No, ya está, ya está.
No, no, no, no.
Es que yo cuando me voy a estudiar la carrera de Ciencias de la Información
era para escribir los diarios, que es como me voy a comenzar.
Cada diario que escribía, tancaba.
Mundo Diario, Cataluña Express, Mundo Diario, Universal, etc.
Y me tancaba en el diario.
Sí.
Pero...
Y no escuchaba la radio.
Porque había mucha gente de la mi edad que escuchaba la radio.
Que se veía la gente más moderna, más joven, más...
Y cuando empecé a hacer radio, no...
No, no, no imitava ningú.
És a dir, vaig fer-la com em va venir el cap.
Però aquesta és la gràcia, segurament, no?
Que vas fer-ho d'una manera que vas marcar un estil, una manera de fer.
Sí, sí, sí.
Ves a saber, però sí, Ràdio Nacional, i després la Cadena CER.
Sí, sí.
Clar, i molts anys, i molts anys, eh?
Vull dir que vas estar allà picant pedra, molts anys.
Clar, la ràdio has de picar pedra.
Sí, fa molts anys de tot, eh?
Hòstia.
Bueno, fa molts anys, però encara t'ho recorden.
Per tant, vol dir que alguna cosa vas deixar allà, no?
I el senyor Casamajor, que era un gran personatge de la ràdio.
Ara, ara, ara.
Però...
Com està el senyor Casamajor?
Com està?
Però per pensar una cosa, per pensar una cosa.
Jo vaig anar amb un taxista que em va dir...
Oi, el senyor Casamajor, és formidable.
Jo saps què faig molts dies?
L'agapo a Ràdio Nacional i el porto a Gràcia, que viu amb la Gràcia.
I dic...
I dic...
I dic...
Però el senyor Casamajor?
Diu...
Sí, jo, que treballa amb vostè.
O ja, jo.
Va haver-hi un moment que vaig dir...
O ell s'equivoca o jo.
No ho sé.
Potser sí que vas equivocat, no?
Potser és més...
Viu amb el senyor Casamajor.
Sí, sí, però clar, va ser un personatge que va marcar...
De fet, ara, molts programes de ràdio, després s'han inspirat també en allò que vas fer, no?
Encara ara...
Ah, no ho sé.
Sí, home, sí.
Sí, home, sí.
Però jo li deia...
Li deia...
Com ho s'ha dinat, Casamajor?
Cansado.
¿De qué?
Demasiado se chora.
Pero no li deia tonterías.
Mi mujer me impotra contra la niña.
No, va ser.
Va, sigamos que tenemos muchas cosas.
Que també aquesta habilitat, que també és molt del principi de la ràdio, no?
Que ho feia Toreschi, per exemple, de combinar les veus, d'un mateix parlar amb ell mateix.
Que això és una cosa que ho siguin sentint poc ara, no?
Ja, tia, el procés del Toreschi era casa damunt.
Sí.
Però jo no...
Jo no em vaig entrar, que vaig.
Si em vaig a casa major, que això sembla molt, eh?
Sí, sí.
Sí, sí.
Cerdà, gràcies per acompanyar-vos avui també en el Dia Mundial de la Ràdio.
I dóna-li records al Casamajor.
I tant.
Molt bé.
Una salutació per tothom, va.
Vinga.
Va, una bona salada.
Gràcies per ser-hi.
Adéu.
I gràcies també a tots els tartulians que avui ens han acompanyat.
Quin sacrifici que heu fet avui, eh?
Quins ulls.
Quins ulls.
Vicenç Sáncis, Montserrat.
Teneu a dinar.
Ens encobrarem.
Teneu a dinar ara.
Teneu a dinar?
Ara ens dividim.
I moltes gràcies especialment també a la Marina Agèli, que avui ens ha acompanyat.
I ha trencat el silenci de vuit anys.
Marina, gràcies.
A vosaltres.
Són les deu i dos.
Última hora.
El matí de Catalunya Ràdio.
Última hora.
Ens actualitzem.
Joan Bota, bon dia.
Bon dia.
Doncs avui, a banda de totes les protestes pageses que esteu cobrint, en aquest cas des de Girona,
però que afecten, per exemple, ara mateix l'AP7 a Mercabarna o al Port de Tarragona,
com heu anat comentant en crònica política, tenim que el Partit Popular va intentar pactar
amb Esquerra Republicana una investidura d'Alberto Nuñez Feijó.
En una entrevista a SER Catalunya, la número 2 dels republicans Marta Rovira ha revelat
que els populars van enviar el diputat al Congrés Carlos Floriano a parlar amb ells
i ha afegit que no tenia cap sentit asseure's a negociar amb els de Feijó.
Després de les eleccions espanyoles va venir un diputat del Congrés dels diputats
proposar-nos que parléssim.
Un diputat que es diu Carlos Floriano.
Val.
Es va dirigir a la Teresa Jordà i ens va proposar, doncs, que negociéssim, que parléssim,
que ells volien conformar una majoria.
I nosaltres li vam respondre que nosaltres no parlem amb el PP.
A Gaza, els esforços internacionals se centren ara a exigir a Israel un pla efectiu
per evacuar al prop de milió i mig de palestins que es concentren a Rafal,
a l'extrem sud de la França.
Això a les portes de l'operació militar que Israel preveu llançar en aquest enclamament
per acabar, diuen, de neutralitzar Hamas.
Les últimes hores n'han parlat a Washington.
El president nord-americà Joe Biden i el rei Abdullah de Jordània.
Biden reclama a Israel un pla creïble per a la qual la població,
abans de qualsevol operació militar i el monarca Jordà,
deixa clar que no vol cap operació ni a Rafal ni enlloc.
La situació ja és insuportable per més d'un milió de persones
que han estat empreses a Rafal des que va començar la guerra.
No podem quedar-nos esperant i deixar que això continuï.
Necessitem ara un alto al foc durador a aquesta guerra d'acabar.
A casa nostra, la policia ha alliberat sis víctimes de tràfic de persones
amb fins d'explotació sexual a Mollet del Vallès i Manresa.
S'han detingut deu persones vinculades a una xarxa criminal
que retenia les dones en dos pisos d'aquestes poblacions.
L'organització liderada per un home i una dona
captava les víctimes en països de Sud-Amèrica.
La Marató del 3CAT obre avui, de fet, ara mateix la convocatòria
perquè la comunitat científica pugui presentar els seus projectes
d'investigació en salut sexual i reproductiva.
La Fundació de la Marató finançarà els projectes més ben valorats
amb la recaptació aconseguida durant l'última edició del programa.
El marcador provisional, recordem-ho, va superar els 5.700.000 euros.
I d'un book insigne d'aquesta casa com la Marató
a un altre d'aquesta emissora perquè Catalunya Ràdio
torna a celebrar avui el Dia Mundial de la Ràdio al costat dels oients.
Nosaltres som a Girona, de fet, en concret serem a...
I com heu anat sentint, tots els programes de l'emissora
es fan des de diferents ubicacions.
Ara s'està fent al matí de Catalunya Ràdio des de Girona.
El cap de tècnica de Catalunya Ràdio, Jordi Just,
ha explicat que tot està a punt per fer les connexions
des de les 14 ubicacions on es desplaçaran els programes de Catalunya Ràdio.
Bé, tot just comença el dia i serà llarg,
però l'operatiu està previst i tots a lloc perquè tot surti bé.
I els esports després de dos mesos, avui torna a la Champions
amb els vuitens de final a les 9, partit d'anada,
Leipzig-Madrid i Copenhagen-Manchester City.
El Dia Mundial de la Ràdio es viu al matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Sergi Pàmies, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Molt bé.
M'has vingut fins a Girona, eh?
Estic medicat, eh? Com el Fèlix Millet.
Què vols dir? Que et justifiques abans de...
Sí, és a dir, que et dic alguna incoherència.
Així és com normalment podem dir que soc incoherent o patós
o se pastra per vocació.
Aquí podria haver-hi un component medicinal.
És el dia de fer-te moltes preguntes i fer-te parlar.
El que vulgui.
Quin és el teu primer record de Catalunya Ràdio?
El meu primer record és com moullent molts, molts, molts primers records,
perquè la emissora comença quan jo tinc 23 anys, que és una època ideal.
Si ets molt aficionat com era jo a la ràdio,
doncs descobrir una ràdio nova, sentir-te de seguida identificat...
Sí, veure el naixement d'una ràdio.
Sí, i a més a més ja anava a mirar-m'ho des de fora.
Si em passava per davant, aquella cosa de voler veure les cares de qui les feien,
l'Àngel Brunçoms, el Mingus, el Jordi Costa, el Bernils, el Vendrell, el Monzó,
el Calçada, que ara es deia Mikimoto...
