Sí, sabemos que el fútbol, igual que los caminos del señor, es inescrutable, el fútbol no se puede exclutar, tampoco sé lo que significa exclutar.
¿Entra con Day Curvasiva o va a Turán Mbappé?
Sí, bueno, hicimos la Santísima Trinidad, el Padre, Hijo, Espíritu Santo, y frenamos al maligno.
Sí, compañero, agarramos el libro del Apocalipsis, del Nuevo Testamento, por favor.
¿Qué pasa?
Nos ponemos en pie.
Ahora intenta checar.
Joan, bota checar.
Joan, levántate.
Ya estoy de la tía y no se engole.
¿Podemos poner un poco de rever?
Por favor.
A veure.
Página 53, el capítulo dedicado a la lucha del bien contra el mal, escribía Efren.
Efren?
Capítulo 7, versículo 22.
Al recibir el ataque del maligno, Dios se perfiló para forzar el remate de Mbappé con la pierna izquierda, la mala.
Eso es urtada.
La Biblia parla de Mbappé.
Palabra de Dios.
Molt bé.
Doncs molta sorra on a la tu i a tot l'equip, eh?
Bendito sean, si Dios quiere.
Molt bé.
Juan Bota.
Marce.
Dios te bendiga.
Que gracias.
Ens queda un tema pendent, Bota, però no sé què...
Com vulgueu, no, no t'ho manes.
Ah, doncs vinga, soc un tema pendent.
Les paneroles acumula mutacions.
Si nosaltres ens hi posem un insecticida, matarà moltes, però les que sobrevisquin seran resistents i transmetran aquesta resistència.
I és que les temperatures inusualment altes d'aquesta primavera han fet que surtin les primeres paneroles.
Unes paneroles que, segons diuen els experts, cada vegada són més resistents als insecticides.
Molt bon dia, Ricard.
Una altra de les conseqüències del canvi climàtic és aquest.
Més plagues de paneroles, formigues, pespes, asiàtiques, mosques, mosquits i qualsevol insecte repugnant us podeu imaginar.
Mauri, una mica rapidesa perquè hem d'anar algun lletiu de notícies.
Com podem combatre les plagues?
Efectivament, no s'està produint aquest fenomen.
Per això, des de la plataforma Green Mauri, us puc informar que la solució per matar les paneroles es troba en aquest llibre que he escrit jo mateix sobre paneroles, titulat Com matar paneroles i que té 1.584 pàgics.
Collons, quin llibre.
És un totxo.
I la panerola com la mata?
Doncs el llibre té la solució.
Agafem una panerola.
I la matem.
Pam!
S'ha xafat amb el llibre.
Cop a taula.
Correcte, és un mètode gens contaminant i té un 100% d'efectivitat matar paneroles.
Aquest és el Jordi a totes les llibreries.
Sabíeu que les paneroles són uns insectes amb poders màgics?
Sebastià d'Arbo, a veure, què diu?
Bones i màgiques nits.
Que les paneroles són uns insectes amb poders màgics?
Sí.
Patint pel bote.
Avui us explicaré el cas d'una panerola que viu al Pirineu, a la zona del Pallar Sobirà, que s'ha fet tan resistent als insecticides.
Descreu que és immortal.
Molt bé, però és igual, acaba de...
Quan siguin immortals, dominaran el món?
El que passarà és que anem a les notícies. Gràcies.
Vinga, va, Joan Bota, tot teu.
Ara no hi és.
A mort.
A seguretat.
Ara el que vas parlar.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 12.
Sabíeu que és Joan Bota?
Calleu.
És màgic?
Bon dia, us informa, Joan Bota.
L'exministre José Luis Ábalos també haurà de declarar a la comissió del Congrés que investiga si van existir irregularitats a la compra de material sanitari durant la pandèmia.
El PSOE ha accedit a les peticions dels seus socis que demanaven convocar Ábalos per la proximitat amb qui va ser el seu assessor, Koldo García, que és un dels presumptes comissionistes investigats.
Anem a Madrid.
Bon dia, era una exigència de sumar i dels partits independentistes que el PSOE no ha bloquejat el nom de José Luis Ábalos.
S'incorpora a una llista de compareixents que manté Salvador Illa, Francine Armengol, Ángel Víctor Torres o Isabel Díaz Ayuso,
però que deixa fora la seua parella com demanava sumar a Ina Vidal a l'entrada de la comissió.
Esto no es un intento de molestar a ningún partido.
Eso tiene que ver con una persona que participó en los momentos más oscuros de la pandemia.
Todo parece ser para lucrarse.
Es alguien a quien están investigando desde diversos organismos y por lo tanto creemos que es fundamental, es uno de los epicentros.
Sí que se citarà al tres comissionistes.
Un cop aprovat el pla de treball, la intenció és començar les compareixences la setmana que ve.
Dani Saideja, Catalunya Ràdio Madrid.
Més notícies, Sara Riera.
Rebuig de l'Associació de Línies Aèries al Pla de la Generalitat per reformar l'aeroport de Barcelona.
L'organisme, que plega les companyies que operen el 85% del trànsit aèri a l'estat,
qualifica de pedaç la idea de canviar la configuració de pistes només a l'estiu.
El seu president, Javier Gándara, descarta també que aerolímies que ara volen a Barcelona els interessarà a Girona o a Reus.
Cuando una compañía aérea, sea el modelo de negocio que sea, pues tiene unos slots históricos, no se lo puede echar.
Es mejor tener un supuesto de partida de cuál es la situación real y no simplemente un supuesto de partida irreal,
que dice, no, no hace falta ampliar el Prat porque el tráfico punto a punto se puede ir a otros aeropuertos.
No se va a ir y entonces es mejor realmente pues admitir el problema en su complejidad en vez de hacernos trampas tan solitaris.
Irreal ha llançat una ofensiva diplomàtica perquè se sancionin el programa de míssils de l'Iran
i es posi als guardians de la revolució a les llistes d'organitzacions terroristes.
El ministre d'Exterior israelià ha enviat la petició per carta a 32 països i n'està parlant amb els seus màxims diplomàtics.
Els ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea es reuneixen aquesta tarda de manera extraordinària
per debatre com respondran a l'escalada del conflicte.
L'Audiència de Barcelona obliga un jutjat de Badalona a investigar què va passar en el cas de la reducció d'un home
amb esquizofrènia amb una pistola tàssar que va morir d'un atac de cor.
És un dels casos que ha presentat el grup Defensa dels Drets Humans Iridia
en l'exposició del seu informe anual sobre violència institucional.
Col·legi de Periodistes a Barcelona, Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia. Ara el jutge de Badalona haurà d'escoltar diversos testimonis que,
segons en Calcem, no va participar en la reducció quan es tractava d'un malalt en ple brot.
Mireia Salazar, advocada del cas i membre d'Iridia, recalca que no calia fer-li fins a sis descàrregues amb la pistola tàssar.
Impliquen dues descàrregues més en les quals se li pot fer i efectivament se li fa aquesta retirada dels ganivets
que ell portava amb ell mateix i, per tant, en aquest últim moment on aquesta persona està reduïda a terra,
sense ganivets, amb presència corporal, policial, sobre seu, practiquant una contenció física,
se li apliquen dos dispers mils.
Maria Núria Rebella, Catalunya Ràdio, Col·legi de Periodistes.
La poeta mallorquina Antonina Canyelles, de 81 anys, ha guanyat el Premi Jaume Fuster 2024
que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
És una autora amb una obra punyent i provocadora.
Va debutar el 1980 amb Quadern de Consequències.
Un any després va publicar Patchwork i ja no va tornar a treure res més fins al 2005 amb Piercing.
Un dels seus llibres més reconeguts és l'antologia de poemes Putes i Consentits,
publicada a l'editorial L'Epis Lazzoli,
i que va ser adaptada al teatre per la companyia La Ribera Eclèctica.
Esports, Marcós García.
El Barça rebrà el PSG aquest vespre a Montjuïc,
a la tornada als quarts de final de la Champions masculina a futbol.
Té un marge de dos gols a tres de l'anada.
