Habrá muchas sorpresas aquel matí, estigueu atentos a la rádio,
porque pasaran cosas, pasaran cosas,
y acabaremos a casa de este oyente que, por cierto,
¿sabes que en Jaume Felip, cuando Puigdemont era alcalde,
quería agafar todas estas rádios y hacer un museo de la rádio a Girona?
¿Y no se va a hacer al final?
Va a dejar de ser alcalde.
Bueno, tenía menestres más importantes.
Si no arriba a ser presidente, tal vez había un museo de la rádio.
¿Ajudaremos, este hombre?
Yo creo que sí, que hemos de hacer una campaña
para hacer posible el museo de la rádio a Girona.
Lo hemos de conseguir.
Home, Ricard, què no aconsegueixes tu avui el dia?
Moltes coses, però aquesta l'hem d'aconseguir.
Què tal la tertúlia, Joel? Bé o no?
Ha anat molt bé, ha anat molt bé.
Veig que us ha agradat el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
És el que passa que a mi m'ha dit el ministre,
i pensava, d'Agricultura, veig.
Però, escolta'm, escolta'm.
Tio, té taules, eh?
Té taules.
Normal que tingui taules i que sigui un home documentat
i retòricament potent.
Pot ser perquè té molta experiència, diguéssim, en el camp polític,
perquè remena les cireres.
Mai més millor dit, ser un ministre d'Agricultura,
no ha entrat aquest xiste, perfecte.
Des de fa més de 40 anys, des del 82,
no ha deixat mai de tenir un escor a alguna o altra cambra de representació.
Això és així, i això et dona una experiència.
Pot ser per això, o pot ser perquè el respecte pel periodisme
li vingui de família.
Perquè aquest senyor és nebot del mític Josep Maria Planas i Martí,
periodista d'investigació a principis de segle.
Barcelona és un home que es va dedicar justament a ficar el nas
amb el tema de les relacions suposades entre la FAI
i el pistolarisme barceloní.
Va escriure dos llibres.
Era el director del Benegre,
d'aquell setmanari satírico-polític.
Doncs aquest home va ficar tant els nassos en el tema del pistolarisme
que al final, el 36, el van anar a buscar en una casa on estava amagat
i se la van endullar a la rebessada,
que era un lloc on, bueno, se t'enduien i ja no tornaves.
Ja no tornaves.
Pot ser que sigui per això que aquest senyor, doncs, també té aquest respecte
per les preguntes que fas tu tan purament periodístiques.
Ha citat Ovidi, tenim el tall.
El podem tirar o no?
No, el tenim.
No, el tenim.
No, el tenim.
M'ha fet gràcia que hagi citat Ovidi, perquè Ovidi Montlló té...
Raimon i Ovidi ha citat, no?
Ha citat Raimon i Ovidi perquè em sembla que l'Ovidi Montlló
també era de la seva capelleta, diguéssim, familiar.
Perquè aquest senyor, el senyor Planes aquest, era de Barcelona,
va anar a viure a València i aquest senyor va néixer a València,
el ministre, però l'any 80 es va treure el títol de...
Jo t'ho explico tot, d'inspector de treball i se'n va anar a viure a Còrdova.
Li va trucar a Còrdova i llavors va començar la seva carrera política a Còrdova,
va ser diputat allà també, a la Junta d'Andalucía.
Deia que m'ha fet gràcia que sí, t'hi ovidi perquè sent...
I Pida la Serra també ha citat, que no ens ho deixem.
I Pida la Serra.
Deia que fa gràcia que sí, t'hi ovidi,
perquè ovidi té una frase molt bona a la cançó del Llaurador,
que jo crec que s'escau molt més per un ministre d'Agricultura avui en dia,
que deia, tant com estima la terra, ai mare, i no vull ser llaurador.
Ai mare.
Com dient, és una feina molt dura, no?
Us ha agradat, eh?
Molt.
Molt.
Bueno.
Jo vull fer veure'm a França.
Són les 10 i 3.
Última hora, al matí de Catalunya Ràdio.
Bona nit, Marc i Joel, que de seguida farem tertúlia esportiva,
que ahir el Madrid va empatar amb l'Atlètic de Madrid,
i d'això en parlarem, i gràcies al David Madil,
el Quim Arrufat, el Paco Maroenda i la Sara González per acompanyar-nos.
Que vagi bé, que tingueu un bon dia.
Abans ens actualitzem, Òscar Fernández.
Bon dia.
Mira, aquesta hora ha d'arrencar el judici contra el futbolista Dani Alves,
acusat de violar una noia de 23 anys en una discoteca de Barcelona
el desembre de l'any passat,
i del qual en parlareu ampliament el Matí de Catalunya Ràdio.
Alves fa un any que és en presó preventiva.
Si no tanca un acord d'última hora,
s'enfronta a una pena que pot arribar als 12 anys de presó.
A dins i fora del Palau de Justícia hi ha expectació mediàtica sense precedents.
Insisteixo aquesta hora de començar.
Anem a l'audiència de Barcelona.
Maria Núria Revelle, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs, com sempre, el judici és ventar, encara no ha començat.
Hi ha, com deies, 270 periodistes acreditats
que treballen per una setantena de mitjans,
una tercera part dels quals són estrangers.
Per tant, aquí hi ha periodistes brasilers, mexicans, francesos, entre d'altres.
Que podrem veure i sentir el que passa dins de la sala de vistes,
però no podrem ni gravar el so ni reproduir-lo.
Una prohibició per protegir la víctima que no havia passat mai fins ara.
De la declaració de la noia no sentirem res perquè es fa porta tancada.
De fet, tant la Fiscaria com l'acusació particular
havien demanat que tot el judici es fessi a porta tancada
i, finalment, el Tribunal ha optat per aquesta solució salomònica.
Ha d'arrencar amb les qüestions prèvies.
Un tràmit molt important, però molt tècnic.
Està previst que la noia testifiqui avui.
Maria Núria Revelle, Catalunya, Ràdio Audiència de Barcelona.
Mentrestant, el ministre d'Agricultura, Lluís Planes,
està preocupat per les restriccions d'aigua en l'agricultura i en la ramaderia
i demana col·laboració per tal de fer-hi front.
En aquest sentit, veuria bé l'arribada d'aigua amb vaixells des de València
per subministrar l'àrea de Barcelona.
És competència de mi col·lega Teresa Rivera,
però qualsevol actuació que sigui positiva i que dé una resposta
és, jo crec, benvenida en el actual context.
Estamos en un moment en què fa falta, por supuesto, ahorrar
i també buscar noves fuentes per conseguir l'abastecimiento humano, agrario e industrial.
En aquesta entrevista al matí de Catalunya Ràdio,
el ministre d'Agricultura també ha afirmat que a Brussel·les hauria d'haver-se...
ha hagut de mantenir grans converses amb el sector
abans d'implementar mesures que afecten la pagesia
i que estan provocant protestes aquests dies a tot Europa,
també aquí a Casanòs, on demà n'hi ha convocades diverses,
i també s'ha mostrat convençut que finalment s'aprovarà la llei d'amnistia
després del vot en contra dels de Puigdemont.
El titular d'Agricultura ha defensat l'esforç que està fent el govern espanyol
per impulsar la mesura, tot plegat en aquesta entrevista al matí de Catalunya Ràdio.
D'altra banda, el president Pere Aragonès ha decidit aparcar per ara la taula entre partits catalans.
En una entrevista a l'agència EFA,
Aragonès ha assegurat que de moment no té previst asseure's amb l'oposició
per consensuar una proposta de referent d'un pactat per por que no tiri endavant.
De moment no hi ha propostes.
Una taula de partits ha de servir per avançar.
I en aquests moments crec que, veient maniobres curtterministes que s'estan produint,
hi hauria el risc que tirés enrere.
I com que no tinc majoria absoluta al Parlament de Catalunya,
doncs no tot depèn de mi.
I d'altra banda hi ha problemes i retards.
En el primer dia feiner de represa del servei ferroviari de la línia R3
entre Parets i el Figueró,
el primer tren del dia ja ha sortit mitja hora tard des de Vic per falta de maquinista.
Ara hi ha endarreriments d'uns 25 minuts de mitjana.
Ho està seguint des de Centelles al Nati Adell.
Bon dia.
Bon dia. Això mateix, tot ix-ho per ara no apunta.
La línia continua acumulant aquests retards.
El servei ha començat malament.
El primer tren de les 6 no ha passat.
I aquí han començat els problemes.
Ara sembla que hi ha un coll d'ampolla entre la Garriga i Granollesca Novelles.
A la Garriga hem estat des de primera hora.
Els usuaris estaven ben empipats perquè arribaven tard a la feina.
I alguns han dit que per funcionar així prefereixen els bussos alternatius.
Que por favor, aunque sea el autocar que salía de Garriga a Meridiana,
a Meridiana siga funcionando dos semanas para no llegar tarde al trabajo.
Un servei alternatiu, de moment, fins que això no funcioni en condicions,
que tinguem l'opció de baixar amb autobús.
Tot i els 3 mesos i mig d'obres, l'R3 que va de l'Hospitalet a Puigcerdà,
recordem, continua funcionant per via única.
Més enllà d'algunes andanes noves,
les millores del servei tardaran almenys un any a notar-se.
