Mercat d'Interés Nacional de Rugis, que es el Mercat Internacional de Producte Fresco
y que es en este momento el punto central de estas protestas.
Lo será sobretot esta tarde, porque así es como ahir había 8 puntos al lado de París bloquejados,
n'hi ha un que es este Mercat de Rugis que está al sud,
donde los tractores que venen del sud de Francia aún no han arribado,
porque han hecho un trayecto llarguísimo de 20 horas y hoy han hecho Nita Limoges
i ara estan en represa la marxa per arribar-hi aproximadament sobre les 4 de la tarda.
La sensació per això és que aquí a França les protestes són serioses,
és a dir, quan algú protesta té un efecte important, no?
Ho vam veure, per exemple, fa un any, no arribarà un any,
crec que era el mes de maig de l'any passat, amb l'augment de l'edat de la jubilació,
que hi havia una concentració brutal a París, per cert, intergeneracional,
és a dir, no només la gent que li afecta la jubilació directament,
sinó que hi havia gent molt jove, per exemple, implicada en aquestes concentracions.
Estem parlant del mateix tipus de concentracions, de protestes?
No, diria que no, no és tan transversal perquè el percentatge d'agricultors i pagesos
és petit dins el que suposa la població francesa.
Ara, és un sector com molt simbòlic perquè representa...
Els mateixos polítics s'agafen aquesta idea, l'essència de França,
el paisatge de França, els que alimenten els francesos.
Té una força simbòlica molt important dins del que és l'imaginari d'aquest país,
i és cert que ells cauen bé a tothom, diguem,
i tothom estarà d'acord amb les seves protestes fins que no els molestin gaire.
Llavors, bloquejar París, evidentment, té un punt de molèstia, entre cometes,
però també aquesta és una societat que està molt acostumada, com deies, a les protestes,
i no hi ha un debat dins l'opinió pública en contra ni molt menys,
sinó més aviat a favor que la situació econòmica dels pagesos millori.
Clar, que és complicat perquè aquí està afectant també...
És a dir, és un tema que afecta directament a la globalització, no?
És a dir, no només a França, sinó per això veiem protestes a Alemanya,
als Països Baixos, o ara, per exemple, també en veurem a Catalunya i a Espanya.
Bé, jo crec que té molt a veure també amb una nova etapa de la política agrícola comuna.
Ara va començar allò de gener d'aquest 2023, una nova etapa, que són com del 2023 al 2027,
que canvia una mica el que s'havia fet fins ara, França, a continuació en el país,
que més diners ret de la PAC, però sí que ja han canviat algunes coses
respecte al que hi havia abans, i és d'això del que es queixen.
Algunes de les coses, per exemple, sobretot les subvencions van més dirigides als petits agricultors
i volen que s'adapti aquesta nova política agrícola europea una mica al pacte verd,
no als objectius medioambientals.
Això els ha fet, per exemple, duplicar el nombre de paperassa que han de fer.
I, a més a més, a França, o sigui, cada país té una mica més de marge
per fer una política agrícola pròpia,
i a França els demanen molts papers, han de justificar tot el que han de fer,
si han de fer un canvi de cultiu ho han d'explicar perquè ho volen fer,
han de dedicar un percentatge de les seves collites a collitivar l'agrícola.
Tots són molt bones intencions, o sigui, hi ha una bona idea darrere,
però això a la pràctica a molts agricultors els ha posat en una situació molt complicada,
sobretot a les petites explotacions.
Isabel Gali des de París, gràcies, com sempre, una abraçada.
A vosaltres.
Bona feina, que vagi bé.
Tres minuts passen de les 9 del matí.
De fet, com dèiem, aquesta tarda els pagesos catalans
acorden calendari de mobilitzacions ja a casa nostra
i es volen afegir a les protestes que s'estan organitzant arreu d'Europa.
Berta.
La pagesia es reuneix aquesta tarda a Fundarella, al Pla d'Urgell,
per donar suport a les protestes que miren de dignificar,
diuen, el sector agroalimentari.
Sobre la taula tenen a convocar una gran mobilització,
en aquest cas la setmana vinent, a tot el país,
i volen agendar també un calendari de protestes.
La primera seria el pròxim dimarts 6 de febrer
i la voluntat seria bloquejar, ens diuen, els accessos a les capitals
per fer visibles les mancances de la pagesia i la ramaderia.
Denuncien, sobretot, que la crisi dels preus els està ofegant,
i, com deia ara la Isabel Galí, demanen, sobretot, poder reduir aquesta burocràcia.
La incògnita aquesta tarda és saber si les organitzacions agràries,
en aquest cas, donaran suport a les noves mobilitzacions.
Ara haurien torn de paraula a la tertúlia,
però abans saludem a aquesta hora Pere Roquer,
que és president de l'associació de Saja Lleida.
Pere, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Com serà aquesta mobilització?
Serà com defineixi la gent aquesta nit a Font d'Arella.
El que sí que està clar és que, tal com explicava la vostra companya des de França,
la legislació pel tema, en aquest cas, de la política agrària comuna,
no he vist gaire de la burocràcia que nosaltres tenim al darrere
per poder executar la PAC, que està feta no perquè els països cobren subvencions,
i això la gent ho ha de tenir molt clar,
sinó perquè el consumidor pagui menys per aquells aliments.
I això ja fa molts anys que aquest grup que corre
que l'agricultura és un sector altament subvencionat,
jo penso que és un error greu pensar això,
i hi ha un exemple fàcil.
I jo per treballar i de pagar més de 400 euros al mes
de rebot d'autònom per poder treballar la meva explotació.
Però la persona que jo tinc treballant a casa
n'hi pago més de 500 euros de seguretat social
en la qual cosa d'una empresa petita com és la meva,
una empresa familiar agrària,
més de 1.000 euros d'impostos, això és un agravament.
I és un exemple que ara està molt damunt de la taula
amb el famós apujar del salari mínim interprofessional,
i que des del sector el que es diu és
escolta, aquí tothom té dret a guanyar-se la vida,
però altres també ens ho hem de guanyar,
però el que no pot ser és que se'ns fiqui un impost aplicatiu
que gairebé és del 50% del que estem pagant
a la persona que tenim treballant.
O sigui, per entendre'ns, Pere, diguéssim,
que el que els passa és el Carràs,
és a dir, la pel·lícula del Carràs.
El Carràs és el flair d'except,
i a més a més li vam parlar amb tu en directe.
Sí, eh?
És el flair d'except,
la imatge que estem tenint avui en dia
i del que està passant al sector,
el Carràs és la imatge,
va passar fa dos anys quan se va publicar,
però si es tornés a fer avui,
tornaria a ser.
I després, sobretot,
aquesta imatge sesgada
que es fa a vegades
del que és els sectors productius d'aquest país.
I parlo, i ho sento molt,
del tema del programa documental
Porta Miséria,
que ens va deixar,
en un sector com és el sector porcí,
que és dels millors sectors productius
que hi ha a nivell mundial,
que és el que fa que moltes explotacions
continuïn a estar en els pobles
que tenim al país,
i que res té a veure
amb una imatge
d'una persona de Greenpeace
volent fer veure
que nosaltres hem contaminat les aigües.
I això és fals.
Però parlava, en aquest cas,
aquest documental
de les macrogranges, eh?
No, parlava en general
del sector porcí,
i amb això penso
que és un error greu
que inclús el Parlament de Catalunya
sorti,
però crec que se n'ha d'insistir.
Aquest documental
està molt sesgat,
no sabem l'interès
que hi ha al darrere,
però donem una imatge
d'un sector que és punter
i capdevanter.
Per cert,
un dels primers sectors econòmics
i motors
que ajuden a que el producte interior brut
no caigui,
sinó que pugi.
I que, a més a més,
a nivell d'exportació,
cardeport que avui en dia
d'aquí del país
que en pots trobar
a Corea del Sud.
Això ho ha fet
el sector directament.
O sigui,
no es tracta aquí
que ens donin
un euro més d'ajudes,
no.
El que es tracta és
de reducció
d'aquesta burocràcia
que tenim en aquests moments,
que es fa insostenible,
com podem tirar endavant
les nostres explotacions,
uns impostos que venen agregats
a tot el que és
l'economia circulant
que se'ns fa molt complicat
de poder assumir
i, sobretot,
en els temps tips
que sempre que acabem
pagant el pàtol mateixos,
en aquest cas,
els productors,
de quan hi ha una cosa
com el tema de l'aigua,
se'ns digui
que gasta més
una granja de ports
que no gairebé
6 milions de persones
que viuen,
en aquest cas,
a la ciutat de Barcelona
o 3 milions i mig.