El Barça-PSG començarà a les 9 i el podreu seguir com sempre en directe
a la TTT de Catalunya Ràdio des d'una hora abans.
També avui Borussia Dortmund, Atlètic de Madrid.
Un avantatge pels madrilenys de 2 a 1 del partit de l'anada.
En bàsquet, segons apunta el periodista Adrian Borjanowski de la cadena ESPN dels Estats Units
i especialista en NBA, el tècnic de Badalona Jordi Fernández
serà el futur primer entrenador dels Brooklyn Nets la propera temporada.
Fernández és l'actual segon entrenador del Sacramento Kings
i també és el seleccionador del Canadà de bàsquet.
Aquest matí s'ha encès la flama olímpica a Grècia,
olímpia de cara als Jocs de París d'aquest estiu.
Enguany el primer portador ha estat el campió olímpic de Rem,
Estefan Osdoscos, que ha entregat la torxa a la nedadora francesa Lord Manadur.
El Barcelona Open avui debuta Rafa Nadal davant l'italià Colboni.
En hockey patins, la Corunya serà la seu de la Final Four de Champions femenina,
que es disputarà els dies 27 i 28 d'abril.
Les semifinals seran Fraga-Corunya i Vila-Sana-Palau de plegamants.
I en Waterpolo, a tres quarts de nou del vespre,
partit de la Lliga femenina Sabadell-Terrassa.
Fins aquí, les notícies.
El 22 de febrer, el Tot Costa...
Jo tenia la samarreta i les botes al Museu del Barça i no sé si segueixen allà.
Què vols dir?
La Marta és la primera golejadora del Barça a la Champions.
I les van treure?
Però això és greu.
Per què?
Uns dies més tard...
No hi és perquè no podem exposar tot el que tenim al museu.
El que podríem fer és treure aquestes botes, treure aquesta samarreta...
I exposar-ne unes altres.
El que a mi m'agradarà de veritat és el dia de demà,
quan les meves filles siguin més grans,
poder anar al museu i les vegin i explicar-li la història.
En l'esport, tot costa, però no hi ha res impossible.
Tot Costa.
De dilluns a divendres a les 7 del vespre,
amb Sònia Germà i Jordi Costa.
Catalunya Ràdio
Patxin.
A la tot s'haïdeu, pràcticament.
Bon dia, catalans, catalanes, catalanis.
A l'última hora, a la matí de Catalunya Ràdio.
Sí, sí.
Massa llarg.
No t'agrada?
Mata ritme.
És que som grans nosaltres,
no som joves com tu que necessites ritme i molta adrenalina en el dia.
I una cosa que podries fer, Ricard, i perdona que t'ho comenti,
és acabar el programa a l'hora,
perquè, clar, si tu no acabes a l'hora, després ve el bolletí,
nosaltres comencem...
És que és l'última hora, clar, vull dir el programa.
Això que fas abans nostre, que no ho escoltem,
perquè estem preparant el programa.
Estàs preparant, per exemple, catalans, catalanes,
vinguin i mirad, veus de terra.
No, no, això és el meu guió.
Massa llarg.
És que us falta ritme.
Falta ritme.
Sí, què em vols més picat?
Hola, som-hi.
Vinga, punt punt punt.
Ja estàs.
Les coses que hem durat.
Fins aquí a l'última hora.
Gràcies.
Ja estàs, adeu, adeu.
Potser té massa ritme, això, eh?
Va, és igual, passa fàcil.
No ens ho pagaran, si ho fem així de ràpid.
Però renovarem o no, Ricard?
Està renovats.
Ah, ep, ep, ep, ep, ep.
S'ha dit, eh?
Si implementeu això, esteu renovats.
Ah, perfecte.
Aquí s'implementa el que faci falta.
Jo portaria Carlinhos Brown,
i així segur que tenim ritme.
Si no treballem, estem renovats.
Està bé, això.
Vull entrar, ja teniu 10 minuts menys.
Perfecte, gràcies, Ricard.
Avui només 50 minuts d'última hora.
Els últims 50 minuts del Matí de Catalunya Ràdio.
Perfecte, doncs vinga.
Tot vostra.
Gràcies.
Vull entrar.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Vull entrar.
Vull entrar.
Amb Quim Morà.
Ritme, ritme.
Ritme, ritme.
Catalans, catalanes i catalanis.
No funciona el llum que indica que el micròfon està encès.
Per tant, jo em podria haver passat mitja hora sentint la sintonia.
No, però mira, aquest sí.
El meu no, el meu no.
S'ha fos, s'ha fos.
S'ha fos.
Ja el canviarem, no passa res.
Deu ser el fusible.
Sí.
Deu ser el fusible, que no es fongui res més en el dia.
És d'ells, és d'ells.
Ja ho diu la paraula fusible,
ja inclou la possibilitat que es fongui.
Té tota la raó.
S'hauria de dir infusible,
i llavors no es fondria mai.
Bé, doncs, escolta'm, a l'espera d'arreglar aquest fusible,
us tenim la benvinguda a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
l'eliminatòria radiofònica dels vostres migdies,
amb uns finalistes de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
Com l'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdó.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Hola, Quim.
L'Aina Austrell i l'Àlex López a la producció.
El control central, la Montse Durant i en Miquel Jario.
El control de sol, Albert Joder, i qui us parla, en Quim Morales.
Dimarts, 16 d'abril, dient que l'última hora amplia l'equip
amb la incorporació de la Xènia Mulero.
Brava, Xènia!
Hola!
Estudiant en pràctiques dels cursos de radiofònics.
Esperem que aprenguis molt, que ho facis sense cobrar,
i així en Joel Díaz no veurà gens afectades les seves despeses
amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Bueno, Quim, en què quedem?
L'última és al revés, eh?
Sí, és vostres impostos, vostres impostos, impostos vostres.
No és tan difícil de cantar.
No, però quan ho vaig cantar així, tu vas tornar a cantar.
També tens raó.
En fi, catalans i catalanes, avui, amb els vostres impostos,
aniré a mirar preus de terres fèrtils per plantar-hi rosers.
Perquè m'he sabentat que estan a punt d'extingir-se la rosa catalana.
Què dius?
Es veu que només queda un productor de rosa catalana.
No pot ser.
No diré el nom.
Ai, ai, ai.
I està a punt de plegar.
Però per què?
Bueno, perquè es deu jubilar, el pobro amb aquest.
Llavors...
Algú que li agafa el relleu, no?
És possible que jo...
No és possible, no.
És que m'ho estic plantejant seriosament
deixar això de la comunicació i el jijijaja
i dedicar-me al que em queda de vida recuperant la rosa catalana.
Molt bé, molt bé.
Perquè no pot ser que a la Diada Nacional de Catalunya
les roses vinguin de Quènia i de Colòmbia.
Ara ho he mirat i als anys 70
la rosa del Maresme cobria el 80% de la demanda per Sant Jordi.
I ara no cobreix ni l'1%.
O sigui, estem fent una diada basada en un producte
que no tenim.
Que no tenim.
Que no tenim.
Estem a punt de perdre la rosa catalana.
Llavors jo vull anar a aquell senyor,
comprar-li les llavors i plantar-los.
O sigui, només queda un criador de roses catalanes
i està a punt de plegar.
Vull dir, aquest serà l'últim Sant Jordi.
Bueno, i és un crit de socors.
Perquè les que no són catalanes
són aquelles que, com que les porten congelades,
al cap de 5 minuts d'haver-les regalat
ja s'estan desfollant.
Efectivament.
Molt bé.
Doncs escolta'm.
Hi ha molt de desfollament.
I les faré vermelles.
Res de roses drogues,
ni roses liles,
ni roses amb l'arco iris.
És que no hi ha res més quillo
que regalar una rosa plafa, per exemple.
I regaleu la rosa tal qual,
no una capseta de matacrilat.
Ai, no, tot això és una groterada.
Bueno, però la capseta està bé.
Jo ho vaig fer un cop, això,
la capseta, i em van fer.
No, no, a mi em portes una rosa rosa.
Però que m'hauria de venir punxant
amb les punxes de les roses.
I les roses de xutxe, tampoc.
No, no, no, no, tampoc, tampoc.