Nati Arell, Catalunya Ràdio, Centelles.
El matí de Catalunya Ràdio, Ricard Estrell.
10 i 8 en marxa, aquesta hora, l'Audiència de Barcelona,
el judici contra el futbolista Dani Alves.
En parlem, el matí de Catalunya Ràdio,
amb Miquel Járquez des de l'Audiència de Barcelona.
Hola, Miquel, bon dia.
Hola, molt bon dia, Ricard.
També amb la periodista Maria Núria Rebella.
Què tal, Maria Núria, com estàs? Bon dia.
Hola, bon dia, jo també des de l'Audiència.
Sí, i aquí a l'estudi 1, Rebeca Carranco.
Bon dia, Rebeca.
Hola, bon dia.
Que és col·laboradora del matí i també periodista del país.
Comença aquest judici, Dani Alves, amb una expectació màxima,
deies abans, Miquel, de mitjans de comunicació.
270 periodistes d'aquí, de països com l'Argentina, França o Mèxic,
que estan cobrint des d'aquest matí fins dimecres, recordem,
el judici del futbolista.
I l'exvalorant està acusat de violar una jove de 23 anys
fa 13 mesos en una discoteca de Barcelona.
És un judici que finalment es fa a porta oberta.
A veure, es fa a porta oberta tota la declaració
que serà de Dani Alves,
però totalment a porta tancada,
la de la víctima,
perquè ni la veurem ni la sentirem.
I a més, hi ha altres restriccions.
Per exemple,
tampoc podrem emetre ni imatges
ni àudio d'aquest judici.
Això és absolutament inèdit.
No havia passat mai
en cap judici mediàtic
ni no mediàtic.
El fet aquest de no poder reproduir ni enregistrar.
De fet, han tapat amb cindallà.
Sí, ho veiem aquí mateix.
El que serien les entrades.
Nosaltres on sou, per entendre'ns?
Amb una de les sales anexes que s'han habilitat per seguir aquest judici.
Per tant, ho seguiu tot en pantalles.
Correcte.
Efectivament.
I en aquest senyal,
dieu que està com tapat una part del que veieu?
No, no, no.
Està tapada el que seria la sortida
per poder-te connectar i agafar
àudio de la sala,
perquè com que està prohibit...
Entenc.
I no pots gravar res.
Exacte.
I el que serà totalment a porta tancada
és la declaració de la víctima
per preservar la seva identitat.
I això diries, Maria Núria,
que és la veritat que es fa
precisament perquè és un cas molt mediàtic
i per donar també exemplaritat
en com s'actuen aquests casos?
A veure, casos mediàtics n'hi ha hagut molts.
Ara, per exemple,
estaven fent memòria Rosa Peral,
el cas Palau, Hotel Palau,
el cas Neymar,
el que hi va haver-hi pel 9N
contra Artur Mas,
aquella sense llarg del caixer.
És a dir, mediàtics n'hi ha hagut.
No sé si sobrepassen aquest o no.
El que ha passat
i que ha perjudicat força aquest judici
és quan la mare de Daniel Alves
va fer aquella divulgació
a través de les xarxes de la víctima
amb uns vídeos que estaven força muntats.
Doncs a partir d'aquí,
la fiscalia i l'acusació particular
van demanar que es fés tota porta tancada.
Llavors, la sala,
entenem que ha fet una decisió
així una mica salomònica.
No es fa tota porta tancada,
es fa només la víctima,
però ha imposat aquesta restricció
tan bèstia, m'atreviria a dir,
de no poder, doncs, això,
reproduir ni gravar
el que es diu a dins de la sala.
Clar, si no es pot reproduir,
és evident que no es pot gravar,
perquè si no això,
tard o d'hora s'hagués filtrat
a les xarxes, no?
Però fins a quin punt
la ciutadania no té dret
a sentir la veu d'Albes
dels testimonis i dels pèrits.
I això ha provocat una queixa
del Col·legi de Periodistes de Catalunya, eh?
Però sí que va haver-hi un judici, no?
O sigui, si ha sigut equivocada,
em corregiu, eh?
El de la manada de Bilbao,
aquell es va fer tot ell a porta tancada.
Només crec que les conclusions
van ser obertes.
Sí, però a Pamplona,
aquí encara no havia passat mai.
Clar, estem parlant
que a Albes ara mateix
s'enfronta a una petició de pena
per part de la Fiscalia de 9 anys,
la defensa demana la màxima,
que és de 12 anys,
i ara mateix tenim 5 versions,
Miquel, sobre la taula
del que va passar aquella nit?
Sí, efectivament.
Són...
La primera versió és que
ell no coneixia de res aquella noia.
Pensem que aquesta versió
es va desmuntar ràpidament
perquè la noia,
en el moment en què
va denunciar aquesta agressió,
allà mateix, a la discoteca Sotona,
es va personar la UCAS,
que és la unitat d'atenció
a les víctimes
per agressions sexuals,
i allà ja es van començar
a recollir proves.
Després, en una segona versió,
va dir que el sexe
havia estat consentit,
i aquesta és la que
li està aguantant fins al final,
però és que les proves de DNA
la corralen,
també les empremtes digitals
que es van trobar
i de les mans
que es van trobar
i que corroboren
la posició
de la víctima
i del suposat agressor
a la discoteca,
als banys de la discoteca Sotona.
També,
posteriorment,
i aquesta ha estat l'última,
ha dit que
anava begut,
i això,
segurament,
Maria Núria,
és perquè el que aquí
es busca
és una rebaixa de pèmna,
no?,
un atenuant.
Es busca un atenuant,
però cal veure si
això compta com atenuant,
perquè no sé
quines proves tenen
sobre el fet
que anava tan begut,
i hi ha d'haver-hi
una taxa concreta
perquè serveixi realment
com a atenuant.
També hem consignat
150.000 euros
com a possible
i futura indemnització
a la víctima,
que és el que demanava
la Fiscalia,
i això
sí que
és un atenuant
perquè és la reparació
del dany.
Molts periodistes
l'heu titllat
del judici de l'any,
això.
Això per què,
Rebeca?
És un judici
que és el primer judici
que veiem
després de la llei
del només si és sí,
i és veritat
que fins ara
només hem estat explicant
tots els efectes negatius
de rebaixes de pena,
escarcel·lacions,
i ara és la primera vegada
que veurem
com és un judici
molt mediàtic
amb un protagonista
molt mediàtic
amb aquesta nova llei.
És a dir,
de quina manera,
si finalment
se celebra el judici,
que entenc que tal com anem
segurament no hi haurà
cap mena d'acord,
doncs quina mena
de preguntes
se li poden fer a la víctima.
També hi ha un canvi
de mentalitat,
que va sorgir arran
de totes unes manifestacions
feministes,
que és una dona
que està en un reservat
on ella ha entrat
perquè ha volgut,
està allà rient,
i que després
acaba entrant en un bany
per seu propi peu,
i que allà passen coses
que ella no vol,
això potser
abans d'aquesta llei,
abans de tot aquest debat,
abans de tota aquesta
revolució feminista,
per dir-ho així,
mai s'hagués denunciat.
És a dir,
aquesta dona
hagués d'alguna manera
sentit tot,
i que ja ho sentia,
ja ho deia,
que ningú la creuria,
però no hi hauria
potser aquest context social
que permet entendre
que ja no només sí és sí,
que no només no és no,
sinó que cal que sigui que sí,
i crec que això
és una de les novetats
que tindrem
sobre la taula
en aquest judici.
El primer judici
del sí és sí,
per entendre's.
El primer judici
molt mediàtic.
Sí, sí, sí,
molt mediàtic.
Maria Núria,
què és el que veurem
aquests tres dies?
Per exemple,
Alves,
quan declararà?
Se suposa
que declararà
l'últim dia,
perquè dic se suposa
perquè hauria de declarar
avui,
però últimament
el que fa tothom
i més amb aquest tipus
de judicis
és demanar
que l'acusat
ho faci al final
perquè així
s'ha pogut veure
tota la prova,
s'han pogut sentir
tots els testimonis
i la defensa
es pot preparar més bé,
pot tenir respostes
per tot.
Això ho sabrem
quan comenci
i arrenquin
les qüestions prèvies,
de fet encara no ha començat
perquè serà
en aquest moment
quan ho ha de demanar
la seva defensa
si és que no s'arriba
a un acord
d'última hora.
Aquest és un punt important
perquè normalment
en aquests judicis
a vegades
sempre s'arriba a un acord
però aquest acord
pot produir-se
durant el judici
o ha de ser abans?
Aquest acord
s'hauria de produir
ara
a les qüestions prèvies
però
però podria
haver-se teixit
part d'aquest acord
i no fer-lo públic
fins al moment
de les conclusions.
Això va passar
per exemple
amb el judici
de l'Hotel Palau
que Montull
va pactar
amb la Fiscalia
pel seu compte
però no va ser explícit
fins a aquest moment
el moment
de les conclusions
que és quan
les acusacions
els demanen
si són definitives
o no.
Què vol dir això?
Si en el seu escrit
que ha alliurat
fins ara
i demana
nou anys de presó
a la Fiscalia
ho eleva a definitiu
o ho canvia.
