La noticia de las 12
Bon dia, os informa Joan Bota.
El Govern podría aixecar avui mateix la fase d'emergència
per sequer el sistema Ter Llobregat
que amb les pluges dels últims días
ja supera el 25% de capacitat.
Anem al Palau de la Generalitat.
Montse Poblet, bon dia.
Bon dia.
La Comissió Interdepartamental de Sequera
està reunida des de primera hora del matí
al Palau de la Generalitat
per decidir què cal fer amb les restriccions
després de les pluges dels últims dies
i els efectes que han tingut els embassaments.
Amb tota probabilitat s'aixecarà l'emergència
que afecta els prop de 6 milions de persones
que depenen del sistema Ter Llobregat
que ja està al 25,16% de la seva capacitat.
El que no està del tot clar
és si es faran un o dos passos enrere,
si es passarà a la fase de premergència
amb una limitació de consum d'aigua
per evitar ni dia de 200 litres
o si es passarà a l'excepcionalitat
on el límit és de 230 litres.
Montse Poblet, Catalunya Ràdio Barcelona.
Més notícies, Sara Riera.
La llei d'amnistia s'aprovarà al Congrés dels Diputats
el dia 30 de maig, segons fons parlamentàries.
Serà un cop al Senat la Beti el pròxim dimarts
i la retorni a la Cambra Baixa.
Madrid, Judit Fernández.
La llei d'amnistia podria aprovar-se definitivament
després de les eleccions catalanes
en plenes negociacions pels pactes.
Fons de la mesa del Congrés parlen del 30 de maig
com la data prevista per la seva votació al Congrés.
Abans del proper dimarts dia 14
el Senat la vetarà fent ús de la majoria absoluta del PP
per retornar-la al Congrés.
Allà el govern i els seus socis
tiraran endavant la llei de forma definitiva
que no entraria en vagor fins que no es publiqués el BOE
que, segons fons de la mesa,
seria dies o inclús setmanes després.
Per tant, podria estar publicada
abans de la Constitució del Parlament
i del debat d'investidura
quan Carles Puigdemont ja ha anunciat que tornarà a Catalunya.
Tot això en el dia que hem conegut
que la presidenta del Congrés, Francine Armengol,
està citada el 13 de maig
a la Comissió sobre la compra de mascaretes al Congrés.
Judit Fernández Barranco, Catalunya Ràdio Madrid.
Vox demana als catalans
que aprofitin les eleccions al Parlament de diumenge
per girar full als governs independentistes.
El candidat del partit d'extrema dreta, Ignacio Garriga,
creu que tots aquests anys
han portat a la decadència a Catalunya.
Jo crec que el 12 de maig
els catalans tenen una oportunitat.
Poden votar aquelles formacions polítiques
que han condemnat a Catalunya un procés de decadència
o decidir iniciar un nou rumb.
Jo proposo als catalans iniciar aquest rumb
que sigui alegre, que sigui pròsper,
que respecti la llibertat, que defensi la seguretat,
que millori l'educació
i que recuperi aquells serveis públics
que en molts casos els nostres pares van poder disfrutar
i que nosaltres ja els veiem col·lapsats.
Això ho ha dit Garriga en declaracions
en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio.
Les víctimes de la pederàstia de l'Església catalana
reclamen al Parlament un pla de reparació
que contemplin indemnitzacions
i que els delictes no prescriguin.
Aquest matí es concentren a les portes del Parlament de Catalunya
per exigir als polítics que protegeixin els seus drets
i que es mullin sobre aquest tema en plena campanya electoral.
Al Parlament i a la Marriera, bon dia.
Bon dia.
Les víctimes denuncien que la Comissió d'Investigació del Parlament
es va tancar amb fals per l'avançament de les eleccions
i reclamen un pla de reparació i compensacions de 100.
Jordi de la Mata, víctima dels jesuïtes,
explica el que li ha ofert a ell la congregació.
El que estan oferint a les víctimes és per riure's.
És una desgràcia, la veritat, que això no podem fer res.
Per donar-vos una idea, una d'aquestes sessions de teràpia
costa 120-150 euros cada sessió.
Aleshores, aneu fent compte els anys que ens queden de vida
i això només és la teràpia.
També demanen una xarxa de centres públics
per atendre les víctimes que ara ja són adultes
i que de petits van patir abusos.
Marriera, Catalunya Ràdio, Parlament.
Vladimir Putin declara que dirigir Rússia és un deure sagrat,
ho ha dit el seu discurs posterior a jurar el càrrec
com a president del país per un cinquè mandat
on ha avisat que l'estabilitat estratègica és possible
si es fa en condicions d'igualtat.
Putin també ha remarcat que no estan tancats al diàleg amb Occident,
però els ha instat a escollir en aquest sentit.
Ha donat a entendre que Moscou està obert a tenir relacions amb altres països.
El líder rus ha fet una crida a la unitat per superar els reptes
i les amenaces que afronta Rússia en clara referència a la guerra ucraïna
i ha fet aquest pronòstic positiu.
Estic segur que passarem amb dignitat aquest període difícil,
serem encara més forts i definitivament implementarem plans a llarg termini
i projectes a gran escala dirigits a assolir l'objectiu de desenvolupament.
Avui arrenca la tornada de les semifinals de la Champions masculina de futbol.
A les 9, Paris Saint-Germain, Borussia Dortmund.
Amb avantatge dels alemanys, a l'anada, un gol a 0.
Podreu seguir el PSG Dortmund a partir de 3 quarts de 9 del vespre
al canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT.
Encara en clau de Champions, el Giron estudia la viabilitat de l'estadi de Montiliví
com a escenari de la màxima competició la temporada que ve.
En bascet avui tindrem el segon classificat per la final fort de l'Eurolliga.
Sortirà de l'enfrontament entre el Panacinaikos i el Maccabi,
que jugaran a un quart de 9 del vespre.
El Barça fa avui l'última jornada d'entrenament
abans del partit definitiu de demà al Palau contra l'Olimpiakos.
Aquesta tarda, a les 5, sorteig de la final a 4 de la Champions d'en Vol.
El Barça sabrà si el seu rival és el Quil, el Magdeburg o l'Holborg.
La final a 4 de la Champions d'en Vol es jugarà a Colònia el 8 i el 9 de juny.
En tenis, Pau Labadosa juga aquest migdia el partit de primera ronda.
Els Màsters 1000 de Roma s'enfronta amb la russa Mirra Andreeva.
I en ciclisme, el Giro d'Itàlia avui, quarta etapa.
Té Tadej Pogatxar com a líder i Pogatxar té un avantatge de 47 segons
sobre Jeren Thomas.
Fins aquí les notícies.
Ja m'entens, el podcast LGTBIQ i més.
Tot i que estimem igual i patim igual,
hi ha coses que són diferents.
I no només parlem d'amor.
Ja m'entens.
Tornem a la batalla.
Amb David Avila.
A l'àvia web de Cat Ràdio hi ha un 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
la fàbrica de la ràdio dels vostres migdies,
amb uns umpelumpes de l'humor, com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
Per ser un umpelumpa ens has quedat molt alt, per això.
Sí, però hi ha un umpelumpes altres, també.
Els que juguen a l'ESCDA els marginen.
També els fan fora de la fàbrica.
Els fan fora de la fàbrica.
I van a la ràdio.
Mira, tenim l'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
De pile.
L'Aina Austrell, l'Àlex López i la Xènia Molero.
També l'Anna Guimarà a la producció.
La Montse Durany i el Víctor Loren del control central.
El control de Sol Albert Joder i qui us parla, en Quim Morales.
Dimarts, 7 de maig.
És que em passen tantes coses pel cap.
No em doneu inputs així random,
perquè llavors a mi se'm gira feina.
Perdó, demano disculpes.
I ara mateix tenim tots els auditors i controllers econòmics del món,
i especialment de Catalunya Ràdio, pendents de la nostra ràdio,
perquè en Joel Díaz es disposa a explicar-nos què fa avui amb els vostres impostos.
Mai ho fem quadrat, eh?
La tercera mai la fem quadrada.
Perquè hem d'assajar, ja ho he dit.
Avui ens hem de tancar en un estudi.
Anem a les Medusa Estúdios amb el Manu Guix.
Home, amb el Manu Guix ja ho veuràs tu.
Això, o poder que vingui una persona amb capacitats de dirigir un cor a una orquestra
a dirigir-nos cada dia en directe a les cinturones com es canta.
Que vingui Luis Cobos.
Molt bé.
O Gustavo Dudamel, no?
No, que no. Escolta'm.
De què?