Això és fals.
I després,
la FAO,
que és l'organització
de Nacions Unides
amb el tema alimentari,
que digui que
contamina més
un pet d'una vaca
que 100 mil cotxes circulant,
sincerament,
estem molt cansats
de treure aquestes històries
i, al final,
el que s'ha organitzat
avui a Fundarell
és un debat transversal,
no és de...
Sí, sí.
Per coordinar a veure
com es reacciona,
diguéssim,
a tot això
que vostè està explicant.
Però és un debat transversal
i que la gent,
la pròpia gent,
la pròpia sector
de la pagesia
tirarà endavant
i, a casa nostra,
evidentment,
que hi serà,
faltaria més.
Això que digui
al final,
al començament,
la vostra companya
de si, sí,
i donarà suport,
evidentment,
i donarà suport
perquè no pot ser
d'altra manera,
però al final,
jo soc igual de paísers
que pugui ser una altra persona
i jo no estigui filiada
a cap signitat.
Està clar.
Pere Roque,
gràcies per acompanyar-nos.
President de l'Associació
d'Assaja a Lleida.
Que vagi bé,
bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Núria Ribó,
a veure,
com ho veus tot plegat?
Mira,
ahir veia un titular
d'un diari del 2016
sobre la pagesia.
Jo,
des que faig informació,
sempre ha estat
un sector
absolutament perjudicat.
I ara,
com deia Roque,
diu un sector
altament
no subvencionat.
Jo penso que és perjudicat
i té raó.
Aquest titular del 2016
deia
Catalunya perd
quasi la meitat
de pagesos
en 20 anys.
Estem parlant
de 25.000 pagesos
en 20 anys
l'any 2016.
Aquesta sempre ha estat
una reivindicació
dels pagesos,
la situació.
Ara afegim
el que deien abans
el Pacte Ver
a la Unió Europea.
Què vol dir
el Pacte Ver?
El Pacte Ver
vol dir
una sèrie de controls,
restriccions
lligades
al canvi climàtic.
En aquests moments
el canvi climàtic
és el que és,
no cal que en parlem més,
però tot això
va lligat
a la pagesia
i el que significa
tota una sèrie
de restriccions.
Ells demanen,
per exemple,
permetre més fertilitzants
i van en contra
també
amb aquest pacte.
Després també
volen
unes normatives
medioambientals
que també són
més restrictives
que també els perjudiquen,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
O sigui,
en aquests moments
s'ha donat
la tormenta perfecta,
perquè no només
és aquí,
perquè hem començat
parlant de França,
però són nou països
de la Unió Europea
que estan en dansa.
Sobre tenim
una data important
que és el 9 de juny,
les eleccions europees.
I sobre tenim,
que això ja se n'ha parlat
moltes i moltes vegades,
per a es posa tot d'acord,
que és,
els problemes del camp
normalment
els ha utilitzat
històricament
l'ultradreta.
I l'ultradreta
en aquests moments
ja ha crescut
Europa
i la por
està posada...
En el cas de França
és brutal, això, eh?
Absolutament.
Però això ja se'n parlava
fa anys.
El que passa
que ara són
un munt de països
que coincideixen
amb el problema,
coincideixen
amb un augment
de l'ultradreta
que fa 10 anys
no existia
i ara és
la tormenta perfecta
i, evidentment,
l'estan pagant
part en part
els pagesos,
com estan dient.
Rafel.
Doncs sí,
jo estic
completament d'acord
amb el que deies,
Núria,
hi ha tres grans
eixos
de reclamacions
al voltant
de tot el que està
passant a França
i que pot venir aquí.
De fet,
quan estava escoltant
el Pedro Roquer
doncs deia
com a mínim
dos també estan aquí.
Un és el cost
i la remuneració,
és a dir,
el cost de producció
que té la pagesia
i la remuneració
que reben
per la seva feina.
Això és insuficient.
I, a més a més,
estem afegint,
que seria el segon eix,
tot el que significa
les mesures
burocràtiques
administratives
que, a més a més,
convenen d'Europa
per aquest pacte verd
cost més de producció
sinó també
un cost
d'administració
i burocràtic.
Qui paga tot això?
Com es trenca
aquest cercle
virtual?
Doncs, escolta'm,
si volem productes
més verds
són més cars.
A la patada
són més cars.
I, per tant,
algú ha de pagar.
I no estan rebent
la diferència
els pagesos.
Ho estan rebent
altres parts
de la cadena
d'alimentació
però no els pagesos.
Per tant,
és aquí on entren
les subvencions.
Si volem això
i no volem
un increment de l'IPC
hi ha d'haver-hi subvencions.
I aquestes subvencions
és el que nosaltres
donem amb els nostres impostos
perquè això
es pugui mantenir
perquè, evidentment,
que volem tenir
la nostra agricultura
funcionant.
Ara bé,
com dèieu abans,
aquí hi ha un problema
molt greu
que és que qui està
aprofitant això
què estan demanant
en el fons?
Massures proteccionistes.
És a dir,
no volen lliure mercat.
Per què?
Perquè saben que el lliure mercat
els farà ser menys competitius
i que, per tant,
entraran els productes africans,
entraran els productes asiàtics,
entraran els productes latinoamericans
per aquí això,
del Mercosur i tot això.
I qui està capitalitzant això?
Dèieu l'extrema dreta.
És veritat,
amb el cas francès
també Melenchon,
vull dir,
els populistes
també ho estan utilitzant.
Per tant,
qui acaba pagant
aquestes conseqüències?
Europa.
Perquè Europa,
en el fons,
és una apertura de mercats,
no un tancament de mercats.
Bé,
jo crec que en totes aquestes protestes
hi ha una cosa
que és molt emocional,
que és una mena
de sentiment agònic
com a sector,
diríem, no?
Fa molts anys
que s'està incubant
aquesta idea
de que això s'acaba.
I per què s'acaba?
Doncs com deia,
com s'acaba de dir
en aquests moments,
és perquè en la cadena
de valor
tot el que té a veure
amb la pagassia
ha perdut valor,
amb la globalització
fonamentalment.
Ha perdut valor
tenir terra.
Abans tenir terra
era importantíssim,
ara tenir terra
doncs depèn,
no?
Pots tenir terra
i pots no tenir valor.
I ha perdut valor
també
el fruit
d'aquesta terra
i el treball
del pagès
perquè cada vegada
cobren menys
per allò
que han de dedicar
més hores,
més inversió,
més maquinària
i més tot
per obtenir
menys rendiment.
Doncs clar,
això arriba a un punt
que ja no té
massa seguiment,
no?
Llavors,
la capacitat
de resposta
a aquesta situació
en què ells són
la baula més feble
és molt minsa també.
Per què?
Perquè cada vegada
són menys
i estan molt atomitzats.
Tres en aquest poble,
quatre en aquell poble
d'allà,
cinc en aquella comarca,
etcètera,
no?
I llavors ells
hi costa molt
organitzar-se.
Què ha passat a França?
A França,
França és un país
que sí que té capacitat
de resposta,
ho hem vist,
i capacitat
de generar molèsties
com perquè els hi facin cas,
ho he vist
amb les armilles grogues,
eh?
I jo crec
que aquest
embrió
que hi ha
en aquests moments
a París
creixerà.
Té una
força expansiva
perquè coincideix
amb aquest sentiment
que s'estén
per tota la païsia
de tota Europa
en el sentit
de dir
no tenim futur.
El problema
és quina és
la solució,
perquè ells demanen
més subvencions
o millors subvencions
o menys burocràcia,
però la solució
no està
en les subvencions,
la solució
segurament està
en una distribució
més justa
de el rendiment
de la terra.
I clar,
això és molt difícil.
I de model de país
també al final,
al final són
les regles del mercat
i les regles del mercat
penalitzen
els pagesos d'aquí.
Només afegir
una petita cosa
i sobretot
Ucraïna
amb aquesta guerra
en els últims dos anys
que era un element
que no estava,
ha invaït
d'alguna manera,
permeten-me el verb allò,
ha invaït
el mercat europeu
amb els seus productes.
I qui
és capaç
d'aixecar la veu
quan Europa
en general
s'ha bolcat
també respecte
a aquesta invasió
de Rússia
cap a Ucraïna?