Aquest
o
és l'última
ocasió
que hi hauria
perquè hi hagués
algun tipus
d'acord
que
de tota manera
hi hauria
algun ronron
que se sabria
en aquests dies
premis de judici
però també hem de dir
que aquest és un judici
doncs bastant
excepcional
hi ha coses
que estan
molt encriptades
i que no
que no se sap
ben bé
per on petaran
també és veritat
que si Alves
no sabé
a un acord
és possible
que la seva sentència
doncs precisament
per això que dèieu
que és el primer judici
mediàtic
després de la llei
del CSI
doncs pugui ser
una sentència exemplar.
Aquí
el que ens diuen
fonts jurídiques
és que el que segur
que no passarà
és que hi hagi
un pacte
en el qual
Alves
surti
per la porta
de l'Audiència Nacional
sense tornar
a la presó
això
és
una visió
molt
molt
remota
però podria passar
si s'arriba a un acord
Alves podria sortir avui
no
això no passarà
si s'arriba a un acord
les acusacions
no rebaixaran
fins a dos anys
de presó
rebaixaran
fins a quatre
o cinc anys
de presó
i això vol dir
que ell continua
a la presó
és a dir
les acusacions
no acceptaran
un pacte de mínims
està claríssim
que no
però
jo penso
que Alves
li convindria
el pacte
encara que fossin
cinc anys
clar
aquesta era
una de les claus
va haver-hi
intents previs
abans d'arribar a judici
d'aquest acord
i llavors
el que ens explicaven
i fons jurídiques
aquesta intenció
de la defensa
d'Alves
és òbviament
d'aconseguir
un pacte
que li permetés
començar a sortir ja
i òbviament
l'acusació
que deia
que no
que no pot ser
com deia la Maria Núria
que sortís ja
ara mateix
de presó
amb els permisos
i tampoc
és un tema
de diners
fons pròximes
del cas
ens han dit
que ha arribat
a posar
un milió d'euros
sobre la taula
per la víctima
i la víctima
que recordeu
que des d'un primer moment
va dir
que això no ho feia
per diners
té els 150.000 diners
que finalment
acceptarà
perquè això
li ha provocat
unes seqüeles
i unes conseqüències
que quan va començar
el cas
no sabia
però
el que es vol
és un càstig
de presó
per a Alves
Clar, i a més aquí
això que deies tu ara
dels 150.000 euros
ella primer
ja diu
en un escrit judicial
que vol renunciar a això
i a la llei
del només si és si
segons ens expliquen
els experts
també es canvia això
és a dir
fins ara
si tu renunciaves
ja havies renunciat
però la llei
sí que contempla
que tu en un primer moment
pot renunciar
com fa ella
però després
quan te n'adones
realment del que has viscut
i del que has patit
i de tot el que et suposarà
de baixes
de psicòlegs
i tot això
poder fer enrere
i això també és un canvi important
d'aquesta llei
de la que insisteixo
que només hem explicat
les coses negatives
però que també té
moltes coses positives
de l'acompanyament
de la víctima
i per exemple
en aquest cas
la víctima avui
està amb les mosses
de l'unitat
de les UCAS
que porten un any
treballant amb ella
que porten un any
anar acompanyant amb lui
està amb ella
i marxar amb ella
tot això són coses que
de manera directa
o manera col·lateral
tenen a veure
amb aquesta nova llei
amb l'estatut de la víctima
recordem-ho
que aquest estatut de la víctima
farà que avui
ella també
declari a la mateixa sala
de vistes
però separada
d'una manpara
i que la seva veu
amb l'enregistrament
que es fa
a la sala de vistes
per consum intern
per entendre'ns
tindrà la veu distorsionada
és a dir
perquè ni un funcionari
ni ningú
la pugui reconèixer
és una víctima
que arriba
molt reforçada
perquè hem tingut
les tesis
des del principi
durant un any
malgrat les pressions
aquí
a l'Audiència Provincial
de Barcelona
i a més a més
arriba empoderada
per aquesta
assistència
de la UCAS
d'aquesta Unitat Central
d'Agressions Sexuals
per tant
conforme passen els minuts
si no rebem notícies
d'un pacte
el pacte
cada vegada és més remot
doncs seguirem
aquest judici
Maria Lúlia Rebella
Raquel Carranco
i Miquel Jark
una abraçada
que vagi bé
gràcies
adeu-seu bon dia
una pausa i tertúria esportiva
al Matí de Catalunya Ràdio
El Matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
hi ha un nou hospital
de referència a Mataró
a què et refereixes?
a un nou hospital
de Creu Blanca
el grup de referència
en diagnòstic per la imatge
a què et refereixes?
a un nou hospital
de referència
amb totes les especialitats
la més avançada tecnologia
el millor quadre mèdic
i servei d'urgències
24 hores
a què et refereixes?
nou hospital
Creu Blanca Maresma
a Mataró
Creu Blanca Ponés
per la teva salut
som referència
fa quatre dies
eres un nen petit
i mira't ara
fer-te un home
amb feina
amics
casa teva
ai
estic molt i molt orgullós
de tu fill meu
gràcies
em pot arreglar la cisterna?
hauré d'encarregar una peça
però sí fill meu
sí
per 17 milions d'euros
et fas parar de qui sigui
ja hi ha la venda
el cupó de l'extradia
del pare de l'once
el 19 de març
17 milions d'euros
extradia del pare de l'once
ara qualsevol vol ser pare
a tots els que jugueu a l'once
ben jugat
jugues responsablement
i només si ets major d'edat
quan la realitat
és trista i avorrida
el millor és inventar-se
una bona història
Paco Mir dirigeix
Esperant Mister Bojangles
amb l'U Amat
Lluís Villanueva
i Sílvia Abril
la boja i divertida
història d'amor
d'una família
molt poc convencional
Esperant Mister Bojangles
el teatre poliorama
amb més del creuer
a Azul Marino
ara
el millor preu
fins un 10%
de descompte
reserva per només
50 euros
i sense despeses
de cancel·lació
i a més
els nens gratis
reserva fins al 28 de febrer
a les agències de viatges
Serosqui Guazún Marino
i aquest mes
posa rum
al teu creuer somiat
Te quiero
lo sé
porque me cuidas
y no te cuesta
Soy Andrea Balbuena
poeta
Aquest 14 de febrer
volem desitjar-te
Feliz Dia de Sant Valentí
El Cort Inglés
a la botiga
web i app
Arribem al final
de la temporada
de Joc de Cartes
amb un capítol
molt especial
Jo no sé
que m'hi trobaré
el que sí que m'han dit
és que farem
un tast
de cada programa
Joc de Cartes
últim capítol
de la temporada
a TV3
dimecres a la nit
L'Enigmàrius
amb Màrius Serra
Avui l'Enigmàrius
feia
possessiu d'Osona
i la resposta
era
seva
Calia
social possessiu
seva
amb el municipi
homònim d'Osona
1.542
dels 1.633
participants
l'en encertada
per tant
dona 5 punts
per a la lliga
guanya el lot
de xocolates
Torres
Concepció
Gispert
Terrides
i avui
també ens heu dit
Tona
Seus
o Ausa
Som Connexió
la telefonia conscient
que et cuida
una operadora
segur que si truco
em deixeu escoltant
cançonetes
i parlant amb robots
cap quadrats
a Som Connexió
no parlaràs amb màquines
parlaràs amb persones
que t'escolten
ah tira
les operadores volen fer
trinco trinco
encolomar històries
i permanències
si vols
truca i comprova-ho
Som Connexió
telefonia conscient
que truco
eh
que truco
escolta m'agrada molt
el teniu en una talla més
una talla més
el sofà
ai
perdó
perdó
volia dir una plaça més
fins al 29 de febrer
arriben les rebaixes
de la llar del Corte Inglés
fins al 50%
de t'escompte
en sofàs
il·luminació
mobles i decoració
a la botiga web
i app
al Corte Inglés
qui és
Josep Lluís Muñez
un home que buscava
reconeixement social
i molt acostumat a guanyar
és i serà
el millor president
de la història
les seves preocupacions
guanyar diners
pagar pocs impostos
el que en temps
d'emplar
en diríem
un humanot
jo he fet gran
al març
Nits sense ficció
Núñez
els dos primers capítols
dimarts a la nit
a TV3
ja disponible
a la plataforma digital
descarrega
3CAT
Cellers Maset
vins i caves directes
del celler
a casa vostra
us ofereix
la tertúlia esportiva
10-7-7-6-7-7-7-7-7-7-8
la cedeix corteta
per Vítor Roca
gol
gol
gol
gol
gol
gol
ha marcado el brasilero que
comienza a demostrar el parque. L'hem anat a
fitxar.
¡Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
¡Extraordinario!
¡Extraordinario!
¡Quina jugada del Girona
por la banda esquerra que si Sabino,
que si Miguel, que si ahora tú,
que si ahora el brasilero, que si ahora el madrineny,
que si ahora lo tienes tú, que si ahora la porto yo!
Doncs així arribem en aquest dissabte que ve,
que el Madrid jugarà contra el Girona.
Joel Díaz, bon dia. Bon dia.
Què ha passat aquí, Lloberes? Bon dia, a veure.
Lloberes, posa't els auriculars.