Dudamel.
Dudamel.
En tot cas, catalans i catalanes, avui, amb els vostres impostos,
demanaré visita a un traumatòleg que em pugui atendre cap a tres quarts de nou.
Per què? Perquè tenint en compte que he quedat per jugar a pàdel a les sis,
calculo el que entre que jugo una estona, em lesiono, intento seguir, no puc,
em porten urgències i d'allà em deriven a un traumatòleg,
doncs cap a tres quarts de nou jo ja estaré el traumatòleg.
És el que té l'experiència.
M'he lesionat tantes vegades a la vida que ja soc capaç de perdir amb bastanta exactitud
quan em tornarà a passar.
És una cosa inevitable.
Llavors, el que has de fer és anar preparat.
És una cosa.
A veure, sí.
Tota la gent que fa molt d'esport està sempre lesionada.
Jo, que no faig res, estic com una rosa, nena.
El dia que ho facis, et lesionaràs.
És que això em va passar dels gimnals als gimnàs i el canell que s'hi vaig haver d'anar a rehabilitació, bla, bla, bla.
Se'n fa tant dinit i se'n fa menys sana, incorpores sano.
És més, pot ser...
Ai, de fita.
Per ser que el pàdel l'hagi pagat, l'hagi finançat al col·legi de traumatòlegs privats d'Argentina.
Perquè, bàsicament, si és anar a jugar a pàdel i tothom lesionat.
Tothom les fa mal.
Perquè és un esport molt descompensat.
Algun dia us ho explicaré.
Només far servir un braç.
Com un dia una partida de pàdel, com a team building?
En absolut.
No, no, no, ni ganes, tu.
Per què no?
Que no, que no, encara faríem mal tots plegats allà.
Un esport on pots sortir de la pista, sortir per una porta, trucar una pilota, acabar per sobre de les parets i torna a entrar al camp.
Però quina mena d'esport és aquest?
És la versió una mica... La versió cara de jugar pales a la platja.
Ara, ara ho has dit.
Us anem a la platja a jugar pales, si ho preferiu.
Escolta, noia, que no tens amics, tu, o què?
No, no es nota.
Cada dia menys.
En fi, escolta'm, Joel, fes escalfament, això sí, una miqueta escalfament davant.
Però és que em les donaré segur.
Segur, però...
De fet, demà no vinc, i ja està.
No, sí, home, no, sí, home.
No, que demà tens feina, demà has d'anar molestat a un famós.
Ai, és veritat, uns famosos.
Uns famosos, exacte.
Ja ho veureu, ja.
Doncs a veure com li va la partida de pàdel avui a en Joel.
Quants dies fa que no jugues, per cert?
Un mes i mig.
Uh-huh!
I que no faig esport dues setmanes.
I volem saber com li va també un altre esport particular
que té l'aig de fita de forma setmanal,
que és posar-se un propòsit,
que vosaltres hi participeu,
i que això sigui la fita de la setmana.
Fita de la setmana.
Ja sabreu, aquest diumenge són les eleccions.
No fotis.
Ja sabeu a qui votareu?
Sí.
Sí.
Doncs la veritat és que no, eh?
El partidio nacionalista calor.
Ah, sí o no?
Eren aquells que tenien la roda de carro.
Sí, home, i tant,
que són els que piscin en les obres, també, no?
Clar, clar, clar.
Doncs bé, aquesta setmana estem buscant l'oient
que hagi assistit a més mítings electorals.
Tenim dues persones,
les quals jo crec que tenen bastant clar
que votaran aquest diumenge.
Així que primer escoltem a la Teresa.
Hola, bon dia.
Jo vaig ser de les joventuts polítiques
d'un partit polític
i anava a tots els mítings.
Mítics dels grans, dels petits,
congressos amb mítings...
I som-hi, vinga, vinga, som-hi,
durant 20 anys.
Tinc els palmells absolutament emocionats
de tan aplaudir.
Clar, fa 20 anys que va a mítings
perquè va ser de la joventut
d'un partit polític.
Podem fer una porra.
Clar, ha parlat de joventuts...
Jo diria JOTNC, eh?
Sí, Convergents, eh?
Tot i que també hi havia el socialista
tenia la seva joventut, el socialista.
Sí, i el GERC, la GERC.
La cosa és, comptem aquesta gent també?
Si ha sigut de joventut, també compten?
Ai, aquí em poses aquí...
Jo crec que sí.
Hauríem de comptar.
De moment deixem que sí,
perquè escoltem a la Ruth.
Jo participo a joventut socialista.
A mítings he anat moltíssim.
I, a més a més,
soc una de les noies
que a vegades ha segut darrere,
tal com deia fa una estoneta.
Què dius?
Joventut socialista.
Doncs mira, aquí ens ha passat unes fotografies
on es veu que està allà darrere de l'illa.
De Salvador Illa, sí, sí.
Salvador Illa.
Anava a dir, es pot dir o no es pot dir?
Sí, és una persona que segueix existint.
Mentre no facis cap valoració,
ens ho deixen dir.
No demàrem el vot per ningú.
Només parlem que hi ha gent
que va als mítings d'aquests polítics i ja està.
Per tant, tenim dues persones
que han sigut de la joventut,
per tant han anat a molts mítings,
o sigui que el llistó està al tet.
Doncs bé, anirem concretant al llarg de la setmana.
Tinc ganes de veure o de conèixer gent
que hagi anat a mítings de Vox.
Seria molt estrany que ens estiguessin sentint ara mateix.
I pots anar en qualitat d'antropòleg o...
També.
Com qui vals, oi, pràcticament?
Sí, sí, sí.
Jo de psicòleg, també.
Etnòleg.
Etòleg.
Total, que si heu anat a un míting electoral
o a més d'un,
busquem la persona més activa políticament
entre els oients de Catalunya Ràdio
i us demanem que ens envieu un missatge de veu
i també la informació corresponent,
és a dir, una foto que tingueu
o alguna cosa que ho demostri
al 667-37-27-29.
Per què?
Perquè la persona que hagi anat a més mítings electorals
de Catalunya Ràdio aquesta setmana
s'emporta un sopar per dues persones
sense míting.
En principi no hi haurà cap polític durant la tabarra,
o sigui, estireu tranquils amb la vostra parella.
Tot i que molta gent aquestes coses les fa
perquè sent certa buidor.
Ah, sí?
Clar, van a mítings, van a coses...
Ah, val, val, val.
Al final et coneixen gent.
S'apunten a cursos d'història de Barcelona,
no sé, fan coses per no sentir aquesta buidó.
I els mítings tenen una cosa bona
i és que sempre ens regalen alguna coseta.
Sí.
Algun pin, alguna enganxina.
No ho sé, eh?
Alguna tote, va.
Pot ser que això hagi anat molt a la baixa, també?
El pin, el paraigua, a totes aquestes coses...
Sí, això és raó.
...han desaparegut moltíssim.
Molt raro que te'n vagis a casa sense res.
Te'n vas amb la bandereta aquella.
Bandereta...
Ah, exacte.
A mi saps que sempre m'ha agradat molt,
dels mítings,
que quan a TV3 fan com el reportatge del míting,
sempre posa a sota imatges realitzades
i pel partit que ho ha fet.
Sí, que bé.
Oh, que bé.
Ostres, quin plano d'aquest candidat.
Aquí han contractat en Michael Bay per rodar aquest...
No, i va molt bé per la democràcia,
que els mitjans es facin eco del material donat pels partits.
És ideal.
Perquè és això o res, suposo, no ho sé.
Sí, sí.
6, 67, 37, 27, 29.
La persona més activa políticament
s'emportarà a un apa per dues persones.
El tastem restaurant.
Un sopar a menú degustació del xef.
Molta sort i gràcies, Aida.
A tu, qui, Morales.
I gràcies també a en Jordi Ramoneda
per una setmana més ser la veu del sentiment.
Sí, gràcies, Jordi.
L'analista de tot allò que ens passa per dins.
Sí.
I amb això fas un còctel d'emocions.
Sí, a veure, avui he de fer una mica una...
avisar a l'audiència,
avui portem un còctel d'emocions molt temps
perquè és un succès.
O sigui, entra a la secció de successos d'aquest programa.
Pensa que venim de Joan Laporta, eh?
Sí, sí.
La setmana passada ha fet un especial Joan Laporta,
que també és un succès en si mateix.
Sí, avui portem un atracament a Badalona
que va acabar molt bé.
Ah, sort d'això.
Què vol dir que un atracament acaba bé?
Avui ho descobrirem.
Que es produeix l'atracament o que no?