Abans que hi hagués una estructura que va fundar el Curí, per entendre'ns bé,
com acabo de parlar-ho de l'època incipient.
I llavors els meus primers records són sobretot el Beltran d'Ollent.
A veure si et sona aquesta sintonia de principis dels 90.
Estic molt curiós perquè les dues persones, tant el Sergi com la convidada que saludarem,
esteu somrient amb una cara de felicitat i de nostàlgia pura, eh?
Primer ens fa molta il·lusió en recordant-nos-ho.
Perquè hi ha un moment en què, hòstia, ara em posarà una sintonia, no me'n recordaré.
Però aquesta és una sintonia que el mateix vigor i alegria que transmet
és l'alegria que la persona que tens al costat transmetia.
És la sintonia del programa Aixec en Blanc que va dirigir i presentar la periodista Fina Brunet
des de la temporada 1989-1990 fins a la temporada 92-93 de 4 a 6 de la tarda.
Fina Brunet, benvinguda, com estàs?
Molt bé, moltes gràcies.
Pans de res, com et trobes?
Espectacular. A més, estem en un lloc genial.
Amb aquesta sol, aquesta sintonia. Fina Brunet, ja està.
I a més, amb la companyia, perquè, ei, tornar-me a veure aquí amb el col·lega,
estic encantada de la vida. Ha sigut un regal, és un regal.
Això és un regal, sí.
De fet, són molt pesats avui, perquè és aquell dia que tots els que ens agrada la ràdio,
tot el dia parlem de la ràdio.
Però també és veritat que l'oient de ràdio crec que li agrada molt la ràdio, no?
És a dir, és molt exigent i en sap molt de ràdio.
Sí, sí, i a més, normalment, el que estan pendents és què estan fent avui
i per què estan dient això i per què.
I a la que els hi dóna és una mínima possibilitat que puguin intervenir.
És brutal com la gent es mobilitza.
Vull dir que el que li agrada la ràdio, li agrada la ràdio, li agradarà sempre.
I la gran avantatge i diferència del mitjà de la ràdio, sobre tots els altres,
és que tu el fas fent una altra cosa.
És a dir, que tota la gent que sap molt de ràdio,
no estava escoltant només la ràdio,
sinó que s'estava, al millor, dedicant a preparar-se per ser metge.
A treballar amb una fleca, a ser taxista.
Jo he estudiat amb la ràdio de fons.
Som tothom.
He anat a dormir amb la ràdio de fons.
Què vol dir això?
Que hi ha molts més anys com a usuari de ràdio que de qualsevol altra cosa.
De manera que et desenvolupes com una segona carrera.
I jo comparo molt els animals de companyia.
O sigui, l'animal de companyia per excel·lència no són els ossos i els gats.
És la ràdio.
És la ràdio.
Sí, sí, sí, jo també és.
I el dia que t'atures només a escoltar la ràdio també té gràcia.
Però si sumes els minuts i les hores en què només has escoltat la ràdio,
o hi havia una circumstància que estaves fotut o que estaves impedit,
que també t'acompanya moltíssim a les hores,
o bé són poques hores.
Les hores màximes són les que tu estàs fent una altra cosa.
Això no ho té ni la tele, ni la lectura, ni l'art.
O sigui, si tu estàs llegint, has de llegir.
Si mires la televisió, has de mirar la televisió.
Que també té gràcia, eh?
Però la ràdio té una altra cosa.
La ràdio pots fer dues coses a la vegada.
I per això la gent sap tant.
I té molt a veure amb la memòria.
Perquè, clar, és una percepció de la realitat secundària.
Tu estàs...
En segon pla, sí, sí.
Ara.
Sí, sí.
Clar, aixecam blanc, que ara en parlàvem, aquest programa,
tenia col·laboradors de nivell, Ramon Bernils,
tenia duets de luxe com els periodistes Joaquim Ventelló i Josep Maria Lledó,
en Sergi Pàmels i amb el Quim Monzó, per exemple.
Era increïble.
O sigui, realment, ara ho mirem amb la perspectiva
i ens adonem del que va arribar a ser allò,
i aquella ràdio i aquell programa concretament.
Era un autèntic luxe.
La veritat és aquesta.
Perquè cadascuna de les persones que hi participaven
donaven joc a moltes més persones,
amb la qual cosa vam tenir uns éxits d'audiència espectaculars,
ens ho passava en pipa,
i, a més a més, fèiem molta colla,
que hi ha moltes vegades que en un programa
et connectaràs més amb una persona que amb una altra.
Però nosaltres, realment,
era allò de dir
escolta, se m'ha acudit tal cosa,
i ens embolicàvem
i fèiem les mil i una.
I la gent ens tenia molta atenció
i ens deia, escolta, ha passat això.
I això perquè...
Vull dir, parlàvem de tot, de plantes, parlàvem de tot.
Sí, sí, de tot, de tot.
A l'errera, ja va començar.
A l'errera, exacte.
Veníem d'uns anys en què Catalunya Arraba
havia anat provant coses
i, al mateix temps,
constituint-se com a emissora nacional o pública.
I això, clar, ja havia passat, aquest període.
Llavors, va ser com la frontera d'una nova aposta
amb la graella del Cuní
i apostes fortes, amb mitjans.
És a dir, el xec en blanc, a veure, hi havia mitjans.
Sí, sí, i tant.
I, aleshores, també l'audiència és com si canvies el xip i digués
a partir d'ara, no cal que vagi a buscar altres ofertes,
sinó que podem trobar en català i a casa nostra una...
De tot.
I jo crec que l'encert, també, va ser trobar algú
que va entendre això per intuïció, que va ser la fina.
I el xec en blanc, Sergi, va ser el punt d'unió amb tu,
amb el Quim, per exemple, radiofònicament parlant?
Com a col·laboradors...
En antena, sí.
Nosaltres abans ja havíem escrit el Sant Gruta
i havíem fet un programa setmanal
amb una cosa que es va dir bufet lliure,
que jo diria que va ser l'any abans,
que es deia Albània,
que és un programa que, per sort, no es troba, no hi ha rastre.
S'ha de parlar amb llarejos, amb cintes d'Albània.
Jo, per exemple, a Sant Gruta tinc cintes de que s'han gravades.
L'altre dia...
Avui he recuperat alguna coseta.
T'he de dir que el Carreres em va estar perseguint molts anys
per si tenia coses del...
L'altre dia vaig fer una midi mudança a casa meva
i vaig trobar una caixa
en què hi ha, com a mi, 60 cintes de Sant Gruta.
Uau!
Doncs dóna-me-les.
No, no, li dóna-me a Carreres, que és el pobre tio.
Ha estat 50 anys perseguint-me.
Escolta això, escolta això, escolta això.
...novel·la original de Quim Monzó i Sergi Pàmies,
interpretada pel quadre escènic de les emissores
de la Generalitat de Catalunya.
Era una passada.
Dirigit per Jaume Villanueva.
Sant Bruta.
Era una ràdio novel·la molt diferent.
El director era en Jaume Villanueva, que ara sentíem,
i el Sergi i el Quim n'eran els autors, els guionistes, per entendre'ns.
S'escoltava dins del programa Xec en blanc
i s'escoltava coses com aquestes.
Mira, un fragment.
Òscar, l'extraterrícula, fa uns dies que està en la targia,
profundament adormit.
D'ençà que dos lladres el van robar de la Fundació Tàpies,
en confondre'l amb una estàtua del genial artista modern i progressista,
viu arraconat en un magatzem.
Junts amb quadres de les més grans celebritats pictòriques de tots els temps,
entre les quals esmentarem, tan sols per dir-ne algunes,
Antoni Tàpies, Joan Pere a Viladecans, Pep i Jovà.
És una sèrie que afabulava també sobre la relació entre Estefania de Monaco i un mosso d'esquadra.
Home, que quan es va morir el marit, el Cachibachi, el Cachibachi, que li dèiem, ens va poder...
I ens vam anticipar, perquè la Carolina es va liar amb el Ducrué,
no, la Carolina, no, l'Estefania es va liar amb el Ducrué,
però el nostre Oriol, que era un mosso d'esquadra, era anterior.
Per tant, vam ser missionaris del que passaria.
Del que passaria. Estava bastant clar, eh?
I aquest Òscar, el d'Extraterrícula, és que vam demanar augment de mitjans per tenir més actors.
Perquè hi havia pocs actors. Teníem un actor que feia 14 veus.
Bé, jo crec que recollíeu tot el que hi havia a la ràdio, no?
Tot. Qualsevol...
Legal i legal.
I legal, també, no?
I llavors ens vam dir que no.