¿Vas a tirar el cafè per sobre Ramon Bessa?
Perdoneu, perdoneu.
No, Ramon, bon dia.
No, és que com que no desparen taula, tu saps què és desparar taula?
L'Aiga Tudel, bon dia.
Sí, clar, potser què és desparar taula.
Què vol dir, això?
No, vull dir, perquè a vegades no s'utilitza aquesta manera de dir
que sembla com una mica mentida.
Treure els plats de la taula.
Sí, però desparar taula.
No, però no vol dir això. No vol dir això, mestressa.
No, no, ara...
Ara fa una cosa com el bar.
O sigui, m'entens? L'acció és que jo tinc...
No, no, t'ho explicaré.
Jo tinc... M'ha fotut el cafè sobre.
I aleshores rebobina de quina és la causa.
No que ja ha fotut el cafè sobre,
sinó que hi ha hagut algú que no ha desparat taula.
És un exemple de bar.
Molt bo, molt bo, senyor Bessa. Bon dia.
Bon dia tinguim.
Sí, senyor, molt bo. M'ha agradat ara aquesta definició.
Ja podem marxar. És el bar.
Lloberes i Bessa s'estan consolidant com a parella còmica.
Còmica?
Això a la llumre ja no li ha agradat.
Que no ho veus?
Ja té gelos, el Joel.
Còmics no ho som, ni ell ni jo.
Estàs enfadat, Lloberes, perquè t'he dit mestressa.
I mestressa vol dir dona que té alguna cosa
o algú sota el seu domini.
Això m'ha agradat.
Ara ja he canviat la cara.
El domini tens, per exemple,
gent de Seguretat de Catalunya Ràdio,
perquè et deixen aparcar aquí davant,
que encara no sé com et deixen aparcar.
Aquí només aparcan ministres, directors,
i Mònica Terribas en el seu moment.
Però ningú més s'ha vist aparcar aquí.
Fa 20 anys que vinc aquí
i t'han impactat amb l'Ajuntament i amb tothom.
Què vol dir? Això és de tots.
Això no és teu.
La Lloberes és de Renda Antiga, a Catalunya Ràdio.
Entre altres coses.
Bé, Madrid 58 punts, Girona 56 i el Barça 50 punts.
Aquest dissabte Madrid-Girona.
Com anirà això, Lloberes?
El Madrid-Girona?
Home, sí, ja l'han pervertit abans de començar, no?
És a dir, pel que estem veient,
és dir, entronador o el canyet, o no?
Pim-pam-pim-pam, ja s'ho han arreglat una mica
perquè a priori el partit vagi d'una manera o d'una altra.
Però jo crec que el Girona encara donarà, donarà, donarà.
De totes maneres, Mitchell ens hem fixat en un detall, eh?
Primer deia que ell no s'hi ficava amb això de l'arbitratge
i després ja has vist com...
Home.
Com ja li ha tocat el rebre, perquè ara ja és dels importants.
Quan dius el canyet, deixem-ho clar, és perquè el van expulsar, diguéssim,
perquè, clar, estem en aquest context que els entrenadors pleguen
i dic que no és una confusió.
Ah, no, no, no, és veritat, és veritat.
El van expulsar i això, i em sembla que ell va dir
almenys que n'hi havia insultat, que n'hi havia d'això.
Per tant, ja comença a entendre què és.
Per què en tens aquí de perfil, aquest d'aquí que m'està filmant?
I no d'això, això m'està posant...
No li agrada res.
A la ràdio, si expliques una cosa, explica-la bé,
perquè això no s'entén.
Hi ha una persona que està filmant, doncs ja està.
I és per la xarxa.
I a més m'està filmant aquí el meu perfil,
i el perfil que no és bo.
Perquè ets la persona més guapa que hi ha en aquesta taula.
Però l'hi han dit...
Joel, gràcies.
Ara la ràdio és així, Llobera, es acostuma a ti.
D'acord.
Jo em fa patir molt el partit del Girona amb el Madrid perquè...
Ah, sí?
Sí, perquè...
A veure, el gol anul·lat a Àngel Herrera de l'altre dia,
jo crec que és...
Bé, no sé si algú és expert en reglament aquí,
jo diria que allò no té cap sentit,
jo no ho havia vist mai,
40 segons després...
O sigui, es produeix un fora de joc,
els jugadors de l'equip contrari toquen la pilota,
jo diria, fins a dues o tres vegades, ara no ho sé,
i al cap de 40 segons tenen un joc per aquell fora de joc que ha passat
després que l'equip contrari hagi tocat la pilota.
Això, Mitchell,
i jo entenc que Mitchell tingui una política de no parlar dels àrbitres,
però vull dir, quan t'atraquen,
doncs el mínim és enfadar-te.
Després t'hi pots intentar tornar,
però el mínim és enfadar-te.
Em fa gràcia per això que el Xavi l'altre dia deia
«estamos pagando el caso negreira»,
que jo sàpiga que el Girona no té cap caso negreira
i sembla que també té aquests problemes amb els àrbitres.
Igual la cosa té més a veure amb que el Madrid guanyi la Lliga
que no pas amb el caso negreira.
I que el Barça, segurament, doncs...
Avui no, no estic parlant del Barça, ja no m'interessa avui.
Ramon.
D'acord.
Primer una percepció que els àrbitres,
més enllà que se sentin escrutats,
que sigui molt difícil,
que és un ofici que ningú vol fer,
no poden actuar com a xèrifs.
O sigui, tu tens la sensació,
jo veig a vegades algun altre arbitratge,
la Premi o el que sigui,
que l'àrbitre pot esforçar un entrenador
però sense necessitat de fotre-li la targeta
com si fos un revòlver.
O sigui, la impunitat amb la que ells actuen,
això crec que els fa encara més desagradables.
No són fiscals, són jutges, per entendre'ns.
Això, un.
I després, ara el paper del Girona és molt diferent
perquè fins ara era un equip amic,
en el cas dels culers,
i l'equipo sorpresa o revelación,
en el cas dels madridistes o de la Lliga de Madrid.
Ara passes a ser un rival.
I quan passes a ser un rival,
no te'l mires de la mateixa manera.
Ja no és entranyable.
Ja no és entranyable,
i aleshores li comences a buscar les voltes i què passa?
I ara està en una situació,
però recordem que el Girona, crec que la Lliga,
no ha perdut cap partit a fora.
És veritat que el Madrid va guanyar Girona 1-3
en un moment en què justament va passar
una cosa semblant amb algun altre partit,
que és que el Girona va tenir
dues o tres ocasions molt bones
abans que marqués el Madrid,
i a partir d'allà l'equip no va saber sobreposar-se.
Però vull dir que ells també tenen un cert afany de revenja.
Però és veritat, com diu la Lloberes,
per exemple, la baixa de Blin,
que és una altra baixa d'aquestes que parlàvem del xèrif.
O sigui, un jugador ha de poder parlar-li amb l'àrbitre
amb l'educació,
i de dir-li, escolta, només afegeix dos minuts,
no creu que hauria de ser una mica més,
doncs es parla,
i si després t'insulta,
li treus la targeta,
però que constin,
ara veurem si hi ha més àudios i coses,
com que no sabem què passa,
doncs això.
I després, que el del barro que ha fet ara
ja no és re-arbitrar,
sinó que és el que intentava dir al principi,
que és rebobinar.
Rebobinar, on comença la rebobinació?
Perquè és clar, 37 segons des del gol,
fins que comença la jugada,
pots anar fins a que s'ha centrat de tonteria.
És a dir, qui alerta l'àrbitre?
Eh, eh, paramos, paramos, míratelo.
Mira, la seqüència.
I compte, eh, perquè...
Hi ha bar...
Fora de joc.
Fora de joc?
Fora de joc.
Sí, doncs, fora de joc.
És que clar, el problema és que és molt lluny,
o sigui, la jugada és molt anterior a això.
Passen moltes coses després d'aquesta jugada.
Exacte.
És que ha de ser la mateixa jugada.
Clar, no que ha passat 30 segons o 40 segons.
És que estem parlant ben bé de mig minut, eh?
Sí, sí.
Ja us ho dic jo, que oblideu-vos de la Lliga.
Aquest és el punt que deia el Ramon.
I Mitchell, que parlava així de clar.
Y la situació és clara que és un error del VAR.
Crec que no...
No se puede rearbitrar 40 y tantos segons després una jugada.
Crec que això lo tenim clar.
Y, además, que és canvi de posició.
Que hi ha dos o tres despejes de situacions controlables por la Real Sociedad.
I encara fa xeix el cadà i a Xavi.
Jo só pido que nos dejen competir.
Só pido això.
Ja no vull parlar més de els arbitres.
Porque luego se me gira todo en contra.
Pero que nos dejen competir.
Porque hoy es otro error flagrante.
Sin más.
Y desde el primer partido, si lo dije en Getafe.
Yo creo que estamos pagando lo del caso Negreira.
Tengo ninguna duda.
En aquest cas, estava parlant de l'expulsió de Víctor Roque.
Un escàndol, també.
Perquè aquella segona targeta...
De fet, aquí, aquesta segona targeta...
Per exemple, aquesta segona targeta a Víctor Roque,
que suposa l'expulsió,
difícilment al Bernabéu, un jugador del Madrid, l'hi treuen.
