La sensibilidad por la cual estamos, al menos por la mayor parte, es la sensibilidad periodística
y no pas ideológica, como intenta hacer creer el Paco.
¿Tú no te consideras sanchista?
No.
Pero sigueu honestos también.
David Madí, ¿vos consideras sanchista?
No, David Madí es Titepe.
Quim Arrufad, sería una gran sorpresa.
Y alguna cosa más.
Y alguna cosa más.
Ya.
¿Y a ver cuántos sanchistas somos aquí?
Pero yo diría una cosa que parece que es objetiva, ¿no?
Dos coses molt ràpides.
Una, els periodistes no som escèptics, tenim les nostres idees,
i en segon lloc hi ha una majoria abrumadora a l'estat espanyol i a Catalunya
de periodistes d'esquerres.
No passa res, jo he estat professor de l'Autònoma a Barcelona
i he donat periodisme, és a dir, que no tinc cap problema de dir-ho, no?
Ara, acabes, David és d'esquerres.
Un moment, acabes de posar David Madí en el sac dels d'esquerres,
perquè això sí que ja és gravíssim.
David no és periodista.
Mira, inclús et sorprendré, ni tan sols això, ni tan sols això.
No, ja sé que ets un home de dreta, un home d'ordre...
No, no, no, no, no, no, no, no, no em confonguis.
Jo soc liberal i sobiranista.
Exactament amb aquests termes.
No hi ets, Joel, el debat de si és liberal és...
No conec un sol sobiranista i no ser independentista.
Començant pel president Pujol, que jo li deia, i els estarà escoltant.
El liberalisme s'acosta a l'anarquisme.
Bueno...
Sí, finalment.
Sí, sí, perdona.
No rufis el nas...
Us heu fixat en un detall, que és que del món convergent el liberalisme diuen liberalisme?
Sí, que és veritat.
I un és liberal i no liberal, que no existeix, eh, liberal, però...
Perquè la paraula és llibertat.
És molt curiós, eh, perquè és l'intent de...
No em facis una teoria perquè no te'n sortiràs.
No, és l'intent de catalanitzar una mica la paraula, no?
No em facis.
En comptes d'anar a l'arrel llatina.
De confondre amb llibertari, no?
Bueno, de seguida farem tertúlia esportiva amb el Díaz i companyia,
perquè avui hi ha temes a comentar.
Abans agrair el David Madí, el Quim Arrufada,
per acompanyar-ho a Benda, el Sara González i l'Ester Palomera, per acompanyar-los.
Gràcies.
Gràcies, bon dia.
Gràcies.
Són les 10 i 2.
Última hora, el matí de Catalunya Ràdio.
I tu què ets, Òscar Fernández?
Ui, jo periodista.
Ah, veus?
Tens va, què diuen les notícies?
Que l'exconseller de Salut, Josep Maria Argimon,
ha defensat l'actuació del govern espanyol
en les operacions de compra de mascaretes durant la pandèmia.
En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio,
Argimon ha admès que el fet que fos una situació d'emergència,
amb falta de concursos, facilitava la picaresca.
Però ha recordat que després hi havia mecanismes,
com és el cas de la Sindicatura de Comptes a Catalunya,
que permetien auditar els processos.
Argimon creu que es va fer bé a l'hora de prioritzar l'urgència.
Els controls, evidentment, són més febles,
però hi són.
I després, que és necessari davant d'una situació d'emergència,
actuar d'emergència.
I jo crec que aquí el govern espanyol,
ho dic sincerament, no ho va fer bé.
És a dir, si el govern espanyol no hagués fet això,
avui encara estaríem esperant mascaretes.
Precisament, ho heu explicat el matí de Catalunya Ràdio,
el govern català actual ha fet una recerca
de tots els contractes de mascaretes
que es van fer arran del cas Coldó
i no ha trobat cap compra vinculada
amb aquesta trama de corrupció.
L'atur s'ha reduït al mes de febrer a Catalunya
de 700 persones
i ara hi ha inscrits a les oficines 346.000 parats,
segons les dades del Ministeri de Treball.
El descens a la desocupació ha estat més intens a la indústria.
El mes de febrer s'han fet 189.000 contractes,
més de la meitat temporals.
Ha crescut la contractació fixa
i ha baixat l'eventual.
Hem estat pendent també de la Vila Juyosa
perquè 3 persones en moren un incendi
en un edifici d'aquesta ciutat,
a la comarca de la Marina Baixa, Alacant.
Els fets han passat aquesta matinada.
Hi ha 15 persones més que han quedat afectades
per inhalació de fum.
L'incendi ha cremat un bloc de més de 20 plantes
situat a l'avinguda Mariners.
El foc s'ha produït al pis 11
i han mobilitzat unitats d'emergències.
Les víctimes mortals són dos adults i un menor d'edat.
Tots els afectats els han traslladat
a l'Hospital Marina Baixa de la Vila Juyosa.
I Catalunya és a la cua de les inversions de l'Estat,
només per davant de Cantàbria.
El govern espanyol va executar 370 milions d'euros
durant els sis primers mesos de l'any 2023,
un 16% del que hi havia pressupostat.
Són les xifres de l'informe general
de l'Administració General de l'Estat
que el Ministeri d'Hisenda ha deixat de publicar,
però que sí que ha remès al Congrés
perquè hi té obligació.
Madrid, David Megarejo.
L'has avançat al diari ara
i les ha confirmat Catalunya Ràdio.
Les dades diuen que ha dit
que va executar 94 milions dels 1.080
previstos.
Renfava invertir 36 milions dels 151 pressupostats
i ports de l'Estat 15 milions de 182.
Xifres que en global situen Catalunya
la cua d'inversió de l'Estat
només per davant de Cantàbria.
La llista l'encapçalen La Rioja i Madrid
amb el 52,7% d'inversió.
La mitjana de les comunitats és del 30%.
El 16% d'execució a Catalunya
també és la xifra que apareix
en l'informe del primer semestre
de l'any anterior, el 2022.
Fons del Ministeri d'Hisenda
diuen que la inversió millora
en el segon semestre de l'any.
Xifres que donen arguments al govern
per insistir en el canvi del model de finançament.
I acabem dient que hi ha progressos significatius
a les negociacions del Qaire
per aconseguir un alto al foc a Gaza,
segons un alt responsable egipti
que cita a la televisió el Qaire.
Les converses van començar ahir a Egipte
en absència d'Israel,
que no hi ha enviat cap representant.
L'objectiu és aconseguir una treva
abans del Ramadà,
el mes de de juni dels musulmans,
que ha de començar entre el 10 i l'11 de març.
L'Evele porta a Miami
i t'ofereix les passejades del matí de Catalunya Ràdio.
Avui en va Elisenda Roca.
Bon dia!
Vés, que és públic i tot avui.
M'agrada molt.
M'has dit que fa fred i ens hem quedat a l'estudi avui.
Avui passejarem des de l'estudi.
Podem bellugar les cadires així,
aquestes d'oficina que tenen rodes.
I ara faig moltes sentadilles.
Està bé això, eh?
Es diu en català, això no ho sé com es diu.
No ho sé, però potser Gatzonetes, no ho sé.
Bueno, ho faig a les 7 del matí.
Va molt bé perquè així m'activo.
Sí, està bé.
Tens públic jove,
que a més a més m'ha dit un d'aquests alumnes d'ESO
que vol dedicar-se al periodisme esportiu.
B, perquè ara ve la tertúlia d'ESPORTS.
Clar, ara de seguida ens hi posem.
Efectivament, i una noia que també diu
que es vol dedicar al periodisme.
No està perdut, aquest ofici.
Gent jove.
Patou.
No, no, els que s'hi volen dedicar en aquests moments
no sé si patou, eh?
La gent que s'hi vol dedicar és que...
Sí, perquè és molt vocacional.
Si no et converteixes en la veu del seu amo.
Esquats es diuen, set de dilles.
Esquats?
Com?
Esquats.
Esquats, però això sembla anglès.
Esquats.
E-S-Q-U-A-T.
Esquat.
Això ve de l'anglès.
No ho sé.
Reclamo Màrius Serra o Pau Vidal
que diguin alguna cosa, per favor.
Però avui no ens portes a passejar, des de l'estudi.
Avui, com que no passegem fora que fa fred
i ets fredolic com jo,
aleshores he decidit marxar a un lloc
que és una comarca on hi viu molt poca gent,
bàsicament perquè per anar d'un poble a un altre
que poden estar a 12 quilòmetres
t'hi pots tirar una hora i mitja.
Per què? Perquè hi ha corbes, eh?
Però té un paisatge meravellós.
Resulta que la revista viatjada National Geographic
ha decidit que el poble més bonic de tota la península
és català.
Ah.
Sí, i aleshores el recomana molt visitar
aquest mes de març primaveral.
Però què passa?
Hi ha una associació que es diu
Pueblos Más Bonitos de España
i aquest poble dic que no vol formar-hi part.
Per què?
Perquè clar, en aquest poble hi viuen molt poques persones
i això creix durant, per exemple, la fira de l'oli.
Ara fan oli verd, oli verd de primera premsada,
tenen una fira meravellosa i el poble és preciós
i és un dels últims reductes serraïns que van quedar
quan la reconquesta.