Els seus productes
estan al mercat
i això també
ho estan patint
els pagesos.
No cal que els vinguin
de fora d'Ucraïna
i els estan arribant.
Primer deixem cap,
això m'acafes així
una derivada
perquè ja que em ve
de pas,
jo aprovitzant
que el pisuerga
passa a passar.
Aviam,
aviam on passa per ara.
Per estorga.
No, no,
amb quina naturalitat
es pot fer una protesta
fins i tot
a tocar
a la frontera
a la P7,
a la Junquera
en aquest cas,
sense,
fins i tot
es poden abocar
tones de menjar
a terra
i no hi haurà
cap jutge,
cap jutge a França
que se li acudeixi
a processar a ningú
o pensar que això
és terrorisme
ni cap formació política
dirà que això és terrorisme.
Ho dic perquè
val la pena recordar-ho.
Aquest tema
va bé després.
Sí, sí,
això veu una derivada
però em sembla transcendent.
Ni tan sols
hi ha algú
per un infart.
I entrant
en matèria,
home,
home,
la terra
sí que té un gran valor,
milagros i tant que
s'hagués tenint
un gran valor.
Té un valor immens
entre altres coses
perquè la terra,
el sol és un valor escàs.
Una altra cosa és
l'ús de la terra
perquè si tu dediques
la terra
en aquest cas,
per exemple,
jo que soc del Penedès,
doncs a la vinya,
pot ser que tinguis
molts, molts, molts problemes
per guanyar-te la vida
decentment.
De fet,
una de les coses
que demanen els pagesos
i que han demanat històricament,
per exemple,
el Penedès,
és un preuixiós
pel reïm
i aquesta és una batalla
que es dona cada any.
Es dona també...
I per a més
té unes conseqüències
en el producte
perquè si paques malament
el pagès,
que és el que està passant ara,
és evident que després
el producte final,
si no cuides la matèria primera,
si li pagues tan poc
i per tant
es pot exigir molt poca cosa
al pagès
perquè la pagues tan malament,
també és molt difícil
de posar en valor
el producte.
Per això també
al Penedès
van aparèixer
iniciatives,
per exemple,
els d'acord pirant,
que és una associació del Cava
que van dir
no, no,
tu escolta'm les coses
que hem de començar a fer
si volem que el nostre producte
tingui qualitat,
tingui un prestigi,
es posi en valor,
és pagar tal com cal
els pagesos,
no només perquè es guanyin la vida,
sinó perquè tota la cadena
de producció
funcionarà immensament millor
i el producte
que voldràs posar al mercat
serà immensament,
immensament millor.
Em sembla també,
a més,
no puc deixar de compartir,
qualsevol autònom ho sabrà,
allò de la,
no la burocràcia,
no la burocràcia
en molts casos,
la quantitat de paperassa
que s'ha d'arribar a fer
per fer a vegades
per cobrar una factura
a un ajuntament,
com s'arriba
a complicar-li la vida
a la gent,
és terrorífic.
Com avui hem arribat
d'un punt que si no tens
un gestor
i ets un autònom
és inviable
poder-te fer
perquè s'ha complicat
tant,
tant i tant
cada esformulari
per cada cosa,
això qualsevol
cel·licat segur que
sap de què va la pel·lícula
des de fa molts anys,
quina guanyada de papers
necessites,
tu mateix has de tenir
contractat un equip
perquè et porti els papers
perquè si no és impossible,
per tant,
un cost adicional.
Dit això,
el que no és veritat
és que no s'estigui destinant,
altra cosa és
a qui va parar
tots aquests diners,
però la PAC en aquests moments
es menja un terç
del pressupost europeu,
un terç,
un terç del pressupost europeu
que és un pressupost ingent,
un terç dels diners
van destinats a la PAC.
Ara,
on o
qui treu profit
d'aquests diners?
Bueno,
alguna vegada s'ha dit,
no?,
hi ha alguns terratinents
més precisament
vinculats a la dreta,
per exemple,
Andalusia,
que són els principals
beneficiaris de la PAC,
no?,
però en el seu conjunt
això no deixaria
de ser una anècdota,
no?,
en el conjunt,
però certament
s'està,
Europa destina
molts i molts recursos
a la PAC,
altra qüestió,
insisteixo,
és quin efecte
tenen aquests diners
i amb mans
de qui finalment
van a parar.
Vicent.
Que ajuntem,
per desconeixement segurament,
Clementines amb Nàbels,
que les situacions agrícoles
de cada un dels Estats
de la Unió Europea
no són gens comparables,
que la PAC
i la Política Comuna
Agrària Europea
sempre l'ha portat a França,
que França s'aporta
la millor part del pastís,
que entre 2015 i 2022
van ser 9.800 milions d'euros
dedicats a l'agricultura francesa,
que és França
qui marca
quines són les importacions
d'altres parts del món
que li interessa
o no li interessa
i com ajuda més a més
el Magrib,
que és on ja té
altres interessos polítics.
Que l'agricultura espanyola,
catalana,
en aquest sentit,
és la ventafocs
de tota aquesta història.
Que si algú
haguera de protestar,
hauríem de protestar
des d'aquí.
Que en 1950,
el 50%,
en 1950,
el 50%
del País Valencià,
concretament,
de l'activitat laboral,
se l'emportava
al primer sector.
El 50%
eren pagèsos
i ara és l'1%.
Que l'agricultura,
tant a Catalunya,
encara més al País Valencià,
ha fet fallida
per culpa d'una política
que no l'ha tinguda en compte.
I que en canvi
això a França
sí que ha funcionat.
I com que aquests
9.800 milions d'euros
que se dedica
a l'agricultura francesa
i que es van dedicar
d'entre el 2015
a 2022,
ara es discuteixen de nou,
doncs,
evidentment,
la païsia francesa
que sí que està
organitzada,
planta cara,
mentre que aquí
tot això s'ha anat diluint.
I encara dirà més,
l'agricultura francesa,
en tot l'estat,
té prestigi,
la restauració viu
d'aquesta agricultura,
els productes que venen
del camp agropecuari
són celebrats
i valorats,
que el raïm,
per exemple,
quan és per elaborar xampany
o per elaborar vi,
se paga molt bé,
que el vi francès
té sortida al món
i que són situacions
incomparables
i que a mi
el que m'estranya
és que,
bueno,
és que no m'estranya,
és que jo ja veig
que vostè ha fet referència
al Carras,
la païsia catalana
ja té molt poca resistència,
la València
n'ha desaparegut en combat
i és que protestes
sempre són els mateixos
perquè encara reben,
per dir-ho així,
no diré una situació privilegiada,
però respecte,
els pagesos francesos
reben respecte.
Ara,
qui marca la política agrària
diu,
mire,
es poden importar
taronges del Magrib
i en canvi el cereal,
això ja ho mirem nosaltres
perquè nosaltres en tenim aquí
i jo crec que aquesta
és la clau de tota aquesta història,
que estem ajuntant tot
i parlant dels pagesos
no té res que veure.
Un jaura del València
amb un pageso francese.
No, però en tot cas
sí que té un efecte dominó
a les protestes
perquè està passant arreu d'Europa
i veurem què és el que passa.
Ara,
les situacions són tan diferents
que en un lloc tenen sentit
i en un altre
és que ja no queda
ni sector per protestar
perquè s'ha sacrificat,
perquè en l'entrada
a la Unió Europea
Espanya va sacrificar
la Unió Europea.
És una cosa
que estem agonitzant
de fa temps.
Per fons estructurals,
per fons de cohesió,
per fons de no sé què,
per tot això
Espanya va sacrificar
i va matar el seu sector agrari.
Bé,
què és el que acaba passant
aquesta tarda
i quina és la conclusió
que entreuen els pagesos catalans.
Farem una pausa
en dos minuts per la publicitat
i de seguida parlarem
del que passarà
aquesta tarda
al Congrés dels Diputats.
S'aprovarà
o no la llei d'amnistia?
Perquè ara mateix
Junts es reserva
la carta de tombar la llei.
Ara ho expliquem.
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Aquesta és la Laura.
Hola!
Més coneguda
per arroba repartidora de Corts
i li encanta repartir,
doncs,
Corts.
Ens reparteix a les xarxes,
per dir adeu...
Adeu, Corts!
Contínuament n'està repartint de Corts.
Sí, reparteix molt,
però res comparat
amb el Rasca Milionari de l'Onze,
que reparteix
més de 20 milions d'euros
en premis.