I llavors ens vam enfadar molt i vam anar a una papereria i vam comprar una bocina.
Mec, mec, mec, mec, que era l'Òscar, era l'Extraterrícula.
I l'Extraterrícula tenia sensibilitat artística.
I se'n va a la Fundació Tàpies i aleshores el prenen per una obra i el roben.
No tenia cap sentit.
No.
No tenia cap sentit cap ni un, però realment va enganxar molt.
Estem parlant d'una ràdio novel·la que va enganxar moltíssim a molta gent.
Bueno, i també jo crec que el fet d'emetre-se en un programa,
que era la tradició una mica de les ràdio novel·les,
va funcionar també per això.
Perquè era com...
Recuperar-ho només que...
Recuperar el to de la ràdio, però...
Amb una visió diferent, amb una història diferent.
I a més enganxaves perquè no sabies mai.
I durava molt poc, eh?
Però un sortiria.
Era molt curtet.
Sí, sí, eren capítols curtets.
Era curtet.
Això ho allargues molt i...
Però, clar, t'acordaves sempre amb ganes de veure i ara què, no?
Perquè sempre et deixaven penjat.
Sí, sí.
I ja t'ho dic, ho sabien només ells, eh?
O sigui, jo era allò de preguntar i deia...
Les sensacions escoltants és que us ho passàveu realment molt bé.
O sigui, t'imagino el Quim Monzó i el Sergi Pàmire escrivint un guió allà i devia ser de l'Iran.
Era brutal.
Perquè...
Molt soviètic, eh?
Vull dir, molta disciplina i molt esforç.
Això sempre, eh?
Qualsevol cosa que feien, això era molt divertit.
Que això ho tinc molt present.
Que és, quan estàvem tranquils, ells continuaven escrivint.
I jo els deia, eh?
I d'aquí cinc minuts estem...
Sí, un moment.
I encara estaven enganxant, eh?
Amb paper, pim-pam, pim-pam.
No, perquè aquí posaré això.
No, perquè aquí diré allò.
Sí o no?
I tant, i tant.
Perquè a més, clar, fèiem la secció en directe, a part.
A part del fanguta.
Clar, clar, clar, clar.
Teníem unes seccions.
Jo recordo, sobretot, la que més èxit va tenir.
És una que es va inventar el Quim, que era...
O sigui, per no haver de treballar, eh?
Fixa't com dirà.
Llegir cartes dels directors.
La retallava.
Sí.
Guardar-les en una carpeta.
I vam fer amics, amb això.
Vam fer amics.
L'Abraham.
L'Abraham.
Campió del món.
Campió del món, perquè era el que feia les millors cartes.
Cartes com aquesta.
I aleshores hi ha una carta referida al tema,
que procediré a la lectura del qual procediré.
Tot seguit.
Tot seguit, assignada per un senyor que es diu Albert Ferrer de Barcelona,
que va publicar el dia de Barcelona,
i que planteja un de les temes que ha donat més a parlar
en aquests homes compulsius de la interpretació dels resultats electorals,
que és el tema de l'abstenció.
I ell ens dona una possibilitat per entendre aquest tema.
Ah, sí?
I el senyor Albert Ferrer de Barcelona diu així.
No li van deixar introduir el vot.
Li agrairé la publicació d'aquest escrit a la secció de Tamarit 155
per tal que a qui correspongui modifiqui la normativa electoral,
no la llei, que aquesta és una altra cosa.
La normativa.
La normativa.
No la llei, que aquesta és una altra cosa.
Diumenge, en contra de la meva voluntat,
em van forçar a augmentar en un mes el nombre d'abstencionistes.
Tu, Fina, feies una cosa que és que aguantaves.
Tu allà aguantaves el paper, o sigui, no reies.
No, no, no, jo molt sèria, molt sèria.
Home, hi havia vegades que em vies d'esplatar.
Però aquesta era la gràcia, no?
Però, a més a més, això que socorraven molt.
I era una sorpresa cada vegada, que era allò de...
I ara, nois, què fem?
En general, la Fina tenia una certa al·lèrgia a l'estridència,
a l'estridència de la rialla.
Després això va canviar,
i ja et diria que hem passat per èpoques
en què hi ha un excés d'estridència de rialla.
Però ella el que mantenia era el to alegre.
Però si de cop i volta apareixia una història d'emocions i tal,
podia canviar el registre molt ràpidament.
Hi ha molta intuïció.
Ja.
I encara fèieu al Xecant Blanc una altra secció molt celebrada,
que era la pitjor cançó,
on us dedicàveu a estripar una cançó,
i en aquest cas, per exemple, aquesta...
Jo diria això, Ricard, ara no...
Sí.
La memòria, com diem, la memòria no ens falla.
Que no fos una cosa d'estiu.
Sí.
Amb la paca fos salva.
Exacte, sí.
Que no fos una cosa d'estiu.
Agafàvem una cançó i la...
Sí, sí, mira, escolta, escolta, escolta.
¿Quién tiene un duro de amor para prestármelo?
¿Quién me da fuego o mejor?
¿Quién puede dármelo?
Aquesta és la cançó de la setmana
que han triat el Sergi Pàmies i el Quim Monzó
com és costum els diventres.
És la paca.
I el que ens agradaria és saber si tenen canvi.
En tenim.
Teniu canvi?
No ho deia pel duro.
Ja, ja.
Ja...
Ho heu entès, oi?
Això no l'estiu, eh, deies, Sergi?
Sí.
Jo diria que era...
Quan acabava el...
Jo, eh.
Sí, sí, era a final, sí.
Ah, sí?
Doncs no, no...
Era un altre to.
Però era...
Perquè era...
Ho enregistraven...
Exacte, jo crec que això ho deixava més guardat.
Sí, sí.
Clar, tu fina quan fa que no entres un estudi de ràdio?
No sé quants anys feu fer.
O l'estudi de Catalunya Ràdio mateix?
A l'estudi de Catalunya Ràdio, no sé, doncs molt, moltíssim.
10, 20...
I 25 també.
I 25 també.
Ara la ràdio és molt diferent, perquè ara estem amb càmeres, amb internet...
No saben el que es fan.
A mi és que tant la tele com la ràdio, perdoneu-me, ara...
No, no, per això t'ho pregunto.
Em sentiré una mica iaia.
Però em costa una mica entrar en un lloc on jo m'hi he sentit molt a casa,
que cridàvem d'una banda a l'altra,
passa'm això, dona'm allò, escolta'm, necessito tal.
I ara, tant a la ràdio com a la tele, tu entres i tothom està en silenci.
I dic, sembla que estigui la consulta.
Però això vols dir a les redaccions.
Sí, a les redaccions.
Silenci les redaccions, però els estudis sembla que sigui tot un plató de televisió
com si ets a punt d'arribar a Obama.
Sí, sí, sí.
Saps?
I llavors, ostres, aquella llibertat que teníem nosaltres...
Però amb webcams.
No, webcams i webquims.
I de tot.
Hi ha tota una sèrie de personatges massius.
Només falten guardespatlles amb el pirulí a l'orella
i a la que et mous que et disparin.
O sigui, la llibertat aquella que teníem.
Jo fins i tot he fet programes amb el Jordi Basté,
el No ho diguis a ningú,
amb pijama.
És a dir, jo venir de casa,
posar-me a sobre uns taxants,
arribar, que es feia per sota el pijama,
fer el programa, dos minuts abans d'entrar,
feia el programa,
el Mickey Moto venia amb la sintonia posada.
Jo vaig arribar...
A l'època que nosaltres estàvem fent el programa,
jo estava a la tele.
I quan sortia de la tele havia de venir corrents
per arribar a les quatre,
doncs hi va haver un dels atemptats a l'Avinguda Diagonal
i em va haver de portar un company
i quan ja arribàvem a la ràdio
vaig baixar del cotxe i vaig sortir corrents.
Em vaig fumar una castanya,
vaig arribar plena de sang
i em vaig seure
i anava amb les mans plenes de sang.
El to era molt diferent.
Ara la ràdio...
També és veritat que ha canviat d'indústria.
Abans la feia amb els que no teníem fortuna
en altres coses, no?
Era un lloc de...
Ara també, però no ens ho diuen.
No ens ho diuen, és veritat.
Ho maquillem més, no?
No ens ho diuen.
Això de les estrelles de la ràdio
és una cosa que abans
hi eren sense necessitat de crear-les, no?
Amb la indústria que s'ha creat,
que jo entenc que això és inevitable
i no hi ha res a fer.
Però si tu has tastat l'època anterior,
no hi ha color.
No té res a veure.
El fumar, el fumar a la ràdio.
Ah, a veure.
Per exemple.
A veure.
Vavia...
Vavia molt.