Bo?
Ha de matar algú.
Difícilment.
Exacte.
I aquest és el problema.
És a dir, tota la qüestió de l'arbitratge,
que sempre es parla de les pressions al Madrid,
jo crec que aquí el que passa...
Evidentment, els àrbitres no surten a xiulada
i amb unes instruccions a...
No pots expulsar jugadors del Madrid.
Però hi ha una pressió que porten els àrbitres
perquè al final, si tu i àrbitres,
que ha passat, que no ho expliquen públicament,
però que han pogut parlar amb alguns àrbitres de fa temps,
que estaven en actiu,
que han expulsat algun jugador del Madrid
o algun entrenador del Madrid important,
i s'ha generat polèmica a Madrid
i que la resposta ha estat que durant uns mesos
aquest àrbitre no ha xiulat al Madrid.
I això què passa?
Els àrbitres al final necessiten,
com aquell que dius,
aconseguir punts en partits importants,
els partits importants són Barça i Madrid,
per tu anar pujant en aquelles classificacions.
I aquestes coses passen.
Si tu no xiules bé al Madrid,
passa que tu et quedes com a apartat o a la nevera
quan es genera polèmica als mitjans de Madrid.
Què passa?
Que si tu xiules malament al Barça,
aquí es genera polèmica, aquí.
Però aquí no arriba a Madrid,
que és on es decideixen les coses.
La polèmica queda en els mitjans catalans.
En canvi, quan li passa al Madrid,
la polèmica es genera als mitjans madrilenys,
o madridistes, o les dues coses.
I llavors, per molt que també es quedi allà,
allà sí que hi ha les institucions de poder.
I això passa.
I això és la influència,
quan parlem de les influències que tenen els àrbitres,
és aquesta amb la pressió que tu xiules
i que les condiciona a l'hora de xiular.
Sí, però una cosa és la presència externa,
aquesta que tu dius,
del que és la premsa, etcètera.
Jo, la meva pregunta és
si no ho feu com els altres esports,
ja no dic el bàsquet,
que tens una comissió, per exemple,
que examina a cada partit,
independentment que sigui Madrid, Barça o qui sigui,
és a dir, tu tens com un...
Mira, seria un xerif en aquest cas,
o un revisor de què s'estudia tot el partit,
aviam si, doncs, on tu has fallat, on no has fallat, etcètera, etcètera.
I si no xiules bé al Madrid,
si no xiules bé al Barça,
si no xiules bé,
se't decanta,
o tu li dieu a la nevera,
o se't posa la sanció a cada xoc.
Però jo és que trobo
que el primer que s'ha de fer és,
Bar, unificar criteris,
perquè jo crec que aquí...
Però ells cada temporada estan unificant criteris
i explicant la normativa,
i els dirà que ho expliquen.
Hi ha les reunions, pregunto, eh?,
que no ho sé,
és a dir,
dels arbitratges amb els entrenadors,
amb les estafs de...
Sí, sí,
cada inici de temporada...
A l'inici de temporada
vam fer tota una xerrada
on els entrenadors
van poder demanar i explicar
i quines coses ells...
que havien de millorar.
D'acord, d'acord, d'acord.
El Girona li va dir
que no anessin tant al bar,
per exemple.
D'acord,
doncs llavors vol dir
que molts no s'han...
Perdona,
no s'han enterat
de com funcionaria el bar.
No, però és que...
O el bar no funciona
com els entrenadors són.
No, anava a dir,
simplement que...
El més greu
és que els jugadors,
fins i tot els jugadors,
ja diuen públicament
que no tenen ni idea...
Els jugadors
mai han sabut massa el reglament, eh?
Ara em sap greu,
perquè quan va acabar
el partit del Girona,
ara no sé
quin jugador del Girona li van...
Si tu jugues,
jo saps quin reglament hi ha,
pleguem.
Ara no sé...
Si m'ho sabeu dir,
el jugador que ha acabat el partit
va atendre els mitjans del Girona
va dir clarament
que ell no sabia
que es podia rebobinar
tant una jugada
per arbitrar un...
Ningú ho sabia.
Cony,
si el jugador,
si el propi jugador professional d'això,
que és el primer interessat
en saber què no pot fer,
no sap que allò
se suposa
que és antirreglamentari
i pot passar dues coses.
O que no ho sigui
d'antirreglamentari,
que sigui una cosa subjectiva,
o que aquest jugador
sigui negligent en la seva feina
i no tingui ni puta idea del reglament.
Jo crec que deu ser la primera, no?
No.
Normalment,
jo pocs jugadors...
Que no la té la informació.
No baire jugadors saben el reglament.
És a dir,
de futbol no ho sé,
de bàsquet ja t'ho puc dir, eh?
I més que en el bàsquet,
per exemple,
canvia cada any,
canvien les normatives.
Jo crec que s'ha volgut incorporar
una mica tota la tecnologia
dels esports americans
dient que tot això ajudaria,
doncs com es fa un partit de l'NFL,
com es fan diferents partits,
que hi ha en aquestes consultes,
aviam si ha set falta o no ha set falta.
Sí, però són consultes,
als Estats Units són consultes
retransmeses en directe,
públiques i transparents.
I a més a més,
el joc amb les mans
és més pausat que el joc amb els peus.
Dios, una de les lluites
que no es pot quantificar
una desmarcada
amb el futbol
com sí que es pot quantificar,
per exemple,
amb el bàsquet.
Jo, pel que tinc entès,
fins i tot últimament,
ara que estem...
Jo compraria una mica el bar
també amb la intel·ligència artificial,
de dir,
depèn de l'ús que en facis.
El mitjà està concebut
per ajudar,
però el que està fent ara
és arbitrar,
no ajudar,
no entrar a les jugades
manifestes
que hi pot haver hagut un error.
Aquí no és un error,
és perquè li rota
amb el tio del bord,
no perquè hagi passat el camp.
Aleshores estem confonent.
Quanta més gent hi ha ficat,
pitjor.
I això ara és una assemblea.
És com cada partit,
els jugadors ja no celebren ni els gols,
estan mirant tota l'estona
els línies i tal,
s'ha perdut aquelles espontaneitats,
s'han perdut moltes coses.
Això una.
Dos,
en el cas del Madrid,
hi ha una cosa que per mi
és més punible,
que és a dir,
el Barça fa que parli en Laporta
o que parli Xavi.
El Madrid no ha obert ni la boca a Florentino.
Té Real Madrid Televisió
i això és el que a mi em cou.
És a dir,
quan tu dius,
no, no, no,
si nosaltres no diem res,
ho diu un canal de televisió,
i dius,
bueno,
estàs utilitzant un canal de televisió
sistemàticament.
Ahir, per exemple,
el discurs de Real Madrid Televisió
va ser que al Madrid
li havien estafat tres penals.
Tres penals.
Jo no ho sé si ho són o no,
però vull dir,
ell,
el discurs,
tu no sortirà a Botraguenyo
o et sortirà el president del Madrid
o l'entrenador parlant d'això.
Callen.
Perquè els hi va bé.
El senyorío.
I a la línia del que diuen també
la Laia i la Lloberes,
hi ha una cosa que també és veritat
perquè ho entenguem.
Nosaltres,
la premsa,
ho fem moltes coses malament,
però hi ha una diferència
entre el que passa
a la sala de premsa del Barça
i el que passa
a la sala de premsa del Madrid.
A la sala de premsa del Barça,
totes les cadenes,
totes les xarxes
tenen dret a poder demanar
i a respondre.
Alguns dies se'ls hi retira la paraula,
no se'ls hi don la veu
perquè han tingut un comportament
que el club ha considerat punible,
però normalment
tothom pregunta.
Els mitjans catalans
difícilment tenen corresponsalí a Madrid
i si la tenen,
no els hi passen la veu.
I aleshores això fa
que el discurs
també s'amplifiqui molt
perquè no és el mateix que tu.
Si tu et poses
totes les pantalles de televisió,
potser diran
no, és que TV3 és molt culer
perquè és d'allà.
Però la mateixa regla de 3
tu veus TV5, Antena 3,
totes les altres que passen.
Llavors, clar,
aquest discurs
s'amplifica molt més.
Jo el que ara pensava
sentint el Ramon
és que si un president del Barça
és conscient d'això
que està dient el Ramon,
que és una cosa
que s'ha allargat molt
al llarg dels anys,
acabes pensant
que potser
pagar-li el Negreira
no és tan mala idea.
Saps què vull dir?
Ja, però...
No juguis amb això demò.
No, no, no, però...
Però això és justificat.
No, no, no.
És neutralitz...
Mira, ara que TV3 està fent
el documental de Núñez
és molt interessant
perquè allò comença
a l'època de Núñez.
Sí.
I Núñez comença
amb una cosa...
Com a Gaspar, diria que...
No, no, amb Núñez.
Gaspar està de vicepresident
i en Tom Parer
està de gerent
i en altres càrrecs.
Però el Barça,
en aquell moment, Núñez,
el primer que fa,
us recordo que hi ha un Barça-Madrid
que el Barça guanya 0-3 a Madrid
un dia que el Calderer
fa un gol preciós
i que ningú va a veure
perquè hi havia una vaga
a la televisió espanyola,
la federació...
