La redonda grande junto con el abogado, allí se habla, unas cosas te enterabas, la mayoría no, ellos están hablando, pues en esas cosas de comer y beber, pues todos somos españoles y patriotas, y en fin, no se puede imaginar, y al terminar la comida, pues viene Ingenio Cierco, y me dice, llama, llama a Jean Pau, que ya te dará lo que es interesante.
Por lo tanto, aquí había una operación, o sea, había una...
Le estoy diciendo que la trama, le cuento lo que sé de la trama, lo que no sé de la trama es significativo, yo creo que es significativo.
Vamos a abrir con Tartulia a Arturo Puente, va.
Sí, buenos días, señor Martín Blas. Yo, una de las cuestiones que me ha... Bueno, en fin, claro, es tan difícil, hay tantos cabos sueltos, ¿no?
Bueno, a mí me llama mucho la atención que usted como responsable de asuntos internos de la policía, máximo responsable de asuntos internos, entre 2011 y 2015...
No, no, no tanto, no tanto. Desde abril del 2012 a diciembre del 2014.
Vale, de acuerdo, un poquito menos, pero que son unos años...
No, es que para mí es importante porque me cesaron.
No, no, claro, claro.
No me hubiera gustado que me cesaran.
Claro. Esta es la cuestión, es decir, había tantas tramas que después hemos conocido, como era todo el tema de la Operación Cataluña con la Policía Patriótica.
Todo el tema de la kitchen, ¿no? En aquel momento también la investigación...
No, no, no, no, eso es otra cosa distinta, no tiene nada que ver.
No, no, ya sé que no tiene nada que ver, pero eran unas actividades que estaba llevando a cabo la Policía Nacional, ¿no?
Bueno, pues... Yo lo que le estoy contando, sí lo sé, lo que no le cuento, no.
Lo que me extraña es esto, que no lo sepa el jefe de asuntos internos, que con tantas cosas...
Que no sepa qué. ¿Le parece poco lo que le estoy contando?
No, no, no.
Que sí que lo sabía, que había participado en ello directamente.
Claro, claro, y esto es extraño, ¿no? Que el jefe de asuntos internos de la Policía, que tiene que investigar lo que hace mal la Policía, o no sepa, o incluso...
Bueno, ¿cómo que no sepa? Le estoy explicando cosas que han ocurrido y ahora le estoy...
Cosas que, además de haber ocurrido, no saberlas en el momento oportuno, pero ahora sí se saben, porque es que entonces no se podían saber.
Le confieso, no las sabía. Lo que estaba ocurriendo, no lo sabía.
Es extraño que no lo supiera.
No, porque es extraño. Asuntos internos es una unidad que en el mejor de los casos puede tener 150, 160 hombres.
Y la Policía Nacional tiene 60, 70 mil hombres distribuidos en toda España.
Le puedo garantizar que el trabajo es agotador.
Pero no lo estamos hablando...
Difícilísimo, disculpe.
Difícilísimo.
Disculpe, pero no estamos hablando de una cosa que pasaba en una comisaría oscura de un pueblo de mil habitantes.
Estamos hablando de lo que le pasaba al máximo responsable, al DAO.
Lo que estaba haciendo el DAO, y que además trabajaba con usted.
Pero le estoy contando...
Por tanto, ya sé que hay 70 mil agentes de la Policía.
Le estoy explicando lo de la Paración Cataluña.
Pero no estamos hablando de cualquier agente.
Le estoy hablando de lo de Paración Cataluña.
Eso es lo que le preocupa a usted, ¿no?
Bueno, ya le he dicho, me preocupan todas las tramas.
Por ejemplo, ¿quién más le preocupa?
Por ejemplo, el emperador también me interesa, ¿no?
Le ha dicho usted...
Emperador.
Oiga, que me costó un disgusto lo de la trama emperador.
Eso es lo de Gaupín.
Lo sé, pero es curioso que...
Y es que investigamos, me parece que eran 12 policías.
Es curioso que, siendo el motivo de su destitución...
Disculpe, le fórmulo la pregunta.
Es curioso, a mí me resulta curioso, desde mi ignorancia,
que siendo usted el máximo responsable de asuntos internos,
y habiendo comenzado a investigar,
se dice que incluso comenzó a investigar al hijo de Villarejo, ¿no?
Esto se ha comentado.
No, no, no, eso es un rollo, hombre.
Pero si eso es lo de Gaupín, eso es lo de emperador, lo que usted dice.
No es que empecé a investigar.
Eso se resolvió.
Otra cosa es que se absolvieran.
Perdón, que se archivara.
Sí, eso es.
Como terminase.
Pero hay un voto particular del tribunal que dijo que no,
que la investigación estaba bien hecha y que tenía que ir para adelante.
Es que, vamos a ver, lo que diga la justicia,
pues lo respetamos y lo damos por verdad jurídica.
Pero nada más.
Ahora, la investigación se hizo.
Y se hizo bien.
O sea, no me diga usted que asuntos internos estuvo lerdo,
porque, vamos, lo bordó.
Sí.
Buenos días, señor Martín Blas.
Señor Martín Blas.
Sí.
Ferran, es para el público.
Yo quería volverme a centrar en el tema Operación Barna,
Operación Cataluña, o dígale como quiera.
Y a mí una de las cosas que me llaman la atención
es como el todopoderoso responsable de la unidad de asuntos internos.
¿Cómo todopoderoso?
Sí, bueno, sabe usted que se le atribuye, en general,
al responsable de asuntos internos internamente se le atribuye mucho.
El que sabe si era todopoderoso no soy yo, y me cesaron en cuanto quisieron.
Bueno, vamos a dejarlo en la anécdota de la definición.
Vale, vale, pero le voy a rebatar.
Sí, mi pregunta es muy concreta.
¿Por qué sus investigaciones no llegan a nada?
¿Cómo que no llegan a nada?
¿Por ejemplo?
Pues, por ejemplo, me gustaría saber cuál fue la reacción de la Fiscalía al 2013
cuando usted pide determinado amparo judicial
para hacer la investigación sobre los informes de la UDEF.
Bueno, vamos a ver.
La Fiscalía, eso fue en el 2012, no fue en el 2013.
La Fiscalía me lo denegó.
Me denegó la interceptación telefónica.
¿Y por qué cree?
Pues, mire, eso ya es muy difícil.
No tengo una explicación.
Yo pensaba que tenía derecho a hacer esa investigación,
pero tengo que pedir permiso para interceptar las comunicaciones telefónicas.
En cambio, luego, en relación con la operación esta Gürtel,
que eran los policías que habían participado de una manera o de otra
o habían hecho cosas que, a mi juicio, no debían hacer,
sí se terminó haciendo un informe importante, el informe Colombo,
que se remitió a la Fiscalía.
Y sí se tomó declaración a varios policías.
O sea que, no exactamente el mismo caso,
pero muy parecido, con connotaciones,
al final sí se terminó haciendo una investigación bastante completa.
Le digo, 800 folios más anexos.
Y está ahí, bueno, pues no prosperó judicialmente, pues no prosperó.
Es que hay que saber cómo funciona la justicia.
La policía propone,
pero quien dispone es la Fiscalía si acusa o no
y el juez si procede o no a abrir diligencias judiciales.
¿Entiendes? Es que esto es así.
Sí, sí, pero llama la atención que en un caso de tanta gravedad,
como informes de la UDEF, que con mentiras incriminan...
Mire, lo más grave que me pareció a mí entonces
es que informes de la UDEF estuviesen en el Método 3,
en la agencia de detectives del Método 3.
Me parecía muy grave.
Bueno, yo le quería preguntar, porque usted ha dicho clarísimamente
que había un proyecto Barna que se desprestigió a los políticos catalanes
diciendo que tenían bienes y cuentas ocultas en el extranjero
para decir, bueno, es por eso por lo que quieren la independencia.