Doncs bé, escolta'm, en Joel dies
que es passa al món de la rosa,
perquè si no, la rosa catalana...
És que si no ho faig jo, qui ho farà?
No, no, clar.
No, no, esclar,
és que ho hauria de fer algun professional,
també estaria bé, no?
Però jo és que de roses no en sé.
És possible que al principi em surtin malament.
Que li surtin margarites.
Però vaja, ja veurem què passa.
I també veurem què passa amb l'Aida Fita,
que aquesta setmana s'ha proposat
buscar els oients més propers a Catalunya Ràdio
per la seva fita de la setmana.
És la fita.
De la setmana.
És la fita.
És la fita.
Doncs bé, aquesta setmana estem buscant
l'oient que viu més a prop de Catalunya Ràdio.
Recordeu que la setmana passada
vam buscar qui vivia més lluny de Catalunya Ràdio.
Efectivament, i estaven a Nova Zelanda.
Una salutació a la Júlia, que ens estàs portant.
Júlia, què tal?
Però estava tan lluny d'una hora de marxella.
Bona nit.
Bona nit, sí.
Perquè crec que és com les, no ho sé,
és de la nit, ja les deu de la nit.
Deu ser al revés, ara deuen ser
quarts d'una de la matinada, no?
Exacte, per tant, i no estarà dormint ja.
Doncs bé, comencem amb l'Oriol.
Bon dia, equip de l'última hora de Catalunya Ràdio.
Soc l'Oriol
i us escolto des de la ciutat de Girona.
Enhorabona pel programa.
Gràcies.
Però aviam, Aida, no hauries de filtrar una mica?
Perquè, clar...
Bé, tu no ho saps.
De moment...
Potser està més a prop.
És la primera persona que participa.
Va guanyant, de moment.
De moment va guanyant a l'Oriol.
Clar, clar, jo vaig comptar...
Tothé el conde de Godó,
el que no viu aquí al costat.
Segur que ens escolta.
Està a 99,6 quilòmetres
i, clar, jo estava mirant,
perquè si veuen a prop que poden venir a peu,
clar, tardaria 22 hores i 36 minuts a peu.
Un de peu.
Bueno, queda una miqueta...
Una travessa.
Sí, però bueno.
De vegades aquestes aplicacions
que et diuen l'estona que trigues
exageren una mica, eh?
Potser són 20 hores.
Sí, sí.
Van a pas de persona ja molt lent,
que li han operat el maluc.
Perquè baixes del cotxe i et diuen
que estàs a 10 minuts del lloc on vas
i en 4 minuts hi ets.
O sigui, deu ser si caus o t'atropellen o...
Després ha participat també en Xavi Gaja,
no sé si us sona,
i ell viu a Sants.
No diré al carrer, ens el diu exactament,
però no diré al carrer ni al número
perquè no fos cas que l'anessin a visitar.
Però està a 1,6 quilòmetres
i llavors tardaria 21 minuts a peu.
Ara sí que ens hem apropat, eh?
Ara ens comencem a apropar més.
Però és que tenim en Rosendo.
Sí? En Rosendo?
És el del fornet?
És el cantant?
Ens va trucar ahir en directe.
Ah.
És un senyor que viu per aquí a prop,
que tampoc diré al carrer,
ens ha dit exactament el creuament del carrer on viu,
i és que viu a 500 metres.
Ostres!
7 minuts a peu.
Digues un dels carrers, sisplau.
Travecina de Gràcia.
Exacte.
Amb un altre carrer.
Ah, deu ser tirant cap aquí.
Sí, clar, amb un d'aquests que hi ha cap a l'arribar.
Amb algun d'aquest, exacte.
I de sobte s'ha posat molt complicat aquesta fita.
Clar, clar, ja viu a 7 minuts.
Tenim un oient que viu a 500 metres de la ràdio,
a 7 minuts a peu,
i, clar, si hi ha algú que ens escolti des de més a prop,
per favor, que ens enviï un missatge.
O potser, clar, potser estàs per aquí a la vora
i són 499 metres.
No, no.
Així que, bueno, participeu al 667-37-27-29.
Ens anem apropant a Catalunya Ràdio,
ens anem apropant al que seria la fita de la setmana
per guanyar aquest sopar per dues persones,
el Tastem Restaurant, sopar, menudagostació del xef,
boníssim tot plegat,
i, a més a més, un dia al mes, un dissabte al mes,
tenen música en directe.
Quan n'hi hagi, us avisarem.
Val, val, val.
Pensava que ho anaves a dir.
En principi aquest dissabte podeu cantar vosaltres.
Ah, mira, això estàia bé.
Sopar i cantar vosaltres.
La música en directe la farien els propis clients.
667-37-27-29.
Viviu a prop de Vinguda Diagonal 614 de Catalunya Ràdio.
Volem conèixer l'oient que viu més a prop de Catalunya Ràdio.
A veure si el trobem
i a veure si avui trobem una mica d'emocions
amb en Jordi Ramoneda al seu espai còctel d'emocions.
Avui les trobarem, Quim,
perquè analitzarem les emocions que ens porta el Barça.
Veurem com la mateixa persona pot estar enfonsadíssima
i al cap d'un segon o un gol està en èxtasi.
Jordi, ho vam veure la setmana passada, i Joel, també.
Sí, perquè estàvem tots amb ell al cor i patint per l'eliminatòria del PSG,
i de sobte dimecres, dijous, la gent va venir amb ressac a la ràdio.
Sí, sí, sí.
Però és que et veurem, Quim, com un home, un senyor,
un senyor d'aquests que va al camp,
sí,
culer, català,
que en principi és gent que l'emoció és baixa,
és una persona que és moixa,
amb un gol es transforma.
Sí, sí.
És una altra persona.
És la gràcia del futbol.
Sí, sí, és proporcionar emocions a gent que està pràcticament morta per dins.
És una via d'escapament, no?, fins i tot de la vida.
Sí, i de molts matrimonis, fins i tot.
També, també, també, clar.
Aquelles dues hores que tens per veure el partit.
Per les dues parts, eh?
Sí, i tant, no, no, per les dues parts.
Evidentment, evidentment.
Doncs avui tindrem còctel de pocions.
No, perquè hi ha locals,
hi ha locals que et posen el resultat del Barça,
per si has dit que has anat al camp.
Són locals d'aquests que tenen una palmera de neó a l'entrada.
No, no.
Club Oasis.
I arriba el moment de connectar amb el senyor de Catalunya Ràdio.
Vinga, som-hi.
Però tu esquerdo no, eres esquerdo, sí.
Ai, ai, ai, ai, sí.
Què passarà, Déu meu?
S'està cremant un edifici històric a Copenhague.
Sí, sí, sí.
Amb lo maco que és Copenhague.
L'entira borsa.
I hi ha caigut l'agulla, eh?
Ah, hi ha caigut l'agulla?
És com els castells.
Ja quan cau l'agulla, malament,
com quan va caure l'agulla de Notre-Dame.
Calla, calla.
Ja caigués l'agulla de Notre-Dame.
T'imagines que et cau a sobre, l'agulla,
que mors empelat per una agulla d'un rellotge?
Ja seria mala sort, eh?
Què m'ha passat quan vaig anar a Copenhague?
No sé si us interessa.
No, no ens interessa.
Però allà la gent té cara de cul, tot el dia.
O sigui, tenen cara d'enfadats.
Llavors, jo vaig posar-me a esmorzar pel carrer
i jo vaig començar a buscar per internet
si estava prohibit,
perquè veia que la gent em mirava tan malament
que dic, és que l'igual que està prohibit menjar pel carrer.
No, no, és que tenen...
Bé, doncs, aquí una salutació
a tots els oients i oientes daneses i danesos.
I nosaltres som a poc més de vuit hores
pel partit de tornada de quarts de final de la Champions
entre el Barça i el PSG.
Els seguidors Blaugrana,
que de sobte han recuperat l'esperança en el seu equip,
viuen amb emoció la prèvia d'un partit decisiu
i nosaltres en parlem amb en Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, Quim Morales.
Avui t'has proposat analitzar
la repercussió periodística
d'aquest Barça-PSG d'aquesta nit.