Aleshores, es troba a Tarragona
i aquest poble no és altre que Ciurana.
Home, preciós.
Preciós.
I és un poble que està a 730 metres sobre el nivell del mar,
és un poble que té uns cingles barrancs per fer escalada,
hi ha el pantà de Ciurana, hi ha tolls...
Oli, oli.
De tot, és molt bonic, és un poble empadrat
i a més a més té una llegenda, amic.
La llegenda de Ciurana?
La llegenda de Ciurana.
No la coneixia aquesta.
Clar, va ser l'últim reducte, com et deia,
de la reconquesta a Catalunya
i aleshores, clar, està ple de precipicis,
és un poble que fa vertigen, és preciós,
però diuen que allà, jo l'he vist, aquesta petjada,
allà hi ha un cingle de la reina Mora, se'n diu,
resulta que abans que entressin aquests cavallers
i soldats cristians bruts, pollosos, tal,
allà tots estaven, clar, els àrabs era una cultura
en aquell instant allà, rica,
regne de taifa, important.
Però resulta que la reina Mora va dir
ostres, que entren, i a mi em faran de tot.
I aleshores, què va fer Abdelazia?
Què va fer Abdelazia?
Va tirar pel precipici.
Va agafar un cavall,
va agafar un cavall
i va decidir estimbar-se.
Però clar, el cavall no és idiota.
El cavall va dir...
Va frenar.
Què m'estàs fent?
Què m'estàs dient?
Com que ens estimbarem?
Estimba't tu, el cavall.
I aleshores, va oposar resistència
quan ella va començar a galopar
per saltar ella i el cavall,
mira que bonic,
i matar-se,
abans de caure en mans dels conqueridors,
dels reconqueridors.
Aleshores, va deixar petjada,
marcada sobre la roca,
la seva petjada,
és a dir, la frenada que va fer
i hi és.
Allà hi és.
La pots veure.
La pots veure i és una llegenda, esclar.
I va saltar.
Efectivament va saltar i es va matar.
Però aleshores,
si la revista Nacional Geogràfic
la situa Ciurana com un dels pobles ideals...
No, un dels pobles no.
El poble.
El millor poble.
Però això té un efecte real?
És a dir, tu, per exemple,
mires llistes quan vas a...
Dius, aquest cap de setmana què he fet?
No, perquè jo Ciurana
el vaig conèixer abans
que aparegués a qualsevol llista.
Realment té un efecte,
és a dir, sempre em pregunto.
Sí, sí, sí, tenen efectes.
I efectes, sobretot, amb turistes de fora,
que de cop i volta descobreixen el Priorat,
descobreixen el Montsant i diuen
que, allà, que a més a més allà hi ha vins
i allà hi ha cosa bona
i és un paisatge que s'ha de descobrir.
M'agradaria saber també el criteri
per decidir què fa bonic un poble.
Ah, suposo que deuen tenir
una mena de corresponsals
que van i venen
i que van visitant, no?
Aleshores...
Ja, però què?
Perquè a vegades la gent ja fa bonic un poble.
No, no, no, no.
Perquè han de ser elements arquitectònics.
També.
Sí, sí, no parla del caràcter de la gent
perquè aleshores hauríem de treure molts pobles.
Gastronòmics, culturals...
Efectivament, això és el més important.
I allà, a Siurana, tens de tot.
Tens esglésies, monestirs,
és destí, com et deia,
per escaladors i excursionistes,
penyes segats, espaterrans,
uns edificis preciosos,
unes vistes de la Serra de Montsant,
de la Gritella, de les muntanyes, de Prades...
Vaja, jo crec que ho tens,
tens de tot allà.
Clar, sembla inexpugnable,
però finalment van arribar a entrar-hi
i van reconquerir-la, no?
I ara és un poble molt tranquil.
És un poble que té,
ja repeteixo, molts pocs habitants
que es tripliquen quan hi ha qualsevol...
Tripliquen o quadripliquen
quan hi ha fires del que sigui
o trobades del que sigui.
Per tant, haurem de preguntar a finals de mes
si s'ha notat l'efecte nacional geográfic.
Podries parlar d'alcalde o alcaldessa,
ara no sé si té alcalde o alcaldessa de Siurana,
efectivament,
però ja és un punt important
el fet que dintre d'aquesta associació
de los pueblos más venidos de España
Siurana hagi dit
no, a mi no ens hi posin,
per favor, no volem ser-hi.
Perquè aquí sí que hi ha gent que s'ho mira
i aleshores diuen,
ah, ja a veure...
Doncs mira, un està a Extremadura,
aquest poblet de prop al Jerte.
L'altre està...
Llavors vinga a autocars allà.
Exactament, eh?
Tot, de tota mena.
Ja, ja, ja, ja.
Famílies que diuen,
ai, mira, anem a visitar-ho.
Aleshores, què recomano jo?
Dues coses.
Si voleu conèixer l'ànima del priorat,
d'entrada llegir
L'Homig del món,
de la Roser Bernet,
que edita Club Editor.
Això per una banda.
La Roser Bernet és una gran, gran, gran...
És una gran reivindicadora, sí, sí.
I a més a més fa unes trobades
amb escriptors allà...
I amb vi, vinga.
Sí, amb vi i amb coques
i amb tot el que és allà.
I aleshores la Roser Bernet
el que reivindica és aquell territori,
protegir-lo i promocionar-lo,
però d'una manera, diguem,
sostenible i meravellosa.
Efectivament.
Ell està al Molà,
que és un altre poble
que també es pot conèixer,
que és meravellós,
però és que n'hi ha molts.
Aleshores, primer aquest llibre
i després decidir amb calma,
sense pressa,
perquè clar, tu dius,
ai, doncs mira, vaig a conèixer...
Perquè Siurana és una pedania
de Cornudella de Montsant.
Cornudella de Montsant,
o sigui, quan arribes a Cornudella
després de 3 milions de corbes,
val la pena.
És un poble preciós
i aquí tens el Montsant,
la muntanya,
i és espectacular.
Espectacular.
I la gent és encantadora,
també ho he de dir.
A banda de Porrera,
que molta gent dirà,
ai, mira, allà és on fa vi el Lluís Llach.
Lluís Llach i molta altra gent,
efectivament.
I recuperen, a més a més,
moltes varietats
de vins autòctons.
Fins i tot vaig parlar
amb una persona,
que no diré,
però que estava recuperant
varietats pre-filoxera,
que havien resistit
i que l'avi guardava unes vinyes
que no s'havien malmès
i que...
Sí, sí,
fan coses espectaculars.
Sí, sí, sí, sí.
Aleshores,
jo recomano molt,
realment,
fer el que se'n diu
turisme interior,
perquè sovint
ho tenim molt a prop
i han de venir
altres ulls a dir-nos
que teniu el poble més bonic
de tota la península.
Què està passant?
El tenim a tocar.
Desperteu Catalunya.
Desperteu Catalunya.
Desperta ferro.
Aneu a veure
on es va llançar
Abdelazia
amb el seu cavall
que va dir
què fas, boja.
I ella va dir
què faig?
Com m'enganxi,
com m'enxampi
em veuràs quina gràcia.
És un poble de pedra,
empadrat molt bonic,
de veritat,
amb una gent encantadora.
De fet,
ho és tot el priorat.
I val molt la pena.
Hi ha visites a bodegues,
hi ha visites a vinyes,
hi ha visites...
Val molt la pena.
I tenen molta llegenda.
Cada poble
té la seva llegenda.
Podem fer molt tipus de rutes.
El gent de Roca,
gràcies per acompanyar-nos,
com sempre.
Bona passejada.
Quina passejada?
Ara tornem.
Ja no cal ser
vuit vegades pilotador
per marxar a Miami.
Perquè amb l'Ebel
ara tens vols a Miami
i com sempre des de Barcelona
sense escales
i al millor preu.
I per celebrar-ho
sortegem cada dia
un vol d'anada
i tornada
per a dues persones.
Continua escoltant-nos
i descobreix
com hi pots participar.
L'Ebel.
Fly your way.
El Matí de Catalunya Ràdio.
El Martí és un propietari
que es vol vendre el pis
per 250.000 euros.
La Sara es vol comprar
un pis com el del Martí.
A la Sara i al Martí
els creuarà el destí?
No.
Els creuarà House 5 Connect,
la tecnologia de House 5
que troba el comprador ideal
tres vegades més ràpid.
Informa't a house5.com.
Sí, House 5.
Mira, colesterol alto.
Yo estoy igual.
Y si no haces nada
te sigues subiendo.
Ya, pero es que yo no quiero
cambiar mi vida.
Pues yo cuido mi alimentación.
Hago ejercicio
y tomo un Danacol
todos los días.
Danacol bloqueja parcialmente
l'absorción de colesterol.
El radueix en tres setmanes
y, a més, después,
ayuda a mantenerlo.
Danacol.
Reconegut por la Fundación Española del Corazón.
La meva regla.
Les meves regles.
Perquè ara, si tinc la regla,
puc tenir la copa,
les calces menstruals
o la compresa reutilitzable.
Gratuïtament.