O sea, ¿a usted qué le parece que a día de hoy,
a día de hoy, después de que estamos en el 2024
y por lo tanto han pasado 12 años,
absolutamente nadie haya pagado una pena de prisión por todo esto?
Bueno, se equivoca usted.
¿Sí?
Sí.
Cuénteme.
Los tesoreros de Convergencia.
No, no, digo de los policías.
Ah, de los policías.
Claro, de quien falseó todo esto.
Sí, sí, ya sé que Millet y...
Bueno, ya, ya, claro.
Digo, de quienes falsearon.
Mire, es que...
Usted como expolicía.
Mire, mire, mire.
Lo de los policías que hicieron eso.
Yo lo he sabido al escuchar esta grabación.
Es cuando lo he sabido.
Antes no lo he sabido.
Y también tiene que tener en cuenta otra cosa.
Ya le he dicho que fui cesado en diciembre del 2014.
Sí.
Por lo del asunto Nicolás.
Cuando se destapó el asunto Nicolás, bueno,
aquello fue la...
Digamos, mi desgracia.
Terminó mi carrera profesional para mí.
Aunque luego después me incorporé a una comisión judicial.
Y continuó la investigación hasta que me jubilé.
Entonces, ahí, ese asunto Nicolás está íntimamente relacionado con esto.
Íntimamente relacionado.
No le digo que es lo mismo, pero casi.
Porque aparecen las grabaciones de Nicolás con Javier de la Rosa.
Por ejemplo, aparecen las declaraciones de Javier de la Rosa.
Por ejemplo.
Es decir, lo que está juntando Javier de la Rosa es la corrupción en Cataluña.
Y eso, nosotros estábamos instruyendo unas diligencias a las órdenes directas de un juez.
O sea que, fíjese, ya cesado de asuntos internos,
me incorporé a una comisión judicial,
rechazando un puesto de trabajo comodísimo y mejor pago que ninguno,
y me incorporé a una comisión judicial a complicarme la vida hasta que me jubilé.
¿Le parece poco?
No, no.
Yo lo que le preguntaba es que usted, como expolicía,
es decir, una persona que ha estado en los cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado
y que se supone que son los que velan porque se cumpla la ley,
¿cómo valora usted que los policías que, bueno, entiendo que por encargo del poder político...
¿Qué participaron en ese informe borrador?
Sí, esa es la pregunta.
Los policías que participaron en ese informe borrador se libraran.
¿Es eso?
¿Y los políticos, claro?
¿Y los políticos?
Totalmente.
Entonces le digo, vamos a empezar por los policías.
Mire, Villarejo ha estado en prisión preventiva tres años
y otros muchos policías pues están o imputados o, en fin, en diferentes situaciones jurídicas.
Y los políticos, los tesoreros de convergencia, ingresaron en prisión.
Hay sentencias de la Audiencia Nacional y del Tribunal Supremo.
Y ahora se ha reabierto, recientemente, lo que se llamaba el pitufeo.
Es decir, los políticos que con donaciones de 3.000 euros y luego recogían, en fin,
se podía entender que había blanqueo.
Es que eso se empieza a sustanciar.
La noticia es de antes de ayer.
Otra vez comienza.
O sea que no ha parado.
¿Entiende?
No ha parado.
Sí, pero el señor Villarejo ha estado en la cárcel, pero no por la Operación Cataluña.
Y no hay, a excepción del ministro Jorge Fernández Díaz, no hay que estar en proceso judicial.
Insisto, después de 14 años, ahora mismo, de lo que estamos hablando es de si en Cataluña hubo o no terrorismo,
en fin, durante el 2019 y esto del 2012, que se generó por encargo de políticos del Partido Popular.
Usted ha nombrado a la señora Alicia Sánchez Camacho a día de hoy en la Asamblea de la Comunidad de Madrid,
que a lo mejor nuestros oyentes se creen que dejó la política en Cataluña y no está haciendo política.
No, no, diputada de la Asamblea de Madrid, hoy, la señora Alicia Sánchez Camacho.
Y aquí nadie está respondiendo cuando hubo personas que eran inocentes y que tuvieron que desmentir
y, bueno, con toda la carga reputacional que supone, ir a unos tribunales para defender su honestidad.
Y nadie a día de hoy ha querido coger esa causa.
Bueno, ¿y cree usted que tengo yo la culpa?
No, no, no, no.
Le decía que, ¿qué opina usted como policía?
Es decir, es que yo soy politóloga y a mí me indigna, pero si yo me hubiera dedicado a hacer cumplir la ley...
A mí me indigna más, me indigna más, porque mire, he pagado las consecuencias directamente, ¿entiende?
He pagado las consecuencias directamente y hasta ahora mismo, que se ve quién lo ha hecho eso,
para muchos políticos catalanes, el responsable era yo, que yo he ido al Parlamento, me llamaron al Parlamento y fui, y lo expliqué.
Expliqué el informe borrador, expliqué el informe que había hecho yo, diciendo, yo no he participado en eso del informe borrador,
no solo no he participado, sino que he hecho un informe explicando que es mentira.
Bueno, mire usted en YouTube mi intervención en el Parlamento, a ver qué consecuencias saca.
Móbreu, María Vila.
Buenos días, yo quería preguntar, porque percibo escuchándole cierto despecho por el hecho de que le cesaron ya bastantes años más tarde de que esto ocurriera,
cuando usted recibe este informe y hace el suyo diciendo que todo esto es mentira, y ve que no hay, o que al menos nadie lo recoge y se lo hace suyo,
y no sale nadie a pedir disculpas, usted, ¿cuál es su posición y cómo se queda durante los años hasta que le echan?
Porque tengo un poco la sensación que si no llegan a echarle, usted ahora mismo no estaría diciendo esto.
No, posiblemente sí. Si lo hubiese descubierto, sí. Vamos a ver, póngase un, por un momento trata de ponerse en mi lugar.
Yo no tengo ningún reparo en decir que eso es mentira, lo que pone en el informe borrador.
Ahora, si usted dice, ¿y no se sintió mal? Sí, me sentí mal. ¿Y? ¿Había cumplido con mi deber? Sí.
Dije lo que era verdad. ¿Era un informe firmado por mí? Lo dije. ¿Lo remití a quien lo tenía que remitir? Lo hice.
¿Lo expliqué en el Parlamento? Lo hice. ¿Qué más puedo hacer? ¿Qué quiere usted? Que me sientan mal. Ya me sentí mal.
Pero no porque me cesaran. Además de eso, claro, el cese es la culminación de cuando estás haciendo algo que
los superiores tuyos o los que están por encima de ti consideran que no has debido hacer, pues te cesan.
Por eso, o por amenazas, como he explicado antes, o por lo que sea. Y te sientes fatal.
Pero lo pasas muy mal también cuando estás diciendo que estoy diciendo que eso es mentira.
Y usted me ha preguntado, y con buen criterio, y no se sentía mal, y yo le contesto, sí, fatal.
Ahora, ¿qué quiere? ¿Que me suicide o qué?
Hombre, no. Si me lo pregunten...
Pues ya está. Es que pues ya es bastante.
Todo tiene un límite.
En todo caso, le agradezco muchísimo que hoy nos haya acompañado.
Marcelo Martín Blas va a ser comisari de la policía entre los años 2012 y 2014.
Dígue, digue.
¿Cómo?
Diga, diga. ¿Quería decir algo?
No, solo les quería hacer un pequeño comentario.
Bueno, vamos a ver, desde esa fecha que le digo, del 2014, que fui cesado, fui apartado de la policía,
pero me integré en una comisión judicial y hasta que no me correspondió, en el 2017, me jubilé y se acabó.