Doncs sí, des del Centre Neuràlgic de la Informació Esportiva,
l'Actualitat Informativa i la International Press,
estem al quiost de referència de Catalunya Ràdio.
El que hi ha, mestre Nicolau Ampau Casals.
Ah, sí?
Sí, senyor, on cada dia Marc Güell
doncs ens explica qui són els titulars
i aquí això està regentat pel Calet.
T'he de dir que hi ha vuit pilotes del Barça en aquest quiostc.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Això és una senyal, eh?
Però per regalar...
I quatre pilotes del Madrid.
Ja està.
Això també és una senyal.
Vuit a quatre.
Vuit a quatre.
Seria un vuit a quatre.
Però t'he de dir que té...
Sí, del PSG n'hi ha alguna?
Del PSG, Calet, tens alguna pilota del PSG?
Res.
Zero, zero.
Vuit a zero.
Vuit a zero.
Vuit a zero.
Sí, sí, sí.
Repara't, us he de dir que la majoria de pilotes del Barça
les tens desinflades.
Sí, la podem inflar.
Tenim aquí un inflador, al moment la podem inflar.
Ah, perfecte.
Quin servei, quin servei.
D'acord, també tens més gorres del Barça que no pas del Madrid.
Home.
Totes les gorres aquí són del Barça, cap ni una del Madrid.
Cap, però les pilotes sí, eh?
Les pilotes sí, n'hi ha un parell, de pilotes del Madrid.
Doncs sí, Quim, ja veus, és una gran expectació mediàtica
la que estem vivint des d'aquest quiosc que hi ha a Barcelona.
Home, és el quiosc més famós radiofònicament parlant de Catalunya
perquè cada matí en Marc Güell, des del matí de Catalunya Ràdio,
hi connecta per analitzar els titulars del dia
i avui en Xavier Bérez d'Esquerdo emmolarà en el nostre estimat Marc Güell,
però per fixar-se en els titulars dedicats al partit d'aquesta nit.
A veure què diu la premsa de Catalunya, d'Espanya i del món
sobre el partidàs que ens espera avui a partir de les 9 del vespre a Montjuïc.
Fins ara, Xavi.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Where are you from?
France.
Ah, som franceses.
Ah, je parle François.
Meritès Gervaux.
És una marca de roda, això.
Un quart i mig de dues a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Volem abadir-nos una mica del neguit futbolístic.
Ja tenim encara que unes quantes hores per posar-nos nerviosos,
perquè arribi la TVT a partir de les 8...
Ai, calla, calla, calla, calla.
Tota allò, aquella música...
Ja l'havien jugat.
Sí, ara el tornen a jugar.
Ara la tornada.
Per això se li ha dit tornada.
No entenc res.
És molt difícil, ara no t'ho explicarem.
És facilíssim.
És facilíssim, realment.
No, després m'expliques, que si no has de treure molt de temps.
Perquè el futbol està pensat perquè l'entenguem els tontos,
si és la gràcia d'aquest esport.
Sí, de fet, qui juga és bastant...
En pitjor, si em diguessis el béisbol o el futbol americà,
que no s'entén res, però el futbol, escolta,
són gent que corren que va a la porteria a veure si marquen gol.
Avui marxem de Festa de les Grosses amb l'Aida Fita,
tot recorrent la catifita vermella.
La catifita, la catifota, vermella, vermellota.
Bueno, Quim Morales, que este fin de semana ha sido la fèria de abril.
Bé, aquest cap de setmana ha començat la fèria d'abril a Sevilla,
que per cert, els que us enganxin una miqueta lluny,
que sapigueu que el fòrum, el parc del fòrum de Barcelona,
comença el 26 d'abril fins al 5 de maig.
Per tant, també ho tindrem aquí a propet,
podrem anar a passar a fer un orré bujito.
Però tu has anat a la fèria d'abril de Sevilla?
Jo, efectivament, he anat a la fèria d'abril de Sevilla.
Carai, ai, ai, tu.
Hem fet un puja i baixa així, rapidet.
Però qui ho paga, això, perquè, escolta, de pressupost...
Bé, ja veuràs que la factura d'aquest mes potser no ho fica més elevada, aquí.
Ja m'ho mirem.
Ara ja ho saps.
Doncs bé, en una bona fèria d'abril, què no hi pot faltar?
Jamón, tortillas de patata, pimientos fritos,
el whisky, el jamón, el queso, la tortilla,
i ara ja quan nos hartemos empezamos a pedir marisco.
És que el marisco a les tapes és com el postre en un dinar, no?
Que diu, sempre hi ha un espai a la sombra.
Cuando nos hartemos de jamón, marisco.
Una pregunta, Aida, això és una recepta per un plat?
Això va tot junt?
No, això són tapetes que vas fent,
perquè ara vas a un vinito amb un poquete de jamón,
ara fas una miqueta de tortillita,
i aquestes coses van jalan, jalan, jalan.
Escolta, a nivell de festa, són incompatibles, eh?
És una meravella, i com bé hem sentit, el jamón és un clàssic.
Però, clar, un truc per saber si el pernil és realment bo.
Ara, ara.
El secreto del jamón pata negra
és que si te lo pegas en la cara i se queda pegado,
és que és bueno.
És que se l'haig de fer.
Sí, sí, sí, eh?
Té una cosa.
O és que el pernil és bo,
o és que t'has de començar a fer skin care routine, carinyo.
També, perquè s'enganxa, no?
T'has de quedar enganxat el manjar a la cara.
Sí, és una cosa.
O sigui, ens hem de posar el pernil a la cara
i si s'enganxa és que és bo.
És com els espaguetis quan els bulls,
que els has de tirar a la paret.
Sí, també te'l pots tirar a la cara, un espagueti.
El que passa és que si està calent potser fa mal.
Potser crema.
Doncs bé, ja sabeu que és una festa
on la gent està a tope.
Tenemos marcha para todo el día, eh?
Todo el día bailar, cantar.
Un poquito vinito, también, de vez en cuando.
Clar, un poquito vinito.
I què passa quan veus molt de vi?
Home, doncs que s'ha de pujar al cap.
S'ha de pujar al cap i que no saps parlar.
Ay, que no ha gustado un tablao, un sarao.
Es que ella tiene mucha agricultura
y mucha educación.
Porque somos muy gracientas.
Tiene mucha educación porque somos muy gracientas.
No, y tiene mucha agricultura.
Bueno, perquè deu ser una terratinenta.
És una terratinenta.
Clar, deu ser això, deu ser això.
Estan de broma.
Doncs ja sabeu que allà, clar,
hi ha moltíssimes activitats, no?
Vull dir, que si el tablao, que si el arrujito,
que si el no sé què.
Que si passen cavalls, senyores vestits de flamenca,
senyores vestits de tío pepe.
Ai, bueno, hi ha l'encesa de llums, aquella.
Tu ves al final i dius, farem només una copeta de vi.
Però és que al final se tallarga la nit.
Y de la feria me iba a misa,
a las seis de la mañana en la catedral.
Y eso pasó.
Doncs clar, directament.
Estàs allà, què fas?
Estàs a les seis del matí?
Doncs aprofitem i anem a misa.
Eso pasó.
Eso pasó.
Clar que sí.
I doncs clar, tant a la feria d'abril
com a esdevinaments d'aquest estil,
molta gent que hi va, doncs té fills, no?
I què passa?
No, home, no.
També.
Home, alguna es deu encarregar a la feria d'abril.
També, també.
Però bé, a vegades...
En un poli clean.
Ai, per favor.
Doncs això pot ser un problema si tu et vols organitzar,
vols anar allà a certes hores,
doncs clar, si tens tots els fills, què fas?
Hasta la feria, nos gusta venir más de día,
pero de noche, si conseguimos dejar a los niños encalomar...
Sí, aconsegueixen encalomar a los niños.
Encalomar...
Però això és il·legal, no?
Encalomar a un niño.
Jo crec que sí.
Bé, no ho sé, m'ho sent d'alusir...
No, no, és il·legal, home.
Deixes amb els avis.
Ah, val, val, que encalomar vol dir deixar-lo en l'arbre.