No, que no es cau bé.
Des del punt de vista d'aquí?
Perquè entra la llei, no ho sabrem, no.
Si jo crec que aquest és l'atracament
que millor acaba per tothom.
Ah, molt bé.
Un win-win, no?
Perquè triomfa la sensatesa.
Bé, bé, bé.
Ho haurem de descobrir.
Ets un autèntic pèrit d'emocions, eh?
Doncs aquí el teniu, el pèrit d'emocions,
que de seguida ens porta aquest atracament a Badalona.
Però abans hem de parlar de la notícia econòmica del dia
i ho fem, ves quines coses,
connectant amb en Xavier Pere Desquerdo.
Pere Desquerdo, no, Pere Desquerdo.
Esquerdo, no, Pedro, Pere Desquerdo.
És un quart d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
i, ja ho sabeu,
havia de ser la gran fusió bancària de l'any
i, de moment, ha quedat en no res.
El Banc de Sabadell ha donat un cop de porta a la proposta.
Que ets del Banc de Sabadell?
Sí.
Ai, molt bé.
Jo tinc els meus diners al Banc de Sabadell.
Ai, és veritat.
Van marxar a Lacan
i jo vaig dir, no passa res.
No passa res, eh?
M'agrada molt el torró que fan allà.
I estar a prop, també.
Però ara això sí que em semblava malament, tu.
No, no, no.
Per aquí no passo.
Tenia una proposta de compra per part del BBVA, de fusió,
que finalment no s'ha satisfet els directius del Banc de Sabadell.
Però ojo, Quim, ojo,
perquè això podria acabar amb una opa hostil,
que això vol dir que tu vas de molt mala llet a comprar a l'altra empresa.
Que compro!
Encara és pitjor.
Opa!
Ara que potser en treuen més diners des del Banc Sabadell.
No ho sabem, no ho sabem.
Per això tenim en Xavier Pere d'Esquerdo
al centre neuràlgic de tota aquesta informació econòmica del dia d'avui.
Xavi, bon dia.
Bon dia, Quim.
Sí, senyor.
El centre neuràlgic de les notícies econòmiques de la premsa Salmó.
Salmó.
Perquè és Salmó, la premsa aquesta de l'econòmica, eh?
Aquesta és Salmó?
Ah, perquè...
Ah, les pàgines.
Les pàgines de Salmó de l'Economia.
Ah, sí, senyor, sí, senyor.
Doncs estic aquí al rovell de la banca, a la notícia,
a la primera línia de notícia.
Estic davant d'un Sabadell, d'una sucursal del Banc Sabadell.
Hosti, Xavi.
Estic veient gent que està traient diners, gent que està traient diners.
Hi ha corralito, Xavi.
Hi ha corralito.
Hi ha gent que fa cua.
Fa veure que està en una parada d'autobús i no, estan fent cua.
En el moment que estigui buit, es posaran allà i es posen a tapar.
Miren a banda i banda per treure diners.
Se'ls fiquen a la butxaca o altres parts de la jaqueta
perquè ningú vegi que estan traient diners.
Clar, clar, clar.
Això està passant ara mateix a Barcelona.
El número oculto con la mano?
Sí, senyor, sí, senyor.
I després fan veure que prem amb un altre.
Un altre número per despistar.
Exacte, per despistar.
És increïble, Quim.
Estem enmig.
Ho estem explicant ara, a Catalunya Radio.
Sí, sí, sí.
En directe.
No després, no. Ara, eh?
Som els unis que ho estem fent, Quim.
Xavi, aquesta situació no et recorda molt l'Argentina de 2001,
el corralito?
Doncs jo crec que ho estem fent millor, Quim i Joel.
Ho estem fent millor.
Sí, sí, de fet, ara ja han posat, fixa't com és la cosa,
han posat un autobús davant, d'acord?
I va pujant la gent, fan veure que és una línia d'autobús.
Quin número és, quin número és l'autobús?
El 27.
És un autobús clarament fals.
Xavi, és que estàs davant d'una sucursal bancària
i d'una parada d'autobús i ja està...
No, no, Quim, no.
No hi ha cap xerotxal de Truman.
No hi ha cap puga de diners aquí, no res, no patiu.
Xavi, Xavi, una pregunta.
Mira, veig gent amb maletes, Quim.
Ai, gent plenes de diners.
Xavi, gent amb una maleta...
Has vist algun treballador del Banc Sabadell sortir
amb capses de cartró com la imatge de Lehman Brothers
no els deixen sortir de la feina que tenen.
El que sí que hem vist és un noi, un noi d'uns 33...
Ui, que sospitós.
...d'uns 35 o 36 anys que està mirant el rellotge
amb una mà porta una maleta amb rodes
i a l'altra una bossa amb menjar.
No, és per menjar.
Clar, clar.
Què insinues amb aquest senyor?
Que està fugint.
Està fugint del país, eh?
Està fugint del país.
Doncs aquesta és la situació ara mateix al Banc Sabadell
on s'ha plantat en Xavier Paredesquerdo
després de conèixer que es negaven
o de moment rebutjaven la fusió amb el BBVA.
A veure com acaba la cosa
i a veure com et trobem d'aquí uns minuts.
Xavi, fins ara.
Fins ara, Quim Morales.
No em moc d'aquí.
No, no, tranquil.
El peu de la notícia, Quim.
El Sabadell.
Arribem a l'última hora.
Aquí.
Calla, Xavi, calla.
La gent va adormida pels carrers,
gent arrossegant-se
i els que tenen pressa
estan traient diners dels caixers automàtics.
Però què m'estàs dient?
Quina relació hi ha entre la pressa
i treure diners d'un caixer automàtic, Xavi?
No se sap, són els nervis.
Una persona que està nerviosa
compra paper de vàter i treu diners.
L'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
de seguida analitzant la qüestió econòmica del dia.
De moment no hi haurà fusió
entre el Banc Sabadell i el BBBA
i tenim en Xavier Peret d'Esquerda allà
per acabar d'aclarir tots els dubtes que us generi...
Quim, el peu, el peu del Banc Sabadell.
El peu del Banc Sabadell, molt bé.
És una sucursal, no estàs ni a la seu ni enlloc
perquè la seu no està aquí, a més a més.
Però vaja, ja ens explicaràs.
El que ens interessa ara, té molt més glamour,
té molt més glamour, ja és dir,
més glamour que el món bancari,
perquè és l'aida fita passejant pels millors esdeveniments
a través de la seva catifita vermella.
Ahir es va celebrar la Met Gala a Nova York.
Sí? Què? Hi vas anar?
No, perquè aquí a Barcelona s'estava celebrant el People in Red.
Ah, el People in Red, és veritat, sí.
Però jo vaig anar a l'estrena del programa
Pisos d'Estudiants de 3CAT.
Què m'estàs dir, jo?
Quina sort vas tenir.
I l'ha de poder anar a aquesta premia.
L'havia d'escollir i vaig dir...
És que qui vol anar a la Met Gala?
Qui vol anar a la People in Red?
Que ja ho estem veient per a nosaltres.
En canvi, el 3CAT estrena Pisos d'Estudiants.
A més a més, un programa dirigit per un amic nostre,
com és el Marc Andreu.
Sí, el Marc Andreu.
N'havíem de parlar.
És que a mi, el que m'ha dit, la Met Gala és gent que ha quedat fora de l'estrena
de Pisos d'Estudiants, que ha fet un grup de WhatsApp i ha dit
Bueno, fem alguna cosa.
Doncs anem a la Met Gala.
I què li posem de nom?
Met.
Met Gala.
No vol dir res.
Met.
Exacte.
Doncs bé, ja s'ha estrenat a 3CAT, Pisos d'Estudiants, un programa que heu d'anar a veure,
que està presentat per Àlex Tous i Nadine Romero.
Molt bé.
Doncs bé, comencem, bueno, l'Anadín, la presentadora.
Sí.
Us diré que si teniu mania als pèls, si l'Anadín mai us convida a casa seva, potser millor
que no hi aneu.
Ui.
Però sí que he de dir que a casa meva s'ha d'escombrar molt, perquè tinc un gos
i a la mínima podem estar dos dies sense escombrar i hi ha molt pèl.
Allò sobre és marró i tal.
I jo també deixo anar molt cabell.
Carai, tu.
Això passa a la...
Però es distingeix quin és de gos i quin és de l'Anadín?
No, però saps què passa, per experiència meva, amb un gat, que el pèl de la dona,
que és llarg, s'acaba entortolligant amb el pèl del gat, que és curt, i llavors
forma com una mena de boles d'aquestes que corren pel desert.