Pero es que desde el 2017 que me jubilé, hasta ahora, han pasado siete años, aproximadamente.
No, aproximadamente, no, exactamente siete años.
Y todavía sigo pendiente de esas grabaciones que dicen esas cosas.
Y todavía se las estoy contando a ustedes aquí en la radio.
Y esas grabaciones, tanto la del 17, 12, 14, como la del 6, 11, 12, las he incorporado al procedimiento judicial que me afecta.
Porque las dos me afectan a mí directamente, a mi comportamiento directamente.
¿Y estoy jubilado hace siete años?
Sí, sí.
¿Me puede pedir usted más?
Sí, sí.
Marcino Martín Blas, muchas gracias, de veridad, por acompañarnos.
Muy bien.
A ustedes.
Una pausa y anem a la pescateria.
A ustedes por la oportunidad.
Gracias.
Adiós.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Pensa en un producte.
I ara imagina que compren dos te n'emportes tres.
Bé, oi?
Eren unes finíssimes Campofrió.
O un pack de tonyina clara albu en oli d'oliva.
No?
Tant és?
Perquè a Supercori, percori Supermercat al Cort Inglés tenim milers de productes més a tres per dos.
A la botiga Web i App.
Algun d'ells serà?
Supercori, percori Supermercat al Cort Inglés.
Què necessites avui?
012.
La millor resposta.
Què fas amb tots aquests papers?
He rebut una carta de l'Agència Tributària de Catalunya, però no n'acabo de treure l'aigua clara.
Ja t'estàs descarregant la seva nova app?
L'Agència Tributària de Catalunya ha llançat una nova aplicació per a mòbils
per facilitar el compliment de les obligacions tributàries a la ciutadania i aprovar-li els serveis.
A través de l'app podràs consultar i pagar els teus deutes fàcilment,
concertar una cita, accedir al cercador d'oficines, informar-te de les novetats i moltes altres funcionalitats més.
Disponible per a iOS i Android.
012. La millor resposta. Generalitat de Catalunya.
Soc Junts Cundé, jugador del Barça.
Soc Alexia Putelles, capitana del Futbol Club Barcelona.
Amb la Fundació Barça anem més enllà de l'esport.
Acompanyem els infants amb malalties.
Prevenim la violència a les escoles.
Ajudem a trobar feina a joves en risc social.
Donem suport a persones refugiades.
Jo vaig més enllà de l'esport amb la Fundació Barça.
Hola, sóc en Barturo Valls.
Com? Barturo Valls?
Sí, perquè sóc l'Arturo, el bar.
I avui sóc el teu cambrer.
Doncs posa'm un colacao. I en got gran.
Com diguis, mestre, que aquí cadascú el demana la seva manera.
En marxa, el teu colacao.
Vull que m'ajudis a enxampar un assassí de dones.
Investigarà uns llagres, uns avars, uns abusadors.
La col·lecció d'individus més detestables que hagi conegut mai.
La meva família.
Basada en l'èxit de la trilogia d'Estic Larson.
Millenium. Els homes que no estimaven les dones.
A TV3 divendres a la nit és la gran pel·lícula.
Arriba la història definitiva de la gran gesta de Joan Pujol García,
àlies Garbo.
Gràcies a gravacions fins ara inèdites amb la veu del toble agent,
el podcast de Briefing Garbo completa la història de l'espia
més important del segle XX.
Els primers anys de la seva vida, fins a l'entrada als serveis britànics,
tot narrat pel seu amic Tommy Harris, en veu de Francesc Orella.
Cregui'm, sé de què parlo, i més endavant vostè també ho entendrà.
De Briefing Garbo, el podcast que demostra que la paraula és més poderosa que l'espasa.
A l'api web de Catalunya Ràdio i a 3CAT.
Abans de ser la professora més estimada d'Operación Triunfo,
Abril Zamora ja era guionista de sèries com Elite.
Acaba de treure novel·la i és un referent LGTBI.
Aquest divendres a les dones i els dies la deixarem que es respiri una estona
i que ens expliqui com s'ho fa.
Les dones i els dies, amb Montse Virgili.
De dilluns a divendres, d'11 a 12 de la nit.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Connectem ara amb el Corte Inglés per saber totes les novetats.
Bon dia.
Molt bon dia.
Escolta bé això que et diré, perquè només els que sigueu més ràpids
aconseguireu ofertes increïbles durant un temps limitat.
El moment perfecte perquè els més intrèpids us pugueu quedar als millors preus.
En una selecció de joieria al Corte Inglés, fins al 40% de descompte.
En una selecció de rellotges fòssil i Skagen, al 50% de descompte.
I en una selecció de bijuteria Michael Kors, al 50%.
Són així les ofertes límit.
Que no et passi per alt, només fins l'11 de febrer.
I tan sols al Corte Inglés.
A més a més de les teves compres a la botiga web i app.
Ah, i demà, divendres, t'esperem al Corte Inglés de Sabadell
a dos quarts de set de la tarda
per explicar-te un munt de contes sobre el Carnestoltes.
Recorda-te'n, demà divendres a la tarda,
històries de Carnestoltes, al Corte Inglés de Sabadell.
I això és tot per avui. Fins demà. Bon dia.
Catalunya Ràdio
Hi ha hagut un moment, Carmeta, que jo ha dit...
No sé si era Operació Barna o Operació Barça,
l'hostel ens ha dit Operació Barba, vull dir...
Barba, no.
I tinc, saps, algunes hombres buenos.
Hi ha hagut un moment que m'ha semblat això.
Alguns, saps?
D'amon, policia, apretant, dic...
Ostia, quin dematí.
M'he fotut nerviós, eh?
Jo estava nerviós.
Han sortit noms aquí que...
Que si s'estira el fil, no sé cap on anirem.
Vull dir que portem una setmana...
Portem una setmana que...
Només ha faltat allò per pregunta,
que li ha dit qui era que m'ha suïcida,
i la Maria, bé, l'ha fotut un silenci, que dic...
Ai, i hi ha que contestar aquesta.
I hi ha que...
M'he quedat aquí a la peixateria tothom blanc.
I diu, no, hombre, no.
Dic, bueno, vale, Maria, collons, ràpida, i la contesta.
Però ho ha concedit, eh?
No, hombre, no he dubtat.
Bueno, no, hombre, no.
Sabe que no m'ho estava preguntant.
No, una pregunta com a l'aire, no?
Sí, sí, sí, és clar.
Bon dia, bon dia, hola, bon dia, bon dia.
Doncs jo trobo secció, eh?
Jo, les rondalles del jefe de la policia.
Això hauria de ser una secció setmanal, eh?
Foti una mica d'efecte sonor d'aquests que fas tu, Estrell,
amb llar de foc i una mica de coses, saps?
I tots escoltant l'avi que ens explica coses.
No, no, no.
Realment interessant, interessant.
Clar, clar, clar.
Que s'ha d'un titular, sí, sí.
I que ve sempre...
I què creus? Que me suïcide?
Hauria de acabar sempre així.
Sempre el conte així, no? La rondalla.
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, en casament podria ser el títol de la secció, eh?
Anem ara a què creus? Que me suïcide, saps?
I això seria el títol de la secció.
Avui, sí, sí.
Saps?
Bueno.
Sí, sí, sí.
Ja m'ho pensaré.
Arturo, Arturo, que tinc un macei de segona mà que si el vós, saps?
Ja que tu no tens tractor.
No, no tinc tractor, però perquè no el necessito.
Bueno, de fet, tu i la meitat dels tertulians,
que tots teniu passats amb pagesies i els pares eren pagès,
bueno, tothom ara, tothom és pagès.
Tu estàs parlant de tres cicles enrere, eh?
Vull dir que si tirem...