I això, repartir molt?
Rasca Milionari de l'Onze.
Reparteix més que ningú.
A tots els que jugueu a l'Onze,
ben jugat.
Juga't responsablement
i només si ets major d'edat.
Tu també ho has sentit.
Hi ha moments
que el cos et demana caldo.
Per això,
dona-li el que es mereix.
Aneto.
El Martí és un propietari
que es vol vendre el pis
per 250.000 euros.
La Sara es vol comprar
un pis com el del Martí.
A la Sara i el Martí
els creuarà el destí?
No!
Els creuarà House Fight Connect,
la tecnologia de House Fight
que troba el comprador ideal
tres vegades més ràpid.
Informa't a housefai.com.
Sí,
House Fight.
Eudel Carbonell,
gran expert
en els orígens de la humanitat,
reflexiona amb la seva gent
sobre el nostre possible final.
El meu pronòstic
és que ja anem malament.
Està clar
que ens extingirem.
És molt difícil
planificar solucions
com a espècie.
La gent diu
que la intel·ligència artificial
ens destruirà.
No fa falta.
Amb la intel·ligència natural
ja en tenim prou.
Nit sense ficció.
Eudel,
quant temps ens queda?
A TV3
aquesta nit.
Un grup de moda
la Ludwig Van
Manela,
Manela.
Per un programa de tarda de moda.
Vinga, va,
amb vosaltres,
la Ludwig Van
amb una adaptació específica
per la tarda
de Catalunya Ràdio.
Tinc el pressentiment
que serà una gran tarda
Sento un programa
que m'empenyi
i que em mou
Que el meu amor
se n'ha anat de vacances
I jo me'n vaig a escoltar
la Carot
De lilluns a divendres
de 4 a 7
La Tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Carot
Que a mi que sí que està la tarda
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
9.23
Jaume Sens
a Televisió Espanyola
Quan Esquerra Republicana
va plantejar
precisament
unes menes
sobre aquest article
ells van sortir
a defensar
que no feia falta
i ara s'estan plantejant
tombar la llei
Entre una cosa i l'altra
crec que hi ha un intermigio
Entenc, senyor
Sens que vostè ha parlat
amb l'agenda Junts
les últimes hores
Sí, amb l'agenda Junts
amb l'agenda Esquerra
I per tant em confirma
que s'estan plantejant
tombar la llei
i em confirma
que s'estan plantejant
votar que no
Sí, sí, sí
És així
Per tant, avui a les 3
comença aquest ple
el Congrés dels Diputats
s'ha d'aprovar la llei d'amnistia
i Junts
que reserva aquesta hora
la carta de tombar la llei
si el PSOE no inclou canvis
Anem cap a Madrid
Tania Tapi
Ara mateix
què és el que en sabem?
Doncs aquest és el posicionament
no confirmen el sí
que es donava pràcticament per fet
i diuen que podrien votar que no
No seria tombar la llei
de manera definitiva
sinó que retornaria
a la Comissió de Justícia
per guanyar temps
El reglament dona un mes
per refer el text
i llavors es podrien pactar
canvis amb el Partit Socialista
per fer-la més forta
Uns canvis que avui al ple
no es poden incumorar
perquè només es poden afegir
les esmenes tal com estan redactades
El PSOE en públic
diu que no es pensa
moure en privat
però eleva el to
contra els jutges
a qui acusa
d'inherències inadmissibles
per laminar la llei
Crida l'atenció
que avui no hi haurà
representants de Junts
en el Congrés dels Diputats
sí que viatgeran a Madrid
Junqueras i Vilagrà
Pedro Sánchez
vindrà només a votar
i només hi seran
5 dels 22 ministres
del Govern espanyol
Què creieu que passarà
aquesta tarda?
I d'estrada
si creieu que l'estratègia de Junts
a partir d'ara
serà aquesta
és a dir
desgotar la negociació
fins a l'últim minut
A veure, Vicent
Home, jo crec que
en primer lloc
crec que les desconfiances
de Junts i d'Esquerra
encara que s'estan competint
evidentment
per veure qui queda millor
davant de l'electorat
que comparteixen
independentista
però jo crec que
totes les reticències
i totes les perors
estan ben justificats
vull dir
està clar
que per a Pedro Sánchez
aquesta és una història
una història
una història
i una història
que el desgasta molt
i està clar
que el que vol
és passar ràpidament
a la pàgina
el que està clar
també és que
això pot implicar
que ja el govern del PSOE
i de sumar
ja li ha passat
bastants vegades
una llei
que deixa buits
perquè després
l'acció de la justícia
puga blocar-la
o puga capgirar-la
i està clar
també
que hi ha la voluntat
explícita i total
d'una part dels jutges
i d'una part de la fiscalia
d'una manera molt bèstia
perquè són capaços
per exemple
de canviar càrrecs
en una causa
i dir
això que fins avui era tal
ara passarà a ser tal
només per eludir la llei
per tant
com que el jutge García Castellón
ja els ha deixat
les coses clares
els senyors d'Esquerra
els senyors de Junts
el que estan dient és
ai ai ai
què aprovarem
a veure si al final
aprovem una altra vegada
una llei d'amnistia
i el resultat final
és que no n'hi ha
o que tots són problemes
o que resulta
després que cada jutge
quan ha d'aplicar
en un cas concret
mostra reticències
argumentades jurídicament
per no aplicar-la
bueno
anem a blindar
si intenta el text
el problema de tot
és a dir
aquí el tema
ahir el mateix Xavier Ros
catenàtic
de dret constitucional
de l'UE
deia en aquest programa
escota
la llei està bé
el problema és
és a dir
el que es vol intentar
blindar és impossible
exacte
és impossible
això anava a dir
és a dir
perquè aquí
els jutges faran
el possible
per intentar
imputar
Carles Puigdemont
i Marta Rovira
com s'està veient
ara hi ha dos jutges
que és Aguirre
i García Castellón
que faran tot el possible
i ja estem parlant
de delites d'alta traïció
vull dir que
això ja és incontrolable
una llei de místia
per tant
què hem de fer?
si fos ells dos
només
val
però si tota la gent
que estava implicada
en l'acció exterior
de la Generalitat
durant el procés
acaba senten causada
per traïció a l'Estat
això és gravíssim
què hem de fer?
Mire, jo no sé
què s'ha de fer
el que sí que sé
és que si al final
de tot plegat
és una llei
que no està ben resolta
i que incapaç
evidentment
hem de blindar
l'acció judicial
la gent que ha pactat això
concretament Esquerra
i Junts
no és que només
es quedaran com idiotes
davant del seu electorat
és que se sentiran
absolutament estafats
una vegada més
i estem en una situació
molt complicada
això és un jutge instructor
després hi ha el Suprem
és a dir
hi ha unes eines polítiques
teòricament
i judicials
per controlar això
un moment
un moment
com hi ha sigut fins ara
un moment
un moment
després hi ha el Suprem
i com està el Suprem
aquí és el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
i com està aquest tribunal
i qui són la gent
que hi ha allà al davant
i quines intencions
tenen davant d'una llei
que no accepten
de cap manera
el problema
és que
s'ha generat
una solució
que només pot acabar
amb més complicació
més problema
perquè si al final
el que s'aplica
són càrrecs de terrorisme
i d'alta atració
a l'Estat
les penes
són molt més altes
o sigui que al final
intentant arreglar una història
i fer un pacte polític
que per cert
la investidura
de Pedro Sánchez
es va basar
en aquest pacte polític
encara la solució
serà pitjor
pels que han pactat
i per això
per mi
qualsevol reticència
i és impossible
fer-ho
bueno
com a mínim
que ho intenten
ara
el final
evidentment
no pinta bé
no pintages bé
jo crec que
el que passi
aquesta tarda
és la clau
de volta
de la legislatura
absolutament
i per tant
s'ho han de pensar
molt junts
què fan
primer
perquè
han de pensar
si reclamar
un blindatge
o reclamar
al PSOE
algun blindatge
més
és viable
tenint en compte
que estem
en una dinàmica
sense precedents
en la història
judicial i política
d'aquest país
de que s'ha establert
un mecanisme
d'acció
o reacció
en què cada vegada
que el legislador
que té la sobirania popular
modifica
una llei
que encara
ni tan sols
està aprovada
apareix un jutge
o dos
o demà
poden ser tres
que modifica
la seva instrucció
per anar més enllà
és que això
és incontrolable
abans ho deia
en clau irònica
és a dir
al final
acabaran
potser
hi haurà
algun jutge
que acusi
l'independentisme
d'intentar
desequilibrar
l'eix de la terra
perquè després
de l'alta traïció
no se m'ha hagut
que hi hagi
més això
però estem
en aquesta dinàmica
i com que sabem
que el sistema judicial
està incrustat
en aquest moment
d'una part
dels jutges
que estan actuant
per imperatius
o per impulsos
de caire també polític
perquè si no
no s'explica
aquestes coincidències
que ara tenim
hem de pensar
tot això
llavors
si Junts avui
no aprova
la llei d'amnistia
que per altra banda
mai aconseguirà
que li garanteixin
totalment
contra
la interpretació
expansiva
que un jutge
pugui fer
de la normativa
vigent
o de la normativa
que pugui haver-hi
està dinamitant
la legislatura
i l'alternativa
quina és?