Sí, sí.
Tumblewits.
Tumblewits.
Doncs fa això.
Pèl de dona o pèl de persona que tingui el cabell llarg.
També.
No, dic perquè.
Jo he compartit pis amb un noi que tenia el cabell més llarg que jo, i, bueno, allò,
he imaginat com el tinc jo i com el tenia.
Què era, General Quintana?
Sí, exactament aquest.
Doncs bé, avui vull parlar de compartir pis, no sé si vosaltres heu compartit pis alguna vegada.
I tant, sí, moltíssims anys.
No he tingut aquest plaer.
Moltíssims anys.
I jo crec que no hi ha millor manera de definir què significa compartir pis que aquesta declaració.
Jo he compartit pis durant set anys i vaig conèixer la baixesa humana en tot l'esplendor,
perquè potser havien passat quatre, cinc, sis persones diferents, i, bueno, cadascú amb les seves coses,
jo també, jo mateixa amb les meves coses, i, bueno, brutícia, problemes mentals.
Sí, sí, sí, sí.
Per brutícia i problemes mentals és un resum molt acurat.
Clarament, perquè quin és el màxim de persones que heu compartit pis vosaltres?
Mira, t'ho diré, un, dos, tres, quatre...
Érem cinc.
Uau.
Cinc, el màxim hem sigut cinc.
No, jo quatre.
I amb una nevera, eh?
Molt complicat.
Clar, clar, clar.
Cinc i una nevera i un lavabo.
I un lavabo.
Això m'ha passat molt bé.
Jo ara ho faig amb cinc persones, però són la meva família, clar.
Clar, però és diferent, també.
Però t'ho manes, hi ha una jerarquia, hi ha un ordre allà.
Jo sóc l'últim que manen aquella casa.
Ai, quin mà, home.
Doncs una cosa que passa molt als pisos d'estudiants, que és, doncs, cada cop tu et converteixes en kleptoman.
Tot el que veus pel carrer i dius, cap a casa.
Sí, una mica de diògenes, no?
Exacte, diògenes bastant.
I això, per exemple, li va passar a l'influencer Alberto Gadel.
Nosaltres hem robat com cinc conos de tràfic, una barrera de tràfic, un senyal d'estop, un cartell d'un cine, un rellotge, que era un treball de fi de grau d'algú, fer un maniquí.
Li vam robar el gorro de protecció d'un obrer.
Però i què en fas, d'això?
Comença a estar a un punt d'il·legalitat, potser això, no?
Sí, home, sí, crec que sí.
De robar treballs i robar material de...
Que tenia un con, dius, mira, encara, fa gràcia.
Sí, però quatre, què en fas amb quatre o cinc?
I llavors hi ha el tema dels palets, eh? La gent que hauria de dir que recollir palets i després, vinga, no, és que he fet una taula. Això no és una taula.
Ah, jo tenia una taula de palets.
Sí, no, hasta llits de palets.
Sí, sí, no, molta gent, molta gent es feia això al llit i jo convido la gent a que vagi a Mercaverna a mirar l'estat del palet i el turisme rural que té el palet.
Ara t'anava a dir, perquè hi ha una fauna allà, en aquella fusta de merda del palet.
El que té molta gent també són les rajoles, rajoles no es diu, com es diu, el...
Ja ho diràs, el panot, el panot, el panot, sí, clar.
I vosaltres què heu tingut?
Jo tinc un banc de gaudir del passeig de Gràcia.
El va robar?
El sencer, amb la farola i tot.
En sèrio ho dius, o no, Quim?
Com t'ha dit en sèrio, això?
Jo tenia una senyal d'estop per fer-me el radical a la porta.
En plan, no passis aquí, que és molt perillós, que hi ha un tio amb estorbant-se tot el dia, eh?
Punt important per compartir pis.
Des d'un principi tu has d'establir com es farà la neteja, perquè si no després hi ha problemes, hi ha gent que pacta.
Jo, per exemple, nosaltres teníem una panyora.
Si tu no fas la neteja que toca aquesta setmana, panyora.
Què passava? Que ningú feia la neteja i ningú feia la panyora.
Però bé, però això, per exemple, és com s'organitza la cel i a Espanya.
Hem decidit contractar una dona de fer feines, perquè si no se formaven guerres mundials per la neteja.
I després, en comptes de fer rotacions, establir que una persona sempre ha de netejar el mateix espai,
perquè així t'encarregues tu sempre d'allò, el lavabo sempre, i la brossa és l'orgànica.
Mira, estudiants contractant una persona de fer feines em sembla lamentable.
Però això ho fa molt avui en dia la gent, eh?
Aquesta la dona de fer feines netejant mentre ells estan fumant canut.
Sí, exacte.
Plango a la pobra senyora de fer feines que vagi aquests pisos, eh?
El senyal d'estop.
Netejant els conos.
Una cosa que passa també molt als pisos és que a vegades hi ha problemes,
però ningú se'n fa càrrec, perquè és com, no, ja en farem, ja en farem,
estrenca una finestra, aquestes coses, no?
Sí, sí.
I allò es va allargant, però també això fa que a vegades, doncs, tu despertis la teva part més creativa.
Vam tenir unes humitats al pis que van trigar moltíssim a enreparar.
Al final vam acabar amb un forat que van fer per fer proves enmig de la paret del menjador.
Teníem tot el maobis, una cavitat de potser un pam de fondo per mig metre dalt,
i bé, va passar el Nadal, nosaltres vam decidir muntar el pessebre
amb el risc que en algun moment acabés de caure tota l'humitat
i tota l'aigua de la vessant del lavabo que passava justament per allà.
Va passar o no?
No, al final tot el que teníem por que sortís per la paret
va acabar filtrant-se a través del terra
i els nostres porins van començar a cotejar el lavabo de la veïna de baix.
Ai, hòstia.
Bueno, com a mínim era el lavabo i no la cuina o la veïna de baix.
Sí, sí, que caigui allà dins, com a mínim ja és el seu lloc.
Però vaja, ostres, tu...
L'únic problema de pis d'estudiants o de pis compartit
que s'arregla ràpid, saps quin és?
Quin?
Quan cau el wifi.
Ah, sí?
Quan no hi ha internet.
Ah, llavors el pis s'uneix, anem a trucar i el tècnic...
Doncs bé, i després si tens sort o tens pares amb propietats,
arriba el moment que ja pots deixar de compartir pis,
però tot i que a vegades no passa com tu esperes.
I saps per què ja no visca en aquell pis?
Perquè un d'ells va començar a sortir amb una noia
i aquella noia va dir...
Plàssic.
Escolta, quin bon pis.
I si visquéssim tu i jo aquí amb ell,
i ell que era qui estava en el contracte,
va dir...
Ah, doncs sí, em quedo jo amb el pis i els altres dos a casa seva.
Això li va passar al meu germà, també.
Sí, el van fer fora.
Em sembla que és una cosa molt normal
que trenca molts grups d'amics, això, eh?
Home, tu diràs que et fan fora de casa
perquè ell ja ha trobat nòvia.
O nòvio, eh?
O nòvio, sí, sí.
No el cas que conec al revés.
Això també és un problema,
perquè jo, de fet, ara consto que estic a dos pisos
i el pis anterior encara no...
Ah, però això desgrava, no?
Ah, no, ja no desgrava res.
Abans sí que desgrava res.
Hem d'anar...
Bueno, és igual, un percal amb la immobiliària.
Ja, ja, ja.
Apalhem una mica al sentit que vull,
diguéssim, a l'amistat, no?
A pela, a pela.
En situacions d'aquestes, escolta,
si et trobes parella,
doncs marxeu els dos a un altre lloc
i deixeu els teus amics en el seu pis,
no els facis fora.
En fi.
Aida Fita estrenant el pis d'estudiants
que trobareu al 3CAT,
que es veu que està molt bé
i, a més, són capítols curtets, eh?
Molt divertit, sí, sí, sí, sí.
És molt divertit.
Entra l'Anadín, entra...
Ja ho comentarem, també.
Sí, ho explicaràs?
Doncs ja us explicarem de què va,
perquè no és un acid,
com que és això de plats bruts.
No, no, és real.
És real, real, real.
Hi ha cases on hi surten paneroles.
Ai, no, mira, quin fàstic.
Aquell capítol és fastigós.
Doncs ja us explicaràs amb la pantalleta
perquè avui tocava la catifita vermella
i avui ens hem posat elegants
per estrenar aquest programa del 3CAT.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Hola, amics, bon dia.
Mira, sóc en Ricard Ostres.