Sí, no vol dir res que s'hagi de fer amb una arma blanca.
Però a la gent que tingueu fills, no us preocupeu,
perquè si no podeu encalomar els vostres fills...
Què fem?
...hi ha una altra mètode molt efectiva.
En Sevilla se puede perder la silla,
pero lo que no se pierde es ningún niño.
Mejor estamos más tranquilos con la pulsera que le ponen aquí.
Con el número de teléfono, por lo menos,
te pueden llamar y localizarte rápido.
Doncs aquí hi posen unes pulseres als nens
amb el número de telèfon del pare
i així si es perd, doncs mira tu que em tornin.
El mínimo te pueden llamar.
Una altra cosa és que tu hagis de buscar un nen.
Que s'ha perdido, doncs molt bé.
I posa-li el teu telèfon.
No li posis el telèfon.
No, exacte.
Doncs bé, ja sabeu,
ja estarem pendents de quan arribi aquí a Barcelona,
a veure si ens hi passem també.
Sí, home, sí.
Avui hem fet aquesta prèvia
amb la fèria d'abril original de Sevilla
i quan l'inauguin aquí a Barcelona
és evident que o tu o en Xavi
o tots dos hi heu d'anar.
I hi anirem.
Aneu a tots dos, home.
Vinga, va.
Jo m'ho dic una cosa,
m'agraden molt les lletres de les sevillanes a mi
perquè t'ho recalquen molt tot.
Molt.
L'airefita va a la calle
a la calle una rosa.
A comprar una rosa.
L'airefita va a la calle
a comprar una rosa.
T'acaba quedant tot molt clar, no?
Doncs mira, tu ens fas la cançó,
en Xavi i jo ens vestim de sevillanos
i ens anem cap al Parc del Fòrum.
Doncs ja ho tenim tot organitzat
per muntar una autèntica festa d'abril
aquí a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales!
Ole!
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Eh!
Eh!
Eh!
Eh!
Un minut i arribem a dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Recordeu que ens podeu venir a veure en directe.
Ara que és estiu i que la gent surt més al carrer
i tot plegat,
si us agafa una mica d'atac de sol,
d'allò d'hosti, quina escalfada...
Això és un refugi climàtic.
Correcte!
Serveix com a refugi climàtic.
Tenim aigua, fins i tot, gratuïta pels oients.
Per tant, veniu-nos a veure aquí
a Avinguda Diabonada 614,
l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Avui que tenim desplaçat en Xavier Pérez Esquerdo
a un centre neuràlgic del periodisme,
és a dir, a un quiosc,
per analitzar els titulars més destacats
de tota la premsa del món
sobre el que passarà aquesta nit
a partir de les 9 a l'Estadi Olímpic de Montjuïc,
a partir de les 8 a Catalunya Ràdio,
que començarà a la TNT amb en Torquemada
i amb en Bernat Soler.
Doncs avui toca Barça-PSG.
És que, clar, ho fan expressament per posar-te.
Aquesta música és que...
Posa...
M'encanta!
Torquemada, Torquemada, Torquemada,
Torquemada, Torquemada i Bernat Soler.
Torquemada, Torquemada i Bernat Soler.
Esperem així fins que acabi el programa com...
Ja parem, ja parem, ja parem.
Xavi, bon dia.
Bon dia, Quim.
Una mica de nervis aquí.
S'està escalfant el partit aquesta nit.
5 anys sense arribar a unes semifinals de la Champions.
La classificació pot marcar el destit al club, Quim.
Estem al quiosc,
al quiosc de mestre Nicolau en Pau Casals.
Regentat pel calet.
Hem vist gent comprant diaris amb monedes, Quim.
Amb monedes.
Li tiraven les monedes a la cara.
Amb cèntims, amb cèntims.
Amb cèntims, li deien.
Calet, toma, te pago con dinero.
Te pago con dinero.
O sigui, jo estic nerviós ja.
Mira, tots els diaris els tinc aquí oberts, es esportius.
El Mundo Deportivo diu...
Un clam!
No hi ha verb, Quim.
No hi ha verb.
Un clam, un clam, Quim.
Quan no hi ha verb, quan no hi ha verb, és que hi ha molts nerviosos.
El Mundo, el Mundo, les dos Champions, Mbappé, en Montjuïc, el diari Oasio, un dia para la glòria.
És que és una glòria, la glòria.
Tampoc hi ha verb.
El Marc, el Marc està dient Art de Montjuïc.
Aquí sí que hi ha verb, Art de Montjuïc.
Però, senyores i senyors, us he de dir que el quiost d'en Calep té premsa internacional.
Bravo, bravo, Calep.
Sí, senyor, premsa internacional, estem amb el diari Aujourd'hui, que vol dir...
Avui, vol dir avui, avui, sí, senyors.
On diu, c'est le moment où jamais l'he marqué.
Què vol dir això, Xavi?
Això és el moment de marcar.
No, crec que no, Xavi.
C'est le moment où jamais l'he marqué, és el moment de marcar.
A l'interior de l'aujourd'hui, diu...
Significa que això no pot acabar així, Xiqui.
El fa una mica de juny i sentia l'Ina del passatge de mar.
No, no, no, no.
També és lluita que la setmana passada el van posar i anava bé.
Ah, però vinga, l'Ina, vinga.
Més fort, més fort.
Hem de repetir tot el que vam fer la setmana passada.
Hem de repetir, val, perfecte.
Vinga, som-hi.
No sé què vaig xupar, jo, la setmana passada.
Jo vaig a xupar fora, perquè ja vaig dir, passa el partit.
I ja ho sabia ara que la cosa...
Acabes el sopar, que s'està guanyant el Barça.
Què més, Xavi?
Més premsa internacional al diari Le Monde.
Le Monde?
Le Monde diu, pour le pari de Kylian Mbappé,
le match de la dernière chance a la Ligue de Champions.
I això què vol dir?
Què vol dir?
L'última oportunitat de Kylian Mbappé amb el PSG a la Champions.
És veritat, perquè se'n va al Madrid.
Però escolta'm, si no l'han guanyat mai,
ara tampoc no l'últim dia a l'hora de marxar.
No, ara hi ha res.
Hi ha cap gent amb el Madrid, eh?
No, no ho sé.
I era una senyora que compra dos diaris amb dos bitllets de cinc,
que estan molt malmesos.
Els bitllets.
I no vol el canvi, li ha donat directament.
Més diaris internacionals.
Le Figaro.
Le Figaro.
Le Figaro.
I això què vol dir de Le Figaro?
Vol dir per què el PSG pot somiar amb una remuntada contra el Barça?
Perquè tot pot ser el món del futbol, però esperem que no.
Només en un somni pel PSG.
És el millor reporter de la història de la comunicació.
És un reporter ben bé del no-res.
I queda una última premsa internacional francesa,
que és L'Eliberatio.
Ui, L'Eliberatio.
L'Eliberatio, en obrim el diari, diu...
L'Ecata, el rei, el pluró que l'eventa.
És que parles tot el meu francès.
Ara s'ha tirat un rot.
Què vol dir això de la liberación?
Vol dir que Tart té més gran l'orgull que l'estómac.
Doncs xupatessa, Teresa,
que aquí al quiost del Calet
tenen samarretes del Barça i pilotes inflades.
I li paguen con dinero.
Con dinero.
Doncs bé, crec que diguem millor resum
de com està el pati a nivell periodístic
amb en Xavier Pérez d'Esquerdo
des del quiost d'en Calet,
un quiost que ja és una referència radiofònica,
perquè cada matí en Marc Güell,
al matí de Catalunya Ràdio,
el visita per veure els titulars avui,
els d'esports només.
Xavi.
Us he de dir que ha marxat.
En Calet m'ha deixat sol.
És que ell està acostumat a una altra cosa, eh?
Marc Güell és un tio molt més formal i més tranquil.
No ho fa així, també.
No ho fa així, no ho fa així.
I d'un altre senyor que paga amb monedes, eh?
I però estàs despatxant tu o què passa?
Sí, sí.
Què vol, què vol?
No, no, no pot hablar.
No pot hablar.