És una situació
millor
per Junts
i per l'independentisme
que la que ara
té
amb aquesta llei
llavors
l'altra qüestió
és que
fixeu-vos
quina paradoxa
la simple
instrucció
d'un cas
com ja va passar
a cuidar
amb el cas
del procés
dels dirigents
del procés
perquè una acusació
de rebel·lió
que va ser la inicial
va tenir efectes polítics
devastadors
perquè va impedir
que poguessin participar
en política
els encausats
en aquests moments
està resultant
que els jutges
tenen en la seva mà
l'utilització
de la mera instrucció
del procés
per aconseguir
finalitats polítiques
immediates
això és el món
al revés
per tant aquí
això és el món
a Espanya
bueno d'acord
això no és el món
al revés
això és el món
a Espanya
d'acord
tu li posa
el que jo t'he dit
això no és lògic
i per tant
jo crec que
aquesta situació
és insostenible
absolutament
fer-li el joc
a aquesta dinàmica
no votant
la llei d'amnistia
encara en agreuja més
per què?
perquè els dona
un triomf
que demà
els esperonarà
a tornar a fer el mateix
una i altra
una i altra vegada
i a banda Tania Tàpia
no sé el PSOE
com s'ho prendria això
perquè el PSOE
està en aquest cas
així com altres vegades
estava més flexible
en aquest cas
la posició
és bastant enrocada
la posició
és enrocada
en públic
diuen que la llei
és bona
però en privada
és veritat
que reconeixen
que estan
diguéssim
al bord
del que decideixin
els jutges
i han criticat
durament
ho han fet
les darreres hores
les injerències
de la justícia
que juga
el gat i la rata
amb els partits
que estan dissenyant
la llei
ara bé
és veritat
que hi ha fons socialistes
que reconeixen
que estan
ja esgotades
i acabem de començar
la legislatura
per les formes
de Junts
de tensar l'acord
de sempre
fins a l'últim moment
perquè això contrasta
per exemple
amb Esquerra
que reconeix
que vol lluitar
les esmenes
fins a l'últim minut
però dona per fet
el seu sí
avui en aquesta votació
no és la primera vegada
en els decrets
van fer exactament
el mateix
i és una manera
de negociar
que no agrada gens
en el partit socialista
Sergi
jo comparteixo
el que ja et deia
el professor
Arbós
és igual
poses el que poses
en la llei
i és inevitable
és inviable
un blindatge
davant d'una actitud
d'un jutge
que no està servint
allò que es diu
l'imperi de la llei
sinó que està treballant
deliberadament
per burlar
una llei
és a dir
és un jutge
que està qüestionant
sistemàticament
o que està intentant
sortejar
allò que vol
el legislatiu
de fet això
en termes
penals
seria prevaricació
prevaricació
és quan una persona
quan un funcionari públic
intenta precisament
en aquest cas
sortejar
la llei
jo no m'imagino
en aquests moments
no m'imagino
no té cap sentit
crec
ara
a aquestes alçades
una altra cosa
és que vulguis afinar
tant com convingui
la llei d'amnistia
però no m'imagino
en cap cas
en aquestes circunstàncies
que ara
l'independentisme
renuncies a aprovar
la llei d'amnistia
en Berges
que què has d'afegir
un concepte d'alta traïció
és que aleshores
sí que no hi ha res a fer
de fet
el que posa en qüestió
el malfuncionament
el funcionament
anòmal
si més no
d'una part
de la judicatura
precisament
precisament
és
aquesta llei d'amnistia
entre altres coses
com en el seu moment
hi ha hagut
la reforma
del delicte
de malversació
que evidentment
també va ser
en aquest cas
interpretada
diguem
deliberadament
en contra
de la voluntat
del legislador
però si alguna cosa
posa en qüestió
deixa en evidència
uns jutges
que estan actuant
deliberadament
en contra
del legislatiu
que és exactament
que encaixa perfectament
en el que el codi penal
tipifica
com a fabricació
precisament
és aquesta llei
entre altres
però és aquesta llei
Rafel
jo crec que
hi ha dues raons
perquè això
tiri cap endavant
la primera
i la fonamental
és
per trencar
aquesta batalla
o aquesta lluita
entre jutges
i polítics
i legisladors
és que passi la llei
la primera
la primera gran batalla
es dona a la llei
si passa la llei
comença un escenari diferent
hi ha una finestra diferent
i per tant
comencem
sí sí
hi haurà un jutge
que farà la vida impossible
tot el que calgui
però hi ha instàncies
per anar apelant
i accions judicials
contra aquests jutges
també cuidado
exacte
que fins ara
no s'ha plantejat això
però seria plantejable
i la segona
que és
si jo entenc
que Esquerra i Junts
tinguin
totes les reserves possibles
pel que pugui passar
molt bé
algunes d'aquestes reserves
les haurien de lluitar
d'una manera diferent
és a dir
ara posar terrorisme
és reconèixer
que hi ha hagut terrorisme
escolta'm
el procés
mai ha defensat
que hi ha hagut terrorisme
no és blindar-se
per les acusacions
de terrorisme
no
escolta'm
que es defensin
jo crec que sí
que es poden defensar
jurídicament
que el que ha hagut aquí
que no hi ha hagut terrorisme
i jo crec que s'ha de defensar
això des d'un punt de vista
del procés
per altra banda
s'està intentant
posar alguns petits detalls
de malversació
prevaricació
en tots els
en tots els casos
tampoc
és a dir
en els casos
que estiguin vinculats
en el procés
no que una persona
hagi donat uns contractes
o el que sigui
no
en els casos
i aquí inclou
tota la part
diguem-ne
de fes estrangers
de la Generalitat
de tot això
que estan vinculats
en el procés
aquests sí que han d'entrar
amb l'amnistia
l'amnistia
és una finestra
per intentar
com a mínim
posar una via
a un procés
que s'ha judicialitzat
l'única via
de judicialitzar
això
és començar
per dir políticament
no estem d'acord
Fons de Junts
diu en Tània
en aquest programa
que lluitaran
fins al final
aquesta esmena
presentada amb el PNB
i així que blindaria
aquest aspecte
del terrorisme
que deia ara el Rafel
i també la traïció
Sí, just és una esmena
que ja tenien presentada
que es manté viva
fins al ple
i que deixaria fora
el capítol 2
dels delictes
de traïció
precisament és aquí
on apunta
el jutge Aguirre
i fa referència
per exemple
a un article
d'aquest capítol
per anar
a perseguir
aquells que hagin mantingut
relacions d'intel·ligència
o relacions
amb altres governs
estrangers
per desestabilitzar-los
entenen que
si això
diguéssim
no consta
en la llei
d'amnistia
quedaria
Puigdemont
amnistiat
encara que el jutge
busqui imputar-lo
perseguir-lo
per aquest delicte
de traïció
creuen que és l'esmena
clau
és la número 6
la 29 pactada
amb el PNB
i aquesta és
la que creuen
que és la millor
per treure terrorisme
i també per blindar la llei
pel que fa
al delicte de traïció
Assens deia
que es plantejaven
dir no
jo crec que entra
dintre de l'estratègia
que s'està utilitzant
en els últims mesos
respecte a aquesta qüestió
recordeu
quan aquelles 3 lleis
la llei òmnibus
fa 2, 3 o 4 setmanes
que al matí
en parlàvem
i deia
era impossible
i com va ser
a la tarda
va arribar
i va ser possible
amb les condicions
que va ser
doncs bé
jo penso que ho tenen
amb el cartipàs
amb la carpeta
de funcionar
és una forma
d'apretar
però se desgasta
al final
no, no, clar
que desgasta
desgasta
i fa que al final
te n'en fotis una mica
te n'en fotis una mica
aquesta és la paraula
perquè clar
estem arribant
ja a uns sostres
de terrorisme
alta traïció
jo faig el que deia
la Mila
que es cagui
el món
estem arribant
a un punt
que no té cap sentit
en aquests moments
la situació
és tal
que mai
podrà ser
millor
per l'independentisme
la que estan vivint
en aquests moments
si tiren enrere
tornem a començar
de nou
no sé si hi haurà
ganes
de començar
de nou
perquè el que no tindran
és el suport
que havien tingut
anys enrere a Catalunya
és una farsa
jo insisteixo
i és prevaricació
es miri com es miri
a més és fàcil
de constatar
però fixa't si és una farsa