La gran imitació, Ricard.
Ai, no, perdona, Paula.
Dos minuts i dos quarts d'una del migdia
a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Recordeu que avui tenim
el mur de les alimentacions amb en Joel Díaz,
que és la persona a qui podeu adreçar
tot el vostre disgust,
les vostres decepcions,
els vostres problemes,
els vostres anutjos, fins i tot.
I avui vinc amb les alforges
carregades d'escalf, Quim.
He vingut amb la meva burra,
que l'he aparcat aquí fora.
Aquí està, mira, sí, sí.
I he fet les alforges
i vinc aquí disposat a escalfar qui sigui.
N'hem posat una palgana a l'aigua
perquè li toca el sol
i se'ns desmaiarà, pobre burra.
Però tenim molt d'escalf per vosaltres.
Hi ha un abans i un després
de deixar una queixa al mur de les lamentacions.
Hi ha molta gent que s'ha queixat
i després diuen
Hòstia, que bé que em trobo.
No, no, perden pes.
Hi ha gent que s'ha primat
després de lamentar-se.
Doncs feu marcant el 93 201 7474
o ens podeu escriure al correu electrònic
i al nostre WhatsApp
al 667 37 27 29
en el moment en què ens ocupem
de la informació que havia de ser
la gran notícia econòmica del dia
i de moment no ha estat.
No hi ha fusió entre el Banc Sabadell
i el BBBA
i tenim en Xavier Pereira d'Esquerdo
per analitzar-ho.
Ara, perquè no veieu la ràdio,
en Joel Díaz ho intenta explicar
la fusió de Bola de Drac.
Sí, que feien això amb els dits així.
En en Jordi Ramoneda,
pensant que la fusió seria així
com feien aquells personatges.
I en Jordi Ramoneda no veia Bola de Drac,
no l'hi deixaven veure cada seva.
Ai, pobre.
Ah, no?
Era molt violent.
Clar.
Que digues pel·lis de trufó.
No, sí, jo llegia Baudelaire.
Baudelaire, Baudelaire.
Ja ha sortit.
Qui també té unes importants opcions d'economies,
en Xavier Pereira d'Esquerdo.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, Quim.
Ja només que pel fet de ser president vitalici
de la teva escala de veïns,
el tema dels negocis, dels diners,
dels impostos, de tot plegat,
és una cosa que domines
i suposo que no se t'escaparà
el tema de la possible fusió
que no serà, de moment,
entre el Banc Sabadell i el BBVA.
Efectivament, Quim,
el Banc Sabadell ha rebutjat aquesta oferta del BBVA.
El BBVA, que és Banco Bilbao Vizcaya.
Si s'haguessin fusionat...
I l'A, Xavi.
Argentària.
Argentària.
Que és un poble d'aquí que fan, no?, del Maresme, no?
Sí, fan bons pulmulons.
Si s'haguessin fusionat seria B, no?, B de Banco,
B, S, B, B, Baixa, A.
Banco, Sabadell, Bilbao, Vizcaya, Argentària.
No, Argentina.
Argentària.
Argentària.
Ok, Xavi.
Ves que no es fusionin pel tema del nom,
perquè què fas ara?
Ells ja el tenien molt llarg,
Banco, Bilbao, Vizcaya, Argentària.
Jo empataria l'Argentària, tu.
Sí, jo personalment, eh?
Però és l'única vocal.
Clar, i els Argentària deuen dir...
I nosaltres, que nosaltres no és de Sabadell.
Però bé, mira, bé, bé,
perquè el Banco Sabadell considera aquesta oferta
que l'infravalorava aquí.
I això significa que té l'autoestima pujada.
Sí, senyor.
Bé, bé, bé.
Sí, senyor.
Mira, ara ens apropem al caixer automàtic,
una senyora que està a punt de treure diners.
Què tal, com està?
Hola, pròsia.
Nerviosa.
No li sàpiga greu.
Està romant en l'anonimat.
Com es diu, vostè?
Jo em dic Rosa.
Com?
Rosa.
Rosa.
Tranquil·la, que és romant en l'anonimat, eh, Rosa?
Res problema.
Hi ha un problema, digui.
No, no tinc compte el Sabadell.
Per tant, no anava a treure diners.
Si tinc que dir alguna cosa sobre això,
dic que estic encantada que els bascos
no adquireixin el Sabadell
i el Sabadell permaneixi sent un banc català.
Però què català?
Si està a Alacant.
I aguantant aquests embats,
perquè és la segona vegada
que crec que els volen comprar.
Ai, ai, ai.
El 2020, em sembla.
Xavi, ara explica-li que el Sabadell està a Alacant,
perquè aquesta senyora s'endurà un disgust.
Xavi?
Què ha passat aquí?
Ai, ai.
S'ha d'estar a Alacant?
S'ha d'estar a Alacant.
Però quan em preguntes què faig aquí plantada
és que m'he parat a escriure un mail pel mòbil.
Ah, és que estic...
Ah, jo pensava que dic
s'ha oblidat la contrassenya i aquelles coses.
No, no, això et dic.
Jo és que no tinc a treure.
Si busqueu un client del Sabadell, jo no soc un client.
Doncs Rosa...
Ara, si us ha d'opinió, jo et dic la meva.
D'acord, no plori.
Gràcies, eh?
Moltes gràcies.
Molt amable, eh?
Doncs sí, Quim, fa escassos minuts
hem vist fins i tot un senyor sortint de la sucursal
amb una guitarra.
Amb la funda d'una guitarra.
Ah, ah, ah.
Sense la guitarra?
Plena de diners.
No ho sabem, no ho sabem.
Jo diria que estava plena de quartos.
Però quines coses més estranyes que passen al Banc Sabadell.
Si no tens maleta, agafes-ho primer que trobes.
Aquí ara, davant d'un senyor, què tal, com es diu?
Jo, Víctor.
Què tal, Víctor?
Jo soc el Xavi, estem en directe
per l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Ell està davant del Banc Sabadell
fent veure que està esperant un autobús.
Estic esperant la meva senyora i la meva filla.
Sí, clar, clar.
Anem a l'aniversari d'ella.
L'aniversari?
Mira com el teu fill, Xavi.
Ah, mira, no, fill també fa 18 anys, va avui.
S'ha esperat el 27, que baixa ella el 27.
D'acord.
I mentrestant, està aquí vostè plantat del Banc Sabadell
fent veure que espera aquesta gent.
Bueno, sí.
No ho estàs reconeixent.
Sí, sí, ho estàs reconeixent.
Creu que el Sabadell i Bilbao, Vizcà i Argentària
es fusionarien?
Es fusionaran?
Jo crec que no.
Mai.
Han dit que no.
Ja, ja, però en un futur, en un futur.
Però no m'està dirà res, perquè jo treballava a la catxa Catalunya
i després va passar...
Ella ho ha viscut, això.
I tant.
Ja ho diràs.
Després de Catalunya va casar amb el Banc de Bilbao.
Sí, sí.
I va funcionar amb el Banc de Bilbao.
I jo soc personal, soc...
Què és?
Persona.
Vostè és persona.
Sóc integrat, soc exempleat de la Banc de Bilbao
com a integrat de la Caixa de Catalunya.
Clar, clar, clar.
Doncs aquest senyor és un veterà de les fusions, ja.
Bona jubilació per això, eh?
És millor o no?
No, jo crec que no.
No, eh?
Per què?
Per Catalunya és fatal.
No es queden escadències entre la bancària.
La Caixa de Banc sede a València.
A Sabadell també sede a Alicant.
Sí, sí.
Que ho ha informat, aquest senyor.
És cert, està ben informat.
Xavi, pregúnta-li si té por d'una hipotètica OPA hostil.
Sisplau.
Té una OPA, sí.
Allò que ho compro tot.
Però hostil, eh?
Ho compro, hostil.
Ho compro tot.
Foto aquí una morterada i ho compro tot.
Una OPA normal és...
Hola, et podria comprar.
Però esteu a vist, això?
Hostil, hostil.
Però hostil és...
Compro, eh?
No, no, no me'n recordo més.
Que la primera vegada que fa Espanya, això, de l'OPA, està a un banc.
I vostè no creu en això, eh?
No, no creu.
No seria positiu?
No, no seria positiu per Catalunya, no.
Vostè, que és un expert, perquè estem en directe, tenim un expert banquer, eh?
Voldria preguntar-li, senyor Víctor, si té accions.
Jo no tinc accions.
No té accions.
Fondo.
Fondo de pensions.
Fondo típic.
És el més segur, al final, eh?
És el millor, no?
Sí, és el millor.
