els fruits
de la veritat
I de la llibertat
Això no és pagès
No
He portat un poema
per vosaltres
Pagesos
perquè encara que sigueu
Segur que l'entendreu
Enfilada damunt
d'aquest tractor
Recitaré
No hi ha cap tractor aquí
Recitaré un poema
de Maria Villangómez
Se l'ha inventat
Camins i corriols
Lents de la pagesia
Els inactius diumenges
Les tardes
Ivernals
Per terres
On el sol fingeix
Una alegria
I que aventades solen combatre
I temporals
Bueno, ho deixem aquí
Si de cas
S'ha acabat ja el poema
Gais camins
A vegades
Quan s'atura la tarda
Quan toca
El sol
Llors vores
De floretes i brins
Ja ha acabat el poema?
Sí, em sembla que ja ha acabat
Hòstia
No que us va a parir
Cabrons
No, si ja acaba
Un moment
Que acaba
Davant
Quan la maller
S'adorna
Quan el pagès
Es guarda
Complegut
Els sembrats
Que prosperen
Molt bé
Que menys
Anem a parlar dels pagesos
Anem a parlar dels pagesos
Anem a parlar dels pagesos
Cago en la puta mare
Que em va a parir
Vinc de comarques
Visca Catalunya
Alguns pagesos
Ja han tornat cap a casa seva
D'altres s'han quedat a Barcelona
Per fer arribar
Les seves reivindicacions
Fins al Parlament de Catalunya
I un cogombra pel cul
Haurien de fer que tota aquesta colla
Era de funcionaris
Que no saben diferenciar
Una patata d'una esvergínia
No, Maria, Nicolau
No t'esveris
Ja s'ha acabat
Haurien d'entrar a lintre del Parlament
Amb els tractors
I pujar amb el tractor
A la tribuna duradosa
Com collons es digui
I dir quatre coses
Bendites a tota aquesta colla
De titafredes
Com el més semblant
Canvis a un camp conreat
És la secció de cactus
De l'Ikea, hombre
Molt bé
Maria
No et deixis portar
Per l'encant
Que tenen els tractors
Com el corpus de sang
De 1640
Detaiem el cap del virrei
No hi ha cap virrei
És una manera de parlar
Abans quan es manifestaven
Els pagesos
No hi havia menys de 20 morts
Ara falta una mica de nervi
Cony
Com celebres avui?
Avui és dijous
Gras, Maria
Maria Nicolau
Ho celebro doncs de la manera
Que s'han de fer les cases
Amb ous
Truita
Botifarra d'ou
Truita de Botifarra d'ou
Botifarra farcida de truita
De Botifarra d'ou
Au de Botifarra
Amb truita
Coca de llardons
Coca de llardons
Amb truita
Truita de llardons
I ous
I ous de llardons
Ja està
Maria Nicolau
Gràcies
Anem a veure
Amb més punts de vista
Sobre les protestes
Dels agricultors
A mi m'ha afectat mazo
Home
Saludem el director
De cinema català
Juan Antonio Bayona
Bueno
Més bé
Seria director català
De cinema
Sí
Sí
Sí, veritat
O director de cinema català
No, director català
Perquè si després
A mi em posen
A pel·lícula europea
Saps el Gaudí
I no
Si no
No ho entenen
Director català
Director català
De cinema
Sóc català
Sóc de la trini
Sí, sí
Està impressionant
El tsunami
Era el tsunami
Sí
He quedat
Boquiaver
Noi, bueno
L'estava comentant
Amb el meu germà
Boquiaver
Boquiaver
Sí
Amb el meu germà
Juan Antonio
Que també estava
Boquiaver
No, el teu germà
És el Carlos
Tu ets el Juan Antonio
Ah
Hòstia
Que com som iguals
A vegades
Sí, sou bessons
Però cadascú té el seu nom
En principi
I he pensat
Que farem una pel·lícula
De Hollywood
Sobre la guerra
Dels paiesos catalans
Això és notícia
Tens pensat
L'argument de la pel·lícula
Sí, sí
No hi ha cap guerra
Tampoc
Faré una pel·lícula
Sobre uns paiesos
De Lleida
Sí
I es titularà
La Sociedad de la Niebla
Aquí s'està bé
Sí
T'ho he de dir
Bayona
Gràcies
Aquí s'està bé
I serà sobre uns paiesos
De Lleida
Que tenen un accident
De tractor
Però la grua
Doncs ja
T'ha d'arribar
I se'ls fa l'hora d'esmorzar
I s'acruspeixen
Els uns als altres
S'acaben menjant
Els paiesos
No s'ho pensen molt
Abans de gruspir-se
Perquè si una cosa
Sabem dels paiesos
És que no perdonen l'esmorzar
No
Clar
Normal
A dir que es deia
La pel·lícula
Perdona
Sociedad de la Niebla
Com que són paiesos
De Lleida
Que n'hi ha niebla
Tot el rato
Doncs
Un saluter a Lleida
Aquesta terra
Herma
Ferma
Ferma
Jo me'l menjaria
Un paies
Jo me'l menjaria
Vostè aquests dies
Està
Anant a passejar
Aquests dies
A veure
Home
Si he anat a passejar
A mirar els tractors
A un nivell
I el que porten a sobre
Clar, clar, clar
Sí, sí
Però bueno
Me voy a poner yo
Con un tractor
A ver si tens de sort
No, no tindré sort
Escolta
I n'ha conegut algú?
N'ha conegut algú?
Sí, sí
L'Antonio
Antonio?
L'Antonio
L'Antonio
De la Fundarella
De la Fundarella
No, sense article
Sense la
Fundarella
De la Fundarella
Sí, l'he dit
Vols anar a la Fundarella
L'Anton, eh?
Però ja se'n va
Ara t'ensenyo
Per orés, Antonio
¿Quieres chuplar la Fundarella?
Va a succionar la Fundarella
Refiti
Per que marquen
ROT
Sous-titrage Société Radio-Canada