jo abans ho deia
a la pre-tartúlia
diguéssim
perquè és aquesta
això que t'agrada fer
abans de començar
si de debò
si de debò
algú creyés
de debò
que Tsunami Democràtic
va néixer
com a organització terrorista
quan és evident
que va néixer
com a resposta
a les condemnes
del judici
de l'1 d'octubre
la primera cosa
que faries
perquè només hi ha una persona
que públicament
ha donat la cara
pel tema
de Tsunami Democràtic
públicament
va sortir
un entrenador
de la Premier League
crec que aleshores
encara estava
la Premier League
i va anunciar
públicament
estava al Citi
i va convocar
doncs el Citi
i va anunciar
públicament
públicament
no només el seu compromís
la seva adhesió
i va cridar
per tant
això seria
constitutiu
com a mínim
d'apologia
d'aquest terrorisme
i com que és l'única persona
a més a més
que s'ha significat
en aquest sentit
i que ha donat la cara
per Tsunami Democràtic
cridant públicament
com ho va fer
la primera cosa
com a jutge
que hauries de fer
si de debò
t'has pensat
en algun moment
que això és terrorisme
es cridarà
amb aquest senyor
i dir-li
escolti
a vostè
com li va regalar
el comunicat
quin compromís
té vostè
vostè
vostè sap
que va fer
apologia
però no ho faran
faran perquè és mentir
no ho faran
perquè seria un escàndol
internacional
és tot una farsa
de dalt a baix
el comunicat de Pep Guardiola
va ser difós
per TV3
per la BBC
i per Franz Press
o sigui que
però és la primera persona
que arrenca
però si això
fos terrorisme
per això mateix
la BBC estaria difonent
un vídeo
de terrorisme
és apologia
com una catedral
mira aquest era el vídeo
mira ja veuràs
aquí ell justificava
que és inacceptable
que en aquesta Europa
estigui vivint
aquesta deriva
autoritària a Espanya
i justificava
l'existència
de Tsunami Democràtic
Vicenç
no no
que jo
el que vull dir també
és que
cada un també
intenti ficar-se
en el paper dels altres
perquè si no
és molt fàcil
és a dir
què convé
a una persona
que se senta
mínimament sensata
doncs que
el paper
sensata
entre cometes
que Vox i el PP
no manen a Espanya
i per tant
que continuem
anant Pedro Sánchez
i és evident
que el senyor
Pedro Sánchez
se n'aprofita profundament
que va debilitar
i va desmuntar
Podem
fins que ha aconseguit
que hi hagi una esquerra
a la seva esquerra
que siga
per dir-ho així
més maleable
i que ho té tot a favor
i aleshores
hi ha gent
que diu
sí, sí
però ostres
és que això evita
l'altre
clar
si això evita
l'altra opció
tot està justificat
tot està justificat
i damunt
hi ha gent
que se'ns simpatís claríssimes
per l'opció de Pedro Sánchez
i no ho dissimule
bé, però aquí
podem posar-nos també
en el paper dels altres
la gent de Junts
no volia cap pacte
des del principi
no volien cap pacte
una part
diguem-ne
una part no
el que decidia
el que decidia
si es feia o no
i el qual
la gent segueix
no el volia
i va fer un pacte
per dir-ho així
contra natura
perquè no creia
en les possibilitats
d'aquest pacte
i el va fer
precisament
perquè no
governar en Espanya
la dreta
i l'extrema dreta
en plan bèstia
fora pitjor
només va demanar
una cosa seriosa
en aquest primer
en aquest
en aquest primer acord
que era una llei
que ara els xuxes
estan
i a més
el senyor Puigdemont
havia dit clarament
des del principi
que Espanya
mana el Deep State
que mana l'Estat Profund
que manen els xuxes
i que pactar amb el PSOE
de vegades
era absolutament ridícul
perquè resulta
que al final
manaven els que manaven
la monarquia
ara resulta
que la realitat
li dóna la raó
hi ha una cosa més
em parto amb un matí
és que el Carles Puigdemont
ha dit rediteradament
segons la seva opinió
que era absolutament igual
el mateix PSOE
que la dreta
que era igual
que és evident
que l'algunista de Catalunya
no converteix aquesta opinió
però
no, no, no
és que les darreres eleccions
que parlava més de confiança
jo no dic que jo
l'estiga compartint
jo no l'ha compartit
segurament
jo el que dic
és el que diuen els altres
i aleshores
hi ha un partit
que ha fet un acord
que no acceptava d'entrada
amb una condició
que ara la realitat
els està donant la raó
a totes les precaucions inicials
i està desmuntant
només dic
que si sempre diem
és que l'opció contrària
és que l'alternativa
és pitjor
tot això no té cap sentit
per al partit
que ha fet aquest pacte
i per tant
el PSOE
ha de fer tot el que puga
com a mínim
perquè quede clar
que ha posat
tot a la carn
en la graella
perquè això sigui
d'una altra manera
si el PSOE
que jo crec que continua negociant
en aquest sentit
fa l'efecte
que una cosa són declaracions
una altra cosa
és la negociació política
però si diu
a la primera de canvi
és que costa molt
negociar amb aquesta gent
perquè ho volen tot
qui els ha buscat
són necessaris
per continuar
la legislatura
en mans de qui està
ara
o no
per tant
home
ha d'haver-hi
una bona voluntat
per part de tots
i no se pot dir
sempre els mateixos
que se disquen
perquè l'alternativa
és pitjor
només un matís
Vicent
perquè em sembla transcendent
hi ha algun moment
que s'ha pretès
que tot era el mateix
que tot era tot un revolutum
i s'identificava
precisament
les posicions
del Partit Socialista
que no em dic pas
que no tinc el Partit Socialista
gent
extremadament jacobina
ha tingut personatges
i té personatges
com el García Page
gent que ha tingut
complicitats
amb el Deep State
ara
no és el mateix
no ho ha estat mai
el Partit Socialista
i el que representa
Pedro Sánchez
tot i els seus vaivents
que el Deep State
és més
jo crec que
els fets demostren
que entre altres coses
el Partit Socialista
no controla
això no sé
si és una virtut
o és un defecte
o és un gran pecat
no controla per res
alguns dels aparells
de l'Estat
s'ha de les càmeres
fins i tot
han vigilat
fracats i dirigents
del Partit Socialista
no els controlen
és molt més complex
el mateix Pedro Sánchez
investigat en Pegasus
és molt més complex
al contrari del que
a vegades s'ha volgut simplificar
si més no
per una part de l'independentisme
el que passa és que aquí
perdona, mira
no, no, digues
no, no
hi ha una cosa
un concepte
que aquí hem fet
una mica
a l'inrevés
hem començat la casa
per la teulada
i això no està malament
perquè si és un pas
per donar
perquè això
com a mínim
entri per una via política
i deixi tot aquest
diguem-ne
tot aquest clavegram
judicial
de la para política
i de tot això
estarà bé
tot i que no acabarà
però bueno
les amnisties es fan
com a arribada
del final d'un procés
no al començament
no hi ha hagut cap amnistia
que es faci
al començament d'un procés
aquí s'ha fet al revés
aquí s'ha fet al revés
és a dir
hem començat per l'amnistia
per dir
escolta'm
acabem el procés
acabem
i busquem una via
d'enteniment
entre Catalunya
o govern de Catalunya
o govern d'Espanya
i a partir d'aquí
construïm
això té moltes dificultats
moltes dificultats
perquè hi ha gent
que s'aprofitarà
que encara no s'ha tancat
que és el que ens estan dient
i és el que està pagant
d'alguna manera també
SOE
Junts
Esquerra
per dir
escolta'm
vosaltres on voleu anar
si voleu fer exactament el mateix
per què voleu una amnistia
i aquí comença una mica
tot aquest lloc
pensem una miqueta
no hi ha cap amnistia
cap
que s'hagi fet
quan encara no s'han tancat
políticament
les diferències
interessant
milagroso
Jo crec que aquí
el que distorsiona molt la cosa
és que centrem
la discussió
en el pacte entre dos
però el conflicte és entre tres
i llavors el pacte entre dos
exigeix que tots dos
tinguin capacitat
de fer complir el pacte
és evident que el PSOE
vol el pacte
és evident que a Junts
li interessa el pacte
però el PSOE
no controla
l'execució del pacte
totalment
per què?