Ja, ja, ja, ja.
Bueno, vull dir que tinc tractor.
Jo tinc tractors, vull dir que si algú li fa falta...
Va bé saber-ho.
Els oferim, eh?
I ara baixem.
Obro línies per si algú li necessita.
Jo puc, jo tractor no, però jo puc, per exemple, dir-te 4 o 5 màquines de lleurà,
no, rotabator, quadric surco, bueno, uns quants podria dir.
4 o 5 a 2, però vols.
A 2, quan ha llegit a Google, mentre estava escoltant el senyor.
No, bé, bé.
L'anig Màrius, mira, ara l'anem a resoldre.
Ara l'anem a resoldre.
Cara Soliguera, pel faixades, gràcies.
Que digueu bona setmana.
Iberia Vila, Arturo Puente i Verònica Fumalà li faran espada.
Gràcies també per acompanyar-vos.
Gràcies molt.
Farem una pausa, de seguida anem cap al Parlament de Catalunya
amb aquesta última hora amb la protesta dels pagesos
i després també Xavier Sala i Martín avui amb nosaltres.
Ara tornem.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
Catalunya està en emergència per sequera.
Tres anys sense pluges han fet caure les reserves d'aigua
del 80 fins al 16% actual.
Ara hem de contribuir a un gran estalvi
i ho podem fer amb molts petits gestos.
Prioritzant la dutxa en lloc de la banyera,
no fent servir el vàter com si fos una paperera,
posant la rentadora només quan és plena
i tancant l'aixeta mentre et rentes les dents.
Consulta les restriccions del teu municipi
a sequera.gencat.cat i estalvia aigua.
És urgent.
És un missatge de la Generalitat de Catalunya.
L'Enigmàrius, amb Màrius Serra.
Avui l'Enigmàrius feia períodes de temps
que compten a la pista central de Wimbledon.
I la resposta era set en tenis.
Els set en tenis són períodes de 70 anys.
I a la pista central de Wimbledon
compta cada set en tenis.
Cinc-cents de cinquanta-cinc.
De les 972 respostes enviades són encertades.
Per tant, avui dona 15 punts per a la Lliga.
Guanya el lot de xocolates Torres, Marc Prats Segura.
I avui també ens heu dit
interregnes, quarantenes i 15 nades.
T'has fixat en la gent rica?
Ens referim a aquesta gent rica en sobretaules,
en raig de sol, en capvespres, en calma.
Rica, riquíssima en riures.
En bons moments.
Rica en tranquil·litat.
A deixar-se portar.
Cada divendres pots guanyar fins a 6 milions d'euros
amb el cuponazo de l'11.
Cuponazo de l'11.
Siga rica en vida.
A tots els que jugueu a l'11, ben jugat.
Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
Més del creuer a Azul Marino.
Ara, el millor preu fins a un 10% de descompte.
Reserva per només 50 euros i sense despeses de cancel·lació.
I a més, els nens gratis.
Reserva fins al 28 de febrer a les agències de viatges
Heroski o Azul Marino.
I aquest mes, posa rumb al teu creuer somiat.
Només els més ràpids gaudiran d'ofertes increïbles.
El Corte Inglés.
15% de descompte en so.
Sony, Vieta, Bose, JBL, Sonos i Marshall.
Una ocasió única.
Consulta els models en promoció.
Així són les ofertes límit al Corte Inglés.
Fins a l'11 de febrer a la botiga Web i App.
Trenca'm la rutina i viu l'experiència més gran.
Comença la travessa.
Torna a l'aventura.
Ara des del cap de creus fins al delta de l'Ebre.
Tria una amiga, el teu company de feina, la teva sogra o el teu pare.
I inscriviu-vos fent parella a castingarrobalatravesatrescat.cat.
Prepara't per l'aventura de la teva vida i guanya el premi de 20.000 euros.
Esto quiere decir que la economía española va bien.
No.
Esto quiere decir que la economía española va como una moto.
Como una moto estropeada.
Para así seguir subiendo el salario mínimo interprofesional.
Totes aquelles empreses que es van mantenir a Catalunya o aquelles que vulguin tornar tindran incentius fiscals.
No es poden donar incentius a les empreses que van treure la seu social.
Estamos en contra de este populismo que lo único que puede conseguir es que vayamos hacia abajo.
10.27 pendents a aquesta hora de les protestes dels pagesos que continuen al Parlament de Catalunya.
Última hora, Mar Güell.
Doncs una representació dels pagesos del Bages i del Berguedà.
Són ja dins del despatx de la presidenta del Parlament, Anna Herra,
amb qui fa cinc minuts s'han començat a reunir.
Després, aquesta representació també preveu trobar-se amb representants dels grups parlamentaris.
D'aument fa una estona a fora del Parlament han entregat el seu manifest a representants del PSC,
d'Esquerra, de Junts, dels Comuns i de la CUP.
Els ja han entregat el seu manifest, que encapsalen sobretot amb la reivindicació de menys burocràcia.
Estem parlant d'un sector de la pagesia que promet mantenir aquest pols almenys durant tot aquest mes de febrer.
Berta Torrades.
Sí, perquè a l'espera del que es puguin allargar aquestes protestes...
Ja sabem que aquest mes de febrer s'ha fixat un calendari de mobilitzacions.
La setmana que ve i el dimarts 13 tornarem a veure tracturades
i el 21 de febrer ja convocada una gran mobilització, en aquest cas, davant del Ministeri d'Agricultura a Madrid.
La pagesia no només aquí, també més protestes a França o a Alemanya,
que carreguen contra les polítiques agràries de la Unió Europea,
denuncien la competència a deslleiar el que diuen els fan altres països
i també un accés de burocràcia i falta de relleu generacional.
Així li traslladaven al president Aragonès.
El que s'ha pactat aquí i dintre, entre tots, és que això no s'acaba aquí.
Unes demandes que el mateix govern admet que té poc marge de maniobra per ajudar-los.
Patrícia Plàges, portaveu del govern, fa tot just una estona, aquí al Matí de Catalunya Ràdio.
No es tracta d'expulsar-se cap tipus de responsabilitat,
però és que és veritat que és important que s'àpiga que moltes d'aquestes reivindicacions,
d'aquestes competències, malauradament, no són de la Generalitat de Catalunya.
I aquestes protestes de la pagesia que ja tenen alguns efectes en la cadena de subministrament.
Des de la patronal dels supermercats i també des de Mercabarna,
ens han explicat que han tingut retards de fins a quatre hores o més en l'entrega, per exemple,
de peix, de verdures i de fruites.
De moment, però, asseguren que no els falta res
i alerten que l'afectació dependrà molt de fins quan s'allarguin aquestes protestes.
A aquesta hora podem saludar el professor Xavier Sala i Martín,
catedràtic de la Universitat de Colòmbia.
Professor, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ara parlem d'aquestes protestes.
De fet, aquestes últimes setmanes hem vist protestes a França, a Alemanya
i ara estem veient també a Catalunya.
Quin problema hi ha exactament a nivell europeu amb la pagesia?
Vostè diria que és un problema comú?
Home, en parts sí, en parts sí, i hi ha alguns aspectes en els que tenen raó,
perquè una de les grans queixes és que cada vegada han de complir més requisits de la Unió Europea,
més regulacions i hiperregulacions.
Cada vegada hi ha més traves, cada vegada necessiten més permisos,
cada vegada han de demostrar més que si els fertilitzants, que si els pesticides,
que si transgenis, que si no has posat prou metres quadrats, etcètera, etcètera.
I això és un problema que té l'agricultura, però que de fet, de tots els europeus,
però que de fet és un problema que també té la indústria.
A mi em dona la impressió que la Unió Europea s'ha convertit en una mega burocràcia
que ha agafat vida pròpia i que ara ja regula per regular.