I el Jordi Costa,
director de la Ràdio Fundacional de Catalunya,
va anar a buscar els gintònics.
O sigui...
I a més portaven pastissos, també.
Això encara ho fan ell.
Això encara ho fan?
Sí, sí, això encara ho fan.
Perquè me'n recordo quan hi havien els dos avis,
que un va ser el seu aniversari
i vam anar a buscar un pastís
i vam portar-li el pastís
i, clar, pensàvem,
el pastís el repartirem aquí entre tots.
Ah, no.
I això també era una cosa del check-in-blanc.
Hi havia una transversalitat d'edats.
Això s'ha perdut.
Tu buscar algú més de 70 anys
a Catalunya Ràdio,
costa.
Com a col·laborador, ho dic, eh?
Sí, sí.
I ella tenia dos col·laboradors extraordinaris
en la secció que el Josep Maria Lledó,
que era un periodista tota la vida...
Uau, excel·lent.
Tenia una manera d'explicar la cosa sensacional.
Que deia, per exemple,
aleshores Macià,
van a veure el Tarradies,
via la Lletana 32,
i li va dir,
per què no anem a veure el Pompeu Fabra?
Sepulveda 254.
Deia les adreces...
Tal qual.
...de tothom.
Clar, i amb les anècdotes...
Eren brutals.
Però anaves situant en el mapa
cada domicili, era brutal.
Jo recordo un lloro,
Moro Mico i el senyor Porto Rico,
amb el conseller de Cultura de les Hores,
a altres hores de la nit...
Sí, al Càner.
...en antena, dient,
si m'està escoltant la meva senyora,
avui anirem de copes,
arribaré molt tard a casa.
Això ara seria impensable.
Això...
Però també potser pel nivell de consellers,
diguéssim, eh?
Que això més d'una altra cosa.
Sí.
De cultura especialment.
Però la ràdio generava aquest espai
absolutament de confiança.
I de llibertat.
Un conseller tenia al cap
que allò era casa el Monzó i companyia,
i el Vendrell i companyia.
No estava encara,
perquè com que havien passat pocs anys,
era una època molt efervescent,
no estava encara sacralitzat.
Exacte.
Llavors, en el moment en què ja els polítics
van entendre que això era un instrument potentíssim,
doncs ja es va acabar la tonteria
i es va fer amb un criteri,
amb l'excusa que era més professional,
es va fer.
És una purga extraordinària.
Sergi Pàmies, Fina Brunet,
moltíssimes gràcies per acompanyar-vos
en aquest especial avui des d'aquí,
des de casa de Cacau.
Gràcies per convidar-nos,
perquè ens hem tornat a trobar
i ens encanta.
I continuarem a escoltar la ràdio.
Jo ara me'n vaig cap a casa d'un oient
que té 2.000 transistors.
Oh!
Doncs potser també és que el de l'Olmo, eh?
El de l'Olmo té el...
Bueno, parlarem també amb el de l'Olmo.
Ah, abans.
Perquè ell té la col·lecció aquella de Roda Barà.
Sí, sí, molt important allà.
Sí, sí.
De camí cap allà parlarem de Radioscop.
I tant.
Amb el Monzó va haver-hi un moment
que ens va agafar per fer una pel·lícula.
I vam dir, hem de fer una pel·lícula,
hem de fer un pel·lícula.
I vam fer un guió.
I el guió, només recordo una cosa.
La protagonista era una patinadora alemanya de l'est
que es deia Caterina Bildt, o alguna cosa així.
Campiona del món olímpica,
que era una dona guapíssima,
si és que es pot dir això a la Ràdio Nacional de Catalunya.
I aquesta era la protagonista,
perquè el Monzó volia que fos aquesta.
I jo vaig posar l'única condició de caldolent,
però era un dolent, molt dolent,
fos Salvador Escamilla.
Amb aquell pesquit.
Era una època que es canviaven els papers.
El que havia fet sempre de bo,
se li farà la fe de dolent.
I li hem de escriure 10 o 12 pàgines?
Perquè tot...
Recupereu, a veure si...
No, no ho trobes.
No ho trobaré, això.
Lo de les cintes del Sant Gruta existeix.
I li donaré en el Carreres.
Em comprometo públicament.
Vinga.
Ho farem.
Ara passegem amb David Escamilla,
el fill de Salvador Escamilla,
per parlar d'un programa mític també a la ràdio,
que va descobrir, per cert, grans cantants i músics.
El Serrat, entre d'altres,
o Mariel Marbonet,
amb qui parlarem d'aquí pocs minuts.
Una pausa i ara tornem.
El Dia Mundial de la Ràdio
es viu al matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
T'estimo, el meu amor.
El meu pastisset,
el meu bombó,
la meva galeta,
el meu brioixet,
el meu pa de pessic.
Ui, tot d'una m'ha agafat molta gana.
Hi ha molt amor dins teu,
com el cupó diari de Sant Valentí de l'Onze,
perquè a més de poder guanyar 500.000 euros,
podràs aconseguir experiències úniques
que t'enamoraran si entres a cupon especial.punés.
Cupó diari de Sant Valentí de l'Onze.
Bases dipositades davant notari.
A tots els que jugueu a l'Onze,
ben jugat.
Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
Entonces me abraza
y no hay lugar en el mundo
en el que me pueda sentir más seguro.
Soy Luis García Piede Hierro,
escritor y poeta.
Aquest 14 de febrer
volem desitjar-te
Feliz Dia de Sant Valentí
al Corte Inglés
a la botiga web i app.
Tens 18 anys
i el Bo Cultura et crema a les mans?
A Abacus t'oferim
la millor selecció de novel·les,
còmics, revistes i videojocs.
Vine a les nostres llibreries
o compra amb el Bo Cultura
al nostre web.
Fàcil i ràpid.
Abacus.
Si tu hi creus,
nosaltres t'hi portem.
Sot en Lee Gates
i això és Money Monster.
Talla la transmissió.
Julia Roberts.
Quant hi vas invertir, Aims?
60.000.
George Clooney.
Es dic que era més segon.
Quan ho resolíem,
800 milions.
Money Monster,
la gran pel·lícula.
Ara,
el dimecres a la nit,
a TV3.
L'Enigmarius,
amb Màrius Serra.
Avui l'Enigmarius feia
obres sobre els èxits
d'un jugador de rugby.
I la resposta era
assaig o assajos.
Calia relacionar dos dels sentits d'assaig.
Una obra literària
i la jugada que més puntua el rugby.
L'equivalent del gol.
1.124 dels 1.342 participants
l'han encertada.
Per tant,
dona 9 punts per a la Lliga.
Guanya el lot de xocolates torres,
Miguel Roig Comamala.
I avui també ens heu dit
plaques,
assages
o captents.
Som connexió,
la telefonia conscient.
Que et cuida
una operadora?
Segur que si truco
em deixeu escoltant cançonetes
i parlant amb robots capquadrats.
A Som connexió
no parlaràs amb màquines,
parlaràs amb persones
que t'escolten.
Ah, tira!
Les operadores volen fer
trinco-trinco,
encolomar històries
i permanències.
Si vols,
truca i comprova-ho.
Som connexió,
telefonia conscient.
Que truco!
Eh, que truco!
Si vols canviar de vida
i estudiar en una Business School
que lidera els rànquings
o canviar un pla
de desenvolupament
personalitzat,
flexible
i amb una xarxa
de contactes potent,
Work to Change.
Entra a
eaebarcelona.com
i comença el canvi
en una escola
de negocis creativa,
acollidora
i innovadora.
EA Business School.
We make it happen.
Arriban les rebaixes
de la llar
del cort anglès.
Fins al 50%
de descompte
en una selecció
de matalassos
de les millors marques
del 12 al 29 de febrer
del 2024.
Finançament fàcil
fins a 12 mesos.
Finançament ofert
per financer
al cort anglès
i subjecte
a la seva aprovació.
Consulten les condicions
al cortanglès.com
a la botiga
web i app
al cort anglès.
Pares,
quantes caixes de vi
i cava
us han portat
els de Maset,
no?
Aquest mes
fan l'oferta
del 3x2.
En pagues 2
i t'emporten 3.
Ah,
parlant de 3.
Us hem d'explicar
una cosa.
Com?
Que mai us saltin
vins i caves
per celebrar
qualsevol notícia
inesperada.
Aprofiteu ara
la millor oferta
de l'any.
Celler és Maset.
Directe del Celler
a casa vostra.
Catalunya Radio.