perquè hi ha un tercer discòrdia
que està en contra
dels altres dos
i que està en contra
que resolgui el conflicte
i que vol el quanto peor
mejor
perquè està traient
rèdit electoral
de tot aquest conflicte
i el PSOE
està en el límit
del preu polític
que pot pagar
perquè no sabeu
realment
jo vaig molt a Madrid
ho parlo molt
amb gent de Madrid
i tots els que
com la Tània
estan per allà
saben
el clima que hi ha
el clima que hi ha
i l'efecte
que té aquest tercer
que és el PP
tot el seu aparell mediàtic
tot el seu aparell
diríem
activista
Ayuso parla de dictadura
per exemple
avui Ayuso
parla ja d'alta traïció
aquí tenim a la senyora Ayuso
qualificant
els sumaris
la millor provada
que no és dictadura
és que els jutges
van independentment
del que faci el govern
la república
sempre en la mateixa direcció
sempre en la mateixa direcció
la república judicial
és per fer més reaccionària
a qualsevol cosa
per tant
és realista
que des de Junts
es demani al PSOE
garanties d'una cosa
que ni Junts
ni el PSOE
poden garantitzar
realment
perquè depèn de tercers
doncs bueno
això és el que
hem arribat a un punt
no et sembla una paradoxa
no et sembla una paradoxa
que avui
qui tingui un màster
en dret constitucional
i vagi donant lliçons
a tothom
sigui precisament
la dreta
que va arrossegar
els peus
davant d'aquesta Constitució
doncs avui
avui a Espanya
qui exhibeix
un patriotisme
constitucional
desaforat
qui dona lliçons
a tothom
de constitucionalisme
és precisament
la mateixa dreta
que va arrossegar
en el millor dels casos
els peus
davant d'aquesta Constitució
però que aprofiten
la Constitució
per el tros
que els interessa
escolta
si tot això és així
com que ja es podia preveure
i de fet ja es preveia
pot ser
no no no
és que ja es preveia
no no
quan el PSOE agafa
i parla
amb el senyor Carles Puigdemont
i estem parlant de dos
perquè són els dos
que fan l'acord
ja sabien que passaria
tot això
ja ho intuïen
home tu sabies
tu t'ho intuïes
que hi hauria
alta traïció
perdona
aquí ho hem parlat
doncs mira
que sí que sí
que d'acord
aquí ja dèiem
que seria impossible
que això tiraran davant bé
impossible
perquè hi ha la virtut
precisament
de la llengua
Vicent
perquè està deixant
amb avidència
doncs si era impossible
per què s'hi van posar
tots
si era impossible
per què no van convocar eleccions
perquè un poguera manar
i l'altre es fotera
perquè està clar
que el que demanava
no era possible
i calia enredar-lo
i portar-lo fins on havia de ser
per poder aconseguir
el govern de l'Estat
és això
aquesta visió
no no
aquesta visió és la que és
perquè si el PSOE
no dubto que no sigui
si el PSOE
una de dos
o són en aquest sentit
molt curts
que eren incapaços
de veure el que podia passar
o senzillament
van tirar endavant
per arribar a la presidència
del govern de l'Estat
i després ja veurem
Núria Ribó
és que és interessant
que totes aquestes estratègies
de traïció
terrorisme
i fer totes aquestes mandangues
passi en una dictadura
com diuen
i la situació criminal
que deia la mateixa senyora Ayuso
vull dir
estem creant uns vocabús
no creant no
ja existeixen
un marc mental
un marc mental
que realment
en un país
que és una dictadura
i com ho estan posant
realment sorprèn
perdona
però arribes a Espanya
no coneixes res
i escoltes els dos discursos
i dius
no sé de què en parleu
són dos mons
totalment desconnectats
fins a entendre el procés
i la forma que va anar
imagina't
no entendríem coses
i deia
el PSOE ha posat
tota la carn
l'alegrella
jo crec que sí
perquè només
de pensar
el dia 22 de juliol
hores abans
d'aquelles eleccions
deia que era impossible
l'amnistia
que no existia
què dieu
bojos
etc
en unes hores
fer el que he fet
i parlar
el que s'està posant
i el que estem fent
realment
aquest és un país diferent
però també us dic
que hi ha a Brussel·les
sectors importants
que tot i veure
una mica
diguéssim
sorpresos
el que està passant
i donen suport
d'alguna forma
tàcita
perquè s'ha frenat
l'ultradreta
l'ultradreta
a Europa
està creixent
no es diu públicament
però es deixa anar
en molts sectors
de Brussel·les
que dius
mira
es paga un preu
i el preu
que s'està pagant
és aquest
són les 9 i 49 minuts
avui al matí
de Catalunya Reus
hem explicat novetats
sobre el jutge
de l'Audiència Nacional
Manuel García Castellón
hem tingut accés a un vídeo
atenció
fins ara
inèdit
on es poden veure
podríem dir
pràctiques
poc habituals
o que no haurien de ser
habituals
en seu judicial
i que no parlen gaire bé
ni del jutge
ni dels fiscals
que hi apareixen
Pau Foradada
Sí, és un vídeo
del 2019
en una sala
de l'Audiència Nacional
després de la declaració
d'un home
en una
de les moltes peces
que hi ha
a la macrocausa
que s'investiga
sobre Villarejo
en concret
és la peça
que investiga
si el banc
BBVA
havia ordenat
investigar empresaris
doncs bé
un cop acabada
la declaració
aquest home
surt de la sala
i s'hi queden
el jutge
els dos fiscals
i el secretari judicial
tots quatre
d'en peus
fent una espècie
de cercle
i s'hi veu
i s'hi sent això
Directament
se'n riuen
se'n riuen
del testimoni
que acaba de sortir
fins i tot
un dels fiscals
acaba dient-los
mig fent befa
sou molt sensibles
però el més estrany
és el que passa
minuts després
els dos fiscals
i el jutge
parla
i sembla
que pacten
els següents passos
i el calendari
d'aquesta investigació
i és el fiscal
qui marca
el pas
al jutge
i no a l'inrevés
que hauria de ser
el normal
el so és el que és
però
en el que estem
escoltant el fiscal
és qui demana
un requeriment
al jutge
si usted
no os lo da
todo esto
muy específico
li diu al fiscal
el jutge pregunta
un requeriment
i el fiscal
li respon
afirmativament
el que el jutge
García Castellón
conclou
que sí que sí
que ja n'he fet molts
és el jutge
que porta
tota la macrocausa
que té a veure
amb Villarejo
hi ha una trentena
d'investigacions
en marxa
però amb tot el que ha sortit
no n'ha obert cap
sobre l'operació
Catalunya
el que sí que s'està fent
els últims mesos
són totes les piruetes
possibles
perquè una altra causa
que porta
la del tsunami
no quedi en aquest cas
emparada per l'amnistia
Madrid
Tania Tàpia
Sí, el jutge
el jutge
el jutge
està jugant
el gat
i la rata
amb els partits
que dissenyen
la llei
a cada esmena
reacciona
amb una nova maniobra
i això que la causa
del tsunami
l'obra
el 2019
i d'inici
pren molt poques decisions
tot canvia
després de les eleccions
quan Junts
té la clau
per investir
Pedro Sánchez
i comença
a forjar-se
l'amnistia
és llavors
el mes d'octubre
quan es filtren
nous informes
policials
que apunten
a Marta
Rovira
i ja al novembre
el mateix dia
que es dona per fet
l'acord
entre Junts
i el PSOE
el jutge
imputa per terrorisme
Puigdemont i Rovira
en un altre cas
ho veiem també clarament
aquesta estratègia
el 23 de gener
es pacten esmenes
per reformular
el terrorisme
a la llei
ni 48 hores després
el jutge
aprofita
una resolució
que res té a veure
per deixar clar
com penses
saltar-se
aquesta esmena
Fa temps
diria que hi ha
masses indicis
que a l'Audiència Nacional
hi ha coses
que tenen un viatge
diguem
per no dir
un tuf
recordo a Raül Romeva
quan va ser empresonat
per la jutgessa