I creu vostè que el...
Què veu bé?
Què veu bé?
Molt bé, molt bé.
La gent veu bé.
La gent veu bé.
Sí, senyor, molt bé.
No, no, no, no crec que...
Ja estic en contra...
Jo ara sóc...
Sóc empleat de Man de Bilbao.
Bueno, és empleat de...
Ja ho ha comentat, això.
Sí.
Per casa Catalunya.
Sí, sí, sí.
I del Barça, que porta la samarreta del Barça?
Ah, és del Barça.
Per dissimular.
No, no.
Porto aquesta, ja...
Ja vaig...
A sota porto la del Girona.
Ah, té dues samarreta, sí, senyor.
No, però porta la sobra del Girona, home.
Mira el tio, que xaquetero.
Sí, però, bueno, ja dic, jo...
Espero que no es fusioni bé, perquè Catalunya es queda sense ser...
Xavi, pregunta-li si li agradaria que el Barça i el Girona es fusionessin.
No.
Tres bancs importants a Espanya, que serà el CaixaBank, el Barça-entender, i l'altre
és el...
No ho sé.
Que la gent ho busqui, que la gent ho busqui.
Deixem-ho així com una incògnita.
Jo voldria preguntar-li...
Mediolano.
Vostè, que és un expert banquer en fusions, si el Girona i el Barça algun dia o estaria
bé que es fusionessin?
Oi tant.
No.
No, eh?
Cada un ho seu.
Jo soc el del Barça, fa 46 anys que soc de la Barça, i no, el que passa és que
no m'agrada com a entitat ara a Barcelona, està fent la merda.
Ja, ja ho sabem això.
És ara quan hem d'estar al costat.
I ara sí.
I escolta, i el Girona, què passa?
Jugarà a la Champions allà?
Perquè havíem de parlar del banc, Xavi, per favor.
Ja s'han classificat ja, Xavi, per la Champions.
No, però tenen problemes amb l'estadi.
Ah, això s'arregla.
Farà el que sigui, farà allà, si no, no té...
I li semblava bé això que feia el BBVA de...
Fem veure que aquí a Catalunya es continua dient Sabadell?
No.
No, no.
Però en realitat no era Sabadell, ho sap, no, vostè, això?
Sí, sí.
Sí, sí, que no...
O sigui, hem d'anar amb la veritat per davant, oi?
Sempre.
Sempre per davant, la veritat.
Jo no crec que s'il·lusioni, l'últim li trauran, com van treure aquesta Catalunya.
Vostè és testimoni, com jo, de gent que està traient diners del banc de Sabadell.
Sí, sí.
Sí, sí, s'estan traient diners.
Jo no hi ha sigut, també, contra el que s'ha dit, però no...
Moltes gràcies pel seu testimoni.
Sí, sí, content, ara estic a Sabadell.
I ara està content a Sabadell, perfecte, molt bé.
Doncs escolta'm, Xavi, jo crec que no podíem haver trobat millor testimoni
per parlar d'aquesta fusió fallida entre el banc Sabadell i el BBVA.
Et deixem aquí, eh, al Centre Neuràlgic de la Notícia Econòmica.
Xavi.
D'acord, gràcies, Quim Morales.
Torno la connexió a l'Estudis Centrals de Catalunya Ràdio.
Vinga, a veure com la tornes.
Un, dos, tres...
Ja!
Ja!
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Que el Barça visca a Catalunya, eh?
Sempre, sempre, sempre.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
A veure com la tornes.
Vuit minuts, a dos quarts d'una del migdia, esteu sentint Catalunya Ràdio.
Som l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
desenllaç tragicòmic de les set hores d'informació i entreteniment
que us ofereix l'emissora pública catalana,
i també amb les emocions a flor de pell.
Amb els sentiments que analitza en Jordi Ramoneda cada dimarts,
fent un bonic còctel d'emocions.
Avui a Còctel d'emocions tenim una escena protagonitzada per gent que no és famosa.
Normalment tenim gent famosa, les jones de portes, polítics que s'emocionen o que s'enfaden.
Sempre.
L'escena d'avui no té cap tipus de repercussió mediàtica,
però és que és una escena que ha transcendit a la nostra societat.
Es tracta d'un atracament que va succeir ara fa un any a la teva ciutat, Guima, a Badalona.
Sempre hi passen coses bones.
Cosa inèdita, a Badalona. No n'hi havia hagut mai.
No, però el primer que es va gravar d'aquella manera potser sí.
I què va passar?
Doncs que una dona volia fer un robatori a una botiga,
concretament a una botiga de caviures d'aquestes de 24 hores,
i no tenia molta experiència en el món de la delinqüència.
Cierra la puerta. La persiana.
Voy a ir de esto. Yo no te conozco a ti. Cierra la persiana.
A veure, comencem.
O sigui, la dona ha entrat?
La dona ha entrat a l'establiment, porta un ganivet a la mà,
i li diu, vol que tanqui la persiana.
I la porta.
I la porta.
Que si tanques la persiana, ja és com si tanques la porta.
La porta i la persiana. Si cierra la puerta, no puede cerrar la persiana.
Però no puede salir a fer una senyora.
És impossible.
I ella també fa així. Diu, jo no et conec a tu de res.
Pobreta, com que potser li sap greu no haver-se presentat.
Saps, d'això? T'estic atragant.
No m'he conegut.
Jo em dic Pilar, o jo em dic Jordi, i t'estic atragant.
De fet, aquest document, i és perquè el van registrar a una cambra de seguretat,
ja hem sentit que la dona està nerviosa i que el que li passa al dependent
és que no està entenent què passa.
Diu, què quieres?
Diu, vale.
Vale, què quieres?
Exacte.
Però jo crec que el fet que porti una navalla a la mà clarifica bastant.
Però potser vol un fuet.
Clar, aleshores visualment tenim un atracament,
però no hi ha hagut una constatació d'atracament.
No hi ha hagut un notari que digui, no, no, aquesta senyora està fent un atracament.
Per tant, el dependent prova a veure si aquesta persona és una lladre o una clienta.
Vale.
O si no, y está muerto.
Cierra la persiana.
Cerveza.
Cierra la persiana.
Vale, vale.
Cierra la.
Vale, vale.
Viste?
Cierra la.
Es fina.
O sigui, un moment, l'hi ha ofert una cervesa.
Sí, cervesa.
Ai, no.
Es calma una mica amb una cervesa.
Clar, perquè està freda.
Cierra la.
De moment, el dependent, molt acollonit, no està.
No gens.
Perquè no l'està tenint, diu, qui vol que s'acollonar.
Exacte, no està llegint l'escena.
I això que li he dit, o estás muerto, eh?
Jo crec que, en realitat, o sigui, potser ella vol tancar la porta
perquè potser s'ha pensat que el local és un d'aquests clandestins moderns.
És com una cocteleria de...
Ah, un after, no?
Cierra la puerta, porque no te conozco.
Sabe, va guiñant l'ullet.
No, és un atracament.
L'atracadora es posa nerviosa i comença a tenir pressa.
Cierra-la ja!
Oh, qué, oh, qué, oh, qué, tranquilo.
Cierra-la ya!
Cierra-la ya!
Això no està funcionant, la relació ja és a crits.
M'ha regulat el déjamablar.
Sí.
I reballar-la i el sapatiu.
Per tant, anem a veure on és el problema.
Qui és exactament el que vol, l'atracadora?
Ara.
Cierra-la persiana y como...
Eh!
Como te viene...
No, no, no, no, no, no, no.
Eh!
Que te clavo el cuchillo.
No me dejo la silla que te clavo el cuchillo y te mato, eh!
Te mato, eh!
Cierra-la persiana mejor.
Ah!
Mejor!
Ah, mejor!
Mejor, mejor, mejor, mejor.
El problema és que la persiana no està ben tancada,
perquè volem un atracament a la intimitat.
Volem atracaments slow food.
Sí.
Jordi, perdona'm, eh!
Sí, sí.
Però de moment, de moment,
l'únic que està clar és que aquesta senyora vol que es tanqui la persiana.
Sí, sí, sí!
Potser només vol que es tanqui la persiana.
Home, el temato crec que deixa clar una miqueta...
Sí, sí, però temato en relació a la persiana.
Clar.
No, no, aquí el Joel ha dit...
En fi, la constatació d'atracament...
Ha sortit l'advocat que portes dins.
Jo crec que sí.
Sí, sí, sí.
De moment no el vol atracar, el vol tancar la persiana.
La senyora era la persiana.
Ara, però, hi ha un moment que no...
És de molta tensió.