Ràdio Barcelona
lanza para usted
un nuevo programa
ritmo matinal
recuerde señora
recuerden usted
Ràdio Scott
Ràdio Scott
llega Ràdio Scott
Ràdio Scott
Aquestes anys
ja haurem
cent anys
de la ràdio
i de molts programes
dels molts programes
i històries que hi ha
i que han existit
durant aquests 100 anys
avui ho volem destacar
molt especialment
avui fa exactament
60 anys i un mes
que es va estrenar
a Ràdio Barcelona
aquest programa
Ràdio Scott
començava les seves emissions
un 13 de gener
del 1964
i al capdavant
hi havia
Salvador Escamilla
i avui ens acompanya
i passegem per Girona
amb un home
que també estima moltíssim
la ràdio
i que et fa també
molta il·lusió
que ens acompanya
David Escamilla
què tal?
com estàs?
Ricard com estàs?
Molt bé a tothom
plaer màxim
després d'aquells 60 anys
i un mes
després de tantes històries
t'ho imagina't
que el meu pare
ara
el Salvador Escamilla
estigués per aquí
passejant i digués
ara esteu parlant de mi
del que vaig fer
fa 60 anys
perquè és clar
tot comença
amb una aventura
absolutament incerta
tot comença
amb que
el meu pare
era actor de teatre
i un senyor
que era...
No era periodista
això és important
això de ser periodista
ha vingut ara
aquests estudis són nous
el meu pare era un actor
que a més a més cantava
era un showman
era un comunicador
i jo saps
que faig una diferència
important
entre periodista
i comunicador
jo per exemple
em considero comunicador
no periodista
per tant
el meu pare
era un showman
cantava
feia actor
i un dia
al teatre Alexis
a la Rambla Catalunya
ara hi ha un mango
fa molta pena
però al teatre Alexis
hi havia un teatre
i el meu pare
estava fent una obra
i aleshores
va venir el director
de Ràdio Barcelona
el Manuel Tarín Iglesias
i estava buscant
al·lucinant
estava buscant
un showman
per la ràdio
matinal
i aleshores
va veure el meu pare
li va agradar
perquè aquell tio
té molta energia
va anar al camerino
i li va dir
escolta
el felicito
però vull que em presenti
un projecte de ràdio
un magazín matinal
el cito
la setmana
que hi havia
al meu despatx
de Ràdio Barcelona
meu pare
es va acollonir
perquè no sabia res
de ràdio
res de res de res
i en una setmana
es va inventar
Radioscop
per què Radioscop?
perquè
el més modern
de l'època
era el Cinemascope
que volia dir
cinema
amb gran pantalla
i ell va dir
si el més modern
del cine
és el Cinemascope
jo si vull fer
una ràdio moderna
ha de ser Radioscop
era Ràdio Uncolors
Ràdio Uncolors
Ràdio Imaginativa
mira hi ha una cosa
que per mi és molt important
sempre diem
què hem perdut
què hem guanyat
és a dir
hem guanyat
molts mitjans
hem guanyat
una bateria
d'informació
jo crec que
estem quasi
Ricard
amb la infoxicació
jo crec que informem massa
i emocionem poc
jo crec que la ràdio
d'aleshores
era una ràdio
que estava més a prop
de la comunicació
que de la informació
i que generava
amor
i sentiments
també era l'època política
molt fosca
i que per tant
recordo les campanyes benèfiques
per exemple
que eren uns xous
radiofònics brutals
és a dir
que era un
la ràdio
era un parèntesi vital
era un lloc
un refugi
també per les vides
de molta gent
era una vida grisa
era un món gris
una època grisa
i la ràdio
era una ràdio
en colors
era una ràdio
d'il·lusió
hi havia gent
que cantava
gent que feia d'actor
era un punt
però jo
em quedo
amb aquest concepte
de la comunicació
i la ràdio
en aquest cas
emotiva
generant emocions
perquè hi ha una cosa
molt important
en el món de l'educació
es diu
si els professors
ensenyen als alumnes
només informació
és a dir
dades
dades
dades
els reis
no sé què
les matemàtiques
la rel quadrada
si tot són dades
els nanos
no s'ho queden
allò
el coneixement
ha d'entrar
i s'ha de quedar a dintre
i per quedar a dintre
ha de generar emoció
per tant
una ràdio memorable
una comunicació memorable
és la ràdio
que recorda
per tant
una ràdio hiperinformativa
no recordarà mai
mai més
en canvi
ara
jo em trobo gent
encara
que això és al·lucinant
que vaig per Girona
estem avui aquí a Girona
vaig per Tarragona
vaig per qualsevol lloc del país
i em trobo gent
que em diu
el teu pare
jo me l'estimava
esclar
ja no és allò de dir
era famós
va entrar dins del meu cor
em va donar alegria
perquè era emoció
després d'aquesta sintonia
que escoltàvem
Ràdio Copas
va ser un programa
que com deia
molt famós
després d'aquesta
impactant sintonia
que escoltàvem
en Salvador
i la Maria Fernanda
saludaven així
Buenos días amigos
nos complace hallarles
en esta sintonia
y nos gustará
que les guste nuestro programa
que es para todos ustedes
para usted
que nos escucha
para usted
que nos sintoniza
para todos llega
nuestro mensaje
más cordial
bienvenidos todos
al mundo de la radio
un mensaje a toda la región
a través de
Radio Popular de Figueras
Radio Mallorca
Radio Mora de Ebro
Radio Paradés
de Villanueva y Geltrú
Radio Reus
Radio Seodeurge
Radio Uldecona
y la red de Radio España
con Radio Gerona
Radio Lérida
Radio Manresa
todas en transmisión conjunta
con Radio Barcelona
de la Sociedad Española
de Radiodifusión
Radio Spam
Radio Spam
es una idea
que realiza y presenta
el primer showman
de la radiodifusión española
Salvador Escamilla
i el Bon Dia a Catalunya
Bon Dia a una cançó
que era una frase
també mítica
del teu pare
clar, bon dia
pensa que dir bon dia
a l'any 64
a l'any 65
revolucionari
era revolucionari
i era perillós
és a dir
el meu pare era un tio
amb una il·lusió bestial
però era un tio
amb una inconsciència
que se la trepitjava
per tant
quan deia
Bon Dia a Catalunya
i parlava en català
i colava falques
catalanes constantment
li venia algú
de Información y Turismo
del senyor Fragueri Barne
i li deian
a ver Escamilla
usted que parte
no ha entendido
de está prohibido
hablar en catalán
que parte no ha entendido
no, no, no lo haré más
no se preocupe
l'andamai tornava
bueno, és que és això
diguéssim
la lluita era aquesta
la constància
que ara en temps
en què els problemes de ràdio
per exemple
en català
eren gairebé inexistents
llavors
el teu pare
anava colant
aquestes expressions
i fins i tot també
anava colant
també
una tasca molt important
de descobrir
un talent català
musical
que hi havia
aleshores
per exemple
escolta aquest fragment
d'aquesta entrevista
a Maria del Mar Bonet
què cancón
en el dia d'avui
será de Mallorca
o de Menorca
de Mallorca
una cançó
una cançó divertida
es diu
hola ma mare meva
jo me vull casar
va
doncs
diu la cançó
sí, sí, sí
no, però tu també et vols casar
home, no ho sé
un dia d'aquests
un dia d'aquests
que tinguis festa
et casaràs
Maria del Mar Bonet
con canciones de Mallorca
no s'ha casat
però la podem saludar
Maria del Mar Bonet
què tal, bon dia
hola, bon dia a tots
com estàs?
quan recordes
o quan sents aquest fragment
d'entrevista
on et porta?
què penses?