a l'Audiència Nacional
que Romeva explicava
que quan va entrar
a declarar
davant de la jutgessa
la jutgessa
no la va escoltar
en cap moment
no li va fer
cap mena de cas
li era absolutament igual
el que pogués dir
Raül Romeva
ell ja tenia presa
una decisió
però hi ha una anècdota
que l'hem explicat
alguna vegada
però que jo no em cansaré
de repetir
perquè crec que és
molt significativa
i demostra
aquest viatge
és una anècdota
que va explicar
el periodista
Carlos Quílez
la va escriure
i la va explicar
i a més a més
la va publicar
al Crònica Global
i és quan explica
aquella declaració
de Sandra Rossell
que es fa
a Madrid
perquè Sandra Rossell
està a la presó
per l'hora de la jutgessa
a la Mela
es fa al despatx
de la Mela
tot i que ella
no intervé per a res
i quan la Mela sent
que davant
de la jutgessa
andorrana
que s'ha desplaçat
per interrogar
i el fiscal
andorrà
que s'han desplaçat
per interrogar
precisament
a Sandra Rossell
la jutgessa
s'enfada molt
i els exigés
hablen en cristiano
que estamos en Espanya
o una cosa així
és el que diu
és molt definitiu
perquè no tenia res a veure
però és aquella irritació
en sentir parlar en català
no tenia res a veure
per tant
hi ha masses indicis
i finalment
la traca
és que
aquesta persona
que va tenir
que ha actuat així
i que va tenir
dos anys
dos anys
a Sandra Rossell
a la presó
la van ascendir
clar
quan aquestes actituds
tenen premi
quan aquesta persona
acaba al Tribunal Suprem
hi ha un problema gravíssim
perquè és evident
que s'està promocionant
aquest tipus d'actituds
i ara hi ha
una situació
també nova
que és l'estratègia
que està plantejant
el PP
per convertir
el Senat
en una càmera decisiva
quan no ha sigut
i està fent maniobres
perquè ella té una majoria
important
i està fent maniobres
perquè el Senat serveixi
no com a cambra territorial
sinó legislativa
i com a contrapesa
a la iniciativa legislativa
de l'executiu
la qual és el món al revés
i és atents
a les maniobres
que està fent
d'anomenaments
als lletrats del Senat
perquè podria
paralitzar l'amnistia
per la via
que vagi directament
al Tribunal Constitucional
i no som Estats Units
això és Espanya
012
la millor resposta
eh, al final no em queda a sopar
vaig al teatre amb la Mia
altra programa
Cultura Jove
és una nova plataforma digital
que posa a disposició
dels usuaris
una gran oferta cultural
durant tot l'any
si tens entre 18 i 30 anys
registra-t'hi
i comença a gaudir
d'entrades
per tota mena d'espectacles
amb avantatges importants
música
teatre
cinema
no faltis a la teva cita
amb la cultura
informa-te
a culturajove.cat
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
tu també ho has sentit
hi ha moments
que el cos
et demana caldo
per això
dona-li el que es mereix
Aneto
quan cerques
no sempre trobes
però a les rebaixes
del cort anglès
sempre trobes
el que cerques
i ara amb un 20%
de descompte adicional
emmarques com
Maralí, Timberland, Gab, Chantel, Guest, No Lover o Napapigri
del 25 de gener al 4 de febrer
les rebaixes del cort anglès
a la botiga web i app
si et va agradar la travessa
atreveix-te a participar-hi
busquem noves parelles
per la segona temporada
inscriu-te a
casting arroba
la travessa
3cat.cat
l'aventura de la teva vida
t'està esperant
a Lidl
sabem que les tradicions
són cultura
per això volem continuar apostant
per proveïdors
molt d'aquí
aquesta setmana
gaudeix
de la nostra selecció
de carn
com la nostra
botifarra extra familiar
a 3,69 euros
700 grams
Lidl
és d'aquí
és bo
a Catalunya Ràdio
era petit com un gra de mill
i tan treballador
que tot ho volia fer
i per tot arreu volia anar
de Rondallari Català
de Joan Amades
Postdates
la institució de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura
Catalunya Ràdio
Connectem ara amb el Corte Inglés
per saber totes les novetats
Bon dia
Hola, molt bon dia
En la vida a vegades
ens posem a buscar coses
que, mira, són complicades, eh?
Que ens donin sempre
una segona oportunitat
quan una cosa no surt
quan volíem, per exemple
Però, sort en tenim
de les segones rebaixes
del Corte Inglés
amb un 20% de descompte
adicional
I, dit i fet
tens una segona oportunitat
de comprar justament
allò que buscaves
Encara
amb més bon preu
que les rebaixes
Un 20% més bo
i de les teves marques preferides, eh?
Lee
Timberland
A més a més, t'ho portem a casa
abans de dues hores
amb la nostra tarifa plana
I sempre
amb la comoditat
de poder comprar
on vulguis
i com vulguis
a la botiga web
o app
del Corte Inglés
Descarrega't la nostra app
i veuràs també
aquí
que sempre hi trobes
el que busques
Ah, una altra cosa
Fins al 4 de febrer
les rebaixes
del Corte Inglés
i aquest divendres
t'esperem al Corte Inglés
de Sabadell
de 6 a 2 quarts
de 7 de la tarda
per preparar
el Carnestoltes
amb un taller
de màscares
Recorda tant
aquest divendres
a la tarda
t'espera
una activitat infantil
molt creativa
al Corte Inglés
de Sabadell
Bé, i res més
per avui
Fins demà
Bon dia
Dos minuts i mig
seran les 10 del matí
atenció al que ha dit
Fèlix de Tua
l'escriptor
un dels fundadors
de Ciutadans
que ha marxat del país
i ha argumentat això
Y en este momento
están las manos
de grupos
extraordinariamente
radicales
muy autoritarios
no soportaron
que Fernando Sabater
expresara una opinión
que no era
del gusto
de la empresa
y seguramente
del gusto
de Zapatero
y seguramente
del grupo
sobre todo
de las feministas
radicales
del país
que mantienen
un régimen
de terror
dentro de la redacción
Y ha afegit això
El país está arrodillado
desde que Sánchez
ganó
las elecciones
y Sánchez
no admit
en absoluto
la menor oposición
en cuanto hay oposición
la decapita
Les feministas
radicals del país
mantenen
un régimen
de terror
dins la redacció
Milagros
Jo de ser
aquesta autoritària
feminista
del país
Me lo temía
Me lo temía
A veure
jo crec que
això tot ve
de la marxa
de Fernando Sabater
Aquesta
qüestió
fa molt de temps
que s'està
acuent
perquè
fa molt de temps
que tots veiem
tots els lectors
i els que treballem
al país
veiem que
Fernando Sabater
i Feliç Azúa
i algun altre
estan
no només
discrepant
que no seria
cap problema
discrepar
de la línia
editorial del país
radicalment
i antagònicament
en moltes
de les posicionaments
del diari
respecte del conflicte
de Catalunya
particularment
i això
ho hem anat veient
però ningú
els ha fet fora
perquè expressessin
opinions diferents
el que sí
que ells es queixen
és que de vegades
també sortien
altres analistes
expressant
opinions contràries
a la seva
però no serà
Sabater
algú
que no hagi
polemitzat
amb altres
diríem
escriptors
del propi diari
ho va explicar
molt bé
la directora
Pepa Bueno
en la seva
carta
als subscriptors
de dissabte
que va explicar
que no
se'ls fa fora
no se'ls fa fora
a Fernando Sabater
perquè hagi
discrepat
cosa que ve fent
des de fa molt de temps
de la línia editorial
del diari
sinó perquè
ha ofès
molt greument
en el seu últim llibre
i en les seves
manifestacions
públiques
al conjunt
de la redacció
del país
dient que s'ajunollen
i que no són independents
i que estan al servei
del PSOE
etc.
ha
diríem
insultat
a la direcció
del diari
posant en qüestió
la seva
professionalitat
i sobretot
ha