Així estalvio,
cuido el planeta
i cuido la meva salut.
Això és molt fàcil.
Descarrega el QR
a l'app de la meva salut
i ensenya-la a la teva farmàcia.
Per la salut sexual i reproductiva,
8EMA.
Dia Internacional de les Dones.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Ei, què tal?
Sóc l'Actora Valls
i fa una estona
estava atabaladíssim
perquè avui estic molt enredat.
Però ha sigut
prendre'm un colacao.
Així que recorda
que tu també estàs en colacao
de veure les coses
d'una altra manera.
Saps que hem contractat
una cuidadora
per la meva mare?
La meva també en necessitaria una,
però ens dirà que no.
Doncs la meva està contentíssima.
Cuido.
Atenció a domicili de qualitat.
Avui a jo mai mai...
A tu què et passa amb el teu germà?
Tres.
Seis o quatre o dos, tia.
Ho sento per haver-te fet xantatge.
Ets una merda de persona.
Ahir et vaig veure amb una noia.
Pensava que eren parella.
Però és que jo no puc tenir parella,
no com tu t'ho imagines.
Jo el tema de l'exclusivitat no...
No.
Jo mai mai.
A TV3 aquesta nit.
Ja disponible a la plataforma digital 3CAT.
Sortir al balcó no compta com prendre l'aire.
Escapa't ja amb Welling a més de 80 destinacions
des de 24 amb 99 euros.
Vinga, reserva ja amb Welling,
que després sempre et queden dies de vacances per gastar.
Consulta les condicions a welling.com o la nostra app.
Més rectores.
Més directives.
Més dones caps de recerca.
Més dones caps de tecnologia.
Més directores de cinema.
Més dones caps d'obra.
Més comandantes d'avió.
Més presidentes.
Més dones.
Moltes més dones caps.
Trenquem el sostre de vidre
perquè les nenes d'avui
siguin les caps de demà.
Ajuntament de Barcelona.
El meu pare no plora mai
i mira que amb els Jocs Olímpics
hi va estar a punt.
Però res ni així.
Ara, quan li vaig dir
que amb el Forn Miele
podria veure el dauradet dels seus canelons
des del mòbil,
li van saltar les llàgrimes.
Forn Miele amb càmera i sonda tèrmica integrada.
Estrena l'ara a un preu especial
als distribuïdors oficials
o a la teva botiga Miele.
Catalunya Ràdio.
L'Enigmàrius
amb Màrius Serra
Avui l'Enigmàrius feia
Trigo a extingir-me
cinc vegades més que la pesseta.
I la resposta era duro.
Calia associar la primera persona
del verb durar
amb el popular duro,
que era una moneda
de cinc pessetes.
Rècord de temporada
d'encerts i de participació.
L'han encertada
1.657
dels 1.705 participants.
Per tant,
dona només 4 punts
per a la Lliga.
Guanya el lot de xocolates torres
Cèlia Garreta Roig.
I avui
també ens heu dit
Pela
Real
o Euro.
Si el presentador del teu televisor
parla així,
necessites el gran renove
de Mediamark.
Let's go.
Renova la teva tecnologia
i estaldia't fins a 400 euros
amb el colzades per euros
en una tele nova
i fins a 234 euros
amb el quilos per euros
en electrodomèstics nous.
Mediamark.
Saps que ara pots cancel·lar
els teus deutes
i gaudir d'una segona oportunitat?
Amb la llei de la segona oportunitat,
digues adéu als deutes
i comença de zero.
És el moment de recuperar
el control de la teva vida.
A Libertats sin deudes
estudiem el teu cas
de forma 100% gratuïta
i sense compromís.
Truca'ns o escriu-nos
un WhatsApp
al 622-83-5042
o visita
libertatssindeudes.com
i descobreix
com la llei
de la segona oportunitat
et pot canviar la vida.
Libertats sin deudes
622-83-5042
Agatha Roca
és una professora
associada d'una universitat
a l'última obra
de Victoria Spoonberg
l'imperatiu categòric.
Un retrat social
que planteja
amb molta ironia
què és estèticament correcte
quan el sistema t'ofega.
Del 28 de febrer
al 24 de març
al Teatre Lliure.
No et quedi
sense entrades.
Si obres el llibre
del Benviure
per la pàgina 9
podràs llegir
la següent reflexió.
La felicitat
no te la donen
els metres quadrats.
La felicitat
te la dona
la gent
amb qui els comparteixes.
Amb el cupó
diari de l'11
pots guanyar
fins a 500.000 euros
de dilluns a dijous
i practicar el Benviure.
Cupó diari de l'11
et toca benviure.
A tots els que jugueu
a l'11
ben jugat.
Juga't responsablement
i només si ets major d'edat.
Catalunya
rediu
Sallers Maset
vins i caves directes
del Saller
a casa vostra
us ofereix
la tertúlia esportiva.
Final
final
final
final
del partit
sense gols
a Sant Mamés
en un partit
que ens deixa
amb un regust
de boca
més aviat amarg.
De Jong
que es queixa
del torment dret.
I el salt
i al caure
se li duplega
el torment.
S'ha fet mal
Pedri.
Ai, ai, ai.
Una altra.
Sí, i estàs
ell mateix a terra.
Fes la passada, eh?
Ramon Bés
a la Gatudel
Joel Díaz
Carme Lloberes
bon dia.
Bon dia.
Com esteu?
Bon dia.
Bé.
Ui, ui, ui
quin bé més apagat Ramon.
De costipat.
Què ha passat?
Què ha passat?
Estàs gris
com el Barça?
Bueno,
penso que tot i estar refredat
estic millor que el Barça.
Perquè almenys
m'emprenyo.
I miro què prenc
per curar-me
o penso com ho haig de fer.
Vas al metge
i preguntes
i ara tens una sensació
que més enllà
que a la porta
li foti un
un batzac
amb una
safata
de canapés,
bueno, sí,
un batzac,
un batzac,
un batzac,
que per fer veure
que està enfadat
jo veig que és que
no passa res,
ja com un...
Home, hi ha hagut
autocrític aquesta vegada,
no?
Mira, escolta, escolta.
No hem fet un bon partit,
avui no hem estat còmodes.
Pràcticament els primers
15-20 minuts
hem estat bé,
però després la resta
doncs no.
I no podem estar satisfets,
avui hem de ser autocrítics,
pensar que hem de millorar
molt
per competir,
no?
Em recorda el mateix,
per tornar al punt
que va començar tot això
i no se li va fer cas,
la crítica
que després de perdre
amb el Madrid
van fer Gondogan
i Gavi.
Allò s'ha perdut,
s'ha diluït,
es va fer veure
que tot això
era una opinió
interessada de la premsa,
que no s'ajustava
a la realitat
i tornem a estar
al mateix lloc,
és a dir,
la falta de lideratge
o d'alguna veu autoritzada
més enllà
dels atacs d'eufòria
que venen,
que hi ha lliga,
que encara som a temps de tot,
no hi ha ningú
que faci una reflexió pública,
ja no dic d'interior,
a la gent explicar
que hi ha una certa preocupació,
que no saben
què passa amb les lesions,
o que no saben
com a l'equip
en un partit
en què té les opcions
d'enganxar-se a la lliga,
no només no té futbol,
que això ja ho sabem
que depèn de vegades
dels lesions
i de moltes circumstàncies
del rival,
és que no té esma,
és a dir,
quan un equip no té esma,
quan un equip no té voluntat,
quan no té amor propi,
quan no té la capacitat
de rebeldia,
és que és un equip
que tal li fot
o que està exhaurit
o pot ser que estigui
físicament malament,
no ho sé,
però el comportament dels últims,
sobretot si agafem
els últims 3 minuts
o 4 d'afegit,
que tu dius,
normalment el Barça
acabava fent algun gol
d'en tant en tant
a l'últim minut,
els d'ahir
és que són
com si hagués durat una hora,
és a dir,
jo no hi havia ningú,
només tenia la pilota
com dient,
avui com a mínim
no perdrem.
La sensació era
que ja ens anava bé l'empat,
no?
Era una sensació
molt evident.
Jo crec que és
un altre partit
en el qual
el Barça
s'assembla més o menys
al que hauria de ser
un equip
durant un quart d'hora
i 20 minuts,
mitja hora com a molt,
i després,
i les lesions,
és a dir,
surts d'aquest resultat,
a més a més,
amb dos lesionats importants,
per tant,
d'aquí 8 dies
contra el Nàpols,
ara mateix,
s'ha de dir el tot
que va d'ahir
a la TTT,
que el favorit
contra el Nàpols
és el Nàpols.
El Nàpols està jugant
molt bé últimament.
Va guanyar,
i no?
Contra la Juve,
no?
Va guanyar.
Ha canviat la balança,
sí, sí.
Ja hi som.
Van fer cas a la Llobera
i l'entrenador
es va pelar la...
Ai, el president
es va pelar l'entrenador
i va dir,
escolti,
jo no va bé,
putem-ho l'entrenador.
Aviam,
a vegades,
aquests canvis
de brúixola,
diguem,
de timó,
a vegades et surten bé
a la curta.
Després has de valdre,
perquè et valgui
el que proposes
o el que pretens.