No pot hablar, doncs l'ha hecho, muy bien.
Però si l'anava a ajudar.
Bueno, escolta, m'ajudeixo, eh?
Xavi, moltes gràcies.
Visca el Barça.
Visca el Barça!
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Que el Barça visca Catalunya, eh?
Sempre, sempre, sempre.
I ara entrem al búnker.
Els pares molt iguals, sí.
Que això...
És molt sospitós, també.
Parelles que semblen germans.
Sí.
Ui, ui, ui, ui, ui.
Sí.
És veritat.
Sí, no ens agrada.
Ui, sí, els dos pèls rojos.
Ai, ui, ui, ui.
I llavors el nen surt totalment diferent.
Ui, ui, ui, ui.
Perquè l'ADN diu...
Eh, eh, eh, eh, eh, eh.
És veritat.
Eh, no em toquis.
L'ADN és més llest del que sembla.
Al búnker.
Amb en Peyu, en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Aquest dimarts a partir de les 9 del vespre,
a través del canal exclusiu digital de l'Avi al web de Catalunya Ràdio.
L'ADN és molt llest i, de pares molt lletjos, pot sortir una criatura preciosa.
Sí.
I al revés també ho hem vist.
Avui, a partir de les 8, la TDT del Barça PSG a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
Hola, Julio.
Encara falten setmanes per mudar-nos el camp,
però et volíem preguntar sobre les assegurances i l'alarma,
que així ens quedem més tranquils.
Una abraçada, gràcies.
El millor de tenir algú a prop és que t'escolta.
Ara, les assegurances Mybox i l'alarma,
3 anys sense pujades de preu.
CaixaBank, tu i jo, nosaltres.
Més informació a caixabank.cat.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de CaixaBank,
dam i assistència sanitària.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Tu chiflo tienes oler.
Vas tu, nen.
Indicacions en directe aquí a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Vas tu, nen.
És el regidor del programa.
És el regidor del programa.
A la ràdio és molt important un regidor.
Ara mateix passen 8 minuts de dos quarts d'una del migdia.
De seguida aquest regidor es convertirà en tot escalf.
En un mur.
En un mur de les lamentacions perquè us queixeu i rondineu del que vulgueu
al 93-201-7474.
Sempre hi ha motius per queixar-se.
Sempre.
I no sempre hi ha l'oportunitat de fer-ho a través de Catalunya Ràdio.
I contrau un mur calent, perquè és un mur que emet escalf.
93-201-7474.
De seguida escoltem les vostres queixes i elements,
però primer ens centrem en el món dels sentiments,
amb en Jordi Ramoneda, el barman de les emocions,
i el seu còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
I fins aquí no hi ha més lletra.
No, no, ja estaria.
Avui especial còctel d'emocions afició culer,
que jo no diré que sigui la millor afició del món,
bàsicament per dos motius.
Un és que conec uns quants culers
i creu-me que no és la millor afició del món.
A mi m'ha molt bé això,
perquè quan guanyo el Barça estic content per la gent que m'estimo,
que tal, però després quan perd penso que es foti.
Que es foti aquell, sí.
Que sempre el Barça, el Barça.
Aquell.
Ara, ara, ben dit, ben dit.
Sí, però sí que podem reconèixer
que és l'afició que per més fases emocionals passa.
Això sí.
És a dir, el culer és un ésser trist i patidor
que quan l'eufòria i l'enveja és capaç d'explotar.
O sigui, el culer és el català a l'esport, no?
Sí, bàsicament.
És ben bé el paradigma del còctel d'emocions.
Sí, sí, sí, que el sacseges una mica.
I pot passar de tot aquí.
El sacseges emocionalment, eh?
No aneu a sacsejar, senyors.
Anem a pams, però comencem per un culer absolutament trencat.
Just després de...
Ara fa quatre anys, just després de veure com el seu aquí
feia el ridícul a Anfield.
Ai, calla.
Recordem aquell partit contra el Liverpool,
on el Barça ho tenia tot de cara per guanyar
i s'ho va deixar perdre.
Aquell córner, aquell córner, eh?
Bé, és igual.
No en traiem el sang, no en traiem el sang.
És que és un molt mal moment.
Ara sentirem aquest senyor, ara sentirem aquest senyor,
a veure si detecteu en quin moment se li trenca el cor.
¿Estáis contentos?
Lo que tendríais que hacer es pedir perdón a cada aficionado
y parar el coche a cada aficionado que os dice que pareis
y le firmáis y le besáis los pies a vuestros aficionados.
Porque vivís de ellos, vivís del club,
le besáis los pies a los aficionados.
Ya está bien, eh?
Eh, oi!
Ho heu notat, eh?
Heu notat, s'ha trencat, s'ha trencat.
Aquest és un aficionat que grava el vídeo,
evidentment, després de perdre
i dispara una mica contra la passivitat dels jugadors.
Le besáis los pies.
Aquest mateix home, ja absolutament trencat,
finalment practica, o sigui, està tan enfadat,
té tanta tristesa que apareix la violència
i practica violència contra la cambra amb la que es grava.
I Valverde, ya puedes coger las maletas
y te tiras para tu casa.
Y un par de jugadores también.
Valverde, ya te puedes marchar a tu casa, ¿vale?
Valverde, venga, Ernestito.
Aquí queremos mano dura, mano dura, Valverde.
Aquí queremos mano dura.
Ai, no.
Sí, sí.
En fi.
Bueno, i Valverde va marxar, després de veure aquest vídeo, eh?
Va venir.
Va venir de por.
Koeman.
No, Quique Setién.
Ah, mano dura.
Mano dura.
Oh, duríssima la tenia.
Però anem a recordar, per mi,
un dels millors pitjors moments que ha viscut un soci del Barça,
ara ja fa uns anys, a la sortida del camp,
quan l'equip havia protagonitzat un molt mal moment de joc.
Què passa?
Que l'últim que et ve de gust
és que vingui un reporter a fer una mica la brometa.
En aquest cas és Josep Tomàs, reporter mític de TV3.
Sí, home, i tant.
I aquest moment que protagonitza un soci que no se'l veu,
protagonitza una mica fora de camp,
però diu, per mi, una de les millors frases que ha dit mai un soci del Barça.
Contenta, senyora.
Jo?
Per què no aneu a la merda a fer conya?
No, home, absolutament trencat.
Té tota la raó.
Per què no aneu a la merda a fer conya?
O sigui, ell no t'està dient que no es pot fer conya.
No t'està censurant.
No, però...
T'està canviant l'ubicació.
Vés-te'n a la merda.
Allà, vas allà i fes-te'n a la conya que vulguis.
No, fes-te'n a la merda.
També un altre tall mític que el programa APM de TV3
s'ha fet servir moltíssim,
però que realment mostra un home amb una indignació brutal.
Us ha pogut robar el partit.
La mare que es va venir.
Ho hagueu vist, tot, jo?
Ho hagueu vist?
La mare que es va venir.
És que això és mític, home, és fer clàssic.
A més, aquesta conjugació del verb haver,
escena espanyola, sona molt catalana.
És com sinvergüenza.
Sí, sí, sí.
S'hauria de dubtar o incloure d'alguna manera,
ho hagueu vist.
Jo crec que l'homenatge que s'hauria de fer aquest senyor
és el Palau de la Generalitat,
una paret pintada amb ho hagueu vist.
Ho hagueu vist, ja està.
Anem a una secció mítica d'Esports de TV3
on el nostre company Víctor Pats hi fa
la veu del soci, s'anomena.
I on parla i plasma quines emocions ja l'agrada.
Comencem, per exemple, amb aquesta emoció d'aquest home
que veureu que ell...
És molt passiu-agressiu,
perquè el to que té és molt neutre,
però les paraules que fa servir
te n'adones que aquest senyor està ple de merda.
L'equip de moment s'ha trobat
en que no l'hem xiulat només sortir,
que és el que es mereixien,
però trobo a posar una miqueta.
Clar, això és emoció culer, eh?
O sigui, hi haurà gent avui al camp
que anirà així estant bé al Barça.
Home, home...
Creus que hi ha gent que xiularà al Barça
avui per coses de la temporada?