És a dir, si arribéssim d'alguna manera,
si la Unió Europea arribés, en algun moment tingués la regulació perfecta,
que ja no cau-tocarrers, ja hem arribat al perfecte grau de regulació,
jo estic segur que l'any següent els buròcrates europeus tornarien a canviar-ho,
regularien encara més, perquè necessiten, s'ha convertit com en la seva manera de sobreviure
al fer noves regles.
I això jo crec que està ofegant a tota l'economia europea,
Europa s'està quedant enrere en relació a altres potències,
la Xina o Àsia, Nord-Amèrica, etcètera,
i els pagesos, com que aquesta és una de les seves reivindicacions,
jo crec que posen sobre la taula un dels grans problemes que tenen ells,
però que jo crec que tenim tots nosaltres.
En l'especial que fèiem de Catalunya Ràdio, que vaig anar cap a Lleida,
un dels pagesos em deia, clar, diu, herbicides, no ho podem posar,
però, per exemple, molta de la fruita que ens ve del Marroc fan servir herbicides,
per tant, a Catalunya estem menjant fruita amb herbicides,
però, en canvi, els pagesos catalans no les podem fer servir perquè no ens ho permeten,
però sí que deixem entrar producte que porta herbicida,
per tant, una mica és una contradicció.
Sí, sí, això és el típic de la Unió Europea.
Recordeu que fa unes setmanes, quan parlaven de grífols,
dèiem el mateix amb la sang.
No es pot pagar donacions de sang perquè ho diu la regulació,
però, en canvi, agafem sang que ve dels Estats Units o sí que es paga.
Sí, sí, sí.
Doncs, una mica és el mateix, no?, que dir, escolta, quin és l'objectiu d'aquesta regulació?
L'objectiu és perjudicar l'empresa, fer veure que ho fas bé,
però després, com que et falta fruita, doncs compres fruita que sí que té pesticides,
o sigui, els pesticides són bons o no són bons, o són dolents o no són dolents,
però són bons o són dolents per tothom, no pels catalans sí i pels marroquins no.
I, per tant, aquest tipus de contradiccions, aquest tipus de regulació arbitrària,
que dius no té cap mena de sentit,
és un dels grans problemes que la pagesia, diguem, posa sobre la taula,
però que jo aniria més enllà.
No és només un problema dels pagesos, és un problema de tota l'economia europea.
Però aleshores quin efecte econòmic pot tenir?
Aquestes protestes, per exemple, que estem veient a Catalunya,
poden fer-nos agreujar encara més la crisi dels preus?
És a dir, té un efecte real, directe, amb el que és el nostre dia a dia?
Bé, dependrà de si això acaba reduint l'oferta i la demanda, no?
En el cas de les manifestacions dels francesos,
recordeu que el que passava va ser que van començar a destruir camions
i aliments que venien d'altres països, que passaven per aquelles autopistes,
per tant, això té un efecte clar sobre la quantitat d'aliments disponibles
i afectarà els preus.
Si simplement és una aturada d'un parell de dies que no acaba destruint res,
doncs no sé si tindrà masses efectes.
M'agradaria parlar d'un altre dels aspectes que ells es queixen
i que jo crec que tots hauríem de ser conscients,
és el de l'aigua, el del consum d'aigua i de com es reparteix.
I a mi m'agradaria que tothom tingués clar què és el que està passant amb l'aigua.
A Catalunya es consumeixen més o menys 3.000 hectòmetres cúbics,
una mica més, 3.150, 3.000 hectòmetres cúbics d'aigua.
El 72% d'aquesta aigua l'utilitzen els pagesos, agricultors i ramaders.
18%, només 18% el consumeixen les famílies i el 10% la indústria.
Aleshores, aquest 72% que utilitzen els pagesos,
és veritat que en els darrers 10 anys hi ha hagut molts pagesos
que han modernitzat el sistema de recs per reduir el malbaratament.
Jo, per exemple, que estiuejo a la zona de l'Escala,
conec aquest estiu un productor de pomes de Sant Pere Pescador,
m'ha ensenyat, m'explicava com utilitzen tecnologies
per utilitzar fins a l'última gota d'aigua, i això és molt bo.
Però és cert que encara avui dia hi ha molts regadius
que utilitzen el que s'anomena regar a manta,
que vol dir que obres el rec, inundes els camps,
una part de l'aigua va parar a la planta,
però molta part de l'aigua es filtra cap a baix,
s'evapora, desapareix.
I, de fet, en el podcast que teniu vosaltres de Catalunya Ràdio,
de l'Edu Mauri...
Ai, de l'Edu Mauri, no, del Mauri.
Francesc Mauri, sí, sí.
Francesc Mauri.
L'Edu Mauri és del futbol.
Doncs, diu que el 90% dels regadius de Lleida encara ho fan així.
I que, ell menciona, el Mauri menciona,
que el 70% d'aquesta aigua que es fa servir regant a manta,
regant amb aquest mètode ineficient,
mètode que ve del segle XIX,
doncs si el 70% de l'aigua es podria estalviar
si canviéssim, si innovéssim, si adoptéssim tecnologies
que ja existeixen, no s'ha d'inventar res,
només s'han de posar tecnologies més modernes.
I, de fet, diu que amb aquest estalvi es podria estalviar
tota l'aigua que consumeix la ciutat de Barcelona
durant un any.
És a dir, el que és malbarata, malbarata no el que utilitzen,
el que és malbarata podria donar aigua a tota la ciutat de Barcelona
o al 70% de totes les famílies de Catalunya durant un any.
És a dir, replantejar el sistema de reg en molts casos, no?
Exacte.
S'ha de parlar ja d'una vegada per totes
que no es pot llançar a l'aigua.
Ningú diu que els pagesos no tinguin dret a utilitzar aigua, eh?
El que fa el govern aquí és restriccions, per exemple, per la saquera.
Han obligat a reduir un 80% al ric agrícola
i un 50% a la ramaderia.
Clar, molts ramaders que ens trucaven també aquí en aquest programa
ens deien, jo un 50%, és a dir, la vaca veu l'aigua que veu.
No en veu ni més ni menys.
Necessita aquella aigua.
Si jo la redueixo al 50%, se'm mor la vaca.
Per tant, és millor que deixi morir X vaques
i que les altres les segueixi donant l'aigua que li toquen.
Però, per tant, estic perdent capital.
Sí, sí, però el problema no és ara.
El problema és que tot això s'havia d'haver fet.
Recordo que el 2007 ja vam patir una saquera.
Recordo el conseller Baltasar que va anar a arrasar la moreneta de Montserrat.
Li va sortir bé.
Li va sortir bé.
Llavors ja sabíem que podien passar aquestes coses,
però després resulta que sembla que el problema ha desaparegut fins que ha tornat.
És en aquesta època que s'havien d'haver fet les inversions.
És en aquesta època, si volem regular els pagesos,
revolem això, que utilitzin, que obligar-los a utilitzar els que puguin.
Hi ha zones on, com dius tu, les vaques veuen el que veuen,
no veuen ni més ni menys,
i per tant això segurament el que veu una vaca no es pot canviar,
però sí que hi ha molt baratament que s'hauria d'haver invertit
o que s'haurà d'invertir en el moment que s'agabi aquesta saquia
i tornem ja a planejar la propera saquera.
Escolta'm, doncs, si volem regular,
regulem que no es pugui malbaratar l'aigua d'aquesta manera,
perquè estem parlant d'una enorme quantitat d'aigua.
Ara, clar, ara estem posant pedaços,
i, òbviament, els pagesos es queixen perquè diu
a mi se'n moriran les vaques,
l'altre es queixa perquè, clar, a mi se'n moriran els trongers
o se'n moriran els pomers, i tenen raó,
però el problema no és ara,
el problema és del que s'havia d'haver fet
abans que tot això passés.