La federació era justament
pel control del poder.
I el control del poder
als àrbitres
és paral·lel
o depèn
del que és la presidència
de la federació espanyola.
I això és el que està en joc
que és el que el Madrid
o la gent
que d'alguna manera
considera
que el que va fer el Barça
és punible,
que jo també hi estic d'acord,
és a dir,
no es pot fer una factura
per 7 milions,
però forma part
de l'estratègia
de neutralitzar el poder
que tenia el Madrid
fins aleshores,
que és igual que el Barça
que es diu
els intangibles,
que és el Barça
més que un club,
l'estil de joc,
tot això són intangibles
que a Madrid
els menys tenen.
És el mateix
que fa el Barça
justament amb l'intangible seu
que és el poder arbitral.
És exactament el mateix,
els intangibles
són molt difícils
de quantificar.
No pots pagar,
és que això no ho pots pagar,
no pots pagar,
no pots emetre factures
sigui quin sigui el concepte,
el deixar pacient dels àrbitres...
Jo no he dit
que s'hagi de fer
ni que s'hauria de poder fer.
No ho pots fer.
He dit que pots arribar a entendre...
Busca una factura
del Madrid de Frentino.
Però és que el Madrid
ho fa per altres canals,
aquesta pressió,
és una pressió més institucional,
més arrelada,
més...
Però per mi,
per mi...
Més latent
que no proactiva.
Però per mi,
jo crec que us aneu
d'energullir,
com es diu,
orgullir,
no,
que us heu de sentir
satisfets...
Orgullosos.
Orgullosos,
orgullosos,
de què els...
Com et diria?
Doncs que la premsa,
per exemple,
aquí no formeu part
del que és
el mateix que fa Madrid.
Per mi,
una Telemadrid
que estigui
tota l'estona
doncs cridant
i...
amb la samarreta
i de hooligan,
per exemple,
com a...
No,
no m'interessa.
A mi,
els periodistes
no heu de ser això.
O sigui,
el Francesc Garriga
quan va anar a Madrid
no li van donar,
per exemple...
No, no,
ni veu,
ni veu,
cap vegada.
Quan estava
a cada corresponsal
allà a Madrid,
que cobria el Real Madrid,
no podia fer cap pregunta.
Ens en reiem i tot
perquè cada vegada
ho intentava
i mai ho conseguia.
Quan veig a jugar
aquí al Madrid
no te'n donen mai,
tampoc de tot.
No, no, no.
Ja no és un tema
de com enfoques
els titulars,
sinó de com tu
pots intentar
saber alguna cosa
o rascar una resposta.
Aquí sí que seria
el mecanisme,
diguem,
a nivell de...
Doncs això,
de la premsa.
A mi el que m'interessa més
és el per què
el Barça
no sap tenir influència,
diguem,
amb els centres de poder
federatius
i arbitrals.
Ho dic així de clar.
Bueno,
sí que n'ha tingut
amb èpoques.
Ara no és el moment...
No,
vull dir que ara
no és el moment
que en tingui.
A veure Xavi
o Laporta,
per exemple,
doncs,
quasi com justificant-se,
no m'agrada
públicament.
No m'agrada.
Ho has de saber fer
pels camins que s'ha de fer.
Justament,
una de les coses
que es valorava
des de Barcelona
molt positivament
de Joan Laporta
en el seu anterior mandat
era justament
que tenia
molt bona relació
amb el Villar,
president de la Federació Espanyola
i amb la UEFA.
I és una cosa que es deia...
Estem en Renan d'ara.
Estem en Renan d'ara.
Sí, però,
curiosament,
tenim el mateix president.
No,
però aquí comença...
No, no.
Les segones parts
no són sempre el mateix.
Jo recordo
la primera intervenció
que va fer aquí,
que va parlar
del madridisme sociològic,
us recordeu,
que és quan ell
va haver de començar
a marcar distàncies
perquè tots dos
han anat plegats
per la Superlliga.
És a dir,
és com tu quan...
Això de la Lliga
l'anem portant
però el nostre objectiu
és la Superlliga,
és fer una premia
i el nostre.
Per tant,
això va passant
i el Barça,
d'alguna manera,
ha anat caient aquí.
Per què?
Aquest any,
quan el Xavi adverteix
de totes aquestes històries,
encara que estiguis pendent
de la Superlliga,
tu has d'acabar guanyant la Lliga.
L'any passat,
el Barça a Europa
va ser eliminat
a la fase prèvia,
però era el que tenia
el poder a Espanya
perquè havia guanyat la Lliga
i això feia
que als Estats Units
o a Alemanya
o a Rússia
deien,
qui és el campió?
El Barça.
Per tant,
ja podies anar a explicar
el que vulguis.
Per tant,
el Madrid,
dos anys sense la Lliga,
té una pressió sobre...
I no estic dient
que la Lliga
estigui influenciant...
Però el Madrid,
aquest any,
necessita guanyar aquesta Lliga.
No sap
el que farà Europa,
però si no,
tu estàs cedint
el poder,
per dir-ho d'una manera,
local.
I quan t'has de vendre
la marca global,
si has perdut
el poder local,
i és aquí
on tu has de tenir
influència
als òrgans de govern.
I ara,
en aquest moment,
què ha fet,
per exemple,
la Laporta?
Retirar la querella
contra la Lliga
del crèdit del CUBC,
intentar que el fair play
sigui més flexible
i ser més manyac
amb Tebas,
que és un dels grans rivals
en aquest moment del Madrid.
En qualsevol cas,
hi ha aquí
dues qüestions,
que una és
la pressió
que s'exerceix
sobre els àrbitres,
que és una cosa històrica
que sempre ha passat
i que a curt termini
difícilment
tindrà solució.
I l'altre és
què passa
i què es fa amb el VAR
ara,
a curt termini,
perquè els problemes
que hi ha ara
hi ha com un desgavell
que gairebé l'àrbitre
que xiula el partit
té menys importància
que qui xiula el VAR.
Vull dir,
el sistema que estava
creat del VAR
i dels àrbitres
ara mateix
està en un punt
de crisi absolut,
de credibilitat
pels àrbitres
i de funcionament.
Per tant,
a curt termini
jo crec que
ells han de fer
un pensament
de què fan
ara amb el VAR
i de tornar
i de parlar
i de tornar
a seure's amb tots
i de veure
com és...
És que és molt difícil.
Tenen un exemple
molt fàcil
a la NBA.
O sigui,
si realment
volen veure
un lloc
on funciona
el videoarbitratge...
I a l'Eurolliga
també podrien fer-ho,
a Europa.
A l'Eurolliga
i a la NBA
ho tens claríssim,
ho veus claríssim,
com s'ha de fer
un videoarbitratge
transparent,
en directe
i sense perdre
gaire temps.
No és gaire difícil
si ho vols fer bé.
El tema
és que no es vol fer bé.
Però hi ha un factor
que està lligat
amb aquest.
El VAR
ha provocat
que la indústria
mediàtica
visqui
un temps
extraordinari.
Perquè hi ha
youtubers,
xarxes socials,
tot això
estem parlant d'això.
I això és el VAR
i és la indústria
mediàtica,
que és el divertiment
o l'entreteniment,
la dificultat
per analitzar
una cosa
que és objectivable.
I ens en anem,
per on ens en anem?
Per això què dóna?
Tertúlies,
dóna programes de ràdio...
Una altra narrativa
dels partits.
Tens una doble narrativa.
Per això la sostenen?
És que el VAR
quan es va crear
es va dir
s'acabaran les polèmiques.
Al revés,
al revés,
molt pitjor,
molt,
i a més a més
que estem tres hores
per saber això,
si tenim un gol,
si no,
i d'això.
Podem enraunar
de Vito Roque?
De Vito Roque?
Roque, Roque, Roque.
Ja he dit
que avui no tenia previst
parlar del Barça,
vull dir que...
Ah, avui no,
no és Barça.
Ah, d'acord.
Clar,
a banda d'això,
diguéssim que Madrid,
que ja estem parlant
molt de nivell més polític,
de la Fórmula 1
a l'Ando Madrid,
ara, per exemple,
acabem de saber,
i ara donem detalls,
que la mascletà
es farà per primera vegada
a Madrid.
Què dius ara?
Tònia Tàpia.
Sí,
era una de les peticions,
reclamacions
de l'alcalde.
El Meida,
doncs bé,
ja té data i lloc.
Serà el diumenge
18 de febrer
i el lloc escollit
és una zona
que està situada,
diguéssim,
entre la Casa de Campo
i Madrid-Rio,
diu l'Ajuntament,
que és un espai privilegiat
i que és una iniciativa
que es fa
per la bona col·laboració
de l'alcaldia de València
i que,
doncs,
en el passat cita de Fitur
ja van posar fil a l'agulla
per poder-ho fer
i, doncs,
una altra activitat
que estàs de Madrid.
Això és una cosa típica
del País Valencià.
Absolutament.
Durant les festes a Sant Josep.
Sí, sí, sí.
És a dir,
no entenc...
És a dir,
a Madrid.
Sí, de fet,
és la primera vegada
que hi haurà una mascleta
fora de la comunitat valenciana.
Però no es deixa de fer a València,
no, Tania?