Però a mi,
ara no comencem ja,
que si el favorit,
el Nàpols...
Aviam,
a mi el que més em costa
en aquesta vida,
i ho dic de veritat,
són les lamentacions.
És a dir,
estar-te lamentant.
Jo avui venia aquí
i pensava,
hem de tornar a enraonar
exactament
dels mateixos problemes.
I no hi has volgut.
Veus?
El senyor Ramon Bés
ho ha dit,
pel seu encostipat
ell busca solucions.
És a dir,
aquí a Can Barça no.
Aquí a Can Barça
van passant els dies,
oi que dieu?
Aquí dies anys empeny.
I dia passa i empeny.
Aquesta cosa.
Doncs,
a mi,
que això m'agrada,
no, no,
estic farta,
perquè a l'hora de la veritat
m'heu dit,
tenien una setmana,
no?,
d'entrenaments.
És a dir,
tenien un equip davant
que resulta que havia fet
molts deures ja
de cara a la seva copa
i ens vam posar,
diguem,
el Valverde i va jugar
a ajudar,
no?
I jugàvem suplents.
Amb bastants jugadors
que no són els habituals,
val?
Ho teníem tot de cara
i resulta que tu vas anar allà,
a mi,
jo no vaig veure ni aquests 20 minuts
aquesta vegada,
però bé,
si a tu et van agradar,
Joel...
15 minuts.
No, no,
però jo no et dic que juguessin bé,
et dic que semblava
que el ritme
era el que es requereix
pel futbol,
pel futbol d'elit d'avui,
en dia.
D'acord.
El que passa que dius que...
Això ho podem mantenir 15-20 minuts.
Jo, jo...
Jo el que em pregunto és,
més enllà del joc,
Llobera és una cosa,
i és,
quan tu poses com a excusa
les lesions
i quan dius,
hòstia,
és que no estic poguent jugar bé
per les lesions,
estàs obviant una cosa,
i és que qui s'ocupa
de les lesions,
de la seva prevenció
i de la seva curació,
és un equip que està
directament relacionat
amb l'equip tècnic,
diria jo.
I en el cas...
L'equip dels metges,
vols dir.
En el cas del Xavi,
crec que tothom sap
que quan el Xavi va entrar al Barça
va requerir uns canvis
tant en el tema del físio
com en el tema dels metges,
no?
Aleshores,
és estrany posar com a excusa
les lesions
si les lesions,
en certa manera,
depenen d'un canvi
que tu has requerit
a l'arribar al Barça.
A mi,
em sembla això important.
També s'hauria de veure
fins a quin punt
influeixen les lesions,
aquesta manera de jugar,
que cada jugador
fa la guerra pel seu compte,
ha de cobrir
unes extensions de terreny,
acollonants
perquè l'equip es desmunta,
cada vegada es juga
més separat
i això també influeix
en les lesions.
A veure,
diferents coses.
El tema dels metges
i que deies,
l'equip i les lesions,
clar,
també s'ha de separar
les lesions musculars
de les que són,
que es diuen traumàtiques
com un esquins de turmell.
És cert que aquesta temporada
jo també,
sí,
estic sorpresa
de la quantitat
d'esquinsos de turmell
que estan tenint
els jugadors del Barça
i de llong fins i tot repetir.
Però clar,
això sí que directament,
directament relacionat
amb la preparació física,
vaja,
hauríem de pensar que no.
Però el tema de Pedri
fa tota la pinta
de ser muscular.
Però més enllà de la...
Té un asterisk,
perquè el cas de Pedri
jo crec que més enllà
de la preocupació
que et pugui generar
la preparació física
de l'equip,
hi ha un cas concret
en Pedri.
Sí,
que això s'hauria...
Jo crec que això
veurem avui
que li estan fent
aquesta hora,
li estan fent proves,
veurem si és el trencament
que té muscular,
si és menys o més...
Sí, però aviam,
ens podem entretenir,
és que com que sé
que els nostres
ens faran anar de pressa,
ens podem entretenir
amb tot el que vulgueu,
això,
diguem,
de lesions...
No, no,
en Pedri.
I jo ja vaig sentir
en el coste,
a la mitja part aquesta
de la TDT,
vamos,
i anava no rescalfat,
recalentat
i enfadadíssim.
És a dir,
jo no m'entretindré
ara analitzar,
si tenim...
No m'entretindré
perquè crec que nosaltres
no podem valorar exactament
qui ha de triar,
sí,
però valorar exactament
el valor
dels serveis metges
de Can Barça,
no?
Sí que pots veure coses,
no, Carme?
Sí que pots veure
quan la Barça juga
amb un altre equip,
sí que pots veure
quan arriba el minut 85
quin dels dos equips
normalment és el que està millor
i mai és el Barça.
Val,
doncs per tant...
Ahir,
la mínima mala
entre el minut 60,
Carme,
i el minut 80,
pobre nano,
no s'aguantava els pets.
El problema,
Xavi,
deia...
Ahir,
sobre això,
deia la roda de premsa,
deia amb la roda de premsa
que és un adolescent
i que, per tant,
hem de tractar-lo com a tal.
Sí,
que s'han de protegir els joves,
sí,
però és que aquí hi ha moltes qüestions
i és el que volia acabar,
que...
No,
una altra qüestió,
més enllà del tema físic
i de lesions,
que deies,
és un partit més del Barça,
jo crec que ahir,
o sigui,
un partit més pel joc que fa,
d'acord,
però és que el context
era molt diferent,
tenies l'oportunitat
de fer una passa endavant
i de demostrar
que tu hi creus,
en tu mateix,
en què et pots reenganxar la Lliga
i els jugadors
el que van demostrar,
jo no sé si és que realment ells,
nosaltres aquí
podem estar parlant
que sí que hi ha dos punts,
però els jugadors,
a mi el que em fa
és que no hi creuen,
evidentment,
es pressuposa
una competitivitat
com a qualsevol esportista d'elit,
surtin i juguin
com van jugar ahir.
És impossible.
I jo no sé
si són els jugadors,
jo no sé si és que,
Xavi,
no hi ha manera
de transmetre'ls
aquesta energia
i que han de sortir diferent,
perquè de fet fa dos anys...
Però no és el tipus d'energia.
No, no, no,
però vull dir,
no, no,
més enllà,
i evidentment
hi ha un problema de joc,
per què?
Perquè si tu agafes jugador per jugador,
sempre diem
no, aquesta plantilla del Barça
no és tan bona,
com diem ja,
i l'Atlètic Club,
la plantilla que té
jugador per jugador,
no, és que estan jugant molt bé,
sí, però jugador per jugador
quants canviem?
Algun Williams ens quedaríem,
prou, poca cosa més.
Ara,
a nivell col·lectiu,
ostres, sí,
allà és on trobes la diferència.
Doncs potser el que li canviaries
és l'entrenador, no?
Just, però...
A Valverde també t'hem criticat aquí,
per això ho estan criticant.
Sí que el vam criticar,
potser massa.
Per mi hi ha un problema
de lideratge.
Els dos lideratges
que té el Barça
són dos lideratges positius,
no són dos lideratges
estimulants.
Laporta i Xavi
mai fan una autocrítica,
apel·len a l'optimisme.
No, no és algú que digui,
com va dir el seu moment
gondogant...
Tenim un problema, sí.
Tenim un problema.
És a dir,
no, és que estem fent
més del que podem,
l'herència,
és a dir,
és tot...
Però estem en l'any d'idea,
no podem fitxar,
en l'any d'idea,
i ho fem, això.
Aleshores, un problema.
S'acaba sempre amb dues qüestions,
una targeta Xavi
i l'altra Araujo.
Això és la resposta al Barça
quan les coses van malament.
Això sí que es repeteix sistemàticament.
Quan algú diu,
escolti, senyors,
ens arremenguem i ens hi posem,
quan hi havia en Messi,
es fotia aquella...
la cullereta del cafè aquí,
tu sabies que tremolava
tot el cap nou
quan es fotia el rondo
la cullereta del cafè.
I el Xavi,
el Busquets,
feia el que feia,
i l'Alba...
Hi havia l'enrenou,
la mecànica que hi havia
quan les coses no sortien bé,
tu sabies que passaven coses.
Ara no,
ara no passen res.
Quan tu, a més a més,
tècnicament,
no pots marcar les diferències
per les lesions
o perquè els jugadors
que tens avui
no són els que tenies ahir,
que això és veritat,
no és el mateix
aquesta generació
com la generació
que hi va haver del 2010,
hi ha una cosa
que es diu
la cultura de l'esforç,
la cultura física,
la cultura tàctica.
És a dir,
quan un jugador
ja no és desequilibra,
hi ha d'haver
un treball col·lectiu diari.
I el diari vol dir
amb totes les qüestions
que ajuden
a ser més perfecte,
a ser més entregat,
a ser més voluntariós,
a tenir una dedicació a l'ofici.
Jo no la veig,
és a dir,
em sap molt greu,
perquè tu veus el Getafe
i tu saps que són molt intensos
i molt agressions,
però és que si el Getafe
no corre l'infotranset.