Anem a canviar de tema,
parlarem, segurament també tindrem temps
per parlar més de la pagesia,
perquè serà un dels temes que aquesta setmana
segur que ocuparan bona part de l'opinió pública.
Però, a banda d'això,
volíem parlar també amb vostè, professor,
de la crisi econòmica que travessa en bona part
dels clubs de futbol, i també un dels escenaris
que es planteja aquí al Barça.
I anem a parlar d'això, d'economia i futbol.
Molts s'han vist obligats a convertir-se
en societats anònimes, Berta.
Sí, de fet, a la Lliga Espanyola,
el format de club més habitual,
podríem dir que ja és aquest,
el de societat anònima esportiva.
Hi ha quatre clubs que es consideren realment clubs,
que seria el Barça, el Reial Madrid,
l'Atlètic Club i l'Atlético Ossassona,
que continuen pertanyent als seus socis.
La situació financera del Barça,
amb el deute que acumula
i una part dels seus futurs ingressos condicionats
a través de les palanques,
estan reobrint el debat
de si el Barça s'hauria de convertir
també en una societat anònima
o buscar noves fórmules.
Després, també hi ha qui defensa
que el Barça faci com el que ha fet el Bayern de Múnich,
per evitar que el club caigui en mans de grans magnats.
El que fa el Bayern és obligar
a que la meitat de la propietat
més una acció sigui dels socis.
I, per tant, en una votació,
els socis tindrien més pes.
Per tant, el Bayern té capital privat,
però la majoria encara és dels socis.
Professor Xavier Sala i Martín,
expliqui'ns què és una societat anònima, diguéssim,
i quina és la principal diferència
en un club de futbol que depèn dels seus socis
en canvi en un club de futbol
que és societat anònima directament,
que té capital privat.
A veure, a l'any 1990,
Espanya,
no tots, la major part d'equips de futbol,
de fet, la major part d'equips esportius,
estaven arruïnats,
totalment arruïnats.
I llavors es va aprovar el que s'anomena la Ley del Deporte,
la Ley del Deporte del 1990,
que, bàsicament, el que deia és que els clubs
s'havien de gestionar com si fossin societats anònimes.
Societats anònimes,
una societat anònima,
recordeu,
és una empresa
que, diguem,
la propietat de la qual es divideix
en, jo ho sé,
en mil paperets,
que aquests paperets s'anomenen accions,
i, doncs,
la propietat d'aquestes accions
es pot comprar i es pot vendre.
Aquestes societats anònimes
estan regulades
en el sentit que han de ser transparents,
han d'ensenyar una comptabilitat,
etcètera,
i en aquell moment,
era un moment de caos total,
no sé si recordeu el doctor Cabeza,
que era el president de l'Atlètic de Madrid,
que era un pallasso,
que hi havia tot...
Doctor Cabeza?
Esclar, jo no el recordo,
mira, el buscaré.
Doctor Cabeza, eh?
Doctor Cabeza.
Una cosa...
Clar, és clar,
si tu fas eleccions,
doncs es presenta qui vol...
Alfonso Cabeza,
mira, sí,
president des del 80 al 82,
sí.
Sí,
una cosa estrambòtica,
tot de ser raros,
i llavors,
veient aquest caos,
el govern del Felipe González
va dir,
farem la ley del deporte
que obligava a tots,
tots els equips de futbol
a convertir-se
i a ser gestionats
com a societats anònimes,
eh?
Pensaven que,
clar,
si hi ha votacions,
hi ha eleccions,
doncs la gent escull coses raras,
com el doctor Alfonso Cabeza,
i després passa el que passa,
i a més aquests tios
no tenen ni idea de res,
compren jugadors
que no es poden pagar,
s'endeuten
i acaben arruint els clubs,
i per posar ordre a tot això,
diuen,
que els clubs siguin com a empreses
normals i corrents,
eh?
I quan tinguin problemes de diners,
doncs que puguin fer ampliacions de capital,
és a dir,
vendre paperets d'aquests
a un preu més elevat,
i si troben algú que compra,
doncs obtindran diners,
etcètera,
etcètera.
I això es va anomenar Sociedades Anònimes Deportives,
eh?
Però,
alguns clubs es van queixar
i van dir,
escolta,
nosaltres estem ben gestionats,
llavors en aquesta llei
es va fer una excepció,
eh?
I va dir,
els equips que en els últims
quatre anys
han estat ben gestionats,
que això volia dir
que tenien fons propis positius
durant els últims quatre anys,
doncs podran mantenir
l'estructura de club.
I aquests són els quatre clubs
que ha mencionat,
l'Aberta,
el Barça,
el Madrid,
l'Atlètic Club de Bilbao
i l'Ossassuna,
val?
I aquesta ha estat l'estructura
des de llavors.
Llavors,
què vol dir
ser societat anònima?
Doncs,
escrutiva,
doncs més o menys
una societat anònima normal.
El propietari
és el qui pren decisions
i és el que té més paperets,
és el que té més accions,
eh?
Aquestes accions
es poden comprar,
es poden vendre,
si tu tens
cinquanta més un percent
de les accions,
doncs decideixes,
els socis
no et poden fer fora
perquè no hi ha socis,
és com una empresa,
no pots fer fora
tu,
Barcelona,
la gent de Barcelona
no podem fer fora
el propietari de Grífols
o el director general de Grífols,
això ho han de fer
els accionistes
i l'accionista
que té més paperets,
més accions,
té més vots,
eh?
Un avantatge
de tenir això
és que pots fer
ampliacions de capital,
eh?
Que li pots dir
als accionistes,
escolteu,
poseu més calés,
eh?
Un altre avantatge
és que t'obliga,
hi ha unes regulacions
que t'obliguen
a portar
una comptabilitat
transparent,
a seguir
determinades normes,
i a fer totes
les transaccions
en públic,
eh?
Has de publicar
les teves dades.
Quina és l'alternativa?
Què vol dir
ser club?
Doncs un club
és propietat dels socis,
vol dir que una persona
té un vot,
com en un país,
com en una democràcia,
eh?
No pots votar
tres vegades
en una societat
anònima,
tu pots votar
51 vegades
si tens
51%
dels vots.
En un club,
no,
cadascú té un vot,
eh?
Vol dir també
que hi ha eleccions
cada quatre anys
o cada sis anys,
vol dir també
que no es poden fer
ampliacions de capital,
perquè no hi ha capital,
no hi ha un soci
capitalista
que tingui més calés
i que posi calés,
no,
aquí els propietaris
són els socis
i no es poden fer
ampliacions de capital,
val?
I aleshores,
clar,
quins són els avantatges
i els desavantatges
de l'un i l'altre?
Doncs,
per una banda,
doncs,
que si ets
una societat anònima,
pots tenir la sort
que vingui un tio ric,
com l'Abra Mòvic
en el Chelsea,
com el govern de Qatar
al PSG,
com el govern
de Bouddhavi
al Manchester City,
que, doncs,
que posin
molts i molts
i molts calés
i que, clar,
que transformin
un club
que estava arruïnat
en un superclub,
no?
Pots fer ampliacions
de capital,
pots portar diners
des de fora,
tot i que,
arran del que ha passat,
doncs,
ara s'estan introduint
noves normes
que són el fair play,
que cada vegada
limiten més això,
però una societat anònima
pot fer ampliacions
de capital,
val?
Un altre avantatge
és que,
això ho veiem
en el Barça,
doncs,
que una societat anònima,
com que no hi ha
eleccions
cada quatre anys,
doncs,
no hi ha ni el politiquetj
ni el curtterminisme
que hi ha
en les democràcies
normals,
eh?