No, no,
no es deixa de fer a València,
diguéssim,
que és complementària.
Hi hauria una revolució, no?
No, de fet,
es farà abans aquí a Madrid,
si no m'equivoco per les dates,
perquè 18 de febrer
és abans
que siguin les festes
de les falles a València,
que és quan sempre sentim
aquestes típiques mascletas,
però era un dels capricis
del Meida
que la capital madilenya
diu
o també tingués
és un dels esdeveniments turístics
més famosos de l'Estat,
doncs bé,
ja té...
Això també aniria...
Però, perdona, Tania,
això aniria també
amb la idea
de la Iuso
de dir que Madrid
és la capital d'Espanya
i, per tant,
Madrid exhibirà
lo que los pueblos
de la perifèria
i el mundo...
Ah, com el poble espanyol.
No, pregunto,
vaig una pregunta.
Com allò del poble espanyol.
No va serrat.
Veus?
No, no.
No va serrat.
Somos Madrid
i la capital d'Espanya,
doncs també en tenim
les falles.
Si fem això,
hi ha d'haver una mostra
de cada folclore regional
a la capital.
Ja, ja.
Ara vindran a parlar
per a tu, eh?
Ojo, eh?
I ens fa ser
de la marca d'Espanya
d'Esports
que les masclatars
no només es fan per falles,
sinó que es fan també abans.
Per tant,
bueno, està bé.
Està bé, està bé.
Ja sabeu,
no teniu plans
el 18 de febrer,
us esperem aquí a Madrid.
Abans aniríem
al País Valencià.
No n'estàvem
fins més enllà
de les masclatars de València,
almenys jo
que me l'has hagut
d'empassar totes.
Bueno, tu per què no és convidada
a la Rita Barberà?
A primera fila.
A veure,
a les americanes
coneixeu l'anècdota de...
No, hi tornem,
va, ens anem.
Ens anem
perquè si no hem de donar
a la taula del bàsquet.
Que molta gent
que ens està escoltant
no sota que...
No, no, no,
no hi tornem una altra vegada.
Jo no ho sé, jo no ho sé.
Quan entrenava
a la Lloberes a València,
una vegada, no?,
una entrega de premis
era de cinema, no?
Mira, com ara els gaudir
quan entendre'ns.
Sí.
I estaves allà
i la Rita Barberà
quan era alcaldessa
va trencar el protocol
per venir-te a saludar.
Llavors, es va acostar a tu...
És fatalíssim.
El que tenim públic
m'aixecaré per fer-ho.
Una altra vegada.
Què vol dir?
No et sent la gent
però no cal.
I el costat era fer...
Pitxurri!
Li va fer...
Et va fer pitxurri la Rita Barberà?
Sí, encara, Joel,
tu segueix i la veta.
És mentida.
Això és una llegenda
que s'ha inventat amb els ditets.
Que tenies complicitat amb ella, segur.
Aviam,
i anàvem tantes vegades
perquè anàvem a presentar
tots els trofeixos que guanyàvem.
Jo no estic dient
ni que sigui bon i dolent.
Jo dic que tenies complicitat.
Estaves que ments fets.
Complicitat no vol dir...
És a dir, nosaltres...
No he dit connivència.
No he dit connivència.
No, espero.
No, espera't.
He dit complicitat.
Però ara, perquè es nota
que no teniu res d'enraunar, eh?
Com a amiga...
Com a amiga seva.
Amiga no.
Jo no tinc ni amics,
ni en vull.
Quina opinió tens
sobre les teories
de la conspiració
que afecten a la seva mort?
Que diuen que es viva.
Hi ha gent que diu que es viva,
i hi ha gent que diu que la van enverinar.
Tu, com a amiga, què penses?
Jo no...
Torno a repetir.
No sóc amiga de la Rita Barberà
ni de ningú.
Com que no, si et diu pitxurri.
I, a més a més...
No, una cosa és el que em digui la gent.
Tu també em dius mestressa, m'entens?
I no sóc amiga teva.
És veritat.
Ara que hi ha el que parlava el Ricard
de la Fórmula 1,
crec que és també un debat molt interessant
de saber fins a quin punt
els organismes públics
han de subvencionar
o han d'invertir
en un gran premi de Fórmula 1.
I això ha de ser transparent,
que és el problema que hi ha hagut.
No sé quan ha costat Montmeló
i què costa i si estan disposats.
Ara sí que és veritat
que plantejo una cosa
que Madrid ha pres d'alguna manera
de Barcelona,
que és la marca de l'esport.
Barcelona sempre ha tingut
una marca de l'esport
que ara ha començat a recuperar
com a capital de l'aigua.
Perquè són els campionats mundials
de natació, la Copa de l'Amèrica...
Llavors tu, com a Barcelona,
dius clar, jo me puc anar
a Collserola o me'n vaig a la Barceloneta
quan et lleves el demàtí.
Això és un valor que no té Madrid,
per exemple.
I que apostar per l'aigua
em sembla perfecte
perquè és una manera que a Madrid...
Bueno, llevat que fotin una piscina
o no sé com s'ho faran...
Espera't, espera't.
És diferent,
perquè està agafada l'aigua.
I a la Fórmula 1 passa igual.
Les motos, tot això,
tu has de tenir...
Si és que a Barcelona,
perquè ja és consolidat,
igual que hi ha altres activitats empresarials,
tu, l'imatge de marca,
has de fer que tota la iniciativa privada
fins on arriba
i si ho has de complementar
amb la pública i que se sàpigui.
Perquè el dubte ara és
d'on surten els calés.
Però ja ho sabem, ja ho sabrem.
Ja ho sabem que tot és capital privat,
ha dit, en el cas de...
Ja ho veurem.
De totes maneres,
que el tema de la masclatà
només té un significat.
És a dir,
que realment la capital
no té cap tipus d'enginy
per fer les seves pròpies festes.
Jo puc afegir una cosa, Ricard?
Sí.
És que ve a tall del que comentava molt Ramon
i és que és una notícia de cultura,
no és d'esports,
però és que em fa molta gràcia.
El festival,
hi ha un festival que es deia
Barcelona Beach Festival
i se n'ha anat a Madrid.
També.
Es deia Barcelona Beach.
Beach de platja.
Sí, sí, sí.
Madrid...
No, no, no.
Es segueix dient Barcelona Beach Festival,
però es farà a Madrid.
Una edició a Madrid i una a Galícia.
Doncs crec que és bastant representatiu.
Joel Díaz Ramon Bessa,
Carme Lloberes i la Ia Tudel.
Gràcies.
Una pausa.
Parlem de Shakira,
hi ha novetats.
Ara ho expliquem.
Sí, sí, sí.
Pares,
quantes caixes de vi
que us han portat els de Maset, no?
Aquest mes
van l'oferta del 3x2.
En pagues 2
i t'em porten 3.
Ah, parlant de 3.
Us hem d'explicar una cosa.
Com?
Que mai us saltin vins i caves
per celebrar qualsevol notícia inesperada.
Aprofiteu ara la millor oferta de l'any.
Cellers Maset.
Directe del celler a casa vostra.
El matí de Catalunya Ràdio.
Has tingut mai la sensació
que deixes de ser protagonista
de la teva pròpia història?
És hora de recuperar el control.
Aprofita que tornen els 10 dies
qui hi ha del 8 al 19 de febrer
i crea la teva pròpia història.
Visita'ns a la xarxa KIA
de la província de Barcelona.
KIA
Movement and Inspires
Un altre cop ta mare a casa?
Sí.
Diu que el nostre sofà llit
és tan còmode.
I fins quan dius que es queda?
Ostres, tu.
Sempre igual.
Relaxem-nos més.
A Galeries del Tresillo
estem de segones rebaixes.
Rebaixes de fins a un 55%
en sofàs,
sofàs llit,
matalassos,
decoració i molt més.
Galeries del Tresillo.
Te compra tu coche,
te compra tu carro,
te compra tu buca.
Te compra tu furgo,
te compra tu moto,
te compra tu auto,
carepà.
¿Te han hecho una oferta?
Te la mejoramos.
Has oído bien.
Mejor precio garantizado
y compromiso de pago
en 24 horas.
Ven a vernos.
A la hora del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
Ah, que ara tenim un pianista al programa?
Sí, he pensat que crea
un ambient especial
a qui l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh,
però estic gestionant
el departament de queixes.
Ai, no em diguis
que se'ns queixa molta gent.
Doncs sí,
és que no és fàcil
obrir el camí del cor
en un país com aquest.
Ai.
A la hora del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
Al món dels famosos
a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell,
Juliana Canet
i Marta Montaner.
A Catalunya Ràdio...
Postdates.
Les fórmules del passat
ni valen ni tornaran.
De Catalunya Mirall Trencat
de Joaquim Nadal i Ferreres.
Postdates.
La institució
de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Està aquí xerrant amb la Lloberes
i es fa tard.
Clorina Vázquez,
què tal?
Bon dia.
Què tal?
Bon dia.
Atenció,
perquè avui posarem el focus
amb Shakira.
Què ha passat?
Doncs ha passat
que s'ha filtrat un àudio.
Això?
Sí.
Un àudio
que ha vist la llum
durant només unes poquetes hores
perquè ràpidament
l'equip de Shakira
ha fet que s'esborri.