De fet, aquí no vull bromejar perquè, a forsejament,
el dependent de la botiga ha agafat un tamboret
i ella té la navalla i ella el tamboret.
Com una senyora fos un tigre, no?
Sí, sí, sí.
De fet, fa d'Àngel Cristo.
Cierra mejor la persiana porque me vas a dar mal
y te digo una cosa,
que te clavo el cuchillo y te mato.
Cierra la persiana.
Cierra la persiana.
Este cuchillo bajo.
Este cuchillo bajo.
Cierra la persiana.
Sí, ara.
Este cuchillo, què?
Abajo, abajo, que el baixis.
Però portem aquí una estona,
fins i tot portem una estona a forsejament,
i no s'ha dit què carai vols.
O sigui, no hi ha constatació.
Cierra la persiana, Jordi, si és que està claríssim.
Molt malament la comunicació d'aquesta senyora com a atracadora.
No, com a atracadora...
No està explicant-se.
No té les coses clares.
Esto es un atraco.
Tu quan entres a un maniatra, que és a dir, esto es un atraco.
Esto es un atraco.
Manos arriba.
Manos arriba, no vamos a hacer daño a nadie,
si ustedes se comporten, i ja està.
I ja està.
En castellà ho has de dir.
Siempre, perquè vés a saber qui hi ha allà dintre.
Clar, llavors jo crec que aquesta senyora portava una xuleta,
i finalment, o sigui, finalment,
l'atracadora dirà què és el que vol.
Ah.
Què és el que vol.
Me está escuchando.
Dame lo que tengas en la caja y me largo.
Ara, vale, hòstia.
Venga, vale.
T'en costava.
Vale.
Eh, eh, eh.
Te mato.
Ui, que te mato.
O sigui, realment, el so és més del forceig que van tenir,
perquè ell li anava fent d'Àngel Cristo molt tamboret,
i ella amb el ganivet, que no sabia...
No era un ganivet de...
No.
Era un ganivet petitó, eh.
Però si t'hi fixes, ella té el detall d'avisar-la a l'altre que te mato,
com dient...
Sí, sí, sí.
Va matar-te.
I com?
Te clavo el cuchillo.
No te voy a pegar.
Supertransparent.
Això sé que m'ho ha fet.
Podem estar tranquils, que ningú ho va prendre mal.
I el més important de tot, que quan estàvem arribant a una situació límit,
la tracadora se'n va adonar.
Va dir, nois, estem...
Ara ens hem passat.
Ah, sí?
Sí.
I va protagonitzar un dels girs més sorprenents de la història criminal d'aquest país.
Mira, me voy porque me voy.
Me voy porque me voy porque me voy porque me están tratando a quedar en seda.
Hòstia.
A sobre la tia.
Ai, pobre.
Que me haurà atacar a mi.
Però s'ha mostrat vulnerable.
Una altra vegada, transparència.
No, no, està cometent un delicte, però tenint la salut mental sempre en compte.
Sempre al centre.
Al centre, sempre.
Atracadors així?
Molt bé.
Jo puc explicar una cosa?
És que m'ho van intentar atracar al carrer.
Quan?
Fa un parell d'anys.
Sí.
Una senyora que, bueno, feia mig pam, també et dic, jo et deu una petada i caus a terra.
Una dona que semblava una mica també allò molt xuclada, que dius, no menja, pobre.
Ai, pobre.
I em va començar a dir...
Per això et va atracar.
Me acabo de salir de la cárcel, llevo un cuchillo muy grande, no te quiero hacer daño, pero yo no le veía el ganivet.
I sí, ella era petita.
Llevo un cuchillo muy grande.
Muy grande.
Jo lo vería super grande.
I li dic...
És que no, porto res.
Tu dius, aquí hay una caja, vamos a sacar dinero.
Dic, mira, no, és que tinc pressa.
I me'n vaig anar, i allà...
Ai, no va fer res.
Mira, tu, si us atraquen, dieu, tinc pressa.
Molt bé, tinc pressa.
M'ho va respectar, eh?
La senyora va dir, no, no, té pressa.
Hi ha gent d'aquests d'Intermonox fan pel carrer, més agressius.
Molt bé.
Sí, sí, sí.
Molt més captadors d'aquests que, ostres, tu, com s'enfada.
Mare de Déu.
Si no els hi fas cas o no...
És que cobren per objectius, em sembla.
No, normal, però jo no soc un objectiu seu, miri, que vol que li digui.
Ja, ja.
Doncs escolta, amb còctel d'emocions avui amb en Jordi Ramoneda, un atracament que va acabar bé,
amb un atac d'ansietat per això, una til·la i atracar un altre supermercà.
O una cervesa.
Una cervesa, no la que li dió.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Di cocodrilo.
Cogigo, digo.
No cocodrilo.
Dico, digo, digo.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Aquest maig serà un maig de 10 amb els 10 dies KIA.
Del 9 al 20 de maig podràs gaudir d'un KIA amb condicions especials.
També disponible per versions híbrida, híbrida endollable i 100% elèctrica.
Visita'ns a la xarxa KIA de la província de Barcelona.
Consulta les condicions a KIA.com.
KIA. Descobreix el que t'inspira.
Descobreix la Fira d'Artesania del Marroc al Corte Inglés
i transporta't a un paradís de peces úniques fetes a mà.
Que et faran somiar.
Catifa, ceràmica, moda...
Fins al 2 de juny, vine a la cinquena planta del nostre centre de Diagonal
i gaudeix de l'essència del Marroc.
Només a la botiga Web i Act al Corte Inglés.
Viu al Saló de la Moto el teu concessionari BMW Motorrad de Barcelona.
Ofertes exclusives, totes les novetats i proves de producte
només del 6 a l'11 de maig.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Una gallina agavinada la faries?
Passen 4 minuts de 3 quarts d'una del migdia.
Esteu sentint l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
en el seu dia més terapèutic.
Per tots aquells que teniu una queixa, una reivindicació,
un anuig que voleu expressar per la Ràdio Pública Catalana
i que nosaltres atenem des del mur de les Lamentacions.
Estic preparat, Quim.
En Joel dies està preparat per donar-vos tot el seu escalf
a les vostres trucades al 93-201-7474.
De què us voleu queixar?
Que siguin coses breus, així podrem atendre més persones.
I en Joel, doncs escolta'm, no us arreglarà res, però us escoltarà.
I em buidaré.
Em buidaré per omplir-vos.
I sempre tens aquelles paraules d'escalza, que van molt bé.
Si vols, comencem abans d'atendre les trucades al 93-201-7474,
que per cert, entre tots els que participeu,
sortegem una tassa del 3-4.
Carai, carai, tu.
Podem començar llegint alguns missatges
com el que ens ha enviat en Roger per WhatsApp.
Vinga.
Diu així.
Aquells has estat molt trisió, també.
Clar, és que el que et demano, sisplau,
és que contribuessis a que jo pugui tenir empatia, no?,
amb el Roger, en aquest cas.
El meu lament pel mur de les lamentacions
és que fa 30 anys que voto
i encara no he guanyat mai unes eleccions.
Joder.
I el problema és que soc molt competitiu.
Clar, clar, clar.
A veure què li puc dir.
Calma, doncs has de votar el guanyador, no?
No, però no ho saps abans de les eleccions.
No, jo el que et diré, Roger,
és que el teu desassosseg el va canalitzar molt bé
fa 50 anys l'Enrique Tierno Galván,
alcalde de Madrid dels 80,
que es veu que feia honor al seu cognom,
perquè era un home tremendament tendre,
afable, no?,
tou,
com un solomillo de guagio.
Quan va dir allò de la democràcia
és la transposición de lo cuantitativo
a lo cualitativo.
Que lo que quieren los más
se convierta en lo mejor.
No és una frase fàcil d'entendre
i com que pel teu missatge
dedueixo, Roger,
que no ets el més llest de casa teva
i probablement encara portes sabates amb velcro...
Que va molt bé, va molt bé.
Amb canalla i això, amb velcro...
Jo m'ho posaré.
Jo també.
Està tornant, el velcro.
Bé, doncs, Roger,
et donaré com a alternativa
la reflexió sobre la democràcia
que va fer la famosa gran vedet
Francisca Prenafeta,
més coneguda com Paquita la Via Estretxa.
Potser la coneixeu així,
perquè de nit era vedet
però de dia era maquinista de la Renfe.
Què dius?
Se li dien la Via Estretxa.
Ostres.
Doncs ella, allà, en relació a la democràcia,
allà pel 1945,
el Molino cantava allò de
Estoy llamada a las urnes
y mi coño haces purnes.