Que tothom està pensant
en les properes eleccions
i que ningú veu,
ostres,
que aquest entrenador
l'ha posat
el president anterior
i això ha de canviar
perquè,
si no,
no em reescolliran a mi,
perquè tots els èxits
se'ls emportarà
a l'anterior,
és a dir,
que hi ha una estratègia
de politiquetj
que en una societat anònima
no passa,
eh?
Com que no hi ha eleccions,
doncs,
escolta,
no hi ha curtterminisme,
no?
Però,
per altra banda,
també té
desavantatges.
No és una salvació
total.
Per què?
Doncs,
perquè el propietari
pot ser un tio
incompetent,
eh?
Pot comprar
un tio que en sap
molt,
com el del
Manchester City,
però pot comprar
un tio incompetent
com el que ha comprat
l'Espanyol
o ha comprat
el València.
I el problema
de les societats anònimes
és que no el pots
fotre fora,
eh?
El Barça,
el Barça
o el Madrid
no està garantit,
i l'evidència
ens ho demostra,
que s'escolli
a un bon president,
com no està garantit
en una democràcia
que el qui escoll
sigui bo.
Clar,
perquè cada quatre anys
pots canviar-lo,
sí,
sí.
Exacte,
l'avantatge
de les democràcies
sobre les dictadures
o sobre les societats anònimes
és que quan ho fan malament
els pots fora.
Però no diria,
professor,
també,
que aquí en el cas del Barça
pesa això del més conclò,
és a dir,
d'aquesta cosa
que posen en valor
tant els valors,
no?,
es perdria automàticament
l'essència del club.
Exacte,
això és un altre
dels avantatges
que tenen els clubs
sobre les societats anònimes,
que és
que hi ha una relació
sentimental,
no?,
com que jo soc
petit propietari
del club,
perquè soc soci,
doncs tinc una relació
sentimental
que potser es perd,
que es torna freda
si el propietari
és un tipus de Qatar
o un rus,
un milionari rus,
no?
Aleshores,
hi ha coses bones
i coses dolentes,
eh?
Per exemple,
recordeu,
això jo no sé si és més
de la teva època,
el Dimitri Peterman,
eh?
El Dimitri Peterman
era un senyor
ucrainès milionari
que volia fer com
l'Abra Mòvich al Celci,
que va comprar
el Santander
i després va comprar
l'Alabés
i com que era un pallasso
que no sabia res
ho va arruïnar,
ell volia fer d'entrenador,
ell es pensava
que en sabia més,
va comprar aquests clubs
i quan compres el club
és seu,
és seu
i pot fer el que vulgui,
no?,
pot triar l'entrenador,
es pot posar ell d'entrenador,
es pot posar la seva filla
o el seu gos d'entrenador,
perquè és el propietari.
Clar,
això també et pot passar
en una societat anònima esportiva,
però no et pot passar
en un club,
i ara,
si me'n permets,
acabem amb la propietat mixta,
que seria el model del Bayern,
el Bayern,
de fet,
la gent no ho sap,
però hi ha dos Bayerns,
hi ha una cosa que es diu
Bayern de Múnich
E, B,
que vol dir
les zones inicials
en alemany
de club registrat,
que és un club,
que és un club,
de fet,
multiesportiu,
com el Barça,
que té bàsquet,
que té escacs,
abans tenia hockey i gel,
però ja no el tenen,
etcètera,
i aquest club
és propietat dels socis,
el Bayern Múnich
E, B,
baixa,
doncs bé,
l'equip de futbol,
l'equip de futbol,
a dins d'aquest club
multiesportiu,
l'equip de futbol
és una societat separada,
que s'anomena
Bayern Múnich A, G,
i A, G vol dir
societat anònima,
està clar?
I aleshores,
el sistema de propietat
és que el club,
el Bayern Múnich A, G,
el club de futbol,
el primer equip de futbol,
A, G,
doncs és una societat anònima
i el 75%
d'aquestes accions,
de les seves accions,
75,
són de l'altra societat,
és a dir,
del club,
és a dir,
que els propietaris
del primer equip,
el 75%
de la propietat
del primer equip
és el club,
l'altre 25%
el tenen
Adidas,
Audi
i Alliance,
diguem que és una empresa
d'assegurances,
no sé per què totes comencen
amb la lletra A,
cadascú té el 8,3%
de les accions,
però el que és interessant
de veure és el que van pagar,
el primer que va entrar
va ser Adidas
l'any 2002,
que va pagar 77 milions
pel seu 8,3%,
77 milions,
7 anys més tard,
el 2009,
va entrar Audi,
90 milions,
i 5 anys més tard,
el 2014,
va entrar Alliance,
amb 110 milions,
és a dir,
que venent el 25%
del capital
del primer equip,
del primer equip,
no del club,
del primer equip,
van aconseguir
277 milions,
jo no sé si això
és una gran quantitat
o és una petita quantitat
o és,
més aviat sembla,
una palanca,
no?,
i per tant,
molta gent que diu
això seria la panacea,
bueno,
la panacea per aconseguir
277 milions,
escolta'm,
és el que la porta
vengut
al Barça Studios
aquest famós,
això ja ho estem veient
al Barça al final,
no?,
perquè és això que vostè ja,
estem buscant diners
d'on sigui,
pots fer,
exacte,
en lloc de vendre
el primer equip,
el Barça,
o accions en el primer equip,
el Barça ha venut,
accions,
en una part del negoci,
que seria el negoci audiovisual,
no?,
llavors,
diguem,
això,
diguem,
seria semblant
al model del Bayern,
estem venent
una part
del negoci,
no necessàriament
al primer equip,
ells van vendre
el 25% del primer equip,
i quan els faltin calés,
doncs vendran
un altre 8%
i un altre 8%,
fins que,
més o menys,
suposo que no passaran
mai del 51%,
però d'aquesta manera,
doncs,
tenen una mena
de món intermig.
A mi no em dóna
la impressió
que això generi
molts més calés,
277 milions,
en els últims 20 anys
no em sembla
una font infinita
de calés,
però,
diguem,
és veritat
que segueixen
els socis,
mantenent
el poder
de decisió,
perquè els socis
segueixen
sent propietaris
del 75%
del primer equip,
del 100%
de tot el club,
però només
del 75%
del primer equip.
Diria que el Barça
va cap aquí,
és a dir,
el Barça
o altres clubs de futbol,
és a dir,
que tal com està
la situació econòmica
de molts clubs,
precisament del Barça,
hem d'anar cap
a un model així?
Jo crec que
Laporta va dir
el fa una setmana
o el divendres passat
va fer una entrevista
i deia
que de cap manera
que el model
correcte
és això
de vendre
diferents parts
d'actius,
per exemple,
vendre el 50%
o el 49%
de l'empresa
de merchandising,
la que vèn samarretes,
han venut
amb el 49%
de l'empresa
d'audiovisual,
això seria
anant
la mateixa direcció
que el Bayern,
però sense
vendre el primer equip,
és a dir,
véns parts
del negoci
sense tocar
el primer equip.
Diguem,
vist els números,
vist els números
que ha aconseguit
el Bayern
fent aquesta ampliació
de capital,
venent un tros
de l'empresa
a tres grans
companyies,
a mi no em sembla,
si al Barça
277 milions
no canviaran
la història,
seran
una altra
parxa
i per tant
jo no vendria
una part
del primer equip.
Ara,
si vingués
algú
que pel 25%
ens dona
5.000 milions,
llavors canviaria
l'opinió,
però ara això
no passarà.
Queda clar,
ho dic perquè
aquest és un dels temes
que està sobre la taula
ara,
que comença a dir
ron-runs
sobre com la situació
econòmica
fa sostenir
o no el primer equip
del Barça,
però també altres
clubs de futbol,
no hem parlat
de l'espanyol,
una mica de pinzellada,
ho ha deixat anar
amb un adjectiu
prou contundent,
però segur que
tornarem també a parlar.