Ja va passar amb la cançó
de Manuel Turizo,
la de Copa Vacía,
i ara s'ha filtrat
el que sí que tenim
és la lletra.
Una cançó
que encara no ha vist la llum
que se suposa
que veurà la llum aviat,
o sigui,
en unes setmanes,
però al·lucina
perquè hi ha missatge, eh?
Com totes les cançons de Shakira,
ja saps que hi ha un missatge...
Clar, però és que
deus generar tants diners, no?
Home, diners per suposat,
però jo crec que...
Llavors dius,
bueno, anem fent.
Ho està fent molt bé
l'equip de màrqueting
perquè va llançant pindoletes
i ara realment
el que no sabem
és si és una pindoleta
cap a algú
del que s'ha enamorat
o algú
amb el que podria haver-se reconciliat.
A veure tu què en penses, eh?
Aviam.
Diu,
para que me tortures,
ja lo sé,
era una trampa
i volvia a caer,
andava sola
i te busqué,
ya me estoy encariñando,
dime si estamos jugando
o en plan de amigos,
això és molt millennial, eh?
Sí.
Es que me está fascinando
mejor no sigo
no es junto conmigo.
Sempre hi ha una part
de les cançons de Shakira
que no entenem, eh?
Però llavors
què deu voler dir, això?
A veure,
jo sincerament tinc la sensació
que hi ha bonde sana...
Si ha tornat en Piqué?
No, jo crec que no.
Sí que se'n parlava
d'una possible reconciliació
perquè darrerament
no s'havia visat
en Gerard amb la claretxia.
Des d'aquí tu
desmanteixo absolutament.
De fet,
el dia 2 de febrer
celebren l'aniversari
tant Shakira
com Gerard Piqué
i Gerard Piqué
va fer una celebració
íntima amb claretxia.
Vull dir,
la relació continua endavant.
El que sí jo crec
és que Shakira
vol fer creure
que hi ha alguna nova il·lusió
que ha conegut algú.
No sé si serà veritat o no
perquè realment
se li han adjudicat
un munt de parelles possibles
entre, no sé,
hi havia els noms
d'Alejandro Sanz,
de Henry Cavill,
de Lewis Hamilton...
Lewis Hamilton?
Sí, sí, també, també.
Que el pobre Lewis Hamilton
es veu que sortia
per potes cada vegada
que arribava Shakira
perquè se sentia
una miqueta assajat.
Ja.
Sí, però ho he dit
que jo crec que...
A veure, potser ha conegut
algú que li fa que l'in...
Però clar, el títol de la cançó
diu que podria ser
Encarinyada o La Llamada.
Sí.
Alguna mica de carinyo hi ha.
Home, si carinyo...
Sí que hi és,
però que la realitat
tampoc la coneixem.
Potser ja deixant això
perquè la gent comenci
a fer xup-xup, no?
I la gent en parli
perquè tothom pensi
potser que ha trobat
una nova il·lusió,
però sembla ser
que ara està molt centrada
en els seus fills
i que ara mateix
no podríem parlar de parella.
Veurem què passa amb el temps.
Però de moment cançó
ja està sobre la taula
i nova gira també pel 2024.
Que per ser ha celebrat
el seu aniversari 47 anys.
47 anys.
Igual que Piqué
el mateix dia.
El mateix dia.
Però es porten 10 anys de diferència.
10 anys, sí.
Piqué feia 37.
Com et deia,
ho va celebrar amb Clara Txia.
I Shakira el que ha fet
és publicar un munt de fotografies
també amb possibles noms
que se li adjudiquen.
Un jugador de futbol americà
que es diu Julian Edelman.
Hi ha una fotografia d'ell
que s'havia dit
que hi havia alguna cosa entre ells
més d'una amistat.
També amb un productor musical
que es diu Rafael Arcaute
que és de Sony Music.
També hi ha fotografies
de Shakira
al seu compte d'Instagram
amb aquest noi.
I a veure,
una celebració molt normaleta
amb el seu equip
parlant de la vida
i de la nova gira
que tenen planificada.
Que avorrit, no?
Sí, una cosa bastant avorridota.
Bueno, a veure,
bufes de les espelves
i poca cosa més.
Clar, tenint en compte
aquest Shakira
jo m'esperava
alguna cosa bastant...
Una festa més...
Sí, alguna cosa més...
No sé.
Miamiística.
Més divertida
o més boja, potser.
Perquè el Piqué,
com ho has celebrat?
El Piqué amb un sopar
també és bastant avorridot, eh?
Que per cert,
Piqué, que sàpigues
que va estar la setmana passada
a Miami visitant els seus fills,
que també se n'havia parlat moltíssim
que si no anava a veure els nens,
que si era un mal pare,
doncs escolta,
va a veure els seus fills
quan té la possibilitat de veure's,
perquè això a més
està estipuladíssim
per un conveni regulador,
que és el que van signar
quan es van separar,
no divorciar,
perquè mai van estar casats.
I escolta,
i darrere notícia també
de la setmana,
saps que Tita Cerbera
està a punt de fer un documental.
Sí, a Netflix, no he vist?
Sí, a Netflix,
que jo esperava que abans
s'allés a, no sé,
aquí a Catalunya Ràdio amb tu.
Bueno, és que tinc una...
Ho vaig dir l'altre dia en Antena,
hi ha una entrevista pendent, eh?
Sí.
Però haig d'anar a casa seva, a Andorra.
Doncs escolta,
que sàpigues
que ho tindràs bastant fumut,
perquè l'altre dia
va donar una entrevista
a Antena 3
on es va relaxar molt
i va explicar
una sèrie de coses
molt sucoses,
però, clar,
es va emprenyar el seu fill,
el Borja Thyssen,
perquè va ser massa sincera
i ara es veu
que ha tancat portes
i finestres, eh?
A fer més entrevistes,
dona't pressa
perquè potser el rotllo
de fer-ho en català,
potser això
se sent com més...
Però té molts secrets
Tita Cerbera?
Home!
Que si té molts secrets?
Vols que en parlem
dels secrets de Tita Cerbera?
Què podem dir?
A veure,
té un passat,
com tots nosaltres,
amb llums i foscors,
diuen que no vol parlar
precisament a les entrevistes,
que tot vol que sigui
molt controlat,
no vol parlar del seu passat
perquè saps que hi ha
moltes agendes urbanes
del que s'havia dedicat
quan era joveneta,
però això no és
el més interessant
perquè passat tenim tots
i tots tenim coses a amagar,
no?
Tots tenim secrets.
Jo crec que el més important
que hi ha aquí
és la seva relació
amb el seu fill,
la herència
del Baró Thyssen,
que encara saps
que coeja,
que el seu fill
diu que hi ha coses
que no li van arribar
com quadres
o part dels diners
i també se'n parla
moltíssim
de la vida sentimental
de Tita Cervera
que saps que a més
ella mateixa
diu que hi ha noms
a la seva llista
de conquestes
que la gent
es quedaria flipada,
com per exemple
ella parla
d'una relació
sentimental
amb un cantant
potser el més conegut
de la història
d'aquest país
amb el que podria haver tingut
alguna cosa.
Què dius?
Un cantant que es viu?
Un cantant que es viu.
El més important d'aquest país
no diguis el seu nom.
Quants anys té?
Més de 80?
Sí.
Un senyor que porta...
Viu a l'altra banda...
Viu a l'altra banda
del nostre...
Del llac gros.
Sí, que hem del nostre país
i també se'n parla
i no sé si algú
s'atrevirà a preguntar-li
el per què la relació
de la reina Sofia
amb la Tita Cervera
no ha estat mai
no ha estat mai
gaire correcta
i cordial.
Aquí, et deixo aquí
dos temes
a sobre de la taula.
Ja m'ha precisat
de estar escoltant.
Ara no em donen a l'entrevista.
Doncs escolta,
curra tu,
curra tu.
A partir d'ara
cada cap de setmana
tu què fas els caps de setmana?
Descansar una mica.
Doncs descanses a Andorra,
et poses allà
a l'Avinguda Meritxell,
allà a la Casa dels Formatges
amb una cadireta,
saps?
Amb unes ulleres de sol
i un diari
i anar esperant
a la Tita Cervera.
I cada vegada
que ha citit a Cervera
l'insisteixes.
Bueno, aquest últim tema
que has introduït
és interessant, no?
És interessant.
No ho sabies, això, veus?
No ho sabies?
Doncs sembla ser
que és encara més interessant
el que no podem explicar.
Però un dia
ho explicaràs.
Home, escoltes,
que després s'enxaperà
el programa
o em va a buscar
la policia
que la porta,
què farem?
No cal, no cal.
Bueno, no,
Básquez, gràcies,
com sempre.
Fins la setmana que ve.
Nosaltres farem una pausa,
arribarem les notícies
de les 11
i després parlarem
amb l'Averg Morillo,
companya d'aquesta casa,
perquè és un malalt
de ràdio,
de so,
i fa 11 anys
que fa un blog
molt interessant
que es diu
Espacio Sonante,
on recull
tota mena de sons
i moments sonors.
Ens ha trobat un caset
i ara explicarem
la història
d'aquest caset
després de les notícies
de les 11.
Fins ara.