Quan tu veus
que no arribes,
que no desequilibres
perquè només tens
ja mitjà mal,
has de fer tots els possibles
per aquest equip,
posar-lo en forma
i que sàpiga competir
amb equips
que justament van pel físic.
Potser hi ha un viatge
molt important
entre el que creuen
els jugadors
que són
i el que realment són,
no?
Bé,
però si et veies
una mica,
per exemple,
l'Atlètic,
la veritat és
que a mi també
em va semblar
un equip voluntariós,
voluntariós,
però molt inoperant,
perquè si realment
hagués pogut
fer mal al Barça,
n'hi hagués fet,
però tampoc no podia.
Jo l'únic que dic és,
a mi,
perquè em cansa,
jo ho dic sincerament,
no cal que analitzem tant.
Si el Barça aguanta
i aguantarà
aquest entrenador,
doncs és el que tindrem
i ja està.
Ara jo crec
que els jugadors
l'únic que estan
intentant salvar-se
és per l'eliminatòria
de Nàpols.
I ja està.
És a dir,
jo quan vaig veure
aquest partit d'allà
del Bilbao
vaig dir,
mare meva,
i a mi,
això dels lideratges
i aquestes coses,
per mi només ha de ser,
ja no,
la paraula lideratge
que està molt malgastada,
vull dir,
l'entrenador
és qui posa
les pautes
i els límits
de quina ha de ser
la teva feina.
Però justament t'he dit
que els dos lideratges
que hi ha en comun
és el de l'entrenador,
que és el que posa la feina,
és la primera vegada
amb una roda de premsa
que admet
que l'equip
no ha estat a l'altura.
Fins ara,
si hi ha alguna altra vegada
que no ha fet remonte.
No, però tan claren...
Ho ha dit,
però segurament
no en un partit
on l'equip hagi perdut...
Hem de fer autocrítica,
això ho ha dit
dos milions de vegades.
No, sí,
m'havia posat en un partit...
Sí,
el que hem de fer autocrítica
sí que ho ha dit,
però s'ha de dir una cosa,
i és que dir
que has de fer autocrítica
no és fer autocrítica.
Però si no sap
quin és l'autocrítica.
Perdona,
es va dir que va justificar,
amb raó o no,
jo no m'hi fico,
però el que va dir
l'entrenador
que renunciava al càrrec
el 30 de juny
per l'entorn,
o estic equivocat.
Això és el que va dir.
Sí, sí.
Això és el que va dir.
Doncs ja està.
Aleshores,
si l'entrenador veu
que l'entorn no l'ajuda,
ha de fer els possibles
per dir com ho pot corregir
durant aquest temps.
Es va dir
que ho he corregit
des que he pres una decisió.
S'està veient que no.
Això era mai...
Bueno,
jo estic seguint el fil
de l'únic
que he conegut públicament.
Que sí,
però aquí hi ha hagut una...
Aquí hi ha enredat
que no sé si era
Pere de Rotes...
Sí, sí que sí.
Que en raonàveu
o alguna cosa així.
Em sembla que ahir
la conversa jo
a aquesta hora ja dormia,
però del Garriga
ja es veu
i el Torquemada
i es veu
que el Garriga
s'havia cregut, no?
Això de que plegar
representava
doncs que era il·lusionant.
Sembla ser...
Aviam,
és pensar que l'esport
no és casualitat.
L'esport és com una activitat
i una feina normal i corrent.
És a dir,
si tu durant la setmana
no treballes,
perquè ja t'ho dic jo,
o si treballes
ho fas malament,
perquè ja et dic també...
A mi m'heu sentit dir
totes les setmanes
que potser
que aprenguéssim
a sortir d'una pressió.
Quan l'equip rival
et pressiona
en podem aprendre.
Sabem que hi ha
enpostes repetidors
que podríem fer-los servir
per alguna cosa.
Bueno, jo és que
veig que cada setmana
cada un dels detalls
tàctics
que tu podries
expressar
amb aquest equip
segueixen sent iguals.
Per tant...
La sortida de la pilota ahir
penjant el porter
i Araujo
penjant pilotes
a la Bàbala
durant tot el partit.
Aquesta és una altra.
Al Xavi,
en principi,
se li pressuposa
una sensibilitat
per l'estil,
pel cruifisme,
pel joc.
No, però això,
aviam.
No, però no comencem
amb això.
No, no, és que...
Si ell no s'ha preparat
per com transmetre
i traslladar
tot el que ell té
en el cap,
si no...
Ho hem...
Llavors no pots ser entrenador,
Llobera.
Si tu no estàs preparat
per fer això,
no pots ser entrenador
del Barça.
És que no podia ser-ho,
però això ho diem
des del primer dia.
És a dir,
de Guardiola's n'hi ha un,
de Genis de Mozart's
n'hi ha un només.
És a dir,
t'has de preparar primer
i després...
Però ella es va preparar,
dirà que ell s'ha preparat.
Però ja hi ha...
Agrava a l'acadèmia a Espanya.
Eh, va,
vas t'entrenar molts anys
un equip a Qatar, sí.
L'any passat va guanyar la Liga.
N'hi ha prou, no?,
per entrenar això amb el Barça.
Jo no ho sé,
perquè jo no soc ni entrenadora
ni m'he preparat
per ser entrenadora.
Però jo crec que la teva professió,
si tu a la teva professió,
com a molt,
has fet la carrera
i el primer dia de Ruki
et posen, doncs,
a dirigir
al matí de Catalunya Ràdio,
veurem, aviam.
Què diràs?
Aviam si tenim un geni?
No, però a veure si és multifactorial.
Jo diré una altra de les coses
que s'està utilitzant.
Ens han fet creure
durant molt de temps
que si el Barça no arribava
era pel bar,
pels arbitratges,
pel madridisme sociològic,
per no sé quantes coses.
Llavors,
el que no pots fer
és vendre garces per perdius.
D'acord.
Tu, tu, tu,
quan quedes desvalgut...
Collons.
Valen, valen.
Garces.
No, no, m'agrada.
Una cosa d'una garce o una perdiu.
Sí, em sembla que surt el tintín,
això de l'estat.
Cat per llebre.
Oi que la joia és de la Castafiore?
És a dir,
d'alguna manera
s'han anat tapant
les crisis denunciades.
Jo torno a l'inici
quan jo vaig ser conscient
que alguna cosa passava,
quan el Gabi va dir
no sé, mos he empenau
i el Gundogan va dir
no he vist que ningú estés emprenyat.
Jo,
és les dues declaracions
d'autocrítica
que vaig sentir
i que des d'aleshores
es van intentar
si no tapar
dissimular.
El Gundogan ja no ha dit res més.
Però què ha de dir Ramon?
Perdona una cosa, Lloberes.
Què ha de dir Ramon
si l'entrenador del Barça
ha pres una decisió
per treure's ell la pressió?
És a dir,
si l'entrenador del Barça ha dit
ei, jo me'n vaig el 30 de juny,
això és una...
Ell m'ho pot vendre com vulgui,
però jo el que veig
és una persona
traient-se absolutament
tota la pressió.
De dir, escolta,
jo ja sé que marxo el 30 de juny,
la meva feina
no depèn d'aquest resultat.
Aleshores, tu,
que ets el jugador
que depèn d'aquest entrenador,
en quin aspecte
pot afavorir això?
La teva autoexigència
saber que el teu entrenador
és el primer que ha agafat
i se té la pressió de sobre.
Només per un caràcter individual,
no col·lectiu.
Però llavors és quan ha d'entrar
o el president o d'ECO,
això ja ho hem dit.
Però no, no, no,
deixa'm afegir
que el Joel ja que ho ha preguntat
i aquí ho estàvem enraonant.
Aviam, per mi és molt important
la cultura esportiva
de cada jugador.
A mi si em diuen
que el cap de no sé on,
el jefe de no sé què,
se'n va al canyet,
jo, com a gran professional
que haig de ser,
jo treballo exactament igual
o més
perquè el meu club
no se'n vagi al canyet.
Això és el primer.
Això seria la mentalitat
que jo...
De jugadors
a la primera plantilla del Barça,
que ara mateix pensen
en el Barça
com el seu club...
Els joves.
Bueno, doncs potser
n'hi ha 5 o 6.
Els joves són.
Els joves.
Els joves que els guanaran.
Però a més a més,
fins i tot,
ho hem dit,
perquè és un equip
que està fet
per tanta gent
que ningú se'l sent seu.
L'entrenador no se'l sent seu.
Els jugadors no se'l senten seu.
L'afició ja ni el veu.
El veu per televisió
no va ni al camp.
O hi van 17.000,
amb perdó amb l'excusa,
dels 17.000
que hi van sempre.
Clar, però tu ets professional.
Jo crec que la gent
està preparada
futbolísticament
i mentalment
i psicològicament,
si vols tu,
i emocionalment
per un any en blanc.
És a dir,
hi ha gent que ha dit
no compta fins que no torni
amb el meu seient de l'Spotify.
Això també ajuda,
perquè l'ambient que s'està generant,
la gent, bueno, sí,
però...
Bueno, no compta.
No compta.
Aquest any no compta.
Això de Montjuïc,
farem un parèntesi,
l'any que ve hi ha el centenari,
l'any que ve ho farem,
arreglarem,
i el problema que hi ha
són dos.