Sí, però els teus propis jugadors
no els has de xiular mai.
Mira, per què?
Perquè va en contra dels teus interessos.
És que no ho entenc, això.
Però ara anem a veure
el canvi més radical d'una persona,
que és, amb dos talls,
sentirem com un home,
un soci tribunero,
pot tenir dues emocions.
Atenció, què diu aquest avi
a l'inici del partit?
L'entrenador nostre, molt fluix,
i l'àrbitre, un cinc vergüenza.
Ja està, no vull dir res més.
D'acord.
O sigui, l'entrenador i l'àrbitre,
l'entrenador fluix,
i l'àrbitre un cinc vergüenza.
Un parell de titulars, i ja està.
Què passa?
Que un segon després,
el Barça marca un cop.
Ah, amigo.
Ara sentirem una persona,
us prometo que és el mateix home,
perquè hi ha vídeo d'això.
El que acaba de dir,
l'entrenador molt fluix
i l'àrbitre cinc vergüenza.
És que sentirem,
no un canvi d'estat d'àminim,
un canvi de cordes vocals,
perquè té una altra veu.
És el mateix senyor.
Fa falset, fa falset,
com el Michael Jackson.
És que se fa una cançó, sí.
Fa un moment estava
l'àrbitre fluix
i l'entrenador cinc vergüenza.
Ah, no, al revés.
Ah, ja ho podem tornar a sentir,
per favor, una altra vegada.
Saps què sembla?
Un lloro d'aquests
que repeteixen la taula.
I aleshores m'ha passat una cosa,
que mirant aquesta secció
de la veu del soci,
he anat a un tall
de l'any 2016,
d'un Barça espanyol,
i he trobat una veu
d'un noi que em sona
i el conec
i no sé de què.
Bueno, ha chutat el Messi,
doncs jo què sé,
crec que t'hi diria,
30-35 metres,
se l'ha fotut per l'esquadra.
Jo he posat una cara d'èxtasi.
És el Joel Díaz.
Mira, Ramonera,
vés a la merda.
És tu?
Et van enganxar
per una veu del soci?
Mira, sí.
O sigui,
jo,
era una època
que jo anava molt sol al camp
perquè el meu company
se'n va anar a viure a Cambrils
i no venia gaire
i jo...
Cambrils?
Cambrils.
Sí, sí,
però no.
Quina desgràcia.
És que fa uns anys
Cambrils quedava molt lluny.
Em va venir el Patxi
a molestar.
Sí, sí.
I jo estava en aquell moment
extasiat.
No, no.
Sort que a ràdio
no poses les imatges
perquè les imatges...
La cara d'èxtasi, eh?
És el primer que buscaré
quan arribem a la relació.
Sí, no,
ja ho entenc.
Semblo el grito de munt,
una mica,
perquè m'entenguis.
En fi,
aquest amant...
Acabem la secció.
Però també podem acabar la secció
traient una mica
a l'out of context d'un gol.
Aleshores,
avui,
que és
Barça-PSG,
hi ha un Barça-PSG
molt, molt mític
i molt important
i molt múnic.
Aleshores,
anem a sentir
a casa d'una gent
el gol de Sergi Roberto,
aquest 6 a 1 final
que va haver-hi,
però descobrem
que el futbol
fa una cosa
que és que,
tret de context,
no sembla la celebració
d'un gol,
sinó sembla,
bàsicament,
que siguin sacrificant
un gol.
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
Ai, per favor!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
En tota la saga Sou
hi ha menys crits.
Però aquesta noia,
o sigui,
sembla la matança del porc,
això.
Hi ha menys crits
a la saga Sou.
En fi,
tant de bo,
avui,
Sergi Roberto,
que no em sembla que no és jugar,
no pot,
No pot, porque está sancionado.
Entonces, no sé, que Vitor Roque marqui molts gols.
Ahora, ahora lo has dicho,
y que hay muchos crits a las casas de los seguidores del Barça.
A quina hora jueguen?
A partir de las 8 a Catalunya Rádio.
Estaré dormida.
A las 8 t'hi poses, y a las 9 comienza el partido.
Pero, si a las 8, toda aquella hora es la buena.
Fa el chup-chup.
Fa el chup-chup, y nosotros no nos lo perdremos.
Gracias, Jordi.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Rádio,
arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
En Perú siguen las protestas contra el gobierno de Dina Boluarte,
que ya han dejado 48 muertos en un mes.
No puedo.
David Fernández.
Juan Rabonet.
Y los seus convidados.
No sabemos si estem preparats per un podcast així,
però ja està fet.
Cristian Escrivá.
Múltiples personalitats.
Múltiples personalitats.
Amb David Fernández i Juan Rabonet.
Ja disponible a l'app i al web de Catalunya Ràdio
i al 3K.
El matí de Catalunya Ràdio.
Vendermicotxe.com.
Vendermicotxe.com.
Comprem el cotxe.
Vendermicotxe.com.
Vendermicotxe.com.
Et comprem el cotxe.
Vendermicotxe.com.
Et comprem el cotxe.
Vendermicotxe.com.
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit.
Vendermicotxe.com.es.
Som al carrer Rocafort 78,
prop de l'estació de Sants,
Sabadell i Cornellà.
Conecta't a la cursa al Corte Inglés
el dia 5 de maig a les 9 del matí
tots a córrer.
No perdis temps.
T'hi pots inscriure gratis a CursalCorteInglés.cat
Posa't a entrenar i dóna-ho tot el dia de la cursa.
Fica solidari i corre per la Fundació Catalana
Dela Miquel Valls.
Recordeu, el dia 5 de maig a les 9 del matí
connecta't a la cursa al Corte Inglés.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Un lloc allà on sempre podràs tornar.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem i amb tu ens connectem.
Som 3CAT.
11 minuts i la una del migdia és el moment de desfogar-vos
de quedar-vos tranquils
de queixar-vos que ho senti tot Catalunya
i que us doni el seu escalf en Joel Díaz
desde el Mur de las Lamentaciones.
Estoy preparado, Quim.
Estás preparado porque tenemos
lamentos de toda mena.
93207474. Si te parece bien,
comencemos por los que nos han llegado por escrito.
Sí. Espero no trencar-me,
porque ya sabes que yo asumeixo
la pena de la gente y después no sé qué hacer.
Mías, anemos, paz.
Mira, si te parece bien,
en hacemos un escrito
y después ya tenemos el teléfono
porque anemos justos de tiempo.
Es la Sílvia des del WhatsApp,
que es el 667372729,
que ens diu hola.
Hola, Sílvia. Gràcies per saludar.
Vull queixar-me del fet que tinc 40 anys.
Vaja, bueno, doncs em sap greu, Sílvia.
No, no, no. I totes les dones
de la meva edat estenyeixen per amagar
les canes. Això és veritat.
Que crec que no és correcte dir canes,
és cabells blancs en català. Cabells blancs.
Que també estaria bé acceptar canes,
perquè no ens ho entenem. És que igual et confons
amb el festival de cine, que a la vegada
és una ciutat.
Clar, no és un festival de gent
que tingui els cabells blancs.
No.
I esclar, com que jo no em tanyeixo,
sembla que sigui més gran.
Clar.
Això als homes no els passa.
És veritat.
Poden tenir canes i fins i tot
els fa semblar més atractius.
Bueno, crec que és radicalment veritat
el que dius, Sílvia.
Bueno.
Hi ha un refrany espanyol que traduït vindria a dir
a canes honrades no hi ha portes tancades.
Es refereix al respecte per la bellesa, no?
És injustíssim això que planteja Sílvia.
I crec que qui millor ho va denunciar va ser,
no sé si la recordeu, la gran Paquita Sarsenedes.
Ostres, aquesta no.
Benet del Paral·lel.
Més coneguda com Paquita la Veterana,
perquè era la més vella de les primeres.
Jo per la Veterana coneixia.
Paquita la Veterana te'n recordaràs
que cantava allò de
En la cabeza tengo canes
y en el coño tengo ganas.
Ganes.
Gràcies, gràcies per pronunciar-ho tan bé.
Passem a les...
No, és que no crec que haguem d'analitzar més.