és un moment
molt dolç
perquè jo vaig conèixer
tota la gent
de la cançó
tota
tota
els 16 llutges
que per mi
eren importantíssims
i que jo crec que
van formar part
d'una quantitat
de gent
que anava
en aquest programa
amb el Salvador Escamilla
no?
jo hi vaig conèixer
també l'Aqueta i el Teo
uns nens
que
que cantaven molt bé
de Mallorca
i recordo
que tinc una foto
aquí fora
de la ràdio
amb ells
no?
i
era
era un punt
de conèixer gent
d'estar
amb una persona
com heu dit
magnífica
comunicador
fantàstic
no?
i això està molt bé
a mi em va donar
l'eucallió
doncs
de
de
que em publieixien
a més
aquest programa
ens pagaven
alguna cosa
també
caram
sí sí
que això ara
això és important
no passa
és a dir
que hi havia
una voluntat
també
de creure
i d'apostar
per la música
en català
tu diries
Maria del Marc
ens pagaven
érem persones
que començàvem
a cantar
alguns
que no
que no teníem
un duro
i que estava
molt bé
que ens paguessin
alguna cosa
per
per tenir
doncs
anar a dinar
o el que sigui
no?
no era gaire
però estava
molt bé
això jo crec
que no s'ha fet més
però
però que estava
molt bé
tu diries Maria del Marc
que sense la ràdio
i sense radioscop
diguéssim
la nova cançó
no s'hauria popularitzat tant?
com?
si sense radioscop
o sense la ràdio
la nova cançó
no l'haguéssim conegut tant
no hagués arribat
on va arribar
no jo crec
que això no
jo crec
que hagués arribat
el que passa
que
vull dir
que els 16-18
ja se'n van
cuidar molt
de promocionar
la nova cançó
sobretot
quan va començar
el grup
anar per tot arreu
i fer recitals
importantíssims
i la gent
apoyava moltíssim
la nova cançó
el que passa
que
un programa
com aquest
és un punt
magnífic
per connectar
amb gent
que potser
no hagués
anat
a algun recital
i més coses
vull dir
la ràdio
sempre ha estat
un punt
importantíssim
però clar
si no hi haguessin
hagut
els personatges
que hi havia
la nova cançó
tan bons
perquè clar
el Serrat
la Guillermina
el Quico
vull dir
i tots els que
van començar
el Serraíma
la Ramè i Margarit
del Ciavella
el
Enric Barbat
el Quico
de la Serra
tot era gent
d'una
qualitat
magnífica
aleshores
valia la pena
tenir també
un punt
de trobada
a la ràdio
i sobretot
amb una persona
com el Salvador
que defensava
la ràdio
i la nostra llengua
també
és molt conegut
que Joan del Serrat
va degut a gràcies
a Salvador Escamilla
per exemple
però potser
no és tan conegut
David
que també va descobrir
la trinca
home i tant
mira la trinca
cada dia
tenien un nom diferent
un dia es deien
vikingos de la costa
l'altre dia es deien
els tres com ballen
etc
i el meu pare
un dia els va dir
com us dieu
que us he de presentar
una ràdio important
ràdio Barcelona
i ens diem
els vikingos de la costa
el meu pare
els va agafar
els va portar
al seu despatxet
que tenia allà
i diu
escolti
amb aquest nom
no anem ni d'aquí
a la cantonada
per tant
sou tres
i hi havia una pel·lícula
en aquella època
que es deia
la trinca de l'aire
una pel·lícula de cine
de cine en blanc i negre
etc
la trinca de l'aire
tres aviadors
escolta
sereu la trinca
i s'ho van quedar
i ja està
i després
la sintonia
aquest món de les sintonies
es van inventar
una sintonia
per al Salvador Escamilla
que deia
da ba da ba da
da ba da ba da
da ba ba ba ba
bon dia senyores
bon dia senyors
esteu en companyia
de l'amic Salvador
da ba da da
da ba da da
P.I.B.
O.I.S.I.
de Radioscop
el programa
que aconsella
obrir bé l'orella
uau
i te la saps de memòria
de memòria
això era
la trinca
amb homenatge
al Radioscop
clar
estem parlant d'una figura
ara ho deia la Maria del Mar
també
ho intuïa
que va apostar
per la llengua catalana
que va fer un esforç
perquè s'ho creia molt
però també un gran seductor
Maria del Mar
no?
Sí, sí
era un home
amb una
amb una aparència
magnífica
un tio guapo
no?
simpàtic
molt modat
molt seductor
com dieu
no?
sí, sí
estava molt bé
venia del teatre
recordem que
venia del teatre
venia de vestir-se
de 21 botons
i ell tenia molt clar
que el fet de posar-se
en escena
és a dir
pujar a un escenari
cantat
també era cantant
el tema d'estar
davant del públic
ell tenia
en aquella època
Ricard
la gent tenia un gran respecte
per al públic
el respecte
en paraula màxima
és a dir
fer una misa en escen
posar-se en un escenari
estar davant del públic
volia dir
anar ben afaitat
anar ben vestit
anar ben planxat
com un respecte
un gran respecte
per allò que deien
el respectable
mai millor dit
el respectable
heu de pensar una cosa
que
aquest programa
tenia públic
també
era un petit teatre
on la gent
estava sentada
i et podien veure
en directe
també
i això
clar
el Salvador
per ell
jo crec que no era
una obligació
perquè era un home
molt presumit
però anava
sempre molt ben vestit
amb corbata
i a més
molt ben arreglat
molt
no sé
era una persona
que sabia estar en escena
i que
aquella
era una petita escena
també
no era només una ràdio
sinó era un petit teatre
perquè la gent
ens entengui
Ricard
era com un plató
del late night
com el teu plató
del col·lapse
exactament el mateix
públic en directe
tu tens una banda
en directe
el meu pare
tenia una banda
en directe
i el meu pare
era comunicador
i cantant
per tant
de cop entrevistava
la Maria del Mar Bonet
entrevistava el Serrat
i de cop deia
i ara cantarem una cançó
per tant era
show en directe
a la ràdio
i això el trobem
també a faltar
a la ràdio
un punt una mica més
de desacomplexament
i també de posar
la cultura en el centre
que això sempre ho tenia
i fer pensar la gent
és a dir
jo crec que ara estem
et deia fa una estona
en aquesta infoxicació
crec que hi ha massa informació
quan entrevistem
un artista
com la Maria del Mar
quasi tota l'estona
estem entrevistant-la
i estem parlant amb ella
ells te'n dient
el teu ultim disc
el teu segon disc
el teu tercer disc
els teus concerts
els teus anys
tots són informacions
però costa
parlar d'emocions
buscar l'emoció
emocions
avui ens hem emocionat
recordant a Salvador
Camilla
Maria del Mar Bonet
gràcies per sumar-te
al dia mundial de la ràdio
una abraçada
m'encanta estar amb vosaltres
una abraçada a tots dos
i fins molt a dia
abraçada forta
estimada
una abraçada a tots
i recordar el Salvador
és recordar
doncs també
part de la nostra història
com a cantants
i això està molt bé
fantàstic
Maria del Mar
una abraçada
adeu
que vagi bé
adeu
i David
també gràcies
per acompanyar-me
ara mateix estem arribant
aquí veig que és el carrer
de Sant Joan
a veure si ho trobo bé
no sé llegir
no tinc vista ja
Sant Joan Santa
La Salle
La Salle
per tant ja estem arribant
a la casa d'aquest oient
que té dos mil transistors
des d'on farem aquesta
part final del matí
de Catalunya Ràdio
va ser que el David presentarà
la llibreria Ona de Barcelona
el seu darrer llibre
que és un poemari
Barcelonàutiques
Barcelonàutiques és un invent
és una paraula
a mi m'agrada crear
i vol dir
nàutiques
navegacions
per tant
navegacions emocionals
per Barcelona
Barcelonàutiques
convidem a tots els oients
el 27 de febrer
a les 7 de la tarda
amb el Sergi Belbel
director de teatre
i farem una conversa creativa
amb aquests poemes
moltes gràcies per acompanyar-me
en aquest passeig
fins a la casa
del següent oient
un abraçat molt fort
pregunta-li si dels dos mil
transistors
en algun d'ells
escoltava el radioscop
li preguntaré
perquè veig aquí
l'Eduard Solà
que està per aquí
Eduard, què fas aquí?
Hola, què tal?
Que estàs passejant per Girona?
Sí, m'han dit
vés a passejar
amb Girona
amb l'Ustrell
i jo cap aquí
a darrere teu
fins que em toqui
doncs fem una pausa
i ara parlem
aquesta és la Lloberes
però què fas aquí darrere?
Jo soc la Lloberes
i ara estava jo
et em vaques darrere
de l'Eduard Solà?
Sí, perquè no volia sortir
no volia sortir les fotos
M'acompanyeu fins a casa l'Uient?
Va, una pausa
ara tornem
una pausa
ara tornem
El Dia Mundial de la Ràdio
es viu al matí
de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Catalunya Ràdio
Descobreix la bellesa
de les illes gregues
al nord d'Europa
amb MST Cruceros
Vuit dies amb tot inclòs
i vols des de Barcelona
o visita la Mediterrània
amb embarcament a la ciutat
a partir de 823 euros
per persona
Reserva a MSC Cruceros
o a la teva agència de viatges
MSC Cruceros
un viatge cap a la bellesa
Que per què sóc un plusar?