L'esportiu és a quedar quart,
que és el que aquests tios miren.
Ara diuen,
mentre no ens apreti
l'Atlètic de Bilbao,
avui l'hem empatat,
estarem aquí al Girona,
a l'Atlètic de Madrid,
i nosaltres arribarem quart,
i si no som segons,
ja ho veurem,
el Girona està com està,
ja ho veurem,
no passa res.
El problema que tens
és que amb aquesta distensió,
llavors jo crec que també es provoquen
o faciliten les les lesions
i el deixar-te anar.
Clar, clar.
És a dir,
ara sense el Pedri,
sense el Dejón.
Home, però escolta,
és que esteu pensant en el Nàpols,
però per pensar en el Nàpols,
abans has de competir
contra l'Atlètic de Bilbao,
i això és la deixadesa.
Quan aquesta deixadesa va sumant...
Jo crec que hi ha un altre problema,
i és que el club,
diríem,
la cúpula,
la presidència,
com a entitat,
no està prou fort
com per prendre una decisió
com ara,
de dir,
necessites un canvi de dinàmica
canviant l'entrenador.
Estan molt més pendents,
perquè el problema és molt més greu
econòmicament que no esportivament,
i ara la gran preocupació
del president i de la Junta és...
No, ho sento.
Però si són 75 persones,
no es poden repartir la feina.
Però aquestes decisions...
Això depèn del president.
O sigui,
si algú ha de baixar
i dir,
no,
doncs hem de fer una decisió dràstica,
o si Xavi diu que plega,
doncs fora,
l'hem de canviar per ella.
Però laia...
Això només ho pot prendre el president,
no hi ha cap executiu
que pugui prendre aquesta decisió.
Però el DECO no està buscant inversors,
el DECO se suposa
que està fent única
i exclusivament aquesta feina.
Sí, però ella pot fer
tota la recerca dels entrenadors,
però qui decidirà
si marxa Xavi o no és el president...
Sobre això, laia,
es dona per fet
que el Barça farà de negociar
un nou crèdit
per compensar el dèficit
que té ara mateix, no?
Sí, és que ara
el pressupost està desviat,
diu el club,
en 30 milions mínim,
més els 60 de l'Ibero
que necessita.
O sigui,
el club té 4 mesos
per buscar 100 milions d'euros.
100.
100, 100 només.
Entre l'Ibero
i l'Espert...
Però aquí també falta
que passi quarts de finals
i tot això no està comptat.
Clar,
si no passa al Nàpol
són 15 milions menys.
O sigui,
més afegit.
Si guanyem la Copa d'Europa,
Ricard,
la forquilla del dèficit
diuen que pot arribar
a ser entre 100 i 200 milions.
Però estem parlant
en 4 mesos.
I l'Ibero n'havia de portar
40 milions.
40 l'estiu passat
i aquest estiu 60 més.
La solució quina serà?
Vendre futbolistes,
que llavors entrarem
amb la mecànica de...
Bueno, futbolistes
o samarretes
o la porta del Camp Nou
o el bosses d'entrapar.
Però això també afecta
la dinàmica del primer equip
i de la competitivitat,
perquè els jugadors
ja es veuen a l'aparador.
Portem dies parlant
de Frenkie de Jong,
portem dies parlant d'Araujo,
parlant dies parlant
d'aquests futbolistes.
Clar, quan se senten dir
em tocaran a mi,
perquè el planté
el posarem bé.
Amb el planté
trobaràs una cosa,
que també hauràs d'actualitzar
els contractes.
Perquè, clar,
hi haurà ofertes.
Potser no sé
si hi haurà ofertes
per Frenkie de Jong
ni quines hi haurà.
Per Araujo
n'hi haurà,
però n'hi haurà també
pel Minyamal,
n'hi haurà també
pel Cuberci,
n'hi haurà...
I llavors aquests nanos
has de pelar al cor.
No, com que soc culer
jo no me n'aniré mai d'aquí.
És clar,
si et fan un xantatge sentimental
com a mínim,
que perquè si jo em quedo aquí
és per competir i per guanyar,
no em quedo aquí per pasturar.
És a dir,
si tu no fas un equip competitiu,
si tu no fas un equip
amb cara i ulls,
el Pedri deu estar cansat
de no guanyar.
Bé, bé.
El Frenkie de Jong
és casa de no guanyar.
Bé, bé, bé.
Cada any va gastant...
Sí, el Pedri encara és prou jove,
però jo diria que Gondogan
va venir aquí,
va venir aquí,
sabent el que hi havia,
em sembla, eh?
I li proposaven dos anys aquí
i en canvi va preferir
els dos d'aquí
que l'un que tenies
amb un equip campió.
Mira, Gondogan,
l'altre dia el Xavi Campos
explicava que ara
se sentia com frustrat
perquè ell es pensava
que hi havia un nivell,
se n'ha trobat un altre a l'equip
i sobretot perquè des de fora
que es pressuposava
hi havia unes expectatives
en l'equip
que ell mateix,
després d'estar uns mesos a l'equip,
diu, no,
és que no arribem al que és,
però suposa que hem d'anar.
Clar, i l'Evandowski
també, no sé,
no tinc tan clar
que realment vingués aquí
doncs per guanyar títols.
Clar que tot jugador vol això,
però a l'hora de la veritat...
Però van guanyar la Lliga l'any passat
i pensen que com ha anat això,
no ho sé,
perquè el més fotut
és de la Lliga de l'any passat
és que no n'ha quedat res.
És a dir,
quan tu fas una cosa,
que és el que et fa pensar,
estàs menys tenint la Lliga del...
No, no estic menys tenint la Lliga.
Jo dic que quan tu has dit
aquest projecte és guanyador
perquè hem guanyat la Lliga,
li dones una continuïtat.
Tot allò no ha sedimentat res.
No pot tenir continuïtat
perquè marxa Busquets.
Entre altres coses.
Bueno, no ho diré jo,
perquè després em foteu hòsties
de la lliure del Busquets.
No, primer, primer...
Vale, ja ho accepto.
No, és que...
Això, però segona.
Sembla molt simplista, però...
Recordem quants partits
de l'1 a 0,
no comencem,
va ser resultadista aquella Lliga.
Que vulguis.
Va ser un Madrid
que tampoc la va competir.
Si vam posar un autobús
al Bernabéu
de la mida
d'aquests dobles
que hi ha per la Lliga.
El Madrid t'està donant oportunitats,
no és un Madrid
que t'estigui guanyant la Lliga,
que això encara la gent
li fot més ràbia,
perquè tu dius un equip
que no hi arribes
i dius, bueno,
no arribem perquè
el Madrid que ve,
sí, sí, se'n surten.
Perquè si fitxa l'Mbappé
i comença a reforçar-se,
que no sé
quin fair play financer
té per fitxar mitja plantilla,
la distància que s'està prenent...
No és només,
com diu la Laia,
tancar el pressupost d'aquest any.
És l'avantatge
que t'està agafant.
Ells tenen l'estadi fet.
Ells poden fitxar l'Mbappé.
Ells estan per la Superliga.
Ja està fet l'Mbappé.
El Superliga per què la volen?
Per ingressar calés ja.
Tot el que es vol,
el de la roba,
per ingressar.
És a dir,
et véns el club per ingressar ja.
I això és hipotecar el club.
La Lliga.
Hipotecar el club per la Lliga.
Tot això és el pitjor,
perquè vas a mata d'agolla,
vas en un moment allò de dir
quin dia passa i empeny.
Ara, de quan traiem aquests calés?
Ara què fem?
Mai és inventar alguna cosa.
Passa un dia a dia,
no pots bonificar res.
Deixa'm dir una cosa
que realment em preocupa,
perquè una cosa és la part econòmica,
la part...
Però el teu patrimoni,
que és sempre el més gran,
que és els jugadors aquests joves,
que a l'hora de la veritat,
doncs,
veiem que s'estan lesionant
i aquestes coses,
clar,
és que tu, a més a més,
estàs posant en molt risc
tots aquests jugadors joves.
Ahir,
ell tria ja mal,
eh?,
en aquells moments,
quan a l'hora de la veritat,
per jugar en aquell camp
que t'exigia
aquelles situacions adverses,
aquests nanos
no estan formats físicament.
Formats vol dir
ni muscularment,
ni...
Són nens.
Nens que juguen
contra un rival
que realment t'exposa
a un risc
que realment
els hi pots
cardar,
perdó,
la carrera esportiva.
És a dir,
fixa't com
en Sofati
seria un dels tios
que ara ves a veure...
Ha passat sempre,
és un clàssic del Barça,
això.
Clar,
però tu tens ara...
Veus,
ja no dic Pedri.
I qui s'encarrega d'això...
Perdona,
perquè si s'encarrega d'això
és Bojan,
no?
Qui està sobre una mica
de controlar...
Jo no he acabat d'entendre
la posició de Bojan.
Com que ho va patir
en primera persona,
és qui s'encarrega una mica.
Doncs...
Però jo aquí,
no,
jo t'estic dient,
ahir hi havia el Cuberçí,
el Fermín,
el Pedri que es lesiona,
el Yamal...