I vinga.
De la il·lusió que li feia.
Que li feia.
La festa de la democràcia.
Increïble, quantes vedets.
Això és el que hem de celebrar,
que podem anar a votar.
Pitjor és no anar-hi,
o anar amb un sistema més corromput,
en què votis a qui votis
sempre surt el mateix.
Sí, senyor Quim.
No, vull dir que aquí estic molt
amb la Paquita Via Estretxa.
O Francisca Prenafeta.
O Francisca Prenafeta.
Que era de la família, Prenafeta?
És que no ho sé.
Hi ha vàries branques.
Era baixeta, també.
Era baixeta.
I el Prenafeta també era molt baixet.
És que no...
Un altre missatge que ens ha arribat a escrit.
Recordem-vos que podeu marcar el 93-201-7474.
De fet, ja tenim ullins esperant.
Per tant, intentarem anar per feina.
Va, vinga, va.
Llegim aquest.
Bon dia.
Bon dia.
Intento llegir trist i em surt com un acudit de l'Eugènia.
Sí, sí, sí.
Bueno.
Doncs jo us escric per lamentar-me pel comportament de la gent als semàfors de Barcelona.
Cada dia hi ha baralles per ser els primers a encreuar el pas de zebra.
A mi m'han empès, apartat i fins i tot faltat el respecte només per posar-se davant de tot
i ser els primers a passar quan el semàfor es posa verd.
Una vergonya.
Acaba així, eh?
Una vergonya.
Una vergonya.
Sí, quina pressa té?
Aquesta pole position dels semàfors de les persones.
T'entenc, Carme.
Jo tinc el plaer de ser un espectador privilegiat d'aquestes situacions.
Constantesques, absolutament.
Quan m'aturo amb la moto en semàfor he arribat a veure discussions brutals, absurdíssimes,
com si es tractés d'una lluita entre lleons i gazeles per aconseguir sortir res,
unes mil·lèsimes de segons abans que la resta quan el semàfor es posa en verd.
Així i tot, et recomano que t'ho prenguis amb una miqueta de calma,
perquè com diu l'Evangeli segons Sants Mateu, en el versicle 20, 16, diu
els primers seran els últims i els últims seran els primers.
Això t'explota el cap, eh, si ho entens.
Sí, sí. A més, si ho apliques a la Lliga de Futbol és una bogeria,
perquè dius, ara a veure qui puja a Champions...
Clar, no té cap, no ho pots aplicar tot arreu, això, aquesta màxima.
O com també reflexionava la enormèrrima coplatista, la Juanita Verdi Roja,
que deu el seu nom amb una estranya,
i potser malaltíssima obsessió amb els semàfors en tota la seva discografia,
perquè la tia deia, deia, no hace falta correr para cruzar,
perquè al final te van atropellar.
Sabies paraules, sabies paraules.
Però no es referia, jo crec, a l'atropellament físic,
sinó l'atropellament més espiritual.
Sí, la metàfora de la vida en general és igual...
A tu no t'han atropellat, però sí que t'han atropellat, Jordi.
Sense la vida...
Sí, sí, sí, sí, ara estic entenent-ho de Tirno Galván.
Tirno, Tirno Galván.
Doncs a veure si atenem a les trucades que ens esperen al 932017474.
En un minut hem d'anar a publicitat, Joel, o sigui que no ho farem.
Ha de ser un lament molt express, molt express.
Amb qui parlarem?
Amb la Teresa.
Amb la Teresa, carinyo meu.
Hola.
Teresa.
Hola.
Estàs bé?
Molt bé, molt bé.
Doncs no pot ser, no pot ser,
perquè tu has d'estar queixant-te i lamentant-te,
i, per tant, em desassossec, no?
Estic contenta perquè m'he trucat.
Ah, molt bé.
Va, deixa anar el teu lament, així tal qual.
Així tal qual.
Així tal qual, eh?
Va, va, vomita.
Doncs bé, la meva queixa és sobre un rètol
que han penjat a la porta d'una sala del CAP, d'aquí del poble.
Molt bé.
És una sala on es fan activitats diverses.
Doncs bé, a la porta d'aquesta sala han penjat un rètol que diu Team House, i aquesta és la meva queixa, perquè penso que podria haver posat sala 1 o sala 2 o sala polivalent, i perquè han de dir-ho en anglès.
Ah!
I trobo que volen ser tan morals i tan internacionals que penso que fem el ridícul una mica.
Mira, et diré una cosa, Teresa, és províncià.
Això fa cateto.
Això fa províncià.
Tens tota la raó, Teresa.
Tens tota la raó.
Sí, sí.
I en general et molesta l'anglès o és només en els ambulatoris?
No, no. Jo de vegades agafo les notícies per llegir i penso, quin idioma m'estan parlant?
Teresa, has anat mai a Inglaterra, Teresa?
Sí, fa molts anys, eh?
Vas anar a veure el Big Bang?
Sí.
Ben, ben.
Ben, ben, ben.
El Big Bang no l'ho veuràs.
Sí, el Big Bang, el Big Bang.
Molt bé, Teresa.
Escolta'm, rep des d'aquí una abraçada fortíssima.
Mira com em trenco jo.
S'està posant en Joel.
Em trenco jo perquè d'alguna manera et construeixis tu, també una mica.
Moltíssimes, gràcies.
I el que no volem que se't trenqui és la tassa del 3CAT que acabes de guanyar, Teresa.
Toma, ja. Enhorabona, ja.
Molt bé.
Gràcies per participar al Mur de les Lamentacions i gràcies, Joel, pel teu escalf.
No puc més.
Catalunya Ràdio.
L'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia.
L'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
El teu cotxe que soni Catalunya Ràdio.
Ja pots escoltar la nostra app mòbil també mentre condueixes.
Gaudeix de totes les nostres emissores i podcasts preferits directament des de la consola del teu vehicle.
Allà on vagis, tant si ets aquí com a l'estranger.
Escolta la primera aplicació de ràdio en català per al teu cotxe.
L'app de Catalunya Ràdio ja circula.
Compatible amb Android Auto i Apple CarPlay.
I fins aquí l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Demà a les 12 ho tornem a deixar tot per vosaltres.
Que vagi molt bé. Gràcies.
Catalunya Ràdio
12 de maig. Eleccions al Parlament de Catalunya.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
Per un sóc un heroi, per d'altres un covard.
Per un sóc un problema, per d'altres una solució.
No ens equivoquem.
Aquestes eleccions no van de mi. Va de nosaltres. Va del que Catalunya necessita.
Necessitem lideratge.
Bon govern.
I moral la victòria.
Poder viure plenament en català.
I la independència. Per fer el país millor que necessitem.
Puigdemont president. Junts més.
Estaràs cansado de unos y otros que durante tanto tiempo te han defraudado.
Y no eres el único.
Hay miles de catalanes honrados como tú que también han sido engañados.
Pero no estás solo.
Ahora, ens toca a nosaltres, a tots els catalans.
Porque Cataluña torni a ser Cataluña.
Este 12 de mayo, vota Vox.
Votem en defensa pròpia.
Per alguns, el futur de Cataluña es un joc.
Mentrestant, hi ha una Catalunya que no pot esperar més.
Un país que cuida els seus rius i on l'aigua no és un negoci.
On no has d'esperar per veure el metge i que protegeixi el català i la seva cultura.
Mirant el switch et dic que pots confiar en mi per fer possible la Catalunya que ve.
La Catalunya que estem esperant.
Vota Comuns.
Defensar la terra és defensar qui la treballa.
Defensar la terra és fer-ne terra d'acollida.
Defensar la terra és defensar una escola pública en català per a tothom.
Defensar la terra és blindar la sanitat de la privatització.
Defensem la terra per garantir una vida digna per a tothom.
Defensa la terra.
El 12 de maig, vota CUP.
Amb el govern republicà, Catalunya ha liderat la inversió social més important de la seva història.
Hem obert un camí per pal·liar les desigualtats.
I, sobretot, un camí de democràcia sense repressió.
Nosaltres, els republicans, on hem estat sempre.
Al costat de la gent.
Al costat de Catalunya.
Esquerra Republicana.
Hem perdut 10 anys, és veritat.
Però nosaltres no som dels que es rendeixen.
Perquè creiem en el futur d'aquest país.
Tornar a creure en el diàleg, en unir, en servir, en la nostra sanitat i la nostra educació pública.
El proper 12 de maig, tornem a creure en Catalunya.
Amb totes les nostres forces.
El proper 12 de maig, fem illa president.
Força per governar.