Perquè puc triar entre 8.000 cotxes
i només amb la reserva
me'l porten a la botiga
més a prop de la meva província
Perquè el veig, el provo
i si em convenç
me'l quedo
Perquè tinc 15 dies
o 1.000 quilòmetres de prova
Si qualsevol cosa no em convenç
tinc la tranquil·litat
que em canvien el cotxe
o em tornen els diners
Ocasión Plus
8.000 cotxes
80 centres a nivell nacional
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules
Un lloc allà on sempre podràs tornar
El matí de Catalunya Ràdio
Ens movem
Canviem
I amb tu
Ens connectem
Som 3CAT
Linkat
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
Fins al 27 d'abril
a diverses sales de Barcelona
Més informació a empremtes.com
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
Animac
La mostra internacional de cinema d'animació de Catalunya
ens convida a deixar enrere els prejudicis
i unir-nos a la tolerància
en una edició dedicada a la diversitat d'experiències humanes
cultures, identitats de gènere
orientacions sexuals i habilitats
Gaudeix de les millors retrospectives
curtmetratges, llarmetratges, monogràfics
i conferències amb creadors d'arreu
que desafien estereotips
Del 15 al 18 de febrer a Lleida
i del 22 de febrer al 3 de març en línia
Més informació a animac.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
A Catalunya Ràdio
A la una del migdia
Catalunya Ràdio
Que no surti d'aquí
Ah, que ara tenim un pianista al programa?
Sí, he pensat que crea un ambient especial
a qui l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh, però estic gestionant el departament de queixes
Ai, no em diguis que se'ns queixa molta gent
Doncs sí, és que no és fàcil obrir el camí del cor
en un país com aquest
A la una del migdia
A Catalunya Ràdio
Que no surti d'aquí
Al món dels famosos
A Catalunya Ràdio
Amb Roger Carandell
Juliana Canet
I Marta Montaner
Ja m'entens
El podcast LGTBIQI Més
Tot i que estimem igual i patim igual
Hi ha coses que són diferents
I no només parlem d'amor
Ja m'entens
Tornem a la batalla
Amb David Avila
A l'àvia web d'aquest ràdio
I al 3CAT
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Som al matí de Catalunya Ràdio
Seguida amb Carme Lloberes i Eduard Solà
Passejant per Girona
Però abans anem a fer un cop d'ull
Com estan les protestes
Perquè avui és una nova jornada de protestes
I de mobilitzacions dels pagesos a Catalunya
Per tot el país
Anem a aquesta hora a Mercabarna
Fa una estona, Berta Torrades
Ens explicaves que els pagesos entraven a Mercabarna
La situació d'aquesta hora quina és?
Doncs que s'han pogut reunir breument
Amb la direcció de Mercabarna
Bàsicament per denunciar
Que molts dels aliments que entren i surten d'aquí
Venen de fora d'Europa
I per tant treballen amb unes regles del joc diferents
Que els acaben fent en definitiva competència deslleial
Fa una estona podíem escoltar
El que ens explicava Germán Domínguez
D'Unió de pagesos
Que acaba de sortir de la reunió
Diuen que ens entenen perfectament
Han cedit en deixar-nos bloquejar
L'altre accés principal a Mercabarna
Deixarem un tercer
Que és el més petit
Obert per temes de seguretat
I temes logística
Que ens han demanat ells
I ara Mossos estan
Organitzant l'operatiu
Per fer acompanyament
I anirem cap allà a l'altre accés
En aquests moments
Dos dels tres accessos de Mercabarna
Estan bloquejats per tractors
Els pagesos que sí pensen
Que ara ens diuen
Fins la tarda
I des de Mercabarna
El que ens expliquen
És que de moment
La incidència de la protesta
Cal dir que és força baixa
Perquè el dimarts
Diuen que és un dia fluix
I perquè molts transportistes
Ahir van treballar en previsió
Tot just d'aquí uns minuts
Podrem escoltar
El que diu
La direcció de Mercabarna
I al sud del país
Els pagesos també van cap
Al port de Tarragona
Seguint els tractors
De les Terres de l'Ebre
En Jordi Barranc
Que Jordi ja entreu a Tarragona
Ara mateix
Hola Ricard
Molt bon dia
Sí, ja estem de fet
A dins de la ciutat de Tarragona
Tal com ja estava previst
Hem arribat per la plaça Imperial Tàrrecó
Des d'allà m'ha agafat
L'Avinguda de Roma
Que per qui no ho sapig
És una via d'entrada
I accés de la ciutat
I és la que connecta
La zona urbana
Amb el que és la zona industrial
Que és on precisament
Hi ha el port de la ciutat
De fet els primers tractors
D'aquest centenar
D'aquesta columna
Provinent de Terres de l'Ebre
Ja està arribant
A la infraestructura
Per on entren
Diguem-ne no
Moltes de les mercaderies
Molts dels productes agroalimentaris
Provinents des d'altres països
De la Unió Europea
I a banda
Aquesta marxa
Aquí
Fins aquí també han arribat
Tractors provenents
Tant de Terra Alta
Com també de la Ribera d'Ebre
I a la pobla de Mafomet
Hi tenim en Marc Güell
També camí del port de Tarragona
Marc, bon dia
Bon dia
Sí, en marxa aquesta protesta
Perquè el centenar
De tractors
Que hi havia concentrats
Aquí a la pobla de Mafomet
Però també al Morell
Tractors d'aquesta zona
I també desenes
De cotxes particulars
Com per exemple
Pagesos que venien
De Lleida
Doncs estan agafant
Ara mateix
L'A27
I allà s'estan sumant
A 200 tractors més
Que venen
De l'Alcamp
Del Baix Penedès
De la Conca de Barberà
Direcció cap al port de Tarragona
I volen ser de seguida
Perquè cap a les 12
Volen fer una assemblea
Per decidir
Com han de continuar
Aquesta protesta
De moment
Diuen que l'allargaran
Durant 24 hores
Però no descarten
Que pugui ser
Fins i tot
Doncs més d'un dia
D'aquesta mobilització
Hem parlat amb Joan Agudell
És un pagès de Vilavell
Aquí al Tarragonès
I ens diu que calen
Respostes immediates
Malgrat aquestes últimes reunions
Que han fet aquests últims dies
Amb el Govern
I el Parlament
Diuen que no calen 15 dies
Sinó que ho volen ja
Estem molt descontents
Perquè veiem que ens estan donant llargues
I no arreglarem res
Llavors doncs
Crec que hem d'apretar
I bueno
Tots tenim feina
Tots ens corre pressa
A fer feina
Però
Si no apretem
Ningú lluitarà per nosaltres
I al port de Tarragona
On arriben aquests pagès
També es comença a desplegar
La policia
Manel Sastre
Sí
La policia
Perquè els tractors
Ja han arribat
Aquí
Desenes i desenes
De tractors
Han fet cap ja
En aquest punt
De l'A27
És on hi ha les guixetes d'entrada
A la zona portuària
I hi ha un fort desplegament dels Mossos
Que estan evitant
Que no entrin
Més enllà d'aquest punt
I aquests tractors
Els estan ara enfocant
Arriben per la 27
Els fan donar la volta
En aquest punt de les guixetes
I els fan enfocar
Una altra vegada
A direcció nord
Perquè els van aparcant
Molt enllà
Molt lluny d'aquí
Perquè és que n'hi ha moltíssims
I només és
La capçalera
Dels que venien de l'Ebre
S'esperen encara
Tots aquests de Lleida
I de la zona
De l'Alt Camp
I la conca de Barberà
I el Baix Penedès
Es calcula
Segons ens han explicat els Mossos
Que hi haurà
Més de 500 tractors
En aquest punt
Que ocuparan bona part
D'aquesta 27
També ens comentaven
Que alguns d'aquests tractors
Anirien a fer un bloqueig
A la zona del Serrallo
On també hi ha algun excés del port
Tot i que serà més testimonial
Que una altra cosa
Perquè per allà
No hi poden passar camions
De gran tonatge
Doncs avui al matí
De Catalunya Ràdio
Que estem vivint
El dia mundial de la ràdio
Des de Girona
Però també seguint aquestes protestes
I ho anirem fent
Al llarg de tot el matí
Eduard Solà
Què tal?
Bon dia
Bon dia
Carme Lloberes
On vas ara?
Ei, què tal?
Però què fas?
Home, estic mirant tot Girona
Que no veus que m'estàs portant a passejar
Sí, perquè estem anant
Cap a la casa de l'Oient
Des d'on farem ara
La part final del matí
De Catalunya Ràdio
Sí, sí
I anem a un ritme
Que Déu-n'hi-do
Anem al ritme del Girona
Sí o no?
Solà
Bé, ara hauríem de frenar una mica
Perquè dissabte ens van repassar
Ens van pintar la cara
Com van dir Mitchell
Però vaja, sí
Aquest és el ritme del Girona
Que només ha perdut dos partits
Escolta, però això no es desinfla
No, no, i tant que no
Ja veuràs dilluns
Dilluns de la setmana que ve
Al camp de l'Atlètic
Que si el Girona no perd
Jo diria que gairebé
Lloberes
Lliga de Campions
La temporada que ve
Ara et saludaven amb un cotxe
Lloberes no has dit res
Home, perquè no puc estar
Per totes les coses
És que no estàs pel que has d'estar
No, no
Però escolta'm una cosa
Senyor Solà
Sí, sí
Jo tinc molt clar
Això de la Lliga de Campions
Ja ho aconseguireu
I per tant
Com que l'altre dia
No em van deixant raonar del Girona
Ara t'ho diré
És a dir
Fer el farfolla
Sempre va bé
És a dir
Saps aquests dies
Que heu viscut
Abans del dia del Madrid
I tant
Treure pit
Posar pancarta
Eh?