És a dir,
tots aquests nanos
que diem a vegades,
però han de jugar...
Jo considero que són més bons
dels que hi ha.
Sí,
però Fermín ha anat a jugar
un planning,
un timing,
diguem de...
Però ara,
el problema seria més
amb Cuberçí,
perquè Fermín ha anat a jugar
a l'equip d'on véns?
No,
no,
això és com hauria de ser.
Això és com hauria de ser,
perquè llavors tu hi ha terç
perquè ja està,
ja estàs al primer equip.
No,
però per això que el Yamal
ja havia jugat amb Fèlix,
aviam-ho,
entén-me.
Joël,
tu ho has parlat.
Tu què,
xecaràs els braços també
com amb el Pérez de Rozas?
Va,
Joel,
ets una...
Joel,
acaba,
va.
Tira,
tira.
Xupona de pilota.
Passa-la de tant en tant.
Tu parlaves de Bojan.
O sigui,
no és gens el mateix cas.
Quan Bojan tenia l'edat
dels que estan ara
debutant amb el Barça,
no jugava aquesta quantitat
de partits
ni aquesta quantitat de minuts.
I a més,
hi havia una altra diferència
i és que Bojan
entrava al vestuari
i veia una plantilla
que deies,
hòstia,
aquí costarà,
aquí costarà.
Tampoc no li van posar fàcil,
també això és un problema
per ella.
Li feien una mica
de bullying i tot plegat,
però,
pobre nano,
però vull dir,
diguéssim,
el jove entrava allà
amb la seguretat
que quan les coses
es posessin difícils
en un partit
qui treuria les castanyes
al foc serien
les bèsties pardes
que hi havia allà.
I ara,
entra a coberir
i mira
i diu,
bueno,
a veure...
És ell,
el líder de la defensa.
Aquí qui mana.
N'entens?
No,
és per mi
més desequilibrants
que hi ha,
que tenen a la mà.
És el més desequilibrant
i el segon
és un lateral,
que és el Joao Cancelo.
Tot això,
Víctor Roque,
que havia de venir
per salvar l'equip al gener,
suplent a la banqueta.
L'adaptació de Víctor Roque...
Jo existeixo,
però el Nàpols
va guanyar 2 a 1
en la Jovençus.
Tu encara et vols preocupar,
i una 6 va guanyar
dimecres passat.
Fins d'aquí 8 dies.
Tenim una setmana més
per anar prenent,
per divendres,
per això.
Llobera,
Carme Llobera,
Joel Dislaia Tudel
i Ramon Besa.
Adéu.
Adéu.
Ara tornem.
Pares,
quantes caixes de vi i cava
us han portat els de Maset,
no?
Aquest mes
fan l'oferta del 3x2.
En pagues 2
i t'emporten 3.
Ah,
parlant de 3,
us hem d'explicar una cosa.
Com?
Que mai us saltin vins i cava
per celebrar qualsevol notícia
inesperada.
Aprofiteu ara
la millor oferta de l'any.
Celler és Maset.
Directe del celler
a casa vostra.
El matí de Catalunya,
Estimats viatgers,
estiu a la vista!
L'estiu és més a prop
del que creus.
Reserva viatge
amb travel plan
per les vacances d'estiu
a l'Illa Maurici,
Cap Verde,
Grècia o Tailàndia.
Aconsegueix un cupó regal
de fins a 600 euros
al Corte Inglés.
Fes-ho ara
i anticipa la reserva.
Consulta en les condicions
a viatges al Corte Inglés.
Aquest dijous,
a la tarda de Catalunya Ràdio,
l'Ajuntament de Barcelona
descobreix els esdeveniments,
els serveis
i totes les activitats
que no et pots perdre
a la ciutat de Barcelona.
Obriu ja els ulls.
On som?
Al meu poble.
Però si és preciós
i tu sempre deies
que era molt lleig.
És veritat,
sempre deies això.
Bé, ara és bonic.
I quan va deixar
de ser un poble lleig?
Quan vaig pensar
que podies ser bonic.
Sí, home,
que tu penses
que el teu poble
pot ser bonic?
I passa?
Divendres, 15 de març,
Euromillones
sorteja un pot especial
de 130 milions d'euros.
Euromillones.
No hi ha res més gran.
L'oteriés et recorda
que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
No estic mai feliç.
Floro sense motiu.
No em puc concentrar.
No puc més.
Si t'identifiques
amb algun d'aquests sentiments,
deixa't ajudar.
Un diagnòstic professional
de depressió, autisme,
toc o estrès a temps
permet iniciar el tractament
abans que el problema
s'agreugi.
A Goodman Barcelona
som experts en salut mental.
Junts trobarem la causa
i la millor solució.
Truca'ns al 699-29-23-53.
Cada dia som més
els que practiquem esport.
Els que gaudim
fent el que més ens agrada.
Entrenant, competint,
donant-ho tot.
El cort inglès
de l'1 al 10 de març
aconsegueix marques
de fitness, running i trail.
Com ara Nike, Adidas,
Andenarmoor i moltes més.
I emporta't un 30% de regal.
Per futures compres
en tots els esports.
Només el cort inglès.
0-12, la millor resposta.
Que gran castell, la Leia.
Ja sabeu en quina escola
la portareu?
Justament ahir
ens vam estar informant
sobre la preinscripció.
Del 6 al 20 de març
s'obre el termini
de sol·licituds
per a la preinscripció escolar
per al segon cicle
d'educació infantil
i educació primària.
I del 8 al 20
per a l'educació secundària obligatòria.
Per una escola inclusiva
de qualitat
i amb igualtat
d'oportunitats
per a tothom.
Fem l'escola
que volem.
Trobareu tota la informació
a preinscripció.gencat.cat
0-12, la millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Avui a Jo Mai Mai...
A tu què et passa
amb el teu germà?
Tres.
Seis o quatre o dos, tia.
Ho sento
per haver-te fet xantatge.
Ets una merda de persona.
Ahir et vaig jove
amb una noia.
Pensava que eren parella.
Però és que jo no puc tenir parella,
no com tu t'ho imagines.
Jo el tema
de l'exclusivitat
no...
Jo Mai Mai
a TV3
aquesta nit.
Ja disponible
a la plataforma digital
TresCat.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
10 minuts seran les 11
a l'hora de bàsquet.
Què tal? Bon dia.
Ui, no el tenim aquí.
Què tal? Bon dia, Ricard.
Avui s'ha quedat la Lloberes aquí.
T'aviso perquè...
Sí, sí, sí.
Hola, hola.
Diu que li interessa...
M'interessa molt això del cor, no?
Dic, bueno, doncs queda't.
A veure, avui vols parlar
del cas de Mariló Montero, no, Lorena?
Sí, sí, sí.
Un cas que la veritat
ens ha sorprès moltíssim a tots
perquè és un cas que senta precedent.
Saps que fa uns anys,
l'any 2015,
la Mariló Montero
va ser fotografiada
per dos paparazzi
molt coneguts,
el Gustavo González
i el Diego Arrabal,
que els coneixeràs
perquè han estat
tartullans de Telecinco
durant molts anys.
Doncs aquests dos homes
en van anar a vora a vora,
li van fotografiar
en tobles
a la Mariló Montero
durant unes vacances
i ella,
conscient d'aquestes fotografies,
va denunciar
als paparazzi
tot i que les fotografies
no van ser publicades
mai a cap revista.
I ara,
vuit anys després,
ha guanyat,
ells han estat
condemnats
simplement
per revelació
en realitat
de les fotografies
perquè les fotografies
no van veure mai la llum.
Però aleshores,
què denuncies?
El fet d'haver
violat la seva intimitat.
Però clar,
si no s'ha publicat...
Clar,
violen...
Sí, sí,
violen la seva intimitat.
Ui, que no hi és la...
Una zona privada
Sí.
d'un hotel,
d'un hotel,
una zona...
Només per les persones
que estaven dormint
en aquell hotel.
Llavors,
els paparazzi
el que van fer
és colar-se,
diguéssim,
a una zona privada.
El problema és que,
com les revistes
no es van atrevir
a publicar les fotografies
precisament
perquè era una zona
en què no es podia fotografiar
res a cap personatge,
ni privat,
ni públic,
doncs els paparazzi
el que van fer
és anar a tots els programes
de televisió
a explicar
com eren les fotografies.
I aquí és on està el problema.
El fet d'explicar
com eren
el reportatge,
ella ho pot denunciar
perquè en realitat
ella estava despullada,
estava acompanyada
d'una amiga
i diguéssim
que creu
que és una violació
de la seva intimitat
explicar com eren
les seves vacances.
És això.
Tenim problemes
per tenir aquesta comunicació?
El que farem és
truquem per telèfon
que serà més pràctic.
Farem una pausa
d'un minut,
Lloberes,
i ara...
Si vols en rono jo
durant un minut.
No, no, no,
ara tornem,
ara tornem.
Arriba al Teatre Romea
La disputa.
Josep Maria Flutats
i Pep Planes
encarnen
Volter i Rousseau.
Un apassionant combat
al Teatre Romea
durant sis úniques setmanes.
Compra les teves entrades
a teatreromea.cat
i promentrada.com.