No, no, no.
No, no, és que queda clar, vull dir, mira.
Vull dir que et fas gran,
però segueixes tenint ganes de fer moltes coses, no?
És això.
Sí.
Anem al telèfon, Joel.
Sisplau, com es diu la persona elementitzada?
La persona elementitzada es diu Cristina.
Cristina.
Hola, com esteu?
Molt bé, Cristina, però tu estàs massa contenta.
Pel to que requereix aquesta secció.
Ja, però intenta frenar una mica l'eufòria,
Cristina, perquè si no el to de la secció
no em funciona.
Al Joel li agrada que estiguem tots tristos aquesta...
Home, clar, perquè venim a lamentar-nos.
Cristina, quina mena de música
vols que acompanyi el teu element?
Voldries, per exemple, no sé, un piano,
un violonceu...
Tenim molta cosa, eh?
El que vulgueu, que segur que és bonica.
Tenim harmònica, tenim mogoe...
Avui tirarem l'harmònica.
Harmònica.
Ostia, que trista.
Mira, ja estic plorant.
Yo me gustaría quejar, bueno, es un lamento,
porque cuando plóo fang, bueno, la semana pasada
iba a estar, porque había rentado el coche, había
hecho el cerrado, y todo, y va a comenzar a plowar fang,
y todo una otra vez se me va embrutar, y me va a doble
tanto, porque claro, ahora tengo que volver a gastar aigua
para meter todo. Y además, Cristina, bueno,
t'entenc perfectament, a mi em passa amb la moto,
però a més aquest problema té el problema afegit, diguéssim,
amb qui t'enfades, no? Clar.
Amb qui t'enfades? Amb els núvols? Amb el Sàhara?
Que ens envia la Pols? No, a mi mateix, a vegades,
perquè penso, sempre em passa igual, el dia que ho netejo,
sembla que el vas a fer els e-mails, i, bueno,
és un lament, però també hi ha una part positiva,
que és que per les terres i per els camps
és una bona, això també, de la polsa que és la Sahariana,
o sigui, que bona...
Ah, serveix de doble... Ah, no sabia això.
Està molt bé. La putada és que aquí a Barcelona
no tenim Conreus, i plou igualment, aquesta mena.
Ah, sí.
I us dius, bueno, no està bé.
Cristina, celebro moltíssim que et prenguis les desgràcies de la vida,
no?, la llei de Murphy, no?, que diuen,
amb aquesta alegria contagiosa.
Mira, el que passa és que la vida, bueno, és un tirar endavant.
I tant, i tant.
Ets una filòsofa, Cristina.
Bueno, és també un mirar al cel.
Sí, senyora.
I, doncs, venga...
Que passa que, Cristina, si tires endavant mirant al cel,
llavors no veus el que tens davant,
és possible que et xoquis contra qualsevol cosa.
No caiguis per un forat, eh?
És veritat que ens puguem tributar.
Quan vagis endavant, mira endavant.
Quan vulguis mirar al cel, et pares.
Sí.
D'acord, Cristina?
Sí.
Una abraçada fortíssima, carinyo.
Una abraçada fortíssima a vosaltres, també.
No, no, gràcies a tu.
Gràcies a tu, Cristina, que més sàpigues
que has guanyat una tassa del 3CAT
per la teva participació...
Mira, mira, perfecte.
...al mur de les lamentacions.
Perquè l'omplis de pluja del Sàhara.
Això mateix.
Ah!
Que es veu que també va bé si el veus, també va bé.
Ara diré, Cristina, la Sàhara avui.
De moment...
Gràcies, perquè acompanyeu molt a les persones...
Molt bé.
I a nosaltres mateixos ens acompanyem.
Cristina, moltes gràcies.
Gràcies, Joel.
La setmana que ve, més mur de les lamentacions.
Gràcies, gràcies i gràcies.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Què li sembla aquest cartell?
No em sembla res, soc cega.
Ah, perdó.
Dissabte 20 d'abril, el suplement celebrem Sant Jordi
des de l'Abacus de Sants a Barcelona,
carrer de la Creu Coberta.
Ho farem amb els grans protagonistes de la diada,
els escriptors Abram Murriols, Maria Cliven, Xavi Coral,
Pau Cosí, Marc Serrat, Zofelia Carbonell...
I molta música.
Tindrem la Maica Navarro, el comunista Joel Díaz
i també el Pep Noguer.
Tot amanit amb el directe de Venus i Guillem Ramisa.
Aquest dissabte 20 d'abril,
Sant Jordi arrenca el suplement.
Viu Sant Jordi a Abacus tot l'abril.
Benvinguts als 8 dies d'or del Corte Inglés.
Només fins al 21 d'abril tens més de 600 marques
amb fins a un 30% de descompte.
Totes les teves marques preferides de moda,
llençaria, sabateria, accessoris,
bellesa, esports, llar...
Entra ara als 8 dies d'or
a la botiga web i app del Corte Inglés.
Aquest dijous, a la tarda de Catalunya Ràdio,
l'Ajuntament de Barcelona
descobreix els esdeveniments,
els serveis i totes les activitats
que no et pots perdre a la ciutat de Barcelona.
Sabies que més d'un 25% de les persones
que es desplacen tenen un incident?
I més d'un 20% mentre viatja?
Per no parlar dels incidents a la llar.
Amb el RAC tindràs assistència 24 hores
a casa, de viatge, fent esport
i amb cotxe, moto, bici o patinet.
Festa del RAC hi viu amb tota la confiança
des de només 41 euros a l'any.
RAC.
I som per ajudar.
Ei!
Quant val el teu cotxe?
Descobreixo a compremostucotxe.es
ràpid i senzill
introdueix les dates del teu cotxe
i aconsegueix el preu de venda
no només una estimació
i després d'una ràpida revisió
a una sucursal
ens vens el teu cotxe
aconsegueix ara el preu de venda
a compremostucotxe.es
amb els productes d'Eufòria
et sentiràs més a prop de les estrelles
descobreix totes les novetats
d'aquesta temporada
troba'ls en exclusiva a la botiga de TV3
El matí de Catalunya Ràdio
Linkart
Linkart
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
En temps de guerres
Impacte Festival de Cinema i Drets Humans de Catalunya
fa una aposta per la pau
El dret a la pau
un dret a reclamar
i també migració
empoderament femení
drets laborals
pel·lícules de qualitat
per entendre millor el món
Del 9 al 28 d'abril
la quarta edició del festival
Impacte
a diverses ciutats catalanes
i també en línia
Més informació
a impactafilmfest.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linkart
Linkart
Els criminals
de Ferdinand Brucna
al TNC
amb versió i direcció
de Jordi Prat i Coll
Diversos veïns d'un edifici
han comès un seguit de delictes
que posaran al descobert
els errors de la justícia
i els abusos de poder
Quin grau de criminalitat
estem disposats a assumir?
Els criminals
a partir del 18 d'abril
a la sala gran del TNC
Més informació
a TNC.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
Linkart
Linkart
a Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
50 segons
i arribem a la hora del migdia
hauran passat les 7 hores del matí
de Catalunya Ràdio
i en faltaran 7
perquè comenci
la TDT
la prèvia
del Barça PSG
d'aquest vespre
a Catalunya Ràdio
i tothom emocionat
Escolta
també és per passar-ho bé
no això?
I tant
Sí
No és que veig el Joel
amb cara de
ai ai ai
És que saps què passa?
Jo crec que ha de jugar
el Fermín
de titular
Ah sí
això ho has dit
no t'ho han deixat dir
a la tertúlia
digue'l
ho pots dir-ho ara
Ha de jugar el Fermín
Xavi
si m'estàs escoltant
i tot a tot
i tot a tot
i tot a tot
i tot a tot
i tot a tot
i tot a tot
que m'ha de
que jugui el Fermín
ja està
només volia dir-ho
Doncs que jugui
que jugui
que jugui
que us ho passin bé
que hi hagi un bon partit
Que guanyi el millor
No, no, no
que no guanyi el millor
Que guanyi el Barça
Que guanyi el Barça
i demà tornem contents
Que vagi bé
Fins demà
Gràcies
Gràcies