Anar a fer
Diguem-ne
Estem un fire
Estem un fire
Tot això
No us ho treu ningú
Ara treu mal d'esquena
El Solà
A mi si m'hagués enganxat
Deu anys abans
Ja t'havia assegut
Lloberes
Que això que ha sigut diferent
Escolta, estem arribant o no?
Perquè tu saps cap on anem
Estem passant per un carrer
Estem allunyant una mica del centre
Ara mateix
Sí, sí, sí
Anem cap a Montilivi
Seria cap allà
Si anessin caminant, caminant, caminant
Arribaríem a Montilivi
Anem-hi doncs
Que estan fent bàsquet a aquesta hora
A Montilivi?
Sí, clar
Estan entrenant
O no?
No, a Montilivi no
A Montilivi no
Deuen entrenar a Fontajau
No?
Lloberes, a veure si et centres
Ah, sí, és veritat
Sort que soc de Girona jo
Bé, doncs a futbol
Trobaríem a futbol
No, però entrenen a la ciutat esportiva
Però veig, Eduard
Que la ciutat de Girona
Realment
Són matins tranquils
Perquè ahir, per exemple
Vaig arribar al migdia
Hi havia
Ja hi ha molts turistes
Era dilluns
Sí, però més cap al centre
No?
Sí
On t'ho vas estar?
Ah, sí que vaig sentir
El toc costa que havies anat a menjar
El Sinofos
El Sinofos vaig anar a menjar
Un arroz de perdiu boníssim
Molt bé
Però
Però vull dir
Que hi havia molts turistes realment
Però és un turisme molt tranquil
Vull dir que veig que la ciutat
Entre setmana
Continua a vent
El cap de setmana
Però més tranquil
I el cap de setmana també són tranquils
És una ciutat tranquil
Jo sempre dic
Que no es noti que soc de Girona
Que és la millor ciutat del món
Ja, ja, ja
Però
Ho és
Ja ho podeu veure
Ho és
No és que només ho digui jo
Sinó que ho és
No, no, no
Jo ho reafirmo
Perquè jo he sigut formada aquí, eh
És a dir
Soc de sang, terra, gironina
Són bastant de pressa ara
La Vanessa m'anava dient
Ah, no anem a bon ritme
No anem a bon ritme
Sí que anem a bon ritme
Sí, home
Però que tampoc se'ns noti
Esbufagejar
Escolta, abans parlàvem amb l'alcalde
Parlàvem del Girona
Posava el cos sobre la taula
Com un element, diguéssim, important
Perquè la ciutat de Girona
Tingui la fama
I el boom que està tenint ara últimament
Clar, tu dius
Això hem d'anar-lo naturalitzant
De fet, Mitchell mateix ho diu
Que estem vivint un somni
Que tot això no és real
És que no havia passat mai
De fet
Per posar-ho en context
El Girona tot just
És la quarta temporada
Que està a primera divisió
És l'equip amb menys història primera
De tots els equips de primera divisió
Per tant, tot això que està fent
És molt i molt gros
I tot el que faci serà gros
Jo només tinc un dubte
Que jo vaig dir
Comencement de temporada
D'aquesta manera tan espectacular
Que ha fet aquesta primera volta
Aguantant-li només el ritme al Madrid
Al Barça i a l'Atlàtica a Madrid
Que si acabem cinquès
Doncs saps
La gent
Saps
És de cifre
És de cifre
De cifre
Que pensi que potser
Ha estat un petit fracàs
Cosa que evidentment
No seria de cap de les maneres
Jo crec que seria
No
Una mala
No, no
Mala concepció
De la situació
És a dir
Girona
Avui per avui
Està posant molt en el mapa
Ja veuràs l'any que ve
Quan anem a Europa
Clar, clar
Per tant
Esteu arrelant
No cal comptar els anys
Que estigueu a la màxima categoria
Si no
El que esteu fent
El pass a pass
I els nens petits
Que abans eren del Barça
I ara tots els nens
De 6-7 anys
Doncs són del Girona
Clar, a mi em recorda
Una mica com Vitoria
Saps tu?
Sí
Diguem localitats petites
I que en canvi
Realment estan fent
Doncs això
La seva identitat
No només com a futbol
Perquè com a bàsquet
No és que tiri cap al meu esport
Mar Gasol
Per exemple
Olaia Palau
La directiva
Etcet
Però amb el bàsquet
Sempre hi ha hagut certa sensibilitat
També
És veritat
És veritat
Però llavors s'uneixen forces
Sí, perquè el bàsquet
Havia estat a l'ACB
Fa molts i molts anys
En canvi a primera divisió
Només s'hi va pujar el 2017
I Girona com a ciutat petita
Que tingui 4 equips d'elit
A dalt de tot
És molt i molt important
El futbol
Els dos bàsquet
I l'hoquei patins
Clar, per això
Per això
Arriba un moment
Doncs que tot això
Quan qualla
El que se'n beneficia
És la ciutat
Sí, sí, sí
La ciutat
Doncs es posa bastant
En el mapa
Gràcies a l'esport
Ja hem arribat
Em sembla, no?
Què em dius ara?
Aquí hi ha una botiga
Veig que és
Aquí hi ha una botiga
Un magatzem, diu
Un magatzem
I just aquí al costat
És la casa que hem d'entrar
Hem de compres, doncs
Alberto, bon dia
Què tal, Ricard?
M'estàs esperant tu aquí a la porta?
T'estic esperant, home
El dia mundial de la ràdio
Com va per Girona
Bé, ens ho estem passant molt bé
I tu com ho portes?
Jo molt bé
Mira, estic a punt de presentar-te
Un home que té 2.000 ràdios
Ja has entrat, ja hi ha entrat
I què tal?
No les té totes a casa, evidentment
Perquè, clar, la primera pregunta
És a veure on les guardes
I aquí ens ha fet una selecció
De les millors peces
I llavors en un magatzem
A part té 2.000 ràdios diferents
Se col·lecciona des que era un nen
En teníeu de ràdio a casa, diguéssim
D'aquestes antigues?
O no, vosaltres?
Jo no, en tenia
Però ara ja no
Jo no, jo també he anat
Pentilant tot una mica
Sí, jo tinc potser una desena
O així, però clar
Res comparat amb el que té aquest senyor
Però és curiós perquè
Si t'hi fixes
La gent no guarda teles antigues
En canvi ara quan fèiem el programa
Ah, perquè són més grosses potser
Sí, però jo crec que hi ha una feina
De disseny amb les ràdios
Que segurament amb les teles
No hi ha sigut tant, no?
I, hòstia, hi ha molta gent
Que té ràdios antigues a casa
En canvi, teles antigues
Jo no en conec tantes
No ho sé
És veritat, és veritat
Les televisions hem anat liquidant-les
Diguéssim
Amb el programa d'una altra història
Ens hi trobàvem molt
Que molta gent ens oferia ràdios antigues
En canvi, teles antigues
Molt poques
Són aquelles ràdios, entenc
On hi havia, per exemple
Que podies sintonitzar a Moscou
Sí, de tot
Mira, m'ensenyava una ràdio russa
Que té un model rus
Diguem que la parella és russa
Clar, aquí té
Des de ràdios de Galena
Que són aquelles que, clar
No hi ha ni pila, ni corrent, ni res de res
Fins a ràdios d'envàlvules
I llavors hi ha transistors
Diguem que al final
Als anys cinquantes
Quan comencen a aparèixer
Els primers transistors
Té absolutament de tot
Doncs en tremi
Sí, home i tant
Lloberes i Solà, gràcies
Que ja ens ventiles a nosaltres
Veus a l'home i ja
Escolta'm
Perquè tinc una història aquí per explicar
Ara l'explicarem
Pateixis que em ventilarà a mi també
Aquí va ventilant
Sí, sí, ja ho veig
Es va entretenint
S'ha de ventilar
S'ha de ventilar
S'ha de ventilar
Estan netejant l'escalitó
Perquè puguis entrar
Ara entrarem
Serà després de les notícies de les 11
Una pausa, ens actualitzem
I ara tornem
Al matí de Catalunya Ràdio
Estanetro
Gracias por ver el video.