A la Ima es volia quedar, eh?
Ella va dir
Nos podemos quedar?
A mi em feia una pena
que el mateix
era amb tot aquell
lloc de sol, allà,
però no ens van deixar
i ens van treure.
Es va escollir
l'execució
més injusta,
més inhumana,
més degradant
i més cruel.
50 anys
després de la seva mort
encara hi ha
secrets per descobrir.
Nits sense ficció,
Pujantic,
el llibre vermell,
a TV3 dimarts a la nit.
Disponible a la plataforma digital
3CAT.
Descarrega-te-la.
Us comuniquem un esdeveniment
que portarà cua.
Aquest dijous,
el piano de cua
del concurs Maria Canals
torna al carrer.
Com cada any,
tindrem un piano
a la porta de Catalunya Ràdio
a la Diagonal de Barcelona
perquè el puguis tocar.
També vindran a interpretar
la seva música
Laura Andrés,
Bruno Oro,
Manu Guix,
Ignasi Cambra,
els amics de les arts.
És el millor que hi ha.
Aquest dijous
omplim l'aire de música
amb el piano del concurs
Maria Canals.
Vine i comparteix
la teva música
en directe.
I tu?
Hi toques?
Molt bé, home!
A Catalunya Ràdio
Postdates
Perquè unes esbotzin
el sostre de vidre
n'hi ha d'haver moltes més
que recullin la trencadissa.
De Les nostres mares
de Gemma Ruiz Palà
Vuitema
Dia Internacional de les Dones
Postdates
La institució de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura
El matí de Catalunya Ràdio
Estem intentant localitzar-la
que això falla, això falla.
Si vols, si vols,
doncs mira, en comptes d'això...
Tu la coneixies, la Marila Montero,
Lloberes, o no?
Jo no sé ni qui és,
però també et diré més.
No, no, no em sento pas
una gran ignorant
perquè tinc aquí un públic
que els hi he preguntat
i tampoc la coneixen, eh?
Vull dir que la Lorena
ens hauria d'explicar
amb calma i temps
una mica...
És una presentadora de televisió.
Sí, però de quina tele?
Telecinco, Telecinco.
Ah, sí, és que Telecinco...
Bé, no crec que tothom...
No, el cas és que com que va denunciar
que va ser fotografiada
amb aquell posat semidespullat,
diguéssim,
ja ho heu anat,
aquesta sentència,
això marca un precedent
a partir d'ara,
perquè ara hi haurà molta gent
famosos que podran denunciar-ho
perquè hi ha un precedent.
Això em sembla genial, sí, sí.
Clar, el cas és que també
aquí la reacció
dels que han fet la fotografia
que consideren que és interès públic,
doncs també hi ha un xoc.
És evident que no, no?
Bé, però ella també ha dit
que havien invadit, no?,
una zona privada
on ella estava amb tobles.
Sí, la tenim en línia.
Ja va, Lorena, què tal?
Bon dia de nou, a veure.
Bon dia.
Ara sí, ara sí.
Com tu estaves explicant,
clar, el problema és que això
senta un precedent,
però com ve deia la Carme,
la zona era una zona privada,
acotada només per les persones
que dormien a l'hotel.
Ells es van colar
i com no van aconseguir
vendre les fotografies a cap revista,
precisament perquè els té una zona privada,
cap revista se la va voler jugar,
ells el que van fer
és anar per totes les televisions
a explicar com eren aquestes fotografies.
Llavors, al final,
el mal, diguéssim,
n'està fet.
Expliquen com són les fotografies,
donen molts detalls
a aquestes fotografies
i, a més, van deixar
entreveure
que ella estava encompanyada
d'una noia
amb la que potser
tindria una relació sentimental.
Llavors, tot plegat,
a ella li va molestar moltíssim,
evidentment,
ella estava
en el seu dret
de denunciar,
els paparazzi
han estat condemnats
a 10 mesos de presó
per delicte de revelació
de secret
i una multa
de 6 euros diaris
durant els propers 8 mesos,
però el més fort de tot
és que durant aquests 10 mesos
no podran realitzar
la seva feina,
la seva tasca,
no podran estar relacionats
amb cap mitjà de comunicació
ni fer cap fotografia,
que jo crec que és el més,
no sé,
el més sorprenent
sorprenent de tot.
A mi em sembla genial,
t'ho dic de veritat,
en aquest cas
veig molt bé,
molt bé
que ella,
a més a més,
perquè segurament
aquests paparazzis
o quan anaven
per les cadenes
devien guanyar pasta
a compte d'ella,
és a dir,
d'una cosa
que en teoria
no han publicitat,
però en canvi sí
n'han tret Reddit,
no?
Home,
ho trobo.
Sí, sí, sí.
A veure,
en aquest cas
no els defensaré
perquè realment
ells van invair
una zona privada,
crec que es van saltar
uns límits
que no s'haurien
d'haver saltat,
a més,
és veritat
que després
van aconseguir
molt de Reddit
gràcies a explicar
com era aquest reportatge
i a més de fer gran
una història
que potser ni tan sols
ho era
i evidentment
la justícia espanyola
ha de defensar tothom,
personatges públics
i personatges privats,
però no ens oblidem
que al final
això sent un precedent
molt important
a l'hora de...
De protegir, no?
Sí, sí.
Sí,
de marcar els límits,
de protegir els límits
de la intimitat
de les personatges públics,
cosa que també està molt bé,
però hauríem de veure
també
si
sempre
tindran dret
els personatges públics
a reclamar segons què,
no?
Sí, sí.
A reclamar que tenen dret
a la privacitat
i que els periodistes...
Sempre és una línia molt delicada,
que és d'interès públic
i que no
en la vida privada
d'una persona famosa.
És un debat,
és un debat.
Sí, perquè també
els periodistes
tenen dret a informar,
llavors.
Ens haurem de posar d'acord,
sí.
Anem a parlar
de la reina Sofia.
Què ha passat?
Perquè va rebre la medalla
del mèrit
de les Illes Balears
a Mallorca
i anava una mica justa
durant el discurs.
Mira, escolteu.
Agradecer
la honra
que supone
para mí
este
caralondón
que me
ha sido
concedido
por el gobierno
de la comunidad
autónoma
de
Isles
Isles
Balears.
Una mica com
apurada, no?
Una mica...
Espera't,
eh, Lorena, deixa'm dir,
deixa'm dir,
no s'hi val,
l'ostreia aquí
no ha sigut just, eh?
Què ha passat?
Perquè ha dit
que anava justa.
D'energia.
No, la reina...
Quants anys té la senyora?
És que no ho sé,
no per l'edat,
deu estar una mica estropellada,
no?
La meva àvia té 98 anys,
està estupenda,
què vols dir?
Ah, 98 anys.
La meva àvia.
Ah, l'àvia, sí,
que jo no la conec,
però la conec,
diguem,
d'això.
No sé,
quants en té aquesta senyora,
què li va passar, Lorena?
A veure,
té 82 anys,
crec,
però,
escolta'm una cosa,
porta tota la vida
vivint a Espanya,
és la reina...
85,
mira, 85.
85, tia.
Supòsia ha estat la reina
d'aquest país
durant molts anys,
era reina emerita
i no sap ni parlar l'espanyol,
que hauria d'haver après,
no sé,
fa ja uns quants anys,
no?
Sí que és veritat
que ella,
la seva llengua materna
és el grec,
després l'anglès,
amb els seus fills,
amb les infantes
Helena i Cristina
i el rei Felip,
parlen anglès
i suposo que,
no sé,
com ha viscut més a Londres
que a Espanya,
doncs per això
té tants problemes,
alhora
de fer un discurs
en espanyol,
però crec que
darrerament
la trobo una miqueta
dispersa i perduda
i no és un tema d'edat,
perquè està perfectament
de salut,
si no,
no farien mai broma d'això.
I el rei on és?
Perquè diuen que ja no hi és,
no?,
a Dubai?
A veure,
sí que és veritat
que han sortit
diferents informacions
assegurant que ara
té la residència fixada
a Ginebra,
on estaria la seva filla,
la infanta Cristina,
també,
però t'he de dir
que no és cert,
o sigui,
són informacions
que jo crec
que el que volen
és apropar
el rei Joan Carles
cap a Espanya,
sí que és veritat
que sembla que tot
s'està preparant
perquè hi pugui tornar
i deixar el seu exili
als Emirats Àrabs,
però no,
no,
a Ginebra sí que és veritat
que ha passat
diferents temporades
amb la seva filla,
però ell continua,
continua vivint
a Emirats Àrabs,
després d'aquest cap de setmanes
que se l'ha vist
amb el Fruilán,
ha anat a veure
el Mundial de Fórmula 1.
Ah, mira, sí, sí, sí.
S'ha de fer fotografies
aquesta setmana
amb el Fernando Alonso.
Bueno,
no tenim més temps.
Gràcies per acompanyar-nos,
com sempre.
Fins la setmana que ve.
Vinga, gràcies a tu.
Adéu, adéu, adéu.
Notícies de les 11
i de seguida
Sebastià Darbó
el matí de Catalunya Ràdio.
No, ja pots marxar.
Apa, adéu.
Marxa.
Gràcies.