Professor Sala Lai Martín,
gràcies com sempre
i fins la setmana que veu.
Una abraçada.
Vinga,
una abraçada.
Bon dia.
Fàgim bé.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Tinc passió
per estar en connexió,
te la ponia conscient
que cuida la gent,
però és competitiu
i comparatius
per persones
que fan coses bones.
Som connexió.
L'única operadora
que et farà cantar
a la dutxa.
El Matí és un propietari
que es vol vendre
el pis per 250.000 euros.
La Sara es vol comprar
un pis com el del Matí.
A la Sara i al Matí
els creuarà el destí?
No.
Els creuarà House Fight Connect,
la tecnologia de House Fight
que troba el comprador ideal
tres vegades més ràpid.
Informa't a housefight.com.
Sí,
House Fight.
Fins el 31 de març
podeu seguir fent
els vostres donatius
a la Marató
per la salut sexual
i reproductiva.
Entra a 3cat.cat
barra Marató
i tria la modalitat
que et vagi més bé
per fer la teva aportació
a través de la web
Visum,
Caixer Automàtic
o Transferència.
Recorda-ho,
més informació
a 3cat.cat
barra Marató.
La Marató
que dona llum.
El paraíso
tiene más de con quién
que de dónde
Soy Sarabuó
i Sarabuó
poeta.
Aquest 14 de febrer
volem desitjar-te
Feliz dia
de Sant Valentí
El Corte Inglés
a la botiga web
i app.
Un altre cop ta mare a casa?
Sí?
Diu que el nostre
sofallet
és tan còmode.
I fins quan
dius que es queda?
Ostres,
tu,
sempre igual.
Relaxem-nos més.
A Galeries
del Tresillo
estem de segones
rebaixes.
Rebaixes de fins a un 55%
en sofàs,
sofàs llit,
matalassos,
decoració
i molt més.
Galeries
del Tresillo.
Ocasión Plus
Te compra tu coche,
te compra tu carro,
te compra tu buga,
te compra tu furgo,
te compra tu moto,
te compra tu autocarabana.
¿Tenés una oferta?
Te la mejoramos.
Has oído bien.
Mejor precio garantizado
y compromiso de pago
en 24 horas.
Ven a vernos.
Ocasión Plus.
Has tingut mai la sensació
que deixes de ser protagonista
de la teva pròpia història?
És hora de recuperar el control.
Aprofita que tornen els 10 dies
Kia del 8 al 19 de febrer
i crea la teva pròpia història.
Visita'ns a la xarxa Kia
de la província de Barcelona.
Kia.
Movement that inspires.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Avui s'estrena a Catalunya Ràdio
i a la plataforma digital 3CAT
el podcast Missió Mart,
la primera expedició
de dones científiques
al planeta vermell.
I ara volem saludar
Núria Harc,
que és peruïsta de Catalunya Ràdio
i membre d'Hipatia.
Núria, què tal?
Bon dia.
Bon dia, Ricard.
Com estàs?
Doncs molt bé,
molt contenta,
perquè per si podem compartir
amb els veïns
aquesta experiència,
aquest viatge sonor
al planeta Mart
i molt feliç.
Explica'm una mica
què hi trobarem
i com va anar també
aquesta missió.
Què vau fer allà?
Doncs la missió
va ser un èxit.
Vam fer molta recerca
relacionada
amb astronomia,
amb enginyeria,
matemàtiques,
biologia,
en aquesta espècie
de recerca marciana
al desert de l'Iuta
als Estats Units
per recrear al màxim
com seria
una tripulació,
un viatge tripulat
al planeta vermell
i me'n vaig anar
amb el micro de la ràdio
i llavors vaig estar
gravant...
Tinc molts minuts,
molts minuts gravats.
Clar, o sigui,
t'hem d'imaginar
allà amb el micròfon
anar-ho gravant absolutament
tot, els sorolls,
els sons que hi havia...
Només et dic
que l'últim dia
de l'expedició
les meves companyes
em van fer una intervention
i em van fer l'entrevista
a mi perquè estaven
fins al cap damunt
perquè les perseguis
tot el dia.
Però jo crec
que això està molt bé
perquè al final
ha quedat també
un podcast
on es mostra
la ciència
de forma molt desencomplexada
i crec que això
és molt important
perquè moltes vegades
es veu com una cosa
inaccessible,
super seriosa
que no podrem entendre
i crec que
elles estan molt naturals
i aquest és un dels
valors d'hipàtia, no?
Clar, tu...
Les condicions
que sent per gravar-ho,
per exemple,
era fàcil de gravar
o no?
Sí, era fàcil de gravar.
El que era difícil
era connectar en directe
amb la ràdio
que vam estar
fent uns diaris de Mart
amb la Tarda de Catalunya Ràdio
i això era impossible
perquè com que havíem
de recrear el màxim
de fidel possible
i professional possible
com seria una expedició
tripulada,
no podíem tenir
connexió en directe
perquè si ens comuniquéssim
amb el planeta Mart
hi hauria un retard
en les comunicacions
d'entre 3 i 22 minuts.
Per tant,
era impossible
entrar en antena.
El que passa
que gravar
i tot això
sí que no hi va haver
cap problema.
El difícil era
gravar les sortides
extravehiculars
fora de la base
però ja ens les vam empascar
li vam posar
un micro de corbata
a la Laia
dins de l'escafandre
d'astronauta
i també la tenim
narrant
una sortida
d'aquestes
fora de la base
i hi ha material.
Quina bestialitat
tot plegat,
realment,
Núria.
Clar,
la publicació d'aquest podcast
que avui recordem
que a la web
de Catalunya Ràdio
i la plataforma digital
ja hi podem trobar
un teaser
i el capítol 1 i 2.
Què és el que hi podem trobar?
És a dir,
com s'ha estructurat
diguéssim
tots aquests capítols?
Doncs avui
el que podeu escoltar
és com presentem
el projecte,
sortim de Barcelona,
anem cap als Estats Units
i allà passem
dos dies
abans d'entrar
en simulació
i el capítol 2
s'acaba
que fem
l'entrenament
per començar
la simulació
i l'estació
de recerca marciana.
A partir de la setmana que ve,
cada setmana
estrenarem
un capítol
protagonitzat
per una de les astronautes.
Anàloga
i la primera
serà la comandant
de la missió,
la Mariona Bedenes Agustí,
que es dedica
a estudiar exoplanetes
que són els planetes
que orbiten
fora del sistema solar.
Que per cert,
avui presenteu
novetats d'Hipatia 2, no?
Sí,
perquè el 31 de gener
vam tancar
les sol·licituds
per totes aquelles noies
que volguessin
fer una expedició
l'any que ve,
el 2025,
en aquesta estació
i n'hem rebut
una cinquantena
amb perfils
superinteressants
i ara estem
amb aquest procés
de selecció
i els noms
s'anunciaran
i els ubicaran
el 8 de març
coincidint amb el Dia Internacional
de la Dona.
Núria Jart,
gràcies per acompanyar-nos
i bona feina com sempre.
Una abraçada molt forta.
Igualment, gràcies.
Un plaer escoltar-vos.
A Missió Mart,
la primera expedició
de dones científiques
al Planeta Vermell,
ho podeu trobar ja
al web de Catalunya Ràdio
i també a la plataforma
digital
Trascat.
Farem una pausa
per la publicitat
i per les notícies
i després
ens acompanyarà
el conseller
Quim Nadal,
però no per parlar
d'universitats
ni recerca,
sinó per parlar
d'un últim llibre
que ha publicat
que es diu
Confitura de vidre.
Nostàlgia pura.
Ara tornem.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.